centímetres de neu, i al vessant sud del Pirineu, allà les nevades seran més febles. Fins i tot, algun reixat s'escapa també a la zona de l'Alt Lempordà, amb cota de neu, que arriben alguns flocs fins al 100 o 200 metres. Però, en conjunt, jornada assolellada, i això sí, molt ventada tensió al vent, perquè bufarà encara fort la jornada d'avui dijous.
i demà divendres tindrem un dia similar al d'avui, amb dominament assolellat i arribada d'alguns núvols alts i prims al final del dia per l'oest del territori. Els núvols baixos del vessant nord del Pirineu tendiran a desaparèixer. Les temperatures demà, les mínimes baixaran, però les màximes s'enfilaran i encara persistirà, tot i que amb menys força, la tramuntània i el mestral als dos extrems del país i també el Pirineu. Això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Bona tarda, us parla David Amador. En hockey petits al Vilanova femení ha canviat d'entrenador. Jordi Costa ha dimitit i deixa el seu càrrec a Jordi Mier. Fins ara tècnic del filial i juvenil masculins. Costa ha explicat les raons de la deu.
Jo veig que l'equip no juga malament, genera ocasions de gols, però li falta alguna cosa, li falta aquell punt de frescura, de claredat, i arriba el punt que tu saps que ho estàs fent tot, però a vegades no saps si tot el que tu estàs fent és el suficient per l'equip. Ja les dinàmiques, les famoses dinàmiques, s'han de trencar. El Vilanova femení és avantpenúltim de la Lliga, dos punts de la permanència, quan encara queden 10 jornades per acabar la competició.
En ciclisme, el català David de la Cruz és baixa per la Volta a Catalunya, que comença aquest dilluns a Calella. Al corredor de Sabadell han detectat un virus a la sang que l'obligarà a descansar com a mínim. Un parell de setmanes de la Cruz ja es va haver de retirar de la clàssica tirré adriàtic. Notícies en xarxa
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
en directe amb atendis de Sant Just d'Esvern el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro la penya del morro
Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Gràcies. No, no, no. Ei, a vosaltres. A vosaltres. Benvingut a la penya del morro. Des d'hora i fins la seta al vespre saludem l'equip habitual del programa Carme Verdoi al capdavant de l'actualitat Sant Justenca. Carme, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda.
Bé, avui la gent que ens acompanya i que ja aplaudeix com a bojos, que li sancen les mans i tot, de tant aplaudir, d'on venen, Carme? De Vila de Cavalls. De Vila de Cavalls. És la segona vegada que venen de Vila de Cavalls des dels últims dos mesos. Mai hem vingut de Vila de Cavalls. Segur? Vila de Cants no és Vila de Cavalls. Ah, clar, Vila de Cants. Està al Vallès. Vila de Gossos, Vila de Cavalls, Vila de...
Bé, avui a més a més també al programa repassarem moltes coses, com per exemple els gossos ancians amb la Roser Arcs a l'espai d'educació canina. I a més a més també ens visitarà la Júlia Atmella amb una amiga seva, la Paula Maranyón, que vol estudiar direcció hotelera. Per tant, atenció, totes les nois i noies que ens escoltin i que vulguin, o és igual, tothom, que vulgui ser director d'un hotel, avui li interessarà la secció. I si no també, perquè s'aprenen coses noves cada dia.
A la segona hora ens visitarà un grup de música avui, l'Àlex Agüera i l'Òscar Emperador, que són Berkane, no sé com s'ha de dir això, i els hi preguntarem com vinguin, Berkane Music. A més, també tindrem a la Gina Tosses, que ens explicarà des de la Vall d'Avers quins són els temes i els continguts de cara al proper número, que ja començarà a arribar a les diferents cases de Sant Just la setmana que ve, i acabarem el programa com cada dijous parlant de llibres amb l'Arnau Cònsul a la secció de llibres pel Morro.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. I tot això, com sempre, amb la col·laboració més que especial al Facebook i al Twitter de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Hola. Hola. Bé, repassem alguns trending topics del dia d'avui. Per exemple, avemos papam o papa de Roma, que por la puerta soma ha sigut també el més comentat en aquesta xarxa social. Què s'ha dit?
Ja tenim papa, ja el coneixem. Es diu Jorge Mario Bergoglio, d'Argentina. No ho sabia, no ho sabia. I és més conegut com Francisco. Aquí hi ha hagut polèmica, eh? Francisco, Paco, Sisquet... Francesc. Francesc, Paquirrins, Cesc, Quico... És que clar... Hi ha hagut polèmica justament perquè fins i tot al Twitter del Vaticà li havíem ficat Francisco primer. Ah...
I realment no serà primer fins que no hi hagi un segon papa, que sigui Francisco II. Ah, per tant és Francesc a seques, eh? Molt bé. I què ha comentat la gent? Doncs ha suscitat un munt de comentaris, des de, bueno, podem trobar queixes per la fumata blanca. Algú que diu, si jo fos el nou papa, Francesc I, que no seria primer.
El que faria és encarregar un paleta que foti una xamanella com Déu mana i no aquesta de barbacoa. Ja una mica petiteta, no? Sí, suposo que sí, aquesta seria la queixa. També hem trobat altres comentaris relacionats fins i tot per la seva nacionalitat amb el futbol. Comentaris com el dios del futbol és argentino, ara també en lo és el papa.
Molt bé, que per cert, volia comentar que els catòlics estan molt contents, no?, d'aquest nou papa que tenen. Depèn de quins, clar. Jo crec que sí, jo crec que... La gent que volia una mica d'obertura sí que sembla que almenys aquell matí una tertúlia, que ha coincidit que justament la gran majoria eren catòlics,
Ho veien amb bons jocs, veien millor que Ratzinger. Jo no penso bé, la gent, els catòlics i cristians avui del món estan com més contents, més eufòrics pel carrer. En fi, hi ha un altre tendent tòpic del dia d'avui relacionat amb la televisió. Ahir es va estrenar el programa Mira qui ens salta, que és com l'Splash, però a Telecinco, i que també ha suscitat algun tipus de comentari, no, Cristina? Exacte. Bueno, s'han fet comentaris de tot tipus, des dels fitxatges que s'han fet...
En concret, destaquem un d'Alexandro, que és l'exconcursant de Gran Hermano, que es veu que ha decebut una... No conec, no conec, eh? De quina edició de Gran Hermano? Ai, no ho sé, fa la darrera, un parell d'edicions, no ho sé, no ho sé, Jordi. Però es veu que era el típic italià guapo i amb un bon físic, i doncs ha decebut una miqueta el ficar-se al banyador. Ai, ho veus? És que això ens passaria molt, que en molts... Que la roba enganya, no? No, que la gent es pensa, ai, mira, doncs que guapos que són, i després anem amb banyador i no som tan guapos, saps què vull dir? Bueno...
En fi, passem a l'actualitat Sant Justenca. Gràcies, Cristina, i comencem parlant d'economia i de diferents xerrades i activitats que hi ha al nostre municipi. Ah, molt bé. Parlem d'economia i per això posem money, money, money del grup mític ABBA. Està ben lligat.
Atenció, perquè el sistema econòmic i financer ha debat a Sant Just d'Esvern. D'una banda, avui l'exconseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, protagonitzarà l'11è diàleg per la independència. Van fent diàlegs, però arriben a alguna conclusió? Per tant, 11 ja. Es van parlant de temes. I serà a l'Ateneu, parlant d'economia i el país.
Jo m'imagino Antoni Castells entrant en un vestit així com dels anys 80, amb pota d'elefant a l'Ateneu de Sant Just aquesta nit, money, money, money, i amb una perruca rosa rolloava. Però no és l'únic que parlarà d'economia, perquè demà la banca ètica també serà present en el tema d'una xerrada de bat.
El casal de joves de Sant Just. Carme Verdoi té més informació i ens explica més coses dels dos actes. Doncs avui al vespre hi ha aquesta activitat on hi haurà el ex-conseller d'Economia i Finances de la Generalitat fins l'any 2010. Que s'ha primat, es va primar molt. És veritat, no ho recordava. Te'n recordes que per a mi estava més...
Sí, sí, sí. Em sembla que les imatges últimes que hem vist ja s'havien normalitzat, no? Què vol dir? Ha tornat a recuperar? No. Una mica sí, però és que va ser com molt de cop, no? Aquella primada, sí, tens raó. Interessant, eh? L'apunt de la notícia. Perdoneu, digues ferma.
Doncs el que reivindic és que no se simplifiqui el debat de la independència a Catalunya, per això parlarà de com funcionarien els números en una hipotètica Catalunya independent i sobretot de com ha d'anar el país a partir d'ara. I bé, per exemple, parlarà també del model econòmic català molt basat en la indústria i capacitat d'exportació, dues característiques que afavoreixen les finances catalanes. I el turisme, no, també?
Sí, sí, clar. I el sistema... Després parlarem de les direccions hoteleres i dels hotels, per lligar-ho una mica. I també del sistema financer català, que recordem que el model de caixa sempre ha estat la seva columna vertebral, ara això ha desaparegut pràcticament, tot el sistema de caixes, però, tot i la complicada situació que es viuen bancs i caixes arreu de l'estat, doncs hi ha...
Banc Sabadell i la Caixa, que continuen tenint un pes decisiu, en tot plegat es parlarà d'això, també de la gestió de l'actual conseller d'Economia, que és difícil, tampoc ha dit en Toni Castells que tampoc s'hi vol ficar,
I de tot plegat se'n parà una mica aquest vespre a les 8 a l'Ateneu. Que per cert, Carme, tu vas entrevistar-lo ahir, no? Sí. I què tal, l'home? Molt bé. Per telèfon. Molt amable. Molt amable, sí? Tenia algun consultor, algun assessor al costat o directament ell? Va passar a la secretària. A la secretària, eh? Molt bé. Algún tal hi ha d'estacar, així que dius, mira, doncs aquest all podria estar bé a escoltar-lo. L'exconseller l'hem tingut a la ràdio. Doncs sí, podríem escoltar, per exemple... El 2, el 3 o el 4. El 2, va. El 2, eh? Què diu?
Doncs que els catalans han de saber els avantatges i també els desavantatges vinculats a la independència. Des de Madrid tot són amenaces, tot són anuncis de catàstrofes, una batalla independent seria impossible per raons comercials, perquè el mercat es fa nou, perquè no sé què, perquè fiscalment no ens en sortiríem, i tot disbarats. Però des d'aquí també tendim a presentar les coses com si tot fossin flors i viola, si no és gens veritat això.
Una Catalunya independent tindria unes grans dificultats econòmiques i jo crec que el que no ens podem ni plantejar és una Catalunya independent fora de la Unió Europea i de la zona euro. Bé, doncs aquesta nit, que em parlarà... Al vespre, al vespre. Al vespre, al vespre. Em parlarà més profundament en aquest 11è diàleg per la independència a l'Ateneu de Sant Just. A quina hora, Carme? Vuit. Has parlat de la banca ètica de demà? Quan? Ara.
Ara mateix encara no. Doncs parlem, no? Perquè demà, com dèiem, al casal de joves també hi haurà una xerrada de debat sobre la banca ètica a càrrec de la Isabel López, em sembla. Sánchez. Isabel Sánchez, que és de Triodos Bank, Carme. Exacte. La intenció és que la gent que hi assisteixi pugui participar també d'un debat al voltant de tot aquest tema, d'aquesta banca ètica que pertany a administrar els diners dels seus clients d'una manera responsable, segons diuen, econòmicament, també socialment i mediambientalment. Parteixen del principi de la transferència...
i expliquen als usuaris on i en què inverteixen els seus diners, que és un tema que va sortir bastant, arran del 15M la gent va començar a protestar per on s'invertien els estalvis de la gent en la gran majoria d'entitats bancàries. Triadus Banc, per exemple, una d'aquestes entitats que és banca ètica, ha crescut només el 2012, com a banc ha crescut un 60% pràcticament, i el nombre de clients aquí a l'estat espanyol ha augmentat un 73%. Uuuuh!
Molt bé, Carme, doncs moltes gràcies. A les 8 demà, eh? Demà a les 8 del Casal de Joves. Si voleu més informació sobre la banca ètica i Triodos Bank, aneu a Casal de Joves que us informaran més detalladament. Per cert, inaugurem una nova subsecció a les notícies de Sant Just. Nous equipaments de Sant Just!
Efectivament, una nova secció on parlarem de nous equipaments de Sant Just d'Esvern, concretament ara de les escoles que començarà a funcionar després de la Setmana Santa. Diu que són moltes, no, només és un equipament però té nom plural. La idea és que les entitats que tindran la seva ubicació en aquest edifici
ja estiguin instal·lades a principis d'abril. A finals de mes es farà l'estrena oficial. Carme, explica'ns més coses sobre les escoles, que la gent ha estat desitjosa a Sant Just. Què passa amb el nou edifici? Què passa amb el nou equipament? Les escoles, les escoles, oh my God, it's here.
Un nou equipament que acollirà l'escola de persones adultes, el servei local de català, els tallers de música i Sant Just Solidari. I Ràdio d'Esvern? No. Serà el segon equipament més utilitzat de Sant Just. Què dius, ara? Saps quin és el primer? Can Ginestar. No. Quin és? L'Ajuntament? No. El Casal de Jogues? L'Ajuntament és un equipament? Home, hi ha molta gent que hi treballa, ja. Però hi treballa, són funcionaris i altres que treballen. No ho sé, Carme.
