de la seva banda, el govern central afirma que la negociació sobre el pla encara està oberta i considera precipitada l'oposició de la Generalitat. L'home de 75 anys i de nacionalitat francesa, desaparegut ahir a la tarda a Maranges, a la Cerdanya, ha estat trobat aquesta tarda a Seia-Salvin, una estació de tren de França, segons informen fons a la Gendarmeria. L'home havia desaparegut mentre es feia una ruta en grup a la zona del Puigpedrós.
els bombers van activar un operatiu de recerca amb helicopter i dotacions terrestres per rastrejar la zona on va desaparèixer. Previsió del temps, servei de meteorologia de Catalunya, Pere Cladera, bona tarda. Bona tarda, doncs una situació molt tranquil·la, estable i sobretot ja en un ambient de ple estiu, destaquen temperatures superiors als 30 graus en molts punts de l'interior i en especial a punent, on atenció ja arriba a nevalors propers als 35 graus, com és el cas d'Aitona, Alcarràs o Tarrega.
De cara a demà, començarem el cap de setmana parlant de pocs canvis, domini de l'ambient assolellat, en tot cas amb algun interval de núvols baix arran de costes, sobretot a prop del Delta de l'Ebre, i com dèiem, bàsicament domini de l'ambient assolellat, i amb temperatures que fins i tot podran pujar una miqueta més, en especial a les comarques de Ponent, on la tensió de manera puntual podran arribar a valors de 36 o 37 graus. A la resta de Catalunya, la majoria de màximes entre 29 i 34. I de moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Esports en xarxa.
dels anfitrions del Terrassa i també al Mediterrani. Hi ha un quart de cinc segon partit entre Canoé i Cavalla. Martín Pose, nou entrenador del Centre d'Esports L'Hospitalet, diu a la xarxa de comunicació local que l'objectiu és mantenir la mateixa filosofia de l'última temporada per intentar aconseguir el desitjat ascens a segona divisió.
Ya me presenta esta posibilidad y la verdad que muy contento y muy feliz y con mucha ilusión de empezar. Han visto de a mi todo, ¿no? Ya viene varias temporadas haciéndolo muy bien. La última fue muy buena y estuvieron a punto. Y bueno, intentaremos copiar y mejorar las temporadas que se han hecho, mantener la misma filosofía que viene haciendo el hospital de los últimos años. I a la tercera divisió David Prats deixa el Sant Andreu ja fitxat pel Vilassar.
Notícies en xarxa.
Ràdio TASBEL, 98.1. Ràdio TASBEL, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Bona tarda Sant Just i gent de l'Extranger, què tal? Hem vingut a la feina del Morro, el programa de les tardes de Ràdio Desverdes, ara és fins a les 7 del vespre. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Hola, què tal? Amb l'equip habitual del programa al capdavant de l'actualitat Sant Justenca, l'Andrea. Bueno, bueno, bueno.
Eh, Andrea, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Molta calor avui, eh. Dóna'ns acompanya la gent que ve de públic avui a l'Estudiu de la Ràdio. Avui venen de Calella de Palafrugell. De Calella de Palafrugell. Home, curiós que vinguin perquè demà ja les habaneres. Hi ha un clàssic estiuenc de TV3 que... Comencen avui la festa. Sí, comencen avui la festa. I demà per TV3 ja les habaneres típiques que no sé si us segueixes però és molt bonic, eh. Tot allò, la vella Lola des de Calella de Palafrugell.
En fi, avui al programa a més a més també parlarem de cinema i d'algunes estrenes com El Vendedor o Hijos de la Medianoche amb el Jordi Roca. A Història del Cinema repassarem les biografies de tres grans com són Humphrey Bogart, Alfred Hitchcock i Gary Cooper amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. També a més a més avui al programa a la segona hora l'Eric Pomart
Ens parlarà de la festa jove de demà dissabte. El senyor Benito ens explicarà les seves vacances. Avui està el Pirineu. Cada setmana no sé on està anant i anem connectant amb ell o no. I també connectarem avui el programa amb el Dani Martínez, que ha anat al Tibidabo en una de les sortides del Casal de Joves de Sant Just. I avui acabarem el programa parlant del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'hèlicap de Vila. Bona tarda i benvingut a la Penedal Morro.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya, o era més penya que morro.
Bé, i atenció perquè comencem com sempre repassant els trendings, tòpics del dia d'avui, Cristina, el més comentat a Twitter, entre ells l'enquesta que ha fet el Periódico de Catalunya on diu que, el titular és, eh?, la crisi i la corrupció accentuen l'enfonsament del bipartidisme.
En fi, són alguns resultats on diu que, per exemple, el PSOE i el PP... Bàsicament que els partits petits perdrien vots tipus OPID, iniciativa... Els petits, en canvi, tot va cap a PP o PSOE. La gent a Twitter ha reaccionat de diferent manera, que ara l'ha questionat.
L'Alberto Garzón amplia informació i diu que aquesta del periódico PP i PSOE només arribarien el 55% dels vots a Esquerra Unida arribaria als 50 diputats. L'Àngel Calleja diu que conec gent del PSOE i Esquerra Unida i em cauen bé, en sèrio.
I acabem amb el comentari de la Belén Valentín, que diu que més del 70% dels usuaris no confien al PP i més del 60% tampoc ho fan al PSOE. Alguna cosa es mou? Molt bé. Atenció perquè avui també ha sigut un tòpic la capital d'Espanya, Madrid, perquè l'informatiu d'antena 3 s'ha pogut veure i escoltar la cançó de la candidatura dels Jocs Olímpics de Madrid 2020. I la gent també ha reaccionat de forma...
No molt positiva, Jordi, ho pots dir? L'estil és una mica Gangnam Style de Sabadell, no? Sí, més o menys. Comentaris. Pepo Jiménez diu, després de veure la cançó oficial de la candidatura olímpica de Madrid, estic més tranquil, no guanyarem ni de conya. A la mateixa línia, el Carlos Ruiz Ocaña diu, no sé què és pitjor, si la cançó o el vídeo, espero que no ens donin els jocs. Ah, que hi ha un vídeo, un videoclip també, no? Sí, sí, sí, surten ballant i movent els braços. Ara l'escoltarem. I la Zara, acabem amb la Zara, que diu, segueixo en xoc 45 minuts després d'escoltar la cançó.
Bé, no sé si podem escoltar la cançó. Mira, que és aquesta. Aquesta és la cançó oficial de la candidatura de Madrid 2020. ¿Con los brazos abiertos hay un ventero? ¿Es Sergio Dalma? ¿Es Sergio Dalma? No. Con las puertas abiertas se para un pal. Con una idea de fiesta inundada de sol. Con una madrugada despierta pintada de todo color.
Con los brazos abiertos y una sonrisa ¿para qué corresponde? No sé què dir, m'estic quedant sense paraules, perquè a més les imatges del videoclip situades en diferents punts de la capital espanyola, per exemple a la plaça Mallor, on hi ha dos cantants, que em sap greu, però no sé qui són. Madrid te habla. Recuérdalo. En cuerpo y alma, Madrid te reclama.
I això ho veig més a Eurovisión, eh? Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, u
Bueno, en fi, aquesta és la cançó, si la voleu veure sencera, ja circula per YouTube o, si no, per la web d'Antena3. En fi, gràcies, Cristina, que passarem més trendings tòpics a la segona hora del programa. I atenció, perquè comencem amb una notícia relacionada amb un altre que va aparèixer el mes de novembre passat, perquè s'han detingut el grup de lladres que va fer explotar la sucursal de Catalunya, Caixa del carrer de la Creu, aquí a Sant Just, el novembre passat.
L'explosió ha passat al voltant de l'esquadra de la matinada a l'oficina que Catalunya Caixa té al carrer de la Creu. Són els informatius a TV3, eh? El novembre del 2012. ...materials a l'establiment, aquest matí amb tota la zona acordonada pels Mossos d'Esquadra. Els tècnics avaluaven la importància de les destrosses. Un mica robot, eh? Qui parla? Un casal d'avis que aquest matí no ha pogut obrir. No s'ha confirmat si els lledres s'han pogut endur els diners. Però sembla clar que es tractava de com a mínim dos individus que haurien fugit en un cotxe. Segons han pogut veure els veïns, els quals la forta de tonació ha tret el llit.
I es va sentir gairebé com si fos un terrat. Va ser més aviat com un moviment sismic. Va fer vibrar les fines, va fer vibrar el terra, i clar, tots els vallans vam sortir de seguida a mirar a veure si li ha passat alguna cosa. I llavors, ha sigut el cajero, que se ve que han vingut. No se ha podido ver, porque no hemos visto más que los dos perfectos, por mucho que hemos querido bajar corriendo.
pero han dicho que se habían visto a dos que se habían tapado la cabeza, no lo sabemos. Aquest és el tercer robatori amb excursius. Aquest és automàtic que s'ha fet a Catalunya des del setembre. La policia autonòmica no ha volgut donar detalls als fets, però està investigant si el d'aquesta nit està relacionat amb els altres dos, que hi va haver a Badalona.
Doncs atenció, perquè això era una notícia de TV3 que va succeir aquí a Sant Just d'Esvern el novembre del 2012. Des del setembre portaven diferents punts de Catalunya fent explosionar caixers i finalment hem de comentar que s'ha detingut ja el grup de lladres. Sant Just, respira més tranquil·la.
I els caixers del municipi, també. Els Mossos han detingut aquestes 7 persones que havien sostret 309.000 euros dels 12 caixers atacats a l'àrea metropolitana. 3 d'elles ja estan a la presó. Andrea, bueno, no sabem si coneix algunes lladres, crec que no, però té més informació com a mínim de tot plegat, eh, Andrea?
Doncs sí, els detinguts són 6 homes i una dona d'entre 19 i 52 anys que es dedicaven a rebentar això queixers automàtics per accedir als dispensadors de bitllets. Escolta, trobo que no són tants euros, eh? Per haver petat 12 queixers, 300.000 euros en total. Potser, no ho sé, em pensava que... 309.000! 309.000! Em pensava que 12 queixers donarien més de 5.
Sí, però aquelles hores de la nit no sé quants bitllets tenen els queixers, però sembla que havien sostret aquests 309.000 euros. Una mitjana, doncs 20-25.000 euros per queixer, més o menys. Doncs, com deies, els fets a Sant Jose remunten a la matinada del 19 de novembre del 2012 i se'ls imputen una dotzena de taxis milars a Barcelona, a l'àrea metropolitana, Hospitalet, Badalona...
i, com deia la ciutat de Barcelona, i Sant Just. I els agents també han recuperat cinc vehicles que feien servir per vigilar i per cometre els robatoris i 76.000 euros en efectiu. El seu modus operandi consistia en introduir al caixer una cànula rígida i un cable elèctric que omplien de gas inflamable. Una mica McGeeber, eh? Totalment. Es creava una gospira, el caixer explotava i es tenia accés directe al dispensador de bitllets i se'ls endurien.
i les detencions d'aquests 7 membres del grup es va realitzar el passat 25 de juny en el marc d'una investigació que havia començat a mitjans del 2012 i, com deies, 3 dels detinguts ja han ingressat a la presó. Molt bé.
Doncs vinga, ens malagrem que hagin estat detinguts. Canviem de tema, per cert, aquesta és la banda sonora de MacGyver, aquesta. Ah, mira. Sí, mítica, mítica, clar. En fi, passem a una altra notícia Sant Justenca, perquè, atenció, el juvenil... Avui tot són bones notícies, eh? Sí, sí. Perquè el juvenil... posa música de bones notícies, ara.
El juvenil de l'Atlètics en Just, que aquests dies està disputant la donòstica i que anem seguint l'última hora, bueno, l'última hora dia a dia. Atenció, perquè ha passat a les semifinals, després de guanyar els penals, l'actual Blue Francis. De fet, és l'únic equip de l'Atlètics en Just que continua en aquesta competició, Andrea.
Han patit, sembla, però finalment estan a les semifinals perquè havien empatat a un gol en un partit amb l'etual blue, però els fanals han guanyat per 4 gols a 3. Passen a les semifinals que juguen aquesta mateixa tarda, a les 7. El Juvenil és l'únic equip de l'Atlètic que segueix davant la competició. L'Infantil va caure ahir a quarts de final per 3 a 2 davant del Madis Sporting Jets Club del Cairo, d'Egipte. Del Cairo, justament? Una casualitat.
i l'Alavive també va perdre per 8-1 contra l'Antiguo Cobasc. 8-1! Això fa mal, eh? La referència del futbol basea a Sant Sebastià. I les finals es jugaran entre aquesta tarda i demà dissabte. Recordem que avui té la semifinal el jovenil de l'Atlètic i...
i aquesta és la 22a edició de la Donosti Cup, un torneig internacional també referent al futbol. Molt bé, molt bé, que bonic tot plegat. Visca l'Atlètics Senjus. Jo des de la vida he sigut l'Atlètics Senjus. Des que vaig néixer, ja fa 20 anys que soc l'Atlètics Senjus. Tenint en compte que fa 4 anys que es va fundar perquè veieu que soc fan.
