i una mica més endavant entre Cant, Turníssim o Roig, Sentit Trinitat. El líder d'Iniciativa Joan Herrera compromet el suport del seu grup a la política unitària a favor de la consulta del 9 de novembre. Herrera marca distàncies amb la resta de polítiques del govern i exigeix a Artur Mas que la Generalitat espersoni com a institució afectada en les causes obertes contra Jordi Pujol.
El govern espanyol activa el pla per avortar la consulta. El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, no descarta que es pugui suspendre l'autonomia de Catalunya. És la primera vegada que un ministre espanyol fa referència a aquest instrument recollit a la Constitució.
Irene Arrigau qualifica demanar-se forta de tot que el ministre verd vulgui enviar l'alta inspecció a les escoles catalanes per comprovar si apliquen la LOMSE. En declaracions a l'oracle de Catalunya Ràdio, la consellera d'Ensenyament ha posat en dubte que el Ministeri d'Educació hagi rebut cap petició dels 6.000 euros per escolaritzar nens en castellà a Catalunya.
Els Estats Units enviaran 3.000 soldats i equips sanitaris als països africans afectats per l'Ebola per lluitar contra aquesta epidèmia. Els primers efectius haurien d'estar operatius aquí a 15 dies.
I pel que fa a la previsió meteorològica a tarda, de cel mig ennoblat en general, cap al tard arribaran ruixats i tempestes perponent que poden ser fortes a última hora i de matinada, localment amb calamarça o pedra. La resta del país també pot ploure de nit, tot i que en menor mesura.
i avisem, atenció, protecció civil activa per aquest vespre l'alerta del pla inuncat per la previsió de pluges intenses al Pirineu i Prepirineu de Lleida. De cara a la nit seran generals, però perdran intensitat. De tota manera, hi pot haver localment alguna tempesta forta.
Ara escolta's, ràdio d'Esper, sintonitza's, ràdio d'Esper, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio d'Esper, 48.1, ràdio d'Esper.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És un acord molt dur, la pujada de l'IVA... Tothom està marxant per costa de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució, jo veig, ha de ser alguna cosa remonsiva com el que va passar a Islàndia.
Cal posar l'optimisme on n'hi ha. El jutge n'està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sí, que sí, que estigui davant. L'únic que pels són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, si es fa bé. Just a la fusta vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La vella del morro, un programa amb més morro que vella.
Què tal, com esteu? Bona tarda, senyors i gent de l'Estrenger. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'esvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènec des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Benvinguts al programa...
Bé, saludem l'equip que fa possible això, que esteu escoltant, la Cristina Vargas al Twitter i al Facebook del programa. Què tal Cristina, com estem? Bona tarda. Bona tarda. Passar a Cristina m'han arribat unes veus. Ara m'ho comentaràs. Em fas por, eh Jordi. No, no, no. El que t'ha de fer por és el que t'ha passat aquest cap de setmana, que ha rebut un... Ah, ja fa temps que t'ha de passar. Bueno, és igual. Ara m'ho expliques una cosa com molt rara, molt idòspita. Vas trobar una serpa a casa. Sí, una amiga, una amiga. Una serpa a casa. Cada amiga tenia ben poc, eh.
Ara en parlarem perquè avui, Andrea Bueno, dels serveis informatius. Bona tarda. Bona tarda. Preguntem a la gent i fem una crida a través del Facebook també. Si us heu trobat alguna vegada algun acert a casa vostra, aquí a Sant Just. Estem parlant de les cares sobretot de la muntanya, de la vall.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya.
La Cristina Degay, que és una de les productores d'Anexa, que ahir va estar darrere durant les últimes setmanes, de fet, de la gala Catalunya a Txec el Taló, que es va fer al Liceu de Barcelona, i avui parlarem amb ella, una gala que s'emet aquesta nit a Televisió de Catalunya. També tindrem l'Àngel Cornejo a l'espai de videojocs.
A la segona hora, un especial de Tocara més suena, mini, que es grava aquí a Sant Just d'Esvern, aquí al polígon, als platós que tenim, i el David Ávila hi va ser a la presentació, i farem un especial escoltant diferents protagonistes com Manel Fuentes, dient que estan molt content i molt orgullós d'haver començat a ràdio d'Esvern. Escolteu Manel Fuentes parlant dels seus orígens de la comunicació.
I també tindrem les coses del Roca, les notícies curioses del Jordi Roca. Bona tarda i benvinguts al programa. Comencem com sempre posant-nos una mica el dia que ha passat avui repassant el més comentat a Twitter.
És que avui ha sigut Trending Topic DPG 2014, president Mas, Catalunya i també Margallo. Junqueras ha demanat avui al DPG, que és el DPG és el... Davant de política general. Ha demanat entrar al govern per blindar la consulta i la resposta ha estat que no, que ja està blindada.
El govern espanyol per la seva part no descarta suspendre l'autonomia de Catalunya per tal que no es celebi. Ens esperen uns dies molt moguts amb el que fan clau política catalana i Cristina, com ha anat avui la sessió del debat de política general al Parlament de Catalunya?
Sí, doncs ha estat marcada per l'escenificació de les posicions entrevertits. A tan sols 3 dies de l'aprovació de la Llei de Consultes, Esquerra finalment s'ha obert per entrar al govern i blindar així la consulta. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha valorat positivament l'oferta però de moment no ha dit res clar. A banda de declarar que la consulta ja està blindada i de recordar la negativa d'Esquerra de fa més d'un any per entrar al govern,
Más ha dit que quan acabi el debat en parlaran. Per la seva banda, els socialistes han manifestat la seva voluntat de col·laborar amb i sense la via del diàleg, això sí, i els populars, la Malícia Santés, que matso al capdavant, han recorregut a la maroteca per recordar més les seves paraules sobre que l'independentisme era una opció frustrant.
A 54 dies, per la consulta i davant la possibilitat que es convoqui el referèndum, el govern espanyol i el ministre de Fes d'Estrangers, José Manuel García-Margallo, ha dit que el govern utilitzarà tots els mitjans que estiguin a la seva mà, inclòs la suspensió de l'autonomia per tal que no se celebri aquesta consulta. Què diu la gent atuïta sobre aquest tema? Per exemple, l'Avi Oriol diu que el president Mas destrossant a la Sánchez Camarga i deixant en evidència la falta de qualitat de democràcia espanyola.
Un altre comentari ens el fa el Xavier Rius en referència a la resposta d'Artur Mas a Junqueras que ha recordat que les enquestes els donen com a favorits. Diu que es recorda a Junqueras que hi ha altres majories a la cambra amb el hashtag al debat de política general 2014 i afegeix Zasca. I també a Graçonet Bor que diu molt més amenaçador que Margallo o són les masses informes de pasta blanca que se li formen a la comissura dels llavis quan brama. En fi, dit això, passem ara cap a les notícies de Sant Just.
Ho diu la lletra de la cançó, eh? Les notícies que fem junts amb l'Andrea Buenosi per estar ben informat de tot el que...
Passa per aquí. Comencem avui parlant de l'Escola Canigó i també de l'Institut de Sant Just d'Esbern que defensen el paper dels Consells d'Escolars. Ahir ja sabeu que va començar el curs 2014-2015 amb normalitat, aquí a Sant Just com a mínim, amb la tornada de classe de quasi 3.000 alumnes, però amb l'atenció posada en com afectarà l'Alomce a l'activitat dels centres educatius. També és informació de tot plegat.
La LOMSE és una de les principals preocupacions per a la regidoria d'ensenyament d'aquí de Sant Just, entre altres coses per a la degradació del paper que juguen els consells escolars dins dels centres, que no serien òrgans de participació com ho sonarà. Una preocupació que destacava ahir Lluís Manfort, el regidor d'educació de Sant Just,
Des de l'Escola Canigó i l'Institut de Sant Just, els seus directors, Eloi Sala i Jesús Margarit, respectivament, han defensat el paper que juguen els consells escolars. De fet, Eloi Sala, per exemple, director de l'Escola Canigó, ha dit que...
Exacte, sí. No, Consells. Perdona? Consells. Ah, Consells, Consells. Jo diria a la direcció que segueixi escoltant el Consells i que... Que ningú, que ningú. Ah, no, això és un institut. Perdona, sembla que... Bé, també és interessant. És l'opció de Jesús Margarit. Consells, Consells. I un altre aspecte que potser es podria modificar, però que per part de l'escola nostra, el Canigo segur que no serà així, és el paper del Consell Escolar, que per mi continuarà sent un òrgan de participació efectiva,
pares i professors, de decisions, per tant continuarem independentment del que es digui amb la mateixa filosofia que hem tingut fins ara. Desobediència? Desobediència civil? És el que estava pensant. Clar, no, no, pregunto. Fa pinta. Sí, sí. Alguna cosa més, perquè el regidor Lluís Monfort, regidor d'Educació, ell va dir que alguna vegada desobediència civil, no? Ho va dir a Esplugast Televisió, em sembla? Això diria que sí. El dia de la diada. El dia de la diada, a declaracions d'Esplugast Televisió, va comentar alguna cosa relativa, però justament a l'Homse.
No, justament amb la consulta. Ara aquí ens arribarà desobediència civil a tot arreu. Tenim la LOMSE i després tenim el tema del que deia el govern sobre la consulta. Alguna cosa més sobre aquest inici de curs?
Precisament el regidor Lluís Monfort ha dit que l'Ajuntament no ha rebut cap indicació de la Generalitat per aplicar la LOMSE, però sí que han rebut les instruccions d'inici de curs del govern català que dicta que els Consells Escolars es regiran pel que disposa l'ALEC, que és la Llei d'Educació de Catalunya, i de moment no la LOMSE. Molt bé, doncs ha dit això, passem a recordar que el banc de sang i teixits torna a ser injust.
Aquest soroll va fer la serp que es va trobar la Cristina fa uns dies a casa seva que ara ens comentaràs perquè m'interessa molt tot aquest tema. Recordo que si algú s'ha trobat alguna serp a casa seva a Sant Just i ens ho vol fer arribar ens pot trucar i explicar la seva experiència. Quantes vegades li ha passat? Normalment no passa només una vegada.
Per favor, que et truqui algú eh. Perquè tu estàs molt espantada. 9332. Home, com si l'única persona que s'enjust que li entren serps a casa, veuràs eh. I alguna cosa tindré rara. No, és un allaujament per a totes les persones que ens estan escoltant. Ah, que vinguin a la meva no? I a les seves noves. Això vol dir que no van a ser. Home, però s'ha de repartir. Està fent un servei social. I alarma social també. Com dèiem, vol alarma social? No, no, no. A veure. No, no, s'ha d'anar amb compte eh. Tu has penjat la foto al Facebook ja?
L'ordinador, com sempre, hi ha coses que no canvien. I el meu ordinador és una de les coses que no canvia la pinya al morro. Ara parlarem del tema en profunditat, perquè ens interessa molt. Quan acabem de parlar de les notícies de Sant Just, la següent que comentem és que durant les vacances acostumen a baixar els nivells de sang del Banc de Sang i Teixits.
És molt important tenir reserves suficients, com us podeu imaginar. La campanya de donació es fa avui al Casal de Joves fins a dos quarts de nou. Sempre posem la música de Drácula, de Brad Stoker, quan arriba al banc... Pensava que era la música de serps. No, un dia ens escoltaran els del Banc de Sants de Gits i diran què estem fent, però fins que no arribi aquest moment nosaltres la controlem posant. Andrea, has de donar sang ja o no?
No, encara no. De fet, no sé si em donarà temps, però ho faria. És molt important recordar que les vacances acostumen a baixar els nivells de sang del banc, perquè en marxem fora, tot plegat, i tot i que ara les reserves estan en un nivell normal, amb sang disponible per a 7 dies, no s'ha de baixar a la guàrdia. És un procés molt senzill, ràpid, durar uns 20 minuts, aproximadament,
I recordem que poden donar sang totes les persones que tinguin entre 18 i 65 anys i que pesin 50 quilos o més. Les dones poden ser donants tres cops l'any i els homes quatre cops l'any. L'últim cop que el Banc de Sang i Teixits va venir a Sant Just es van fer 36 donacions i 5 oferiments. Una bona xifra que inclou gent de totes les edats a partir dels 18 anys, no només joves. I recordeu que si voleu donar sang ho podeu fer avui al Casal de Joves fins dos quarts de nou del vespre. Que més en donen com una pasteta i un suc.
Exacte, per recuperar tot el que s'ha perdut. Avui ha començat el cicle Sant Just en Esforma.
A veure, que no se'n just en forma. No té res a veure. Si aquí hi ha hagut una mala lectura del guió del director musical de sintonies de la penya del morro, no és se'n just en forma, sinó se'n just es forma.
En concret, aquesta setmana se'n parteix d'atenció el client. És un pla de formació continua per a empreses, comerços i autònoms del municipi subvencionat al 50 o al 100%. No és la primera vegada que passa que els lemes de les campanyes de Sant Just es confonen. Sí, fan en confusió. Sí, digues com està la situació. Sant Just es forma, Andrea Puig.
Doncs és un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms del municipi amb l'objectiu d'ampliar la seva capacitació i competències. Ha començat aquest migdia i seguirà amb les primeres sessions demà i demà passat. S'estructuren diferents i generaris formatius com són l'atenció al client, habilitats comunicatives, directives i gestió d'equips, habilitats comercials, habilitats directives d'intrapersonals i iniciació a les finances.
Aquestes sessions estan bonificades en la seva totalitat per la Fundació Tripartita en el cas dels treballadors contractats per empreses i el 50% en el cas dels autònoms. Hi ha diferents horaris per facilitar la conciliació dels estudis amb la vida laboral de qui participa. Si voleu més informació o esteu interessats a participar en algun d'aquests cursos us podeu adreçar al servei de promoció econòmica, el correu electrònic promocióeconómica arreu a SantJos.cat, trucar a l'Ajuntament al 93 480 48 00
o consultar el web de Corp Albalate, que és l'empresa que inverteix aquests cursos, que és corpalbalate.com barra Santjusta Esforma. Fantàstic, moltes gràcies Andrea. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Santjusta a la pàgina web de radiodesverm.com. No te'n vagis, perquè potser del que parlarem ara em pots treure una notícia. Sí, sí. Cristina Vargas, què tal, com estàs? Hola. Malament, Jordi.
Ja t'ho dic, que no és broma eh. Com? Que no és broma això. T'ho dius de bo eh. No, no, no, tu et preocupa molt perquè... Volem una situació. Tu t'has trobat ja 3 vegades? No, jo no, jo he vist una, per sort. Ah, tu has vist una? Però els meus pares han vist dues. Ah, però els teus pares, que viviu a la mateixa casa, han vist més serps. Llavors el tema està en que tu has vist fa pocs dies una serp al jardí de casa teva. Sí.
