aquesta difícil utilització, el que fa sobretot a rapidesa,
Els alcaldes també recorden que el peatge de la C32, de l'autopista C32, és un dels més cars de Catalunya. Pressió del temps, Servei Meteorològic de Catalunya, Pere Cladera. Bona tarda. Molt bona tarda. A hores d'ara seré gran part del territori. Només passen alguns núvols alts i prims i algunes nubolades cap a l'àrea del Pirineu. Inofensiu, en tot cas. I destacant també les temperatures, atenció, màximes, que han arribat als 28 graus a Ballerana, 28 a Tàrrega, 27 a Vinebre, 27 a Girona,
26 a Olot i una miqueta més baixes a la costa, per exemple, als 20 graus de Barcelona. Sembla que aquesta mateixa situació es mantindrà de cara demà dimecres, en domini de l'ambient assolellat, amb alguns bancs de boira que poden aparèixer cap als dos extrems del litoral, però molta abonança i, de fet, la majoria màxima es demà a l'interior sobrepassaran els 25 graus i atenció perquè alguna podria arribar a fregar els 30, sobretot cap a Ponent i la Vall de l'Ebre. De nou, l'ambient més fresc cap a la costa. I, de moment, això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. En bàsquet, el Barça i el Panathinaikos juguen avui a Atenes el tercer partit dels quarts de final de l'Eurolliga al pavelló Oaxaca. L'eslober Jack Alakovic, jugador dels dos equips, creu que el Barça pot endur-se el triomf. Ho diuen declaracions a la xarxa de comunicació local.
Panathinaikos, Oaxaca, es muy complicado porque tiene mucha presión de solucionados. Es muy difícil, pero yo creo que Barça sabe exactamente bien qué tiene que hacer para ganar partido ahí. Barça ya ha ganado ahí en Oaxaca y yo estuve en este equipo cuando hemos ganado y era igual de difícil, pero hemos encontrado bien camino para ganar.
Els blauranes Joe Ingalls i Marco Todorovic són dubte per aquest partit que començarà a tres quarts de nou i amb l'eliminatòria empatada a una victòria. En futbol d'altra banda, l'Espanyol ha presentat aquest matí al·legacions davant el comitè de competició de la Federació Espanyola per la targeta vermella que va veure Raül Rodríguez durant el partit del passat cap de setmana contra el València. I en tenis el català Albert Ramos ha donat la sorpresa en sobrar el txec Radek-Estepanec per un doble 6-3
en la primera ronda del torneig de Monte Carlo. El català s'enfrontarà ara a l'italià Fabio Bonini. Notícies en xarxa. Ara escoltes ràdio despert, sintonitzes ràdio despert, la ràdio de Sant Just.
Ràdio Tosbert 98.1 Ràdio Tosbert 98.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro!
Hola, què tal?
Bona tarda, Jordi! M'agrada molt que em saludis al començament del programa. Jordi. Carme, què tal? Bona tarda, Carme. Hola, bona tarda. A més, també avui al programa tindrem la Núria Oriol a la nostra secció de coaching de l'actualitat, que ens parlarà de diverses notícies positives, com per exemple...
a un mètode innovador per tractar l'ictus cerebral. A més a més, durant aquesta primera hora, també passarà per la penya del morro el Sant Justenc Joan González, director de la productora Paral·lel 40 i guanyador del Premi EDN 2013 sobre el món dels documentals. A la segona hora, a partir de les 6, amb el Sergi Arrada...
O l'Alejandro, no ho sabem, el casal de joves de Sant Just, parlant del que passa i el que passarà els propers dies en aquest equipament juvenil del nostre municipi. També tindrem el Joan Sirivella a la secció dels Gunis i el Iago Alonso al món de Iago. Tot això a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
I com cada tarda, al Twitter i al Facebook, la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Fent coses de la penya del morro, eh? No us penseu que està el Twitter i el Facebook allò com a lo loca. Per exemple, seguim trending topics d'avui de Twitter. Caso Malaya, Isabel Pantoja, Julián Muñoz han sigut trending topics perquè la Pantoja ha sigut condemnada a dos anys de presó i ha pagat una multa d'un milió com a un euros. Poca broma. Julián Muñoz, condemnat a set anys i Maite Zaldívar rep una pena de tres anys
I tres mesos. Evidentment, el Twitter ha bullit l'olla de mala manera i tothom ha dit la seva, com per exemple, noticiari d'humor. Diversos comentaris. En tot humor, el que destaca és Jordi, noticiari d'humor, que diu Isabel Pantoja no sabia nada sobre Julià Muñoz. La mujer de Bárcenas tampoco. La Durdar Garín igual.
La mía se entera de todo. I un altre seria el cas de Rabantós, que diu, con Julián Muñoz en la cárcel se acabó la moda de los pantalones caídos. Uns altres comentaris d'indignació en aquest cas podríem trobar el de Carmen Lomana, que diu, vergüenza en los que han zarandeado Isabel Pantoja. Eso no son formas. Lo que ha hecho ella es indecente, pero linchamientos no. Y podemos acabar con alguna petición, como es la de Alberto Garzón, que diu, Isabel Pantoja es, entre otras cosas, medalla de oro de Andalucía. Se la dio la Junta en 2002 y espero que se la quiten con celeridad.
Per cert, que avui també ha sigut un hashtag, unes paraules, PostureoFutbol, que tenen a veure sobre diferents postures del món del futbol, no? Sí, seria una mica com recopilar diferents frases típiques del món del futbol. Podem destacar el mateix Postureo, que diu, cagar-la només i empezar un rondo i dir què era saque libre. Un altre seria el nostre company periodista, Sique Rodríguez, de Ràdio Barcelona, que comenta, no m'afecten les crítiques.
I acabem-se a casa amb Fab Piquer, que diu fundar un equip de futbol i que acabes siendo una companyia de teatro. Molt bé, doncs aquestes són alguns comentaris. Després repassarem més Trending Tòpics al començar la segona hora. Tot seguit al programa. Repassem l'actualitat Sant Justenca.
I compensem parlant de l'àmbit internacional, perquè els propers mesos s'enjusti Hortpapnecker, que és el poble alemany, del sud d'Alemanya germenat amb el nostre municipi, tiraran endavant projectes conjunts de formació i ocupació per gent jove. Atenció, perquè el regidor d'Ocupació i Innovació i el d'Educació i Joventut han visitat recentment Hortpapnecker per trobar sinergies entre dos municipis. Allò era una autèntica festa, una mica...
Road Trip, no? Viaje de pirata. És que jo m'imagino ja, eh, la pel·lícula S'ha dit seguir, Joan Bassaganyes... No, S'ha dit seguir, no hi era. Ah, no hi era? Regidor de Cultura, no. Ah, perdó, és veritat. No, no, no, Lluís Monfort i... Com es diu? Joan Bassaganyes, no? Els dos regidors allà... Venga, cachondeo! Carme, què han explicat? T'ho imaginas així? Sí o sí, jo sí, eh? Doncs recordem, primer de tot, que el context de crisi impulsa molts joves catalans a formar-se, a buscar feina fora del país.
I Alemanya és un dels països europeus amb més punters actualment, un dels que amb més oportunitats ofereix, i per això l'Ajuntament de Sant Just vol aprofitar l'agermanament amb Horbapnecker per fer créixer les oportunitats dels joves d'aquí. Horbapnecker està situat a l'Anne de Baden-Württemberg. Al Yves Baden-Württemberg del Budenstag. Hauríem de cridar el Martí Anglada, no? Ja no hi és.
Què vols dir? Ja no està a Brussel·les. Ah, perdona, però un moment pensava que havia traspassat un altre equip. No, no, vull dir, ja ho sé que no hi és, però és igual, ell ho sap dir molt bé. Ara se m'ha posat la pill de gallina. Per què? Perquè has dit això de traspassat i no sé, m'ha sabut greu. Estàs sensible, Carme?
A veure, parlem d'aquest plan. Estàs bé, Carme? Què et passa? Parlo de Boston. Estàs bé o no? No. No què? No entenc perquè riuen. Ja, la gent riu de tot, perquè la gent també, com que jo tiro l'efecte de so, riuen quan em dóna la gana.
Doncs, a veure, a Corp, hi ha fàbriques de 5 grans marques automobilístiques, hi ha una taxa d'atur molt baixa, d'un 4%, i també es potencia molt la formació professional entre la gent jove, i des del moment en què comencen a estudiar ja fan pràctiques empreses, i això fan entrar els estudiants de seguida en el món empresarial. Llavors, una de les opcions que es plantejaran, doncs, segurament serà un intercanvi entre joves de Sant Just i de Corp a través de l'institut, per tant, doncs,
de gent menor de 18 anys en clau d'ocupació
una de les intencions és enviar currículums de joves enjustencs amb coneixements d'alemany que vulguin treballar i formar-se allà i així se'ls podria incloure al mercat laboral. I més a mig termini també s'ha parlat d'altres projectes com ara que joves de Sant Just puguin aprendre a Alemanya en un curs intensiu que s'ofereix des d'allà i després els garanteix la inclusió en el mercat laboral i un cop entres en aquest mercat pots pagar amb part del sou aquest curs que has fet durant quatre mesos intensiu. Això es veu que s'està fent ja
amb gent d'altres països i llavors que potser es podria potenciar per fer-ho des d'aquí Sant Just. Com deu ser, perdona, Horpapnecker? Em sembla que no és molt animat. No és molt animat, no? És un poble petit com Sant Just.
Sí, però el tipus d'ambient i això em sembla que és més tranquil que el de Sant Just, fins i tot. Però hi ha tota aquesta agredició d'indústria... Bé, perdona, més tranquil que el de Sant Just, això és difícil d'imaginar. Complicat. Però existeix. Es diu Horpapnecker, el poble més sosso d'Alemanya, al qual Sant Just està germanat. Home, però que sigui tranquil no vol dir que sigui sosso, no? Ah, no. I a veure, l'Alemanya també és diferent, no?, que aquí el tipus d'ambient que hi ha... Sí, és veritat. Horpapnecker és un dels millors pobles d'Alemanya, sí, sí.
Bé, continuem parlant d'actualitat Sant Justenca, canviem de tema i passem a la mítica subsecció, equipaments de Sant Just. Avui, l'escola Bressol Municipal Barrecs.
Un equipament, no? Què? És un centre educatiu, no? També, equipament. L'Escola Montseny és un equipament? És un equipament educatiu. Sí, sí, un centre educatiu, bé, un centre educatiu. L'Escola Bressol Municipal Marrex obre avui les seves portes i també dijous de cara a la preinscripció escolar del proper curs. La visita d'avui es farà a dos quarts de cinc, ja s'està fent, i el casal de joves i aquesta notícia la van redactar ahir a la nit. I dijous a les 10 del matí també al centre equipament educatiu.
Carme, no badallis, perquè la notícia és interessant. Sí, la visita que s'està fent a aquesta hora es fa al Casal de Joves, perquè també inclou una reunió amb els pares per explicar-los el projecte educatiu del centre. Avui truquem al Casal de Joves? Mira, t'ho podran explicar. Ah, doncs que ens ho expliquin. Sí, i dijous, en canvi, la visita es farà in situ, a l'Escola Brassol. Què vol dir in situ? El lloc dels fets. El llatí fàcil passa-l. Com? El llatí fàcil passa-l. Perquè així es veu com funciona, està en marxa, tot plegat.
I el calendari per la preinscripció, pel primer cicle de coixí infantil, que seran els nens que han d'anar a l'escola de Barcelona Municipal Marrex de 0 a 3 anys, és del 6 al 17 de maig. Les llistes baramades es publicaran el dia 27 de maig, encara falta, per tant, i el juny ja hi haurà les llistes de publicitat més i la matriculació també es farà el mes de juny. Alguna cosa més sobre l'escola de Barcelona Municipal Marrex? Passem al següent tema, agenda cultural.
