Catalunya Informació. Els esports. El Madrid juga aquest vespre a les Champions al camp de Liverpool sense vell, que també es baixa pel Clàssic. Tampoc jugarà Ramos, que és dubta per dissabte. L'Atlètic de Madrid s'enfrontarà al Malmo. El Barça ja treballa en el Clàssic de Lliga, on podria debutar Luis Suárez. I el Tour de França 2015 aposta per la muntanya i les Llambordes i rebaixa el nombre de quilòmetres de contrarrellotge. Com a novetat, la penúltima etapa tindrà final en alçada a l'Alpe d'Huez abans de l'arribada a París.
I el temps avís per fortes ventades al nord de l'Empordà i a moltes zones del sud. També per mala mar a la Costa Brava. Aquesta nit serà força més freda. Demà farà sol i el vent s'encalmarà.
A la penya del morro estem molt contents perquè ja hem arribat al programa 1.500. És per això que us convidem al programa especial que farem el diumenge 26 d'octubre a Sant Just, al carrer d'11 a 2 del migdia, a la plaça Jacint Verdaguer, al costat de Can Cardona, en una carpa melona. Amb els enjustencs Clara Segura, Lluís Canut i la participació de col·laboradors i excol·laboradors que han passat durant aquestes set temporades per les tardes de Ràdio d'Esverma.
La penya del morro, programa 1.500 a Sant Just al carrer. Un programa de carrer. Aquest final no m'ha agradat, eh? El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar.
Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio TASFEM 98.1 Ràdio TASFEM
La pella del morro, un programa amb més morro que pella. Què tal? Bona tarda, Sant Justi, gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech, que és d'ara i fins i tot el vespre. Això és, què vols que sigui? Doncs la pella del morro.
Avui el programa, com cada tarda, amb la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook. Què tal, Cristina, com estem? Avui tens un micròfon diferent, no? Bona tarda. Sí, me l'he canviat. Bona tarda. És el vermell. És el vermell. A més a més també, jo és l'única ràdio que la conec. Perdona, ja començo el programa així. És vermell, que és blau. Però que té... Home, Andrea Bueno, els de les informatives. Com estàs? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
No, anava a dir que és la primera vegada que veig uns estudis de ràdio que tenen micròfons de diferents colors. O sigui, les escumes, això la gent no ho sap, però les escumes que ens permeten, o sigui, que no em volia així d'aquesta manera, són... Ni feia. Exacte, pa, pa, eh? Que queden una mica en l'aire i retenen...
en la seva qüestió tècnica, que no em posaré a explicar ara, però que tots ja coneixem perfectament, són de diferents colors. Hi ha una que és de color verbella, n'hi ha una que és de color groga, n'hi ha una que és de color blava, n'hi ha una que és verda, però que era blava abans, de la gastada que està. En fi, són les escumes de la penya del morro. És clar que sí.
De la penya del morro de la ràdio, després. Perquè sí, ni que vinguéssim aquí amb l'escuma nostra de casa i ens l'apuréssim. Que podria ser, també. En fi, avui el programa... Sí, deixem aquesta musea, que m'agrada, perquè és com un circ, avui. Tindrem a la Clara Nervió, de la revista Time Out...
També connectarem amb Oxford, amb el Pau Marcos, que ens enviarà la seva crònica setmanal a la seva secció Mama, estic bé. I també tindrem la Montse Ferraz de l'Espai Essència. Avui parlarem de pares i fills. Avui té un tema espinós.
I a la segona hora, l'educació canina amb la Roser Arcs, les aplicacions mòbils amb Eric Comar i què passa al casal de joves amb el Sergi Arrada. Tot això, aquesta tarda, a la penya del morro. Un programa amb més morro que penya. Ai, què està patxant aquí? Cap on anem? Cap al trending topic, ja. Gràcies.
Bé, Cristina, avui el més comentat a Twitter diuen les males llengües que poca cosa avui hi havia, no? Cristina, l'has passat una mica... Canutes. No, i que tampoc les notícies eren molt suculentes, no? Hi havia molta txitxa. Per ser, ara que dic això de Canutes, més complicat el tema, aquest diumenge tindrem la presència de Lluís Canut al programa especial 1500 de la Penya del Morro. Segur? Bé, ara que dius això de segur, també tenim la clara de segur...
Com ens ho fem venir bé per parlar de nosaltres. Home, ja que fem 1.500 programes, després de diumenge ja no us donarem la tabarra, perquè farem el 1.500. Bé, atenció, perquè com dèiem, avui el més comentat de Twitter és Nicolás. Per què? Doncs perquè s'ha declarat el secret el cas de Nicolás, el jove de 20 anys que va fer caure a tothom que tenia diferents càrrecs en la política espanyola. A veure, explica'm aquest cas, perquè és un noi de 20 anys
que a través de fotomuntatges s'havia fet creure que no eren fotomuntatges. No, fotomuntatges no, eren fotografies amb gent coneguda i famosa. Com, per exemple, José María Aznar, no? Sí, entre altres, també el rei Felip VI. Ah, Felip VI. El rei Felip VI. Hi ha un munt de personalitats al món de la política, entre altres. Havien sortit un munt de fotografies a internet amb grans personalitats, com diem, de l'estat espanyol, i aquest noi sempre al costat.
Sí, jo crec que és una mica com el fenomen fan, no?, que et fas ara aquesta autofoto, no?, d'ell, amb personalitats del món de la política i ben vestit, això sí, no? Doncs va utilitzar aquest tipus de fotografies per... Perdó. Per acostar-se, doncs, a determinats events, a esdeveniments, i també, doncs, suposo que per anar i gaudir de diferents menjars en restaurants, dient que anava algun representant del govern... Però aquest noi qui és, en veritat?
Un noi normal. És com si un jove de Sant Jusara que té 20 anys decideix fer-se fotos i començar a fer-se passar com si fos un càrrec de la política. Però en veritat de què treballes? Té alguna ocupació? Ho acreditava d'alguna manera? En fi, aquest és el fenomen que ha passat avui. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Ja ho hem explicat, no?
Sí, hi ha una cosa, i és que en un dels seus viatges, quan aquest noi va anar a menjar a un dels restaurants, fent saber que aniria una persona important d'amic de la realesa i també del món de la política, hi havia un policia que l'acompanyava. En aquest cas, hem sabut avui que aquest policia municipal, que apareix en aquest vídeo que comentava en aquesta situació, finalment perdrà el seu lloc d'escorta a l'Ajuntament de Madrid. Perquè l'ha deixat passar.
Bé, la gent a Twitter diu, per exemple, a més mídia, insisteixo, anomenar impostor al petit Nicolàs, que és com ja es el coneix a Twitter i a les xarxes, és una distracció, és un noi precoç al món dels lobbies. Un altre comentari, és l'Israel Obeda, diu, quan més llegeixo al petit Nicolàs, més flipo, i no sé si és un estafador o un geni precoç. I la Maria diu a Twitter, molt fan de Francisco Nicolàs, que és com es diu aquest noi. En fi, gràcies, Cristina. Anem cap a les notícies de Sant Just.
Les notícies de Sant Just amb l'Andrea a Buenos Aires per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Comença la implantació de les zones de velocitat limitada a 30 km per hora al nostre municipi. Quines són aquestes zones i quins carrers estan regulats a partir d'ara on només s'hi pot circular a 30 km per hora com a màxim? D'aquí uns moments ho sabrem en aquest espai. Sobre música.
I també parlarem de Can Ginestà, perquè aquesta presentació... Aquesta presentació tarda. Aquesta tarda es presenta a Can Ginestà el llibre Cuina amb fruites, de Miracle Serra i Joan Tarragona. Sube música. Les notícies de Can Ginestà, amb l'Andrea Buenos Aires, per estar ben informat de tot el camp.
I abans de tot això, hem de parlar d'aquest seguiment majoritari a l'Institut de Sant Just, de la vaga d'estudiants de tres dies convocades arreu de l'estat espanyol. A veure, sí, aquí ja tenim el d'estudiant relaxant-se a les moreres de Can Ginestà, fumant i bevent aigua i bitxí català. Què?
Que són joves, encara. Bueno, per gent que fuma i és jove. Els va batxillerat. Deuen ser el segon, estan a punt de marxar, ja. Uns 260 alumnes de tercer i quart d'ESO, primer i segon de batxillerat, s'acunden aquesta prostesta. És una vaga per protestar contra l'Alomse i l'ALEC i també les retallades en educació. Andrea, bueno, que no va anar a l'Institut de Sant Just, però bueno, una altra, té més informació. Sí.
Doncs segons fons del centre, d'uns 330 alumnes de tercer i quart d'ESO i primer i segon de batxillerat, uns 260 han secundat la vaga avui. Els sindicats estudiants han convocat aquesta protesta aquesta setmana, de tres dies, en concret ahir, avui i demà, però la majoria d'alumnes de l'institut han decidit secundar-la únicament avui. La vaga de tres dies... Per què? Per què?
perquè no volen perdre classe, m'imagino. Tot i que els de quart d'ESO han demanat dos dies de vaga. I ens ho van dir, de fet, el Dani Martínez i el Joan Chirivella, que són dos dels al·legats de les quatre línies que hi ha a quart d'ESO a l'institut i que són col·laboradors del programa, que l'altre dia ens van dir que lluitarien ja per tenir dos dies de vaga en lloc d'un. Això està bé, no? Els de quart d'ESO fan dos dies i la resta d'instituts fa d'un.
Sí, poden explicar com els han utilitzat o com s'ha manifestat d'alguna manera en aquests dos dies. Divendres vindran i ens ho explicaran. Doncs aquesta vegada tres dies, convocada pels sindicats estudiants, s'ha organitzat per votar contra les retallades a l'ensenyament públic, contra el copagament del batxillerat i la formació professional superior i per rebutjar el decret de privatització a la universitat.
Els estudiants reclamen també una educació pública digna, laica i gratuïta des de l'escola infantil fins a la universitat, amb beques dignes i que arribin a temps, ja se sap que a vegades es retarden. Dignitat, dignitat, d'on de tot? Sí, i a més demanen també la dimissió del ministre d'Educació, José Ignacio Bert, impulsor de la LOMSE. Ha dimitit ja o no?
No, que jo sàpiga. La vaga durarà unes hores més. El Gallardón va trigar. Què? En aquest país es dimiteix. Sí, el Gallardón ho va fer fa uns dies. L'únic per això. L'únic, d'acord. Però aquesta pregunta ara és tan mal fet. I no va dimitir. Es va apartar sotilment. No és el mateix. No deixa la política, a més a més, tampoc. Ni el seu sou. Se'l va veure l'altre dia passejant, el Gallardón, que va haver-hi unes imatges, amb el seu gos, pel retiro, no sé on era. Com un ciutadà més...
Molt bé. Igual que tu, que jo... Sí, sí, amb el mateix sou, sobretot. Igual que nosaltres, que estem aquí, igual que nosaltres. És que és veró que jo us doni i veurem a mi i dir... No sé qui és més igual que l'altre. De tu a tu. Sí, Andrea. Doncs també demanant la dimissió de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, amb les respectives retirades de la LOMSE i de la Llei d'Educació de Catalunya. Però ha dimitit ja, Irene Rigau? Sí, també, també, home. Avui dimiteixen tothom. O sigui, si no ha dimitit, la protesta continuarà encara unes hores més aquí.
I els de quart d'ESO de l'Institut demanaran més dies. Molt bé. Bé, camiem de qüestió. Parlem ara de les zones de velocitat limitada a Sant Llurs d'Esvern, a 30 km per hora. 30, Michael, 30, Michael.
Sí, efectivament, l'Ajuntament ha iniciat els treballs de senyalització de les zones 30 en algunes zones del municipi. Zones, zones, zones, zones. Per si no ho ha quedat prou clar, són zones. Aquesta actuació s'inclou en el Pla Municipal de Mobilitat Urbana. Andrea, bueno, que a vegades va caminant i no supera tampoc els 30 quilòmetres. Per respecte als altres vianants, té més informació de tot plegat. Podria fer-ho, però no ho vols.
Doncs aquestes zones del municipi són els barris sud, centre i nord, la Miranda, les bases de Sant Pere i Modulell, la zona Cervantes-Sagrera i el barri de la Plana-Vellsoleig. Quins carrers són concretament? Són zones. Són zones? Són de la zona, no? Sí, exacte.
