i per un sistema de finançament singular per Catalunya. Demà dimecres hi torna haver vaga de metro a Barcelona, coincidint en aquest cas amb la que també fan els trens de rodalies de Catalunya. Pel que fa al metro, la Generalitat ha fixat uns serveis mínims del 33%, és a dir, que circularà un de cada tres trens des de les 5 del matí fins a les 2 de la matinada del dijous dia 1. En el cas de rodalies Renfa, la vaga durarà les 24 hores de demà i també circularà un de cada tres trens. En el cas de la llarga distància convencional i alta velocitat, els serveis mínims seran del 74%.
Bona tarda, es parla Roger Castilló. Aquest vespre es disputen els primers partits d'anada dels 700 de final de la Copa del Rei de Futbol. A les 8 el Llagostera rep el València al municipal. La presidenta del conjunt gironí, Isabel Tarragó, diu a la xarxa que és possible superar aquesta eliminatòria. Sempre hi ha una opció de donar-la, som realistes, el València és un equip de Champions. Serà molt difícil, però el que ens agradaria donar és una bona imatge i, sobretot, disfrutar moltíssim d'aquesta eliminatòria.
A partir de les 10 de la nit, l'estadi de la Mendiso-Rotze acull l'enfrontament entre l'Alabès i el Barça, que debuta aquesta temporada a la competició. El Barça ha arribat a vitòria aquest migdia amb absències destacades. El tècnic ha donat descans als homes que han jugat més minuts fins ara, Messi, Xavi, Jordi Alba, Pedro i Valdés, que no han viatjat. Completen la convocatòria els jugadors del filial Oyer i Sergi Roberto. Avui també s'han sortejat els setzents de final de la Copa Federació de Futbol amb el Sant Andreu com a únic equip català després de la renúncia del Nasti que seguia en aquesta competició.
Els andrauencs encara emparellats amb l'històric Logrunyès, equip de la segona divisió B. L'anada jugarà el Narcissal el 29 de novembre i la tornada a les Gaunes el 6 de desembre.
Fins demà!
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desver. Ens parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, Jordi Penya del Morro. Home, moltes gràcies, gràcies, de veritat. A tota la gent que, malgrat el fred, avui ha vingut a veure'ns... Sí, no, un moment, un moment. Ens ha vingut a veure com fem el programa. Ara sí, oi?
No hi ha res pitjor que encallar-se al començament. Avui repassem les qualitats d'en Justenca amb la Carme. A veure, Carme, bona tarda. Bona tarda. Què passa, Carme, què passa? Que em fas senyals. Que t'estipia una cosa. Pensava que m'havies entès. Envies un whatsapp o què? No tinc el telèfon aquí perquè no hi hagi interferències. D'acord, que per cert ha saltat la notícia, no? Última hora, en parlarem d'aquí uns moments, perquè la Fundació, que és l'empresa que havia de gestionar els nous cursos del taller d'Arts Plàstiques,
A Can Ginestar ha renunciat. En parlarem d'aquests moments, perquè això ha sigut fa un parell o tres d'hores, no?, com a màxim, em sembla. No, ho hem sabut. Aquest matí? Potser ja fa dies que se sap, no sé, aquí ho hem sabut fa exacte poca estona. Fa poca estona ho hem sabut. Bé, doncs en parlarem d'aquí uns moments amb la Carme, que té tota la informació, i a més a més també avui al programa parlarem amb la Núria Oriol, que és la nostra coaching de l'actualitat particular, perquè no tot són males notícies...
encara que ens ho facin creure. També tindrem la Clara Aguilar amb les seves bandes sonores, avui amb la pel·lícula Salvador, una banda sonora que la va composar el cantautor Lluís Llach, la repassarem a fons i connectarem amb el casal de joves de Sant Just, el Sergi Arrada, que ens espera des d'allà perquè ens expliqui quines són les activitats de cara a aquests propers dies, que és castanyada, tots sants, Halloween. Demà hi ha la festa jove a Sant Just d'Esvern de Halloween. En parlarem de tot això i també avui tindrem l'Anna Lías,
perquè ja sabeu que ella és del cas Font Santa, i parlarem del Dia Mundial sense alcohol. Tot això avui a La Penya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Ha saltat la notícia, perquè la fundició, l'empresa que havia de gestionar els tenis d'arts plàstiques,
Ha renunciat. Carme, anem a parlar-ne d'això un moment, no?, perquè ho hem sabut fa pocs moments. Posem una mica en antecedents els oients, perquè ja sabeu que els tallers d'arts plàstiques, on es fa tot tipus de tallers, no?, pintura, escultura, tot, tot. Ceràmica, no?, retaula, torna, aquests són els que hi havia fins ara, no? Sí, doncs estaven gestionats per la Carme Malaret i... I la Purim.
Martins, són les que feien més temps que se n'encarregaven. Durant 20 anys a Sant Just. Llavors es va convocar un concurs públic. Exacte. No van sortir escollides. No van guanyar. I va sortir l'empresa La Fundació, que havia d'engegar els tallers ara al mes d'octubre.
es va anar a plaça molta gent. Molts alumnes estaven decepcionats per aquest fet, per aquest canvi de gestió. Per això es va plaçar tot plegat. I llavors, de fet, hi va haver una jornada una mica tensa perquè també es va explicar des de l'Ajuntament què havia passat. Els alumnes estaven molt crispats i molt decepcionats amb tot plegat. I ara, finalment, sembla ser que la Fundació no començarà els nous tallers. Per què?
perquè ha renunciat. Exacte, el que havia passat una mica és aquest procediment que t'explicaves, s'havien presentat aquestes dues empreses, a més recordem que això és un procediment legal i per tant hi havia l'empresa que era la de Carme Laretín-Purribertín, també els faltava un paper, més a més l'altra l'oferta era més econòmica i finalment havia guanyat la fundació, cosa que no va agradar gens als alumnes existents, que més o menys cada any eren uns 200 alumnes
un alumnat fidel i que, doncs, va decidir que molts van decidir, a més a més, que no s'apuntarien a aquests cursos, perquè el que volien era mantenir el professorat. També durant aquestes setmanes es parlava, doncs, que a la Fundació potser estava en negociacions amb els professors anteriors per poder-los incloure en aquest projecte. Finalment, els cursos no van començar el 15 d'octubre, com deies, havien de començar en principi dilluns que ve, però el que ha passat és que hi ha hagut un altre gira de guió, entre cometes, no?,
I hi ha hagut aquesta renúncia de la fundició. Llavors, ara el que passa és que hi ha un nou procediment... Per què ha renunciat la fundició? Davant de la situació... O sigui, davant del panorama que s'han trobat. És a dir, d'un poble que, en principi, d'uns alumnes que la gran majoria no els volia, no? Segurament, doncs...
Tot això ha fet que... Jo no els he escoltat, no sé què han dit. No, jo ells no els he escoltat tampoc. O sigui, el que sabem és... Això és la versió que tenim ara, de moment, el que s'ha explicat és per part de l'Ajuntament. Vull dir que no hem parlat amb els de la Fundació directament, sinó que s'ha explicat... El que s'ha explicat és aquesta renunci, llavors el que hi ha ara és aquest nou procediment. Sí, què passarà ara? Un nou concurs públic, per tant, per gestionar els tallers d'esplàstiques, perquè tot això ha de ser per concurs públic, clar. És un nou concurs...
Però el que fa és... Funciona diferent que l'altre. L'Ajuntament convida tres empreses a presentar-se a aquest concurs. Això fa que sigui més àgil i més ràpid i es fa així perquè el concurs anterior, com que la Fundació ha renunciat, queda desert. L'empresa de Carme Malaret segur que no hi participa. No?
No, evidentment és una de les empreses que es convida i llavors... Salta la sorpresa! I llavors una altra de les possibles que es podria convidar segurament serà el Carrao Blau. Llavors la que no hi ha és data encara prevista per quan començarà tot plegat, però sí que potser a finals de novembre, principis de desembre, per tant d'aquí un mes llarg, potser ja estaria adjudicat aquest servei. Quina casualitat! La Fundació ha renunciat. Què ha passat?
Bé, ho intentarem descobrir els propers dies, no? Sí, sí, sí. Anirem parlant. Sí, sí, sí. Bé, jo abans de... Perquè jo anava a dir coses, ara, com a opinió. Digue-les. No, no, no. Vull esperar una mica. Vull esperar una mica a veure què és el que passa. En els propers dies i tot plegat. Perquè que la Fundació hagi renunciat... Trobo sospitós. No?
En quin sentit? No, no ho sé, no ho sé. Trobo que aquí estaria bé per la magenta de Fundació per saber què ha passat. En fi, Carme, repassem més notícies de Sant Just? Vinga.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. I és que hi ha una exposició a Can Ginestar que recull el paper de Sant Lluís als Jocs Olímpics de Barcelona 92. Perquè s'han fet 20 anys, no?, dels Jocs Olímpics de la inauguració i tot plegat. Oh!
I és que ja han passat 20 anys dels Jocs i l'Arxiu Històric Municipal ha preparat una mostra que recull diferents elements que recorden aquell esdeveniment i com ho van viure els voluntaris santjustencs, Carme. Exacte, i de fet se seran avui aquesta exposició. La mostra es titula Ja han passat 20 anys, Sant Just i les Olimpiades de 1992 i és un recull de fotos i objectes que recorden els Jocs i la seva relació amb Sant Just. La mostra, per tant, és oberta i tothom pot portar elements que recordin aquests Jocs des de l'Arxiu
De fet, es tenia constància d'imatges sobre el pas de la torció olímpica i de la paralímpica, però suposaven que hi hauria més material que encara no s'ha registrat. A més a més, Sant Just va ser centre de formació d'una vintena de voluntaris i voluntàries, la qual cosa fa pensar que també ells han de tenir més recordatoris.
Aquest matí hem parlat amb l'arxiu municipal Jordi Migó i també va ser per aquí el Sant Justenc Toni Parrilla, que va ser esportista paralímpic en la modalitat de vòleybol assegut. Per cert que l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, té una torxa olímpica al seu despatx. Mira, doncs... Que no sabem, m'imagino que sí, que l'hauria portar ell, però suposo que sí, no?
No ho sabem. Jo no ho sé. La próxima vegada que vingui l'alcalde... Li preguntem. Sí, tot i que sempre et dic el mateix i mai fas cas les preguntes. No, és veritat, ara fa molt temps que no m'ho havies dit, això. Segur? Segur. Si vols, podem guardar aquest tall i l'hi passem. No cal guardar el tall. Només se li pregunta, escolta... Home, llavors no ve gaire tomb. Doncs guarda el tall, alcalde. Bona tarda. Bona tarda.
I parlem ara d'una altra exposició, perquè el celler de Can Gin està a cull fins al dia... Que no? Aquesta no? És el que t'estava intentant dir abans. Ah, m'ho has marcat tu? Ja, allò s'estava rectificant i no m'has fet cas. No, clar, perquè ja estava fent el programa, Carme. Com tu comprendràs, no puc parar el programa per escoltar-la. Però et feia un senyal molt fàcil. Ja, facilíssim. Que fins i tot un nen de 5 anys l'havia entès. Doncs que portin un nen de 5 anys. Bé, parlem de l'Escola d'Arts Gràfiques. Antoni Algró, tampoc.