Atenció perquè canviem de tema, l'última notícia de Sant Just que comentem. Aquesta hora de la tarda parla de l'Escola de Formació Profesional Antoni Algueró, Escola d'Arts Gràfiques, que ha obert el període de matriculació pels tres cicles formatius del proper curs. Els de grau mitjà són preimpressió digital i impressió i també són subvencionats. El de grau superior és de gràfica publicitària. Hi ha temps de fer la inscripció fins dimarts.
Com deies, els cicles formatius de grau mitjà que s'ofereixen són un cicle de preimpressió digital i un altre d'impressió. El de preimpressió digital té una durada de dos anys, són 2.000 hores, de les quals 350 són fent pràctiques en empreses del sector. Pel que fa al cicle mitjà d'impressió, dura un any, són 1.400 hores, 140 de les quals seran pràctiques. I el tercer cicle que ofereix l'escola, el curs que ve, és un de grau superior de gràfica publicitària.
Aquest cicle superior és privat. Aquest cicle superior és privat, els altres són subpensionats gratuïts. Així la matrícula d'aquest curs costa 250 euros i la quota mensual 180. Dura dos anys, són 2.000 hores lectives amb 350 hores de pràctiques.
i des de l'escola el Victor Lancharro, que és el coordinador del centre, ha deixat clar que dels alumnes que van acabar els cursos l'any passat
La meitat estan treballant en empreses on havien fet les pràctiques, per tant això de les pràctiques és una bona manera d'inserir-se en la meitat laboral. L'escola d'Antonio Algaron, poca broma, funciona prou bé i fa pocs mesos va rebre la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i la veritat és que crec que és una de les escoles, ara no vull tirar mot dur, però d'impressió gràfica millor de Sant Just com a mínim.
Bé, gràcies Andrea. Ja sabeu que teniu més informació. Molt arriscat això que has dit. Sí, perquè a la penya del morro ens mullem. Et donem la cara. Andrea, gràcies. Que vagi bé. Que vagi molt bé. I recordeu que teniu més notícies de Sant Just ara mateix a ràdiodesbert.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies Edició Vespre. Andrea, moltes gràcies. Bona tarda.
I tot seguit tenim el Jordi Roca per parlar de cinema a la Penya del Morro, que de fet, mira, ara el saludaré abans d'anar a publicitat. Jordi, bona tarda. Bona tarda. Escolta, avui quina és l'estrena que ens recomanes? Doncs avui tenim una pugna important. Ah, sí? Sí. Podríem dir que hi ha dos pel·lícules que opten a combater-se ja en la pel·lícula d'aquest estiu. He estat repassant totes les estrenes durant tot l'estiu, i de dir que ens arribarà alguna parleta d'aquí a una setmana, sí que podem dir que avui
Estem totalment dividits en dues pel·lícules que ja veurem quines són. En unes bordides, guardes per la secció i de quins moments? Bueno, doncs escolta, anem a la publicitat i parlem d'aquí uns moments de cinema amb el Jordi Roca.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697-70-3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick's Preschool inaugurem la primera setmana de setembre.
Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia-sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. Restaurant El Milanari.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu, d'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
Disseny mobles per la Penya del Morro o del Moro de Ràdio Desvern per potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. 5 i 23 parlem de cinema. I com que a divendres ho fem amb el nostre home del Satè Art.
Ell és... Jordi Roca. Bona tarda. Bona tarda, Jordi Roca. Ja, home, el mita, la legenda. Eh, què vols, Jordi, que estàs tan pilot avui? És que vaig malament de pasta. Ah, i... Em vaig demanar diners. No el tinc per pagar. Et dones pel cine? No, els cafès de la ràdio. I era per veure si podies deixar res, 50 cèntims.
Comencem les estrelles de cinema. Avui repassarem El vendedor, hijos de la media noche, la mejor oferta, Violeta se fue a los cielos, Star Trek en la oscuridad, hombre, Grudos, mi villero favorito, hombre, dos. I aquestes sí, són les pel·lícules que avui s'estrenen. Comencem per El vendedor, si us sembla. Escoltem el tràiler d'aquesta pel·lícula canadenca dirigida per Sebastián Pilot
Un drama. Ja ens ha avisat Jordi Roca abans de començar. Ui, piano ja va amb el rotllo, eh? Què està en francès? Molt bé, Jordi, molt bé. Oui, c'est moi. No, és que tu, cada vegada que portis un trailer en francès, hauries de fer l'explicació en francès de la pel·lícula. Ah, si vols. Sí, sí que vull.
No ens en farem francesa la propera vegada. És un drama, com tu molt bé has dit, una producció canadenca. En aquest cas destaca sobretot per la interpretació del seu actor principal, l'un home ja veterà, es diu Gilbert Cicote. Cicote? Com a cuiner?
No. En aquest cas no és gaire conegut pel gran públic, per no dir gens, però realment fa una molt bona interpretació al capdavant d'aquesta pel·lícula, perquè a més a més ell suporta tot el pes. De què va? Doncs home, és un d'aquells personatges que no sap si estimar-lo o odiar-lo a parts iguals. Com a tu, com tu. No, com jo no. En aquest cas, l'home viu per tres coses a la seva vida, per la seva feina, ell és venedor de cotxes i porta 16 anys,
sent el venador del mes, és a dir, el treballador que més cotxes ven a la seva empresa, al seu concessionari cada mes. 16 anys consecutius sent cada mes el que més cotxes ven. Això del venador del mes és molt curiós, és com molt yanky, molt americà. A qui no ho fem, això del programa? El col·laborador del mes? No, sempre seria jo. Ja, ja, ja. Veus? Aquest està de part és la part que l'odies tal com l'estimes. No, en aquest cas doncs viu per això i també per la seva filla i el seu net.
El que passa és que ell es vol jubilar, d'aquí poc no sabrem si sobreviurà sense la seva feina i en aquest últim mes ell vol continuar sent el venador del mes. En el poble on viu hi ha una indústria paperera que, degut a la crisi, envia quasi tots els seus treballadors a l'atur i ell, tot i així, intentarà vendre els cotxes als aturats. No sabem exactament com serà a partir d'aquí.
Quan un, diguéssim, afer inesperat canviarà la seva vida. D'entrada, no em crida molt l'atenció aquesta pel·lícula. Tampoc no és que tingui l'argument, sigui un argument trapidant. No és trapidant, perquè és un drama, és lent, és tranquil, és profund.
Però, home, no? Ja està, no? També s'ha de donar una oportunitat en aquest tipus de pel·lícules. Dona-li tu, dona-li tu. Jo necessito una mica de ritme. No, apiam, Jordi. Si tu ets un bon actor, no et fa falta que la pel·lícula tingui ritme perquè sostingui. Això ho hauries de saber. En fi, no penso entrar en pel·lícules tontes. Passem a la següent estrena, Hijos de la media noche. Aquest és el tràiler, que deu estar, doncs, amb russ, per exemple, no? Oju!
No os dais cuenta de que todo lo demás se está desmoronando? Nosotros podemos enseñarle a la gente otra forma de ser. Vuelve conmigo. Home, la música és maca, eh, del tràiler. Si van passant imatges... És emotiva.
És com un trailer molt èpic, no? Un niño y un país nacieron a medianoche hace mucho tiempo. Y nuestras vidas han sido, a pesar de todo, actos de amor. Oh, quin trailer! Jo la vaig a veure. Aquests trailers... És una pel·lícula molt intensa. La veu és la del Richard Gett, diguéssim. El doblador del Richard Gett. Sí, podria ser-ho. A veure si podem tornar a escoltar aquest home.
Val la pena, val la pena tornar a escoltar-ho. Una mica l'esquadra de matinada. És un altre, però ha doblat en molts. Una mica el Richard Gere a l'esquadra de matinada, tornant ja a festa. En fi... Sí, és un drama també, en aquest cas és d'una directora que ja va estar nominada a un Òscar.
per la pel·lícula Agua, segurament a molts no us sonarà però es diu Deepa Mehta. És una pel·lícula britànica que ens reflexa una mica la situació de l'Índia a través d'una situació personal. En aquest cas ens situa el 15 d'agost de 1947 on a mitjanit dues famílies a mig del caos perquè l'Índia s'acaba d'independitzar
de Gran Bretanya, recordem que l'Índia era una colònia britànica, doncs a mig del caos dues famílies, una molt rica i una molt pobra, donen allò. Què passa? Que la comadrona, diguéssim, amb un acte que ella creu de justícia poètica, intercanvia als nadons. I a partir d'aquí, un dels nadons tindrà un lligam per sempre amb l'Índia i veurem quina és la història que es desenvolupa. Bé, doncs aquesta és la pel·lícula, eh? Fijo de la media nocheca. Aquí la dirigiries? Aquí la dirigiria, doncs, a tots aquells
a menys de les pel·lícules una mica tumultuosos, revolucionàries i sobretot molt i molt emotives. Bé, passem a la següent pel·lícula que s'estrena... Passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui. La Mejor Oferta. Escoltem el tràiler. Un altre drama, escolta, avui hem començat forts, en aquest cas de caràcter romàntic i que ens arriba des d'Itàlia.
¿Por qué evita continuamente conocerme? Mira, Mario Gas, aquest és l'actual dublatge. Quiero que deje de involucrarse en mis asuntos. Envíame la factura de sus gastos. Buenas noches. ¿Qué ocurre? Dígame qué ha sucedido. ¿Cómo es vivir con una mujer? Es como participar en una subasta. Nunca sabes si la tuya es la mejor oferta. Cuando pienses que ya la has conquistado, es cuando descuidas la estrategia. Molt bé, eh? Aquí totes les noies l'aniran a veure, segur, a aquesta pel·lícula. ¡Váyase!
¿Quién es, en realidad? Siempre hay algo auténtico oculto en toda falsificación.
Fins i tot allò que és fals té una mica de veritat. Aquest és l'argument, el subtext que es pot llegir de la millor oferta. D'aquí va la pel·lícula Prou. Aviam, en aquest cas, el director que està destacat és el Giuseppe Tornatore, que va guanyar un Oscar per la pel·lícula Cinema Paradise. Com a director, per tant, ja és un punt positiu per anar-la a veure.
I es tracta d'una pel·lícula dramàtica romàntica a mitges entre un subestadi expert d'art que és contactat per una jove misteriosa que pateix una malaltia que la manté aïllada del món i el que li demana és que ataxi totes les seves obres i després les vengui. Aquest home, el subestador diguéssim,
És un home acostumat a viure a llat del món, no té cap tipus de relació personal ni afectiva absolutament amb ningú, és a dir, no té amics, família ni parella, ni res semblant que se li hagi conegut. Ai, pobre. No, perquè ell ho ha triat així, no perquè sigui un desgraciat de la vida, sinó que és una opció de vida molt respectable. Si ho ha triat, endavant. El problema serà quan s'enamori d'aquesta jove misteriosa i intenti relacionar-se amb ella. I això, òbviament, li canviarà la vida. Aquella frase... Ella sabrà. El què sabrà? Relacionar-se.
Home, ja ho veurem perquè ella també té un problema psicològic que no vam saber quin és important. Per tant, aquí està una mica el kit de la qüestió entre els dos i quina és la relació que s'acabarà.
També recordem que té una diferència d'edat molt important. Ella és pràcticament volta que va als 60 i ja té uns 30 anys. Per tant, aquella frase que hem escoltat del tràiler que deia que les dones són com una sobasta, allò és abans de conèixer la noia, no? És com perquè veiem que és una persona antipàtica i àgria. Sí, que per cert, el que tu has escoltat que diu això és l'actual Donald Sutherland, que és la cara coneguda d'aquesta pel·lícula.
i que em sembla que, bueno, ja hem comentat, l'actual doblatge és el Mario Gas. En fi, passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui. Ara arribarem a Star Trek, eh? Hi ha Grú 2, Mui Villano, Favorito. Veig que ja te l'has deixat pel final. La pólvora d'aquesta setmana. Passem ara, però, a Llatinoamèrica, perquè arriba del director Andrés But el biopic de Violeta Parra. Qui era Violeta Parra? Doncs una dona. Hi ha molts carrers. Carrer Violeta Parra. Ho sona? Qui era? Avui ho sabrem. La pel·lícula Violeta se fue a los cielos.
