per un govern que ha trencat els ponts amb la resta d'Espanya, amb el conseller de Presidència, que és l'artífex de la confrontació i de la provocació permanent amb la resta d'Espanya.
De la seva banda, el portaveu del PSC, Jaume Collboni, ha lamentat en declaracions a la xarxa que Artur Mas mantingui els consellers de les retallades a dit i que Esquerra Republicana defensi aquest model. El ministre d'Indústria i Energia, José Manuel Soria, ha confirmat que l'any vinent el rebut de la llum s'encarirà un 3%. En canvi, es manté el preu de la bombona de votar.
Els veïns del Poble Nou que s'han vist afectats per una avaria ja tenen restablert el servei de subministrament d'aigua, segons ha informat Aigües de Barcelona. Els operaris d'aigües de Barcelona seguiran fent tasques de reparació durant les properes hores, així com també ho faran els de gas natural. I és que l'avaria ha deixat durant diverses hores uns 450 habitatges sense el servei d'aigua i de gas.
Previsió del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. El sol protagonista avui a bona part de Catalunya amb alguns núvols cap al nord i demà el sol serà esplèndid amb boires a primeres hores al matí. A punts de l'interior seran poc importants, desapareixeran abans de mig matí o migdia i s'imposarà el sol amb tramuntant a la costa brava i amb mestral a les comarques del sud de Catalunya. Les temperatures demà semblants a les d'avui màximes entre els 10 i els 15 o 16 graus. Dissabte augmenten els núvols i hi haurà ruixats cap a l'ari del Pirineu en forma de neu per damunt dels 1.800 a 2.000 metres
I diumenge tornen a baixar les temperatures de forma important amb sol amb alguns núvols al bastant nord del Pirineu i amb vent del nord bastant fort. Bona tarda, us parla en David Amadro. El nou conseller de l'àrea esportiva de l'Espanyol, Iñaki Pérez, ha assegurat a la xarxa que estan molt satisfets del canvi que ha fet l'equip des de l'arribada de Javier Aguirre a la banqueta.
Estic molt satisfet per l'evolució de l'equip i per com està tractant la plantilla i com està la relació que té amb els jugadors. El canvi que s'ha notat en els jugadors ha sigut molt beneficiós pel club i pel desenvolupament de la temporada. Iñaki Pérez reconeix també que caldrà donar sortida a alguns jugadors en el mercat d'hivern per permetre l'arribada de reforços.
D'altra banda, quatre jugadors del Barça formen part de l'11 ideal de l'any al diari francès L'Equip. Són Leo Messi, Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Jordi Alba. També hi ha quatre del Madrid. Cristiano, Ronaldo i Kerr Casillas, Xavi Alonso i Sergio Ramos. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 5 i 5, us parla Andrea Buenaut. Rècord d'aliments recollits a les escoles de Sant Just. Els centres educatius que han participat en la recollida de menjar aquest mes de desembre han aconseguit recaptar un total de 550 quilos d'aliments que es destinaran a Creu Roja i Càritas perquè els facin arribar a les famílies que més els necessiten. En concret, l'escola Bressol Municipal Marrex ha recollit 125 quilos i l'escola Montseny 25 quilos. El menjar recollit en aquest centre s'han donat a Càritas. De la seva banda, l'escola Canigó
s'han donat 400 quilos d'aliments que s'han fet arribar a la Creu Roja. Aquestes dues entitats, per tant, faran arribar aquests productes de primera necessitat a les famílies que tenen més dificultats econòmiques. A Sant Just recordem que una vintena de famílies han hagut de ser ateses aquest any al Banc d'Aliments, una situació en la que cada cop més malauradament han de recórrer més persones a causa de la crisi econòmica. Des de fa molt de temps que també la parròquia és centre de recollida d'aliments.
Parlem ara d'activitats. L'Ateneu estrena demà un cicle de jazz en viu. El tret de sortida el donarà Toni Solà a quartet, amb Toni Solà al saxotenor, Xavier Alganz al piano, Ignasi González al contrabaix i Esteve Pia a la bateria. Arrencarà així un nou cicle de música a l'entitat, una iniciativa més per revitalitzar l'Ateneu de Sant Just. D'aquesta manera, amb el concert de Toni Solà a quartet, començarà un nou cicle de música a l'entitat. Cada concert serà l'últim divendres de cada mes. El recital de demà serà a les 10 de la nit i es farà a la sala del cinquantenari.
El preu de l'entrada general serà de 12 euros, però pels socis i sòcies de l'Ateneu serà de 10 euros. I acabem recordant buscar dilluns finalitzar el període per presentar les sol·licituds per optar a un dels vuit locals comercials de lloguer de Proex al març lluï. Són els locals Empren, propietat de l'empresa municipal de promoció econòmica, i tenen com a objectiu oferir una ubicació a preus assequibles on iniciar, desenvolupar i consolidar nous projectes empresarials.
S'adrecen a persones emprenedores que vulguin començar una activitat i a les que provenguin dels espais creatius i vulguin consolidar la feina que ja han iniciat. Els locals se situen a la planta baixa del número 1420 del carrer Rosa de Luxemburg al Mas Lluí. Tenen un espai útil d'entre 66,6 i 77,85 metres quadrats i els preus de lloguer mensual sense IVA oscil·len entre els 304 i els 330 euros. Aquest preu inclou l'impost de bens immobles, el de mobilitat,
i les despeses comunitàries. La convocatòria es va obrir a mitjans de novembre i es tanca, com dèiem, dilluns. Trobareu més informació al web de proexa, www.proexa.cat. I de moment això és tot. Tindreu més informació als propers butlletins horaris de Ràdio d'Esvern i també a partir de les 7 als Sánchez Notícies edició vespre. Mentrestant, podeu consultar el web de la ràdio, www.radiodesvern.com,
i les nostres xarxes socials al Twitter i al Facebook. Que vagi bé, molt bona tarda. Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un pessebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu!
Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el pessebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
A les portes, la diuda es veu. Sintonitzes, la diuda es veu. Per la diuda es veu. Per la diuda es veu. Per la diuda es veu.
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. La penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts a la penya del morro d'avui, 27 de desembre del 2012. Falten pocs dies ja per acabar l'any. Per cert, com va anar per Nadal i Sant Esteve? Espero que molt bé.
Bé, doncs, atenció, perquè avui i demà a la penya del morro fem dos programes especials. Farem un resum del que ha donat... Bé, un resum no, alguns moments, alguns moments, perquè, clar, no ens hi cabria tot, només amb dues hores avui i demà, que és 28 de desembre. Sants innocents, per cert. Ja heu pensat alguna broma per demà? Teniu tota la tarda d'avui encara per fer-ho. Bé, doncs, hem preparat un parell de programes especials avui i demà amb el bo i millor que ha passat per... Bé, el bo i millor no, perquè, clar, no surt tothom de la penya del morro.
En fi, hem preparat coses. Ja està, hem preparat coses. No cal donar-li més voltes. D'alguns moments que hem viscut aquest últim trimestre de l'any, per exemple, d'aquí uns moments escoltarem l'entrevista que li van fer el mític Jaume Barberà, presentador del programa Singulars. A més a més, també avui al programa escoltarem l'entrevista que li van fer el grup de música de Folk Riu, que hi ha un d'ells que és de Sant Just, el Sisko Cardona, ja ho sabeu, i que, a més a més, van venir a tocar aquí en directe i a la segona hora
La Raquel de Mateos, presentadora del Hat-Trick espanyol, també escoltarem l'entrevista que li van fer, o el Joan Dausà, que és de Sant Feliu i que també va tocar el programa. Així que, bona tarda i benvinguts a la penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Però abans de tot això us vull recordar que és la cinquena temporada ja del programa i que aquest any vam començar a mitjans de setembre, com toca, amb una cançó molt especial que ens va fer el Sergi Pont i que deia així...
Aquesta és una tarda especial, comencem temporada. Ai, ai, ai, ai, quins nervis tenim, són una passada. I és que encara que faci 5 anys del nostre programa, no podem fer el que nosaltres ens doni la gana.
Què passarà amb la penya del morro aquesta vegada? Totes les tardes de 5 i 7 seran una passada. Un equip format per 20 persones, tios i ties. Parlarem del que passa a Sant Just i Rodalies.
Com per exemple dels robatoris de la senyera, realitzats per alguns botiflers que toquen la pera. O que el blau va ser el guanyador de la festa major. I els grocs s'han quedat a casa plorant i morts de por.
Què passarà amb la penya del morro aquesta vegada? Totes les tardes de 5 i 7 seran una passada. Què passarà amb la penya del morro aquesta vegada? Totes les tardes de 5 i 7 seran una passada.
La, la, la, la...
Quins records, quins records, aquella primera cançó de temporada. Per cert, que a la lletra ho recordava el Sergi Pont, els afers de la senyera i els dos robatoris que hi va haver durant aquest estiu del 2012 a Sant Just. I nosaltres, bé, no que som així divertits amena, vam fer un tràiler sobre aquests robatoris de la senyera amb els fets d'aquests robatoris. I el tràiler feia així...
Sant Just esvern 23 de juny del 2012. Es penja per primera vegada la senyera a la penya del Moro. Avui, dia de la rebetlla de Sant Joan, hem pujat a la penya del Moro, a l'antiga torre de Guaixa de Sant Just. I hi hem pujat per plantar una senyera, la bandera de tots els catalans i catalanes. Diumenge 8 de juliol, Sant Just es desperta sense senyera. Algú s'ha enfilat al màstil i l'ha robada. Montse Molinero de l'Assemblea Nacional Catalana no dona crèdit.
Per festa major es torna a aixar la senyera, però dimecres 22 d'agost i de matinada cerren el màstil i la tornen a robar per segona vegada.
La segona també va ser sorpresa, però més que sorpresa hi ha de ser impotència, no? De dir, és que això no pot ser, però tampoc ens guanyaran. Si nosaltres tornarem a posar la bandera, només faltaria. Gina Pol, primer atinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, també hi diu la seva. És greu que una senyera que ens uneix a tots, a tota la població i a tots els catalans, que la facin desaparèixer, no? Però és un fet que, bueno, els Mossos investiguen i esperem que algun dia se sap qui ho fa, no? Col·lega, d'on està mi senyera?
El próximo Minos Millos Cinemas.
Col·lega, d'on està mi senyera, eh? És que els guionistes d'aquest programa són de por. En fi, arriba-t'un dels moments forts del programa d'avui, perquè aquí vam tenir, bé de fet no vam venir perquè va ser per telèfon, el presentador del programa Àgora de TV3, Jaume Barberà, just després de l'11 de setembre i la gran manifestació de més d'un milió i mig de persones reivindicant per Catalunya un nou estat.
I amb el Jaume Barberà vam parlar de tot una mica i també de la tele i del periodisme en general. Recordem-ho a la següent entrevista. Avui passa per la penya del Morro un periodista amb una llarga carrera a les seves esquenes.
Ja fa gairebé 30 anys que va començar TV3, on ha fet de tot, presentar telenotícies, dirigir programes com Primer Pla o Paral·lel, i des del 2009 presentant i dirigint Singulars al Canal 33. A més, des de fa poc també és tertulià habitual del món a RAC1 amb el Jordi Baster. Jaume Barberà, bona tarda. Hola, bona tarda. De tots aquests anys que portes fent televisió, Singulars és el programa del qual et sents més satisfet? Va, a veure...
Sí, va, diem que sí, tot i que el programa paral·lel que vam fer també n'estava molt de satisfet, molt. El que passa és que en aquest, en Singulars, doncs potser he sortit de l'armari. Què vols dir que has sortit de l'armari? Tens parella? Tens un home de parella? No, no.
que sortir de l'anemari és una figura, no? És un exemple. I què significa? Doncs que potser dic més el que penso. Home, els entesos diuen que és més d'autor, no, el programa? Sí, potser dic més el que penso, sempre d'una manera contrastada, no perquè sí. Això t'ha portat conseqüències negatives, dir el que et dóna la gana? No.
No, de moment, eh? De moment no. Jo, quan a una persona li dic que menteix, no és una definició gratuïta. Jo puc demostrar que menteix, d'acord? Quan jo dic que els balanços dels bancs són legalment falsos, no menteixo, eh?
Ells han arribat a aquesta convenció autoritzada per les autoritats econòmiques i polítiques del país i ells s'ho mengen. Es reparteixen els beneficis, els plusos, però altres indústries, negocis, etcètera, botigues, autònoms, on nosaltres quan presentem la declaració de renda no se'ns deixa fer el mateix. Home, Jaume, no ens coneixem tu i jo personalment, però penso que tu escoltes molt la gent al carrer.
Sí, és que jo soc gent de carrer, jo soc un assalariat, jo no soc ni de la classe dirigent o de la casta dirigent, ni formo part de l'oligarquia ni històries en vinagre, entens? No, jo soc una persona del carrer que ploro, que estimo, que m'enfado, que tinc problemes per arribar a final de mes, que em redueixen el sou...