Quin és? A veure, equipaments que hi ha. Hi ha l'equipament de la plaça de Pau, anteriorment anomenat la vagoneta, que està al barri sud. Després hi ha l'equipament de la plaça de Maragall, que és el centre cívic, sobretot espriu. N'hi ha molts, eh? Si anem així no acabarem. Quin és? El Walden? No. No és un equipament, el Walden. El complex esportiu municipal de la bona aigua.
Doncs ja està pràcticament llest, les escoles, i la presentació oficial es farà a finals d'abril. La idea és que hi haurà una festa, portes obertes, el lliurament de premis del concurs de presó i poesia, coincidirà amb Sant Jordi, però abans, a principis d'abril, en principi, la idea és que ja hi puguin anar la gent que l'ha de fer funcionar. Molt bé. Doncs enhorabona a totes aquestes entitats. Ja farem un reportatge especial des de Ràdio d'Esvern, on des dels serveis informatius emetran un programa des d'allà quan s'inauguri i n'hi fareu un reportatge amb talls de veu de tothom i d'una o dues hores de durada. Sí.
Potser això? Segurament. Ah, val, val, val, val, val, val, val, val. Conferència de Sant Just!
M'agraden aquests temps perquè així la gent sap on estem. Efectivament, parlem d'una conferència que es farà aquesta tarda per plantejar a les famílies com tractar la sexualitat amb els fills i filles fins a 12 anys. La impartirà Noelia Caballero i s'emmarquen les activitats de la Setmana de la Salut que fan les escoles. Qui? El nou equipament? No. Els centres educatius de Sant Just. Exacte, l'Escola Montseny, Canigó i Montserrat. De fet, fa 9 anys que l'Escola Canigó l'organitzava, aquest cicle...
Però aquest any s'ha fet conjuntament amb les tres escoles públiques de municipi, també amb la col·laboració de l'ambulatori, de Sant Just i amb l'Ajuntament. I la idea és una mica que a la llarga es pugui fer també una setmana de salut a nivell general, no només a les escoles, sinó a incloure altres col·lectius també. De moment, però, ha sigut pels centres escolars, per tant, es tracten qüestions vinculades amb la salut i els nens.
S'han fet tallers al llarg d'aquesta setmana pels alumnes, també per pares i mestres, i aquesta setmana, aquest dijous, es fa aquest acte dirigit a pares i mares amb famílies que tinguin els seus fills a primària per plantejar com tractar la sexualitat.
No és un tema fàcil, perquè cadascú recorda segurament com la va descobrir per primera vegada la sexualitat, una mica en general, no?, també, amb el propi cos i tot plegat. Jo sempre tinc la imatge, quan es parlen d'aquests temes, d'American Pie, recordes la pel·lícula, on el pare és com molt obert i sempre vol parlar amb el fill de coses de sexe i, clar, el noi, doncs, no està tan... Molt bé, tan de gust. Clar, llavors, la pregunta és, els pares han de prendre exemple del personatge d'American Pie que fa de pare i que és molt obert amb tot i que mentre... Bueno, una mica sí, però clar...
Clar, fins a cert punt, no? Perquè potser és molt agressiu. En fi, Carme. Jordi. Moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix del que passa a Sant Just a radiodesverm.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre. Per cert, un moment, un moment, un moment. Abans de marxar. Sí, sí, sí, ja ho hem vist. Un moment, un moment. Que hi ha hagut un carrer que està tallat. Sí?
Inaugurem la secció, passen coses a Sant Just. Efectivament, perquè l'Avinguda Indústria a baix de tots amb el Walden, sí, està tallat. No, no, és que ha sigut. Jo acabo de passar. Estava obert ara? Sí. Doncs ha sigut entre les quarts de quatre, quatre de la tarda, a les quatre de tarda, quatre de tarda ha sigut i hi havia protecció civil, els bombers, els Mossos, la Guàrdia Civil, l'equipo A, l'equipo A, estaven tots.
I no, és bo que pel vent, que avui hi ha unes rauxes de vent molt fortes, ha caigut un arbre, es veu. I han tallat tot aquell tros i, clar, tots els autobusos els han hagut de desviar, que és la part final de l'Avinguda Indústria, entre la rotonda del Ninot de Passacamoapa fins a la parada del tram baix del Walden, per entendre'ns, eh? Tot aquell lloc d'Avinguda Indústria... Complicat, doncs. Sí, perquè allà entra moltíssima gent, no? Tota la gent que no vol pagar el peatge per entrar per la banda nord de Sant Jurs
Entra per la bandesut. En fi, ja només aquest apunt, eh? Ja queda dit. Carme, moltes gràcies. Adéu, bona tarda. Que vagi bé, bona tarda. 5 i 20, continuem en directe a la Penya del Morro i d'aquí uns moments amb la Júlia Etmella i la seva amiga, la Paula Maranyón, que ens explicarà què hem de fer si volem estudiar Direcció Hotelera. Ràdio Tospet 98.1 Ràdio Tospet
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser.
Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. El condensador de flusso. El programa Menys Paradoxes Temporals.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro.
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just, per la penya del morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de genereria Verge saludem a la penya del morro. Bon Nadal! 5 i 23 de la tarda, passem ara a la secció, els amics i les amigues de Júlia Tmella. Què passa? Ah, no hi ha so? Posa el so, per favor.
Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Com sabeu, la Júlia cada setmana ens porta una mica o una amiga seva, perquè ella fa segon de batxillerat, per explicar-nos una mica què és el que volen fer i què es volen dedicar la gent de 17, 18 anys avui en dia. I amb aquesta excusa, així coneixem noves professions de futur. Avui, Júlia, a qui ens has portat?
Avui tenim amb nosaltres a la Paula Maranyón, que també és estudiant de segon d'obesiderat com jo, i ella vol estudiar direcció hotelera. Que aneu juntes a classe. Sí. Ah, molt bé. Hola, Paula, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Treu bones notes, la Júlia? Sí. Sempre fas la mateixa pregunta, Jordi. És per veure si és veritat o no. Si m'enganya o no. En fi... Sí, sí que t'enganya. Benvinguda al programa, Paula. Diu la Júlia que tu vols ser directora hotelera. Sí, bueno...
En principi sí, és el que més o menys m'agrada ara. Per què? No sé, és que he estat mirant totes les carreres que puc accedir a partir del meu batxillerat i és una de les que més han cridat l'atenció. I aquesta carrera tu creus que té moltes sortides professionals o no? Ara és una mica complicat saber quines carreres tenen sortida.
I quines no, però jo crec que és una de les que més sortides pot tenir a nivell... O sigui, d'aquí a Espanya... Bé, el turisme i això, o sigui, té molta sortida d'aquí a Espanya, però jo ho veig més com de cara internacionalment. I com portes els idiomes, llavors? Home, important, no? Saber també conèixer-los. L'anglès bàsic, no? Sí, és molt important. L'anglès, francès també...
I la relació amb la gent, perquè clar, pensa que potser trobes molts alemanys o molts belgues queixant-se a l'hotel... Allà vermells com una gamba... Això és un pal, no? Això com ho portes? Tens paciència?
Sí, pobre, m'aguanta a mi. Paciència sí que tinc per aguantar la ciutat. Doncs hem estat mirant... Ui, se'm cau una arracada. Parem el programa, que es cau una arracada. Em claven amb els cascos i me'ls he de treure i ara se'm queien. Ja està, ja paro.
Deixa-les a sobre la taula. Ja està, és que no sabíem deixar-les. Mira, això, l'altre dia vaig escoltar que van donar els premis Goya i els Oscars i tot plegat, per si algun dia us donen una estatueta, un consell, i és que es veu que posen molt nerviós quan et donen el premi...
per exemple et donen el premi i el tens a la mà llavors vas a fer el discurs i llavors el que has de fer és deixar l'estatueta a sobre de l'atril com si diguéssim i a començar perquè si tens l'estatueta a la mà tota l'estona es veu que palpes, estàs nerviós i tot plegat en canvi poses l'estatueta a sobre la taula i estàs més tranquil tu has posat l'arracada a sobre la taula i estàs més tranquil doncs això que dèiem
Que hem mirat algunes sortides professionals i algunes d'elles són empreses, normalitzacions, és a dir, direcció d'hotels, d'aparadors, de centres d'oci, càtering i d'activitats així. Ah, si estudies direcció hotelera. Exacte, són les sortides que pots tenir. També pots tenir entitats de restauració.
O empreses relacionades amb l'oferta complementària, com per exemple... Com es diu aquesta? Una casa rural. Sí, o agències de viatges. Agències de viatges i tot plegat. Clar, perquè tot això on s'estudia? Ho saps tu, Paula? Sí, aquesta concretament és una carrera de l'autònoma i també...
La pots fer a Girona, o sigui, només hi ha aquestes dues opcions, o bé a l'Autònoma o a Girona. I quines assignatures hi ha, per exemple? Doncs com economia, dret, també marketing, estadística... Paciència, paciència amb els guiris, no? Sí, assignatura de paciència. Home, perdona, crec que és una assignatura troncal, no? Sí, és una mica... Matèria comuna de totes les variants, no?
No, però hi ha coses interessants amb aquest tema de l'hoteleria, perquè jo penso que igualment quan estàs allà a la direcció, suposo que començaràs per la recepció, no?, quan vagis a treballar o què? Sí, o sigui, el primer any el que ens van explicar, perquè l'altre dia vam anar a visitar l'Autònoma, vaig anar a aquesta xerrada que t'explicava el que feies cada any,
I el primer de tot, o sigui, tenen un hotel dins de l'autònoma que tu pots fer les primeres pràctiques el primer any. Ah, sí? Sí, i llavors... Perdona, aquest hotel, és que jo tinc molta curiositat, hi ha gent que està instal·lada de veritat? No ho sé, perquè al costat tenen les residències, però l'hotel no ho sé. Sí, els estudiants.
Jo sé que l'hotel de l'Autònoma s'utilitza pels actes de graduació, això sí, i sí que estan els estudiants de direcció hotelera que sí que fan pràctiques allà i de vegades quan es fan actes o qualsevol cosa sí que hi participen i són els encarregats de portar els convidats i de fer diverses tasques, això sí, i no només es fan els actes de graduació sinó també que fan altres actes xerrades i...
Però hi va algú allà, realment, a passar la nit? Bueno, sí, les festes, les orgies que munten, els estudiants... Home, jo suposo que si hi ha alguna persona que fan una xerrada i conviden alguna persona que no és d'aquí o és de fora, sí que es queda a l'hotel, no? Clar, perquè pensant-ho bé...
Tampoc els estudiants estan fent pràctiques, tampoc s'estaran per la nit, no fent les pràctiques? Depèn, depèn. La suite està molt demanada. És un tema investigar, eh? L'hotel de l'autònoma, perquè jo m'imagino allà que deu ser, clar, i a més si ho gestionen els propis alumnes... Clar, no, Paula? Allò deu ser divertit. Però no us imagineu un hotel gegant, eh? Tampoc és molt gran, eh? És una cosa... Sí, és com has dit, que està al costat de la residència. Sí, sí, sí.
Molt bé. I què tal, aquesta xerrada? Què us van explicar? Hi havia molta gent? Sí, em va sorprendre perquè està molt apartat de l'autònoma...
Està més cap amunt. Sí, perquè ja l'autònoma... Bueno, està al costat de periodisme, eh? Tu vas estudiar l'autònoma... Sí, per això, que està al costat. Està la facultat de... Sí, la de comunicació. ...de medicina, la de comunicació, periodisme i tot això. I al costat està el que són les residències i l'hotel aquest. I l'hotel. Tampoc està tan lluny. I com es diu? Hotel estudiantil, veia terra. No ho sabem. Això ja no... No ho sabem. I què us van explicar, la xerrada? Doncs, bueno, primer ens van dir totes les sortides que tenia i...
I ens vam explicar com funcionaven tots els cursos, que havies de dominar idiomes, que el primer any era obligatori parlar l'anglès, després t'ha feien escollir entre francès i alemany i després una altra llengua estrangera. Però principalment havies d'aprendre bastants idiomes perquè també pots anar a estudiar altres universitats que tenen
O sigui, entre ells pactats... Fer intercanvis, no?, d'això, o un erasmus o alguna cosa d'aquestes, no?, per anar i aprendre a adquirir l'idioma, també. Molt bé. No, no, però... I de què t'agradaria treballar estudiant això? Bé, principalment d'hotel.
Com a directora, no? Sí. Començar per dalt, no? Després ja... Per provar una miqueta, després baixes una mica i ja tornaràs a pujar, no? Però principalment m'agradaria treballar en un hotel, més que en una agència de viatges o una cosa així.
