This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
This just might hurt a little Love hurts sometimes when you do it right Don't be afraid of a little bit of pain Pleasure is on the other side Let down your guard just a little I'll keep you saving these arms of mine
I can be all you need If you stay, won't you stay, stay? Saving for my love Saving for a moment to be with me
Fem una luna per mi.
Listen to you try, I'll keep you satisfied If you're scared, won't you say you're safe?
Smooth Jazz Club. Catalunya Informació.
A les 5, bona tarda. Primer de tot, a aquesta hora, cop d'ull a l'estat del trànsit. Oriol Montné, endavant. Tenim tallada la nacional 340 de l'Arbós, el Baix Penedès en sentit sud. Per un accident s'estan fent desviaments per la BEB baixa 2171. En canvi, en sentit nord està reobert. I també tenim mig quilòmetre de retencions per un accident a la TB baixa 2231 a Perefort. El Tarragona és si està donant pas alternatiu.
La notícia del dia, Sandro Rossell, presentarà la dimissió aquesta tarda davant la Junta Directiva Extraordinària del Futbol Club Barcelona. Josep Maria Bartomeu serà, si la Junta hi dona suport, el president interí com a mínim fins a final de temporada.
El 2013 s'ha creat ocupació i ha baixat l'atur a Catalunya. És la primera vegada que això passa des que va començar la crisi. Segons l'enquesta de població activa, l'EPA, ara hi ha 820.000 parats i la taxa d'atur és del 22%. Catalunya és la comunitat autònoma que més ocupació ha creat el 2013.
Exclòs de les converses de pau per Síria a Ginebra, el president iraní Hassan Rouhani aprofita el Fòrum Econòmic de Davos per explicar la seva fórmula. Rouhani defensa la convocatòria d'eleccions lliures i democràtiques sense ingerències exteriors. Almenys un estudiant mort i tres deferits en enfrontaments a la Universitat de l'Axandria, a Egipte. No està a classe les víctimes som fruit d'enfrontaments entre detractors i defensors de l'expresident islamista Mohamed Morsi o entre simpatitzants dels germans musulmans i la policia.
Ensenyament desafia el ministre Berth. El departament demana als editors de llibres de text que no els modifiquin de cara al curs que ve, tot i l'entrada en vigor de l'Alomce. Una dona suïssa ha matat el seu nadó i després ha intentat suïcidar l'hospital de Torrevella, al país València. La dona havia fugit de Suïssa després que li van retirar la custòdia de la seva criatura que tenia una malaltia greu. La Guàrdia Civil investiga com és que la dona que estava sota la seva custòdia ha pogut matar el fill amb un ganivet.
Gas, gas i ossa es fusionen. Les dues empreses gironines fabricants de motos s'han integrat encara que es mantindran les dues marques. El pla conjunt aposta per una nova línia de producció de motos de carretera d'estil vintage.
Critics i historiadors de l'art consultats per aquesta emissora consideren que l'obra de Salvador Dalí és actualment més apreciada que quan va morir avui fa 25 anys. La personalitat excèntrica del pintor eclipsava una obra que triomfa a tot el món, com es va demostrar a les exposicions antològiques a París i Madrid del 2013.
El mestre japonès Kasushi Ono serà el nou director titular de l'OBC a partir de l'any que ve. Ono, un director de prestigi i amb una dilatada carrera, sobretot als teatres d'òpera, rellevarà Pablo González, que haurà estat 5 anys al capdavant de l'orquestra.
Pel que fa al temps, el seren general tret de la cara nord del Pirineu en tindrem alguna nevada feble. Demà a la tarda la nevada reforçarà el Pirineu i arribarà tota la serralada ben demastral, fort a les comarques de Tarragona, Pirineu i nord de la costa Brava. Ara escolta, està viu d'esfer. Si tu n'hi ets, està viu d'esfer. La ràdio de Sant Just. Pura que ho he curcut. Està viu d'esfer.
1, 2, 3, 4, 5, 6,
En directe, amb atendis d'Ajuntaments d'Espern, el 98.1 de l'AFM i a tot el món a través de ràdiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just. I gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Us saluda Jordi Domènech, des de l'estiu classet del vespre. Això és la penya del morro. Gràcies. Gràcies per escoltar-nos. Un dia més. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó. Carme, bona tarda.
