Gras de Lleida el juliol de 2009 i ha dit que Font ha rebut la notícia satisfet, però impactat.
doncs això sembla que s'acaba, però avui encara no, avui divendres estem molt tranquils. Però la propera matinada de dissabte ja començaran a avançar els núvols, l'oest cap a l'est, i ja el matí de dissabte quedarà entre mig i molt ennubulat a la meitat l'oest, amb menys núvols a la zona del litoral i litoral de Girona, i finalment a la tarda de dissabte quedarà cobert arreu. I de fet la tarda de dissabte arribaran algunes precipitacions, però s'entraran per tota la zona del Pirineu, Prepirineu, nord de la pressió central.
Sembla que de cara a viviment els núvols col·laran tot el territori amb unes pluges que en conjunt seran febles, però la zona del Pirineu i Prepirineu, surte del Lleida i preferentment el vessant sud, allà seran més continuades i podran acumular quantitats de 15 o 20 o 30 litres per l'altre. Per tant, un cap de setmana molt riu. Això és a dir, les temperatures mínimes pujaran, però els núvols per les màximes seran una mica més curtes. Això tot, doncs, és el servei meteorològic de tot avui.
Bona tarda, us parla Jordi Cervantes en hoquet sobre herba. Ha de començar aquesta hora el derbi terrassenc de la divisió de norma masculinà entre l'Atlètic Terrassa i el Club Deportiu Terrassa.
Entre els dos conjunts també hi ha Can Sales en categoria femenina. En futbol al París Sant Germen serà el rival del Barça al quart de final de la Lliga de Campions. El partit de nada es disputarà el dimarts 2 d'abril a l'estadi francès i la tornada jugarà 8 dies després, dimecres 10 al Camp Nou. La resta d'apuntaments d'aquesta eliminatòria són Màlaga, Borussia Dortmund, Madrid, Galatasaray i Bayern de Múnich Juventus. I en bàsquet avui el Barça pot consolidar el liderat.
... ... ... ... ... ...
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just. Què tal? Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parla i us saluda Jordi Domen... Gràcies. No, gràcies, perquè és que no m'espero mai aquests aplaudiments i per mi sempre m'agafen com de sorpresa. Benvingut a la penya del morro, des d'ara i fins a les 7 del vespre.
Avui començarem parlant de l'actualitat Sant Justenca i no ho farem amb la Carme Berdoi, oh sorpresa, tenim amb nosaltres un altre periodista dels serveis informatius de ràdio d'Esvern, Andrea, bueno, bona tarda. Hola, què tal, bona tarda. Bona tarda, Andrea, que per cert, avui a la Carme sempre li preguntem d'on ve la gent que ens acompanya de públic, que està aplaudint-te com a locus, d'on ve avui la gent, Andrea?
Avui del Papiol, tot. Del Papiol? Molt bé. Doncs vinga, gràcies, la gent del Papiol, eh? Que bonica població. És animada. Conegut, sobretot, pel seu peatge. Avui al programa parlarem de cinema amb el Jordi Roca, amb l'Eli Capdevila, que també ens acompanyarà, i a la segona hora tindrem l'Erik Pomar a l'Agenda Juvenil, com cada divendres, i també parlarem, atenció, ja escalfant motors de cara al Dia Mundial de la Poesia, que és dijous que ve. Hem convidat el Toni Romero, conocido en el mundo entero, por ser Mario Romero, no...
Aquest era un altre fa molts anys, eh? Sí, l'Avaro Rivero. Doncs el Toni Romero ha fet un CD, que és excol·laborador de La penya del morro i que amb el senyor Benito fèiem una tertúlia una mica així com galàctica surrealista, i ha fet un CD de banda sonora i poesia.
És una cosa que és molt original i d'aquí una estona ens explicarà per què ho ha fet i com sona tot plegat. A més a més, acabarem el programa parlant del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'Heli Capdevila. Bona tarda i benvinguts a La penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya com ho puc.
I no me la deixo, no, perquè amb la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Repassem ràpidament alguns trending topics del dia d'avui que hi ha hagut a Twitter, perquè vulguis o no sempre em fas una ullada ràpida i saps què és el que es porta en aquesta xarxa social. Per exemple, avui el ple BSN ha sigut trending topic a Barcelona, el ple de l'Ajuntament. Exacte, ha destacat per qüestions que s'han decidit, com per exemple...
que Convergència només pactarà amb el Partit Popular les inversions de Barcelona o altres aspectes com que l'Ajuntament supressionarà el 50% de la quota dels autònoms a nous emprenedors. A veure quan el ple Sant Just, que és un hashtag utilitzat a vegades, Andrea, quan els plens de Sant Just es verna, efectivament, estarem dintòpic a Sant Just, com a mínim. I també avui sigut dintòpic del Bosque, el seleccionador espanyol.
Ha sortit en roda de premsa i ha donat el nom dels jugadors del Barça en concret que estaran convocats per jugar als partits contra Finlàndia i França. Podem destacar si de cas que jugaran a Citatà Valdés, Piqué, Alba, Sergio, Xavi, Niesta, Cesc, Pedro i Villa.
En principi seran aquests, haurà d'esperar a veure si juguen o no, què passarà. Que per cert, avui també hem sabut que parlant d'esports i de futbol... Andrea, tu ets del Madrid per això, no? No passa res, és que no et pot ser perfecte. El Madrid jugarà contra...
Galatasaray. Ui, que difícil. També tenim tòpic, eh, Jordi, a Twitter? Tenim tòpic, també, no, clar. I el Barça jugarà contra el Paris Saint-Germain, que... No, no, perdona, no. Perdona. Perdona, és més complicat el Paris Saint-Germain que el Galatasaray. Sí, però menys que la Juventus o l'Inter, no? Sí, sí, no, clar, i menys que... No, l'Inter no, el Bayern. El Bayern, el Bayern, el Bayern.
Bé, comencem l'actualitat santjustenca repassant activitats de cara al cap de setmana que hi haurà al nostre municipi, és a dir, Sant Just d'Esvern. Al Casal de Joves avui es debatrà sobre la banca ètica, també es parlarà a Sant Just avui sobre Salvador Espriu a l'Ateneu, però i aquest cap de setmana hi ha teatre i cocido extremenyo de la Casa Regional d'Extremadura diumenge aquestes dues activitats. Per tant, hi ha activitats per tots els gustos
Sí, i d'entrada ens haurem de dividir avui si estem interessats tant en la banca ètica com en Salvador Espriu, perquè la conferència debat sobre banca ètica i concretament sobre trio dos banques es farà avui a les 8. A la mateixa hora?
La conferència de Salvador Espriu serà a dos quarts de nou, mitja hora més tard. Però de la Teneu al Casal de Joves hem de córrer. Sí, és veritat. I segurament no haurà acabat, tampoc, no?, a dos quarts de nou. No ho crec, vaja. N'hi haurà debat i tot. Per tant, ens trobem un altre cop en una altra activitat que solapa a un altre sant just. Un aplaudiment. Mai pas.
Poques activitats que hi ha a Sant Just, només falta que es solapin les unes a les altres. Oh, és que no hi va mai la gent, clar, si les posen totes a l'hora. No, però escolta, no passa res tampoc, perquè la gent es queixa molt i tampoc s'ha de fer un drama. Vull dir, si a Barcelona o... Si només haguéssim de fer activitats soles, no ho faríem. De la banca ètica avui, a les 8 del vespre, al Casal de Joves.
Sí, amb la directora territorial de la zona est del Triodos Bank, que és un banc sostenible, i bé, la Isabel Sánchez ve a parlar d'això, de la banca ètica, dels fonaments que calen per implantar una nova economia. És una conferència que organitza Justícia i Pau i bé, l'objectiu de la banca ètica és administrar els diners dels seus clients de forma responsable, tant econòmicament, com social, com mediambiental, i parteix el principi de la transparència i explica als seus usuaris on i en què inverteixen els seus diners.
Això serà a les 8 avui al Casal. Però a dos quarts de nou, com dius, també hi haurà una altra activitat cultural i parlant de literatura, concretament de l'autor Salvador Espriu, perquè aquest any és l'any Espriu. I avui se'n parlarà a l'ataneu de la mà d'Isabel Pijuan, que és professora de l'Institut de Sant Just. I és expert en Salvador Espriu perquè va fer la seva tesina, la seva tesi doctoral de Salvador Espriu, i és l'autora de l'antologia Salvador Espriu, narrativa, teatre i poesia.
I a més l'acte comptarà amb Andreu Segura, que portarà experiències personals viscudes amb el poeta. Això serà a dos quarts de nou del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu, l'organitza la secció de cultura i és una conferència per fer una passejada per la vida i l'obra d'aquest autor. Atenció, una altra activitat, teatre. Aquest cap de setmana ens visita un grup forani de fora, omplirà la sala de l'Ateneu, no ho sabem...
La sala del cinquantenari. Ah, la sala del cinquantenari. Ja han anat a la petita, perquè potser la gran... No sé si l'omplen. Qui són i quina obra faran? La companyia es diu Sala Cabanyes i faran una obra que es diu ER Actrius, que és una reflexió sobre la vida de les actrius a partir de les converses d'un estudiant jove de teatre amb tres actrius. Una diva internacional, una estrella de televisió i una directora de doblatge. És una obra de Josep Maria Banetti Jornet,
I bé, doncs, les companyes a la cabanyes dintre el diumenge a les 7 a la sada del cinquantenari. Sí, home, si Ventura Pons va fer la pel·lícula després, actrius, amb l'Anna Elisaran i la Sílvia Munt, em sembla. No, no, Sílvia Munt no, eh? Aquí hi havia, eren grans actrius. La Sardà, em sembla que també estava, també... Sí, però en fi, per tant, l'obra de teatre es podrà veure aquest diumenge. I acabem amb una altra activitat, home, la Casa Regional d'Expremadura. La Casa Regional d'Expremadura.
Efectivament, perquè aquest diumenge hi ha cocido extremenya. Sí. Hi ha una de condiment que no vegis, eh? El que passa és que ja no us hi podeu apuntar. Perquè s'han tancat la presència d'inscripció, però Déu-n'hi-do. 270 persones. Perdona, es poses el cocido a la boca i ens el treus, no? Home, sempre podeu anar allà a olorar. Sí. Quantes persones s'han inscrit, dius? 270. 270 persones, eh? Sí. Moro, Déu.
Serà diumenge, a dos quarts de tres de la tarda, a l'experiència del Casal de Joves, i hem pogut parlar amb el Manuel Zapata, el president de la Casa Regional, i ens ha dit que el cocido es fa amb morcilla, amb car... Ha parlat avui a la ràdio? Sí. Podem escoltar algun tall del president que ens expliqui una mica què és el que porta el cocido? Perquè, si com que ja no em puc apuntar, potser el faig jo a la meva, aquest diumenge. Si el vol buscar, es diu Cocido Casa Regional.
Sí, original. Casal... Comença per T. T, sí, però no... Atall? Ah, sí, sí, perdona. Garbanzos, patatas, costillas, espinazos... Del cerdo, casi lo porta todo, menos las pezuñas. Morcillas, chorizo, tocino, carne... Normalmente se hace todo junto, pero nosotros... Porque eso es una comida muy fuerte. Nosotros lo que hacemos es que la morcilla y eso la cocemos aparte.
Y entonces lo hacemos aparte y los garbanzos quedan un poco más suave. Más suave, sí. Sort que els garbanzos queden más suave, eh? Perquè, escolta, amb tot el que hem escoltat... En fi, això serà aquest diumenge, que, com dèiem, ja no hi ha places disponibles, però sempre, com diies tu, no, Cristina... Oh, no, Andrea, es pot anar a olorar. Sí. I amb això ja t'alimentes. Bé, passem ara a la subsecció... No, no, aquesta no és la música. No.
El documental del mes!
Efectivament, aquest dilluns toca documental a la sala cinquantenari de l'Ateneu de Sant Jus i es tracta de Kutxo, que es projectarà dilluns al vespre i tracta de la lluita del col·lectiu homosexual a Uganda, que es farà gràcies també a la productora Paral·lel 40. Andrea, què més ens pots explicar d'aquest documental? Ha de ser un documental molt dur, segons ens han explicat també des de la productora, perquè Kutxo és el terme que s'utilitza a Uganda per definir el col·lectiu gai, lèsbic, bisexual i transsexual,
I és un documental que explica l'experiència de l'activista ugandès David Cato en la seva lluita contra l'homofòbia i a favor dels drets de les persones homosexuals. I diu que, de fet, el 95% de la població d'Uganda està en contra de l'homosexualitat. El Parlament, evidentment, també fins i tot.
I el documental també parla d'un projecte de llei que es va presentar al Parlament d'Uganda l'any 2009 i que encara s'està debatent, que demana la pena de mort o cadena perpètua pels homosexuals. O sigui que, Déu-n'hi-do. La veritat és que des del nostre punt de vista, amb la societat que vivim aquí a Europa, ens queda tan lluny en això, tan lluny, que sembla mentida que pugui passar, però evidentment passa. Alguna cosa més sobre aquest tema?
Doncs recordar que la projecció del documental serà dilluns a dos quarts de nou de l'espre a la sala del cinquantenari, en versió original amb anglès i ganda, que és un dels idiomes d'Uganda amb subtítols en català.
