Ràdio Tosfer Durant 8.1 Ràdio Tosfer Durant 8.1
en directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM, i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal, com esteu? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Hola, com esteu? Gràcies, gràcies, moltes gràcies.
Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és La Penya del Morro. Avui en públic, vingut des de Solsona. Un aplaudiment per vosaltres. Gràcies, nois. Començarem, com sempre, parlant de Sant Just amb les notícies. Carme Berdoi, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda.
Bé, com sempre, quan surt aquesta imitació barruera i cutre de la Carme... Perdona, no tan barruera, eh? Sí, és veritat, no tan barruera és perquè la Carme no està al seu lloc. És veritat, és perquè fa tard i és altra cosa. Però vaja, les notícies les faré igualment, eh? Molt bé, gràcies, Carme. En fi, 5 i 6 de la tarda... A més a més, també avui al programa parlarem de cultura. Tenim una obra de teatre... Home, l'autèntica Carme Verdoy...
He trigat un segon. Què tal, com estàs? No es pot trigar un segon. Bé, eh? Bé, és el temps en què et dic bona tarda i no estàs. Si és un segon, com si són 20 minuts. En fi, Carme. Uh, uh, uh, uh. Sí, bueno, una bronca. Sí, és la bronca més heavy que s'ha fet mai en un programa de ràdio. Sí o no, Carme? Sí. O que sí? Jo crec que sí. Rito de les bronques de Xavier Sardà a la ventana. Sí.
O d'Alfons Arús. Arús con leche. Que, per cert, felicitem a l'Alfons Arús perquè ha guanyat un premi dels Premis Radio Associació de Catalunya com a millor comunicador. Molt bé, Alfons. És que, hòstia, ara em fa ràbia, perquè això ho volies fer a la segona hora, però mira, guapa, com vas. Ara busco el llistat dels premiats perquè, no sé si ho sabeu, però la penya del morro, el programa que esteu escoltant ara, va guanyar un premi un dia.
Sí. Bueno, fa molt, ja. El temps passa i tot allò, no? Però vam guanyar una menció de qualitat als Premis Radio Associació de Catalunya del 2011. Carmo Corrobores...
Me'n recordo. Te'n recordes, eh? Que a més va ser una gala presentada pel Quim Morales, que jo tinc un apressi molt especial, el Quim, que ens va donar el premi i tot això. Doncs això, que l'any passat ja ha passat el nostre torn i ja tenim els resultats, o més ben dit els guanyadors, d'aquesta edició del 2012 dels Premis Radio Associació de Catalunya.
I com que a nosaltres ens interessa, sobretot, l'apartat de premis de ràdio local, perquè a la segona hora trucarem a les ràdios locals per donar consells, una mica. Mireu, quan pugeu he de fer això. No pugeu 30, perquè si no hi haurà programes que us miraran malament, saps? En fi, coses d'aquestes.
I ho tinc per aquí, els guanyadors. D'entrada podem dir que Ràdio Sant Vicenç dels Horts, de la comarca, també ha guanyat un premi, una menció de qualitat, els Premis Ràdio Associació de Catalunya. Mira, estic obrint l'arxiu, Carme. També ha guanyat, saps qui ha guanyat també un premi, una menció de qualitat? Qui? Ràdio Sants. Ràdio Sants ha guanyat també, mira.
Sí, mira, ho tenim aquí. Diu Premi Ràdio Associació del millor programa de ràdio local. Entre altres obres presentades s'acorda atorgar les següents mencions de qualitat. Atenció, mencions de qualitat. És el que vam guanyar nosaltres l'any passat. Els quatre cantons de Ràdio Banyoles, emissora municipal. Per acostar a la població en general la realitat diària del centre Fundació Estany que acull persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest seria una mica el nostre de l'any passat.
Sí, li hem donat aquest any a Radio Banyoles. Després hi ha... No, no, espera, una menció. Una menció, una menció, sí, sí, sí. Hi ha la menció... I aquest programa es diu Els quatre cantons. I hi ha un altre programa, que és l'altra menció de qualitat, el programa Recerques de Sant Vicenç dels Horts. Un aplaudiment.
per haver sabut presentar en un format radiofònic els treballs de recerca més interessants fets per alumnes de 3 instituts de Sant Vicent dels Horts. I ara sí, agafem-nos fort, perquè el programa de ràdio... O sigui, Premi de Ràdio Associació de Catalunya, el millor programa de ràdio local 2012, se'n va a...
El programa Paciència, la nostra, de Sants 3 Ràdio.
Per saber construir un programa de divulgació científica, entretingut, irònic i sarcàstic, i alhora fonamentat en una base rigorosa i contrastada. Per tant, escolteu, enhorabona, eh?, a aquestes programes de ràdio, de ràdio local, que han rebut uns premis i que, bueno, una mica recullen el testimoni de la penya del morro i de les altres ràdios que van guanyar, que no me'n recordo ara, companys, ex-equo. No ho recordo, eh? Jo tampoc. I hi ha un premi, a part de la nostra menció.
Hi havia un... De tots. És de tots. És del poble. És de 15.000 habitants, aquesta menja de qualitat que ens van donar. Però vaja, hi ha un... A la segona hora en parlarem una mica més perquè trucarem a aquestes ràdios. No sabem si estaran els programes. Imagino que no. Però parlarem amb les ràdios i els felicitarem una mica en directe. Que això sempre està. Mira, nosaltres vam guanyar l'any passat, que ho sapigueu.
que conserveu bé el premi. Ja ha passat un any, eh? Ja ha passat un any, Carme? Bé, més d'un any, eh? Perquè aquesta vegada se n'han darrerit els premis de Radio Associació, l'any passat ens el van donar el mes de març, i aquest any, mira, estem just al mes de maig. En fi, Carme. Jordi. Passem a les notícies de Sant Just, o què? Sí. I no he fet sumari, eh? Vinga, va, ràpida, menys sumari. Sí, sí, sí, vas molt curta temps, perquè l'Aranja Sánchez i l'Anna Rovira, el Calaix de Cultura, avui no durarà 20 minuts, com normalment, sinó que durarà 40 minuts.
Home, per què? Us preguntareu. No et queda gaire temps. Per això mateix, però anem amb el timing just. Però us vull dir per què durarà 40 minuts i és que aquest cap de setmana és la festa de primavera a Sant Feliu de Llobregat i per una vegada, sense que serveixi d'excepció, farem un repàs de les activitats que ens agraden més a la penya amb el morro per anar al poble veí a gaudir i a gastar dels seus serveis.
Sí, perquè són capitals de comarques, fan el xulo. Ah, jo soc de Sant Feliu de Llobregat i tu no, saps? Jo tinc tren i tu no. I què? Ja en parlarem després, perquè l'Aranja i l'Anna són de Sant Feliu. En fi, també a la segona hora, informàtica i noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. I avui estrenem nova secció a la Penya del Morro. Ah, sí? Molt bé, eh? Vindran el Pol Ricavert i l'Anna Puntí, amics d'Adrià Calvo.
Perquè és la veritat. I que, a més a més, ens faran un espai que es diu El Reclam i parlarem de publicitat. Avui, de l'últim anunci, i em sembla que és primer, de Jaume Balagueró i més notícies del món de la publicitat. Un espai que promet. Esperem que no quedi aquí. Perquè hi ha molts espais i hi ha moltes coses que prometen. No, aquesta no t'ha fallat quasi ningú. I després són un bluff. No, no, digue en general a la vida. Vinga, passem-me a les notícies de Sant Déu. Sí, perquè tinc 6 minuts i mig. Oh!
Les notícies de Sant Just! Carme, per on comencem? Mira, avui parlem bastant d'activitats de cara al cap de setmana, perquè, de fet, d'aquí una estona tot ho parlen, les festes de Sant Feliu, però a Sant Just hi ha moltes activitats també a l'aire lliure. D'una banda, dissabte, se celebra Sant Just la Festa de la Pau. Com cada any, diverses entitats participaran d'una festa que va néixer a l'Esplai ara mateix. Enguany els actes es concentren a la plaça de la Pau, començaran a les 12 del migdia...
i s'allargaran fins les 10 de la nit. Hi haurà un espectacle infantil acompanyat d'una xocolatada. A partir de dos quarts de sis de la tarda hi haurà una ballada de sardanes per la pau, també una actuació dels gegants i una altra de la Casa Regional d'Extremadura. A mitja tarda es llegirà el manifest i s'aixecaran les banderes dels desitjos. I al vespre hi haurà autifarrada popular seguida d'un espectacle davant d'Anderà i el drac Rifenyo. A més que aquest any de quatre a sis de la tarda els nens i nenes de l'Esplai passaran per les cases
a buscar menjar, fes una recollida d'aliments en el marc d'una gent cama que uneix, per tant, diversió, servei i aprenentatge. Que bé, no? M'agrada molt. La Festa de la Pau a Sant Just d'Esbert. Hi ha una festa que és un clàssic per aquestes dates, no? Sí.
Una mica contraprogramen la festa de primavera de Sant Feliu. No sempre coincideixen, perquè la festa de la Pau normalment crec que varia també d'aquest setmana, no n'hi ha un de fix, diria. On és l'aire condicionat? L'any passat va ser el 30 d'abril. Sí, i el comandament no està aquí. El tinc aquí, potser des d'aquí el puc engegar? A veure, provem-ho? Anem a provar. Ui, però no tenim molt temps, eh, Carme? 5 minuts. 5 minuts més. Anem a provar, perdoneu, anem a provar una cosa...
Carme Berdoi, disparant el xorro de l'aire. No. Foci un seguiment per la webcam. Carme Berdoi, en aquest sentit. Estic fent un seguiment per la webcam de RadioCert.com, a veure com dispares l'aire condicionat. No pots, eh? No pots. Deixa-ho, Carme. Un aplaudiment. Ho has intentat. Escolta, ho has intentat. Ho has intentat.
I si ho has intentat, no estàs obligada més. Gràcies per aixecar-te, eh? Hi ha molta gent que no s'hagués aixecat. Com qui, per exemple? No ho sé. Hi ha molt tipus de personalitats. Passem a la següent informació. De Sant Just, de què parlem? Una festa per diumenges, la festa de la primavera de l'escola Canigó.
Els alumnes. Avui l'estem posant dues vegades, eh? Funky Colme Dina. Per les festes o...? Per les festes, per les festes. Els alumnes. És molt modern, és el que sona ara. Funky Colme Dina. I després també, sí, i la bomba de King Africa. Sí, sí, de l'escola Canigó seran els grans protagonistes d'aquesta festa. Els pares i mares dels nens i nenes que deixen l'escola han organitzat un diumenge ple d'activitats amb el doble objectiu de recaptar diners pel viatge de final de curs i sobretot per mantenir la tradició de fer una jornada festiva dedicada sobretot als alumnes.
Hi haurà una mica de tot, eh? Gincamavernents, inflables, un passatge del terror, una tòmbola i diverses actuacions. L'entrada és gratuïta i es pagaran els creus populars pels serveis que s'ofereixen. La festa començarà a partir de les 10 a l'Escola Canigó. I acabem ja amb una última notícia. Carme, tu diràs... Doncs acabem parlant de l'Ajuntament de Sant Jús perquè el CUE...
Obté una qualificació del 50% al mapa de bones pràctiques de la comunicació pública local. Què vol dir? T'agrada? Diu sí i no. És una eina que elabora el laboratori de comunicació de la Universitat Autònoma i pretén facilitar l'avaluació dels recursos que els ajuntaments ofereixen als seus webs.
La qualificació s'ha obtingut després d'avaluar la informació que facilita el web sobre els representants polítics i la seva forma de treballar i també s'ha tingut en compte el compliment dels programes electorals i la participació ciutadana.
d'aquestes eines que els ciutadans exerceixin el seu dret al control democràtic a partir d'una informació rigorosa. Hi ha altres municipis per saber en quina posició està sent just? Perquè, clar, aquesta avaluació del 50% és alta o és baixa? Home, és la meitat. Ja, però els altres municipis estan tots pel 80%? Em sembla que no l'he consultat del tot, però pel que em comentàvem aquest matí es pot consultar, és públic aquest mapa, ja posarem l'enllaç, no tinc l'enllaç directe perquè és a través de SCAC,
que és a través d'aquesta eina de comunicació, però em sembla que alguns municipis propers obtenien una puntuació més alta. Més alta, eh?
Aquí, fracàs, no ho sabem, no ho sabem. Hem de mirar els altres mapes. Hi havia un diàleg al Twitter sobre això amb la regidora de comunicació. I Aitor López. I Aitor López. Sí, sí, ja l'hem llegit. Doncs allà hi ha l'enllaç directe, també, per si tens interès. Molt bé. Sí, home, és interessant, no? Perquè, clar, abans quan es donen aquestes xifres absolutes... No se sap d'on venen. Clar, no se sap si és relatiu. Exacte. En fi, Carme, moltes gràcies.
I res. Em vas ja? Home, sí, no? Què has de fer ara? Et queda un minut i mig. Què has de fer? Però has de fer notícies. I tu? Calaix de Cultura. Calaix de Cultura.