Poeta, cantante y autora, tejedora, recopiladora, artista plástica. Aquí le presentaremos a la chilena Violeta Parra. Fuertes aplausos. Usted llegó a mostrar su trabajo plástico en el Museo del Louvre.
¿Y los críticos y el público de París las valoraron bien? ¡Tres bien! Pero no se asuste porque no le voy a preguntar su edad, ¿eh? No, no se preocupe si yo puedo decir mi edad. ¡Qué bien! ¿Qué edad tiene? Uy, no me acuerdo.
És una persona molt coneguda.
Artista plàstica, bé, també diu que és poetista, perquè és polifasètica, però bàsicament és coneguda com a cantautora i també com a pintora. Una carrera d'èxit internacional, també molt coneguda a França, i per tant ara s'ha fet aquest biopic a Xile, que ens intenta mostrar, sobretot perquè hi ha molts grans artistes que tenen una vida personal controvertida, més enllà de la professional, i per això dona també per fer pel·lícules com aquesta. Violeta Barra va tenir una vida sentimental,
Podríem dir una mica tumultuosa marcada per tres grans figures. La del seu pare, la del seu marit i la del seu últim amant. És a dir, que en va tenir més d'un. Per tant, ella a partir del seu naixement fins a la seva mort ens mostra aquesta pel·lícula a través d'aquestes personatges.
com va ser la seva vida. Per cert, que l'actriu que també ho fa molt i molt bé és Francisca Gavilan, i està acompanyada per Roberto Farias. Té bona pinta. Segurament no deu estar en moltes sales, aquesta pel·lícula. No és una de les pel·lícules comercials que estarà tot arreu, com l'acabarem a continuació, però sí que la podreu trobar a bastantes sales tot i això. Bé, passem ara a una de les dues pel·lícules comercials de la setmana. L'estiu, jo diria, eh? La primera, Star Trek en l'Escuridad. Oh!
Jo sé que l'estaves esperant amb candaret, això. Sí, una cosa bàrbara, com sempre, el Hollywood aquests últims anys, quan fa aquestes grans produccions, tendeix cap a l'obscuritat, tendeix cap a anar cap a la foscor, Harry Potter oscuro, Spiderman oscuro, el Caballero oscuro, i ara també Star Trek ha entrat a la nova fase, que Star Wars, que també ha de venir de la mà de JJ Abrams, que no vingui també de forma obscura en el futur.
En fi, després de la primera entrega d'aquesta nova saga de Star Trek, arriba aquesta seqüela avui dirigida pel nou rei de Hollywood, J.J. Abrams. I també, de fet, amb la mateixa tripulació que la primera entrega. Escoltem el tràiler, després el J.J. Roca ens explicarà de què va tot plegat des del seu tresbordador espacial. Mira que obscura, eh?, la musiquera. ¿Crees que no puedes equivocarte? Pero las decisiones que tomes pueden hacer
que tu y el personal a tu mando muera. Yo creo en ti, Jim. La oscuridad está cerca. Hostia. Puede ser solo el principio. ¿El principio de qué, señor Kirk? La guerra total. Una otra vegada. La guerra total.
No puedo permitirle hacer esto. Jim, no pensarás ir tras ese tío, ¿verdad? Tienes que ir. Voy a hacerlo, John. Vamos a por ese cabrón. Mamá. Ha sido un títere, Kirk. Te acerco a una nave a velocidad de curvatura. Ni siquiera puede garantizar la seguridad de su tripulación. ¿Qué? ¿Comenzamos?
Oh, estan trigant la oscuritat. Se acabaron las pilas de las bobillas, una mica de la nave. En fi, Jordi Roca, explica'ns de què va aquesta nova entrega de Star Trek. Sí, ja és el que deia que probablement sigui la pel·lícula de l'estiu, trencarà segurament tots els límits de recaptació, tot i que la setmana passada la pel·lícula de Will Smith, After Earth,
va superar amb scratch la recaptació... Amb scratch? Sí, amb scratch es diu. Què passa? Un scratch. Ah, molt bé. Això, la recaptació de diners, i recordem que venia d'una setmana realment complicada perquè havia sigut la pitjor en la història del cinema en quant a espectadors. Per tant, no sé, una mica de saturació també, perquè venim d'Oblivion, After Earth i ara Star Trek. Tot molt galàctic i tot sempre el mateix argument, tot i que el director és diferent i és un mestre en aquestes coses.
El que ens narra és el de sempre, el capità Kirk en aquest cas li confien la missió d'intentar salvar el món d'una nova amenaça terrorífica, un home que està absolutament sol perquè la seva família i els seus amics han mort i per tant s'haurà d'enfrontar a aquesta nova amenaça i veure si se'n pot sortir. Si t'hi fixes, sempre és el mateix, la èpica d'un home sol
contra aquesta força que és indestructible. Per tant, veurem finalment què passa però, òbviament tothom sap al final. Que segur que acaben guanyant.
O no, potser es mouen i s'acaba l'estrategia. Com que no s'acabarà la seva, perquè ja sabem que tenim Star Trek per estona, doncs de no ho sé. La primera pel·lícula explicava com es van conèixer a l'Acadèmia, em sembla, i aquesta segona ja és com ja un cop graduats i tal... Sí, sí, perquè a més a més és com que el Kirk és el jove talent que no acaba de confiar en ell mateix i que li encomanar aquesta primera missió de gran embargador.
Bé, doncs què d'Edith? Passem ara a l'última estrena d'avui, que també segurament serà molt bona. Diuen que has fet un millor que la primera. Gru, mi villano... Gru 2, mi villano favorito. Pel·lícula d'animació, no sé si és de Pixar. Crec que sí. Sí, de Pixar Disney. Escolteu-me el tràiler. Buenas noches, Edith. Buenas noches, Margo. Sorrentino Fernández. ¿A quién le mandas mensajes? Solo a Ivory. Ivory. Eso es nombre de chica o nombre de chico?
¿Eso importa? No, no importa. Ni ser que sea chico. Yo sé por qué eres chico. ¿Eh? ¿Qué? ¿Qué dices? Por tu calborota. Ah, sí. A veces te la miro y me imagino a un pollito saliendo. Pio, pio, pio. Buenas noches, Agnes. Nunca te hagas mayor. Soy el director de La Liga, Shailas Makulo. Kulo.
¡Qué graciosito! ¿De verdad vas a salvar el mundo? ¡Ya te digo, guapa! ¡Vuelve a la carga con coches chulos! ¿Qué tal funcionan? ¡Y armas!
Bé, doncs aquesta és la pel·lícula. Gros dos, mi villano favorito, per totes les edats. I no només pels nens. Mai tant, jo era el primer que l'anava a veure. Això t'anava a dir, perquè tu ets com un nen interior. No s'ha d'oblidar això mai, tampoc. No, una mica agressiu el nen, però jo internaria aquest nen. De dues formes, Jordi, de què va aquesta pel·lícula?
Aquesta segona part és curiosa, perquè normalment Disney no és gaire favorable a les segones parts. Ens arriba 3 anys després que s'estrenés Grum i Villano Favorito, perquè es va estrenar el 2010, i ens narrarà la història, diguéssim, però cap a l'altra banda. Vam conèixer Grum i Villano Favorito sent el malvat més malvat del món, i ara la lliga anti-malvats, anticriminals el fitxarà perquè sigui ell el que acabi amb els dolents aprofitant la seva experiència
com a dolent reconegut. També el veurem amb un aspecte més sentimental com continua fent de mainadera de les seves tres filles adoptades i també com intenta per primera vegada lligar amb una noia que pertany a aquesta lliga anticriminal. Per tant, veurem totes aquestes peripècies que van entrar a l'acció
i la motivitat per a aquestes relacions personals. Una pel·lícula molt entranyable, molt entretinguda i que val la pena anar a veure. Jo me l'apunto. Avui tinc un dilema perquè n'hi ha tres que m'agraden. Com hem comentat, Star Trek, mi villano favorito Gru 2 i després la violeta Se fue a los cielos. Jo trobo manera que anessis a veure ja la violeta que serà probablement i malauradament la que menys duria la cartellera i que t'esperis.
Passem ara a les notícies de Hollywood.
de tres figures il·lustres i màgiques, bueno, màgiques, mítiques. Bueno, tres o dues o... No, tres. On arribem, Jordi. Tres de la història del cinema. Sí, ja m'enganyem pertot arreu, final de temporada, la gent ja no aguanta més. Sí, avui parlarem de Humphrey Bogart, Gary Cooper i... Alfred Hitch. Alfred Hitch o Alfred Hitch.
Parlem d'algunes notícies d'aquí, com per exemple que es farà una taxa per finançar el cinema català. Sí, no sé què us semblarà a vosaltres aquesta notícia perquè l'Acadèmia del Cinema Català i de la Indústria ha posat sobre la taula de la Conselleria de Cultura de la Generalitat la imposició d'una taxa que vindria a ser entre 6 i 10 euros per any i per família
per tal de finançar el cinema català. Com? Sí. És a dir, que haguessin de pagar tots... Home, home... Sí, sí, i deu haver. Que no paguem ja prou coses. Home, no ho sé. Però què hem de pagar, ara, del cinema? Hem de pagar, també, eh? Home, perquè, per vist, aquí veiem, clar, totes les finançaments públics, totes les subvencions, se n'han anat en orris, doncs la Isona Passola, que és la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, recent escollida, que no arriben a final de mes i que necessiten ingressos d'alguna manera, i ella ho ha defensat, una cosa que jo no acabo d'entendre molt bé,
dient que aquesta taxa es pagaria en concepte del servei de radiotable de visió pública que disfrutem tots, és a dir, a través de TV3, i seria de les TV3 la que invertiria aquests diners en el cinema. Home, jo tot el que sigui taxa impost no ho trobo bé, o sigui, vingui on vingui, ja t'ho dic ara. Home, també més a més que té dos problemes, el primer, que no sabem si la Generalitat realment té competències per aplicar aquesta taxa, que això és una qüestió important,
I el que sí que ens preocupa una mica, perquè voldria dir que sí que estiran endavant, és que la Conselleria de Cultura ni ha firmat ni ha desmentit aquesta postura. Per tant, ja veurem què passa. En fi, canviem de tema, continuarem amb altres notícies. Sushi en lloc de crispetes, perquè torna al Festival de Cinema David.
Doncs sí, el 80% es queixen de les pel·lícules distribuïdes a Espanya, doncs provenen dels Estats Units, i per tant la capital d'Osona pretén amb aquest festival que es fa cada estiu potenciar les pel·lícules d'Àsia, en aquest cas com de Japó, Corea, la Xina o la Índia, i en guany el país convidat estrella, el país convidat estrella, diguéssim, seria, aviam, que me'n recordi, Taiwan.
amb pel·lícules com la de l'Angli, de la vida de Pi, una pel·lícula que està molt i molt bé i que per cert encara podeu anar a veure en algun cinema com en el L'Urgell. I per què dius això de sushi en lloc de crispetes? Home, doncs perquè com que és la conya que fan és el titular, és el lema... Home, doncs jo et dic una cosa, si donessin en comptes de crispetes sushi, segur que moltes persones pot estar en Maria. Doncs que això serà una proposta que farem en el festival perquè de cara a la Encabella intrudeixin, home, clar, si volen potenciar la cultura escètica, perquè és veritat.
A més a més penseu que sí que és la productora number one de cine del món, més que els Estats Units, el que passa que aquí per Ixoparí no ens arriba. Bé, canviant de tema, parlem d'Isabel Cuixet ara perquè, atenció, aquesta dona, Isabel Cuixet, eh? Es troba ja a Nova York per rodar el seu següent film.
La realitzadora començarà aquest proper agost a rodar la seva següent pel·lícula, que es titularà Aprendent a Conduir, i que tornarà a comptar amb l'elenc de LG, que eren el Ben Kingsley i la Patricia Clarkson. Qui acompanyarà també aquests dos actors serà la filla petita de Meryl Streep, que debutarà en el món del cinema, la Grace Grammer.