No, o sigui que jo sóc l'últim ximpanzé. Realment, Carme, de què vols parlar? Doncs de l'altre no sé què tens. Quina és? Que avui s'han publicat les candidatures a les eleccions al Parlament de Catalunya? Sí.
De fet, Via Democràtica ha estat finalment acceptada amb Pablo Barranco com a cap de llista i l'altre titular, o sigui que Via Democràtica, que té un regidor a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, es presenta al Parlament de Catalunya i el cap de llista a les eleccions per la circunscripció de Barcelona és Pablo Barranco. I l'altre titular és que Josep Perpina, que és l'alcalde de Sant Just i és del PSC, figura en la posició número 51 de la llista d'aquesta formació. Carme.
Exacte, en total 16 formacions polítiques formen part de les llistes a Barcelona i en el cas de Via Democràtica és el primer cop que es presenta en aquestes eleccions el partit compta amb el president de Via Democràtica que és el mateix Pablo Barranco i que ha aconseguit per tant els 4.000 avals necessaris per presentar aquesta candidatura a la presidència de la Generalitat el document oficial de la Generalitat ha publicat avui les llistes d'aquells partits a la demarcació de Barcelona que opten a la presidència i d'altra banda també s'ha ratificat aquesta informació
que és que l'alcalde de Sant Josep Jureper Pinya també forma part d'aquesta llista del PSC en una posició molt avall, el número 51, per tant és una posició simbòlica perquè no està previst que entri al Parlament de la Generalitat. Perdó, al Parlament de Catalunya. Ho he dit fatal. Al Parlament de Catalunya que el principal òrgan de govern és la Generalitat. Carme, no? Sí, ho has dit molt bé.
Bé, 5 i 17 de la tarda, repassem alguns tuits que han aparegut en les últimes hores parlant de Sant Jus d'Esvern. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Sí, molt, molt originals. Atenció perquè, per exemple, Monchis Griffin, que té un nom ja curiós, de protagonista d'una sèrie de diusos animats nord-americana, no? Diu que l'Hotel Esperia Sant Just és verdaderament bueno. Diu, un 5 estrelles, posa l'asteriscus, de verdad, con todo impecable... Ah, no, un 4...
5 estrelles vol dir? 4 estrelles, 4 estrelles, que no veia bé. Un 4 estrelles de verdad, con todo impecable y a un precio realmente competitivo. No sabem si aquest home té, com es diu, accions de l'hotel Esperia de Sant Just d'Esvern. En fi, més coses. Per exemple, hem retuitejat algunes ofertes de feina del casal de joves de Sant Just que han penjat el seu blog, per exemple...
sobre una resolucionista o auxiliar administratiu, o també neteja i cangur, o una cuidadora de gent gran amb Alzheimer. Són algunes de les feines que busquen, que tal com està la cosa, valgui de redundància, fantàstica feina la que fan...
des del casal de joves de Sant Just. També hem retuitejat els cargolins, la colla castellera d'Esplugues de Llobregat, on hi ha molts Sant Justencs i han posat més fotografies de l'actuació a Sant Just del diumenge passat a Can Ginestar amb els xics granollers i castellers de Sant Feliu.
Unes fotografies que val la pena, si heu vingut alguna vegada a Can Ginestà, el goig que feia aquest espai l'altre dia amb tots els castellers i les fotografies del Lluís, em sembla, que és un dels fotògrafs que més treballa per aquí a Sant Just i a Esplugues, des de dalt del balcó i com es veu la pinya i pujar la torre humana i tot plegat. També hem retuitejat a l'Ateneu de Sant Just, que atenció, té Twitter l'Ateneu de Sant Just.
I que diu, dimarts 6 de novembre, l'Albert Sánchez Pinyol presenta Victus, que és l'última novel·la que ha escrit, per qui no estigueu al·lejats al món editorial, és un dels autors catalans contemporanis més importants.
i de més tirada, ara mateix, i presenta Victus, que és la seva última novel·la situada a l'ambient històric del 1714 i l'assetjament de Barcelona. Dimarts que ve és una de les poques entrevistes, perquè està molt sol·licitat. Bé, entrevistes col·loquis... Xorrades públiques, no?, presentacions... Exacte, que es fan moltes vegades, fan moltes llibreries...
de Barcelona, doncs tenim la sort la setmana que ve que vingui a l'Ateneu de Sant Just d'Esvern de la mà del taller d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just. Exacte, el novembre literari, no? Sí. Que per cert, Carme, em sembla que tu d'aquí uns dies l'entrevista era el Just a la Fusta. Sí, exacte. Tu vas escoltar l'entrevista que li vam fer l'altre dia a l'Ariadna... Algun tros. Els matins a l'Ariadna Oltra.
Albert Sánchez Pinyol és aquest, home, que jo no entenc gaire. Albert Sánchez Pinyol, bon dia. Bon dia. Gràcies per ser avui aquí als matins. Déu n'hi dó les coincidències que hi ha amb l'actualitat. Sí, segurament una mica. Si és que m'estan donant el llibre fet, el problema és que calia fer-lo encara, no? Però fa 10 anys que hi treballo i és que fa 10 anys que hi penso. L'Eixample ja estava plena triaixeres. L'Eixample era el camp de batalla, es pot dir. És un batalló d'estudiants de filosofia i de dret.
Per què riu tant? És amb els nervis, no sé. I expugnar la ciutat, sembla molt lògic, però... L'ha rellegit vostè? Moltes vegades. Home, perquè és molt llarg d'explicar això, també. Sembla que hem tingut problemes amb el director, que tenia un problema de fetge. Albert Sánchez Pinyol, que vagi molt bé. Sort. Sort.
Aquest és un muntatge que van fer els de l'APM recollint tots els moments que... El que passa és que és molt curiós, no?, que rigues tant, Carme? Sí, sí, sorprèn. No sé, és com un tic o què? Quan tu l'entrevies, tira el Just a la Fusta, fixa't si riu tant, també. A veure, ja farem un muntatge, si no... Si riu, en recordes de la penya del borró. En fi, va, repassem més tuits que han aparegut parlant de Sant Just d'Esvern aquests dies. Per exemple...
Els cars de coixinets que ahir van posar que ja s'havien acabat les inscripcions d'enguany i ara fer recompte de cars. Esperem que aquest any sigui un èxit amb el hashtag cars2012. Atenció perquè ja hi ha hashtag i etiqueta per l'edició número 36 als cars de coixinets d'enguany que són 10 i 11 de novembre. O sigui, aquest cap de setmana no.
El següent, i si m'escriviu durant la jornada, tant del dissabte que hi ha els entrenaments com el diumenge, que hi ha les baixades de les finals, a Twitter, amb aquesta etiqueta, amb aquest hashtag Cards2012, diuen que a l'Speaker dels Cards és possible que els llegeixi. Ah, sí? Sí, i els llegeix aquesta interacció amb la gent i tot plegat. Si n'hi ha, si no n'hi ha, evidentment, no. No els llegeixi.
I també hem retuitejat la Conca al dia, que és un Twitter que porta la informació local de la Conca, no sé si és de Barberà, no sé quina comarca, o si és una població. En tot cas, és perquè aquest dissabte, a les 10 de la nit, al Teatre del Casal de l'Espluga,
Hi ha el grup de teatre Just Teatre, que és el nostre, d'aquí de Sant Jus d'Esbert, dirigits per la Maica i Duenyes, i que presenten la comèdia Passat el riu, que ja van fer fa uns mesos a l'Ateneu de Sant Jus, i que ens imaginem ara que aquest grup de teatre mateix està de gira i de vols per tot Catalunya.
Només allà. Ah, només allà, eh? És una gira d'un dia. I també comentar Jasna Sánchez, que, per exemple, diu... Estaria vient una campanya per a fomentar el... Ens ho diu a nosaltres directament, eh? Ah, molt bé. Sí, s'ha portat en contacte amb nosaltres a través de Twitter i per això nosaltres ens en fem... A veure què diu. Diu que... Estaria vient, eh? Estaria vient, és que estic buscant aquí... Jo és que no puc estar per tot, eh? O sigui, una cosa o l'altra.
Estaria vient una campanya per fomentar el comercio en Sant Just. Pues si ja n'hi ha. Hi ha moltes, no t'acordes? Però si la Unió de Botigues no para de fer concursos per aquest Nadal, que farà... Un mercat de Nadal, no? Sí. I viatges a tot arreu i estades a cases rurals durant el cap de setmana. Diu, és triste que en algunos comercios la lotería sea desplugues.
Ah, alerta! Aquest home... O Jasna, potser és una noia, no? Jasna. Aquesta dona no vol comprar la loteria d'Esplugues. Vol comprar la loteria de Sant Just. Per això demana que la Unió de Botigues... Fasca campanyes. Fasca campanyes al morro. Efectivament, cosa que agraïm que ens hagi imaginat i que ens hagi utilitzat com a plataforma de denúncia social.
Per cert, que la Clara Nervion fa una... Sembla que va ser ahir que va fer una fotografia del suro que hi ha aquí a l'entrada de Ràdio d'Esvern. Ara fem una mica d'autobombo. Diu, a Ràdio d'Esvern també són fans de Santi Balmes. Això està penjat al suro. I la fotografia de Santi Balmes. I a més a més també després replicava l'Ameliet dient i de Guardiola perquè és veritat
També tenim una fotografia de Guardiola amb el titular, si ens aixequem vent d'hora, vent d'hora, som imparables i tal. En fi, retutejat, quedem.
Carme, moltíssimes gràcies. De res. Ja sabeu que a partir de les 7 del vespre el Sant Just Notícies i ara mateix tota la informació que vulgueu a radiodesver.com. Fem una pausa per la publicitat i una pausa per la Carme i senyora i tornem d'aquí uns moments parlant de notícies positives i de bon rotllo perquè si se'n busquen, se'n troben. Amb la Núria Oriol, la nostra coaching particular, d'aquí uns moments a la penya del morro. Fins ara. Ràdio Desver, 98.1.
de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Jo vaig ser a l'última diada.
25 de novembre. Eleccions al Parlament de Catalunya. Jo vaig votar. Generalitat de Catalunya. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
obertament.org. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida, perquè pots evitar un accident, però no el seu record.
Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. El volant, risc zero. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Camí cap a dos quarts de sis de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro i com cada dimarts tenim amb nosaltres el nostre coaching particular, que és la Núria Oriol. Núria, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Núria. Com estàs?
Molt bé, i vosaltres? Doncs mira, com sempre, molt bé. A la penya del morro sempre estem contents, Núria. Ho sé, ho sé, és fantàstic. De fet, la Núria la tenim per encara potenciar més aquest optimisme que intentem transmetre a la gent. I com ho fa la Núria? Doncs buscant notícies positives dins d'aquest mare magnum negatiu de crisis, d'inputs dramàtics i tristos que ens arriben per tot arreu.