Vaig veure, me la vaig creuar, em va bufar, em va fer de tot, vaig pujar corrent i ma mare, controla-la, controla-la, jo sí, no tinc altra cosa a fer que controlar la serp. A veure, Cristina, tu què estaves fent? Jo tornava de treballar. Tornava de treballar i vas entrar a casa. Al matí a les 3. Vaig anar a casa pel jardí, la mansió que tens aquí, al Parnavel Solet. Uf, gegant, sí, tan gran que mira, vaig veure la serp. Vas entrar pel jardí i vas veure la serp. On estava la serp?
En unes escales, a la barana que hi ha, doncs jo anava pujant i vaig fer com l'intent d'agafar-me a la barana, però finalment no ho vaig fer perquè em vaig caure una mica cap a l'altre cantó, per sort, i de cop jo pujava i vaig escoltar. Saps quan les serps escupen el verí i tot això? Doncs em va fer això, t'ho juro. Em vaig girar.
Vaig veure una cosa que es pujava una mica de la barana i vaig començar a córrer cap amunt per si un cas. Quan estava dalt de tot vaig mirar i vaig adonar que era una serp.
La serpa estava enruscada a la barana. He vist la fotografia. Enruscada a la barana? Sí, estava enruscada a la barana. Pujant cap amunt de casa. Sí, sí, sí. No és el lloc on hi ha el terra. No és el lloc on hi ha el terra. Estava en moviment. Estava en moviment o estava quieta, arrapada allà a la barana? No, no, no. Que quieta, Jordi. Si quan vaig pujar es va enlairar una mica la tia. I després jo vaig trucar a ma mare. I ma mare em va dir, vigila-la, que pugi cap a dins de casa i vés a saber on va parar la serpa.
Llavors, imagina't, en ple mes d'agost, jo, amb tota la calor que feia, sense un costadet d'ombra ni res, vigilant la serp des de l'altre cantó de la casa, i la serp intentava pujar cap amunt, però es va resbalar per la barana i va caure a les escales. I es va ficar per la part de darrere de les escales.
Un drama considerable. Aquí no acaba la cosa. Llavors va arribar l'Eduard i vam intentar la meva parella. O qualsevol home que passés per allà perquè vaig demanar suport a un home i no em va ajudar.
Un veí no et va voler ajudar? No era un veí, era un jardiner d'un veí. Home, perdona, si és jardiner justament... Has d'estar preparat, no? Per això potser... Han de tenir un codi ideològic com els metges, no? Que estan a un avió, han d'atendre la gent perquè tenen el... Com es diu això? Si jo no sóc metge, jo no ho sé. El jurament hipocràtic.
Els jardiners també haurien de tenir un jurament hipocràtic per si hi ha una veïna que té unes necessitats, en el cas de la Cristina, que té un assert per dins del jardí. Doncs aquest no el tenia, ja t'ho dic. Va passar de tu i va continuar amb la seva feina. Al cap d'una estona va arribar l'Eduard, va entrar a casa, li vaig tirar les claus des de dalt perquè jo no tornava a passar per allà. Tu estava amb resistència dins de casa teva, no? No, fora.
L'hi vaig llançar les claus cap avall, va obrir la porta, li vaig dir que s'ha caigut per allà, no sé on és, no la veig ara, i va començar a mirar i em diu porta'm unes pinces d'aquestes llargs que tinguis de cuinar per agafar-la i fer-la fora al carrer o tirar-la al camp. Les pinces de la barbacoa.
Sí, què vols que faci Jordi? Com l'agafa si no? Amb els dins no l'agafaré, està clar això. Llavors va anar per la part de les escales i estava ficada en un costat enruscada. Llavors jo vaig anar per l'altra part de les escales mirant a veure com l'agafava.
i de cop i volta la serp es va despertar, perquè no sé si estava dormint o què estava fent, es va despertar, a la segona vegada que va intentar agafar-la amb les pinces, doncs sí, sí, no, es va començar a moure cap a un cantó, cap a la paret, i va començar a córrer cap a on estava jo.
Però mira Jordi, de debò, no et pots imaginar com corren, t'ho juro. Quan vaig veure que venia vaig fer un sal i me'n vaig anar cap a l'altre cantó de la casa llavors li vaig dir que ve per aquí, que ve per aquí. L'Eduard va venir corrents i amb una ampolla, una garrafa d'aquestes aigua de 8 litres o 5 o el que sigui, la va tallar, va intentar agafar-la així per la part. Va tallar què?
La garrafa. Ah, la garrafa. Sí. I va intentar agafar la ser, finalment la va poder agafar i la vam llançar al camp. O sigui que finalment, que vam agafar la ser, ja tot està correcte, no? Eh, i la vam salvar. Sí, sí, no la vam matar. No, però... Sí, però com torni... Si hagués sigut per tu, sí. No, perquè em sap greu, però és que no vull que torni. Jordi, llavors què faig? Jo l'hauria agafat ben embolicada en algun sac, com el Fran de la Jungla aquest que fa, no?
l'hauria portat en cotxe fins a algun altre punt de coll serola per assegurar-me que no tornava a casa meva. Mira, si a la part aquella d'esplugues de l'emissora hi entren alguna casa d'aquests, segur que en tenen jardiners que saben fer coses. Jo no tinc jardiner, per tant, m'ho he de fer jo. I d'aquesta manera volia assegurar-me que no tornés, però no matar-la, no, pobreta. Tot i que em va espantar, eh. Jo el que hagués fet és... jo l'hauria tirat a la casa del costat, on estava el jardiner, que no volia ajudar a col·laborar. Això per no ajudar-me.
En fi, hem penjat la fotografia al Facebook, es veu la barana concretament i també la serp que està allà enroscada. Sembla petita, eh, aquí, però... Clar, és que això està molt lluny, no volies aproximar-te. No, home, no. No et dones un selfie amb la serp. Sí, clar, no tenia altra cosa a fer. No ho sé, però...
Metre? Més d'un metre? No, home, tant no. Però mig metre segur, eh? Segur. Era petitona perquè era bastant primeta, era de color com verd, una mica per damunt i més clareta per sota, i també amb una tonalitat una mica marró o així, però tenia... era serp total, no era cap altra cosa d'aquestes que dius, bueno, a vegades animals aïcs... No, no, era una serp totalment.
Per cert, jo no sé què està passant aquestes últimes hores, amb el tema no de la serp, sinó de la fauna en general, que hi ha per aquí Colserola o per la vall de Sant Just, perquè el Jordi Figueres, és que tinc el Facebook obert de la Penya del Morro, i ha apurat en el seu estat, diu, bonica situació a Colserola. Jo mirava ocells amb prismàtics i un soldat em mirava amb un fusell.
Fa 3 hores ha posat això. Ja maniobres i aquestes coses, no? Maniobres de què? Militars. Militars a Collserola. Jo els plantejo un joc als soldats, troba-la cert. Ah, mira, també podríem venir a casa teva. No, a casa meva no, per Collserola. A mi m'han dit que venen de Collserola per la nit pel carrer i entren a les cases. Qui?
Aquesta és la història de la serp. Si voleu comentar-la o si us ha passat, podeu veure la fotografia al Facebook.
En fi, Cristina, no sé, jo no sé què dir-te. Que qualsevol dia Jordi no vingui al programa perquè com que hi hagi una altra serpa a la barana, t'ajuro que no surto de casa eh, m'has de trucar. Com a excusa és bona. No, no, quina excusa no, et faré una foto i te l'enviaré. No puc venir perquè tinc una serpa a casa. Que me n'heu de vacances, aquell dia que me l'heu trobat, t'ajuro que si no arriba a venir ningú jo no surto de casa, a més igual no me'n vaig de vacances. Jordi, que a tu no has de bufar.
5 minuts i arribem al punt de dos quarts de sis de la tarda, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb la Cristina Aragai, productora de NECSA, responsable de la producció de la gala Catalunya Aixeca del Talofs, una de les gales, per no dir potser, la més important que es fa de teatre al nostre país.
i que ahir es va fer al Liceu, avui es remetrà a Televisió de Catalunya i ens explicarà com s'organitza una gala d'aquestes amb tantes companyies com de Goll de Gom, com també els Miserables, la gent del Molino, en fi, i moltes produccions, que el Cisterac també, la gent de Cisterac també estava, com s'organitza, i també amb la Plana Major de la gent del Teatre català. Sí que en saps, eh, Jordi, d'això? Sí, sí, perquè m'ho he llegit, m'ho he llegit al desig de premsa. En fi, fem una pausa i tornem ara mateix.
Parada sol·licitada, sopàtex mecs. Sigui quina sigui la teva nit. NITBUS és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, jazz session. NITBUS, dissabte línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. NITBUS, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, NITBUS.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Fiu-te'n! Fiu-te'n!
Des de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro, com comentàvem fa un moment. Ahir es va celebrar a Barcelona el Liceu, concretament la gala habitual de Catalunya a Xecaltaló, on es presenta en temporada el que hi haurà a les salats de teatre de tot Catalunya. Avui es podrà veure per TV3 i se metrà a partir de 3 quarts d'11 després del futbol de les Champions del Madrid.
Per parlar una mica de la gala, i sobretot d'un altre punt de vista, hem trobat molt interessant parlar amb la Cristina Aragai, que és productora de Nexa i la persona responsable de gestionar tot el que passava just darrere la gala. Com es prepara una gala d'aquestes característiques? Ha anat bé? No ha anat bé? Tenim la Cristina al telèfon. Què tal, Cristina? Bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda, benvinguda al programa, moltes gràcies. Un aplaudiment. Un aplaudiment per la Cristina. Cristina, com estàs? Perquè fa ja setmanes que estàveu preparant la gala. Sí, realment portem dos mesos, comptant que l'agost molta gent està de vacances i que només anàvem treballant nosaltres. Però portem això, embora dos mesos treballant, contactant totes les companyies, els artistes.
i el director Joaquim fent el guió, parlant amb tothom. Què significa moure una gala d'aquest tipus? La primera feina és saber què és el que es farà l'any que ve. Contactar amb tots els teatres, preguntar-los la seva programació, veure quin és el panorama, i després el director, veient tot aquest material, fa una proposta d'espectacles, uns espectacles que siguin vistosos, que a la tele els pugui agradar,
perquè estiguin divertits, hi hagi música i color i després hi hagi representació una mica de tot, que no falti res. És molt important el que has dit, que és una gala pensada per televisió. Sí, per televisió i per a la gent que està allà, que està al teatre. Aquest any he vingut molta gent, altres anys m'ho han fet en altres teatres.
i perquè s'ho pugui passar tan bé a la gent de la tele com s'ho passi bé a la gent del teatre. Això a vegades és complicat, perquè jo hagués dit de públic alguna gala televisiva, a vegades sembla que tot es faci per la televisió, i això una mica davant del públic. Com va anar ahir la gala? No sé si heu fet una valoració de tot plegat, avui es podrà veure per TV3, però com ho vau veure vosaltres? Doncs nosaltres molt bé, la gent va sortir molt encantada, contenta,
va veure això, la varietat d'espectacles que hi ha a la pròxima temporada, que hi ha de tota mena.
i la conclusió, molt bona, la gent de DET que estava molt contenta, nosaltres també, després de tot l'esforç i totes les ganes. Clar, perquè m'imagino, bueno, m'imagino no, jo ahir vaig veure, eh, Cristina, perquè vaig tenir l'oportunitat de participar en un dels números, però que aquelles hores prèvies a la gala, que les 3 era màxim, no?, perquè això es va gravar, la gala es va fer a la nit, però en tot el dia hi havia assajos, la coordinació, bueno, no sé quantes persones van arribar a participar a la gala,
Realment entre gent de la grada, que hi havia la grada de convidats. En tots vosaltres els artistes no hem comptat encara tots els actes, però en comptàvem uns 300 i algo. Coordinar 300 persones? Complicat, no? I ahir era on de producció eren 3 persones, però després hi havia uns nois que feien de voluntaris, que anaven amunt i avall amb els artistes,
i com que el liceu no és petit, que és el problema, i difícil també allò d'on t'estic, a la dreta, a l'esquerra, al pati... Era molt difícil. Però per fer tot això portàveu alguna mena de suport? A pinganillos, a walkies o alguna cosa per comunicar-vos? Perquè si estàveu lluny uns dels altres... Portàvem els walkies, els mòbils de tothom...
Tothom amb l'enxufe preparat a la boca perquè si trobàvem un enxufe carregàvem el mòbil perquè se'ns estava morint pel pinganillo. Això és un drama, el tema de les bateries dels mòbils, poca broma, perquè ara ja no dura res. Si tens el mòbil actiu tota l'estona has d'anar buscant un... Hi ha els carregadors portàtils que no sé si, Cristina, n'utilitzes?
Jo en tinc un de petit però realment al acabar la gala jo vaig pensar que s'ha de crear una bateria externa pels treballadors d'aquest estil perquè estem tot el dia amb el mòbil enganxat i són les 5 de la tarda i no tens bateria. S'ha de fer alguna cosa. A més la feina de producció sempre és una feina com de buscar solucions. Van haver-hi molts problemes ahir, molts incidents a resoldre.
No, d'incidents grossos no n'hi havia. L'única cosa és que com que hi havia molta gent i tan gran i tot això, costava. Alguna cosa que es pugui explicar? Alguna cosa que no fos grossa? Mira, aquest moment vaig patir molt jo. Bàsicament això del moviment de la gent és el que costava més.
Però després, per exemple, el Joaquim, fent uns assajos i això, vam pensar, necessitem uns llargavistes per a un dels actors. Doncs un dels nostres voluntaris va agafar els diners i se'n va anar corrents a buscar els llargavistes per a això. I això era una cinc de la tarda. Una tarda, clar. Buscàvem una tenda al costat de l'ICEU de Barcelona per poder portar els llargavistes.
a un dels actors. També hi havia moltes personalitats del món del teatre, la Plana Major més o menys estava representada, amb noms propis com Josep Maria Pou, Lluís Pascual. No sé si vas tenir l'oportunitat de parlar amb ells o amb aquestes persones, no sé, van demanar alguna cosa especial, un camerino propi, aigua francesa... No, no. Els actors tenien els seus camerinos compartits i tot perquè...
O clar, si hi ha gairebé 300 persones actuant a la gala, tot això s'ha de posar, no? És una mica també la feina de posar tota aquesta gent dins els campmerinurs del liceu i els espais que hi havia. Sí, sí, i després donant una mica de càtering per tothom, perquè així poder tenir begudes i menjar, i després els que saben a la grada, com per exemple el Lluís Pascual, també estava a la recepció de les autoritats i de les autoritats polítiques i això,
a la Saló dels Miralls. Després un cop començava la gala, doncs s'hi va afegir a l'agrada amb tothom. Tu quant anys fa que, Cristina, treballes amb produccions d'Anexa? Doncs porto 6 anys. 6 anys. 6 anys d'Anexa, sí. I la feina més grossa o la que a tu t'ha agradat més, per exemple, que és mirar aquí, jo em sento realment realitzada amb el que vaig fer.