Ojo, perquè hi ha un nou tast... Notícia, parin les rotatives, nou tast de vins del celler de Can Mata. Una cosa que feia anys que no es produïa. Demà dimecres es farà una degustació de caves i altres escumosos, escumosos, al casal de joves. Aquesta sessió és la quarta sessió de degustació.
Cal celler i organització a l'equipament aquest any. Organitza. Organitza aquest any. A Catalda Joves aquest monogràfic que van començar a fer el segon trimestre, ara aquest tercer trimestre és el primer tas d'aquest tercer trimestre, veurem si té tant d'èxit com els anteriors, i recordem que cal fer inscripció prèvia per assistir-hi, per tant, si us interessa, estigueu al cas per fer la inscripció avui, i costa 8 euros. És imprescindible ser major d'edat per participar-hi, i en total...
Es tastaran set caves i és com usos demà. Set caves? Mira, aquí tenim el primer. Opa! Només sis demà. En fi, amb el casal de joves, que també en parlarem de tot plegat quan connectem a la segona hora amb el Sergi Arrada. Alguna cosa més de les notícies de Sant Just, Carme? De moment, ja està.
Ja sabeu que teniu més informació. Avui no pares de badallar, eh, Carme? Ja, es falta el cafè. Es falta el cafè, eh? Doncs vinga, ves a fer un cafè ràpidament i porta't unes pastes a nosaltres que també ens aniran molt bé. Ja sabeu que a partir de les 7, el Sant Just Notícies, edició vespre, i ara mateix tota la informació que vulgueu de Sant Just a ràdio d'Esvern.com. Adeu. Adeu, Carme, bona tarda.
Bé, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Núria Oriol parlem de diferents notícies positives, que jo penso que avui més que mai les necessitem, perquè, noi, obrir l'informatiu, els diaris o qualsevol cosa és un drama. Fins ara. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa.
cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Sóc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al Centre de Llaneria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
5 i 20 de la tarda, continuem en directe, parlem de notícies positives, perquè avui més que mai jo crec que ens fan falta, amb la Núria Oriol. Núria, bona tarda.
Gràcies, Nòria. Benvinguda al programa. Gràcies. Avui més que mai notícies positives perquè, escolta, els titulars d'Internacional entre el que ha passat a Boston, el terratrèmol de 8 graus a l'escala de Richter, diran... En fi, és un drama, eh? És un drama, obrir avui el diari, mirar els informatius, escoltar les notícies a la ràdio...
perquè és un no parar, unes fotografies esgarrifoses a tot arreu. L'última hora diu que la xifra de ferits per les dues explosions a la Marató de Boston ja puja a 176, 17 dels quals estan bastant greus. En fi, per la seva banda, sobre el tema de les investigacions, el cap de l'FBI, responsable, Rick Desloriers, ha indicat que la investigació està molt activa i que s'han interrogat ja desenes de testimonis.
i que el responsable de l'agència d'intel·ligència ha declinat fer més declaracions sobre la possible autoria dels fets i ha remarcat que només en parlaran quan hi hagi algun detingut. Per tant, es preveu que vagi per llarg, això. Mira, Jordi, més que per llarg, molta prudència, perquè ara imagina't que assenyalen un clar flagrant de terrorisme i no és aquest el motiu. Clar.
Va per aquí, a més la història de dir, fiquem la pota fins al coll. Clar, clar, clar. Han d'estar molt segurs, molt segurs que o ha estat un acte terrorista o ha estat un acte pel motiu que sigui, eh? Sí, sí, sí, d'alguna altra índole. Sí, d'una altra índole. Sí, sí, bueno, en fi, va, parlem de coses positives i que ens animin una mica, com per exemple que els vins catalans ja estan a mil metres d'alçada, no? Sí, senyor. Què és això? Perquè al principi els vins es fan com a la costa, no? O què?
No, no, sí, Jordi, tens tota la raó, però saps què passa? Que s'investiga molt en el camp dels vins i també saps que hi ha alguns vins que resisteixen molt bé les temperatures fredes i que són característics de zones de la mateixa Alemanya o fins i tot d'algun país nòrdic en què hi ha aquella famosa dita que
amb una lluna plena, molt freda, quan tot està gelat es recull un vi, el vi gelat famós que es pren, el vi de neu, no? Doncs amb tots aquests avenços en aquest camp, doncs algun col·lectiu ha decidit que apostava per intentar trobar la manera que aquest vi es pogués conreuar aquí,
i a mil metres d'alçada, i efectivament ho han aconseguit a l'Alt Urgell. A l'Alt Urgell, eh? A l'Alt Urgell, en Prepirineu, no? Sí, senyor. Ho han aconseguit? Tu creus que això pot ser un potencial de futur econòmic per Catalunya i també per les comarques de Prepirineu? Sí. Saps per què? Perquè ens adjunyem una mica, i no perquè hi estigui en contra, eh? Però ens adjunyem una mica del model exclusivament turístic i entrem en un terreny que també és de producció.
i perquè no puguis dir que jo no parlo de la terra i a més tinc una tal terra. Clar, no, no, no, té tota la raó del món. En fi, doncs una bona notícia i ja ens hi fixarem. Perquè diu que són vins que estan donant molt bon resultat al paladar, eh? Que estan agradant molt, perdona, eh? No volia tallar. No, no, tranquil·la. Algunes d'aquestes denominacions que podríem destacar, no sé si les coneixeu, però crec que d'aquestes que parlaves justament, Núria, de Mil Metres, seria el Montsant. El Montsant.
Sí, i un altre seria el Priorat. Ah, el Priorat també? Més de mil metres, eh? Molt bé, que curiós. Sí, no, no, ho dic perquè... El Jordi amb el teu tom m'encanta. No, home, perdona, ho dic perquè el Priorat sona a comarca... El Priorat no està... On està el Priorat? No està al costat de terra alta? No. Sí, sí, no t'equivoques. Però allò no està a mil metres d'altura. No.
Però el priorat tu saps que a l'hivern pot ser molt fred i depèn d'on puguis conreuar la vinya pots arribar a treure alguna especialitat de les que ha destacat Cristina. Bé, també un altre tema que volem comentar. Per exemple, s'ha descobert un mètode innovador per tractar l'ictus cerebral. Una molt bona notícia, Núria. Mira, sí. I molt bona perquè a més a més va en la línia de tot el que pot ser un tractament mèdic que no és invasiu, que fins i tot, vull dir...
pot arribar a guarir temes que fins avui en dia no s'està tan segur de poder-los guarir, és a dir, a tu et poden intervenir mèdicament per un ictus i dir-te que no saben com quedaràs, a pesar que ho facin molt bons cirurgians, i aquest mètode es basa una mica en la nanotecnologia, que és
la física, no?, que els nanos són de les partícules més petites, més petites, més petites que existeixen. Home, diuen els experts que el futur de la medicina passa per la nanotecnologia. Sí, sí, senyor. I aquesta notícia va vinculada al tema. Llavors, resulta que en aquest... Es tracta que...
tu agafes en algunes cèl·lules reparadores del cos, els hi poses uns imants nanos, això ho saben fer ells, vull dir, ara no em diguis, entra en detall, Núria, perquè aquí m'has enganxat. No, però que posen uns imants, com que hi posa un mercapaç, però molt més petit encara i tot plegat, un mecanisme, uns imants al cor.
I llavors, no el cor, el cos. Ah, el cos, perdona, el cos. I llavors el van guiant amb un imant extern, home, és una parella més complexa, cap a la zona de l'ictus. I com són cèl·lules reparadores les conductores, quan arriben allà, què fan? Reparar-los. Hosti, que fort, no? És com una meravella del cos humà, perquè les cèl·lules amb la seva missió de reparar el cos, que ja és una missió...
que algunes tenen assignades, resulta que les porten a l'origen, al focus del problema, guies, pum-pum, aplicadetes, per dir-ho, es posen a solventar-ho. En aquest cas, el cervell, no?,
Sí, sí, en el cervell. O sigui que en lloc de foradar el crani, trepanar-lo i posar-lo, fer la intervenció per allà, doncs t'ho posen pel braç, per exemple, i t'ho porten fins aquí dalt pel coll i passen pel cap. Clar, perquè va via vena o artèria, en aquest cas concret també dubto si és la vena o l'artèria, però t'ho van...
Sí, sí, sí, t'ho porten fins a dalt, eh? Sí, fins al cervell, exacte. Molt bé, molt bé. Jo ho he trobat maco perquè és no invasiu, perquè dona molta esperança i sobretot pel fet que t'expliquen això, que les cèl·lules reparadores del cos que ja tenen aquesta missió des que nosaltres naixem, doncs que les poses en el lloc adequat i què fan? Reparar. O sigui...
elles continuen fidels a la seva missió i, diguem-ne, fins ara el hàndicap era que potser no aconseguien arribar a l'origen d'un problema, però que a partir d'ara serà més senzill. Molt bé, doncs és una bona notícia en l'àmbit sanitari. Per cert, parlant de salut i tot plegat, no sé si alguna vegada, Núria, tu t'has plantejat la simbologia dels colors
que hi ha en els diferents hospitals, per exemple, o si això pot ajudar fins i tot si els colors poden ajudar al tractament de les persones. Tu què creus? Jo ho crec, absolutament convençuda, però és que la ciència també ho ha corroborat, que això és bonic, perquè clar,
amb una de les creences, diuen la Núria positiva, que és el que no s'apuntarà, no? Però la ciència també ho demostra, la influència de la gamma de colors, sobretot en el nostre estat d'ànim. I després també que potencia l'equilibri, per exemple, això està demostrat, des de la pressió sanguínea, que es diu la tensió, els colors més calmants i relaxats la van equilibrant,
Però, per exemple, persones que la tenen molt baixa necessitarien una dosi de gamma de colors càlids durant una estona, que són els que van més vinculats al vermell, als ocres, al taronja... Sí, però això és cromoteràpia o tu estàs parlant de les parets dels hospitals? Mira, a veure, la simbologia del color i l'efecte del color per radiació de la llum, de l'espectre lluminós, sobre les persones es treballa en cromoteràpia.
Però jo t'estic parlant ara de les investigacions que ja s'han fet a partir de col·locar determinats colors en l'ambient on es troben els malalts, sobretot els de postoperatori o crònic, en hospitals infantils, com el de Barcelona, el de Sant Joan de Déu, per exemple, i en altres hospitals nòrdics aplicats a gent gran o gent...
encara més gran, de més saviesa. O sigui que depèn de la zona de l'hospital on estàs, van millor uns colors que uns altres a les parets de les sales. Per exemple, si estàs a l'UBI recuperant-te, potser després d'una intervenció o el que sigui, o a l'UCI, és igual, també que les parets ajudin a aquest benestar i hi ha una investigació científica que ho ha corroborat.
Sí, sí, exacte. És a dir, necessites colors suaus i pastels perquè la transició cap al pas a la teva habitació es produeixi de la manera més agradable i suau possible i els colors pastels t'ajuden en aquesta transició suau. Però no només els colors, sinó que fins i tot determinades figures ells veuen que poden incidir en que quan porten els malalts a l'habitació o els pacients a l'habitació...
Resulta que si l'habitació està decorada amb algun paisatge, amb algun detall de flors, de papallones... O sigui, que recorda, emula un ambient molt agradable...
Això també està incidint positivament en els malalts. Està pensant que com a pacients podem escollir també el paper, per exemple, un estocat de color carbassa, m'ho invento, o ja és per tots el mateix?
No, no, no, per això. Segons l'altre de l'hospital, predominaran uns colors o uns altres. I, per exemple, quan és un hospital infantil, predominen de fer-los clar. Els dibuixos més adequats són una mica com... Ah, ah, ah, ah. Entregis d'imaginarium, això de dir la lluna... No, perdoneu, el Bope Esponja... Clar, també, no? O la... com es diu? La porqueta... la Peppa Pig, no? Sí, exacte. També es porta molt, no? Això està molt bé, doncs és una bona idea. Sí.