Entens que m'ofenen, com tothom. És que, saps, no puc ser d'una altra manera. I com que no puc ser d'una altra manera, la gent m'atura al carrer i m'explica les seves coses i el que els ha passat als seus fills i a la seva feina. O, per exemple, un altre dia, fa potser tres setmanes, vaig trobar una persona que feia molt temps que no veia i li vaig preguntar pel seu marit i em va dir que el seu marit s'havia suïcidat.
escolta, què vols que faci? Que calli? Doncs no, no callaré. Si jo considero que a nosaltres ens estan pelant com una ceba, ho diré. Si considero que el neoliberalisme és una patologia social, ho diré. Si considero que no es pot viure en una societat on no hi hagi ni cohesió ni justícia social, doncs també ho diré. Bé, i ho dic com és, de forma clara...
Que algú s'enfada, que s'enfadi, jo puc demostrar-ho. Jo no m'ho invento, no m'he pres un got d'absenta abans de dir això, saps? Això és la realitat. El que passa és que ens han ocupat el llenguatge. Ens diuen que hem estirat més el braç que la màniga, ens fan víctimes. Nosaltres som les víctimes i ens culpabilitzen, no? És com si haguéssim d'estimar el butxí que cada vegada ens va tallar en un tros, no?
ens han ocupat el llenguatge, ens expliquen una pel·lícula que no és, és com si ara tu i jo estem mirant una taula i ve un altre i ens diu, no, no, això no és una taula, això és una cadira, i nosaltres ens ho callem, doncs no, escolta, nosaltres no hem estirat més del braç que la màniga, de veritat que no ho hem fet, i quan dic nosaltres, parlo del poble, parlo de la gent digna, de la gent que treballa, de la gent que no viu de la golferia, d'acord?
No, nosaltres no hem estirat més el braç que la màniga. Són ells els que han estirat més el braç que la màniga, saps? L'any passat et van veure molt indignat, de fet, continuem veient-te, per la situació econòmica... Però és que no, sí, no, perdona, eh? Però és que ja no es tracta de ser indignat, no, és que... Tu em dius, estàs indignat? No. Estic, si vols, desil·lusionat, desenganyat...
que això em porta a la indignació, mentre sigui serena, benvinguda sigui. Doncs diem-ho que et veiem desil·lusionat la temporada passada, i ara es comença la nova temporada amb el catedràtic de Ciències Polítiques, Carles Boix, Camins cap a l'estat propi i Escenaris de Ruptura, és el primer programa dels Singulars. Si l'any passat et veiem decepcionat, aquesta temporada et veurem més independentista que mai?
Mira, jo penso que l'actual situació de laminació o d'atac profund contra l'estat del benestar et provoca una mena de sensació d'indefensió, no? Saps? I aleshores això afecta molt. A mi m'afecta i ens afecta a tots, no? Jo no puc acceptar ni tolerar
que el que els meus avis i pares han fet per nosaltres, doncs ara que n'hi hagi, que s'ho hagin jugat al casino i que ens facin pagar a nosaltres la seva factura. Jo això no ho puc tolerar, de cap de les maneres. I com que jo soc periodista i tinc el privilegi de tenir una certa projecció social, doncs vull honorar la meva professió. I la meva professió passa per dir-te
que periodisme no és t'aquigrafia. I a mi m'agrada dir que el meu mestre i el meu referent és en Kapuscinski i el Kapuscinski diu que no hi ha un altre periodisme que el periodisme intencional. Com a periodista has d'analitzar la realitat i has d'analitzar l'actualitat i a partir d'aquí tu has de fer la teva feina. En aquests moments a Catalunya la màxima actualitat passa per la independència i passa per
les retallades. Per tant, aquests seran dos dels grans temes que nosaltres tractarem aquesta temporada i, a més a més, ho farem sense abandonar el nostre format, que és no oblidant-nos de la salut, del creixement personal, de la filosofia, de les trajectòries personals i professionals de les persones que creiem que poden donar una lliçó de vida i continuarem fent-ho com ho hem fet fins ara, amb llibertat,
i sense tenir la paraula llogada. L'11 de setembre, tu t'esperaves personalment tanta gent al carrer? No, no, no, jo no m'ho esperava, jo hi era. I vaig quedar pràcticament dues hores totalment aturat en una confluència del Passeig de Gràcia,
amb la Gran Via i no vaig poder veure pràcticament res només vaig haver d'atendre 4 o 5 persones que es van desmaiar i no m'ho de veritat no m'ho hagués pensat mai allò va ser com una mena de no soc religiós però perquè ens entenguem va ser com una mena de comunió no m'ho havia pensat mai t'esborronava et posava la pell de gallina
després vas saber que no es va trencar ni un aparador, veies la gent que et saludava, que t'abraçava, no ho sé, i va ser un dia màgic, t'ho dic sincerament, va ser un dia màgic. Home, hi ha hagut un abans i un després molt clarament, no? Sí, jo no ho creia això, t'ho dic sincerament, jo no ho creia, ho vaig dir en alguna entrevista tres dies abans de l'11 de setembre, no ho creia, a mi m'ha sorprès molt agradablement el president de la Generalitat, no pensava que
atengués d'aquesta manera el que va veure al carrer. Aleshores m'agradaria que en altres circumstàncies si algun dia surt un milió i mig de persones al carrer protestant per les retallades també se li faci el mateix cas. Però bé, la qüestió és aquesta, és la que tenim ara. A mi m'ha sorprès agradablement perquè ha fet el que ha fet i jo crec que com vaig dir el mateix dia
i a 11 de setembre s'havien de convocar eleccions immediatament i anar cap a un referèndum d'autodeterminació. De fet, per primera vegada, segons les enquestes, més de la meitat dels catalans volen un estat propi, quasi bé el 80% a més estan a favor d'un referèndum. Creus que algun dia s'arribarà a aconseguir la independència, Jaume? Mira, jo és que crec que Espanya és inviable. I a mi això em sap molt greu, perquè tenim lligams amb Espanya, no?,
fixa't la llengua jo no voldré perdre mai però mai per mi el castellà és la segona llengua i la vull continuar mantenint com a segona llengua però Espanya és inviable a Espanya hi ha una classe dirigent que porta un endarreriment de segles és una classe dirigent jo l'anomeno oligarquia que no va fer que va entrar en la contrarreforma sense passar per la reforma
que es va saltar la il·lustració, que no ha fet la revolució industrial i que no fa pas gaire d'allò que inventen ells. Aquesta Espanya és inviable. Aquesta gent, no pensis que estan allò amenaçant-nos, insultant-nos, per res, l'únic que fan és conservar el seu botí. Tens un Partit Popular i un PSOE, no vull parlar del Partit Popular perquè no n'espero res, però en canvi em decepciona el que ha fet el PSOE. És una esquerra que
que va deixar de voler transformar, que va deixar de ser transformadora i que va passar a ser la gestora dels negocis del senyorito. És una esquerra que ha estat incapaç de lluitar a favor de l'emancipació de les persones i dels pobles i, al contrari, en lloc de fer això, que és el que hauria d'haver fet, ha mantingut i ha promogut unes subvencions indignes que mantenen les persones captives de la subvenció
i després, com a pagament d'aquesta subvenció, hi ha un vot. A mi em sembla que això és indigne. L'acte més, jo crec, revolucionari en el sentit de canvi d'estructures i de relacions de poder que es pot fer en aquests moments a favor d'Espanya, i ho torno a dir, a favor d'Espanya, és la cessació de Catalunya. Jo, com a català, no vull ser més còmplice d'aquesta injustícia social, que és la de mantenir desenes de milers de persones captives
d'una subvenció, que per cert són persones com les que aquí fa molts anys van venir a treballar, i que gràcies a elles tenim la Catalunya que tenim. Entens? Perquè a vegades sento algú que parla com una espècie de despreci cap a aquestes persones, cap a andalusos, extraments, castellans... No, no, no. Aquestes persones són com nosaltres.
amb les mateixes ganes de treballar, són dignes com nosaltres, saps? I són austeres, i entens? El que passa és que no se les deixa, se les manté captives, i jo no vull ser còmplice d'això, perquè sense els 16.000 milions de dèficit fiscal ja m'explicaràs com continuaran fent i pagant aquestes subvencions. En relació amb el que dius, i concretament a Madrid aquests últims dies hem vist manifestacions rodejant el Congrés dels Diputats,
que demanaven responsabilitats polítiques a tots els que hi havia a la cambra, però aquí a Catalunya aquests dies no ha passat, tot i que també s'havien convocat algunes manifestacions davant del Parlament. Per què creus que la gent allà a Madrid, per exemple, sí que es manifesten? I aquí, sobre aquest tema, la situació econòmica, la gestió dels polítics, sobre la crisi actual, no ha passat? Mira, jo puc dir una cosa i m'agrada posar-hi èmfasi.
Jo no estic en absolut d'acord en cerclar cap Parlament. Parlament democràtic, eh? No estic en absolut d'acord. Crec que això no és correcte. No ho és. El Parlament és la sobirania, és on rao la sobirania del poble. No s'encercla un Parlament, de cap de les maneres. En canvi, estic a favor, vaig estar a favor del 15M, de l'ocupació de places públiques. Hi ha una gran diferència.
Hi ha una gran diferència. Al darrere del 25, d'aquest 25S, hi ha gent molt cansada, que ja no pot més, que ja és, ha arribat un punt en què les persones, doncs, veuen que han de sortir al carrer a protestar i veuen també que la classe política no el representa, eh? És com si fos una altra casta que només es preocupa pels seus interessos, no?
Aleshores, hi ha gent que, en la desesperació, no troba una altra sortida que protestar. Però hi ha altres grups al darrere. I l'amalgama, el manxat brat, que diria el Buenafuente, que hi ha en el 25S, a mi no m'agrada. No m'agrada. És veritat que n'hi ha que es van identificar i n'han anat sortint. Però és que, a més a més, al darrere de tot això...
també hi ha certes teories de la conspiració que a mi no m'agraden. Mira, Jaume, quan vam saber que avui podríem parlar amb tu una estona, vam preguntar al Twitter si algú tenia alguna pregunta per fer-te. I, per exemple, l'Arnau Conties diu, pregunteu-li com veu la seva futura jubilació.
Jo, ja sé, crec que ja ho deus saber per on va. Crec que ja, o penso que ja sé per on va. Per què ho dius? Sí, perquè algun dia em van preguntar per si jo tenia ambicions polítiques, i jo vaig dir que no, que no tenia ambicions polítiques, que jo tenia una gran sort i un gran privilegi de poder ser periodisme i de poder exercir el periodisme en llibertat,
i que, per tant, faria de periodista fins que ens jubilés. I algú em va preguntar, i després, quan et jubilis, què faràs? Et podries dedicar a la política? I jo vaig dir, home, quan estiguis jubilat, doncs ja m'ho pensaré. I tu has pensat, no, clar, quan estiguis jubilat. No, és que aquí a mi em queden 10 anys per jubilar-me. Entes que vull dir-te, jo...
Però bé... Que no s'entengui que la gent també et vulgui jubilar abans d'hora, no va perquè... Exacte, no, no. Mira, escolta, la jubilació és un altre tema molt seriós, però seriós no per mi, és pel tema de les pensions, no? Sense reformes en el nostre sistema de pensions no els podran pagar. Sí, no, mira, és que sé que tenim poc temps i després també volia traslladar-te la pregunta que ens fa l'Anna Blasco,
que diu, quan tornaràs a portar al Galeano, als Singulars? Al Galeano. Mira, al Galeano mantinc un contacte amb ell, és un plaer llegir els seus mails, i ho farem, doncs... Bé...
El deixarem descansar, ell ha de viatjar, és moure'l d'Uruguai... Home, va tenir molta repercussió a l'entrevista, no? Potser és un dels top five dels convidats que has tingut. No, és que és un plaer. És com l'Emilio Lledó, Sant Pedro, Galeano, Teresa Forcades... Escolta, al Singular se't canvia, saps? És com un llibre. Jo sempre dic que som els llibres que llegim, les persones que coneixem...
els amors que tenim, els desamors que també tenim, les pedres amb què ens ho paguem i el que volem ser, no? I cada dia som diferents. És a dir, no t'ha passat mai que has llegit un llibre i que a partir d'aquest llibre hi ha hagut un petit canvi en tu? Sí, sí. Sí o no? Sí, sí. No t'ha passat mai que has conegut una persona i després d'estar amb aquella persona veus que dius coses o penses coses o reflexiones...
coses que abans no ho feies. Vol dir que et fa com un clic interior, no? No, però és això, eh? Els Singulars és això. És això, eh? I tu quan vas començar i vas presentar el projecte de la Mònica Terribas, que ja ho has explicat moltes vegades, que et va dir que sí, de primers endavant, pensaves que el programa seria així? Perquè això ha anat com creixent, no? No, no, no. No, en absolut. No, no, no, no. Això... Nosaltres anàvem mantenint unes audiències en els Singulars que...
T'he de dir que pràcticament sempre han estat bones per sobre de la mitjana del Canal 33, però l'explosió es va produint al llarg de la crisi. Hi ha algun moment que tu notis aquest clic interior del propi programa, aquest canvi del projecte durant aquests 3 o 4 anys, que diguis, mira, aquí va passar alguna cosa? Sí, sí, sí. I té nom i cognoms. Es diu Marissa Mugu, eh?