Molt bé, hi ha molt. Hi ha matisos. Pots tornar a repetir les zones, per favor? S'actuarà en aquests barris. No vol dir que tots els carrers siguin de zona 30. Val, val, d'acord. No, no, jo ja estic ja a l'expectativa de veure quins carrers són els que, a partir d'ara, podries anar a 50 km per hora i ja fan anar a 30.
Sí, algunes artèries, cal destacar que algunes artèries principals, com ara, no sé quin carrer concretament... La vingua indústria. Tu vingues a la vingua indústria, 30 km per hora de la gent i tenen retencions d'esperació. Els avanço jo caminant.
Si fa baixada, eh? Si és pujada, no. Avinguda Indústria i Rambla de Sant Jús tot a 30 km per hora. Jo ho faria, eh? Jo ho faria. Sí? Sí. Sant Jús, lloc de pau, lloc de tranquil·litat. Si arribes aquí, frena el cotxe. És una mica el missatge. La gent no sé si ho tindria tan clar com tu, eh? Pels conductors com a mínim. Jo sí, jo a tot el poble a 30 km. Mira què et dic. Tranquil·lament, clar.
Doncs actualment Mas Lluí és l'única zona 30 de Sant Just. Aquesta actuació s'inclou en les directrius del Pla Municipal de Mobilitat Urbana, que proposa la limitació de velocitat a 30 km per hora a les zones residencials de Sant Just. Tot i això, com dèiem, la restricció no serà tan exigent en les artèries principals de circulació per tal de no perjudicar la mobilitat global del poble.
L'objectiu d'implantar aquesta mesura és una millor pacificació dels carrers de les zones residencials i afavorir altres formes de mobilitat com ara caminar o anar amb bicicleta per Sant Just. Quan coneguem els carrers, per favor, feu-nos-ho saber, que ho comentarem.
Jo dic una cosa, el de pujar cap a la plana Vells Solets, com sigui a 30, és que se't mor el cotxe, eh? No puja. Se't cala, no? Aquell que va per cap mèl·lic, vols dir? Sí, sí, sí. Home, sí, depèn de quin, i aquí al carrer de la Creu del Pedró, al Canigó, fins allà, clar, també. Imagina't, pujant cap amunt amb el cotxe a 30 i aguantant i no superant-la el límit. Pujem primera, Cristina. Primera o segona, segona com a màxim, i si no...
no et carregues el cotxe. Els cars de coixinets quanta velocitat poden agafar? Milers de quilòmetres. 30, sí. Són que arriben a 60. Bueno, en fi, camiem de qüestió i parlem ara... Home, però això s'haurà de parlar amb la gent dels cars, que justament aquell dia es puguin anar més de 30 quilòmetres amb els coixinets que jo.
Bé, em sembla que és 45 quilòmetres per hora, em sembla. Sí? No ho sé, no ho sé. Mira, ara ho dubto. Ara ho dubto. Us truca el just i preguntar-li. Ara l'hi ha d'altre temps. Bé, sí, sí, que segur que té altra cosa a fer que falta el telèfon. Aquesta tarda dic que es presenta a Can Ginestà el llibre Cuina amb fruites. Ara mateix, ara m'agrada. De Miracle Serra i Joan Targarona. No com la capital, la província del sud de Catalunya. No, Targarona. De Cuina Miracle.
És un recull de receptes senzilles que tenen les fruites del temps com a protagonista. Andrea, bueno, que no li calen receptes senzilles perquè és molt complicada a ella com a persona fer més informació de tot plegat. Però m'agrada molt l'Àfrica.
Els plats del llibre són plats de creació pròpia, però també plats típics catalans, que utilitzen fruites i també plats d'altres països, com ara del Marroc. Serra i Targarona van començar fa 3 anys a preparar el llibre, tot i que la feina més intensa s'ha produït l'últim any, i és que totes les pintures que apareixen a cuina amb fruites les ha creat la mateixa Miracle Serra.
A més, cada recepta, això és molt interessant, va acompanyada d'una proposta de maridatge amb vins o caves o cerveses, gràcies a Street Goldstein del celler de Catmata. Perdona, no ho sabia, però jo anava a fer la broma ara de Street Goldstein, segur que tinguis el cap, perquè hi és veritat, no? Sí, exacte. Que fort.
Doncs el llibre Cuina amb fruites es presentarà avui a les 7 de la tarda a la sala Agidor Cònsul de Can Ginestà. Allà a més es podran comprar els primers exemplars del llibre perquè encara no es poden comprar enlloc. I la presentació comptarà amb els autors, òbviament, Miracle Serra i Joan Targarona, la periodista gastronòmica Anna Alós, que ha estat l'encarregada de fer el pròleg, i l'editor de Viena Edicions, l'editorial del llibre, Enric Viladot.
Molt bé, doncs em van recordar allò, muralles, muralles de Targarona. Escolta, una cosa, Andrea, deixa'm dir que... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona... Targarona...
a la gigapanera de la Penya del Morro, que juntament amb Sant Riu Solidari sortejarem aquest diumenge al programa especial número 1500. I per això hem fet aquesta promo tan maca on l'Andrea, que ja aprofito que estàs aquí, ens has ajudat a fer-la. Aquest diumenge a Sant Just al carrer fem el programa 1500 de la Penya del Morro. Podeu guanyar molts regals de la gigapanera que sortejarem amb la col·laboració dels següents establiments.
Els tiquets es podran comprar durant el matí d'aquest diumenge a la parada de Sant Just Solidari i tots els diners recollits estaran destinats al projecte de la fleca de la Casa de la Mujer de Nicaragua.
La penya del morro, programa 1.500.
Cristina, falta algun? No, 22 establiments, Déu-n'hi-do. T'ho dic, segur. Ja el sabí. Però que no coneixes la Cristina. La Cristina, des del començament, estava comptant tot per veure si els havíem posat o no. Sembla que no la coneguis, la Cristina. Escolta, de fet, agraït tots els 22 establiments que han col·laborat amb aquesta gigapanera i que, com ja sabeu, els tiquets es vendran a la parada de Sant Just Solidari. Oh, yeah!
Bé, Andrea, gràcies per això, per la teva col·laboració, també. A vosaltres. M'agrada molt com diu Helmet Dress. Helmet Dress. Pots tornar a dir Helmet Dress, per favor? Helmet Dress. Jo anava a fer com ho faria habitualment, Helmet Dress. No, no, no. Però m'has dit, posa accent en anglès. Clar, clar. Fa el que pugui. Helmet Dress. No, és vestimenta de casc. Es podria dir, l'empresa, també? Sí, també. No, es diu Helmet Dress. En fi, si voleu més informació de les coses que passen a Sant Just, ara mateix a ràdio d'Esvern.com i a partir de les 7, als Sant Just Notícies edició vespre i fins aquí...
Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Buenossi, per estar ben informat de tot el camp.
Passa per aquí, oh yeah. I tot seguit connectem amb la revista Time Out on ens espera la Clara Narvion per parlar-nos d'algunes de les qüestions més interessants de cara als propers dies en la nostra revista preferida d'oci i de cultura. Que, per cert, justament avui, ara en parlarem, reben el Premi Nacional de Comunicació i deu estar allà vestida de gala per anar cap a la Generalitat de Catalunya. Ara parlem amb ella.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? La Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
6 minuts i arribem al punt de dos quartes. 6 de la tarda, continuem en directe i, com us comentàvem, tenim la Clara Narvion de la revista Time Out al telèfon. Clara, què tal? Bona tarda. Hola, que heu fet una mica tard avui? Sí, hem fet tard, perdona'ns. Perdona'ns perquè estàvem parlant del programa 1.500 de la penya del morro que justament farem aquest diumenge sent just al carrer i ens hem... Ho sé, ho sé. Estàvem una mica parlant de nosaltres, endogàmia. Ah!
Que esteu nerviosos? Bueno, en principi no, però no. Ho hem estat. Ho hem estat. És que som molts, eh? Són molts. Perdona, són 1.500 programes després de 7 temporades. Acabem de començar la vuitena i la pregunta que es fa tothom és, Clara Nervion, estaràs allà amb nosaltres?
Doncs és que no sé si podré... Saps què passa, Jordi? Que no es pot fer tot? O m'entero el que passa a Barcelona i ho visc per explicar-vos-ho? O no hi ha manera? Ja ho entenc, per cert que t'hem de felicitar també perquè justament deus estar ja engalanada, emperifollada per anar cap al Palau de la Generalitat de Catalunya d'aquí uns minuts. O no?
Ostres, la veritat és que sí que m'he posat guapa. No ho volia dir, no ho volia dir, però sí. Tranquil·la, ja t'ho dic jo, perquè ja nos conocemos. A veure, Clara, avui rebeu el Time Out el Premi Nacional, nen, el Premi Nacional de Comunicació, eh? Sí, sí. De la Generalitat de Catalunya, que fort. Com és vestida, Clara?
M'he posat un vestidet negre, així com molt senzill. De còctel? Còctel és elegant. El negre sempre és elegant. No, no de còctel, més vaporós. Ui, que tens res filles.
No, no té res, filla, té la pura jardí, és de gasa. Ui, de gasa? Un moment, escolta una cosa, us em adoneu que en aquest programa, pas i el que pasi, sempre acabo tenint aquesta múdica guarreta. Sí, clara, sí, i avui més, perquè et portes un vestit de gasa. Però gasa, què vols dir? Té un forro, eh? Té un forro negre, com per tot, i a l'altre és així que de gaseta. M'estic posant nerviós.
Escolta, us explico coses, us explico coses. Ah, sí, que us explico coses, però, veiem la broma, però, escolta, que ens fa molta il·lusió, cap a quina hora aneu a rebre el premi? A les 7. A les 7, eh? A les 7, hem de ser-hi, hem de ser-hi. Doncs, escolta, a veure si et veiem a TV3, saluda, o alguna cosa. Què, què ho posa de la tele? No ho sé, però, vaja, la Gemma Ruiz, no?, que cobreix els actes culturals. Sí, la Gemma Ruiz sempre... No sé, amb aquells ulls, et mira molt atenta.
Bueno, escolta, anem a la cosa, perquè a Time Out parleu de diferents qüestions aquesta setmana, com, per exemple, les millors truites. Ah, exacte. Hem enviat el Ricard Martín, que ja el coneixeu, perquè sempre se'ns envaporar i a buscar restaurants bons. Sí, és el que menja gratis, no? Bé, pobre baixa tipa, perquè porta una setmana menjant truita. I l'hem enviat a buscar les millors truites, i us recoman un parell de llocs. El primer és l'arim, perdona, les truites,
del Joan Antoni Miró, que és un gran clàssic, i allà hi podeu trobar truites molt variades, com, per exemple, una de croissant de pernil ibèric i una altra de pollastre de curri. Molt bones. I, per l'ocasió, ens han generat la truita Time Out. Ah, hosti, que guapo, no? No ens queixem, perquè el senyor Joan Antoni Miró, que és una celebritat en l'àmbit, ens ha creat la nostra pròpia truita, que és una truita amb ceps i que nida...
Amb una salsa de trufa, que té una bona pinta. Però escolta, i no es va portar en un tàper o alguna cosa? Doncs estem creuant molt els dits perquè ens fa ser un tàper que encara no ha arribat.
Ah, que guapo, home, la truita Time Mal, que és una truita que la pots obrir i hi ha articles a dins i que es poden llegir i coses així o no? Sí, que a vegades fa la sensació que pots llapar les fotografies. Ah, molt bé, molt bonic. Fa la sensació, és falsa, després ja us ho dic. Vale, vale, vale. Bueno, escolta, doncs està molt bé. Més truites curioses? Més truites, sí. Hi ha, per exemple, una que us vull recomandar també, que la fan a un restaurant que es diu Tàctica Berry, que està al carrer València 169. És basc? És...