Calaix de Cultura? No hi ha una cosa, però no la diré. Carme, gràcies. Bona tarda. Adéu, adéu. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments el que us diem. El Calaix de Cultura amb l'Anna Rovira i l'Aranja Sánchez. Avui, al final de la secció, amb especial atenció a les festes de primavera o a la festa de primavera de Sant Feliu de Llobregat. Fins ara mateix a la penya del morro. Vamos allá. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics.
20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. The Hill of the Leaves, every afternoon from 5...
Tu, Seba, a Radio Dustburn. Però què, Seba? Un metge senyor m'ha dit, o què fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia, xins com internacional. No, jo no l'he dit, això. No, no volia, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi.
Sí, sí, senyor, gràcies, gràcies. Aplaudiments, com sempre, per rebre cada dimecres. Aquí, a la Penya del Morro, per parlar de teatre, música, exposicions, i avui de la Fira de la Primavera, o la Festa de la Primavera, de Sant Feliu, de Llobrecat, l'Anna Rovira i l'Aranxa Sànchez. Bona tarda. Bona tarda. Hola. Hola.
Bé, avui, noies, el Calaix de Cultura, que té el morro, que és el que tindrem i repassarem, etcètera. Doncs aquesta setmana l'Anna ens porta al Teatre Victoria amb Harlan Swim and Miss Breathing. Oh, ja. Després veurem Lost Some West. Amb l'Anna visitarem l'expo d'un col·laix abans del col·laix.
I per finalitzar l'agenda de concerts i, com has dit tu, l'espacial de les festes de Sant Feliu.
Doncs comencem per Harlem Swing Ain't Misbehaving. Aquest espectacle arriba a Barcelona després d'haver passat per París, Hamburg, Múnich i Atenes, oi, Anna? I té per avís visitar Israel, Regne Unit i França. I si us dic que avré de Broadway, crec que ja no cal dir gaire cosa més, no? Té molt bona pinta, eh? Perquè a més m'has passat el tràiler per YouTube que estic veient i m'agrada molt, eh? Sí, està molt bé. I dic que no és la primera vegada a Barcelona...
ja que el 1983 va estar al mateix teatre on s'interpreta aquest cop, el Teatre Victòria, i aquest any està fins al dia 27 de maig. A més, aquest espectacle ve avalat per premis i també per crítica. Sí, es va estrenar fa tres dècades després al Manhattan Theatre Club de Nova York i tens quants premis, com tu has dit? Dos Theatre World
3 Drama Dresk Awards i 3 Premis Tony com a millor musical, millor direcció i millor actor de repartiment. I la gent de Barcelona pot tornar a audir de l'espectacle després d'aquests 20 anys del Harlem de Nova York. La pregunta és, venen els mateixos actors? No, que fa 30 anys no, eh? Vull dir, els mateixos actors...
Que ho feu ara a Londres? Sí, sí, sí. Estan de gira. Estan de gira pel món. Molt bé.
I l'espectacle tracta sobre els anys 20, perquè sobre l'escenari es veu assent el ritme de swing, blues i R&B. Jo vull anar, jo vull anar. Jo vull anar, jo vull anar. Al final et dic el preu, val? Vale. L'escenari es converteix en un club de jazz dels bojos anys 20, on dos homes i tres dones lliguen, canten i ballen fins a altres hores de la matinada, acompanyats d'una banda que interpreta la música del pianista Thomas Wright Fats Walter, que li diuen Fats, bé, li deien Fats,
perquè l'home estava molt ben continentat. Però això és un personatge o existia realment aquest home? No, no, no, aquest era un pianista que existia, sí, sí, i tota la música que sona és d'aquest pianista. Que guai, molt bé, molt bé. Al teatre s'escolta música negra barrejada amb humor àstid dels diàlegs dels personatges. I de què va la història? Ens expliquen la història d'una dona que durant aquesta nit s'enamora i demana consells a una altra sobre com satisfer un home mentre va passant la nit.
i les cançons van avançant plenes de dobles sentits i d'erotisme. Molt bé, doncs està molt bé. I hi ha alguna cosa més? Sí, us diré una sorpresa. Ah, sí? Perquè al final, quan s'acaba l'espectacle, la gent del públic és convidada a pujar a l'escenari, a ballar, amb tots els personatges. Jo vaig fer això fa un parell d'anys, l'any passat era, amb el musical Herr, que també ho feien això. Sí? Sí. Ja està, fins aquí la manera que vaig fer. Però no Herr, sinó a Cop de Rock.
Perquè vaig anar per cap d'any i t'han deixat pujar una estona. Jo mai ho he fet. Anir a aquesta. Ara tira el preu, l'Anna, i ho veuràs. Els músics estan tocant durant 20 minuts més quan s'acaba l'espectacle perquè la gent pugi a ballar i es esfogui a tot el que he vist durant l'espectacle.
Qui ho ha dirigit? Ho ha dirigit Richard Maltby, júnior. I el repartiment d'actors són Yvette Monique-Clark, Rebecca Covington, Cynthia & Thomas, Douglas Esqueg, Milton Craig, Stuart Domingue i Melvin Toonstale. Música
Bé, tot això ho podreu veure al Teatre Victòria, al Paral·lel de Barcelona, per un preu mòdic entre... 27 i 45 euros. Molt bé. Home, hem de pensar que tenen molts premis, té molta història, aquest espectacle darrere, eh? Sí, sí, sí, molt. L'espectacle dura quasi bé dues hores, eh? Amb 20 minuts en teatre. I he de dir que és en anglès, però cap problema perquè hi ha subtítols en català.
Doncs, què t'ha dit? Com es fan els subtítols en un teatre? A dalt surt com una pantalla que t'ho va traduint. Ah, que guai. Jo diria que normalment és a dalt. És que mai he anat a una obra que porti subtítols. Perdona, he vist pel·lis, però no he vist cap obra. No passa res, no passa res. Tampoc he ballat mai en un escenari d'un teatre, què vols? Arantxa, es falta fer moltes coses a la vida, encara. Sí, anir a aquesta ja l'hauré complet totes. Ai, sí? Sí. Ja tens l'arbre, el fill i el llibre? Sí.
Sí, segur. En fi, va, passem a l'obra de teatre de la setmana. Parlem de Lonesome West. Una setmana més mirem a les cartelleres dels teatres de Barcelona, com sabeu. I ens anem al Teatre Versus aquesta setmana, on es representa aquesta obra. De què va això, Aranxa? Doncs el pare de Coleman i Valen Conor moren en circumstàncies accidentals. I els germans són incapaços de mantenir una bona relació.
La seva convivència es comparteix en un infern amb retrets mutus. Perdona, mal rotllito, no? Sí, mal rotllito, no? És una mica drama, això. Sí, sí. Sembla que el distanciament entre els dos germans es produirà d'un moment a un altre, si no fos perquè tenen un pacte que és el que els manté lligats. Quin pacte és aquest? Doncs no t'ho puc dir perquè has d'anar a veure l'obra. Ah, sorpresa. Després, per una altra banda, el mossèn Gleisch intenta sempre, a través de la seva... Welch, Welch. Welch.
Intenta sempre, a través de la seva petita parròquia, posar una mica de pau als habitants del petit poble irlandès, l'Ineil. Però ell també té problemes que intenta solucionar amb l'alcohol que li proporciona la jove Girland, que és de Fica per aconseguir els seus propis somnis. Quin dramón. De qui és el text? El text és obra de l'irlandès Martin MacDonald. Mira, com tu. Què? Que ets irlandès a la mica tu, no? Sí.
Sí, sí, explica-ho bé, Jordi, que si no la gent no ho entén. Sí, perquè avui l'aranxa ha vingut... Mira, veus... Cotilleo, cotilleo. La companyia de música que l'acompanya... Ha vingut tanyida de roig, no? De vermell, de vermell. I amb els ulls plaus que té, rencar-se'l també. Exacte, efectivament. I porta una xaqueta verta i rondes-la del tot. Si quieres conocerme llaman. Molt bé, l'aranxa.
Bé, si voleu conèixer l'aranxa, el tenim així també, ja. Envieu un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com Assunto irlandesa sexy, por favor. Oh! Ho he dit tot ella, eh? Sí, sí, ja ho veig, ja. L'aranxa va forta, eh? Va forta. Doncs molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Alguna cosa més? Sí. La direcció la porta Pepa Flubià i Eduard Buig, Isidre Montserrat, Sergio Alfonso i Aida Oselt són els actors i actrius que donen vida als personatges d'aquesta obra fosca.
que no deixarà indiferent els espectadors. La música que podem escoltar és d'Aida Osset, Marc Ortiz i Toni Ferran. La companya que puja a l'escenari d'aquesta obra és Rasa Teatre, creada el 2011 amb moltes ganes i pocs diners per fer allò que volen, teatre. Crec que podrien canviar ja la música irlandesa. Ja, jo també estava pensant mateix perquè... Perquè ja no pega. Home, sí, perquè... L'auto és irlandès. I l'acció transcorre en Irlanda. En Irlanda. A Irlanda. A Irlanda.
És que no hablo bé en tu idioma. You know what? Està parlant en anglès. Però se veu de quina és aquesta pel·lícula o no? Titànic. Molt bé, molt bé, araixa. És que he de composar una cosa. Mai he vist la pel·lícula de Titànic sencera. Qui? L'Anna. No. No, no, no, no, no, no. Tarcheta groga. Tarcheta groga o ets un motorit? Uau, m'encanta aquest so.
Quin? Aquest és... Veus com comença aquesta cançó? Comença així. M'agrada.
Mira, això és de la banda sonora d'un videojoc que es diu Modern Warfare, Call of Duty, i que és un shooter d'aquests d'anar disparant i tal. El 1924. M'agrada, la posaré pel mòbil quan m'enviïn un missatge. Quan truqueix en Jordi, sonora això. No truco mai, però... No, que va! És veritat, que l'Ana es posa gelosa.
Que envidiosa. Cada que et truquin un missatge, sona això. Mensaje intente. Coge el telèfon. Si no lo coges, un gatito morirà. Si no agafar el telèfon es destruirà en 5 segons. Va, va, seguim, seguim.
Vinga, va, si hi ha alguna cosa més sobre... Bueno, de l'Onsom West, eh? No, l'Onsom, l'Onsom, l'Onsom West, que es va estrenar, per cert, el passat juliol a la nau Ivanov de Barcelona i que no tenia cap subvenció, com la majoria d'obres de teatre, que es poden veure en sales alternatives. I es dir que es va pagar diners de l'equip que treballava el projecte i que no va cobrar res. Per això mateix han volgut donar un pas endavant i en aquesta segona temporada...
La finançació d'aquesta obra s'ha fet gràcies a particulars a través de la web Vercami, amb aportacions econòmiques a canvi d'invitacions, agraïments en el programa de mà, cartells signats pels actors, etc.
Dic que el pressupost estava fixat en 2.000 euros, però finalment van aconseguir 2.380 euros. Últimament parlem molt d'aquestes webs, eh? Sí, perquè no és la primera vegada que parlem, efectivament, d'una obra de teatre on la financiació s'ha aconseguit amb el projecte per camí. Que no tots els projectes arriben, eh? No, tots no. Però els que, mira, si ho venen bé i tal... A veure si arriben els 2.000 euros en 5 setmanes.
I la segona setmana continua amb 5 euros. Depèn, eh? Ja, depèn. Vinga, passem a... Per finalitzar, dic que l'obra es pot veure fins l'1 de juliol, és en català, té una durada d'una hora i 40 minuts, i el prou de les entrades és a 17 euros. I l'Anna s'està morint. Perdó. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desveu.
Bé, parlem d'una exposició... Per què posem aquesta música tan així... No sé, normalment no em posa aquesta música, eh? Perquè avui és un collage abans del collage, eh? És una exposició... I aquesta música no queda bé igualment, eh? Bé, a tu no et queda bé cap música avui? No, avui no. No farem cas. Deixa-la, no ha vist Titanic. Ah, aquesta exposició està al Museu Picasso de Barcelona fins al dia 3 de juny, eh? Un collage abans del collage. De qui és l'autor, com no? Pablo Picasso.
De què tracta aquesta obra? Tracta d'Esbrina. Quan es va produir el primer collage de la història de l'art? Bé, he dit obra i volia dir exposició, m'he equivocat. Bueno, són obres de pintura, també. De què rius? Has volgut salvar els mobles, però crec que no. Seguim. Noies, va. Segons diuen els experts, el primer collage que va fer Pablo Picasso va ser l'any 1912, en la pintura...
Natura morta del seient de Vimet. Vimet. Vimet. Vimet, què és Vimet? El Vimet és un tipus de material amb el qual es fan les cadires de fusta i cistells. Sí, sí, sí. Ah, vale. Però en aquesta exposició s'ha descobert que això no és veritat, perquè no pot ser que d'un dia per l'altre es posés a fer aquest tipus de pintures amb pocolax. No pot ser que la gent... Que mentiroso el Pablo Picasso. Picasso no, la gent que ho diu.