És una catalana, és una guineano-catalana o catalano-guineana, que té dos fills, ja grandets, un amb paràlisi cerebral i l'altre és autista profund. I què va passar? És separada i viu a Cerdanyola, la volien desnonar. Jo la vaig conèixer, vaig veure la seva situació, vaig anar a casa seva...
vaig veure els seus dos fills, que ella em deia, esto es lo más bonito que yo tengo en mi vida, repeteixo, paràlisi cerebral i autisme profund. Vaig veure allò, vaig veure... i no ho vaig poder superar. Vaig veure que havia de fer tot l'impossible per evitar aquestes injustícies. No, això no es pot tolerar en una societat civilitzada.
Vaig parlar amb els bancs... No, no, i vam salvar de la Marissa de ser desnonada. Fins i tot un empresari benestant va venir, ens va donar 12.000 euros i nosaltres li vam anar a portar amb ella perquè d'aquesta manera pogués pagar allò bé. Home, quan passen aquestes coses, m'imagino que, perdó, la satisfacció deu ser màxima, no? O no? Que hàgim evitat el desnonament. Sí. Evidentment, no la situació... Sí, sí, és una gran satisfacció, a mi m'agradaria...
que no hi hagués més desnonaments, saps? I, per tant, la batalla encara és molt llarga. Bé, Jaume, per acabar i posar-li un punt una mica més dolç a aquest final, has vist la teva imitació del que conovell, el Polònia? Sí. Què et sembla? Home, jo no m'hi reconec, em costa reconeixi mi, però et diré una cosa, qui no vulgui pols, que no vagi l'era. Jo soc un personatge públic i, per tant, doncs,
Bé, el clapet m'imita i ara el que com imita, doncs, mira, benvingut, sí, no? Ho fan, són persones que conec i... Noto que no t'agrada gaire, eh? No, no, no, no, no, la paraula no és no m'agrada, eh? La paraula és que no m'hi reconec. Ah, no t'hi reconeixes. No, és cert, doncs, que hi ha alguna gesticulació que sí que...
Però, perdona, quan fa allò de les targetes, a vegades sí que és un tipus... Sí, per això que et dic de la gesticulació. Però, en canvi, el nostre programa és un programa on el convidat parla de 50 minuts, el convidat en parla 45 i jo en parlo 5. Justament es caracteritza per ser un programa on hi ha conversa. I allà no hi havia conversa, no? Només parlava el... Només parlava jo. Ah, sí.
allà no hi havia conversa. Hem estat molt temptat de començar l'entrevista avui fent-te què? No, no, no, però a veure, jo t'he de dir que ja dic, ho repeteixo, qui no vulgui pols que no vagi l'era, és a dir que
és una caricatura, i la caricatura busca els extrems, i en faran més. Així que t'he de dir que no em va agradar la part final, això sí que t'ho dic. Jaume, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, i seguirem els singulars d'aquesta nova temporada, a veure cap on va. Bona tarda, moltes gràcies a tu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desverdi.
Gran periodista, millor persona, Jaume Barberà, que fins i tot per telèfon transmet aquesta, no sé, elocuència de dir, ostres, què dirà? Sembla interessant el que diu. Bé, i tot seguit el programa, perquè ja sabeu que avui estem fent un programa especial, avui i demà a la Panya del Morro, recuperant alguns moments d'aquest final d'any. Fa unes setmanes van venir a visitar-nos, van tenir la gentilesa,
d'acompanyar-nos al programa els protagonistes i els membres del grup de música Folk Riu, que, a més a més, acabaven de sortir al programa La Sonora del 33, venien de fer els primers bolos de gira a Euskadi, i ens van parlar de com van anar aquest autocar plen de mecenes que havien omplert a través del projecte Barcam i tot plegat amb el Cisco Cardona Sant Justenc al capdavant. Escoltem, com van anar aquells moments amb Riu?
Que simpàtics. Avui ens han vingut a veure i a tocar música a la penya del morro. Els podeu veure, de fet, a través ara mateix del ràdio d'Esvern.com i la webcam, potser no tots, perquè no hi caben, som molts, el grup de folcatalà Riu. Tot era un rei que tenia el castell a la muntanya. Tot el que es veia era seu, terres, pocs, arbres i cases.
I al matí des de la torre cada dia les comptava. La gent no estimava el rei, tampoc no els estimava.
Doncs de comptant sabia, però amor no li encadava. Sisko Cardona, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Pau Vinyoles, bona tarda. Bona tarda. Rubén Fasardo, bona tarda. Bona tarda. Iu Buixader, bona tarda. Bona tarda. I Ricard Ros, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Benvinguts al programa. Moltíssimes gràcies per venir. Sou una bona colla, eh? Veniu amb els instruments perquè tocareu algunes cançons.
A veure, no sé per on començar, perquè acabeu de treure el vostre segon disc titulat Amb canya. Just fa unes setmanes heu estat de gira per Euskadi. Heu aconseguit uns 7.000 euros a través del micromecenatge d'Avercami. Us han dedicat un programa a la sonora del 33. Teniu bolos previstos pels propers mesos.
En fi, heu arribat on volíeu arribar, ja, o no? Sí, no? Era la intenció, no? Ens hem passat a llarg. Però sempre espirem a més, no? Però, bueno... Estem contents de la sortida del disc. En quin moment creieu que esteu ara? En quin moment? Sí. Bé, eh? Estem bé, eh? Tot presentant el segon disc i...
Bé, ens agradaria tenir més bolos, però una mica també ens hem centrat molt en el projecte Verkami i també això ha fet que haguem descuidat una mica la feina de buscar bolos. Què vols dir amb això? Que ja vinc de Verkami per sempre? No, tot al contrari. Però com que era un projecte que requeria moltes energies, ens hi vam centrar molt i vam prioritzar que sortís bé el Verkami perquè creiem que també era una forma d'acompanyar molt bé la sortida del disc
i, no ho sé, estem en aquest punt. Després d'un moment de... En quin moment esteu, no? Ara estem en un moment de relax una mica, perquè portem això, portem uns quants mesos a tope, però a tope es vol dir a dalt de la cresta, en plan que cada dia fèiem coses de riu, el que has dit tu, la gira, la presentació del disc, això comporta molta feina i
I ara quan s'ha acabat tot això ens hem agafat un parell de setmanes així més relaxades. De no veure'ns les cares uns dies. Tot i que tenim algun concert també i no es pot refredar. Ara feia dies que no us vèieu i us heu bonit per venir aquí. Moltes gràcies. Com van anar les gravacions d'aquest segon disc? Bé, una mica malaltixes, no, Sisko? Sí, Sisko? Bueno, jo i Ruben i alguns més. Vam començar ja a 40 de febre alguns de nosaltres. Bueno, 40 no és molt, però...
Vull dir, amb dècimes van començar gravant. I això què creus que era? Una cosa psicosomàtica del cor? No ho sé, però mala sort segur. A l'estudi que tenia... Tenia virus. A quin estudi ho veu gravar, amb canya? A casa meva. No era qüestió de l'estudi. I com és que a casa teva? De fet s'ha de dir que dels cinc que tenim aquí, perquè falta la Marta, em sembla, quatre sou tècnics de so.
a més a més els quatre hem estudiat al mateix lloc a la mateixa escola en anys consecutius i mai ens hem vist les cares allà ens coneixíem d'allà a quina escola vau estudiar? a la Mercè a l'institut de la zona franca dos anys de formació professional de tècnic de so i després no sé si això us ha ajudat o com que tots sou tècnics a l'hora de sonoritzar cadascú vol la seva vol el seu instrument o com ho feu?
Som un malson pels tècnics de so que ens intenten sonoritzar. No poden amb vosaltres. Però bé, és el que dèiem, som quatre tècnics al grup i ara n'hem hagut de fitxar un cinquè perquè... Bé, ara fa un any, ja. I a mi em veurà clar que, si no, no ens entendríem, eh? A més, el que hem fitxat, que nosaltres creiem que té prou... O sigui, prou noció, no sé si és prou bo, no ha estudiat a la Mercè. Home, això té un molt poc a favor, no? No, acabem a aprendre'n molt, a la Mercè. Eh...
Per cert, també m'agradaria comentar, abans que ens toqueu el primer tema castells, que és que teniu una relació especial amb Sant Jus, entrada de Sisko, tots d'aquí.
el Pau va cantar a la Quina per la Festa Major Sí, bueno, ja fa anys que ens barallem amb Sant Jús els esplogues Què vols dir? Cargolí, què vols dir amb això? A més a més també heu fet concerts, no em vull equivocar a la Gran Jeta, em sembla? També per festes de tardor, a la Festa Major No sé si podríem dir que a Sant Jús I els primers bolos, els primers bolos aquí A Sant Jús, no? Casal de Joves Casal de Joves i després a la Festa de Tardor que ens vam posar a tocar aquí que en gent està
No era un boló oficial, però... La vam estar liant una mica, perquè tal. Home, de fet, la gent de Sant Just maca, no? Sí. Què heu de dir, si no? Podríem dir, sense poc equivocar-nos, que Sant Just és el poble on heu tocat més, o no? Bueno, sí. Potser sí, eh? Mentre Sant Just és en boi... Sí. Els llocs tenen una campana, com escut. Sí. Doncs escolteu, mira, el Sergi, a través del xat de RadioDesvern.com, on, per cert, també animem a la gent que ens estigui veient
que hi ha unes quantes persones que poden escriure el que vulguin i qualsevol pregunta. El Sergi diu, home, que toquin alguna cosa, no? Doncs va. Té sort, eh? Té sort que hem portat els instrumentis. Sí, sí, sí. Els portàvem per si de casa. Què ens tocareu? Jo tinc votat Castells, que és del nou disc, no? Una cançó que l'hem titulat Castells, però en realitat són dues cançons en una.
que és el Toc de Castells, i després un ball de gegants de Morella, i res, les hem ajuntat així, llavors sempre la presentem al concert, que és com una mena de història d'amor, entre una enxaneta i un gegant, i que l'enxaneta aquesta... Perdona, una mica curiós, no?, també, pel tamany.
Sí, l'Enxanet ha d'arribar a fer un castell per poder consumar la relació amb tal gegant. No cal que ens digui en detall. I després hi ha un altre significat també, que és com una història d'amor entre el Principat i el País València. Molt bé. Doncs escolteu, quan vulgueu, ja podeu pujar a l'escenari de la Pere del Morro. Ja estem pujant cap a l'escenari. El Pau agafa l'acordió. L'Iu se'n va cap al contrabaix. I...
Vosaltres mateixos, quan vulgueu, riu en directe a la penya del Morro, quan són les 6 i 16, amb el tema castells. Un, dos, tres, tres...
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bravo!
Quina classe, quin estil, quina elegància, jo, de veritat, és que se'n veu el lleutor. Per cert, el Sergi comenta al xat de radiodesvern.com, si no m'equivoco, el disc, aquesta cançó està dedicada al Pau al Burnar? Sí, exactament. Pels castells, no? No, sí, perquè també, quan estàvem fent l'arranjament i tal, un dia li vaig comentar, tio, aquesta cançó...
estem fent el tot de castells així a la nostra manera riu i tal i el primer que em va dir és tio quan la tinguis me l'has de passar que això ho hem de fer moure i per això també doncs un record pel Pau clar que sí va parlem una mica d'aquest micromecenatge que comentàvem fa un moment perquè la gent podia col·laborar amb vosaltres en diferents reportacions
un disc signat, acompanyar-vos a la gira d'Euskadi amb tot pagat 150 euros, em sembla. 120, 120. Ah, perdó, m'he passat. Un concert del menjador de casa, quant valia? 300. 300. Algú va apostar? 4. 4? Ja n'hem fet 2. N'heu fet 2, ja? I què tal feia els concerts del menjador de casa? Potser teniu més espai que aquí al locutori 1 de la ràdio. No et pensis, eh? Però és curiós. El catering està molt bé.
És guai, una experiència molt guai. Són concerts molt propers, no? I la gent, clar, els estàs tocant per ells, no? És la seva festa, és la seva història. I clar, ho reben molt bé i t'escolten molt atents i això a nosaltres ens... Bé, a mi personalment és el que més m'agrada, no? I el ser tots instruments acústics, que et trobes molt bé tocant allà, sonar molt bé...
Tot just un dels que vam fer va ser venint d'un concert on havíem passat molt de fred i ens estava arribant l'hivern i després del concert aquest vam anar a fer el concert del menjador i ens sentíem superbé, estàvem calentets, ens van donar cava, birra... Hi havia llar de foc?
No, però hi havia, però estava apagada No, però hi havia Calego Oh, que bonic Per cert, una d'aquestes opcions Com hem comentat, era d'anar de gira per Euskadi I vau anar amb un autocar Amb una quarantena de mecenes Tinc entès
A veure, com va anar l'experiència? Molt bé. Va ser bèstia, va ser bèstia. Una de colònies. Sí? Va, és anar a gira amb 40 amics. 40 amics al final, al principi encara no. Els coneixeu a tots o no? No, no directament a tots. O sigui, eren tots com coneguts d'algú, del grup, però... Clar, cadascú va portar una mica alguns amics i llavors allà ens vam conèixer tots i va ser... No, va ser molt maco. Un bon número de persones...
van ser 5 dies seguits vam començar a Sant Boi de Llobregat amb la presentació del disc el dimecres dia 31 d'octubre el dia de la castanyada va coincidir amb el pont de Tots Sants ja ho vam fer així perquè la gent ens podia demanar festa i podíem aprofitar més dies llavors ja el dia següent el dijous ja vam marxar cap a Euskadi ja vam fer un concert a Durango un altre concert a Bermeo un altre concert a Vitoria el dijous, divendres, dissabte i el diumenge tot tornant ja vam anar cap a Lleida
i vam fer l'última parada a Lleida, el cinquè concert, en cinc dies, i ja estàvem tots més que rebentats. Vosaltres, i també, m'imagino que els Macenes, o els Macenes... Potser més, eh? El perfil del Macenes, quin era?
