La meva germana està jubilada i venim el dimarts perquè el preu per jubilats és més assequible.
Jo avui he escollit la pel·lícula de Marc i demà de regressió.
Venim a la festa del cinema perquè, a part, teníem una altra promoció per euro i mig d'entrada.
Venim avui exactament perquè és la festa del cinema i amb el preu reduït, doncs, és més assequible.
Més d'un milió cinccentes mil persones ja s'han acreditat per aprofitar l'oferta, una xifra, rècord.
Ferran Auberna i Martí Coní, Catalunya Ràdio Barcelona.
Esports, Oriol Muntnet.
Està en marxa la jornada de Lliga de Campions.
L'Atlètic de Madrid juga des de les 4 el Casactant contra l'Estenar,
de moment, quan acaba de començar la segona part, empata a 0 el marcador.
Aquest despre juga també el Real Madrid, Paris Saint-Germain i el Sevilla Manchester City.
Actuació conjunta de les entitats sobiranistes en favor de l'estelada al Camp Nou,
l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium, la plataforma ProseleccionsiDrets.cat,
demanant als aficionats que demà en portin el partit Barça-Bat i Borisov
per reivindicar-les com a símbol democràtic i de llibertat d'expressió.
Paral·lel, i segons que ha pogut ser a Catalunya Ràdio,
la UEFA permetrà que es desplegui una pancarta amb el lema Respecte.
L'expresident de l'Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, compareix a dos quarts de set en roda de premsa.
Ho farà per explicar la venda d'accions de l'Espanyol al grup xinès Ràstera.
Ja es coneixen els guanyadors a la quarta gala de les estrelles del futbol català.
Gerard Piquet ha triat millor jugador, Sergio González, millor entrenador.
I el jugador més projecció, Héctor Ballerí, que juga a l'Arsenal.
El premi de trajectòria ha estat per la Vultamudo.
Els premis es lliuraran el dia 9 de novembre.
I el màsters 1000 de tenis a París, el castellonenc Roberto Bautista
ha derrotat fa pocs minuts el francès Pierre-Hilxerbert en tres sets a la primera ronda.
Fins aquí, les notícies.
Ràdio Tospet 98.1
Ràdio Tospet 98.1
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiu, informatiucomarcal.com
La vella del morro, un programa amb més morro que vella.
Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger.
Com esteu?
Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desgarros.
Parla i us saluda Jordi Domènech.
Des d'ara i funcla set del vespre.
Això és la penya del morro.
Avui, programa 1719.
Quants aplaudiments.
Gràcies, gràcies.
Fèc uns moments amb les notícies de Sant Just amb la Cristina Vargas.
Cristina, què tal? Bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Avui al programa també amb l'Aroa Carmona d'aquí uns segons a l'espai del seu viatge de voluntari.
Aroa, bona tarda, benvinguda al programa.
Bona tarda.
Bona tarda.
No toquis el micròfon, perquè si no es fa molt bé.
Perdona, eh?
Pot ser que l'haig tocat?
És que no et veig, d'on estàs?
Sí, sí, sí, pot ser.
És que m'agrada molt.
No el toqui, no el toqui, no el toqui.
Oh, que marrana que és.
Bé, avui a més a més també al programa tindrem una entrevista, què he dit una entrevista?
Dues entrevistes amb dos actors que van tenir un passat en comú.
Van estudiar junts al Col·legi del Teatre i van formar justament la companyia El Nacional No Ens Vol.
Un d'ells està al Teatre Nacional ara mateix fent l'obra Molts Sololl per no res.
És el gran David Verdaguer, guanyador d'un Premi Gaudí, eh?
Com a millor actor l'any passat.
I l'altre és Albert Prat que acaba de dirigir la col·lecció de la Ruta 40,
una obra de Harold Pinter a la Sala B,
que també ells dos avui parlarem d'algunes posetes i de tele també amb el David Avila
i acabarem el programa amb l'Anna Rovira que avui, fora del seu horari habitual,
ha decidit passar-nos a visitar i explicar-nos coses.
Tot això a la Pei del Morro.
Bona tarda i benvinguts al programa.
Les notícies de Sant Just amb la Cristina Bargassi
Per estar ben informat de tot el que passa per aquí
Bé, Cristina, per on comencem avui les notícies de Sant Just?
Doncs per la notícia que podríem dir d'última hora que ha estat aquest matí
i és que la Pei del Morro des d'aquest matí llueix sense senyera.
L'Assemblea Nacional Catalana de Sant Just ha decidit retirar el màstil
després de trobar-se el malmès a conseqüència del temporal d'ahir.
De fet, membres de l'Assemblea Nacional Catalana de Sant Just aquest matí passejant per la Pei del Morro
han decidit retirar el màstil de la senyera perquè se l'havien trobat trencat.
En principi, des de l'Assemblea, consideren i creuen que el temporal d'ahir ha pogut estar el causant.
De fet, la fusta de dins del pal estava podrida
i per tant és possible que el vent i la pluja d'ahir hagin fet malbé l'estructura
per la qual cosa hagi pogut caure.
És la principal sospita que tenen des de l'Assemblea.
És que el pal s'ha d'anar canviant de tant en tant
perquè si està tot carcomat i podrit per dins, imagina't, la cosa va com va, no?
Pel que fa a la senyera, la tenen guardada.
Per tant, ni l'han robada, ni ha passat tres, l'han guardat ells, la tenen ells.
Ni ha sigut un acte on hem cotejat ni res d'això.
Cap acte bandàlic ni res d'això.
La senyera la tenen guardada, sí que el pal l'han retirat
i ara des de l'Assemblea miraran què és el que s'ha fet malbé en concret,
en quina situació està la fibra de vidre
i intentaran reparar-la el més aviat possible
per tal que els propers dies a la penya del Moro ja llueixi la senyera de nou.
Bé, almenys mal perquè ja m'havia espantat.
Aquest matí venim cap a la ràdio, hem vist que no hi ha la senyera
i nosaltres som els primers a veure-ho des de Can Ginestà
i llavors ja patien.
Dic, a veure què ha passat amb la senyera ara, què ha passat?
No, ha passat res.
Bé, en fi, més coses, hem de continuar parlant de notícies de Sant Just
perquè hem de comentar ara que el sistema de garantia juvenil,
que és el Servei de Promoció Econòmica o el nou Servei Municipal
d'Atenció Personalitzada als Joves, enllaç, seran alguns dels punts destacats
de la xerrada Formació i Ocupació a Sant Just d'Esvern.
Sí, és una xerrada que acull al Casal de Joves, l'acull demà
i és una xerrada formativa sobre els diferents serveis
dels quals disposa el municipi per tal forma orientar i assessorar
els joves que no saben què estudiar i o buscant feina.
La presentació de la jornada anirà a càrrec del regidor
de Joventut i Educació, Just Fosalba.
Just Fosalba.
I també de la regidora de Formació, Carra Suma de Serrano,
que començarà a les 5 de la tarda.
Un quart de 6 s'oferirà, però, informació sobre el sistema
de garantia juvenil i la seva inscripció amb el tècnic
del programa de garantia juvenil del Baix i Llobregat,
que és el que ens pertoca a nosaltres, que és el Lluís Bico.
I tot seguit, cap a les 6 de la tarda, començarà la ponència
de Laura Brunet, que és responsable del Servei de Promoció Econòmica.
I a dos quarts de 7 del vespre, la Sara Molina,
que és la responsable del Servei enllaç,
parlarà d'aquest nou Servei Municipal d'Atenció Personalitzada
als Joves. Finalment, a les 7 del vespre,
el Sergi Arrada, que és l'informador juvenil
del Casal de Joves, presentarà el servei
i les prestacions del Servei d'Informació
Juvenil del Casal. I, a més a més,
volem destacar que hi haurà una xerrada informativa
sota el títol Qui veu el meu perfil
d'internet, que serà una xerrada
que anirà a càrrec de Patrícia Júlia,
de la Federació UNAE, per tal de conscienciar
els joves dels continguts que es pengen
a la xarxa, que anar vagint amb compte.
A quina hora és això, demà? Ho dic perquè demà
tenim connexió amb el Casal de Joves aquí al programa
i ho hauríem de saber. Queda tot, perquè
de fet hem dit que comença a les 5 de la tarda
amb la presentació dels regidors,
a les 6, però es presentarà el sistema de garantia juvenil,
a quarts de 7
es farà la presentació de l'enllaç,
del Servei Enllaç, a les 7 anirà
el Sergi Arrada, i després,
quan acabi el Sergi, suposem que
no sabem si hi ha dos quarts o un quart de vuit del vespre,
doncs serà
la xerrada informativa aquesta sobre qui ho veu
al meu perfil d'internet. Però, escolta, sí que
fan coses, demà el Casal de Joves. Diu-n'hi-do, està en un falla.
Està a tot bé.
Bueno, en fi, hem de continuar
parlant d'una altra... Que, per cert, un moment,
Anola, bona tarda. Bona tarda.
És que
tu ara, en aquests moments, ens repassaves
algunes de les... Bueno, anava a dir
curiositats, no, però coses del món del viatge,
des del Casal de Joves,
no? Alguns projectes que feu. Sí.
Amb intercanvis,
juvenils i tal.
Que ja no... Jo no he estat ja els dimarts al Casal de Joves,
que jo no... Com ara està aquí. Ja ho sé,
per això. Què, per què? Perquè
tinc sis hores,
fixes, que me les munto
com vull. Oh!
I abans estava tot el dia... Quina llibertat.
Oh! Sí. Oh, oh, oh.
Abans estava tots els dies perquè està
substituïment l'Esteban, però l'Esteban
està bé. Ah, ja ha tornat, ja ha tornat.
Bé, ens alegrem per l'Esteban, també, eh?
L'Esteban, vaja.
Bé, escolta, més coses ja per acabar les notícies de Sant Just en aquest espai de rapes de l'actualitat del municipi. Obertes les instruccions fins demà, dimecres 4 de novembre, per participar al Open Lord Paddle, que es disputarà al Sant Just Paddle Club del 7 al 14 de novembre.
Sí, al Sant Just Paddle Club acollirà que... Paddle, perdona, he dit padel i espadal. Paddle. En català és padel. El Sant Just Paddle Club, doncs, acollirà des d'aquest dissabte i fins dissabte vinent l'Open Lord Paddle. El torneig consta de 8 categories, 3 masculines, 3 femenines i 3 mixtes, amb un mínim de dos partits a 3 sets complers.
Els preus per participar seran de 21 euros per una categoria o de 37 per a dues categories i d'important perquè les places són limitades. Per tant, si la gent vol participar-hi, que s'afanyin perquè demà és l'últim dia per apuntar-se.
Més coses, com a premis dels guanyadors es portaran dues pales de la marca Lord per a la primera categoria...
Perdona, de la marca Lord?
Lord.
Ah, per això té l'Open Lord Paddle, perquè l'Hord és la marca, no és que sigui el senyor Paddle.
No, no, no.
Lord Paddle.
No, de fet, bueno, sí, és un tipus de raquetes, és un tipus de bosses, fan diferents coses, és una marca que fa diferents...
Una marca esportiva de Paddle.
Sí, correcte.
Una marca esportiva.
Doncs, en aquest sentit, dues pales Lord seran per a la primera categoria masculina i femenina,
i dues bosses de Paddle Lord també, per guardar les pales i la roba, per a la segona i tercera categoria masculina i femenina,
i la segona i tercera categoria mixta també.
A més, però, hi haurà per a tots els participants un welcome pack i fruita durant el turnet,
i les inscripcions, doncs, estan obertes fins demà i inclouen un tiebreak contra Ernesto Moreno, Pablo Aima i Lucia Martínez.
Per a qualsevol persona que vulgui obtenir més informació relacionada amb aquesta notícia,
doncs, pot posar-se en contacte amb l'organitzador, que és Playpadel Tour, a través del correu electrònic playpadeltour.com.
Quant valen les inscripcions i tot això?
Els preus per una categoria només són 21 euros, i per dues categories, 37.
Bé, doncs, si voleu, ja ho sabeu, hi ha algun límit de data per inscriure's?
Demà.
Això és començar ja...
Demà s'acaba.
Demà acaba tot això, molt bé.
Últim dia per inscriure's.
Per cert, que ja falta menys per la cursa de cars de coixinetges en just.
Jo estic molt nerviós.
Jo, en aquest cap de setmana, 39a edició, ja, com sabeu, dissabte hi haurà les cronos a partir de les 9 del matí,
on els 100 cars baixaran un darrere un altre a les 11 o 12, o quan acabi aquesta primera crono hi haurà la segona,
i després a la tarda hi haurà la tercera.
El diumenge, a partir de les dues quarts de 9 del matí, ja començaran a haver-hi ja tots els setzents de finals,
vuitens, i fins a les finals, cap a la una del migdia, al centre del municipi, un espectacle històric.
Fa molts i molts anys que es fa a Sant Just d'Esvern, i com sabeu, a Ràdio d'Esvern, i participem amb el Car de la Ràdio.
Estem malalts d'aquesta setmana de cars, eh?
Tenim el car aquí fora, l'estem acabant de pintar, i justament fa una estona hem penjat el quart capítol del Car de la Ràdio,
que és una nova websèrie, estem fent una websèrie.
Quantes entregues en tindrà?
Bé, fins que...
Fins que ho guanyeu.
No ho sabem, no ho sabem.
Fins que ho guanyeu, recollint el premi, inclús.
Hi haurà tantes entregues com nosaltres vulguem, i, per exemple, avui hem fet la número 4,
Pintant el Car, que hem penjat el Facebook de la Panyol al Morro, i, per exemple, comença així.
Porque pintes les hores...
Pintant el car, eh?
Lari, lari, lari, lari, lari...
Eh, què tal?
Ens esteu agafant just en un moment, un dels moments més importants, que és estar pintant el car.
Hem fet una segona capa de pintura blanca i blava, però, ahirà, agafarem els colors corporatius de Ràdio d'Esvern.
Correcte, correcte.