I l'entrada general són 5 euros, però pels socis de l'Ateneu, doncs, 3 euros. Bé, comencem a escalfar amb motors, canviem de tema, i comencem a escalfar amb motors, també deia, de cara al dia de la poesia, que ens agrada molt aquest any aquí a la penya del morro. Ahir parlàvem amb l'Arnau, avui ens visitarà el Toni Romero, que ha fet un CD de poesia i bandes sonores, i també ara en volem parlar. Per què? Perquè estem omplint una mica el buit que ha deixat i que té fa ema. Sabeu la sobra de la Generalitat de Catalunya que parlava de...
cultura, amb tot allò que feien, i llavors l'hem d'omplir una mica nosaltres, no? Aquest mes ens toca a Ràdio d'Esvern. Sí, ens van passant per les diferents ràdios de Catalunya, que han de parlar de coses culturals, i nosaltres ho fem aquest mes. La setmana que ve és el Dia de la Poesia, i serà un dels actes més destacats de Sant Jus, el que hi haurà, em sembla que és a les 8 del vespre.
a l'Ateneu. La regidoria de Cultura encapçala aquesta festa, però al darrere hi ha la col·laboració i participació de nombroses entitats del municipi, no, Andrea? Sí, com ara l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i el Centre d'Estudis Sant Justencs i, com deies, l'acte central es farà a l'Ateneu. Dijous de la setmana que ve es llegirà el poema que es dedica aquest any al Dia de la Poesia, que és una obra de la poetessa de Tortosa Zoraida Burgos.
Amb 8 llengües es llegirà, eh? Sí. I s'ha traduït, de fet, en molts més idiomes, però vaja, aquí a Sant Just es llegiran aquestes llengües. Que hi ha molta gent que quan ja comenci el cinés ja s'aixecarà i parxarà, no? Però potser l'han sentit abans en català o en castellà. Segurament, llavors ja s'haurà de parlar. Va, va, perdó, perdó. No ho sé. Durant l'acte del Dia de la Poesia, Sant Just es llegiran també poemes d'autors diferents, entre ells de Salvador Espriu, ja que aquest any és l'any Espriu, l'any del seu centenari, però a banda de Salvador Espriu,
També hi ha molts autors catalans que són protagonistes aquest any i que estan passant una miqueta desapercebuts, com per exemple la Joana Raspall, que aquest any fa 100 anys i que encara és viva i que viu aquí Sant Feliu, i molts més autors. També es dedicaran algun espai d'aquest Dia de la Poesia. El nostre Joan Margarit Benvolgut. No sé si celebra algun aniversari important, però Ferrés ha publicat un altre llibre, potser també... Has de ser alguna cosa, no? M'imagino. Doncs això serà dijous a les 8 del vespre a la Taneu.
Bé, Andrea, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. He vist Presley. Viva Las Vegas, eh? Que és una mica ja el resum del que ve aquest cap de setmana, eh? Viva Las Vegas. Viva Las Vegas. Andrea, que vagi bé. Gràcies. Ja sabeu que voleu, si voleu estar més informats del que passa a Sant Just, ara mateix a radiodesverm.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies. Adécio vespre. Andrea, bona tardar. Que vagi bé. Bona tardar.
Bé, 5 i 20. Continuem en directe a la penya del morro i tot seguit, de fet, ja està entrant ara mateix a l'estudi número 1 de la ràdio el Jordi Roca per parlar-nos de cinema. Bé,
T'he acompanyat avui d'Eli Capdevila. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, Jordi, com estàs? Molt bé, molt bé. Avui la gent està contenta. Jo no sé si és el sol, si és que ve el cap de setmana, però és diferent. És la primavera, que queda pocs dies. I també tenim amb nosaltres l'Eli Capdevila. Eli, bona tarda. Molt bona tarda. Hola, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda.
I a més a més, d'aquí una estona repassarem la secció Història del cinema, eh, Cristina? Els invents que hi va haver abans del projector, eh? Sí, seran molt interessants, sí, sí, molt curiosos. Home, hi ha moltes coses, eh, a parlar. Per això t'ho dic, per això t'ho dic. Bé, comencem les estrenes de la setmana amb la pel·lícula Anna Karenina, eh? Que és una adaptació, lògicament, de la novel·la mítica de Jordi, l'autor?
De Tolstoy, home. De Tolstoy, clar, era per veure si estaves atent, veig que sí. Què us pots explicar d'aquesta pel·lícula? Que no tens preparat el tràiler, no? Per això estàs aquí fent temps. Va, què em pots explicar d'aquesta pel·lícula, va. A veure, com tu has dit, és una nova adaptació de l'obra de Tolstoy, que en aquest cas la dirigeix el director John Wright, que és el, per qui no sabia qui és...
el director de la pel·lícula Orgullo y Prejuicio, que a les de la saucausona, no? L'hi han donat perquè va fer Orgullo y Prejuicio i van pensar, bueno, com que l'època és més o més la mateixa, doncs fes-ho tu, endavant, no? En aquest cas, per qui no s'hagi llegit l'obra, ens situa a Rússia, una dona d'alta societat, que és la interpretada per la que era...
Needley, és que a mi el cognom aquest no em surt mai. Jo dic Knightley, però bueno... Sí que era Knightley. És molt complicat, és molt complicat. Qui és? Què vol dir? Knightley. Home, Pirates del Caribe. Ah, vale, vale. Per la de Pirates, digues, ja està. Ah, vale. Doncs aquesta dona està casada, que és de l'altra societat, amb Karenin, que està interpretat pel Jude Law. Aleshores, aquest home treballa com un funcionari i aspira a pujar en l'escala de poder...
del govern rus. Què passa? Que el germà... Sí. Té... Jo sé que aquesta part no vaig arribar ja. Home, et vas quedar aquí. Jo em vaig quedar aquí ja. Vaig pensar, uf, que pal, que mil pàgines encara em quedaven de llibre. No, el que passa és que el germà de l'Anna Karenina té problemes maritals amb la seva dona, perquè li ha sigut infidel. Aleshores, l'Anna Karenina s'ofereix voluntària a intentar solventar aquests poders. Escolta, vols que escoltem el trailer? Sí, jo va. Sí, ja...
Esto es amor. ...pecado ayudar a destruirte. Satisfacer un deseo sensual por sí mismo es hacer un uso indebido de algo sagrado. Un hombre que no puede dominar a su esposa no puede llegar lejos en el gobierno. Ana no es una criminal. Pero rompió las reglas.
Abandonar mi vida será su ruina. ¿Crees que dejaría que te llevaras a mi hijo? Eres una depravada, una mujer sin honor. ¿Es eso lo que quieres? ¿Acaso sabes lo que quieres?
En fi, si us agrada Gandia Short, no aneu a veure aquesta pel·lícula, perquè és el contrari del llibertinatge sexual d'aquests programes. Vull dir, aquí tot és com recatat, una mentalitat sencada, conservadora... A veure, és una mentalitat recatada, però ells precisament no, és a dir, perquè la protagonista se'n va per intentar ajudar a solventar els problemes maritals del seu germà amb la seva dona, perquè és infidel, i ella, finalment, en aquest viatge per parlar i arreglar aquests problemes,
li acaba també sent infidel al seu marit i enamorant-se de veritat d'un home. Per tant, home, divertinatge hi ha el que va passar que la societat en aquella època no ho permetia. No, a més, el canvi de segle, el canvi del 19 al 20, va ser precisament una època bastant de loca, eh? Ah, vaja, és que no estàs al cas. No, no, perdona, home, yo escucho uno, es que para el amor es sufrimiento, el amor es pasarlo mal, y digo, bueno, pues escucho tú.
Bueno, però també diu, ai, això és la mort. Calla! Ara m'interessa, això. Aleshores, això, jo crec que és una pel·lícula que està molt ben feta, que deu tenir molt de pressupost, perquè a nivell d'imatge està molt i molt bé, però sincerament jo crec que es podrien haver esforçat més en la profunditat del guió que sí que té, en canvi, la novel·la de Tolstoi.
Per tant, no les recomanes, no? Home, és entretinguda, està bé, es pot recordar una altra vegada aquesta obra, però jo, sincerament, com a argument, home, queda una mica fluix. Passem a la següent pel·lícula, que també s'estrena avui, Jack el Caza Gigantes. Oh my God!
Estàs aquí? No. No, para, para. No, no, no, no. Jordi, posa-la. No, muy fan de las versiones en... Latines. Sí, muy fan. Home, és un homenatge al papa francès primer, que és latí, no? Clar. No, és francès primer. S'ha dit francès només, eh? Perdona, jo li dic francès primer perquè si els altres es van deixar dir primers, aquest també. Però perquè hi havia un segon i un cap fill, home. Bueno, però és que va haver-hi un, ara no me'n recordo. Perdoneu, perdoneu. Eh, eh, eh, per error.
Bé, és igual, per a resposta s'ho ha deixat. Temps, temps, temps. Eh, eh, eh, una cosa que passa. Que no ho dic. Veient el percal que s'ha originat amb tot plegat, prefereixo que escoltem el trailer. Amb això que és llatina? Doncs vinga, va, llatina, amb més igual. Vinga. Estàs aquí. Estoy bien, Jack. El comentari el faràs amb llatí, també, jo t'ho dic ara. ¡Esto!
Vamos a cortarlos en pedazos, ¿cierto? Conozco una salida. Haces que todo suene tan simple. Soy un simple granjero. Para nada. ¿Quién eres? Soy Jack. No es Sparrow, por eso, ¿no? No, no es Jack Sparrow. De eso sale mejor de lo que esperaba.
Bueno, pincheu, wey, no mames. Esto que es un fil d'aventuras fantàstica dirigida por Brian Sanger. Saps què ha parlat així? Això ho fan, que parlant en llatí... I d'aquesta volta... Pronuncien superbé l'anglès. No és llatí perquè el llatí és el que... El Vaticà l'altre dia va sortir tot plegat. El que parlen és hispano-americà, no? Potser més correctament seria. Jo diria espanyol. Llatino-americà. És espanyol...
La Tino, no? Com català de Lleida, espanyol-la Tino. I de què va aquesta movie? A veure, si tots heu vist ja el clàssic conte de les mongetes màgiques, saps quin és? Doncs és això. És una adaptació una vegada més d'aquest conte. En aquest cas, el protagonista és Jack, que és un gran gel i s'haurà d'enfrontar al món dels gegants, que fa molt temps havien conquerit la Terra. El que passa és que els van expulsar i ara tornen a intentar conquerir de nou la Terra, el que haurà de fer el Jack
és parar-los, ja veurem si ho aconseguirà. Recomana aquesta pel·lícula o no? Per qui la recomanes? És una pregunta trampa. Per qui la recomanes, aquesta pel·lícula? Home, jo aquesta pel·lícula la recomano per un públic més aviat infantil, preadolescent, fins i tot, però bé. Ah, doncs jo aniré a veure-la. Bé, doncs... El protagonista més conegut de la pel·lícula és Iwan McGregor.
Passem a la següent pel·lícula, que es el chico del periódico, al tràiler, que es... Bueno, a ver, esperando. Misterio, misterio. Recogen las cosas, nos vamos. Español neutro. Charlotte está aquí por voluntad propia. Tengo que sacarla de aquí, Gordt.
Si vuelves a ponerme la mano encima, te mataré. Alguien te rajará el culito. Sea que has venido, tengo lo que quieres. Jack, esta vez sí que me he jodido. ¡Deja de provocarme! ¡Hijo de puta! ¡Vamos! ¿A dónde vas, chico del periódico? No podrás escapar.
Aquest és un tràiler dirigit per Lee Daniels, que en el seu dia va estar nominat a l'Òscar com a millor director pel film Preju, sí o no? Sí, exactament. En aquest cas, la protagonista és la Nicole Kidman. A mi em sorprèn una mica en aquest paper. Jo crec que no estem... Així com de Barbie, un poco de extra ràdio, no? Sí. Jo crec que una actriu que ja té un recorregut en el món del cine, que estem acostumats a veure-la fent uns certs papers, en aquest cas crec que aconsegueix variar i això sempre és un punt positiu.
D'altres maneres, jo no sé l'Eli, però a mi aquesta pel·lícula és una mica inclassificable, una mica extravagant. Sí, jo crec que és una... Bueno, no. No, no, digues, home, Eli. Digues, digues. No, jo crec que és una pel·lícula que potser té com molta expectativa, el director crea molta expectativa perquè és el de Precious. Matthew McConaughey. Hi ha els actors que també creen... Tens com a expectativa, certa, no?
I després resulta que el guió et deixa absolutament fred, penso, eh? Que et deixa així una mica descol·locat i que no sé si al final acaba sent tot el que esperaves. De fet, la pel·lícula tracta d'un periodista, del prestigiós diari The Miami Times, no sabia que era tan prestigiós, però jo a la pel·lícula sí. I Jack Jansen, que acaba d'abandonar els seus estudis universitaris, no, Jordi? Sí, i viu en una altra ciutat, aleshores el que passa és que per investigar una mica el que passa en aquella ciutat, el seu germà periodista torna...
una altra vegada al seu poble i li demanen al seu germà petit, que és el Zac Efron, el de la saga de High School Musical, que rebi... Pobre, està fatal en el món del cine el Zac Efron, va triomfar amb el High School i llavors ja... Perdona, és l'ex de Demi Moore? No, no, és el Kutcher. Perdó, perdó. Però s'assemblen una mica, no? Són així de l'estil? Són joves.
Home, el Zac Efron jo diria que és teenager i l'Eston ja té 30 anys Cristina, gràcies per tirar-me un cable però veig que no... Que sí, que de perfil són semblants Si es ponen de perfil i amb poca llum s'assemblen Bé, aleshores el que passa és que el noi aquest rebrà la Nicole Kidman que és una dona que intenta escriure cartes i salvar els homes que estan al corredor de la mort Aleshores, a partir d'aquí naixerà una estòdia d'amor un triangle amorós complicat
que em sembla que acabarà amb un final una mica tràgic, però bé. Al final no se puede decir. Home, perdona, si hi ha alguna que està condemnat al corredor de la mort, segurament acabarà amb un final tràgic, segur. En fi, passem a la següent pel·lícula, que també s'estrena. Avui, Harmony Corine ens presenta un drama adolescent. Atenció, aquesta sé que t'agradarà especialment, Jordi. Me llamo Alien. ¿Y qué haces aquí? Os veo ahí dentro. Parecéis buena gente. ¿Què és polses vermelles? Las chicas, ¿por qué no os fíais? No s'entén, no? Els joves...
