En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro!
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domena. Des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, Andrea, hola. Hola.
Bona tarda!
A l'antiagenda i a la segona hora el senyor Benito que ens parlarà de la censura, també el cinema amb el Jordi Roca i la música de la Júlia Etmella. Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvingut al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya com un programa.
Abans de tot això, i abans de passar al trending topic, ahir vaig trobar a faltar molts col·laboradors del programa, perquè bàsicament no hi va venir ningú. Va ser un programa que em vaig quedar una mica sol. Per això, Cristina... Però mono. El què? Això, és veritat? És veritat? Ahir no hi havia col·laboradors al programa. I t'esperes fins ara per dir-m'ho, Jordi. Però què? Però què? Però...
Home! Però què és això? Hauria sigut, no? Però si tu no podies venir, Cristina, què m'estàs dient? Bueno, però jo què sé, hagués intentat fer alguna cosa o ajudar-te d'alguna manera, Jordi. Ja ho pots fer, eh? Com? Em pots enviar un missatge dient, Jordi, endavant amb el programa. Molta sort.
I això ho agraeixo, Cristina. Per això, mireu, valoro dies com avui, que tenim col·laboradors a la penya de morro. Tot això per dir, Cristina, que t'han trobat falta ahir al programa. I també a vosaltres. Bé, anem cap al trending topic, abans que la gent comenci a vomitar a casa seva. Sí.
Sí, sí, sí. Avui ha plorat d'emoció. Perquè avui ha sigut un tòpic el jueves, el més comentat a Twitter. Per què? Perquè 8 dibuixants d'aquesta revista satírica, que són els dimecres, menys aquesta setmana, que ha sortit el dijous. Sí, com va fer o no? Efectivament. Per fi, ho han fet per això, no? Sí, jo crec que sí. Ara ens ho expliques. Han deixat la revista 8 dibuixants del jueves per la retirada de la portada del rei, Cristina.
Sí, ha estat un ordre directe de la cúpula editorial d'RBA la causant d'aquest canvi de portada i d'aquesta manera la revista El Jogues, que en principi, com has dit, va sortir ahir, hauria d'haver sortit el dimecres, un dia més tard al previst. Així també ha estat la responsable de la destrucció de més de 60.000 exemplars que portaven a la portada un dibuix del rei amb una pinça al nas col·locant-li una corona bruta al príncep.
Com volent dir, te paso esta mierda per a ti, no? Sí, era la representació del dibuix en aquest cas, no? Molt metafòric no era, era una cosa ja literal i real, no? Una colona plena de merda. Sí, en tot cas, doncs, la destrucció d'aquests 60.000... Perdó, eh? 60.000 exemples... Ai, és que tinc els números avui creguats. Sí.
Els 60.000 exemplars i el fet que retiressin i es publiqués un dia més tard, estan les causants, segons ha explicat l'autor de la vinyeta, el Manel Font de Vila, per deixar el setmanari. Com ell, altres set dibuixants i guionistes també han deixat la publicació i ho han explicat a través de Twitter. Un d'ells, per exemple, el Manuel Bartual, piolava. Donades les circumstàncies, crec que val la pena comentar que jo també em baixo del jueves.
S'assumava aquest comentari al Bernardo Vergara, que afegia en aquest cas que era un dia molt trist, o al Luis Bustos, que diu que, tot i fer col·laboracions esporàdiques, per un estirat ha decidit també marxar. Una mica més extens en aquest cas ha estat un dels creadors d'aquesta vinyeta, que és Albert Montells, que ha piulat també, a banda de la seva sortida, ha fet altres comentaris de Twitter,
I en aquest cas, doncs, explicava a través d'una minyeta que marxava per la provisió de RBA de parlar en portada fins a Nova Ordre sobre la monarquia, tot i que cal destacar que sí que han afegit i han destacat, doncs, que podien parlar de la monarquia i de la Casa Reial a l'interior de la revista, però en aquest cas la portada era sobre el rei, no?, i se la van fer treure i van posar a Podemos.
Bé, en fi, no és la primera vegada que el jueves té problemes amb el rei, parlem amb el rei, de fet no, no té problemes amb el rei, té problemes amb... Amb les portades polèmiques sobre... Amb el rei no, té problemes amb la gent que no accepta la llibertat d'expressió com a mitjà. Àlex Gutiérrez diu, recapitulant, el jueves s'ha descapitalitzat d'autors, es carrega amb una crisi d'imatge i la portada que es volia amagar és a tot arreu.
Un altre comentari. Com sol passar en aquests casos, eh? Basta perquè diguin, no, la portada és censurada. Però vinga, tot arreu. Sí, apareix a tot arreu. Un altre comentari. Ens el fa el Quim Morales, de RACU, i diu, RBA anuncia que a partir de la setmana vinent el jueves passarà a dir-se el viernes santo. Com vulguem dir, ja s'ha acabat, no? Perquè el jueves continuarà o no? Sí, sí, sí. En principi, sí. La setmana següent, tot i que s'han marxat aquests vuit dibuixants guionistes, en principi està previst que continuï. Amb la resta de col·laboradors i gent que treballa que s'ha quedat.
Que no facin el vièrcoles. Ah, això ja no se sap, eh? El vièrcoles, eh? Una nova revista. Àngel Martín diu, tinc ganes de veure la portada del jueves, però de la setmana vinent. En fi, estarem a temps a veure què és el que passa. Gràcies, Cristina. Anem cap a les notícies de Sant Just. Oh, yeah.
A mi el que m'agrada més d'aquesta sintonia és el... Oh yeah! Sí, m'agrada molt estar molt actor. En fi, parlarem de les dues sessions que es faran aquest mes, obertes per debatre sobre el futur de Collserola, i també del fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbrega, ja en mític conegut per tot, que és un dels comissaris de Canet Rock, 1975-2014, l'exposició. Però abans de tot això, comentar que demà s'explicarà a les escoles el paper que van tenir les dones l'any 1714.
Serà una xerrada a càrrec de la mestra i diplomada en teologia Roser Garriga. Garriga considera que cal recuperar i recordar el paper que van jugar aquell any i la seva rellevància històrica. En l'any del tricentenari, Sant Lluís es suma així amb aquest acte que tindrà lloc a l'equipament de les escoles al centre del municipi, no, Andrea?
Doncs sí, Roser Garriga s'encarregarà demà d'explicar la rellevància que van tenir les dones el 1714. Asegura Roser Garriga que si les dones no s'haguessin fet seu al setge de Barcelona, els homes no l'haguessin seguit. Ara diu que cal recuperar i recordar el paper que van jugar...
Aquell any, a més a més, les dones d'Església també tenien un paper important a la societat catalana, tot i estar marginades per la mateixa institució. També ha explicat que, per exemple, quan els homes estaven lluitant al front, elles havien de tirar endavant la família, els obradors, els tallers, també hi havia dones espia i fins i tot es van trobar cossos de dones mortes a l'Església.
les tropes que hi havien lluitat vestides fins i tot d'homes. Roser Garriga considera que les dones van fer seva la causa catalana perquè coneixien la història i sabien que no era una lluita efímera i per això diu que cal fer més sensibilització en aquest sentit. Per tant, demà a dos quarts del matí ho explicarà, explicarà tot plegat, en aquesta conferència que porta per títol El 1714 tothom hi era, les dones també. Serà en una conferència que es farà a l'espai de formació de les escoles i l'organitza el grup nostre dona de la parròquia i és oberta a tothom.
Bé, doncs això ja ho sabeu, serà demà a les escoles. Recordem a quina hora, sisplau? Dos quarts d'onze del matí. Parlem ara de... Perdó, Collserola? Perquè aquest mes es faran dues sessions obertes per debatre sobre el futur del nostre bosc. Bueno, Collserola que és un bosc, no un parc. Un parc natural, un parc natural.
Com se'n pot oblidar, perdó, com se'n pot oblidar això, que és el nostre parc natural. Doncs els pulmons de Barcelona, que viuen. I no només de Collserola, també de la vall de Sant Just. Sí, els pulmons, si la Collserola és... Són pulmons de Sant Just també. Els pulmons de Barcelona, sí. El fetge de Sant Just, quin és, per exemple? El fetge? El fetge. El parc de Torreblanca, potser. Vols saber.
Bé, seran el dia 10 i el 19 i es parlarà separadament dels usos del parc natural i qüestions urbanístiques, com per exemple que no es pot urbanitzar al costat de la font de la Budellera, que és un indret molt bonic del parc natural.
Doncs a tot de vegades parlant en aquestes sessions, d'entrada dimarts dia 10 es farà el debat sobre els usos a Collserola, com ara quins usos en fan les bicis, els ciclistes, els caçadors, l'ús nocturn, l'agricultura, entre d'altres, i dijous 19 serà el torn del debat sobre temes urbanístics, per exemple les masies, equipaments i vials.
Les dues sessions comptaran amb informació prèvia d'experts del Consorci del Parc de Colcerola, del Parc Agrari del Barç Llobregat, del NOSEP Ecologistes de Catalunya i de personal tècnic municipal. Es faran dimarts dia 10 i dijous 19 a les 7 de la tarda a la sala Isidor Consult de Can Ginestar i tota la informació que es tractarà es pot consultar a l'espai Participa del web santjos.cat i les aportacions que es facin s'enviaran a l'equip redactor del Pla Especial que ha d'aprovar la Generalitat. Molt bé, Cristina, alguna cosa a dir sobre aquest tema?
Cristina no, Andrea ho ha fet jo, no? Molt bé, molt bé, molt bé Bé, no, vull que sigui Estava firmant perquè sí Sí, perquè sí, eh, Cristina Si vols afegir alguna cosa Pots fer Si tens alguna informació Eh? Si tens alguna informació de primera mà sobre això No, no, no, sí, jo he de dir una cosa realment És que Andrea ho ha explicat de manera perfecta, per tant Oh, que bonic, que bonic Pensava que anava a dir alguna cosa No, no, no, al contrari, no, no
Està naixent l'amor a les tardes de la ràdio. La Carme ha marxat i a partir d'ara l'Andrea vindrà cada tarda. Amb la Carme ja havia mort. I amb la... Xit, calla, que estic parlant. I amb la Cristina aquí. Està naixent una relació bonica, ho estic veient. A veure com feu el primer cafè a Can Ginestà, per exemple. O no sé, aneu... Quan vulgui. Oh, i tant.
Perdona, entre periodistes, companyes de feina, s'ha de fer pinya, eh? És veritat, a veure quan aneu de compres juntes, per exemple. És que a mi no m'agradarà gaire anar a compres. Tu, Cristina, t'agrada anar a compres? Sí, però no. A veure... Si vaig a comprar, si és per anar a donar una volta i mirar, no, perquè em poso nerviosa. Veus, mira...
A mi no m'agrada anar a comprar quan tinc l'obligació. Ja coincidiu amb alguna cosa. Bé, alguna cosa més? Ah, sí, si tenim un altre tema, que és que el fotògraf Sant Justenc Francesc Fàbregas és un dels comissaris de Canet Rock 1975-2014. Bé, sí, posem la cançó de la patata de la trinca per ambientar Canet Rock. L'any 75. Correcte, correcte.
Bé, és una mostra que es pot visitar a l'antiga fabrica Damm de Barcelona. Fabregas també exposa a Sant Lluís aquests dies, no, Andrea? Sí, Francesc Fabregas exposa aquesta mostra Canet Rock 1975-2014 a l'exposició. L'any 75, com tothom sabem, has de celebrar Canet de Mar al Canet Rock, un concert a l'aire lliure, que a banda de ser un acte musical i cultural tenia un reafons reivindicatiu molt important per l'època, encara a les últimes passes de la dictadura.
Fabregas va tenir l'oportunitat de ser un dels fotògrafs oficials del Canet Rock gràcies a la seva col·laboració a la revista Vibraciones i a la proposta d'un altre Sant Justenc il·lustre, Angel Casas. A l'exposició, Fabregas presenta la col·lecció de fotos que va fer durant el Festival de l'any 75, algunes d'elles inèdites, i pel fotògraf, el Canet Rock, que es va succeir quatre edicions més, no era únicament un festival de música, com dèiem, no, assegura que els catalans i catalanes el sentien com un espai de llibertat en tot aquest...
context polític que comentàvem. Les fotos es poden veure a l'exposició Canet Roc 1975-2014, l'exposició ubicada a l'antiga Fàbrica d'Am, de 5 a 9 del vespre, entre setmana i els dissabtes tot el dia, fins al 24 de juny. I a més a més, a banda d'aquesta exposició,
Fàbregas va inaugurar la setmana passada a l'Ateneu una altra mostra fotogràfica, es titula Oh la la, una passejada per Indrets del Món que ha tingut l'oportunitat de visitar, però no són fotos típiques de viatges i ell ha intentat, diu, buscar la part més humana de les persones en aquestes fotos. Aquesta mostra es pot visitar a la sala Piquet de l'Ateneu i s'emmarquen les activitats del juny fotogràfic.
Bé, doncs tot això té a veure amb el Canet Rock que evidentment es recupera ara a partir del juliol, no? No sé si a Canet mateix o allà a alguna població del Maresme? No, a Canet mateix, eh? Per cert, quins grups van ser els que van tocar els primers anys? Perquè clar, jo tinc la referència de la Trinca, que de fet el Josep Maria Mainat continua organitzant aquest Canet Rock del 2014, però no sé si algú sap quins cantants i, per exemple, Pau Riba, Pau Riba podia ser, no?