No agafarem Ràdio Sant Feliu.
Estem donant tot, estem impregnant el car de la ràdio amb les nostres emocions, els nostres perits i la nostra pintura del xino.
Bueno, en fi, si voleu veure sencer el vídeo de com pintem el car de la ràdio, podeu fer-ho a través del Facebook,
o si voleu veure el car directament, avui fins les 7 de la tarda el tenim exposat aquí a l'entrada de Ràdio d'Esvern,
que, de moment, no ens l'han robat, cosa que està bé.
Home, només faltaria.
No, no, s'està assecant la pintura blanca, encara li hem de donar una altra capa de color blau per posar i pintar el logo de la ràdio,
però, vaja, capítol 4.
I, a més a més, aquest capítol, no vull fer spoilers, però acaba d'una manera no gaire agradable.
Què vol dir això, mare? No pots deixar-nos així, Jordi?
Perquè tothom no sempre està amb nosaltres.
Jo noto que hi ha molta gent que diu, sí, vinga, el car de la ràdio, vinga, Jordi, vinga, Andrea, vosaltres podeu.
Però no tothom està amb nosaltres.
I això a mi, això a mi em dol.
I si voleu saber qui està en contra que guanyem, mireu el capítol d'avui.
Bé, en fi, Cristina, moltes gràcies.
Que vagi bé.
Bona tarda.
Nosaltres fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb l'Aroa Carmona.
Aroa, avui de què parlem?
De la nova pàgina web que vam estar parlant l'altre setmanes.
Doncs recordeu que és el secret i seria una bomba informativa.
Ah, sí?
Doncs aquí uns moments a la penya del morro. Fins ara.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aroa, avui de què parlem?
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Quedant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint.
Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
5 i 23 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro de Ràdio dos Vels.
Per cert, que d'aquí una estona, a partir de les 6 i 10, entrevistarem l'actor David Bardeguer, mític, on els hi hagi,
i que està actualment al Teatre Nacional amb l'obra Molts Soroll per no res dins la secció de tele amb el David Davila.
Aroa, què tal? Bona tarda de nou. Com estàs?
Molt bé, molt bé.
Com va tot?
Ara què dius, això de l'actor? No sé si ho sabeu, suposo que sí.
Què passa?
Que avui comença la festa al cine.
Ah, sí senyora. Que hi vas, tu?
Hi vaig, hi vaig.
Què vas a veure?
Doncs mira, encara no ho sé. Sé que demà vaig a veure Truman i que em fiu del criteri del Sergi Arrada.
Sí, home, el Sergi Arrada és un gran cinèfil.
Com m'ha vist, clar, com ha vist tantes pel·lis, a part de mirar el seu Facebook, directament...
És el nostre corresponsal de Sitges.
Exacte, ja ho sé, sí.
Doncs directament aquest matí he anat i li he dit, Sergi, parla amb Fla.
Truman, val o no val la pena.
El tio m'ha dit que és un pel·liculón.
Ah, home, doncs s'ha de comentar.
Quan vagis a veure-la, dius, clau, fes-ho saber i fes la telecrítica particular,
perquè els milers d'oïents del programa podran saber què opines tu.
Ah, vull anar a veure a Mama.
Què?
A Mama.
Vol dir àvia, en basc.
Ah, val, val, val.
Deixa el micròfon, ja, perquè és que...
No, no, no, en sèrio, fa mala connexió i no...
Saps què passa? Que jo he vist molt...
Sí.
Vull veure molt lluvies estrelles a l'època.
Ah, val, val, val.
Llavors, clar, amb el micro i...
Ja, ja és normal.
Bueno, en fi, que les entrades a la festa del cine que van dos euros i mig, no?
Dos noranta.
Dos noranta, escolta, que està teradíssim.
S'ha d'aprofitar, s'ha d'aprofitar.
Sí, sí, tal.
Bé, com també s'ha d'aprofitar la nova pàgina web que la nova avui ens presenta, erasmusnow.com.
És una pàgina que ja ens vas descobrir la setmana passada, però que avui entrem una mica més en profunditat i tu dius que, bueno, és una mina, no? T'has il·luminat i cada vegada que la veus et ploren els ulls. Per què?
M'ha agradat, no sé, m'ha agradat per com està feta. No m'agrada gaire una publicitat, és que clar, perquè aquestes pàgines pobres han de viure.
Ja comencem, ja comencem. A veure, què passa? Que hi ha Google AdWords, d'aquests.
Sí, no m'agrada gaire, perquè està allà al mig i no m'agrada gaire.
Però, a veure, vaig entrar a la pàgina per saber una mica de què estem parlant. La pàgina, com diem, és erasmusnow.com.
Com es diu erasmus en anglès? Erasmus?
Erasmus.
Erasmus.
Ah, erasmus també?
Erasmus.
Bueno, doncs...
Erasmus.
Erasmus.
Erasmusnow.com.
I és una pàgina d'intercanvi d'aquestes per joves...
Bueno, és un cercador.
Ah, és un cercador.
Bueno, té com dues parts.
A veure, sí, que té...
Actimela, jo tu sé fer-ho.
Cercador, find your projects.
Vale.
I té registrar-te per add your projects.
O sigui, que els pots afegir com per buscar participants, si tu ets el creador d'un projecte, o pots buscar projectes si ets un participant.
Vale, vale, vale, vale.
Llavors, per exemple, I'm from, m'agrada perquè tu has de posar d'on ets, quin projecte vols anar, o quin tipus de projecte vols escollir, i després entre quines dates i quines et va bé, i et troba els projectes per marxar, què passa?
Que, bueno, jo ho he provat des de...
I'm from Spain.
I not work?
And it doesn't work.
Why not?
I mean, it works, but it says that there is no project.
There's no project.
For my criteria.
Why not?
Because maybe you are looking for a date that they are not available.
Well, en fi, I'm from Planet Earth.
M'agrada...
M'agrada molt.
Sí, m'agrada molt.
Oi que sí?
Sí, està molt bé la primera, és que és molt hippie, però molt guai alhora.
Hòstia, per cert, ara que parlàvem en anglès, aquí al programa ens estem modernitzant i hem fet una promoció justament per les persones que ens escoltin des de fora.
Ah, sí, eh?
Sí.
Que bé, que original.
The Hill of the Leaves is a radio show with more than 25 people every afternoon in the Spern Radio.
Se paqueix el web?
They talk about all the important things in life, as good news, good people and good roging.
Good roging.
Good what?
Good roging.
Every afternoon, the best radio show you can listen now.
Correcte.
Maybe you don't understand nothing, but don't worry, the radio show is in catalan.
Va, està bé.
Ah, amiga mia.
M'ha encantat.
Bueno, és per fer una mica promoció entre la comunitat angla-socsona parlant de casa nostra.
Bé, total, que aquesta pagina...
Saps què? I l'Alemanya, quan vindrà?
La para-Alemanya.
Hi ha més alemanys que anglesos, eh?
Ahven, ahven, is, ahven, is, ahven, is, ahven, is, ahven, is, ahven, is, ahven.
Bueno, no sé, segur, home, segur em fa la transcripció fonètica de...
Què ets a dir?
Jo ho podem fer sense problema.
Va, Aroa, què és això?
Que és això?
Erasmus Nau del Clam.
Doncs això que et deia, no?
Està la part del cercador que, bueno, fent la recerca d'Espain no ha sortit...
Res, per dir-ho sincerament, perquè els espanyols, carillo, ja ho trobem nosaltres sols.
Clar, clar, clar.
Entents o no?
Vull dir, ja...
De fet, ja no volen que busquem.
A veure, anem a fer una prova, anem a fer una prova, anem a fer una prova ara en directe.
I'm from Planet Earth, vaig a posar, és a dir, som del País de Terra.
And I want to go to on, llavors aquí, Youth Exchange, Training Course, European Voluntary Service, allò que ens expliques tu,
a l'IBIES, Seminar, bueno, hi ha diferents històries...
Va, anem a posar un training course, vale?
Perquè, què passa, hi ha menys de training course, o què?
Ah, no, no.
Ah.
Mira, és que anava a tocar el micro.
Ah, vale.
Llavors, que estaven així com...
Cada loco consultem.
Cada loco consultem.
Bé, llavors, BitWin.
Llavors, que hauria de posar una data, vale, per exemple, entre la setmana que ve...
Com has dit, BitWin?
BitWin.
BitWin, no?
BitWin.
BitWin.
Vale, llavors, a partir de dilluns que ve,
8 de novembre, que és ja...
Ah, no, que no és...
No, és dilluns, és nou.
Que passa que els anglès, com a posar el calendari sí que comencen amb Sunday, els calendaris d'aquest lluny.
Sí, per què comencen amb Sunday?
No ho sé, no ho sé.
És una manera...
Jo sempre he preguntat què és una manera positiva de començar la setmana
o una manera de putejar...
Ara, ara.
...a tot anglès viu que tingui un calendari gran a casa seva.
Doncs mira, he posat entrar el dilluns perquè jo ja estaré ja en condicions,
ja tinc els cars, me'ls he tret de sobre, ja podré estar lliure i després...
No sé que et facis mal, els cars.
Espero que no.
I després entra el 31 de març...
Hosti, la gent...
Per què m'anima tant, últimament?
De veritat, és que...
A tothom que li dic, no, és que em tiro amb els cars, em diuen...
Vés amb compte!
Ui!
És que dia...
Vés amb compte, no et facis mal.
Què em va dir ahir algú?
Algú també...
Em van dir, mira, vaig llegir-ho perquè vaig pensar...
Molt bé, quins ànims, no, que et dona la gent.
A veure si ho trobo per aquí, mira, aquí ho tinc.
Em diu, vigila't, no us mateu amb aquell car.
I després em diu, si us expulsen, sempre podràs fer de comentarista.
O sigui, a veure, la gent...
Aquesta està bona, mira, almenys tens un plan B, penseu així.
Sí, però clar, home, bon rotllo, no?
Si us mateu, si us expulsen...
En fi, bueno, no hi ha res com que la gent et doni ànims, eh, per la qüestió dels cars.
No t'estiren mai, tu, els cars, Arua?
No, és que em fan por.
Te'n fan por?
Sí, però...
Jo visc aquí des de tota la vida, sí?
Sí.
I he anat als cars gairebé cada any.
Però és una cosa que és de la cultura del meu poble.
Però jo no hi estic d'agord.
Perdona, què dius?
No, no, no, no, no, no, no, no, no, espera, espera, espera, espera, que has malinterpretat les paraules.
Com no pots estar d'acord amb la cursa de cas de coixinès?
No, no, no, jo estic molt d'acord.
Que és una cosa històrica, que van començar quatre nois i noies del cau...
Estic molt d'acord.
Estic totalment d'acord.
Estic tirant-se pel carrer Freixas, la recta de la creu del Pedró, comença a esplenar el canigó.
és una cosa que la gent porta a dins
i que està esperant tot l'any per tirar-se a la cursa de cas de coixinets.
Que puc rectificar?
A veure, rectifica, tens...
Però no sé, perquè...
I això, i a més a la ràdio des dents.
Sí, és així.
La ràdio pública.
Que després sortiré a ràdio i em tiraran ous,
però em posaré el teu car i que tirin els ous al car.
No, que l'acabem de pintar. Ara no.
La setmana que ve ja que fas el que vulguin.
Estic molt en acord, de fet,
jo ho porto arreu del món,
aquesta cultura, els cars, quan em pregunten.
Cosa típica, Sant Jus, cars de coixinets.
Perquè em fan por.
És que em fan por, tio.
Em fan por.
Però em fa por, però...
Jo he vist molta gent trencar-se coses, eh.
Saps o no?
Qui s'ha trencat alguna cosa?
Doncs mira, el meu veí es va trencar la cama.
Sí.
Quina era la cama, eh?
Jo, de veritat.
Perquè es va xocar contra un arbre,
perquè la gent el que fa és practicar.
I quan practiquen, no hi ha totes aquelles coses.
de la palla que posen.
Saps o no?
Ah, vale, vale, vale.
Ho va fer sense les mesures de seguretat necessàries.
Ah, doncs és una altra cosa.
És que llavors no guanyes mai.
És una altra cosa, això.
Vale, vale.
Llavors, bueno, però nosaltres ens tirarem sempre
amb els cars cap risc.
O sigui, que ens tirarem amb les bales de palla posades
i sempre dins del circuit.
Perquè ell ho va fer segurament els dies previs
quan no hi havia bales de palla ni res, no?
Jo crec que sí.
Vale.
Igualment fa por, no, Jordi?
A veure, m'esteu cagant tot.
Prou ja de cagar-me.
Mai t'has tirat a buscar.
Jo no m'he tirat mai.
És la primera vegada, però és que noto aquest ambient
de la gent que...
Jo crec que em trasllada als seus nervis
i jo vaig en contra d'això.
Guanyaràs.
Jordi, jo estaré allà i començaré.
Una J, una O, una R, una D, una I, I, I,
i una A i una D, una R, una E i una A per a Andrea.
Bueno, ens tirem en categoria mixta.
Categoria mixta.
M'ha encantat aquesta.
A mi també.
És la meva preferida també, per això em tiro amb aquesta.
Que em podia haver tirat amb els elevins,
o amb els benjamins, que són els meus petits,
però si no...
Els benjamins...
No et quedes lluita, els benjamins.
Em vull tirar amb la categoria mixta.
Perquè els benjamins entren als pares o no?
Eh... no.
No.
Què dius?
Home, desordem.
Ho dius pels pares, tu, no?
Perdona'm.
Tu dius pels pares.
Estàs una mica més a prop de ser para que de ser nen, eh?
No et pensis, eh?
Perquè el nen no mor mai.
Bé, per cert, que obrim línies de telèfon
per si algú ens vol donar ànims.
Perquè veig que la gent va molt a secó.
És que ho estic notant, eh?
La gent, t'ho juro, eh?
Aquest dia pel carrer em traspassa els seus nervis.