Perquè dels hotels que has estat tu, no sé si has estat a molts o què, però des de fora, com a mínim, per exemple, quins són els que més t'agraden? Ho has pensat, això, els de Barcelona? Per exemple, hi ha l'hotel, un clàssic, l'hotel Rei Juan Carlos I, el Prince de la Sofía, que espera... Oh, perdona, són uns clàssics, aquest. Has entrat alguna vegada a algun d'aquest hotel? No. No l'has entrat mai, no? No, però bueno, estaria molt bé treballar-hi allà. Sí, clar. A l'hotel Vela. A l'hotel Vela. L'hotel Vela, home, això és incredible. Que jo conec molta gent que va fer cafès i test,
perquè clar, depèn de quin ja se'n va els 5 o 6 euros, un cafè o un tallat, als restaurants de l'hotel, perquè dius, és que això em dóna glamour, em dóna classe. Llavors sí, sempre queda amb gent... A veure si trobes algun ric per allà, no? No, però no va sol. Quan ha de quedar amb algú, en lloc d'anar al típic bar bareto de Frankfurt, per exemple, doncs queda allà, per exemple, el hall de l'hotel Plaça, no? El Plaça d'Espanya. Llavors...
és com un catxer, la gent està en silenci. Dóna, no sé, glamour a la vida. És que les ulleres d'aquestes postides, no? És lògic si és un empresari que queda amb algú. No, no, és que sóc jo, és que jo ho faig, això. Ah, tu fas, Jordi? Jo ho faig, perquè així... Ai, Jordi, ja et veia més bohèmia. No, nena, aprofita, quan ens convides, Jordi. Com vulgueu, com vulgueu. No, però no és una tonteria, allò, quan, per exemple, esteu pel centre o en algun lloc, ai, no sé on anar, què fem? Doncs entres a un hotel
i que no et miraran amb cara rara, perquè el restaurant està obert sempre a tothom i la cafeteria també. Per exemple, fa uns dies vaig anar a la recepció i al bar de l'hotel Barceló Sants, que està a sobre de l'estació de Sants. Sí, l'estació de Sants. És espectacular aquell hotel. Això sí, ens va cobrar 4 euros.
per un polèumenta, que ja em diràs tu. Sí, sí, clar, són de 5 o 6 estrelles. I, bueno, però estàs allà... Que jo si hagués sigut a tancar no hauria anat, ja també us ho dic ara. Però, bueno... Home, sí que una cosa positiva dels hotels és que quan vas al bar o al restaurant els seients són diferents, no? Que una cafeteria no són les típiques que diràs aquesta... Home, estàs allà... Perdona, estàs més tranquil. Tens el cambrer o la cambrera que et ve a atendre a tu de forma personalitzada, vull dir...
sempre hi ha algun guiri o alguna guiria amb la qual pots lligar, no? Acabes de fer una crítica als cambrers de Barcelona, Jordi? No, no, no és el mateix entrar a un Frankfurt que, per exemple, està de rebarra. Sí, hi ha bo, no sé què, hi ha molt d'ambient i molt de soroll i ja tens 40 persones per atendre. Ai, però això és guai, no? No, no, no és guai. No, no, és l'edat, ja, que m'estic a Burgessant. Bueno, en fi... En fi, Paula, que no tens curiositat per entrar als diferents hotels?
Sí, sí, sí. O sigui, m'agradaria, bueno... Per tant, assignatura abans de la carrera, no?, de començar-la, recórrer als hotels de Barcelona, no? Ah, perdona, jo podeu començar allà, que aneu cap a Sant Feliu, que viviu allà, entrar al City Park Sant Jus, em sembla...
Aquí en aquest hotel venen molts convidats dels programes dels platós que hi ha aquí al polígon industrial de GES Música, Tu sí que vales, tots aquests programes sempre venen per allà i també a vegades es concentren equips de futbol quan venen a jugar contra el Barça o contra l'Espanyol també estan allà situats com a dada, ho deixo aquí
ja saps on anar a prendre un cafè o alguna cosa però és que no entenc per què aquí Sant Just no m'he acabat d'entendre mai perdona, perquè Sant Just té un glamour Sant Just estem a 5 minuts de Barcelona Sant Feliu ja són 7 minuts estem al costat de la colxarola clar, les vistes són més hi ha bon ambient, hi ha bon rotllo entre la gent Sant Just és especial no ho descobrirem ara tampoc
Gràcies. Llavors, el que estàvem dient, ens hem anat una mica del tema, no? Dèiem que la nota de tall d'aquesta carrera és un 5, però és un 5 per una raó, perquè és un centre adscrit a la UAB i llavors jo volia preguntar a la Paula què vol dir que és un centre adscrit, perquè no ho acabo d'entendre. Doncs diguéssim que és com privada la carrera, perquè...
escrit vol dir que està associada a l'autònoma que és una empresa que ofereix aquesta carrera aquest grau i llavors la nota de tall serveix perquè la demanda hi ha 90 places i si aquestes places s'omplen o hi ha més demanda del nombre de places que hi ha llavors la nota de tall serveix per saber qui entra i qui no qui té nota més alta entrarà més fàcil que no
Qui té una nota més baixa. Clar, qui no entri també pot anar a Sa Girona, que és l'altra on està. Hi ha una que queda una mica més lluny. De fet, l'universitat concretament es diu Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. Sí, perquè ofereix les dues carreres, tant Turisme com Direcció Hotelera. I llavors estàvem mirant abans també aquí a la web.
I veiem que és molt cara, no?, aquesta carrera, perquè penso que eren uns 80 i escaig d'euros al crèdit. 88 al crèdit cada any. Clar, és que surt per un... Bastant, però bueno. Però jo penso que si és al que tu et vols dedicar, o sigui, val la pena, perquè prefereixo pagar més diners que no fer alguna cosa que no m'agrada i vaig incòmoda.
estar tants anys estudiant una cosa que no m'agrada. Per tant, tens clar que vols treballar d'una cosa que t'agradi, no? Sí, principalment, jo ho veig més important que no fer alguna cosa perquè crec que hi ha més sortida d'allò, però si no m'agrada... No sé, jo penso que tu trobaràs sortida...
de tot, que si fas a gust i mostres interès i tal, doncs jo crec que podràs... Sí, sí, jo penso que el mateix, no?, que tindràs més èxit en una feina si realment t'agrada, que si... Sí, perquè si has d'anar a fer alguna cosa sense ganes ni res... Sí, perquè molta gent és això que diuen, no?, que van a estudiar una carrera perquè té més sortides, no?, i no sé, és com molt...
Bé, repassem una mica també les assignatures, per exemple, eh? Si algú ens està escoltant i digui, ah, doncs mira, m'interessa estudiar aquesta opció de ser director d'hotel. Quines assignatures concretes hi ha, Júlia? Perquè hem fet un treball d'investigació, que és anar a la web i copiar-ho, no? Sí. Per tant, a veure, Júlia, sí, quines assignatures hi ha? Doncs algunes de les moltíssimes assignatures que hi ha són, bueno, per exemple, el que ha dit la Paula, això de les 4 o 5 llengües...
I a part hi ha estadística aplicada, dret, alimentació, higiene i seguretat alimentària. Clar, seguretat alimentària, tot això per la cuina, no l'estaurà ni tot plegat. Això d'estadística aplicada, per exemple, què vol dir? Per exemple, quantes tovalloles ens han robat? Molt típic.
No, home, això també... Ho podrien fer, eh? Ho podrien fer sobre això. Home, per comptabilitzar-ho a les pèrdues, jo crec que sí que ho compten. O els clients que hi han hagut a l'any, o clar, els comptes s'han de fer d'alguna forma, no?
Per exemple, la Paula, tu has robat alguna tovallola d'algun hotel? No. Ui, ui, ui. Els sabons, no? Els sabons, sí. Els sabons, sí. Els sabons, sí. La pasta de dents. La pasta de dents. Això t'ho piquen perquè t'ho emportis, no? Sí, clar, clar. Jo m'ho he fet tovallola... Realment, penso que no. Ah, perdona, el coixí del llit també. Te'l posen perquè te l'emportis, no?
Hi ha llençols, hi ha llitols, hi ha llit també. No, home, però el sabó i totes aquestes coses que et venen així empaquetades i t'ho fiquen molt bé, això sí que és perquè t'ho emportis, no? O perquè ho gastis allà realment. Bueno, ja, però tu normalment ja portes les tres coses de casa. Per això és que no m'acau d'entendre mai això, oi?
si se t'oblida portar-te el raspet de dents o la pasta o alguna cosa doncs t'ho fiquen per això jo penso que això s'ha agafat de la gent amb diners que anava a hotels i no se'n portava res perquè li donessin tot i suposo que els altres hotels s'hauran copiant no ho sé, però jo crec que haurien d'especificar això és per robar
Gomet vermell. Per a llevar-ho. Això no es pot robar, per exemple, no? Doncs la tele, per exemple. Home, és que més d'un, és que, bueno, més d'un va a entrar a una habitació d'un hotel amb les maletes buides i surt amb les maletes plenes, perquè s'emporta ja... Amb tres maletes més, no? Clar, s'emporta els llençols, la flassada, el cuixi, la tele... Això és abusar, eh? L'escriptori. I la bíblia, si molt m'apures, també, que en molts hotels hi ha. El teu hotel, hi hauria bíblia o no? Primer que l'aix, que això és un clàssic, també. No.
Paula, no ho saps. No, això que millor t'ho porti cada vegada. A lo millor, qui ventri no és el lixo, sin importar la Bíblia. O si no, el Coran, la Bíblia... Libreria, biblioteca... Un llibre budista... I un de Disney, per exemple. Home, perdona, podríem dissenyar el teu hotel, Paula, per exemple. Ah, estaria bé. Hi hauria wifi gratis, això és molt important. Sí. Val, segur, eh? Segur. Sí, però que... Ojo.
Gratis, gratis, eh? Sense haver de ficar cap clau ni a cap web rara, que moltes vegades et fan anar a una web i a ficar no sé quina contrassenya, nada. Si és gratis, és gratis. Per cert, l'Eli Capdevila et diu al xat, i aquest minibar que no saps que es pot tocar i que no, també, correcte, el minibar és un altre tema important dels hotels, no? Tu, què hi hauria el minibar ideal per tu, Paula? Què és el que hi hauria? Soc de taronja? Soc de taronja. Aigua. Aigua, també. Que cola, sobretot.
El funcionament del minibar també és molt curiós, no? El minibar com funciona? Tu marques el que t'emportes com de bona fe, no? Sí, segur. És que això de la bona fe, Jordi, avui dia jo crec que... Que veia dels perillos a les tapes, no? És que és una mica, no ho sé...
Bé, els kit-kats també, que hi ha molts kit-kats amb molts... Depèn. Molt bé, molt bé. No, no, està bé, eh? Vull dir que anem fent. Alguna cosa més, Júlia o Paula, que vulgueu comentar sobre tot aquest tema de la direcció hotelera i dels hotels que avui he estat parlant? Jo crec que...
Que quan la Paula tingui un hotel ens ho vindrà a explicar una altra vegada. I que ens convidi, sí, sí. Perquè han sortit alguns dubtes, no? Com, no sé, com què ficaríem al minibar o què s'emporta la gent. És molt important. Home, Paula, aquesta ja tens euros perquè esta nit, que és el meu hotel ideal.
amb una llibreta amb un dibuix i tot i llavors per aquí la recepció i fas un dibuix aquí estic jo manant els campers aquí no sé què molts projectes comencen així a la suite està la Júlia
Clar, i tant. Bé, doncs noies, moltíssimes gràcies per venir i res, Paula, que vagi bé. Quan ja siguis directora d'hotel ja sortejarem a la penya del mor o a alguna estància gratuïta. Sí. Home, aquí va començar tot plegat. Clar que sí. I res, Júlia, ens veiem la setmana que ve amb una altra amiga teva que ens expliqui a veure què vols ser. Ômic. Ômic? Eh! N'hauré de buscar algun, eh, perquè... Que vagi bé, bona tarda. Adeu.
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb la Roser Arts a l'espai d'educació canina dels gossos ancians, dels gossos ballets.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe, cada matí, de 10 a 1. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys.
Una salutació molt forta a tots els components de la penya del morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. 15 minuts, arrem al punt de les 6 de la tarda. Parlem ara de gossos a l'espai d'educació caninà. Hola!
I per fer-ho tenim cada setmana la Roser Arx o l'Albert Capapell. A veure qui hi haurà avui. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Obre, Roser Arx. Roser Arx, és una llena refredada, eh? Una mica més i em crec que era l'Albert, eh? Us podria fer una broma.
però m'he enganxat. És que la setmana passada ja vam fer la broma contrària però l'Albert no va fer veu de tu i jo vaig dir, hola Roser, què tal? Però vaja, de totes formes, el sentit de l'humor que sempre impera en aquesta secció i el programa també. Home, és que si ja ens treuen el sentit de l'humor, què ens quedarà? Doncs res, res, res.
Bon humor, se n'ha de tenir sempre. Sí, és veritat. Avui volem parlar a la secció dels gossos ancians, eh? Que abans he dit, parlem dels gossos ancians, i diu, què? Quina raça és aquesta, no? El gos ancian. Clar, el gos ancian. No, ni anciam tampoc.