Traje, corbata... Home, clar, perquè un autocar de mecenes, no? Jo, en el meu imaginari... Clar, eren 40 personatges allà totalment diferents tots, eh? Però era lo maco, també. Amb moltes ganes de vista tothom. Hem lo que anàvem. Aquí vaig jo. Recuperem un fragment de La Sonora, eh? El programa del 33, on us van dedicar un espai. I, bé, deien això. Sant Boi de Llobregat, 31 d'octubre. Comença la gira. El riu.
Sis músics que viuen a les dues ribes del Llobregat ens conviden a la música i a l'optimisme. Músics i seguidors faran la gira junts en aquest autocar.
A veure, aquest... Què és això? No ho sé. Jo crec que és Liu, o algú de la Garriga. Jo crec que ets tu, eh? Jo crec que ets tu, tio. Rubén. Bueno, en fi, la pregunta també és si... Fins a quin punt vau conèixer els seguidors, les seguidores? Eren grupis o només fans?
Ui, no ho sé. Hi havia de tot. Com has vist, com he sentit en aquest take d'àudio que has ficat, hi havia molts bojos. Gent curiosa. Ens vam endur una mica el millor de cada poble. Era una mica la norma. Sant Boi, Sant Just, Sant Feliu, La Garriga... Molt bé, molt bé. De fet, parlant dels... Els blocs també, evidentment. Parlant d'alguns, dels seguidors, seguidores, una fan va dir això de vosaltres, que segur que coneixeu i que us va acompanyar també.
Per mi ha sigut tot un descobriment, realment. Cada vegada està sent més coses, personalment sobretot la seva música. Ells també, cada vegada que els coneixes, veus que són gent que realment s'ho val, que ho donen tot per la música, ho donen pel seu grup, els agrada i a més ho comparteixen. Ho comparteixen tant que ho comparteixen la seva gira. És que dona gust participar en una cosa així.
Que maco, què més vols que digueu? La Rosa, la Rosa Martínez de Matada Pere que va parlar molt bé a la tele I de fet el fet de sortir a la televisió us ha donat més ressò? Jo ja no puc sortir de casa No, però vull dir que ho vau buscar? Us van venir ells? Bé, quan vam estar plantejant tot el tema de la gira i ens vam posar en contacte amb ells per...
per veure si els interessava treure-ho i com que també hem sigut els guanyadors del concurs Sons l'any 2011, una mica també els vam plantejar que fèiem aquesta cosa que era bastant original i ells van dir que els interessava venir a gravar i després també... Quan vam plantejar la gira volíem que s'han fet ressò d'això, no? És a dir, que no fos una gira i ja està, sinó que el projecte de Verkami, que la sortida del disc, que el disc aquest va sortir també perquè havíem guanyat el premi Sons aquest,
Tot això ho volíem lligar tot en un projecte únic i que se'n donés una mica de volada. Llavors, el Gerard Fornès i la Yolanda, que són qui ens van ajudar a fer aquest pla de comunicació, s'ho van treballar prou. I el resultat és aquest, que a la sonora... Després hem estat una entrevista a ICAT l'altre dia... Moltíssimes gràcies per venir. Aquí ja teniu uns primers admiradors a Ràdio d'Esvern i a l'Apenya del Morro. I res, moltíssimes gràcies i molta sort. I anirem seguint, eh? Us anirem seguint a veure què feu. Gràcies.
Fins demà!
I no ho vas prendre tot de mi. Que no ho veus, ara no té ni un vestit. Tens meus llavis, voldria perdre'ls. Tens meus braços, podria perdre'ls.
El teu adéu va fer plorar els meus ulls. Com puc s'estimar, estimar sense tu? Et vas amb dos, els trossos del que era el meu cor, i no ho vas prendre tot.
Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, David Collantes i Ramon Company. El nou govern de la Generalitat ja ha pres possessió al Saló Sant Jordi del Palau. Es tracta d'un executiu en el que hi ha cinc ares noves, un canvi i sis consellers que repeteixen. En el seu discurs, el president Artur Mas ha desitjat que el nou govern practiqui les paraules i no el soroll, que sigui transparent i capaç d'arribar a acords, a pactes i de prendre decisions difícils. També ha recordat Mas que hi haurà inclemències. A les hores d'ara, el nou govern
està reunit per primera vegada. Sandra Valent, bona tarda. Bona tarda. Després que els 12 consellers han promès el seu càrrec, el president Artur Mas ha apostat perquè el nou govern sigui el del diàleg permanent. Un govern de decisions transparents, sensible al patiment dels catalans i amb musculatura política per fer front a dit a les inclemències. Aquest és un govern que neix amb musculatura política perquè els temps ho requereixen, els temps ho exigeixen i ho demanen, però aquesta musculatura política...
no ha de fer perdre ni un gran de qualitat i ni un gran d'eficàcia. Les dues coses han d'anar juntes, han d'anar agafades de bracet. Un govern que sigui capaç de mantenir el vaixell en flotació, malgrat les inclemències que es trobi durant la travessia. Artur Mas ha agraït la feina feta als consellers que no continuen i ha donat la benvinguda als quatre de nous. Per cert, que finalment la conselleria que assumeix, Francesc Oms, es dirà només de presidència...
i no de presidència i afers exteriors, com havia anunciat inicialment el govern català. Pel que fa a les reaccions, el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha valorat que es creï una conselleria d'afers exteriors, afegint que està convençut que el nou govern estarà alçada dels nous reptes.
Estem segurs que aquest pot ser un govern que estigui a l'alçada dels grans reptes que té plantejats el país. En aquest sentit, ho celebrem i la nostra obligació serà intentar acompanyar aquest govern perquè sigui un govern fort i estable que pugui assumir aquests grans reptes.
De la seva banda, el portaveu del PSC, Jaume Collboni, ha lamentat en declaracions a la xarxa que Artur Mas mantingui els consellers, ha dit, de les retallades, i que Esquerra Republicana defensi aquest model. Des del Partit Popular, Alicia Sánchez Camacho, ha tornat a parlar de talibans a l'hora de referir-se a alguns consellers. Des del món empresarial, el president de la patronal ballesana, Sacot, Antoni Abad, ha demanat al nou govern que assumeixi riscos tant en l'àmbit econòmic com en el polític. Qui és el que necessita el país? Doncs assumir risc, perquè en definitiva...
i el seu àmbit és polític, la situació en aquests moments de Catalunya també és una situació prou complicada que si la volem orientar de cara al futur tots haurem també des d'aquesta banda política assumir més risc.
Abad, que s'ha reunit aquest dijous amb el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha reconegut que la recuperació dels impostos de successions i patrimoni li mereixen una opinió negativa, però s'ha mostrat confiat en el fet que siguin mesures excepcionals. Una persona morta i dos ferits lleus és el balanç d'un incendi que hi ha hagut en un immoble del carrer Ample a Caçà de la Selva, Girona. Sònia Tubert, bona tarda.
Bona tarda. El foc ha començat cap a 3.45 del migdia i ha afectat la cuina, el menjador i una part del rebador d'una casa amb planta baixa i dos pisos, el número 36 del carrer Ample de Caçà de la Selva. Els bombers han trobat el cos sense vida d'un home de 82 anys a una sala al costat de la cuina. Dues persones més han resultat ferides lleus
Entre elles, la dona de la persona que ha mort i que ha pogut sortir per darrere de la casa. Aquesta dona està traslladada a l'Hospital Santa Caterina de Girona. L'arquitecte municipal ha determinat que la casa no ha patit cap dany estructural i alguns veïns de les cases més properes que han hagut de ser desallotjats ja han pogut tornar als seus habitatges. Esports en xarxa
Bona tarda, us parla en David Amador. El davanter de l'Espanyol Mubarak, Guacaso, no podrà disputar el derbi davant el Barça el dia de Reis, el 6 de gener, perquè s'ha de concentrar el dia 4 amb la selecció de Ghana. La Federació Africana no atès la petició de l'Espanyol que sol·licitava que el futbolista s'hi concentrés a partir del 7 de gener, després del partit al Camp Nou. Guacaso, doncs, s'incorporarà a Ghana el 4 de gener per preparar la Copa d'Àfrica, que es fa a Sud-Àfrica, del 19 de gener al 10 de febrer.
D'altra banda, el nou conseller de l'àrea esportiva de l'Espanyol, Iñaki Pérez, reconeix a la xarxa que caldrà donar sortida a alguns jugadors en el mercat d'hivern per permetre l'arribada de reforços.
No pots tenir una plantilla de 32 jugadors ni de 35 jugadors. Llavors, si necessitem que algú vingui, necessitarem que algú surti. Hi ha que parlar amb ells i hi ha que veure quines possibilitats. N'hi ha que els jugadors amb els que el mister no compti d'aquí el 30 de juny puguin sortir o no puguin sortir. Està tot condicionat. D'altra banda, quatre jugadors del Barça formen part de l'11 ideal de l'any al diari Francesc L'Equip. Són Leo Messi, Xavier Nández, Andrés Iniesta i Jordi Alba.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 que us parla Andrea. Bueno, rècord d'aliments recollits a les escoles de Sant Just. Els centres educatius que han participat en la recollida de menjar aquest mes de desembre
han aconseguit recaptar un total de 550 quilos d'aliments que es destinaran a Creu Roja i Càritas perquè els facin arribar a les famílies que més els necessiten. En concret, l'Escola Brassol Municipal Marrecs ha recollit 125 quilos i l'Escola Montseny 25 quilos. El menjar recollit en aquests centres s'han donat a Càritas. De la seva banda, a l'Escola Canigó s'han donat 400 quilos d'aliments que s'han fet arribar a la Creu Roja. Aquestes dues entitats, per tant, faran arribar aquests productes de primera necessitat a les famílies que tenen més dificultats econòmiques.
A Sant Just recordem que una vintena de famílies han hagut de ser ateses aquest any al Banc d'Aliments, una situació a la que cada cop més, malauradament, han de recórrer més persones a causa de la crisi econòmica. Més qüestions. L'Ajuntament advertirà els bancs i caixes que deixarà d'operar amb ells en cas que promoguin desnonaments a Sant Just. És un dels compromisos que va adquirir el consistori al ple municipal del novembre. Ho va fer a través d'una moció presentada per iniciativa per Catalunya Verst.
Tot i això, l'alcalde, Josep Perpinyà, ha explicat que darrerament l'Ajuntament no té gaires compromisos amb aquestes entitats. Deixar d'operar amb entitats bancàries que promoguin desnonaments és un dels acords adoptats en la moció, però també n'hi ha d'altres, com ara demanar que el govern de l'Estat suspengui els processos que afectin els col·lectius més vulnerables fins que no es promogui una nova normativa hipotecària, una norma que s'hauria d'adaptar a la Unió Europea, fins que no es faci l'acord de talla que l'Ajuntament emprendrà una sèrie d'accions a nivell local, com ara donar suport jurídic als policies que es neguin a participar en desnonaments.
I acabem recordant que l'Ateneu de Sant Just estrena demà un cicle de jazz en viu. El tret de sortida el donarà Toni Solà quartet amb Toni Solà al saxotenor, Xavier Elgans al piano, Ignasi González al contrabaix i Esteve Pia a la bateria. Arrenca així un nou cicle de música a l'entitat, una iniciativa més per revitalitzar l'Ateneu de Sant Just. Cada concert d'aquest cicle de jazz serà l'últim divendres de cada mes. El recital de demà en concret serà a les 10 de la nit i es farà a la sala del cinquantenari.
El preu de l'entrada general és de 12 euros, però pels socis i sòcies de l'Ateneu serà de 10 euros. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició vespre. Mentrestant, recordeu que podeu consultar la nostra web www.radiodesverm.com i les xarxes socials de la ràdio al Twitter i al Facebook. Que vagi bé, bona tarda.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta.
Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
Programes especials de la penya del morro.
Hem de canviar el locutor, eh? Hem de canviar el locutor que fa l'asfalques. Què tal? Bona tarda de nou. Benvinguts a la segona hora d'aquest especial. Avui i demà recordant alguns moments de la penya del morro d'aquest final d'any. I aquesta segona hora... Ai, quina segona hora que ens espera? Perquè la Raquel de Mateus... No, Raquel de Mateus, no. Que li fa ràbia que li diguin. Raquel...
Mateos, que és la presentadora del Hàtric Espanyol, que és un noia molt maca, que va venir aquí fa un... bueno, ja fa temps. Recuperem l'entrevista, però ara, fa poques setmanes. A més a més, també tindrem el Joan Dausà en aquesta segona hora, que aquest sí que veiem fa més recentment que va venir, va venir la setmana passada, i que ens va venir a tocar en directe el Jo Maimai, que a més a més també el Joan Dausà és la veu del Masdeu, del Xavier Masdeu, de Ros Cubat, la sèrie d'animació del 33...