De quants són aquestes pintures? De quin any? A veure, l'exposició comença 13 anys abans d'aquesta primera pintura que anomenen collage. El març de 1899, l'any que es va fundar el Barça, veus? Ah, sí, és veritat, molt bé. Picasso va dibuixar el que per molts organitats de l'exposició és l'inici dels collages. El geni del cubisme va dibuixar un home amb un bigot i gorra repenjat a la paret amb els braços creuats i amb un peu sobre l'altre.
I fins aquí tot sembla normal, però a un extrem de la lámina del dibuix va enganxar una fotografia procedent d'una capsa de llumins, en la que sortia una jove actriu francesa. Ah, collage. Però clar, jo em pregunto, per què estava all'enganxada? Potser va ser un accident o l'home volia pintar-la al costat i no va tindre temps. No ho sabem, però potser sí. Així ja quedarà per la història. Doncs aquesta pintura, segons aquesta exposició, és el que consideren l'inici del collage. Però la pregunta que es plantegen és per què ho va fer.
Bé, i la exposició intenta donar resposta a aquesta pregunta? Sí, per això està plantejada com una ruta que comença amb aquest home i va avançant i ensenyant les rareses dels finals del segle XIX. Aquesta forma de fer no va quallar en els artistes fins a la pintura que Picasso va fer de collage que es deia Natura Morta.
Després d'aquesta tendència va passar cap als dadaístes i més tard va arribar fins a Warholm i Hamilton. Ostres, això és història de l'art, eh? Gràcies, Anna, però estic estudiant aquí història de l'art. No, no, escolta. No, és que jo m'exemino d'aquí un mes de història de l'art. I com és això? Perquè haig de durar a fer la sele. Quina gràcia ha de fer el Jordi.
Tu has de tornar a fer la sele? Sí, perquè amb el pla Boloña aquest, quan acabo el cicle superior, haig de tornar a fer la sele activitat d'unes específiques per poder accedir a la universitat. Tu fas el pla salsa boloñesa, més que el pla Boloña, eh? Sí, ja. Doncs molts ànims, eh, Aranxa? Gràcies. Molt suport des de la penya del morro. No ho sé. Qualsevol cosa que necessitis? Ànims. Ànims.
Fins quan està aquesta exposició i quant val l'entrada i últimes dades? L'entrada a aquesta exposició temporal val dos euros, però si vols comprar l'entrada combinada del museu i de l'exposició val 11 euros i recordar que està fins al dia 3 de juny.
Doncs ja ho sabeu, aquesta és l'exposició de la setmana a la Penya del Morro, al Museu Picasso de Barcelona, un col·lage abans del col·lage de Pablo Picasso. Aquesta és la musea que posen al Teatre Nacional de Catalunya entre... Està a punt de començar l'obra, 5 minuts. Apagui el mòbil. Sí. No, però aquesta és la que posen al hall...
Aquí encara no t'ho diuen. Clar, encara no t'ho diuen. T'ho diuen després. L'obra està a punt de començar el segon acte. Saps? Saps l'últim, aquell mec. Exacte, exacte. Està a punt de començar el segon acte. Que comença... Vols anar al seient? Apaga el mòbil. Jo ho faria així. És més sensacionalista, més impactant, no? Vinga, va, prou, tonteries. Passem-los a l'agenda de concerts de la setmana. Anna. Anna.
Estàs parlant amb mi o...? No, no, no. Setmana, Anna... Anna, Anna. Sí, sí. Ens hem posat romàntics a la penya del morro, perquè el primer concert que repassem és el de la nit del 10 de maig, és a dir, demà dijous, al Palau Sant Jordi de Barcelona i amb un dels grans, diuen... Diuen. Diuen, diuen, diuen, de la música...
Per debajo de la mesa. Cuidado, eh? Acaricio tu rodilla. Que erotic. Sempre esteu pensant en el mateix, eh? Vosaltres... Jo no soc la que posa els sons. Luis Miguel arriba al Palau Sant Jordi. És un cantant nascut a Puerto Rico. Puerto Rico, oi, eh? Dins una família hispano-italiana.
Ha vendut més de 100 milions de còpies i ha guanyat 10 Grammys. Amb 12 anys ja va gravar el seu primer disc. Ah, doncs trobo que... Bueno, deixa'm acabar i després ho dius, sisplau. És que em va fer una broma molt tonta. I als 15 anys va guanyar el seu primer Grammy. TDC, La Incondicional, La Barca o Somos Nòvios sonaran el concert. Les entrades estan entre 40 i 80 euros. Va fer la broma de per això he estat en Prim, perquè amb 10 anys he guanyat 10 Grammys.
No ho entenc. És que no sabes lo que tú me has de sentir. No l'has entès? No. Tu l'has entès o no? No. 10 Grammys, ha guanyat 10 Grammys. Ah, grams. Ah, dios. I pocs quilis. Bé, va, passem ara al següent concert de la setmana. La mateixa nit, demà, al Palau de la Música, arriba Anna Torroja.
que també hi ha un acudit sobre el seu nom, però no el penso fer. Nascuda a Madrid, va formar part de Mecano fins que el 1999 va iniciar carrer en solitari. Puntos cardinales, tret el 1997, va ser el seu primer treball, del 5T. En aquesta gira presenta temes d'aquest tema nou, que es diu Soy, i les entrades estan per 70 euros. Dic que la concha de l'avantguarda d'ahir sortia ella.
Gràcies per aquesta aportació, Anna. Passem ara al següent concert, que serà també demà dijous, caram, quants concerts, no?, aquests dijous, demà, a la sala Side... Sí, de Car. Sidecar. Com tu torna a dir-li, no? A la Royal Square, a la plaça Reial, que són els The Noises, els sorolls. Formats a Madrid del 2006, amb ritmes pop, rock i influències britàniques,
Van guanyar el concurs Jack Daniel's Backstage i el New Music Project. Al concert sorran temes com Adiós Mundo, Shake, Rarabis o Control, entre d'altres. Les entrades estan per 5 euros. Silenci incòmode. Ens agrada molt, ens agrada molt, ens agrada molt la Iaia, aquest grup d'Osona. De Vic? Correcte. Hola.
I atenció perquè els seus seguidors, com nosaltres aquí al programa, estem d'enhorabona, perquè arriben a la sala biquini aquest divendres, dia 11 de maig. Som una banda de Vic, d'Indi Folk, formada el 2009 per Ernest Cruzats, Jordi Torrents i Jordi Casadeus. Casadeus. Ai, sí, Casadeus, perdó. Jordi, perdona'm.
Vam guanyar el concurs Sona 9 el 2010 i més tard guanyant el Premi Enderroc com a grup Revelació. El 2011 publicen el seu primer disc, Les ratlles del banyador, amb temes com l'home què passa, com una oració... Ah, no, m'he equivocat. Perdó. Jo vull ser la seva iaia o declaració de principis. Les entrades estan des de 11 en 25 fins a 15 euros.
T'he fet que fessis xxxx, perquè pensava que venia jo de Twist and Shout, que a mi m'agrada molt. La coneixeu, aquesta cançó, no? Aquest tema és declaració de principis i la tornada que volia és aquesta. Twist and Shout, oh, twist and shout. En fi, aquest divendres, va, canviem de concert i d'artista. James Bourne estarà a la sala 2 a Apolo.
Aquest cantant d'Essex, Anglaterra, va fundar bandes com Bastet o Sonde of Dork. Ha composat temes per McFly, Charlie Simpson i pel musical Loserville. Obviously, Want Me Back o Wonderful sonarà amb força al concert. Les entrades van entre els 13 i els 16 euros. Com que no el trobem a Spotify, no el podem escoltar. Vinga. Seguim la iaia.
Bé, aquest dissabte 12 de maig, a la nit, al Music Hall de Barcelona, arriba el grup Funambulista. Bueno, en veritat és un home, que es diu Diogo Cantero, però es diu Funambulista. Como un idiota que se pone a maquillar de seriedad lo que le importa. Hem de deduir que ell mateix fa totes les veus, no? He posat bé la música aquesta. Sí.
Però ella en directe també ho farà, sí, perquè avui en dia es pot fer això. Ara vas una mica, vas, uou, uou, uou, i després continua, uou, uou, uou. Clar, fas la Reber, tu mateix. Sí, la Reber, la Reber fas, sí. O té coros, qui sap? Potser fa... sense així més natural. No, que potser té coros. Qui és Diego Cantero? Doncs Diego Cantero porta deu anys al món de la música i tres àlbums al mercat. Ha col·laborat amb Antonio Orozco, Maldita Nerea, Zahara...
y Pedro Javier Hermosilla. Ya verás cosas que no quise decirte, lo sé, o como un idiota sonarán al concert. Las entradas están par de bouros.
Està bé, té un bon ritme, m'agrada. Passem ara al diumenge, aquest diumenge 13 d'abril, 13 de maig, al Music Hall de Barcelona arriba Jay Brannan. Cantautor i actor de Houston va començar en el món de la música dins el portal YouTube, on penjaven les seves versions de temes coneguts. El 2007 va posar a la venda en MySpace quatre temes nous,
propis i actualment té en el mercat quadradiscurs. En aquest concert presenta Rob Me Blind. Les entrades estan per 18 euros. Molt bé, aquesta música que a les noies us agrada tant, canta autors... Té un toc així, Jason Mars.
Si tu dius, d'acord. Estàs més guapo aquest noi. Què? Tu és molt guapo, no? Però s'ha d'aclarat homosexual. Ostres, veia... A qui lloc estem parlant? Veia xasco per vosaltres, no? Enxell Brandman. És un noi molt guapo. Us agrada molt aquest tipus de cantautor, així com amb la veu melosa, dolça, una guitarreta i entre cançó i cançó enamorant-vos. Va, fora tu.
Celoso. Sí, celoso. De celo, de celo. Que és el que jo li posaria a la boca. És el que li posaria a la boca a aquest noi. Bé, tu, Cinta de la Giba. Dilluns 14 de maig, Enrique Heredia, entre cometes negri conegut pels amics, estarà al Teatre Artèria Paral·lel. Procedent del barri de la Vapies, Madrid, dins d'una família gitana ha nascut envoltat de guitarres espanyoles, caixes i càntics flamencos.
La Calitat, Maria Bonita, Noche Redonda o Veracruz, es podran escoltar al concert. Les entrades estan entre els 20 i 30 euros i et regalen un disc a l'entrada. Com s'ho corren, no, regalar-te... No, no, o sigui, si pagues 30 euros, tens l'entrada i el disc. Si pagues els 20, suposo que no. Va, va, va, d'acord, d'acord. No m'he entès. Perdonat.
Jo és que quan sento en aquest temps que corra regal, jo di què? Anem corrent. Anem cap allà. Vull haver-hi Enrique Heredia. Negri. Entre cometes. Bé, dimigres 15, és a dir, d'aquí una setmana? Clar. D'aquí una setmana, eh? Tortois toquen en directe a la sala Apollo. Són una banda post-rock amb tocs electrònics formada a Illinois el 1990 per Dan Britney, Doug McCombs, Jeff Parkers
John Hemdon i John McEntee. Tenen deu treballs al mercat amb cançons com Glass Museum, Yeti, Seneca, Dear Grandmama and Grandpa i Prepare Your Coffin. Les entrades estan per 20 euros. I també per acabar ja l'agenda de concerts, dimecres que ve, la sonrisa de Julia estarà al Music Hall de Barcelona. Són un grup format per quatre amics de distintes parts del país que es van conèixer a l'Escola de Música Creativa de Madrid.
Es van unir el 2001 i fins al 2004 no van publicar el seu primer àlbum. A la seva discografia podem trobar tres discos més. L'últim, El hombre que olvidó su nombre, on trobem Loco, Puedo, América y Negro, entre d'altres. Les entrades estan per 12 euros.
Bé, com ja sabeu, fins aquí la secció del Talaix de Cultura. Normalment, sí, i normalment, perquè avui fem una excepció, posem la nostra mirada, la nostra atenció al poble veí. Ciutat. Què? Som ciutat. Ah, ciutat, eh? Bé, sí, ara som ciutat. Com que ara? Eren camps a Conreu, no? Igual que Sant Just.
Sí, però Sant Lluís era capital de la comarca. I ara nosaltres també som del Baix Llobregat. Sí, estem parlant de Sant Feliu de Llubregat. Va. Aplaudiu, aplaudiu. Jo no penso aplaudir. Aplaudiu, si voleu. Aplaudiu. Aplaudiu. Ai, com que som de Sant Feliu, saps? Quan que arreglava la roba, és que... I què? I què? I què? I què? I què? Tu te s'ho dient tot sol. M'encanta, perquè... És que tenim el Palau Falguera. I què? I què? Doncs molt bé, tu, molt bé.
En fi, jo... Te pones en evidencia solo. No, no, que em sembla molt bé, però bueno... Allà hi ha molta contaminació, no? Del riu, oi? Del riu. Sí, no, del tram baix, eh? En fi, doncs atenció perquè aquest cap de setmana és la festa de la primavera a Sant Feliu de Llobregat. Més conegut com a fira. Allà diem la fira.