I és que està demostrat que, a més a més, els nanos ho valoren. I t'afegeixo potser a un tema que no t'havia comentat abans en paral·lel a aquest, que si ho reforcen amb el complement musical adequat, la música adequada, doncs que la recuperació és molt més ràpida i, a més a més, la quantitat, l'índex de...
de recaiguda o de problemes és molt més baix. És a dir, que les complicacions, ara t'he trobat la paraula exacta, les complicacions són molt més baixes. Un mètode que s'aplica més a Sant Joan de Déu, i ho dic perquè és a casa nostra i no cal només mirar... No cal marxar a Noruega, eh?, moltes vegades. Sí, nena que ha de tenir una intervenció de cor perquè tenia una malformació genètica. Nena, doncs, que li demanen quina és la seva cançó preferida...
i mentre l'estan preparant i conduint al quiròfan, l'equip mèdic li canta la cançó, fins que li posen ja l'anestèsia. En el moment en què la desperten, li tornen a cantar aquesta cançó, les persones que són al seu voltant, i a més a més li somriuen i tal, i quan arriba a l'habitació, no només es troba que sona la seva cançó preferida, la...
sinó que, a més a més, doncs també li han deixat un pelús del nino preferit perquè ja els hi han preguntat els pares quin era. Home, està molt bé, eh? El que passa que jo no m'imagino tampoc tots els doctors fent cantant, perquè a vegades m'ha tocat algun doctor en algun lloc i dius que, toma, no me l'imagino jo cantant la cançó de Bob Esponja, per exemple, no? No, no, no, i això segur, eh? Perquè hi ha gent...
del camp mèdic, doncs, que és molt seriosa. I fins i tot et pot dir, és que jo faig coses molt serioses. Això deuen ser les infermeres, més aviat, potser. No, no, no, que també diu que van haver-hi metges, eh? Però és veritat que si un metge no vol, doncs no vol. Però no pot negar les evidències. Les evidències científiques que li demostren que això funciona, ara que si ell diu jo o ella no canto, doncs no canti. Però és veritat, segurament les infermeres s'hi apunten totes.
De totes maneres, Núria, està científicament provat que tant els colors com la música aquesta que parlaves fa el mateix efecte positiu a tothom per igual o pot variar? No, no, no. A veure, en principi està molt clar que influencia moltíssim els nens, però en general a totes les persones, diguem-ne, que entren en un hospital els hi fa efecte.
Fins i tot a la persona que dius més seca, la que et diu, jo no necessito res, i no sé què, i passa-ne tot, i deixa'm en pau, i és que aquí t'autofeu malament, doncs fins i tot a aquesta persona li és benefició, encara que en ella li sàpiga molt de greu que la beneficiï. Escolta, Núria, que has fet tu platja, tu? No. Ah, ho dic perquè és que m'agrada molt, eh? Una mica una veu de barrufeta, dels barrufets, eh?
Sí, m'ha agradat, m'ha agradat, molt bé. Per cert, abans d'acomiadar-te, Maria ha parlat d'un tema, perquè justament dimarts que ve, que és quan fem la secció de coaching de l'actualitat amb la Núria, és Sant Jordi. Atenció, gràcies.
Jo ja m'ho diria, m'ho diria a mi mateix, perquè jo m'estic ja felicitant una setmana abans. Jordi s'ha de felicitar el dia, no una setmana abans? Sí, però jo m'estic ja preparat pel tema, perquè Jordi felicita cada any el mateix, no? I que m'agrada molt. Atenció, per què? Perquè la Núria, que ha escrit el llibre, ja ho sabeu, de coaching, héroes, coaching per a ser feliç, ens fa un regal a nosaltres i també als oients, perquè les persones que truquin per voler el llibre farem un sorteig. És així o no, Núria?
Que per cert, com va el llibre? Perquè va sortir no fa ni un mes i mig, com ha dit qui diu.
anant molt bé, eh? A pesar que el canal de distribució és més per internet, és més també el boca a orella o mitjans de comunicació petits, però està sortint molt bé. Estic molt contenta i molt agraïda, eh? I tant, i tant, i tant. Doncs Eero es coaching per ser feliç de Núria Oriol. I atenció perquè... Però esto no se acaba aquí! Perquè, a més a més, també, qui compra el llibre, si no voleu participar els sortets i voleu comprar un llibre, la setmana que ve, el dimarts, regalen una rosa amb el llibre...
d'Héroes Coaching per a Ser Felic. I això no és tot, amigos. Perquè, a més a més, també regalem una sessió de coaching amb la Núria al seu despatx, que us atendrà ja tranquil·lament i tot plegat. O sigui, escolta, Núria, un pack aquí...
que increïble si no pots anar amb el llibre i amb la sessió de coaching tota l'hora no? i la rosa i la rosa tota l'hora això serà dimarts que ve per tant ja farem un sorteig entre els oients que participin via facebook o ens truquin perquè també estem preparant un programa especial de cara a Sant Jordi encara que ens agafi aquí a la ràdio intentarem fer connexions amb el centre de Barcelona Núria tu mentre els dimarts ja parlarem amb tu també si estàs pel centre ja ens escriuràs quin ambient hi ha
Perquè hi ha molta gent que diu, home, Sant Jordi, molt millor quan és un dia elaborable, no? Perquè és la màgia, també, no? Sí, hi ha molta màgia, i és veritat, eh? El cap de setmana és, sobretot si agafa el bon temps, la incertesa de la gent que marxa fora, que llavors, a veure, ho viuen altres poblacions, però, clar, aquí a la ciutat com tal, perd, perd molt. El dia elaborable, en canvi, realment es veu un brugit. Però, Jordi, fem un peró.
perquè vegis que soc positiva però realista. Què passa el 23 d'abril? Què passa? Qui juga el 23 d'abril? Ai, que juga el Barça! Ai, que juga el Barça, és veritat, que juga la Champions també a la nit, no? És veritat, que juga a les 8.45 allà a l'Allianz Arena contra el Bayern de Múnich. Però vols dir, què vols dir? A partir de les 8.30 ja no hi haurà ningú a Barcelona, no? Això és
És el que penso, però saps què volia dir? Home, però el Sant Jordi, que és tan únic i tan especial, encara que després un es retiri ràpidament per veure el partit, si és que vol, afegeixo...
Però que no deixi de viure-la, eh? No. Que metge tanta, tanta gent. Sí. Està parant aquest moment. Jo crec que estarem tots nerviosos. Per què Sant Jordi, per una banda? I llibres, a veure qui em regala una rosa, eh? Li regalo, no li regalo. Regalo? Sí, o no, o un cactus, eh? Sí, també. No, no, perquè, clar...
Depèn d'aquí. Aquí a l'estudi, al control, tenim uns cactus. Mira que duren molt, eh, Jordi, els cactus. Tu pots posar un cactus, tu, Cristina? Bé, doncs ja ho pensarem. En fi, jo dic que la setmana que ve la meva teoria és que la gent estarà nerviosa, eh? La gent culer, eh, sobretot, pel Barça i per Sant Jordi. Hi haurà corregut en el centre de Barcelona la setmana que ve, eh?
Ja ho veureu, ja ho veureu. En fi, Núria, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé i que tinguis una bona tarda. Igualment per vosaltres bona setmana i millors notícies per la propera.
5 i 38 de la tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb el Sant Justenc Joan González, director de la productora Paral·lel 40 i guanyador del premi EDN 2013 per la seva contribució i la seva tasca en el món del documental al sud d'Europa. Fins aquí uns moments a la penya del morro.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'Iva. El home està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme on n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del morro.
Disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Avui passa per la penya del morro el director i fundador de la productora Paral·lel 40, que produeixen i distribueixen documentals de tot el món i que a més a més també porten el documental del mes a Sant Just aquí a l'Ateneu. I també el convidem perquè ha estat atorgat recentment amb el Premi EDN, que és l'European Documentary Network 2013,
per la seva contribució de més de 15 anys al desenvolupament destacat de la cultura documental al sud d'Europa gràcies a la posada en marxa i organització de les iniciatives Documentary in Europe i Docs Barcelona. Joan González, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, enhorabona per aquest premi. M'imagino que estaràs content. Molt content, la veritat és que sí, estic molt content. Què significa aquest premi? Explica'ns.
És un premi que em satisfà perquè reconeix una mica la feina que he anat fent en aquests anys però una mica no ho reconeix extraordinàriament i al qual jo no m'havia presentat i que estigui otorgat per EDN. EDN és l'associació més gran del món en el camp documental amb presència de 60 països
I abans aquest premi l'havíeu tingut també la televisió pública de Finlàndia, o la Fundació Jean Brickman d'Holanda, que ajuda documentalistes d'arreu del món a fer documentals, o l'Associació Iraniana de Documentalistes. Home, tot un honor. Sí, sí, la veritat és que... A més, nosaltres també estem contents perquè tu ets Sant Justenc, tota la vida. Portes, com hem dit, ja moltíssims anys en el món del documental. Què és el que té el gènere del documental que a tu et tiri tant?
Jo crec que dues coses. Una, que és una narració audiovisual, és una pel·lícula, i sempre m'han agradat les pel·lícules. I dues, que els protagonistes són els ciutadans. No és una ficció, sinó que està basada en la realitat i en persones de carn i osos igual que els espectadors. Diuen que la diferència entre una pel·lícula i un documental...
és que en una pel·lícula primer s'escriu el guió i després hi ha el rodatge, en canvi en un documental primer es fa el rodatge i després s'escriu el guió per muntar-ho. Això sempre és així o no? Una de les vives respostes favorites és ni sí ni no, ni tot és el contrari. Home, doncs anem-ho per és fàcil. Bueno, negant la major, jo no faig diferència entre pel·lícules i documentals, entre ficció i documentals sí, però entre pel·lícules i documentals no, però són processos diferents.
sempre hi ha una recerca en els dos casos en la ficció hi ha més una creació d'un guionista i en el documental hi ha una recerca amb els personatges, amb la història després hi ha un rodatge i a la sala de muntatge en la ficció estàs més condicionat pel guió
I en el documental ets molt més flexible perquè pots construir la història de moltes maneres diferents. Constantment pots reescriure la història de la sala de muntatge, no? Per tant, sí, té similituds i té diferències. Que he de tenir un bon documental perquè enganxi l'espectador? Hi ha algunes peces bàsiques que tu creguis? Mira, si té això, ja té molts punts.
Ha de ser una bona història, i aquí obriríem la carpeta de què dimonis és una bona història, però ha de ser una bona història. Ha de tenir un personatge central amb el qual t'identifiquis i després les tres regles bàsiques de qualsevol obra que duri un temps. Captar l'interès, mantenir l'atenció i resoldre les expectatives. És a dir...
T'han de fer un recorregut on hi hagi una transformació des d'uns personatges que al principi estan en una situació X i que a través de la pel·lícula es van transformant i arriben en una situació Z. En aquest sentit no és gaire diferent de la ficció. Qualsevol història pot derivar en un gran documental si se sap portar-ho bé a terme? Sí. El que passa és que hi ha històries que pràcticament no cal fer res
com quan vas a pescar i pesques un peix fresc i amb una mica d'oli i brases n'hi ha prou, i d'altres on s'ha de construir molt més per fer aquella història interessant. I per tant, una part depèn de la història i l'altra depèn del cuiner, que en el cas del documental li diem director. T'has trobat algunes vegades produint tipus d'històries que potser no t'atrauen molt però se li ha de posar una mica més de salsa? Com ho has fet en aquests moments?
Des que treballo com a productor independent, no. Quan estava abans del 30 Minuts, com era la meva obligació i la meva feina, i no podia triar jo, sinó que m'atorgaven un tema, allà hi havia més suc de neurones. Quan la història és difícil, normalment tu t'apretes més per treure el millor rendiment d'aquella pel·lícula. El millor documental del 30 Minuts, o un dels que més recordes, on vas participar, quin era? A mi em va agradar molt Ocelita, el petit lama.
que era la història d'un nen de Granada, que els tibetans deien que era la reencarnació d'un lama. I van fer la història d'aquest nen a Granada i a Katmandú, també. Això t'anava a dir perquè em sembla que aquest nen va anar a visitar els monjos budistes, no? Sí, sí. I el vau seguir vosaltres, a Katmandú? Sí. Com va acabar aquesta història? Va estudiar... El final del final del final no ho sé, però fins on jo sé és que va estudiar per monjo. Volien que fos una síntesi entre Orient i Occident...