Bé, comencem parlant de Veritas. Aquesta empresa de menjar, bon menjar i de qualitat, no, Núria? Sí, bon menjar, de qualitat, en aquest cas també ecològica, però és important tenir en compte que ha anunciat que invertirà en obrir tres nous establiments l'any 2013 i ara, d'aquí a poquet,
amb una nova botiga al carrer Còrcega. Home, és una bona notícia perquè es fomenta l'activitat econòmica sense cap mena de dubte. Sense cap mena de dubte. I a més a més, vull dir, es consolida com una de les botigues ecològiques de referència que està estesa a Catalunya, Andorra i Balears, perquè en té 25 ja. I a més a més, doncs,
Va creant xarxes del que es diu tot el que és el consum de proximitat, comprant arramaders i agricultors d'aquí que s'hi dediquen, que això també és important. Que consti que Veritas no ens paga res, o com a mínim que jo sàpiga, ni a tu ni a mi.
No, ni a tu ni a mi, perquè després et citaré, que ja ho hem parlat, o de l'altra empresa que també pot contractar més persones i produir, etc., i no ens paga res. És només trobar notícies vinculades al sector, en aquest cas també econòmic, i veure que es construeixen llocs de treball.
que es fan inversions, una mica per positivitzar les notícies que en la direcció contrària ens arriben cada dia, cada dia, a tota hora. O sigui, no ens paga ningú res mai quan citem una persona, una entitat, una empresa, no. Senzillament és rascar
i trobar la que potencialment pot significar com una alerta d'esperança, i a vegades una orientació pels oients, que a algú se li pot acudir de dir, doncs podria presentar el meu currículum a aquesta empresa, si tira endavant. Per exemple, per exemple. De totes formes, Veritas, obrint aquestes noves botigues, ha invertit, o invertirà, vaja, mig milió d'euros. Sí, sí, sí. És que ja està dit, eh?, perquè...
D'euros, sí, sí. No, no, no, la veritat és que està bé perquè jo ho desconeixia i, com dius tu, sempre hi ha aquestes oportunitats, no?, que ens hem de fixar al nostre voltant i per la gent que potser està buscant feina després de la notícia tristíssima i dramàtica que vam saber l'altre dia, on si ve un de cada quatre espanyols ha anat a treballar, està a l'atur...
La veritat és que, escolta, a vegades dius... Hosti, noi. En fi, per cert, que parlem de més notícies positives, en aquest cas també una altra empresa, que és Alston, i que fabricarà trens per a Xile, i ho farà aquí, a casa nostra, a la població de Santa Perpètua de la Mogoda. Exacte, sí senyor. I ha aconseguit el contracte per construir tots trens de rodalies,
en aquest cas per a Xile, però farà una inversió de 54 milions d'euros. I a més a més ha aconseguit que durant els primers 5 anys de funcionament d'aquests trens s'encarregarà del manteniment. Per tant, és una notícia complerta amb un paquet que es preveu d'uns 7 anys de durada.
I que donarà feina, per tant, a la gent de la població de Santa Perpètua o, vaja, a Rodalies o a tothom qui aconseguessi un lloc de treball allà. Exacte, i dels que, per exemple, d'alguna empresa proveïdora que es farien els jocs de treball indirect de Dalston, també en surt beneficiada. O sigui que...
una mica per trencar aquesta dinàmica de tot el que anem sentint, també per això l'hem triada. Sí, no, no, la veritat és que hem començat amb dues notícies d'empreses, de la reactivació del món econòmic, que ens agrada molt perquè, Núria, a vegades ens venen que tot està perdut i, home, potser sí que hi ha moltes coses que s'han perdut, la indignació i la decepció de la població i de la gent en general per tota la situació econòmica i com s'ha gestionat
des de la política, aquesta crisi i què han fet els bancs, no ens queda una altra que indignar-nos i estar decepcionats. De totes formes, de tant en tant hi ha alguna notícia que la passem a primera plana, tot i que aquest és un tema ja molt antic i un debat. No sé si venen gaire aquestes notícies, Núria.
Mira, es va intentar treure un diari exclusivament, et parlo potser de fa 7 o 8 anys, d'un diari exclusiu de bones notícies. Com es deia? Doncs no me'n recordo, és que m'agafa sempre així una mica d'imprevista quan dius, com es deia? Perdó, és veritat, és veritat, no passa res. I parlo de record, allò de dir, jo recordo i no va tenir èxit. No va tenir èxit, oi? No, no el va tenir.
Clar, perquè és que avui, per exemple, veient les notícies Telecinco, que és un clàssic d'utilitzar, les imatges sensacionalistes i tot és caos, destrucció i muerte, he vist que parlant del Shandy, aquest huracà que ha atacat a les últimes hores la costa est dels Estats Units,
han fet una peça, una peça és un tall informatiu, un reportatge, diguem-ho així, una notícia, dels periodistes que estaven cobrint les notícies i que, degut al temporal, no podien fer bé la seva feina perquè o queien, o venien onades,
I llavors he pensat, fins on estem arribant, que el periodista és notícia, no? I en fi, m'ha semblat tan fora de lloc, però vaja, és el que dèiem, no? Que això sí que ven, en canvi, altres notícies, que potser no són tan... potser no, que no són tan negatives, no venen. És curiós, això. Això fer Ramon Negal, ara que estem aquí fent...
una mica de reflexió general, en diu que és la teoria de l'impacte. L'impacte, quan tu vas conduint, per exemple, per una carretera i veus que hi ha un accident, vulguis o no vulguis, hi ha un sentiment inherent a l'ésser humà que és mirar a veure què passa. Llavors juguen amb això. Juguen amb això, però també et diria que potser l'estat d'ànim.
ara general de la població, també està com més receptiva a les bones notícies, o si més no, més que abans. I si em permets també fer una petita intervenció sobre la reflexió periodística, jo diria que anem a veure, que es porta a l'extrem una informació...
parlant ja que els periodistes no poden fer la seva feina, quan en realitat ja de per si informar sobre el Sandy, els seus efectes, les conseqüències, doncs té prou pes. I fins i tot intentar enllaçar-ho amb els efectes que això produirà, però segur, fixa, en les eleccions del 6 de novembre per escollir el nou president dels Estats Units. És veritat. Primer perquè per infraestructures algunes no aniran...
no acabaran d'anar a funcionar bé. I després, perquè si el president actual, Barack Obama, acaba de gestionar bé aquesta crisi, pot inclinar encara més la balança que al seu favor, que ara estan bastant empatadets, a pesar de tot, els dos candidats. Per tant, vull dir, penso que hi ha molt més tema a oferir i analitzar, i no perquè no cregui en el valor de la feina periodística, al contrari, com a valor en si...
sempre està en segon terme de la notícia. De fet, tant Rumi com Barack Obama han hagut d'aturar aquesta campanya, i sobretot Barack Obama, perquè es veu que s'ha traslladat immediatament, no sé si a Washington, on tenen un seu comandament per gestionar tot el que passa i les necessitats de la població de la costa est dels Estats Units. Exacte.
M'has dit, Núria, que també volies parlar del Premi Nobel de Medicina. Sí, ja sé que és agafar una notícia que ja fa unes setmanes que ha passat, evidentment, però és que la voldria relacionar amb una altra molt actual. Veuràs, és que s'ha concedit el Premi Nobel d'enguany de Medicina a John B. Gordon i a Siniya Yamanaka. Per què? Perquè ells aconsegueixen, a través de la clonació...
Crear cèl·lules mares pluripotents, és a dir, unes cèl·lules que, quan estiguin ja més evolucionades les seves investigacions, poden permetre regenerar òrgans i teixits danyats. O bé, òrgans i teixits danyats, que això ja és importantíssim, o sigui, algú té malament el fetge o fins i tot potser té unes cremades de tercer grau i s'aconseguiria anar-li regenerant els nervis d'aquella part. Suposem que fos un braç, doncs, també...
tot el que seria la part muscular, fins a la pell, les diverses capes de la pell. Per tant, aquest estudi de la regeneració de teixits és el que ha guanyat, o per això ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Medicina, evidentment importantíssim, com dius tu, perquè de fet el cos, que ja és una màquina meravellosa de per si, perquè moltes vegades s'autocura sola, que això és una cosa...
No, fantàstica, és meravellosa. És increïble, és increïble. Doncs encara anar una mica més lluny, una mica més lluny, no?, i gràcies a la ciència i als científics de la medicina, doncs aconseguir que això sigui possible encara amb un pas més enllà, no?, amb teixits una mica més, com dius tu, més complicats, no? Sí, i que estan danyats. Llavors, per què dic que ha de passar una mica més de temps? Perquè ara, de moment, és on ha aconseguit amb òrgans i teixits, clar, de cèl·lules mare. Això vol dir...
superjoves, super, superjoves, però estan en el camí d'aconseguir reprogramar les cèl·lules madures. I aquí és on hi ha l'esperança per tantíssima gent, però en moltíssims tipus de malaltia. Perquè vol dir que fins i tot ells agafaran el teu fetge danyat actual, encara que tinguis 60 anys, suposem,
que és una edat fantàstica, eh? Poso com a exemple perquè no és ni un nen ni una persona superjove. Home, i és normal que també els òrgans i el cos es deteriori al llarg del temps, no? Del temps, o pot ser fins i tot a veure que a vegades és que no som immunes a malalties, sinó perquè haguem fet
actuacions en la direcció de malmetre'ns a l'òrgan, sinó fins i tot perquè les nostres defenses han caigut davant l'atac d'algun virus o bacteri molt potent, eh? O sigui, que també hi ha la qüestió de genètica, d'una predisposició, etcètera, etcètera, però reprogramar les cèl·lules madures vol dir que la persona que tindrà 60 anys i que actualment li podríem parlar d'un trasplantament perquè
Avui en dia, en el nostre país, encara s'estan oferint transplantaments fins cap als 65 anys d'òrgans, el de cor, el de pulmó, per exemple, també si calgués el de fetge, evidentment és un dels més coneguts i potents, doncs en aquest cas ja no li oferirien el transplantament, que a vegades correm el risc del rebuig, sinó que li farien un tractament amb aquestes cèl·lules tan potentes,
i el seu fetge es regeneraria per si mateix. Vull dir, seria fantàstic perquè seria amb les seves mateixes cèl·lules, amb el seu mateix sistema immunitari en joc, regenerant-se i que l'òrgan torna a arribar a la seva curació complerta. Sembla mentida com ha avançat la medicina, la ciència, en els últims 100 anys, i fins on s'arribarà, que jo crec que ara en un moment no...