Buenos días desde Barcelona. El sol brilla con fuerza. La gente cada vez con menos ropa y más colores se mira por la calle. La primavera ha llegado a la ciudad. De la fe y las flores azules. Me encanta. La primavera ha llegado a la ciudad y sabes que siempre me sientas bajando. Ajá, ajá, ajá, ajá, ajá, ajá.
La primavera ha llegado San Feliu i no sabes el bien que te sienta papá.
Tornem-hi. A casa també la gent, eh? No, va. Dins la primavera ha llegado tan feliu i no sabes o bien qué te sienta, papá. Estan ballant aquí a l'estudi. Sí, clar. El Palau Falguera, saps? Bueno, es podia fer la lletra, però no ho farem nosaltres. Un altre dia. Sí, a Ràdio Som Feliu que ho faci. Comencem per aquest divendres, dia 11 de maig, perquè a les 8 s'inaugura la 54a Exposició Nacional de Roses.
Exacte, que està instal·lada al Palau Falguera. També a les 8 del vespre hi ha una inauguració, no? Anem a saco, perquè hi ha molts, no? Anem a saco. Hi ha molta cosa. Hi ha molta cosa i no tota. Està filtrat per l'Anna i l'aranxa. Però a les 8 també hi ha la inauguració de la mostra d'activitats folclori tradicionals o poblats. Aquest any es trasllada. Abans està al pati de l'Ateneu i aquest any va al passa de l'estació.
I a més a més a la plaça d'estació també hi ha una cercavila amb els cornuts, els lliables de la salut. Tot de percussió. Molt bé. Voleu que fem cadascú una activitat? Sí, millor. Per exemple... A les 23.30 tenim la varietat del cívic que és la vedet Olga, transformista Donet i el ventíloc humorista Chevalo i un cantant Luis Moreno. Té molt bona pinta. Sí, sisplau, anem-hi. Per tots els gustos d'aquesta festa. Les entrades estan per 10 euros...
i amb refresc inclòs. Es fa al Centre Cívic Rosas. Cada vegada que hi hagi la tornada, hauríem de parar l'agenda i fer la tornada a Sant Feliu. Em pots fer un favor? Quan se gavi aquesta cançó, podràs posar quart, primera, el Capita Poc? Això no és sèrio.
A veure un moment. No, perquè quart primera ve a Sant Feliu. Això s'ho explicaré, això s'ho explicaré. Quart primera, cap i t'apoc. Ja ho veurem. La direcció musical del programa està estudiant la telepetició, eh? A mi m'agrada lo de la primavera, ha llegado a Sant Feliu, no sabeu lo que entiende que entiende, papá. Però no sé, estàs apuntant la mateixa cançó. A mi m'agrada.
M-I-M-A. La idea era fer-ho en dos minuts. Seguim, seguim. A veure, a les 11 de nit. Tenim la gincama de la mula. Oh, la mula. Mula power. Mula power. Mula gota power, nen.
Bé, en fi, molt bé, molt bé, molt bé. Després, passem ja el dissabte dia 12 de maig a les 10 i 45 del matí i ara la representació del conte de Pere Adot. Pels nens. A les terrasses del Palau Falguera. Que Pere Adot és el màxim representant de La Rosa, de Sant Feliu. Ah, perquè és un personatge històric.
Sí, més o menys. Que és un home... Cultivava roses a Sant Paliu. Cultivava roses. Sí. Escoltà, que Sant Paliu és mundialment conegut per la rosa. Mundialment, sí. Sí, però la rosa d'Espanya. Bé, a veure, després, va, no parem, no parem. No parem. Després tenim el dissabte, dia 12, de 11 a 14 i de 17 a 20 hores el Fira Joc, que són activitats infantils al Parc Nadal. No sabes lo bien que me sienta pa
També aquest dissabte, Aranxa... Ai, Aranxa, Anna, perdona, als dos quarts de sis de la tarda... Hi ha el Firasport, que es fa bàsquet amb cadira de rodes i normal, amb bol, tenis, tenis taula, vòlei, rocòdrum i tirolina al pati del Col·legi Verge de la Salut. I el dissabte, a les vuit del vespre, un correfoc infantil adreçat exclusivament a infants, de 4 a 12 anys, a càrrec de les colles de foc de Sant Feliu, a la Cruïlla del carrer Joan Batllori amb Passeig Nadal. Comença allà tot això, eh? Molt bé.
Què més tenim? Després tenim, també el dissabte a la nit, tenim la Botifarra Sound, que és el festival de Botifarra Popular. Ah, sí? I l'entrada està per 3,50, però és... si vols menjar, si no, no? Que anireu, vosaltres? Sí. Vícara música que sonarà, estan els grups 4 primera, Los Mambo Jambo, Micro Guagua, i De Papas en Popos. De Papas en Popos.
Per això has de posar quant primer? Sí, però no he trobat, eh? Mentider. No, és veritat. Escolta, jo no menteixo, no l'he trobat. Ja t'explicaré una cosa que segur que ens interessa a tots. Perquè l'aranxa balla el... El 20... Espera, que això és molt complicat. 28è festival flamenc, Ciutat de les Roses. Què dius? Sí. Què dius? Yeah, man, yeah.
Sí, lleament. El dissabte a les 2 de la nit. Però, a veure un moment, para la música. Primavera. No, no, no, no, però això... A la pista lliure de Can Caldés. A prop de la Riera de la Salut. I quin estil de flamenc feu? Voleries. Ah, voleries. Voleria, voleria. No em posis aquestes. No, però això no, no. És igual, no em posis cap música flamenc. Seguim, seguim. Aquesta, sí.
Això és del camarón de la isla, eh? A veure, balla una mica.
No, que tinc la Matxunga. Ja, ja, ja. La Matxunga. Bueno, en fi, vinga, va, continuem amb més coses. Diumenge 13, a ritme de voleria, a Sant Feliu de Llobregat, de 9 del matí fins a 3 del migdia, portes obertes al complex esportiu... Perdó, al complex municipal de piscines, masterclass d'aikwa gym, gincana, aquàtica, jocs aquàtics, fitness, inflables, ludoteca... I, bueno, hi ha més coses impossible, no? El carrer Montserrat sense número, eh? De tot, de tot. De tot, de tot. I també al matí exposició de motos, eh?
Tenim exposició de motos i cotxes antics de càrrec de motor clàssic de Sant Feliu. La tenim a la pista coberta de Can Caldès. I el diumenge també sardinada, avancem una mica, eh? Sardinada popular a les dues del migdia. I atenció, perquè aquí volia arribar jo a dos quart d'una del migdia. Anna, il·lumina'ns. Què és el que tenim diumenge? M'he perdut. La masterclass de Body Combat. Ah, no, no, aranja, perquè jo no hi penso anar. Jo aniré. A veure, què és això de masterclass de Body Combat? Sí, sí, ho posa amb la banda sonora de Rocky.
Aquí la gent... Sí, tothom... Eye of the tiger. Em podríeu passar un guió abans, eh? I jo... Això ha sigut molt improvisat. Però això, clar, és molt improvisat, eh? És que no ha arribat aquest matí, això, a casa. Sí, ja, ja. Però, perdoneu, estem repassant les activitats de la festa de primavera de Sant Feliu d'aquest cap de setmana... A Ràdio d'Esvern. A Ràdio d'Esvern. Això, una, vull dir que ens faran fora tots, i dos... No, és broma, és broma.
I dos, què és això de la masterclass de body combat? Expliqui l'aranxa. Doncs cal reservar plaça, això dir-ho per qui vulgui participar a la masterclass, que les inscripcions es fan a la piscina coberta que està al carrer Montserrat, roig. I bueno, hi haurà un professor i farà body combat. Body combat és com l'aeròpic barrejat amb art marcials i kickboxing i una mica de karate i tot això. És molt guai.
I a les 6 de la tarda, a la Sala Ibéria, aquest diumenge, passi de curtmetratges de nous creadors. I ja per acabar... No, atenció, que si l'Anna ha dit que jo ballo, l'Anna també balla. També balla? Sí. A les 18 hores tenim actuació de les VAR, titular juvenil infantil de l'Agrupació Cultural Folklòrica. On, Anna? On veieu? Al pass de l'estació. Oh! Mentre passen els trens.
Com vosaltres no teniu trens, això no passa. Si tenim tren ni ens cal. Que xulo.
En fi, doncs, ja per acabar, Maria del Mar Bonet, no?, que tancarà una mica totes aquestes festes de primavera. Però això de la Maria del Mar Bonet no està dintre del que seria la fira, sinó que és el cicle contrabaix que ve durant tot l'any, Sant Feliu. I van venint artistes. Tenim concert, sí. Ah, vale, vale, vale. Però igualment bé, no? Sí, bé, bé. Home, ja que hi som. Però de l'entrada ja ho dic 8 a Platea i 16 a Amfiteatre. Això serà el centre parroquial, eh? Exacte. Maria del Mar Bonet i Manel Camp amb l'espectacle amb blaus de l'ànima...
Doncs, noies, ho deixem aquí perquè hem de connectar amb com ràdio per fer les notícies de les 6. Gràcies. Ha estat bé això de Sant Feliu, eh? Ah, Sant Feliu, Sant Feliu, Sant Feliu. Ho portarem més dies. Sant Feliu, Sant Feliu. La primavera ha llegat a Sant Feliu i no sabes lo bien que te sienta, papá. Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah. Bueno, noies, sí, ja deixem-ho aquí perquè, si no, m'espataran els tímpans. Que te sienta, papá.
No, no, por favor, no. La primavera ha llegat a Sant Feliu. Aranja Sánchez, Anna Rovira, fins la setmana que ve, gràcies.
I nosaltres, tot seguit, que anem en Com Ràdio per escoltar les notícies de la Cisona. Un paix de cultura llarg, avui, eh? Quasi bé una hora. Que vagi bé. Fins ara mateix. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvet.
Hola, sóc el Manel Lucas i vull saludar la penya del Morro de Ràdio d'Esverns. Crec que en aquesta època que vivim tenir morro és més important que mai. Hola, amigos, aquí Luis Tosar i mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la penya del Morro.
Hola, sóc el Joan Carreras, una salutació molt, molt, molt cordial i molt afectuosa a la penya del morro de Ràdio d'Esvern. Una abraçada, molt per a tots.
Una salutació molt especial per la penya del morro de Ràdio Desver. Sergi Balbel. Encanta que seguiu el teatre des de la ràdio. Felicitats. Com Ràdio. Notícies.
Bona tarda, són les 6, us parlem al Verses i Marta Patrició. Nova jornada negra a la Borsa Espanyola que ha tancat cessió amb una caiguda del 2,77% de l'IBEX 35. Els dubtes sobre la salut de la banca, augmentades per la necessitat de capital de bànquia, han arrossegat la majoria de valors a un nou mínim anual. Entre les accions que més han caigut hi ha CaixaBank, que ha cedit més d'un 6%, i bànquia que ho ha fet més d'un 5%. També la prima de risc espanyola...
ha seguit enfilant-se fins als 456 punts. La número 2 del PSOE, l'ENA Valenciano, ha carregat contra la gestió que el govern central està fent de la crisi de Banquia. Segons Valenciano, el silenci de Rajoy està multiplicant la inquietud dels mercats. Una desastrosa gestió de la crisi de Banquia que ha fet el govern de Rajoy. Una desastrosa gestió de la crisi de Banquia
amparada en una especie de silencio irresponsable que está generando incertidumbre y desasosiego dentro y fuera de España, en los ahorradores y en los mercados.
La vicesecretària general del PSOE ha criticat que hagin passat cinc dies sense que cap membre del govern hagi sortit a donar explicacions. El conseller de Sanitat Boiruí diu ara que proposarà al govern central que es creï una targeta específica per a immigrants sense papers per donar garanties sanitàries. Ho acaba de dir el Parlament. David Navarro, bona tarda. Bona tarda. El conseller de Salut ha assegurat que els immigrants rebran la mateixa atenció que un ciutadà espanyol, com l'atenció primària o la salut pública, però no amb el mateix document.
No, és el que estic dient. Quines vies seria? Una targeta sanitària, però que no fos una targeta sanitària que permetés, a més a més, obtenir l'europea. Quedarien exclosos serveis accessoris que, ara per ara, diu, ja no es presten els sense papers. Boi Ruiz confia que el govern central modifiqui el decret en aquests i altres aspectes que ell considera erronis, com Ràdio Parlament de Catalunya. El president de la Generalitat, Artur Mas, assegura que Catalunya tindrà hisenda pròpia amb l'acord o sense del govern central.
En ple debat sobre la possible invasió de competències i després que el mateix govern català hagi parlat d'ofensiva recentralitzadora del govern de Mariano Rajoy, avui Artur Mas ha fixat una de les seves prioritats per aquest any. Durant la sessió de control al govern m'has assegurat que d'aquí al final d'any es negociarà que Catalunya pugui gestionar i recaptar
els seus impostos per la via del pacte fiscal o bé per decisió pròpia. Coneguem ara com funcionen els transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem, com sempre, amb el Centre d'Informació Transmet. Marta Espinosa, bona tarda. Hola, molt bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquests moments podem parlar de normalitat a tota la xarxa de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Els diferents operadors ens indiquen que no hi ha incidències.