Estava previst que estudies a Harvard, i l'últim que sé és que ha penjat els hàbits. Ho va deixar tot. Sí. Perquè jo recordo aquest documental, i em sembla que molts oients que ens escolten també, perquè va tenir molt de ressò en el seu moment, que aquest noi, clar, era com ja que tenia el destí marcat a sobre, com a les tragèdies gregues, quasi bé, i amb la família també, que sí, que sí, que sí, que endavant.
Sí, perquè la família era budista, no és allò, clar, si se't presenta a casa teva uns monjos i diuen, escolta que el seu fill és la reencarnació en lama i tu ets, no ets budista, ets el que siguis però no ets budista, dius, perdoni, però em sembla que se m'està covant l'arròs, no em molesti. Aquesta és la història més increïble que t'ha arribat mai a les mans per fer un documental?
No. És que històries n'hi haurien moltes. Clar, perquè és que tu m'imagino que has vist milers de documentals a part i després n'has realitzat també centenars, no? O milers també, podríem dir. No, no, no. Jo he realitzat una cinquantena, he produït sobre uns cent cinquanta i he visionat uns quants. No tinc ni idea de quants, però molts, sí. I la història, una història així també increïble, que t'arribés a les mans? Mira, una història increïble que em va arribar a les mans
però que no va ser un bon documental. Estava a Colòmbia en un festival de cine i estava a la sala de visionat i veig una història que diu el títol em sembla que era Andrés diu aquesta és la història d'un home a qui se li mort la dona i se'n va viure amb ella al cementiri. Se'n va viure amb ella al seu llit menja allà 24 hores amb ella al cementiri al costat de la tomba de la dona. Sí.
I vaig dir, no, això no és possible. No era un projecte, era una caseta. El documental s'havia fet i el vaig veure i, efectivament, era això. I què va fallar? Perquè dius que el documental no era bo. Perquè no estava ben narrat. Tu aquí tenies una història increïble, però no està ben explicada i no s'aguantava. Per cert, que jo, aprofitant la teva experiència i veient documentals, com dèiem, n'has vist milers...
M'agradaria que triéssim un parell de documentals pels nostres oients. El primer, un documental que hauria de veure, sí o sí, una persona que no sigui un públic freqüent de documentals o potser que no n'hagi vist mai cap. Quin creus que hauria de veure per iniciar-se en el món del documental? Itemba. Itemba? Itemba. Va obrir el Docs Barcelona de l'any passat i és la història d'uns nanos de Zimbabue que van amb cadira de rodes
tenen diversos tipus de discapacitats i diuen, ei, ei, jo no sóc un discapacitat africanet aquí, jo sóc músic, perquè tenen un grup de música i fan una música extraordinària. I era un documental que la seva directora després amb un d'aquests personatges va fer un curtmetratge i va guanyar un Òscar. És una història positiva, engrescadora, amb personatges que tenen molta força i jo crec que per fer una primera aproximació
el món documental seria una història fantàstica. I algú que hi hagi tingut un recorregut, n'hagi vist alguns, vagi cada mes al documental del mes, per exemple, quin recomanaries que no s'ha de perdre sí o sí? Jo soc molt fan d'un petit documental que dura mitja hora i que es diu Pavel i Laila, d'un autor rus que es diu Víctor Kosakowski, i que és una història d'amor. Però en aquest cas no és una història d'amor entre un home i una dona,
sinó és una història d'amor i al mateix temps d'acomiat del director, del Víctor Krasakoski, cap al que va ser el seu mestre. I és... Bé, jo crec que és una joieta de delicadesa. És en blanc i negre. Bé, hi ha imatges, per mi, úniques. I hi ha un pla que, per mi, forma part dels plans de la història del cinema. Com és aquest pla, de Pavel i Laila?
Aquest pla, Pavel i Laila, és un matrimoni. Pavel està postrat en un llit, té gairebé 90 anys, ja no es pot moure. Laila és la seva dona, té a prop de 90 anys cabells llargs, blancs. En un moment hi ha l'entrevista entre Korsakowski, que porta la càmera, i Laila. Ella està sentada i darrere té una paret blanca. Quan s'està produint l'entrevista, tu veus que la dona està a punt de trencar-se per l'emoció.
I en aquell moment el que fa Korsakowski és moure la càmera horitzontalment cap a l'esquerra, continuar filmant la paret sense la presència de la dona i acabar l'entrevista així. Per mi és un dels plans més impressionants que he vist mai, perquè això no està planificat. I quan vaig veure aquest pla, que ho recordo perfectament, estava a Fort Worth, a Texas, vaig pensar, qui ha fet això és un geni. En lloc de quedar-se allà,
Se'n va i perquè l'espectador s'imagini el que no cal veure, no? I per respectar l'emoció de la dona. Em va semblar impressionant. Per cert, fa un moment parlaves dels Oscars. Tu estàs d'acord amb els guanyadors cada any de la categoria documental dels Oscars? Què et semblen? Aquest any sí, tot i que hi havia una competència molt forta. Aquest any va guanyar Searching for Sugarman.
que és la ventafocs, però amb música, és a dir, la història d'algú que fa... No sé si coneixeu la història. De fet, de fons estem escoltant un dels temes del Sixto Rodríguez, que és el protagonista, Wonder. Tu l'has vist, què t'ha semblat?
Jo coneixia el projecte, que és una cosa que em va encantar quan vaig veure el documental. Jo coneixia el projecte quan no era documental, quan el van presentar els directors a Copenhague, i formava part d'un comitè que estava allà prenent decisions, i era la història... Perdona, tu formaves part de qui va decidir la financiació, o no? Una part. Una part de la financiació de Sugarman. Sí. O sigui, podríem dir que gràcies a tu... No, no, no. Gràcies al director i a la seva tossuderia i al productor...
que han estat picant moltes portes, però que és una història que tu veies que era una història també increïble, la història d'algú que fa una cançó que no té gens d'èxit i que a l'altra punta de món aquella cançó es converteix en el que a nosaltres va ser l'Estaca, una cançó de resistència contra el sistema upper hate de Sud-àfrica. I busquen aquest home, veuen que l'home es va suïcidar,
i s'abandona, però més tard torna a fer una recerca i veuen que no, que no s'havia suïcitat, i finalment el troben. I li expliquen, escolti, és que vostè per nosaltres és el nostre ídol, vostè era el que havia fet la cançó de referència nostra, no? I l'home no s'ho creu, sí, s'ho creu, però diu, no pot ser. El porten fins allà, fa un concert, per ells és més que Elvis i els Rolling Stones, en fi, aquest és un dels millors documentals que has vist últimament?
Sí, jo crec que és un dels bons documentals que he vist últimament, sí. I competia aquest any en els Oscars amb Five Broken Câmeras, que era un documental també que jo apostava més per aquest, per Five Broken Câmeras, però vaja, els dos em semblaven molt bons. I he de dir que no els havia vist tots els altres nominats, eh? Per cert, Joan, ja hem d'anar acabant, però abans d'acabar, m'agradaria parlar d'una moda que ha aparegut en els últims anys. Són els documentals, els falsos documentals.
Què opines dels falsos documentals? Allò que intenten enganyar l'espectador, però vaja, m'agradaria saber la teva opinió. Un fals documental... Vaig a ser rotund. Un fals documental és un documental, el mateix que un fals Picasso o un Picasso.
No serveix de res. És una altra cosa. Joan, moltes gràcies per haver-te passat una estona pel programa. Enhorabona per aquest premi EDN, per la teva contribució, segons diu el jurat, de més de 15 anys al desenvolupament destacat de la cultura documental al sud d'Europa, gràcies a la posada en marxa i organització de les iniciatives Documentari in Europe i Docs Barcelona, un festival de documentals que em sembla que ja deus estar acabant d'última...
la preparació perquè és ja el maig-juny, no, això? L'última setmana de maig, sí. Doncs anirà bé, no, aquest any? Pensem doblar el nombre d'espectadors, sí. Hi ha algun documental, ja que el tenim aquí, hi ha algun documental que ja estigui programat i que digueu, mira, aquest és una parleta que no us heu de perdre, eh?, del Docs Barcelona. M'hauràs de tornar a convidar perquè fins al dia 28 està tot en secret. Ah, no dieu res encara. Bé, doncs ja farem un truc. Joan, moltes gràcies i que vagi molt bé. Bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres.
Bona nit.
Som molt fans aquí a la penya del morro, eh?, de Sixto Rodríguez i també del documental Searching for Sugarman, que us el recomanem si encara no l'heu vist. Un minut i mig, arribem al punt de les 6 de la tarda. Cristina, d'aquí uns moments connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies general. A veure si hi ha alguna última informació.
sobre Boston, però no sé si la xarxa ho tractarà. I a la segona hora del programa tindrem amb nosaltres el Sergi Arrada del Casal de Joves de Sant Just d'Esvern, amb el qual parlarem de diferents històries que passen en aquest equipament juvenil de Sant Just. A més a més també tindrem el Joan Crivella amb qui entrevistarem la Joana Algarra, que és una locutora ja coneguda per tots del programa 60 i més d'aquí de Ràdio d'Esvern. I atenció...
Perquè, Cristina, avui desvetllarem...
casos on, bueno, fraudulents, no? Que han passat a la història, podríem dir, no? Amb gent de molt de morro. Amb gent de molt de morro. Gent més morro que nosaltres. Oh, i tant. Perquè, a més, ja ha actuat... S'ha de tenir molt de morro, eh, per això, Jordi? Perquè enganyava les persones, no? O sigui, grans casos que després han resultat ser una enganyifa al llarg de la història. Com, per exemple, sense anar més lluny, la Guerra dels Mons...
Dos següents. Escoltarem, a més, també un radioteatre que vam fer al programa de Luis de l'Olmo, molt interessant i molt xulo. Avui farem un viatge en el temps amb grans enganyifes de la història. Cristina, tornem ara mateix. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. Els alcaldes de sis municipis del Garraf i del Baix Penedès es reuneixen a partir d'aquesta hora amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. El motiu és la reclamació que fan perquè rebaixi la tarifa del pH de la C32 el seu pas per aquestes dues comarques. Barcelona, Albert Garcia, bona tarda.
Bona tarda, la trobada començarà d'aquí uns minuts i participaran els alcaldes del d'Andrell, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Canyeges, Calafell i Cunit. L'alcaldessa de Vilanova, Neus Lloberes, acaba de dir en declaracions a la xarxa de comunicació local que volen resoldre un greu ja comparatiu i que el preu del viatge és una barrera per al progrés econòmic de la comarca. Perquè ja no és només per als veïns de la comarca, on hi ha la dificultat, sinó que és per tot el trànsit comercial...
de cara a ser competitius com a comarca ens perjudica molt el fet que s'hagin de pagar aquests peatges. Per tant, sí que és important per la gent que hi resideixen, però jo crec que hauríem d'anar una mica més allà. A banda de demanar una bonificació per als residents, els alcaldes planteja la possibilitat d'allargar la concessió a Abertis per aconseguir una rebaixa general del peatge. El preu de la barrera de Vallcarca és de 6 euros amb 42 cèntims.
El conseller de la presidència, Francesc Homs, ha denunciat que la modificació del Partit Popular de la llei de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer de l'habitatge suposarà una afectació directa a Catalunya de 100 milions d'euros menys. Només per la part de les subvencions, perquè vostès en facin una mica la idea, pels números que disposem, a Catalunya, i només a Catalunya, això tindria una afectació directa de més de 100 milions d'euros. A les esquenes d'administracions públiques,
començant per la Generalitat de Catalunya, en el cas de l'Incasol. Molts ajuntaments o molts consorcis de tipus municipal, el mateix alcalde Trias avui s'ha dirigit a la ministra Pastora en aquests termes i en aquest sentit. OMS ha retret els populars que hagin fet aquest canvi a través d'una esmena presentada al Senat i ha explicat que amb aquesta modificació s'eliminen de manera retroactiva les ajudes als promotors de lloguers socials, una mesura que ha qualificat de molt greu.