Per què no veieu allò que feien després de les notícies fa anys del Capitanciam? Els petits lladrucs són poderosos. Una mica sí, perquè clar, efectivament, parlem dels gossos una mica ja vellets... Els abueletes. Els abueletes. Esos lotes viejitos. De fet, també podem parlar una mica de l'envelliment, no?, en els animals, en els gossos concretament, els canvis que es produeixen durant aquest procés, que, per exemple, provoquen una reducció progressiva en la capacitat de l'animal...
per adaptar-se al seu entorn una mica com ens passa a nosaltres també, no? És més o menys el mateix. El que passa... M'he centrat una miqueta en el... Ara explicarem de què va. En el síndrome de la disfunció cognitiva, que ve a ser la nostra demència senil, o inclús els casos greus són bastant similars a l'Alzheimer nostre.
M'he centrat aquí perquè no tots passen episodis tan extrems, però perquè sàpiguem reconèixer si tenim un gos vellet a casa, si tot això ens passa i com podem fer-ho perquè ella es trobi més a gust. Perquè conforme passa amb això, com a les persones que són molt grans ja...
Doncs se senten una mica desplaçats, també, o no sabem ben bé què hem de fer, o no sabem bé què necessiten, i avui ho explicarem una miqueta. De fet, també tot parteix una mica de l'estudi Horvitz, que es va fer l'any 2005, realitzat sobre 26 propietaris... Això ho sé perquè m'ha dit ella. Realitzat sobre 26 propietaris de pacients canins senils, que ja eren grans. Què explica, a veure, aquest estudi?
Aquest estudi, bàsicament, el que volia era veure quines eren les queixes, on hi havia els conflictes. Però es van treure coses molt interessants, aquest estudi, perquè es van anomenar tots els símptomes del síndrome i es va veure que podia ajudar. I es va començar a prendre una mica de consciència que el gos gran també es feia vell.
Clar, clar, clar. Evidentment. I, per exemple, hi ha alguns símptomes que els podríem englobar? O dir, mira, si això li passa o això li passarà segur al nostre gos? No cal que sigui... No sempre som tots, eh? I, de fet, en podem tenir algun...
no sé, degeneratiu, o sigui, simplement es fa vella el gos. Però serien, doncs, la desorientació, confusió, el no saber ben bé on estan, llocs coneguts de cop i volta, una mica estrans allà. La manca de la mòbia, hi ha una cosa molt, molt, molt... pintoresca que els hi passa, que és que quan...
una porta per la que han passat sempre, de cop i volta, no saben per quina banda s'obre, no? Miren per la banda de la bisagra i han passat, doncs, imagina't els cops que han passat, si és de la casa on viuen. I aquests símptomes els passa a tots els gossos? És generalitzat o no tots? No, és això que et deia. Alguns sí, alguns no, uns els tenen tots, d'altres en tenen algun. Mira, el canvi de personalitat, que no és exactament això, no? El tema és que estan...
Un gos que ha sigut molt afable de cop i volta potser es torna una mica més irritable, no? I no li agrada tant estar amb la gent, o estan més alterats si eren tranquils, o inclús tenen certa apatia, alguna cosa semblen a una depressió, no? Estan com desganats tot el dia, no tenen gana. Transtorns de la son, gossos que dormen tot el dia i després a la nit dembulen per casa. I això per què passa?
Això passa perquè... Es fan grans. Exacte, perquè l'organisme es la fa amb ell i arriba un moment que les connexions sinàptiques del cervell, per on te passa la informació de les neurones, doncs els van apagant o es van fent malbé. Això ens passa a tots, a nosaltres també. És veritat. I és com tot, quan més els fas treballar...
dins d'uns paràmetres, no? Perquè no hem d'oblidar que tenen l'edat que tenen i que ja estan jubilats, no? Si tu els fas treballar, doncs això ho vas mantenint. No pots curar-ho, perquè és degeneratiu, no té cura, però sí que pots mantenir-ho, pots remetre una miqueta que la degeneració aquesta vagi tan ràpid, no? I també tremolós, per exemple? Tremolós, sí. Mira, jo la gossa que tinc jo, que surt a la foto que he penjat, si no ho sap fer, és per Facebook,
Aquesta no té gaire símptomes d'aquests, a la vegada és una mica de desorientació i té tremolors. Sobretot quan dorm, li agafen uns tremolors, busquen forts. I quan li passa això, per exemple, què és el que s'ha de fer? Jo quan té els tremolors, el que faig, normalment, sense espantar-la, sense voler despertar-la o amb la intenció de no despertar-la, acostar-me i que noti el contacte, perquè amb el contacte baixa bastant el tremolor, també.
Si està dormint, doncs m'assento al seu cantó i em poso recte només la cama amb el seu llom, que toqui una miqueta i ella es va baixant, es queda més tranquil·la. De fet, tots aquests símptomes que has anat comentant, la desorientació, la confusió, la manca de memòria, tot això que has comentat, conformen el que es denomina el síndrome de disfunció cognitiva o també la demència senil. Demència senil en gossos, sí.
Sí, sí, com nosaltres, no? Es fan vells i ja està. I una altra cosa interessant, que era l'últim punt dels símptomes, que també alteren els comportaments socials, no? De cop i volta un gos que els hi ha caigut sempre bé pot deixar de caure. O es poden fer caques i pipis, que no se n'havien fet mai a casa, no?
que no pot qualsevol cosa els fa abordar. Tot això que dient és molt generalitzat, eh? I jo repeteixo, pot ser que en tingui algun, pot ser que els tingui tots, o pot ser que arribi a la bellesa, doncs hi ha persones que arriben molt lúcides també a la bellesa. Però també és important saber-ho perquè potser algú ens estigui escoltant, no?, o que tingui gos ja fa molts anys, li passi això i no sap ben bé per què li passa. Doncs senzillament, clar, el gos està fent vell. I com podem ajudar-los si estem convivint amb ells?
Doncs mira, hi ha diverses cosetes que podem fer. El que s'ha de tenir clar és que la clau més important pel benestar és que no hi hagi gaires canvis, o sigui que les rutines siguin molt estables, horàries, tant en menjar com en sortides, que l'ambient, l'entorn que tingui a casa, sigui tranquil, que tingui hores de silenci, que a nosaltres també ens anirà bé, això.
Vull dir, en lloc de posar la tele, doncs agafem un llibre. Ah, molt bé. Això podria anar bé, no? Sí. O ens posem els auriculars, no ho sé, facilitar-li en aquest sentit. No vol dir que estiguem tot el dia pendents, no? Jo també ho entenc, que la gent té coses a fer. Clar. Però és interessant que no hi hagi massa xibarri a casa quan són tan grans, val? Val. Llavors, independentment d'això, en els passejos seria interessant que fossin rics en estímuls olfactius. Què vol dir això? N'hem parlat algunes vegades del tema de l'olisquets, no?, de tirar trossets de fàmfora de gespa...
de portar-los a zones que dins de cada... O sigui, anar canviant de ruta, un dels passejos al dia, dels passejos, que sigui diferent cada dia, que tinguin coses noves a colorar i gossos nous que hagin passat per allà... És interessant, també, que es trobin amb gossos, però que no hi hagi molt d'esverament, perquè el que passa amb els gossos que no són tan grans és que una punta d'estrès els pot durar molts dies
Porta conseqüències molt més veus que amb un gos més jove, que la pot passar fàcilment. Per tant, pel que dius, és sobretot buscar una mica de tranquil·litat en tots els àmbits, no fer coses així molt mogudes i tot plegat. Torno a dir que és molt interessant que segueixin movent-se. De fet, el tema passeig és molt important que baixem la durada. Si els fèiem d'una hora, els fem de 20 minuts. Si els fèiem de 20 minuts, doncs els fem de 10 minuts.
Però és interessant també que augmentem la freqüència, que hi hagi més passejos al dia. Així també evitem, si hi ha una amicció o una vacació molt exagerada, també evitem que ho faci a casa, li donem l'opció que pugui fer-ho fora. Bé, tot això, sí, pel que fa a l'hora de sortir, el teniu en compte. Però a dins de casa, aquest ambient tranquil, com el podem aconseguir? En casa hi podem fer més coses. Mira, hi ha una cosa que estic convençuda que t'agradarà, que és que els pot posar música, música relaxada. Sí, sí.
Posem heavy metal ara. No, sí que m'agrada, eh? Un ambient tranquil, no? Exacte, una, doncs no sé, jo pensava a mi, en els meus gustos, doncs jo poso a vegades... O bossa nova... I una mica d'òpera? Una mica d'òpera també, d'òpera també. Escolta, molt d'òpera perquè a mi m'agrada. Home, és molt bonica l'estampa, no? També. Música que sigui harmònica, jo crec, no? Que deu tenir a veure molt... No n'entenc gaire de musicoterapia, però deu tenir a veure amb les connexions que fa el cervell, no?
Jo m'imagino allà amb el gos, llegint el diari, per exemple, escoltant Madame Butterfly, que sona així de fons, i amb una llar de foc. Llavors, acurrocant-lo i dir, ai, Sam, tu i jo... Jo t'ho dic que acabaràs tenint gos, Jordi. Tu i jo que hem viscut tant.
I aquí estem, i pom, i peta una branca de la llar de foc. Una mica recordant tots els passejos que hem viscut, no? Molt bé. I, per cert, sobre el menjar, s'ha de canviar... Aviam, sí, és molt interessant la pregunta. Aviam, és important, abans del menjar, també, que tingui un espai on ell estigui... O sigui, el llitet, no? El llit, o el jazz, o un...
un coixí on ell pugui dormir i estigui tranquil i sigui una zona de la casa, si nosaltres hem de fer coses, que sigui tranquil·la i ella estigui a gust. Llavors, en quant a menjar, si teníem el plat tot el dia, és bastant interessant que no el tinguem. Per què? Perquè el tema de la demensis sanil el que fa a vegades és d'inapetència a nivell de menjar. Llavors, el fet de tenir el plat tot el dia acaba avorrit, aquell plat, no? Els acaba avorrint. Si tu poses el plat en el moment que toca...
i tenen unes hores i ells ja saben que bé, doncs allò és com més... dóna més ganes, no?, de que mengin. A partir dels... però això tots els gossos, eh?, o sigui, degenerin o no degenerin, a partir dels... entre els 7 i els 9 anys, el gos ja compia entre el que és la bellesa, val? Llavors, doncs, aquí s'ha de començar a incorporar algun pinso amb aportacions d'oligoramens i de diferents nutrients. Energètiques, no?
Potser no tenen energètiques. Mira, ja no la meva, per exemple. Adequades a les que pugui anar tenint el gos. La meva, per exemple, té artritis a la cadera, d'acord? Doncs menja un pinç amb controprotectors que ajuden a tota l'articulació a no degenerar tan ràpid.
De fet, jo he notat millora. Ella s'havia quedat com aplacada i ara torna a córrer i torna a tenir activitat. Seria encara més interessant, si tenim el temps, que no sempre el tenim ni per nosaltres, fer menjar de casa. Sense sal, sobretot, no el salem.
però pràcticament com cuinem per nosaltres, arròs, pollastre, ou, caldo, verdures, fruita, tot això en pot menjar. I està molt bé tirar un raig d'oli cru, que ja hem dit algun cop que ajuda el cos a... és bastant neteja, neteja l'oli cru, l'oli d'oliva cru, d'allà? Sí, anava a recordar els oients que a la secció d'educació canina, amb la Rose Arts, estem parlant dels gossos quan es fan grans, es fan vells, són ancians,
Com els podem cuidar millor? En casos molt greus, també hi ha fàrmacs o medicina? Sí, no, de fet són necessaris. El que passa és que és el que dèiem al principi, no deixa de ser un tractament pal·liatiu, és a dir, no és un tractament on l'objectiu sigui curar. L'objectiu és donar benestar i donar més confort, és a dir, treure dolors. Alguns són estimulants perquè hi ha gossos que es queden més apàtics, els que s'esberen més els donen més tranquil·litzants.
I hi ha tot un tractament que els veterinaris ja coneixen i que el donen molt bé. Tot i així, ja sabeu que a mi la branca natural em clida molt i si algun cop algun dels oients havia sentit a la Mercè, la noia que feia abans d'expressió, era segur que havia parlat dels... Flors de bacs.
També, i els complements orto-moleculars, que són aportacions naturals, o sigui, ferro, són coses que són de la natura, posades en càpsules naturals, que no és químic.
i que també ajudarà. Sempre que puc recomanar natural, recomano natural. Hi ha vegades que no es pot, perquè tots aquests transorcs que van sortint o aquests símptomes tenen molt a veure amb la degeneració neurològica. O sigui, no és que el gos de cop i volta se li invagi l'olla i falli. No, és que el cos poc a poc va perdent funcions.
Roser, un cop hem preparat el menjar, hem fet els passejos, hem fet tot amb el gos, el fet de jugar es pot? És molt interessant, sí, i molt important, a més. El fet de jugar el que farà és mantenir l'aprenentatge de viu. Hi ha molts gossos, el que dèiem de la pèrdua de memòria, tots els que s'obliden de coses que s'havien fet, doncs el que podem fer és tornar a recuperar aquests ensenyaments i tornar-los a ensenyar amb calma, temps molt curts, sessions de 5-10 minuts d'entrenament, per dir-ho així,
I el que fa un entatge és mantenir viva la memòria, no?, que la memòria no degenera i tant, i a part, si el fem moure i el fem treballar, doncs donem la puteta, doncs assentat i tal, el que estem fent també és mantenir actiu tot l'aparell locomotor, que també amb la bellesa ja sabeu que es va atrofiant, no?, poquet a poquet. Molt bé, Roser, i ja per acabar, quins concilios anaries així en general, eh?, conclusions per quan el nostre gos es vagi fent gran, arribar al...
al final de l'etapa de la seva vida, lògicament, que estigui millor. Com ho podem fer? A veure...
jo crec que és una qüestió de sentit comú, de molta paciència, perquè costa arribar i cada dia trobar-se una caca, potser o que estiri dues hores bordant cada tarda. Tot això costa. Però paciència, molta paciència, perquè tots arribarem a ells i molta empatia. Posar-se un moment en el lloc, igual que jo he treballat amb avis també, i s'han de tenir tots aquests valors, perquè si no no arribes enlloc.