I també recuperarem una entrevista, una xerrada, que vam fer amb un noi que, durant la campanya d'Obama als Estats Units, que també ha sigut ara aquest últim trimestre, es vol que els hipsters d'Obama, que se'n diu, van agafar, que són com els agafapastes d'aquí, però Estats Units, van agafar la seva imatge i van fer diferents xapes. I també ho recordarem. Van fer tot això en aquesta segona hora especial de la penya del morro Nadal, una mica, eh?
Vinga, va, doncs comencem amb la xerrada que vam tenir amb una noia molt simpàtica i molt maca, sí, sí, i també molt guapa. Llàstima que sigui perica, però clar, algun defecte havia de tenir. Raquel Mateos.
Avui ens visita a la Penya del Morro, una de les periodistes esportives que segueix la informació de l'Espanyol a TV3. Presenta cada setmana el Hàtric Espanyol i em sembla que és bastant perica. Raquel Mateos, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda, Raquel. T'agraeixo molt que hagis. Molt bé, molt bé. Gràcies, tu ets pericula culer. Jo soc culer. Molt bé, ens portem-nos bé en aquesta entrevista. Jo espero que sí, perquè tu ets molt perica. Sí.
Però vas al camp, et ve de família... Sí, soc sòcia. Jo soc sòcia, tenia un avi que era pericua, el meu pare no va seguir el seu camí, però jo després de molt joveneta vaig tenir un noviet que em portava al camp de Sarrià i anaven allà i mira, d'allà va quedar el sentiment. O sigui, pel tema, te'l vas lligar... No, jo no ho sabia, no? Home, pot ser, no? No sé, ja no me recordo qui va lligar aquí en aquella època, perquè fa molt, però... O estem parlant del camp de Sarrià, no?
Sí, ja fa molts anys, sí, tinc molta edat, sí, no em preguntis l'edat. No, no ho faré, però entre l'avi i aquell noviet que tenies... Sí, sí, mira, em va atraure molt el tema, el bon rotllo, la gent, una mica el fet de ser diferents, no? Però no et van dir que els pericos patien molt? Sí, sí, però jo soc molt patidora.
Soc molt patidora, molt sofridora i ho porto molt bé, per això. Soc de les optimistes, per això, jo. Ah, sí? Que de pericos n'hi ha molts. Com estem en aquest Dragon Camp, la muntanya russa, ara sí, ara no, cap punt, no sé què, totes aquestes coses, jo soc de les optimistes. I ara l'optimisme, per on passa? Perquè l'Espanyol va dir-no bé, empatat a un punt... Vaja... Tens la classificació, no? Un punt de 15. Dona-li la volta, sisplau, la classificació. Dona-li la volta, posa-la del revés. Ja, ja, ja, però així no...
Però això és viure en una altra realitat, no? Sí, sí. No, jo crec que són circumstàncies. I li ha tocat viure això a l'Espanyol. Ja sabem que és un equip dels modestos, que estàs de la zona mitja, que de tant en tant pots treure el cap i estar cap allà dalt. I mira, ara ha tocat un inici dolent, però jo afirmo, un inici dolent de la primera volta, i que gire la truita i després sigui bo. Vaja, ho espero i ho desitjo. Què li passa a l'Espanyol? Què li passa? Sí...
Mira, li passen moltes coses i això necessitaríem quatre programes teus. No, no, quatre programes no tenim, però una mica sí, no? Una mica, t'ho puc explicar. Home, tu que estàs a dins, estàs molt més a prop que nosaltres. Hi ha molta, molta cosa. Hi ha tema de gestió, de crisi econòmica, que no s'acaba d'arrencar. Hi ha un tema molt important d'haver desaprofitat a la primera dècada del 2000, quan l'equip va guanyar dues copes del rei, va jugar una final de la UEFA. Va ser un moment en què s'hauria d'haver aprofitat, segons la meva opinió, per
donar un cop de timó a la gestió, a la manera que es portava el club pel tema econòmic, i ara ha enxampat aquesta crisi a tothom, i evidentment els clubs de futbol no se n'escapen, l'Espanyol ha perdut socis, ha baixat moltíssim tot el tema de la recaptació dels estadis, sobretot pels horaris, la gent hi va menys per tots els horaris del futbol, dels drets televisius, i evidentment tot això et marca en el teu projecte esportiu.
i en aquest projecte es produeix cada vegada disposes de menys diners, cada any has de fer cada temporada un equip nou i amb baixes i altes, i llavors un entrenador, que això té molt de mèrit, Mauricio Pochettino, de cada any, cada estiu, amb una pretemporada, refer l'equip, fer l'engranatge, els mecanismes, doncs amb els nous que torni a funcionar l'equip, i és una mica...
anar cada vegada, cada any, fer un equip nou. En lloc de tenir un projecte més a llarg termini que el pots rodar un any, dos anys, s'acaba de cobrar aquest equip i llavors pots aspirar una mica més a anar fent algun fitxatge d'aquests molt concrets que acabi d'apuntalar la qualitat de l'equip. Però té molt de mèrit el que s'està fent i jo crec que això ha de tirar endavant. No, no, la veritat és que ets molt optimista, ja ho veiem. De totes formes, no sé si Pochettino es cansarà
d'aquesta roda, que cada any, com dius tu, sempre passa el mateix, no?, se'n van i ha de fer equip nou. Tu imagines que tu et diuen cada any que has de fer el programa, has de canviar totes les seccions del programa, ho has de fer tot de nou, i això té un desgast, i m'imagino, doncs, que aquest desgast, ell intentarà portar l'equilibri entre la il·lusió i l'empenda que es necessita per portar tot això amb el desgast que s'ho posa, no?, i aquesta mateixa setmana ho ha dit, que ell segueix amb la il·lusió, jo crec que...
S'ha de tenir paciència. En un club com l'Espanyol és una cosa de la que hem de no tenir, que és paciència. I en el cas de Mauricio Positino crec que se l'ha de deixar treballar amb calma perquè ja hem vist coses molt bones, hem vist com juga l'equip, hem vist nous sistemes tàctics i ell ho està posant en marxa tot això i crec que en algun moment o altre arribarà la bona ratxa de resultats. Com hem comentat, la Raquel Mateo es presenta al Hat-Trick Espanyol. Si ho féssim a TV3, amb tants per cent,
Quin tant per cent creus que ocupa la informació del Barça a TV3 i quin tant per cent creus que ocupa la de l'Espanyol? Que cregui jo? Sí, tu, tu. Home, creure suposo que és per percepcions. Per percepcions es parla molt del Barça, moltíssim més que de l'Espanyol, però això és per una qüestió social, de massa social, d'asseïment, sempre ha estat així. Sé que s'ha fet un estudi, però ara no recordo les dades, en percentatge que corroboren...
que això que es parli menys de l'espanyol és una de les coses que a vegades TV3 és objecte de crítica sobretot per la massa de seguidors de l'espanyol però jo crec que això en els últims 4 anys aquesta és la cinquena temporada del hat-trick ha millorat moltíssim amb el nou canal d'esports hi ha un programa que ja no és aquell gol a gol en què es dedicaven 5 minuts vés a saber quina hora perquè estaven 3 hores parlant del Barça i només 5 minuts de l'espanyol sinó que ara saben els seguidors que tenen un programa que cada temporada té més minuts
que hem fet programes vestidor de fins i tot d'una hora, que cada dia hi ha un espai d'informació en l'esportclub, també ara des d'aquesta temporada, que en els telenotícies també es vella perquè hi hagi una mica d'informació. Per tant, el desnivell sempre serà molt desigual, perquè fa el Barça i d'altres clubs esportius, l'Espanyol i d'altres esports, però crec que pel que fa a l'Espanyol s'estan millorant només en el tema de minuts, de dedicacions, sinó també en com es tracta la informació, amb la sensibilitat que hi ha per tractar-la. Llavors, doncs,
jo soc perica, però soc professional, soc periodista, i llavors no em puc posar com un hulígan a fer la informació de l'espanyol, però sempre es nota, desespera aquest una mica la sensibilitat a l'hora de parlar-ne, i això s'està notant molt, tant a mi com a tota la secció d'espanyol que fa informació. Per tant, tu en aquest cas estàs satisfeta amb la quota que es parla de l'espanyol als esports de TV3?
Home, jo com a professional sí, com a perica m'agradaria que es fes més coses, però ja es fan fins i tot el futbol femení i partits de pretemporada, evidentment que es podrien fer més coses, però fer més coses també implica més recursos econòmiques i evidentment no es poden fer grans desplegaments, i això no només afecta l'espanyol, sinó que afecta el cobriment d'altres esports, i s'han hagut de fer mans i mànigues aquesta temporada per totes les qüestions dels drets esportius, perquè TV3 pogués oferir informació i el resum dels partits
S'està fent tot l'esforç possible, tant econòmic com de persones, de recursos humans i de gent que s'hi dedica.
i el Canal Esport 3, que finalment no desapareixerà. Un rumor que hi havia també la temporada passada i finalment no sé com... Sí, però no crec... Jo no estava preocupada, perquè de fet era una aposta de la casa i molt gràcies a la feina que s'ha fet des del Departament d'Esports, allà la gent és molt multidisciplinar, fa moltes coses i el canal era necessari una mica per vehicular totes aquestes energies i tots aquests continguts que no tenien...
Sortida només amb un TN, no? No hi havia un, efectivament. Que tens allà un programa de referència ara per les nits amb el Lluís Canut, que jo he anat de Tartuclià allà, no? I m'he barallat amb alguns col·legues periodistes que fan informació del Barça i allà s'ha fet la ràdio en color, és una fórmula que ha tingut molt d'èxit. Per tant, jo crec que el canal fa...
doncs molt bona feina i a més ara s'ha canviat una mica la programació i es fan més documentals, temes de lleure, de natura, de salut, per tant jo crec que jo no estava preocupada perquè pogués caure sinó que tirarà endavant i és més ara canviarà la franja, per tant que els espectadors estiguin atents perquè la TDT s'ha de resintonitzar, hi ha un nou panorama i arribarà a més llocs. Estarà per tant pràcticament al 100% de la població que el rebrà esport 3 que abans no hi era i amb això també hem guanyat.
Per cert, la majoria de companys periodistes esportius a TV3 m'imagino que són culers. Sí. És difícil ser perica entre aquest ambient? Hostil? Home, no sé diria hostil, és com a qualsevol feina. Aquí a la ràdio has d'haver quanta gent hi ha del Barça i quanta gent hi ha de l'Espanyol? Mira, de l'Espanyol nosaltres tenim una a la tercera esportiva, que és el Rafa Cano, i la resta... I ja està, les situacions són les mateixes. A mi aquesta pregunta me la fa una vegada, si és difícil, TV3, TV3...
com amb qualsevol altra feina, que et trobes que arribes el dilluns i el típic comentariet, que si del partit, que si no, o amb els meus amics, tinc amics culers que cada vegada em deien...
A veure, que és més fàcil que l'Espanyol baixi a segona que tinguem la independència, saps? Sempre deia la típica prometa i dic jo, doncs mira, serà més fàcil la independència, no? Home, veurem què passa, no? A veure, a veure. Aquest any està l'Espanyol en un punt i les noves eleccions el 25 de novembre. Vull dir que a veure què serà abans, no? No ho sabem. En fi, per cert, jo et volia també parlar sobre els companys perquè amb el Lluís Canut...
que per cert, viu aquí a Sant Just d'Esvern, com us porteu ara? Bé, què vol dir ara? Ah, però ja sé per on vas, un incident televisiu? Sí, perquè m'han sortit unes imatges, el programa del Té Vista, em sembla, i que tu com vas explotar una mica en directe,
queixant-te sobre els moments que es dedicava a l'Espanyol i dient-li al Lluís. Què va passar? Res, que fèiem... Bueno, saltaven xispes, com diuen, però... Mira, clar, sempre parlàvem de la Champions i amb l'altre company, el Dario Porra, sempre parlàvem de la Barça, del Madrid, i jo vaig voler... Hi havia diversos dies seguits que jo, quan deia alguna cosa de l'Espanyol, em deia... I aquell dia, doncs, mira...
Ja em vaig afartar i em vaig aixecar i els vaig deixar allà pel plantat, cosa que no hauria d'haver fet, evidentment, perquè després em van renyar moltíssim. Et van renyar els teus... Els jefes, clar, això no es fa. Potser d'altres cadenes ho hem vist, però mira, jo tinc aquest temperament, aquesta vehemència, em va agafar en aquell moment així i ho vaig fer, i no ho hauria d'haver fet. Llavors després vam haver de demanar disculpes i jo vaig demanar disculpes als espectadors perquè això no era pertinent.