No obstant, atenció, hem d'advertir a tots els usuaris dels ferrocarrils de la Generalitat que els sindicats han convocat aturades a les línies metropolitanes Barcelona-Vallès-Llobregat-Anoia. La previsió és que les aturades comencin aquesta nit a partir de les 10 i es mantinguin fins a les 10 de la nit del divendres dia 11 de maig.
La Generalitat ha establert uns serveis mínims del 50% del servei habitual en hores punta. Per tant, hi haurà circulació de trens de dos quarts de set a dos quarts de deu del matí i de quatre de la tarda a vuit del vespre. Fora d'aquestes hores de serveis mínims, totes les estacions i serveis dels ferrocarrils de la Generalitat estaran tancats al públic. Al marge d'aquesta informació, res més a afegir. Vés aquí des del Transmet, que passeu una molt bona tarda. Com Ràdio Esports.
Bona tarda, us parla Cristina Alvarez-Carles. Puyol Descartes arriba a temps per jugar a l'Eurocopa, però en cap cas pensa deixar definitivament la selecció espanyola. El capità del Barça l'operarà en dissabte d'una lesió al genoll que el tindrà sis setmanes de baixa. Es perdrà també la final de la Copa del Rei amb el Barça contra l'Atlètic de Bilbao. A l'entrenament d'avui del Barça hi ha tornat a faltar Tito Vilanova, que té grip.
A l'Espanyol, Mauricio Pochettino assegura que continuarà com a entrenador de l'equip la pròxima temporada. El tècnic diu que no tenia intenció de generar dubtes sobre el seu futur i que vol complir els dos anys de contracte que li queden. Quizás a lo mejor hubo una interpretación a mis palabras. Yo solamente invitaba una reflexión a todos los niveles, pero era una reflexión amplia, que no entraba en lo que era en sí mi futuro.
Per cert, que el club ja ha fet oficial la fi del contracte amb la marca de roba xinesa Lining. Puma dissenyarà les noves samarretes. Avui es disputa la final de la Lliga Europa de Futbol entre l'Atlètic de Bilbau i l'Atlètic de Madrid a Bucarest, a Romania, a partir de tres quarts de nou del vespre. I el Giro d'Itàlia, el Garmin ha guanyat la contrarrellotge per equips d'avui a Verona i ha col·locat el Lituà Ramones Navardausques com a nou líder de la General. El segon classificat de l'etapa ha estat l'equip Catuixa del català Joaquim Rodríguez, que ara és de ser a la General a mig minut del líder.
Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Marc Mabongo i Helena Fuster han guanyat el primer premi dels Premis de Recerca de Batxillerat de Sant Just. Mabongo ho ha fet en la categoria d'àmbit social, lingüístic, comunístic i artístic amb el treball Anarquia i Societat. Fuster ha estat reconeguda pel Perfum
En àmbit científic i tecnològic, en àmbit local, el premi, en canvi, ha quedat desert. A diferència de la categoria de referent al municipi, la resta ha atorgat també un segon premi i dos exècits en cada cas. En l'àmbit social, lingüístic, comunístic i artístic, s'ha donat un segon premi a viatge a l'abstracció, bitllet d'anar i tornada, de Maria Bardegí, i els dos exècits han estat per cementiri i ciutat d'Èric Martínez i l'inconscient i la psicoanàlisi d'Ìlia Sàlvia.
En total s'havien presentat 8 treballs. A la categoria d'àmbit científic i tecnològic hi ha hagut 11 treballs que han optat a premi. El segon ha estat per desenvolupament de la flora bacteriana del iogurt, d'Albert Ros, i els excessis han reconegut el treball els escacs de les matemàtiques de Jordi Fuster i les al·lèrgies de Javier Bellafont. L'acte de lliurament dels premis serà el dia 30 de maig a les 7 de la tarda a les golfes de Can Genestà.
Creu Roja homenatge demà dijous als socis i sòcies que l'entitat té a Sant Just. Actualment n'hi ha 260 i a l'acte reconeixeran les persones que fa més de 25 anys que són socis de l'entitat, així com la més jove i la més gran. En aquest cas, la franja va dels 16 als 93 anys. Sant Just compta, com dèiem, amb 260 socis i sòcies, des de Creu Roja creuen que és una bona xifra, però volen fer-la créixer. L'acte es farà demà dijous a les 7 de la tarda a l'equipament de la plaça de la Pau, l'antiga vagoneta.
I acabem aquest bollet explicant-vos que dissabte se celebra a Sant Just la Festa de la Pau. Com cada any diverses entitats participaran d'una festa que va néixer a l'Esplai ara mateix. En guanyar els actes es concentraran a la plaça de la Pau començant a les 12 del migdia i fins a les 10 de la nit. A partir de les 12 hi haurà un espectacle infantil acompanyat d'una xocolatada. A partir de dos quarts de sis de la tarda hi haurà una ballada de sardanes per la Pau seguida d'una actuació dels gegants i una altra de la Casa Regional d'Extremadura. A mitja tarda es llegirà el manifest
I si això calen les banderes dels desitjos, i al vespre hi haurà una botifarrada popular seguida d'un espectacle davant d'Andarà i del drac Rifenyo. A més a més, també hi haurà una recollida d'aliments organitzada per l'Esplai ara mateix. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre.
In some respects I suspect you've got a respectable side When pushed and pulled in pressure You seldom want to hide But it's for someone else's benefit Not for what you want to do Until I realize that you've realized I'm gonna say these words to you Yeah, you don't know what love is
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, 10 de la tarda. Benvingut a la segona hora de La penya del morro. Què tal? Com esteu? Oriol Jiménez. Bona tarda. Bona tarda. Què tal? Com va tot? Bé. Oriol Jiménez!
Bé, en aquesta segona hora de... És normalitat, no passa res. En aquesta segona hora de programa estrenem una nova secció a la Penya del Morro, que ens agrada molt sempre estrenar seccions, a veure com anirà aquesta. Espero que no sigui com l'última secció que vam estrenar, que dura dos dies. Avui vindrà el Pol Rigabert i l'Anna Puntí a parlar-nos de publicitat a la nova secció Reclam de la Penya del Morro. Un aplaudiment, sí senyor, vindran després...
I a més a més també trucarem a diferents ràdios locals, Ràdio Banyoles, Ràdio Sant Vicenç dels Horts, d'aquí al costat, i Sants 3 Ràdio, perquè ja sabeu que avui s'han fet públic els premis Ràdio Associació de Catalunya. I com que nosaltres vam guanyar la menció de qualitat com a programa de ràdio local l'any passat, truquem als que l'han guanyat aquest any, que són els quatre cantons de Ràdio Banyoles. Recerques de Ràdio Sant Vicenç dels Horts.
I paciència la nostra de Sants 3 Ràdio, que aquest últim ha guanyat el millor programa de ràdio local, de Ràdio Sants, del barri de Barcelona. Els trucarem una mica per felicitar-los primer i després per dir-los que ja vam guanyar nosaltres l'any passat, que no es pensin res. Aprofita per dir que es preparin al final el discurs. Sí. Ai, tu ets molt graciós. Tu ets molt graciós, Oriol. No t'ho en dic mai.
Què ho dius? Perquè jo vaig quedar com en blanc, no? Ah, sí? Sí, em vaig quedar com en blanc, i quan vaig acabar el discurs, clar, és que estava molt nerviós, i davant de tothom, home, hi havia Toni Clapés, Jordi Basté, Maripau Oguet, els cracs de la comunicació de Catalunya, i vaig quedar com, ai, no sé què dir, i vaig dir, bueno, me'n vaig a casa. Bueno, en fi, tot això, però, serà després de parlar de noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. I...
Oriol, avui parlem d'algunes coses. Sí. Per on vols començar? Galaxy S3. Galaxy... Oh! És una mica la nineta dels teus ulls, no? Bueno, no ho sé, eh? Tampoc... No soc tan incondicional. Sí, però aquí tinc el guió apuntat. Galaxy S3, potent, potser el més potent de tots.
Estàs d'acord amb això que has escrit tu? Sí. Home, el raro seria que no, no? El que passa és que apuntes sense despuntar. És a dir, tampoc no és allò que dius amb molta diferència sobre els altres. Sí, no, o sigui, ha innovat, però ha agafat un camí una mica diferent. Té diverses curiositats, diverses coses a comentar. Una és que un dels articles que sortia el dia després de la presentació i llavors la gent, després de tota aquesta eufòria, ho van analitzar, que és el que hem vist, molta informació de cop,
Perquè el Samsung Galaxy S3, és aquest nou mòbil de la saga Samsung Galaxy, lògicament ja es pot vendre, ja es pot comprar. No, a finals de mes. A finals de mes es pot comprar aquí a Catalunya. Sí, sí, és una de les novetats, diguem, que Samsung aquí ha imitat Apple en aquesta estratègia, i és que entre la presentació del producte i la venda no passin més d'uns dies, i que sigui un llançament mundial, que la gent no hagi d'esperar gaire. Però bueno, això bé, això jo crec que a nivell comercial ho ha fet bé,
Serà segurament un top ventes, però així, no? Curiositats, una és... Sí, què diu la gent després de provar-lo? Sembla que està dissenyat, l'eslògan em sembla que era algo així, dissenyat per humans, inspirat en la natura, però llegia un article molt interessant que deia dissenyat per advocats, més aviat, perquè Apple va deixar anar una... Apple està en peu de guerra, no? Denunciant a empreses que s'assemblin una mica els seus productes als d'Apple.
I amb Samsung estan en els tribunals, no? Fins i tot en Alemanya han aconseguit que Samsung hagi de deixar de vendre el seu tablet. Què dius? Sí, sí, sí. Llavors Apple va dir, bueno, per les empreses que dissenyin els seus productes i tot, aquí hi ha una sèrie de directives que si no imiteu o sigueu d'evitar, no?, perquè no us denuncien. Són directives, a més, molt curioses, perquè una és el telèfon no pot tenir marcs, entenem marc de la pantalla, no? No pot tenir marcs prims i negres.
Has inventat el marc prim i negre. Però això és una tonteria com una casa, no? Perquè si algú vol copiar una idea, a part que... No, a part són coses molt, per exemple. El marc de l'iPhone és de la mateixa distància a dalt i a baix. Doncs diuen que això ho han inventat ells. I en l'iPad és igual en les quatre bandes. Doncs el mateix. Que els bordes redondeados, si són iguals, és el mateix.
que si té platejat rodejant la pantalla, com el Galaxy S1, doncs també ho han inventat ells. Una sèrie de coses que han d'evitar, no? Doncs el Samsung Galaxy S3 ho evita tot. Ho evita tot. Per poc, diguem, però ho evita tot. O sigui, les distàncies, el color, tot. O sigui, jo crec que aquí Samsung no ha volgut donar cap excusa perquè Apple pugui denunciar per plagi el Galaxy S3. I jo crec que cap a bé, perquè...
Suposo que ha obligat una mica els dissenyadors de Samsung a pensar una mica com evitar aquestes directives i com ser una mica més original. I, bueno, a mi el disseny m'agrada, és una mica estrany, eh? Però, bueno, a mi m'agrada. Continua sent molt prim, pantalla molt gran... És més gran que el Samsung Galaxy S2, la pantalla?
la pantalla sí que és més gran, el mòbil no tant. És bastant... O sigui, igual que la pantalla és clarament més gran, bastant més gran, han aconseguit, a base de retallar els marcs, a base de tot, que no sigui tan més gran que el Galaxy S2, com en altres salts de pantalla. O sigui que, per aquesta banda, bé. I, bueno, en realitat, es pot resumir, no? El Galaxy S3 és molt potent, té l'últim de l'últim, però no s'ha adelantat a la competència com ho havia fet altres cops, però sí que ha innovat per la part de software, no? O sigui...
Va amb Android, no? Exacte, però volen diferenciar-se. Tu volen que si et compres un HTC no sigui el mateix que tenir un Samsung, no? Llavors, diguem que vitaminen l'Android amb aplicacions seves. Curiositats, no? Si estàs mirant el mòbil, la pantalla no s'apaga.
Perdona? Aquestes són les coses que t'anada a tu, eh? Sí, sí. Si no, no, t'anada molt. Si tu estàs mirant el mòbil, la pantalla no s'apaga. Ara, perquè això, clar, això passa molt, no? Clar, sobretot per llegir, no? Que has d'anar tocant la pantalla, potser, o estàs esperant... Però això què és? A través dels infrarrojos o la càmera? La càmera. Aquesta informació s'envia a Samsung constantment i...
Molt bé, no? Molt bonic. Hi ha 50 operadors que van rebent la informació. En aquest ordinador... Que no s'apagui, exacte. Ara sí, es pot apagar. Per càmera o per infraestructura? No, per càmera, però no s'envia a Samsung. Al moment almenys no ho serà. El pots controlar per veu.