Doncs els aixecs al taló són dels treballs que em fan sentir més viva, més empassionada, perquè és un correcorre però després surt tot genial, ens ho passem molt bé i estem contents. I me'n recordo que el primer aixec al taló que vaig fer, que era el primer, ho estem agafant quatre anys, la primera vegada a la BTM, i estava molt, molt, molt contenta.
De fet, aquestes gales, primer a Barcelona al Txecaltaló, després ho van canviar a Catalunya al Txecaltaló, que és aquesta gala que avui se m'ha atrapat a la televisió de Catalunya on es presenta la temporada teatral, potser és la gran gala del teatre català.
No n'hi ha cap altre. Després hi ha diferents gales de premis, però com que la gent es troba sense haver estat nerviosa per anar a recollir premis, és aquesta la gran gala del Teatre Català. Sí, és una gala de presentació, de programació, no hi ha competicions, no són premis, que tothom va amb el mateix nivell, presentant el que fan, i perquè bàsicament és important perquè el públic sàpiga que hi ha teatre.
que comença l'any hi ha coses a fer i coses a veure, hi ha dansa, hi ha teatre familiar, hi ha detecs, hi ha drames, comèdies... Més aviat, més que dir hi ha això, obres concretes, és... El teatre està viu, hi ha moltes coses allà, no t'ho deixis perdre, perquè si no, passen els dies i després la temporada se'n va i t'adones que t'has perdut el millor. La gala és per dir-te que no t'ho perdis, vés-hi.
Una gala presentada per l'Eduard Farello. Qui més la presentava? L'Eduard Farello, l'Agnes Busquet i el Roger de Gracia. Els tres la presentaven. Com veus el panorama teatral català? Anexa, sou una de les productores. Teniu el 3x3, gestioneu les sales del Poliorama i el Teatre Victòria.
Com veus tu el panorama teatral català ara mateix? Doncs aquest any, per les propostes que hi ha, està millorant molt. Hi ha molta empenta i moltes ganes. Hi ha musicals molt potents. I això també farà animar que la gent se vagi més al teatre i vegi que hi ha coses.
que aquest últim any ha sigut una mica tristot per algunes. Sí. Per la premsa de l'IVA, el 21%. Això ha sigut una patacada, però com un mazazo, en castellà, que al pujar el 21% les entrades s'ha notat aquesta disminució de públic. Els comentaris, que el teatre, si ja estava car abans, encara més, i això sumat amb la crisi, ho heu notat vosaltres. Sí, bàsicament perquè les entrades han pujat, però tampoc han pujat tant.
i al final aquest 21% ho acaba pagant la productora, el teatre, i ho ha de jugar. Cada vegada han estat molt competitives i després hi ha les seves ofertes i busca els descomptes, i tot això s'ha de seguir mantenint fent, però el calibre no veia. I després al final la productora i el teatre és la que rep aquest 21% i se l'ha de menjar.
De fet, per exemple, hi ha algunes fórmules teatrals a l'hora de pagar. Aquí al programa ja en vam comentar alguna. Fa un temps, algunes companyies decideixen que la gent pagui al final de la funció el que ells creuen que consideren val aquesta funció. Això s'ha fet en comptades d'ocasions. El poliograma potser es va fer també, no? Sí, que es va fer.
Els boys aquells, com es deia? No me'n recordo ara. Ah, i un dels doctors, el Daphnis Soldús. Sí, en el Pau Roca també hi havia noms. Oi, que tenien un nom molt divertit. Era molt divertit, no me'n recordo.
Si ho van fer, i altres teatres també ho fan, i depèn de quines companyies els han sortit més bé. No ho sé en concret. Alguns han comentat que el promís era uns 10 euros per persona. La gent al final és agraïda.
Quan surts i dius que això val la pena, jo no puc marxar sense pagar. No us heu plantejat fer-ho al Polorama i al Victoria de forma sèria?
No, em sembla que no es fan plantejant, no? Molt bé, doncs escolta, Cristina, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Recordem que avui hi ha aquesta gala de la Catalunya. Aixeca el taló, que es va graveir el Liceu de Barcelona, i s'amadrà després del futbol. Això és un clàssic, ja, eh? És com una mena d'ironia, no? Després del futbol, al teatre. A les 10.45, amb aquesta gala.
Gràcies per haver-nos atès.
5 i 40 de tarda, ja tenim nosaltres, Àngel Conejo, que tal, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Tu tema teatre no... Jo què? Què? Què passa amb el teatre? Passa el teatre tu? No soc gaire d'anar, però sí que hi vaig algun cop. Ah, sí? O sigui, dos o tres cop per l'any o així. Ah, quina és l'última hora que... Perdona, ja és més de la mitjana... Ah, germans de sang va ser l'última que vaig fer. Germans de sang al Teatre del Raval. Sí. Que van estar fent el musical amb el Roger Pere o...?
Just quan vaig anar, el Roger Pérez estava malalt. Va tenir problemes. Va ser la primera actuació que ell no estava. Va sortir el director de l'obra. Sí, va dir que estava malalt, etcètera. Però va rajar de Roger Pérez o no? No, no va dir res dolent. Bé, en fi, fem re una pausa de res i ens posem amb els videojocs que avui, Àngel, ens portes un titular, no? Un només? No, no, el gran titular és... Les Ventes. Sí, sí.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
per la Penya del Morro o del Moro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Bé doncs Àngel, comencem si et sembla parlant de Super Smash Bros de Nintendo 3DS, que ja ha venut més d'un milió de còpies. A Japó. Espectacular, no? Tres dies només. Super Smash Bros de Nintendo 3DS. Saps quin joc és, no? Bueno, em sona... És aquest joc de lluita tan guai. De lluita? És com el Mario Kart, però amb lluita.
No, no, no l'he vist. És un clàssic, hi ha un joc per consola de suprers més gros, i és aquest joc on el Mario, el Yoshi, el Donkey Kong, el Pikachu... Com Street Fighter és o no? Sí, però és una mica diferent. A Street Fighter tu tens una barra de vida i quan arribes al final has mort i has guanyat l'altre. Aquí va per tant per cent.
Tu quan vas pagant el teu personatge, el tant per cent va pujant, llavors quan tens més tant per cent és més fàcil fer-ho fora de la pista. Llavors l'objectiu és anar fent fora els oponents. I quantres més cops estiguis fora de l'oponent, més punts i el que tingui més punts guanya. Per tant no és tan violent com en Street Fighter, no? No vull dir Nia Sang, ni... A veure, clar, és Mario. Exacte, això t'anava a dir. Tots els videojocs de Mario sempre tenen com una mena de... de cosa blanca, no? No som violents, però sempre aquí a matar coses.
Sempre s'han de matar coses, no? No. Clar, sempre has d'anar contra el drac, sempre estàs matant dracs i hòsties. Potser sí, però vaja, clar, que no són comparables. No, clar que no. Són videojocs així com familiars, no? Per totes les edats. I alguna qüestió sobre aquest tema?
Bueno, la cosa és que el joc s'estava molt esperat, s'havia retrasat un parell de cops i aquest cap de setmana, el dissabte, ha sortit al Japó i en només dos dies i el que va ser la part d'ahir, el dilluns, s'han comptabilitzat un milió de vendes només en aquest joc, només en tres dies. Per tant, ha començat amb molta força i segurament serà un dels jocs de l'any, no? Segurament. I a finals de novembre, segurament, o abans que arribi Nadal, sortirà la versió per Wii U, on també s'esperen unes grans vendes, perquè són, ja et dic, són jocs paradíssims, i més al Japó.
Bé, parlem de Destiny, el joc que fa que l'Àngel Cornejo ja faci dies que no dormi. Portes dos dies sense jugar, eh? Portes dos dies sense jugar? Sí, sí. I això? Què t'ha passat? No, perquè estic fent altres coses i a més... Estàs malalt? No, no, no, per re. No, però això passa, eh? Moltes vegades estàs en un joc que... perquè ara tu li has fotut molta canya, t'ho han fotut molts dies seguits i deus arribar a un punt ja que ells, bueno... Arribar a un punt que tu mateix no... el teu cos diu, el teu cos diu, tio, que estàs fent en la teva vida. Saps o sigui? Vigilar.
Com a gamer no? El cos té com una alarma no? Exacte tio, estàs consumint vida aquí, però vida pròpia no del joc eh, vida teva saps? I vigila. Quan ja comences a veure que són les 4 de la matinada i ja fa dues hores que no saps ni què estàs fent amb el mando, jo crec que el propi cos t'envia com una alerta no? Però això passa després de quantes hores jugant? No ho sé, jo un cop estava jugant online amb uns amics i de sobte el personatge del meu amic
Estava quiet. Estava contra la paret, corrent-se xins. De la paret, corrent contra la paret, donant-se cops de cap. I el tio li començava a parlar i no contestava. I és que el tio s'havia adormit. S'havia adormit, el tio. El tio jugant s'havia adormit. Tantes hores jugant que s'havia adormit. Això és un clàssic. D'aquí ve que l'edicció dels videojocs, que un dia podríem portar un professional de la matèria i ens podria explicar...
Com totes les addiccions, el videojocs també pot portar conseqüències. Tu coneixes gent o no que hagi tingut problemes amb el tema aquest? Problemes tan grossos com de salut, no. Però sí que és realitat més problemes socials. Falta la relació, no?
Sí, gent que desapareix del món. És com els amics aquests que es troben nòvia i desapareixen i després deixen la nòvia i han tornat i dius ara què vols? Ara el vull. Rull el mateix, s'enganxen a un joc, estan 10 mesos i després es vuelven, ara què quieres?
Doncs aquesta és la... No, no, és veritat, eh, una qüestió important. Doncs en aquest joc que farà que potser engreixin l'Àngel en algun... Jo controlo. És Destiny, que atenció hem sabut aquesta setmana que ha engreçat més de 500 milions de dòlars en el seu primer dia. 500 milions de dòlars. Això com a negoci és una pasta espectacular. És una pasta.
A més, venint d'un joc que s'havien gastat 380 milions de dòlars en fer el joc, que era la producció més cara de videojocs. Et dona 380 milions de dòlars per fer el videojoc? Sí, és el videojoc més car. Però perdona, hi ha moltes pel·lícules de Hollywood que ja els agradaria tenir, aquest pressupost?
La pel·lícula amb el pressupost més gran va ser el Caribe 3. No arribava als 300 milions de dòlars. Aquí hi ha hagut moltes vegades, però no és que sigui un negoci tapat o encobert, sinó que es mou molts diners.
Per fer un videojoc s'han gastat més de 380 milions de dòlars.
I poseu-vos l'exemple, inclús amb les pel·lícules d'animació. Les pel·lícules d'animació de Pixar, retatú i tot això, ara que jo estic una mica més ficat amb això, penseu que un animador, en una setmana, arriba a fer com dos, tres segons de pel·lícula. Tres segons, això és un animador, però això només és un animador. En una setmana, tres segons.
Si la pel·lícula dura dues hores, això és pasta que s'ha de pagar aquesta gent. I mesos i mesos darrere aquest projecte i treballant. I molts dels projectes s'han tirat enrere. Una pregunta, potser és molt absurda, la consulta que faré. No sé si sabeu aquests papers que es fa al dibuixor original i després es copia igual i es fa un petit moviment a la mà. És això el que fan? Simplement calcar-ho i si mou la mà...
Un animador perquè t'ho facis un exemple, imagina't un personatge on els teus ossos tens un punt d'enclatge i així ho has d'agafar, l'animador el que fa és agafar aquest punt d'enclatge aquest oss i moure-ho. Llavors ell mateix ha de fer els moviments perquè després l'ordinador tranquil·lament pugui moure tot el personatge. No parla dels anys vint de Walt Disney, de Walt Disney ho feien així però ja m'ha avançat una mica. Ja, ja, és que m'he quedat una mica antiga en aquest tema. Tu penses que hi ha una persona que fa el personatge, una persona que el mou, una persona que fa els ossos.
Una persona que fa els colors, una persona que fa les textures. No era més fàcil abans. Era efectiu, tu podies fer a casa fins i tot. No comparis, no vulguis anar a la teva perquè no es pot comparar a la gran producció que és un videojoc i com es fa. Però no tots tenen aquest pressupost.
D'altres també que segur que siguin més modestos hauran tingut molts beneficis en aquest cas. És més cap a baix una notícia d'un joc que han comprat a l'estudi. Hem pagat una pasta també i és un joc super senzill.
Alguna cosa de Destiny? Que va ser Trending Topic. Que us el compreu. Dimarts va ser Trending Topic. Va ser el dia que va sortir.
Crec que va continuar durant dimecres i tal, però ja dijous no hi era. Continuem amb més vendes de videojocs. Parlem ara de la cadena de Gamestop que ha tancat. Per tant posem una mica de música trista. Tu no et feia gaire gràcia. Tu havies trobat la competència, no?
No, jo he trobat les dues. Ah, les dues, vas estar tu. Clar. Jo l'última que vaig estar va ser aquesta. Però per què tanca? Perquè les vendes aquí... La cosa és, estem parlant de vendes, que, hòstia, que hi ha uns milionades, no sé què, però aquí a Espanya les vendes no fructuen. Les coses no van bé. I és la realitat. I aquesta cadena, ja quan jo vaig estar, ja arrastrava cosetes, ja li costava. És més, fa tres anys va tancar la seva divisió que tenia Portugal. I és que es veia vindre... Però la GameStop és Game, no? No. Ah, Game és una altra.
GameStop és la més forta dels Estats Units, és una de les més fortes del món, però aquí a Espanya, principalment ho porta tot Game. A tots els centres comercials de Barcelona hi ha una botiga de Game, per començar. GameStop no en tenia tantes, no? No, a Barcelona, que era Barcelona Capital, només hi havia la maquinista. Estaven a les afores, Badalona, Hospitalet, i aquestes han anat tancant totes.
Bé, doncs GameStop, que ja desmentidament tanca, es veia venir, no? Es veia venir i tancarà l'octubre, al principi és l'octubre, i el bosc que té que les tendes que no estan... O sigui, els centres comercials, que hi havia un Game i un GameStop, segurament aquest GameStop tancarà i la gent s'anirà al carrer. Les tendes que estaven separades, que no tenien competència, Game les comprarà. I els treballadors que hi havia en aquella tenda sí que se'ls quedarà Game i, per almenys, no perdran el treball.