El film es basa en un article que va publicar el New York Times i a mi el guió de moment no em diu res, és el següent. Diu que és la història de Darwin, un CI que no sé ni quin país és aquest, amb tots els respectes. Que perdona, Darwin dius? Sí, es diu Darwin, l'home. Un CI? Sí, és que no sé d'on és, CI. Nascut al Punjab. Sí. Això és com Indi, no? Em sona? Sí, no ho sé. Punjabi em sona una mica indi. No ho sé, un home que és un refugiat a Nova York, que treballa com a taxista,
Si treballa com a taxista segur que és indi. No us hi heu fixat, però també està arribant ara a Barcelona aquesta corrent. No t'heu fixat això, Jordi, que la majoria de taxistes... De taxistes indis? Sí, són indis i pakistanesos.
Perdona. Jo vaig anar a Barcelona pel centre. I et va tocar un... No, no, no vaig anar a fer el taxi perquè jo no... És el que anava a dir perquè no tens per un cafè que em demanes 50 centímetres i ara te'n vas al taxi. Jo anava pel carrer i hi havia molts taxis que em va sorprendre i em van dir que què ha passat aquí. La meva pregunta és amb qui anaves que només et fixaves en els taxis.
Anava sol, va sol pel carrer, doncs mires el teu boldant i tal. I vaig veure que la majoria de taxis estaven conduïts per indis i per pakistanesos. Fins aquí la meva aportació. La història és aquesta, que l'home aquest que està refugiat de Nova York, que és taxista i també professor de carnet de conduït, perquè la gent que se'l vulgui treure, doncs coneixerà
a Wendy, que és una nord-americana que acaba de perdre a ser abandonada pel seu marit i que decideix aprendre a conduir. Fins aquí l'argument que a mi, sincerament, per molt que sigui s'ha belcoixat, no em diu absolutament res. En fi, passem a un altre tema, un altre protagonista mitasexual dels anys vuitanta, aviam, Esteus. Bueno, no, tampoc tant. A mi em va agafar jo una mica petita, com a mitasexual.
Ara ja no és tan milita sexual, eh? Estem parlant de Kim Basinga. Quanta tensió, perquè aquesta dona feia temps que no feia cap pel·lícula i ara torna a la gran pantalla, no, Jordi? Sí, feia temps que no en sabíem res i ara hem sabut que mitjans del mes passat va començar el rodatge de Petit, una cinta d'Anders Morgenthaler que protagonitzarà l'actriu. De què va l'argument? Doncs home, és complicat. És un drama amb tota regla perquè ella interpretarà Maria, una dona que no...
en el món dels negocis però que malauradament no pot tenir fills. Intentarà contractar una agència que es diu Petit que trafica amb nadons de l'Europa de l'est. A partir d'aquí es veurà immersa en una trama una mica complicada de la qual li costarà sortir. Per qui ho vulgui saber s'estrenarà l'any vinent.
Bé, què t'ha dit? Acabem ja amb una última notícia. Aquesta és la notícia que porto anys i anys volent dir. Quina? La que ara diràs ara? Sí, sí. Home, però a veure, què passa aquí? Clar, perquè això no és de la teva generació, però els de la meva generació estem esperant aquesta notícia. El film és el titular que tota una generació estava esperant.
La teva generació somiava en tenir les boles de drag. La generació que vindrà després de la meva està somiant en tenir boles de Pokémon. I la meva generació està somiant en tenir... Tu estàs traient anys aquí amb endepala. No, per què? Com si tinguessis 13 anys ara. No, els de 13 anys ja no és del Pokémon. Ah, val.
Tothom desitjava tenir un dels anells del Capità Planeta. Si tu ets més vell per veure Capità Planeta ho veuries amb els teus nebots petits.
La metàfora era que els més petits sempre serveixen per alguna cosa. Jo me n'alegro molt perquè fa dos estius que ja rumorejava que tornaria i ara ja s'ha confirmat per part de Sony Pictures que es farà aquesta pel·lícula del qual jo me n'alegro moltíssim.
Com feia la lletra, Jordi? Com feia la cançó? No, és que m'estic confinant amb les totes les ninys. A veure, de quina generació sou? És de la meva i de la teva.
I ell és de maduració tardia. Quant anys teniu? Si tu passes els 30 d'allà. Jo i la Cristina som pràcticament tineses. Estem al voltant dels 20. Estem més a prop dels 25. Sobretot tu, la Cristina. Una dona no s'ha de preguntar mai l'edat. Perdona, això no està bé el que acabes de dir. Si volem igualtat és igualtat per tot, inclús amb l'edat. Escolta, Quina demagogia barata...
És l'espai del cinema, de la La Magoja aquest. Passem ara alguna cosa més sobre el Capita Planeta? No, que l'esperarem que arribi. Jo ja vaig estalviant per quan arribi. Doncs atenció perquè ara sí passem a conèixer grans mites de la història del cinema amb Cristina Vargaix. Avui Humphrey Bogard, Alfred Hitchcock,
I Gary Cooper. Otro dress Gary Cooper. Bé, comencem parlant de Humphrey Bogard, que va néixer l'any 1899. I va morir l'any 1957. Podríem dir, com a titular de la seva vida i de la seva carrera cinematogràfica, que era l'home dur més tendre.
Era el dur entre els dos, aquella cara que tenia, aquella imatge que ens va acompanyar durant dècades, ja que va ser un dels grans símbols de la història del cinema.
Tot i que al Triomf també li va arribar una mica tard, al partit ja dels 40 o 50 o ja 80 o 90, no, Cristina? Ja que els estudies, sí, van haver de crear un personatge que s'ajustés al seu físic, perquè tenia com el cap molt gros i el cos molt petit. En fi, la Cristina sabrà més de tot això.
Comencem pel principi si de cas millor. Va néixer el 25 de desembre al 1899 a Nova York i de jove en principi volia estudiar Medicina però va ser expulsat de la Universitat per la seva rebaldia.
llavors es va allistar la Marina per combatre la Primera Guerra Mundial i fos ferit a la boca quan un missil els va tocar i això va fer que es modifiqués la seva manera de parlar. Si més o menys seria una cosa així, suposo. Potser no tant, potser no tant, però sí que he vist que tenien una... i parlava com d'aquesta manera a Europa. Home, això és una vida de cine. Mira, mira, mira. Què tenim? Aquesta no és, eh? No, aquesta tampoc.
A la tornada del seu allistament a la Marina va ser contractat com a administrador de la companyia Wolfilm Corporation, propietat d'un amic del seu pare, tots aquí entren per Andoll,
És veritat Jordi, el món funciona així. Si valia, valia. Si et fixes, a partir de les properes setmanes anirem veient com algun dels actors van aparèixer. La majoria eren per coneguts o...
Com de fet, estan fent ara Will Smith amb el seu fill. Però a veure, que tampoc és malament, que d'altra banda és normal. A veure, jo tinc que el meu pare gastar la dura a qualsevol persona o a mi, que abans el ficaré a ell, que no una persona esconeguda. Si ara serà culpa meva, Jordi. Continuem.
Va començar a fer petits papers fins arribar a l'estratllà. Tant quan la seva vida personal es va casar amb l'actriu Helen Menken i es va divorciar tan sols un any i mig després. Uns mesos més tard es va tornar a casar amb l'actriu Mari Phillips i aquesta li va durar uns 10 anys fins que es va tornar a divorciar i tan sols 5 dies després del divorci es va tornar a casar amb l'actriu Mayo Methot durant 7 anys. Aquesta ja li va durar una cosa, un promís.
Finalment va contraure en matrimoni amb la seva companya, l'actriu Laura Mbacall, amb la que va tenir dos fills.
i va morir el 14 de gener de 1957 a Los Ángeles, en quan algunes de les seves pel·lícules més conegudes destaca a Balasobotos, Los Violentos años veinte, La Alcomaltés, Casablanca, Sáhara o La Reina d'Àfrica, per la qual destaca que va obtenir l'Òscar com a millor actor, així com també per Casablanca i al Motín del Kein.
A curiositat Jordi, que t'agrada, apunta. D'estacar que durant el rodatge de Casablanca, en totes les escenes on coincideix ell amb Bogard, és a dir, Bogard amb, perdó, amb Ingrid Bergman, es veu que Bogard, com era molt petit, s'havia de pujar a una plataforma d'un palmí mig, d'alçada, perquè clar, l'actriu media un metro vuitanta o una cosa així, no? I com ell no superava el metro sessanta, havia de pujar-se aquí per estar més o menys a l'alçada.
I si et sembla Jordi, tanquem Humphrey Bogard amb una de les seves frases més destacades i que descriuen a la perfecció la història d'aquest director de la història del cinema. A veure, què deia? Que diu, no eres una estrella hasta que no saben escribir tu nombre en caraxi. Bravo, Humphrey Bogard. En fi, tenim un altre. Jordi, tu saps escriure el teu nom en caraxi? Sí. No, no, és que no podem comentar, que no tenim temps. Passem ara a Alfred Hitchcock.
Efectivament, el mestre del suspens va néixer l'any 1899, mira com el Humphrey, i va morir l'any 1980. Sí, és que, Jordi, anem per ordre cronològic, més o menys. En una època on el punt més àlgid del cinema eren les estrelles, es va aconseguir que els directors gaudissin de tanta popularitat com els actors, grassonet, calb i poc agraciat. Així era... Huffer Hitchcock. Va fer del seu perfil tot un símbol del cinema de suspens amb el seu propi estil que fascinava els espectadors. Un mag del cinema
que sempre guardava un as a la màniga. El director neix el 13 d'agost de 1899 a Londres. Va ser un nen tímid que es va finalment convertir en un home fent els ròtuls de pel·lícules mudes.
per passar després a fer damuntador, director, artista i guionista. Aquí va ser quan va conèixer Alma Revill, que va ser la seva única dona i amb la que dos anys més tard va tenir una filla, la Patrícia. Amb el temps va acabar com a ajudant de direcció, tenint l'oportunitat finalment de dirigir per complert una pel·lícula
i amb els pocs treballs es va convertir en una icona del cinema que el va ajudar a consagrar la seva trajectòria fins al 29 d'abril de 1980, quan va morir a Los Angeles. De fet, recomano molt la pel·lícula biòpica Hitchcock, que se'n va fer poc, interpretada per l'Anthony Hopkins.
Algunes de les pel·lícules que podem destacar d'aquest director són 39 escalones, encadenados, extraños en un tren, crimen perfecto, la ventana indiscreta, con la muerte de los talones o psicosis, entre les més destacades. I per alguna de les quals va arribar l'Òscar com a millor director fins a cinc vegades, també.
va guanyar més a més el premi BAFTA com a millor director per psicosis i el BAFTA honorífic, a més del premi Cecil Demille, recordem que era un recomanxament a la carrera com a director. Com a curiositat n'hi ha moltes però per ser de les més conegudes podríem destacar que a psicosis es va inspirar justament en l'assassí d'Win Sconsing, que ja vam comentar aquí, Ed Gain. Es compren cap a casa, eh, Cristina? Home, clar, i tant. I que... i una altra cosa de la pel·lícula és que el soroll de l'escena aquesta del ganivet a la dutxa
que es va fer amb una síndria. Una síndria? Sí. Una síndria? Sí. Alguna de les frases més célebres que va dir? Sí, va dir, mi amor por el cine es más grande que mi moral. No acabo d'entendre'n, pot tornar a repetir? Mi amor por el cine es más grande que mi moral.
Acabem ja amb un altre, l'últim mític de la història del cinema, Gary Cooper. El xèrif romàntic va néixer el 1901 i va morir el 1961. Va representar el clàssic vaquer romàntic del western, tot i que aquest generant no va ser la seva única especialitat. Es va atreviar amb la comèdia, el policíac i les cindes d'aventura. En definitiva, Gary Cooper, una estrella que va poder fer una mica de tot arribant a ser un dels actors més reconeguts del món.
Frank James Cooper, més conegut com a Gary Cooper de Montana va patir un accident de cotxe quan va fer que abandonés la seva carrera com a artista i va marxar de Montana cap a Hollywood per debutar una mica com a actor. El pas de la Paramount a la Metro Golden Mayor va suposar el canvi de paper secundari cap a protagonista. Però no va ser fins que els seus romans amb l'actriu Clara Bow
que va començar a ser conegut. A banda dels seus esdeveniments, es va casar amb l'actriu Verónica Balfe amb la que va tenir Maria, la seva filla. Al 1936 es va situar com a un dels actors més rentables de la història, ja que era el i prim com la marica ideal i, a més a més, actuava de manera sobri i natural.
Dintre les seves pel·lícules podríem destacar Marruecos, Alicia en el País de les Maravilles, Buffalo Bill, Les aventures de Marco Polo o Solo ante el peligro. Va rebre dos Oscars i un Globus d'or com a millor actor, a més de rebre l'Oscar honorifica en reconeixement la seva trajectòria.