Encara no som capaços de poder veure i clar. Mira, s'arriba a que ja als Estats Units s'ha provat amb quatre pacients per retreçar els efectes de l'Alzheimer, d'insertar uns microchips en el cervell que van controlant, regulant, igual que quan t'introdueixen un marcapàs en el cor, doncs van regulant els impulsos nerviosos de les neurones per evitar...
que es vagin deteriorant i morint, que és el que passa, explicat d'una manera molt senzilla, quan es pateix l'Alzheimer. I això també dona molta esperança, perquè imagina't que... Això és experimental total, però ja va en aquesta línia d'on arribarem o on ens estem apropant. Doncs mira, t'insertem uns microchips reguladors i aquests microchips intentaran que les teves neurones facin les connexions que...
tu en aquests moments per tu mateix ja no pots fer, el teu servei ja no pots fer a causa de la malaltia. No se sap quines seran les conseqüències en moments, perquè és la primera vegada que es fa, però en canvi els metges estan molt esperançats.
Bé, parlem ara d'una investigació que sembla ser que ha descobert on resideix la intel·ligència humana del cervell, no? Gairebé, gairebé. A veure, explica'ns-ho, això. Mira, el que... Perquè n'hi ha, no? Encara n'hi ha.
Sí que n'hi ha. A vegades jo veig algun comportament d'alguna persona que dic, escolta, si els científics es posen a buscar no sé si es trobaran alguna mena d'intel·ligència. Em sembla que ho va dir Einstein, allò de, jo no sé si hi ha intel·ligència fora de la Terra, el que sé segur és que aquí a la Terra no n'hi ha.
una cosa similar. Sí, potser he fet una versió així una mica punki. Lliure, però molt bona, eh? Sí, molt punki, però anava per aquí, anava per aquí. Sí. En fi, què és aquesta? On està la intel·ligència humana? On resideix? A veure, dir exactament el lloc allò que dius fixa, concret, puntual, que del servei t'han de dir que no. Que ells s'estan inclinant per una altra versió molt més pròxima a les intel·ligències múltiples, és a dir...
moltes àrees del servei entrant en acció amb xarxa, o sigui, connectant-se alhora i que llavors van comunicant-se la informació i van manifestant la nostra intel·ligència. I amb unes persones es connectaran més unes àrees vinculades a l'expressivitat oral, a l'expressivitat del cos, a la lògica o matemàtica, a l'espai, a la música, etcètera, i unes altres
doncs se'ls connecta un altre tipus d'àmbit cerebral, àrees cerebrals, que els potencia un altre tipus d'intel·ligència. Per tant, els metges, amb molta precaució, perquè estan... A veure, jo et diria que ja ho saben, però públicament han dit que estan a punt, perquè segurament deuen voler acabar-ho de concretar amb alguns assajos,
I són unes investigacions que s'han acabat de realitzar aquí, al País Valencià, Madrid, i en cooperació també amb Barcelona. Imagina't, han cooperat aquestes tres ciutats, metges d'aquestes tres ciutats. Doncs diuen que és a sense gust que hi ha moltes àrees que entren en acció i que, per tant,
tot el que diríem que són aquestes àrees que estarien a la part superior,
del nostre crani i que agafen, evidentment, la part superior també del nostre front, perquè és on hi ha el lòbul frontal, el que analitza les coses, les memoritza, les arriba a reflexionar, etc. Doncs que aquí és per on estaria, eh? O sigui, també s'havia d'estar per dalt, encara que un altre dia amb més temps parlarem que dintre del nostre cervell hi ha tres tipus de cervell,
I aleshores allò que tu deies, hi ha persones que sembla que no tinguin gaire intel·ligència, depèn d'en quin està més connectat, perquè hi ha un servei que mantenim un orígem com reptilià...
l'altre servei més mamifarià i l'altre ja pròpiament humà. Potser amb les persones on pensem que els hi falta intel·ligència és que estan més connectats amb el reptilià, dels rèptils, que no pas el mamifarià o l'humà. Sí, potser sí, potser sí. Potser va per aquí, eh? Van pel terra aquests, no? Van més pel terra, van treure la llengua també i tot plegat. I a vegades fins i tot fan declaracions.
Sí, sí, i surten a la tele i els veiem, doncs, a primera les notícies i etcètera, etcètera. Sí. Boys and girls of every age, would you like to see something?
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern.
Directament des de la banda sonora de Nightmare Before Christmas, és a dir, allò, malson, abans de Nadal, de Tim Burton, arriba aquest Diris Halloween, perquè demà, efectivament, és tot sants, la castanyada, Halloween, digueu-li com vulgueu, i, de fet, Núria, en aquestes celebracions, i que ens ajuntem molta gent amb la família, o amb els amics, o amb coneguts, tenen un efecte positiu sobre nosaltres?
A veure si hi ha bon ambient, tenen un efecte positiu segur, eh? Les reunions a l'entorn d'una taula en què no hi hagi un bon clima, doncs la veritat és que malauradament no tenen aquest efecte positiu sobre el nostre estat d'ànim. Hi ha molta tensió, a vegades només continguda per una certa educació, però quan ve de gust, quan et retrobes amb persones que fa temps que no veus, doncs sí, és absolutament important, fins i tot en els moments difícils,
No deixar de celebrar la vida en la mida que es pugui. Clar, clar. Jo ho dic perquè, com que tu ets coach, m'imagino que aquestes bones... que hi ha bones notícies, no?, en les celebracions, quan ens juntem tots i això fa temps que no et veus. Això també és com recarregar piles amb la gent del teu voltant, no? Sí, i per això també et diria que és molt important, i aquest és un any en especial molt important...
en què si ens reunim amb un bon ambient intentem parlar de temes positius, intentem posar-nos al dia amb coses positives, que no vol dir que no portem nosaltres els nostres problemes, les nostres càrregues, i potser gent que s'està trobant amb situació molt, molt...
difícil o extrema, però és intentar, intentar aportar aquest sentit positiu per una raó, per allò que connectàvem amb el de la setmana passada, que el llenguatge és molt senador. Tota construcció que fem està construint també la realitat com percebem el món, com ens la diem a nosaltres mateixos i com l'estem explicant als altres. Doncs jo convidaria que amb unes nits màgiques, màgiques d'una festa que és cèlptica, d'origen cèlptic, molt profund,
amb la primera lluna plena que està molt a prop de l'equinosi de tardor i del solstici d'hivern. La primera, perquè en el temps cèlting sempre es anava pel cicle de la lluna. I que hi ha persones que li han dit Halloween, que nosaltres en diem Castanyada i Tots Sants, no perdre que tenia una importància molt especial. I aleshores, que aquestes paraules que pronunciem
és el que ens estem explicant a nosaltres mateixos de com interpretem el món, la nostra vida, el que estem pensant dels altres. Val la pena fixar-nos en el tipus de diàleg que estem tenint a taula i intentar que sigui positiu.
Sí, tota la raó del món, ho aplaudeixo molt perquè ja estic cansat d'anar a fer alguna cervesa o alguna trobada amb amics i tota l'estona és que la cosa està molt malament, és que està fatal, és que ja sabem com és això, és que ara no s'hi pot fer res, no s'hi pot fer res. Escolta, tu, una mica de positivisme, no?, en les converses i també entre nosaltres perquè, si no, ja només falta que nosaltres mateixos ens haguem d'enfonsar entre tots.
És que una mica va per aquí, és que si nosaltres mateixos ja cedim, acabem cedint a aquesta realitat que sempre he insistit, és molt autoimposada, però no perquè no sigui real, sempre ho subratllo.
És perquè van dient que costa molt sortir-ne, que costa molt de fer, però això no és cert. És a dir, que la crisi és complexa, sí, però que es podria sortir molt més ràpid d'ella, també. I això, però abans s'havien posat salvar determinades institucions abans que salvar les persones. Això, en aquesta crisi i en d'altres, doncs ha estat així. Però al mateix temps és que
Si tenim aquest sentiment com de llancem la tovallola o d'indignació profunda, que cada vegada més pensem que, units, podem fer coses diferents, crear realitats diferents. Evidentment és el nostre nivell, amb un impacte X, però no gens despreciable. Hi ha associacions de veïns que han començat a crear unes xarxes de solidaritat en els barris tan increïbles
que posa la pit de gallina. És veritat, l'ajuda entre les entitats, que ara per ara és una mica el futur. Si es vol sobreviure, perquè com que les retallades fan que les subvencions baixin de forma considerable, l'única forma és que les entitats col·laborin i s'ajudin entre elles. Everybody always looks on the prize
Bona tarda, Jordi.
La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania, també. Camí cap a les 6 de la tarda, un tema fantàstic, preciós, és que és boníssim, el del Roger Mas i la Copla Sant Jordi, el dolor de la bellesa. Aquesta nit he obert aquella porta, duia tancada,
Qui sap els dies? Diamants, rovins, maragdes, orifils, d'argent, convulsions i tensió muscular. De sota l'arc, frontera del desert, no distingeixo de fora del de dins. Els núvols passen a set vegades el seu temps, d'on és llengot o més gripau sobre un gran roc.
La nena està corrent pel camp, la porta oberta pat a pat. I ja ho sabien altres cops, que quan l'obres ets un. I ja ho sabien altres cops,
que qui torni ja no ets tu. En temps dels tripis, quan els hippis eren hippis, algú va veure un cel espaterrant com un ramat d'ovelles que han mort el pastor, un paradís borratxo de dolor, dent catabàtic
Mirall del fotre, les fronteres són cul de mal seient. He deixat sola la meva nina i ara no sé on és la meva nina. La meva nina on és? He deixat sola la meva nina i ara no sé on és la meva nina. La meva nina on és? He deixat sola aquella pàngel i on s'haurà ficat. Ja te mou, ets un xai en pell de lloc.
La nena està corrent pel camp, la porta oberta pat a pat, i ja ho sabia d'altres cops, que quan l'obres ets un,
I ja ho sabia d'altres cops, que qui torna ja no ets tu.
La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desbets.
Fins demà!
Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, que no et siguis cagat, Quim, ho has fet mil cops. Guaita, no pateixis, vaig bé.
Les implodències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'Iva... Està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cap optimisme no n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya.
Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Mutxachada, Nui! Nui! 5 segons, arribem al punt de les 6 de la tarda. Connectem amb la xarxa per escoltar el butlletí de Notícies Generals i després la segona hora de la penya del morró. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. La patronal de la petita i mitjana empresa Pimec reclama al govern català que presenti un recurs al Tribunal Constitucional contra la normativa d'horaris comercials impulsada pel govern espanyol. Ho fa després que la Generalitat hagi aprovat un decret llei per contrarrestar-la. Alejandro Gónyi és el president de Pimec Comerç en declaracions a la xarxa. Nosaltres, en principi, hem demanat al govern de la Generalitat que presenti recurs d'inconstitucionalitat
amb el decret de Madrid. Això ho hem demanat. No s'ha fet fins ara, però nosaltres, des del primer comerç, tenim molt clar que s'ha de fer aquest recurs. Gonyi celebra la iniciativa de la Generalitat, a la vegada acusat al govern espanyol de voler perjudicar el model comercial de Catalunya amb la seva regulació dels horaris comercials i també amb la pujada de l'IVA.