Però res, al marge de l'anècdota, tenim una excel·lent relació amb el Lluís i he anat al seu programa. Tens caràcter, eh, Raquel? Una mica. A vegades, sí. I el Hàtric Espanyol, què és el que fas concretament tu a part de presentar el programa? Doncs de tot, perquè estem pendents durant la setmana, pendents de l'actualitat, una mica planifiquem a part del partit altres continguts que puguem creure interessants, o si ve un jugador...
planteja pot ser de fer un reportatge d'alguna cosa diferent, que vegis el jugador en una altra situació, per exemple, el dia que va venir el Verdú, li vam dir podem gravar-te un reportatge a casa teva amb els nens i ens va dir que sí, vam anar a acompanyar-lo a recollir unes fotos del bateig de la nena, el vam acompanyar a casa, el vam veure com li donava de menjar, com recollia l'altra filla a l'escola, amb un ambient familiar, i és una manera diferent que també els espectadors coneguin els jugadors més enllà del terreny de joc i dels entrenaments. Llavors,
plantegem possibles continguts, en aquest cas en una entrevista, o parlem del futbol base, o quan ja portes una ratxa, doncs analitza aquelles ratxes i planteges vídeos, no? Llavors, és una mica de treballar amb els continguts ja davant mà, sempre depenent, evidentment, del partit, que és el gruix, i allà estem pendents, doncs,
de les imatges, quan va passant el partit decidim els vídeos, tenim amb el sistema de la tele una escaleta de continguts, anem fent els vídeos, entre tots els anem fent, els revisem, busquem dades, llavors plantegem una mica el guió del programa per on podria anar, amb el David, el meu company, doncs sempre ens parlem de les entrevistes, una mica ens repartim perquè sigui més dinàmic, no?, i anem presentant els vídeos, o sigui que és una feina global, tots fem de tot, pensem als continguts i el David i jo posem les cares visibles que
que ho executem. Això és en un partit que ja s'ha jugat, doncs és això, però per exemple, quan és justament que entrem i fem un vestidor després del partit és més improvisat. I allà tens, quan et donen parts del flash interviu en aquell moment del protagonista, quan estàs veient el resum, que et surt l'entrenador fent la roda de premsa, i allà sí que has d'anar trampejant i fer-ho més allò que té gent. I és quan disfrutes més, tu?
Sí, a mi m'agrada més improvisar, no? No anem amb promptes ni res, però sí que tens una idea del que ha passat, per on aniràs al teu discurs, per on faràs l'anàlisi. Nosaltres hem d'analitzar més, no? El David i jo després portem convidats o portem el Denis Solsona que ens faci l'anàlisi del partit o algun tertullar una mica que ens faci una interpretació, no? Nosaltres, doncs, a mi m'agrada més allò de saber qui sortirà, qui no, una mica les reaccions immediatament de
del partit i anar comentant la jugada que ho tens molt fresc, no? I saps que en aquell moment t'està mirant més gent perquè justament a acabar el partit ho has connectat, no? I estan pendents que els ensenyes les imatges. Ja per anar acabant, Raquel, tu t'has fet escala que has connectat imitació al Cracòvia? Sí. Però ha sortit dues vegades. No et va agradar gens. No et va agradar gens. Però la primera va sortir... Mira, jo estava totalment allà a la cuina, amb la tele, no sé què, i de sobte...
sento la sintonia del hat-trick, i pensava que era el Barça, però escolto una veu que diu, els periquitos! No sé què, en plan així, si em giro i dic, no pot ser, i de seguida em va començar a sonar el telèfon el meu germà, i la veritat és que de l'atac de riure que vaig tenir de veure'm allà, en aquell moment, amb el meu germà a l'altra banda del telèfon, va ser bestial, però és que li van posar un nas de lloro amb aquella noia que m'imitava, tremendo, tremendo, una roba lleigíssima. Després vam fer, posteriorment, una altra imitació també, que ja li van treure aquest nas.
Ja va ser més ajustat, però clar, el meu germà en deia, és que és igual, és que els gestos, és que... I jo vaig dir, bueno, però és clar, és la gent de fora, no?, el que et veu. A mi, doncs, em va sorprendre molt, no m'agrada el nas de lloro, però va ser molt gràcies. Home, però, a veure, jo he de trencar una llança a favor teu, perquè no tens tant nas de lloro, no? No, no tinc nas de lloro. Segons el perfil, camina una mica de nosaltres. Ah, què va, què va, què va, què va. En fi, que la gent del teu voltant va dir que estava d'acord amb l'imitació i a tu no et va agradar gaire.
No, sí que m'agradar. No m'agradar n'està lloro, però sí que m'agrada la imitació. Evidentment, que el Cracòvia t'imiti... Ostres, les dius...
Carai, sí, sí, sí. Està bé, està molt bé, està molt bé. Doncs, Raquel, t'agraeixo molt que hagis pogut venir fins aquí, fins a Ràdio d'Esvern, per fer aquesta entrevista. Seguirem... Ja s'ha acabat? Sí, home, hem estat més de 20 minuts, eh? Què dius? Més de 20 minuts, hem estat... S'ha fet curtet. Raquel, moltíssimes gràcies per haver vingut. A vosaltres. Ja quedarem ja un altre dia o l'any que ve, eh? Al final de temporada, eh? Per a veure com ha anat això de l'espanyol. Si no ha anat bé, no em truquis, eh? No vindré, Jordi, ja t'ho dic ara.
Records a tota la gent del Hàtric Espanyol, el David, i que vagi molt bé. Moltes gràcies.
Que és maca la Raquel, sí, sí senyor. Bé, continuem en aquest programa especial que avui i demà recuperem alguns dels moments d'aquest últim trimestre a la Penya del Morro i a continuació un cas molt peculiar que s'ho va currar, per cert, la part de producció de la Penya del Morro. Van contactar amb un noi que és de Patalona i que van utilitzar la seva imatge als hipsters d'Obama de la campanya electoral nord-americana per posar-lo en milers i milers de xapes
i de la nit al dia fer-se famós sense que ell ho sabés. Escoltem com va anar la conversa amb el hipster de Badalona.
5 i 14, continuem en directe a la penya del morro a Ràdio d'Esvern. Com comentàvem fa un moment, un jove català s'ha convertit en el símbol dels hipsters pro-Obama als Estats Units. Aquest jove és de Badalona, es diu Sergi Labori, i un amic seu va pujar una foto al portal iStockFoto, un portal de compra-venda d'imatges per internet.
i on se'l veia a ell en primer pla, amb una gorra negra i una barba molt frondosa, i algú la va comprar per 20 euros. Dies més tard la van estampar en milers de xapes que venen els que fan campanya a favor d'Obama a les presidencials dels Estats Units, i ell ha posat una denúncia. Per que ens ho expliqui, tot plegat tenim aquest jove, el Sergi Labori, al telèfon. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. A veure... Els hipsters són els moderns nord-americans...
Tu com et vas assabentar que formaves part de les xapes que venen a favor d'Obama? A mi m'ho van dir per Instagram, que és una aplicació de fotografies, que hi ha per iPhone i Android, i una noia m'ha comentat la foto que vaig penjar, és la mateixa que s'ha venut, i em va dir, ve aquest link per internet, no sé si ets tu, si ets un muntatge o què, però s'ha semblat molt a tu. I vaig mirar i si era la foto que m'havien fet a mi. Perquè aquesta foto, quan la vau fer? Doncs farà ara un mitjany, aproximadament. I la vau penjar a Instagram?
Bé, jo sí, el meu Instagram, el meu Twitter, el meu Facebook, i aquest noi l'ha penjat també en el seu, i a més a més a iStockFoto. Clar, tu sabies que aquest amic l'havia penjat a iStockFoto? Sí, tant, sí, sí, era consentit, totalment. Però llavors, o sigui, tu has decidit denunciar... No, o sigui, denunciar o denunciar encara no he denunciat res, perquè ara estem mirant que tot sigui legal, o sigui, hi ha un contracte que no sabem si realment aquest contracte engloba tots els meus drets,
d'imatge, des de, bueno, tots els que hi ha, que no siguin són, perquè tampoc m'hi ha dic ho pas, i estem mirant si és la mateixa sortida en publicitat, de roba o del que sigui, a una campanya política, en la que ja intervenen més factors que no només una imatge, sinó més una ideologia. Perquè vosaltres, quan vau penjar la foto a aquest portal iStockFoto, ja sabíeu que algú la podia comprar? Sí, clar, evidentment. Sí, sí, però clar, jo no m'he pensat mai que sortida a una campanya política, i menys de l'Obama.
Sí, i clar, no sé, si tu has pogut aconseguir alguna xapa d'aquestes? No, encara no, encara no, estamos en ello, pero claro, es muy complicado, perquè jo estic a Badalona, i clar, trobar algú d'allà que te la pugui enviar, que puguis conèixer i tot, està difícil. Home, a mi, jo he llegit no sé on, que aquestes xapes ja estan quasi bé completament esgotades. Sí, perquè va dir a Mocosí que viu per allà, o va preguntar-ho, i sí, es veu que aquestes xapes s'acaben molt ràpid, i les meves són les que s'acaben abans.
La foto, l'heu cobrada, aquests 20 euros que ha costat? En aquesta web, de vera, em pren un preu, però el fotogràfic només cobra un tant per cent. O sigui, crec que només ho cobrar, sorra uns dos euros per la fotografia a ell. Però clar, tot això m'imagino que deu estar estipulat en la lletra petita, que quan vosaltres pugeu la fotografia en aquest lloc web, iStockFoto, ja sabeu que tots els vostres, o com a mínim, quan et dones d'alta, els vostres drets i la imatge les cedeixes completament, no?
Clar, o sigui, jo sabia que el cedia. I jo, com que vaig fer un paper, doncs ja està, saps? Si faig el que vulguin. Però, clar, això que hi ha gent que ja entén que em va dir que no, no, que no, o sigui, no es pot fer servir per tot, saps? O sigui, no pots induir que el model s'entengui que, per exemple, és racista o és, saps? O sigui, hi ha unes idees i unes coses que, en teoria, no es poden. Per tant, a tu no et sembla bé ser la imatge d'Obama? Bueno, o sigui, no se va bé ni malament. O sigui, penso que se m'hagués hagut a consultar. Perquè, clar, m'estan...
l'estan posant a mi a una... sí, l'estan posant cara a un grup d'un moviment que en teoria està a favor d'ell. I clar, o sigui, primer haurien de preguntar si aquella persona ja està o no, perquè imaginem-nos que jo ara no sóc provar, m'agrada més el Rumi, llavors tens el meu merder. Clar, però potser algú podria pensar, doncs no haver pujat la foto per prendre-la, no? No, clar, clar, clar, o sigui, jo quan l'hi vaig trobar l'hi vaig dir, ostres, no hagués pogut caure mai en què hagués acabat allà.
Però mira, ara ja per les pròximes vegades que m'ofereixin ja diré si sí o si no perquè pugui passar. Tu t'has pensat bé això de fer una denúncia? Ho dic perquè, clar, aquesta gent tenen el govern nord-americà, la CIA darrere, l'FBI...
Bueno, si hi ha alguna il·legalitat, sí, per què no? Ara, si és tot legal, doncs ja està, mi ha quedat com una anècdota més i que problema. Has pensat en anar, per exemple, dius que aquesta fotografia la vas fer fa sis mesos, portes la gorra, ulleres de sol, barba i tot plegat. Dius que ara portes barba?
Sí, tant com aquella no, però sí. I no has pensat en anar, per exemple, als Estats Units els propers dies o les properes setmanes per fer-te una foto amb l'Obama? Perquè potser tindries més facilitat. Sí, molta gent m'ho ha dit, però clar, jo ara mateix no tinc els recursos com per anar-hi, no tinc tants diners com per anar allà i començar a buscar-me la vida i...
Però bé, li dius al teu cosí que està a Los Angeles o... No, clar, a mi se'n conviden, que m'hi vaig encantat. Clar, home, un consell que et dono és que vagis cap allà a veure què passa. Sí, sí, sí, és el problema que m'ho diu. A molta gent m'ho està dient, ostres, aprofita ara, te'n vas que ballar, et presentes d'anar allà, això és allà per la tele i allà amb l'Obama i això. I dic, sí, clar. Per tant, dedueixo per les teves paraules ara que estem en confiança i no ens escolta ningú que si denuncies és per veure si podem treure alguna cosa més. Home, clar, evidentment, sí, sí.
No, no, t'agraeixo amb la teva sinceritat. Clar, o sigui, una imatge la pots utilitzar, però no la pots tornar a vendre. Llavors, que tampoc s'ha de cridar xapa si s'està obtenint un valor econòmic més. Això sí que és il·legal.
Home, segurament sí, no? Perquè si aquestes xapes es venen, perquè són les xapes, entenem que es posen a la roba, no? Sí, a les conferències, perquè clar, no sabem si les donen just a l'entrar o pagues una entrada i te les dona, no pagues per la xapa, això de què no sabem exactament. Home, Sergi, jo aquí veig un filó per anar a triomfar a Estats Units definitivament, eh?
No, no, estaria bé, estaria bé, que d'aquí una cosa està molt malament. Sí, mira, aquí la Mercè, al xat, ens diu que ella t'acompanya si també li paguen les despeses, perquè, clar, sí, sí, la gent està com malalta, no?, d'anar, i tu que tens aquesta porta oberta, podries aprofitar-ho. No, no, ja et dic, o sigui, a mi si m'ho paguen, cap problema, però clar, ja et dic, jo tot això encara no ho tens ni un duro, amb el qual... Bueno, escolta, investiga-ho, investiga-ho. Sí, sí, està molt bé. Per cert, ets molt fan d'Instagram, tu?