O sigui, els nervis que jo em tiro o tal,
no sé, perquè esteu nerviosos, no entenc,
aquesta és una altra cosa.
I, per exemple, Sergi Pont fa una estona també m'ha escrit el film.
Ai, el Sergi, si està a les Amèriques.
Bueno, m'ha escrit, m'ha escrit.
La gent està malalta de cars.
I diu...
Quina por que em feu.
Espero que no mengeu aire palla aquest cap de setmana.
També una altra, gràcies, Sergi.
Cosa que jo li he contestat.
Hi ha una dada que em reconforta, Sergi Pont.
I és que durant les 38 edicions dels cars de coxinets
no ha mort mai ningú.
Això a mi m'agrada.
Hòstia, que guai.
Clar, està bé, perquè normalment això no pot dir qualsevol activitat
de pobles mítics, que ha mort algú.
No, els dimonis, dintre de coses de foc,
sí que s'ha cremat algú ja molt, no?
Clar, per exemple, no ho sé, no ho sé, no ho sé.
Jordi, vols que et digui...
Què?
Et confesso, com a veu del poble,
per què tenim por?
Per què?
Perquè ets un gran locutor.
Va, cala, cala, cala, cala, cala, cala, cala, cala, cala, cala, cala.
Cala, cala, cala.
En fi, jo tenia una missió,
perquè, bueno, ja, veus que tenim 35, ja, què, ja faig jo, no preocupis.
He posat a la pàgina Erasmus Now,
Erasmus, Erasmus Now.com,
per trobar un training course
i fer un intercanvi europeu
en algun altre lloc del continent
per, bueno, aprendre alguna cosa.
He posat entre el dilluns que ve,
com deia, després dels cars,
i fins al 31 de març tinc les dates lliures.
Llavors, diu,
última opció,
busca coses noves o coses aviat?
Vam a buscar coses aviat,
a veure què és el que hi ha.
Estic buscant, eh?
Ara mateix estem buscant a la pàgina web
algunes cosetes
i, per exemple,
mira, m'han sortit tres,
m'han sortit tres.
No ho sé, tu?
Sí.
Mira, la primera, per exemple.
Del 18 de novembre a l'1 de desembre.
Tothom qui vulgui anar a Romania
té un training course
sota el títol Tools for Health.
És a dir,
eines per tenir una bona salut.
Després, per exemple,
i de què va aquest Tools for Health?
Per exemple,
diu que només,
ah, bueno,
només és per gent turca.
Clar,
jo t'anava a dir una cosa.
Què era això?
Jo no vull interrompre't,
perquè veig que amb el tema dels cars
estàs molt sensible
i m'ho vull ajudar a aquesta sensibilitat.
Gràcies.
Però,
però,
però,
però,
no cal,
no cal
anar a finding,
eh?
No cal al cercador,
sinó que,
bàsicament,
baixant amb el teu ratolí
o la cosa que tinguis a l'ordinador,
pots trobar l'apartat
de Last Minute Projects,
on et pregunta
want to go as soon as possible?
Check out our Last Minute Projects.
Vale.
I llavors allà tens tots els projects exposats
que tenen data fins als últims dies de desembre.
Ah, perdona,
vol dir que això no té cap mena
del cercador que he fet jo
no té validesa,
no?
Això ja estava posat,
ja m'ho ha semblat,
eh?
Que estava posat d'abans.
No t'ho prenguis així,
que augmentem la sensibilitat
i això no ajuda.
Però, bueno,
hi ha altres,
com per exemple,
un altre que és a Birmingham,
Birmingham,
Birmingham,
Sí, Birmingham,
allò que t'agrada de tu,
que és a les West Midlands,
UK,
vale?
Al United Kingdom.
Llavors,
entre el 28 de novembre
i el 6 de desembre
contact make an event,
let's get time working,
is that?
Yeah, yeah, yeah,
call for two participants
who reside in Germany.
Un altre que tampoc no podem anar...
És que te n'adones...
Què està passada,
aquesta web?
Te n'adones
el per què no hi ha per Spain,
tio?
En un és per gent turca,
vale, fora ja.
I el segon que anem és...
Trump.
Només per gent d'Alemanya.
Bueno, va, anem al tercer...
Perquè en realitat és germen.
Anem al tercer,
anem al tercer,
que és
International Training Course
Become an Entrepreneur Leader,
que és un líder emprenedor,
que això es porta molt,
ara a Europa i a tot arreu,
entre l'1 de desembre
i el 9 de desembre.
Es fa a Rimini,
mira,
això m'has parlat el altre dia,
a Itàlia.
A veure què diu.
About the project,
organizer,
UNED,
sending organization,
geogen,
total subject,
ah, bueno,
mira, aquest és més llarg.
Els participants que vulguin apostar
i requerir,
requerir,
no?
La seva apply,
el seu formulari,
poden fer-ho.
És que,
de veritat,
en tant d'anglès,
no et fas la base la pizza,
un leó?
Sí,
però llavors,
saps què passa?
The pitch,
the pitch a lie.
The pitch a lie.
El que passa és que ara,
com hi ha molta gent
que es fa,
the pitch a lie,
s'ha convertit a parlar
spanglish,
com una cosa cool.
Oh, yeah.
Llavors,
quan no te'n recordes
la paraula en castellà
perquè portes parlar
en anglès temps,
ho dius en anglès
i fas així,
ah, ah,
ho sento,
i en si no em veieu.
Sí,
es fas com,
bueno,
catanglish,
no?
Nosaltres fem,
you can find more information
about cost and the project
under more information.
Està bé,
està bé que facin això.
Bueno,
si voleu,
teniu tota la pàgina web,
erasmus,
erasmus,
erasmus,
erasmus9.com.
Vinga.
I try to carry in
the weight of the world
But I only have two hands
Hope I get the chance
to travel the world
But I don't have any plans
Wish that I could stay forever
this young
Not afraid to close my eyes
Life's a game made for everyone
And love is a prize
So wake me up when it's all over
When I'm wiser and I'm older
All this time
És guapa aquesta cançó, eh?
M'agrada molt.
És d'Avichy.
La coneixes o no?
Sí, sí, tant.
Wake me up.
Que la lletra ve a dir
desperta'm quan tot això s'hagi acabat,
que és el que pensa molta gent
quan arriba l'Aroa al programa.
Sí, però ho fan en el bon sentit
de dir, hòstia, per mi és un somni
poder escoltar aquesta noia
Arregla-ho.
Quan s'hagi acabat el somni,
sisplau, fes-m'ho saber.
Potser et troba un alcal, eh?
No, home, no.
Segur?
Ja està.
Escolta, prou ja de dir-me coses negatives
amb el tema dels cars de coixinets.
Estic ja cansat.
Tu no ets cap dolç, eh?
Hem de fer...
Què?
Tu no ets cap suiti.
De...
Què vols dir?
De suiti, de suiti.
De jove?
De dolç.
Bueno, aquesta noia ja no sap què diu.
Sí, és clar.
No és culpa nostra, és el temps.
Ahir plou, o fàlpondia,
no estem preparats per la vida moderna.
Aroa, moltes gràcies.
Jo et convido que quedes aquí,
si vols, d'aquí una estona,
perquè fem una entrevista
amb l'Albert Prat,
director de l'obra de teatre,
la col·lecció que es pot veure
a la Sala Beckett de Barcelona.
Fem una pausa i tornem a la mateixa aroa.
Un petó, eh?
Un petó, Pat.
Gràcies.
Gràcies.
Cinemà sense límits.
Cinemà sense fronteres.
Cinemà sense mesures.
En definitiva,
cinemà sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
i tornem a la mateixa aroa.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana.
Ràdio Tosfer
Durant la 8.1
Ràdio Tosfer
La Pella del Morro
Cada tarda de 5 a 7
a Ràdio d'Esvern.
Dos minuts i arribem al punt de
3 quarts de 6 de la tarda.
Continuem en directe
a Ràdio d'Esvern,
a la Pella del Morro.
Tenim amb nosaltres el David Àvila.
David, què tal? Bona tarda.
Bona tarda, Jordi. Què tal? Com estem?
Molt bé.
T'he convidat a que vingui un moment abans
de la teva secció avui,
perquè sé que t'agradarà
parlar amb el següent convidat
que ja tenim al telèfon,
i és que parlem de l'obra de teatre
que s'està fent justament aquests dies,
fins diumenge, és l'últim,
a la Sala Bequet de Barcelona.
diumenge, és l'últim.
Sí, la col·lecció de Harold Pinter,
premi Nobel de Literatura.
Per parlar de tot això,
tenim l'Albert Prat,
que és el seu director.
Albert, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Molt bé.
Un migdà vivent, Albert Prat.
La col·lecció parla sobre la relació
que s'estableix entre dues parelles
dedicades al disseny de moda,
Harry Bill i James Estela.
La trobada entre Estela i Bill
en un hotel una setmana abans
és el detonant
perquè James intenti saber
què va passar realment entre ells.
Albert, de la Ruta 40,
com és que heu decidit
fer un pinter
ara a la Sala Bequet?
Doncs perquè es veia molt de gust.
Bàsicament aquesta és la raó.
Jo personalment m'agrada molt
el teatre de pinter
i com del que parla
i com s'ha de servir
de les llis del teatre.
i quan va tocar
alguna cosa nova
en la ruta
doncs vaig mirar el calàs
i sabíem quines coses
de pinter
m'ha interafat
anys enrere
i vaig pensar
que era un bon moment
per fer l'obtenció
i per posar una escena.
Bé, de fet,
ho va escriure l'any 1961.
És una obra
originalment pensada
per a televisió
i que es va representar
per primera vegada
a l'Albitz Theatre
per la Royal Shakespeare Company
un any més tard.
No sé si és
una obra una mica curiosa
en aquest sentit
perquè pinter
en principi
sempre ha escrit
directament per teatre
o no?
No,
bueno,
ha escrit molt de teatre
i ho coneix
sobretot pel teatre
però ha fet
el camp de la televisió
va fer
diverses cosetes
va fer aquí
un vist
de diverses pel·lícules
també
i també va fer
diverses peces
radiofòniques
diguem-ne
que normalment
aquesta és la part
més coneguda
perquè és
menys habitual
tot i així
ell va fer
l'adaptació
diguem-ne
del guió
després de fer
del guió
de la col·lecció
diguem-ne
quan ho va passar a teatre
ho va fer
i les decisions
que estan preses
en el text de teatre
són les que
ell va considerar
que eren
que eren
tecals
en aquest sentit
veu veure
m'imagino que sí
no?
la pel·li
per dir-ho d'alguna forma
no
jo no la vaig aconseguir
trobar
jo no l'he vist
no
jo vaig veure
una versió
que va fer
que va fer
el Laurence Oliver
el 72
crec
o així
això sí que ho vaig veure
sí
em sembla que està penjada
al YouTube
i a més el vostre Facebook
sí
en alguns llocs
perquè és el que
es troba més
aquesta versió
que es va fer
aquesta obra
com dèiem
és una obra
on es parla
de
no sé si dir-te
mals entesos
ambigüedat
constant
una tensió
que es palpa
tota l'estona
entre aquestes dues parelles
sobre un fet
que no se sap
vaja
fins al final
de l'obra
si ha sigut veritat
no ha sigut veritat
perquè els personatges
juguen molt
amb aquesta mentida
amb aquesta ambigüedat
la confiança
que hi ha
entre les parelles
això ha passat
no ha passat
vaja
aquests jocs paral·lels
que ha sigut el més difícil
de dirigir
perquè clar
tampoc no
Pinter
molt clar
no ho deixa
no?
moltes vegades
no
però l'important
és sentir
jo crec que si
veient la peça
arribes a l'emprellat
d'això
que l'important
no acaba siguent
el que va passar
o no va passar
en l'hotel
sinó que els personatges
s'utilitzen aquesta veritat
o aquesta mentida
per aconseguir
el que ells volen
o per
per fer mal als altres
moltes vegades
o per alliberar-se
del que els pugui
oprimir
a nivell de relacions
parlo
sí
per tant
som dolents
no?
som males persones
tots?
no sé
si som males persones
no
però
no és qüestió
de bons o dolents
tampoc
és qüestió
de interessos
enfrontats
podem dir-me
sobreviure
una mica
en la jungla
d'avui
d'avui en dia
mira
clar clar
que has qüestió
fa un moment
el que pot
i si en algun moment
has de mentir
per salvar-te
menteixes
una mica
que ets
clar
per això queda
una mica
aquesta sensació
una mica
de la naturalesa
humana
que no
és
clar no
perquè és pervers
tot plegat
és pervers
el comportament humà
moltes vegades
és molt pervers
però no vol dir
que per si
pervers
sigui
s'hagi diferenciat
entre bo i dolent
clar
que sigui pervers
no vol dir
que sigui dolent
però a vegades
també et passa la vida
que fins i tot
hi ha gent
que tu creus
que són dolents
i als altres
els hi caus bé
i que fins i tot
hi ha gent
que no t'ha passat mai
que a vegades et diuen
ei
aquesta persona
et caurà superbé
és molt amiga meva
i potser no ho és
amiga meva
després de la conèixer
no n'hi ha apartat
hi ha molta hipocresia
molta hipocresia
en aquest món
i molta subjectivitat
diguem-ne
sí
exacte
cadascú
ho mira
segons el seu
cristall del color
una mica
més tòpic
ja no se m'acudeixen
de totes maneres
anava a dir que
mira
algunes crítiques
que han sortit
perquè ha rebut
heu notat
que hi ha hagut
una
vaja
que hi ha hagut
una bona rebuda
per part dels crítics
o no?
sí
hi ha hagut crítiques
molt bones
i han hagut crítiques
una mica més feses
sí
i
per tant
també
hi ha un públic
molt entusiasta
i un públic
una mica més reticent
encara
aquest tipus
és un home
dels anys 60
la teoria de veritat
o l'ambient que proposa
Pinter
i com nosaltres
l'ensenyem
perquè
també
nosaltres
tenim
molt en aquest sentit
molt
aviat en aquest sentit
jo no sé què estava dient
dic que
que molta gent
doncs això
és una mica més reticent
o no acaba d'entrar
i del tot
no acaba de
no dic que no
estigui preparat
però bé
potser sí
el públic
no està preparat
però per exemple
a mi m'agrada molt
la proposta
que feu vosaltres
amb aquestes escenes paral·leles
no?