És navarres, de fet. I fan la típica pizza navarresa que jo no coneixia, que és sucosa. És a dir, que l'ou no està quallat de tot, té seva caramelitzada, i li posen una mica de brou, i aleshores queda...
no tan lligat com una truita a les que estem nosaltres acostumats. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Sí, és una truita que neda en ella mateixa. Hosti, està... Va sucant una mica, potser? Sí, està flotant allà una mica. Sí. Està bé, però és curiós, com a curiós, perquè jo em pensava que a la truita només n'hi havia una. Ara estic veient aquí que m'està omplint un ventall de... Sí, sí, sí, sí. I dos llocs més us recomano. Un clàssic que és el troller, que està al carrer Lluís Companys número 23,
que fan 5 tipus de truites que tenen clàssiques, però que tenen molt bona pinta, que és la de patata, la de carbassó, la d'espinacs, mongetes i paisana. Ah...
que aquestes són com les clàssiques, clàssiques, que un pot fer a casa, però les fan amb un toc veritablement especial. Molt bé, doncs aquestes són algunes de les opcions de truites curioses que es poden trobar per Barcelona. Continuem parlant d'altres articles que aquesta setmana teniu a la revista Time Out, com, per exemple, us pregunto, què fas, què dius? Yes. Ah, tu yes, va, a veure.
Sento una veu que va dir coses pel telèfon i no sé què era. Atenció, m'agrada molt el següent article, que us pregunteu, Barcelona és la millor ciutat del món? Barcelona!
Resposta, no ho sé. Aquest article és una excusa per parlar de... No, doncs saps què passa Jordi, que nosaltres tampoc ho sabíem. De fet vam fer un article fa unes setmanes on animàvem la gent a votar si Barcelona era o no era la millor ciutat del món i vam dividir ítems en els que la gent podia votar el nostre Facebook. Vam tenir 500 participants i n'entres unes estadístiques
que són força curioses. Per exemple, la gent està bastant satisfeta amb temes com, per exemple, la salut, la mobilitat o la cultura. Donat que en aquests tres casos, més del 80%, 85%, 84%, 89%, diuen que les seves expectatives en quant a salut, mobilitat i cultura estan cobertes. Ara, hi ha coses que fallen més. Per exemple... Anem al que falla, a veure què és. Sí, el que més falla és la pregunta que dèiem...
el sou que cobres et permet viure dignament, el 51% de les persones deien que no. Més de la meitat diuen que el seu sou no els permet viure dignament a Barcelona. Exactament, cosa que és absolutament dramàtica, perquè aquesta per mi és la més dramàtica, veureu que ara us n'explicaré una altra, però aquesta realment és greu, perquè dius, ostres, és que vol dir que no és que ens engin de retallar amb coses com anar al teatre més o menys, o com sortir a sopar més o menys,
És que no et permet viure dignament. És que jo crec que a la millor ciutat del món tu pots viure dignament amb el sou que cobres. I Barcelona, si més del 50% de les persones que han opinat en aquesta enquesta que ha fet el Time Out diu que no, ja Barcelona ja no és la millor ciutat del món. Sí, exacte. I amb una pregunta tan clau, perquè també us volia comentar que, com ja es veia venir...
La gent també ha respost que no a la pregunta de si et trobes còmode amb el turisme actual. El 61% ha respost que no, que no es troba còmode. Però això és una cosa que t'ho pots saltar, no? Perquè dius, bueno, en vez d'anar a viure al centre de Barcelona, me'n vaig a viure a un altre barri, a Les Corts, a Sants...
a Horta, i pots estalviar-te una mica aquest tema, no? Sí, però vaja, l'altre dia vaig estar, per cert, al carrer, mira, aprofito per dir-ho, al carrer Blai, al Poble Sec, o sigui, allà tota la gent que hi havia era de fora, eh? O sigui, no hi havia, hi havia... Ah, doncs mira, encarga el carrer Blai, si vas entre setmana encara trobes locals. Vaig anar un diumenge a la nit, sí, però vaig veure que tota la gent que estava a Terrasseta era molt... Dry Town, que li diuen ara, al Poble Sec. Bé,
Bé, jo sempre us ho dic que visc aquí al Born, al costat de Santa Catarina, i realment poso un peu al carrer i no parla de creuar-me bicicletes de turistes, manades de turistes, amb altaveus, amb micròfons, amb cotxets d'aquests... Correcte. ...insuportables. Jo vi que sants i encara em salvo una mica, eh? Tu sabes una mica, Jordi, sí. Jo sí, jo sí. Però vaja, en fi, alguna cosa més sobre aquesta enquesta que heu preguntat? Bé, després hi ha coses més positives, com us comentava, per exemple, el 75%...
diu que quan torna de nit a casa està tranquil i no pateix. Hi ha molt bona percepció dels barris, també, donat que el 80% diu que el seu propi barri troba de tot.
no necessiten un altre barri per comprar. I també el 80% de les persones també diuen que poden sortir a sopar bé i a un preu raonable. Molt bé, doncs aquestes són algunes de les enquestes. La pregunta, Barcelona és la millor ciutat del món que han fet a la revista Time Out. I continuem per acabar... Tot és que això ho podríeu fer a la Sant Just també, eh? Ah, ah, mira, que ens dones idees. Perquè, per exemple, aquesta pregunta de... és interessant, eh, això a Sant Just de...
El teu barri ho tens tot? Podríem preguntar, el teu poble ho tens tot? No ho sé jo, no sé jo què sortiria. Mira, ens ha donat una molt bona idea, ja ho penjarem al Facebook en algun moment que podem. Això ho teniu penjat, no?, perquè potser ens inspirem. Ja l'hem de penjar en aquesta, però...
T'ho envio amb un PDF. Amb un PDF. Escolta, passem en un PDF, per favor, a les preguntes que veig, això. I així que no ho copiem, homenatgem Timeouts, eh? Que això és una cosa que m'agrada molt. Els homenatges. Per què dir-li plagi quan és un homenatge? És l'altra pregunta que jo us deixo també a vosaltres perquè la feu en un altre article. I acabem parlant de la revista Timeout dels 48 Open House. 48 hores Open House. Què vol dir això? Cares obertes 48 hores?
Sí, això és una iniciativa que arriba el seu cinquè any a Barcelona. L'any passat van passar pels diferents edificis 50.000 persones i es tracta que 170 edificis emblemàtics de la ciutat, que normalment romanen tancats, s'obren aquest dissabtec diumenge. És a dir, 48 hores podem visitar edificis ben estranys de forma gratuïta. Per exemple, tens alguns d'aquí? Sí, de fet us n'hem portat uns exemples. Abans us volia explicar una coseta petita, que és que
inevitablement amb aquestes coses massives, multitudinàries, hi ha cues. És a dir, és difícil no menjar-se cues. I aquest any hem fet una cosa més o més qüestionable, que pots pagar 50 euros pel cap de setmana o bé 35 per un sol dia i no fer cues. És a dir, hi haurà la cua dels que han pagat, que és inexistent, i la cua dels que estarem de peu dret intentant veure aquests edificis gratuïtament.
Clar, molt bé, està bé. Bueno, es pot triar les dues coses, cadascú ho escull. Aleshores, si voleu, us dic un edifici de diversos barris que podeu anar a visitar. A veure. Per exemple, a Ciutat Vella hi ha l'Hotel Park, que és un hotel que és bo, que és preciós, no sé si és un hotel exactament aquest, no tinc la descripció.
Però, bueno, hi ha de tot. Per exemple, a les Corts es pot visitar de forma gratuïta el Museu del Monestir de Pedralbes. Ah, molt bé, molt bé. Sí. A veure, això et cau a prou de casa, eh? Sí. Home, no tant, perquè... Home, si viques a Serrià el Pedralbes, sí, jo viques a Sants. Però espera't, que tinc una cosa al teu barri, també, Jordi. Ah, a veure. Perquè a Sants Montjuïc podeu visitar l'antiga fàbrica Casa Ramona, que em sembla que és... Sí. Que és com un edifici molt emblemàtic, també, i es pot visitar per dins. En visites guiades i el més bo de tot és que hi ha arquitectes...
que t'acompanyen a fer la visita i t'expliquen una mica la seva història, l'arquitectura, etc. Aquí a Sant Just no hi ha cap casa, no?, que s'assumir a l'Open House. No ho he vist jo. Sé que hi ha poblacions, per exemple a Vilassada hi ha el Teatre de la Massa que es pot visitar, i a Santa Coloma hi ha el resident de Turribera que també es pot visitar.
Molt bé, doncs aquestes són algunes dels edificis que sobren durant aquest cap de setmana, ja ho hem fet algunes vegades, els arquitectes i la gent que li agrada l'arquitectura estan com a locos, eh? Vull dir, aquest cap de setmana vol anar a tot arreu. En fi, ho dic perquè tinc un amic que li passa. Clara, moltes gràcies per haver-nos atès una setmana més i ens retrobem dimecres que ve i moltíssima, moltíssima sort per aquesta tarda, vespre, a les set, que us donen el Premi Nacional, que jo estic m'agrada molt dir-ho, el Premi Nacional de Comunicació. Ja, fa com bé, no?
Premi Nacional de Comunicació. Podríais ser el presentador, eh, tu, Jordi? Doncs clar! Jo crec que el Roger de Gràcia i l'Albert Om, que sempre agafen gent amb una mica més de... de popularitat i de queixap. Jo el mi faria per un preu mòdic, eh? O sigui, jo el mi faria...
Premi Nacional de Comunicació a la revista Time Out amb Clara. Bravo! Bravo! Com m'agrada ser el pallasso, eh? Sí, sí, per això no sabíem la penya del morro. Clara, gràcies i que vagin molt bé. Bona tarda. Moltes gràcies, nois. Adéu!
5 i 38 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro. Mireu, tenim un problema i és que per espai no podem posar el mama estic bé perquè se'ns tira el temps de sobre i com que és una... Bé, que no s'enfadi ara ningú, eh? Com que és una secció gravada, perquè clar, la fa el Pau Marcos des d'Oxford...
Bàsicament perquè la seva mare vegi que està viu i està bé amb les coses que passen, la seva mare tampoc no li ve d'una estona. Per tant, la posarem més tard al programa o demà. O demà. En fi, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments a l'Espai Essència parlarem de l'art de ser pares. I ho farem amb la Montse Ferrat i una convidada molt especial que també és tallerista d'Espai Essència aquí a Sant Just d'Esverc. Fins ara mateix a la penya del morro.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, sóc originals de mena. Ràdio Tospet, 98.1 Ràdio Tospet, 98.1
Peus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la Freqüència Modulada.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tesfet 98.1 Ràdio Tesfet
Fins demà!
Doncs ja estem amb la nostra cita setmanal, amb l'Espai Essència, amb la Montse Ferraz al capdavant. Montse, què tal? Bona tarda. Espera, que no tens el micròfon obert una setmana més. Què tal? Com estem? Ara sí. Bona tarda. Ja em trobava com una mica buida, jo. Pensava que alguna cosa passa. Bona tarda, bona tarda. El micròfon no el tenies encès. Que moltes vegades també ens passa a la nostra vida. Ara farem una metàfora potser una mica pillada perquè parlem i ningú n'escolta.
Sí, sí. Ens sentim una mica sols. Cada setmana amb la Montse ja sabeu que parlem d'aquest benestar personal, d'aquest com sentir-nos millor amb nosaltres mateixos a través de diferents pràctiques, perquè hi ha molts camins que porten a Roma i a sentir-se bé amb un mateix. I aquesta setmana ens portes una convidada molt especial.
Bé, nosaltres anem... Hi ha molts camins i hi ha també la imatge de l'escala i anem pujant graons. També, també. Llavors, com que els temes són molt amplis i el benestar inclou el nostre prop i el de l'entorn i, com no, l'espai de la família. Per tant, avui he vingut...
amb una de les grans col·laboradores d'Essència i que treballa molt en temes de família. I al programa d'avui li direm una cosa així com l'art de ser pares. L'art de ser pares. Ot Plonc, bona tarda.
Hola, buenas tardes. Buenas tardes, bienvenida al programa. Nos hace mucha ilusión que estés aquí con nosotros hoy para hablar un poco, como dice Monse, del arte de ser padres. Porque en la familia es donde empieza un poco todo, ¿no? Y nuestro funcionamiento que vamos a tener a lo largo de la vida.
Claro, claro. Es que muchas veces pasamos toda nuestra vida intentando resolver traumas de la infancia. Entonces sí que tiene muchísimo que ver lo que pasa haciendo niños. Cuidarse como padres para cuidar de los hijos, ¿no?
Eso. Es que los niños son como esponjas y captan, antes de entender las palabras y el sentido de las palabras, captan todo, nuestras dudas, miedos, juicios, y eso va mucho más allá de las palabras.