L'exsecretari general de Convergència Democràtica, Oriol Pujol, ha assegurat davant el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va intervenir en el sector de les ITB perquè era un tema d'interès general públic i de país. Pujol segueix declarant a aquesta hora Barcelona Montcarvajal. Bona tarda. Bona tarda. Després de parada 3 a 5 de la tarda, la declaració del diputat de Convergència i Unió, Oriol Pujol, s'ha reemprès fa una hora.
Segons que ha transcendit de font judicial, Oriol Pujol ha justificat que va intercedir en el sector de les estacions d'ITB perquè era un tema d'interès públic i de país, ja que el nou mapa era conflictiu afegit i per això va voler-hi intervenir. Però Pujol ha negat haver intervingut en benefici propi o per als seus coneguts, tal com manté la Fiscalia. També ha negat tenir relació amb l'empresa Oprime, creada per dos dels altres imputats, Sergi Alzina, amic personal d'ell, i Sergi Pastó.
El mapa conflictiu al que refereix Pujol és l'escenari que va quedar l'any 2011, després que el tripartit acabés amb l'oligopoli de les ITV, que sempre tenien només dues empreses, Aplus i RBSA. El govern d'Esquerres catalanista va obrir les concessions a concurs. Segons fons judicials, després que aquest matí les preguntes hagin estat genèriques i sobre quina relació té Pujol amb altres imputats, ara Pujol escolta gravacions fetes per la policia on intervé ell.
el jutge, el fiscal i els advocats li pregunten el respecte i per això es preveu que la declaració s'allargui encara ben bé un parell d'hores. Esports en xarxa Bona tarda, us parla en David Amador. El Barça de Bàsquet i el Panathinaikos juguen aquest vespre a Atenes a partir de tres quarts de nou, el tercer partit dels quarts de final de l'Eurolliga, el pavelló OACA. L'eslober Jakalakovich
Exjugador de tots dos equips, creu que el Barça pot endur-se el triomf de terres helèniques. El jugador ho assegura a la xarxa de comunicació local. El Barça és un de menos mucho a Pete Michael, que está fuera y no puede ayudar. Pero yo creo que el Barça durante toda la temporada ha demostrado que puede ganar grandes equipos fuera de Barcelona y yo creo que...
En esta eliminatoria aún veremos tres partidos, que en el último partido el quinto va decidir.
Mentre Oleson no pot jugar a l'Aurolliga, perquè ja ho va fer aquesta temporada amb el Caja Laboral. I en ciclisme, el català Joaquim Purito-Rodríguez, que diumenge va haver d'abandonar per una caiguda la prova holandesa amb Stelgold Reis, prendrà aquest dimecres, demà, la sortida de la fletxa a balona. I quatre dies després, la Liege bastonya Liege, les dues a Bèlgica, segons ha informat el seu equip Alcatiuixa. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Sant Just i Copamnicar sumen forces per tirar endavant projectes conjunts de formació i ocupació. La intenció és iniciar-ne alguns de cara als propers mesos. Són propostes per formar gent jove i també de cara laboral, atreçades també a persones que busquin feina a l'estranger i tinguin nocions d'Alemanya. El regidor d'Ocupació i Innovació, Joan Bassaganyes,
i el Regidor d'Educació i Joventut Lluís Montfort van visitar Jorba Mnecar la setmana passada per trobar sinergies entre tots dos municipis. El context de crisi ha impulsat molts joves catalans a formar-se i buscar feina fora del país i Alemanya és un dels països que més oportunitats ofereix actualment. Per això l'Ajuntament de Sant Jus vol aprofitar l'agermanament amb Jorba Mnecar per fer créixer les oportunitats dels joves d'aquí.
Una de les propostes és enviar currículums de persones santjustenques independentment de l'edat amb coneixements d'alemany que vulguin treballar i formar-se allà per incloure'ls en el mercat laboral. I d'altra banda també més a mig termini un altre projecte és que joves de Sant Just que aprenguin alemany a Corb en un curs intensiu i després els garanteix la seva inclusió en el mercat laboral i un cop ja tinguin feina els joves haurien de pagar la formació prèvia que han rebut per aprendre alemany i els acollirien també
...famílies alemanyes. Encara no hi ha res pactat... ...ni acordat amb Jorge Perecari i Sant Just... ...però aquest viatge al municipi alemany de tots els regidors... ...ha estat una primera presa de contacte... ...per obrir aquestes portes formatives i laborals... ...als joves de Sant Just. En clau educatiu us expliquem... ...que l'escola Brassol municipal Marrex... ...ha obert portes als pares i mares avui... ...i també ho farà dijous de cara a la preinscripció escolar...
Pel proper curs, la visita d'avui s'ha fet a la tarda al Casal de Joves i la dijous es farà al centre, a l'escola Brassol, a les 10 del matí. El calendari per la preinscripció del primer cicle d'educació infantil, és a dir, per nens i nenes de 0 a 3 anys, serà del 6 al 17 de maig i la matriculació definitiva s'haurà de fer el mes de juny.
I acabem aquest bolletí parlant de cultura perquè aquest dijous al vespre s'estrena al celler de Can Genestà l'exposició bestiari de foc al Baix Llobregat, una exposició que recull la trentena de bèsties de foc diferents que hi ha a tota la comarca. El Drac de Sant Just, el Rifenyo, és una de les més noves i la mostra ensenyarà les característiques de cadascuna d'aquestes bèsties de foc. La mostra es podrà veure a partir d'aquest dijous i fins al dia 19 de maig i a més a més dissabte
L'entitat del directe Sant Just i els apagallums a Cama Blanca organitzen el sisè corre-foc pels carrers de Sant Just. Començaran a les 9 del vespre des de la plaça Verdaguer, tot i que a quart de nou també arrencarà ja una tabalada des de davant del mercat. Hi participaran unes 8 colles d'arreu de Catalunya, com ara des de Vilassar de Mar, Torrelles o Molins de Rei. I de moment això és tot. Més informació a les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Disseny mobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 6 i 11, benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Epa!
D'aquí una estona, a la secció dels Gunis de Sant Just, amb el Joan Xirivella, parlarem amb la locutora d'aquesta casa, Santa Casa, la Joana Algarra, del programa 60 i més.
I, a més a més, també parlarem de grans fraus de la història de la humanitat d'aquí una estona amb la Cristina. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Abans de tot això, i amb el casal de joves, també connectarem d'aquí uns moments, que ja tenim el Sergi preparat, però abans d'això repassem trending topics de les últimes hores a Twitter.
Per exemple, avui el Fons Monetari Internacional, també conegut com l'FMI, ha sigut trending topic. Per què? Perquè preveu que l'atur es dispari fins al 27% i la recessió a Espanya empitjori. Això durant aquest any i el proper. El proper, no? Sí, ja vamos a morir. Si posa música de vamos a morir...
A veure, repassem tuits. Què diu la gent sobre aquestes previsions tan optimistes de l'FMI? L'Enrique Riera diu...
Una altra seria el Cabeza Patata, que diu... El FMI dice que España solo se ha bajado los pantalones hasta las rodillas. Lo tenía que haber hecho hasta los tobillos. No le entra bien. Bé, són les notícies positives, eh? Ja quedaran per la història d'aquest 16 d'abril del 2013. També avui ha sigut trending topic, un d'aquells temes que no tenen res a veure amb l'actualitat, però que de tant en tant surt, la gent s'enganxa i comença a fer tuits com a bojos, com per exemple, lo que hubiera tuiteado de niño si hubiera existido Twitter en esa època. Cristina, tu què haguessis posat, per exemple...
Ai, doncs ara no ho sé, Jordi. Jo, per exemple, he posat... Estic molt content de tenir els meus nous patins Fisher-Price. Per exemple, coses de l'estil, no? Sí, o coses del col·le. Sí, m'han portat detecti, no? Bueno, en fi. A veure, Cristina, què diu la gent a Twitter? Doncs l'Axel destaca que hagués dit... Estoy de estudiar conocimiento del medio hasta las narices. Yo quiero ver Sakura. Un altre seria el Tito Jonan, que diu... Hoy hemos tenido otra boda de compañeros en el patio. Qué bonicos. Les hemos tirado arena. Sí, molt bonic. I podem acabar a casa amb Chilango Sonic, que diu...
Sí, ja té raó ja. 6 i 13 de la tarda. Connectem amb el casal de joves de Sant Just. Vinga, va. Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes esclapes a la barba. Sí, perquè ja no en té. Sergi Arrada Ruiz.
Molt bona tarda, Sergi! Com va tot? Molt bé. És veritat que ja no tens clapes a la barba? Eh... Bueno, estoy en ello. O no té barba. No, no, no té barba ja. No té ni barba ja, no? No ho sabem. Sembla que sí. Sí, tinc barba. Sí, el coneixereu perquè és l'únic del casal que té barba, saps? Sí. Tinc bigoti, també, eh? Ah, és que ets un faixonetis, un vintage, no? Claro. Bé, parlem una mica del casal de joves. Demà hi ha tas de vins, no?, i de xampany.
De caves i altres escomossos. Epa, altres escomossos. M'agrada la frase. Tens alguna idea de com anirà tot plegat? Sí. Ah, doncs explica. Tinc tot el llistat d'escomossos que es veuran demà. Ah, doncs a veure, va, repassem-los. Quins són? Mira, hi ha un Vall d'Orina Reserva. Perdona, Vall d'Orina has dit?
Ah, dolina, havien entès, no, perdona, havien entès orina, dic. Sí, com Ikea, no, això? Clar, no sé, o com aquell del Superviviente, o el Chumar i el Faro, no ho sabem. Esther Goldstein? No, en principi no. Què més? Un Verdier Amor Reserva. Ai, que bonic aquest, no? Per enamorats. Sí. Per tu.
Després un rebentós i blanc reserva de la finca Gran Reserva 2006. Hosti, no l'havia sentit mai però té molt bona pinta perquè si hi ha finca hi ha hectàrees, hi ha riquesa. Després hi ha un còsmic Brut Nature Gran Reserva 2005.
Un Carme, que és una garnatxa blanca, també. Ah, bon rotllo, no? Un Carme. Un Le Colchou Faguer Prosecco. Oui, Le Colchou Faguer Prosecco. Un Barça Henriès L'Insect Brut. Ah, molt bé. Escolta, molt bé, no? Té bona pinta, eh? Tot això, demà, a partir de quina hora? A partir de les 7, val 8 euros. I estaria bé que si algun despistat, despistada, encara es vol apuntar, que ens ho digués avui, eh?
Perquè això és de mà. Clar, hi ha molta gent que ja s'ha apuntat o no? Tenim un grup bastant fix de gent que s'està apuntant a totes. A totes, que són els mateixos, no? I que els hi va la marxa. Hi ha algunes persones i tal, però van repetint bastant. I la mitjana d'edat és alta? És a partir de 40-50? O és més baixa? Hi ha joves que baixen la mitjana, però sí que sí, al voltant de la trentena.
trentena, eh? Molt bé, doncs això serà demà de la mà del celler de Can Mata, correcte? Sí. Hi ha més activitats del casal de joves aquests propers dies que no ens podem perdre, Sergi? Bé, doncs sí, durant aquesta setmana i la setmana passada estem recollint on volen anar els joves de Sant Just de viatge a l'estiu, i el divendres l'Alejandro i jo, que com som així desinteressats, anirem al Saló del Turisme a agafar la informació per ells. Oh, molt bé!
Per tant, no s'han de moure, no? És a dir, han d'enviar només un correu o fer-vos saber què volen, on voldrien anar-hi, i vosaltres feu tota la feina per ells. Exacte, s'han de dir, mira, volem anar d'Interrail a no sé on, i l'agafem. Ah, que guapo. Volem anar en pla polserita a Mèxic. També mirem això. El que vulguim fer, nosaltres agafem la informació i la portem aquí. Buscar coses d'Islàndia.