Sí, sí, sí, jo ho faig molt a diari, quasi. Quantes fotografies fas al dia, que és aquesta aplicació que també ha revolucionat una mica el món de les fotografies? Ara mateix poques, que normalment en penso una al dia o dos. No sé, porto ja un parell d'anys i tinc unes mil, potser, en total. O sigui, jo primer vaig pensar molt bé, però ara m'he anat refluixant.
El teu perfil, quin és, per si algú et vol seguir? No, el meu nom i cognom, Sergi Labori. Sergi Labori, directament, eh? Sí, jo estic així a tot arreu, sí. Molt bé. I aquests dies, perquè quan fa que et vas assabentar, tu, de tota aquesta història? Perquè la campanya tampoc fa tant que la precampanya estigui en marxa als Estats Units. No, jo vaig assabentar farà un parell de setmanes, potser. Un parell de setmanes, però clar, vaig començar a investigar i a mirar, i em dient, ostres, això és veritat? Potser és un muntatge en Photoshop?
I sí, sí, vaig estar preguntant, vaig preguntar a gent d'allà, que la gent que va escriure les notícies en els diaris d'allà, digitals, i sí, sí, m'ho van confirmar-m'ho ells. I a tu t'agradaria anar als Estats Units, ara, per exemple? I tant, sí, sí. Ah, potser és... I a més, ha dit de baixa, o sigui, que problema, de cap. No, no, veig que ho tens clar, eh? Sí.
en fi, Sergi, només que ens havia sobtat aquesta història perquè també reflexa el que a vegades diuen i que no som conscients que internet no és que sigui perillós però que, ostres, és a nivell global i qui t'anava a dir i qui s'anava a imaginar que tu formaries part d'aquesta campanya dels hipsters però Obama als Estats Units formant part i protagonitzant la cara a les xapes això és una cosa increïble
S'ha de vigilar molt, perquè tampoc és el que comentava, que tampoc sabem si realment la imatge que han agafat és una comprada, de les que van comprar, o potser l'han agafat del meu perfil, del meu Instagram, del meu Facebook o de qualsevol altre lloc. Llavors, s'ha de vigilar molt, i amb el Facebook també hi ha uns contractes, també, que depèn del que pugis, ho poden utilitzar ells, i no sé quines històries hi ha, o sigui, s'ha de vigilar perquè mira on pots acabar. Clar, però tu tens intenció de moure't o no? Sí, clar, sí. Primer estem mirant si surt a compte, perquè clar, jo no faré servir aquí unes despeses
amb advocats i mirar històries i després el que el perfil que em puc treure és mínim. Perquè quantes xapes, per exemple, quantes xapes han fet amb la teva cara? Clar, és això que no sabem. Si no sabem quina tirada ha tingut, si ho ha fet una empresa de l'Obama, una empresa així que sigui només que estigui a favor d'ells, és això que estem intentant ara investigar des d'aquí. Però com digués complicat i s'hauria d'anar allà i començar a investigar...
i està una bona temporada per allà. I el següent pas quin és? Perquè no sé si tens advocat, és mirar-ho... Bueno, primer és mirar tot això, un cop sàpiga ja si això és il·legal o no, o s'està fent algun ús inadequat, doncs ja proposarà una demanda... Però com ho saps, això, si és il·legal o no? Doncs, per les lleis que hi ha, o sigui, és el que comentava, si ells estàvem, per exemple, tenint un benefici de les meves xapes, si cada una venen a dos dòlars i n'han fet un milió,
Tot això en tu i és il·legal, perquè ells poden fer servir la imatge però no vendre-la un altre cop. Llavors, clar, si això ho descobríssim, doncs mira, seria una bona manera per anar allà i demanar-los. Vols dir que ells no poden extraure un benefici de la fotografia? Però clar, és això que no sabem com es pot quantificar això d'una xapa d'aquestes. No sabem com es pot valorar.
De totes formes, a tu t'agrada el fragment de la foto que han tret? Sí, a mi la foto de les que em van fer era la que més m'agradava Sí, sí, sí, la foto m'agrada...
Escolta, Sergi, merci per haver-nos atès, ens havia fet molta curiositat que t'hagis convertit en el símbol dels hipsters, que si no n'hem mal entès, els hipsters són els moderns, podríem dir, no? Sí, la gent moderna, sí. Però, clar, aquí els moderns són diferents, perquè aquí no tenim els gafapastes, camis a quadres... El hipster seria el gafapastre d'aquí, sí, més o menys.
Però tu aquí no ets agafar pasta i hip modern, no sé. No, o sigui, porto llars de pasta i porto la barba, com heu vist, tatuatges i el piscin del nas i això, però bueno, no ho té res a veure. En teoria un modern escolta música indie, música alternativa, cine alternatiu i som molt així bohemis, saps, per dir-ho d'alguna manera, i en absolut ho soc.
Sí que ho puc aparentar per fora, però realment no. Què escoltes? La Shakira i el Bisbal? No, no, jo no. Jo escolto música punk. Ah, música punk, eh? Sí, sí. Molt bé. Doncs escolta, Sergi, moltíssimes gràcies, que vagi bé i res, ja aniràs informant a veure què passa. Clar, home, perquè ja que seguim el cas... No, i tant, quan vagi allà, si vaig allà amb l'Obama ja ho saludaré des d'allà.
Sí, home, si vas amb l'Obama, escolta, una fotografia o alguna cosa. Clar, home, ves positiu, tu. Fes-t'ho positiu, perquè si te'ls poses de cul a aquesta gent, ves a saber què és el que et poden arribar a fer. No, no, ja et dic que avui he vingut a Miami i, bueno, qui sap, potser si allà ho veuen, doncs m'hi conviden. Molt bé. Sergi, la Mòrica, vagi bé. Gràcies. Bona tarda, bona tarda.
5 minuts, doni-do, quines coses passen pel món. 5 minuts i arribem a dos quarts... Mira, perdoneu, és que la Mercè també comentava aquí al xat de radiodesvern.com, diu, fem una recol·lecta i el Sergi i jo anem als Estats Units. Ara anem tots als Estats Units amb el Sergi Labori, aquest noi de Badalona. 5 minuts i arribem al punt de dos quarts de 6 i d'aquí uns moments el David Hàbila per parlar-nos de la tele a la penya del morro. Fins ara mateix.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de menys.
Bé, ja anem acabant aquest primer programa especial dels dos que hem preparat, perquè demà 28 de desembre hi haurà més moments a destacar i que han format part de la penya del morro durant els últims mesos, i ho fem avui amb l'entrevista que li vam fer fa uns dies al Joan Dausà, que té una veu.
que és així com profunda, saps? Joan Dausà, eh? Sí, un noi que té una veu que és molt agradable d'escoltar. Doncs va venir aquí al programa perquè ell també és molt agradable i ens va explicar moltes coses sobre com fa les seves cançons i també...
algunes aparicions a televisió i el doblatge, el doblatge també, el doblatge que va fer, o que està fent, no sé si hi haurà alguna altra temporada, del Xavi Masdeu a Arroz Cubat. En fi, Joan Dausà, que a més a més també va cantar el Jo Mai Mai en directe a la Penya del Morro. Recuperem l'entrevista ara mateix. Truca'm si un dia perds un vol i l'aeroport
És fred i mort. Truca'm si algú que estimes molt o si el motor del cotxe no et respon. Truca'm si mai fas un trasllat i abans que pengis seré baix saludant-te remangat.
Truca'm si cal i explica'm que no escrius, que ja fa temps que la vida no et sorprèn. Però no em truquis si una nit sents que voldries dormir al meu llit.
Avui passa per la penya del morro un home polifacètic on els hi hagi actor, músic, presentador. De fet, ell mateix es defineix a Twitter així. Diu, actor, presentador i músic, veu de Xavi Masdeu, d'Arroz Cubat. Ja la venda el seu primer disc, Jo mai mai, Joan Dausà i els tipus d'interès. Amb el hashtag Jo mai mai, Sant Feliu de Llobregat, Catalunya. Joan Dausà, bona tarda. Bona tarda. Benvingut a la penya del morro. Un aplaudiment pel Joan, sí senyor. I abans de res, enhorabona, perquè la cançó, si ens veiessis...
Entra i se situa directament al número 2 en la llista dels singles de Nadal a l'iTunes. És una cançó que es fa desprésament ara per Nadal, no? Sí, exacte, teníem ganes, ja feia temps que havia sortit el disc, sembla molt, però tampoc fa tant, fa 10 mesos, però han passat moltes coses i sí que teníem ganes de fer una altra, aportar alguna cosa nova, una cançó fresca, i el Nadal és una època molt interessant que...
També et fa crear i pensar coses noves i tenim ganes de fer això, de fer una Nadala i la vam treure la setmana passada. I sí, això que dius tu, avui ens han dit que ha sortit a l'iTunes i que està anant molt bé. Perquè això de l'iTunes com funciona? Hi ha diferents llistes temàtiques i aquesta és una llista de Nadal en català? Sí, pel que tinc entès, no, no, de Nadal...
Universal. O sigui, a davant tenim a Maria Carey i a darrere el Frank Sinatra. Però què és? Enhorabona, no? Entre Frank Sinatra i Maria Carey, no? Exacte, molt, molt, molt. Està darrere Maria Carey. Però l'iTunes té la global, la genèrica, per entendre'ns, que és la llista de ventes a tota Espanya dels singles i de les àlbums. I del single, em sembla que estàvem al quaranta i pico, del genèric. Però llavors pots anar per temes. I si vas al tema de Nadal...
o el tema pop o el tema folk. El tema de Nadal, de la segona cançó més comprada, doncs era aquesta, era el Si ens veiessis. Bé, jo mai mai, aquest primer disc que has tret al mercat, el disc no para mai, no? Perquè una vegada el treus, després va com creixent. De fet, perquè, atenció, hi ha unes votacions a la millor música, segons els oients d'ICTFM, vas primer amb un 21% dels vots per sobre de Love of Lesbian, que tenen un 18%. Què et sembla tot, això?
Això em sembla molt bé, també perquè són vots de la gent, és votació popular, per tant vol dir que el disc agrada, que la gent hi ha connectat, i és un honor. El de menys no és qui quedarà primer en aquesta llista, sinó estar compartint llista amb l'oflesbian i Mishima, entre molts altres.
Però bueno, si acabem quedant primers ho celebrarem. No, i això de que el disc va recollir... O sigui, tu tens com el fillet, no? I el disc després va creixent i va recollint éxits. Tu t'imaginaves això, per exemple, que de moment estaries primer a les votacions populars d'ICTFM o que estaries el segon i tu ens traient una cançó encara que no sigui del disc? Clar.
No, no m'ho imaginava. De fet, a més, un primer disc tampoc saps molt bé ni com funciona aquest món ni quines coses poden anar passant. Per tant, tot és nou i tot sorprèn i tot anima a seguir composant, seguir fent noves cançons i és el que ara també estem concentrats en fer, noves cançons que es van incorporant al repertori algunes o que ja ens les guardem pel segon disc. Per tant, hi haurà segon disc i això pot avançar segur. Això ja ho estem, sí, ja ho assegurem que hi haurà un segon disc, que algunes de les cançons que ja toquem als concerts ja són de cara a un segon disc
que sortirà passat l'estiu que ve, o sigui, tardor 2013, més o menys. I que gravareu a l'hivern o a la primavera? Hem anat gravant algunes cançons. Ah, ja estan gravades algunes? És un procés curiós, perquè ens anem tancant de tant en tant a l'estudi i anem gravant coses que segurament, amb algun petit retoc, ja estaran incloses en el segon disc. Per tant, hem anat quedant ja a Blind Records i hem anat un parell de vegades.
Hi ha cinc o sis temes ja gravats i suposo que hem de trobar un forat a la primavera de l'any que ve per acabar d'enllestir el disc perquè pugui sortir després de l'estiu. Els col·laboradors que has tingut el primer disc també continuen amb tu al teu costat? Sí, en la Nadal també, per exemple. En aquest projecte hi ha dos equips de funcionament. Hi ha un equip de gravació i un equip de concerts. En l'equip de gravació sempre som els mateixos, que som el Santos i el Florent de Blind Records, que són els productors,
I l'Axel Pee, que toca la bateria, i el Martí Maimó, que toca el baix. Aquest és l'equip de creació de producció, per entendre'ns, del disc. Que l'Axel Pee va estar aquí, on estàs tu ara, quan vam venir a tocar les festes de tardor. Ah, exacte. Sí, sí, el vam mentalitzar també. Sí, home, és d'aquí, no? És de Sant Just. Sí, i aquest és l'equip de bolos, dius? Aquest és l'equip de gravació. Ah, de gravació. Llavors, després hi ha un equip de músics igualment potents, però no tan ocupats a nivell d'agenda, que són els que fem els concerts. O dir, perquè l'Axel Pee de bolos deu ser maco, també. Sí, és molt divertit, però...