Y lo que tratamos de trabajar en esencia en este programa es como fortalecer el vínculo entre padres e hijos, establecer una confianza profunda y una relación basada en la integridad, en la honestidad, en el respeto y en la escucha mutua.
Porque todos estos conceptos que intentáis que se establezcan en esta relación entre padres e hijos, ¿pueden estar modificados por las vivencias que han tenido los padres en su infancia? Sí, sí, sí. Porque muchas veces es que reaccionamos... Yo que hago terapia con niños, escucho y trabajo con los padres y escucho padres que me dicen es que intento hacer totalmente al contrario de lo que he recibido...
y no puedo o cuando estoy frente de una situación o de un problema ya me veo casi en el espejo como mi madre o como mi padre y claro que tiene mucho que ver con eso entonces dentro de este trabajo es como volver a reconciliarse con lo que hemos vivido y tener una conciencia de lo que hemos vivido y de lo que nos influye de cara al vínculo con nuestros hijos
Porque se van repitiendo un poco también los patrones ancestrales incluso de generación tras generación en la misma familia y vamos un poco acumulando a veces cosas que incluso no son propias nuestras, ¿no?
Muchas veces o hacemos igual y repetimos el patrón o hacemos y ponemos muchísima energía para poner exactamente en marcha el opuesto de lo que hemos recibido. Un ejemplo básico, por ejemplo, he recibido una educación muy estricta, entonces yo quiero el opuesto para mis hijos. Pero eso no es autonomía dentro de la educación porque es...
siempre en comparación con lo que yo he recibido. Claro, ya estás pendiente de algo que viene de fuera. Eso es. Que no es uno mismo que está como él mismo cambiando las cosas. ¿Qué tiene distinto este taller comparado con otros que también se hacen referente a la familia y a la relación entre padres e hijos?
Pues justamente con lo que estábamos diciendo, en general, los padres al día de hoy buscan mucha información, leen muchos libros y existen muchísimas cosas que son muy válidas. Lo que pasa es que cuando justamente salen de una...
un taller, una charla con una caja, un poco de herramientas y dicen, eso yo lo tengo que aplicar. Pero a partir del momento de que no lo viven en sí y no tienen una imagen muy clara de que lo que ellos han recibido no lo pueden aplicar. Entonces están como un poco parados al momento de un momento de crisis o un conflicto con el niño. Dicen, ya sé lo que tengo que hacer, pero no puedo. Estoy totalmente bloqueado.
Justamente este taller permite trabajar sobre estos bloqueos y tener una idea muy clara y consciente de lo que hemos recibido y cómo ir transformándolo y hacerlo suyo. Así poder tener una educación y dar a sus hijos una educación más libre.
Bonsa, jo volia preguntar abans un moment, aquest taller, ja estem parlant d'això, quan el feu? No, no, no, això és un taller que nosaltres, no hi ha una data concreta, nosaltres és un plantejament, estem treballant amb nanos, estan vinguent nanos, estan fent classes d'art teràpia, però això són coses que nosaltres estan allà en bloc, però no és que tinguin agendades, vull dir, és un programa que s'està fent, que l'estem treballant, però no és que tinguem exactament una data.
Però jo sí que el que volia comentar és que fixem-nos-hi també que hi ha per un costat repetint patrons, però per l'altre costat repetint paraules. I ell està dient també consciència, consciència, consciència, no? Sí, agafar una mica de consciència del que hem viscut en aquest cas, no?
per tenir eines i mecanismes per poder acceptar-ho i, en aquest cas, intentar fer-ho de la manera correcta i no lluitar una mica en contra del que li pot anar millor al nostre fill, que al cap i a la fi crec que és una mica el desig de tots els pares, fer el millor pel seu fill. De hecho, yo quería afirmar que ahora tenemos más herramientas
que las herramientas que podían tener nuestros padres, por ejemplo, o nuestros abuelos a la hora de confrontar la gestión de nuestras emociones, por ejemplo, o de lo que nos pasa. Y, como dice Montse, habla siempre mucho de la conciencia. Entonces, a mí me gustaría preguntarte sobre esta educación consciente. ¿Qué es, para unos padres, una educación consciente?
Pues es una educación que nos permite actuar como padres libres justamente comparando con lo que estamos haciendo en función de lo que somos y no de lo que hemos aprendido o de lo que imaginamos o de lo que nos han dicho que hay que hacer.
Y es esto, es tener una libertad y una conciencia de cuando actúo con mi hijo de esta forma, no hacerlo como un robot, entre comillas, repitiendo un patrón, pero realmente con una conciencia de lo que estoy haciendo.
¿Y cómo se consigue eso? Porque supongo que debe ser muy difícil para ya personas adultas que tienen unos patrones establecidos quitarse todos esos dejes e intentar tener esa libertad de la que hablas. ¿Hay algún mecanismo o alguna táctica que ayude a tomar esa conciencia a la hora de educar?
Pues primero hay una toma de conciencia, es decir, un deseo profundo, no de culpabilizarse, porque el problema de los padres, y ya siendo madre ya lo sé, el problema de los padres es que nos culpabilizamos mucho,
Cuando hay un problema, cuando nuestro hijo está triste, cuando está viviendo una cosa difícil. Entonces, siempre es, pues, ¿qué he hecho mal? Entonces, lo primero es como empezar de pasar de la culpabilización, de la culpa a la responsabilización.
Eso es un paso importante. Hay un deseo hacia el cambio. Y luego, con un trabajo que relaciona la comunicación no violenta, y yo siendo arteterapeuta utilizo herramientas que vienen derivadas de la arteterapia, y trabajamos los dos para que los padres poco a poco, y es un mecanismo...
Poco a poco. Yo siempre utilizo la imagen de la tortuga porque no es mágico, no se puede cambiar de un día para el otro. Es realmente tener el deseo de hacer una introspección personal. Poco a poco pero con paso firme, ¿no? Eso es. Parlemme una mica de arteterapia. ¿Qué es la arteterapia concretamente? Para la gente que no lo sepa porque lo hemos oído muchas veces. ¿Pero qué es la arteterapia?
Pues el arte-terapia permite, gracias a las herramientas artísticas, que pueden ser varias, yo utilizo mucho la pintura, la expresión corporal, el clown, el cuento, permite el desarrollo del potencial de creación artística que...
Al momento de encontrarse o de enfrentarse a un problema, desarrolla la creatividad frente a este problema también. Entonces, utilizamos... Es la elaboración de un trabajo artístico que abre un camino libre de expresión, de intuición, de imaginación y un lenguaje verbal y no verbal.
Porque los talleres, estas clases de arteterapia, ¿cómo se desarrollan? ¿Cómo las llevas a cabo? Hay dos vías de la arteterapia. Hay lo que llamamos expressive art, es decir, que es un trabajo de desarrollo personal, pero no es una terapia.
Entonces se desarrollan, trabajamos sobre unos temas y es lo que se utiliza en estos talleres, sobre un tema y utilizamos las herramientas artísticas para hacer una introspección personal. El hecho de crear nos conecta a nuestra parte inconsciente y sale afuera lo que tenemos dentro.
Y luego podemos ver y hacer no una interpretación, siempre estoy insistiendo en eso, no se interpreta los dibujos, sino que se ve cosas y la persona desarrollando su propia intuición descubre cosas de ella misma.
Sé que no lo teníamos preparado, pero ¿podrías explicar algún ejercicio que podría hacer la gente que nos escuche ahora para hacerla en su casa tranquilamente, a solas, teniendo en cuenta la arteterapia con pintura o con lo que tú creas conveniente?
Vale, por ejemplo, yo estoy trabajando con mujeres que están en fase de cambio profesional, que han tenido sus hijos y han dejado de trabajar y luego pues tienen 40, 45 años y quieren volver a trabajar. Entonces estamos trabajando, les puedo decir un ejercicio que ya hice hace poco,
que después de un trabajo corporal que puede ser relajación o movimiento, con pintura se divide una hoja en tres y hay dónde estoy ahora y se pinta. No hace falta tener ninguna aptitud para pintar.
¿Dónde estoy ahora? ¿Qué sería? ¿Un lugar? Eso. ¿Dónde estoy ahora? Un sentir también. No un lugar, sino un sentir. ¿Dónde estoy emocionalmente? ¿Cómo estoy? ¿Qué color tiene? ¿Qué forma tiene? En la parte de izquierda sería ¿Dónde estaba?
Dónde estoy en el medio y a la derecha dónde quiero ir. Y luego es lo que llamamos en nuestra profesión el diálogo con la obra, el hecho de que dentro del grupo la persona vaya presentando lo que ha hecho, va surgiendo sensaciones, imágenes y luego tiene una visión más clara de dónde quiere ir.
Incluso este ejercicio una persona que nos está escuchando ahora la puede hacer y dentro de unos meses puede volver a hacerlo y ver un poco la evolución. O sea que la arteterapia es otra forma de mirar dentro a nosotros mismos cómo estamos, tener este tiempo de introspección y de sentirnos y escucharnos a nosotros mismos.
Sí, l'art teràpia fa visible el que és invisible, però que està dins. Molt boniques aquestes paraules, realment. En fi, és veritat. Montse, una mica el que dèiem, tot això, que es pot trobar a l'espai essència, com trobar-nos bé amb nosaltres mateixos, com fer visible allò que és invisible, per exemple, amb l'art teràpia?
És el que dèiem, des d'Essència el que fem nosaltres és oferir diferents tècniques que com una cinta transportadora ens van presentant nous paisatges. La setmana passada parlàvem de respiració, avui parlem justament de tot això. I la setmana que ve parlarem d'una cosa física, d'una mena de treball físic que aquí a Espanya no es coneix gaire, que a Alemanya es coneix molt, que es diu Feldenkrais.
Ja en parlem la setmana que ve. Ot, antes de marxar, no sé si quieres añadir alguna cosa más.
Sí, solo quería, hablando de estas dos vías de la arteterapia, que hay el expressive art, que no es una terapia, pero también hay la vía de la terapia, terapia individual con niños y terapia individual con adultos también, que son estas dos vías que se pueden... Claro, porque no todas terapias son colectivas, no todas terapias con gente alrededor y a veces alguien puede pensar que es así.
también hay terapias individuales y los grupos de niños que es lo que sí que estamos haciendo que estamos teniendo mucho éxito sí, sí, sí el grupo de niños que tenemos ya llevamos tres años y eso es un grupo de desarrollo de la creatividad entonces no es terapia vienen niños de todos los ámbitos que quieren crear entonces no es un curso artístico
Ni de aprender a nada. Ni de aprender, pero aprender a ser su mismo. Eso. Un dia a la setmana, van. Sí. En fi, podeu trobar més informació a internet, no? A la pàgina web, per exemple, d'Espai Essència. En fi, Montse, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Una setmana més, per haver vingut.
Molt bé, quan ho quieras. Tornarà, tornarà. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a les dues. I nosaltres tot seguit el que farem serà connectar amb Catalunya Informació, com sempre, al butlletí de les 6 de la tarda. I després, a la segona hora del programa, tindrem la Roser Arcs d'Educació Canina, que avui la Roser ens parlarà de diferents qüestions. D'entrada, el paradigma...
en el canvi, ella ho diu així, del paradigma en l'educació canina. O sigui que no sabem bé de què parlarà. I després també tindrem l'Eric Pomar amb les aplicacions mòbils i connectarem amb el casal de joves on el Sergi Arrada ens espera per explicar-nos algunes de les qüestions que s'estan donant a terme en aquest equipament juvenil de Sant Jus. Jo, Cristina, després de l'espai de la Montse... No pots fer res.
No, estic com relaxat. Em sento com tranquil, saps? Jo dic una cosa. Sort que venen les notícies, que tenim uns minuts per nosaltres, perquè si no seria molt difícil. Doncs a mi, si puc dir-ho, encara això em satisfà. Ah, satisfà, eh? Molt bé. Amb les 6, les notícies i tornem després. Fins ara. Fins ara.
Bona tarda, són les 6. Aquest hora primer titular pel trànsit.