del que passa
amb un costat
i a l'altre
de les parelles
ho dic perquè
per exemple
Pinter
utilitza molt
en els seus textos
i aquí també
el tema de la pausa
del silenci
pausa llarga
no?
vull dir coses així
aquesta és la pregunta
que m'he preparat abans
a la redacció
de la ràdio
quina diferència
aquesta és una pregunta
que m'he preparat abans
quina diferència hi ha
entre pausa
i silenci?
normalment
bueno
això
hi ha un llibre fantàstic
del que m'ho me lembras
que es diu
Diccionari mínim
per actors
directors
que ja m'explica molt bé
aquestes coses
normalment s'entén
per pausa
quan
no hi ha una rèplica verbal
però el silenci
és voluntari
és a dir
algú està callant
alguna cosa
i silenci
en principi
és que ningú
no diu res
almenys
es fa aquesta diferència
per exemple
podem fer
una diferència
entre silenci
i pausa
per ràdiofoni
perquè clar
la ràdio hem de parlar
sempre
però per exemple
no però clar
normalment
les pauses
pots entendre
que és una pausa
per la rèplica
que va abans
i per la rèplica
que va després
saps què vull dir?
si ara et dic
Jordi mira
et diré una
diga aquest al com va
saps què vull dir?
ara he fet una pausa
i un silenci
com seria?
així
és que clar
per això és director
ja sabia jo
que anava bé
mira
algunes de les coses
que diu la gent
sobre l'obra
per exemple
el Font de Vila
el Time Out
Time Out
la companyia
la ruta 40
assoleix
una interessant
posada en escena
amb un bon treball
dels intèrprets
un bon pinter
no és fàcil avui en dia
li vau pagar alguna cosa
al Font de Vila
o no?
perquè us fes aquesta crítica
no tenim diners
nosaltres ni per pagar
nosaltres mateixos
sempre pagàvem
els crítics
bé
així
aquest és un altre tema
que uneix
sobre la companyia
la ruta 40
i moltes altres
que és el tema
econòmic
com ho feu
per sofregar
les despeses
perquè diguem
que clar
nosaltres
no teniu
subvencions
multimilionàries
com altres
companyies
catalanes
directament
del Departament
de Cultura
com ho feu
això?
no
amb subvenció
amb ajuda
i amb recursos
propis
que hem aconseguit
a les nostres produccions
hem fet
a llardinada
de Nadal
recentment
que fem bolos
i amb una mica
de guanx
que tenim
ens els destinem
a la següent producció
que en aquest cas
és a la col·lecció
però
la nostra
la producció
la col·lecció
és molt
és molt humil
en el sentit
de diners
vull dir que
paguem
molt just
a tothom
i nosaltres
no cobrem
o cobrem
les obres
i Albert
una pregunta
escolta
la setmana passada
sortia el TN
que el tema
de les rotondes
i de les rondes
estava superple
de trànsit
i volia dir
que ja
s'apuntava
a una recuperació
econòmica
en el sentit
del teatre
també estàs notant
que hi ha
aquesta recuperació
i que
les sales
comencen a estar
plenes o no?
no ho sé
perquè
és que no sé
què dir-te
doncs no digui
res
perquè
com us està funcionant
a vosaltres?
no digui res
no digui res
a nosaltres
ens està anant bastant bé
vull dir que
nosaltres som una companyia
bastant desconeguda
al publicitari
tenim una platè
que hi caben 90 persones
i estem vivint
una mitjana
entre 50 i 60%
d'ocupació
qualsevol cosa
nosaltres
no som molt feliços
en aquest sentit
ara si això es deu
a cosa nostra
a cosa de la sala
a cosa del
text de pintes
no ho sé
o a l'èxit
del jardiner de Nadal
o a la recuperació
suposo que sí
potser s'ha recuperat
una mica
tot plegat
però no ho sé
sé que d'altres teatres
que els hi va molt malament
que és el que els hi costa molt
vull llegir
que el Julien
que està fent
un text fantàstic
del Conoc Martí
a la seca
li està costat molt
la primera setmana
i no ho sé
no ho sé
no ho sé
bé
de totes formes
la fórmula aquesta
perquè una obra funcioni
i una altra no
continua sent un misteri
no?
per la gent que
esteu allà
al peu del canó
sí
si no
suposo que hi hauria
molts inversors
en teatre
si és una fórmula
matemàtica
clar
perquè
per què funciona una obra
i una altra no
això és
un misteri
però això passa una mica
amb tota la vida
amb tot
i amb aquestes coses
diguem-ne
que a literatura
música
hi ha una norma
no se sap mai
quan hi ha una connexió
amb el públic
diuen que
una de les claus
per triomfar al teatre
és portar cares conegudes
de la televisió
ah
doncs
podria ser
podria ser
de totes maneres
mira
m'agrada que treguis
el tema de televisió
perquè
ja hem d'anar
acabant l'entrevista
però no podria
deixar
Albert Prat
parlar de la nova sèrie
del Pau Freixas
que estàs interpretant
no?
home
Albert
això és un tema
que
hauríem de tocar
com que t'ho he explicat tu
però jo no sé
ara no sé
el que es pot explicar
ni el que et faci públic
ah
mira
el David Hàbila
que és un expert en televisió
i d'aquí uns moments
fa la seva secció del programa
ens explicarà
què s'ha publicat
i què no
per saber-ho
mira
t'explico una cosa
i això és cert
el Pau Freixas
quan va estrenar cites
ens va explicar aquí
que estava preparant
una nova sèrie
que era una sèrie
d'intriga
més cosetes
que no he pogut parlar
amb ell
m'ha dit
que vol que sigui
una sèrie
un estil
com
Homeland
a l'espanyola
que hi haurà
força del repartiment
de cites
passarà
a ser
Quien eres
que es gravarà
jo vaig apuntant coses
que no sabia
es gravarà
a la ciutat de la justícia
de Barcelona
a la platja de Gabam
hi haurà
la Blanca Portillo
hi haurà
aquí més
crec que el Lluís Omar
Lluís Omar
aquest ja no hi és
això no sé cosa
com tinc
què ha passat
què ha passat
amb el Lluís Omar
què ha passat
no
què ha passat
però al final
crec que al final
no sé per aquells compromisos
no
oh
crec que
després de la secció de tele
crec que sí que sé
on ha anat a parar
amb una altra sèrie
que també d'intriga
que fos sospetxa
ara està por de molt
tota la intriga
a la tele
el teu paper
una pinzelladeta
el teu paper
què fas tu
diguem que hi ha
una petita trama
és a dir
és una sèrie
un petit sèrie
un thriller
hi ha una part de trama
que és un policia
dels investigadors
i jo sóc un d'ells
dels investigadors
de la policia
ets un investigador
ets com el Grissom
o què?
més o menys
ets el Grissom
de Salrà
hòstia
mola
i sabem quan s'emetrà
ja el primer capítol
o no?
no
jo d'això
no en tinc ni idea
ara s'han acabat de rodar
i s'acaba de rodar
el desembre
i crec que
s'ho compten tot
i llavors
s'emetrà
però no en tinc ni idea
de quan
surts a cada capítol
tu?
Albert
surts a cada capítol
o no?
hòstia
ara no t'ho sé
exactament
vaig sortint
jo tinc un paper molt petit
diguem que
el policia
el protagonista
és el Pepó Nieto
que faig el seu ajudant
Pepó Nieto
i tu ets
l'ajudant del Pepó Nieto
no?
això mateix
i
i això
i
si surto a cada capítol
doncs no t'ho sé
dir
més o menys
sí
vaig sortint
de capítols
com que no
ho agraven
per capítols
tinc una mica
d'avui
ah
vale
és el lloc
normal
i com està sent
l'experiència
de treballar
amb el Pau Freixas
bé
jo
jo
hi he treballat
amb el Pau Freixas
i és molt xulo
és un apassionat
amb el seu ofici
i és
és molt guai
és
en roda
d'una manera especial
diguem-ne
a nivell
tècnic
però
és molt gratificant
treballar amb algú
tan apassionat
i està molt bé
està molt bé
molt bé
molt bé
doncs escolta
Albert
moltíssimes gràcies
una setmana
ai una setmana
més t'anava de diners
l'acomidava com si
com si fossis un col·laborador
com si fossis un col·laborador
bueno
ja m'agradaria
tenir el Prat de col·laborador
però pels seus compromisos
no pot mai
no pot mai
no pot mai
no
doncs
tu pots anar provant
si
tu pots trucar cada setmana
veurem si
escolta
per cert
per cert
mira
la circumstància
i la casualitat
ha volgut que avui
d'aquí una estona
entrevistem
un gran amic teu
i vaja
amic que tenim en comú
amb el qual
vas fundar una
companyia de teatre
que es deia
el Nacional no ens vol
i que actualment
ha trepitjat el Nacional
i l'està trepitjant
i parlarem
amb el David Verdaguer
d'aquí una estona
i mira
ha coincidit
que justament
el mateix programa
i el mateix dia
primer parli amb tu
i després amb el Verdaguer
i després amb ell
sí
amb ell treballarem junts
també d'aquí uns mesos
ah sí
hem de tenir un mes
comencem a treballar junts
què fareu?
una vegada
què fareu?
ara pregunta-li amb ell
que fareu algú
amb la Clara Segura
a TV3?
no, no, no
fem una cosa
fem una funció al Nacional
que ha dit
això és molt bo
ah una funció al Nacional
sí, sí
una obra de teatre
una producció nova
ah una producció al Nacional
hosti
que curiós no Albert
finalment ha arribat
no el dia
ho dic perquè
amb aquella companyia
del Nacional
no ens vol
al final us ha volgut
com ho sentiu?
bueno, per això
ens vam separar una mica
no?
perquè així
aconseguim ampliar una mica
el detall
a laboral
i sembla que ha funcionat
sí, home
ara hi ha gent
que ja està fent ja
productores
que es diuen
TV3 no ens vol
RAC1 no ens vol
RAC1 no ens vol
els gent periodistes
ja
sí, sí
per entrar ja
directament
d'aquí uns anys
és important
després separar-se
exacte
exacte
ho separar
després l'entrareu
en fi
Albert
moltes gràcies
per la xerrada
que vagi molt bé
recordeu la col·lecció
fins diumenge
de Harold Pinter
a la sala
d'aquest
exacte
Albert
que vagi bé
un petó
una abraçada
cuida't molt
bona tarda
moltes gràcies
adeus
adeus
adeus
adeus
adeus
adeus
adeus
adeus
adeus
bé
i nosaltres
que fem una pausa
home
Anna Rovira
què tal
bona tarda
hola
hola
bona tarda
fem una pausa
per la publicitat
ai per la publicitat
per la
pel pollatí de Catalunya
ràdio
i tornem
després
a la segona hora
amb el David Verdaguer
la tele
l'Anna Rovira
en fi
un munt de coses
Una fastassa, que no s'ho perdin.
No, no.
Adéu, uïu.
Mira, ho heu enxafat, eh?
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
El geriàtric de Gramunt, on aquesta matinada han mort quatre dones,
ja ha recuperat el subministrament d'aigua i llum.
Els veïns afectats per la crescuda del riu Sió
denuncien que ningú els va alertar de la possible inundació.
A Gramunt, Pere Joan.
Hola, bona tarda.
La residència va recuperant la normalitat
amb els serveis de llum i aigua restablers.
Per la seva banda, els veïns que viuen al costat del riu
diuen que ningú els va alertar de la crescuda sobtada.
No d'alerta ni una.
Ni una, perquè si no, que s'han treu els cotxes,
que s'han fet mal dels cotxes,
amb hòtons, electrodomèstics, tot, tot, tot.
Que s'han pogut pujar al pis de dalt, almenys, res.
A les 8, l'Ajuntament ha convocat un ple extraordinari
on es farà un minut de silenci
i es decretarà en tres dies de dol.
Pere Joan Álvarez, Catalunya Ràdio, Unitat Mòbil, Agramunt.
Notícies breus, Montse Quadreny.
El govern comparteix la decisió de la mesa del Parlament
de no aturar la tramitació de la declaració de ruptura
presentada per Junts pel Sí i la CUP
perquè es debati la setmana que ve.
L'executiu català troba poc democràtic
l'intent de Ciutadans, el PP i PSC,
d'impedir que es voti la cambra.
Ressentim la porta, veu en funcions, Neus Monté.
Ens sembla poc democràtic determinades pràctiques
que el que volen és precisament impedir
o endarrerir un debat,
un debat en el sí del ple del Parlament de Catalunya.
El sacerdot espanyol Lucio Ángel Vallejo
i la segla italiana Francesca Chauqui
se'ls va detenir ahir per malbaratament
i mala gestió de diners destinats a la caritat.
Ho han detallat avui a la premsa italiana
els autors dels llibres Via Crucis i Avaritia
que van destapar el cas.
Ahir el Vaticà va confirmar les dues detencions
per haver divulgat informació confidencial de la Santa Seu.
La dona va quedar en llibertat
després d'accedir a cooperar amb la investigació.
Detingut un home per cremar 10 cotxes
i 3 contenidors en una hora a Barcelona.
Els Mossuls l'han arrastat a casa seva
al barri de la Berneda aquesta matinada
després que cremessin aquests 10 vehicles
i 3 contenidors a la zona del seu domicili
en poc més d'una hora.
En el moment de la detenció
l'home portava a sobre un tornavís
i dos encenedors
que hauria utilitzat presumptament per calar foc.
Una galeria de la central d'Andesa
Camarasa a la Noguera
s'ha convertit en refugi d'una colònia
d'uns 600 ratpenats d'espècies protegides.