I el motiu de tancar és que no... perquè la gent no ha jugat aquí, perquè la gent no ha gastat tants calés aquí, perquè els jocs són més cals aquí... Aquí els jocs són més cals, tenim un nivell de vida més pobra que altres països i comprem els jocs més cals. Això és la realitat. O sigui, comprar-nos per internet, comprar-nos a Anglaterra, que et costen 10 o 15 euros més barat. Llavors, hi ha gent que ha vist el negoci i els compra allà directament. Més em dóna que la caixa estigui en anglès. Si el joc, després, molts cops per dintre està en castellà, també. Llavors, no hi ha problema.
Bé, doncs aquesta és la notícia de la secció de videojocs, però tenim altres com per exemple que Microsoft ha comprat Mojang i Minecraft per 2.500 milions de dòlars. Això és el que parlàvem ara. Això què és? Això és una borrada. Així és com, bueno, tornem al fenomen d'Angry Birds.
Angry Birds va ser dos tios que del seu projecte final de carrera van fer un joc que era un joc super senzill, un joc super xorra i es van forrar. Busca'ls ara, eh, els Angry Birds? Busca'ls. Ara ja tenen la seva beguda, tenen els calçotets dels Angry Birds, les calces, les tanges i tot. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
La cosa està en que... Àngels, doncs què fas? Inventem un joc aquí, no? El joc de la penya al morro. Potser funciona. Això que estàs ja proposat, no el joc de la penya al morro, però... Ho ha pensat l'Àngel ja més d'una vegada. No, l'Àngel no. I milions de persones al món. Jo crec que això és que tinguis la xorra i no saps com passarà. Això és una cosa que és molt fortuita i els altres se l'ineen. Aquests nois grans i joves acabaven de fer el projecte final de carrera. Vull que tampoc no és que diguis mira aneu a buscar.
i moltes vegades anant a buscar, bueno si ja són coses ja de conceptes, d'idees i realitzar-les i tal, però moltes vegades si vas a buscar la idea amb aquest objectiu no trobaràs. Ells ho van fer com a cosa... No, però tu has dit que és una cosa fortuïta a vegades i això ha sortit de manera inesperada, espontània. El fet de plantejar-ho jo crec que formaríem un gran equip. Nosaltres quatre amb l'Udeon. No espontani, no espontani. Com que no? No espontani perquè ja ho estem veient.
Això és com buscar nòvia, si la busques no la trobes. Això és una tonteria, perquè si no en busques segur que no el trobes tampoc. I potser no t'adones perquè... Si no t'adones ja és perquè no t'enteres. Jo ho veig, mira. L'Àngel...
Amb l'Oriol? On està l'Oriol? Justament amb l'Oriol. Treballant ja en això. Escolta, fem una cosa. Tenim molta temporada per davant, Cristina. Recollim el guant d'aquesta proposta. I amb l'Oriol i l'Àngel, no. Podem anar... Podem declarar-hi dos minuts de la secció a fer un brainstorming. Sí, sí. Per exemple. Llavors, potser cap al 2023 tindrem alguna cosa. Exacte, exacte. Bé, continuem amb més coses perquè... Continuem amb el tema del Minecraft. Que l'han comprat, no?
Minecraft és un joc que van crear 3 amics que no tenien res més a fer i van dir-me a fer un videojoc. És un videojoc super xorra. L'heu vist algun cop? Tu Cristina no. Tu sí, oi? Minecraft no va de res. Tu tens un món tot de cubos. Ja m'ho vas explicar creient.
La gent entra allà i pot destrossar cap a baix, cap a dalt, crear les seves coses, les seves invencions... Però hi ha capítols o...? No, no, no. Tu penses que una sala tancada, per exemple, que era l'altre dia, és plena de palanques. I una de les palanques explota la bomba. La gent va fent coses, però és tan borrada que la gent ha arribat a crear ciutats senceres, ciutats com Nova York...
California, coses estan creades a Minecraft, és una borrada. I aquests 3 nois els van anar a les mans, van crear aquesta borrada, estan guanyant diners, és una mica roll Joan Grieber, s'ha de matisiar en samarretes, ja de tot de Minecraft, als nens els encanta. I aleshores Microsoft ha vingut i ha dit, bueno, quan voleu, quan voleu. I els han pagat això, 2.500 milions de dòlars per l'empresa.
A més, ells 3 se n'han anat de l'empresa, o sigui, ells no volien seguir amb l'empresa. Però no hagués estat més... bueno, dic, pregunto, una mica més intel·ligent, potser fer una sessió del joc, és a dir, ho cedeixen per x temps i dels beneficis els porten un percentatge, a més de cobrar la sessió?
Això seria el lògic, però ells han fet unes declaracions en plan, nosaltres som 3 friquis que hem creat això per fer-ho. No, no, el que volen dir és que se sentien molt responsables, ells havien passat de ser 3 friquis que creaven un videojoc a ser els responsables d'una grandíssima empresa i no es veien amb cor. I nosaltres no hem estudiat finançament, no hem estudiat res i no ens veiem amb cor. Preferim vendre-la, que ens paguin una pasta per enveja i amb aquests diners aplicar-lo a començar a fer més jocs.
Perdó, però per molt fric que siguis, si fas una sessió del joc i vas cobrant uns beneficis a més de la sessió, no tens cap ni una responsabilitat. Agafa 2.500 milions de dòlars i li deixo entre 3, que és el que els hem donat a aquests nois, i a mi ja m'està bé. Que sí que no, que tenen per viure ells, els seus fills i els seus nets i qui sigui. Sí, sí, està clar, però bueno... Atenció, perquè si teniu la Play 4 i us heu descarregat l'última actualització, podeu tenir problemes.
No, no, oi, oi, oi, no, perquè ja hi ha hagut moltes queixes. Hi ha queixes i passa, eh? De molta gent que s'ha baixat l'automa actualització, com diem de la Play 4, i atenció, perquè el que passa automàticament és que el disc, el joc, o sigui, s'expulsa. Quan vol, quan vol. Com que només hi ha qui estàs jugant i de sota diu. A mig joc. Sí, què ha passat? I no és com el disc fa. Ostres.
Surt a mig joc, eh? Però això us cabreja, no? No ho sé, perdó. A mi em cabreja amb el candy crush. No, però si el mòbil fa tonteries, a vegades se't va a la pantalla i se't talla. Perdona, l'Èric Pomar, que ja sabeu que fa la secció d'aplicacions mòbils, que el tindrem demà al programa, acaba d'escriure el xat de ràdiodesbert.com, diu sí. Diu a mi de tant en tant s'empenja la Play4.
Això és diferent. Però Eric, la pregunta és, se t'extreua el disc mentre estàs jugant si t'has baixat l'última actualització? Quan fa l'última actualització del Play4 que l'havíem posat? No fa ni dues setmanes. El dimarts passat no estava. I llavors, què passa? El disc surt sol i llavors has de tornar a posar-lo, si estàs jugant has perd tot el que has jugat... Clar, en aquell moment el que estàs jugant, si no has guardat, se te'n va tot a Fray Desparragós. Bé, a l'Eric diu que no.
El que passa és que se li penja però no se li ha expulsat el disc. Molts problemes? No és normal, això ha sigut algo puntual. Ara estem dient que s'ha expulsat el disc. Això té una solució supertonta. És tornar a posar el disc a dins, no? Sí. I quan Toni surti, torna a posar. I així anar fent, molt bé. Això me'n recorda a mi quan jo treballava a empreses grans que tenia problemes amb l'ordinador, trucava l'informàtic i em deia no, no, saca l'USB, sopla i lo pones a través.
L'altre dia comentàvem com reaccionen els joves a diferents històries, que van portar la Super Nintendo o la Master System o una d'aquestes, que anaven amb uns cartutxos, que això la gent més jove, potser la Hipomarket no ho sap això. Si no funcionava el joc, treies i feies...
te'ls bufaves i tornes a posar. I va sortir un expert de vídeo, no sé si era de Nintendo, que va dir que això no servia per re. Mentira. Tot i ho fem, no serveix per re. Però senzillament, es veu que, no sé... Sí, el tema funcionava. Mentira, funciona. Jo només dic el que ell deia. Diu que això no servia per re, però que després funcionava perquè, no sé, hi devia haver alguna cosa. Home, jo crec que hi havia una mica de pols dins.
Així el que feies era picar-la més cap a dins. Amb el tema de Play Quarta el que s'ha de fer és el botó d'encendre s'apreta. Durant uns 30 segons així i llavors la consola farà dos pip. Has de comptar? No, tu l'únic que has de fer és aguantar i llavors farà pip. Estàs dient com solucionar el problema? Sí. Però ell diu que portarà la Play a la Sony. No, no, escolti, que vagi a cagar. No, cagar Sony. Ah, cagar Sony.
La solució és apretar el botó d'encendre. Deixar-lo apretat. Això quan la consola està apagada. Apretes, fa un pip i després torna a fer un altre pip. Quan fa el segon pip... Però tu l'estàs apretant, eh? Sí, deixem anar... Després del segon. Sí, esperem 30 segons. Després del segon pip, apaguem la consola, o sigui, la desendullem i ja estem. Tens minuts mínims sense que tingui corrent la consola. Ho aguanteu. Però què és això? Escolteu. Però a veure...
Per començar, no perdonar-hi molt de temps, eh. Àngel, però què és aquesta pamema? Però què funciona? Però què és això? Però què has de fer? Sí, però ho ha dit Sònia, jo tinc amics, a mi no m'ha passat, jo tinc amics que li han passat i ho han fet i funciona. A veure, ja pots apretar, pip, pip, 30 segons, treure, desendullar, 3 minuts.
No, o sigui, pip pip, deixes anar el botó, 30 segons, llavors desandolles la màquina de la llum... 3 minuts. 3 minuts, mínim. Tornes a posar... I jugues. I funciona. És com el de bufar. I acabem amb una última notícia. Sí, aquesta m'encanta. És que els nebots de la princesa pitch poden portar problemes.
Ho volia dir, ho volia dir. A veure, comencem. La princesa pitch? És la princesa del Mario. Aquella que portava el vestit de tan monos. I los nabos què són? Fa molts anys, hi havia un joc... els naps. Ah, els naps. Ha dit nabos, eh. Però ho he dit en castellà altitud perquè sona més fort i m'agrada més. Hi havia un joc molt antic a la Supernido, que ell podies controlar la princesa i un dels seus atacs era agafar un nap del terra, l'arrencava i el tirava com a arma.
I en el joc Super Smash Bros que ha sortit, que hem parlat al principi del programa, la princesa també té aquest atac com referència d'aquest joc. Què passa? Que a l'online del joc hi ha un sistema online que no es pot jugar sense objectes en aquest joc, no es pot utilitzar. I hi ha un error, hi ha un buc en el joc que detecta que aquest atac de la princesa, com que té un nap, té una cosa que la llença, la detecta com a objecte. Llavors el joc es bloqueja i el que fa és que la còpia d'aquesta persona l'anul·la a l'online completament i no pot tornar a jugar mai més.
Per cert, hem d'acabar allà. Àngel, l'Èric pregunta, saps quan estarà disponible el Sims 4 per Mac? No ho saben, hi vaig mirar l'altre dia i no tenen data. Fins la setmana que ve, Àngel, gràcies.
El primer titular d'aquest punt de l'actualitat és pel trànsit. Endavant, equip viari.
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, demana al president de la Generalitat que reconegui que no podrà fer la consulta i avanci per tant les eleccions al Parlament. Això ho ha dit en la seva intervenció en el debat de política general, en la qual també ha dit que Catalunya ha estat paralitzada políticament durant una dècada.
El govern espanyol activa el pla per avortar la consulta al ministre d'Afers Exterior, José Manuel García Margallo, no descarta que es pugui suspendre l'autonomia de Catalunya. És la primera vegada que un ministre espanyol fa referència a aquest instrument recollit a la Constitució.
Iren Arrigau qualifica demanar-se fora de to que el ministre Ver volgui enviar l'alta inspecció a les escoles catalanes per comprovar si apliquen la LOMSE. En declaracions a l'oracle de Catalunya Ràdio, la consellera d'Ensenyament ha posat en dubte que el Ministeri d'Educació hagi rebut cap petició del 6.000 euros per escolaritzar nens en castellà a Catalunya.
Els Estats Units enviaran 3.000 soldats i equips sanitaris als països africans afectats per l'Ebola per lluitar contra aquesta epidèmia. Els primers efectius haurien d'estar operatius d'aquí a 15 dies. Es duplica a Catalunya el nombre de llars que no es poden escalfar correctament perquè no poden assumir el rebut del consum d'energia. La taula del tercer sector reclama al govern que millori el decret de pobresa energètica per fer front a aquest problema creixent.
Protecció civil activa des d'aquest vespre l'alerta del Pla Inuncat per la previsió de pluges intenses al Pirineu i Prè Pirineu de Lleida i també a punts del Sagrià i la Terra Alta. De cara a la matinada que ve les pluges seran més generals però perdran intensitat. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'Escola Canigó i l'Institut de Sant Just són dos dels centres que defensen el paper dels Consells Escolars. El curs 2014-2015 ha començat amb normalitat al municipi, amb la tornada a classe de 2.830 alumnes. L'11-B és una de les principals preocupacions per a la regidoria d'ensenyament, entre altres coses, per a la degradació del paper que juguen els Consells Escolars dins del centre. Una preocupació que ahir destacava Lluís Manfort, regidor d'Educació de Sant Just,
i des de l'escola Canigo i des de l'institut, els seus directors, respectivament Eloi Sala i Jesús Margarit, han defensat el paper que juguen aquests òrgans. Segons el regidor d'Aquació, l'Ajuntament no ha rebut cap indicació de la Generalitat per aplicar-la a l'OMSE, però sí que han rebut les instruccions d'inici de curs del govern català, que dicta que els Consells Escolars es regiran pel que disposa l'ELEC, la Llei d'Educació de Catalunya.
Més qüestions, nova campanya de donació de sang aquesta tarda a Sant Jós. Durant les vacances acostumen a baixar els nivells de sang del banc i és molt important tenir reserves suficients. Donar sang és un procés molt senzill que només durar uns 20 minuts. Poden donar sang totes les persones que tinguin entre 18 i 65 anys i que pesin més de 50 quilos. Les dones poden ser donants 3 cops l'any i els homes 4. Si voleu donar sang ho podeu fer avui al Casal de Joves fins dos quarts de nou del vespre.
I un apunt més, el sopar de motxilla de la Seas donarà el dret de sortida oficial al curs de l'entitat. Tindrà lloc dissabte al vespre i homenatjarà els socis que celebren 25 i 50 anys com a membres de la secció. I és que el 2014 és un any de celebració per a la Seas perquè commemoren 80 anys de la seva creació i 50 de la repressa de la seva activitat després de la guerra civil. Per això, el sopar de motxilla d'enguany serà més especial que en janrera i per poder dur a terme aquest homenatge, el sopar començarà una mica abans de l'habitual, a dos quarts de nou al pati del Roura.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició Vespre a les 7. Mentre tant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com, i a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé, molt bona tarda.