No s'ho pot muntar, ja en té prou omsi però sí que en els concerts anem amb el David Romero, amb el Pere Ruiz, l'Eloi Zern i el Ferran Recines i és aquest equip de defensar el disc en directe que també està funcionant moltíssim i la gent de fet acostuma a dir que li agrada més el directe que el disc està molt bé que passi perquè això vol dir que portem alguna cosa més del que ja s'ha escoltat a casa I quines són aquestes coses que porteu de més?
una mica més de força de ràbia i de presència instrumental més comunicació amb el públic evidentment perquè veus qui t'està explicant la història per tant hi ha un contacte ja no només visual sinó de llenguatge per tant fan és un experiment que fa que aquelles cançons que has escoltat a casa prenguin vida
d'una manera més potent i més directa. De fet, aquest divendres, si no tinc mal entès, toques aquí al costat, a Sant Joan d'Espí. Exacte. Què tal la gent de la comarca? M'imagino que tocar... No és a casa Sant Joan d'Espí, però quan has tocat a Sant Feliu, que has tocat molt, tocar amb el públic, que coneixes la família, amics, coneguts... Sí, sempre és especial. Sempre és especial. El concert que vam fer a Sant Feliu també va ser molt bonic.
molt màgic, perquè veies tota la gent que t'ha vist durant la vida, no?, anar fent concerts petits, cançons teves, no sé què, i de cop, ara hi ha una cosa com molt més... que ha tingut una mica més de repercussió, i per tant, en aquell moment tan íntim que era fa uns anys, ja havia acompanyat de gent que no coneixies, per tant, allò es converteix en un acte molt curiós, però molt bonic. I a Sant Joan també serà un concert especial, per això, perquè pot ser que vingui gent propera, però també gent que no ens coneix, sempre que el concert és una nova descoberta, i en tenim moltes ganes. Aquí a Sant Just em sembla que no has vingut mai. No,
Quan vulgueu. Quan vulgueu, quan vulgueu. La regidoria de Cultura, si ens escoltes, no? Que prequi nota, eh? Que prequi nota, eh? Molt bé. Es porta la guitarra casualment i llavors nosaltres et convidem a que pugis cap a l'escenari de l'Apanyol del Morro. Molt bé. És per aquí? Sí, sí, és per aquí. Més en compte, està una mica fosc. Ara està pujant cap a l'escenari, el Joan. Aquest és el micro. Sí, aquest és el micròfon. Està a l'escenari, està a l'escenari. Està situat...
I que ens tocaràs el Jomai Mai, que ens agrada molt aquest tema, eh? Sí, sí que ens agrada. De fet, dona nom al disc, típic joc de veure, el Jomai Mai. Tu encara jugues al Jomai Mai? Fa temps que no. Fa temps que no. Perquè hi ha una edat que ja deixes de jugar, eh? Hi ha una edat que és perillós tornar a jugar, no? Perquè passen coses com la cançó, que llavors ja no estem per tonteries. Sí.
Però sí, sí, no, fa temps que no hi jugo. Les lletres del dia són teves, també, i tot plegat. Sí. Una etiqueta que potser cansa, però molt quotidià, no? Sí, però no. O sigui, en el sentit que sí que s'alimenta del quotidià, però l'esforç que fem i que faig és d'anar una mica més enllà i treballar i parlar sobre l'emoció darrere del quotidià, no quedar-nos només en el fet.
de la Mercè, que se'n va comprar al mercat, sinó què sent i per què aquell dia la Mercè tria anar a comprar al mercat. Clar, que no quedi una cosa superficial, com una estampa quotidiana, sinó una mica... Bé, doncs jo crec que amb aquest tema jo mai queda reflectit a la perfecció. Si no l'heu escoltat mai, atents, perquè val la pena, quan vulguis. Sí, faré una versió a piano i... Ai, a piano. A veu i guitarra, diferent de la del disc, evidentment. Clar, amb aquesta acústica, això. Però bueno, així ho fem una mica especial. I tant, i tant. Quan vulguis, Joan.
Avui l'Albert arriba a l'hora, em dóna el cava i el poso en fred. I arriben l'Hector i la Clara, porten la nena adormida en el cotxer. I obro la porta a la Judit, avui ben sola m'encanta el teu vestit.
I va arribant tota la colla, quan sona taula, trec el sopar. Un menjar exquisit, vull provar aquest vi, qui vol cafè, hi ha gintònics també. I juguem el joc d'aquelles nits d'estiu, no parleu tan fort que la nena dorm.
I l'Hector diu, jo mai i mai he desitjat fer un petó a la Judit i afegeix, jo mai i mai he desitjat que deixés el seu marit. Puto Hector. Tothom em mira i ningú veu.
I aquell dat emmetzinat se m'ha clavat el cor i ho reconec i faig un glob. I veig que tots riuen de cop, però la Judita aixeca el got. Em mira i diu, jo mai, mai no he pensat que seria més feliç al teu costat. Jo mai, mai no he pensat
que seria més feliç al teu costat. I jo em congelo i ella veu.
Gràcies, Sant Lluís. Home, el públic ens ha vingut a veure avui el programa. Escolta, enhorabona, i a més, quin final vas decidir deixar-lo aquí, perquè és un cauites interruptos, aquest final, eh? És que què passarà després? Acabes aquí i s'acaba la cançó de cop i és com un... No hi ha res més poderós que la imaginació, no? Vull dir que passa amb aquesta i passa amb unes quantes del disc, que quan les estic fent dic, ostres, com m'ho faig avançar, això? I penso...
que m'interessen les dues opcions o tres que se mouren per davant, per tant, mira, no ho tanco i cadascú triï la seva pròpia aventura. A més, has estudiat a l'Institut del Teatre, com a actor has fet coses a Vendalpla, Porca Miséria, també has protagonitzat la TV Movie Automàtics. Te'n recordes de la primera seqüència que vas gravar a la tele? La primera, primera seqüència, jo era un nen, veí de Jordi Hurtado, a Sant Felí de Llobregat,
Però què vol dir això? Que Jordi Hurtado viu a Sant Feliu? Ara viu a Molins, però ha viscut durant molts anys a Sant Feliu. I éreu veïns? Veïns i amics. Per tant, corrobores que està viu. Corroboro, sí. Que no li fa gent de gràcia que li diguin això. Espanta la família, em veiem. A mi el que no em fa gràcia és que la gent s'espanti després. Clar, clar, clar. Doncs ell, quan jo tenia 9-10 anys, presentava un programa que es deia Si lo sé no vengo, que era un programa d'allò de proves, de gent que allò, dixar-te de nit a TV1.
I hi havia un moment d'una prova que uns nens sortien a fer la demostració de com s'havia de fer aquella prova, un equilibri d'una rodeta sobre un circuit de tren, no? I jo vaig ser un d'aquests nens que sortia a ensenyar com s'havia de fer la prova, em vaig estar preparant durant unes setmanes, i aquella va ser la meva primera aparició a la tele. I la vas fer bé, la prova, o no?
Se'n va caure, però després ho van editar i per tant... Tal com es veia a la televisió, no es veia a la pífia, es veia el tros que sí que em va sortir bé. La màgia de la tele. Exacte. De fet, la típica pregunta, què prefereixes, música de teatre? Jo te la faré una mica diferent. A veure si cola. Què t'ha portat més satisfaccions? La música o el tema de l'actor o el teatre? Jo crec que la música, perquè...
sense pensar-ho i sense esperar-ho, ha connectat molt més amb mi mateix. Tu sabràs que quan fas teatre o presentes qualsevol acte, el guió te'l donen fet, tu transmets un text que potser no has pensat tu, i aquí a sobre se li suma l'element afegit que estàs transmetent un missatge teu. Per tant, em quedaria amb la música. De fet, tu ara ho has comentat, també ets presentador i speaker, que hi ha poca gent que ho posi a la seva pàgina web i tal. Com va néixer el tema de presentador i speaker?
Has fet ràdio, tu, alguna cosa? No. No. No, faig veu amb publicitat, amb doblatge. I a Roscobat, que ara en parlarem. Abans m'agradaria comentar el teu aquest d'Speaker. Això d'Speaker neix també accidentalment a les festes de Sant Feliu de Llobregat, per presentar el seguici de festa major. Tot neix aquí. Llavors, et dius, ostres, mira, tu passes bé conduint alguna cosa que passa allà, i aquesta alguna cosa que passa allà són coses que van passant, llavors em surten opcions de presentar, doncs,
entregues de premis... La cosa es va fer gran i fins que has arribat a presentar davant de milers de nens el Club Super 3 a l'estadi olímpic, que en aquests moments... A més, aquest any has anat a tocar, però...
A on? Al Club Super3, no? No, no, em vaig anar també a presentar. Ah, també a presentar? Pensava que havies anat a tocar... No, aquest és un cartutxo que em guardo per més endavant. Home, clar, tu allà mateix. Home, allò deu ser increïble, amb tants nens. Jo ho disfruto moltíssim i sí que fins fa 4 anys jo feia un dels personatges i per tant ho vivia d'una altra manera, però quan vam fer aquest nou Super3 em vaig quedar com a presentador del club.
en actes de directe com aquest i és un dels moments que disfruto més de l'any perquè realment l'energia que es mou amb tota la canalla allà és molt potent i el poder fer una mica de mestres cerimònies acabes convertint-te en això, en el director d'aquella energia és molt, molt divertit i aquest any em donen mitja horeta per mi i jo m'encarrego d'escalfar l'ambient que està molt bé A part, i acabem també poses la veu del protagonista de la sèrie d'animació Arròs Cubat Xavi Masdeu, una sèrie que ha funcionat molt bé, per cert Tu t'assembles alguna cosa, el personatge o no?
Molt, sí. I jo crec que tots, eh? Perquè, de fet, crec que és la clau que hagi funcionat, no? Que al pobre Xavi li passen coses que ens passen a tots, petoses, que intentem fer bé les coses, no ens en sortim i tornem a intentar...
pensaments que ell té, molts els hem tingut. Per tant, jo m'hi sento molt reflectit i quan vaig a doblar algun dels capítols, només veient la primera lectura, ja dic, ostres, ja l'han tornat a clavar, no? I ens han tornat a enganxar amb allò que a nosaltres també ens passa. També et passa que a vegades estem una mica perduts, no? La nostra generació dius, ostres...
Què faig amb la meva vida? Sí, cap on ho tiro, no? Exacte, exacte. Sí, és això, és aquest arroscovat, aquest pànic que tenim tots de que passin els anys i no tinguem la sensació que estem fent el que havíem d'estar fent. El que passa que, clar, tu ara, clar, el Xavi Masdeu se't veu més segur, però com que és ràdio, la veu també és més que tot, però clar, no utilitzes aquesta veu tampoc, no? No. La fas una mica més... La pujo una miqueta, és... Hola, soc el Xavi!
Ei, la Sònia, la meva nòvia, ara ja no estem junts, ella està amb l'Isidro. Llavors, el Sònia, torna! És això, no? I és pujar una mica, és un to, és donar-li una mica de comicitat, tonicitat a la veu, que ja va bé, perquè així jo puc seguir fent la meva vida i el Charlie també, paral·lelament, va fent la seva i de vegades ens trobem.
No, no, però a vegades no t'ho diu, la gent em sonava aquesta veu. No m'ha passat mai. No t'ha passat mai, eh? No. I la cançó, per cert, del començament, és teva o no? No, podria ser-ho, eh? Oi que sí? Sí, i per temàtica, i per... És que és molt xula, també, aquella cançó, eh? Sí, és Manos de Topo. Manos de Topo. Manos de Topo. Que són molt col·legues, exacte. Són molt col·legues amb el Quique Maillo, que és el director, junt amb el Juan José, que és l'autor de la sèrie. Gent de l'escac, no? Gent de l'escac, sí. Molt, molt cuidat i, sí, els Manos de Topo han aportat aquesta banda sonora tan divertida.
Doncs, Joan, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. Enhorabona, vindran més èxit segur perquè la qüestió és no parar i tu no pares. És pica pedra, eh? És pica pedra, és pica pedra. Joan, deusà, moltíssimes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Moltes gràcies i si voleu us esperem el divendres.
Gràcies, Joan, per aquesta entrevista que ens vas concedir i, a més a més, vas venir aquí al programa, cosa que t'agraïm molt. En fi, doncs ja arribem al final d'aquest especial... Oh, la gent, quina pena. No patiu, perquè demà també tindrem més fragments de la penya del morro dels últims mesos, com, per exemple, recordarem quan va venir a l'Institut de Sant Just algunes càmeres de TV3 per fer una peça del Telenotícies migdia o...
Per exemple, també, l'entrevista que li van fer al Francesc Fàbregas després que li donessin un dels premis ARC a la seva millor trajectòria. Un fotògraf mític d'aquí de Sant Just, com tots sabeu. Doncs tot això demà ho escoltarem i, a més a més, sí, també ho dic, el senyor Boigas, un dels personatges del versió RAC1 que vam entrevistar després de les eleccions.
pensant-se ell, que s'havia presentat com a president, però al final no. En fi, escolteu demà i ho sabreu, ho sabreu tot. Moltes gràcies i tornem demà, us deixem ara amb l'informatiu vespre de les 7 als enllors notícies. Que vagi bé, bona tarda, adeu, adeu!
Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
Introduzca origen. Rambla-San-Jus. Destino. Aranda de Duero.
Diríjase hacia la diagonal. En dos minutos llegará al restaurante Alambí de Saint-Just, donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen. Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambí del Hotel Esperia Saint-Just. Teléfono 93 473 25 17 93 473 25 17.