Probable. Probablement. La veritat és que m'enganxes. Jo sé qui va aquest any, però... Sí, com? Jo sé qui va aquest any, qui ets va aquest any, però... Però, Cristina, qui va? Saps o no? Qui va anar? El 75, en aquest cas. Sí, per exemple, el 75, sí. El cartell era curiós, eh? Endavant, endavant. En aquest cas, doncs, els participants van ser l'orquestra Mirasol, Xisa, companyia elèctrica d'arma, Pau Riba, Jordi Sabatès i Tete Montoliu... Sí...
Molina, Maria del Mar Bonet, Fusión, Barcelona Traction, Gualberto, Iceberg i l'orquestra Plateria. Hombre, guateque, no? Una mica tot això. Una mica tot això. Sí, home, clar, l'elèctrica d'arma, també un clàssic. Un clàssic que no necessitarà el caís de l'entenguany. Això ho desconeix.
En fi, gràcies, Cristina. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just, ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícia d'edició. Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Que vagi bé, bona tarda. 5 i 18, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el Dani Martínez i el Don Tirivella, els gunis de Sant Just. Avui parlarem de diferents qüestions.
A veure una cosa. Què passa? És que no... És que no sé de què parlarà. Ah, jo sí? Home, però porten convidada. Ah, sí? Clar, clar. La Montse Horta, professora de català de l'institut. Ara en parlem tot seguit a la penya del morro. Ràdio Estel 98.1 Ràdio Estel
Nits Electrònica ara és Bits Bits, molt més que Nits Electrònica ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat.
Fins demà!
5 i 22 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro i com cada divendres ja tenim amb nosaltres els gunis de Sant Just amb el Dani Martínez i el Joan Sirivella al capdavant, aquí saludem ara mateix. Què tal, Dani, com estem? Bona tarda. Bona tarda, Jordi, com estem? Hola, molt bé, i el Joan Sirivella també. Joan, què tal, com estem? Bona tarda. Molt bé, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Bé, avui tenim un programa especial, dius, no? Perquè tenim una convidada, eh? Sí, correcta.
Avui un programa especial amb una professora molt estimada per l'alumnat de l'Institut de Sant Jusk. Que pilota! La Montse Horta. A veure si em puja el 7. Sí, ja ho veig. Ho estem intentant. On estàs, Dani? De què? Al 6,8? Estic... Per dir que et pugis fins al 7, no? No, clar, és que estic en el 7. Els altres trimestres he tret dos sisos, saps? I en aquest estic en el 7. I intento veure si em pots pujar al 7, saps? A la llicena de tot que acabi amb 7. Montse Horta, bona tarda. Bona tarda.
Hola, benvinguda al programa. I després, finalment, a l'acabar la secció, farem una nota informativa sobre l'Aplec de l'Esperit. Perdona? L'Aplec. L'Aplec de l'Esperit? L'Aplec de l'Esperit. Què és això? Ja ho sabràs al final del programa. Ah, val, val. D'acord, d'acord, d'acord. Bé, doncs ja tenim aquí la Montse. Ja veig que l'objectiu és que et pugi nota, Dani. Sí, aquest és el principal. Perquè, perdona, no hi ha res pitjor que dir-ho a una professora que la portes a la ràdio perquè et pugi nota. Això és...
S'ha fet de forma simulada i tal. Però vaja, tota vostra, què li voleu preguntar? Doncs mira, què és el que et resulta més significatiu de la teva tasca docent?
A veure, de la tasca docent el més significatiu és ensenyar, sens dubte, i després el contacte amb l'alumnat, amb la gent jove. Això és el més important de tot. Recordant que ets professora de català de l'Institut de Sant Just, jo volia fer-te una pregunta. Què opines de l'OMFE?
A veure, no hi estem massa d'acord, suposo que això ja ho sabeu, i això cal esperar a veure com vénen les coses. De moment sembla que la cosa està aturada, que anem fent, com sempre, almenys el curs vinent. Més endavant ja veurem. Llavors, segons anem avançant i vagin succeint coses, doncs anirem veient com ens en sortim. El que passa és que, clar, hi ha moltes coses que no...
sobretot el català, encara ens l'han arreglat una mica, perquè d'entrada volien deixar-lo com a matèria optativa, al final hem aconseguit que no, i bé, és aquesta manera de fer, de la immersió lingüística sobretot, que és una experiència que fa molts anys que funciona, ha funcionat molt bé,
Ha estat demostrat, ha estat premiada a Europa i sabem que funciona. I tot això ara també volen tombar-ho una miqueta. El que diu tothom, vaja. Com està per ser el nivell de català a l'institut? Perquè tu quants cursos dones català?
A veure, cada any vaig canviant, però almenys aquest any faig tres nivells. Tres nivells. A ESO tot? ESO, sí. I com està el nivell de català? Perquè no sé quants anys fa que et dediques a la docència. Uf, a la docència en fa molts. En fa molts, eh? Sí, vint i tants. Vint i tants. I el català? Sempre, sempre el català. I ha anat canviant el nivell dels alumnes que han anat passant per les teves classes durant aquests 23 anys? Home, sí. Al principi el nivell era molt baixet, perquè clar, jo vaig començar l'any 88, a setembre del 88...
i clar, era molt el començament de la immersió lingüística que es deia en aquell moment exacte, i llavors doncs clar, hi havia molt poc nivell i mica en mica, doncs s'ha anat millorant cada vegada més, més, més, i ara podem dir que aquí a Sant Just, a l'institut el nivell està prou bé, estem per sobre, una miqueta per sobre de la mitjana de Catalunya, vull dir que bé, vull dir no en puc aixar jo recordo, si puc fer un petit apunt espero que no posi a l'institut aquí de Sant Just però jo recordo quan era petita que estudiava català
Anècdota? És una anècdota això? Sí, sí, en modo anècdota, però també per saber una mica, suposo que no, ja m'espero, ara ens ho explicarà en tot cas, no? La Montse, però jo quan era petita recordo d'anar al col·le, fer classes en català, i que les professors en aquest cas no acaben de fer totes les correccions que el text hauria de dur.
no corregien tots els errors i, clar, mamar a queixar-se, no?, i dir, home, perquè... I era més que res per una tàctica de no estressar l'alumne, en aquest cas, doncs, si ensenyar-li només una part de les modificacions, per mi, que a mi, que anar-les superant i després, no?, doncs, anar afegint d'altres. Jo és la primera vegada que sento aquest mètic. No és broma, eh?, t'ho juro, eh? Però a quin col·le anaves tu, Cristina?
Un de Coll Blanc. De monges, però... Això què era, l'ESO? No, durant primària i l'ESO, també, eh? Doncs jo de l'ESO em paro encara, eh? A veure, que pari l'experta, Montse. No, no, a veure, jo això no ho he fet mai. En principi és una cosa més de primària, que clar, no ho pots introduir tot de cop. Se la va introduir mica en mica. Segurament.
i llavors a l'ISO també hi ha els seus nivells però a veure en principi jo quan corregeixo els errors els corregeixo tots després a l'hora de puntuar si hi ha coses que són més elevades del nivell que toca o encara no ha donat temps a treballar-ho classe doncs no ho tens en compte però sí que ho marques com dient això hauria de ser d'una altra manera a més que també les proves que fas i tot això ja són adequades al nivell tampoc no t'ho trobes tant
Però vaja, jo no ho he fet mai. El metge aquest de minoritzar els errors i obviar d'altres no es fa, no? Almenys a l'ESO. Jo penso que no, vaja, jo almenys jo no ho he fet, eh?
Pos eso, no? Pos eso, eso de eso, pos eso. Bueno, a veure, què preguntes tu, Dani? És boia, què? Sí, sí, sí. Pos eso. Jo ho he entès, Dani. A veure, què preguntes tu, Dani? Ara el Joan proseguirà en la entrevista. Ah, molt bé. Tens el marron de sobre. Doncs sí, més o menys. Com va ser la teva experiència com a alumna?
Doncs bona, jo penso més en l'etapa del bub, quan jo feia bub, que és el més equivalent a la secundària d'ara, i per mi va ser una etapa molt feliç de la meva vida, m'ho vaig passar molt bé, vaig enganxar un grup classe que m'hi trobava molt a gust.
I bé, una etapa divertida, alegre, amb les seves coses de sempre de l'adolescència típica, però una etapa molt bona i molt feliç, amb molt bons records. Comentes que les teves classes, bueno, t'ho vas passar molt bé, no sé si ara planteges o intentes plantejar quan dones classe a l'Anny o a qui sigui, que s'ho passin bé també. És un dels elements principals a l'hora de donar...
A veure, no és un dels elements principals perquè, a veure, la classe s'ha de fer. I la matèria és la que és. I tampoc, si una cosa no és divertida, tampoc costa molt. A veure, però, pels gustos, jo realment, jo que soc alumna d'ella, jo realment a les classes... No, no, no, ara sense aquesta...
faceta divertida meva, jo realment m'ho passo molt bé, les classes. Jo realment hi ha vegades que dic ja. En sèrio? No, no, no. No estic dient cap mentida. No, no, no. Ja m'ho penso, Dani. Però ja està. Ja prou?
ja hem acabat de veure la casa tu estaries 8 hores és que el català m'agrada molt jo soc de llengües i el català sempre m'agrada moltíssim i clar, doncs també quan ho explica ella d'una altra manera a mi m'agrada, no estic fent la pilota no, no, per re abans sí ho accepto però ara estic fent un comentari a veure Joan, més preguntes per la Montse ara el marrón
Com s'ha de treballar amb adolescents des d'un punt de vista educatiu? A veure, amb adolescents primer s'han de deixar les coses molt clares. Vull dir, sempre has de...
posar unes normes, que són les de l'institut, les que poses tu a la teva assignatura, que el primer dia de classe és essencial, penso jo, per deixar les coses clares, dir, mira, les coses van així, això val tant, això val quant, farem això... Perquè el primer dia, si no deixes les coses clares i no t'imposes una mica, no?, per dir-ho així, se't pujan a les barbes o...? Home, d'entrada el primer dia, no. I a vegades, bueno, depèn si són alumnes que ja coneixes o que són nous per tu, vull dir, això també varia, això depèn molt de molts factors, no?,
Però el primer dia el que sí que de cara a l'assignatura ha de quedar molt clar les coses com seran. I si això es compleix i es va seguint així, tot és molt més fàcil, perquè llavors està clar des del començament. I després s'ha de parlar molt, no? És dialogar, reflexionar, fer entendre les coses, el per què de les normes, el per què de les coses, i normalment costa més, costa menys, però al final, oi? Acabem que ens entenem, no? I anem fent...
Montse, quina és la teva funció com a coordinadora de l'ESO? La feina d'una coordinadora és això, coordinar les tutories, coordinar les reunions de professors, però no ho faig jo sola, aquí hi ha una funció molt important que és la coordinadora pedagògica de l'institut, que és ella qui porta el pes més important i jo l'ajudo. És a dir, entre les dues anem fent. I llavors això...
tasques amb professors i després també amb alumnes i descoordinar el treball de síntesi sortides el que vagi sorgint ara jo per posar una mica de pique perquè a mi sempre m'agrada posar bulla quines problemàtiques són les més comunes a l'hora de treballar amb adolescents
Bueno, molt de pic aquí, eh? Hi ha molta política. Sí, home, aquí, xing, xing, xing. A veure... Doncs els adolescents els que els costa més és sempre, doncs, això, respectar les normes, fer el que toca. Sempre intenten saltar-se el que han de fer, sempre intenten, doncs, bueno, enganyar en aquest sentit, no? Però sense, a vegades, per jugar i tampoc és com per fer-ho expressament, ni per fer la punyeta, ni res. Però, bueno, l'adolescència és això, no? És aquesta etapa de rebeldia, de reafirmació, de formació de la personalitat...
I aleshores estem en contra de tot i qualsevol que ens vol imposar alguna cosa, a vegades ho rebutgem d'entrada. I és una miqueta aquesta la situació.
Però bueno, bé. Es porten bé o no, Montse? Sí, sí. Hi ha dies de tot, eh? Hi ha dies de tot. Jo quan a l'institut, que hi ha alguns fulls d'expulsió, això? Sí, els partes. Els partes. Tema polèmic. Quants partes al mes poses, Montse?
Jo crec que n'hi ha un, eh? Jo és que no em poso. No em poses? Home, escolta, això ja diu molt a favor teu, eh? Això ja diu molt a favor teu. No ho sé, és que em costa molt. Vull dir, em costa molt. Jo abans de posar un parte, vull dir, a vegades sí que he expulsat algun alumne, però quan expulso algú és perquè ja no trobo cap altre recurs. Però jo sempre intento no haver-ho de fer, no?
Bueno, això també t'haig de dir que jo l'estic ajudant molt, perquè si m'està aguantant durant un any, això ja és molt. Però tu, Dani, a classe, Dani... No, és portavella. No canten... No, no.
es porta molt bé el Dani es porta molt bé i el Joan molt bon nen i col·labora molt i el Joan també aquest any no el tinc el vaig tenir el curs passat i també molt bé més preguntes per la professora de català la Montse Horta que ens acompanya a la penya del morbo l'espai dels gunis quin aspecte de la teva tasca com a mestre t'agrada més i quina menys?
La que més és això, el contacte amb l'alumnat, el contacte amb la gent jove i aquesta relació de professor-alumne que dóna vida una miqueta. És el que més m'agrada de la meva professió. I el que menys, suposo que molts, corregir. Corregir exàmens, corregir treballs. Això és el que menys.