Com a curiositat, a la pel·lícula Marrucos del director Josep Bonestrember, amb qui Cooper no tenia molta simpatia, hi havia un plan que l'actor havia de donar una bufetada, una extra. El realitzador va obligar a repetir l'escena ni més ni menys que 173 vegades. I per si no era poc, Cooper es va fer al dormit, a la mateixa pel·lícula, al rodatge, en una altra escena, Cooper es va fer al dormit mentre el director et dirigia Marlene Dietrich en alemany.
i en sentia els ronquits, doncs el director es va girar i li va dir que si volia es podia anar a casa. I Cooper li va contestar que com que estava a Amèrica no entendia el seu idioma i per això d'aquí els seus ronquits. Es veu que aquell dia el rodatge es va suspendre i es va acabar i l'endemà van tornar a rodar, però el director, per escrit, aquell dia ho va fer ja en anglès. I una frase de Gary Cooper per a la història?
La vida de un hombre no vale nada si no vive de su acuerdo con su conciencia. Oh! Doncs Cristina, moltíssimes gràcies. De res. La setmana que ve més història de cinema. Fins ara mateix. Jordi, fins divendres. Adéu, bona tarda. Adéu, bona tarda. Al govern central. La meva incomprensió per allò que en aquests moments de convulsió i incertesa, de reducció de despesa pública, de dificultats econòmiques extremes i de necessitats materials bàsiques,
sorgeixin en aquests moments veus recentralitzadores que qüestionen la viabilitat d'un model local just i adequat, consolidat amb molt esforç de molta gent durant els últims 35 anys. L'acord s'aplicarà a tots els municipis que vulguin aderir-s'hi.
El govern central assegura que la negociació sobre el pla de la Conca de l'Ebre continua oberta malgrat l'aprovació ahir del text per part del Consell de l'Aigua de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Una puntualització que ha arribat després de l'anunci de la Generalitat de portar el cas a Brussel·les. Santi Vila, conseller de territori. Plantejarem la continuada oposició en els marcs de l'Estat, però també arribat al cas ho plantejarem a nivell d'instàncies europees.
Jo vull fer una crida al ministre Arias Canyete perquè, malgrat les presses que comprem que tenen per culminar aquest procés de redacció de plans de Conca, que tingui en compte que hi ha uns criteris de sostenibilitat ambiental que s'han de garantir.
els regants i l'alcalde de Lleida, Àngel Rosa, acusen el govern de posar en risc l'agricultura. El govern central es farà càrrec del dèficit de les línies de tren a van entre Lleida i Barcelona i entre la capital catalana i Figueres, a l'Alt Empordà. Ho ha avançat la ministra de Foment, Anna Pastor, dins la segona fase del pla de racionalització dels serveis ferroviaris de mitjana distància.
Fomento lo que hace es subvencionar el déficit de explotación de estos trenes, es decir, la diferencia que hay entre los ingresos por billete y lo que cuesta el servicio en su totalidad. Son trenes que tienen una importante demanda y son viajeros normalmente recurrentes.
Aquestes i totes les altres línies a van de Renfe es consideren subjectes a obligació de servei públic. L'any passat van agafar aquests trens més de 6 milions de passatgers amb una ocupació de més del 46%. Un crani trobat fa 41 anys a les coves de Serinyalp, la de l'Estany, és la resta més antiga d'homo sapiens a Catalunya. Una prova amb radiocarbònia ha confirmat que el fòssil que podria ser el crani d'una dona té uns 22.000 anys. Freqüència Girona, Sònia Tuber, bona tarda. Bona tarda.
Les restes d'aquest crani les va localitzar el 1972 el doctor Josep Maria Coromines, descobridor de la majoria dels llaciments de les coves de Serinyà, i des de llavors ha generat controversia. Coromines ja creia que podria ser una peça del paleolític, però com que es va localitzar molt a prop d'altres restes humanes de l'edat del bronce, es va datar d'aquest període. El reestudi de les peces del magatzem del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles ho va posar en dubte.
i es va decidir fa uns mesos fer-li una prova de detecció ràdio-carbònica amb el resultat que detalla l'investigador Joaquim Soler. Aquest resultat, a part de confirmar l'edat paleolítica d'aquest fòssil, també el converteix en la resta de la nostra espècie més antiga de Catalunya. Ara s'han reiniciat les excavacions a la cova on es va trobar la de mullet 3 del jaciment de les coves prehistòriques de Serinyà per comprovar si, tal com sospiten els arqueòlegs, la resta forma part també de l'enterrament més antic d'homos sàpiens a Catalunya.
Esports en xarxa. Bona tarda, us parlo Jordi Cervantes. Continua la planificació per a la pròxima temporada de la Unió Esportiva Olot. Roger Vidal ha renovat el seu contracte amb l'equip gironí, el mig campista, un home important. En l'any de les 100 ens disputarà la setena temporada consecutiva a Olot. Miquel Olmos serà el segon de Javi Salamero al centre d'Esports Sabadell. L'ex tècnic del Terrassa serà l'ajudant de Salamero en el nou projecte del conjunt Arlaquinat, que fa uns minuts,
anunciar l'arribada d'Olmo. Al centre d'esports de l'Hospitalet, Martín Posés, el nou entrenador del conjunt Ribarenc, Iván Hamúts és la primera renovació per a la pròxima temporada, mentre que Marc Pedrazá marxa per fitxar pel nomencia de la segona divisió. A la tercera divisió, David Prats deixa el Sant Andreu i ha fitxat pel Vilassar.
A primera catalana Arnau Salas s'ha convertit en el nou entrenador del Girona B procedent del Figueres i encara en l'òrbita blanqui vermella Dani Mallo, el porter ha marxat per fitxar pel Lugo per a les pròximes dues temporades. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Us parla Andrea. La confiança dels militants del PSC de Sant Just serà reconeguda avui amb la celebració del dia del militant. La secció local del partit ha preparat aquest homenatge als seus militants al Parc del Paradó per agrair-los la seva dedicació. Ara, per ara, la desfecció que existeix entre la ciutadania i la classe política és més gran que en janrera i per això la secretària d'Organització del PSC de Sant Just creu que encara té més mèrit ser militant d'un partit
Per tot plegat, la secció local del partit creu que s'ha de reconèixer la tasca dels seus militants i serà aquest vespre al Parador, a partir de les vuit, on es farà entrega de tres distincions, la rosa blanca, la rosa vermella i la rosa d'or. Més temes. Els Mossos d'Esquadra han detingut el grup de lladres que va fer explotar la sucursal de Catalunya Caixa del carrer Creu el novembre passat. Els detinguts són sis homes i una dona d'entre 19 i 52 anys,
que es dedicaven a rebentar queixers automàtics per accedir als dispensadors de bitllets. Els fets a Sant Just es remunten a la matinada del 19 de novembre de 2012. Se'ls imputen una dotzena d'atacs similars a Barcelona i l'àrea metropolitana, i els diners sostrets s'endeixen a més de 309.000 euros. Les detencions dels 100 membres del grup es van realitzar el passat 25 de juny en el marc d'una investigació iniciada mitjans de 2012. Tres dels detinguts ja han ingressat a la presó.
I acabem recordant-vos que l'escola de formació professional Antonio Algaró ha obert el període de matriculació pels tres cicles formatius al proper curs. Els de grau mitjà estan totalment subvencionats i tots inclouen pràctiques en empreses. Els cicles formatius de grau mitjà que s'ofereixen són un cicle de preimpressió digital i un altre d'impressió. Pel que fa al de preimpressió digital té una durada de dos anys, és a dir dues mil hores, de les quals 350 són fent pràctiques en empreses del sector. Pel que fa al cicle mitjà d'impressió dura un any, 1.400 hores,
140 de les quals seran pràctiques. I el tercer cicle que ofereix l'escola és un de grau superior de gràfica publicitària. Aquest cicle és privat, així que la matrícula costa 250 euros i la quota mensual és de 180. Dura dos anys, és a dir, 2.000 hores lectives amb 350 hores de pràctiques. Trobareu tota la informació al web escolaalgaró.com. L'últim dia per fer la preinscripció és dimarts, dia 9.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies, edició vespre, a partir de les 7. Fins aleshores, molt bona tarda. A les totes la viu desperta, sintonitza la viu desperta, la ràbia de Sant Just.
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Akbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses de llocs més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig.
Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del Trambaix. T'hi esperem. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool.
A St. Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05
o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esbern. Cent Pàtrics Prescul. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro a la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia de Bristol Idiomes i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB & Kits enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral.
11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. Des d'ara i fins a les 7 parlarem amb el senyor Benito i coneixerem les seves vacances particulars, també què no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda de la Penya del Morro i connectarem amb el Dani, que avui se n'ha anat de sortida del Casal de Joves al Tibidabo per saber com els ha anat tot plegat. I també tindrem l'Èric Pomar parlant-nos de la festa jove de demà dissabte.
El casal abans de tot això però Cristina repassem els trending topics de la segona hora.
perquè avui a Egipte, un cop més, ha estat trending tòpic després del cop d'estat i l'anunci sobre la presa de possessió del càrrec del president per part del cap del Tribunal Suprem, Mohamed Morsi, abans de convocar noves eleccions, s'han aixecat enfrontaments entre manifestants pro-democràcia i la guia. Atenció perquè hi ha un xupxup a Egipte que no fa gaire bona pinta. Cristina, què diu la gent a Twitter? No sé si es parla ja de
Bueno, anava a dir una paraula que no cal dir-la. Cristina, què diu la Generalitat? De què, Jordi? No, anava a dir que era una mica ambient de preguerra civil, però no arribem a aquestes coses. No, encara no. No ho he comentat. No. Destaquem la piulada que ha fet ja fa unes quantes hores l'Anna Pastor, que diu, cop d'estat per portar la democràcia escoltant la ràdio. Seguim amb el comentari de l'Esther Vives, que diu, a Egipte una vegada més els militars intenten controlar la transició democràtica frenant la revolució.
i acabem amb el Juan Miguel Garrido, que diu que l'exèrcit carrega i llença llacrimògens el que irà contra els subordinats de Morsi, els que donen suport a Morsi en aquest cas. També vull seguir trentint tòpic el Tour de França, perquè ja estem en la sisena etapa del Tour i aquí ningú no havia dit res. Atenció, perquè la classificació està així. Andrea Grepel, Peter Sagan i Marcel Kittel a les primeres posicions. Com a mínim aquí,
No els coneixem? No. Bàsicament. El Sergi Lopeceje, que seguia el Tour, diu, brutal el crit de Kevin Dish i jo al costat amb la pell de gallina. El Fran Reyes diu, per què en circumstàncies com aquesta el complicat no és despenjar rivals sinó evitar que tornin al grup durant 110 quilòmetres? I acabem amb el comentari del Dani Sánchez que diu, els altres herois del Tour, els mecànics que se les juguen,
o els auxiliars que treballen 14 hores al dia. I et donava una fotografia dels auxiliars ajudant els ciclistes. Fantàstic Cristina, moltes gràcies. Passem ara a l'agenda juvenil del cap de setmana amb l'Erik Pomar. Tens entre 10 i 16 anys? Tu vols passar bé? Doncs vine a la festa jove edició Summer Time.
El dia 6 de juliol, a les 17.30, al Casal de Joves de Sant Just Esbem. Vine, t'hi esperem. Bé, atenció perquè això és demà, Eric, bona tarda. Bona tarda.
De fet ja vam parlar amb tu ahir, ens vas comentar que portaves tot el tema del so i la sonorització. Va acabar bé el muntatge de la festa jove? Sí, i tant, i tant. Vinga, què ens portes? Què es comences tot plegat? Doncs el que heu de sentir suposo que ja sabreu és l'anuncia de la festa jove oficial d'aquesta edició que és el Sabertime. Escolta, més publicitat que la penya del morro d'aquesta edició, jo crec que no hi ha hagut mai cap festa igual. Cada dia hem parlat
de la festa jove que ho petarà demà al casal de joves de Sant Just. Exacte. Hi haurà moltes activitats a l'esplanada del casal, entre d'elles com el bole i aigua, que és un camp de bole i més o menys amb una lona bastant alta penjada perquè els de l'equip contrari no et puguin veure i tirar globus d'aigua i allà.
i si se't peta és punt per l'altre equip. També farem una guerra d'aigua a la gespa del Casal.
actuacions del Daniel Martínez i del Joan, com per exemple la del final countdown, però naturalment a l'exterior del casal de joves hi haurà el bar de la festa jove, que aquesta festa ha ambientat a l'estiu hawaïa a Mojitos i una beguda especial. A Mojitos? A Mojitos. Sense alcohol. No ho pensem. Recordem que els participants, això està adreçat als joves entre 12 i 16 anys, més o menys? Sí.