Sí, sí, no, no, està claríssim, ens ha quedat una mica més clar avui, és un tema, a més que ens queda pendent, eh?, a la secció d'educació canina, perquè hem parlat de moltes cosetes i també de quan es fan grans, no?, que els hem de cuidar. Jo és que pensàvem alguna cosa, que no sigui una raça, perquè ja portàvem molts dies, que ja ho retomarem, no?, però... Sí, home, i tant, està bé de tant, eh?, tornar una mica també a parlar del gos en general. En general.
En fi, Roser, moltíssimes gràcies. Records a la Mercè, que l'has mencionat, que esperem que li vagi molt bé, que, si us veieu, enviar-li molts petons. I també a l'Albert. Bona tarda i fins la setmana que ve. Gràcies. Bona tarda. Adéu. Nosaltres, tot seguit, connectem amb la xarxa per escoltar el botlletí de notícies generals i a la segona hora ens visiten Berkane Music, un grup que venen de Cornellà i Esplugues i que segurament tocaran en directe d'aquí uns moments a la penya del Morro. Fins ara.
Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Sònia Kerri i Ramon Company. El govern espanyol ha assumit que caldrà modificar la normativa hipotecària per complir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ha declarat que la llei hipotecària espanyola és abusiva i contrari al dret comunitari. Des de la plataforma d'afectats per la hipoteca, la seva advocada Eva Corredoria ha avançat alguns dels canvis que comportarà aquesta sentència. La llei permetrà que els afectats puguin declarar les clàusules que sospengui el procediment
fins que el jutge decideixi si les clausules són abusives o no. N'hi ha moltes, en la sentència se'n parla d'unes quantes, però es parla sempre que només són una mostra, que n'hi poden haver moltes més. El cas que ha generat aquesta sentència té l'origen en una denúncia de fa dos anys d'un veí de Martorell al Baix Llobregat a qui van desnonar. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha decidit desconvocar la cimera econòmica i social d'aquest dissabte perquè no veu predisposició dels grups a arribar a acords.
El president català temia que si hagués mantingut la trobada s'hagués pogut convertir en un escenari de confrontació partidista però sense possibilitat d'arribar a acords transversals. Mas ha pres la decisió després de parlar amb el primer secretari del PSC, Pere Navarro, que va ser qui va proposar la reunió durant l'última campanya electoral. Navarro li ha transmès que estava d'acord que la desconvoqués.
El Parlament ha aprovat aquest dijous una moció que demana la substitució de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, per la seva actitud hostil i manca de respecte envers les institucions catalanes. En concret, es critica les seves actuacions contra els municipis que s'han declarat territoris lliures i sobirans. Mar Senglàs és diputat d'Esquerra Republicana i Manuel Reyes del Partit Popular. En diplomàcia hi ha una màxima, i és que els representants...
que estan en un territori han d'intentar contribuir a la bona entesa entre governs, i no al contrari del que ens està passant en aquests moments amb la senyora delegada del govern, que l'únic que es dedica és a generar conflictes en el territori quan el que hauria de fer és estar-se més tranquil·la i calladeta. Usted ha caído en lo más bajo. Usted ha venido a dar-nos clases de diplomacia y resulta que usted debería recibir clases de educación y de respeto. Señora Arrigao, aquí tiene un nuevo candidato para P3 en esos colegios que quiere cerrar.
A favor d'aquest punt han votat Convergència, Esquerra Iniciativa i la CUP mentre que el PSC s'ha abstingut i el Partit Popular i Ciutadans han votat en contra. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha donat a conèixer aquesta tarda les noves identificacions que lluiran els Mossos d'Esquadra. Barcelona, Mont Carvajal, bona tarda.
Bona tarda. Cadascun dels 495 agents de la brigada mòbil i més endavant els 903 antiavelots dels Mossos d'Esquadra portarà un número identificatiu a l'esquena. De fet, és un codi que combina nou números i lletres. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, que ho acaba de presentar, ha argumentat que va a l'esquena i no davant perquè la majoria de països europeus ho fan així. Aquest codi no és el tip que acompanya cada agent tota la seva vida professional, sinó un número que portaran només mentre siguin de la brigada mòbil. Espadaler diu que és una manera de trobar l'equilibri
entre el que demana la ciutadania i de preservar la identificació de la gent perquè sovint reben amenaces personals. D'aquí una setmana o 10 dies els agents ja portaran aquest número identificatiu a l'esquena.
El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha advertit que la Generalitat podria sancionar els comerços que decideixin incomplir la llei catalana d'horaris comercials mentre duri el litigi amb el govern central que aposta per la liberalització d'horaris comercials. La interpretació que em fa el govern de Catalunya, d'acord també amb el sector, és que avui és d'aplicació la llei catalana, la llei de l'any 2004. I per tant, respectant que pugui haver-hi algú, alguna empresa, algun gran operador...
que pugui tenir una interpretació contrària, nosaltres la respectarem. Però en qualsevol dels casos, és evident que quan aquest conflicte es resolgui, també prendrem les nostres determinacions. La norma catalana limita 72 hores setmanals l'obertura de comerços.
Bona tarda, us parla David Amador. El davanter de l'Espanyol Simón Sabros ha estat operat amb èxit de l'operació ambulatòria en un tandó al polse de la mà dreta. El portuguès ha aprofitat que estava sancionat a crear el partit davant el Malagà per sotmetre's a aquesta lleu intervenció. D'altra banda, el pilot català Marc Márquez ha tornat a ser el més ràpid a la segona sessió d'entrenaments de MotoGP, que es disputa en Austin, a Texas el de Cervera,
ha superat Dani Pedrosa, segon, i Jorge Lorenzo, tercer. El pilot català també, Pepe Oriola, volíem dir, fet el millor temps. La sessió d'entrenaments al circuit de Monza, escenari de la primera cursa del Mundial de Turismes. El campionat comença el pròxim 24 març, té 12 proves i acabarà el 17 de novembre. Oriola, de 18 anys, es va proclamar l'any passat subcampió del món en categoria d'independents. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
L'exconseller d'Economia Antoni Castells és el convidat de l'11è diàleg per la independència que es fa aquest vespre a l'Atena de Sant Just. Castells va ser conseller d'Economia i Finances de la Generalitat fins l'any 2010 i reivindica que no se simplifiqui el debat de la independència de Catalunya. Rebutja, a més a més, tota la possibilitat que Catalunya pugui sortir de la Unió Europea i la zona euro en cas de proclamar-se la independència. D'altra banda, Castells assegura que cal fer el referèndum aviat, però és partidari de fer les coses ben fetes i per això considera que pensar en la independència...
Abans del referèndum és anar massa de pressa i que això no garanteix bons resultats, que és precisament el que creu que està passant amb les mesures dràstiques de reducció del dèficit. De tot plegat s'empararà aquest vespre. En aquesta xerrada que organitza la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana Sant Jusperi Endependència, a les 8 del vespre a l'Ateneu, sota el títol Economia i País Fem Números.
I també aquest vespre es fa una xerrada per tractar la sexualitat amb els fills en el marc de la Setmana de la Salut. L'activitat es farà al Casal de Joves, s'adreça a famílies de primària i l'impartirà a Noelia Caballero. La Setmana de la Salut s'està desenvolupant a les tres escoles públiques del municipi amb xerrades per alumnes, mestres i aquesta dirigida a pares i mares. Fa nou anys que l'escola que ningú organitza aquest cicle, però aquest any s'ha fet conjuntament amb l'escola Montseny i Montserrat, a més de la col·laboració de l'ambulatori de Sant Just i l'Ajuntament. La d'avui s'enfoca per plantejar la manera de tractar la sexualitat amb famílies amb fills
fins a 12 anys. I acabem aquest butllet explicant-vos que l'equipament de les escoles començarà a funcionar després de Setmana Santa. La idea de l'Ajuntament és que les entitats que tindran la seva ubicació a l'edifici ja estiguin instal·lades i assentades després de les vacances de Setmana Santa, a principis d'abril. El nou equipament acollirà l'escola de persones adultes, el saber local de català, els tallers de música i també Sant Joc Solidari. D'aquesta manera es convertirà
en el segon equipament més utilitzat del municipi. Després del complex esportiu municipal, la bona aigua, la presentació oficial, es farà de cara a Sant Jordi. I de moment això és tot. Més informació a la seta del Sant Jordi Notícies, edició vespre.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7.30 a 8.00.
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no ho va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
A més a més també a través de la webcam de radiodesvern.com que veieu que som una bona colla. A més hi ha una guitarra per aquí. D'aquí uns moments explicarem què és el que passa. Però abans, Cristina, bona tarda de nou. Bona tarda. Expliquem alguns trending topics que hi ha hagut en les últimes hores a Twitter per saber què és el que es parla, els trending topics, eh? El que més es porta. Comencem per premios TV i novel·les. Què és això? Sí, són uns premis que es fan en concret la cadena Televisa. Sí?
es premien i es guardonen els actors, actrius més famosos i coneguts de les telenovel·les. I sé que a Barcelona es veuen bastant, Jordi. I, bueno, podem trobar diferents twitters de gent donant suport a diferents actrius, com el cas de Maite. Es veu que és un actiu de telenovel·les. És que jo només veu la Riera, no sé. Únicament, no, Jordi? La resta no, no? No, no sé. Bueno, doncs, milers de twitters de persones que van...
donant suport al seu guardonat. Per cert, també Dani Alves és trending topic? Sí. Per què? Doncs es veu que s'ha canviat el pentinat, ara va de robos. I hi ha dades que apunten que va ser per una promesa que va fer si remuntaven al Milan. Molt bé, Dani Alves sempre tan discret, ell, amb aquelles olleres que surt quan entrevistes... Doncs el seu pentinat és trending topic a Twitter avui i hi ha milers de fotos penjades, qualsevol que vulgui pot entrar a Twitter i veure les fotos. Milers de fotos?
Bueno, Jordi... Centenars de milers de fotos. Home, hi ha moltíssimes. Tothom està penjant fotos d'ell, retutejades, i, bueno, apareix amb el cabell ros i amb les seves ulleres. Molt bé, doncs si voleu buscar-lo, eh? Daniel Alves a Twitter. Sí, sí, 12 de la tarda. Escolteu això. Voy a comprarme un piso en la luna, pero no te daré dirección.
I és que fa uns dies es van posar en contacte amb nosaltres dos joves que tenen un grup de música i que volien presentar-nos el seu primer disc. Palabres distintes són de Cornellà i Esplugues de Llobregat, pobles veïns d'aquí de Sant Jus. L'Àlex Agüera i l'Òscar Emperador. Bona tarda, nois.
Hola, buenas tardes. Hola, què tal? Bona tarda, benvingut al programa. Sou el grup Berkane Music. Berkane. Ah, Berkane. A veure, sí, es quedaríem amb un problema abans a la redacció, perquè no sabíem si seria Berkane, Berkane... D'on ve aquest nom? Bueno, pues es un tributo que hemos querido hacer a nuestros familiares, porque tanto él como yo somos del sur, nuestra familia viene del sur, y bueno, hemos querido hacer un tributo con esta palabra así un poco... ¿D'on concretamente?
Pues concretamente creo que era de Granada, ¿no? Sí, porque tenemos la familia un poco revuelta. ¿Y Berkane? ¿Qué significa? No, es un pueblo, es un pueblo. Ah, es un pueblo. Sí, sí, es un pueblo. Però, clar, aquí ho escriviu amb K, o sigui, és amb K. És així, és així. Sí, sí, tal com es escribe. Ostres, és que, clar, no ho havíem de posar com a poble, no? Com va sorgir la idea de... Abans de res, gràcies per venir al programa. A vosaltres podem invitar-nos.
Com va sorgir la idea, tal com està tot avui en dia, que tot són inputs negatius, no facis això, avui està molt difícil de fer aquest duet i posar-vos a fer coses, perquè la lletra i la composició de la música també és vostra, no? Sí, sí. Bueno, pues todo nace hace muchos años. Yo conocía a Óscar más o menos a los 16 y ya teníamos esa inquietud de querer hacer nuestra música...
Y expresar nuestras historias. Y entonces, pues, estuvimos un par de años componiendo canciones. Muchas de las canciones que suenan ahora ya estuvieron compuestas. Por ejemplo, la que está suenando ahora estuvo compuesta hace muchos años. De hecho, yo ya le tenía manía y no me gustaba. Que es Te buscaré. Te buscaré, sí. Sabes bien, tú eres mi primavera.