El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'IVA... Tothom està menjant per fusta de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució ha de ser alguna cosa remonsiva com el que va passar a Islàndia.
El llutant està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sí, que sí, que estigui davant. L'últim cip al són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta? Perquè n'hi ha d'esperança, si es fa bé. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopà Tex-Mex. Sigui quina sigui la teva nit. Nitbus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja sé si on. Nitbus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nitbus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, Nitbus. Per seguir l'actualitat del Baix Girobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2. Ràdio Tosper. 98.1. Ràdio Tosper.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 8. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
Moltes gràcies per escoltar-nos una estona més. De quins moments connectarem amb el Jordi Roca i amb més Yahoo Answers, allò que ens feia la setmana passada. Les respostes de Yahoo. També tindrem el David Ávila a l'espai de tele, que avui farem un especial de tocar a Messuenen Mini. La setmana passada es va presentar en roda de premsa, el David hi va ser, i detalls, va parlar amb tothom de tocar a Messuenen, amb el Manuel Fuentes, amb el Santiago Seguro, el Carlos Ladre, en fi.
parlarem amb ell d'aquí uns moments, però abans de tot això, com sempre, repassem el Trending Tòpic de la segona hora. Avui ha sigut el més comentat a Twitter també Cristina, no el toro de la Vega, perquè la celebració del tradicional torneig al toro de la Vega ha deixat ja quatre ferits a més dels enfrontaments per evitar la celebració d'aquesta festivitat que, veja, a Torrecillas està... està calent, no?
Sí, en aquest cas els enfrontaments han estat a pocs minuts a l'incid de les festes del toro de la Vega, a Torres de Sillas, com has dit, quan un grup d'ecologistes s'ha manifestat per evitar l'incid de la celebració, deixant una trentena de tinguts i un manifestant ferit al cap per l'impacte d'una pedra que s'havien llançat. Dels 40.000 assistents, 4 persones més han resultat ferides en aquest cas per estar de toro.
Els enfrontaments continuen durant tota la jornada perquè els detractors dels toros i en aquest cas els defensors... Estan enfondats i hi ha manifestacions, no? Sí, en defensa i en contra del toro de la Vega que uns no volen que passi aquesta celebració tradicional des de fa més de 400 anys que es celebra i en aquest cas els altres volen i miren pels drets dels animals.
Comentaris de la gent de Twitter, per exemple, l'Iván Frabe diu els nens i nenes de Tortesillas al col·le com els expliquen el dia del medi ambient que no es maten animals per diversió amb el hashtag no el toro de la vega. Un altre comentari ens el fa l'Albitz diu tu l'anomenes cultura jo li dic maltractament no el toro de la vega. I el Víctor Cortés que diu amics cultura és llegir no matar animals també amb el hashtag no el toro de la vega. En fi, queda dit, passem ara cap a la secció de televisió amb el David Ávila que ja el tenim al telèfon. David, què tal? Bona tarda.
Bona tarda, què tal? Bona tarda. Avui tenim una secció especial, que és la primera vegada que parlem d'un programa només, la secció de televisió amb el David Ávila, però val la pena perquè parlem de Tocar a Més Suena Mini, un programa que es va estrenar el passat dijous amb un 22,3% d'audiència. A més a més es fa aquí a Sant Just d'Esvern, als platós del Polígon, i tu David vas anar
a la presentació i a la roda de premsa, amb els mitjans i tot això, no? Clar, jo sempre hi havia anat a tocar a Messuenar o a tocar a Messuenar Mini com a públic. I clar, se'm feia estrany entrar en aquell plató i no veure les incertes persones que hi han de públic i tot l'equip i tot plegat. Un plató, perdona, un plató de televisió sense públic és una cosa molt freda, realment. Sí, és molt desengelat, tot plegat.
Bé, doncs Virgos, això que les dimecres passades va fer com la presentació del programa, com seria, tot plegat, perquè com que l'endemà, dijous, s'estrenava, doncs es va fer com la presentació davant de tota la premsa. No, a més, escolta, tots els programes que es fan aquí al Polígon de Sant Just, els platons que hi ha, també els sentim com nostres, no? Vull dir que fa una certa il·lusió. Sobretot aquest que es fa parit aquí, perquè n'hi ha d'altres que ara que han sigut comprats i tot plegat. Però aquest, jo present Triomfó, han sigut pels dos programes
d'entreteniment que han tingut més èxit a tot el món i han sigut parits aquí a Sant Just. Escolta, com va anar la roda de premsa? Doncs va ser molt divertit. Vull dir que vam poder conèixer tots els nens, i un d'aquells nens es va posar a cantar i tot plegat, i vam poder parlar amb diversos concursants. Mira, hi eren tots, en la roda de premsa. Hi havia la Roc, o la Llum Barrera, el Miquí Nadal, el Santiago Segura, el Daniel Díchez, o l'Anna Simón, que és amb la que vam poder parlar.
i explicar si els nens són disciplinats o no. Escoltem el tall. Fantàstica, meravellosa. Els nens són unes màquines. No es posen nerviosos, estan supersegurs a si mateixos, estan molt més tranquils, jo crec que ells, que no pas els grans. I una altra de les preguntes que volem poder fer a l'Anna Simón va ser si ha canviat molt la metodologia de treball amb els nens respecte a la versió d'adults. No, no, ha sigut la mateixa. Els tracten com els adults.
Sí que és veritat que el dia abans de la gala ens passem aquí tot el dia assajant, el dia de la gala tot el dia gravant, el dia següent ens donen una mica les claus per fer el personatge següent, però un cop aquí cadascú a casa seva assaja el que vol i el que pot. L'Anna Simone és molt maca. És molt maca i ens va cuidar molt, per cert, ara quan acabem de parlar d'ella ens va saludar el programa i tot.
Sempre posem totes les salutacions de sempre, que estan molt bé, però farem escoltar les noves que us he passat ara. Ah, molt bé. Perdona, tu que ets un... que les salutacions... vas agafar-ne unes quantes, no? Unes quantes, unes quantes, i ja les podràs anar posant al programa quan vulguis. Sí, home, i tant. Virgos, l'Anna Simon la podem veure pertot arreu. A Sapeando, a El Hormiguero, ara tocarà més suena...
i li vam preguntar que com podria ser per gestionar tot aquest temps i per fer els darrers. A vegades hi ha setmanes que és una mica cansat, és una mica cansat però com que fem la feina que ens agrada no ens podem queixar. És cansat del fet d'haver d'agafar l'avió i la maleta i amunt i avall, ara el taxi, ara ves aquí, ara ves allà, però un cop arribes a lloc, com que t'agrada el que estàs fent, se't passa el cansament.
De fet, dir-vos que l'Anna Simón, com que està a tot arreu, volem saber si tindrà algun altre projecte. Ella ens ho explica això. Espera, perquè... Vaig una miqueta ràpid. Doncs, no, dir-vos que ella en la presentació estava guapíssima. No, perdona, és que aquest any no el tinc, David, eh? Bueno, doncs, dir-vos que ella estarà en la presentació de la gala dels Trenis Neu. Sí.
i continuar amb aquests projectes de tocar a la Mención a Minis, a Peando... Anàcim, ja tenim controlada. També vas poder parlar amb el presentador del programa, que és el Manel Fuentes. Va ser molt simpàtic. Em va explicar una cosa que jo no sabia, almenys.
que va ser company nostre de ràdio d'Esberg. Sí, home, sí, Manuel Fuentes, sí. A tot arreu on va sempre ho diu. Manuel Fuentes sempre diu que va començar a ràdio d'Esberg. Doncs t'ho dic que li va fer molta il·lusió quan li vaig dir que venia de ràdio i tot plegat. En el primer programa vam conèixer el seu fill, el Max Fuentes. Però un dels dubtes que tenies, li he recordat molt, que el seu fill participés en un projecte televisiu per primera vegada, ell és aquest home que ens va dir.
La confiança que li tinc, no només al format, sinó al Tinet Rovira i als responsables de jazz músic, que són amics des de fa molts anys, i a la gent d'Antena 3 va fer excedir una petita cosa que al mateix temps el meu fill li feia gràcies sense més. És una cosa que jo sempre m'havia arrufat el nas quan m'ho havien proposat.
el nivell de confiança que em genera en ells, vaig dir que sí, parlant de la meva dona, vaig dir que sí, endavant. Al final, el resultat és molt bo, ells ho han passat molt bé i això és important. De fet, jo no vaig poder veure el programa, Cristina, no sé si vas veure tu el fill del Manel. Volia veure-ho, però no. No, perquè vam presentar com el fill del Manel i tot això. Sí, sí, sí, el programa va començar, va ser ell qui va encetar el programa, el Max Fuentes,
i va donar pas a tres membres del jurat, que representaven el Carlos Latre, l'Àngel Llàcer i la Monica Naranjo, que eren molt petitets, petitets, petitets. I després el Max Fuentes li va donar la ratlla al seu pare i al final de tot van fer una actuació conjunta.
Es pot trobar a través del YouTube i de les xarxes socials. Ara que us comentava que parlàvem de la Mónica Naranjo, no es va agafar l'entrevista que li havíem fet. Ens va fer la salutació del programa però es va equivocar quatre vegades.
No, anava dient, un saludo per a la colla dels verds. La colla dels verds. La colla dels verds. Si fos dels blaus encara. L'ho feia en català, no? Per això? No, ho deia en català però és equivocada. I després anava dient, i després el cap indiu, mira Chico, la fem així. Un saludo para todos los siguientes. Un beso. Ah, ja està. Ja està, no? Ja està. I a més no es va gravar, jo fa ràbia, no?
Si quan arribes a casa i vols que és tot i deus que aquell trac se t'ha esborrat... Home, però jo et dic una cosa, posats a esborrar, si la resta diuen el nom del programa i a la Mònica Naranc no li sortia, doncs millor aquest que no pas un altre, no? Molt aviat, molt aviat, molt aviat, molt aviat. Podrem tornar a tenir algunes bèstoles de la Mònica Naranc. I això per què?
molt aviat, ja ho sabreu, de moment anem a pams amb la secció. David, mai expliques res. Anem a pams amb la secció. Per cert que s'han gravat ja 7 gales de tocar a més suena d'aquesta edició mini, per tant no és en directe com algunes gales de tocar a més suena. I també amb el Manel vas preguntar-li com anava tot això i com valorava ser presentador de tocar a més suena mini en aquesta edició infantil i et va respondre això.
Jo crec que molt positiva, perquè no es perd l'esprit de tocar a MSN, sinó que s'eixample agafant nous registres. Potser veiem més humanitzats els concursants grans i adults. Per altra banda, hem trobat un codi per no perdre la conya ni la espontaneïtat que tenia l'edició dels grans. Aquest format de duets adult-gran, podem jugar a que, evidentment, hi hagi duets, poso per cas, podem fer des d'una Enriqueiana,
o des de Boa-Xequiras o un Albano i Romina, que et permet molt més jove i hi ha aquella espontanitat i aquella veritat que tenen els nens. El Manel Fuentes està preparant un nou programa de tele també, no? Sí, us recordeu que us vaig dir que l'estiu farien un programa amb el Florentino? Sí. Doncs al final el Florentino, com que ha fixat per a media fet, el substitut serà l'Arturo Valls. Que per cert ja ho han promocionat per la televisió també, crec que ha sortit una promo d'ells dos com, bueno, sent que farien aquest nou programa. Com es dirà el programa?
De moment no té nom. No té nom encara. No té nom, ni data i tal. Us he de dir que al primer programa el van tombar. Ah, el pilot no els va acabar d'agradar la cadena i estan refent-lo. Sí, i guaitau, el Manel ens va dir això, escoltem a veure de com anirà el programa.
No, serà un show. I aquí diu, això serà com fer el caig en caig i tot plegat. Jo crec que la política estarà al marge. Estem més buscant la vessant de l'humor i de les varietats com a eixos fonamentals per funcionar. I després hi ha tan bona relació entre els dos, hem coincidit dia junts a vacances. En els programes que hem treballat sempre s'ha generat molt bon rotllo fora o davant de les canales i al darrere, que de moment el que hem començat a tastar hi ha algun bon rotllo.
Manuel Fuentes ja com dèiem va començar ràdio d'esglaç tu li vas comentar i ell va explicar una mica com van ser aquests inicis en aquesta emissora. Aquí a la ràdio? Aquí a la ràdio, en aquesta emissora que fem 30 anys justament ara, però Manuel Fuentes va estar molt als inicis, em sembla l'any 5 o 6 de la ràdio.
En la mateixa cadira que estava sentada la Cristina i hi havia el Manel Fuentes aquí... No, a veure, no, no, no, perdona, no és així, perquè la ràdio fa 30 anys no estava al mateix lloc on estem ara, perquè després de passar pel barracó, un barracó que vam estar aquí, que en Gines està, vam estar on hi ha la biblioteca actualment de Sant Juist ara mateix. A veure què diu Manel Fuentes, tinc molta curiositat per saber què diu de Ràdio Desvern i com va començar.
Doncs amb molt d'estima i molt de carinyo. Recordo que fèiem un programa els dissabtes al matí i allà és on vaig començar a fer imitacions quan pràcticament encara no havia guanyat. Era a la carrera de periodisme. Fèiem un personatge que es deia Sant Justicier i a través del Sant Justicier ens fitàvem amb històries pregrabades, on sortien personatges com el Flotats, el Curif, el Dalí, el Pujol...
La veritat és que amb molt bons records jo crec que és una grandíssima escola amb professionals collons. Però el Manel és Sant Justenc, Sant Justenc d'origen? No. Jo diria que no. No sé com va venir per aquí a la ràdio. Això serà l'Emili Esquazóquio. L'Emili Esquazóquio, que és amb qui feia aquest programa del Manel. El dissabte al matí comentava que era la Desbarnada o no sé si tenia un altre nom en aquella època. Alguna vegada sí que ho ha comentat.
Una de les estrelles del programa és Santiago Segura.
i ens va explicar que al Santiago Segura li encantava el programa i que deixava els rodatges de Torrentes 5. Perdona, Laia Vidal, realitzadora, no? La directora. La directora de Tocara Mesueno, que té el mateix nom que la nova col·laboradora de la Penya del Morro, que ve als divendres a fer la secció de cinema. La Laia Vidal, sí, llavors... Ens va explicar això, que deixava els rodatges...