Tengo dinero de sobra. He hecho todas las cosas ilegales a vidas y por haber. No te conozco. No sé lo que quieres de mí y de mis amigas, pero deberías dejarnos un poco. Tengo un mal presentimiento con todo esto. Venga, ¿estáis de vacaciones? ¿Estáis piradas? ¡Al suelo, hijo de puta! ¡Al suelo! ¡Mirad qué juguete! Vámonos a Gandía, Sean.
Ja està, d'acord. Aquest tràiler que hem escoltat de la pel·lícula Spring Breakers, de què va? Perdona, és aquell cartell que surten quatre noies que ensenyen més pit que altra cosa? Sí, exactament. És una pel·lícula on les quatre noies passen pràcticament tot el film en biquini i on tenim el guapo de Tom, que en aquest cas és el James Franco.
ja tenim el reclam per anar a veure la pel·lícula. Com tu has dit... Parla per tu. Home, com que parlo per mi? El reclam, quin és? Els dos. Els martell amb quatre pits? Home, tenim. Per aquells que vulguin veure, les noies d'Espollas tenen les quatre i perquè vulguin anar a veure el noi guapo tenen el James Franco. Ah, vale, vale. Clar, n'hi ha per tothom aquí. Bé, en aquest cas, com tu ho has dit, és un drama adolescent en què quatre noies aniran cap al camí de la delinqüència per intentar recaptar diners
per anar-se'n a la gran festa de la primavera, que és spring, es diu així. Aleshores, allà... Perdó, perdó, perdó. T'has fet gran de cop i volta? No, no, no. No dic això, dic que l'argument és per anar a la festa de la primavera anem a robar quatre cosetes. Sí, sí, sí, tal qual. Sí, exactament, però això és el principi de la pel·lícula, eh? L'espiforre... Ja és quan es queden en biquini. Ah, va, exactament. Quants vas esperar fins aquell moment? Re, deu minutets, eh? Ah, val, deu minutets. Per allà arribar ja a l'escena crucial, vull dir...
Aleshores, això, arribaran a aquesta festa, el que passa és que la policia les atindrà pertinença de drogues. Un cop allà el James Franco, que és així el xulo, malote, però amb un cantó amable, les salvarà, les conquistarà i les portarà pel lloc més salvatge que et pots imaginar. Bé, doncs aquesta pel·lícula...
A veure què passa. Que el lloc més salvatge que em pugui imaginar és molt salvatge, eh? Per això, ves a veure, a veure si està a la teva expectativa. No, jo crec que no. Passem a la següent pel·lícula, que també s'estrena... Les actrius... Serà millor, que l'expectativa és segur, Jordi. Les actrius que també són de la saga Hackathon Musical, entre elles la Selena Gomez.
S'han fet grans aquestes noies, no? Sí, es fan grans i ara passen aquest tipus de pel·lícules. Passa molt, no? L'actriu adolescent que ha estat a Rollo Jona Montana o de Walt Disney i després ja arriba l'època de les drogues, parelles i tot plegat. De fet, aquesta del Harry Potter ara també està fent una pel·lícula que s'està agrada aquí en Orres, que també fa de xica supersexi i, bueno, Déu-n'hi-do. Sí, per cert que Emma Watson al final...
que ho dèiem la setmana passada, ha renunciat a participar a la nova pel·lícula de Cinecenta, per tant, sí que és veritat que avança cap a aquest camí. Bé, atenció, pel·lícula Amor i Letres també s'estrena avui. El protagonista de Com ho conocia vostra madre és el director guionista i també protagonista d'aquesta comèdia romàntica de la setmana. Escoltem el tràiler Amor i Letres, Love and Letters. Què coño estás haciendo? No lo sé. Nadie se siente adulto. Ese es el secreto. Nunca he conocido a nadie en quien confiar.
Tengo 35. A mí no me importa. Me importa. Mi consejo es que le pongas una armadura a ese corazón blandengue que tienes. Lo que me gustaba de estar aquí era sentir que todo era posible, que saldría de la universidad y podría suceder cualquier cosa. Luego sales y lo que pasa es la vida. ¿Me estás diciendo que me prepare para fracasar? No, una carrera de letras solucionará tus problemas.
Estic molt emocionada, eh? Amb la comèdia romàntica. Amor i lletres. El protagonista, com tu has dit, és el George Rathnor, que és el de Com o Conocí a Vuestra Madre. L'argument, a mi serà molt fluix. En aquest cas, ell és un treballador, com qualsevol altre, que té un futur insert i decideix tornar
convidat pel sopedar per jubilació del seu professor preferit de la universitat. Allà coneixerà una noia de 17 anys i s'enamoraran. I a partir d'aquí, doncs, començarà una història romàntica complicada perquè, clar, la diferència d'edat és considerable. Per què tots els tràilers de les pel·lícules romàntiques són igual i estan fets igual amb el mateix patró des de fa anys? Per què no et despistis quan vas? El film és car. Llavors, tu, quan sents això, ja dius pel·lícula romàntica. Llavors, d'aquest tipus de pel·lícula, doncs ja ho tens clar. Està bé, està bé. Bé,
Passem a la següent estrena d'avui, Pequeñas Voces. Pequeñas Voces. A mi me gustaba ver cuando mi papaya los maravillosos porque yo siempre sabía. No, espera, abans de que digui res, Jordi, abans de que digui res, ni una burla, eh? No, no, no, no, no. És una cosa molt seriosa. Que no és que burla, només que posem un antecedent dels ullens, però i clar, si no la gent diu què és això, és que és un documental. És un documental, vinga.
A mí me gustaba ver cuando mi papá bañaba a los marranos porque ellos empezaban a brincar y a correr. Uy, mal rollo, ¿eh? ¿Ah?
Jordi, aquest documental, de què va? Perquè jo no m'he parcat de gaire amb el trailer i t'ho dic ara. Bé, com els trailers han de ser? La romàntica, que l'has vist de seguida? Sí, ja ho he vist, tens raó. Clar, perquè jo estava aquí a l'expectativa al final i no va passar res. Home, si ha passat, ha canviat la música, ha sentit un silenci... Bé, en aquest cas és un documental del director Jairo Eduardo Carrillo que ens presenta la història, jo diria, bastant tràgica...
de com és la vida a l'interior de Colòmbia i com a través de la història de deu nens han tingut que emigrar per la por, la violència i les armes cap a la capital. Aleshores, ella ens ho presenta d'una manera molt afable perquè ho fa a través dels dibuixos amb aples que han fet els nens però a poc a poc es va desenvolupar en una història real que sorprèn negativament a tots. De fet, dius que és una pel·lícula, un documental d'animació? Sí, sí, sí, perquè ja et dic que està feta a través dels dibuixos dels propis nens que són els testimonis
de la pel·lícula que són nens d'entre 4 i 10 anys. Bé, doncs ja sabeu, aquestes són les estrenes d'avui. Si voleu anar, quines recomanes? Anna Karenina, Jack el Cazagigantes, Amor y Letras, Pequeñas Voces, Spring Breakers o El Chico del Periódico. Home, jo penso personalment, és una opinió com sempre molt subjectiva, que aquesta setmana la cartella és una mica fluixa. Si jo m'hagués de mullar, potser ho triaria. L'Anna Karenina o potser El Chico del Periódico. No sé la resta. I tu, Eli?
Jo és Primbrekers. Sí, perquè les expectatives són baixes i llavors sempre et pots sorprendre. I tu, Cristina... Amor i letres. Amor i letres, eh? Amor i letres, molt bé. Tant baixes ni n'hires per tothom. Això és el bo de la cartellera. Bé, passem ara a les notícies de Hollywood. Comencem parlant de Colin Trevorrow, que qui és aquest home per la gent que no... Jo sé que sí que és, eh? Però per la gent que no sàpiga. Qui és? Què? Qui és? No, per si t'ho pregunto. No, però si tu saps qui és, qui és? Ah, per si t'ho pregunto.
Bé, per això ressalto el nom d'aquest director, perquè ningú el coneix, és un director novell i independent, que només de moment porta una pel·lícula a les seves esquenes, que va ser Safety Not Guaranty, però bé, no la coneixerà ningú perquè no està dins dels circuits comercials. Pel que s'ha fet famós o pel que serà famós d'aquí pocs dies és perquè Univel Cell Pictures l'ha contractat per fer-se càrrec,
de la quarta entrega de Jurassic Park, un film que rodarà en 3D i que s'estrenarà al juny del 2004 a les sales nord-americanes. Clar, jo em plantejo dos plantes. Un, potser és una mica innecessari, hi ha una quarta part de Jurassic Park, i dos, per tots els amants de les tres primeres, un director com aquest, no ho sé, si estarà a l'altura. Si poden haver-hi diverses de Star Wars, perquè no ha d'haver-hi una altra... No, és que jo no estic a favor que hi hagi diverses de Star Wars.
No, no, però vull dir-te que les majors tiren a explotar tota la pasta i a tirar de les grans... De les que funcionen, de les de tota la vida. El que passa és que, clar, contractar un director novell independent per a un film que en teoria té tant pes... És baratet, no, perquè per ells és baratet i aleshores així risquen poc en aquest sentit. Es gasten pocs quartos amb això...
I aleshores poden directament arriscar més amb els efectes visuals o amb el que sigui. Potser la treuen en vídeo també directament. Aquestes coses també passen. Home, jo no sé si a aquestes altures de la vida jo la sigo per... Potser la proven, fan proves d'aquelles, veuen que el públic no funciona i te la treuen en vídeo. Vull dir que...
En fi, més notícies. Verònica Mars a petició popular. A petició popular què? Sí, no, que està molt bé això. És a dir, que Hollywood s'ho faci mirar i estigui molt atent a aquest tipus de propostes perquè Verònica Mars és una sèrie molt popular de la televisió que fa anys que intenta estrenar la seva pel·lícula com a punt i final a la sèrie. El que passa és que no trobava finançament per tirar-ho endavant.
Aleshores, el director de la sèrie, la protagonista, ahir mateix van treure una campanya de crowdfunding per recaudar dos milions de dòls per poder tirar endavant la pel·lícula. Sí, bueno... No, no, escolta'm, és que ja els tenen, ja han sobrepassat de quantitat. Ja hi ha pel·lícula, ja està confirmat, aquest mateix estiu es comença a rodar. Oh!
Tenim un expert en crowdfunding, el senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Vostè com valora que... Bueno, el crowdfunding, clar, si és expert, evidentment que ho sap, en micromecenatge i tot plegat. Com valora que des d'una web hagin recaudat dos milions... Més, més ja, eh? Més de dos milions de dòlars en pocs dies. I aquí, per exemple, algú que vol fer una obra de teatre i per fer mil euros les passen putes.
parlant clar. Més que puta. Com ho valora? Jo ho valoro força positivament. Crec que és una cosa, una iniciativa que hem pres des de la nostra pàgina web. Què diu? Escolte, escolte, escolte. No volia una connexió internacional? No, no. Ens hem equivocat, ens hem equivocat. Va, passem a més notícies. Warner Bros. prepara un film sobre Lance Armstrong. Sí, molta mandra.
De molta banda, perquè la Major ha contractat a G-Roads per que dirigeixi un projecte centrat en aquest escàndol del dopatge de l'Ams Armstrong. El que passa és que, justament, Paramount Fictions ja està treballant en un projecte sobre la mateixa història, sobre un piòpic de l'Ams Armstrong, que aleshores, home, sobre dos i mai millor dit, de l'Ams Armstrong.
Escolta'm, si d'Anna Karenina se n'han fet 23 i se n'acaba d'estrenar una ara. S'estrenaran les dues a la mateixa hora. Què fas? El Blancanieves. Això també és veritat. Qui farà d'opra? Se sap allà o què? No, encara no se sap. Perdó, perdó. Volia dir... Jo la fitxaré amb ella. Diu que el crowdfunding d'això, aquesta de l'Anstron, la fan els camells. Va...
Vinga, passem a l'altra pel·lícula que també en parlem, que és, calli, que és David o Russell. No, no és la pel·lícula, és el director. David o Russell? David o Russell? No, són dos. Són dos. David o Russell. Repeteix fórmula, no? Sí, és molt curiós David o Russell que va estar nominat als Oscars en aquesta passada edició.
com a millor director per la pel·lícula La dobuena de les coses, ens hem entrat avui que el seu nou projecte ha contractat exactament els dos mateixos protagonistes que ja van optar a un Òscar per aquesta pel·lícula que ell va dirigir, és a dir, la Jennifer Lawrence, que finalment va guanyar, i el Bradley Cooper. Que és un de l'escola, si una cosa funciona, no la toquis. Exactament, a més a més que la pel·lícula ell pretén que s'estreni el desembre de l'any que ve, així que potser repeteix els Òscars.
Perdó, desembre d'aquest any, eh? Ah, va, això et dic no. Una producció ràpida, eh? No encadrava. Atenció, parlem de Walt Disney.
Era per si algú estava dormint-se. Vostè sap com toca la fibra. Disney continua rentabilitzant el seu... La Caribe ja la va estrenar l'any passat. Ja arribarà l'altre. Però què tenim ara? La versió oscura de Peter Pan? No, no tenim cap versió oscura. És tot molt neutre. En aquest cas...