De fet, aquesta lletra aquí l'ha escrit? Jo, jo l'ha escrit. Perquè la lletra diu, te buscaré donde vayas, te buscaré y me pasaré toda la vida detrás de ti. La pregunta és, ja l'has trobat, ja? Bueno, un poco sí, ¿no? Un poco sí. Bueno, esta canción parece un poco de amor, pero es un poco metafórica. Porque es, yo me la imagino en dos partes, ¿no? Una es la parte romántica que todo el mundo asocia y que todo el mundo tenemos.
Pero a la vez también es un poco hacia sueños, hacia familiares que ya no están y que han significado mucho para mí. Como la cansó mi abuelo, ¿no? Sí, esa ya es directamente solo a ese aspecto ya de golpe. Pero bueno, esta es... Te buscaré todo lo que pasa por mi cabeza. No es solamente un amor o...
O una persona, no? Seria també encarar-te a reptes, no? Somnis que tens o coses a complir, no? A la teva vida, una cosa més així. Aconseguir els objectius, que per cert, un dels objectius era fer un CD, que és aquest que estem escoltant, Palabres Distintes, amb el segell discogràfic La Cúpula Music. Com heu arribat aquí i a trobar un segell discogràfic que aposti per vosaltres? Pues mira, hemos tenido bastante suerte porque yo he estudiado dos años en Microfusa,
Y entonces he tenido la gran suerte, llámale destino, llámale... Tenía que pasar, ¿no? Exacto. De estudiar la especialización de estudio de grabación con un gran productor que se llama Charlie Chicago, que yo le doy un gran abrazo desde aquí. Y entonces, pues nada, escuchó tanto tenerme en clase...
Pues yo era el que iba a la cabina cuando necesitaban un guitarrista para hacer unas prácticas, pues yo me metía ahí y daba el coñazo a todos mis compañeros. Eres l'únic músic del grup. No, no, no. Bueno, en aquellas presesiós solamente habían dos.
Pero yo, el otro era un poco más músico vergonzoso, yo lo necesitaba entrar en la cabina, estar en la cabina, grabar, crear y todo esto, yo lo necesito. Entonces yo era el que estaba ahí dentro, entonces mi profesor Charlie iba escuchando siempre mi música y tal, hasta que al final pues yo le...
Le dije que quería grabar un CD y tal, y al final nos ofreció esta gran oportunidad. Y estamos súper, súper, súper contentos con él, con su trabajo. ¿On lo ha grabat, això? Lo hemos grabado en el Títere Records, que está en Barcelona, al lado de la Plaza Cataluña.
y hemos grabado se llama el disco se llama el capítulo 1 porque si os habéis fijado hemos grabado cuatro canciones primero y ahora en mayo grabamos otras seis
Para ir haciendo un plan de marketing un poco para no salir todo... Progressiu, no? Es porta molt això, no? Perquè a vegades si ho treus tot de cop, ja passa una setmana, dues setmanes, la gent s'oblida i llavors el que es fa molt és anar-ho traient a poc a poc i que vagi perdurant en el temps. De fet, jo us volia preguntar que vosaltres esteu dins un estil, eh? Tampoc això d'etiquetar cadascú fa el que vol, però com una mena de rumba a pop rock, eh? Més o menys. Quins són els vostres referents? Uf!
Yo tengo muchísimos referentes porque mi familia, una parte está enamorada de la rumba, pero también está enamorada de Led Zeppelin, de Supertramp, de ACDC, entonces tengo... ACDC y rumba, ¿verdad? ¿Cómo lleguemos eso? Tengo un campo muy amplio, ¿sabes? Y yo te podría decir muchos porque yo no tengo uno... Una canción mía, pues...
Se puede parecer a esto, pero de repente tiene toques de muchos. Pero bueno, yo no sé... Podríamos decir que él tiene toda la parte popera, por así decirlo, y yo me encargo de la parte flamenca rumbera. Yo creo que esta fusión, ¿no?, una mica... Sí, yo soy más de caña y con cuernos. Lo que pasa es que también tengo ahí la sangre, pues eso, lo que son las cuerdas de una guitarra española.
Y entonces pues lo fusionamos de la mejor manera que podemos y es esta. Home, jo crec que un exemple seria, perquè veig que Carlos, has portat la... Ai, Òscar, perdona, has portat la guitarra. Podríem tocar, no? Una cançó o què? Compre, claro. Sí? Vale, doncs pujeu cap a l'escenari de Penya del Morro. Estan pujant cap a l'escenari. Quina cançó ens tocareu? Pues vamos a tocar la de Te Buscaré. Te Buscaré. Ya que la han escuchado grabada en un estudio. Sí.
per veure com la defendem en acústic, que també té... És molt important, també, avui dia, els músics, perquè amb tot el tema de la venda de CDs, que a més ha disminuït moltíssim en els últims anys, que a més a més també la vostra música es pot trobar de forma gratuïta, per exemple, a YouTube, no? Vull dir que també heu apostat per donar-ho al vídeo. Sí, nosaltres hemos colgado todo,
de forma de que cualquier persona pueda escuchar nuestra música, tanto en Spotify, en Group Shark, en iTunes, en Google Play, en YouTube...
y lo tenemos todo al placer de cualquiera que lo quiera escuchar. Clar, doncs el que deia és això, que al cap i a la fi després és on també potser es fan els quartos avui en dia, a part d'aquestes plataformes, és en directe i a l'escenari, no? Per tant, doncs si voleu tocar vosaltres mateixos... Encantado. Te buscaré, Berkane. Endavant, nois.
¿Cuántos años juntos por un sueño? ¿Cuántos días juntos y en el metro? ¿Me han valido la pena? Eso creo yo.
Voy a comprarte un piso en la luna pero no te daré la dirección. Voy a comprarte una estrella ciega para que pongas en ella mi corazón.
Yo estoy cansado de amores que vienen y van. Mueren en un desván. ¿A qué les saques polvo? Un poco me conformo. No sé dónde estás. No sé dónde vas. Si queda con otros y a mí me da igual.
Yo sé que lo esencial de la vida es poder soñar. Que yo me quedo loco en mi mundo de Tim Burton, donde no existen colores, donde mueren todas las flores, yo me creo Superman.
Yo me quedo loco en mi mundo de timbartón donde no existen colores, donde suenan saxofones solo a mi compás, a mi compás. Te buscaré donde vayas, te buscaré
Y en mi sueño o en mi mundo yo te buscaré y me pasaré toda la vida detrás de ti buscando un camino para ser poco más feliz.
Bergane en directe a La penya del morro amb l'Àlex Agüera i l'Òscar Emperador de Cornellà a Esplugues, que per cert comenceu ja a fer concerts i bolos, per exemple, a Cornellà o al primer festival solidari de Trinitat Nova. Com van anar aquests directes amb el públic? Molt bé, la veritat.
En la sala Ricky Town, hace un par... ¿Sala Ricky Town? Sí, a Ricky Town. ¿Dónde está? Ricky Town Town Town. Está en Cornellà, donde estaba antiguamente el cine Pisa, pues justo detrás. Y estuvimos hace un par de semanas o tres, y la verdad que nos fue bastante bien. Y el concierto de Trinidad Nova, que es un concierto benéfico para coger dinero para alimentos para los niños pobres...
Se iba a hacer esta semana, pero al final han habido problemas con ayuntamientos y con sponsors y tal. Y se ha aplazado, pero yo creo que un mes o dos lo haremos porque tenemos ganas de contribuir en esta causa.
Y después tenemos un concierto en junio en Rasmataz, que tenemos muchas ganas y estamos ensayando muchísimo. ¿Rasmataz? Sí. Ojo, eso son para los mayores, ¿no? Sí, sí, sí. Ok. Y después nos presentamos también el día 3 de mayo para los que quieran venir al concurso de esplugas para tocar en las fiestas mayores.
y esperemos que está todo el mundo invitado y que venga y que ganemos y que toquemos. Clar que sí, la gent pot votar a més a més o a través de... Pues... Hay un jurado, hay un jurado...
Y lo que pasa que ahora mismo me pillas en blanco, no sé cómo va el tema de votaciones. Bueno, si no, que us busquen al Facebook, ¿no? Sí. Berkane Music. Berkane Music, amb K, eh? Exacto. Molt bé. I convé. Molt bé. Que, per cert, no sé si ja teniu llest allò que dèiem, no?, els videoclips, perquè també, a més a més, esteu grabant videoclips. Què tal tot això?
Pues bien, la verdad es que sí. Hace ya como un mes, un mes largo que grabamos los dos videoclips porque lo grabamos del tirón. Y bueno, ahora estamos esperando a que lo terminen de editar y en cuanto lo tengamos lo lanzaremos a las redes sociales porque la verdad es que tenemos ganas bastante.
I ja per acabar, què espereu de tot plegat, de tot això? Perquè porteu molts mesos ja treballant, ara comenceu ja a recollir els fruits d'haver-ho gravat, d'haver comprat les cançons després de tants anys i tot això. Què espereu a partir d'ara? Yo espero poder tener la gran suerte de poder dedicarme a lo que de verdad siento y sé hacer.
Porque yo necesito poder explicar historias a la gente. No por quitarmelas de dentro, sino por alegrar a la gente con historias o hacer llorar. No siempre es alegrar, ¿no? Sí, yo necesito la... Tengo la necesidad de contar lo que me pasa y me gustaría poder dedicarme
De fet, hi ha un tema que es diu Mi abuelo, que sona així i que em sembla que és una cançó molt especial, no? Sí. Escoltem la lletra i després en parlem, si et sembla bé.
La vida de otra forma.
Mi abuelo con poquito se conforma. Que si la guerra, que si no hay vino, que han crecido mucho los sobrinos y no hay pan para comer. Se sienta en su butaca y aguchito se siente...
Evidentment és una cançó dedicada al teu avi, això o com va sortir tot plegat? D'on és aquesta cançó? Bueno, realmente esta canción va dedicada a mis dos abuelos, porque casi toda la canción habla de mi abuelo Miguel y la segunda parte habla de mi abuelo Aurelio.
En igualdad de... De condiciones, ¿eh? De condiciones. Que no se me enfade nadie. No, esta canción... Mi abuelo abrigo, por desgracia, no está entre nosotros ya.
Pero todo surge porque mi abuelo Miguel hace poco tiene Alzheimer y entonces estamos pasando un poco mal de esta situación. La canción esta surgió porque mi abuelo siempre ha sido muy alegre, muy de hacer bromas y tal. Y a mí el hecho de que tuviera Alzheimer y que todo fuera completamente diferente, como yo estoy acostumbrado,
pues me impactó bastante, ¿no? Entonces la historia que yo he querido reflejar, aparte de hacer una pequeña oda a mi abuelo, sería también más reflejar la canción refleja que... No sé cómo explicarlo, un momento. No, home, però jo crec que és molt bonic també, ¿no? Perquè és el fet de dir, home, una cosa que és negativa, que és una malaltia, ¿no? Que a més tota la gent que sempre...
ha patit o té un familiar d'Alzheimer, explica que és una de les coses més difícils de portar, que té una persona que està tota la vida amb tu i de cop i volta o no reconeix o perd la seva personalitat i com transformar aquesta negativitat amb aquest homenatge cap a ells. Jo crec que és una cosa fantàstica i per tant des d'aquí, Àlex, també et felicitem per canviar aquesta energia negativa amb energia positiva.
Mira, lo que quería decir, la segunda parte que tiene esta canción es que yo quería hacer una pequeña oda a que, por ejemplo, Estribillo dice que mi abuelo Miguel quería ser cantador de flamenco y que no pudo serlo, pero que yo lo soy por él. Entonces, que es una pequeña oda a que nuestros abuelos o nuestros antepasados, por cosas de la vida, guerras y tal, no han podido ser lo que ellos han querido, ¿no?
Y entonces yo, pues es como que he querido decirle a mi abuelo que ya que yo puedo más o menos dentro de unos límites elegir lo que puedo ser, que como mínimo luchar por ello, ¿no? O sea, y mando un mensaje a la gente que no se conforme, que hay gente que se conforma con ser lo que todo el mundo es y no, o sea, lo que tú sientas que quieres ser, lucha por ello, ¿sabes?
Bé, doncs moltíssimes gràcies per haver vingut amb aquesta reflexió final que ha estat molt a favor aquí al programa o sigui que t'agraïm també que de tant tant ho anem recordant perquè és important saber-ho amb aquests impuls negatius que arriben a tot arreu com dèiem abans les notícies que escolta, hi ha dies que m'apagaries la tele els diaris i tot plegats trobar-nos una mica nosaltres mateixos i anar a la nostra i no deixar-nos influenciar per este mundo loco que vivim Àlex, Òscar moltíssimes gràcies per haver vingut Muchas gracias a vosotros por invitar-nos
I si volem seguir-vos, Berkane Music a YouTube, a Facebook i a tot arreu, no? Sí. Perfecte. Quería dar un pequeño saludo a un colega mío que está en Brasil y nos está escuchando. Hombre. Que se llama Alberto Crespo y es un gran fan de Berkane. Oh, qué ràbia. Que está en Brasil, quina ràbia que está en Brasil. Sí, está ahí con los caipirines en la playa y tal. Bueno, ahora está trabajando, está trabajando. Però bueno. Queda saludat i que vagi molt bé. Una abraçada, nois. Moltes gràcies.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
I com cada mes a la penya del morro, dediquem uns minuts per parlar amb l'única revista mensual que tenim a Sant Just d'Esvern. Estem parlant, evidentment, de la Vall d'Avers. I per parlar una mica del contingut, que ja a partir de la setmana que ve començarà a arribar a totes les cases i tots els subscriptors que tinguin i que siguin de la Vall d'Avers, tenim a la Gina Tosa el telèfon. Gina, bona tarda.