Molt carregades les rondes de Barcelona, sobretot la ronda litoral, la Cantunis i Morrot, sentit Trinitat. També força carregada a l'altura de Barceloneta en els dos sentits de la marxa. La ronda dalt, hi trobem trànsit lent, a l'altura d'Esplugues i també de Diagonal, sentit Trinitat. Carregada també la C58, amb un cadar sec sentit sud, amb l'antitud per entrar a Barcelona, precisament per aquesta C58 i també per la C17. I van força carregades també, que Estorx ja fa una bona estona que hi van.
tant la P7 com la B30 a Barberà del Vallès, sentit sud. Oriol Junqueras trasllada al president Artur Mas el seu suport al 9N i li demana que convoqui eleccions el més aviat possible. El president de la Generalitat i el líder del Republican s'han reunit aquesta tarda al Palau de la Generalitat per primer cop des que es va trencar la unitat política.
Pràcticament tots els municipis de Catalunya tindran punts de votació al 9N, de manera que el 99,9% de la població no s'haurà de desplaçar per participar a la consulta alternativa, ho ha anunciat la vicepresidenta Joana Ortega. 5.400.000 persones podran participar en aquesta consulta en què col·laboraran 30.000 voluntaris.
La mesura que prohibeix a les empreses tallar la llum i el gas durant l'hivern a les famílies necessitades queda sospesa després que el constitucional ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol. La Generalitat estudia mesures alternatives.
Les forces de seguretat canadenques maten almenys un dels homes armats que han ferit de gravetat un soldat a l'exterior del Parlament d'Otaua, segons diversos mitjans de comunicació. La policia manté en marxa l'operació per neutralitzar altres possibles agressors després d'haver evacuat sa i estalvi al primer ministre. Rodrigo Rato aporta un aval de 3 milions per cobrir la fiança que li va imposar el jutge pel cas de les targetes opaques de Caja Madrid. A Miguel Blesa li podrien embargar els vents si no diposita avui els 16 milions que li va fixar el magistrat.
Foment es compromet amb la Generalitat a executar l'any que ve la connexió de les instal·lacions de Basf a Tarragona amb el corredor mediterrani. La multinacional ho havia posat com a condició per invertir 20 milions en una terminal intermodal per portar la seva producció a Europa.
I aquest vespre es lliuren els Premis Nacionals de Comunicació al Palau de la Generalitat. Els serveis informatius de Catalunya Ràdio han estat guardonats pel seu compromís amb la informació de qualitat. També es premiarà el programa El Convidat de TV3, la revista Time Out i la periodista Tatiana Sisquella, que tindrà una menció d'honor a títol pòstum.
Catalunya Informació. Ara als esports. Ja tenim horaris de la tretzena jornada de la Lliga. València-Barça el diumenge 30 de novembre a les 9 de la nit. El dissabte 29 de novembre l'Espanyol Llevant a les 6 de la tarda. De la jornada 14 el derbi entre el Barça i l'Espanyol serà el diumenge 7 de desembre a les 5 de la tarda.
El Madrid juga aquest vespre a la Champions al camp del Liverpool, sense Gareth Bale, que també es baixa pel clàssic de dissabte. Tampoc jugarà Ramos, que és dubte per dissabte. L'Atlètic de Madrid s'enfronta al Malmou. I el Tour de França 2015 aposta per la muntanya i les llambordes i rebaixa el nombre de quilòmetres de la contrarrellotge. Com a novetat, la penúltima etapa tindrà final en alçada a l'Alp d'Oest abans de l'arribada a París.
Pel que fa, el temps ha vist per fortes ventades al nord de l'Empordà i a moltes zones del sud. També per mala mar a la Costa Brava. Aquesta nit serà força més freda. Demà farà sol i el vent s'encalmarà. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. Seguiment majoritàri a l'Institut de Sant Just de la vaga d'estudiants, convocada per avui arreu de l'Estat. Segons fons del centre, de 330 alumnes a tercer i quart d'ESO i primer i segon de batxillerat, uns 260 han secundat la vaga. Els sindicats d'estudiants han convocat aquesta protesta aquesta setmana, en concret ahir, avui i demà, però la majoria d'alumnes de l'Institut de Sant Just han decidit secundar-la únicament avui.
La vaga de tres dies, convocada pels sindicats d'estudiants, s'ha organitzat per protestar contra les retallades en l'ensenyament públic, contra el copagament de l'atxillerat i la formació professional i també reclamen la dimissió del ministre d'Educació, de la consellera d'Ensenyament i també de les respectives retirades de l'OMSE i de la Llei d'Educació de Catalunya.
L'Ajuntament de Sant Jus requereix pisos privats per incrementar el parc d'habitatge de lloguer social. El consistori demana la col·laboració del mercat immobiliari privat, ja sigui a través d'empreses o de particulars, que vulguin llogar els seus pisos per ampliar el parc d'habitatge socials adreçats a persones amb risc d'exclusió. L'objectiu és aconseguir quatre pisos que s'assumarien als sis habitatges socials públics existents.
Podeu demanar més informació trucant a l'Ajuntament de Sant Just al 93 480 4800 i dilluns, dia 27 d'octubre, s'acaba el termini per presentar els habitatges disponibles.
I un apunt més per recordar-vos que avui es presenta a Sant Just el col·lectiu No Play. S'ha tractat d'un grup de veu artistes que exposen les seves obres en locals que els deixen de forma voluntària. És el primer cop que exposen a Sant Just com a col·lectiu. A partir d'avui, durant quatre dies, mostra...
La inauguració tindrà lloc avui a les 8 del vespre al local de Finques d'Esberna, al carrer Carles Mercader, número 14.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada a les 7 al Sant Just Notícies edició vespre. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, i a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook, per continuar informats de tot el que passa a Sant Just. Que vagi bé. Bona tarda.
A la penya del morro estem molt contents perquè ja hem arribat al programa 1.500. És per això que us convidem al programa especial que farem el diumenge 26 d'octubre a Sant Just al carrer d'11-2 del migdia, a la plaça Jacint Verdaguer, al costat de Can Cardona, en una carpa molona. Amb els enjustencs Clara Segura, Lluís Canut i la participació de col·laboradors i excol·laboradors que han passat durant aquestes set temporades per les tardes de Ràdio d'Esverma.
La Pella del Morro, programa 1.500 a Sant Just al carrer. Un programa de carrer. Aquest final no m'ha agradat, eh? El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar.
Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes. O no?
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Veus de la parròquia. Paraula viscuda. Un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert. Una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com.
Ràdio despert 98.1 Ràdio despert 98.1 Què tal? Bona tarda. Són les 6 i 12. Ui, què tard, no? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Perdona. Tard, eh?
Començar a la 6-12, una segona hora, anem d'anar al que anem d'anar. Per cert, no ho hem dit abans, però demà, que també té a veure amb l'Espai d'Essència, ens visitarà l'astròloga Conxa Baringo, com cada dijous, i ens parlarà de Crank, de l'horòscop Crank, demà especial, per tant, si coneixeu algú que sigui Crank, us interessa.
En fi, aquesta segona hora parlarem d'educació canina amb la Rosé Arcs. A més a més, també tindrem l'Éric Pomar a les aplicacions mòbils i la secció del casal de joves amb el Sergi Arrada. Abans de tot això, però Cristina, anem cap al trending topic de la segona hora.
Bé, avui ha sigut trending topic, el més comentat a Twitter, Ben Bradley, perquè ha mort l'editor de The Washington Post als 93 anys per causes naturals. Sí, justament un dels grans del periodisme, si més no podríem dir, no? Bradley va convertir el The Washington Post en un diari de referència mundial, amb 23 premis Pulitzer, i va duplicar també, doncs, així, la seva tirada. A més a més, doncs, podem destacar que va fer història liderant la cobertura de l'escàndol de Watergate, que va acabar, com tothom coneix ja, amb la fi de la carrera presidencial...
Què diu la gent a Twitter? Per exemple, Bernardita del Solar diu More Ben Bradley, gran periodista i director del Washington Post clau el cas Watergate. A Good Life, excel·lent llibre de memòries.
Un altre comentari ens el fa la Cristina Pérez, diu, mentre un periodista diga la veritat en consciència i correcció no és la seva feina preocupar-se de les conseqüències, citant Ben Bradley. I Bosco Camacho diu a Twitter, mort Ben Bradley, l'home gran i valent de les notícies. A Amèrica no se la pot mentir. Això és un dels freres que ha deixat ja aquest home per la història del periodisme. En fi, dit això, anem cap a l'educació canina.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Bé, avui a l'espai d'Educació Canina, la Roser ens proposa parlar del canvi de paradigma en l'educació canina. Justament, Roser, bona tarda.
Bona tarda. Hola, bona tarda, Roger. Des de Vilanova? Des de Vilanova, vull dir. Teniu bon sol? Perquè aquí ha fet un dia espectacular, eh, Barcelona? Sí, aquí també, caloreta. Al matí feia fresca, però a la cara que ha despejat una miqueta i ha sortit el sol, feia caloreta. Estava bé.
Bé, avui parlem d'un tema complex, com comentem que és el tema del paradigma en l'educació canina, el canvi del paradigma en l'educació canina. A veure, a mi em parles en català. No he volgut ser interessant aquí. A veure, canvi de paradigma... Bàsicament, bàsicament, la meva idea, que no sé si l'he sapigut de plasmar en rellegir el mail, i no sé, no sé. Bé, ho intentarem.
A veure, el tema és que sí que hi ha hagut una evolució bastant contundent de quan va començar, que no fa tant. O sigui, l'educació canina com a tal, l'adiestramiento canino, l'ensinistrament, va començar a mitjans del segle passat, o sigui, el 1940 i alguna cosa. Ah, fins ara els gossos no s'ensinistraven?
No, els gossos tenien, hi havia gossos, o sigui, la gent no acostumava a tenir gossos, o sigui, hi havia gossos, era el gos de la casa i estava feia la seva. El gos del poble, no? Exacte, llavors l'únic que hi havia era, doncs, unes quatre línies més o menys de treball, de gossos que treballaven, com ara pot ser el pastor, el gos bober, o no? Gossos, gossos d'això que els tenien en un terreny per vigilar el terreny, però...
Però bàsicament eren línies de feina molt naturals que s'havien donat perquè un pastor n'escava un company per anar a la muntanya i no podia ser una altra persona, així que hi anava un gos i a sobre el gos l'ajudava a portar el ramat. I ara, des que s'ha començat a educar els gossos, suposo que com a tot arreu s'ha evolucionat en aquest tipus d'educació que se'ls dona. Sí, recentment aquí a Barcelona hem tingut un gran èxit d'aquesta evolució que ha estat el canvi d'ordenança municipal on ja s'hi veuen...
certs punts que feia molt de temps que es volien tocar, com ara són el tema dels collars, no? O els espais que estiguin acondicionats, que hi hagi espais que no n'hi havia o no estaven ben definits. Bé, poquet a poquet els vam fent. Però el tema és que... que sempre diem... Jo sempre penso que aquesta gent deu pensar que som els hippies dels gossos, per com expliquem sempre. Sempre parlem de respecte, de confiança, de valors i tal...
Perquè ho creiem així i perquè l'experiència ens ha dit que és el millor camí, no, al final? És el que et porta a millor port. Però això ve enrere i encara queda i la gent encara està molt ficada en el tema de les obediències i del control i del vin aquí, del quiet, del gos de fer el que jo dic...
Això té bastant a veure amb l'escola lliure o la corrent aquesta d'escola lliure, no?, que alguna vegada hem descomentat. Tot el nou que s'està fent ara, sí, que ja us dic que almenys el que és Espanya, el nostre país, per ara, ha nascut aquí a Catalunya. Avui hi ha diferents focus a Catalunya que estan treballant ja d'aquesta manera, no?, permetent molt més el gos, deixant...
Creant un criteri, que sempre parlem també, creant un criteri, que realment, quan tu arribis a un bar amb el teu gos, no li hagis de dir seu, perquè el gos, com tu, i com la gent que va amb tu, ja sap que és una estona, si observa una mica, pot veure-ho, que la gent s'assenta i que anem a passar una estona aquí. Doncs que el gos tingui prou criteri com per dir, ara toca estar per aquí i no fer el gandul, no emprenyar el del cantó, no bordar, aquestes coses que...