El Congrés dels Diputats debata aquesta hora la proposta del grup socialista sobre la reprovació del ministre d'Educació, José Ignacio Bert. El PSOE critica les polítiques de retallada, la reforma educativa i també l'afirmació que va fer el ministre d'Educació que el govern central vol espanyolitzar els alumnes catalans. En declaracions a la xarxa, la consellera d'Educació, Irene Rigao, s'ha mostrat convençuda que la Generalitat té marge legal per denunciar la proposta de reforma educativa del govern central davant del Tribunal Constitucional. Irene Rigao, ho ha dit a la xarxa.
Jo entenc que hi ha un abús d'aquesta tècnica i això impedeix fer política pròpia educativa a Catalunya i entenc que és matèria constitucional, perquè hi ha sentències del propi Tribunal Constitucional, que tot i aquesta que no ens va ser gens amiga, la darrera de l'Estatut, però hi ha doctrina que permet perfectament avalar que és totalment invasora aquesta proposta de llei.
El ministre d'Educació va definir la seva proposta de reforma educativa com una clarificació de les competències de l'Estat i les comunitats autònomes i això demostra la intencionalitat política, ha dit la consellera, d'anul·lar les competències del govern català. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre admet que el cabal del riu Segre, el tram de Lleida, ciutat, és preocupant però adverteix que les concessions a les centrals hidroelèctriques no es poden incomplir i, per tant, incrementar-lo és complicat. Tot i això, s'ha compromès a obrir un procés de negociació entre tots els implicats també regants
i ecologistes. Lleida, Marta Sarret. El que val mitjà del Segre a Lleida és de dos metres cúbics per segon, quan el mínim hauria de ser d'entre 14 i 18. En una reunió amb l'entitat Lleida Ambiental, el president de la Confederació, Xavier de Pedro, ha reconegut el problema, però ha recordat que les centrals hidroelèctriques tenen concessions per utilitzar l'aigua.
que d'incomplir-se s'haurien de compensar econòmicament. Segons la Confederació, la solució és negociar. Estamos avanzando este tema, es un tema novedoso, en el cual yo creo que se van a dar avances importantes, pero también hay que tener en cuenta los equilibrios actualmente existentes de derechos concesionales y de distintos usos de l'agua, que también hay que respetar y hacer compatibles. Els ecologistes insisteixen que hi ha solucions que no redueixen la capacitat de producció elèctrica de les centrals,
per la qual cosa veuen amb bons ulls que s'obri aquesta negociació. La recaptació per IVA ha pujat de gairebé un 12% al setembre respecte al mes anterior, segons que ha avançat el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. El ministre ha explicat al Congrés dels Diputats que, en general, els ingressos de l'Estat estan millorant clarament.
Los ingresos por el impuesto sobre sociedades que estaban cayendo dramáticamente en nuestro país, gracias a las medidas que ha aprobado esta Cámara a propuesta del Gobierno, han invertido. Y ahora, hasta septiembre, la recaudación del impuesto sobre sociedades aumenta un 4,1%.
Com que sense comptar les restretes a les autonomies en nou mesos, el dèficit de l'Estat s'ha situat en el 3,9% del PIB, Montoro diu que és factible que es pugui complir l'objectiu del 4,5% compromès amb la Unió Europea pel conjunt de l'any.
Bona tarda, us parla Roger Castillo. Aquest vespre es disputen els primers partits d'anar dels setzents de final de la Copa del Rei de Futbol. D'aquí a dues hores, a les vuit, el Llagostera rep el València al municipal. La presidenta del conjunt gironí, Isabel Tarragó, diu a la xarxa que és possible superar aquesta eliminatòria. Sempre hi ha una opció de donar-la, som realistes, el València és un equip de Champions. Serà molt difícil, però el que ens agradaria donar és una bona imatge i, sobretot, disfrutar moltíssim d'aquesta eliminatòria.
A partir de les 10 de la nit, l'estadi de Mendiso-Rotza acull l'enfrontament entre l'Alavès i el Barça, que debuta aquesta temporada a la competició. El Palamós de Futbol juga a la tercera divisió. Ha fet públic el nom del substitut de l'entrenador Eduardial i serà Eduard Vilchet, que ja va entrenar l'equip la passada temporada. I un apunt d'hoquei patins. Avui arrenca la cinquena jornada lliga amb el partit entre Reus i Vendrell a partir de les 9 de la nit. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La Fundació, l'empresa guanyadora del concurs públic per gestionar els cursos d'arts plàstiques municipals, ha renunciat. El concurs es va resoldre a principis de setembre, un cop els alumnes ja s'havien inscrit, comptant que els tallers els impartiria...
el professorat que havien tingut en els últims anys, coordinat per Purimartín i Carme Malaret. De fet, els tríplics informatius així ho indicaven i per això la gran majoria d'alumnat no va encaixar gens bé el canvi que es plantejava amb l'empresa guanyadora del concurs. Per tot plegat, demanaven tenir els mateixos professors i els cursos no van començar el 15 d'octubre. En principi, havien de fer-ho la setmana que ve, però finalment la Fundació ha renunciat, una renúncia, perquè l'empresa, initiatives i programes que gestiona Can Genestà volia que la Fundació
contractés els professors anteriors. La Fundació ho va començar a negociar, però jo tenia un programa provi per saber si realment era obligatori contractar aquests professors anteriors. Calia obrir un procés judicial que costava tants diners que, segons l'Ajuntament, la Fundació ha decidit presentar la renúncia. Ara s'obrirà un nou concurs que funcionarà diferent. L'Ajuntament convidarà tres empreses a presentar-s'hi per fer-ho més àgil i l'adjudicació es podria fer a finals de novembre o a principis de desembre. De moment, però, no se sap quan començaran les classes.
Més coses, una exposició que en Ginestar repassa quin paper va tenir Sant Just en els Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona. Ja han passat 20 anys i l'arxiu històric ha preparat una mostra que recull diferents elements que recorden aquell esdeveniment i com ho va viure al municipi. I els voluntaris Sant Justens és un recull de fotos i objectes que recorden els Jocs i la seva relació amb Sant Just. De fet, la intenció és que la mostra sigui oberta i tothom pugui portar elements que recordin els Jocs Olímpics. Des de l'arxiu
Es tenia constància d'imatges sobre el pas de la torxa olímpica i de la paralímpica, però suposen que hi hauria més material que encara no s'ha registrat. L'exposició s'inaugura avui a partir de les 7 de la tarda i es podrà visitar fins al 22 de novembre al cim de Can Ginestar.
I acabem aquest bolletí amb un apunt de política perquè la candidatura de Via Democràtica ha estat acceptada a les llistes per al Parlament de Catalunya. El partit compta amb Pablo Barranco, també regidor a l'Ajuntament de Sant Just, com a cap de llista. Barranco és el president del partit i ha aconseguit els 4.000 avals necessaris per presentar una candidatura a la presidència de la Generalitat. El document oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat avui les llistes dels partits de la demarcació de Barcelona que opten a la presidència del govern i l'alcalde de Sant Just, Jureper Pinyà, forma part de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya.
en la posició número 51. 16 formacions polítiques formen part de les llistes a Barcelona. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Senyors Notícies, edició vespre.
Fins demà!
Is it by mistake or design? I feel so alone on the Friday nights. Can you make it feel like home? If I tell you you're mine, it's like a torch to me. Don't make me sad, don't make me cry. Sometimes life is not enough and the road gets tough, I don't know.
Bona nit.
Quina noia més curiosa, més rara, l'Anna del Rei, amb el tema Born Today, amb el qual comencem aquesta segona hora de la penya del morro. Bona tarda.
Una segona hora on connectarem amb el casal de joves de Sant Just, el Sergi Arrada, ens atendrà perquè ens expliqui quines són les activitats de cara als propers dies en aquesta entitat juvenil de Sant Just d'Esvern. I a més a més també tindrem una visió molt acurada i a fons de la banda sonora de la pel·lícula Salvador a l'espai Bande Sonores amb la Clara Aguilar.
Però abans de tot això, connectem amb el Cas Font Santa, que és el centre d'atenció i seguiment de drogodependències del Baix Llobregat. Anna Lias, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda, Anna. Quant de temps, eh? Ara feia temps que no ens escoltàvem i, de fet, ja sabeu que des de fa uns mesos, malauradament, només podem parlar una vegada al mes amb vosaltres. De totes formes, Anna, mira, aprofitant que aquesta setmana, que és la que ens toca parlar una mica sobre el tema de les drogodependències, de les drogues i tot plegat,
I ja estem en setmana plena de, ara ho comentàvem fa un moment amb la Núria, de Halloween, tots sants, les festes que hi haurà demà a la nit, a tot arreu, a moltes discoteques, molts bars, la gent sortirà. Potser estaria bé fer un link amb el dia sense alcohol, que és el dia mundial sense alcohol, correcte, que és el 15 de novembre, un parell de setmanes, però mira, com que en parlem una vegada al mes, ho ajuntem una mica tot.
Sí, la gent ja, jo crec que ja ho sap bastant, però no està mai de més recordar-ho, i més en aquestes dates, perquè les conseqüències d'un consum elevat d'alcohol són importants i a vegades, clar, quan un està bevent, diguem-ho així, no se n'adona fins on pot arribar, no? Bueno, això està clar, i és veritat que moltes vegades hem parlat molt, no?, del tema del consum d'alcohol, no?,
de lo no malament vist que està, no? Sembla que
El primer, perquè quan parlem de drogues, és veritat que sembla que són drogues i alcohol. És veritat, i el comentari també del dia següent, per exemple, ostres, ahir vaig agafar una, que tinc un mal de cap, m'he hagut d'aprendre un ibuprofen, és com el que dius tu, que hi ha aquest punt... Sí, que està molt normalitzat, i a vegades a mi em sembla que se'ns perd una mica el tema que estem parlant...
d'un tòxic, estem parlant d'una droga, estem parlant d'una droga igual que d'altres, que pot tenir conseqüències molt fortes. Home, de les drogues legals, potser és una de les més perilloses, aquesta. Sí, i tant. A veure, jo sempre dic que totes les drogues són perilloses, no? Però el que passa, que és veritat que l'alcohol, com és la droga més consumida al nostre país, perquè ja tinguis un problema de dependència o no, la majoria de persones...
o hem begut en el moment, o bevem de manera ocasional, però ho fem. Per això és la droga més consumida en el nostre país. Jo, Jordi, si em deixes, vull parlar del pont i les festes i tot això, i aprofitant pel dia 15 de novembre, m'agradaria llegir la definició que...
de l'alcohol que va fer o que fa el Frank Pittman que és un psiquiatre especialista Sí, què diu? Defineix l'alcohol com una substància química molt semblant a l'èter Una dosis petita és sedant Una major dosi produirà excitació i agitació Si s'augmenta una mica surt un efecte anestèsic Però una dosi forta resulta mortal
És tòxic i genera adicció. Si s'hagués descobert recentment, mai hauria estat aprovat pels Estats Units per la direcció d'aliments i medicaments. Encara que sempre estrany, sempre ha gaudit de popularitat.