Però a vegades no pot ser com per descarregar tensions i dius, aquest està malament com m'ho posa, li fot un zero i el zero ben gran. No? No, per si em posa cretes feliços a mi. Ah, sí? Ah, sí? Clar, és que això no ho sabia. Ah, que xulo. A la meva època les professors no feien... A la meva tampoc. Et fotien un zero ben gran i... Però m'ho t'hi fones, no? O tristes, depèn.
Sí, sí. A vegades els ho faig una mica per animar, no? Quan veig que han millorat, que van bé, doncs els hi poso una careta... Ah, que xulo. Sí, no, almenys, mira. Sí, sí, sí, molt bé. Tenen alegria, et sorprèn. Molt bé, molt bé. Bé, ara una mica, doncs, ja que nosaltres estem ja al final d'aquest...
D'aquest túnel, per dir-ho d'alguna manera, metafòric Jordi, metafòric. Quin túnel? Veus-hi la llum? Veus-hi la llum? Veus-hi la llum? Veus-hi la llum? No et segueixo. No, és que estic al cantó de la finestra i veu-hi la llum i a vegades em crema el cap i em torno boig. Bueno, deixem-ho estar. No et segueixo. Bé, doncs ara anem a parlar una mica de les optatives de quart d'ESO. Ah.
Perquè l'any que ve recordem que vosaltres fareu quart. Si heu d'escollir les optatives. Les deu al final, no? Això ha d'acabar l'ESO i per això deies l'altum. Això és un drama, haver d'escollir les optatives per l'any que ve. Doncs bé, què ha de tenir en compte un alumne per triar correctament les optatives de quart d'ESO?
A veure, primer s'ha de tenir en compte els estudis que es volen seguir a continuació, és a dir, a mi què m'agradaria ser? Jo a què em vull dedicar? I llavors pensar una miqueta en això i llavors dir a veure quines matèries optatives tinc a quart, quin tipus de batxillerat és el que jo hauria de fer...
i llavors triar adequadament. Per exemple, si algú té la intenció de ser metge, d'estudiar medicina o alguna cosa relacionada amb la medicina, doncs a quart d'ESO ha d'agafar biologia, perquè li anirà molt bé per fer després un batxillerat científic i potser la física i química i tot això. Que la millor algú altre vol estudiar filologia, doncs potser li convindria més fer un llatí i fer una segona llengua al francès o...
Depèn molt de tot això, no? O, no sé, si volem estudiar, doncs, un batxillerat d'artístic perquè ens volem dedicar, doncs, no sé, a fer velles arts, no? Doncs, aleshores, potser que agafem un dibuix, que agafem...
Música, per exemple. Quines són les optatives que n'hi ha? Perquè jo recordo que a la meva època hi havia una optativa de cosir, una altra de fer en fusta, de fer coses d'aquestes manuals en fusta, manualitats i d'altres. Feies un rellotge en fusta i coses d'aquestes.
Han canviat molt, no? Aquestes són optatives específiques que són ja per preparar-nos pel batxillerat, per preparar-nos per després. I llavors, les optatives aquestes més, com tu dius, són altres matèries que són una hora a la setmana, durant tot un any, o que duren un quadrimestre. En canvi, aquestes són assignatures de tres hores a la setmana durant tot el curs.
i aleshores són biologia i geologia física i química educació visual i plàstica que és el dibuix música, tecnologia informàtica, llatí i la segona llengua estrangera que a l'institut tenim el francès que aquest és per als alumnes que ja feien francès abans no és per agafar-la de 9 a 4 és per tenir una continuïtat jo he estat fent francès i tot això durant 6 anys perquè l'escola també va tenir una base
I volia saber, perquè no ha tingut gaire ressò a l'Institut per francès, si a partir de quantes persones cancel·larien, de quin mínim, vaja, es cancel·laria el francès, l'optativa.
Home, no ho sé, perquè és que això no ha passat mai, sempre hi ha hagut suficients alumnes i de sobres, vull dir que s'han de fet, ha hagut de fer més grups a vegades, per exemple ara els alumnes que han entrat a primer d'ESO la majoria fan francès i s'ha hagut de fer tres grups, perquè no n'hi havia prou amb dos, vull dir que de moment no ens hi hem trobat i jo penso que no ens hi trobarem tampoc.
Bé, hem d'anar acabant l'entrevista, però tenim més temps que hem de passar a l'antiagenda de la penya del Morro amb l'Elí Cap de Vila d'aquí uns moments. Molt bé, doncs mira, ara ja ara fem un altre, doncs el que us havia comentat de l'Aplec de l'Esperit i després ja despedim a la Montseval. Ara la retenim aquí a la cadira uns instants. Sí, a veure, què és això de l'Aplec de l'Esperit? Em poses una cançó, sisplau? Escolta, l'Aplec de l'Esperit, què és això? Això és l'himne de l'Aplec de l'Esperit. A veure, jo tremolo.
Doncs bé, l'Àplec de l'Esperit és una trobada celebrativa d'expressió juvenil en la Festa de la Pantacosta i que va néixer com a iniciativa dels Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi l'any 1978 amb l'objectiu d'obrir espais a la llibertat a l'Església per evangelitzar els joves de casa nostra. Oh!
Aquesta activitat es fa a vora uns 30-40 anys. És una activitat que es fa cada any que recull a joves de tota Catalunya i de les Illes Balears. Dani, que els joves de la parròquia on tu estàs, d'aquí de Sant Lluís, ja aneu de dur això? Sí, anem quatre. Quin dia serà això? Demà. A demà, eh? Demà dissabte. Serà demà dissabte i ens reunirem a vora dos mil, mil i escaig de persones. Allà, m'imagino, més o menys. Fereu una missa?
I farem una eucaristia. A part d'això hi haurà concerts, concerts evangèlics, concerts de música així més de l'església. I hi haurà una mica tot el ressò, no? Perquè es noti que nosaltres, que els joves també formem part de... Molt bé. Joan, on serà per això aquest any? Doncs mira, la pleca es farà a Banyoles i es transformarà el llac de Banyoles en el llac de Galilea. Ah, caram. On hi haurà activitats durant tot el dia. Molt bé.
Bé, doncs... Ja està, no? Sí. Aquest és l'himne que estem escoltant. Perdona, també us batejareu al lloc de Banyoles? No, no, no. Allà es va batejar, no? Joan Baptista, em sembla, segons la religió cristiana i catòlica. A Galilea, sí, al lloc de Galilea. Per això et dic, com que al Banyoles serà a Galilea... No, no, no. No, però... No, no, jo em pregunto.
Molt bé, doncs Montse, moltes gràcies per haver vingut al programa. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, eh? Moltes gràcies per convidar-me. Bé, Dani, Joan, fins la setmana que ve, que tingueu una bona tarda. Bona tarda. Adéu i bon profit. Bon profit. Bé, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb l'Heli Capdevila per saber què no fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de la Penya del Morro. Fins ara mateix.
Nits Electrònica ara és Bits Bits, molt més que Nits Electrònica ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Camí cap a 3 quarts de 6, connectem amb l'Helicab de Vila per saber què no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de la penya del morro.
Eli, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, Eli. Hola. Quina tarda més bonica que fa avui, per cert. Ai, sí. Sí, senyora, sí, senyora, ja el tenim aquí. Bé, hem de parlar de moltes coses, perquè avui tenim una agenda plena d'històries. Però és perquè tu triis i remenis el que t'agradi més, eh? Perquè és cansat.
Cap de setmana portes dos, mira, tres, quatre, ho estic comptant ara mateix, eh? Cinc, sis, set, set, set, eh? Set activitats. Però tria, tria, tria, tria la que vulguis, eh? Són tres dies, eh? Recordem de festa. Ah, clar, també hi ha coses... És veritat, hem de tenir tota la raó. En fi, va, comencem per la 34, festa de la sidera a Torrelles de Llobregat.
El cap de setmana, d'aquesta setmana, arriba la 34ena Festa de la Cirera a Torrelles de Llorat, que és on hi ha Catalunya en miniatura, per cert, amb l'objectiu clar de... es farà la cirera en miniatura, amb l'objectiu clar de promoure la producció de qualitat i de proximitat dels pagesos locals i la gastronomia elaborada amb cireres. Per tant, cirera power, una mica, no?
Sí, però les cireres no són pas en miniatura, eh? Ah, va, va. Són d'aquelles gordades, eh? No sé si les heu vist mai, perquè jo acostumava a comprar de vegades molt, eh?, al súper, que de cop i volta l'esparcat i veus aquelles cireres gordades i dius, carai, saps? Això sí que és una cirera, no? I tant, i tant, i tant.
Torrentes d'Olbrat, el coset de Sant Boi, perquè veu que no sap pas tan lluny. Si voleu comprar estupendes cineres, podeu anar allà. Totes les activitats que es fan aquí, m'agrada molt una que fan, que és el primer certament de lectura en veu alta.
Sí, sí, heu de portar el conte, que més us agradi, és allà llegeixen en veu alta, eh? Vull dir, el pots llegir tu, però si et fa vergonya, tenen gent que llegeix també en veu alta. Ah, que xulo, jo vull fer-ho, això. És molt xulo, no? El que passa és que hi ha prèmi, o no, pel que faci llegir millor el conte? No, no, no, no, és simplement participar, no és cap concurs, no és cap... No, no, no, no, eh? Però que m'ha fet molta gràcia, perquè penso, llegeix en veu alta, jo des del col·le que no llegeixo així com en veu alta per gent, no?
Tu pots dir més, però jo és allò que dic, home, té la seva gràcia, té la seva gràcia. Clar, clar, molt bé. De totes les activitats, aquesta és la que més m'agrada, encara que també fan una presentació del pa de Torrelles, que també està molt bé. Perdona, també a la zona de Barracas estic llegint un espai amb estants per menjar i beure i un escenari on s'han programat diferents actuacions des de 8 divendres fins al diumenge 8 de juny. Si algú vol...
A les arraques fan un monton de coses, eh? Hi ha activitats de música, copars i històries aquestes, vàries, eh? Sí, exacte. Però jo aquí, pels foranis, el millor és el tema del mercat, eh? I, si voleu, teniu també una altra pitjada de Reim, diumenge. Ah, sí.
i una paella popular. Ah, molt bé. Si algú vol més informació, perquè hi ha moltes coses, té la pàgina web festacirera.cat, on aquí al costat de Torrelles de Llobregat. Jo ho veig molt amb família, tot això. Com també la següent proposta de l'antiagenda que ens presenta l'Eli, que és la fira de màgia al carrer de Torrelles de Montgrí.
Concretament es diu FIMAC. No em mata gaire, eh, amb el nom. Fira, màgia, FIMAC. És clar, eh, aquestes coses són així. Si posen nom molt raro, què? No va a ningú. Sonimac. Sonido y imagen. Això ho fan molt també. Construmat. Construcciones y materiales. Venga.
Bé, doncs la Fira Màgica al carrer de Turroella de Montgrí tindrà lloc aquest cap de setmana i, vaja, hi ha un munt de coses, no? 28 espais, 50 artistes, més de 150 funcions. La gràcia és que tot passa al carrer i, per tant, la majoria són gratis. Sí, de fet, ja tot... És un festival bastant gran, eh? Hi ha tot un seguit d'activitats que es fan al teatre, eh? I tota la resta, que jo crec que és la que és més divertida i més si fa aquest bon temps que...
és anar passejant pels carrers i deixant-se sorprendre per la màgia, perquè et faran molta màgia de prop. Evidentment, tot el que es fa a carrers, molt màgia de prop i aparells. Si voleu màgia de grans aparells, haureu d'anar més aviat a escenari. I, a més a més, també hi ha tota una sèrie de presentació de jovenes magos, de magos niños... En fi, no us l'acabeu, és que no us l'acabeu, perquè hi ha moltíssimes... A les grans fires de màgia...
per no dir de number one que es fa aquí a Catalunya. Per cert, hi haurà, com dius tu, moltes activitats de màgia, de manualitats. Atenció amb això de cupcakes, que això no sé què té a veure amb la màgia, però vaja, ja ho colen. Suposo que és per tenir els nens entretinguts mentre tu vas a Porà i a fer coses. Ja, ja, ja. I també castell de sorra. Clar, el ser Torroella de Montgrí, la part de platja, no? Però la part de platja de Torroella és l'Estartit, o sigui que tampoc no sé si els castells de sorra... Què que fan? La sorra de l'Estartit i la porten cap a Torroella?
De tota manera, t'haig de dir que els veritables escultors de sorra, la sorra de platja no és bona per fer escultures de sorra. Ah, no? No. Tota la vida jo fer un castell de sorra amb la sorra de platja... Sí, però no els fas molt alts, els fas amb una certa alçada, diguem-ne, i a més a més no et duren massa. Bé, no.
Però els autèntics escultors de sorra, que fan escultures que són durables, que duren una setmana, dos, tres, ho fan amb sorra i que, a més a més, pots elevar-la, pots compactar-la i pots fer coses més elevades que no pas. Pots fer coses de cinc, sis metres, set, i autèntiques bestieses. La gent que treballa amb aquest tipus de sorra és sorra d'obres, sorra de cantera, diguem-ne, i l'han de portar després.
Jo potser aquesta sí que serà així en superfície, eh? També es fan castells de sorra, evidentment la gent que té platja fa certaments de sorra en platja, no? Però ha de ser una sorra especial, no totes les sorres serveixen per fer-ho, això, eh? Ah, doncs jo pensava que sí, perquè jo vaig veure uns que tenia la sorra, anava mullant amb aigua o amb un líquid o alguna cosa especial i anava posant.