Poquet a poquet, si els hi mostrem bé, ells les aprenen sense necessitat de tenir ordres per tot. I això, com es fa? Es fa permetent, això. Mira, les claus d'això les donem a cada programa, jo crec, tant l'Albert com jo, quan parlem de com eduquem, de com fer les coses, de com plantejar-les, ja és aquesta manera de fer-ho, no? Penseu que l'educació canina, jo ja entrego una mica el que anàvem a parlar, ve de l'àmbit militar,
Els primers gossos que es van ensinistrar com a tal, i d'aquí va sortir tota l'educació canina que després va traspassar el món social, tot el que són els propietaris, el tenir el teu gos, el gos domèstic, el previ just abans, i d'on va sortir tot, són els gossos que es van preparar per la primera i la segona guerra mundial, sobretot la segona.
La manera d'insinistre probablement no seria la mateixa que la que necessitaria en aquest cas un gust de casa. Està basat en els estudis que hi havia llavors d'educació, que també és d'on surt el sistema educatiu. Bé, el nostre surt una mica més tard, però els sistemes educatius que tenim estan molt basats en això, l'adoptrinament, tots els alumnes en una banda, el professor en l'altra, tots escoltant el professor, l'escola lliure, el que planteja és una altra història, és un...
un aprenentatge compartit, un créixer des del punt on tu ets bo creixent, no? No tothom apren de la mateixa manera i no tothom disfruta igual aprenent unes coses que unes altres. I allò que disfrutes i allò que fas amb ganes ho fas millor. Clar, tu dius que hi ha quatre valors bàsics per la convivència, que són l'empatia, la confiança, la sinceritat i el respecte. Però això, com ho podem aplicar a casa nostra amb el nostre gos?
Home, doncs, mira, la confiança, confiant en situacions, ara que parlàvem del control i de les hordes, la confiança és donar aquell espai i aquell temps perquè el gos pugui veure si sap resoldre o no aquella situació. Per exemple, algú tan senzill com anar passejant amb el nostre gos amb la corretja i cadascú em passi per una banda de l'arbre, per exemple.
que ràpidament pam-pim-pum ho resolem o l'estirem o el que és més amable fas tu la volta o passes la mà per darrere amb la corretja i ja està però moltes vegades i això fa que potser allò en si no està ensenyant-li res en concret però sí que està activant en el cervell coses que això ens passa a nosaltres també són mecanismes d'aprenentatge que té el cervell
per millorar també en altres aprenentatges que a nivell social sí que als humans, als propietaris, ens convé que ells millorin, que entenguin com funciona el món, que tenen al voltant els cotxes, els carrers, els crits, les bicicletes, tot plegat, puguin entendre-ho, que en realitat està molt allunyat del que són ells i puguin conviure fàcilment, que ho fan, ho fan molt i molt bé.
En aquest cas, amb això de conviure amb els sorolls i a més, normalment acostumen a fer-ho, no? Si és un gos que normalment està acostumat a conviure amb trànsit o amb persones... Si és un gos que ha crescut i ho ha tingut com a entorn natural, sí. Però jo potser també ho tinc més present perquè l'últim gos que em va arribar justament venia d'un entorn una mica més rural i li va costar. Li va costar que fins al punt que va arribar a cadell...
Cadell, però va arribar a Cadell, i als 3 anys va aconseguir entendre com anava una miqueta i poder anar a tot arreu, i ja no haver de perseguir bicicletes, ni de bordar els nens, ni de barallar-se amb tots els gossos que es trobava, perquè l'entorn era massa conflictiu per ell.
I la manera d'educar, hi ha alguna cosa a veure en tot això? És a dir, en el seu comportament? Perquè és que justament abans parlaves de l'educació, no? Canina, que havia començat a fer ja molt temps amb coses militars, parlaves també del control, i a mi m'ha vingut una mica al cap el ja conegut i famós César Millán,
Sí. Que realment sí que era una mica... No, però clar, és que realment està començant a veure com que sí que aplica una mica unes tècniques com de control, de força, no? De jo estic aquí, marcar distàncies... Sí, una mica així, no? Realment... Mira, ell canvia l'empatia, la confiança, la sinceritat i el respecte, que són quatre, però som... Bé, és el meu punt de vista, som molt poderosos i el vincle que tu crees amb el gos per poder ensenyar-li, per poder comunicar-te perquè tot sigui molt més fàcil, aquest aprenentatge i aquest entendre el món...
ell ho canvia per la por. Però, en veritat, ell diu que vol aconseguir aquesta confiança, aquesta d'això, però, clar, utilitza unes tècniques... Com bé deies, agressives. Això, podria buscar-te estudis i el proper dia portar-te'ls, segur que n'hi ha un pilot, però és que això, tu ho vius en tu mateix, tu com aprens i amb qui agafes més lligam i més vincle, amb algú amb qui tens una posició de por jeràrquica...
No sé, com podria ser una feina així més tipus Carrefour, per dir alguna cosa. Sí, però escolta, jo a vegades he vist programes de César Millán, que és per l'agafar... Jordi, va, va, tu millor que ningú, tu millor que ningú treballes als medis, i ho vas entendre, això, és la tele, i la tele ha de vendre, i com venen, pues...
Ell fa el xou, no? I el xou, això ho fa de puta mare. Ai, perdó. Perdó, perdó. Agafa el gos i, per exemple, el té allà com, bueno, submir... Sí, el marca, el marca. Jo no dic que això no sigui eficaç, eh? O sigui, eficaç en el sentit que, al final...
O sigui, a nivell visual, tu el que veus és que ell aconsegueix el que busca. Però realment, a la pràctica, els propietaris, al final, si apliquen aquestes tècniques, jo crec que el gos arriba a un punt que supera totes les seves pors per ell sol o d'alguna manera i es revela, no? Amb una pressió increíble. Mira, la por té tres camins. O t'enfrentes, o fuges, o et rendeixes. I és així. Que ja ho vam parlar, sí, sí. Doncs això és el que fan. O sigui, hi ha gossos que donen problemes i són més reactius i...
Arriba l'agressió, hi ha gossos que es tiren enrere i són més porucs i això socialment està més acceptat, però el gos pateix exactament igual i és por igual. I després hi ha la tercera opció, que és la més bèstia, que també n'hem parlat algun cop, que és la indefensió presa, que és quan el gos realment es rendeix en aquella situació i són gossos que els veus que tot el dia estan tirats, que no són gens actius, que tenen com una mirada trista, que segur que n'hem vist lligat en algun lloc.
De totes maneres, trobo important destacar el fet que suposo que amb aquestes tècniques sí que es aconsegueix una efectivitat immediata, però potser no duradera, i és el que el gent ja seria el subjetari. I com has dit molt bé, Roser, sí que és cert que a la tele s'ha de vendre d'alguna manera, però en aquest cas estan vendent coses que després, si una persona, per molt que posin el rètol de no aplicar aquestes tècniques en su casa, etcètera, etcètera, doncs si tu, clar, no saps, ho fas...
Amb molta ràdio t'ho he de dir que jo ho he fet, que jo vaig començar a ficar-me en aquest mondillo que just naixia tot el tema, que això no ho hem dit, però hi ha un pas d'internet, entre el que ja s'està començant a fer ara i el que era en un inici, que era tota la tècnica més aversiva, que el César Millán ve d'allà, que és el positiu, que es diu. Què és això del positiu? El positiu, el que és la via per on es treballa l'aprenentatge del gos o l'educació,
A mi és aprenentatge o adoctrinament, no és educació això. És el conductisme, el que estàs fent és ensenyar-li que A, més B és igual a C. No l'estàs fent pensar, no està entenent el que està fent. Simplement és obeir, que obeixi el que tu dius en cada moment sense necessitat que algú entengui en aquesta situació. He d'estar d'aquesta manera, com bé deies abans, no? O he d'estar de l'altra. Que visqui amb l'entorn.
Exacte, crea un gos que arribi en una situació que no coneix. No té per què conèixer totes les situacions del món. Hi ha un període quan són bebès, quan són cadells, que toca la socialització, que pels quatre mesos que sí que se'ls ha de presentar estímuls nous perquè després puguin assumir. No és qüestió de presentar-li tot. Igual que un gos que s'està rehabilitant, que es fa més o menys el mateix procés que quan són cadells, un gos que s'està rehabilitant, el que fa és...
o el que ha d'arribar a una situació que no coneix o que sembla conflictiva i poder separar, observar, veure què està passant i en funció del que veu i les experiències que té, decidir. Però que tingui aquest pas, que és el que no tenen els gossos que són més reactius i que creen més alarma social. I tot això ho aconseguirem realment treballant la confiança, la sinceritat amb el gos i propietari? Ja estic molt convençuda.
Molt convençuda d'això. El que passa és que costa que la gent pugi al carro un moment i tu ho has dit abans. Per què? Perquè l'altra mètode té una efectivitat en temps immediata, però després té conseqüències. Jo sempre dic que el gran avantatge d'això és que potser s'hauria d'afegir la paciència en aquests valors.
Però és que potser hi ha coses que anem fora de temps ja. No, no, no, és que volia preguntar a la Cristina si tu segueixes, perquè tu tens gos, no, Cristina? Sí, bueno... I tu, Eric Pomar, bona tarda, també tens gos, no? Bona tarda, sí, sí. Bona tarda, seguiu aquests patrons d'empatia, confiança, sinceritat i respecte amb el vostre gos o gossa?
Sí, l'únic que jo crec que en el meu cas la tinc massa consentida, però és que no em puc evitar. Mira, Cristina, al final són relacions i tu tens gent a qui també li tens com una estima més carinyito i gent que és tot més racional, no? Sí. Jo sempre dic que aquests valors són molt fàcils d'aplicar, sent cadascú com és, tenim cadascú les seves neures i penseu que jo en un moment donat no li faig un crit,
si hi ha una situació que jo no veig clara i em surt, em surt de dins. Jo soc sincera i la gossa ho entenc. I tu, Eric, intentes també estar amb els... Quants gossos tens tu, Eric? Dos. Quines races són?
És un labrador i un dogo alemany. Un dogo alemany. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Escolta, i tu també, alguna vegada has tingut un educador caní a casa o alguna cosa? No, no. I seguiu, empatia, confiança, sinceritat, respecte amb el gos, amb el dogo alemany?
Ai, amb el Dugo levanta un any i es porta bastant malament a casa. Es porta bastant malament a casa. Tenim un cas. Eric, tenim un cas. Què passa amb el Dugo? És molt llesta. Sí? Que no se sap estar quieta. Mira, proposa una cosa, perquè no sé com anem de temps. Si voleu, a la següent
No m'agrada fer-ho això, eh? Vull dir, jo parlaré, però parlaré com hem fet fins ara les accions. No és un domicili. Però sí que podem fer una miqueta, si voleu, com una consulta telefònica. Sí, que ens agrada molt. Guarda tu, pensa bé quines coses realment són un conflicte de convivència en el dia a dia i en parlem una miqueta del que doni temps.
Eric, fet o no? Doncs ho fem d'aquí un pare de setmanes. Moltíssimes gràcies. No anava a dir que moltíssimes gràcies Roser, però si alguna persona també ens volen explicar els seus problemes amb el seu gos, lapenyadelmorro arroba gmail.com, lapenyadelmorro.
arroba gmail.com. Ens pot enviar qualsevol qüestió, que nosaltres la derivem cap al Departament d'Educació Canina, amb la Roser i l'Albert. Roser, moltes gràcies. A vosaltres. Escolta'm una cosa. Escolta'm, escolta'm. Què, què, què? A quina hora ve l'estràloga de mà, que jo soc cranc. Ah, oh! A la ruga.
Demà ve a les 5.20. Començant el programa amb les notícies de Sant Just amb l'Andrea i després ja entra ella. Això m'ho apunto per demà perquè vaig apuntar-me aquí que la Roser és càncer. Vinga, Roser, demà atent el programa que et deixarà bé.
Que vagi bé, bona tarda. Fem una pausa per la publicitat de No Re, i d'aquí un moment hi ha l'aplicacions mòbils amb l'Aric Pomar. Fins ara. Ràdio Castell, 98.1 Ràdio Castell, 98.1
El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Aquest diumenge, senjust al carrer, fem el programa 1.500 de la Penya del Morro. Podeu guanyar molts regals de la gigapanera que sortejarem amb la col·laboració dels següents establiments.
Els tiquets es podran comprar durant el matí d'aquest diumenge a la parada de Sant Just Solidari i tots els diners recollits estaran destinats al projecte de la fleca de la Casa de la Mujer de Nicaragua.
La Penya del Morro, programa 1500.