O sigui, és a dir... Sí, sí, no, no, escolta, ho deixa bastant clar, eh? Potser... El que deia, estem parlant d'un tòxic que consumit en excés produeix l'amor, no? Home, aquesta última frase també és molt reveladora, no? Si s'hagués, doncs, s'ha descobert fa un temps, potser no l'haguessin legalitzat. Com ja hi havia una època a la història de la humanitat, i concretament als Estats Units, als anys 20 i 30, allò anomenat la llei seca, on es prohibia vendre alcohol, eh?
Una cosa impensable avui en dia. Tu imagines que el nou govern de la Generalitat o de l'Estat que surtin les properes eleccions digui, no, a partir d'ara l'alcohol està prohibit. No, no ho faran, perquè si no la gent no votaria, no? No, no, per això que ho dic, per això que ho dic és que... No ho faria, però jo crec que sí que hem de ser conscients d'això, que no estem bevent aigua, no estem bevent algú que és inocuo, és a dir...
treballa i treballa perquè afecta el nostre cervell, afecta el nostre cervell, afecta.
a les nostres capacitats, al nostre cervell, i canvia la conducta. La veritat és que, a vegades, jo crec que també, perquè ara parlem i ho estem racionalitzant, per dir d'alguna forma, el tema de l'alcohol i d'aquesta droga i tot plegat, però moltes vegades, tot i saber-ho, quan surts de festa o estàs a discoteca o estàs al bar, et deixen emportar una mica per la inèrcia...
del grup social. Llavors, i si et sembla, podem parlar de les unitats de beguda estàndard? Que això ja ho hem fet alguna vegada. Que la gent s'espanta, eh? Perquè...
perquè diuen, uah, tampoc ja és un alt risc, no? Doncs mira, ho comentem un altre cop. Sí, perquè la gent sàpiga que el que es pren, o si ens prenem alguna cosa, quin és el risc que podem arribar a tenir, eh? Perquè en les dones també, recordem que és un, i en els homes és un altre. Doncs mira, comencem pel que seria una unitat de beguda estàndard, què és, no? Seria una copa de cava,
Una cervesa, un quinto, un cot petit de vi, un cigaló, un carajillo o un xupito. Això és un UB. Una unitat de beguda estàndard. Parlem de dos, anem ja més forts. Si parlem de dos UB, seria una copa de cuñac o licor, un whisky o un cubata. I ara anem pel que diu l'OMS. L'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, ens diu...
que el consum d'alcohol del risc en els homes és de quatre uves al dia. Per tant, dues cubates.
O sigui, a partir de dues cubates ja tenim risc. Ja estem en el risc. I a les dones és la meitat. Serien dos uves al dia. O sigui, amb un cubata les dones ja. O sigui, amb un cubata ja estan en el risc. Ja estem en risc. I les conseqüències, quines poden ser? Quin és el risc de consumir a partir dels homes, per exemple, dos cubates al dia i les noies amb només una?
El primer és el canvi de... Com sempre hem dit, l'alcohol dins dels grups que nosaltres fem, segons el fet de serveis, sabem que és una depressió del sistema nerviós. I això què vol dir? El que fa és treure, és com adormir el servei, que és més somnolent, que vagi molt més lent, per això tot el tema de la pèrdua de reflexos, la pèrdua de capacitats
d'atenció, etc. Què passa? El primer és això, que tot i que nosaltres ens puguem sentir bé, que no anem borratxos i tot això, sí que es poden reflexos, sí que es perd capacitat d'atenció i de reacció. No només quan anem en cotxe, sinó una persona potser que es veu dos cubats... Imagina't, abans d'entrar a treballar o al migdia i després t'enganxes a la tarda, imagina't que et prens dos cubats...
a les 4 de la tarda i t'enganxes a les 4 i mitja, segurament que aquesta paciència tindrà les seves capacitats més baixes. Marmades, sí, home. Marmades. I tant, i tant. El que et volia preguntar jo és que estava pensant ara, amb dos covates, per exemple, els homes, que són aquestes 4 unitats d'abacuda estàndard, per dir-ho d'alguna forma, dones positiu en un control d'alcoholèmia? Clar, en principi sí. En principi sí, eh?
dones positiu, el col·límetre, sí que doncs positiu, o sigui que per això millor no agafar el cotxe quan esteu, el que parlàvem abans, primer per un mateix però sobretot un pot fer la capacitat i si no la té
Tenir la responsabilitat de mirar-se per un mateix, però sobretot no fer mal dels altres. Té la llibaltat de si vull veure, vull veure. En això sí que s'ha guanyat en els últims anys, comparat amb els anys 90, per exemple. Escolta, jo me'n recordo que als anys 90 hi havia molta gent que agafava el cotxe i havia begut i no passava res. El que passa és que jo no sé si aquest canvi de tendència... És per no pagar.
És per la conscienciació del perill que pot tenir, perquè la majoria d'accidents de trànsit són amb conductors que superen l'índex d'alcoholèmia per més en alguns casos d'accident,
O si és perquè realment, doncs, per la por de, com dius tu, de pagar multes, no? O sigui, no sé si és la conscienciació o l'altra, no? De totes formes, aquesta és una tendència que sí que s'ha revertit, però vaja, tampoc això eximeix el fet de dir, no, com que jo condueixo, puc veure tot el que vulgui, no. Tot el que vulgui, no. Si t'estimes una mica, està clar, això està clar. Però el que parlàvem abans, el tema de les capacitats, després una persona que veu tots els dies, no?, es posen al risc,
físicament, és a dir, una persona que es cuida i porta una vida sana, doncs segurament que un any, dos, tres, quan més jove, potser menys parir, però després aquest fetge o l'estómac després s'acabarà ressentint. Tenim molta gent que, per exemple, ha arribat el cas, o inclús puc parlar de gent que conec, que no estan dintre, potser, de ser una persona...
alcohòlica o que sigui conscient que té una addicció, però sí que han begut molt durant la seva vida,
tot i que sigui normalitzada, i al final han tingut aquests problemes d'inflamació de fetge, les gastritis típiques per al consum d'alcohol... Clar, vols dir que potser quan som joves no notem això i són uns efectes que potser ens arribaran d'aquí uns anys. Clar, el típic del tabac, que mentre estàs fumant, bueno, però sí, et veus una mica marmada les capacitats perquè ja no n'he de ser igual de ràpid que abans, però després les conseqüències greues es veuen amb el pas del temps, però l'alcohol seria igual.
tant a nivell de capacitats com també a nivell físic, està clar. Per cert, ara què tinc aquí? Anna, has vist els anuncis, la nova campanya de trànsit referent als anuncis que són testimonis? Sí, són testimonis, em sembla, de l'Institut Goodman, alguns, que, per exemple, s'han quedat amb cadira de rodes, i de la DGT, que expliquen la seva experiència en un minut, minut i mig...
en lloc d'anar a institut o a escoles, que és el que explica, ho explica endavant de càmera, i si han perdut algun familiar o com han quedat, només explicant-ho, no? A mi m'han agradat aquests anuncis, perquè són casos reals que revelen el que pot arribar a passar, que a vegades, ostres, el testimoni d'una persona... Com més impactant és com més ens arriba, no? Sí, sí, sí.
Les persones els poden explicar que ho podem evitar, que ells ja no ho poden evitar, però que ho podem evitar jo crec que sí. El que passa és que individualment hem de prendre consciència, però socialment també hem de prendre consciència que no estem parlant de qualsevol cosa, sinó que estem parlant d'alcohol, que és una droga, que és tòxica i que té conseqüències.
Doncs, Anna, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Parlarem molt bé. Sí, un altre dia. Sí, sí que parlarem. Sí, de més coses. No podríem parlar, Anna. Sí, senyora. Que vagi molt bé i moltíssimes gràcies. Que tinguis un bon Halloween o castanyada o el que facis. Igualment, igualment. Molt bé, que vagi bé, Anna. Gràcies. Adéu, adéu, bona tarda. Adéu.
Tu es venu en sifflant
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I ara, a la penya del morro, és temps de les bandes sonores de Clara Aguilar.
Clara Aguilar, bona tarda. Benvinguda al programa una setmana més. Parlem de diferents... Bueno, avui, d'una banda sonora, perquè setmana rere setmana la Clara ens porta una pel·lícula i el que és molt important, que moltes vegades fins i tot és més important que el...
Que la pròpia imatge, que és la banda sonora, perquè si tu tens una molt bona banda sonora, la pel·lícula pot pujar molt. En canvi, si tens una banda sonora lamentable, la pel·lícula acaba sent bastant lamentable. És molt difícil que una pel·lícula sense una bona banda sonora triomfi. Tu has vist l'Impossible? No. La gran pel·lícula que tothom està veient? No, la del Tsunami. Sí, exacte, tothom diu que sense la música... Tu l'has vist? Sí.
M'agrada molt la música i la pel·lícula, ja en parlem un altre dia, però tothom diu que sense la música no aconseguis fer l'efecte que fa tota la pel·lícula plorant. Per exemple, això és Apolo 13. Ja t'imagines que estàs a l'espai... Sí. En fi, avui, Clara, quina pel·lícula ens portes? Avui parlem de Salvador, pel·lícula d'aquí, i com més sabem tots, la música és del Lluís Llach.
Bé, ja veiem amb aquests primers compassos i aquestes primeres notes que... Això no va gaire bé. Una comèdia no és. No. De què va Salvador? Qui l'ha dirigit? Què ens pots explicar d'aquesta pel·lícula? Petit resum. Pel·lícula estrenada el 2006 per Manuel Buerga. De fet, no és una pel·lícula original, sinó que es va basar en la novel·la
Compte enrere, la història de Salvador Puigantic, escrita el 2001 pel periodista català Francesc Escribano. La pel·lícula és la mena de crònica, des de tots els fets que va passar amb el cas del Sabaldó, fins la seva mort, l'execució per la condemna d'haver matat un policia, que va morir l'any 74 al març a les 9.40 del matí.
Qui era Salvador Puigantic? Salvador Puigantic va ser membre del moment ibèric d'alliberament i activista molt important als anys 70, que, com he dit abans, va ser condemnat i, malgrat els esforços de la família, mobilitzacions socials dels seus propers advocats, no va arribar a l'indult i va ser condemnat per Garrotville, que la pel·lícula es veu, i Mare meva...
molt explícit sobre aquesta música que estem sentint de fons. No em vull equivocar, però em sembla que va ser l'últim condemnat a Garrotville, a Barcelona. Sí, sí, sí.
I el compositor és el cantautor Lluís Llach, que, home, jo no me l'imaginava en una faceta de compositor de pel·lícules. No sé si és l'única pel·lícula que ha composat. Ara em pilles perquè no ho sé. Em sembla que és la única cosa que ha fet. Sí que és veritat que ell és un gran músic que fa arranjaments quan va fer aquell últim concert de Verges, que amb tota aquella orquestra i aquelles instrumentacions, però jo crec que...