Sí, de fet, també la gent pensa que quan estan seques és quan duren més, i no, és quan estan humides. Quan estan seques es desfant, quan estan humides és quan aguanten. I els escultors de sorra el que acostumen a fer perquè aguantin és mullar o remullar les escultures amb aigua barrejada amb cola. Home, i escultures d'aquestes que duren mesos i mesos, clar, perquè estan enganxades. Clar, i amb la cola queda més enganxada, encara. Si algú vol més informació d'aquesta fira de màgia al carrer de Torrolla de Mongri, podeu visitar la web. Sí, clar, però amb escultures de sorra em parlarem un altre dia, si plega. No, no,
Perdona, però sí, sí, sí. Hola! Què passa? És un temble que he tocat molts anys de la vida. Sí? No, però home, perdona, perdona, a veure un moment, calla, calla, a veure, para, para, para. Què vols que fem un especial d'escultures de sorra, avui? No, no, no, el dia que facin algun certamen d'aquest, si voleu, jo us ho posaré a l'antiagenda, ja en parlarem. Ah, home, no, però escolta, home, Eli, ja és que...
Hi ha vinedes en fan... Però és que hi ha més coses, em sap greu, perquè hi ha moltes coses avui i hem d'anar pensant... Avance, avance, tria, tria. Si voleu més informació hi ha fimac-magia.com d'aquesta Fira de Màgia al carrer de Torroella de Montgrí. Passem ara a la Fira de la Pagesia i al Medi Ambient de Carrera de Mar. Com m'agraden això?
com m'agrada, perquè ja està tot a punt, perquè comenci la primera fira, és la primera que es fan a Cabrera de Mar aquest cap de setmana. Productes de la Terra, un clàssic, no, Eli? Sí, home, sí, a més pagesia, imagina't, tot el que és el producte del Maresme aquí, a tope.
Jo també he de destacar, com sempre, jo he fet aquí l'espectacle d'aus salvatges, on podem veure àligues, mussols reials, corps africans, etc. Posa aquí, els corps africans, tinc certa curiositat. Però a mi sobretot el que m'agrada d'això, si n'hi ha, són els mussols, que trobo que a mi és un animal que m'inquieta. No ho sé si n'hi haurà o no.
Sí, no ho sé, aquell coll que tenen, no? I aquells ulls, a mi m'inquieta, m'inquieta. I aquí també podrem tenir una rossada popular, eh? Ah, sí? Sí, el dia 8. Ja en tenim dos, de moment, de rossades populars al 8 de juny. Mussol a la cassola o no?
En aquest cas, deu ser dur de menjar el mussol, no? O què? Como ave de corral? No he sentit mai que el mussol es cuini. No, ni els ous, ni res, no? Què passa amb el mussol? Per què no ens el mengem? Ja que ens mengem tot tipus d'ous, probablement. Deu ser difícil de desplomar. Deu tenir molta ploma i després us quedem-nos res, o què? Sí.
No ho sé, que gira el cap d'aquesta manera rara, que no sigui... I no t'acostes perquè dius calla, a veure què passarà. En fi, segur molt més informació, hi ha la pàgina web de l'Ajuntament, que és cabrerademar.cat. Passem ara a la Fira de l'OU de Sanguim de Freixanet.
I és que seguim de Fresh Night, ja està preparada per la 18è edició de la Fira de l'Ou, que tindrà lloc aquest diumenge 8 de juny. A veure, la Fira de l'Ou, Eli, de què va això? Xifres, xifres, xifres. Sí, xifres, xifres. Tots els participants tindran, o tota la gent que hi vagi s'acosti, els hi regalaran mitja dotzena d'ous, estan previstos uns 20.000 ous per donar. I es fa un esmorzà popular a primera hora de la Fira que, bueno, es donen un parell d'ous ferrats fins a 2.000. 2.000 primeres persones, les 1.000 primeres persones que arribin, de fet,
a veure si te'n donen dos gous, són les mil primeres persones, podran esmorzar un estupendo ou ferrat allà sanguí. O sigui que, bueno, xifres que són les que us agraden, que jo ho sé, això. Activitats infantils, pots donar de menjar a les gallines i recollir els ous, que a mi això també m'agrada, vull dir, jo estava intentant tenir una criatura per no fer aquestes coses, donar de menjar a les gallines, recollir ous i tot això, que quan vas a adulta no t'ho deixen fer. Però només és per petits, això?
Sí, sí, sí, però és això, és l'excusa per fer. Tu tens un nen ja i pots fer totes aquelles activitats que no, allò, aquesta és una d'aquelles que dius, jo vull fer-ho, sóc gran. No, tu que ets gran no ho faràs, ho faran els nens. Home, però sí. Se t'ha passat l'arròs per recollir ous i el toca-toca i tot això. Si hi ha algun adult que no li agradin els ous, podria fer-la, no?
Pots vos canviar, no? Pots dir, escolta, és que a aquest nen no li agrada, puc fer-ho jo. No ho sé si ho han contemplat, això. Bé, l'ou com a protagonista, no? M'imagino que també hi haurà plats de diferents índoles on l'ou s'utilitza de diferents maneres. Sí, home, hi ha sorteig, a més a més, de lots de productes relacionats amb el món de l'ou. En fi, sí, sí, ja et dic, hi ha tot... Os pintats, jo em tallaria d'os pintats, també, que té la seva gràcia, eh? Vull dir que, en fi, hi ha un concurs sempre... I fan una entrega de premis...
De fet, cada any entreguen un personatge d'ous, no? Sí. N'han fet diversos, de fet, el Laporta, bueno, hi ha passat molta gent per aquí. I aquest any li donen la llitura seva. Perdona, té com a doble sentit, no? Un personatge d'ous, per exemple. Sí, sí, sí, que li ponen part. I aquest cas...
En aquesta edició, doncs, és l'Illitra Esteve, que és un noi que va tenir un accident, és un pilot de Formula 1, un pilot de rally, que ha tingut un accident i s'ha quedat petraplègic, i tot i així ha seguit... Ha continuat, no?, perquè em sembla que va participar el Dakar d'aquesta última edició amb el seu cotxe adaptat. En fi, si voleu més informació, sanguim.cat, és la pàgina web de la Fira de l'ou de Sanguim de Freixanet. Que Sanguim de Freixanet està...
Està al Penedès, o m'ho sembla a mi? Sanguin de Freixanet està... No, està... Ja t'ho diré. A veure si podem buscar-ho, això. A Cervera, per Cervera, diria. Ah, per Cervera, sí. A l'àrea de Guisona, per allà. Per la Segarra, diria. Ara ho busquem. Mentrestant anem repassant més activitats, com per exemple el que també hi ha aquest cap de setmana, que és la Fira del Pa de Castelló d'Empúries.
Per què sí, a firar d'ous, i el dia ha d'haver-hi firat el pa per sucar. Efectivament, efectivament. Primer anem a Castelló a agafar el pa i després anem cap a Sant Gim de Freixenet a sucar. No passem el pa i quedem-nos en l'ou, perquè on havies dit, Eli, que estava?
Sanguí. Per Cervera, per allà... Jo dic el Penedès, perdona, jo dic el Penedès, eh? Què és, Cristina? Lleida, eh? Lleida. Per la part de Lleida. Bueno, mira, no anaves amb queminada, Eli. Jo t'ho m'he apropat més tu que jo. Però on està Sanguí de Freixenet? Al costat de Lleida, Lleida? No, per allà, no? La que s'agarra. Tu dius la Sagarra, llavors. Eli, vens?
En fi, la Fira del Pa de Castelló d'Empúries, el proper 8 de juny, es celebra a Castelló la setgena edició de la Fira del Pa amb algunes novetats. Si l'any passat el convida per ser el Pa de la Tramuntana, aquest any és la cervesa rufa blat dels aiguamolls a l'Empordà. Tot molt nostrat i tot molt a prop, no? Clar, és això, la cervesa dels aiguamolls, escolta, ho veus que et digui, està fantàstic.
I teniu totes les botigues al carrer, un munt d'activitats, a més a més, eh? Fins i tot, si aneu amb les criatures, podreu fer una... Es l'ensenyaran a fer una bossa pel pa, eh? Un taller de costura, costura familiar, amics meus. Eh? Que això està molt bé, i a més ara el trepillo i tot això, jo ho deia l'altre dia, estava moda, eh? Doncs que més que fer trepillo amb els nens. I fer-te, doncs allò, la teva pròpia bosseta del pa. Aquí, ja diu el refreny català, aquí te mato, aquí trepillo.
Bueno... Home, si no n'hi ha un, si no n'hi ha un, estem a punt d'acabar la secció, eh? M'he aguantat molt. Quan has parlat els ous de San Quim de Feixenet, perdó, m'he aguantat molt. Bé, alguna cosa més sobre la Fira del Pa de Castelló Empúries? No, no, no, passa cap al grup, passa cap al grup. Castelló.cat és la pàgina web, si voleu més informació. I ara sí, efectivament, com ens agrada la festa del timbaler del grup. Ja és aquí, la quinzena edició d'aquesta festa que...
Va tremolar a tothom. Es celebrarà aquest cap de setmana 7 i 8 de juny. Home, a veure, Eli, què és el que hi haurà? Perquè cada any veiem algunes imatges per la tele i la veritat és que ens agrada molt veure la gent disfressada d'època del segle XVII o XVIII. Del 1800. 1800, a segle XIX llavors. A començament del segle XIX, 1808, no?
Sí, sí, de fet, ja és de tota la història aquesta, veurem els francesos desfilar, veurem ja totes les dramatitzacions abudes i per haver, dels sometents, campament militar dels francesos, timbalers, damunt i avall, bueno, estarà molt bé això, està de gràcia i fa tot això que m'agrada molt.
I, a més a més, el fet que jo em pensava que això del Bruc estava bastant lluny i què va, està aquí a Igualada. O sigui que, escolta'm, tampoc hem d'anar massa lluny. No, però el Bruc està aquí al peu de Montserrat, no? Sí, sí, sí. Es podrà que el bit de representacions teatrals al carrer que commemoren aquesta victòria contra les tropes napoleòniques de l'any 1808 a l'entorn de la llegenda del timbaler del Bruc. I, a més a més, també passaran la pel·lícula Bruc que vam fer fa anys o no?
Sí, sí, no, home. Un mercat, oferes florals, premsa d'olivades, en fi, tot tot això. Paran, paran, pensaran olives també, eh? Paran allò una, sí, per qui vulgui i tingui curiositat per veure, allò una premsa d'olives, faran això a la premsa d'olives.
Bé, doncs això serà aquest cada setmana, com diem, aquest dissabte i diumenge, el Bruc. Si voleu més informació, bruc.cat. I acabem amb l'última antiagenda de la setmana, que és el quart mercat. Vas a tope, vas a tope, no calia fer-les totes, tampoc, home. Com que no? Perdona, clar que sí, que la gent escolleixi, home. Ai, ja tinc escollida. Bé, doncs mira, tenim un minut per comentar que hi ha el quart mercat de les espècies d'Argençola, no?
Sí, sí, sí, que em fa molta gràcia, perquè, bueno, aquesta s'ha dedicada en concret a la mostassa, que està molt bé, que a més a més aquí es veu que són productors de mostassa, jo estava com molt pendent, jo no pensava que fos catalana, i tenim mostassa catalana. Sí, jo em pensava que era més allò, clar, a Alemanya, una cosa així. Aquí també, eh? No, no, no, però sí, sí, aquí també són grans productors de mostassa, es veu terren dins produint mostassa, i aleshores, doncs, a banda de ser, hi ha tota una sèrie de...
Estans dedicats a diverses espècies i fins i tot hi ha un concurs de sal aromatitzada. Això és a Ciançola, és un mercat que rememora el paper de Catalunya Central en el cultiu del safrà al segle XIX i en guany, com dius tu, la protagonista serà la mostassa. Ho hem de deixar aquí, no tenim temps per més. Cristina, la teva preferida quina és? Jo me'n vaig a la cagarra. A la cagarra, eh? A sanguí, a menjar of. A la cagarra, molt bé, molt bé. Eli Capdevila, moltes gràcies. Fins la setmana. Fins la setmana. Adéu-te.
Catalunya Informació. En punt les 6.
Artur Mas prioritza el viatge als Estats Units a la proclamació del nou rei i, si no pot fer-ho compatible, enviarà un representant als actes d'entronització. D'altra banda, el conseller Oms ha afirmat a Suïssa que el veritable motiu de l'abdicació del rei és mantenir el negoci familiar.
Ja són nou els col·laboradors de la revista El Jueves que han decidit plegar per la retirada d'una portada crítica amb l'abdicació del rei Joan Carles. L'autor del dibuix, Manel Fondavila, diu a Catalunya Ràdio que la revista canviarà i serà una altra a partir d'ara. Espanya comença a tornar els diners del rescat bancari europeu. Amb aquesta decisió, el govern de Rajoy pretén reforçar la confiança en l'economia espanyola. El Consell de Ministres ha aprovat també reduir les comissions que les entitats cobren al comerç per les operacions amb tarxeta.
L'IBEX 35 ha superat els 11.000 punts per primera vegada des de fa 3 anys com a ressaca de les mesures d'ahir del Banc Central Europeu. Ha tancat amb una pujada de l'1,7%. També hi ha hagut guants encara que més moderats a les borses europees de referència.
Barack Obama i Vladimir Putin es reuneixen per tractar de la crisi d'Ucraïna en una reunió improvisada en Normandia. Els presidents dels Estats Units i de Rússia participen en els actes pel 70è aniversari del decisiu desembarcament de la Segona Guerra Mundial.