Farà una segona part ja, ja ho han anunciat, d'Oth, Un Mundo de Fantasia, perquè en aquest primer cap de setmana ha recaptat 149 milions de dòlors, cosa que no és cap tonteria, no es val a dir, per tant, des de Disney ja han dit que hi haurà una segona part. Han anunciat, a més a més, que faran un remake de 150 i també que pretenen fer en 3D La Bella i la Bèstia.
Quina part de la bèstia fan en 3D? Tota. Parlant de bèsties, Pedro Almodóvar ha triomfat aquest cap de setmana amb los amantes pasajeros, perquè malgrat la crítica se l'ha carregat, el públic sí que ha respost. I els del pronto l'han deixat bé. I els de la ola, no?
La secció crítica de cinema de l'Ola és una referència per l'espai d'aquest programa. Ha fet molta taquilla, dius. Sí, bé, ha batut el seu rècord en un primer cap de setmana, per tant, tot i la crítica de tots els crítics de cinema, sembla que el públic sí que l'ha recolzat. En aquest cas, en el seu primer cap de setmana, ha recaptat 1,86 milions d'euros i així superant el seu rècord, que va ser el 2006, en Volver, amb 1,75 milions. Bé,
I acabem parlant d'Esteven Spielberg i la saga que ja ha començat de Tintin, perquè es prepara ja a la pròxima entrega. Doncs sí, dos anys després de l'estrena de les aventures de Tintin, El secret de l'unicorn, que també, com que va ser un èxit de taquilla, hi va recaptar 373 milions de dolors arreu del món. Deu-n'hi-do, eh? Sense fer el canvi, eh? Sí, sí, sí. Gràcies, sí.
El director de la cinta, que és Steven Spielberg, ha dit que ell ja no serà el director, si serà el productor executiu, però que ja es prepara per al voltant dels Nadals del 2015, aquesta nova pel·lícula que intentarà fusionar dos...
dels llibrets o dels contes de Tintín. Quins són, no se saben? No se saben, diuen per la xarxa que seran les set boles de cristall i el temple del sol. Ah, home, clar. Era una història. Sí, era una història que primer hi havia set científics que estaven com mig bojos, no? Tintinòlegs, no? Els hi tiràvem una boleta de cristall. Sí, senyor. Els hi donava un...
una cosa narcòtica, els narcotitzava i els... És que... Amb uns dolors. Hi ha molt de suc a la trama, sobretot amb el Capitajadoc i les llames del Perú, que hi ha molts gacs recurrents. Molt xulo, molt xulo. Ara fem un espot que hi ha aquest gac.
Ah, sí? La chama que chama? No, és un d'un cotxe. Ell mateix treu el tema i s'embolica amb un altre tema. No he vist un espot que és d'un cotxe que surt un que diu a partir d'ara només tindreu una mascota i la mascota és una llama.
i la ballama li fot un escopitada és veritat, doncs això és d'erger però com sempre amb la publicitat vostè sabrà millor que ningú copiant sempre copiant la publicitat sempre és plena de llocs comuns i copies Jordi, alguna cosa més sobre el cinema aquesta setmana? perquè aquesta setmana ja està bé molt bé doncs Jordi, moltes gràcies i ara passem a la secció Història del cinema per Jordi
I és que des de la setmana passada amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Vostè, senyor Beto, com que no sabia qui feia la secció, tenia aquí l'impacte. Jo li dic que vigili, perquè potser el que vostè diu d'història jo ho vaig veure d'estrena.
En fi, jo li demanaria, senyor Benito, que sigui respectuós amb la secció i amb la Cristina. Molt respectuós. No, però em pot ajudar, Jordi? Ah, sí? Tu mateixa, jo ho faré per defensar-te. No, no, tu sabràs on et dic. Vaig conèixer el cinema mut. Avui encara no arribarem al cinema mut, perquè a partir de setmana que ve ja començarem amb les primeres pel·lícules i l'inici de Hollywood, però avui repassem una mica els invents i els inventors que hi va haver abans d'arribar al que s'anomena...
Comencem per un dels primers invents, que va ser... Les palometes. No, que va ser la cambra obscura. No vull broma, senyor Benito, ja l'he dic ara. Què és això de la càmera obscura, concretament? Si us en recordeu, la setmana passada vam parlar una miqueta dels tapissos aquests que es feien amb diferents teles i colors que es reflexaven a través de la llum i de les ombres que es podien fer amb les mans. Doncs el següent invent, diguem-ho d'alguna manera, seria la cambra obscura.
Es tracta en principi d'una capsa totalment buida, tancada, que té només un petit forat per on pot entrar la llum i si fiqueu davant qualsevol objecte, un aparell o qualsevol cosa, aquest dibuix o objecte es reflecteix a la banda contrària de la capsa, d'on té el forat. La màgia del cine, no? La curiositat és que es reflecteix de manera reduïda i invertida.
Aquest va ser un dels primers invents que van sorgir, podríem dir, del cinema, que qui vulgui pot entrar a la nostra pàgina de Facebook, Jordi, perquè ho tenim penjat, les passes de com construir-ho. Ah, com construir-ho. Sí, és molt interessant, és un dels invents més fàcils per fer, perquè la resta ja comencen a ser una mica més elaborats i complicats.
Per fer-ho en família també, no? Enseneu una mica als nens, avui en dia deixa l'iPad i el mòbil i porta-te a fer coses artesanes. Sí, sí, sí. Atenció perquè un dels següents invents va ser el panorama. Què és això del panorama? Aquí entrem ja una miqueta en el que seria la fotografia, no? Seria com un tapis gegant que envoltava tota una sala amb dibuixos. Va tenir molt d'èxit, sobretot als Estats Units, perquè ho van fer de manera que tingués moviment. Ah, sí.
Per tant, ara, si continuem una miqueta més endavant, podríem passar a la llanterna màgica. La llanterna màgica. Sí, que seria una combinació entre la cambra obscura i el panorama. Data del segle XVII i és el primer aparell, diguem-ne, que transporta una imatge cap a l'exterior. Bé, el seu nom ja ho indica, no? La llanterna màgica. La llanterna màgica, més o menys, va per qui parles té. Però clar, no anava amb piles. Aquella època no hi havia piles. No, home, només faltaria, Jordi. No, no ho sé.
Seria el mateix que la cambra obscura, es tracta d'una capsa amb un focus de llum a l'interior que permetia projectar imatges fixes. En un primer moment va ser amb una única imatge, però posteriorment van incorporar dues o tres imatges alhora i llavors més endavant sí que van aconseguir que aquestes imatges tinguessin un moviment
i ja podríem començar que serien els primers passos, no?, per el que seria el cinema, tal com el coneixem ara. M'agrada molt un invent que ve a continuació, que es diu el Zotropa. Pel nom o...? Pel nom, pel nom. Perquè no sé què feia, però pel nom ja dius... Igual que la productora del Francis Ford Coppola.
Es deia Sootropo? Sootropo. Doncs segurament la productora venia d'aquest invent. Aquest invent, Cristina, de què anava? Què tractava? Passem de la capsa a un cilindre. Seria un cilindre amb diferents forats on anirien ficades diferents fotografies en moviment.
T'explico, perquè això de les fotografies en moviment suposo que us despista una mica. Sí. Us imagineu una persona corrent, no? Sí. Quan corre una persona, fa diferents moviments. Doncs si fas, diguem-ne, 12 fotografies per segon, captures cadascun dels moviments. Ah, és allò que després... Ah, sí, com el de les fulles. Gràcies.
que hi ha diferents dibuixos, no?, i quan les mous les fulles, veus el moviment, doncs seria una cosa molt semblant, això. Que tot això està a les botigues dels museus, com, per exemple, al Cosmo Caixa, hi ha tot de coses d'aquest estil, eh?, que segurament, si aneu allà i pregunteu per un zootropo, no sabran què és, però si dieu, és allò que, és com...
passes pàgines ràpid i és en moviment. D'aquí podríem passejar si de casa el praxinoscopi, que és el mateix, l'únic que tenia miralls,
Ah! Sustituïen les ranures, no?, per miralls. De manera que aquests miralls reflectien les imatges cap a l'exterior. No confondre amb el calidoscopi, senyor Benito. No, perquè, clar, una cosa és el praxinoscopi i l'altra és el calidoscopi. Quina diferència hi ha entre l'una i l'altra? El calidoscopi vol dir veo formes bonitas. Veig formes maques. És calidosco... Bueno, caliendoscopio. Pi, pi, si que són les 3-14 maneres de veure-ho. Maneres de veure-ho, eh? Ja, ja, ja. No, però vol dir-se, eh?, vol dir-se.
d'això. El calidoscopi és aquell tubet que vostè posa l'ull, va girant, hi ha uns mirallers, hi ha uns trossets de vidre, uns avaloris... Sí, està molt bé, que sempre és algú que s'ha trencat, no? Sí, és alguna cosa. Algú s'ha trencat a dins o per un mal ús. Si de cas arribem ara al màxim exponent del cinema...
Ah, però anaves a dir el maximoscopi No, Jordi És el maximoscopi però un gran Passem al 1896 amb els germans Lumir Hombre, germans Lumir, un aplaudiment Un aplaudiment Perdoni, però s'ha deixat abans el kinematoscopi
El kinematoscopi? No s'inventi ara. Què és el kinematoscopi? És el que va següent d'aquest casitut. Si la Cristina ha decidit no posar-ho, és perquè tan important no era. Anem al tema dels germans Lumière. Vostè, perdoni. Els germans Lumière, com el seu nom, eren germans, i es deien Lumière. I van fer el cinematograf.
Però abans de fer el sinomatògraf, és el que deia el senyor Benito molt correctament, que va aparèixer al kinetoscopi. L'hi donem un punt positiu. Aquí hi ha el senyor Benito. Jo aquí intentem defensar-te i veig que al final no has oblidat res. Qui va fer, per cert, el senyor Benito al kinetoscopi?
Ah, aquí ja ho has agafat, eh? Aquí ja ho tenim, no? Doncs va ser Edison. Edison, va ser Edison. Ja ho acabo de dir. Ha sigut casualitat. Home, ho acabo de dir i diu Edison. Pensava que... Que t'havia vingut. Perdoni una precisió.
Ho dubto. Perquè Edison és la persona que més patents ha fusellat a la història de la humanitat. I què vol dir amb això? Que vull dir que era un mangui, que era un pirata, el tio s'apropiava a tots els invents dels altres.
I ha passat com el gran heroi, eh? Jo sóc més de Tesla, això sí que... Bueno, en fi, va, Cristina, parlem del cinematògraf dels germans Lumière, que va ser l'any 1896, com deies concretament. Què és el que van fer i per què han passat a la història del cinema com els inventors del cinematògraf, és a dir, del projector i del cine?
Acabem un moment, sí, de casar amb el kinetoscopi, Jordi, perquè tal com feia l'apunt el senyor Benito, evidentment Edison va ser qui va patentar descrivint com era aquest model de màquina que utilitzava una llarga tira de pel·lícula que passava d'una bobina a l'altra. I això permetia veure les imatges en moviment. Tot i que no va ser ell qui la va construir, sinó va ser Dixon,
que la va portar a terme el 1991 i va rebre aquest nom. I de fet cadascú ho podia veure de forma individual, no? Exacte, ja que cada persona disposava d'una màquina on et ficaves i podies tu veure únicament tu la pel·lícula que s'acostumava a emetre. I quant costava? En principi eren uns 20 segons de pel·lícula que costaven 5 centaus.
Això van ser els inicis de tot. Les pel·lícules d'avui en dia, que ja per aquí són 3 hores, 20 segons, ja s'ha de ser 10 euros, que és una mica el que costa avui en dia, no? I cal destacar també que es van començar a veure uns petits fragments d'actuacions de pallassos o valls i també alguns espais de diferents indrets del món. Bé, ara sí, arribem al Cinematògraf? Exacte. Germans Lumière, 1896. El Cinematògraf!
Vinga. Explica'ns, que estem ja desitjosos de saber què és el que és i com va anar tot plegat. Bé, cal dir primer de tot que August i Luis Lumière eren, recordem, uns fabricants d'articles fotogràfics que van ser els primers a aconseguir un sistema satisfactori per captar i reproduir imatges en moviment a sobre d'una tira de cel·lulògia. Per tant, crec que tenen gran mèrit, no? I destacar-se de cas que el 1895 va ser quan van presentar el cinematògraf
I la primera exhibició en públic que vam fer en general va ser a París, on la sessió durava uns 30 minuts i es reproduïen unes 12 pel·lícules, més o menys. Que sempre hi ha l'anècdota aquella que hi havia un tren arribant a una estació i la gent va fugir del cinema perquè es pensaven que arribava de veritat. Espantat i tot això, exacte. Però era en Blanquí i Negre. Jo això és una anècdota que no ho he entès mai, perquè si era en Blanquí i Negre ja es veu que no és real, no? Perquè la gent, o sigui...
No havia vist mai imatges en moviment, però sí que sabia que era... Però devia ser frepant, per algú que no ho hi veia mai. Això de cop i volta, algú venint cap a tu, que no existeix, que no és real. Clar, això és veritat. Encara que sigui blanquinegre, no? Igual, sí. Vale, vale, vale.
Cal destacar, si de casca, d'aquesta primera projecció o aquest primer passe que vam fer a París, es van arribar a recaptar a les tres setmanes de començar a emetre-les uns 2.000 francs diaris. La pel·lícula més... Haurien de fer un remei encara ja. Ja tarden, eh? Haurien de fer un remei ara mateix. Evidentment, no?
Va ser tant l'èxit que després va exportar-se cap a Europa i Amèrica i es va arribar per tot arreu. Aquí els temes de la pel·lícula en aquest cas eren de caràcter més argumental, eren processions, carreres de persona corrent, de tot tipus.