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. A les coques, ràdio d'Esperm. Sintonitzes, ràdio d'Esperm. La ràdio de Sant Just. Durant el bit por tu. Ràdio d'Esperm.
6 i 33 de la tarda. T'has escoltat? Sí, molt bé. No estàs bé de la veu, no? No, no molt. Què et passa? No sé, em pica una mica el coll. Ah, que em pica el coll? Sí. Però per què? No sé, algun canvi de temps, temperatura... A veure, febre, tens tantíssimes...
Crec que no, però una mica calent estic, eh? Si et puges una mica de dècimes, vés cap al clínic ja, eh? Que facin un estudi i per qualsevol cosa que pugui passar, no, Eric? Sí, i tant. Jo aquí estic al control 1. Bueno, l'Eric, en vigilant, què, seria? En observació o alguna cosa? I tots els col·laboradors que hem passat avui pel programa, l'Andrea, la Montse Ferraz, la Otx, també, que ha vingut després, en fi...
Jo m'observaria una mica. Bé, com dèiem, parlem d'aplicacions mòbils. Eric, què tal? Bona tarda. Bona tarda, és un altre cop. Comencem per... Sí, sí, és que m'agrada molt saludar-te, Eric, jo ho saps. Ja, ja. Bona tarda, Eric. Bona tarda, Eric. L'aplicació d'aquesta setmana és Angry Birds Transformers. Sí, no sé si la cançó l'has posada expressament o pura coincidència. No t'hi fixes mai, ja ho sé, Eric, però aquesta és la cançó de la teva sintonia. No, ja, ja ho sé. Però que avui també parlem dels Angry Birds.
no tens altra tampoc tu aprofita Eric i demana-li una nova sintonia o que es faci alguna cantada que ara ho fa molt el Jordi i tu també les cantes sí però tu vas ser el creador l'impulsor no de totes formes sí home hi ha algunes sintonies aquesta no t'agrada Angry Birds sí m'agrada però avui parlem dels Angry Birds i la cançó ja va bé n'estem encallant no m'ho sembla a mi anem cap a Angry Birds Transformers que és l'aplicació de la setmana
Sí, que va sortir a finals de setmana passada, justament no em va donar temps per fer-la la setmana passada, va sortir el dia següent de la secció. Sí, sí. Doncs el joc sempre segueix la mateixa dinàmica, és a dir, que són uns ocells que han d'anar destruint uns porcs verds, que estan a sobre d'unes estructures, tant de vidre com de... Perdona, un clàssic d'angribles. Un clàssic, sí, que ja fa uns anys, eh? Un clàssima versió ja d'aquest joc, que és una mica com la gallina dels ous or, pels seus creadors, i encara la van estirant i van traient versions. Sí.
En aquest cas, Angry Birds Transformers, imagino que referent a la pel·lícula, als robots... Sí, alguna cosa per l'estil, encara que no ho és del tot, o sigui, no s'assembla tant, sinó que està ubicat en un planeta diferent, és a dir, pel que es veu no és la Terra, i els ocells s'han convertit en robots. Ara van corrent i depèn de quins nivells es transformen en cotxes. Ah? Sí. Això amb els nivells més llargs, normalment no durem tant com els altres.
Però ara van corrent per sobre d'una passarel·la de fusta, que justament a l'altre cantó seu tenen les estructures aquestes amb els porcs, però estan sobre d'aigua. Així que tu els has d'anar destruint... Saps el que portava el bus allà? Amb el braç...
Tirava lásers. Com un láser, no? Sí, això és el que porten ara. Ara ja no es disparen els ocells, sinó que disparen lásers d'aquests. Tu has jugat? Sí, sí, el tinc aquí. El que passa és que és molt interessant perquè ara l'han fet compatible amb el nou processador. Ah. Llavors ara va molt millor. Ara va molt ràpid, molt millor. Per cert, que Angry Birds m'apunten que hi havia la versió Star Wars sobre cotxes de forca a l'Espai, amb la pel·li de Rio, també l'han fet.
en fi, moltes versions que a qual millor com la primera no n'hi ha cap exacte, jo s'ha deixat tenir la primera molt bé, doncs queda dit, si ho voleu Angry Birds Transformers gratuïta per Google Play i per Android i per iPhone bé, anem cap a les aplicacions més descarregades de la setmana o les més destacades, ja no me'n recordo que era descarregades, no? descarregades no, però bé, no t'ho hem escut i
Comencem per iOS, per iPhones i iPads, etc. En cinquena posició trobem el FIFA 15. Sí. Res a dir, no? Res a dir. Un clàssic. Un clàssic. En quarta posició, Shooting Down. Sí, és una mena de Call of Duty. Ah. Però versió gratis i cutre. Molt bé. Després, en tercera posició, trobem Dash Up. Sí, és com una mena de Flappy Bear, però és això, que és molt simple, però t'enganxes molt. I tracta d'una bola que ha d'anar pujant i fent que passis entre uns forats. Molt bé.
Després, en segona posició trobem el Candy Crush Soda Saga. Sí, un altre nou. Soda? Per què soda?
Ara va amb refrescos. En comptes de gominoles, va amb refrescos. Ah, mira, Cristina... Bueno, refrescos. Ara va amb xupa-xups, escalofrios, coses així van. Bueno, en fi, i calfrets, no? Això. I en primera posició, l'Angry Bird Transformers, que quina casualitat, Eric. Que és la que hem parlat avui. Que és la que hem parlat avui, efectivament. Aquestes són les aplicacions de la setmana per iPhones.
A les més descarregades de Google Play, en cinquena posició, trobem Geometry Dash. Sí, és aquell del quadrat que havien anat saltant triangles i coses així. Ah, sí, és veritat. De sala d'anar passant pantalles i tal. Exacte. Bé, en quarta posició, Diamond Digger, saga. Sí, el mateix que el Candy Crashava, però amb diamants. Després també tenim en tercera posició Clash of Clans.
Sí, és aquell que tu tens un imperi i ja s'anarà creant pocions. Un poblat, no? Sempre són les mateixes. Sempre són les mateixes. Les descarregades, sí, sí. És així, és així. Això és que l'Eric Pomer les comenta aquí, els oients se les volen descarregar i per això cada setmana hauràs de recomanar més aplicacions, Eric.
Sí, Candy Crush segona posició i en primera posició Cars. Doncs ja està, aquestes són les aplicacions d'aquests dies. I passem ara a l'aplicació Friki. Per acabar l'espai d'aplicacions mòbils amb l'Eric... Podríem considerar una recomanació, no? Bé, es diu... El què?
Les aplicacions friquis, recomanacions, estan bé. Jo me les rego totes, les que diu sempre l'Eric, les tinc allà. Jo tinc més d'aquestes que no serveixen per res que les que utilitzo. Exloverblock, és l'aplicació de la setmana. Ens posem en situació. Jordi, t'imagines, no sé si és veritat o no, no hi entro aquí. Però t'imagines que tens una nòvia i estàs molt enamorat d'ella. Sí.
Però ella decides deixar-te. Oh, que mal rotllo. Mal rotllo, mal rotllo. Se fue el amor y se fue en un barco. Per l'altra banda, tens un amic teu que t'ajuda molt. Vale, amb això de que t'ha deixat. Això passa molt. Però tu estàs amb una depressió brutal. Clar, no puc aixecar-me del llit. I decides trucar-la. Vale, doncs la truco. A veure, passa-me el telèfon. No, no, no. El teu amic, com sap que trucar a una ex està molt malament...
Correcte. Clar, perquè no s'ha fet mai, això. Perquè recaure. Si t'han deixat, tingues orgull i dignitat i ja no tornis i diguis res. I no vagis amb un platelet demanant amor. Doncs aquest amic teu t'ha posat al mòbil una aplicació que es diu Ex Loverblog. Ah, i? Aquesta aplicació el que fa és bloquejar la teva ex o el teu ex de la llista de contactes, és a dir, que no la podràs trucar. Oh, oh, oh.
I també et bloqueja el seu perfil a Facebook. Sí, senyora. L'amic, clar, perquè ell està més conscient que tu, ell està sa, ell en aquells moments sap que està vivint la vida i que està passant en veritat. Veu des de fora, té una opinió real de la situació, i el que fa és dir, tu no estàs en condicions, com aquell que ha begut, no?, i vol agafar el cotxe, i ve l'amic responsable i diu, no, tu no estàs en condicions a agafar el cotxe, tranquil, ja l'agafo jo. I llavors el que fa en aquella cara és bloquejar...
a la nòvia, no per ella, sinó per ell, perquè és una mica, deixeu estar, perquè ella ja no et vol. Ara en vol a mi, no? Sí, de fet, hi ha un nou terme que es diu amigòvio, ara. Saps que hi ha un que és amigo, i després hi ha un altre, tu això ho sabies, no, Cristina? No. Es diu amigòvio.
El que agobia. El que és un amic que està agobiant tota l'estona a les noies perquè no les deixa en pau. És amigòvio. És un nou terme que vaig escoltar l'altre dia que s'ha encunyat en el nou diccionari de parlar. L'amigòvio aquest seria el que fa que tu bloquegis la teva exparella
Per quedar-se-la ell. Perquè ell se la quedi, no? No, però al principi no. No, al principi ho fa per tu, Cristina. Ja, ja. Jo no conec cap cas. Però, clar, la pregunta és, aquí l'amig òbvio pot controlar el teu mòbil i decideix quan te la bloqueja i quan no? No, no, no. El que has de tenir l'aplicació, te la fa el mòbil. No, no, no, és que una persona, en el cas que ha dit l'Eric, que t'acaben de deixar, no és conscient de les coses que fa i necessita algú que estigui realment serena...
I que li posi l'aplicació. Clar, li has d'agafar el mòbil a descarregar i baixar. Clar, però a veure després, si igual que bloqueges, pots desbloquejar, eh? No sabem què passa d'aquí, Cristina. De moment, és important ja que l'amic ho faci. Després ja la vida dirà què passa. En fi, amb aquesta classe de desamor ràpid, hem acabat la secció de l'Eric Pomar. Eric, com es diu l'aplicació? Perquè és un amic que no li va bé. Exacte. Exacte.
Per Andreu i per Ayos. Gràcies, Lluïta. Sí, gràcies, gràcies. Èric, moltes gràcies. A tu, a tu. Nosaltres tots seguits connectem amb el casal de joves de Sant Just. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals també.
6 i 42 de la tarda, és que anava a dir que no tenim temps perquè al Sergi l'he deixat pobre amb la paraula de boca. Sergi? Sergi? I ara t'acaba de deixar tu, eh? Ara m'ho va acabar de deixar ell. Sergi? Sí. Estem en directe, eh? Allà. Un home. Vols fer-ho tu? No, no, per favor. Un home. Unes idees. Un color, el blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz.
Bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què tal? Com estem? Escolta, això és Ràdio Casolana, com ens va dir l'altre dia un oient. Se't va quedar marcat, eh, Sergi? A mi sembla que molt marcat, Ràdio Casolana, ho tinc aquí encara. Sergi, què tal? Què expliques? Com estàs?
Doncs aquí, en el casal d'Andalotó, com sempre. Que estàs amb l'Aroa? Sí, tenim aquí l'Aroa. Passa-me-la, passa-me-la, passa-me-la. Te la passo, te la passo. Total, el poc temps que tenim... Va, calla, calla, calla, va, passa-me-la. Calla, passa-me-la. Hola. Hola. Hola, que ets l'Aroa? Sí. Hombre, Aroa, què tal? Molt bé. Som en directe al programa. Què fas? Què fas, aquí al casal? Doncs mira, sí, aquí al casal, que abans hem tingut reunió...
Escolta, que estàs constipada? No, perquè se'm sent constipada. Sí, molt nasal. Ah, sí? No ho sé, fa del telèfon. Bueno, de què heu parlat, de què heu parlat? Doncs hem parlat d'aviam si podem fer més projectes de mobilitat. Ah, és veritat, és veritat, pels joves, no? S'enjustencs, que vagin per aquí i per allà. Vols fer tu la secció avui del casal de joves? Sí.