La primera vez que me llamaron ya dije, una cosa que tengo que disfrazarme.
cantar, bailar, humor, me parecía como maravilloso. A mi lo que más me gusta es disfrazarme y cantar. O sea que era el formato perfecto. Y luego, además, el ambiente es muy bueno. O sea, realmente, no, creo que no... Nunca me lo he pasado mal en ningún programa. Curiosamente, yo, o sea, hago como que soy el que me enfado siempre, pero yo sé que me lo paso muy bien. Bé, se'n deu a seure. Per tant, jo els veig bé, no?, amb la premsa. Éreu molta gent a la roda de premsa, David?
Erem poquets, perquè la premsa especialitzada en televisió... Així m'interessa, qui era de premsa? Quan es freda un programa de televisió, qui va de premsa? La premsa especialitzada, tipus Supertele, Revista DP, que són la mateixa empresa, i jo que col·laboro en un altre portal de televisió. A quin portal col·labores tu, David?
Bueno, un moment, després també hi havia, ara us ho explico, després també hi havia la premsa del cor, perquè l'Averi i la Maria del Monte em preguntaven els temes de l'Arxadalita i tot plegat. Ah, va. Sí, sí, sí. I com que el primer periodista del cor se li va tirar a sobre amb aquesta pregunta, ella va marxar amb dipada perquè no... Ah, sí? Perquè ella va dir que no volia parlar de la seva febrera. Ah.
que això eren temes personals i que si volíem preguntar coses de la Xabelita, que li investissin a preguntar amb la pròpia noia, sinó amb ella. En fi, jo col·laboro amb un portal de televisió que es diu Iotel. Faig algunes col·laboracions, vaig a cobrir algunes rodes de premsa que estan aquí a Barcelona. Continuem parlant del Tocaramessona Mini, avui fem un especial, que és un programa que s'ha parit aquí a Sant Just i es grava al plató. Quin plató és? És a Mediaparc o no?
És el plató de Neia Park, un dels més grans d'Europa, on s'havia fet a present triomfot, el glamur, diversos tuxecadales... És un plató molt xulíssim. Estàvem amb el Santiago Segura, no? Sí, estàvem amb el Santiago Segura, i el Santiago Segura és una persona molt àcida amb l'humor, i el deixa anar amb moltes indirectes en les edicions de durs. Li volíem preguntar si...
Serà més comedit, es mesurarà més les paraules o no? D'alguna forma, jo crec que sí que et condiciona el públic al que està regalat de nens de 4, 6, 9 anys. La meva nena té 9 anys, per exemple, en Júlia, jo crec que no és conscient d'això.
Tienes una especie de filtro. Pero aquí, por ejemplo, como tienes claro el público que te rodea, tú cuando vas a casa de tu abuela, pues si quieres hacer reír a tu abuela, no ahora dices el chiste que estás con los colegas tomándote un orientónix a las 4 de la mañana. La seva filla no l'ha portat, no, com el Manel? No, no l'ha portat, participa amb una nena i tot plegat. Els fills i els concursants famosos no participen. Sí que podrem veure, per exemple, aquesta nena crec que va al fill de Juan Magán.
i una setmana també crec que hi participa la filla del Pablo Carbonell. Alguns més ara han pillat així de cap i volta que han sospitat. Veig que ha quedat una cosa molt familiar, a més d'audiència ja hem començat abans, que va anar molt bé, perquè feu un 22 i escaig, per tant és un programa que promet.
Aquesta setmana baixarà, però s'aprèn el Gran Hermano 15.
Al ser tot ben de molt tothom acaba guanyant. Per cert, tema Santiago Segura, hi ha tota la història de Torrente 5 que s'està preparant o com va? Sí, bueno, ell em va dir que ja tenia la pel·lícula gairebé enllestida, que li faltaven fer alguns retocs de temes de so i polir algunes cosetes, i que ja havia fet alguns passes amb diversos col·lectius, amb gent jove i tot plegat, i que havien agradat molt.
Però en Santiago Segura es caracteritza molt per fer com unes promocions molt febis a Torrentes. Sí, sí, sí. I li volíem preguntar per veure com s'està preparant per fer aquestes promocions fantàstiques.
Estoy, vamos, como los caballos esos que están a punto de cabrán así, para que salga, y además estoy feliz, porque creo que tengo una muy buena película entre manos, entonces da gusto promocionar algo en lo que crees tanto, con Alec Baldwin, o con Cézulín, o sea, hay que... con Carlos Arefes, Florentino, Ana Simón, Angie, Julián López, una serie de cómicos, y ya había visto gente la película, que no había visto, pues, grupos ya de doce o así de gente, y funciona como un tiro, o sea, que estoy feliz.
Bé, doncs el Santiago Segura, que està amb el seu Torrente 5, eh? Diu Gesolín i Alec Baldwin. Aquesta per mi és el resum de Torrente 5. Per cert, també vas poder parlar amb el cantant Daniel Díchez? Sí, abans de tot. Deixa'm saludar un moment a tots els clubs de fans que ens han comunicat... Sí, t'he vist molt actiu a la xarxa de Twitter aquesta última setmana amb els fans de Daniel Díchez.
I jo vaig contactar amb el cantant i ell va posar favorito i tot el club de fans em va començar a preguntar i em va dir que m'ho he apuntat. Perquè ja que han tingut el detall de cuidar-nos i fer promoció... Qui són, qui són? Dir-vos, que és el club de fans d'Elicante, del club de fans de Saragossa, del club de fans de Barcelona, del club de fans de Daniel Díchez.
que donar-vos les gràcies, en castellà, les gràcies, per tot el carinyo que ens ha dit ara. Ai, moltes gràcies David, que emoció. Parlem una miqueta, ja que ens han fet tanta promo, posem un parell de detalls. Escolta, perdona, el club de fans de David Ávila també s'ha posat en contacte amb el programa i li envieu una salutació des d'aquí. Un petó molt gran. El club de fans de Torelló, de Girona i de Sabadell.
El fenomen fan, molt curiós. Un dia hem de fer un especial de club de fans, de la gent de la tele. Vas parlar amb el Danel Diges i què et va comentar?
I li vam poder preguntar sobre per què hem de veure aquesta visió de Tocaramissona Mini, ja que hi ha molts programes de cantants i de cantants amb nens. Jo crec que teniu que veure Tocaramini perquè no us vau arrepentir o vau arrepentir moltíssim. Té el millor d'altres programes de nens amb molta audiència.
Y lo mejor de tu cara me suena de toda la vida. Es una mezcla explosiva que no os podéis perder y os lo aseguro. Yo me lo estoy pasando muy bien. Y desde casa vais a alucinar con los niños. Con los niños y con nosotros también, seguramente. Potser que el digues s'ha rapat el cabell, no? Sí, s'ha rapat el cabell. Jo el coneixia a l'hora de pensar en aquest qui és, no pot ser ell. Si no sabien qui és,
És un cantant que s'assemblava molt amb els cabells reinsulats a Mandevit Bisbal. Perdona, és el de Algo Pequeñito? Sí, de la Eurovisió. Algo Pequeñito, wow, wow, wow. Sí, sí, doncs, i que ha participat en diversos musicals, com els Miserables, també va sortir en una sèrie míntica d'Anthena 3, que es deia Nades para siempre. Doncs, li vam preguntar, això va ser com un canotazo que vam fer a tots els periodistes, li vam preguntar per què s'havia rapat el cabell i com se sentia.
No, es por un personaje que empieza ahora a hacer un nuevo musical y nada, es así el personaje, va con barba y con el pelo rapado.
De momento no puedo decir nada. En una semana ya sale cuál es el musical. No puedes adelantar nada. No puedo adelantar nada. No solo que el personaje es así, como soy yo ahora mismo. ¿Y cómo te sientes sin tus rizos? Bueno, un poco... ¿A toda la vida con rizos, no? Es la primera vez que me rapo el pelo. Bé, doncs el Digés, que s'ha acabat el... Escolta, ¿alguna cosa més del Daniel Digés, que has parlat amb ell? Doncs bueno...
li van parlar sobre la competència, com se sentia amb els altres nivells dels companys. Ell ens va comentar això. Tenen en compte que los niños van ganando poco a poco si hay competencia, pero es para pasárselo bien el programa, no es un programa muy competitivo, no es nada competitivo, es para pasarlo bien, no sufre, no se han hecho lo de los casting y eso.
que el niño se lo pase bien y que aprenda y que mejore y si es verdad que se les da caña en ese sentido, que el niño aprenda, pero no se les da caña en plan competitivo, que ya sea toda su vida. Bastante competitiva es la vida. Vale, vale, vale. Maramo en la periodista que le va bien. Vale, vale.
Aquesta periodista no deu ser una periodista de ràdio, no? Té una veu maca. No dic això perquè ella va tallant el tall de veu, va trepitjant el dia que ve. Ella no va tenir un programa de ràdio on haver de posar-ho.
que no pots preguntar, perquè el sentidor li va demanar el número de telèfon. Quan li ha fet la pregunta dels rinxols ja estàs veient com ho sents. Hi ha una periodista que va aprofitar la roda de premsa per tirar-li els tejos al Daniel Díaz. Una companya de Supertele. Li va aprofitar per tirar-li la canya. I va aconseguir el telèfon o no? Primer, amb quina excusa li va demanar el telèfon?
Doncs perquè li agradaria fer-li una entrevista amb més profunditat. Sí, i a la intimitat. Clar, ell va ser molt curós, li va donar el número de telèfon del representant, i després també li va dir que estàs casat, i li va dir que està feliçment casat.
El Daniel no sabia on posar-se.
per saber com actuar, donar-li el número del representant que qualsevol altre li hagués donat el seu i em dona i tot i a mi no se l'aventa ningú. Quins comentaris més tòpics... Quantes vegades t'ha passat això Jordi o ho has d'escoltar? Jo no ho sé. I unes quantes ja.
Algunes vegades ha passat, sí. Però escolta, que cadascú faci el que vulgui amb la seva vida. No, no, sí, sí, però mira, aquí demostra el respecte a la professionalitat i el respecte cap a la dona i tot. I cap a la feina i tot. Perdona, perdona, perdona, quina idealista més conservador i més carca, Cristina, perquè, escolta, potser el Daniel Díchez no sabem... No, no, no, és que potser el Daniel Díchez té un pacte amb la seva dona que són el que vulguin durant una època. Bueno, i això hi ha moltes parelles
Però això és un pacte de la seva intimitat si el tenen. I em sembla molt bé que el tinguin. Però aquest pacte, suposo que el tenen, no té per què mostrar-ho davant de periodistes, ni gent, ni ningú. El nen d'Iguet farà el que li doni la gana. Però a l'hora de respondre, sabent que és una periodista i que ho estan gravant la resta de mitjans, trobo que respon d'una manera molt professional, tant a la seva carrera professional com personalment amb la seva dona i tot. Però perdó, és molt car, això.
Què dius, Jordi? És respecte cap a les persones, home. Perdona, David, però és que ara... No creus que sigui un professional? No té res a veure amb el número de telèfon del representant. Mira, Jordi, quan t'has fet alguna obra de teatre i t'ha vingut alguna noia, què fas? Li dones tu el teu número, no directament? Jo sempre. Perquè no tinc representant.
Doncs mira, a partir d'ara seré la teva representant i a veure si hi dones el meu. El que em faltava, que ara em controli les cites. No tenia altra pensament, Cristina. Això és el que t'agradaria tu. Ja t'agradaria, ja. Escolteu, fatigueu que estem parlant del dífice, que tenim els clubs de fans aquí. Ah, ara què dius Jordi? Un aplaudiment. Però és que el que estic dient jo és que... Però és un professional o no?
Daniel Díchez pot fer el que li doni la gana, donar el seu telèfon a qui vulgui i ja està. Jo només em sap greu per la noia, si em sap greu per algú és per la periodista que volia el telèfon personal i no el va aconseguir. El tema està en què aquesta noia es va emportar una mica un xof.
I volia una entrevista íntima. Clar, ara aquesta noia no va acabar de... David, escolta'm una cosa, et dóna-li el telèfon del Jordi, que estigui contenta, perquè el Jordi li sap tant de greu. Però com transversen les coses. Home, no, Jordi.
No, però et sap molt greu aquesta noia que no ha sentit el telèfon del Daniel Díchez. No he dit molt greu. He dit que em sap greu per la noia que volia una cosa i no l'ha aconseguit. Al Daniel Díchez li era igual. Vull dir que no tenia cap problema. De totes formes, quan ja t'ho demanes al telèfon d'algú i et diu si, jo et passo el telèfon del meu representant, ja sospita. No, no, no. És la manera de procedir. És la manera de procedir. Que t'ho digui el David si no.
Sí, home, hi he demanat moltíssimes entrevistes i m'han demanat el representant. Sí, però no tothom, perquè a mi moltes vegades jo també, aquí al Panyal del Morro, que us puc fer el que vulgui, ja no passa res. Però el representant, donar el telèfon és com una mena de filtre, no? És com una mena de filtre per aturar una mica la gestió, o ara no va bé, d'aquí un temps... Vull dir, això també és un clàssic. No, però una mica també, a vegades sí que es fa el filtre per parar, però a vegades també és allò de dir... Escolta, doncs, representant, poseu-vos en contacte,
i el dret a l'entorn.
parlant amb la persona, amb els neixos entrecassats plegats, llavors valores si l'entrevista i la persona és responsable o no. A la PN del Morro, als vuit anys que portem de programa, hem intentat entrevistar moltes persones que no hi ha hagut manera. Ens han dit que parlàvem amb els representants i al final es va allargant la cosa i no acabes fent l'entrevista. El representant també té aquesta funció, perquè jo ho entenc també, tu ets una persona pública o una pública, però tens moltes peticions d'entrevista,
També t'has d'organitzar una mica, no? En fi, escolta, Daniel Dígis, mira qui s'ha donat la valet, la periodista valet de... De Supertele. De Supertele. Un petó per la periodista i per Supertele. Escolta, David, alguna cosa més del Daniel Dígis o què? Bé, no, bueno, ell ens va explicar com era el seu concursant, fa una petita valoració.
És un pàll que posa, com que ja ens hem perdut una mica entre els fallos, és un pàll que posa niño. Sí, sí, sí, escoltem-lo. Sí, es que es un niño muy rico, es el más mayor, el más maduro. Bueno, no el más maduro, hay niños muy maduros también.
Ara us vull comentar una cosa. Vam parlar amb el Tinet Rovira, el director de General de gesmuls i creador de Tocaramensso N de... Operació en Triunfo també, clar. També va ser el director d'aquest programa. Amb ell vam parlar de com era aquesta edició i per què havien de veure aquest programa.