Hola, bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda, Gina. Directament des de la redacció de la Vall d'Avers que ens comentaràs alguns temes que tracteu a la revista que va des del 15 de març fins al 15 d'abril.
Exacte. Comencem per la portada, perquè un dels grans interessos sempre és la portada de la Vall d'Avers, no? Aquella fotografia que representa diferents activitats del nostre municipi durant aquestes últimes setmanes. Aquest mes, a què va dedicada?
Doncs va dedicada al carnestoltes, perquè vam considerar que com que aquest any ha batut records i hi havia una màxima participació amb 515, em sembla, persones... Sí, hi havia moltíssima gent participant tant al concurs de disfresses com a la rua, amb les comparses, i la veritat és que va ser una cosa que any rere any ja es va creixent i aquest any realment va ser tot un èxit.
Sí, llavors a la portada hi ha una fotografia del Cid de Montseny, que va ser una de les compasses que va guanyar. És veritat. I surten ells a la fotografia? Fent què? O estan a la Passa Maragall o estan a la rua quan ja han arribat a baix a la Passa Camoapa? No, estan a la rua. Se'ls veu caminant i desfilant. O sigui, que devia ser el moment de la rua. Molt bé. Per tant, la portada dedicada a això. També en parleu a dins amb algun article o no?
Sí, sí, la Clara Aguilar va fer la seva crònica i després també ho va aprofitar per parlar del que Ernestol fes, que és la versió per joves o per, bueno, més. Aquest any va ser per majors de 18 anys i també hi ha moltes fotografies. Aquesta revista és molt gràfica i és interessant. Home, la Vall d'Avers últimament aposta molt, no?, per les fotografies i també les instantànies de Sant Just?
Sí, bé, creiem que la imatge en general als mitjans està prenent bastanta importància i a nosaltres també ens ve de gust anar-ho incorporant i bé, jo personalment sempre que faig un article m'enduc la meva càmera i em ve molt de gust anar practicant i anar fent les meves fotos i després publicar-ho, clar. Que per cert, ara fa uns dies, 8 de març, Dia de la Dona, en parleu a la Vall d'Averç del proper número?
Sí, sí, sí que en parlem i de fet vam voler fer un reportatge especial que li dediquem bastantes pàgines i vam voler entrevistar a sis dones de Sant Just que estan al capdavant d'alguna entitat. Com per exemple?
Com, per exemple, hi ha l'Alicia Casals, que està al davant de l'Assemblea Nacional, de la secció local de l'Assemblea Nacional. La Candida Nevado, que és la presidenta i fundadora de l'Associació de la Gent Gran. O la Núria Jiménez, que és de Nostra Dona. I a la Núria Jiménez vam estar parlant del paper de la dona a l'Església, que també és un tema conflictiu, és un tema que...
que jo creia que era necessari parlar, no? Per fer un ventall ampli per parlar de la dona, crec que havia d'haver-hi una veu que parles de la dona a l'Església. I en general, perquè clar, si ho entenc bé, és un reportatge arrel del Dia de la Dona del 8 de març de diferents dones d'aquí a Sant Just amb algun càrrec important en algunes de les entitats del nostre municipi. I més o menys, què ve a dir el reportatge?
Aviam, el reportatge, diguem que el que hem fet és cedir la veu a aquestes dones. D'alguna manera les hem entrevistat i les opinions són les opinions que elles ens donen, no? Per exemple, l'Alicia Casals, que ella és enginyera industrial i s'ha mogut en un món majoritàriament masculí, ens dona la seva opinió de com està la dona en aquest món de l'enginyeria, no?
I la Candida Nevado, que de petita no va tenir una educació i que va estudiar després amb 50 anys, doncs ens dona també la seva opinió. I totes les dones que hem escollit ens donen la seva opinió segons la seva experiència sobre la dona i reflexionen de quins deures cal fer a la societat o què és el que s'ha aconseguit fins ara.
De fet, fa un moment ens parlaves sobre, per exemple, el paper de la dona a l'Església, i em sembla que en aquest nou número de la Vall d'Avers també parleu de la renúncia del Papa, però des d'un punt de vista local. Què és el que heu fet? Doncs mira, vam voler anar a entrevistar el mossèn Joaquim Rius, d'aquí de la parròquia, que ens donés la seva opinió. Vam pensar que seria un expert i que s'hauria de dir-nos el que pensava. I què penses sobre la renúncia del Papa?
Bé, doncs el mossèn Joaquim Rius creu que el Benet XVI, sí, bé, per una part és veritat que és gran i que ha volgut renunciar perquè no es veien forces. Per una altra banda, el mossèn creu que...
Ell, el Benet XVI, va voler, el que ell en diu, remoure per la cúria, no?, com remenar i, en el Parlament Vaticà, com ordenar i donar certes ordres de certs col·lectius que potser no hi estava d'acord com estàvem fent les coses i va voler canviar alguna cosa allà dins.
Però, segons el mossèn, al final això l'ha vençut. Clar, per tant, no és tant que ha perdut l'energia o la fe de continuar, com s'ha dit, sinó pels problemes i del cas de Batílics i tot plegat. Apunta per aquí el mossèn de Sant Just. Sí, sí, apunta per aquí. I després també li vam preguntar què és el que espera del nou papa. Aviam que aquesta setmana se'n sabrà i...
I bé, és això, on ens va dir que ella esperava que sigués una persona de ment oberta i que tornés a recuperar una mica la base, no?, que arribés a la gent i que escoltés a la gent. I ja per acabar, sobre el nou número de la revista de la Vall d'Avers, que ja arribarà d'aquí uns dies a totes les cases de Sant Just, parlar a la secció d'esports amb el Sergi Pont, on ha entrevistat el Ferran Pujalte, que era exentrenador duquei patins del primer equip del Barça,
i que ara està a l'hoquei Sant Just. Exacte. Sí, l'ha volgut entrevistar perquè, clar, diguem que és com un honor, no?, que Sant Just pugui comptar amb un professional de l'esport i de l'hoquei, i res, llavors el va entrevistar, i una mica la història del Ferran és que ell va venir a viure a Sant Just fa 4 anys, i el seu fill es va voler inscriure a l'hoquei, ell va veure que aquí a Sant Just es treballava bé,
i el va inscriure. I la setmana passada...
la temporada passada la Junta li va demanar que s'hi volia col·laborar com a director tècnic i, bueno, des de llavors el tenim com a director tècnic. Home, és un orgull que Ferran Pujalte hagi dit això i hagi acceptat, a més a més, el hoquei Sant Just, no?, que porta el seu fill, precisament, amb tot el que això comporta i digui, doncs mira, el hoquei Sant Just s'estan fent bé en les coses i és un bon club d'hoquei i la veritat és que això també ens fa sentir una mica orgullosos, no?, com a Sant Justens, o sigui que...
Fantàstic. En fi, ho hem de deixar aquí. Gina, moltíssimes gràcies. Una setmana més i ens retrobem ja d'aquí tres o quatre setmanes per parlar sobre el proper número de la Vall d'Avers, no? D'acord. Molt bé, Jordi. Que vagi bé. Gràcies. Moltes gràcies a tu. Bona tarda. Adéu-deu.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé. Al centre de generia verds saludem la Penya del Morro. Bon Nadal!
Bones pascues, bones pascues. Rec de final de la penya del marró.
Cristina, què tal? Com estàs? Bona tarda, Jordi. Va bé el Facebook, el Twitter, tot plegat. Atenció perquè hem tingut rècord d'audiència avui a l'entrevista, eh? Però una dotzena de persones mirant a la webcam de Radio.com amb els Berkane. En fi, de totes formes, ara canviem de terç i parlem de llibres perquè, com cada setmana...
Tenim el nostre col·laborador habitual, que ja sabeu que és de l'Institut Ramon Llull, i a més a més, també és de l'Escola d'Escriptura, de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern, és un literat per excel·lència, que és l'Arnau Consul, i el tenim al telèfon avui, Arnau, bona tarda. Bona tarda, vem-vos lliures, eh? A vem-vos lliures, sí. Bona tarda. Una mica lluny, tu, fumata blanca, com és que no estàs aquí amb nosaltres avui, Arnau?
Doncs mira, tinc una presentació, a veure, tinc, tinc que de molt així possessiu, m'han convidat per anar a una presentació d'un llibre, poeta, que conec fa temps, i no he pogut dir que no. Ah, que és el del Cor del Món, del Jordi Pàmies. Sí, senyor, a la llibreria Laie. Home, de... Cau prop de la feina, i una mica... És allò que no tens...
que ens hi veu arguments per dir que no, saps? Ja, ja, no, no, és l'utípic. Aquí no té un amic poeta que presenta un llibre i ha d'anar sí o sí a la presentació. És una cosa que passa a tothom algun dia, no? Sí, els nostres veients t'entenen perfectament, no pateixis. Sí, sí, de fet, mira, jo plego normalment cap als 5 quarts de 6, la presentació és a quarts de 8, és el que dius...
Tinc unes ganes terribles sempre de quedar-me dues hores més a la feina. Clar que sí, home. I és el que he estat fent, eh? Clar, com tothom. Ara us mirava, us mirava aquí la webcam, suposo que per això... Ah, i què tal? Que ens us veu o no? Estem guapos. Bueno, us movia així una mica, eh? És possible que el programa que tingui no acabi de ser... És que això és lo teu, que va malament. Té una connexió dolenta d'internet. Podria ser.
Bé, en fi, si algú vol veure'ns també a través de ràdio, d'esvern.com pot fer-ho. Va, entrem en matèria i parlem d'aquest llibre que, a més a més, també ens servirà una mica d'excusa per parlar del Dia Mundial de la Poesia, que, oh, sorpresa, és dijous que ve, justament quan fem la secció de llibres, que ja ho vam buscar així al començament, per dir, quan caurà el Dia Mundial de la Poesia? Doncs caurà el dijous, doncs fem la secció de llibres, que, com ja sabeu, el Dia Mundial de la Poesia, a més a més, també cau... És que, clar, tot és molt bonic i molt romàntic, no? Quan comença la primavera,
que és dijous que ve, 21 de març. Hi ha algun acte... Ara parlem del llibre, però, en general, de cara al dijous que ve, hi ha algun acte preparat per tot plegat? Sí, sí, un acte gran que és possible que m'impedeixi tornar a venir a la penya del mort en directe. Oh, i on estaràs? Això és el que ja havíem previst, que es pot fer una connexió en directe amb els últims esvardius i assaig que es faran a la Teneu de Sant Just,
per, bé, justament, doncs, entrevistar els lectors que estaran allò amb els nervis, la gent que va arribant, oi? Les cadires, la gent que posa les cadires a punt... Em corregeixen... Perdona, em corregeixen... Com es diu aquest, el Carles Hernández? Sí, mira, precisament... El tècnico aquest que va a tots els actes, també li podreu preguntar... Precisament, ella em corregeix i em diu que la primavera arriba el dimecres, no dijous, eh?, que és el 20 de març, que, per cert... Si us compta com el primer dia del tot, saps què et vull dir?
Sí, clar, clar, jo ja m'he entès, però sempre hi ha el tiquis-miquis que comença el 20. De totes formes, jo volia preguntar-te, aquí a Sant Just, què es farà pel dia de la poesia? Doncs es fa un recital que jo crec que pot estar molt i molt bé, no perquè estigui ficat, estarà bé perquè estarà bé. És una iniciativa de la Regidoria de Cultura, en la qual hi participen bastantes associacions de Sant Just,
I d'entrada hi ha la lectura d'un poema, que és el poema oficial que aquest any vesteix el dia de la poesia i que llegiràs en just i a tots els pobles de Catalunya on hagin decidit celebrar aquest dia. Quin poema és? És un poema que s'ha encarregat a Zoraida Burgos, que és una poeta de Tortosa. L'any passat, per exemple, n'hi havia un de Francesc Parcerides. Cada any demana a un poeta català que faci un poema especialment amb el tema lliure,
per dedicar-lo al dia de la poesia. I aleshores és un poema que es tradueix a, no diré tots els idiomes pel món, perquè seria difícil, però a molts idiomes. I aleshores el llegirà en català i després en 7 o 8 idiomes. D'un idioma. No és allò castellà, francès, anglès, sinó està previst llegir-se amb xinès, amb àrab, amb ucrainès, i després amb idiomes més coneguts com...
Sí, coneguts, que són més propers, que poden ser l'italia, l'alemany, l'anglès... L'esperanto. I el castellà. L'esperanto ens ha fallat. Ens ha fallat, eh? Bé, això serà la setmana que ve. El mateix dijous a l'Ateneu? A l'Ateneu, exactament. I el mateix dijous? El mateix dijous l'acte començarà a les 8 del vespre... Sí...