Clar, clar, jo volia fer l'apunt que era la pel·lícula que més havia recaptat de les hores de la història del cinema, però perquè era l'única també que hi havia en aquell moment, no? I alguna cosa més ja per acabar el tema del cinema. Li van donar l'Òscar, també. Li van donar l'Òscar? No, encara no hi havia premis encara. No, no, no, no, no confongui a l'Ullent, no hi havia premis encara a aquella època de cinema.
No, no, no, encara no. Els primers arribaran més tard. Arribaran més tard. De totes maneres, cal dir que van ser moltes persones les que van agafar un gran interès, van intentar fer plagis, còpies d'aquests aparells, es van estendre per tot arreu i tot i que no hem parlat avui dels primers fabricants dels rotllos de pel·lícules, no sé si sona qui va ser un dels primers. És una marca que és coneguda, eh, vull dir. Com, què diu, què diu?
Què he dit? Què he dit? No, ja ho he dit. No, no, què he dit? És que vostè és molt xulo. Vostè és molt xulo. No, no, digue el què he dit. Volia ser l'Hisman Kodak. No, no, no. Kodak. Kodak. Molt bé, molt bé. Bravo, bonito. Després va venir l'acte.
Sí, és veritat, és veritat. Ara és un xiste que no entres, vostè. No, no, no. No, ni tinc gana de tant. I fugir film. I fugir film. En fi, Cristina. Aquest Jordi han estat, en principi, els invents més importants de la història del cinema, que més endavant sí que es van anar perfeccionant, evidentment, fins a arribar al que tenim avui. De totes maneres, ja si de cas, de cara a la propera setmana, continuarem explicant com va arribar aquí a Espanya.
i en concret a Barcelona i a Catalunya, perquè també tenim dates i aspectes a destacar. El malinclit fluctuó Gelabert, pioner de la cinematografia catalana.
I podem tenir el senyor Benito per fer els acompanyaments. I també parlarem... També parlarem, si de cas, una miqueta del naixement de Hollywood i de tot el que coneixem ara. Una cosa més propera. Molt bé. Doncs aquest espai que fa que la penya del morro el divendres sigui més cinematogràfica que mai. I més cinèfila. Moltíssimes gràcies, Cristina. Un programa de pel·lícula. A tu, Jordi. Què? Un programa de pel·lícula.
Ho deixem aquí perquè hem de connectar ara amb la xarxa i escoltar el bolletí de les 6 de la tarda i tornem d'aquí uns moments amb més coses. Jordi Roca, moltes gràcies, fins la setmana que ve. Fins demà, vinent. I res, a la segona hora parlarem de poesia amb el Toni Romero que ens presentarà el seu CD, Banda Sonora i Poesia, L'ànima dels Somnis, l'antiagenda del cap de setmana, què no hem de fer amb l'Eli Capdevila i a més a més també l'agenda familiar amb l'Eli Pomar. Tot això d'aquí una estona després de les notícies. Fins ara mateix.
Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. El Consell de Ministres ha aprovat diverses mesures per allargar la vida laboral i per fomentar l'envelliment actiu, és a dir, que les persones d'edat avançada puguin continuar treballant després de jubilar-se. Amb aquestes mesures, el govern espera estalviar-se uns 4.500 milions d'euros, la meitat del que costen actualment les jubilacions anticipades i parcials un cop s'hagi implementat completament el 2027.
Així ho ha explicat la vicepresidenta Soraya Sainz de Santa Maria. Por eso esta reforma tiene tres objetivos fundamentales. Avanzar en la sostenibilidad del sistema de pensiones, impulsar el envejecimiento activo y, por tanto, el mantenimiento en la vida laboral y luchar contra la discriminación por razón de edad en el empleo.
El sindicat ja han posat el crit al cel per aquesta nova reforma de les pensions que consideren una burla al pacte de Toledo. Diuen que es torna a utilitzar la situació coyuntural per fer una retallada injusta, innecessària i excessiva i lamenten que es promogui la falsa idea que els prejubilats són persones insolidàries que abusen del sistema.
La defensa del màxim responsable dels bombers en l'incendi d'Horta de Sant Joan, l'anomenat Delta Zero, ha qualificat de just el sobreseïment de la seva imputació. L'advocat Xavier Melero insisteix que l'actuació de Carles Font va ser heroica. Aquest personat, injustament, perseguida durant molt de temps, ha hagut de suportar una pressió extrema quan el seu comportament durant el dia de l'incendi, jo m'atreveixo a qualificar-lo com teròic i abnegat,
i que finalment hem tingut ocasió que un tribunal de prestigi pugui valorar les evidències i posi les coses al seu lloc.
Melero ha recordat la pressió extrema que s'ha sotmès al seu client des del fatídic atrapament dels bombers Graf de Lleida el juliol de l'any 2009 i ha dit que Font ha rebut la notícia satisfet però impactat. En aquell incendi recordem en morir 5 bombers. El diputat del PSC Daniel Fernández ha deixat aquest migdia totes les responsabilitats polítiques que tenia el Parlament i el partit després que el Tribunal Superior de Justícia l'hagi imputat.
en el cas Mercuri. Fernández, però, manté l'acte de diputat. Tant ell com el primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro, han defensat la presumpció d'innocència. Les informacions que tenim per part dels advocats en aquestes imputacions ens destaquen l'innocència que...
Per altra banda, existeix la presonció d'innocència. Per tant, ens destaquen aquest element d'innocència. Amb les informacions que nosaltres tenim, tot indica que aquestes persones no han fet res irregular. I per tant, nosaltres confiem en això i confiem en la seva innocència. I torno a dir, ser imputat no vol dir ser culpable.
A Fernández se l'investiga per tràfic d'influències, en concret per si va pressionar perquè es contractés una ex al càrrec del govern tripartit per l'Ajuntament de Moncadi-Reixac, sense passar per les oposicions al càrrec. A partir de dilluns vinent, els vehicles amb dos ocupants podran circular pel carrer Busbao de la C58. Fins ara, el mínim d'ocupants era de 3, però a partir de dilluns es flexibilitzen les condicions per així fomentar l'ús d'aquesta via d'entrada a Barcelona.
Aquest no és l'únic canvi que entra en vigor dilluns, ja que el carril serà sempre d'entrada a la ciutat com tal, menys els divendres a la tarda, que també serà de sortida, i no tancarà els migdies, com havíem fet fins ara. Bona tarda, us parla David Amador. En joc el partit d'hoquei herba entre l'Atlètic Terrassa i el Club Deportiu Terrassa.
Corresponent a la catorzena, jornada de Lliga i ha ajornat el seu dia. De moment, al descans, empat a zero. Demà es disputarà el partit entre els dos conjunts, també a cançales en categoria femenina. En futbol, el Paris Saint-Germain serà el rival del Barça als quarts de final de la Lliga de Campions. El partit d'anada es disputarà dimarts 2 d'abril a l'estadi francès al Part dels Prínceps
I la tornada, vuit dies després, dimecres 10, al Camp Nou. Richard Dutruel, exporter dels dos equips, valora els sortets en declaracions a la xarxa de comunicació local. Clarísimo, favorito. Lleva años dominando el fútbol español y el fútbol europeo y por eso es favorito.
La resta d'enfrontaments d'aquests quarts de final de la Lliga de Campions són Màlaga, Borussia Dortmund, Real Madrid, Galatasaray i Bayern de Múnich, Juventus. A l'Espanyol, Javier Aguirre ha donat a conèixer la llista de convocats per al partit de diumenge al Camp del Màlaga. Torna en Baena, Longo i Christian Gómez. Són Baixasimau i Javi López per Ascensió i Tejera i Christian Alfonso per Decisió Tècnica. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5, us parla Andrea Bueno. La banca ètica es sotmetrà aquest vespre a debat al casal de joves. La directora territorial de la zona és del banc sostenible Triodos Bank Isabel Sánchez i impartirà una xerrada al casal sobre la banca ètica i els fonaments per implantar una nova economia.
La intenció és que les persones que hi assisteixin puguin participar d'un debat al voltant d'aquest tema. L'objectiu de la banca ètica és administrar els diners dels seus clients de forma responsable, tant econòmicament, social com mediambiental. És a dir, parteix del principi de la transparència i explica als seus usuaris on i en què inverteixen els seus diners. Isabel Sánchez, doncs, invertirà aquesta xerrada avui sobre banca ètica al Casal de Joves a les 8 del vespre i després serà el torn del debat amb els assistents.
I una altra activitat per aquest vespre. La secció de Cultura de l'Ateneu prepara una passejada per la vida i l'obra de Salvador Espriu. La professora de l'Institut de Sant Just Isabel Pijuan conduirà l'activitat que comptarà també amb la presència d'Andreu Segura, aportant experiències personals viscudes amb el poeta. Aquesta activitat se celebra en motiu de l'any Espriu, que comemora el seu centenari. Pijuan és professora de llengua i literatura catalanes i experta en Espriu. De fet, va fer la seva tesina i tesi doctoral sobre l'escriptor
i és l'autora de l'antologia Salvador Espriu, narrativa, teatre i poesia. Aquesta conferència serà avui a dos quarts de nou a la sala Piquet de Bataneu. I un últim apunt per recordar que el celler de Can Mata farà dimecres un tast de formatges, maridat, amb vi i cervesa. És l'última degustació que el celler fa aquest trimestre al Casal de Joves, però ja han programat altres sessions a partir de l'abril.
Es tastaran uns 7 formatges i s'acompanyaran amb dos o tres vins i una cervesa. Les persones que assisteixin podran provar formatges molt variats amb cervesa i vins de diferents tipus. El tast serà dimecres a les 7 de la tarda al Casal de Joves. Per participar-hi, cal inscripció prèvia perquè l'aforament màxim és de 20 persones. És imprescindible ser major d'edat per assistir-hi. El preu és de 8 euros. Aquest trimestre ja havíem fet un tast de cerveses i un altre de vins i pels propers mesos
Faran un tas de caves i altres escomosos, un tas de foa maridat amb vins i un nou tas de cerveses. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sánchez Notícies edició vespre a partir de les 7. Mentrestant ens podeu seguir al web de la ràdio, radiodesvern.com, i també a les nostres xarxes socials. Que vagi bé. Bona tarda.
Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. A més, us convida el diumenge 17 de març, entre les 11 del matí i les 2 de la tarda, a una activitat gratuïta per a tota la família per descobrir com és l'aigua de l'aixeta que utilitzem a casa. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic.
Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé.
Entre la llaneria verds saludem a la penya del morro. Bon Nadal! I bones pasques, què tal? Bona tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
D'aquí una estona sabrem què és el que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'Heli Capdevila. A més a més també tindrem amb nosaltres el senyor Benito que ens explicarà què és la poesia, perquè avui tenim un convidat il·lustre, Toni Romero, poeta, que acaba de treure un CD titulat Banda sonora i poesia, l'ànima dels somnis. L'escoltarem a un fragment...
I a més a més també el tenim aquí perquè ens expliqui tot plegat ja, escalfant motors de cada dia mundial de la poesia, que és dijous que ve. Però abans de tot això... Ah, i per cert, l'Eric Pomar també. Eric, bona tarda. Bona tarda, ja t'oblidaves. No, no, que no m'oblidava. És que saps què passa? Que hi ha tantes coses i tan continguts que ja perdo la noció del temps i de l'espai i que d'aquí uns moments repassarem la fira de l'Embotit, que, Eric, és l'activitat que ens proposes aquest cap de setmana. Però abans de tot això, Cristina,
Hola Jordi, què tal? Hola. Repassem els trending topics que hi ha hagut les últimes hores a Barcelona, com per exemple, ho tinc per aquí, Ojalá pagarán por.
Sí, es tracta de ficar coses que t'agradaria per les que et paguessin, bàsicament. Et paguessin, eh? Aquests tenim tòpics xorres que surten de Twitter de tant en tant i no s'entén gaire... Que a algú se li acudit i ho fica i la gent s'acostuma... Pagar monetàriament o...? No, se suposa que monetàriament. No crec que ningú... O que et tostin. No, no, home. I què diu la gent, Cristina? Doncs destacar, per exemple, ojalá me pagaran por la cantidad de veces que miro el móvil.
Serien milionaris, eh, jo crec, la majoria de persones. Jo tinc aquest fet instintiu d'agafar el mòbil, mirar, encendre-ho. Cada dos per tres, oi, Jordi? I dius, són les sis i tots, ja, vale. I ja està, no tinc res i continua. Exacte, i continua amb la teva vida. Uns altres diuen, ojalá me pagaran por la cantidad de fotos que tengo de mis ídolos. Ah.
O Ojalá me pagaran por ver el Madrid porque sus partidos avorren. Bé, aquests són alguns exemples d'Ojalá pagaran por i també Felicidades Malú, és trending topic. És evident, no? És el seu aniversari i hi ha hagut un munt de felicitacions des de club de fans, persones individuals i fins i tot famosos, com és el cas de Pastora Soler, que li ha dedicat una cançó especial i l'ha penjat a Twitter. Molt bé, Cristina, moltes gràcies. A tu.
Bé, Eric, ara sí, eh? Bona tarda, Eric. Bona tarda. Repassem la Fira de l'Embotit, que és l'activitat que ens portes de cara aquest cap de setmana. Què és això de la Fira de l'Embotit? Doncs una Fira d'Embotit. Molt bé. De diferents embotits. Gràcies, Eric. Fins la setmana que ve. No, home, no. A veure, on la fan? Comencem per aquí. La fan a Ulot, al carrer del Recinte Farial d'Anaia. Molt bé. Del centre.