Què Jordi, aprofitant, no? Què? Per tu? Sí, busca coses d'Islàndia. Bueno, perquè ets tu, eh? Sí, Islàndia i Sud-àfrica, que estic entre... No sé si vols passar molt fred o gent. Clar, exacte, estic entre aquests... No, però hi ha hagut gent que us ha demanat coses o no? Perquè si no, escolta, aneu vosaltres a la vostra. Sí, volguem anar nosaltres, no? Clar, volguem anar vosaltres, vull dir que això és de cara a l'agost, no? M'imagino.
Jo apunto aquí Jordi Domènech. Sí, apunto Jordi Domènech, Islàndia o Sud-Àfrica. Molt bé. Estic entre aquestes destinacions. Bueno, hi ha una tercera, potser, que és sort al Prepirineu. Però, bueno... A veure si tens sort, eh? Epa! Sergi Arrada! Bé, doncs això és molt interessant, eh? Aquest divendres hi ha el Saló de Turisme que es fa a la plaça d'Espanya o a la Gran Via? Sí, sí, allà. Gran Via. Molt bé. On es feia el Saló del Combi aquest cap de setmana.
Això sí que ja no ho sé, el Saló al Comí no es feia a l'estació de França. No, vam fer-ho aquest cap de setmana allà, no és que t'ho preguntava per saber si havies anat, i ja veig que no has anat, es feia allà a la plaça Espanya, als pavellons de la fira de Barcelona. Bé, més cosetes que vulguis comentar, sí? Doncs amb l'agenda de teatre social que fem aquí cada setmana al taller, anirem el dissabte al matí, ens anem d'excursió, a la sisena trobada de teatre social per a joves...
De Barcelona. Ah, molt bé, no? I farà una adaptació al Teatre Artèria de Barcelona, que ara es diu Teatre Barts. Sí, senyor. Bé, això serà aquest dissabte i actuar... Com? Aquest dissabte al matí. Aquest dissabte al matí i actuarà el Barts Antí, Artèria Paral·lel, que des que l'ha agafat el Terrat, no? Li han canviat el nom. I actuareu allà molt bé, no? Sí.
10 representacions, 10 grups de joves que fan teatre social, 5 grups, un descans, i 5 grups més, i el casal de joves d'aquí actuarà als quarts
de la primera part. L'entrada és gratuïta o s'ha de pagar? És gratuïta. Ah, que guapo. Home, doncs mira, és una bona manera d'anar gratis al teatre, que potser si no heu anat mai, per exemple, al Barts, Antica Arteria Paral·lel, com dieu, que està allà al Paral·lel, davant del Bagdad, per més informació, només cal que aneu aquest dissabte a les 12 del migdia o a quina hora és? A les 10, de 10 a les 2 i mitja. Ah, de 10 a les 2 i mitja, eh? I tot són diferents actuacions de diferents casals de joves o centres cívics,
de Barcelona i Rodalies relacionats amb el teatre social. Saps quin tema tracten els del casal de joves de Sant Just? La seva obra es diu Igualtat. Igualtat?
I posa de manifest les desigualtats entre dones i homes que malauradament trobem encara en situacions de la vida diària i que exactuen la discriminació per raó de sexe i la desigualtat social. Caramba, això és el títol del teatre? De l'obra? No, l'obra es diu Igualtat. Ah, val, val, val. És l'explicació. Vale, vale, vale. Sí, teatre, teatre.
Molt bé, més activitats de cara als propers dies. Sergi. Bueno, doncs aquí el dissabte a l'exterior tindrem l'espectacle pirotècnic. Què dius? I un correfoc i tal. Què dius? De què? Aquí al davant del casal. Però aquest dissabte a la nit? El dissabte a la nit, sí. Alguna cosa m'han explicat, no? Que els pastorets de Sant Just també hi actuen juntament amb els dimonis apagar llums de cama blanca. Exacte. Ah, té molt bona pinta, això. Sí, sí, té molt bona pinta. Saps alguna cosa? Perquè hem intentat preguntar i no ens han volgut dir res.
No, no, saps què passa? He dit una petita mentida.
Per com dir, ei, que estem amb el tema, saps? Però la veritat és que no hem preguntat res, Sergi. Què és el que es farà? Va, explica'ns-ho. No ho sé. Ah, no ho saps? Tampoc. A tu, a mi menys. Ja m'estranyava, a mi. Bueno, això serà... Alguna cosa me n'explica. M'han dit que... Clar, ara sí, no? Ara sí. Sí, home, jo vull dir... Això és la llei número 1 del periodista. És a veure què sabes tu i després jo te digo el que jo sé. Això és així.
Clar, però el programa faig jo, no tu. Mira, m'han explicat que fan una cosa conjunta amb els Pastorets de Sant Just, que és un grup de teatre que ha aparegut ara dirigits pel Roger Consul, vull dir, ara al Nadal, i que, juntament amb els apagallums de Cama Blanca, faran com una mena d'espectacle-show just allà davant, a l'Esplanada del Casal de Joues. Vull dir, que és una cosa... No diré rotllo fora dels baus...
Però és un espectacle... Semblant, no? Bueno, no ho sé si semblant, però que ja... Bueno, ja es pot imaginar, no? És millor que alguns dels espectacles últims de la Fura. Sí, això segur, eh? Allò, la nau aquella, no? Naumont, no sé quina nau anaven cap allà. Això serà aquest dissabte. A partir de quina hora, Sergi? Doncs ja quan es fa, si fos, no? Jo crec que acaba a dos quarts d'onze. A dos quarts d'onze acaba, home, doncs sí.
Segurament, segurament. Tindrà bona pinta, eh? Tindrà bona pinta, ja us ho dic ara. I gratis! Per cert, Sergi, vaig estar al cabaret artístic de Sant Lluís aquest dissabte. Anna, i què tal? Molt bé, m'agrada molt, m'agrada molt, sí. Em vaig trobar l'Alejandro per allà i amb gent mítica i actuacions com, per exemple, l'Edu Martínez fent d'Eugenio Samana Calcadet. Doncs sí, i ho feien molt bé, eh? La veritat és que... Molt bé. Per cert, una de les sorpreses, eh? Atenció, que intentarem portar-la els propers dies
i setmanes aquí al programa, Laura Pont. Atenció, eh? Laura Pont, perquè va cantar Hit the Road Jack amb una vauassa espectacular, amb el Sopadal, que és un grup de 3 o 4 nois que han estat al cau de Sant Lluís, una de les actuacions més estacables de la nit i també més xules. Sergi, ¿sabes qui és la Laura Pont? Doncs ho puc saber, eh? És la germana del Sergi Pont.
Ah, clar. Clar, la germana del Sergi Pont, la Laura, té una veu espectacular que ens va deixar a tots impressionats. O sigui, molt, molt bé. Ah, doncs que vinga cantant. Clar, l'Iran, que vinga aquí al programa. Ah, sí, que la conec. Sí, sí, que era així, és Moraneta i Prima. Sí, tenim 156 amics en comú. Ah, amb el Casal. Ah, amb el Casal. Ostres, sí que teniu amics tots. Que estàs mirant el Facebook del Casal?
aquí era la Laura Pont, la cara. Ah, això es fa molt, eh, també. Si t'hi coneixes aquesta, diu no. Mira-la al Facebook, eh, que te l'ensenyo. En fi, Sergi, moltíssimes gràcies, que vagi bé i que tinguis una bona tarda. Igualment, i una bona setmana. Sí, que vagi bé. Gràcies. Adéu. 6 i 24 de la tarda.
I una setmana més a la penya del morro, parlem amb els que anomenem els gunis. Bé, de fet, avui només un, el guni de Sant Jús, Joan Xirivella, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda, benvingut al programa, com ja sabeu, fa segon d'ESO, i diem sol, perquè avui, Joan, tenim el Dani de vacances a Euro Disney, no? Sí. Oh, i de què parlarem a la secció? Doncs, mira, la secció d'avui serà una mica curiosa, tractarà
de dues entrevistes a dues persones que els preguntarem què opinen de Ràdio d'Esvern i per finalitzar llegirem un mail que ens ha enviat el Dani des d'Eurodisney. Ah, molt bé. O sigui, he tingut temps d'enviar-vos un mail des d'Eurodisney. Des de dins del castell de la princesa. Això ja no ho sé. No ho sabem, no ho sabem. Vols una mica de música, allò que demanes a vegades, tu? Sí, avui llença't. Avui llença't.
M'agrada molt a mi aquesta cançó, eh? Em dóna molta energia, eh? Per què l'has triada? Doncs mira, la introducció d'aquesta setmana és que si vols preguntar alguna cosa a la vida t'has de llançar. És veritat, sí senyor, sí senyor.
I comencem parlant, per tant, amb l'Olga Cocorella, avui? Sí. Que la tenim al telèfon. Olga, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per participar amb nosaltres. I, Joan, què vols preguntar-li a l'Olga? Sí, mira, Olga, què opines de Ràdio d'Esvern? Doncs m'ha semblat una ràdio molt familiar. És una pregunta trampa, aquesta, no? Des de ràdio... Sí, m'ha semblat una ràdio familiar, però també m'ha semblat que és molt divertida i entretinguda.
Aquest programa que fan aquests nens, la veritat és que té bona perspectiva. Sí, sí, sí. Està bé, eh? O sigui, estem fent una secció des de Ràdio d'Esbert preguntant què opina de Ràdio d'Esbert, no? Una mica... Però sense pressió, no, Olga? Sense pressió, sense pressió. Vale, vale, vale. Bueno... Què opino deia? Fa molts anys que la conec i fa molts anys que l'escolto. Molt bé. I de la nostra secció? Bueno, m'assembla, de veritat, superentretinguda i superdivertida. M'ho passo molt bé d'escoltar-vos a vosaltres
Gràcies. De res. Alguna cosa més, Joan? No, ja està. Jo aprofito, ja que tinc aquí, Olga, com a oyent de la ràdio, dius que fa anys que ens escoltes? Sí, i tant. Al principi jo era molt joveneta i us escoltava. I per tu l'interès de Ràdio d'Esvern, quin és? Per què la prefereixes, ni que sigui, no cada dia, però quan l'escoltis? Perquè és la ràdio del meu poble, on t'hi he vist. Clar.
Aquí es parlen de coses que no... Parlarà Catalunya Ràdio o RAC1, per exemple, no? Exacte. A nivell més informatiu de tipus poble i formar part del poble de Sant Lluís. I quins programes segueixes, Olga?
Ara estic treballant i ja no la segueixo tant, però, per exemple, aquest que feu vosaltres, aquest que fan els nens, sí que el segueixo cada setmana, perquè m'agrada saber com opinen i què és el que em pensen. Realment és l'adolescència que també segueix. És veritat. I el Facebook? Tens Facebook, tu? Sí. I ets amiga de ràdio? No. No? No, perquè utilitzo poc, eh? Ah. El Facebook. Val. M'utilitzo poquíssim. No. És una de les meves preferents. Prefereixo seguir les antenes.
No, no, t'ho dic perquè, clar, com que, per exemple, als fesos de ràdio posem sobretot notícies de Sant Just, doncs com que has dit que t'agrada de seguir una mica també, no?, el que passa al nostre voltant, doncs per això. Molt bé, doncs, Olga, moltes gràcies per haver-nos atès i també moltes gràcies per escoltar-nos, que vagi molt bé. Vale, moltes gràcies. Moltes gràcies. Adéu, adéu, bona tarda.
Molt bé, doncs ja hem parlat amb l'Olga. Tenim alguna altra convidada avui, Joan? Sí, mira, la Joan Algarra, que fa un programa aquí a la Ràdio d'Esvern. Sí, home, i tant, i tant, i tant. Seixanta i medi, alguns veus de la parròquia, no? Sí. Joana, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Joana. Benvinguda al programa. Moltes gràcies.