Els aldarulls pel desallotjament de Can Vies han provocat fins ara 74 denúncies per danys a béns privats que no s'han quantificat. Ho recull un informe municipal que situa en 415.000 euros les pèrdues provocades en mobiliari urbà i edificis públics. Els principals costos són en contenidors i serveis extra de neteja.
El professor d'Institut de les Illes que fa vaga de fam en defensa de l'escola en català ja fa 30 dies que no ingereix res i ha perdut 15 quilos, però manté un bon estat anímic. El govern balear diu que té la intenció de dialogar, però de moment no ha concretat cap trobada. Sapiguem també a aquesta hora com se circula per les carreteres del país. Equip viat, endavant.
Doncs encara hi ha cues o lentitud, si més no, a la ronda de dalt, des de Valldaura fins a Diagonal, en sentit Trinitat, i de Colls a Rola, Pedralbes, en sentit Llobregat. A la ronda litoral, les cues de Zona Franca i Cantones, en sentit Trinitat, i a Barceloneta, lentitud, en els dos sentits. L'AP7 encara carregada a aquesta hora a Barberà, en sentit nord, i un quilòmetre de lentitud encara a la C17 de Parets, en sentit Vic.
Catalunya Informació. Titulars d'esports. Definida la final masculina de Roland Garros, acaba de guanyar Rafael Adal, Andy Murray, i ho ha fet en 3-7, 6-3, 6-2 i 6-1. El seu rival diumenge serà Novak Djokovic, que abans s'ha imposat el letó Gulbis en 4-7.
I a la Fórmula 1 han acabat els primers entrenaments lliures del Gran Premi del Canadà, amb Fernando Alonso, que ha marcat el millor temps, el pilot estudià Ferrari, a les 8 hores d'aquí, la segona tanda. Pel que fa el temps, tarda amb sol en general i amb algunes nubolades al Pirineu de Lleida. El cap de setmana serà solellat i pujaran les temperatures amb alguns nubols baixos o boires en alguns trams de la costa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 3 minuts, us parla Andrea. Bueno, explicar el paper de les dones el 1714 a Catalunya és l'objectiu de la xerrada que impartirà demà la mestra i diploma d'antiologia Roser Garrigà a les escoles. Serà en una conferència que organitza el grup Nostra Dona de la parròquia dels Sants Just i Pastor.
El tricentenari marca en guany molts actes arreu de Catalunya, aquest és un d'ells, i Roser Garriga s'encarregarà demà d'explicar la rellevància que van tenir les dones el 1714. Asegura Garriga que si les dones no s'haguessin fet seu al setge de Barcelona, els homes no l'haguessin seguit. A més a més, les dones d'Església també tenien un paper important en la societat catalana, tot i estar marginades per la mateixa institució.
El 1714 Tothom hi era, les dones també, és la conferència que explicarà tot plegat demà de la mà de la mestra i diplomada en teologia Roser Garriga. Serà a dos quarts d'onze del matí a l'espai de formació de les escoles.
Més coses aquest mes es faran dues sessions obertes per debatre sobre el futur de Collserola. Seran el dia 10 i el dia 19 i es parlarà separadament dels usos del parc natural i de qüestions urbanístiques. Dimarts dia 10 es farà un debat sobre els usos a Collserola, com ara quins usos en fan les bicis i els caçadors, l'ús nocturn, l'agricultura, entre d'altres. I dijous 19 serà el torn del debat sobre temes urbanístics, per exemple, masies, equipaments i vials. Es faran a les 7 de la tarda a la sala Isidore Cònsol de Can Ginestà i tota la informació que es tractarà
Es pot consultar a l'espai participat del web santjust.cat.
I un apunt més, el col·lectiu Suma té estrena a seu a Sant Just. A partir del proper 16 de juny aquest col·lectiu, sense afany de lucre i no partidista, tindrà el seu lloc social al centre cívic Joan Maragall cada dilluns de 6 a 8 del vespre. L'objectiu és que pugui acostar-s'hi tothom qui vulgui per afiliar-s'hi o bé per preguntar dubtes o demanar informació. La seva intenció és estendre el debat social i polític sobre Catalunya i el seu futur i també la consciència que cal que la societat civil catalana s'impliqui en el procés sobiranista.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició vespre a les 7. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials, al Facebook i al Twitter. Que vagi bé. Molt bona tarda.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Sí, sí, avui de la tarda, benvingut a la segona hora de la Penya del Morro.
D'aquí una estona amb la Júlia Atmella acabarem el programa i també la setmana al seu espai de música que per ser avui ens parlarà de Joan Dausà i els tipus d'interès. També tindrem el senyor Benito que ja corre per l'estudi número 1 de la ràdio. Senyor Benito, bona tarda. Descansi, descansi. Ja puc parar?
Com que va dir vostè, que hauria de fer set voltes a la taula. Quan arribava tard, quan arribava tard ho havia de fer, però no té temps encara perquè hem de fer el cinema amb el Jordi Roca i el trending tòpic de la segona hora amb la Cristina Marques.
Què fa, aquest de les sintonies? Sí, és la nova ràdio. És que jo li porto coses noves. Ah, doncs sí, m'ha agradat, m'ha agradat. Torna a posar la sintonia i cantem-la, que això... Ah, bé. No, jo també la canto amb vostè, eh? Vinga, passem cap al tren intòpic. Ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta
Bé, avui ha sigut el més comentat de Twitter X-Men, perquè avui arriba a les grans pantalles, una de les tonteries fem, eh? Una de les pel·lícules més esperades per tots els fans de la saga dels mutants. Sí, amb X-Men's, dies del futuro pasado, arriba avui a la gran pantalla la sisena entrega dels mutants de la saga de Marvel. La saga, una de les més longeves i rendibles del cinema, de superheròs, es presenta com a protagonista de les estrenes de cinema d'aquest divendres, tot i que això suposo que haurem de preguntar després al Jordi Roca.
L'expectació, no obstant, a Twitter també ha estat i és màxima i no és per menys, perquè avui es presenten nous mutants. Un dels més destacats és Mercuri, interpretat per Evan Peters, un mutant que té per capacitat ser més ràpid que l'ull humà. Però, tot i les novetats i la quantitat de nous personatges que s'incorporen, qui no podia faltar serà un dels grans protagonistes, l'Obezno. Per tant, una reunió de nous i antics protagonistes de la saga... Perdó, una pregunta que estic pensant. Com es diu l'Obezno en català?
Llobetó. Llobetó, però el nom així original no es tradueix, no? És com si jo a ti et dic... És Wolverine. Jorge. No, però és Wolverine, llavors. El nom original és en anglès. Sí, en anglès, sí. Però li diuen Llobet, no? Bueno, però perquè el doblatge... L'han traduït al castellà. Sí. Llavors, si fessin el doblatge en català... En català seria... Llobetó. Llobetó. No és el mateix, eh? Ja, no queda igual, però... O sigui, que viene... Que viene Llobet, eh? Quedaria laquela, la baguera... Diu, que viene Llobet, no, hòstia, que cague. Diu, escolta, que ve Llobetó. Dius, va.
Que vingui, que vingui. I què diria? Tan com puc. Doncs Llopató, si ho prefereixes, sí, interpretat per Hugh Jackman. No, no, no, jo no. Interpretat per Hugh Jackman, que precisament ha estat un dels actors que ha destacat com a cosa més impressionant de la pel·lícula aquest nou repartiment del qual disposa.
Per tant, com hem dit, una reunió de nous i antics protagonistes de la saga que 20th Century Fox presenta com la més ambiciosa de les entregues rodades fins ara. I com a punt, Jordi, destacar que aquesta nit, a tres quarts de deu de la nit, a quatre, s'emetrà la pel·lícula X-Men primera generació. Per a totes aquelles persones que avui no vagin al cinema a veure-les, que facin un recordatori. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, periodista curiosa, diu, arriba una de les estrenes més esperades. X-Men, dies del futur passat.
Un altre comentari és el Víctor Esquirol. Diu, X-Men, dies del futuro passador. Potser esperava més de Brian Singer. Potser Matthew Bauk va deixar el llistó més alt del que creiem. Nevermore diu, la meva mare no em deixa anar a veure X-Men perquè m'ha pujat la febre. Bé, en fi... Doncs mira, que posi 4 avui. Sí, que posi 4, per exemple. Bé, la X ve d'incògnita? No, es despeja sola. Sí, sí, sí.
Bé, tenim el telèfon que segurament també ens en parlarà, segurament no, ens en parlarà d'aquesta estrena, el Jordi Roca per parlar de cinema. Jordi, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Molt bé. Com es viu des de la costa oest dels Estats Units, al Malibú? Sempre està igual vostè, eh? Que no està en Malibú, el Jordi Roca. Ah, no? No, ara li sembla que està Rússia, no? Ah, està Rússia. Sí. Jo vaig canviar entre destinacions, en lloc, i tot. On està? De Rússia? De Rússia on està? Vladivostok?
No, no, no, estic a Sant Petersburg. Ah, vostè, clar. Vostè té classe, eh, senyor Roig, vostè té classe. Va ser elegant. Sí, sí. A veure, tu, Vladivostoc. A l'Avinguda de la Perspectiva Nyepsi. Què diu, ara? És un carrer de Sant Petersburg. Ho diu com si jo... El Franco Batllado té una cançó que en parla.
No t'encallem perquè avui es estrena Jordi Díaz de Vinilo i aquest és el tràiler. Todo lo que necessitem és amor. All you need is love, ja lo dijeron Ronnie Stone. Tengo humor. Mucho humor. Llámame urgente perquè le estoy pagant con mi salut. Soy maduro, no soy inmaduro, soy maduro, soy maduro. Yo no pude ir preso oficial, escúcheme, yo me estoy por casar.
La familia de los Pulitzer. Ana, ¿qué, pariente del papa? Ese es Ratzinger. No, ese es el dibujito del robot, Ratzinger Z. No, ese es Massinger. ¿Qué, igual que la de nueve semanas y medio? Sí, sí, Kim Massinger. Qué buena que estamos.
Bé, doncs ja ho veiem. Arriba des d'Argentina, dirigida per Gabriel Necci. És una comèdia argentina que, per cert... No ho havia anudat. No s'ha estrenat aquí. No s'havia estrenat encara fins avui, però és una pel·li que jo... A veure, no vull dir res, però jo l'he vist, aquesta pel·li.
Com que ja l'has vista? Potser no volia dir això, no, una antena? No, però ja l'he vista jo. Com t'ha arribat aquesta pel·lícula? No ho sé. Perquè als videoclubs no està i a les sales de cinema tampoc. Ui, doncs no ho sé, no ho sé, no me'n recordo. Bé, en fi... Què toca amb l'ordinador vostè? Ah, no, ja me'n recordo, va ser una preestrena que vaig anar a alguna cosa. Segur que tingueu una mica el sentit que potser te l'han enviat a un DVD perquè segurament... Sí, sí, segur, segur que va ser això.
Escolta, Jordi, gràcies per arreglar-ho, per intentar ajudar-me, per això. De totes formes... Home, jo sempre he disposat, s'acosta a final de temporada i... Ara sí, eh? Ara sí. El que no has fet durant els vuit mesos, nou mesos de temporada, el faràs a l'últim mes. Exactament. És l'esperit. Atenció perquè aquesta pel·lícula no està mal, eh? A mi em va agradar. Jordi, de què va? Mira, en aquest cas són quatre amics que per ells el més important és per un cantó la música i l'amistat. Són amics des de fa molt temps, des del col·legi, quan van descobrir que tenien...
La música com un dels atones que tenen en comú ells quatre, són un grup inseparable. Un d'ells, bé, són tots molt artistes, perquè un d'ells és locutor de ràdio, l'altre és director de cine, l'altre és el líder d'una banda musical, que han sigut els Beatles, i el Facundo, que sempre va assumir amb ser compositor, però, mira, treballa en un cementiri privat.
Que és el que passa, que quan un d'ells es casa, doncs, crea un terrenastatge amb tota la seva amistat i amb com es volen plantejar-se la vida. En fi, una comèdia d'amics barrejada amb música i moltes dones. Bé, doncs aquesta és una de les pel·lis de la setmana, que s'estrena avui. Passem cap a la següent estrena, que és L'Hijo de l'Otro, una producció francesa de la realitzadora Lorraine Lévy. Aquest és el tràiler.
Tu padre y yo te hemos querido cada segundo de tu vida. Siempre serás mi hijo. ¿Cómo son? Son palestinos. ¿Y tu bebé? ¿No tienes ganas de abrazarlo? Sí. Soy mi peor enemigo y sin embargo tengo que quererme.
Nunca has pensado eso. Es como si no existiera. Yo no puedo sentirme judío y tampoco me siento árabe. Tendré que cambiar mi equipa por un cinturón de explosivos. Por favor, no digas eso. Bueno, aquesta és la pel·lícula... On passa? A França, no?