Sí, entre 10 i 16. Sobre les set i mitja o les vuit de la festa, més o menys, se n'anirà cap a dins de la sala autòpia del Casal, però abans d'entrar es faran els concursos de triples i el de canta, que abans era de rap, però han canviat a cantar. A cantar, eh? Perquè a la gent de rap potser li costava una mica més. Hi ha problemes, perquè no sabem si es farà el concurs de canta. Però per què? A veure, ens ha fallat una cosa del premi,
i no sabem tampoc si hi haurà gent que s'apuntarà. Això s'ha de decidir a última hora. Ah, el Destopa ha fallat al final. No ho sabem. Potser no hi ha premi. Però tenien altres coses, no? Han de donar el poster aquest signat pel Destopa. Voleu que us firmi jo un poster? Sóc el Destopa. Imprim aquí la ràdio de la teva foto. No, la meva foto no cal. La foto Destopa. Ah, si fiques la firma. Clar, poso para mis amigos del Casal.
Per exemple, és topa. Si voleu jo em presto i no diem res i ja està. Potser cola, o què passa, que això no ho hauries d'haver dit entena. És igual, ja ho arreglarem després si de cas. Més coses de la festa jove, què més després? A l'interior de la sala només entrar el Dani i el Joan acabaran fent les seves actuacions. Cal dir que ahir ens vam estar fins a les 7.
i vinc des de la Signipico assajant les cançons que me les sé jo fins i tot de memòria. Vols cantar-les també? No. Ho deixem pel Dani. També ho fa això a la seva vida normal? Sí, vas pel carrer i ho fa.
I ho fa, va al d'acord. Ahir baixàvem cap al casal que vaig anar a picar-lo i ja estava pràcticament. Després connectarem amb ell, que està al parc d'atraccions del Divi Dabo, que segurament també ens cantarà alguna cançó. Ja ho esperem, que ens canti alguna cosa al programa. En fi. I com no podia faltar mai en cap festa jove, la discoteca fins a les 9.30. Cal dir també que el bar, com que primer estarà fora, després, 10 minutets abans d'entrar a dins, el bar s'agafarà i s'entrarà dins de la sala.
perquè és un bar d'aquests que va sobre rodes, s'agafa i s'entra a dins i després me l'emportem cap a casa. I podreu anar agafant les consumicions. Com cada festa hem fet, per cada consumició que agafeu us donarem un tiquet per després els sorteig que es farà més o menys per la meitat o acabant la festa. Per cert, quan valen els tiquets?
Com que hi convalen els tiquets? Te'ls regalen? Tu compres una cosa al bar i els regalen. Però quan val el que compres del bar? Les consumicions a quin preu estaran més o menys? Tot ronda sobre els 50 cèntims. El mojito també? No, el mojito no. Però és popularíssim. Sí, fàcils de creure.
Tot això serà demà, com diem, a la tarda. Alguna cosa més que vulguis comentar de la Festa Jova, Eric? Doncs que us esperem a tots. Recordeu que és demà dissabte dia 6 de juliol a les 5 i mitja de la tarda al Casal de Joves. Molt bé, doncs escolta Eric, que us vagi molt bé. Per més informació a la web de la Festa Jova, www.festajova.wordpress.com o al Facebook de la Festa, www.facebook.com barra Festa Jova.
Demà a partir de dos quarts de sis de la tarda al Casal de Joves de Sant Just. Quina és l'edició de la festa jove que feu? La cinquena. Això promet, no? Fareu cada trimestre una festa? Sí, és el que intentem fer.
L'altre dia parlant amb el Sergi Arrada del Casal ens comentava que d'aquí fins i tot podria néixer una associació. De fet és el que vol fer el Dani. És el que té molt pensat el Dani. Ell té la idea de fer aquesta associació. El Dani ja té tot el futur pensat. Ja ho té tot preparat. Doncs Eric, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé demà. Bona tarda.
6 i 20, i avui ja heu vist que al programa estem tranquils, és un divendres molt relaxat, perquè el senyor Benito, entre altres coses, no està amb nosaltres. El tenim campant dos porços anys, que diria ell mateix, concretament al Pirineu. I avui iniciem, que no és el primer o l'última secció, els viatges del senyor Benito.
Bé, eh, viaje con el señor Benito, si quiere gozar. Seria una mica el tema. Señor Benito, buena tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Hombre, què tal? Com estem, Cristina? Molt bé. Molt bé, vostè?
Bé, bé, bé, bé, bé, aquí, bueno, en vacances, això ho diu el senyor Domènech, eh? Treballant, treballant i treballant. Escolta, i vostè m'ha dit, no, Truquim, que jo estic pel Pirineu, relaxat, allà amb un jacuzzi, rellotjant... Bueno, no era ben bé, jo això l'hi havia dit per... no, jo això l'hi havia dit amb vostè per fer-li dentetes. Ah, va. Una mica per fotre'l. Estava de l'Ona o què? Eh? Estava de l'Ona o què? No, no, estic al Pirineu. On està el Pirineu? On està?
En un lloc que es diu Guistain és el Plan, Sant Juan de Plan. Sant Juan de Plan? Si vostè se'n recorda fa molt temps que vam fer la caravana de Plan. Ja comencem. No me'n recordo. Escolta, això era Catalunya o...? No, ja és Òscar, és Òscar. Ah, això és Òscar, eh?
Bueno, a fer els peus dels posets... Escolta, i què vol cantar la cançó també vostè? Perquè és que ara veig que tothom que entra per telèfon al programa li dona per cantar cançons. Home, jo ja li dic que vostè és un excel·lent seleccionador de música. Llavors, clar, i allò, toca la fibra i dius... Va, canta, canta, canta.
Remember when... Ai, quina veu més averitonada que tinc. Sí, que després... que després ningú sap com continua la cançó. Ningú, ningú. Aquelles cançons que dius, bueno, ja està. A veure què diu després. Un moment, un moment, pari. Remember when... Així ja me'n recordo. I first met you. La primera vegada que et vaig veure. I first met you.
La primera vegada que et vaig veure. Efectivament. I em venen unes arcades que no t'ho puc explicar. Això és la tercera estrofa. Escolti, sentris una mica, perquè ens estàs explicant, per això hem portat aquesta cançó, que hi havia l'autobús de Kaplan, o què ha dit? No, he dit la caravana de Plan. I què era això de la caravana de Plan? Mira, hi havia una pel·lícula, mirin-la a la filmoteca, que es deia Caravana de Mujeres.
En versió espanyola, la traducció era Caravana de Mujeres. Que es tractava que hi havia un poble, que tot eren homes, a l'oeste, al Far West, i eren tot homes, i van dir, hòstia, aquí, clar, no ens mengem un rosco, no? I començava el tema...
a ser una miqueta, ja, promisco. Una mica marinè, no? Això, marinè. L'aigua estava fresqui, biri... Ja, ja, ja. I l'Oerskin diu que era com a l'oeste i de cop el devenia un autobús ple de bandides. Llavors van dir, què farem? Llavors van dir, mira, contractem totes les senyores, que vulguin venir, amb una caravana, carretes, no ho sé, no ho sé, imagina't, amb la moda, el carro...
Tramperos de Connecticut, una mica, també, no? Una mica això, no? I això era la pel·lícula. Llavors, anaven tot una caravana de dones, i arribaven al poble, i tot era allò, hombres rudos de lo este, mineros, vaqueros, totes aquestes coses. Sí, però estem parlant d'un poble a l'Aragó. Sí, no, no. I ara li poso l'antecedent, que era la pel·lícula. L'antecedent era la pel·lícula que era Caravana de Mujeres. La poden reveure...
amb la Filmoteca, vostè i el Ruskin. I llavors, aquí és un poble, també al cor del Pirineu, és un avall molt maca, per cert, molt maca, preciosa. I, clar, aquí els passava el mateix. Tot eren homes. Les dues havien marxat. Com solters, eh? Sí, sí, sí. I començava a haver-hi una certa promiscuositat. Tots es miraven al mar amb uns tendres, saps?
Entres al bar i el campaner et mira amb uns tendres i dius, em sembla que no és això, eh? Jo no venia ben bé per això. Clar. Però, escolti, vostè ha anat aquí per això? Ha fet la caravana de l'amor al revés? Ara hi ha massa dones i... Jo he anat per una altra cosa, després li explicaré, això és una mica l'anteserent. Llavors van dir, mira, farem com la pel·lícula, perquè la vam veure a TV1, i van dir, coño, mira, la pel·lícula, la solució. I van fer...
Un autocar de dona... Sí, ja ens ho imaginem, ja ens ho imaginem. No cal que continuï... I va venir... No, això és cert, eh. Ara no... Ja m'ho crec. Busquin a la maroteca que hi és. Busqui a la maroteca que hi és. Escolta, que això ja vèiem per on va, però vostè què està fent aquí, és el que preguntem. Bueno, nosaltres som aquí, ara som un grup d'experts, eh, perquè comprendrà que jo en el món no soc l'únic expert.
N'hi ha més com jo, eh? Elmer de Seca, ja el coneixíem, no? Fa temps. Elmer de Seca. Però avui no ha vingut a l'Elmer de Seca. És d'altra feina, d'altra feina. Però bueno, ens hem reunit així com una dezena, com uns 10, 11, experts de diversos temes, i llavors ens fem una reunió un cap a l'any, a l'estiu, coincidint amb aquestes dades, primer cap de setmana de juliol. Que són bessons? No, bessons no. No.
No, no, hi ha algú que és cosí... No, no, no, no m'entens bé. Massons, dic, que si són... Ah, no, no, no, massons, no. No, som experts, experts. Són experts. Experts en general, eh. Ja, ja, ja. Saps una mica com allò del grup Will D'Albert? Sí, ja, sí. Els més proveïdors del món, no? Eh? Com el grup Will D'Albert, que es reuneixen a Sitges de tant en tant, eh, que hoju la població, també, i que vostè fa una mica el mateix però amb els seus amics, veig. Bueno, doncs sí, que som experts. I de què parlen?
Ui, no vull saber-ho. Bueno, senyore Cristina, se'm faria greus el que expliquem aquí. De fet, a la reunió ens veu d'Elbert tampoc s'explica del que es parla. No, però bueno, aquí traiem conclusions que després tenen repercussió al entorn mundial. Sí. I universal, eh? Són de bast, gairebé universal, el tema que toquem aquí. Ja. I ara ens hem començat a trobar, eh? I la primera ha estat, no ho sé, sempre comencem per una mica...
per veure com ha evolucionat la qüestió atílica de les diferents marques que cadascú porta. Ja ho sabia jo, que sempre acaba... Vostè, vegi on vagi, és igual, té el lloc més perdut del món, sempre acaba al bar.
El bar comencen les coses i acaben les coses. Si té promesa, on va començar tot? El bar. I si ja no té promesa, on van acabar les coses? El bar. The first time I met you.
Escolta, però vostè m'havia dit que en parlaria una mica del que hi ha aquí, del que pot fer, ja que ho anem com les vacances del senyor Benito. Què es pot fer en aquest lloc, a part d'anar al bar? M'imagino que hi haurà, no sé, un parador, que això es porta molt a les espanyes. Un parador. Sí. Un parador.
Què vol dir parador? Parador no, no es diu així Cristina. Parador. Sí, que allò per exemple es diu masia rural. No a les Santjus eh. No, allò és un parador que és com una masia on la gent pot dormir. Jo l'única cosa que he trobat així és una cosa que diu assador. Un assador. Assador. Ja he vist que hi havia un home fent baralles.
Estic veient que no anem a parar enlloc. Busquem una conclusió o un final perquè hem de connectar d'aquí uns moments amb el Dani, que està al Paratraccions del Tibidabo. Avui hem anat al Casal de Jóves de Sant Just. Avui el programa està fent unes connexions de forma internacional increïbles. Escolti, vostè, no es perdi aquesta connexió que ha fet ara.
amb el centre neuràlgic del pensament universal del món mundial que estem debatent aquí. La primera conclusió és que no arribarem a cap conclusió. Ja, ja, ja. És la primera conclusió. El veig content, eh? El veig content, senyor Benito. Home, sempre. Sempre que em trobo amb els meus col·legues, igual que em trobo amb vostè, eh? I amb la Cristina, també.