Ah, bueno, si puc respondre les preguntes que em fas, sí, endavant. Ah, pregunta-li al Sergi, pregunta-li. Ah, li pregunto al Sergi, vinga. Li farà molta gràcia. Què, Sergi, vols fer tu la sessió, aquesta cosa, la secció d'avui o la feina? Aquesta cosa, tio, m'ha faltat. Què? Que l'has escoltat. Què? Que dic que parlis, no? Passa mal, que l'estimem molt. Arroa, gràcies. Vale, un besito. Un besito. Adéu, adéu.
Un besito. Escolta, Sergi, em feia enfadar una mica. Ja. S'ha de llorar que estava sentat, és que t'imagino, sentat amb els veus creuats a una cadira del casal. No, no, estic de peu. Som horritos, eh, sí? Que no teniu cadires del casal. M'has trucat, m'ha aixecat, tancar finestres, portes...
Ah, sí, sobretot. Cierra no todo, que viene de la ràdio, eh? És una mica la qüestió. Escolta, Sergi, de cara a entrar-me en matèria, si et sembla bé, eh? Sí. Per parlar de... Si em fas gràcia. Per parlar de diferents qüestions que hi ha al Casal de Joves durant els propers dies. Per on vols començar avui, estimat amic? Bueno, doncs, per ordre. Comencem per divendres, si veus. Sí, sí, sí. Sí, sí. Vinga, divendres. Tenim aquí un concert al Parc Roquetes. Què dius? Dintre de festes de tardor. Ah, sí? Qui toca? Qui toca?
Doncs quatre grups, organitza Loud Music,
Així que toquen 1.886, que estan dintre de l'organització de Love Music. Sí. Sí, molt bé. I 3 grups més, així en pla, un pogo flipados. Vale, però lo sabes los nombres, lo flipado. Sí, sí, ara agafa un moment el cartell i t'ho dic. Agafa el cartell. Agafa el cartell. Agafa el cartell. Agafa el cartell, que t'ho preguntem més que arreu per... Quin xulet que hi ha al casal, no? Em sents? Sí, teigo. Alto i claro. Vale, doncs hi ha un grup que també és de Sant Just que es diu Boira. Boira. Hombre, Boira, un clàssic. Un aplaudiment per ell, sisplau. Boira.
És un grup que... Boira, de què és? De fumatant, no? És també, així, dents. Ah, vale, dents. Vale, vale. Boira, què més tenim? Un altre que es diu àcid més. Àcid més? Sí.
O sigui, anem bé, eh? O sigui, drogues a tope, no? Vale. I el quart? If. If? If què? No, de Eva. Eva en anglès. Ah, vale. Pensava que era el condicionant en anglès. Vale. Ah, com a la pel·líblia que ja et agrada, d'Eva, el robot. No, no m'agrada. Aquest diu vendres... Gràcies. Que també hi haurà jam session o alguna cosa així? Sí, s'acaba amb una jam session.
Bueno, escolta, seguim música a tope, el Parc Roquetes, esperem que faci bo, eh?, i que no plogui... Fins a les dues de la matinada. Hòstia, però és que guapo, no?,
Sí, sí, sí, està força bé. Bueno, hi ha un delay aquí important, però vaja, continuem com si no passés res. Continuem les coses. A veure, dissabte, Casal de Joves, teniu alguna cosa preparada? No, perquè el dissabte està el concert gran de Feses de Tardor i a la Bona Aigua. I no contraprogrammeu. I no contraprogramem. Que no tothom vagi amb vosaltres en lloc de la banda del cotxe rojo o amb accent a la I, a Bartolí amb accent a la I. Això.
D'acord, que per cert, han tornat a fer un altre vídeo, els de... Sí, sí, sí, l'han penjat l'altre dia. Els de Sant Just Febre? El Febre. Ah, sí? Sant Just Febre de Tardor. L'han tornat a penjar amb el Power Devil, que també està al darrere i tal, amb els dos pòlits ja mítics, que són el Ritchie i el Harris, no? No me'n recordo com es diuen.
J.M. J.M. i Richmond, que estan amb el Rich i el Nolas, que per cert, deixa'm dir una cosa, estaran aquest diumenge, els dos polis, aquests dos polis, estaran al programa 1500 a la penya del morro i els entrevistarem, els polis, eh?, a ells, els personatges.
Vindran a Sant Lluís al carrer... I al paper. Els personatges del JM i el Richmond a Sant Lluís al carrer. O sigui que una altra... De fet, després de la clara segura, Lluís Canut, ven amb ells. Mira, els que també estaran a Sant Lluís al carrer són els que són les joves. Ah, hombre, que ben lligat. Eh? Teniu paradeta que tu estaràs, no. No, no, aquest any no. Aquest any hi fa uns quants que ja no, eh? Mama, i em passa el perdona si que hi era, eh? No sé...
No me'n recordo d'haver vist la teva cara. I també tindrem uns quants joves aquí a la nostra barraca que estan venent coses i tal. Joves venent coses? Sí, pastissos i coses d'aquestes. Com? Pastissos. Ah, pastissos. Què vols dir, el Dani i el Joan?
Eh, no, no, no, no, canta que tots. Ah, vale, pues aquells dos podrien fer pastís pel programa 1006. No, el Dani estarà a la parada de la parroquia. Ah, home, con la parroquia, con la iglesia hemos topado. Pues sí, estarà todo Dios allà. Ah, oh, bueno, escolta, això és un fer...
Festival de l'Humort, amb el Sergi Arrada. Bé, doncs aquest diumenge, per tant, que també tindreu parada, informant a tothom, a tot qui esqui, qui vulgui passar per allà, sobre les coses que feu al casal. Molt bé, Sergi, avui, mira, 5 minuts tens. Bé, doncs el dimarts a la tarda, a partir de les 7 de la tarda...
tenim un nou consell de participació, bueno, de joventut. Sí, que m'agrada molt, perquè aquests consells no va mai ningú, però es diuen consell de participació, jovenel. Home, mai no va ningú, no és cert, eh? Un dia, l'any 94, van... No, perdona, va funcionar molt, molt, molt bé, fins que va sorgir el nucli, i com que ja la gent de l'associació ens reunien en el nucli quinzenalment,
Doncs no creien adient, doncs anar tan bé al Consell. Ara la culpa és del nucli, jo. No, no, no, no, que era això, perquè ja el que s'havia de parlar ja es parlaven les relacions del nucli. Que tens enveja, que has generat un premi que un viu i a tu no? No, perdona, jo estava, jo era membre des del principi, eh, el que aquest any ja ha dit, prou. Del nucli? Sí, sí.
Sí, tu. El nom és meu, de fet. Del nucli? Sí. Ah, sí? Sí. Ah, que fort. I com vas cobrant? Drets d'autor? No, no, no. I per què vas dir nucli? Perquè la idea era que estiguéssim els joves interessats en formar part allà, que eren com el nucli fort, i després les associacions que volessin col·laborar, que eren com...
com els protons i els neutrons. Ja, tu, proton. Escolta, tu, Ponset, deixa'm preguntar-te si no et fa fer ràbia que ells tinguessin el premi i tu no. No, no, no, perquè és un premi a tota la tasca desenvolupada ja fa uns quants anys. No, no, no. No, no, no. No, perdona, perdona, és que no ho has entès. És que si vam donar un premi a ells dos només, el Lluís Fosalba i a l'Aitor López. Bueno, doncs molt bé hem guanyat.
Ja, però és que quina diferència hi ha entre la feina de cafè? Però és en representació de tothom, no? A veure, jo no vull buscar mal rotllo on n'hi ha, eh? No, no sé, tu com et sents quan són els Goya? Jo no vull buscar aquí una polèmica que no existeix. Ara, jo potser em cabrageria una mica. Què va? Perquè jo estic a una entitat donant-ho tot. Me'n vaig un moment... No, un moment no, jo me'n vaig per no tornar.
I el premi els hi donen a nosaltres, saps? Que no, home, que està ben guanyat. Està ben guanyat? Sí. Jo tinc coses més importants que ens farà alarmar per coses com aquestes. Ah, sí? Per què et baralles avui? Un dia... Sergi Arrada, l'home que no es baralla. Clar, el senyor del casal ha de tenir molta paciència. Ja, ja, ja. Home, clar, perquè si tu et posis nerviós ja a la mínima... Imagina't. Volarien nens. El casal de joves no seria un bon lloc on treballar i estar totes les tardes.
Per això aquí la gent ve perquè els tractem molt bé, tenim molta paciència. Això és veritat, eh? No, no, perdona, això és veritat, eh? Hi ha molta gent que ho comenta i ho diu, és que el casal de joves ens tracten molt bé. Veus? Sí, bueno, no sé, un dia m'ho hem dit, fa un temps. Bueno, Sergi, alguna cosa més sobre el casal? Perquè avui anem bastant llars de temps. Ah, sí? Jo pensava que ja m'havies tret la detecció i tal. No, no, que tens l'arroa. Sí, però està parlant, està ocupada. Qui parla?
Doncs això... En qui parla? En qui parla l'Aroa? En la Begoña. Passa'm a la Begoña. Passa'm a la Begoña. Passa'm a la. Passa'm a la. Va, que ho farem una mica de coses així. Hola, que ets la Begoña? Sí. Home, Begoña, què tal? Soc el Jordi de la ràdio. Què tal? Crec que vas sortir d'aquí de promoció econòmica. Sí. T'he vist sortir mentre feia el programa.
Ah, vale, no ho he vist. Ja ho he vist, perquè estaves, m'imagino, pensant en algun noi que estigui a l'estranger, no? No sé, a Helsinki, per exemple, en algun dels plans que li has aconsellat i tal, no? Sí. Ja, vale, vale. Tenim algun jove Sant Justenc així, controlat, fora de l'exterior? Algun, algun, sí. Vale, podem dir on està o què, vergonya? Eh...
Ara no me'n recordo. Sí, hi ha un Erasmus a Helsinki que se'm va... Ah, mira, quina casualitat. Està ara, sí. Ah, però és una casualitat, justament. Bé, doncs escolta, Begoña, no et volem molestar més. Gràcies per això, per atendre'ns i que vagi molt bé.
Molt bé, a vosaltres. Un petó, un petó. Que vagi molt bé. La connexió és el més profit de la història. En fi, Sergi. Qui eres? Tens algú més, aquí, al casal? No, no, no, no. Ah, perquè, escolta, veig que aquí això és una festa, no? Sí.
El casal sempre és una festa. Ja, ja, ja. Bueno, escolta, deixem, no en molestem més, que estarem amb les teves noies. Clar. Amb l'aròa A i B, no? An A en B, eh? Aròa i begonya. Sergi, que vagi molt bé, moltes gràcies. A vosaltres. I ens retrobem dimecres que bé. Un abraçador. Adeu. Adeu.
Ai, Cristina, ja es veiem al final del programa i, com sempre, només em resta preguntar-te si la penya del morro tingués molta, molta audiència. Avui, què seria trending topic?
Com ens agraden les polèmiques, Jordi, has estat a punt, però és que l'has portat massa ara amb el Sergi. No, no. Sí, preguntant ara si creia que era just el premi... No, no, no, és força molt. Per tant, se l'emporta César Millan per aquesta secció dels canvis de paradigma que hem tractat amb la Roser i pel futur proper cas, que serà la primera vegada que escoltarem aquí una sessió en directe d'una atenció telefònica d'un educador caní.
Bé, doncs acabem el programa. Agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. L'Andrea Bueno, també, també va. També, avui també va. Per l'informatiu que està a punt de fer i les notícies de Sant Just que ens les porta cada tarda al programa. A més a més també a la Montse Ferraz i a la Ot Blanc de l'Espai d'Essència i que també han estat amb nosaltres parlant avui de la relació entre pares i fills. I a la segona hora, la Rosea d'Educació Canina.
l'Eric Omar d'Aplicacions Mòbils i el Sergi Rada del Casal de Joves. Demà escoltarem el Pau Marcos des d'Oxford, amb la seva secció habitual ja... Va, el primer que és el dijous, depèn de la setmana, que és la de Mama, estic bé. I també tindrem l'astròloga Concha Beningo, que ens farà un especial sobre el signe de Crank. O sigui que estarem atents. En fi, qui us ha parlat Jordi Domènech i, com sempre, la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Fins demà.
Quasi molt bé, fa tardar.
Ràdio Cosbert, durant 8.1.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit! Bona nit!
What the fox say? What the fox say? What the fox say? The secret of the fox Ancient mystery Somewhere deep in the woods
Bona nit.
Són les set, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.