On passa aquesta pel·lícula? És francesa, però... A Israel passa. Sí, perquè en aquest cas és un drama absolut. Per la banda sonora ja ens ho imaginàvem. Bé, en aquest cas coneixerem dues famílies. Una d'elles té... Bueno, les dues tenen un fill, però en aquest cas la protagonista, un dels fills, està a punt d'entrar a l'exercit i realiar
moment en el qual descobreix que, en veritat, no és fill dels seus pares, no és el seu fill biològic, sinó que va ser intercanviat al néixer i que, en veritat, ell és palestí i és fill d'una família de la França de Cisjordània. Clar, a partir d'aquí, doncs, la crisi d'identitat que sent ell, que ha estat educat, diguéssim, amb un odi contra l'altra banda durant aquesta guerra i que a sobre està a punt d'entrar amb el que és el seu orgull màxim a l'exercit israeli a descobrir que ell és palestí, doncs, causarà un terrabastellat a les dues famílies i, doncs, per intentar perdonar-se una mica i també
per ajudar-se un a l'altre a entendre quina és la situació de l'altre, ser una mica empàtic. Els dones coneixen, no?, entre un i... Sí, sí, s'acaben coneixent. O sigui, les mares, la mare i el pare, de les dues famílies, decideixen reunir-se per aclarir una mica la identitat dels seus fills.
Bé, doncs aquesta és la pel·lícula El hijo de l'otro Passem a la següent estrena Que està boníssima, eh? És l'estrena de la setmana, eh? La que comentaré ara, molta atenció Es diu Pancho, és una comèdia espanyola És un gos Sí, el Pancho El que marxava amb els diners Sí, el Pancho, el perro millonario Que la van presentar a Màlaga En Patricia Conte, Iban Masagué, Següent de la Rosa i Marta Aces Aquest és el tràiler de Pancho, el perro millonario Este verano Ah, sí? Home...
Ay, por favor. Y todo lo que el dinero no puede comprar. Me pienso salir de casa.
Això és una broma, no? No, no, no, han fet la pel·lícula Pancho, el perro millonari, jo trobo una idea genial, eh? Sí, ara jo faré una del calvo aquest que netejava, el Don Limpio. Ah, el Mr. Proper. Home, no, però què és això? És com una mena d'espin-off, o sigui, d'anunci a l'armetratge, jo això no ho havia dit mai a la meva vida. Home, a més a més, coincideix amb una cosa, eh, el Pancho, i és que avui hi ha sort extraordinària de l'Euro Millones, 100 milions d'euros, no sé si coincideix o no.
No sé si s'estrena justament per aquest motiu, però el cert és que a mi em sorprèn molt, i estic molt content que sigui així, no sé, intentar ser una mica creatiu, sorprendre una mica, si més, no? Hòstia, però és que jo pensava que era broma, eh?, de debò, eh?, perquè he dit això del Penxo, que em recordava el gos aquest, que s'anava amb els diners, però no me'n pensava mai a la vida que s'hagués fet una pel·lícula d'això.
No, no, més és el... Bé, el gos suposo que ja no serà el mateix perquè de l'anunci vulguis que no ja fa alguns anys, almenys no dos, però la raça és exactament la mateixa. I en aquest cas què passa? Que el gos se'n va amb els diners o...? Bé, en aquest cas el gos és multimilionari, té molta pasta i doncs està cuidat per l'Ivan Massaguer i també per la Patricia Conde. El que passa és que hi ha un altre home multimilionari que vol intentar robar-li o estafar-lo i com que està ben assessorat per l'Ivan Massaguer, la Patricia Conde, com que no ho aconseguirà,
doncs decidirà quasi secuastrar-lo, fer tot el possible per emportar-se tota aquesta fortuna del Pancho. Però bé, una comèdia que mira, tot i que els actors, principalment per Patricia Confer, em sap bé, diu, però és així, no és que siguin molt bons, però crec que és una bona iniciativa i que està bé, no ho sé, és diferent, almenys. Una pregunta, eh? Posaran l'anunci abans d'emetre la pel·lícula? Perquè és com una mica la continuació, no? Som amb els diners i ja és multimilionari.
Jo no sé si els senyors els han pagat una pasta per fer la pel·lícula, per produir-la, perquè, clar, això és una publicitat bastant bona. Sí, sí. Bé, això és un anunci, de fet, de Loterías y Aposas del Estado o Oro Millón? No, jo crec que era Loterías y Aposas del Estado. Sí, perquè Oro Millón no paga. Loterías y Aposas del Estado. Està dintre de bo. A mi l'anunci em m'agrada molt, eh? Pancho, el perro millonario, llavors sortia allà. Pancho li ha tocado la loteria i es veia el gos així. Sí, sí, sí.
Se'l veu a la pel·lícula, també, ja està xorrat, eh, amb un despatx i tot, contra casa. I sortia a la piscina, no? Sí, sí. A mi em fa molta gràcia, això, eh? A mi també fa gràcia. Sí, jo crec que és divertit. Ara, potser és una merda, la pel·lícula, eh? No. No?
No, una pel·lícula d'una qualitat interpretativa i una realitat espectacular. Perdona, segur que els Goya de l'any que ve fan la broma i el Pancho el deuen nominar o alguna cosa. Home, perdona, és que com a director, com es fa per dirigir un gos? Per fer-li entendre que vols que posi aquesta cara o que no? Però que estan entrenats i utilitzen també sistemes informàtics i coses d'aquestes, no? Jo crec que aquí els efectes audiovisuals són importants. Que no és tot de veritat. No.
Quan algú s'agafa el telèfon, allò no és veritat, eh? Ah, no? I quan algú es parla tampoc? Home, perdona, et dic una cosa, el panxa aquest, eh? Per anar-se'n amb tots els calés, tonto no devia ser, eh? Per tant, segur que s'havia agafat el telèfon. Bueno, en fi, escolta, va, parlem ara de la següent estrena, que avui ha sigut Trentin Tòplic, ho hem comentat fa un moment, estem parlant de X-Men, Días del Futuro Passado, eh? A veure si ho entenc, això. Sí, és molt difícil, jo ho he estat pensant, aquest títol, és que no l'entén ningú.
hi havia un llibre d'un escriptor que es deia Daniken que escrivia sobre coses així de misteri, com un quarto millenio un quarto millenio, sí, coses d'aquestes, el bon Daniken i tenia un llibre que es deia Recuerdos del futuro y regreso al pasado Bé, doncs escoltem el tràiler si ho sembla Una pel·lícula i tot Professor, sí que és difícil de creer Me han enviado a buscarle desde el futuro dentro de 50 años ¿Puedes repetirme eso? Presta atención
Al principio, los centinelas solo atacaban a los mutantes. Después empezaron a atacar a todo el mundo. He venido de muy lejos para que nos guíes, nos reúnas. Los X-Men. Necesitamos tu ayuda. Dile al que te envío que estoy ocupado. La persona que me envió fuiste tú.
Una pel·lícula crispatera. De bucle temporal, no? Sí, ja ho veig aquí. Això com ho ha solucionat? Perquè ja han fet algunes pel·lícules d'X-Men i arriba un punt ja que la Terra l'han salvat 3 o 4 vegades.
Sí, però sempre està en perill la Terra. Cada vegada que s'acaba la pel·lícula i acaba bé, el dia següent ja torna a estar en perill i l'han de tornar a salvar de nou. Aquest moment sempre fas el mateix. Paren el rodatge, paren la pel·lícula quan tot va bé i el dia següent sempre passa alguna desgràcia. Que continuï un dia més de rodatge, si veiem al final de la pel·lícula quina és la desgràcia que hi haurà. Jordi, explica'm-te què anirà aquesta vegada, perquè aquí hi ha flashbacks, viatges en el temps, etcètera, etcètera. Sí, a veure, de fet, els viatges en el temps es renodeixen al flashback, és a dir, anant cap al passat
Ens trobem amb la generació d'X-Men que ha d'afrontar una nova catàstrofe, la guerra final, com diuen ells, tot i que, com molt bé has dit tu, cada pel·lícula és la guerra final, i el que hauran de fer per poder vèncer la guerra és tornar al passat per canviar una cosa que va passar, que no se sap quina haurem de veure la pel·lícula, i convèncer a ells mateixos, però del passat, que els ajudin a canviar aquest succès perquè en el futur puguin salvar el món. Una mica complicat.
Però jo crec que pot estar bé, sobretot, la confrontació aquesta entre els personatges de tota la vida, el Sius Jaume, el novet, etcètera, retrobant-se després en el seu passat quan eren joves, i com som una mica incrèduls, no?, que el seu futur els estigui venint d'ajuda. Sí, però, escolta, ja vam fer una pel·lícula on ja situaven la trama dels X-Men al passat, no?, que em sembla que era Universidad Mutante o alguna cosa per l'estil. Però jo diria que en aquell cas, potser m'equivoco, eh?, no vol dir equivocar, però jo diria que en aquell cas, o sigui, succeeix en el passat del que nosaltres coneixem, però és que en aquest cas...
futur i passat interactuen. Ah, va, va, va. Lo que haces hoy tendrás su eco en la eternidad, ¿no? Clar, o sigui, en aquest cas veiem el novell no d'ara i el novell no de fa no sé quants anys, els dos, cara a cara. El lluvetó hem quedat, eh? Ah, bueno, el lluvetó. Sí, sí.
No, no, di adeu. Bé, algú vol preguntar alguna cosa? Perquè fa un moment que estava per allà per fer preguntes. No, no, no era fer preguntes. Jo, abans de passar a les notícies, volia fer un apunt respecte a aquesta. I és que no sé si sabíeu que el Hugh Jackman, que és el que interpreta el lluvató... El lluvató. El lluvató. El lluvató. El lluvató. El lluvató. El lluvató. El lluvató. El lluvató. El lluvató. El lluvató. El lluvató. El lluvató.
Doncs va estar a punt de no fer la pel·lícula, perquè no era la primera opció del director, sinó era la tercera, però per coses de la vida i circumstàncies van anar caient i no la van fer els dos primers i per tant la vaca va fer. Aquesta? Sí, sí, sí, aquesta. Volien substituir el subjecte? No, no volien substituir-lo. Als inicis no havien pensat en ell com a primer protagonista, com per fer el llopetó, en aquest cas. Sí, sí, sí, sí.
I m'ho reclamen, eh? Llavors hi havia dues persones, dos actors, que en aquest cas un primer que no va poder fer-la i va dir que no, després el segon va succeir el mateix i finalment va estar ell i va acceptar. I gràcies a això ara podem anar a veure'l.
Ah, molt bé. I a més, que ella també ha dit que qualsevol, que si hi ha més pel·lícules, que ell les farà, eh? Perquè també hi havia dubte d'ací, que aquesta seria la seva última o no, però continuarà. Es va ser el dur, no? Es va ser el dur, es va ser el dur. Bueno, en fi, va, passem cap a... I vostè, senyor Benito, volia fer un apunt o no? Sí, però això no és un tema que ja havien tocat al Terminator. El què?
Això que ve del futur, perquè vam ara... Parlant de Terminator 2, he vist una... Us en recordeu de la pel·lícula Terminator 2, que hi ha una escena amb un camió... Sí, que el Terminator va amb la moto... Però Jordi, qui veu Terminator? Si això és de la generació de fa mil anys.
Sí, el canvi que tothom reclama, vull dir, ja ha passat de moda, això de Terminator. Quin canvi? Quin canvi de reclama? La casta, no? La casta. No, jo volia dir que han reproduït uns friquis de Grand Theft Auto, que és el videojoc, amb una escena de Terminator igual, però feta amb Grand Theft Auto. Una cosa molt friqui. Bé, va, passem a les notícies de... Deixa'm dir una cosa, Jordi, molt ràpid, d'aquesta pel·lícula d'X-Men, com a destacant quan a l'elenca hi participa, com a bishop,
El Marc Saïc, que és el negre que sortia a Intocable, aquest actor tan famós francès que es va fer per la pel·lícula Intocable, doncs s'ha colat en l'elenc i interpreta a Bishop. Molt bé, doncs vinga, va, passem ara a les notícies de cinema.
Què fa? També canta? També canta? Molt bé, senyor Benito, canem el cutarro. Que vegin que estem atent. No, no, no. Si canta vostè, jo et poso gelós, també. Vull cantar. Vinga, va. Passem cap a les notícies de cinema.
M'ha faltat la Cristina aquí on insta també el cant una mica. Jordi, o cantes tu o no canto jo. Cantem els quatre, eh? Ja t'ho dic ara, va. Una, dues i tres. Passem a les notícies de cinema.
Bé, anem al tema perquè Ocho Pellidos Vascos torna a brillar, no, Jordi? Sí, mira, jo, de veritat, és que no sé què fer, no sé què dir, no sé si amagar-nos totes les pedres. La maldició dels Ocho Pellidos Vascos. És que això ja, o sigui, jo espero que X-Men la torni a desbancar, perquè vam dir que només Godzilla havia aconseguit desbancar-la, però és que el cap de setmana següent, és a dir, el cap de setmana passat, ja va tornar a guanyar una altra vegada Ocho Pellidos Vascos, i torna a ser un asat marmet,
La pel·lícula més vista. Esperem, doncs, home, després de no sé quanta setmana, fa 62 setmanes, ha recordat ja més de 54 milions d'euros i esperem que X-Men, per fi, aconsegueixi ja desbancar-la. Sabem alguna cosa d'Ocho apellidos catalanes?
No se sap res de moment, eh? Jo suposo que seguiran estirant una mica fins que puguin dudar 8 apellidors bascos, però de moment no tenim notícies de lo de 8 apellidors catalans. La qüestió què és? Que no l'entenen i tornen a veure? No ho sé, la qüestió és que suposo que, arrossegats per aquest fan, jo encara no l'he vist, eh? Home, si depèn... Perdona, Jordi, jo ja soc objector d'aquesta pel·lícula. Si els espectadors depenguessin de les teves crítiques d'aquesta pel·lícula, no arribarien a aquestes xifres, Jordi.