No, ho dic perquè... Que no la menjinguem. No, no, però escolti, és que el veig feliç, el veig content, el veig amable, avui el veig aquí proposant un tema, donant joc, i no... li ha anat bé que li toqui l'aire, jo crec. Clar, el paisatge radiant és un verd esponerós. Ho ha pensat de fer-li un mes sovint, això? De marxar lluny?
Sí. A casa m'ho diuen cada dia. Diuen, per què no marxes lluny? I ara la ràdio també. Sí. No, no, jo no l'hi dic. Jo no l'hi dic. És com una persecució. No, jo no l'hi dic. Home, només l'hi comento. L'hi comento, l'hi comento. És una sugerència, no? No, ho veig bé. És el que em diuen a casa. La setmana que ve també estarà aquí o ja vindrà al programa? No, la setmana que ve farem programa. Perquè sé que després del programa, unes hores després,
hi ha un efecte que no me'l vull perdre. Ah, ja, ja, ja. Ja, m'entén, eh? Sí, sí, bueno, bueno. Entraré dintre de la banda, pivotet. Sí, ja ho veig, ja ho veig. Estarà vostè com a estrella confirmada, no? Com que ningú m'ha confirmat res, vostè vindrà a la protecció de l'efecte Walden divendres que ve al Walden de Sant Just. Jo l'hi confirmo ara. Perfecte. M'he deixat diversos compromisos que m'han dit... Vindràs divendres i et dic no. No, no, ja... Divendres no. A vostè li agradarà...
importantíssim. Ja en parlarem divendres que ve, si de cas. Podem parlar de tot plegat, de l'efecte guàrdia, si vol, perquè vostè ja veu que vostè anirà com una estrella, que la gent voldrà que el reconegui. Vol que li demani algun autògraf, jo a vostè, perquè vegin que és vostè, el senyor Benito? Això estaria bé. Vostè el demana a mi i jo l'hi demano a vostè. I se'n veurà aquest tip, bam, eh? Ja, ja. A mi no cal que em demani cap autògraf. No? La Cristina vindrà? No, ho sé. No? Això li hauria de preguntar. Els divendres vinent?
El divendres vinent? Si m'ho demana vostè m'ho puc pensar. Ojo Cristina, es fa d'interessant eh. Li demanaré per un privat. Perfecte. Una cosa, per un moment. Cristina, tu estàs aquí fa una setmana estirant la canya. Jo no Jordi. A mi si el senyor Benito m'ho demana
Amb tot el que he pogut aprendre, les seves seccions aquí amb el Stone, en Jain i de tot, jo puc fer l'esforç, mirar la meva gent de personal i mirar a veure si tinc el forat per anar-hi. Ojo, senyor Benito, s'ha quedat amb la frase, no? Dic que si té el forat per anar-hi.
Veus? Veus? El que jo deia, eh? Encara que no vulguis, Cristina, vas tirant la canya als col·laboradors del programa. Què dius, Jordi? Aquí. Home, aquí, vols que facis vista? Fes. Guillem Cabeza. L'únic. Sergi Pons.
I no ho continuo perquè ja no tenim més col·laboradors. És broma Cristina. Escolta, senyor Benito ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vostè per haver-nos connectat.
Jo li prometo que divendres que ve, vinent, tindrà, amb exclusiva, no vindré, vindré, això és comú. Vindré i tindran exclusiva les conclusions del grup aquest del Hillbilliesberg. Sí, sí, sí. Del Hillbilliesberg. Hillbilliesberg. Sí, és que no sabem com dir-ho, perquè abans agrada una mica la cervesa de Hillbilliesberg. No, no, però jo ho anava més pels Hillbillies, que són aquells que viuen a les muntanyes, que vostè és una amiga que estan fent aquests dies amb els seus amics, els Hillbillies.
En fi, senyor Benito, ho hem deixat aquí moltíssim. Quan posem la música aquella d'Alonin the Hill, dels Beatles... Quin és? Alonin the Hill ara vol? Alonin the Hill. De l'àlbum, com es deia, Magical Mystery Tour. Però aquesta cançó no és gaire coneguda, no? No, però posi-la, així l'audiència les coneixerà. Que també la vol cantar... Alonin the Hill...
Però aquesta cançó... bueno, a veure, com fa, primer, la cançó? Si no, no em ve el cap, si no, no la busco. Alone in the hill. Però com fa, com fa? Alone in the hill. Bueno, una cosa així. No l'he trobat, eh? No l'he trobat. No? No, bueno, ja ens hem quedat ja amb la seva... No, ens hem quedat amb la seva depressió. Senyor Benito, gràcies, que vagi bé, bona tarda. Bona tarda.
6 i 34, fem una pausa per la publicitat, i de quins moments connectem amb el Dani Martínez, que avui, juntament amb el Casal de Joves, han marxat al Parc del Tibidabo a fer una de les excursions i sortides que fan cada divendres aquest mes de juliol. Fins de quins moments, a la Penya del Morro.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Akbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits.
Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses de llocs més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipullets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelasaigues.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem!
Museu Ácbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus? Som originals de mena. Efectivament, 7 i 35 de la tarda, connectem amb el carrer.
I en aquest cas amb el parc d'atraccions del Tibidabo on allà acaba de sortir ara mateix el Dani Martínez que és una mica el nostre col·laborador al carrer aquest mes de juliol. Dani, bona tarda. Bona tarda Jordi. Hola, bona tarda Dani. Avui en una d'aquestes sortides que fa el Casal de Joves amb tothom qui s'hi vulgui apuntar, a prop d'una trentena de nois i noies, heu anat cap al parc d'atraccions del Tibidabo i ja heu sortit. On esteu ara mateix?
Mira, ara mateix anem cap a la plaça Catalunya, que agafarem el metro per agafar un autobús, que és l'autobús Just Metro, per arribar a Sant Just Ester. Molt bé, com sempre, els transports metropolitans, no?, és una facilitat, eh?, quan mos va a Barcelona, venir fins a Sant Just. Per tant, dedueixo que ja heu acabat l'estada al parc d'Altreccions del Tibidabo. Com ha anat tot plegat? Doncs mira, ha anat molt bé, ha anat molt bé, molt bé. Hem passat tots molt bé. A quina hora heu arribat?
Tothom s'ha portat molt bé, no hi ha hagut ferits ni res. Tothom s'ho ha passat molt bé. Què et pensaves que anàveu a la guerra o què? Què et pensaves que anàveu a la guerra? Vull dir, anàveu al Tibidabo, tampoc no... No, però home, fer atraccions és una mica més complicat dominar la gent, no? Ja, ja, ja. Però igualment la gent s'ha portat molt bé, la gent s'ha comprat xutxes, s'ha comprat tot el que ha volgut. Alguna anècdota del dia, Dani? Alguna anècdota del dia?
Doncs mira, la meva anècdota d'avui és que jo estava tan tranquil, no? Doncs per al Tibidabo. Estava pel Tibidabo tan tranquil i veig que eren i vint-i-vuit, les cinc i vint-i-vuit ja havien quedat a les cinc i mitja. I jo doncs començo a baixar i resulta que no era en aquelles escales. Torno a pujar, baixo per les altres escales, no són, torno a la volta de l'edifici, torno a baixar, resulta que no era, torno a pujar.
i bueno, fins que al final vaig trobar la sortida. Molt bé, o sigui, aquest anècdota... Ah, espera, espera, i no sé a què vaig. Quan he trobat el punt de trobada, no hi havia ningú. I després hem tornat cap a baix i gràcies a Déu ens hem trobat l'Alejandro, un educador de casa de joves. Sí. Sí, sí, però ha passat això tot molt bé. Tot molt bé, eh? Al final t'has trobat amb la gent, eh? Molt bé, doncs, un alegrem. Per cert, has pujat al... Com es diu? Al passatge del terror a l'Hotel Kruger?
Has pujat a l'Hotel Kruger? No, mira, aquí tinc uns nois que tampoc han pujat a l'Hotel Kruger. Algú ha pujat a l'Hotel Kruger? El Dani, un company meu, sí que ha pujat a l'Hotel Kruger. Ah, doncs podem parlar amb ell? Sí, a veure si ens pot... Ah, passa mal, passa mal, que vull parlar amb ell. Mira, que parlaràs amb el de la ràdio. Amb el de la ràdio. Està molt nerviós, diu que no. Que no? No. Però per què està nerviós? Per què ha anat a l'Hotel Kruger i això l'ha afectat?
Sí, però mira, no et preocupis, tinc aquí una noia que sí que vol. A veure, com et dius? Emma. Mira, aquí tinc l'Emma, que sí que vol parlar, i ara li preguntarem a veure si coneix, bueno, hòstia, a quines atraccions ha pujat, vale? Vale. Sembla bé? Sí, sí, sí. A quines atraccions ha pujat? Doncs he pujat als Troncos Locos, he pujat a la Muntanya Rosa, al Baixell, he tirat...
L'horacan, l'horacan, etcètera. I quina és la que li ha agradat més, Dani? Què t'ha agradat més, Emma? L'horacan. L'horacan? Ja havia pujat i és el primer cop que he pujat i m'ha agradat estant. Recordem Jordi que l'horacan és l'horacan aquell que és una atracció que és una plataforma que va donant voltes i en un moment es queda escapall. Sí, sí. Amb uns sorros d'aigua, no? Sí. No, no, sense aigua. Aquesta no va amb aigua. Ah, no hi ha aigua en aquesta?
Hi havia molta gent avui al parc o no? Bueno, no gaire, eh? No gaire. O sigui, heu estat tranquils i heu fet una mica el que us ha donat la gana, no? A veure, saps què passa? Que hi havia gent, però les coses han sigut bastant factibles, eh? Ha sigut molt factibles, clar.
Les quases han pogut pujar bé i tot, la veritat és que molt bé. Escolta, trobo que hi ha molt d'ambient, no? Molt de soroll aquí a l'autobús. I mira, hi ha un noi que vol cantar per la ràdio, jo un altre que no sé què. Ah, sí? Escolta, que està per aquí el Sergi Arrada? El Sergi Arrada, què va? Està allà lluny, lluny, lluny. Està molt lluny? Però què és? Està descontrolat? No teniu cap monitor amb vosaltres?
No, és que nosaltres som al principi de l'Alejandro i l'Esteban, i l'Alejandro i l'Esteban estan al final de l'autobús. I tu ets al mig? Sí, nosaltres som al principi, però nosaltres som al final amb l'Esteban. Molt bé. Doncs escolta, per cert que tu no tenies pendent avui cantar-nos una cançó, Dani?
Mira, jo sí que volia cantar una cançó, però avui farem una mica, passarem una mica, i ara hi ha aquí un noi, Alex Torrico, que sí que vol cantar. Home, doncs passa mal, passa mal. Passa amb el telèfon de l'Alex. Passa amb el telèfon i parlem amb un noi. Sí, fins ara, fins a la nit. Hola. Hola, bona tarda, que ets l'Alex Torrico? Sí. Hola, Alex. Quants anys tens? Quants anys tens, Alex? 13. 13 anys, eh, que vas a l'institut de Sant Just. No, vinga, un altre colleig em va dir Sacramento, però aquí hi ha molta peça. De la madre Sacramento, d'aquí de Sant Just, per això també, no?
Us ho heu passat bé avui? Si. Quina és l'atracció que t'ha agradat més del Tibidabo? El que? El que? Quina és l'atracció que t'ha agradat més del Tibidabo? No se, prefereixo portar aventura de veritat, no se. Oh, t'agrada més portar aventura que el Tibidabo se fa petit o que? No hi ha ningú a la que impressioni. Ja, ja, ja. Escolta, tu ja veig que ets un aventurer, et va a la marxa i el Dani ens ha comentat que ens voldries cantar una cançó.
Sí, sí. Encara que estigui una mica foni de cridar, eh. Quina cançó? Primer, a qui vols dedicar la cançó? A tota la gent de Madrid Sacramento, per exemple? No, els amics que estan amb mi. Els amics que estan aquí amb tu, vale. Quina cançó és? La... La I'm Sexy and I Know It, de James Arthur, la cançó. Quina? Perdona? La I'm Sexy and I Know It, saps quina és? I'm Sexy and I Know It.
Vale, perfecte. Doncs escolta, vols que te la posem i així tens una mica la referència o no? No, no, tranquil, les he cantat a capela. Ah, les has cantat a capela. Bueno, doncs escolta, treu la cançó, la teníem preparada, però no cal que la posem. Així és modificada. Ah, és modificada. Doncs escolta, Àlex, quan vulguis, tens els micròfons, bueno, aquest que és el telèfon mòbil, de ràdio d'Esvern, a la teva disposició. Endavant amb I'm sexy and I know it, versió de l'Àlex. Vale, vinga.