Doncs compta amb uns entre uns 90 i 100 expositors de productes alimentaris amb un espai diferenciat per als embotits, formatges, cerveses d'elaboració pròpia, xorissos, humanitzes, tot. A més els embotits d'olot, no? Vull dir... Això el xorisso està de moda, no? Sí, sí, la classe política molt...
Doncs en guany destaca també la participació d'un nou formatge diazàbal del que prové del País Basc, com a convidat i un espai de venda d'olis artesans a Sant Esteve. I com he dit abans, la fira es fa al passeig Blai d'Olot, al carrer on normalment es concentren les fires, i compta amb una variada d'ofertes d'activitats, per exemple tallers de botifarres per fer-les, què més?
Tastos i demostracions de cuina, marxa popular i matança i rostida del porc. O sigui, hi ha matança del porc aquesta setmana? Sí, i desquartitzar-lo també. Molt bé. Ves que t'ha agradat aquest tema, eh? Sí, tant. Una mica agressiu, eh? Però vaja, escolta, cadascú té els seus hobbies. I alguna cosa més, activitat que hem de saber, Eric?
Bueno, doncs això, que es fan tallers, es fan barbacoars, naturalment. També com aprendre a cuinar bé el porc i el xai, a fer-los que et quedin bé. Molt bé, senyor Benito, vostè ja veig que ja està aquí apuntant, prenent nota, eh? Ja anirà ja aquest cap de setmana, eh? Ja s'ha volgut seriós. Val, molt bé. Doncs això es fa, com dèiem, a Olots. Si algú vol més informació, hi ha alguna pàgina web on contactar, Eric?
Doncs sí, per consultar els horaris, activitats i moltes més coses a ullot.cat que es podeu baixar en pdf al programa. Exactament. Ullot.cat. Molt bé. Doncs Eric, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Bona tarda. Adéu. Bé, un quart de set de la tarda. Senyor Benito, prengui nota i escolti atentament això, sisplau. Casafon, la Vall d'Ora, Solsonès.
Feia fred, molt fred. Plovia. Era una pluja tènua i suau, de boscos antics, d'olor de terra mullada. Gent, força gent, i nosaltres tres per primera vegada, desconeguts i amb dos dies per endavant. Una taula llarga, les parets amb la puresa de la pedra, una matinada dòcil
A fora, ben i molt sa. La cuina plena de somriures i de dolces converses al voltant de la llar de foc. Poesia i música. Música i poesia. I somnis. Sempre somnis. Aquella nit va començar el viatge. Els orígens ens van marcar el camí.
I ara l'horitzó ens ofereix el somni, el de tots tres. Som a casa font. El cel, des d'aquí, és més fàcil tocar-lo amb les mans.
Aquest és el primer tema d'un CD molt original que barreja bandes sonores i poesia i, a més a més, tenim l'honor i el goig de tenir el seu autor i poeta que ha escrit les lletres i, a més a més, també és el locutor i el rapsoda, no?, podríem dir, de molts dels seus poemes.
que és Toni Romero, bona tarda. Bona tarda, Toni Romero, que a més, mira, ja arriba ell, i aquí hi ha un clima... Un ambient ja celestial, eh? Toquem el cel amb el pit, com diu ell, gairebé. I a més, li tenim molta estima i molt de carinyo, perquè va estar durant molt de temps venint aquí a la Penya del Morro, a Ràdio d'Esvern,
fent una tertúlia psicodèlica amb vostè mateix, senyor Benito. Intentarem... Ha vist com progressa la gent, menys jo. La gent fa coses i projectes i vostès queda aquí. De totes formes, d'on neix aquesta idea de fer aquest CD de poesia? Perquè, a més, hi ha...
22 o 23, no? I un videoclip, a més a més, al final de poemes musicats, però que estan musicats d'una manera diferent al que estem acostumats, no? Sí, el que volíem era trencar una mica el tòpic de la poesia musicada, de posar un parell o tres d'instruments darrere d'algú recidant, i el que volíem era, quan vam començar a parlar d'aquest projecte amb el Ramon Pujol, que és el que ha fet la composició musical de tot el disc,
era intentar fer petits casaments entre els textos i les peces, la composició musical. I, per tant, el que vam fer és deixar que s'enamoressin. És a dir, deixar que aquests textos trobessin les seves cançons i, a partir d'aquí, intentar elaborar petites escenes d'una banda sonora que, al final, aquestes 23 peces...
acaben convosant. La veritat és que, a més a més, va haver-hi una presentació fa un parell o tres setmanes, en la Gràcia, en la qual vam tenir també la sort de poder-hi assistir, tot molt xulo, ben empaquetadet, no? I, de fet, jo et volia preguntar, no, és veritat, m'agrada molt, no, senyor Benito? Sí, sí, molt, està molt, està molt bé.
Els crepes i tot plegat Toni, com veus la poesia que es fa perquè tu ets poeta Vaja, intentem fer el que puguem però no sé si definir-me com a poeta però sí, si més no ens agrada escriure i en aquest cas escrivim poesia I com veus la poesia en el panorama actual literari català?
Vaja, el panorama literari català fa molt goig, i especialment la poesia, perquè d'uns anys en sa tenim veus molt potents, veus que reclamen la seva presència, som un país amb una tradició poètica espectacular...
Per ser un país tan petit tenim grans espases i grans plomes. Oh, perdó, estàs a Sant Just, que Joan Margarit... Exacte, correcte. Fa 25 anys, Premi Nacional de Poesia pel Ministeri de Cultura, em sembla que va ser el 2010 o 2011. Premi d'honor de les lletres catalanes, també. Sí, senyor, i la biblioteca que hi ha aquí a Can Ginaestà porta el seu nom. Tu veus que hi ha un bon nivell.
Sens dubte, i Joan Margrit és un dels pioners, per dir-ho així, dels que ens han obert molt camí en aquestes noves fornades que venim darrere. De fet, en el llibre CD hi ha un parell o tres de citacions d'en Joan Margrit, perquè és...
És clarament un dels referents de la poesia actual. Per exemple, Els orígens ens marquen el camí? O aquesta no és seva? Diria que no. Aquesta m'agrada molt, diu Els orígens ens marquen el camí, que a més a més està a dins del CD, i l'horitzó ens ofereix el somni. Està parlant d'independència a Catalunya?
Estem parlant de somnis i, per tant, si la independència de Catalunya és un somni, doncs englobem-lo aquí també, sí, sí, sens dubte. De què parlen els poemes que escrius, Toni? Perquè són temes molt diversos, no? Sí, potser perquè la vida també és molt diversa, no? És a dir, parlem de... com a poesia parlem d'amor, però també parlem de mort. Parlem de les coses que ens preocupen i que ens fan riure i que ens il·lusionen.
I parlem de la vida, sobretot de la vida, perquè en el fons és aquest viure quotidià, la pulsió que té el viure quotidià, el que ens fa remoure consciència és el que ens permet experimentar sensacions i emocions que nosaltres intentem plasmar en paraules i que compartim entre tots plegats. Hi ha un tema que a mi m'agrada especialment, que és dins meu,
podem escoltar-lo? Sí, de fet aquest sí que té una citació d'en Joan Margrit que és el dins meu on ara és ella i aquesta sí que és una frase seva preciosa dins meu on ara és ella
Mirar el cel com has fet sempre. Atrevir-te a obrir aquesta vella llibreta tancada des que se'n va anar. Sentir que recuperes la infantesa cada cop que tornes. Notar-los tan a prop quan reneixes com durant aquelles nits assegut al seu costat al sofà. Palpar el silenci que t'ofereix l'ànima dels arbres. Enyorar-la més que mai al vostre llit. Escoltar la nit
I creure-te-la, com vau fer sempre. I tornar a respirar el somni, el vostre, com cada nit. I viure, sempre viure.
Bé, aquest és un fragment de Dins meu, que estem repassant amb el Toni Romero avui sobre aquest CD que heu tret, Banda sonora i poesia, L'ànima dels somnis. Com heu arribat a crear? Perquè, clar, tot això és un procés.
que a més a més em sembla que no sé si des del 2003 que porteu amb això o... Bé, de fet, el 2003 és quan ens coneixem la Clara, jo i el Ramon Pujol, el cafetó de la composició musical,
i a partir d'aquí, bé, suposo que són aquelles persones que hi ha sincronia per una banda i sintonia per l'altra, i bé, allò queda a l'aire que algun dia hem de fer alguna cosa junts i tot plegat. No és fins al 2008 que ens tornem a retrobar, ens havíem anat veient, però vaja, sense parlar del projecte, i llavors el 2008 en parlem una mica seriosament, i és ara fa dos anys, sobretot des de fa dos anys,
que la cosa ens la plantegem ja seriosament i comença a agafar l'embargadura que acaba tenint, perquè havia de ser una cosa relativament petita i han acabat intervenint una vintena de músics. Per tant, aquesta banda sonora ha anat creixent amb aquests dos anys i amb aquestes col·laboracions de músics d'estils musicals molt diferents.
i per tant acaba sent, doncs això, una banda sonora com originàriament volia el músic, el Ramon. I el procés com ha sigut? Perquè no sé si els poemes o els textos ja els tenies escrits, o has anat escrivint a mesura que escoltaves les seves composicions, ha sigut un toma idaca, o com ha anat? Ha sigut una barreja. Bona part dels poemes estaven ja escrit, algunes de les peces musicals també estaven fetes, i llavors amb aquestes el que intentàvem era, doncs això,
aquests petits casaments harmònics que dèiem, intentar casar-los, i d'altres les hem fet expressament. És a dir, tant la Clara com jo escrivíem un text i a partir d'aquí el Ramon el musicava, o a la inversa, ens passava una melodia, una petita peça, o una idea que ell tenia, i a partir d'aquí intentàvem treballar en algun concepte que pogués tenir això, un concepte.
un teixit darrere que ens permetés explicar una història. De fet, m'imagino que això és el que fa, perquè a la nota de premsa es deixa molt clar que no és un CD habitual de poesia musicada, no? Intentàvem defugir una mica d'això. Intentàvem defugir-ho perquè, vaja, la voluntat era intentar aconseguir aquesta banda sonora, perquè volíem transmetre...
que cada poema expliqués una història que permetés conformar un nus i un desenllaç i que tot plegat fos una pel·lícula amb una banda sonora musical de fons. Clar, perquè a l'hora de gravar-ho també s'havia d'anar amb la música...
Com ho vau gravar? Perquè clar, això també és un dubte que ara m'està plantejant. Sí, en directe o... Primer la música i després tu a sobre o els que posàveu la veu a sobre o tot alhora. Com ho vau fer això? Mira, la Clara, els poemes que va recidar la Clara els va gravar, doncs ara deu fer dos anys. Per tant, les seves veus fa molt de temps que estan gravades. Bàsicament perquè havia de ser mare per aquelles èpoques i vam dir, gravem-la ja perquè si passa alguna cosa... Exacte. Llavors el que vam fer és...
Si més no, amb les seves peces, afegir la música. En el teu cas, va ser igual o va ser en directe? En algunes igual i d'altres les vam fer en directe.
I depenia d'alguna cosa? Perquè veig que aquí no hi ha hagut una mena de procés... És que quadra les agendes d'una vintena de músics és molt complicat, i per tant ho anàvem fent a mesura que podíem. És a dir, si aquell cap de setmana el quartet de corda pot, doncs aprofitem per gravar algun en directe amb el quartet de corda i llavors a sobre hi afegim, doncs no ho sé, la bateria o el piano o anem afegint instruments en funció de la disponibilitat que tinguin.
I a partir d'ara, perquè clar, bé, jo tinc aquí a les meves mans que a més us has de felicitar perquè és un CD molt xulo. A més a més, sí, no? A dins hi ha els textos dels diferents poemes. Vull dir que la veritat és que està molt bé. I jo et volia preguntar que, i ara què?
Perquè, clar, m'imagino que ha sigut un procés... Bueno, m'imagino que ha sigut un procés llarg, complicat per arribar aquí, però no sé si teniu pensat fer alguns tipus de bolos o moure-ho i fer espectacles de... Bueno, fer un espectacle de poesia, vaja. L'objectiu és aquest. L'objectiu és aquest. Ara estem fent, com molt bé deies, les festes de presentació. En vam fer una a Lleida, en vam fer una a Gràcia fa poques setmanes, en farem una a Manresa i en farem una a Sant Cugat,
de moment aquestes són les que estan previstes, i a partir d'aquí el segon estadi del projecte és començar amb els músics, tornem una mica al d'abans, amb els músics que puguin i que tinguin disponibilitat, doncs intentar treballar per presentar-ho en format bolo, és a dir, sabem que no podem presentar exactament la globalitat de la sonoritat que té el disc, perquè 20 músics dalt de l'escenari no els podrem portar,
I llavors ho farem en funció de això. De moment estem treballant amb el quartet de corda i el piano i a veure si podem portar per fer bolos a diferents llocs. Depèn del format de l'espai, farem una cosa o una altra.
Bé, jo et presento el senyor Benito, que el senyor Benito ja us coneixeu, senyor Benito. Bona tarda. Bona tarda. El senyor Benito, des que va marxar vostè, senyor Romero, s'ha dedicat... Em sento una mica orfe, eh? No, calli, calli. Ja ets a dir, eh? Ja ets a dir que em sento una mica... Ja em fa cara d'orfe, ja, eh?