No, no, no. És que és una pel·lícula... Jo crec que és una pel·lícula que no arriba ni al cine de barri. Bueno, no, no... La Conchita Velasco de cine de barri. No, és que... Com que sabeu que a mi em va agradar, ja veig que el que voleu explicar-me... Sí, ja us he explicat moltes vegades això. Però, senyor Domènech, com et pot agradar
Aquesta pel·lícula. Que simple que és, por Dios. Escolta, però què esteu dient? Però escolta, deixeu-me estar. T'esperàvem més coses per un presentador com un programa com aquest. Això us fa molt pensar, eh, els col·laboradors? Sí, sí, jo estic dirigint un programa on hi particueu a vosaltres i m'agrada el Chapallos Vascos. Reflexioneu-hi. Per cert que Pixar presenta els seus nous projectes, no, Jordi? Doncs sí, a més a més, curiós, eh, perquè durant aquest 2004 no s'estrenarà cap pel·lícula de Pixar,
i des que van deixar com a productora cada any ens ha delairat amb una pel·lícula i aquesta vegada han decidit que no n'estrenen cap i que serà el 2015 quan se n'estrenin dos, una mica per compensar.
La primera d'elles, no sé si serà gaire taquillera, perquè es titula de Good Dinosaur, encara no... Un altre de dinosaures. I en 3D, no? Sí, encara no sabem gaire res de l'argument, tampoc. Bé, suposo que anirà d'un dinosauri i ja veurem de les seves aventures, però no ens atrau gaire, la veritat. Algú altre projecte de Pixar que ja estigui en marxa?
Sí, i la segona és una que dirigirà, o que farà el mateix que va fer a Up, que era una de les grans de Pixar, i que es moura en torn a cinc emocions, que són la por, la ira, la diversió, el disgust i la tristesa. Cinc emocions, diguéssim, que competiran entre si per controlar la ment d'una nena, la Ridley, i si us en recordeu amb aquest argument, no sé si podríem arribar a parlar de plagi, perquè s'assembla molt a la pel·lícula que vam parlar fa poc,
que ara no me'n recordo com es titula, que també una nena havia de triar entre cinc grans grups que... Divergente, la de Divergente, que també parlava una mica d'això, així que no ho sé, eh? S'haurà d'investigar una mica. Bé, molt bé. Doncs Jordi Roca, acabem ja amb l'última notícia de cinema i és que tenim ja més novetats sobre Star Wars, episodi número 7.
Sí, perquè ja faries també que en parlem, que a poc a poc, fins que no arribin les grans pantalles, ens van donar notícies perquè mantinguem el cas. I en aquest cas hem sabut que s'uneixen la Lupita Nyong'o, que va guanyar l'Òscar pel seu paper de 12 anys d'esclavitud. La Vicente Nyong'o. No, Lupita Nyong'o. Nyong'o, sí. Què passa? Nyong'o. Nyong'o. Nyong'o. I alguna cosa més, perquè dirigirà JJ Abrams, que això ja ho sabíem...
No, i també que els personatges de Juego de Tronos segueixen traient rendibilitat a la sèrie i un d'ells, en aquest cas la Brian de Tart,
doncs també s'ha unit al repart de Star Wars. Que és aquella noia alta, rosa, em sembla? Sí, exactament, aquella és. Ah, sí, sí, molt fans aquí del Corre de Tronos. En fi, doncs ja tenim Star Wars per restorna, que per cert han començat ja a aparèixer algunes de les imatges del set de rodatge a internet. El set és la primera de la tercera trilogia, no? No sé, m'he perdut. Això Jordi Rocco sabrem millor que jo. Sí, perquè anava al revés. Sí, ara ja passem.
Ara ja continuem. Perdó, perdó, ara ja anem en temps real. La 7 és la que correspon ja, perquè primer vam fer la 4, 5 i 6, després als anys 2000 vam fer la 1, 2 i 3 i ara ja fem la 7, 8 i 9. Ara ja podré continuar.
Ara ja sí, ara ja. Allà on em vaig quedar jo ja podrem continuar. Ara no ens explotarà el cap quan haguem de veure les seguides. Hòstia, tant to, Obi-Wan Kenobi, Parli de Palac, oi, Der Feider i tot això. Podríem haver començat pel començament. I perquè es van liar, ja. En fi, Jordi... Se'ls va acabar el guió, el Terras. Sí, segurament. Jordi Roca, moltes gràcies. Moltes gràcies. Que vagi bé. Jordi, que vagi molt bé per Malibu. Ja li faré una visita.
Ha penjat el tio. Ha penjat el tio. Perdona, li estava parlant i el tio, molt desagradable això. Molt desagradable això, de parlar i el tio... Ara que era un cap de setmana llarg... És que no el volia convidar, senyor Benito, jo crec. Doncs es fotrà perquè em trobarà allà. Ja sona de fons la sintonia que dóna pas a les coses importants de la vida amb el senyor Benito.
Avui... No, però ja li vaig dir que les havien robat. I aquella tan... La de passejant per Barcelona. Ah, no, no, no. Aquestes dels dies... A passejant per Barcelona no l'han trobat encara, no? Avui, senyor Benito, li hem encarregat l'emissió que parli... Fiqui un locutor per la seva, aquí. Escolti, però és que... A veure, a veure, a veure, a veure, a veure... Vinga, a veure...
La meva possessió és molt difícil. Jo intento posar una mica d'ordre i aquí sempre vostè, parlant sobre els trailers, parlant... Vostè sí que va la seva, és vostè que comença. Sí, fas comentaris aquests, sí. Perquè el carrer de Sant Petersburg... Escolti, anem amb el que interessa. Jo vaig posant, vaig il·lustrant, vaig farcint una miqueta les coses. Però si no queda molt sec, eh? Jo ja l'hi dic, si no queda molt pelat, eh?
el programa. Jo l'adoro, jo li vaig posant una mica de dors. Sí, però és que a vegades la gent no... Virutilles, virutilles. La guirna a la porta. Virutilles és merda, no? No, virutilles és merda. No, merda és el que tenia la corona del rei. Ja, ja, que per cert, aquí anem. Gràcies per encaminar el tema, ja. És que se li ha de posar... És que si no ho fa vostè, no, senyor Benito, a sobre. Quin morro. Bé, com dèiem, l'hem encarregat avui al senyor Benito a les coses importants de la vida, parlar del bonic art
de la censura, que aquests dies, diguem-ho clarament, han patit els treballadors guionistes dibuixants del Jueves a través del Consell de la Direcció de RBA. Ah, no, Cristina? Sí, això és el que diuen ells, però des de la direcció de RBA, en aquest cas ens ha dit que havien consensuat amb els treballadors el fet de canviar la portada del rei
i posar-la de Podem. Sí, però quan els treballadors diuen que RBA els obligava a no parlar del rei a la portada i no fer-ho mai més a partir d'ara, sinó sempre a les pàgines interiors de la revista satèrica del jueves, això a mi em sona a censura. Sí, però s'han de dir les dues parts. S'han de dir les dues parts. Però vaja, veurem si el rei, a partir d'ara i si el jueves continua mesos i mesos, apareix alguna altra vegada a la portada. D'aquí un any en parlem. Si no apareix més, segurament tenien raó els guionistes.
Senyor Benito, vostè amb el tema de censura domina molt, no? Bueno, domino. Home, t'acaba de censurar tu, Jordi, fa un moment. Fins que ell no ha volgut, no ha dirigit el programa. Com a inquisidor, senyor Benito. La inquisidor va ser una gran factoria de censura. La censura ha existit sempre, no? El poderós, el que té el poder, el que detecta el poder, doncs li emprenya que els seus súbdits rebotin i diguin les coses pel seu nom.
Però, bueno, la censura ha existit. Nosaltres pensàvem que vivíem una democràcia, una llibertat d'expressió, una llibertat de premsa, ens ho pensàvem, i que aquestes coses estan superades i que un podia dir el que volgués, a qui volgués, de la manera que volgués.
Però es veu que no. Ja tenim bastants fets que ho corroboren, com per exemple que el ministre de l'Interior vulgui investigar els twitters com si ara no poguessin dir el que volguéssim. Ho veiem amb la portada al jueves, sigui d'una manera o sigui de l'altra, és una censura, perquè hi havia una cosa que es volia fer, no es pot publicar,
Jo em remeto uns anys una miqueta més enllà Això volia saber on es remunta la censura No, la censura dels temps i pretèrits La Bíblia ja va ser una gran censura Des que l'home és home hi ha censura Per exemple, Adán i Eva portaven un de parraments que ja censuraven una part del seu cos Ah, això mateix En principi no ho duien
Però van dir, escolta, pinta-li aquí una coseta, perquè anem ensenyant aquí les vergonyes. Clar, què li diria? Però ja la Bíblia va patir molta censura, eh? Vull dir, la Bíblia, tal com la coneixem, ja ha sigut un llibre que va ser una miqueta... va passar pels sedars. Vull dir, no es podia dir tot el que es podia dir. Ah, no? No.
ara que hi havia coses estranyes que havien passat ja que ens repetim a la Bíblia per exemple hi ha un dels llibres de la Bíblia que és el Cantar de los Cantares i en català és el cant dels càntics que és tot un poema
Vostè, si se'l llegeix amb deteniment, és tot un poema amb un erotisme i amb una exaltació gairebé carnal. Però, bueno, va passar com un amor a Déu, així una miqueta místic, però si ben llegit, és així.
Però bé, anem cap a... Bé, passem el temps ràpid, perquè els romans ja s'ho feien, la Inquisició ja sap que vostè... Per cert. El que es posava tonto el cremaven, i etcètera, etcètera. Bé, i... Galilé o Galilé, i sense anar més lluny, li van dir, escolta, tu què estàs dient? Què estàs dient? Per cert. Me surt allà i digues, què va dir? Tinc una frase... No sé què...
i després va acabar remetant... Malgrat tot, continua girant. Et pur si mou el bé. Et pur si mou el bé. Et pur si mou el bé. Et pur si mou el bé. Què vol dir? Si és pel dom un llé d'ado. Sí, sí. Atenció, perquè hi ha una frase que a mi sempre m'ha agradat molt. Quina? Que m'havia de comentar-la amb vostè. A veure, quina reflexió fa? Què té a veure amb la censura? Diu, la pitjor censura és l'autocensura. És la pitjor. Aquesta és una frase ja atòpica i mitjana. Què significa realment? Quan un parla de censura, ha de parlar de l'autocensura.
Clar, l'autocensura ja és com, saps, aquells animalots, els ratolins, aquells que els ensinistren, que si toquen una palanca els hi passa una rampa, no? Sí. Hòstia, però esclar, i a la palanca ja no la toquen, però l'autocensura és això, és una miqueta que ja t'han fotut tantes nates, no?, que al final dius, mira, això ja no ho dic, eh?, vull dir, encara que el cos m'ho demani, encara que jo m'ho faci sobre, això no ho diré. Però llavors es perd una mica, no?, de valor afegit a la persona.
Clar, la persona queda mancada. Això va passar molt als escriptors i creadors durant l'època del franquisme, podíem trobar en algun, que clar, s'autocensuraven. Havien de dir les coses d'una manera que no fos ni evident ni palpable, però llavors era més ric, eh?
I l'autocensura del nostre dia a dia? Nosaltres mateixos tenim un petit Hitler, un petit grup de bisbes inquisitors. Això mateix. Vostè no pot anar pel món dient el primer que li ve.
Però vostè ho fa, llavors... Jo sí, aquí... Jo sí, vostè, mire, ja... Vostè passa de tot, eh? Està bé, està bé. Per el que queda, ja vinga, tirem el que va endavant. Sí, sí, sí. Els polítics sovint també, alguns... Els polítics, què? Diuen o censuren o no censuren? No, no, alguns a vegades es queden... Alguns es larguen, però... Sí, sí, es queden a gust, eh?, amb les parletes que diuen.
Aquests sí que s'haurien d'aplicar l'autocensura i la pròpia censura. També els hauríem de censurar. Quina diferència hi ha entre l'autocensura i la pròpia censura? La pròpia censura. És més greu la pròpia censura, no? És un greu més. L'autocensura te la fas abans que... Ningú es pugui adonar. És íntima, no? I la pròpia censura, quan ja has dit, ho rectifico.
diria que es fa per aquí, però m'ho acabo d'inventar i a casa pot saber, eh? La tesis de la pròpia censura. Escolti, ho hem de deixar aquí, ho fem una... Ho deixem aquí, ho fem censura, vostè... Estava esperant ja aquest moment que ho digués, eh? Fem una posa per la publicitat. Fixi's, però hi havia moments, per exemple... M'està censurant, vostè, com a presenter del programa? Estava donant una pas a la publicitat? Passant de tot. No, va, un detall. Un moment, perdoni, jo també puc fer censura, eh?
Mira, ara, per exemple, li he apagat el micròfon, a la Cristina també, Cristina, a tu no et censuro per això, eh? Només és el senyor Bonito, el que passa que... Aquí, com sempre, de manera indirecta, sempre ho paguen altres, eh? Exacte, exacte, la teva censura. No, no, no, si té el micròfon apagat, ho està, senyor Bonito. Ah, que me'l treu? Clar, sabia que ho faria. No, senyor Bonito, què? Durant aquest moment no he dit res per fotre'l.
És veritat? He parlat, he parlat. Fem una cosa per la publicitat. Una anècdota. Quan aquí a Espanya teníem aquella censura tan censurable, una revista d'humor va fer un comunicat que deia Parte meteorológico. Reina un fresco general procedente de Galicia.