Començo?Endavant, com vulguis.
Oh, oh, girl, oh, kiss the eye, boy. Oh, oh, girl, oh, kiss the eye, boy. Oh, oh, girl, oh, kiss the eye, boy. I, I, I heard that, oh.
Escolta, Alex, molt bé. Podries fer un duo amb el Dani. Amb el Dani, no? El què? Podries fer un duo amb el Dani.
Escolta, no t'agraïm molt que hagis fet aquest esforç. A veure quan vens un dia aquí a la ràdio i ens cantes per nosaltres també. Clar, digue-li al Dani a veure quan veniu aquí a la ràdio i canteu. Escolta, ho deixem aquí, passa'm amb el Dani que m'acomiadaré d'ell i moltíssimes gràcies per aquesta versió de l'I'm sexy and I know it. Dani!
Hola Jordi. Hola, escolta, tens competència em sembla eh Dani? Tens competència. Tens competència. Ara li dic jo a ell que té el micròfon obert eh, si demà vol cantar a la festa doncs... Clar, clar, que vingui un dia aquí a la ràdio si vol a la setxa dels Gunis i que canteu o alguna cosa. Escolta, ho hem de deixar aquí. Dani, moltíssimes gràcies i ens retrobem la setmana que ve que ja pensarem alguna tarda a veure si vols anar a algun lloc de Sant Just a fer connexió, d'acord?
Vinga! Que vagi bé, Dani!
I'm sexy and I know it. Check it out. Check it out.
Vigila. Vigila.
6 i 45 de la tarda, poseu una mica de tranquil·litat, eh, perquè aquestes connexions amb el Dani no sé com s'ho fa, que sempre acaba gent cantant per telèfon. En fi, passem ara al que no hem de fer durant aquest cap de setmana. Cada divendres ja sabeu que tenim l'Heli Cap de Vila per parlar-nos de l'antiagenda de la penya del morró.
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
que se'n va per diferents llocs de Sant Just. La conclusió és que tota la gent que ha entrat per telèfon al programa ha cantat.
Saps què passa? Que no tinc massa repertori del que anem a parlar avui. No és el meu... Però és igual, la cançó que vulguis. I tu la demanes i si vols... Carauke del Morro. Sí, Carauke del Morro. Poca broma, que potser més d'un ull en faria més. Un nou format. Carauke del Morro. Truca i canta per la ràdio. Això no s'ha fet mai, per algú serà també.
Però ojo, gent de productores de ràdio, RAC1. No ho sabem si s'ha fet mai, potser sí. Potser s'ha fet, segur que sí. Escolta, Eli, avui parlem de diferents històries, com per exemple del Barcelona Harley Days, del festival de Carrera Vida de Cans i potser alguna cosa més, que no ho sabem.
Si no tens, sí, perquè ja tira el temps a sobre. Si et sembla, comencem parlant per aquesta Barcelona Harley Days que hi haurà durant aquest cap de setmana a la capital de Catalunya. Oh yeah! A mans de les motos i del rum-rum!
Bé, Eli, quin dia serà l'activitat central allò que hi haurà milers de motos pel centre de Barcelona? Diumenge al matí. Diumenge al matí, oju, eh. Diumenge al matí és la desfilada de Banderas. I per on aniran, ho saps? Maria Cristina, Sants, Carretera de Sants, Gran Vía. Carretera de Sants també? Gran Vía, sí, sí, sí. Tota la zona. Plaça Espanya.
Són 13.000 motos. 13.000 motos, motes, tothom fent el senyal dels motes, no? Sí, però jo trobo que això és una mica antiagenda, anti-Harley, perquè mirava jo les activitats i, diguem-ne, com a activitat ultra-mega maca destacada,
De fet, això són tres dies. Ha començat avui a la Fira de Barcelona. De fet, hi ha una stand de Harley Davidson estupendo perquè és l'aniversari. I a banda d'un escenari on fan concerts durant tot el dia. I els concerts són bandes que han escollit a través de Facebook. Els propis motarts.
Han hecho un casting a través de Facebook. Los Ángeles del Infierno, ¿no? Los Amigos Votas han elegido, sí, sí, els que actuen a l'escenari Facebook. Litros d'alcohol corren per mis venas mujer o no? No ho sé, no ho sé. La qüestió és que l'actuació espacial i espectacular i destacada i estelar és demà dissabte i és el noi aquest que ha guanyat el concurs de la voz.
que és com el Heavy, no? Sí, sí, sí. El Rafa, no? Sí, sí, sí. No sé com es diu, si ha fet un disc també l'he vist així a la tele, i dic, oi, mira, aquest naili surt amb bolos, ara, amb això. Home, doncs, és que aquí hi ha un mercat Heavy que... Però no és una acció una mica descafeinat, no? És un Heavy comercial, però... Que vaja cantar el canador de la voz a la trobada de motar... Ja, vols dir que s'han trobajat ells mateixos, al final, no?
Vaig escoltar una entrevista que li feia a l'Arús, a l'Arús cities, i ell deia que quan s'han de mobilitzar es mobilitzen molt. I a l'hora de votar el van votar ell per això. Crec que hi havia una altra. I això on serà el concert aquest? Allà mateix, a Maria Cristina igual. Totes les activitats són a la Fira de Barcelona. Hi ha unes expositors, no també?
Sí, hi ha tot d'expositors, hi ha fins i tot una exposició de peces antigues, de motos, que suposo que deu costar molt de trobar i que llavors, doncs, això és una cosa ja ultra especialitzada. Però hi ha una altra cosa que m'agrada molt que és el tema de les activitats infantils. Ah, oju! Perquè, claro, els motors ja tenen una edat... Tenen fills, també, els motors. Ja tenen fills. Exacte. Sí, sí.
Llavors, hi ha diverses activitats infantils, com conduir petits cars, motos, tenen algun circuit d'aquest, però el que més m'ha agradat és una que és una pintacares. Ah, una pintacares? Sí, normalment és allò de les festes infantils, tens algú que maquilla, i normalment fa papallones, o tigres, o coses d'aquestes. Però en el cas de la Harley, he vist algunes fotos interessants, que perquè són rotlloves, en pla, en tatuaje, o fins i tot l'escut de la Harley en tota la cara, o una àguila, o, bueno...
De la seva gràcia, eh. De la seva gràcia. Aquest cap de setmana, Mòter a Barcelona. Alguna cosa? Sí, sí, sí. Interessant, que el domingo és el dia Elvis Presley. Que allà l'han passat també a l'expositor, hi havia un expositor d'Elvis Presley i havien de fer imitados, no sé si aquest any també... Sí, va triomfar tant l'any passat que aquest any ho han tornat a repetir.
i aleshores durant tota la tarda aquest escenari, que avui és un escenari Facebook, que demà acollirà el guanyador de la voz, demà tindrà tots els imitadors de l'Elvis, que pot ser interessant també de veure. I fora bromes, Jordi, perquè fins i tot l'any passat recordo que hi havia el tratge.
d'AirBeats Presley. Tu hi vas anar Cristina? Sí, vaig cobrir l'acte. Ah, no és que siguis una mota? No. No, però em va agradar molt. A banda que és molt gran, hi ha moltíssimes motos i per trobar tot a estar una mica complicat va estar molt bé. I hi ha moltes coses i les actuacions, tot i que la música no és del meu estil, per mi són recomanables.
Deu saber que aquest cap de setmana, tot el que és per l'Espanya, Maria Cristina, la Fira de Barcelona... Tot gratis. I a més, tot gratis. Pots entrar per allà, passejar, doncs és una bona manera de passar el dia. I diferent, perquè a més també hi ha motos Harley en exposició, la gent allà fent fotos, Instagram a tope també, aquest cap de setmana. Sí, busqueu Harley Barcelona.
Segur, segur. En fi, queda dit. I l'altra qüestió que també teníem pendent, i acabarem amb aquesta l'antiagenda d'avui, és el Festival de Carrer de Viladacans. Ojo. Què passa? Festival de Carrer de Viladacans. A veure, Eric, què és això del Festival de Carrer? El Carrer és un festival de teatre. El que passa és que no cal anar a Tàrrega moltes vegades per veure teatre de carrer,
A Viladacan. Ens fem a la comarca. I porto 24 edicions ja. Jo hi havia anat molt fa temps quan em dedicava al món del teatre. I us ho recomano perquè no només per descobrir nous grups i gent de fora que és interessant, sinó també pràcticament perquè gairebé tot el que es fa és gratuït. Serà un dia o tot el cap de setmana?
des d'avui mateix i fins diumenge. Hi ha alguna activitat que tinguis aquí a mà que diguis que això té bona pinta? És un pèl... raro, però a mi m'agrada la Sol Picó. L'última actuació en públic va fer la Sol Picó, que jo sàpiga. Una de les últimes va ser durant la nit de Barcelona, que al part de la Ciutadella hi havia tot d'activitats. I entre elles la Sol Picó.
La gent no va acabar d'entendre-ho gaire. El picó fa coses una mica terradetes, però depèn de què pot estar bé. És una introducció una mica dura en el món de l'edat contemporània. Potser no entenc res el picó sobre una taula envoltada de friquis del públic que els hi ha posat una disfressa sobre. Dius, què fas? De tota manera teniu un web on podeu consultar tota la programació, que és el carrer viladecans.com
I a banda d'això, s'han pescat una història de realitat augmentada, que és que passes una aplicació amb el mòbil i hi ha uns petits quadres, allà on hi ha els escenaris, on tu apuntes amb el telèfon i aleshores pots veure en realitat augmentada l'actuació
o part de l'actuació, el que hi haurà en aquell escenari acte seguido. Ah, molt bé. Escolta, nova tecnologia és a tothom, també, amunt dels festivals, i, en aquest cas, a Virada Cans, cosa que allà és aquí a Plàutim. Eli, no tenim més temps, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies i que tinguis un bon cap de setmana i tranquil. Igualment, molt bon cap de setmana a vosaltres. Igualment, i bona tarda. Que vagi bé. Adéu-siau. Adéu-siau.
Cristina, acabem la penya del morro. El millor del programa per tu avui ha sigut... Ho saps, els caraoques. Els caraoques. A tu sí que t'agrada que canti la gent. A mi també, a mi també. En fi, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies a tothom que ha fet possible la penya del morro d'avui. Amb l'Andrea Bueno a la qualitat sanc-llustenca, el Jordi Roca al cinema, l'Èric Pomar a l'agenda juvenil, el senyor Benito avui perdut pel Pirineu amb els seus amics,
a la reunió d'Hildeberg i també al Dani amb qui hem connectat tornant del part de traccions del TV d'avui i a l'Eli Capdevila a l'antiagenda. Cristina, gràcies també a tu per la teva col·laboració més que especial al títol i al Facebook. I que tingueu un bon cap de setmana. Aquí us ha parlat Jordi Domènech. Us deixem ara amb l'informatiu vespre un programa que per cert jo no em perdo mai. Que vagi bé, bona tarda.
Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veu? Som originals de meta. I wanna love you
And treat you right I wanna love you Every day and every night We'll be together With the roof right over our heads We'll share the shelter Of my single bed We'll share the same room, yeah
Oh, shop for a bottle of bread Is this love, is this love, is this love, is this love that I'm feeling Is this love, is this love, is this love, is this love that I'm feeling
I wanna know, wanna know, wanna know now. I've got to know, got to know, got to know now. I'm really getting low.
Throw my cards on your table. I wanna love you. I wanna love and treat, love and treat you right. I wanna love you. Every day and every night we'll be together.
With the roof right over our heads We'll share the shelter, yeah Oh, yeah Off my single bed We'll share the same room, yeah We'll shop for a pile of bread Is this love, is this love, is this love Is this love that I'm feeling?
Is this love, is this love, is this love, is this love that I'm feeling? Oh, yes, I know, yes, I know, yes, I know now. Oh, yes, I know, yes, I know, yes, I know now. I'm willing and hating.
I wanna love you. I wanna love and treat you. Love and treat you. I wanna love you. Every day and every night. We'll be together. With the roof right over our heads.
Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. L'escola de formació professional Antonio Algaró ha obert el període de matriculació pels tres cicles formatius del proper curs. Els de grau mitjà són de preimpressió digital i d'impressió i són subpensionats i els de grau superior és de gràfica publicitària. Hi ha temps per fer la inscripció fins dimarts. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició vespre, d'avui divendres 5 de juliol. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
detingut el grup de lladres que va fer explotar la sucursal de Catalunya caixa del