S'ha dedicat sobretot a buscar temes, a recercar les coses importants de la vida i buscar una mica matisos, històries de temes importants. Per exemple, el primer dia va venir a explicar la història del paper de vàter, per exemple.
com a través de la prehistòria i al llarg dels temps ha evolucionat aquest invent. I avui, aprofitant la vinentesa que venia vostè, i que aquest dijous, que a més també ho hem fet quadre de tot, perquè aquest dijous és el dia mundial de la poesia, el millor impossible, li vam dir, senyor Benito, investigui sobre la poesia.
què és la poesia, per què serveix la poesia. I avui, que tenim un poeta, de veritat, perquè normalment vostè aquí fa la seva i llarga aquí i ja està. Avui tenim la veu. Avui tenim una persona que podrà dir si tot el que explica vostè és veritat o no. Toni, et sembla... Pots quedar? Sí, sí, perfecte. Home, jo li demanaria que es quedés perquè m'ajudaria una miqueta...
A veure... Aquests buits de coneixement que jo tinc... És que el vaig cohibit avui. Avui sí, avui em sento cohibit. Què passa? L'imposa, cosa que a nosaltres no, Jordi. Clar, vosaltres no. Jo també em sento cohibit. El fet de tenir un poet al costat és una cosa colpidora.
És una cosa que dius, bueno, noi, ja és això. Bé, comencem pel començament. A veure, què és la poesia? Bueno, deixi'm que el feliciti pel seu gran treball que ha fet. I a més, he sentit el CD i li puc dir que són dos rapsodes excel·lents. Cosa que a vegades no es diu, eh? Perquè el creador, el poeta, després quan recita els seus poemes és nefast. És una cosa que dius, posaries a plorar, però no pel poema. Sí, això, Toni, passa molt sovint, no?
Passa de vegades, sí. Fins i tot hi ha poetes que, és a dir, ells mateixos diuen que no volen recitar les seves creacions perquè saben que no, que no ho poden defensar. I això, per exemple, abans parlàvem del Joan Margarit,
El Joan Margrit és un excel·lent poeta i, a més a més, és un excel·lent raspoda. Per tant, vaja, la combinació idònia. Com tu, Toni. Anem al tema. Vostè sempre et despista, senyor Jordi. Què és la poesia?
Senyor Jordi. Senyor Domènec, veu, ja estic jo despistat. Comencem a començar. Les dues preguntes les farem al final, perquè la pregunta crucial en la que jo començo la meva votació és què és la poesia i per què serveix. Per això jo ja he portat un poeta, en aquest cas el senyor Romero, i ens ho explicarà ell.
no voldria confondre-me posant trampes al convidat el que sí que li puc dir que nosaltres ja hem fet una sèrie des del nostre centre d'estudis comandat pel senyor Elmer de Seca he fet una sèrie d'investigacions que era la poesia perquè clar, hi ha moltes coses, se'm parla molt de la poesia al principi la poesia era una cosa oral de tradició oral dels pobles aquell...
Aquell de l'Homer, aquell que va dir-lo de l'Odissea, etcètera, etcètera. Però, un dels nostres experts, el gran investigador Stanislau Pinto Parets, ha descobert que l'home prehistòric ja feia poesia. Ah, sí? I el seu rastre ha quedat en les pintures rupestres. Ah? Sí, senyor.
I això... Clar, és una cosa novedosa, perquè clar, vostè imagina, és un poema fet a les parets, no? Clar, van començar el Tamira i van acabar, jo què sé, uf. Sí, sí, però clar, en aquell moment no hi havia la paraula, perquè clar, és la prehistòria. No, clar, ho feien amb dibuixets. Amb dibuixets, eh. Això s'ho van copiar després els egipcis. Ah, també. Els putes dels egipcis van dir, canja, aquests tios què foten aquí, tu? Pim, pam.
Toni, de moment... Vaja, anem per la direcció correcta. D'acord, d'acord. Estava treballant i va descobrir, va anar fent un seguiment de totes les píndoles rupestres i va descobrir que aquells dibuixets doncs era un tipus de rima enassonant. Ah!
assonant. Els dibuixers de les parets, eh? Aquest Bissón què és? Mira, rima amb l'home aquell de les coves aquelles que hi ha al sud de França, ara no surt del món, ja l'hi diré un dia d'aquests. I amb els de l'abric romaní. L'abric romaní capellades.
que són unes coves també prehistòriques i amb els de Tapuerca ja els sumen i ell ha descobert mirant els dibuixets ha descobert uns certs poemes que eren uns repertoris ja bastant fets els títols, ell ha pogut construir els títols hi havia un que deia Adéu Mamut
Que era una oda que feien tots els que marxaven del fred i se n'anaven i cantaven aquest Adéu Mamut. Vull dir, tota una migració d'un poble de l'est que va venir cap a les plenures. Amb els Íbars, no? De l'est, però... No, no, més a l'est. Ah, més a l'est, encara. Més a l'est, eh? I això també... Però molt més a l'est. Adéu Mamut, que clar, no hem sabut, no ens sabem el títol, però no sabem...
Ara estem treballant sobre això. Les investigacions són molt lentes. Hi ha altres títols que s'han descobert a través de les pítoles rupestres? Aquest concretament ja és d'aquí, de la península ibèrica, i diu Bissonte no fumaràs pas.
Els que tenim una certa edat sabem la broma, els que no, no. Era una marca de tabac, eh? Ara... Però bueno... Com era en la prehistòria? Ja es van avançar, ja? Ja van dir... Aquí hi haurà uns macarenos que faran tabaco que et dirà Bissot. I van fer el dibuixet i tot, eh? Hi havia un que, mira, era el dissenyador gràfic d'aquell tema. Molt bé, molt bé. I després ja... Bueno, hi ha molts, eh? Hi ha molts.
Clar, un altre que és Altamira, Ciutat, Pobilla... Altamira, Ciutat, Pobilla? Sí, eren odes. Ah, val. Oda, Altamira, no? Oda, Altamira. Oda, què tal? I així podien seguir, però el catàleg és extens i jo no vull avorrir. No, no, no.
Molt bé, doncs, escoltis, senyor Larrió. Aquesta i l'història de la poesia ja és prou coneguda per tots. Jo li diria que no cal abandonar una mica. Uvidi, no? Allà vindria Uvidi. Uvidi, Catull, Tiveli, etc. I, permeti'm una cosa, dir... Catull és reconegut com un dels principals poetes de la poesia lírica, m'equivoco? De la al·legia eròtica. Era un dels primers que va...
És un dels primers que es posa ell en el poema. Fins ara els poemes sempre havien estat parlant de tercers, etc. I és el primer que es posa ell en el poema. Això t'ho dirà el senyor Romero. És el primer que parla del jo poeta. I que parlava de sexe, diu, i de mort.
Sí, tenia un gran repertori, una gran creació de poemes. Per això diu, abans d'escriure s'ha de provar una mica. S'ha de provar una mica. Agafa les noies, els nois, perquè en aquella època, com que hi ha tot molt salvatge. O els mamuts. Té un d'aquells poemes que comença, odio et amo, no sé què, no sé quan, tu em dius què és això. És el primer en què s'hi posa. És una bona excusa per lligar aquesta. No mires que haig d'escriure un poema i haig de saber què se sent i ho hem de fer.
Això pel motiv, el senyor Romero, que... Per això no m'ha agradat respondre la pregunta de... Vostè és poeta, no? Però, escolta, és veritat que els poetes lligan molt? Els poetes, de la mateixa manera que n'hi ha alguns que no volen recitar, n'hi ha alguns que no volen lligar. Ja, però sense voler... Home, tu vas a una reunió, eh? I dius, no, jo sóc poeta. Ostres, se queda molt bé. Quiet.
Si ho diu amb aquesta veu, si ho diu amb la veu del senyor Benito, imagina'm-se. Ara vostè va amb una reunió i diu, no, jo porto un programa de ràdio. O diu, no, jo soc actor. Hola, em veig Jordi i soc poeta.
Oh, aquí la gent. Escriu-me alguna cosa, no? Escriu-me un vers, sí. Un sonet, et faré. Un sonet. Estaré la cara com un sonet. Un sonet, però... És que si hi ha alguna cosa més... En tant, toque de rosa i azufeta. No s'animi, no s'animi, no s'animi. És com dir, alguna cosa... Sí, vostè, de la Vega, alguna cosa més sobre tot el tema de poesia i tot plegat? Bueno, jo no sé si ara... No cal.
No cal, no cal, eh? No? Vostè ho ha vist? Sí que ho he vist, no cal. No cal, ho deixem aquí. Bueno, però... Respongui la pregunta. Què és la poesia i per què serveix la poesia? Senyor Romero. Senyor Romero. Seria tan amable de dir què és la poesia. Vaja, jo no m'atreviria a respondre-ho. Em sembla que és més... És a dir, de la mateixa manera que tota explicació del senyor Benito...
en el fons és la capacitat de veure bellesa a tot arreu, no? Vull dir que de vegades és més els ulls amb què et mires les coses que no pas la bellesa de les coses en si, no? És allò de poesia eres tu, no? Que això també és la primera d'això, que és la resposta que heu donat jo, però que a mi no m'ho heu preguntat, no?
Però m'ha agradat molt aquesta definició És el que mira Tot depèn dels ulls amb qui mira I el que per una persona Potser no és bellesa Per una altra sí És la forma de reaccionar davant de les coses I per això tots ens podem identificar Amb els sentiments de la poesia Perquè tots com a humans Experimentem tots aquests estats d'ànim Totes aquestes emocions I per tant ens podem emocionar amb tot això
Fins demà!
Doncs, Toni, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. A vosaltres, un plaer. Ho hem de deixar aquí. Si vols quedar-te, d'aquí una estona, perquè ara passem a publicitat, parlem amb l'Heli Capdevila, que ens farà l'àmpia agenda del que hem de fer. Jo et convido, home, que quedis des d'ara fins al final del programa. Fem una pausa i tornem d'aquí uns moments amb l'Heli Capdevila, el senyor Benito, la Cristina. Bé, treta final ja del programa de Penya de Mordó de Ví. Fins ara.
Ràdio Despert, sintonitzes. Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1.
Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. A més, us convida el diumenge 17 de març, entre les 11 del matí i les 2 de la tarda, a una activitat gratuïta per a tota la família per descobrir com és l'aigua de l'aixeta que utilitzem a casa. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé. Al centre de llaneria verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
6 i 42 de la tarda, tot seguit parlem del que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'Eli Capdevila. Eli, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Eli. Bé, Eli.
Bona tarda! Com ja ens saludem abans, ara ja. Per tota l'emoció. Per això ho hem fet, això. Perquè a mi, com que m'agrada tant, quan us saludeu... Parlem del que no hem de fer cap de setmana a l'antia agenda. A veure, Toni, tu és la primera vegada que escoltes l'espai. No et pensis que aquí anem a saco... No, no és la primera vegada que escolto l'espai. Ah, val, val, val. No, perquè amb aquesta excusa parlem de coses del cap de setmana. No és que anem a saco contra les coses que es fan...
A Catalunya, que quedi clar. Parlarem de Monacàlia? Sí. La Fira de l'Abat? Sí. També parlem de Brunyols, Calderes i Embotits. Aquest és el titular d'avui. Comencem parlant de la Fira de l'Abat. Què és això? Com aquesta setmana ha estat tot el tema aquest de moda, Catalunya no podia ser menys. Ah, del Papa de Roma.
Sí, sí, i aleshores hi ha la fira de l'abat, Monacàlia. Monacàlia? És la primera vegada que m'escolto a la meva vida. No, això ja hi havíem parlat a l'antiagenda algun any d'aquesta fira. És que és la primera vegada... Que escoltes l'antiagenda? És la primera vegada, per això, sí, sí, sí. Monacàlia. Monacàlia, sí, sí. I la qüestió és que, de fet, a veure, és una fira típica, tòpica, com totes, no us espereu que hi hagi per allà
bisbes corrents amunt i avall. Per seguir un nen. No, no, no. És com el Mobile World Congress, però amb sotanes. No, us espereu que és una cosa així. El dia que hi hagi una fira així, ja us avisaré, perquè ha de ser molt espectacular. El nou model d'espritza. Ara, ara. El nou model d'hòstia. Exacte. No, no, no. Les hòsties amb els nous gustos de l'hòstia. Aquí la cosa està en que la gent del monestir, del Mont Sant Benet, han aprofitat
per muntar la seva fira i fer una jornada gastronòmica espectacular. Hombre! Això va bé. Per aquí anem bé, no? Perquè una cosa no, però menjar i veure aquests ho porten bé. Per aquí anem bé. Aleshores, tenim dues activitats que a mi m'agradaria destacar especialment, que és el rebost del monestir, on hi ha tot...
On hi ha tot de dolços estupendres. No, no, no, no, això no, això no, això no. Home, perquè allà a la Riera, que avui no hem parlat de la Riera, per cert? No, no, no, però allà que hi ha el rebost del restaurant de la Riera... Allà sí que hi ha el rebost. Allà sí que hi ha el niqui-niqui-treca-treca. Estava sus avui la Riera. Ah, sí, però per això no n'hem parlat. Era de trenc. I sense la Carme, doncs clar, tampoc no és que... I això què és, el rebost del monestir?
Sí, de fet, és la part de la fira on podem trobar fruites confitades, xocolates i més aviat tot el que és el tema dolços. Ja sabeu que els monestirs s'hi fan molts dolços. I després també hi ha tot un espai que es diu el Refractori del Monestir. El Refractori del Monestir. Refractori. És el menjador. Ah, menjador.
que és l'espai on es dina, una sopa i demés. És a dir, que ja us dic, és una trobada simplement per anar a fer tiberis. A banda de les altres activitats que hi ha, t'ensenyen a fer sabó, fan tot un tall és també d'espelmes i coses d'aquestes, però jo crec que bàsicament el que val la pena aquí del tema monacal...