Lleida, Josep Maria Parelló.
Bona tarda.
La treballa permetrà estudiar millor aquests animals
i evitar-ne la desaparició
tal com explica Imma Ordóñez
tècnica medioambiental d'Andesa.
Primero son las propias características
de la galería o de los túneles.
Determinada humedad
también poca iluminación
poco nivel de ruido
pocas molestias
por parte de los seres humanos.
Josep Maria Parelló,
Cataluña Rádio Lleida.
Twitter ja s'assembla una mica més a Facebook.
Aquesta mateixa tarda
ha canviat la icona de l'estrella
que servia per indicar un tuit com a favorit.
Ara, en comptes d'això,
hi apareix un cor
que anomenen M'agrada com a Facebook.
Twitter explica al seu blog
que amb aquest canvi
volen fer més fàcil
i gratificant l'ús de la xarxa social.
El francès Mathias Hénard,
que des de fa 15 anys viu a Barcelona,
ha guanyat el Premi Boncourt
de les Lletres Franceses
per la novel·la Bussol,
que es traduirà per,
es podria traduir per Brúixola,
una obra que es pregunta
sobre la relació entre Orien i Occident
a través de la història
d'un universitari orientalista
que molt malalt
aboca la seva infància.
Perís, Joan Carles Peris.
Mathias Hénard es reconeix
molt feliç d'haver guanyat
el premi més important
de les Lletres Franceses.
L'obra que li ha valgut
aquesta distinció,
Bussol, Brúixola,
és, com explicava ell mateix
al micròfon de Catalunya Ràdio,
un llibre de viatges
i una guia de diàleg
innecessària en el nostre temps.
És un diàleg orientalista
i també una història de comunicacions.
Entre el que som nosaltres,
el que vam ser,
el que és avui
el món musulmà a l'Orient
i el que era abans.
és un diàleg entre nosaltres
i entre cultures.
Hénard, de 43 anys,
es va instal·lar a Barcelona
l'any 2000
i és professor d'àrab
de la Universitat Autònoma
de Barcelona.
El llibre,
amb qui ha guanyat
el concours,
es publicarà en català
i també en castellà
l'any que ve.
Joan Carles Peris,
Catalunya Ràdio,
París.
Esports, Marta García.
Ha començat ja
la quarta jornada
de la Lliga de Campions
amb un empat a zero
entre l'estenà del Cazagstán
i l'Atlètic de Madrid.
També avui,
Madrid-PSG,
Sevilla-Manchester City,
Shakhtar-Malmo,
Manchester United-CSK de Moscou,
PSV-Indoven-Volsburg,
Benfica-Galatasaray
i Borussia-Montschengladbach-Juventus.
Ara, dos quarts de set,
compareix l'expresident
de l'Espanyol Daniel Sánchez-Libre
per explicar la venda
d'accions de l'Espanyol
al grup xinès Ràstar.
Podreu seguir la compareixença
per Catalunya Informació.
Actuació conjunta
de les entitats sobiranistes
en favor de l'estelà del Camp Nou.
L'ANC, Òmnium,
la plataforma
ProSeleccions i Drets.cat
demanen als aficionats
que demà emporten
el partit contra el Bate Borisov
per reivindicar-la
com a símbol democràtic
i de llibertat d'expressió.
En paral·lel,
i segons ha pogut saber
Catalunya Ràdio,
la UEFA permetrà
que es desplegui
de Jorge Lorenzo
de participar en el procés
d'arbitratge
entre Valentino Rossi
i la Federació Internacional.
Lorenzo volia formar-ne
com a part implicada.
Com a molt tard,
el TAS es pronunciarà
sobre el recurs de Rossi
el divendres dia 6.
I Gerard Piqué,
Alexia Putellas
i Sergio González
escollits millors jugadors
i millor entrenador
de la temporada passada
en la quarta gala
de les estrelles
del futbol català.
Nosaltres parlem de tot això
al Catalunya Vespre
a les 7 i fins a les 10.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
són les 6 i 6 minuts,
us informa Cristina Vargas.
Coneixements sobre nutrició,
hàbits posturals
al respecte al silenci
o com fomentar
les relacions igualitàries
són alguns dels coneixements
que rebran els alumnes
de primària i secundària
en el marc del novembre
més per la salut.
obertes les inscripcions
fins demà,
dimecres 4 de novembre
per a participar
a l'Open Lord Padal
que es disputarà
al Sant Just Padal Club
del 7 al 14 de novembre.
i acabem
amb un apunt cultural
la Sant Justenca
Marta Sánchez
o coneguda
pel seu nom artístic
Marta S. Pina
juntament amb Jeremy Williams
han publicat
la seva primera novel·la
Control Alt Escape
una història
de ciència-ficció.
Nosaltres ho deixem aquí
i tornem d'aquí una hora
amb nous fullatins
i amb el Sant Just Notícies
Edició Vespre.
Fins ara.
A l'escoltes
l'àdio d'Esbert
sintonitzes
l'àdio d'Esbert
la ràdio de Sant Just
98.1
Smooth Jazz Club
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'smooth jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
Smooth Jazz Club
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
Els dimarts
de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema
es fa ràdio
Avui a les 9 del vespre
M de Música
Un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
Esperem
de la edición
FEMB
TAN
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Despertant-te. Corrent.
Esmorzant. Comprant. Passejant.
Quedant. Treballant.
Celebrant. Sortint. Conduint.
Vius Connectat. Conduint. Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
A l'escoltes, ràdio d'esbend, sintonitzes, ràdio d'esbend, la ràdio de Sant Just.
98.1. Ràdio d'esbend, 98.1. Ràdio d'esbend, 98.1. Ràdio d'esbend, 98.1.
6 i 11 de la tarda. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
Què aplaudeixes, David? T'aplaudeixes a tu, no?
No, aplaudeixo a l'Anna Rovira.
Anna Rovira, bona tarda.
Quants anys fa que estic de col·laborada a la Penya del Morro, 6?
No ho sé, m'he perdut el punt d'allà, però...
No havíem coincidit mai i saps quin...
Tu no ho saps, però saps quin vincle tenim amb l'Anna Rovira?
Es pot dir o no?
Sí, i tant.
Sí, a veure...
Si posa aquí un secret.
No!
Com que no? Ah, no?
Bueno, perquè...
Perquè no voleu tontos?
Perquè aquí al lavabo de la ràdio...
Ja es pesca l'alga de la ràdio.
Què?
Marano!
Jo no parlaré de mi, però sí que podeu anar quan vulgueu.
Vull dir, jo conec més d'un que ha tingut un apretón d'anar cap al lavabo de la ràdio.
Ai, si la Tassa parlés.
Ai, si la Tassa...
El Manel Fuentes feia coses aquí o no?
El Manel Fuentes, quan estava a la ràdio, no estava en aquest espai,
sinó que estava en l'espai on hi ha la biblioteca ara, a la dreta de tot que ens hi està.
Però em sembla que ell estava per altres coses, eh?
Ell estava per altres...
Oh!
No, per altres...
A veure, no, no, bondaix no, no dic bondaix.
Vull dir altres coses d'anava a la seva, anava a lo que ell...
Anava a lo que anava.
I vinga, va, i vinga, i va, i pum!
Marano, si ens estàs escoltant...
Un petó i una abraçada, bellíssima persona.
Molt, molt, molt.
Bueno, d'aquí una estona, dic que...
Bé, quina estona, aquests moments...
Ah, no, hem explicat de quin vincle tenim, això.
Ah, bueno, ah, vols explicar-ho, perdona, explica-ho.
O que quedissis pel misteri.
No, explica-ho, explica-ho, explica-ho.
Ara explica-ho, perquè ve a veure què es pensa la gent.
Escolta, perquè l'espumillera de l'Anna és nova i la meva ja està més ronyosa.
Sí, diu que és nova.
La teva és groga.
Sí, sempre la canvio.
Sempre que està aquí, la canvio.
Doncs no, explico.
L'Anna Rubí i jo som companys de fa...
Ja fa uns quants anys, també, que ens coneixem, eh?
Oh!
6 anys? Deu fer també.
Que bonic.
Visca l'amor.
Vam coincidir a la universitat.
Oh, professora.
No.
I tu, alumna.
Tenia nivell per ser-ho.
Ah, sí.
Què va passar al final?
No, jo seia a primera fila, perquè estic mig sort i mig sec, i ella...
Jo era la tercera fila, eh?
I ella, a tercera fila, traia més bones notes que jo.
Oh, home, això de les notes que ho dius.
Bé, que estudiàveu periodisme, no?
Sí.
I ara què feu? Què feu? Que vaig a la carrera o no?
Home, jo fa dos anys que vaig a la carrera.
I què? Esteu estudiant a la Vanguardia, al periòdico.
On esteu, ara? On esteu?
Aquí, a Ràdio des Verges.
Hombre, molt bé!
Adjuntem tots els bons.
Què passa, David? Què t'ha arribat?
No, que avui m'ha arribat el títol.
Ah, avui t'ha arribat el títol?
Sí, l'he d'anar a buscar.
Que tenies alguna cosa pel setembre, que t'havia quedat.
Jo no sé que el tinc, el títol. L'he perdut.
L'he d'enmaquejar, i l'he d'enquadrar, i l'he d'en posar bé en un marc, i un vidre, i a la paret de la habitació.
Sota el premi aquest que ens ha de tocar.
Ah, aquí hi ha espai, aquí hi ha espai per tots els títols de periodisme que vulgueu.
Podem posar tots els títols universitaris.
De fet, hi ha un espai aquí, a la paret de la redacció de la ràdio, que, bueno, per posar tots els títols universitaris.
Podria ser la paret dels títols.
La paret dels títols, per exemple.
Bueno, escolteu, que, Anna, tu t'has preparat alguna cosa per d'aquí una estona?
Jo no.
Ah, molt bé.
El David em va dir, demà vaig a la ràdio.
Ah, vale, anem a prendre alguna cosa.
No, no, véns amb mi a la ràdio, i ho dic.
Ah, vale.
Feia il·lusió, feia il·lusió.
Jo un mica aquí sense guió, a improvisar una mica.
No, podem, així és com hi ha els gunis que parlen de tele,
i llavors jo vull parlar amb ell, l'Anna, que ella és més experta que jo en tele.
Jo?
Si quasi no mireu la tele, jo.
Bueno, escolteu, hem de trucar al David Verdaguer,
que fa l'obra Molt sol i per no res al Nacional.
Anem a trucar-lo.
Mentrestant, avui, us vull dir, l'any passat vaig assistir
a un rodatge d'una minissèrie que es diu
Habitacions Tancades,
que avui s'emet a Televisió Espanyola amb el títol d'Habitacions Terrades,
i és molt recomanable, de moment, el que hem pogut veure
a les promocions que ens han passat a Televisió Espanyola i tot plegat,
fa pinta de ser molt xulo.
Dir-vos que quan vam anar al rodatge
només ens van deixar preguntar 5 minuts a tots els periodistes,
i l'Adrià Nogarte va ser una mica mústia.
Saps que...
Li vam preguntar
Què te parece vestirte d'època?
I ella ens va respondre
Muy bien.
Molt correcta.
Sí.
Molt correcta.
Muy bien, no?
Sí, passats allò de dir
Val, necessito omplir una línia
i val,
omplir dues paraules.
Necessito alguna coseta més.
Però un moment,
la sèrie es va agradar en català o en castellà?
La sèrie es va rodar en castellà, sí.
Ah, val.
I hi haurà...
Ho he dit el títol en català al principi?
Sí, perquè també...
És una coproducció en TV3.
I hi haurà el Merlí,
el...
Com es diu?
El Francesc Orella,
que està a tot arreu.
Sí, que no enviï la tele, David.
Que està a tot arreu.
Tota la secció equivocada.
Ostres, ostres.
En fi, m'he equivocat de col·laborar.
Hauria d'haver portat els documents.
Doncs això, hi haurà el Francesc Orella,
hi haurà l'Adrià Nogarte,
l'Àlex García,
també te'ls estic dient així a voz de pronto.
Sí, digues, digues.
Està basada en el llibre de la Cari Santos,
que també porta el mateix nom,
i, bueno, us la recomano fervorosament.
Divendres sabré ja els noms dels cantants
que participaran al disc de la Marató,
i dir-vos que,
mentre estem trucant al David Verdaguer,
la sèrie que gravarà per TV3,
l'havia de dirigir una altra persona.
Ah, i al final no.
Bé, ara ens ho explicarà.
En meravelles!
Bé,
ens en meravella tot, sí,
perquè qui sentencia aquesta frase
és l'actor David Verdaguer,
dins el musical,
molt soroll per no res,
que ara tenim al telèfon per parlar-nos
d'aquesta gran festa que es pot viure
quasi bé cada dia al Teatre Nacional de Catalunya
fins a final de mes.
David, bona tarda.
Bona tarda, m'heu deprimit, hostia.
Hombre, que per què?
Per què?
Per què, un mite?
Per què?
Jo no ho he, no soc de musicals,
però és que m'he deprimit,
deprimit i acabaré la vostra trucada
i llavors he decidit que baixar-me amb la vida.
No, no, no, escuta,
no, no, no, para, para, para,
para el programa.
David, què et passa?
Que no ets un actor de musicals o què?
Jo no soc un actor de musicals,
jo no, no, no soc un actor de musicals.
Però bé que cantes i...
A Eduard Farel ho li donen
el premi del telepantec,
que vull dir.
Ja, ja, ja.
Però escolta...
Però jo estic allà, bueno,
vull dir, defensant, no?
Defensant i...
Però fas molt bé,
balles molt bé,
fas ballarucas,
que dius tu, vull dir...
Sí, és com l'ESO,
és com l'ESO,
toques tot i no fas res,
però allà...
No, no, però canta...
Perdona,
no tothom que no ha estudiat formació de musical
arriba a l'Estat Nacional?
Clar, a l'Estat Nacional.
amb dos collons allà amb un poc...