Ah, sí? Sí, això també amb llenguatge natural, no? Com abans que deies, enviar mensaje a... Saps? O sigui, amb llenguatge natural, tipus... Envia-li un missatge al Jordi que no podré anar a fer les accions. Sí, però això hauràs de saber l'anglès que fan a la Cota del Sur. No, no, no, no, no, parla espanyol. És una de les noves també. I català? Català, no.
Encara no, però sí que una de les novetats és que surt en català a nivell de text, o sigui, el mòbil pots posar-lo en català. O sigui, si tu li demanes al Samsung Galaxy C3, canvia-me l'idioma a català, explota. No, et posa el català en els textos, però no entén el català.
Aleshores, se suposa que ho aniria aprenent. Ells han dit que faran un esforç per aprenent idiomes. Jo no soc gaire... No sé, no hi confio gaire amb els... Com es diu? Amb els Google Boys i tot això. Perquè tenen molts errors. I estan una estona intentant dir la paraula bé o corregint l'error, que no pas utilitzant-lo. Però és l'inici. És l'inici i aquí hi ha diverses coses. Sí que ser el que tu dius, o per estar aquí, si tu tens el mòbil a mà, no. Però, per exemple, quan estàs conduint...
persones cegues, també. Quan condueixen persones cegues? Sí.
Poca broma, eh? Poca broma perquè Google ja té el cotxe homologat a Nevada perquè una persona cega pugui conduir, bueno, no condueix, condueix el cotxe, i funciona. O sigui que la persona puja al cotxe i li diu porta'm aquí i la deixa allà, no? I el cotxe què? S'aparca sol o què? I llavors el cotxe va rentar-se sol. Que s'aparqui sol no és la gran... Això ja ho fan. O sigui, podem veure cotxes donant voltes sols aparcant. A Nevada, sí.
No, i aparcant aquí també, eh? No, no, però sols vull dir que sense ningú a dins. Bueno, sí, ja hi ha el sec. Que en cas de què fallir els automatismes pot agafar el volant. No, això és molt fort, eh?
Sí, però jo em fio més de les màquines que els humans. A la carretera sí. Poden haver errors, poden haver morts, però amb el número morts que hi ha ara a l'any i cada sortida... No ha de ser gaire difícil de superar, saps, l'estadística? Si per tu fora estaríem rodejats de Terminators, ja ho sabem. Però no pot ser encara, Oriol. Espera un parell d'anys i ja la cosa s'arreglarà. En fi, doncs el Samsung Galaxy S3, que ja es va presentar la setmana passada, avui s'havien més novetats, l'Oriol ens les ha comentat. En resum,
més i millor, però no tant. No, sobretot això. Jo crec que la notícia és una mica que Samsung intenta innovar a nivell de software, diferenciar-se de la resta d'Androids, i té molt bona pinta, però no ho sé, jo no... Té una bona càmera, a més a més també té una càrrega capacitiva. Ah, sí, això també és important. Bueno, és el que comentàvem, però és un accessori, això també és una de les coses que han presentat bastant, no?, molts accessoris. Una és que tu pots comprar com a accessori una placa que tu poses el mòbil a sobre i es carrega sense connectar-hi res. Mhm.
És una cosa que a poc a poc porten en tots els mòbils i aquí s'ha avançat. Després, diu que té una unitat per enviar senyal a la televisió. Sí, el mateix. Tu connectes una petita caixa a la televisió per HDMI i llavors tot el que veus a la pantalla del mòbil ho pots veure a la televisió. Això també a YouTube o el que sigui les gravacions, en altra definició. Sí, i aquí està posat reproductor MP3, que és la gran novetat del món dels mòbils. No, és que això és molt curiós.
Han tret un MP3, o sigui, un reproductor MP3 han tret, en si un aparell, que és com una pedra molt petita, el disseny és tipus pedra perquè ho han tret tot com molt natural, en el sentit de disseny inspirat en la naturalesa.
I tu saps el reproductor de l'iPod aquest superpetit, no? Sí. Doncs és una mica com aquest, d'aixany no, però et vull dir el tamany i tot això. La novetat és que pots posar música, des dels Galaxy S3, pots posar música dins d'aquest MP3. Ah, i com ho conecs? Amb un cable o el que sigui, no? Sí, sí, però és una mica estrany aquesta... No ho sé per què ho han fet. És un híbrid innecessari, realment, perquè si ho pots portar a un mòbil... Jo crec que el mercat és molt petit. Potser quan fas esport o alguna cosa, i aquí la novetat és... Ja no cal que... O sigui, ja pots presentir-hi tot l'ordinador, no? Mm-hm.
A l'hora de passar música és el mòbil... Bueno, és curiós. Per cert, què és el direct call? Direct call és tu m'has escrit un correu, no? I si et vull trucar només cal que agafi el mòbil i me l'apropi a l'orella, sense tocar la pantalla ni tocar res, ni dir-li res. Oh! És una altra cosa de software, que ho podria fer qualsevol mòbil en principi. El Galaxy S1... Però has de tenir la idea, no? Has de tenir la idea i l'està implementat. I l'ESBIM? S-BIM, no? S-BIM, sí.
combina dues tecnologies de manera molt bona diguem que una és l'NFC és una tecnologia que detecta un mòbil quan s'estan gairebé tocant diguem o sigui tu i jo podríem apropar els mòbils això serveix per exemple per intercanviar una targeta de contacte Jordi passa amb els teus de contacte apropem el mòbil i ja estaria o sigui només amb el tacte així no has de fer enviar pel bluetooth buscant no sé què és molt ràpid però és ràpid passar una targeta de contacte però és lent passar una pel·lícula perquè no està fet per això és molt poca informació
Llavors, es combina això amb el Bluetooth 4.0, i llavors, si jo et vull enviar una pel·lícula, per dir alguna cosa molt pesada, però podrien ser fotos, podria ser tot un àlbum, apropem el mòbil, ell faria a l'instant tota aquesta configuració d'enviar ara Bluetooth, quina acceptar, no sé què, però al final ho envia per Bluetooth 4.0, que és superràpid. Vol dir que et pot passar una pel·lícula d'un giga en 3 minuts. I clar, la compartició passa a ser algú... Jo crec que en el futur ha de ser tot així. És l'únic mòbil que ho té, això.
Ah, sí, sí, sí. D'aquesta manera, sí. I això és allò per pagar el metro i tot això? També, també. És això, no? És allò que parlàvem. Però l'NFC sí que el tenen altres mòbils. Però l'NFC combinat amb Bluetooth 4.0 per enviar fitxes grans, només ho té el Galaxy S3, el menys que sàpiga. Molt bé, doncs escolta. Està bé. El nivell de compartir és impressionant. Tu estàs mirant una foto i l'única cosa que has de fer, no has de fer res, ni enviar ara, ni... No, no, no, no. Apropes el mòbil i ja està. I és com a nivell físic, només fa un efecte, com si hi hagués una transferència real, no?
Ni xocar allò que fa en el mòbil, ni res. M'imagino que, de fet, si algú tenia una foto gairebé li podries robar la foto, no? Podries agafar el mòbil i... Escolta, aquesta foto... Ui, això és un problema, eh? Sí, ja està. Oriol, home, aquí jo no sé què dir-te. Si t'ensenyo una cosa perquè només la vegis tu, per exemple, passa algú pel costat o què? Exacte. Però oi que tu trauries una foto física al carrer i me l'ensenyaries? Si algú et pot agafar corrent i agafar-te-la i... Però és més fàcil, així, que no passa al costat i fa una foto, que és la qualitat. En fi, sempre hi ha pros i contres de tot.
Alguna cosa més sobre el Samsung S3 Galaxy? No, no, no. Bé, atenció perquè... Samsung vol comprar petites companyies a l'estil Google? Sí, més o menys. Sí, Samsung ha insinuat que vol dir comprar... Diu que...
que vol contractar gent, que siguin molt, molt preparats per seguir innovant, que el mercat dels mòbils va molt ràpid i que no perdran aquest tren. I que volen comprar BlackBerry? Exacte. I llavors els altres rumors diuen, potser per companyies petites també desapareixen a BlackBerry. Una mica amb... Amb vironia, amb vironia. No, però sí que és cert que hi ha uns rumors que BlackBerry està molt malament i diuen, no, Samsung podria absorbir. El pas que jo no veig, ara mateix BlackBerry no és competència...
No és com l'aliança que va fer Microsoft i Nokia. Nokia, encara que n'és de caiguda, quan es va aliar amb Microsoft era el primer venedor de mòbils i ara encara és el segon, saps què et vull dir? Sí, sí, sí. Però BlackBerry està en caiguda lliure, no té tecnologia tampoc a nivell intern. Bé, sí que té una sèrie de tecnologia, però no ho sé, no ho sé. Sí que, bé, potser té un sistema operatiu que alguna vegada hem comentat, que està molt bé, però que encara no l'han tret. O sigui, un nou, no?, un nou sistema per les BlackBerry,
I potser els passa una mica el que va passar a Nokia, que no tenen diners per treure'l, i Samsung també està buscant alternatives a Android, per si un dia Google els deixa tirats. Els fabricants no els fa gaire gràcia, a Android també s'ha de dir. Ah, sí? Per què no? No és que no els faci gràcia. De moment és un negoci, no? Però és com si, no sé, com si tu, Jordi, em dius, mira, Uri, deixo el meu cotxe perquè facis negoci, la meva furgoneta, i tu...
Però jo depenc de la teva furgoneta. A mi em va bé, perquè jo faig un negoci avui amb la teva furgoneta, que jo avui no tinc furgoneta, saps què et vull dir? Sí, sí, sí. Però jo igualment, amb els diners que vaig guanyant gràcies a tu, hauria d'anar estalviant per una furgoneta pròpia, saps? Perquè... Perquè no pots dependre, a ningú li agrada dependre de la gent. Exacte, i imagina't que jo faig un, no sé, reparteixo caixes, no? Oriol, és que a més dic una cosa, avui no te la puc deixar perquè la situo jo. Exacte, exacte.
I tu igualment la pots deixar una altra, la meva competència. Sí, sí. És que m'ha demanat el Carles. El Carles i l'Enric m'han demanat. I a sobre ven les caixes més barates, no? És una mica... HTC i Samsung estan... Per això és bon diferenciar. Per això jo ara agafo les caixes i dic que són millors i que són més agradables perquè el Carles no té aquestes caixes, no? Molt bé, doncs queda dit. Per cert, Apple i Samsung reparteixen el 99% dels beneficis del mercat de smartphones. És una mica com la lliga BBVA, no? Entre el Barça i el Madrid...
és bipolar, com es digui, entre Apple i Samsung. És a dir, tot va a Galaxies o a iPhones. Sí, però és molt exagerat perquè les estadístiques... No pot ser això, però no diem que la BlackBerry estava allà i l'HTC. Oriol, no ens enganyis. No, la cosa és, hi ha les estadístiques que diuen quants terminals es venen, no?
Aleshores, Apple és el tercer venedor de terminals. O sigui, es venen un 10% d'iPhones respecte a tota la resta de telèfons. Un 10% d'iPhones que es venen. Però encara així, té un 70% dels beneficis que genera el mercat. Què vol dir? No sé. No sé, digue'm-ho tu. Apple, perquè l'iPhone que ven... O sigui, Apple té un marge molt, molt, molt gran. O sigui, Samsung és el primer venedor de mòbils i només té el 20%, només entre cometes, només el 20% de...
De beneficis del mercat, o sigui, Samsung i Apple són els únics que tenen un marge important, i Apple exageradament més, i Nokia encara sent el tercer, en discòrdia, és el tercer venedor de mòbils, però els beneficis són gairebé un 0%.
Un zero com a alguna cosa. Bueno, queda dit. Ikea, perdó, treu una nova aplicació per Android on es pot consultar l'estoc, el ple de la tenda... Escolta, tu ets molt fan d'Ikea, no? No, anava a dir, podríem haver deixat passar això, però com estan on fire, no? Sí, però hi ha moltes empreses, no?, que tenen l'aplicació del mòbil. Sí, però Ikea
Ja fa un parell de setmanes va a treure la tele, després va a treure la càmera... O sigui, sent una empresa d'amoble, s'està molt tecnològica últimament... És que són suecs, nen, ja se sap que hi ha dalt... I dic, mira, doncs ja per acabar de fer un treixement allà, doncs com han tret l'aplicació de... l'han renovat, doncs també ho comentem. Bé, i atenció perquè la notícia dramàtica de la setmana avui l'encapçala el WhatsApp, aquest sistema de missatges gratuïts que ja tothom que té smartphone utilitza...
Perquè han passat un parell de coses estranyes, no, Oriol? Bueno, com que ets del drama, eh? Sí, no? Home, aquí diu... Home, perdona, tu has començat el drama, eh? Espera't, però no posa incompetència a WhatsApp. Ah, no? No, posa incompetència a WhatsApp. Ah, val, val, perdó, perdó, perdó, perdó. Pensava que no poden anar amb WhatsApp... Bueno, WhatsApp són incompetents, això és una... Què dius? Com va, Oriol? Però com...