és l'estómac. I l'obra de teatre... Ja més cap al vispre, ja és la cel·la del bon jug. Bueno, escolti... El ressupor, allà el ressupor. Quan toquen a vispre... El que fa costat a la nit als monestirs no ens interessa. Eli, i a l'escena aquesta teatral...
de quan Sant Benet va passar a prendre de Sant Pons de Tomeres? Sí, fan... Així m'ha vingut al cap ara, eh? Sí, sí, no, no, veig que t'has il·luminat. He relacionat coses. Res, el grup de teatre que simplement fa una dramatització del moment aquest, ja està. Jo ja saps que el tema de l'antiagenda, per mi, el teatre, les coses, estan molt bé, som allustrades i tal.
Però on hi hagi tiberi de monestir, jo aquí a... Com per exemple a la Fira del Brunyol de l'Empordà, a Figueres, a la única comarca de l'Alt Empordà, que serà demà dissabte. Com s'ha de dir en català? Brunyol o Bunyol?
Sí, és de l'Empordà, és Brunyol. Ah, és d'Empordà Brunyol, eh? Sí. Però són una mica diferents. Són aquests que no tenen forat i que, com deia el senyor Benito abans, que estàvem parlant aquí del tema, són vampiros. És a dir, tu te'n menges un i quedes absolutament xuclat des de dintre. Clar, el no tenir forat, allò porta molta caloria. Allò porta, allò, va, a tope. Se'n repartiran mitja tona.
Jo sé que us agraden les xifres. Per persona. Pel valiente que valla. Mitja tona. Són 500 quilos. 500 quilos de bunyols. Entre 500 i 550. No s'han pillat. I a més, una de les activitats més estupendes és que volen fer el World Record Guinness del Brunyol i faran el brunyol més gran del món.
el brunyol més gran del món que pot ser com aquesta taula si fos com mitja taula jo crec que brunyols grans no en deuen haver-hi tants té pinta de capítol del Homer Simpson al final acabes absolutament engolit pel brunyol aquest com deu ser aquest brunyol a més dic una cosa deu ser una activitat que fa temps que deuen fer
I cada any es van superant ells mateixos, perquè són els únicos que fan bronyol al món mundial. Per això dic que potser no fa falta que sigui molt gran perquè sigui el més gran del món. Hi ha concurs de pubilles, que també sé que això us interessa. Sé que això us interessa i hi ha concurs també de pubilles. Bronyol i pubilla... Per què sempre, quan parlem de concursos de pubilles, ens hem de posar així, d'aquesta manera? És una cosa nostrada, catalana, una tradició? No, tampoc no, perquè sempre va pensar en el mateix.
A la reixa de la pubilla. A la reixa que porten. I els punys aquests que porten. Jo m'imagino unes coses. Espartí, per favor. Que tenim un cumpillat. I poeta. I poeta. Per favor. Bé, en fi, un cumpillat de pubillas, eh? Hi ha trobades gegants? No, aquí no.
No, no, i he estat buscant aquesta setmana, i, bueno, tinc una coseta especial, que no és exactament una trobada de gegants, però... Estan despistats, els gegants? No, no, no. Trabucaires? Es trobaran, es trobaran, però més endavant. Més endavant a l'antiagenda. Fem ja tota la llista. Trabucaires, ja haurà?
Hi ha una trobada de trabucaires, de dones trabucaires a l'Hospitalet. Però aquesta no l'he posat a l'antiagenda, Jordi, com ho saps, això? No, no, perquè estàvem fent la llista, ara, per exemple, capgrossos... No, no, però jo em preguntava si... Ella ha preguntat si hi havia gegants a la fira aquesta del Talbunyol, no? Aquell que tenim són pobilles, eh? Ens hem de repartir les... Jo em preguntava si també hi havia, per exemple, trabucaires a la fira del Talbunyol...
El vall de la Molassa, el vall de Gitanes, el vall de Cinta... De fet, jo m'ho guardava pel final perquè hi ha que surt. A la Fira de l'Embotit, d'Olot... Passem a la Fira de l'Embotit. Sí, a la Fira de l'Embotit. Sí, a la Fira de l'Embotit. Sí, hi ha un vall que a mi m'ha cridat molt l'atenció perquè, a més a més, he buscat per internet i no he trobat exactament la llegenda ni d'on ve això. I he pensat, calla... La setmana que ve ha de fitxar aquí... Calla. I és el vall del porc i el xai.
és un gegant amb cap de porc que porta un xai a les esquenes a les espatlles però molt català i aleshores al voltant hi ha uns bailets ballant per tallar la carn aquell no és com seria això però gran, gran com si fos una destrala i quatre o cinc bailets ballant al voltant del porc que porta el xai a les espatlles
Jo relaciono això amb el tema de la matança al porc, però aquí qualsevol teoria és bona. Jo l'hi documento. Ara poso en marxa els meus investigadors. El típic gegant amb cara de porc. Sí, sí, sí. Jo no he vist mai, per això, cap gegant amb cara d'animal. És la primera vegada que ho sento, també. Sí, sí, doncs bueno, ja pots entrar i allà a la web està documentat i sí que hi ha diverses fotografies sobre el tema. Una mica bizarro, no?, també, un gegant. I a més, és més, diria que fins i tot hi ha una composició musical expressament per fer aquest ball. Ah, sí? Perquè això sí que ho he sentit.
Però diguem-ne que la història en si no l'he pogut trobar enlloc. Ni la Wikipèdia, ni la Wikipèdia, ni res. De porc i de gegant, se'm ve de mena. En fi, ja que has comentat el tema aquest d'Olot, que senyor Benito, com diu l'Edita...
La del vicari d'Olot, que té pèls en linot. Ara, ara, ara, ara, va. Parlem de la fira de l'Embotit, que, de fet, es fa dues poblacions. Començarem per la capital de la Garrotxa, que és Olot, i també parlarem de...
De fet, més o menys és la mateixa història, el que passa que a Olot el que han fet és un maridatge amb Lídia Fàbal amb el País Basc i fan folclore vasco. Ja estem una mica cansats d'això. Comença a ser una mica com les Fires Medievals. Comença a ser una mica com les Fires Medievals. Això de maridar i portar els bascos aquí que tallin troncs i això. Tallant en troncs. Això, això, això. Aquí sempre ens queixem de les Fires Medievals.
Sempre ens queixem de les... M'agrada molt la gent que... M'agrada molt perquè aquí sempre ens queixem de les fires medievals, que són un clàssic de la tradició catalana a tot arreu i a totes les poblacions, però què proposaríem com a substitut de fira medieval? En lloc d'una fira medieval, perquè per exemple hi ha algunes poblacions que fan fires modernistes, que ja és una altra cosa, és diferent...
La Fira dels Pirates, no? Que fan, per exemple, molt... El Marésme va... La Festa Ibèrica. La Festa Ibèrica... Del poblat íber. Tots amb ells, no? Tots amb ells. Mira, no seria mal. No seria mal. No seria mal.
La primera fira ibèrica a Sant Just. Ja ho veig, això, eh? La penya del morro. Potser costarà que pugi la gent allà. La fem a la plana. A la plana a Sant Just. A la vall. Bueno, escolti, senyor Manito, alguna cosa... Ai, senyor Manito, Eli, alguna cosa més sobre el tema de la fira del...
de l'embotit, perquè té bona pinta. Sí, té bona pinta, però no deixa de ser el de sempre. Simplement barcelonins i zona colindant. Que us vulgueu anar a vestir d'embotit, ja sabeu que aquest cap de setmana hem d'anar al lot. Sí, sí, sí. Aparcar ben lluny.
Exacte, i anar allà a comprar. I a Bascanó, perquè també ho hem comentat, que és capital de... No és capital, és una població del Gironès, perdó. Deia que també fan una cosa semblant, no? Sí, però a Bascanó em penso que és una miqueta més rural, perquè el que faran és barrejar-ho. Ells han fet una barreja una miqueta més estranya. Han fet una cosa amb tractors d'època, i cotxes d'època, i motos d'època. Però això que té a veure... Bueno, és multisectorial. És una fira...
Ja saps què ho diuen, això és una fira multisectorial. Aquí hi ha poca tradició del camp. Bueno, mira, no ho sé, la qüestió és que agafen... Jo pel tema del tractor antic no toco, però sí que sé que hi ha diverses trobades al llarg de l'any de tractors antics. Això és veritat. Igual que hi ha cotxes antics i gent, vam parlar l'altre dia del Rally Sitges, però suposo que també...
hi ha interès pel tema del tracte antic. Bé, ja acabem parlant del mercat de l'olla i la caldera. Això ja sé que aquí ja... He néixat-lo bo pel final. Atenció, perquè a Caldes de Montbuí, que està al Vallès Oriental, jo sempre vaig recordant la comarca, perquè el últim moment m'han dit que la gent no sap molt de les comarques, tot i que arriben... Ni els pobles, tampoc. Quan arribarà? Les vagaries i tot això? Arribarà algun dia o no? Toni, tu que estàs més... Diria que de moment altres problemes hi ha. Sí, sí.
Però estaria bé, estaria bé recuperar bagueries, perquè en principi era la distribució més genuïna, no? Més genuïna, més autèntica, no? Més pròpia. Sí, més catalana. Bé, doncs quan arribi ja ho veurem. De moment, Caldes de Montbuí, Vallès Oriental, el mercat de l'olla i la caldera d'aquest cap de setmana. El lema és Fem bullir l'olla. Com vulguem dir...
Bueno, està treballat. Sí, sí. Però no, farem, farem. La meva pregunta és on s'ha d'estudiar per ser assessor cultural i d'eslògans de les coses populars?
Fins aquí la queixa? No, no, no És la pregunta Estic meravellat Aquesta capacitat de lligar coses Fem bullir l'olla Com titularia vostè? Quina és l'olla, no pongues-la? Sí, ho hem entès Ho hem pensat, però vostè ho ha de dir Ho ha pensat vostè Jo només dic que si, per exemple Aquesta fira Ibar, que està impulsant ja Per fer-se'n just aquest mes de juliol Quin lema hauria de tenir?
Vostè que és tan llest. No, jo al contrari. Alguna cosa relaciona amb la pell, no? La pell, sí. I l'arriba a la pell. Ai, ai, ai. I li de la llengua. Vostè què proposaria? Pot venir sense depilar. Eli, parlem del mercat de l'olla a la caldera ràpidament, que hem d'anar acabant. Sí, la qüestió és que posen allà una olla enorme on caben 1.600 litres d'aigua...
Aigua termal, hi fan quatre sopes al llarg de tot el cap de setmana, una que és la de cigronets, el dissabte al matí, una que és la sopa d'all, dissabte a la tarda, diumenge al matí fan una escudella estupenda de Castell Tarsol i diumenge a la tarda, per si no heu dinat bé, fan xai cuit amb llenya a la plaça, acompanyat de vidamel, pa d'aigua termal, la romana, a l'espiga d'or.
Aquest cap de setmana, si fem totes les activitats que has procurat, jo crec que acabarem una mica... A fer footing tota la resta de l'escenari, no? Sí, després sí, després sí. Bé, ja anem acabant. Cristina, el millor del programa per tu avui a la penya del morro, què ha sigut? Les propostes del cap de setmana i poder sentir i escoltar B.C.O. Poesia, l'ànima dels somnis. Epa, molt bé. Cristina, amb el tall romero que hem tingut aquí, que per cert, no ho hem dit, això, però d'on s'ha pogut adquirir? De les mestres tiendes, no?
A les millors, ho dic. A la pàgina web. Toni, gràcies per venir. A vosaltres. Què et sembla, després de tants anys i tornar al programa? No en feia tants, eh, tampoc. Ah, no? Vaja, jo vaig deixar de venir. No, no. Feia un parell d'anys, un parell d'anys, perquè vaig deixar de venir, perquè vaig ser pare i ara el Linus té dos anys, per tant, deu fer un parell d'anyets, un parell de temporades.
A veure quan ve el Linus, també. A veure, sí, perquè... Com que li agrada parlar, ja parla. El nivell és... És aquest, és aquest. És certament integrat, sobretot si conversa amb vostè. Pel nivell pot venir. Sí, bueno, en fi, gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del murro d'avui, l'Andrea Bueno a l'actualitat s'enjustenca, el Jordi Roca al cinema, l'Eric Pomar a l'agenda juvenil, senyor Benito, ens veiem el divendres que ve, gràcies per explicar-nos...
Gràcies. Els orígens de la poesia, tot allò que ens ha explicat. I també, Eli, gràcies per l'entia agenda, com cada setmana. Fins divendres que ve. I amb la col·laboració, més que especial, al Twitter i al Facebook, de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Que vagi molt bé. Ho deixem aquí. Tornem dilluns a partir de les 5. I ara, a continuació, a Ràdio d'Esvern, l'informatiu vespre amb l'Andrea Bueno, als Sant Lluís Notícies. Que vagi bé. Adéu-siau. Bona tarda. Gràcies per escoltar-nos.
88.1 Ràdio Tospet 88.1 Lleva que passi
el que te n'ha ensenyat. I mentre tu no canvies el teu món ja ha canviat. Ets tu qui dius
Fins demà! Fins demà!
O caure dins del fang. Pots trencar-te i ferir-te. O pots mirar al voltant. I ets tu.
Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. A més, us convida el diumenge 17 de març, entre les 11 del matí i les 2 de la tarda, a una activitat gratuïta per a tota la família per descobrir com és l'aigua de laixeta que utilitzem a casa.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
La banca ètica a debat a Sant Just. El casal de joves acull aquest vespre a les 8 una conferència amb la directora territorial d'un bac ètic, Triodos Bank, per tal de donar a conèixer la línia de treball d'aquest tipus de banca. Després arrencarà un debat amb els assistents a l'acte. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició vespre d'avui divendres 15 de març. Resumim en titulars altres informacions.