Bé, senyor Benito, moltes gràcies. Segona pausa per la publicitat. I tornem d'aquí uns moments amb la... Com es diu? La Júlia Emella. Per ser... Com es diu? Què fa la Júlia Emella al final del programa? No me'n recordo mai. La censurem? No, no. Fem música. Ha vingut? Sí, ara, està aquí la porta. Mira-la, mira-la. Ràdio Tesfem 98.1 Ràdio Tesfem
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu.
Look upon your greatness as you'll send. The caller I'll send. The caller I'll send.
Doncs ja estem una setmana més a la secció de música de la Júlia Atmella. Júlia, què tal com estem? Bona tarda. Bona tarda. Hola, benvinguts al programa. Acabem els divendres, com sempre, repassen algunes de les notícies musicals de la setmana que ens porta la Júlia i després avui farem un repàs a la biografia del Sant Faliueng i ja conegut per tots Joan Dausà. Comencem amb l'ordre, perquè l'escoltem de fons, perquè inicia la seva gira nord-americana.
Exacte, la jove cantant del Regne Unit Lord inicia aquest agost a seva gira nord-americana amb més de 20 concerts que la portaran per Canadà, Estats Units i durant els mesos d'agost, setembre i octubre. I així, d'aquesta forma, presentarà el seu nou disc, Poor Heroin.
No la coneixia, aquesta noia, i no em desagrada, eh? Em sembla que té uns 18-19 anys, com a molt. Aquest tema es diu Tim. En fi, més notícies i més coses sobre el món de la música, ja tenim aquí el nou spot d'Estrella Damm, per si no l'heu vist. Aquesta és la cançó, If You Wanna...
Doncs, un estiu més, aquesta marca ens presenta el seu i esperat espot, i aquesta vegada els protagonistes són una banda de Londres, anomenada The Vaccines, amb una cançó que, com totes les altres d'aquests anuncis, ens fa venir ganes d'estiu i d'anar a les Balears allà a tirar-te l'aigua. Música
Bé, doncs aquest és el tema, a veure, jo sincerament, eh, ja anem amb tot el respecte, eh, de cap a caiguda. De cap a caiguda, no? Tu no m'ho dius, tu no m'ho dius. Jo crec que sí, no? Però aquest, aquest a mi m'agrada, eh? Quan encens moltes vegades acaba enganxant. Ja, però és una mica l'efecte embut que es diu, no? Que te'l van posant tantes vegades, tantes vegades, que al final dius, ah, bueno, mira, no està mal.
Ara passa això, l'efecte embut acaba ratllant tant les cançons, que ara et fiquen, per exemple, a la Summer Cut i l'envies a passar fang. Què passa? No t'agrada la Summer Cut? Sí, no, no, m'encanta, però vull dir, la tens tan ratllada, la cançó, que acabes per no agradar-te, no?
Això, clar, depèn de com, però jo me'n recordo que aquesta va ser la primera cançó, em sembla, dels anuncis d'Estrella Damm on seguien un grup de joves i les seves peripècies per les illes, depenent de l'any, Menorca, Formentera... En fi, home, però a mi aquesta a mi em porta una nostàlgia i un record, Júlia, que no em transmet... Home, n'hi ha algunes de bones, la de fa dos o tres anys també era molt guai. Sí, que era la de Triangles, Applejack, potser...
Aquesta? Aquesta també és chula. Aquesta també ens agrada.
Però vaja, també... Vam baixant, vam baixant. Vam baixant, o potser nosaltres que ens fem grans. Home, la de l'any passat, la de Bosnès, també era molt xula. També estava bé, també estava bé. Però nosaltres, jo tinc una teoria, que nosaltres ens anem fent grans, i clar, aquestes cançons que representen un estiu per nosaltres, és un estiu que ja no tornarà. Un estiu que queda allà, ja, en la memòria de tots, i les cançons el que fan és recordar que això ja no tornarà.
Ai, en fi... No facis això que ara comença. Ara, ara... T'ho has de muntar tu perquè torni. Mira, aquesta és la idea, aquesta és la idea. Va, passem a parlar d'Adam Levine, o Levine, no sé com es diu. Levine... Sí. Com es diu aquest bon nom, va? Que estrena pel·lícula. Sí, el passat dissabte es va clausurar al Festival de Cine de Tribeca amb una pel·lícula protagonitzada pel cantant Adam Levine i Keira Kingley, que és la de Los Pirates del Caribe. Mhm.
I aquesta pel·lícula està titulada Big In Again i va sobre un cantant de rock i la seva nòvia, que són aquesta parella, i després un expintor de quadres, una cosa així que acaben fent com un grup també.
Bé, doncs fins aquí aquestes notícies sobre l'album de la música. Passem ara al cantant de la setmana que la Júlia cada divendres ens porta per descobrir, si no el coneixeu, i si no, doncs per... Per recordar. Recordar i saber d'ell. Aquesta setmana, Joan Deusà.
Sant Feliuenc, de la capitó de la comarca, ja conegut per tots, tenim un carinyo i una presó especial, perquè a més ha vingut alguna vegada aquí el Joan a cantar en directe. Avui l'Albert arriba a l'hora, em dóna el cava.
I que fa poques setmanes, a més, va estar al Palau de la Música, tancant la seva última gira. No sé si acaba de treure un nou disc o... Sí, sí, ha tret un disc nou. Ha tret un disc nou, aquest tema, lògicament... Ja està començant la gira de la presentació del nou disc. Aquest tema, Jo mai mai, segurament és el tema de referència i per excel·lència, amb el qual es va donar a conèixer el gran públic...
I després fins i tot va aconseguir que li fessin una pel·lícula, va guanyar un Gaudí, per la millor banda sonora, per la Barcelona, nit d'estiu.
Un menjar exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol cafè? Hi ha gintònics també. I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu. Ara ve la tornada de la cançó. I tots cantant.
Que fort. El joc típic, eh? Quan vas dir una mica, si he tocat, jo mai mai, amb amics i tal. En fi, quan va iniciar Joan Dausà amb els tipus d'interès, eh? Que són les seves col·laboracions externes que té per fer el disc, el seu projecte.
El grup va iniciar el seu projecte l'any 2010 a Sant Feliu i va estar, com hem dit, dirigit per Joan Daussà i aquell mateix any ja van guanyar el Premi Joventut del Sona Nou.
i amb el pop com a estil musical van començar a gravar el seu primer disc, que és el d'aquesta cançó, el qual va aparèixer el 2012 amb el títol de Jo mai mai, igual que la seva cançó principal, que, com hem comentat abans, és la cançó que inspira la pel·lícula Barcelona anys d'estiu i amb la que han guanyat el Gaudí i totes aquestes coses. A mi m'agrada molt una també que es diu Trucam. Si un dia perds un vol i l'aeroport
És fred i molt. Nostalgia, eh? És maca. Truca'm si algú que estimes molt o si el motor del cotxe no et respon.
Truca'm si mai fas un trasllat. I abans que pengis seré baix. Saludant a remangar. Que parla d'una separació, no? Explica'm que no... Ell l'ha deixat a ella o ella a ella? Tu què creus? Que la vida no et sorprèn. Ella a ell, no. No, no em truquis si una nit sens que voldries dormir al meu llit. Potser sí, ella, no? Està bé que la deixes.
En fi... Fa mal, eh? Fa mal que diguin això. Fa mal, no? Que et deixin i que a sobre... I que diguin o... Que et vagin, escolta, mira, ho tinc gans de beure't o... Perquè tinc gans de dormir amb tu, et trobo a faltar. Home, si ho has deixat, deixa-ho tu. No facis aquí el peripé.
En fi, Júlia, què més? Perquè clar, estava parlant del Joan Dausà, has comentat que va guanyar aquest Premi Gaudí a la millor música original per Barcelona d'estiu, però ha fet concerts pertot arreu, no? Sí, ha fet concerts per tota Catalunya, destacant, com tu has dit, el concert de clausura per la gran música, i actualment, aquest dilluns passat, van tancar la seva gira per Alemanya.
que els va portar en una gira de més de 15 concerts per les principals ciutats alemanes i van fer també xerrades alumnes de les universitats de Mannheim, Freiburg o llocs així que estudien català. Tot això va ser organitzat per les mestres de català en aquestes universitats per la Ramon Irull i sobte la direcció de Nassu Barroca. M'hi trobaràs
Bé, doncs tot això és el que ha fet el Joan Neusel fins ara i acaba de treure un altre disc que és el del On seràs demà, no? Exacte, és el seu nou disc i es troben ja en plena gira de presentació i concerts per tota Catalunya A veure, escoltem el tema que porta el nom del disc que és On seràs demà, a veure què us sembla
Fins demà! Fins demà!
Cal dir, Jordi, que a tu que t'agraden els de la banda del cotxe rojo, el guitarrista és de la banda del cotxe rojo. Ah, sí? Ostres. És l'Eloi, el que és el doctor de la banda del cotxe rojo. Sí, senyora, que van estar aquí a Sant Just a la Festa Major fa un parell d'anys. Doncs el guitarrista és també de la banda del cotxe rojo.
Bé, doncs aquest és l'últim tema, eh? Un dels últims temes que ha tret el Joan Dausà. On seràs demà amb aquest álbum que també porta el mateix títol de la cançó? Júlia, moltes gràcies. Una setmana més per haver vingut al programa i ens retrobem divendres que ve. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Adeu, Júlia, adeu. Bé, sis minuts arribem al punt de la seta de la tarda. Ja hem d'acabar el programa. Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria Trending Topic a Twitter? Pancho Broma. Què, perdona? Pancho Broma. Pancho Broma, eh? Home... Ja veig que no t'ha agradat gaire la pel·lícula que n'estrena avui. Mira, estic desitjant que algú vagi a veure-la i em faci algun comentari al respecte. No sigui positiu o negatiu, més indiferent, però... Els blogs de cinema, que hi ha moltes crítiques, mira tu perquè allà segur que es comenta. No, no, però algú ha conegut per veure-li la cara, saps?
Moltes gràcies a tothom per fer possible la penya del morro d'avui, l'Andrea Buen als serveis informatius, el Dani Martínez i el Joan Crivella amb els bunis de Sant Just, que avui hem entrevistat a la Montse Horta, que és professora de català de l'Institut, l'Heli Capdevila també a l'antiagenda de la penya del morro. I a la segona hora, amb el Jordi Roc al món del cinema, el senyor Benito, senyor Benito, un plaer com sempre. Igualment, igualment.
I també hi tenim la Júlia Mella, agrair-li la seva presència, avui més que mai, i també a la... Sí, home, perquè fa la seva secció de música, la col·laboració especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, moltes gràcies. Bon cap de setmana, fins dimarts. Igualment, fins dimarts. Oh, no! Si us ha parlat Jordi Domènech, tornem dimarts! A partir de les 5 de la tarda. Passeu un bon pont i disfruteu. I aneu amb compte si agafeu el cotxe. I si no, també.
A l'escoltes l'àdio d'Espern, sintonitzes l'àdio d'Espern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Espern, 98.1. Ràdio d'Espern.
Ho he fet tants cops, malament. Ho he fet tants cops, que al final no sé si faig mal. I el cotxe va, poc a poc, el cotxe va.
Chava, però jo, jo ja m'hi estima.
Twister shop. Twister shop. Twister shop. Twister shop. Les ratlles del banyador. Les ratlles del banyador. Són com tu i jo.
I ens veiem drogant, tant en tant, ens veiem drogant, tant en tant, i ens droguem tant, que al final ja no se'ns fa estrany. Twist and shout, oh, twist and shout, oh,
Fins demà!
ja és normal i cantem tant malament i cantem tant malament però cantem tant que al final ens queda normal
Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Demà s'explicarà a les escoles el paper que van tenir les dones el 1714. Serà una xerrada a càrrec de la mestra i diplomada en teologia Roser Garriga. Garriga considera que cal recuperar i recordar el paper que van jugar aquell any i la seva rellevancia històrica.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició vespre d'avui divendres 6 de juny. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Nova edició dels Premis Conviu. L'Ajuntament convoca aquest certamen que pretén posar en valor persones del municipi que hagin destacat pels seus actes cívics o en benefici a la comunitat. Hi ha temps fins al 5 de setembre per presentar candidatures. Aquest mes es faran dues sessions obertes per debatre sobre el futur de Collserola. Seran el dia 10 i el 19 i es parlarà s'aparegament dels usos del Parc Natural de Collserola i de qüestions urbanístiques.
I en clau cultural, el fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbregas, és un dels comissaris del Canet Rock 1975-2014 a l'exposició. És una mostra que es pot visitar a l'antiga fabrica d'Am de Barcelona. Fàbregas també exposa a Sant Just aquests dies.
Bona tarda. Explicar el paper de les dones el 1714 a Catalunya és l'objectiu de la xerrada que impartirà demà la mestra i diplomada en teologia Roser Garriga a les escoles. Serà en una conferència que organitza el grup Nostra Dona de la parròquia dels Sants Just i Pastor per tal de donar a conèixer més coses de la nostra història. Sant Just Notícies.
El tricentenari marca en guany molts actes arreu de Catalunya. Aquest és un d'ells. Si Roser Garriga s'encarregarà demà d'explicar la rellevància que van tenir les dones del 1714. Asegura Garriga que si les dones no s'haguessin fet seu al setge de Barcelona, els homes no l'haguessin seguit. Ara diu que cal recuperar i recordar el paper que van jugar aquell any. Roser Garriga n'ha parlat el just a la fusta. Com els homes eren absents, elles són les que treballaven als tallers, als obradors. Elles tenien cura de la família quan aquells béns eren escassos.
mantenint com podia l'economia productiva,