D'entrada, a nosaltres ens agrada que els nens siguin nens i que tinguin reaccions de nens. No volem aquest perfil de nen que és com un adult reduït o que aquestes nenes es semblen belles. No, volem nens, que siguin nens, que tinguin, evidentment, talent per cantar, per ballar i per estar d'un escenari, però que bàsicament no renunciïn a tota aquesta part que et porta la infantesa. Si tu fas un càsting i et busques uns nens que semblen persones grans, que parlen com persones grans i escriuen com persones grans,
i tenen tots els tics i les visites de les persones grans, estàs ensenyant una cosa que no és veritat. Nosaltres volíem veritat, volíem que els nens cantin bé però que tinguin reaccions de nens i que vegin el programa amb ulls de nen. Sempre pensant que hauríem de fer un programa de playtime per a la gent gran. No fem un programa de nens, fem un programa amb nens. I aquests nens que hem triat els hem triat
perquè són jo, perquè són nens. El Teo Rovira, que és un peix gros del mercat audiovisual, director general de GES Músic, i que va marxar de GES Músic, va muntar-se a la mateixa productora, no va acabar d'arrencar gaire, no? No, no, no, t'ho explico bé. Explica-m'ho. Què va passar? Ell va marxar de GES Músic, en un moment en què el sector estava una mica complicat, i li van oferir anar amb una productora petita que es deia La Quimera, que encara treballa. Sí senyor. A GES Músic van marxar als trincos,
i es van vendre aquesta productora amb uns americans, ara no em facis dir el nom, perquè no me'n recordo, i directius d'en Demold, d'aquí a Espanya, se'n van anar amb en Tinat Rovira i li van dir
que fes càrrec ell, que hagués fet el càrrec dels trincos i que el portés ell. El lloc que havia deixat el Mainat i el Cruz és el que ocupa ell ara amb una sola persona, no? Sí, sí. Vas estar parlant una estona més amb ell. Sí. Què heu explicat? Vam parlar sobre la disciplina dels nens, com eren treballant, i ens va explicar un fet molt curiós que havia passat un nen aquest estiu durant les hores.
Els nens, molt. Els nens entenen que estan fent una cosa que els agrada, estan fent una cosa que els diverteix. Ja heu dit a l'hora de premsa, nosaltres vam decidir que encara que a l'estiu...
havíem de respectar un mes de vacances per a tothom, pels nens, per a les famílies, per a les famílies que tenien els seus plans i tal. I totes les feines ens truquen i és que el nen no vol saber-ne res de les vacances. El nen el que vol és tornar al plató a assajar, ballar, maquillar... Pensa que fem coses que agraden molt els nens, que és cantar, ballar, disfressar-te, posar-te una perruca, que et maquillin, que estiguin per tu al centre d'atenció.
Per tant, esclar, em recordo una de les famílies del dia d'aquí, que van anar amb un creuer i el nen no va parar perquè no disfrutava de res del creuer. Ell volia tornar al plató, deia, on tu m'ho passaves, a mi què m'importa? El barco, què m'importa les vacances, què m'importa tot? Ells estan contents d'estar aquí, en aquesta espècie de festival que els muntem.
Bé, jo no vull ser l'advocat del diable, però també s'ha d'anar molt en compte, no?, a l'hora de treballar amb nens, perquè, clar... Les expectatives que poden agafar... Efectivament, no?, i després aquest programa acabarà. O sigui, aquest programa acabarà una temporada i després amb aquest nen també què passarà, no? Clar, jo l'hi vaig preguntar amb el Tinet i li vaig dir, algun d'aquests ja el teniu utilitzat per agafar altres programes, i el Tinet em va dir que no, que tots aquests nens tenien pensat,
a continuar amb les seves vides i que no volien dedicar-se al món del ser artista i que, un cop acabat el programa, això tindrien un bon record aquí. Però això ara que comencen, quan acabin ja veurem si algun moment... A veure, aquí jo no sé com està el tema del defensor menor però, vaja, també s'ha de protegir el nen d'alguna forma perquè després no li agafi una depressió perquè ja no està a aquesta balaola.
Però això els passa a tocar més una mini també a aquests altres programes on han participat nens i... No, no, no, és que estic parlant de la participació dels nens, els programes en general. Escolta, per cert, David, no tenim més temps, però acabem escoltant l'últim tall del Tinet perquè... Un moment, David, espera, home, tranquil, no posis nerviós, ja el dic. Haig hagut una mena de polèmica aquest estiu, no?
Sí, us volia dir dues coses. Una, que el Tinet Rubir ens va avançar que a partir del gener hi haurà la quarta edició, que cada vegada més sona. Sí, ens la va avançar a l'inici. Ens va posar un tall molt graciós en el que deia que hi havia alguns famosos que ja feien córrer la llista de salt famosa per participar a la quarta edició.
Quan ningú ho havia comentat. Fan sonar els noms perquè els criden. Quan arribi la quarta edició, o la setmana que ve, si vols, ho comentes, perquè és que no tenim més temps. Sí, que en aquest estiu hi ha hagut una polèmica perquè s'estrenarà molt aviat un programa que es diu Aquí mando jo. Les bases d'aquest concurs deien que havien de participar membres d'una família que visquéssim a la mateixa casa.
va córrer per internet que en aquest concurs era un concurs homòfob, perquè no acceptaven famílies... famílies homosexuals... On els pares siguin parentals, no, també? Del mateix sexe, no? Sí, doncs, clar, es va córrer com una plataforma al Change.org i a Twitter, demanant que el concurs canviessin les bases i es va filiar a la productora.
i que no és cert perquè conec molta gent d'aquella productora que no són homòfobs i que no es patilleixi, és músic, de fer una productora homòfoba. I què diu del Tinet de tot això? No, no, és que no tenim temps, però deixem-ho per la setmana que ve o per quan s'estrani el programa? El Tinet diu que no, que no se'ls patilla d'homòfobs i que...
que fins i tot en el càsting ja s'havien presentat abans que passés tot això, famílies monoparentals. Molt bé, doncs escolta, David, moltes gràcies, una setmana més, avui amb aquest especial de Txucarà més que una mimmi, que vagi molt bé i ens retrobem la setmana que ve, David, moltes gràcies. Moltes gràcies, ens guardem aquest tall per quan s'estreni el programa. Adéu, bona tarda. Adéu-siau. Bona tarda.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
per la Penya del Morro o del Moro, a Ràdio Desvern per potenciar el comerç local i agrair-los aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Bé, a veure si a aquesta sintonia li agradarà més el Jordi Roca. Jordi, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Com a aspecte tècnic, què representa que hem de fer? No, tu entra, perquè ara mateix... No, que no estigui assegut a l'estudi, no pot penjar el telèfon. No, clar, clar, tu ara entra. Perdona, estàs a la redacció? Parla amb l'Andrea. Pregunta-li si hi ha alguna novetat d'informació d'última hora. Andrea, perdona. Sí, estem a la redacció de la ràdio. Em diuen si hi ha alguna novetat. Estem en directe, diuen-hi.
Està concertant l'entrevista de Pardijós. No ho sabem, és incògnita. Ja està aquí l'estudi. Això és molt bonic, ara parlant a l'hora per al micròfon i pel telèfon. Se'ns sentirà doble, això vol dir. Hola, jo he arribat tard. Hola, bona tarda, ja puc penjar. Oh!
Escolta, i el senyor Benito on és? Avui no. Ah, tampoc? Avui tampoc, avui tampoc. És una epidèmia, vull dir. Can como muertos, quan vinc jo. Escolta, m'ha dit que si volem el podem trucar. Ah, doncs truca'l, no? Sí, intenta'l, no? En el truqui... Però aquest senyor ja no té secció, ja fa el que vol, no? No, avui mira, vaig a dir a WhatsApp que em va...
El senyor Benito no ho sé. És d'aquelles persones que ha dit que ja fa el que vol. Ja té un catxet clar fins a arribar el senyor Benito. El senyor Benito quantes temporades porta? Fem una cosa. Anem a trucar-lo i li faig bronca en directe. Perquè ja passo ja de tots vosaltres. Perquè jo estic part ja de tot això. Si aquí em veu un col·laborador i em diu el senyor Benito...
Jo per contracte vaig firmar que estigués aquí el senyor Benito si no no vinc.
No, no, doncs mira, potser ja no haurà de venir més. Perquè ni l'agafa, no? Mira, ni l'agafa. Però aquest senyor on està? Què està fent? Home, abans feia moltes excursions, no? Amb uns amics anava a discutir, a fer debats per la muntanya. És veritat. L'última cosa que sé és que estàvem organitzant sortides de singles.
Jo l'últim que sé, senyor Domènech, és que estava allà amb unes d'aquestes mortes de la festa aquesta dels mexicans. I el senyor Benito són col·legues. Amb unes dones pintades de claveira, no? A la festa mexicana, al poble espanyol, em sembla que la setmana passada.
El cap de setmana passat. És l'última cosa que sabem, perquè publica coses al Facebook. Encara gràcia que tinc-me al Facebook, perquè no ho sabem aquest home. Dic avui vens, li pregunto per WhatsApp, i em diu, tinc casats a les 6. I fa, shit, you can call me. A més, en anglès. Però què estàs assajant? No ho sabem, és que no ho sabem. Bueno, en fi, no ho sé, no ho sé, Jordi, no ho sé. Jo entenc, eh, entenc, perquè tu vens aquí...
Tu vens d'aquí amb l'esquerra de que ja els anirà a venir tu. I ja dues setmanes seguides que vens i no hi és. La propera no ve. Bueno, pots convidar la Juliet Mella. A tu és que et sents sol. Sí, sort que tinc la Cristina. Vols que fem una crida? Perquè si hi ha algú que vulgui venir a la teva secció.
Uient de la Penya del Morrón. Jordi Roca se sent sol. Busca algú amb qui fer programa a la seva secció. Si ets un uient, una o un uient del programa, i vols venir a acompanyar i fer una mica de companyonia al Jordi Roca, només cal que... no cal ni que n'escriguis cap més. Apareix. Et presentes el dimarts a dos quarts de set de la tarda a la secció de Jordi Roca. El faràs molt feliç.
És l'únic que podem fer. Més la sintonia aquesta m'agradava. No sintonia que t'agrada? Sí, m'agrada molt. Comencem amb dues notícies absurdes avui. Avui amb notícies absurdes, vols començar? No, ho tinc aquí jo. Anem directament al Llajús Respostes. El que li agrada. Com tu vulguis. Llajús Respostes, quina és la primera pregunta?
La primera és d'allò que en diuen a la castilla, decalado. És una d'aquelles coses que un no sap exactament què respondre, perquè els usuaris deia respostes, doncs això, el que busquen, òbviament, són respostes i ens fan preguntes, preguntes que jo també us trasllado a vosaltres. I la primera, jo en tinc una per tu, eh, perquè segur que t'ha passat a tu i he pensat, però aquesta la farem després. La primera pregunta.
És responsabilitat moral d'un home casat acompanyar a la seva amant a fer una ecografia pel bébé que esperen junts?
Potser la mà és molt la mà i és la mà d'uns altres. Vosaltres no sabeu les vides, les vides secretes que té la gent. Hi ha moltes notícies que de tant en tant apareixen a la premsa de l'estil. Un home durant 20 anys tenia una doble vida.
Hi ha molta gent que diu no. Aquestes coses no es fan. No pots enganyar la gent durant 20 anys. És que fas viure la gent una mentida. Surten notícies. És espavilarant. Avui sembla que la Cristina sigui la mare que ha desacalcuta dels emparats. Jordi, però s'ha d'ajudar.
Aquest noi pregunta perquè l'ajudi. No sabem, és que no tenim més informació. Potser la dona és una bruixa. Doncs que se separi però que no li posi les banyes ni que li faci un fill a un altre. Potser la dona és tan bruixa que no pot ni separar-se.
Doncs llavors, que s'agafi un bitllet d'avió, se'n vagi i desaparegui. Amb la man. Si és tan bruixa que no pot ni... La man ara està embarassada i no pot anar. És que aquí hi ha un problema. Hi ha un problema perquè... Però en cotxe sí que es poden anar, dies i dies en cotxe. Clar, jo estic amb la teva dona i no pot agafar l'avió. Una dona embarassada, a partir del 6 de mes, em sembla que ja no pot agafar l'avió. Mira, jo li dono la resposta a aquest home, que és ben senzilla i molt fàcil. La qüestió és... No has de deixar embarassada una altra dona que no sigui la teva. Això per començar.
El fet està fet. Per tant ara ja no pots tirar enrere. Tens un nou fill o el primer en camí. Que vindrà al món. Sí. I llavors el que hauria de fer és dir-li al Jordi Natarri que és a mi eh. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No
la que realment dona, no la man, sigui i tingui la capacitat de decidir si vol continuar amb ell o no. Que digui la veritat ara, no? I que li digui que ha deixat l'altra embarassada. Llavors la dona ha de donar-li la patada i prou. I ell que se'n vagi amb la man ja podrà acompanyar-la. Problema resolt. Home, tenim respostes. Hi ha gent que li han anat respostes.
Una mica amb la línia de la Cristina. Primer, que és anònim, diu que la gent que té una doble vida no té moral. Si no té moral, no es pot exigir cap tipus de respecte. Si no es pot exigir cap tipus de respecte, que ni l'acompanyi. No és responsabilitat seva. Bravo per anònim.
Alguna cosa més? A veure, n'hi ha una altra que diu, l'Angélica diu, Suya es la semillita, él metió el palito en hoyito, del problema también es. Home, doncs sí, perdona. Si una vegada el tinguis a fer responsable, evidentment. Té responsabilitat, té responsabilitat. Però vaja, a tu et sabriu la dona, no? Veig que la dona que està enganyada... Clar, és que no m'agraden les mentides, no? Jo d'altres maneres, jo estaria més en la línia de la Vanessa que li diu, mira, no, no hace falta que la acompañes, tú dale dinero y ya está.
Ah, clar, perquè aquí tampoc sabem la dona per què s'ha quedat. Potser aquest home té molts diners i s'ha quedat embarassada per agafar alguna pensió o alguna cosa així que a vegades passa en aquestes coses. Amb els jocs o respostes sempre ens falta una mica d'informació. Anem a la següent a veure si ens podem treure una mica l'entrellat. La següent va de somnis, perquè tots hem tingut somnis. De fet somiem cada dia entre 7 i 9, és a dir cada unidor. 7 i 9 què? Somnis? Sí, diferents. Sí, jo canvio.