Però què dius? Si el WhatsApp és el millor que s'ha inventat. Sí, però una de les crítiques que té fortes i que no estan aconseguint corregir és que és totalment insegur. Totalment. Però no és que tingui errors de seguretat, és que no té seguretat. Els missatges no van encriptats, com tots els sistemes, encara que tu no ho vegis, hauria de ser totalment... Vols dir que si tu volguessis i perquè no vols, podries mirar WhatsApps d'altra gent. Sí, sí, sí. I hi ha programes que t'ho fan molt senzill. És que és molt senzill, no hi ha seguretat.
Perdona, a veure un moment, Oriol, em posa molt nerviós, el tema privacitat i intimitat de la gent. M'estàs dient que hi ha programes pirates que poden mirar els whatsapps que envien altres persones?
Quins programes són aquests? Volem el nom per provar-los i veure si funcionen, no? Com a programa senzill, hi ha un que et mira els whatsapps que s'envien de la wifi on tu estàs. Oh, però què dius?
Aquí a la wifi de ràdio d'Esvern podem mirar tots els whatsapps que s'envien? Jo ho has fet tu, no m'ho imagino? No m'ho crec, Oriol. Jo ho faré ara, quan acabem a les 7 ho faré. Ja no ens diré el nom, perquè... No, és problema, com es diu? Si ho busques a Google i ho trobes. Si ho busques a Google... Hackear whatsapp? Bueno, no cal dir hackear perquè no has de hackejar res, però... Què és?
Programa per haver wifi i whatsapp, no? Bueno, segur que si ho busca, tal qual amb aquestes paraules s'ho trobarà igual. Oh, Oriol! És que pots anar a la biblioteca de Can Ginestà sense anar més lluny i provar-ho a través del teu mòbil. Sí, sí, sí. Ara ho farem, eh? Ara ho farem, això i ho provarem, de veritat, eh? Prova-ho. Necessites tenir el mòbil en ruta, eh? Tu el tens.
El mòbil amb? Amb root. Què vol dir root? Supersuari. Bueno, tu el tens. Jo el tinc, supersuari? Yeah. Prepareu-vos tota la gent de la biblioteca. Comença un nou espai a la penya amb el morro que es dirà Whatsapps de Kanji. Sí.
Agafarem tots els whatsapps que la gent s'envia a Canxi, saps? Seria bo, eh? Home, és que jo ho vull fer allà, perquè ets la impaciència. Gran hermano, Sant Jus... Sí, a més, aquí a la ràdio sempre s'havia volgut... Bé, sempre s'havia volgut, però molta gent diu, oi, per què no feu una secció de cor, del cor de Sant Jus?
del que passa, no?, les parelles, qui es casa, qui no es casa, amants, coses així i tal. I no podem perquè Sant Jus és petit, no?, tothom es coneix i ningú s'atreveix a donar aquestes informacions. Però ara ja està, no cal, perquè ho tindrem nosaltres mateixos amb aquest nou espai. Els whatsapps de kanji. Whatsapps. Va, ja ho mirarem, eh? És que vaig a fer-ho ja.
No, ho espero, no? Un altre dia ho farem. Dic el que havia de dir. La cosa és que té aquestes crítiques, no ho tenen fàcil de corregir aquests problemes, llavors estan sortint altres alternatives que són encriptades i que una mica intenten aprofitar aquest error de WhatsApp, perquè ara que WhatsApp estan en tants mòbils no és tan fàcil arreglar-ho, ho hauríem d'haver fet des del principi, però és un altre tema. Què passa? Surt una mica de competència WhatsApp, però no és prou bona,
Viver, que ho coneixem tots, perquè en principi pots trucar gratuïtament, de mòbil a mòbil, a través d'internet. A mi no m'agrada. No, no acaba d'anar del tot bé. No va bé, no va bé. Bueno, depèn de com... Però bueno, encara arribarà a anar bé, depèn de com va bé, però no és del tot... A mi mai m'agrada la música d'aquest cantant, vull dir que no... No, a veure, el nom... T'agrada la broma? És meva, gràcies.
I, bueno, la notícia és que surt per BlackBerry i surt per Windows Phone, però surt sense trucades. O sigui, només tipus WhatsApp, no? Intentant una mica treure de mercat. I l'altra notícia és que també surt una alternativa a WhatsApp. No són les úniques, ja hi ha moltíssimes. Comento aquestes, que són les que han sortit aquesta setmana.
que és el TUNEMI, que és de Telefònica. I això és estrany perquè van arribar a un pacte una sèrie de companyies, Fodafone, Orange, per fer una aliança i fer una alternativa entre tots contra el WhatsApp.
Ja, com estan perdent tants diners, doncs almenys perd-los de manera controlada. Que el WhatsApp és gratis per sempre, no?, en principi? No, no, no. Ara, en iPhone l'has de pagar directament i en Android no sé que et regalen un any o alguna cosa així, però ara... Jo ja porto un any i mig, quasi, eh? I se'n renoven automàticament. Arribarà un moment que sí que el diran, no? Sí, però no passa res. Si pagues un euro o dos, no passa res. No, no, clar que no, eh? No, no, i si el pagaré, eh? Home, és que... És que, clar... És que jo no entenc per què no ho fan ja, això. Perquè saps els diners que rebrien de cop i volta? Bé...
El WhatsApp Incorporated, o com es diu l'empresa. Ja els estan rebent, no passa res. Els paguen els iPhone. En fi, Oriol, moltes gràcies. Has de fer alguna cosa, ara, tu? Has de marxar? No, no, no, pregunto. No, pregunto. Que vols desenyar el programa. Què? No, perquè vull trucar a Radio Sants. Vols quedar-te amb mi? Vinga, va.
Anem a trucar a Ràdio Sants per felicitar-los per aquest millor programa de ràdio local, eh? De Ràdio Associació de Catalunya. I nosaltres una mica com a... He de parlar? No, és per fer-me companyia a mi. No, si vols dir alguna cosa, si no t'agafen el palèfon. Preguntarem si tenen podcast a la carta. Mira, de moment... De moment comuniquen, és una pena. A veure, és el 9-3, el 9-8...
Perquè nosaltres l'any passat vam estar premiats també en aquests premis de Ràdio Associació de Catalunya. I una mica per felicitar-los. Mira, ara contesten, a veure si ens poden agafar el telèfon. Hola, bona tarda. Què és Sants 3 Ràdio?
Què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Mira, voldríem parlar amb algú del Paciència, la nostra.
Doncs ara mateix no hi són. Oh, quina llàstima, perquè et trucavem per felicitar aquest premi de ràdio associació, el millor programa de ràdio local. Enhorabona. Ah, merci. Però tu ets del programa o no? Bueno, sóc el tècnic d'aquí. Ets el tècnic? Bueno, tècnic en pràctica, clar. Tècnic en pràctica, o sigui que deus cobrar una pasta que te cagues, no? Sí, sí, sí. M'anem de panditze, sí, sí. Sí, i tant, ets el parquet de la casa ja pagat. Com et dius?
Marc, Marc Orcera. Marc, doncs escolta, felicitats per la part que et toca. Nosaltres truquem de la Penya del Morro, que és un programa que fem a ràdio d'Esvern cada tarda, de 5 a 7, i que l'any passat ens han premiat també en els premis, i clar, ens sentim una mica com partícips d'aquests premis, no? I vam dir, hòstia, doncs truquem-los i a veure què fan. I llors, estem trucant els altres també, que és Ràdio Banyoles i Ràdio Sant Vicent dels Horts, per felicitar una mica la cosa. Escolta, de què val paciència la nostra?
Doncs, en principi, tracta de ciència, de diversos temes relacionats amb la ciència, però ha encarat una mica a un públic no tan professional, saps? Ho adapten ells i li donen un toc d'humor, també. Aquí diu que us han donat el premi per saber construir un programa de divulgació científica entretingut, irònic i sarcàstic, i alhora fonamentat en una base rigorosa i contrastada. Tu, com a tècnic de so, què has après, aquest temps?
Doncs, bueno, he agafat tècnica aquí a l'estudi. A part del Paciencia fem altres programes aquí. Sí, però d'aquest programa que he guanyat, no sé, has après, per exemple, la llei de la gravetat millor, o...? Bueno, la veritat era, no sabria què he dit, m'he espiat una mica així, però sí, sí, t'enteràs de coses interessants. Ja, ja, veig que no estàs gaire té en el programa, eh?, quan el fan... No, perquè estic concentrat en la part tècnica i... Però tu ets aquests que portes la PSP i va jugant mentre fa tècnic de so, o no?
No, però ho tinc al WhatsApp, que... Ah, tens el WhatsApp, però... No és molt complicat, no?, per la nostra ciència... Fic quedant una miqueta... No, no passa res, no ens escolten ningú. Bé, escolta, doncs res, merci per haver-nos atès i trasllada la felicitació de l'Apènia Balmorro i de Ràdio d'Esbert, també, a tots sants 3 Ràdio i al programa Paciència la Nostra, sobretot, d'acord? Molt bé, doncs moltes gràcies. A vosaltres, que vagi bé. Adeu, adeu, merci, merci, adeu.
Ja està, Oriol. Tots els tècnics són iguals, no? Sí, és veritat, és veritat. Bueno, són i 37. Avui no tenim temps, però durant aquests propers dies anirem trucant als altres dos programes, a Ràdio Banyoles i Ràdio Sant Vicenç dels Horts, que estan aquí al costat, que també han sigut distingits amb mencions de qualitat als Premis Radio Associació d'enguany. Molt bé. Oriol, gràcies.
Ens veiem la setmana vinent. Adéu, adéu. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics.
20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda.
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
6 i 41 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro. I avui jo, personalment, estic molt content perquè iniciem una nova secció amb dos nous col·laboradors del programa. Són el Pol Rigabert i l'Anna Puntí. Bona tarda, bona tarda, nois. Bona tarda, noia. Hola, molt bona tarda. Bona tarda. Benvinguts a la Penya del Morro.
Intentat estar aquí. Ara, ara, ara. De fet, em fa molta il·lusió, perquè fa temps que no venien nous col·laboradors, no sé què passava, però vaja, amb nosaltres fareu la secció de publicitat que té un nom propi i tot, no? Reclam. Sí, mira, li hem posat aquest nom. He pensat que pot cridar així una mica l'atenció. Un reclam publicitari. Un reclam publicitari, eh? Molt bé. Doncs benvinguts al programa i a la penya del morro. Comencem amb el sumari del que farem avui.
Doncs avui parlarem una mica d'espots que han marcat una època, com pot ser el de Te gusta conducir, de BMW. Ah, sí, és veritat, jo me'n recordo, que treia la mà per la finestra i tot allò, no? Exacte. No en parlarem. També tindrem el de Porquillo lo valgo, de L'Oreal. Ah, sí, home, això m'agrada molt aquella frase, eh? Jo, como periodista, tengo que estar siempre atento, no? Exacte. La resta de gent pot anar marrana i bruta, però, bueno...
I també, per començar, podríem parlar de l'anunci de Bulldam, que està venint ben fort i molta gent últimament l'està comentant. Doncs vinga, va, comencem per aquí. Voleu que escoltem l'anunci primer de Bulldam i després ho comentem? Val, perfecte. Si t'hi arrisques...
Et pots equivocar. Potser et costarà el cotxe, un parell de dents, el teu proper ascens. Potser farà fred. Potser et faràs mal. Potser perdràs el cap, les formes, la legalitat. Potser suposarà el ridícul, el menyspreu o la soledat.
Però si dius com tu vols, fins a les darreres conseqüències, potser, i només potser, arribis a ser qui ets. Oh! Bé, doncs aquest és l'anunci que ja fa un païs de setmanes, que ara estàvem atent per televisió, i és una mica... Mira, un pobleu res. Efectivament, que ens porteu avui. Què di d'aquest anunci, a veure...
Doncs se'm poden dir moltes coses, la veritat. El primer de tot és que s'experimenta un canvi en l'agència que portava a Boldam. I jo crec que això es nota bastant, perquè fins fa ben poc seguien una línia bastant diferent. Ara podem veure que segueixen una línia més agressiva i que intenten fer que el consumidor de cervesa es senti més identificat. Això ha estat
Un punt que ha trobat l'agència Villarroses, que ha pensat que hi ha una cosa que s'ha observat, que és que molts compradors d'aquesta cervesa, quan van a un bar i volen consumir-la, si no la tenen, decideixen no comprar-la. És un acostum que han agafat.
I això ho han traslladat d'una manera... Escolta, com ho sabeu tot això, vosaltres? Doncs això és una mica d'investigació de qui està darrere de l'espot. I alhora el visionat. Perquè a partir de veure'l, hem fet com una petita construcció, per dir-ho d'alguna manera. Perquè vosaltres t'ho dieu publicitat, no? Sí, això anava a dir.