Que bé, eh, saludar-te, perquè sempre dius... És veritat, la Joana, que està els dimecres amb el Pere Oliver fent el programa 60 més, un programa per tots els públics, però fet des de gent gran, no? Sí, sí, sí. Procurem sempre temes diferents i, a més, aquells temes que poden interessar tant els grans com els joves. Molt bé. Et presento el Joan Xerivella, que no sé si el coneixes. Jo crec que sí.
I Joan, què li vols preguntar a la Joana? Sí, mira, quina és la teva opinió de Ràdio d'Esvern i per què vas triar a escoltar-la? Oh, Ràdio d'Esvern recorda els meus anys feliços quan començava la ràdio. També tots treballàvem amb tot i tots ens agradava iniciar una cosa nova...
I llavors, recordant allò, més o menys tenia la teva edat i, escolta'm, ens ho passàvem tan bé i, a més, ha sigut el meu vici de tota la vida. Perquè tu, Joana, a quina ràdio vas començar? On vas estar? Jo vaig estar primer a Ràdio Unió Espluga Sant Just, que era un programa, o sigui, era una emissora que estava entre els dos pobles. I aleshores, clar, érem gent tant de Sant Just com d'Espluga,
Vam començar a mecre per una festa major, primer amb un poble i després l'altre, perquè, com sabeu, Santa Magdalena és la patrona d'Esplugues i Sant Just i Pastor, els patrons de Sant Just, i aleshores, mira, vam continuar. Vam continuar en quatre hores diàries i jo era, diguéssim, la locutora de continuïtat perquè, com era jove, tenia més temps.
I a més m'agradava molt. Te'n recordes de quin any estem parlant, més o menys? Sí, alguna cosa així com de l'any... Si t'ho diu, em fareu molt bé, ja. No, només és per curiositat, home. Doncs mira, l'any 51. Cap als 50, eh? Que és quan va començar aquesta ràdio. I després tu, de fet, la ràdio... Després, la ràdio Unió es pluga Sant Just, es va convertir en Ràdio Joventut de Barcelona...
també vam ser molt avançats en músiques, en guions, érem tot de gent jove, molt gent jove, i, escolta'm, allà ho fèiem tot, fèiem muntatges, fèiem radioteatre, fèiem programes d'actualitat, i després vam ser la primera emissora que va emetre en català. Ah, molt bé.
Fixa't, eh? Fixa't, eh? Això ja, cap a quin any era? I clar, això era més tard, ja. Quan ens vam entrar en català, jo ja no hi era a Ràdio Joventut. Ja havia passat a Ràdio Espanya de Barcelona, que encara, que ja no existeix, però era una emissora, era J15 de Barcelona. Sí, sí. Però, mentrestant, encara tenia relació amb ells, i aquest any devia ser sobre els 60, no arribava als 60. Mm-hm.
Home, el que es diu tota una vida dedicada a ràdio, no? Oh, i tant. Després hi ha hagut un parèntesi, però ara, ràdio d'Esvern, doncs estic molt a gust, perquè ja veus de la parròquia, si Déu vol, aquest any a l'octubre farà 20 anys. Déu-n'hi-do, 20 anys de veus de la parròquia ja. Sí, de veus de la parròquia. I a 60 i més, doncs deu fer uns 12 o més,
Vull dir que una de les persones que havien, perquè com sabeu, érem tot de persones grans, tractant temes de persones grans, i una de les persones va fallar, i llavors dic, si voleu em quedo i us llegeixo alguna cosa, perquè el 60è més anava darrere de veus de la parròquia. A més que la Joana té una veu molt maca, eh? Sí, sí. Sí, és veritat. És veritat, és veritat. Joan, vols preguntar alguna cosa més? Sí. Digue'm.
Què és el que sents quan fas el programa? Ai, em sento molt contenta i molt satisfeta. Sí, sí, m'omple moltíssim. Ja et dic, vaig néixer amb aquest bici, perquè jo quan era petita a casa meva hi havia una ràdio de Galena, que, bueno, és un diplodocus de la ràdio, i escolta, m'anava per tot el pis amb els auriculars posats. Ah, molt bé, molt curiós, eh? Sí.
De fet, el programa 60 i més és els dimecres de 8 a 9 del vespre. De 8 a 9 del vespre, sí. De 8 a 9 del vespre, eh? Molt bé. I també m'agrada col·laborar molt a la tertúlia dels dijous.
De quarts de dotze, sis les dotze. El just a la fusta. El programa dels matins de la ràdio, perquè allà també fiqueu cullerada de tot, no? No, en parlem de tot una mica. Sí. Sí. I a vegades un dia vindran els Mossos fins de Tindran, perquè diuen a vegades coses grosses. Ja, però per exemple, de política, de tot, no? Sí, sí.
Home, com ha canviat la ràdio, no? Des de quan vas començar ara, Joana? Encara me'n recordo quan portava els guions de Ràdio Espanya de Barcelona Estàs allà a censura, que estava a quatre portes més amunt, allà a la Rambla Sí, avui en dia no hi ha censura, no? No, afortunadament Perquè aquí a la ràdio sempre t'has sentit molt lliure, a Ràdio d'Esvern o no? Sí, molt lliure Home, sempre que es tingui respecte Sobretot a qui ens escolta
i sobretot a la persona si fas una entrevista, a la persona que tens davant. Clar, clar, clar. I llavors has de respectar la seva manera de parlar i les seves idees.
També volem que respectin els nostres. Molt bé. Doncs, Joana, moltes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé. Som molt macos i continueu endavant perquè el vostre programa és fabulós. Gràcies. Gràcies, Joana, que vagi bé. Bona tarda. Adéu. Sí, gràcies, igualment. Adéu, adéu.
Bé, i anem acabant ja la secció. Veig que avui has portat gent perquè parla de ràdio. Home, i la Joana és tota una institució, eh? Sí, sí. Ha portat molts anys aquí i quina veu més maga que té, eh? Sí, jo he escoltat el seu programa i ho fa bastant bé, eh? A mi m'agrada. Home, molt bé, ho fa molt bé. Home, també porta tota la vida dedicant-se. Clar, home, home, home, però què vols dir per això? Que si...
Que clar, que té molta experiència, no? Sí Bé, ja per acabar la secció dels Guni de Saint-Just llegirem el mail que ens ha enviat el Dani des d'Eurodisney Sí, mira Ens ha enviat un mail el Dani, no? Sí, el mail diu el següent Estimats oients, Eurodisney és increïble Molt bé M'ho estic passant molt bé Hi ha moltes atraccions divertides i una mica perilloses La dels Pirates de Caribe, potser Sí L'hotel és molt maco i la gent és molt agradable Ah
Des de París us envio records. Fins dilluns. Atentament, Dani Martínez. Molt bé, Dani. Doncs vinga, records també per tu. Gràcies, Jordi. Ens retrobem.
dilluns que ve. Que vagi molt bé i Joan, bona tarda. Igualment. Adéu. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, sou originals de mena.
Ràdio Tosfet, 98.1. Ràdio Tosfet, 98.1.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? Es va pujar de l'Iva. El Tom està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme a un manià. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del morro.
Disseny nobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Sí, sí, 40 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro, recte final del programa. Avui a la penya del morro, Cristina, volem parlar de morro, i és que, tot i que nosaltres ens considerem un programa amb molta penya i molt de morro, hem volgut conèixer quines són les persones amb més morro de la història. Atenció, perquè l'únic que ens pot superar en morro a nosaltres són aquelles persones que no actuen dins el marc de la legalitat. Parlem dels fraus.
Sí, sí, sí, sí. Cristina, avui parlarem de fraus de la història, no? Sí, Jordi, perquè al llarg de la història hem conegut molts casos d'estafes o fraus, no? Per això hem decidit seleccionar, segons el nostre parell, evidentment, els tres fraus amb més morro de tota la història, perquè mira que s'ha de tenir morro per fer el que ara explicarem, eh?
Parlarem del monstre del llac Ness i concretament el senyor Palmer. També parlarem de la guerra dels mons d'Orson Welles i, finalment, d'un home, Víctor Lustin, que va tenir un afer amb la Torre Eiffel l'any 1925. Comencem pel Palmer i el monstre del llac Ness? Perfecte, Jordi. Perquè aquí no has sentit parlar, en aquest cas, del monstre més conegut de la història. També se'l coneix com el monstre Nessi. Sí, senyora.
Doncs es veu que des de fa 1.500 anys, tant locals com viatgers asseguran haver vist aquest monstre. La primera aparició... Perdona, perdó un moment, però jo vaig anar, jo he anat a Invernest... I ho has vist. No, no, no vaig veure res, dius que tothom, locals i viatgers, jo vaig ser viatger i no vaig veure res. És un dia perdut, eh? Però moltes persones que n'han anat sí que asseguren que ho han vist.
Home, no tothom... Allà tenen un bon negoci muntat, eh? Sí, sí, evidentment, evidentment. Perquè hi ha el Museu d'Invernest i hi ha una projecció d'un documental... I si no, un recorregut o qualsevol altra cosa. I ja fas clinc-clic i apaga. I tots com ara, estem aquí al llacnès, com a mínim anem a veure això del llacnès. Les històries, les fotografies... Vull dir que ho tenen ben muntat. De totes maneres, tot i que nosaltres no... O tu, en aquest cas, no hagis estat i no hagis vist el monstre en principi...
Sí que moltes persones locals i altres visitants, doncs, asseguren. Que hi ha fotografies i testimonis i tot plegat. És més, la primera aparició data del 1868, que va ser quan va aparèixer un article a l'Invernes Corrier, que feia referència a un rumor sobre l'existència d'un gran peix a algunes de les aigües dolces d'Escòcia.
A partir d'aquí, doncs, la notícia va començar a ressorgir, a tenir cada vegada més pes i més rellevància. Sí, senyora. Un altre dia, un altre diari, Northam Kronik, va publicar justament el 1930, doncs, una notícia... Perdó, havien passat ja 60 anys, no?
Sí, sí, sí. Imagina't si va agafar pes i va anar rodant anys rere anys i, déu-n'hi-do, perquè va durar molt de temps. I tot ens ha arribat fins avui a nosaltres una història. Per cert, que quan hem comentat que avui parlaríem de gent que té més morro que penya, l'Heli Capdevila, molt encertadament, a la webcam de RadioSberg.com, diu que parlareu del millet.
diu, ah, no, del morro del Millet no en parlareu, no. En principi, no, tot i que podríem parlar-ne, perquè està fora. Em podria sortir, evidentment. I també és un frau històric de Catalunya. Però, bueno, com que els fraus històrics de Catalunya ja tenen un... Així que ens la valde una miqueta, perquè... No, no, podem muntar un programa ja especial. Sí, concret, no? Especialment de Catalunya. La frau de Catalunya ja ho farem. Fèlix Millet, Bustos, no? Presumptament, tot molt, molt, molt, sempre, sempre, presumptament a la vida. Bé,
En fi, estem amb el 1930 que va sortir al Northern Chronicle, una publicació que portava per titular... Una estranya experiència al llacnès. I què explicaven? Doncs concretament s'explicava la història de dos pescadors que asseguraven haver vist un animal estrany prop de Tor Point, que és una localitat del costat. En principi, l'article definitiu comentava la hipòtesi que el monstre va arribar el 2 de maig de 1933...
quan el diari Inverness Courier va publicar que una parella de la zona va veure que un gran animal s'enfonsava dins de les aigües.
La història en aquest moment, just en aquest moment, va causar molt d'impacte, no?, i va ser quan tots els diaris van voler cobrir la notícia. A partir del 33, eh?, la cosa ja va començar a agafar, perquè vull dir, allò, el monstre del Llegreró, és que fins a l'any 1933 ningú havia vist res allà, val. De totes formes, recordem que aquesta és una secció de fraus, eh?, jo estic esperant encara que arribi el moment. Sí, ara arriba, Jordi, ara arriba, perquè justament en aquell mateix any va haver-hi un home,
El tal Palmer. Palmer. Sí. Palmer. Palmer. Que comentàvem abans. No ho sabem. John Palmer. Li diem John Palmer, per exemple. Sí, li pinta, no, John? John Palmer. Doncs Palmer va assegurar veure la criatura i el va descriure amb un cap gegant, una boca que mesurava entre uns 30 i uns 45 centímetres. Mira com la meva. Sí, exacte. I que se n'anava obrint i tancant, aquesta boca. Oh!