Si més no, de les poques vegades que l'hem vist fent allò una banda sonora brutal com aquesta. Que, de fet, el motiu perquè ell va ser el compositor de la banda sonora va ser perquè ell va escriure l'any 74, justament el mateix any que van matar el següentor Puig Antic, la cançó I si canto trist. Una cançó conegudíssima i que forma part de la història de la música catalana, de la música de protesta, ell com a contator, etcètera. 30 anys més tard...
Jaume Arrores decideix produir una pel·lícula sobre l'història de Salvador i, clar, era inevitable que Lluís Llach fos la persona que s'encarregués de fer aquesta connexió musical amb l'història de Salvador Puig Antic.
sentint un tros de la pel·lícula, justament aquest és el final, quan li diuen, ell diu quina putada, no?, quan és el tros final, que li diuen que, bueno, que no arriba l'indul i que serà executat. Dic que estàvem parlant de l'Issi Cantotris, que de fet sona el final de la pel·lícula amb els crèdits, però és una mena de fil conductor durant tota la pel·lícula, perquè això és típic a les bandes sonores, jo ho hem dit amb el piano, no?, s'utilitza la melodia de la cançó Llach i ell fa arranjaments amb orquestra
per sonant el que és el tema principal, que és Icicanto 3. Sentim-lo. Jo no estimo la por ni la vull per demà. No la vull per avui
ni tampoc com record. Que m'agrada el somris d'un infant vol al mar i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatants.
I si canto trist És perquè no puc esborrar De fet, Lluís Llach, per si mateix, és un símbol indiscutible de la lluita per les llibertats i també de la denúncia de les injustícies socials dels 70. Jo n'estimo d'amor
Home, de fet, si parlem una mica de Lluís Llach, moltes de les seves cançons segueixen sent avui dia poderosos referents fins i tot per les noves generacions, com per exemple a Les Taques, sense anar més lluny, on a la manifestació de l'11 de setembre es van poder escoltar per la via de la Ietana bastantes vegades. I a més a més se sent manifestacions d'estudiants també durant aquest any contra les posades de taxes, i a més a més també no cal només manifestacions sinó escoles...
Jo al batxillerat cantava Can Coral, que tinguem sort, els esplais, els caps... És una música que...
dels anys 70 cap amunt, però que avui en dia, qui més no, ha cantat una vegada una cançó de Lluís Llach, no? Per cert, una curiositat sobre l'Estaca. Tu sabies que és l'himne de l'USAP de Perpingà, l'equip de rugby de la Catalunya Nord? Això com ho saps, tu? Home, perquè... Ho sé moltes coses, no? Ho sé moltes coses, clar. A part d'això... Clar, clar. No, no, és veritat, eh? Tantes boques, tants clars Vigo la de Lluís Llach
que jo m'estimo
De fet, Clara, la música de Salvador s'ha definit com la banda sonora de la generació del 70, oi? Sí, música amb Mostaqui, Bob Dylan, Pau Riba, que són... A veure, de fet, he dit tres exemples de música que sona a la banda sonora de la pel·lícula, perquè a part de les peces composades per ell, per Luis Llach, també hi ha moments que surten la noia porcellana...
el Knock, knock, knock in heaven's door del Bob Dylan, i que aquestes precisament van ser escollides pel mateix director, el Manuel Werga, vull dir que no ho va ser Lluís Llach,
sinó que ho va fer juntament amb el director. De fet, per exemple, Joan Isaac també forma part de la banda sonora, no? Precisament no forma part de la banda sonora. Aquí hi ha la polèmica. Posa'm aquesta cançó, ho has pensat, no? Sí, sí, sí. Joan Isaac... Em fas trampes, el guió? Em faig trampa. Perquè la caguis i jo et corregeixo. Està bé, està bé. És broma. Si triomfaràs, arribaràs molt lluny, de veritat. Gràcies pel consell, Jordi. Ni els cims ni les alts
Bé, una mica de polèmica amb la banda sonora i amb Joan Isaac, que l'escolteu amb aquest tema de Amargalida com a protagonista. Què va passar? A veure, la cosa és que Joan Isaac fa temps, estem parlant després de la pel·lícula, el programa Els Matins de TV3 va dir que li sabia molt greu que Lluís Llach, com a responsable de la banda sonora, no inclogués la seva canció, l'aquesta que estem sentint, Amargalida, perquè ell creu
que Amargalida és un referent de la història del Salvador Puig Antic. I va dir exactament, diu, Lluís Llach ha traït la memòria musical d'aquest país. Diu, la memòria musical, quan es parla de Puig Antic, no serà mai, i si canto trist, sinó que serà Amargalida. És a dir, aquí es va enfadar bastant. Home, es va enfadar, eh? Piqué entre cantautors. Piqué entre cantautors. A més a més, li va dir que, diu, jo em pregunto què passaria si fes una pel·lícula, un reportatge sobre les cançons polítiques...
i s'oblidés l'estaca. Però jo, després de saber això, que haver-hi aquesta polèmica, he estat llegint... Has investigat, eh? He investigat, com a bona periodista. Veus com arribaràs lluny? Sí. I es veu que Lluís Llach diu que això no va dependre d'ell, sinó que va ser... Qui escolia, com he dit abans, les músiques extras per representar el cas de Salvador Puigantic, va ser el propi director. Però també va dir que si li haguéssim preguntat a ell si ell hagués posat a Margalida, va dir que no, tampoc ho hauria fet.
Bé, doncs avui ens hem acostat a la banda sonora de la pel·lícula Salvador, que, com comentàvem, una pel·lícula de l'any 2006 i dirigida pel Manuel Huérga, que també, doncs, vaja, un indiscutible del panorama audiovisual del nostre país. Va ser director de BTV durant molts anys,
I a més a més també... De TV3 també? No, de TV3 no, però va dirigir la cerimònia, la realització de la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics del 92. Oh mira, del meu any. Tu vas néixer al 92. Sí. Així que tens... 20, 20. 34. Sí, exacte. Clara, moltes gràcies que vagi... A tu i Jordi, per convidar-me. Clara és vermella, eh? Sí, sí. Que vagi molt bé i res, ens tornem a escoltar la setmana que ve amb una altra banda sonora.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de ment.
Hola, sóc el Jaume Figueres, saludo a la Pena del Morro, i faig una petició. Que no tuitegeu tant, perquè hi ha un moment en què no puc donar l'abast dels tuits que foseu. Hola, jo sóc l'Àlex Borina, i jo no tinc problemes de tuit com a Figueres, perquè directament ni Facebook, ni tuit, ni telèfon mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podeu tutejar tant com vulgueu. Cap problema.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
De Bombay Royal a les 6.41 de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Morro i tot seguit connectem amb el casal de joves de Sant Just d'Esvern. Un home, unes idees...
Un color, el blau. Unes clapes a la barba. Sergi Arrada, en Ruiz. Molt bona tarda. Bona tarda, lluny. Què tal? Estàs molt lluny avui, eh, Sergi? Sí, bueno, al casal, com sempre. Què tal? Com quin nom i anar a respirar al casal de joves avui? Estic humit, perquè està plovent ara. Ah, sí?
Ah, última hora, no? Està plovent a Sant Just ara mateix. Notícia d'última hora. Home, doncs escolta, bé saber-ho, perquè clar, nosaltres com que estem tancats en aquest Zulo, que es diu Ràdio d'Esvern, a les tardes... I a més és molt fosc ja. O sigui, t'has fixat que és... No, no em queixo, però és molt fosc ara mateix i no ho veig bé si plou o no. Per tant, confirmat, està... Confirmat, està plovent. Està plovent. Abans de començar, un moment. Para màquines. Sergi. Què? Què?
Escolta, si no vols no et dic res, eh? No, no, diguem, diguem. Ah, que tu vas estar l'altre dia com a nucli? On? A les festes de tardor? Sí. A la barra... A la barra. Dels buos, de la bona aigua? Sí. Què tal? Com va anar? Molt bé. Estaven bons els biquinis, no? Ah, sí, hòstia, és veritat. No me'n recordava ja. Hòstia... Boníssims!
Biquinis, que era, perquè hi havia una joguesca aquí, no? Em sembla? Explica'ns com anava. No, res, que jo em vaig capficar en que volia fer biquinis. Sí, i ningú del nucli volia, eh? Bueno, érem dos que volíem només. Ja, molt poca gent, no? Però és que el que vaig pringar vaig ser jo. Però, bueno. De totes formes, els veníeu a dos euros, em sembla, si no recordo malament.
Eren dos euros amb doble de formatge i doble de pernil. És veritat. Vas estar una mica pesadet, eh? Al final, dius, bueno, va, te'n compro un. Jo me'n vaig menjar un i he de confessar que estava molt bo. És un dels millors biquinis que he provat mai a la meva vida, Sergi. Perquè mai te l'havien fet amb tant d'amor. Amb tant de carinyo. Llavors hi havia una joguesca que havies de vendre 100 biquinis, no? 100 biquinis, sí. A veure, un moment, pare de màquines. La pregunta del milió. Vas arribar a vendre aquests 100 biquinis...
Oh, no els vas vendre? No. Oh. Però què va passar? Doncs que em vaig quedar entre els 60 i 70, o no, va ser així. 69, vas vendre en total? Entre 60 i 70. Ah, val, val, val, d'acord. Bé, en fi, i que has perdut un sopar, no, veig? Sí, però bueno, he guanyat d'altres, perquè m'he importat
Per fer com 25 biquinis a casa. Ah, ja, ja, ja. Que vols dir que tens tot de pavimbo i de formatge. De pavimbo, de pernils, de formatge. Tranchetes i tot això, no? En fi... He perdut un sopar en un restaurant. Però he guanyat molt de biquinis a casa. Molt menjar, eh? Que és una mica... Les gallines que entren per les que salen, que diu aquell. Sí, sí. Sergi Rana, mai mert. No.
Sí, sí, clar. Sergi Herrada, win-win, always win.
Bé, demà hi ha la Festa Jove, que l'altre dia vam tenir l'Eric Pomar, que és col·laborador habitual del programa, amb la gent de juvenil els divendres, i ens va explicar que ja ho tenien quasi bé, quasi bé tot llest per la Festa Jove de demà, una festa que es fa al Casal de Joves, on només hi poden anar, en principi, jo crec que és així, nois i noies entre 12 i 16 anys. Sergi... És per menors d'edat. És per menors d'edat, correcte.
Sí, sí, enfocat, doncs, això, a alumnes de l'ESO, sobretot. Fent cantera ja, no?, per d'aquí uns anys que preparin ells el nucli i tot això. Sí, s'ha de començar a treballar, no?, amb els joves d'aquesta franja d'edat, des de jovenets, no?, perquè quan arribi ja...
A la majoria d'edat ja sàpiguen el que és organitzar coses, no?, i vulguin fer-se una entitat, i, bueno, potser, com tu dius, poden ser el nucli del futur. Demà, què s'espera? Perquè, clar, des del Casal de Joves també doneu suport, com dius tu, a aquestes iniciatives juvenils, que no sé si... A veure, de festa, em sembla, és la tercera, perquè fan una cada trimestre. Això, el Casal de Joves, s'oferissin per organitzar festes, o no?