Aleshores, no hi podeu connectar en directe, però sí amb els preparatius. I a banda, un moment, perquè, clar, aquest any 2013 sabem que és d'any espriu, ho van explicar, en directe un programa aquí, però a banda d'any espriu és el centenari d'un munt de poetes catalans, alguns més coneguts que altres. Potser Maria Millán Gómez no el coneix massa gent, però és un poema que val la pena, un poeta val la pena. Joan Teixidor tampoc el coneix massa gent, però és un poeta que val la pena.
Després fa 10 anys de la mort de Miquel Martí Pol, aquest sí que és conegut. Sí, home, i tant. És el... crec que és el 20è o 25è aniversari de la mort de Vicent Andrés Esteller, també és més conegut. I tant. En total sumen 7 o 8 poetes que aquest any, al llarg de... vaja, des d'ara i fins al desembre, es faran actes a tot Catalunya, es consideren una mica els poetes que es celebren aquest any,
També Joan Arrespall, per exemple, nascuda l'any 1913 i que encara no s'ha mort, per tant té 100 anys i que diu a Sant Feliu. Sí, que fa un parell de setmanes li van fer un homenatge, que va anar la consellera Rigau, em sembla, d'educació aquí a Sant Feliu al costat, a fer-li un homenatge, vaja, perquè a més em sembla que a la biblioteca de Sant Feliu també li volen posar Joan Arrespall. En fi, que aquest 2013 hi ha simulats actes de poesia, no?
Hi haurà lectura de poesia de tots aquests poetes i, a més a més, dels guanyadors dels Premis de Sant Jordi de l'any passat, Sant Jordi i Sant Justenc, i que hi ha categories infantil, juvenil, júnior i adult, per entendre'ns. Hi ha quatre guanyadors i sortiran també a llegir. Per tant, és una hora de lectura de poesia, hi haurà música en directe, hi haurà homenatges de poetes centenaris...
i lectures de poemes també molt coneguts, evidentment, d'Espriu, de Miquel Martí Pol, pot ser un acte força reivindicatiu. A més, amb idiomes, eh? Clar, sí, sí, amb idiomes, ja ho hem... Qui farà la versió del poema en xinès a l'Ateneu?
Doncs un xinès que viu a Sant Just o que estudia català a Sant Just perquè tot això ho vincula l'escola de català d'adults que porta la Marta Mossack i que és ella que ha buscat el 7 o 8 lectors en idiomes diversos que faran aquestes versions.
del poema de Zagai de Burgos. Tot això serà dijous que ve a l'Ateneu de Sant Just per commemorar i celebrar aquest Dia Mundial de la Poesia. A quina hora serà, Arnau? I s'ha de pagar per entrar? A partir dels 8 a la sala del 50 anari. Tot això és gratis i s'està buscant...
algun espònsor que podria ser Jubei Camps perquè més a més hi hagi una copa de cava. Això no ho digueu a ningú, perquè si al final no hi ha copa de cava la gent em vindrà a reclamar. Saps què et vull dir? No ho digueu a ningú. Això serà dijous que ve, t'agraïm que ens hagis explicat tot això, perquè tu, en qüestió de què estàs a l'organització,
En funció de l'escola d'escriptura... Ah, va, va, va. No, no, no, per saber-ho. És que després potser fan una notícia els informatius de ràdio d'Esvern i potser et treuen algun tall d'aquests i t'esmenten. Va, parlem d'aquest acte que anaves a comentar fa un moment i que començarà, com diem, a dos quarts de buit, que es fa a la llibreria Laie de Barcelona, que es presenta al cor del món un llibre de poesia de Jordi Pàmies. Què di d'aquest llibre i d'aquest poeta? Doncs, a veure, del poeta dic que Venècia Guissona...
Allà on va néixer l'Àrea, que tu no en coneix. Bona carn. L'Àrea de ser una ciutat amb passat romà, hi va néixer aquest poeta que era més sagista, que és professor a la Universitat de Lleida i que és un dels poetes potser poc coneguts, però en canvi més reconeguts per la crítica i per la gent lectora de poesia del país. Va guanyar el Premi Carles Riba l'any 78, o sigui, fa molt i molt temps.
amb un llibre que tenia Flauta del Sol, va donar el Premi Vicent Andrés Estellet, el Premi Miquel Martí Pol. És un poeta realment conegut per la gent a qui li agrada la poesia i la segueix i busca poetes de fons. Potser no fàcils de llegir si algun és lector habitual de poesia, però un canvi molt i molt recomanable per algú que hi hagi anat entrant i que busqui una miqueta més. La seva temàtica quina és? De què parla?
parla de la vida, parla del món, parla de la mort, parla de tot allò que és susceptible de ser reflexionat en la vida d'un poeta, que evidentment pot ser tot i pot ser res. A més, Jordi, també podríem afegir que ha fet altres coses també de cara al teatre, com Camí de Mort i Un altres Aig a quaders de tres estius, és a dir, que també toca altres temes, no només d'això que parlàvem ara.
i crítica literària i assaig per exemple tot un assaig sobre un autor lleidatà que es deia Joan Barceló un autor de literatura infantil i juvenil que començava a ser molt reconegut però que tenia 32 anys i es va morir diguéssim que ell mateix va decidir morir i aleshores ens va privar probablement d'un futur escriptor molt bo com que era lleidatà tenia molta amistat amb Jordi Pàmies
i, bueno, li va fer un homenatge en un llibre publicat ara ja fa uns 20 anys, no? I a banda, doncs, Quadern de tres estius, o des de la Foscou, un dietari dels anys 60, en què ell expliquia, doncs, les seves experiències, doncs, d'un poeta en català als anys 60 a Lleida, no era precisament el lloc més,
Més indicat i més adequat, eh? Més indicat per intentar dur a tern una... Sí, de fet, als anys 60, qualsevol cosa en català no era el lloc més indicat per estar a l'estat. Per cert, Arnau, això serà com dius a la llibreria Laie, que és aquella llibreria que té cafeteria i que és com així molt moderna. I que has anat, oi, Jordi? Sí, queda molt bé si tens una cita literària o has de llegir un guió, per exemple, cinemà. Això ho has dit, eh? Vull dir, Laie ha sabut justament convertir-se... Sí.
Dintre Barcelona, una d'aquestes referents, jo crec que si hi ha moltes llibreries que tanquen, una que jo crec que no tancarà mai, perquè sempre ha tingut el segell de llibreria bona, on hi trobes...
llibreters que et saben recomanar llibres, a més a més sempre hi és tot, i sobretot té un cafè a dalt molt agradable, on, com tu has dit, queda molt bé. Si has de quedar amb algú, allò, un cafè, i saps d'algú que li agrada llegir, no sé, queda mala, ja. Mira, jo vaig anar un dia... Sempre trobes algun escriptor famós... Sí, senyor, és que, a més, mira, ho estàs encertant, perquè, mira, vaig anar... Jo he anat una vegada a la meva vida, va ser fa, potser, un mes i mig, una cosa així...
I què vas veure? Vaig veure primer l'Adam Martín, periodista, que està a la xarxa, em sembla, fent algun programa, i estàvem fent unes connexions en directe, i no sé si fent el programa en directe des d'allà, mira què et dic. I després també hi havia un dels amics de les arts, que és aquest grup català,
que estava per allà també acabant de llegir alguna cosa i jo per no desentonar vaig anar a llegir un guió d'un curtmetratge si vas sol has de treure un llibre i si no portes ulleres posa't unes agafes de pasta o alguna cosa per l'estil l'ambient és l'ambient una americana és molt rústic i si no directament queda amb algú i si se t'apropa el cambrer
Parla de llibres. Sí, senyor, sí, senyor. No, no, no. Escolta, de veritat, està molt bé. L'únic que el nou ateneu barcelonès contemporani, eh? D'alguna manera, en petitet, eh? Sí, sí, sí, perquè... I després, evidentment, és obligat a fer un passeig per baix, olorar els llibres. Comprar-los no cal, perquè són cars. No, és que ningú compra mai. Però sempre és allò, olorar, què vol dir? Passar per lliure, no només amb el nas, sinó agafar-ne un, fullejar-lo, tornar-lo a deixar.
Mira, la Eli Capdevila ens recomana una cafeteria que hi ha davant de la Laie, precisament, que està a Pau Claris, amb uns... Com?
No diguis-diguis què diu l'Elika. Amb uns pastissos i uns tets, diu, espectaculars. Per si la laie està plena, doncs podeu anar davant, que a gust estarà plena, segur. Que anem bastant bé, també. S'està posant de moda com a alternatiu a laie, no? Allò de dir, ai, laie, ja està com superat. Però el que demà davant, que fan pastissos molt bons, porten això, també, perquè si algú no hi ha anat mai, que sàpigui que és un lloc una mica kitsch, en el sentit que, d'entrada, un, el primer que veu, és una mena de carta de circ,
al sostre, després hi veu uns bolets gegants, i després veu uns quadres que d'entrada dius, mira, retrat del segle XVIII. Però quan un s'hi fixa més bé, en comptes de veure aquells homes amb aquelles cabelleres, amb rinxolades i tal, són gossos. És que... De vegades és un lloc curiós que...
És tant alternatiu que pots anar-hi si ja laia el tens superat, però clar, d'entrada, ojo, eh? Sí, de fet, no, jo anava a dir que ara que comentàvem que laia el tens superat, clar, és que això és el que passa amb les coses modernes, que quan hi ha molta gent ja, i quan ja és molt modern, ja deixa de ser modern, i llavors s'ha de buscar una altra cosa on no hi hagi molta gent, i llavors ara ja comença laia a ser ja una cosa desfassada i vintage. Ah, ara.
que s'ha vulgaritzat i s'ha banalitzat quan fa uns mesos o uns anys era modern i ara el que és modern, què és? El de davant, eh? Clar, que fa tot just un any i mig que s'ha obert i hem tingut molta vista. Jo crec que són els mateixos de l'Ai, eh? Sí. I van dir, mira, obrim una altra nova, eh? Ah, que sí, clar que sí. En fi, doncs, mira, l'Eli diu, és que soc una agafapastes sense agafes. Bueno, és que... Sempre busquen noves tendències. Sí, les agafapastes és l'esperit. Exacte, un esperit vital. Bé, doncs, escolta, Arnau, que vagi molt bé.
Aquesta presentació del llibre de poesia del Jordi Pàmies, que es diu El cor del món i que es presenta d'aquí mitjoreta a la llibreria L'AIE. I res, ens retrobem la setmana que ve. Espero que la trucada, no estarem en els preparatius, no estarem en persona, però et trucarem perquè estàs amb els preparatius del Dia Mundial de la Poesia i que també es celebra aquí a Sant Just amb un acte molt xull. Podem llegir un poema allò com a... A partir de les 8, molt bé. Arnau, que vagi molt bé, moltes gràcies, un abraçadament molt fort. Bona tarda.
Bé, i acabem ràpidament. Cristina, el millor de la penya del morro per tu avui ha sigut... L'actuació Bercane. Ah, t'ha agradat que vinguessin a tu en directe. És que sempre això anima. Quan veig gent anima, anima molt bé. Agrair tota la gent que ha fet possible el programa de la penya del morro, la Carme Berdoia, l'actualitat Sant Justenca, la Júlia Atmella i la seva amiga, la Paula Maranyol, que ens han parlat avui...
de la direcció hotelera i dels hotels en general. També la Roser Arcs parlant de com els gossos es fan vells a l'educació canina i com els podem ajudar que estiguin millor en aquesta etapa de la seva vida. Com deia la Cristina, l'Àlex Agüero i l'Òscar Emperador del grup Berkane Music, que avui ens han vingut a tocar en directe, molt macos. La Gina Tosses, que també ha col·laborat des de la Vall d'Averra explicant-nos quins són els temes i els continguts que sortiran a la revista.
que ja començarà a arribar la setmana que ve a totes les llars de Sant Just, i ara l'Arnau Consul, que el teníem parlant de llibres del Dia Mundial de la Poesia i de la llibreria Laia, que serà la setmana que ve, dijous 21. Cristina, moltíssimes gràcies. Bona tarda, Jordi, fins demà. Ens retrobem a partir de les 5 de la tarda. Demà us deixem ara amb la informació de Sant Just, amb la Carme Verda i el capdavant de l'informatiu vespre que us ha parlat Jordi Domènech. Bona tarda. Bona tarda.
Creuant voreres, pujant el tren, sents el que esperes quan parla la gent. És màgic, és meravellós.
que ens menteixin així. Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç. Ho fan els jutges, metges també, en els diaris i la TDT és màgic, és meravellós, que ens menteixin així.
Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç. És màgic, és meravellós.
Ens van teixir així, jo no vull pas la veritat, jo no vull pas la veritat, jo no vull pas la veritat, vull ser feliç.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 14 de març. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
El sistema econòmic i financer ha debat a Sant Just. D'una banda, avui, l'exconseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, protagonitza l'11 diàleg per la independència a l'Ateneu parlant d'economia i país. Cerrada de debat al casal de joves. Amb aquesta notícia obrim l'edició avui i resumim altres informacions destacades en titulars.
L'equipament de les escoles començarà a funcionar després de Setmana Santa. La idea és que les entitats que tindran la seva ubicació a l'edifici ja hi estiguin instal·lades a principis d'abril. A finals del mes que ve es farà l'estrena oficial.