Clar, per això mateix,
per això mateix,
vull dir que des d'aquí aplaudim la valentia,
un aplaudiment per David,
per bé,
ens ha anat molt,
sí, senyor.
Escolta...
No em treuré la vida,
gràcies.
Sí,
estàs arrasant,
estàs ara mateix a la Sala Gran,
com dèiem,
fent aquest musical,
bueno,
increïble,
primer,
enhorabona,
perquè porteu omplint dues setmanes
la Sala Gran
i això té pinta de ser un llanasso...
Fins al 29 de novembre,
no?
Estem molt contents perquè...
Perquè és veritat que l'Àngel
volia aconseguir una festa,
o sigui,
una festa de teatre,
diguéssim,
més que una obra de teatre,
i realment la gent se'n va
amb unes ganes de viure
boges
i que estigui ple,
doncs,
és un sovidó
i sembla que tenim,
bueno,
ja el 80% del que es pot vendre,
la gent que vulgui venir
que corri.
Que guai,
que guai,
de fet,
vaja,
al Teatre Nacional
jo no havia vist mai tanta ploma,
a la Sala Gran,
no havia vist mai tanta xerinola,
tanta festa,
vull dir,
no?
Una mica...
Tanta ploma,
vas amb segones amb això?
No,
no ho dic,
no,
no ho dic perquè
tot això està ambientat
als anys 40,
i llavors el Hollywood,
de tot això...
Anys 50,
anys 50.
Però 40 llargs.
10 anys són importants,
no?
És veritat.
A la policia
quan et denuncien
per posament de menors,
10 anys són importants.
Tens raó,
tens raó,
tens anys 50.
En 50,
sí,
no,
realment és així,
és un cabaret,
com un cabaret gegant,
amb una final de l'Estia Brossa,
i les llums de l'Oberfaura,
i tot és allò,
una festa.
No és fàcil,
a més,
omplir la sala gran,
perquè,
com el nom indica,
no enganyes molt gran,
jo li posaria la sala molt gran,
i han estat intel·ligents
a l'hora de posar,
com si fossin uns platós de cinema,
que són passats a l'acció,
i llavors també permet tenir
buida a l'espai central,
i llavors que entren objectes i coses,
i crec que està molt bençolat,
i és bonic,
és bonic, sí.
I David,
havies participat mai
en un musical o no?
Vaig fer el Frank Cinqué,
el Teatre Lliure,
era diferent,
no era tan tan musical,
era més una sàtira,
una farsa,
i vam fer-ho al Teatre Lliure
de Frank Cinqué,
que era una crítica sobre la banca,
que ho dirigia el Mestres,
i era més fosc,
o sigui,
era un musical molt més fosc,
sobre la corrupció dels bancs,
i la màfia aquesta dels poderosos,
i era una cosa més brec,
no sé com una cosa més d'això,
i això és una festa,
això és el molí,
el paral·lel,
però clar,
que Shakespeare és una pirqueria,
o sigui,
poder-lo dir és un gustasso.
Esteu trencant molts mites
i molts tòpics també,
no?,
perquè és el que dius tu,
portar una mica el Molino
a la sala gran del Nacional,
això és una cosa que,
no sé si us ha generat
una mica de respecte,
o una tallà en plan punky.
En plan punky,
tio,
en plan punky,
perquè també ho pensava,
no?,
jo també vaig tenir molts dubtes,
al principi pensava,
però això què passa?
Però dius,
hòstia,
un Shakespeare es pot fer
amb matralletes,
amb trajes,
vestit de samurai,
amb sang a dojo,
o ambientat a una mina d'Irlanda,
però per què no?
Es pot ser Shakespeare
amb colport,
amb cançons,
amb música,
i amb beta 950,
vull dir que no em sembla,
que no Shakespeare s'ha fet de tot,
pobret meu,
em sembla una cosa igual de l'àlida
que qualsevol altra proposta.
S'ha de dir una cosa,
el musical és esplèndid,
les cantants,
l'Aida Osset,
l'haver assegurat
que no és una actriu de musicals,
està meravellosa,
i el David també,
i té un número,
el David Verdaguer,
que ell està sol a la sala gran,
i recorda una miqueta
el número de Gene Kelly
cantant bajo la lluvia,
ell saltant amb una font i tot,
escolta,
tenir la sala gran per tu sol
amb aquesta gran escena...
allò és un regal,
perquè són els 20 minuts,
diguéssim,
de la primera part,
els meus,
diguéssim,
del personatge,
i clar,
està molt ben escrit,
perquè comences cagant
en l'amor,
que no en tens com el teu col·lega
s'ha enamorat,
que tu no t'enamoraràs a la vida,
a no ser que sigui una copena
ben perfecta,
hi ha l'escena de l'engany
on diuen que Beatriz
està enamorada de Benedicta,
ell s'ho creu
i en rem.
12 minuts canvia
i fa un altre monòleg
dient que,
bueno,
potser sí que es casa
i que no passa res,
i és,
i és,
és un subidon,
canviar,
que el personatge comenci
d'una manera
i amb 20 minuts
acabi de l'altra
tot sol a l'escena,
bonament per la Victòria,
el Toro i el Marc
i llavors la Bea,
però,
però que,
això és un regal
i m'he fet un respecte
que no ho pots creure,
jo tenia un angoix
i jo cada any
m'angoixo més,
cada any m'angoixo més.
Clar,
de fet,
és el,
no,
però perdó,
és el mític monòleg
del Benedicto del Montsoroll,
que...
Enmervella que un home
havien fet un altre,
sí.
No, no,
no,
que no el treballis,
no el fan treballar,
bobre,
que avui és el seu dia d'escans.
No, no, no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
hem d'estar a la sala gran,
i l'altre dia va passar una cosa molt maca,
a part que quan puja el taló,
l'olor adolescència,
diguéssim,
com de gimnàs,
com de gimnàs.
Ah, quina angonia.
L'altre dia he dit,
hòstia,
estan atents aquests tios o no?
Tots i sí,
perquè hi vaig dir,
el moment que em declaro a Beatriz,
li dic,
no estimo res del món tant com a vos,
i sento a la tea que diuen,
pues tolla tela.
Boníssim.
Tenien raó,
que ho penses,
que ho hi ha a l'amor,
i s'acabem també amb l'obra,
que portem d'una hora 40.
Si Shakespeare aixequés el cap, eh?
Folla-te l'altre,
home,
per favor.
Es pot dir un bon nyanyo,
sí, sí.
Clar,
per això.
De totes maneres,
jo anava a fer el link del...
Mira,
és que justament,
ara ho parlàvem,
perquè avui ha volgut que la casualitat
fes que al programa
t'entrevistem a tu,
i fa res,
ni 40 minuts,
teníem un altre mític també,
que és Albert Prat,
ja que a mi que en cúl...
Home,
director de la col·lecció
que hem parlat amb ell
ara justament per això,
que estem fins al diumenge,
i justament els dos...
Que els vaig dir que és a veure-ho.
Ah, vale.
I justament els dos...
Ah, vale,
no m'interessa.
Justament els dos, què?
És que saps què passa?
David,
si no vaig al gra,
després em diuen que m'enrotllo molt.
Llavors...
És que sí.
També t'interessa molt a tu.
No,
que els dos són del Nacional d'Onsbol.
Ara,
ara,
ara,
i llavors,
hòstia,
saps?
Clar,
jo pensava,
hòstia,
tu allà davant,
fent el monògraf que ja comentàvem,
davant de tota la platea plena,
de la Sala Gran,
no et ve com un...
Hòstia,
vaig a parar ara i vaig dir,
que sapigueu que primer no em van voler,
però ara sí,
saps?
Ara sí.
Ara em passaré aquí 20 minuts parlant.
Home,
l'Albert,
el des de l'Ariu Estan Abans,
el Nacional,
sí,
bueno,
el Nacional vol en plural,
doncs,
plural és una altra cosa,
pot voler Mir,
pot voler l'Albert,
pot voler el Sergi,
sí,
doncs volia,
que hem trigat 11 anys,
11,
he de fer 11 anys
que vaig a teatre així,
originalment,
i no,
no hi havia anat mai a la Sala Gran,
si mola,
home,
això vol dir que la vida evoluciona
i que tenim uns principis
que ens passem pel forro
quan ens interessa.
Però això marx també,
no?,
una mica?
Exacte,
exacte,
no hi ha mai uns...
Estos són els meus principis,
si no m'agusten,
tinc outros.
Correcte,
correcte.
Bé,
escolta,
David,
vols preguntar alguna cosa més,
tu?
Doncs,
mira,
ja l'acomiadem,
David,
és una persona que està ara mateix,
penses que té un gaudí,
té molta feina...
I què faig amb aquesta?
Té molta feina,
tinc molta feina
perquè no me'l volen comprar
més a més,
les d'inveixides.
Per què?
Per què?
No, no, no,
res,
he fet una broma
com si volgués vendre per internet.
No,
no tinc feina ara,
avui no,
avui estic aquí mirant...
Què fas?
Què estàs fent?
Què estàs fent,
David,
ara?
Té m'aglacate i calabacill,
què et sembla?
Ah,
molt bé,
hosti,
això és molt vegan,
no,
aquest es torna al vegetarià
o alguna cosa?
No,
Déu-me'n guarda,
no,
no,
no,
no,
no,
Déu-me'n guarda,
no,
no,
Déu-me'n guarda,
no,
no,
jo tinc una pregunta,
qui era el que havia de dirigir
la sèrie nit i dia?
Mira,
David,
mira,
vaig parlar dijous passat
amb el Jaume Balagueró
a l'estrena de l'espot de la campanya de la Marató
i ell,
quan jo li vaig preguntar,
ostres,
el Manel Huerga està a punt de,
bueno,
està a punt,
ha començat a rodar la sèrie nit i dia,
em va dir,
sí,
si jo també sé del projecte,
si vam estar amb negociacions i tot plegat,
però al final no,
al final no va arribar a bon port.
Oh,
que fort,
bé,
ni t'hi diria la sèrie amb l'actriu Sant Justenca,
també,
que estava de pròpia,
em fa molta il·lusió,
Clara Segura,
Clara Segura,
que,
què passa?
Poses veu,
David?
No,
però Clara Segura és que és la dona més meravellosa d'Europa,
és bona actriu còmica,
és bona actriu dramàtica,
ho fa tot bé,
és bona companyia,
bona gent,
jo estic enamorat,
però,
perdona,
que esperaves tu una Sant Justenca?
Clar,
és que...
També és veritat,
també és veritat,
també és veritat.
No sabia que era de Sant Just,
no sabia?
Sí,
sí,
de Sant Just,
de Sant Just.
Heu començat ja a rodar la nova sèrie de TV3 o no?
Vam començar dilluns de la setmana passada,
i clar,
és una mica,
no hi hem decorat,
diguéssim,
no?
Tot és el lloc real i jo,
el meu personatge es diu Pol Ambrós,
una barreja entre Pol López i Pep Ambrós,
Pol Ambrós,
que és el...
és unes forences,
és un bon home allà amb la Clara,
i gravem al lloc on es practiquen les autòpsies reals,
i és bastant impactant.
Quin mal rotllo.
La setmana haig d'anar a veure com es fa una autòpsia,
i informar-me bé,
i aquestes coses,
vull dir que...
Encara no has vist un cadàver,
de veritat?
N'he mogut un,
n'he mogut un,
i allà hi ha un munt de professionals autostopistes,
anava a dir,
autostopistes,
un munt de forenses que ens ajuden i ens diuen com tractar...
Perquè, clar,
això que vam a TSI no és veritat,
o sigui,
no és com anar amb corbata,
amb camisa,
amb una bata blanca a sobre,
que només et falta fumar mentre estàs allà.
No,
van molt més protegits,
que semblant allò preservatiu gegant,
és una cosa d'una protecció espectacular
quan fan una autòpsia.
Clar,
i després els hi posen silicona dins dels llavis,
i fan talls,
i els hi posen...
Bueno,
sí,
sí,
això,
clar,
això ja són els que maquillen,
no?
Allà...
Tant a topracció.
Clar,
de mort,
o de circumstàncies estranyes,
que és quan obres el cadàver...
Ah,
clar,
perdona,
és el procés abans,
quan hi ha el mort,
no es pot tocar fins que el jutge arriba
i hi ha l'aixecament del cadàver,
no?,
una mica?
Exacte,
llavors el porto allà,
per l'autopsi,
i llavors un altre cop.
I quin cadàver...
Jo...
Quin cadàver vas a aixecar l'altre dia,
David?
Digues?
Quin cadàver vas a aixecar l'altre dia?
És que no puc fer molt d'espoilers de la sèrie,
no puc deixar.
Ah,
però...
però era...
però jo pensava...
era un cadàver de veritat
o era un extra que feia de...
de cadàver?
No,
no,
no,
era mentida,
mentida,
mentida.
Ah,
era mentida,
vale,
vale,
és que el dir-ho,
com que dius que ara has d'anar a veure morts i coses així,
dic que no sigui...
No,
has d'anar a veure perquè ens ensenyin tal qual com es fa,
com es camilla,
com es mou tot,
com tal,
però no,
no,
no,
no.
David,
on no arribis tu,
arribaré jo,
aviam a veure si,
com que jo no tinc cap clàusula d'espoiler,
la sèrie,
la Clara Segura,
està casada amb un àlex executiu,
que crec que és el Pablo Derqui,
és correcte.
Correcte.
I manté una infidelitat.
I aquell mateix dia,
després de mantenir una infidelitat i tot plegat,
ella se'n va a inseminar,
i quan va cap a la feina,
ha de aixecar el cadàver
del seu amant.
Sí que saps,
però a veure,
a veure,
com saps tu tot això?
I més coses,
i a veure,
preparem-nos,
barcelonins,
a partir del gener,
un assassí en sèrie,
corrarà per la ciutat.
Oh!
A veure si el David...
Estou contents de ser de saigut ara, eh?
Sí, clar, clar.
David Berdaguer,
a veure la seva reacció,
si corrobora o no,
això que dius tu és veritat o no.