Que també ens han ensenyat alguna cosa, eines per investigar i analitzar els anuncis i els conceptes que ens han servit. Ah, doncs això és molt interessant. Que també prenem coses a la universitat. Sí, això t'anem a dir, perquè jo sempre he preguntat, a la carrera de publicitat, què fan? Tot el dia mirant la tele, no? O mirant anuncis. Una mica de tot. Sí, una mica de tot, no? Però també hi ha bastanta teoria, però molta pràctica. Aquest any hem fet alguns anuncis ja nosaltres.
Ah, sí? Sí, bueno. Home, doncs escolta, ja portareu algun, no, aquí? Sí. O algun dia ja tocarà parlar-ne. I tant. Per cert, aquest anunci de Voldem que estàvem parlant ara està dirigit pel Jaume Balagueró, no?
Sí, sí, sí, ara es porta molt això d'agafar directors així coneguts per dirigir l'espot, perquè li donen també les seves característiques que aporten les pel·lícules. Sí, com el Cache 7, no? Sí, del Bigas Luna, sí, del Cache 7. Cache 7? Sí, sí, sí. Que hi ha una parella que s'estan allà enrotllant en una taula i després apareix el noi amb el Cache 7. Aquell anunci del Bigas Luna? Sí, sí. Ostres, quina sorpresa, no ho sabia.
En fi, alguna cosa més sobre aquest anunci del Voldem doble a Malta? Doncs sí, bàsicament que intenta que el consumidor es senti un plaer de veure... Hosti, soc diferent, m'agrada consumir aquesta cervesa, estic orgullós de ser consumidor...
I també que el doble o res, que veus comentat al final de l'espot, juga també amb l'elaboració que té la voldam, que es fa amb doble malta, i juga amb aquest nom. I qui l'interessi, que sàpiga que la cançó es diu Come on People, del grup Pulp, però que com bé es fa la publicitat...
Per no haver de pagar drets, moltes vegades es fa una versió, que en aquest cas és del grup bus. Doncs mira que jo conegui aquesta cançó de Common People, cosa que per l'altra banda m'agrada molt també, i no l'havia associat gens a l'anunci de Voldem, eh?
S'intenta fer una adaptació perquè s'adapti més al que busquen. Doncs mira, la pròxima vegada que veiem l'anunci, hi fixarem la cançó, a veure si és la mateixa, que segur que sí, perquè sirvíeu vosaltres, que aquest Common People de Polk.
Per cert, que tu ara parlaves, Pol, de l'eslògan aquest, no?, del doble o res. De fet, Anna, l'eslògan és una cosa important, no?, dins del món de la publicitat. Sí, això mateix us volia parlar avui, perquè dins la nostra petita secció us volem parlar també d'algun aspecte relacionat amb la publicitat.
Avui, doncs, volem inaugurar el reclam parlant sobre els eslògans de les marques, perquè molta gent utilitza el terme eslògan, però pocs saben realment d'aquest tracte i com ha de ser un bon eslògan. Doncs comencem per aquí. Què és un eslògan? Un eslògan és un lema publicitari que serveix per resumir una idea,
i té l'objectiu de captar l'atenció del públic. Però no qualsevol frase es pot agafar com a eslògan, sinó que ha de complir un cert requisit. Ah, sí? Vaig a prendre nota perquè ara farem un eslògan. Podríeu portar la campanya de publicitat de la penya del morro, vosaltres? A veure... Podria fer alguna cosa. Mireu-nos-ho, mireu-nos-ho. A veure, digues, què ha de tenir un bon eslògan? Un eslògan ha de ser fàcil de recordar, és a dir, ha de ser simple i breu. Sempre Coca-Cola.
Sí, home. Però no es poden fer llargues frases perquè l'endemà, si no, ningú se'n recordaria. Clar, exacte. Això és essencial. Clar, no pots dir Coca-Cola, esa bebida que te gusta tanto para ti, los tuyos. No, massa llarg. No te'n recordaries. Clar, massa llarg, és veritat. Mira, breu i curt, molt bé, què més? I alhora ha de ser persuasiu. És a dir, ens ha de venir ganes de comprar aquell productor servei. No ho sé, ara com Nike ja es duït, doncs...
És un eslògan molt dinàmic i que et vénen ganes, doncs, ja has duit. Comprar-lo. Ha de fer-ho, no? Sí. Perquè posar, per exemple, Nike, compra-lo. És massa evident, no? Massa evident. Sí, una coloria. La panya del morro, escolta-la. Això ja no es porta, no? És com molt... S'ha de buscar alguna cosa més original. Clar, però hi ha molta publicitat, el que passa, clar, que és... No t'ho pots perdre.
Vine a veure-ho, no? Vine ja, compra i tal. Aquest tipus de publicitat, diguem que no està complint aquests paràmetres, no? Els eslògons aquests? Bueno, a vegades també depèn de la marca i del target que va dirigir. De les persones a les que es dirigeixi.
Depenent de a qui et vulguis adreçar, hi haurà un punt d'exigència més gran o més alt. Algunes coses colorant més... Sí, a vegades necessita ser més directe i dir compra-la o vine i no tan rebuscat. També depèn de cada marca. No és que tenen menys diners per pagar publicistes. Això també potser intervé. Però, en el fons, ha de lligar amb el concepte de la marca. No pots fer un bon eslògan, que estigui molt bé, sigui molt breu, sigui molt persuasiu, però...
que no tingui res a veure i que no transmeti els valors de la marca. Val, d'acord. Per tant, és important l'elecció d'un bon eslògan. Hi ha marques que ho han fet molt bé, com per exemple, què us ve al cap quan us dic Mediamark, per exemple? Home, que jo no soc tonto. Molt bé. Bona, bona, bona. També és bé, també és bé. Sí, sí, sí. Ah, clar, clar, està bé, hosti, que fort. M'agrada, m'agrada això. A veure, aquesta, Red Bulls.
Sí senyor, és veritat, clar. Ara us ho posaré una mica més difícil perquè veig que el nivell es boqui. Sí, veus que aquí estem amb l'altra tele, no? Sí, Nokia.
Home, aquest sí, eh? Eh, Jordi? Bueno, ja va, connecting people. Connecting people, Nokia. Gent que es connecta, no? Perquè moltes vegades, com dius tu, just do it, Nokia, connecting people, venen en anglès, no?, aquests inputs. Per què no els tradueixen? Bueno, perquè potser dona més prestigi, no?, si és en anglès, a vegades. I perquè la traducció potser quedaria més banal, no? Per exemple, perdria valor al posar-lo en espanyol. Nokia, connectando gente, no sé...
Ara que dieu això, us vaig a posar un compromís que no ho sabíeu vosaltres, ni jo tampoc, però nosaltres tenim una promo de temporada a la penya del morro que està feta mitjà en anglès. A veure què opineu, vale? No. Per guanyar prestigi.
Tu seva a Radio Dustburn. Què fa? Vostè m'ha dit que volia ser com a internacional. No, jo no l'he dit, això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro.
En fi. És potser mal entès, no? Aquest concepte que l'anglès et dona prestigi però mal entès. No, però aquí heu fet una cosa que està molt bé. I el que heu fet és jugar amb l'humor. Normalment, si provoques el somriure, sempre el somriure també crea record. I el record. Molt bonic. Molt bonic, molt bé. Molt bé, Pal. Contractat, Pal, per tota temporada ja. Gràcies. Molt bé.
Bueno, era una broma, era un joc, però mira, ara et deixo els eslògans en anglès, recordar de la falca aquesta que teníem. En fi, alguna cosa més sobre els eslògans, Anna? No, doncs que ara el Polo es parlarà d'alguns dels més coneguts. Ah, eslògans més coneguts. Què us agrada conduir a vosaltres? Bueno, si m'agrada o si sé conduir. Ja sé que no en saps de conduir, però... No massa, no massa. Només volia fer broma aquí...
Volia parlar de l'eslògan de BMW, del t'agrada conduir, el mític t'agrada conduir, que tothom recordarà a finals dels 90. Va venir de la mà d'un dels millors publicistes d'Espanya, que potser hi ha gent que no coneix gaire aquest mundillo, però li sonarà, que es diu Toni Sagarra, que és el mentor d'Aristo Mejide. Ah, sí? Sí, sí. Aristo Mejide va treballar amb ell, eh? Sí, sí. I, bueno, doncs,
Les característiques que té van trencar amb tota la publicitat que s'havia fet fins llavors. No es mostra el producte, que és el cotxe. És veritat. Jo no sé si tothom el té en ment, però bàsicament és l'eslògan. Bàsicament fa referència a allò. Exacte. El eslògan és aquest, eh? Sí.
Clar, i ja està, no té més, perquè no es veu el cotxe com dius tu, la càmera, no? És un plano des de l'interior, on es veu el braç per fora i va movent-se amb l'aire, no? I tot plegat. Sí, i per exemple, una cosa tan senzilla és tan positiva que ha provocat, doncs, va provocar en el seu dia i segueix moltes vendes. I és que a vegades, quan vols vendre un producte que costa tants diners, no hi ha prou en dir...
en ensenyar els seus caràcters tècnics perquè potser no és suficient, has d'anar a l'emoció, que és el que... A l'intangible, no? Sí, a l'intangible, és el que he anat a buscar aquí. I també cal dir que al principi el Toni Segarra va presentar aquesta proposta, però li van rebutjar, li van dir que no... No estaven des de fora, des d'Espanya sí que el recolzaven, des de fora no...
Deien que no, que això no ho veiem viable per fer un anunci i que mira, al final li van fer cas i va acabar triomfant. Sí, però amb els anuncis d'automòbils passa molt, no? Que el que venen no és una idea, no és el cotxe, sinó que venen com una emoció. Sí. Una experiència. Una experiència, no? És molt curiós. Perquè potser les característiques tècniques del cotxe ja les sap més o menys tothom i sempre solen ser les mateixes, per això volen anar més enllà.
I posar-se a la tele. Sí, aquí bàsicament el que volien era dir som exclusius, tenim prestigi i aquest cotxe et pot donar molta capacitat per gaudir conduint. Home, aconsegueix moltes coses, no? Aquest eslògan, el té gust a conducir. Sí, sí, sí. Que associis aquests valors a la BMW i han passat molts anys i la gent encara encara sembla recordar-lo. Sí, sí, i tant. I tant.
Bé, avui s'han retirat una mica el temps a sobre. Per tant, haurem de deixar-ho amb l'últim, perquè jo lo valgo, Anna, el comentes i deixarem aquí la secció. I les curiositats les deixem per la setmana que ve, si us sembla. Perquè jo lo valgo també, un altre anunci i una altra campanya mítica de la publicitat del nostre país.
Doncs sí, el Porqué yo lo valgo, que tots alguna vegada hem dit, en alguna circumstància o altra, doncs aquest any celebra el seu 40è aniversari. Què dius ara, tan antiga és aquesta campanya? Bueno, la campanya no, però la mítica frase va aparèixer als anys 70, durant una època on van sorgir molts moviments feministes i reivindicacions a favor de la dona. Aquestes van començar a utilitzar el nema Porqué yo lo valgo, i que l'Oreal va adaptar a la seva marca l'any 1997. Mira, tenim l'eslògan, si volem el podem escoltar. Porque nosotros lo valemos.
Molt bé. Porque nosotros lo valemos, eh? Sí, també s'ha anat adaptant a porque nosotros lo valemos o porque tú lo vales i s'ha arribat a traduir a més de 40 idiomes. Déu-n'hi-do. I avui en dia no hi ha cap dona o home que no hagi pronunciat la mítica frase de porque yo lo valgo o napol, segur. Algun cop, algun cop. Tampoc s'ha esmerat massa, no, a canviar-lo en tot aquest temps de porque yo lo valgo o porque nosotros lo valemos? Bueno, perquè veuen que funciona i fan petites modificacions, però...
Jo crec que la clau de l'èxit d'aquest eslògan és que la gent l'ha portat més enllà de la pròpia campanya publicitària. És a dir, que en diferents contextos s'utilitza... De la vida quotidiana. Sense que necessàriament pensis en el sabó o en la crema, quan diguis, perquè jo la valgo, saps? Això és difícil.
I això és difícil, jo crec que per això s'ha anat mantenint al llarg dels anys. Molt bé, doncs, nois, moltes gràcies per venir. Bé, dic nois en global, però Anna i Pol, merci per venir avui primer dia. Podríem acabar sempre la secció amb una cançó, no?, del món de la publicitat, per exemple, així ens podrà ajudar a acabar el programa i tot plegat. En fi, merci, eh? Un aplaudiment pel Pol i la Nació, ho fem molt bé.
Gràcies. Gràcies a mirar la publicitat amb vols diferents. Ara que veig cada vegada l'anunci del Vol d'en doble Malta i veig anuncis de cotxes, pensaré, mira, com el que van dir el Pol i l'Anna. Que vagi bé. Fins la setmana que ve. Bona tarda. Adéu. Moltes gràcies.
Dos minuts i arrem a punt de les set de la tarda. Ho hem de deixar aquí. Us deixem amb la informació de Sant Just, l'informatiu vespre dels Sant Just Notícies i la Carme Berdoi. Fins demà a les cinc. Que vagi bé. Gràcies per escoltar-nos.
Fins demà!
Fins demà!