Bé, és una campanya que vam començar el curs passat, que és quan van començar també ells a fer les festes aquestes, de començar a maixecar-los en el bon sentit des que entraven a l'institut. I perquè sempre Alejandro i jo a les jornades de salut que van ser la setmana passada, de fet, sempre sí que fem una xerrada als primers de l'ESO.
a tots els primers de l'ESO de l'IA Sant Just. I la setmana passada ho van començar a remarcar des de l'any passat que fessin coses aquí, que podríem fer el que volguessin, que...
que aquí estàvem per muntar tot el que volguéssim muntar. Per cert, la xerrada de salut que dius que vau fer la setmana passada, amb l'Alejandro del Casal també, a l'Institut de Sant Just, quins temes vau tocar? De què vau parlar? Doncs això, si vam parlar una mica dels equipaments municipals del poble, especialment del Casal, perquè és el que més respon a la seva franja i a les coses que ells poden fer,
I, bueno, si m'explicar una mica el funcionament del punt d'informació, del casal, les coses que fem, les coses que podem fer, les coses que ells voldrien fer... Escolta, Sergi, sento música de fons. Sí, és un mòbil que està sonant i no està el seu propietari aquí. Agafa'l, agafa'l. No, perquè no és meu el mòbil. Ah, val, val. Quina música sona? Perquè és com així molt taladradora. Ja, és que la gent no sé per què té mòbils, saps? Ja. Perquè se'ls deixa sempre...
Escolta, esperem que el mòbil acabi. El què? Perdona, no et farà sentit. No, clar, perquè tenia el mòbil al costat teu. Esperem que el mòbil deixi de sonar per continuar la secció, Sergi. Espera, ara. Ja he parat? Sí.
Estàvem parlant de les xerrades que feu els alumnes de l'Institut de Sant Just d'Esvern. Per exemple, comenteu quins són els diferents equipaments que hi ha a Sant Just, no? Sí, va ser una mica això, de participació, de parlar d'equipaments, de parlar del casal, d'això del que fem i del que podem fer. Per cert, heu parlat de Ràdio d'Esvern o no? No. Per què no? Perquè no...
No, no, no van caure. No, no, ja ho sé. Escolta, fem una cosa. Era de 20 minuts, perquè teníem mitja classe i, clar, tampoc podíem aprofundir molt en els equipaments. I parlàvem una mica de què són, qui són, i ja després ens centràvem en el casal i en el punt d'informació juvenil. Sergi, jo et llenço un repte per la propera xerrada que facis a l'Institut de Sant Just d'Esvern.
El repte és que expliquis que hi ha un programa que es diu La penya del morro que es fa cada tarda de 5 a 7. Vale. I que si no l'escolten, doncs... No molen. No són guais. I que si volen ser guais, a Sant Just, han d'escoltar La penya del morro. De bon rotllo, eh? Vale, vale. Ho pots dir o no?
Sí, sobretot els dimarts. Exacte, aquí anava jo, perquè tu ho pots dir-ho, ho pots colar dient que tu estàs els dimarts a la tarda anunciant les coses i que parlaries d'ells i tal. Sí. Què et sembla? Doncs, bueno, ja... A la propera ho diré. Vale, bueno... No ha costat gaire aquest repte. Un aplaudiment. Vale, vale. No ha costat gaire. Mira, l'Eli ens diu al xat... Bona tarda, penya. Espero que aquells 10 minuts que falten siguin el millor del programa d'avui.
Entra ella, ara. No, perquè ella acaba de posar-se per escoltar-nos, m'imagino. Per tant, Sergi... Pots contestar que encara ha agafat una mica de la sessió del Sergi, que a ella li agrada tant. Sí, per això t'ho dic, està d'enhorabona, no? Claro. Modéstia a part.
En fi, demà hi ha aquesta festa de Halloween, que ja no diuen ni castanyada ni res. Estan perdent els valors, però a marxes forçades. L'han dit festa jove Halloween, però dintre també fan coses de castanyada i tal. Què, vols dir que hi haurà moniatos a dins? No, hi haurà castanyes. Ah, val. I després també em van explicar que si algú anava disfressat el convidaven a un... A un còctel de sang. A un còctel de sang. Sí, i per entrar s'ha d'entrar per un passatge del terror.
Sí, sí, no, s'ho estan treballant molt, està molt bé. Només hi pot anar gent menor d'edat, no? Sí. Oh. No, no, tu no pots anar. Ah, perdona, per poc, eh? Sí, dos dies. Sí, per poc no puc anar, en fi. Sergi, alguna cosa més, el que és el de joves aquests dies, tot plegat? Doncs no. No, eh? Que demà plourà també...
Hi ha la vaga, la metro. Sí, demà hi ha vaga de metro, que això afecta molt el Sant Just. I que el dissabte tornarà a ploure, que no fem pont, tanquem tan sols el dijous, divendres i sabres estem aquí. Ah, mira, com nosaltres, tampoc fem pont, nosaltres farem programa el divendres. Veus? Veus? I que aquí estarem. Molt bé, com nosaltres. En fi, doncs, solidaritat entre equipaments, Sant Justens, la ràdio i el català de joves de Sant Just. Sí, home, sí. Sí, home, sí.
Doncs escolta, Sergi... ¿Voleu tenir la propera festa de tardor amb biquinis?
Digueu-lo al Facebook del nucli, volem més biquinis a les festes de tardor. A veure un moment, Sergi, no cola, no cola, deixa'm explicar-ho perquè la gent no ho sàpiga, però ho hem comentat abans, el Sergi estava fent biquinis a la barra del concert que va haver dissabte a la nit a les festes de tardor i no, bueno, van triomfar relativament, no? Van triomfar més que les botifarres del dia anterior. Toma ja! I així ho deixo. I no vols dir res més, no? I és molt més barat. Sí, això és veritat, això és veritat.
Per tant, Sergi 1, just 0. Seria una mica... Seria el... El cariño y el respeto. Sí, clar, clar, clar. L'Eli diu, Sergi, estàs fatal.
Jo per què? No ho sé, no sé per què ho diu, me la gustarà. Però si no me ve. Ja, però s'imagina't si et veiés. Ja. Estàs, bueno, a punt ja de... Que d'aquí a re ja no seré unes clapes a la barba, eh? Que m'està tornant a sortir el pèl negre. M'estàs dient que haurem de canviar la presentació i allò que diem al començament de... No, no m'encara queda, eh? T'està sortint el... Escolta, un aplaudiment.
I se sap això científicament, perquè clar, el Sergi, per la gent que no l'hagi vist mai o no hagi anat mai al que és el de joves, no sap que té aquestes clapes a la barba. Se sap científicament per què tornen a rebrotar? A veure, això passa en una situació d'estrès, normalment, i quan el teu cos es desestressa...
Doncs amb el temps torna a sortir el pèl. Jo crec que potser... Fa molt de temps, però és blanc, i ara ha de recuperar el color. Jo crec que aquí, Sergi, hi ha un efecte terapèutic indiscutible dels biquinis. És a dir, el fet de fer biquinis... És el fet de veure, Jordi. Sí. No, a mi no, no. Jo crec que m'hauria tornat el pèl abans. Ja, mira, aquí l'Eli pregunta si estàs mudant el pèl. Sí, una mica, una mica. Que ets com un oso, no?
El hombre como el oso. Com más pelo. Más hermoso. En fi, Sergi, deixem-ho... Deixem-ho aquí. Sí, deixem-ho aquí, si de cas, perquè, com escolti el CAC, el Consell de l'Audivisual de Catalunya, ens caurà un paquet, eh? Per què? No, no sé. Per parlar en castellà? Per si ningú parla en castellà aquí. Ah. L'home com l'os contra més...
Pelós? Sí, més guifre. Escolta, diu, encara diria més l'Eli, on hi ha pèl hi ha alegria. Sí senyora, sí senyora. Sergi, ens veiem i ens escoltem la setmana que ve. Vinga, cuida't. Que vagi bé, bona tarda. Patons a l'Eli. Mira, que aprofites.
Que aprofites per fer petons a l'Eli? Bueno, online. Un és Moac, un Moac, no? Un Moac en streaming, que et pots descarregar i et donar un petó. Molt bé, Sergi, que vagi bé, bona tarda. Adéu, adéu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Bé, amics radioigents de la Penya del Morro, moltes gràcies per haver-nos escoltat avui. Com que hem canviat l'horari, ja falten 5 minuts per arribar a les 7 i ja és fosc, és negre nit. Avui marxem amb aquest to una mica més intimista de programa nocturn. Sabeu que ho fan això a les nits?
Perquè per mi, a través de la finestra de la ràdio, és com si fossin ara les dues de la matinada. Si algú que ens vulgui trucar per compartir les seves misèries, pot fer-ho. El telèfon de la ràdio és el 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Però que ho faci ja, perquè estem acabant i no tenim més temps.
a mi m'agrada molt allò quan fan els programes aquests de hablar por hablar i tot això i diu tenemos a Juan al teléfono Juan, ¿qué te pasa? i llavors el Juan va explicant tota la història i llavors la noia que està allà va fer un cafè i a tant en tant torna i fa vull dir que això també està molt bé
Bravo, bravo. No problemes per aquests programes, que poca broma, però fan molta companyia a molta gent. I com diu un amic meu, aquests programes estan molt bé, perquè sempre veus que hi ha gent que està pitjor que tu. I això, vulguis o no, sempre anima. 2, 1, 2, 3, 4. Everybody told me about staggers, staggers, staggers, staggers.
En fi, ho deixem aquí. Tornem demà, a partir de les 5 de la tarda, en una nova edició de La penya del morro. Ens acomiadem amb aquest tema, que feia temps que no l'escoltàvem, Give Peace a Chance, de John Lennon. Adéu-siau. Bona tarda.
All we are saying is give these a chance. All we are saying is give these a chance.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
All we are safe All we are safe All we are safe All we are safe
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dimarts 30 d'octubre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
La fundació, l'empresa que havia de gestionar els cursors d'arts plàstiques municipals, ha renunciat. Ara l'Ajuntament tornarà a obrir un concurs convidant a tres empreses a participar-hi. Serà un procés més senzill i més ràpid, però de moment no hi ha data perquè comencin els tallers. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i repassem altres informacions destacades en titulars.
Una exposició que en Ginestar recull el paper de Sant Just en els Jocs Olímpics de Barcelona. Ja han passat 20 anys dels Jocs i l'Arxiu Històric Municipal ha preparat una mostra que recull diferents elements que recorden aquell esdeveniment. Avui s'han publicat les candidatures a les eleccions del Parlament de Catalunya. Via Democràtica ha estat finalment acceptada amb Pablo Barranco com a cap de llista i Josep Perpinyà figura a la posició 51 del PSC.
El celler de Can Genestà acull fins al 16 de