A veure què diu.
com ho saps?
Bueno, en fi,
bona feina, clar,
ho sap perquè,
si no,
no faria secció
a la penya del murro.
En fi,
David Berdaguer,
moltes gràcies per la teva estona.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé,
cuida't molt,
un petó guapo,
i continua,
continua,
amb tants...
Ara em faré com allò,
ah, i tal,
massatge i tal,
per què us coneixeu vosaltres dos?
És la primera vegada
que hi ha tan bon rotllo
en un conví.
No, no,
perquè normalment és...
Sí, què tal,
no sé què.
Bueno, no,
el David es coneixia de fa molts anys,
del col·legi del teatre.
Es coneixia de fa molt temps.
Del col·legi del teatre.
De fet, jo,
a la companyia del Nacional No Ens Vol,
els vaig fer tècnic de so
alguns dies,
fixa't.
Sí, se n'hi ha prou?
El mític teatre del Lentiol.
Mira, va començar el Lentiol
i ara està a la sala grana del Nacional, eh?
Hosti, això és...
Que és igual de guai, eh?
Vull dir que és igual de bé, eh?
També està el xuki per allà
dient que hi ha que cobrar
i tot això, o no?
No.
No, no, no.
Home, econòmicament és millor,
però...
Però, hòsties,
vull dir que...
Jo crec que les sales petites
se n'aprenen igual o més
que les grans, eh?
De la veritat t'ho dic.
Molt bé, David,
un petó guapo,
cuida't molt,
que vagi bé.
Bona tarda.
Bona tarda per tots.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bé,
que és maco, David Pertaguer.
Molt, molt, molt, molt, molt,
molt, molt maco.
No, i...
Ostres, hem rigut molt,
és molt ràpid i molt àcid,
i ostres, ens riu-siau molt bé.
Què vol dir que és molt àcid?
No, que té un sentit de l'amor
molt divertit.
I a més, perdona,
quina boca té, el David Pertaguer?
T'has passat-ho?
No la boca té,
que parla així,
d'aquesta manera.
Escolta, i una altra cosa.
No riguis, Anna,
que a les noies us posa...
Sí o no?
I tant.
No has dit re?
Què t'has cohibit, Anna?
No, és que jo no tenia guió ni res.
A mi m'heu entrecat.
Escolta, no.
Entra, entra.
Jo, entra, ara.
Ja hi tornem.
No, però no hem fet ni la meitat
de preguntes que teníem.
Tot al matí...
A veure, si jo no sóc experta
en tele i en gràcies a coses,
llavors, jo crec que no cagar-la
i està callada.
Però en David Pertaguer,
amb aquesta veu que té i tal,
a mi m'ha posat David Pertaguer.
Jo he estat a punt de demanar una cita.
Sí, jo també, jo també.
Bueno, escolta...
Fins-te'n una cosa.
Què passa?
Crec que és de les primeres vegades
que se li fa una entrevista
amb el David Pertaguer
i no es cau amb el tòpic de...
Què?
Com ha estat l'experiència
del reporter en bigoti?
Home, a veure una cosa.
Que tema ja està superadíssim, ja, eh?
Però no l'hem posat per tot...
No estava el guió, no...
Però què havies posat el guió?
Mira, el guió havia preguntat...
A veure, després fas el guió
i me'l segueixo.
Mira, l'havia preguntat...
Això em sona bastant, eh?
A veure...
L'havia preguntat, escolta,
aquest any que has guanyat diversos premis
per la pel·lícula 10.000 quilòmetres,
com va ser rodar amb Natàlia Atena,
i si t'ha pensat alguna cosa
de Joc de Trones.
A veure, David, això...
M'alegro que no haguem fet aquesta pregunta,
perquè aquesta pregunta era una pregunta
que ja està passat 10.000 quilòmetres.
Anem al futur, a la sèrie de Nova TV3...
És que la vaig veure l'altre dia.
Bé, doncs ja està.
Vale, llavors, vinga,
una altra que tenies pensada
i que no hem fet al final.
Dins del musical tenim l'oportunitat
de veure-us cantar i ballar.
Costa molt fer totes aquestes...
A la vegada?
Fora, fora.
Hem fet bé de no preguntar-la.
Escolta, m'estic sentint bastant defraudat.
No, no pregunti, no preocupi.
Com està sent treballar l'experi...
Com està sent l'experiència de treballar
amb bé segura que mai havia fet musicals?
Bé, fora, perquè aquesta també,
una experiència que...
Vinga, també totes diuen el mateix.
Dubto molt que dir un actor
treballant amb un actiu és pèssima,
no la suporto i, clar,
l'han de treballar amb ella.
Hem de buscar l'anècdota,
hem de buscar la vivència.
Però, escolta, hem arribat més lluny
amb la sèrie de nit i dia.
Que és de mort que t'arribes.
Bé, escolta, fem una pausa per la publicitat
i tornem d'aquí uns moments
amb més coses.
Quines?
A la penya del morro.
Amb l'Anna Rubina...
Ai, jo tinc moltes notícies de tele.
prepararà un espai i aprofitarem.
Molt bé, vinga, va.
Ràdio Taspel 98.1
Ràdio Taspel 98.1
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Bé, vinga, vinga, vinga.
Bé, vinga, vinga.
Bé, vinga, vinga.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Despertanta.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
company.
Radio dos Ben.
Durant vuit punt u.
Radio dos Ben.
Durant vuit punt u.
Bé, doncs aquí estem amb vosaltres
una altra vegada.
Ai, aquesta sintonia em sona, d'aquest espiu, eh, també.
També et sona?
Sí, aquesta sintonia em sona.
Bueno, és la tema del xaval de la peca,
la sintonia de tele.
Què passa?
No, que em sona d'una altra emissora...
Ai, David, que sí, que va estar recull.
Ai, ja està, ho sabem, que vas estar allà.
Que a Raku, al final no continues, no?
No, home, a veure, no, perdona, has tret el tema?
Jo t'ho pregunto.
Esperem, esperem, esperem.
Esperem, esperem.
Bueno, escolta...
M'apuntaré a la companyia aquesta de Raku, no et vol.
No, no, t'ho dic, perquè hi ho podem fer companyia tu i jo, si vols, eh.
Em puc apuntar?
És que tu no has estat allà...
Sí, de Raku.
Però de Becària?
Clar.
Ah, vale, vale, de Becària.
De Becària, vale.
Però ell era més estimat.
No, s'ha de dir que...
Que a ella la cridaven per anar a cobrir coses,
quan a mi no em cridaven mai per anar a cobrir coses.
Bueno, escolteu una cosa, a veure...
Saps que dissabte es va fer una cursa...
Dissabte es va fer una cursa...
Amb els cotxes d'autos locos de...
De Red Bull.
No, és veritat, i tu vas estar allà, David, amb la...
Buah, he vist molta gent que va anar, jo no vaig enterar que es feia.
Bueno, perquè no vaig escoltar el programa...
És que no hi era, Jordi.
Estava a Itàlia, ja ho sé, un moment.
No estava a Itàlia.
Estaves a Itàlia?
No.
On estaves?
Estava a Londres i a Edimburg.
Ah, és veritat.
Ara ens ho explicaràs.
No ens ho explicaràs, però deixa'm, perquè abans el David va anar a cobrir la notícia interessantíssima
de televisió, que Carmele Marchante es tirava amb un car d'autos locos.
Com va anar la cosa?
Va ser un fart de riure, però va ser un desastre terrorífic.
Van fer 10 segons de cursa només, i això ja us ho dic ara, dels 680 metres que aquí hi havia a Montjoel.
S'ha més ja això per televisió?
S'ha més això per televisió.
Us explico una miqueta com va anar.
En aquest carro havia d'estar pilotat per la Carmele Marchante, l'Àlex de OTU, el Nando Escribano,
el presentador de Caza Mariposas, César Toral Escaleto, un redactor conegut de Salvament.
Un moment, un moment, un moment.
Estàs com a Marte, no?
Jordi, Jordi, això és com una cursa de coixinets?
O sigui, us falten membres al cotxe?
A veure, no, no, perquè ells s'han copiat.
La cursa de coixinets és històrica i com la cursa de coixinets jo m'estopeu.
Sí, a veure, això del Red Bull i dels autors locos, és una cosa que, no dic que s'hagin copiat,
però és diferent, perquè allà l'esperit és que la gent fa el car que li dóna la gana
amb les rodes que vol, mentre sigui una mena de cotxet que pugui baixar per un carrer
i al final, doncs, bueno, et xoques o fas el que sigui.
Et esquiva unes bales de palla i...
Aquí hi ha unes normes.
Allà no n'hi ha.
No, a més aquí els cars que es constoneixen com vol, però...
Em pots dir les normes?
L'important és intentar guanyar i que de primer ho dic, perquè allà no.
Això ja no és el d'important.
Però hi ha premi, hi ha premi aquí.
Home, clar que hi ha premi.
Qui és el premi?
Doncs em sembla que són vals valorats amb pasta i després també amb sopars de l'Ateneu.
Amb pasta italiana.
Amb pasta, sí, sí.
No, de Vimburg, eh, que heu estat tolla.
Clar, perquè com que vas a estar a Itàlia la setmana passada...
Per això, per això, per això.
Clar, és que...
Tot quadra.
Bueno, en fi, i llavors va anar bé, et va agradar?
Jo m'ho vaig passar pipa.
Mira, em sentia primer com un animal amb un zoo, perquè tothom, saps allò, tothom...
Primer em deien, ninho, quítate, quítate, quítate, quítate, quítate, perquè tothom es volia fer fotos amb la Carmele i tal, i em sentia allò...
Però es tirava més gent, no?
Sí, sí, unes 68 persones es van tirar.
I el millor, el que et va agradar més, quin va ser ell?
A mi m'agrada molt uns de Girona, que tenien com a forma de plàtan, també hi havia un cotxe en forma de l'equip O.A.
Oh, va guanyar aquest?
No, no, no, van guanyar nosaltres.
Però, clar, tots aquests, perdona, es destrossen després, no?
Vull dir que són cotxes que no...
Però el guai d'això és després caure a l'aigua.
Sí, perquè en aquest cop no hi ha aigua.
No hi ha aigua.
Clar, és que s'havien de tirar cap a l'altra banda de Montjuïc.
El cementiri.
Bé, més d'un ja l'haguessin deixat a dins del sarcófago.
Però, pobres dels de Salva, més, però si no van fer ni un metre, els 10 segons ja se'ls va aixafar una roda.
Perquè anaven amb rodes de bici.
Això, saps?
Però ho van construir ells, segur que no.
No, no.
Clar, no sabien com anava perquè els van donar, vinga, va, té el kit entre el cotxe.
No sabien com funcionava.
El cas, mira, això, doncs estava conduït per la Carmele, pel presentador de Caza Mariposas, Nando Escribano,
el César Toral, el redactor de Sálvame, i qui més hi havia? Hi havia d'haver-hi la Marta Torné.
Però la Marta Torné, la nostra amiga Marta Torné, que la vam tenir aquí com a entrevistada
i que va ser molt alegre i molt simpàtica, doncs va mostrar aquesta mateixa simpatia a la cursa.
Va venir, es va fer les fotos, va arribar dues hores tard i s'ha anat.
Però la Marta Torné va saber tirar amb la...
Torno a dir això, va arribar dues hores tard.
Sí, no s'ha pogut tirar.
Es va fer les fotos.
No es va tirar, no es va tirar.
Perdó.
Marta, desconnecta un moment la ràdio.
Feia una cara de...
Atxa.
Oh, què he dit?
Escolta, t'he dit.
No, m'agrada que caiguem en aquestes coses.
No he dit res.
He dit...
No, però portava les ulleres de sol i les va haver de treure.
Ressaca, tot i hem tingut ressaca, eh?
Sí, però mai.
Jo no, eh?
És que et diré una cosa.
Aquest cap de setmana que hi ha la cursa de cars de coixinets, m'agradarà veure...
Marta Torné, com es tira, no?
No, quins conductors i quins pilots van sants i quins no.
Espero que vagi sà, Jordi.
Perquè no...
Si vols guanyar...
No ho sé, perquè, clar, no hi ha un alcolímetre abans de tirar-te amb cars, no?
A veure, el dia anterior què hi ha?
Hi ha alguna festa a la nit?
Bueno, la que...
La que toqui.
La que monto en mi casa, no?
Com diu aquell.
Que és una festa, la que teva de...
Ai.
És que ho dic, perquè si no podeu...
Quan és la cursa de coixinets?
Diumenge?
Dissabte hi ha les crones i diumenge hi ha les finals.
Val, val.
És com a la Fórmula 1.
La cua...
Veure-te a la final, eh?
Bueno, jo espero que...
Com el vídeo.
Vindràs on, el diumenge?
Diumenge...
A quina hora, què és?
A la 1 del migdia, eh?
Escolta...
I vindrà algun dels nostres amics...
Però m'has de dir exactament on és.
Bé, al costat de la festa del dia blau.
Val.
Val.
Escolta, hi vindrà algun dels nostres amics de Tocada Més Suena, el Quico Rivera, algun d'aquests?
No, per què han de venir aquesta gent?
Cony, perquè són sants justencs.
Bé, David, no diguis...
T'està afectant, eh?
T'està afectant el canvi d'horari de la setmana setmana.
Tinc primícies, tinc primícies.
Què passa?
Els nostres veïns de Trencadís.
L'Àlex, el cantant d'Opercent Triunfo...
Àlex Casadamunt.
Està preparant una nadala per cantar-la amb tots els membres de la Pérez Esquerda...
Molt bé, molt bé, molt bé.
Passem a una altra cosa.
No, no, no, una cosa.
Sabeu que vam tenir aquí una convidada molt especial, que vol entrar en un real.
Supervivientes, no? Volia entrar?
Volia entrar Supervivientes.
No és la...
Ah, se m'ha dit el nom.
Oh, quina ràbia.
Sí, ja m'ha dit.