Me'n recordo quan em llevo de vegades de dos o tres. Doncs tothom té una mitjana entre 7 i 9. Jo entre 7 i 9 del matí és quan somia. I aleshores la gent li preocupa i obsessiona que és el que volen dir aquests somnis. El primer d'ells, que encara ningú li ha pogut respondre perquè és una mica enrevessat, diu que ell somia sempre amb xocolata desfeta, amb xocolata calenta. Allà està en una festa, va buscar xocolata però sempre hi ha algú
que s'avança i li roba i ell es queda sense. Jo no et puc ajudar perquè no sé què pot significar això. És diabètic? No ho sabem. Que té falta de carinyo perquè és dolça la xocolata. Perdona, és veritat, tu quan estàs una mica depre hi ha algunes persones que els dona per menjar xocolata,
i anar plorant, no has vist la típica pel·lícula aquesta del gelat? No, perdona, jo més d'un dissabte a la nit m'he quedat a casa mirant Bridget Jones i menjant gelat de xocolata. Suposo que potser estava una mica baix de moral o necessitava una mica de carinyo en aquell moment i somiava que necessitava xocolata com per suplir alguna necessitat que tenia.
De totes maneres n'hi ha altres que somnien com el Jordi, que per això te la porto, perquè tu li donis una resposta que diu, què significa somiar amb dones despullades de pits grossos? Que la teva nòvia té els pits petits. Pot ser que signifiqui això. És que em preguntes a mi i jo no soc un expert. Home, si tu somies amb dones despullades, que ho has comentat a la intimitat alguna vegada, doncs...
Aquesta pregunta l'hauria de fer jo si de cas. Però tu tens alguna necessitat Jordi? Perquè potser com amb la xocolata passa. Home no, el Jordi diu que tu has somiat alguna vegada, et preguntem per saber també pel noi de la xocolata. Necessito persones dolces també a la meva vida, però jo ho expresso d'una altra manera.
No em cal la xocolata. Aquesta és la gràcia. De totes maneres la gent ho té molt clar i li he dit que és una mica precoç perquè aquest noi és bastant jove.
Home, però em falta informació, Jordi. Ara ja ho entenem tot. Aquest tio és un adolescent. Qui més qui menys ha passat aquesta època que vas més calent que un mico. Jo encara no he passat l'adolescència. Ja t'arribarà, ja. La majoria de la gent el que li diuen, el que li contesten és que mira, vas una mica sortidet, veus massa pornografia i això després, quan te'n vas a dormir, tot això queda. Tot i que alguns, com el Rassostato, li diuen que té una carencia de tensió psicològica afectiva emocional.
Això ja és molt psicològic. Això ja és molt psicològic. Això ja és molt psicològic. Això ja és molt psicològic. Això ja és molt psicològic. Això ja és molt psicològic. Això ja és molt psicològic. Això ja és molt psicològic. Això ja és molt psicològic. Això ja és molt psicològic.
Mira, doncs tenim un lladre, bueno, l'inútil del dia, per dir-ho d'alguna manera, que és un lladre de mines sota, que, com diríeu que el van enxampar? Perquè van tardar cinc minutets, agafar-lo. Ja ho saps, home, que és el que heu vist. On l'heu vist? Perdona. Estava tot arreu. Ha sortit això, em sembla, eh, Jordi, que tampoc no... Home, perdona. És una cosa que ha sortit a... A on ha sortit? A l'informatiu. Vull dir, però a Telecinco. Que tu vas amb mi. Home, tu us has equipat. Home, Jordi. No, a Telecinco.
Però que dius. I a més a internet també ho he vist jo. Home clar, a internet hi ha tot. Perquè hi ha la fotografia de l'home dormint al llit, no? No, no és això. Ah, no és això. És a la Facebook. Veus Jordi com no la sabia. Home, no la sabia. Perdona, jo em pensava que havia arribat la dona a casa i ho havia fet allà de dormint al llit. No, no, no. És perquè l'home com que tenia tant temps es va dedicar a xatejar pel Facebook i se'l va deixar obert, clar, la sessió. Que burro, que burro, que burro.
En fi, fins aquí les notícies del Jordi Roca. Hem d'acabar la fanya del morro d'avui. Cristina, si el programa tingués molta, molta audiència, avui què seria Trending Topic a Twitter?
T-C-M-S-Mini. Tu que ara més sona mini. Per aquest espacial currat que hem fet amb els talls de veus de tots els famosos. Tot i que el de la Mónica Naranjo s'ha perdut però hem tingut tota la resta que han estat molt bé i molt interessants. Només en resta agraït tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. L'Andrea Bueno als serveis informatius.
També, què hem tingut avui? La Cristina Aragai, que és la productora d'Anexa i que es va encarregar de tota la producció de Catalunya Aixeca el Taló, que avui s'emet a TV3 a partir dels 10.45, l'Àngel Cornejo a l'espai de videojocs a la segona hora, el David Ávila amb la televisió, el Jordi Roca amb la Yahoo Answers,
Senyor Maní, tu també? Senyor Maní també, que ens ha deixat una mica d'ell, que els ha tingut la seva part. I la Cristina Bargat, al Twitter i al Facebook. Cristina, moltes gràcies. Que vagi bé, fins demà. Que ens trobem demà a partir de les 5. I deixem ara amb l'informatiu bestre i l'Andrea Bueno. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Segueix la Peña del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Peña del Morro. A Facebook, la Peña del Morro. Com veus, sou originals, també.
Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre.
L'Escola Canigó i l'Institut de Sant Just defensen el paper dels Consells Escolars. El curs 2014-2015 ha començat amb normalitat al municipi amb la tornada a classe d'at 2.830 alumnes, però amb l'atenció posada en com afectarà la lomce a l'activitat dels centres educatius. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Noticias, edició vespre d'avui dimarts 16 de setembre. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
El banc de sang i teixits ha tornat avui a Sant Just. Durant les vacances acostumen a baixar els nivells de sang del banc i és molt important tenir reserves suficients. La campanya de donació de sang es fa aquesta tarda fins dos quarts de nou al Casal de Joves. Avui ha començat el cicle Sant Just es forma. En concret, aquesta setmana s'imparteix l'itinerari d'atenció al client. És un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms del municipi subvencionat al 50 o al 100%.
i el sopar de motxilla de les EES donarà el tret de sortida oficial al curs de l'entitat. Tindrà lloc dissabte al vespre i homenatjarà els socis que celebren 25 i 50 anys com a membres de la secció.
Bona tarda, l'Escola Canigó i l'Institut de Sant Just defensen el paper dels Consells Escolars. El curs 2014-2015 ha començat amb normalitat al municipi amb la tornada a classe de 2.830 alumnes. L'Alom C és una de les principals preocupacions per a la regidoria d'ensenyament, entre altres coses, per la degradació del paper que juguen els Consells Escolars dins els centres. Una preocupació que ahir destacava precisament Lluís Montfort, regidor d'Educació de Sant Just al Just a la Fusta.
Sabeu que l'OMCE fa que els consells escolars passin de ser un òrgan decisori de la comunitat educativa i passin a ser un òrgan consultiu, de manera que nosaltres estem molt pendents de quin és el paper que ens tocarà jugar a partir d'ara en els centres educatius. Pot ser una pèrdua molt important el fet que aquest òrgan perdi aquesta voluntat, aquest poder de decisió, perquè tots els membres passen a ser purament informats del que passa en el centre.
Des de l'escola Canigó i des de l'Institut de Sant Just, els seus directors Eloi Sala i Jesús Margarit respectively han defensat el paper que juguen els Consells Escolars. Un altre aspecte que potser es podria modificar, però que per part de l'escola nostra, el Canigó segur que no serà així, és el paper del Consell Escolar, que per mi continuarà sent un òrgan de participació efectiva,
pares i professors, de decisions, per tant, continuarem independentment del que es digui amb la mateixa filosofia que hem tingut fins ara, no? Per a mi és un director que segueixi escoltant el Consell i el paper que tothom complés en un centre, no només la direcció, sinó la comunitat educativa en general, professors, alumnes, famílies, personal que treballa aquí, per tant, la idea és aquesta, que el Consell Escolar és un paper molt important en el govern d'un centre escolar.
Des de Canigot, d'altra banda, el seu director ha comentat els canvis que pot comportar l'OMS i els centres. L'afecte sobretot a primària, a l'àrea d'educació amb valors socials i cívics, que seria l'assignatura alternativa a la religió i que passi a ser evaluable. Un altre canvi, jo valoro positivament, és que l'evaluació diagnòstica que es feia a cinqués abans de fins a tercer. Nosaltres vam optar també per mantenir els mateixos llibres del curs passat, per tant els continguts no es modifiquen.
Segons el regidor d'Educació, l'Ajuntament no ha rebut cap indicació de la Generalitat per aplicar la LOMSE, però sí que han rebut les instruccions d'inici de curs del govern català, que dicta que els Consells Escolars es regiran pel que disposa l'ALEC, la Llei d'Educació de Catalunya.
Els centres de Sant Just estan encara en el curs 2014-2015 amb nous projectes educatius. És el cas de l'Institut, que engega un projecte de promoció de la lectura i de l'Escola Canigó, que posarà en marxa properament el projecte TEI, de bona convivència als aules. El projecte TEI vol dir Tutoria entre iguals. Hi consisteixen que alumnes de cinquè de primària siguin els tutors de nois i noies de tercer, per aconsellar-los amb bones pràctiques de convivència escolar. N'ha parlat el Just a la Fusta el director del centre, Eloi Salam.
que vol dir tutoria entre iguals, que és una estratègia educativa per a millorar la convivència escolar. Això afecta d'una manera molt directa els alumnes de cinquè de primària i els de tercer. Cada alumne de cinquè de primària tutoritza amb un alumne de tercer de millorar la convivència escolar. No és que sigui un problema, però pensem que amb un centre educatiu hi té que haver una tolerància zero amb tot el que són comportaments de petits insults o de marginació de jocs.
A banda del projecte TEI, que es posarà en marxa properament, des de l'escola Canigó també s'iniciaran projectes vinculats amb l'aprenentatge de l'anglès i d'altres llengües estrangeres entre els mestres. Se seguirà amb el pla de detecció d'alumnes amb altes capacitats i amb les activitats extraescolars vinculades amb la robòtica educativa. Pel centre, un altre dels reptes per aquest curs serà seguir mantenint els resultats excel·lents a les proves de competències bàsiques que els alumnes fan a 6.00 h de primària i que proven pràcticament tots els estudiants.
Pel que fa a l'Institut de Sant Just, un dels seus projectes destacats d'aquest curs passarà per potenciar la lectura durant les hores de classe. Durant una hora a la setmana, els alumnes i mestres aturaran les classes per tal de llegir llibres per plaer. Ho ha detallat el director del centre, Jesús Margarit. Primer de matí de dilluns, totes les classes deixaran de fer l'activitat normal de la classe per llegir un llibre.
que s'han de portar als alumnes, que no ha de ser un llibre de lectura obligatòria, sinó un llibre de lectura per clau, i llavors a partir d'aquest moment la següent setmana serà la segona hora de diuns, la tercera setmana, la tercera de diuns, i així anirem flotant, i a la vegada que tothom vegi que ha deixat de fer la classe per llegir és una cosa important. No només els alumnes, també els professors, que també que hi haurà de dedicar-la a llegir.
El projecte començarà dilluns vinent i s'allargarà fins al maig. I a l'escola Bressol municipal Marex, l'objectiu és seguir potenciant el projecte Famílies. Dèlia Riscàs és la directora del centre. Continuar amb el projecte Famílies, que per a nosaltres és un projecte molt important al centre. És la manera d'obrir l'escola a les famílies. És veritat que, com tu deies, és important qui són els nens, però tenen molt pes les famílies a l'escola. Per a nosaltres és un éixer
de treball molt important. Per tant, la continuïtat d'aquests projectes és una peça clau pel projecte a l'escola. Aquest curs, 2.830 alumnes, han començat el curs a Sant Just entre educació infantil, primària i secundària, i comptant l'escola pública, privada i concertada. De fet, d'aquests més d'at 2.800 estudiants, 320 nens i nenes són de l'escola concertada Madre Sacramento i 870 de la institució La Miranda.
D'altra banda, l'escola presol municipal Marex ha cobert les 107 places que oferia. A Marex, 54 dels alumnes són nous. Des del 9 de setembre, l'escola presol fa el període d'adaptació dels infants, per tal que s'adapten a un nou ambient i a nous nens i nenes. Sentim de nou Délia Rizcas. Nosaltres comencem dos dies on els nens venen una hora a l'escola i venen amb les famílies o amb alguna persona de referència que estan aquí una hora amb ells, jugant una mica perquè puguin situar-se a l'espai.
i després ja comencem amb una adaptació progressiva, uns dies fins a les 12, uns dies fins a la 1, uns altres dies fins després i llavors ja després fem tota la jornada.
A l'escola, les retallades van afectar fa anys a la figura del conserge, ja que la conserge que hi havia abans es va jubilar i aquest lloc de feina no es va tornar a remplar-se. Tot i això, Delia Rizca s'assegura que la situació del centre és bona. Des de l'Institut de Sant Just, d'altra banda, han tingut molts problemes per afrontar despeses del dia a dia, com ara per pagar l'adequació de la jardineria que ha hagut d'anar carreg de l'Ajuntament de Sant Just. Sant Just Notícies
Ara passen 9 minuts de les 7 de la tarda, nova campanya de donació de sang avui a Sant Just. Durant les vacances acostumen a baixar els nivells de sang del banc i és molt important tenir reserves suficients. Tot i que ara les reserves estan en un nivell normal, amb sang disponible, per a 7 dies no s'ha de baixar la guàrdia. Sant Just Notícies.
Donar sang és un procés molt senzill que només durarà uns 20 minuts. Sílvia Arcos, promotora del banc de sang i teixits del Barça Llobregat, ha detallat el procés de donació al just a la fusta. Quan arribem, omplim un qüestionari que el tenim allà al costat del metge. Una vegada el tenim, passem al metge, revistem el qüestionari, ens mira la pressió, us mira el ferro, que tot estigui bé i després ja us fa passar l'estrada de donació.
I després fem un refrigeri per recuperar el plasma.
Poden donar sang a totes les persones que tinguin entre 18 i 65 anys i que pesin més de 50 quilos. Les dones poden ser donants tres cops l'any i els homes quatre. Arcos ha parlat dels grups sanguinis més necessaris a Catalunya. Els grups majoritaris a Catalunya són el 0 positiu negatiu i l'A també positiu negatiu. Són aquests els més necessaris. Sempre diem que no es descarti ningú perquè tota la sang és necessària de tots els grups.
que té el mateix grup que tenim nosaltres. Segons Sylvia Arcos, ningú ha d'autodescartar-se a l'hora de donar sang. A vegades pensem, mira, jo tinc sucre i no puc donar. Si no et punxes insulina sí que pots donar, encara que prenguis pastilles, la gent que té colesterol sí que pot donar. Hi ha molta gent que pren medicacions i sí que pot donar. Per això que no decideixin autodescartar-se, sinó que li preguntin al metge. Així ja ho sabran per altres vegades.