Podríem arribar ja, si de casa, al punt àlgid del Frau, perquè amb tant de rebombori que va tenir l'assumpte, doncs es van arribar a publicar unes fotografies, les primeres fotografies d'aquest monstre, on apareixia.
En principi es podia veure unes fotografies amb un animal de coll llarg que sortia de l'aigua. De totes maneres, aquí es va quedar, van ser les primeres fotografies i no se'n va tornar a parlar més del tema. Sí que continuava la història, però no va tenir més cosa. Però dècades més tard, un treballador del Daily Mail, la publicació justament on va aparèixer aquestes fotografies, va confessar que la fotografia era falsa. No!
Sí, però tot allò que tenen a Invernés no sabeix de res. El museu, tota la projecció aquella, el documental que fan passar, clar, això no ho diuen que tot és fals. Home, no s'està dient que la història sigui falsa, sinó que s'està dient que aquestes fotografies en concret sí que eren falses perquè eren un muntatge. Sí, perdona, que són l'únic testimoni que hi ha de Llec Nés, que és la típica fotografia que proveu al Google,
Nessie o Monster of the Longness o el que vulgueu a imatges i us surt allò com amb una taca negra, amb blanquí negra, al mig del llac, aquella fotografia era un muntatge. Sí, concretament es tractava de... Molt bé, molt bé, molt bé! Vols saber com es va fer aquest muntatge? Bé, va, a veure...
Doncs era una figura de fang feta que estava enganxada a un submarí de Juina. Oh! Que ridícul i fracàs que... Bueno, però tot això, escolta, milions de persones cap a Escosia, no? I encara que sigui un fracàs, la gent hi continua anant. Sí, tot i que...
Anys després es va confirmar que aquesta fotografia en concret era un frau. La llegenda va continuar corrents anys i anys fins que ens ha arribat a nosaltres. De totes maneres, sí que hi ha investigadors que han determinat que...
Bé, hi ha moltes persones que poden o asseguren haver vist aquest tipus de monstre, però que els investigadors ho justifiquen dient que poden ser identificacions errònies, no?
que ho poden confondre amb foques, lleons marins, una filera de troncs o una filera d'animals i fins i tot a distorsions fetes per la llum. Oh, quin desastre, eh? Al final no vas veure el, com es diu, el Messi, el monstre, vas veure una foca, una tristesa, això és un, perdona...
Això, una cagada com una casa, però vaja. Quina desdil·lusió, no? Sí, sí, sí. En fi, aquest és el número 3, perquè repassem 3 casos de fraus de la història. Anem amb el número 2. Tenim Orson Welles i la Guerra dels Mons.
De fet, aquest 2013, atenció perquè tenim una efemèride, fa 75 anys de la radiodifusió que va marcar tota una ciutat, si no ho coneixeu, la Cristina us explicarà què és el que va passar. Bueno, tota una ciutat, Jordi, i tota la història de la ràdio. Sí, sí, també, també. Perquè es va conèixer a partir d'aquí que la ràdio era un mitjà de masses. Clar, efectivament. Doncs comencem parlant d'una miqueta de La guerra de los mundos, per qui no ho sàpiga, no? És una novel·la de ciència-ficció de Herbert George Wells. Sí, sí.
que va ser publicada el 30 d'octubre de 1938, quan Orson Welles va fer una adaptació per la ràdio, no? És a dir, va encarregar fer un guió específic per la ràdio perquè la novel·la era una mica diferent. Clar, de fet, havia d'adaptar-ho en el mitjà radiofònic, no? I de què parlaven els fets? Què és el que deia el guió? A veure, en principi...
Ho van adaptar una miqueta per fer-ho en format noticiari a la ràdio, no? I tot i que cal dir que la introducció del programa sí que explicaven que es tractava d'una dramatització de l'obra. Sí, al començament del programa de ràdio. Sí, ho avisaven. Però, clar, la gent, el boca-orella, ho pot ser o va posar quan ja havia començat el programa.
Clar, aquí ja està la història. De totes maneres, també van fer, si va durar uns 90 minuts, entre 60 i 90 minuts va durar l'emissió, doncs també cap a una mica més de la meitat del programa van fer un segon avís que no era la realitat. De fet, van començar a narrar com les naus marcianes envahien Nova York i derrotaven les forces nord-americanes amb rajos de calor i gasos verinosos. Atenció perquè nosaltres tenim un document per imaginar-nos com podria haver estat, no? Cristina?
Sí, perquè tenim una peça que es va fer de radioteatre, no?, que començava, doncs, commemorant aquest fet, no?, aquesta història de la Guerra dels Mons, no?, i està dirigida, podríem dir d'alguna manera, no?, per Luis de l'Olmo. Sí. Al capdavant. Exacte. Bueno, escoltem, perquè això, clar, és en castellà, que no sabem si és una gravació dels anys 80 o alguna cosa, de com va anar la història. En el año 38 del siglo XX llegó la gran desilusión. Quina veu, eh?
Está acabando octubre. Los negocios van bien. La amenaza de guerra ha pasado. El paro decrece. Las ventas aumentan. Hoy, 30 de octubre, las empresas medidoras de audiencias estiman que 32 millones de personas están escuchando la radio.
No se esperan cambios de temperatura para las próximas horas. Una leve perturbación... Això és radioteatre i això és el programa de ràdio que feien, no?, perquè ens imaginem, a veure... ...que se dirige rápidamente a los estados del noreste. El pronóstico es de lluvia con vientos suaves. La temperatura máxima estará por los diecios... El tema del temps, no?, recreaven com si fos un programa normal. Aquesta és la imitació del noticiari, no?, de principi. I ara veurem el que succeeix. Ahora nos vamos al Salón Meridian del Parc Plaza de Nueva York donde escucharemos a Ramón Raquelo...
Y su orquesta, adelante. Buenas noches, señoras y señores. Desde el Salón Meridian, en el Plaza Park de Nueva York, estamos transmitiendo la acción de Ramón Raquelo y su orquesta. El toque latino. Ramón Raquelo dirige La Cumparsita.
I llavors anaven fent aquestes connexions al programa d'Orson Welles amb tot plegat. De fet, el que va passar és que a mesura que avançava el programa, anaven interrompent aquest concert donant diferents indicacions, no? Sí, perquè de cop i volta va explotar.
Aquesta invasió extraterrestre, sí, exacte. I clar, doncs, havien d'informar, evidentment, els oients i a la gent perquè sàpigués el que succeïa, no? De totes maneres... Y volvemos a tener conexión con Carla Phillips en Grovers... Carla? ¿Me oís? ¿Me oís?
Sí, sí, sí, adelante. Tú imagina't que estàs a casa teva escoltant això, clar.
El profesor, desde cierta distancia, observa la parte posterior del objeto, mientras que el capitán y dos de sus hombres avanzan por otro lado con algo en sus manos. Es un pañuelo blanco atado a un palo. ¡Es una bandera blanca! Esperemos que esas criaturas sepan lo que significa.
Oh! Capel de gallina, eh? Ui! Imagina't... Què ha passat? Senyores i senyores...
Hemos perdido la conexión con Grover Smith. Tan pronto podamos reanudar la conexión, volveremos a conectar con Carla Phillips. Entretanto, les ofrecemos un teletipo de San Diego, California. El professor Indel Koffer ha declarado desde la Sociedad Astronómica California... Aquí anaven connectant amb diferents científics que també deien la seva i tot plegat. De fet, la gran majoria dels oients va arribar a la conclusió que tot allò que estava passant escoltant per la ràdio era real.
Exacte Jordi, perquè és el que deies abans, no? Imagina't que el pànic que va entrar al sentir això en aquests anys.
i també que si no havien sentit el missatge principal no ho sabien. A més, el pànic va ser exagerat perquè la gent va començar a córrer pel carrer en busca d'algun refugi, altres s'amagaven als soterranis de casa, els que tenien armes les van carregar per intentar refugiar-se i fer el que fos possible i molts altres van decidir tapar-se el cap amb tovalloles mullades per tal de protegir-se dels gasos tòxics.
Clar, perquè la gent que ho escoltava, això em sembla que era a Texas o no sé a quin estat. A Nova York. Ah, a Nova York, i clar, potser ho estava escoltant a la costa West o en algun altre punt del país i tampoc, com que no hi havia ni Twitter ni WhatsApp com avui dia, clar, no ho sabíem ben bé, no?
Doncs exacte. Tant és així que el pànic va ser tan gran, Jordi, que durant l'emissió d'aquesta broma radiofònica, podríem dir-ho d'alguna manera, tant la policia com les cadenes de ràdio i els diaris van rebre milers de trucades. Un exemple és el diari The New York Times, que va rebre fins a 875 trucades de ciutadans.
Entre les que destaca un home d'Ohio que va trucar per preguntar quan seria la fi del món. Doncs ja, senyor, està passant ara mateix, no? De fet, va ser tant l'escàndol que l'endemà de la missió van sorgir protestes que demanaven al cap i també penes de presó per Orson Welles. Va ser així tant que Orson Welles es va veure obligat, entre cometes, perquè de totes maneres no es va dir que ho va fer obligat, i va sortir l'endemà demanant perdó per aquesta broma.
En fi, doncs aquest és un dels fraus de la història que també hem repassat avui. Ens queda el tinter que he de passar amb Víctor Lustin i la Torre Eiffel. El frau més gran de la història, per mi. És el frau més gran, que tots aquests, encara. Com que hem d'acabar el programa, no tenim temps, però ens ho guardem al calaix de... Per un altre dia. Sí, de coses... Carmen Porter, eh, gràcies. Sí, de la petja del morró. Bé, ho deixem aquí. Agrair tota la gent que ha fet possible el programa, però abans, Cristina, tens el millor del programa avui...
Sí, doncs avui, mira, la nanotecnologia per tractar l'ictus cerebral, que m'ha agradat molt, perquè està molt bé i és una molt bona notícia. Ho hem comentat amb la Núria Oriol. I conèixer l'opinió de la gent que n'opina de la Ràdio d'Esvern. Sí, és veritat, molt bé. A mi també m'ha agradat molt, que ho hem fet amb el Joan Sirivella i amb la Joana Algarra.
Aquí hem entrevistat companya de la ràdio al programa 60 i més. Nosaltres ho deixem aquí. Agraït tota la gent que ha fet possible el programa, la Carme Verdoi a l'actualitat Sant Justenca, la Núria Oriol al coaching a l'actualitat, també el nostre convidat d'avui, el Joan González, que és director de la productora Paral·lel 40 i guanyador del Premi EDN 2013, també el casal de joves de Sant Just amb el Sergi Arrada al capdavant, el Joan Sirivella...
a la part dels gumis. I, Cristina, com sempre cada tarda, gràcies per la teva col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook i avui amb la secció dels traus més grans de la història. Bona tarda. Bona tarda, fins demà. Que vagi bé. Us deixem ara amb l'informatiu vespre i la Carme Verdoia al capdavant. Tornem demà a partir de les 5. Bona tarda, sigueu bons. Ah, i també a la Eli Capdevila, que avui ens ha fet alguns comentaris que ens han agradat molt. Diu, a veure, l'últim comentari que he posat, diu, la foca del llac Nes no té el mateix glamour. No, no.
Gràcies. Que vagi bé. Bona tarda.
I put a spell on you Because you're mine
I can't stand. No running around. I can't stand.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
I love you! I love you! I love you! Baby, hi!
If you don't vote me, I'm yours. Right now, I'll put a spell on you. Because you're mine. Mine. Mine. Oh, oh, oh, you're mine. But I've listened to
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dimarts 16 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Els propers mesos Sant Just i Horvamnicart tiraran endavant projectes conjunts de formació i ocupació per gent jove, el regidor d'Ocupació.