Laura Fa, Laura Fa.
Mira, fer-me moviment ja...
Laura Fa, Laura Fa, què li passa?
Laura Fa, carinyo, guapíssima.
Us explico una cosa.
Des de Caza Mariposas volen fer campanya perquè un col·laborador de Caza Mariposas vagi a Gran Hermano Obdi.
Ah.
I ells volen enviar a Maria Lapiedra.
I jo li vaig preguntar, ostres, també hi teniu una altra col·laboradora, Laura Fa, qui vol anar?
Va dir, bueno, sí, també, també, farem...
Faran un càsting intern.
Faran un càsting intern, dintre del programa, i aniran a casa seva...
Bueno, i quan jo li vaig dir això a la Laura, em sembla que em va dir que no li feia massa gràcia que li fessin fer el friqui.
Però, escolta, potser la veurem allà.
Però, a veure, si ella no vol, no té per què entrar, no?
O és obligatori?
Si estàs a casa Mariposas...
No, però, clar, aviam, si ella n'és a Gran Hermano Bib, el catxet seria molt més baix que anar a Supervivientes.
Que ella vol anar a Supervivientes perquè es vol aprimar.
Bueno, en fi, escolta...
Més que per diners...
Una cosa, és que no...
Tu aniries a Supervivientes o no?
Jo sí.
És que, bueno, jo vaig com un viatge que és una mica a Supervivientes, eh?
Ah, és veritat, és veritat.
De totes maneres...
Però no té res a veure, segur.
No hi ha gent molestant, a càmeres que no són teves...
Ah, bueno...
No, mira, de fet...
Càmeres que no són teves.
Perdona, perdona, a la illa d'on vaig estar...
Ara faré una mica allò de ràbia, però, bueno...
A la illa d'on vaig estar, a Corrong, al sud de Cambotja...
És la illa que utilitza Survivors, la versió americana, per gravar a Supervivientes.
I què?
Que hi havia molta infraestructura o què?
Bueno, no, jo no vaig veure gaire cosa, la veritat.
Però també era l'època de pluja, estava bastant desert, però em van dir que aquella era l'illa que anaven a gravar a Supervivientes.
Imagina't...
I vas anar-hi o vas passar de llarg?
No, no, no, jo...
No, no, que vaig anar, vaig estar en aquesta illa.
Jo m'ho hauria passat pipa, en aquesta illa.
És més, i em vaig perdre, o sigui, vaig estar allà...
Molt bé, aquest és l'esperit, perdre's.
Jo sempre ho dic, quan faig la meva secció.
Per cert, Ana Rovira, tu has de fer la teva secció dijous.
Sí, encara no sé d'aquell lloc.
De què parlaràs?
No sé, de què voleu que parli?
No, d'alguna ciutat.
Aquest programa s'enfonsa, tu?
No, no, una cosa.
És que, a veure, no volia parlar.
L'altre que havia de venir, el de...
A veure...
Després...
Jo no parlo per tu, no parlo per tu.
Parlo per una altra persona que havia de venir al programa avui i no he vingut.
T'explico.
Què?
No volia parlar de cap de les dues ciutats, de les que acabo de venir, perquè acabo de venir.
I les tinc com...
I no hi ha res millor que...
I llavors...
Parla d'Odimburg, parla d'Itàlia...
Volia parlar d'una altra ciutat, encara no sé quina, però no volia parlar ni de Londres ni d'Odimburg,
perquè ho tinc tan fresc que pot ser tot perfecte o tot no perfecte.
Com t'ha anat el viatge?
Molt bé.
Què tal, l'Odimburg?
Odimburg, molt guai, la veritat.
M'ha agradat molt.
Sí, sí, sí, m'ha agradat molt.
Doncs parla...
Però què és el que més t'ha agradat d'Odimburg?
Bueno, la ciutat...
La ciutat antiga és molt maca, però la gent és d'una passada.
La gent és molt maca.
És super simpàtica.
Clar, perquè és gent escocesa, de McEnroe...
Perquè compares amb Londres, i a Londres unes cares llargues, una multitud de gent, de veritat.
Sorti una cosa.
Jo ja havia estat a Londres.
Ja està, mira.
I em vaig tornar...
Les accions ja l'has fet de...
No volies parlar d'Odimburg?
Clar, perquè m'ho estàs tallant aquí.
Sí, una cosa.
Sí, només arribar a Edimburg amb les motxilles i el mapa, per dues que estàvem, una dona,
sense preguntar-nos res, sense preguntar-li res, ens ha de venir a ajudar.
La dins deia ho ajudar, on heu d'anar?
Perdona, no cal anar a Dimburg, eh?
No, però és que al cap de cinc minuts, un altre home ens ha passat el mateix.
No, no, no, la gent era molt simpàtica.
Escolta, a Sant Just també, eh?
A cara que siguis de Sant Feliu i tu de Torelló, aquí us perdeu i la gent ja teniu tres o quatre persones.
Perdona, perdona.
Per preguntar-vos com esteu i si no esteu a ajuda, si us heu perdut.
I on...
Perdona, vaig anar amb un bar de...
Però, Jordi, et faré una comparació.
Te'n vas a Londres, al supermercat, o a comprar un bitllet de tren,
i la gent suda de la teva cara, la gent que t'està atenent.
Perquè és una gran urbe.
Doncs mira, una mica de gran urbe i una mica d'humanitat els hi falta, saps?
Bueno, doncs no, perquè a les grans ciutats no hi ha humanitat, no hi ha...
Caliu.
Hi ha fredor.
Aquell caliu que ha dit el David Verdeca al teatre...
Però mira, a Dimburg, que està més amunt, hauria d'haver-hi més calor, doncs no.
Està més amunt, però són més simpàtics.
Bueno, eh...
I per anar a patilletes i aquestes coses.
Et noto tensa.
Anava a dir una cosa, però...
Però el viatge molt bé, molt divertit.
Anava a dir, anava a dir, quan ha dit que els d'Edimburg són molt simpàtics,
anava a dir, és fàcil, amb l'Anna Rovira, tenint-la allà...
Però l'ha vist que en pensa que hi ha...
Però a Londres no, David, a Londres no.
Està segur que no voleu anar al lavabo de la ràdio una estona?
Segur.
Bé, nosaltres hem d'anar a menjar el programa.
Com que l'hem de...
Però no hem dit que avui amb l'Anna hem de fer una especial,
que ens quedem fins les 8, no?
Ah, sí, sí.
Mira, a veure, jo tinc pressa.
Sí.
David, quin poc sentit del romanticisme.
Fa com 6 anys que no ens veiem i...
Mentider, fa 21 anys.
David, així totes, així totes, així totes.
Una cosa, el disc de la Marató, què passa amb el disc de la Marató?
Doncs mira, el dijous que ve, es presenta el disc de la Marató a la premsa i tot, clar.
Jo us puc avançar dos dels noms.
Hi haurà Macaco.
Macaco?
Sí.
Molt guai, eh, Macaco?
Cantarà la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol.
La Marató de TV3.
La Marató de TV3.
El programa Solidari de Catalunya, la Marató de TV3.
La Marató de TV3.
La Marató de TV3.
La Marató de TV3.
Dedicat a malalties i coses de salut neuronegatives.
La Marató de TV3.
La Marató de TV3.
La Marató de TV3.
Aquest any és el 13 de desembre.
Se sap qui presenta, ja.
Sí, ho farà, ho presentarà l'Anna Boades, la col·laboradora del programa Divendres,
i el presentador del TN Vespre, el Toni Cruanyes.
Per cert, deixem-me comentar i agrair a la gent de la Fundació de la Marató de TV3 a Sant Just d'Esvern,
perquè m'han proposat, i he exactat, lògicament, presentar la Marató d'aquí de Sant Just per segon any consecutiu.
El mateix diumenge, que es farà el gran xou a TV3, farem la nostra humild aportació.
I què es fa aquí?
Des de l'Ateneu de Sant Just.
És com una Marató de TV3, però un petit, local i més nostrat, Sant Justenc,
amb vindent doctor, explicar tot el tema de les malalties que es tractarà la Marató.
També hi haurà diferents actuacions.
Quanta estona dura, Piero? No posa estona que la tele?
No.
A veure si durà tu sol?
No, durà... L'any passat va durar 3 o 4 hores, eh?
Uh!
Puc fer una...
Sí o no? Com va durar... Carles, com va durar l'any passat?
L'any passat va dur una estona, no? Va durar...
Va ser la Marató que... Em sembla que la vam fer nosaltres més llarga que la de la tele.
O sigui que... Va ser llarga. Aquest any ja vam dir que no, jo vaig dir que no.
Som solidaris, però no tant.
Aquest any la Marató de TV3 està dedicada a les malalties com la diabetis i l'obesitat.
Sí, senyor.
I el logo... I la frase de... L'emblema d'aquest any és una de cada 4 persones tenen diabetis i obesitat...
I no ho sap.
I no ho sap.
Ah, clar.
Però un moment, un moment. L'obesitat? Si jo puc tenir obesitat, per exemple?
Tu no tens...
Què has de tenir obesitat?
No ho sé, com que no ho saps.
Fora, fora.
Vull dir, l'obesitat no es veu, no?
No, però és diabetis que tu pots tenir diabetis i no saps que tens diabetis, perquè a més hi ha moltes històries amb el tema de la diabetis.
La diabetis és un problema que genera el intestí.
Però que és el que li falta al cos?
No, no, no.
No és que li falti.
No? No funciona?
No, no és que... Un moment, Anna, t'ho estic explicant.
A l'intestí gros el que li passa és que hi ha una disfunció que no pot absorbir els nutrients de forma adequada.
I, per tant, com que no pot assumir aquests nutrients, hi ha un excés...
És que jo no soc un científic, jo tampoc no t'ho podria dir, però clar, hi ha un excés, per exemple, de metabolismo.
És una cosa de metabolismo.
I com és que no ho pots saber?
Van cap a una, van cap a l'altra.
No, perquè a diferència d'altres malalties, la diabetis, tu no t'adones que la tens fins que ja és massa tard i no t'adones fins que ja és irreversible.
A diferència d'altres malalties que es poden arribar a curar.
O sigui, jo puc tenir diabetis, per exemple, i no ho sé.
Pot ser que...
Sí.
Esperem que no.
Hola, ignorants.
Benvinguts a Tinc diabetis, però no ho sé.
Truca i fes-te un anàlisi al metge, perquè això s'ha de saber.
Però això amb una anàlisi de sang se sap?
Amb una anàlisi de sang, no, això de...
És que no tinc aquí les dades.
És que mira, per això és la marató, per informar-nos tots una mica de tot això.
No, però una altra cosa.
Una altra cosa.
Jo diria que sí, no? Perquè llavors hi ha excés de sucre, no?
Sí, sí, sí.
I després una altra cosa és, tens més risc de patir diabetis si la teva família n'ha tingut.
O sigui, si el teu pare, o la teva mare, o els teus avis...
Perdona, és veritat, és veritat.
Sabeu que no tenim cap credibilitat nosaltres per parlar de temes?
No, no, no, jo tinc més risc de patir diabetis perquè el meu pare en té, i la meva àvia...
Això és una cosa amb la que neixes o pots sortir en qualsevol moment?
Pots néixer amb diabetis i pot generar...
Mira tu, David, mira tu, t'has mirat ja tu?
No m'ho ha mirat.
No, però mira tu, mira tu, perquè no em facis patir, eh?
Bé, hem d'acabar...
Vull dir una altra cosa, una notícia.
No, no, no, és que hem d'acabar ja.
Un moment, un moment, aquesta, que és el periodista Carles Costa...
Ah, sí? Ui, que mal rotllo.
Ha fet una sèrie de piolades...
Perdona, que és el corresponsal, justament, de Londres, de TV3.
Però qui mal rotllo?
Anna, ha anat a Londres i ella ha deixat el tema.
Per què?
Bé, ha posat uns tuits misteriosos.
Primer tuit de divendres.
A veure si era alguna cosa així com...
La gent només se t'acosta per...
Quan les coses et van bé, la gent només se t'acosta per felicitar-te.
Quan les coses et van malament, aquests...
Els amics de veritat, els amics...
Saps qui són?
Saps qui són.
Oh, oh, oh.
Després, divendres...
Ahir diu...
Ha deixat el càrrec?
Ahir diu...
A vegades, les coses no les acabes quan tu voldries.
Oh!
S'acaba l'etapa de corresponsal.
Gràcies a tothom i tornarà a la redacció de TV3.
Però no eren uns tuits de bon rotllo.
Bé, avui, si la Penyal Morro tingués molta, molta audiència,
què seria trending topic, David?
Doncs seria trending topic, l'Anna Rovira i els...
Tu pilota, tu pilota.
Jo crec que la cançó de...
És xinant, era?
Què?
La cançó que no es pot tota l'estona.
Aquesta.
Na, na, na.
Na, na, na.
No, no, no, no, no sé cantar, Jordi.
No, seria trending topic al Teatre Nacional Ens Vol.
Vale.
Bé, gràcies a tots on que ha fet possible la Penya del Morcany.
Aquest ja que va.
La Penya del Morro d'avui, amb la Cristina Vargas a les notícies de Sant Just.
Bravo!
Aroa Carmona, a viatge voluntari.
Bravo!
D'Albert Prat, dirigint l'obra, la col·lecció.
Uuuh, bravo!
El David Avila a la tele.
Uuuh!
Ai!
Que si tu fas tu mateix.
Ai, ai.
I després també a l'Anna Rovira, que avui ha vingut, serà dubte aquesta setmana,
i els dijous també t'esperem per parlar de la ciutat i d'un país.
I, com sempre, us ha parlat Jordi Domènech fins demà a les 5 de la tarda.
Us deixem ara amb l'informatiu Vespre, amb la Cristina Vargas.
Tornem demà, que vagi bé.
Adéu-vos-hi, bona tarda.
Adéu-vos-hi.
Adéu-vos-hi, bona tarda.
Adéu-vos-hi, bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!