Hola, què tal? Bona tarda, Jordi. Bé, veig que torna a sortir la teva imitació quan no estàs al lloc per dir bona tarda. Efectivament, estic a la redacció. Acabem de preparar les notícies d'avui. Bé, doncs aquí, fes d'aquí un moment, Carme Verdois. Fins ara, Jordi.
Avui al programa, a més a més també tindrem el Carles Hernández amb el seu espai meteorològic dels refrancs del mes, com cada mes ens explicarà i ens explicarà coses. També tindrem la Gina Tossas de la Vall d'Avers per explicar-los de què va.
Aquesta revista mensual del mes de gener i les notícies positives de l'Annúria Oriol a la segona hora. Avui comencem una nova secció, la secció del comerç local de Sant Just parlant amb la gent de Cuina Miracle. Cada dijous tindrem un negoci Sant Justem perquè ens expliquin què fan, que els tenim al costat i a vegades no ho sabem, i també la secció de llibres amb l'Arnau Consul. Tot això avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa.
La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Però abans de tot això, com sempre, comencem saludant la Cristina Vargas, que porta el Twitter i el Facebook del programa. Cristina, què tal, com estem? Hola, bona tarda. Avui tenim com a tema més comentat a Twitter Rossell i Sir Rossell. De fet, acabem d'escoltar fa un moment que ja és més probable la seva dimissió i que el vicepresident Josep Maria Bartomeu agafi el relleu com a president del Barça en les pròximes hores. El president del Fútbol Club Barcelona ha convocat aquesta Junta d'Urgència per presentar la seva dimissió.
Sí, ha estat després que aquest matí el president del club Sandro Rosell s'hagi reunit de manera urgent al seu domicili amb el vicepresident econòmic Javier Faus, el vicepresident esportiu Josep Maria Bartomeu, el director general del club Antoni Rosits i el director de comunicació Albert Montagut per estudiar aquesta possible dimissió de Rosell, que s'ha convocat a una reunió extraordinària de la Junta per a les 6 de la tarda a les oficines del club per fer efectiva aquest comunicat. Allà està previst justament que Rosell presenti la seva dimissió com a president
a l'admissió de tràmit de la Carellà pel cas Neymar per part del jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, i també degut a les fortes pressions i amenaçades de morts dirigides cap a ell i la seva família. Què ha passat? L'han amenaçat? Sí, es veu que ha rebut diverses amenaçades des de fa uns quants dies i s'han amenaçat cap a ell i al seu entorn. Per què?
Algú un motiu especial? La porta era evident que les va rebre perquè va fer fora els òltres i els boixos nois i els violents del Camp Nou.
Que no deien que era justament pel tema Neymar? Sí, a Mundo Deportivo he llegit que apuntava precisament que des de Madrid hi havia algunes persones que estaven interessades. Ah, a Madrid? Sí, des de Madrid. Estaven interessades juntament amb alguns aficionats del futbol Club Barcelona a desvetllar aquest cas de Neymar, del suposat fitxatge i tot el merder que hi havia hagut amb això. I que havien fet aquestes amenaces que podrien provindre des d'allà.
No tinc les amenaces. Les amenaces són perquè s'han portat al Neymar en detriment del Madrid. Es parlava també d'una desestabilització en principi del futbol Club Barcelona a partir d'aquest fet i de la possible dimissió que es parlava ja fa uns dies que Rossell estava valorant amb la família, que podia desestabilitzar d'aquesta manera el futbol Club Barcelona. Bé, d'aquesta manera Josep Maria Bartomeu podria fer la presidència del Barça, no?
Sí, seria fins al menys al juny, tot i que la junta directiva actual es planteja que sigui fins al 2016, que seria quan finalitzaria el seu mandat. Bé, què diu la gent a Twitter? Fem un repàs d'algunes piulades. Per exemple, Javier Elío diu si Mundo Deportivo tuiteja que Rossell dimiteix, ja podríem anar desfilant cap a Canaletes, primer títol de la temporada. Un altre comentari. La gent té ganes, eh, Rossell?
L'escàndol directiu és ara la gran amenaça pel Barcelona.
Moltes persones comentaven per Twitter avui i acabem amb un altre comentari que diu que la Wikipedia dona per fet que el mandat de Rossell ja és i ha ajuntat l'enllaç que hem entrat Jordi i si que posa que el fi és el dia 23, és a dia 8. La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esveral.
Bé, comencem el repàs de les notícies de Sant Just com cada tarda. Parlarem de l'enderreriment, de l'enderrer definitiu dels edificis del carrer Creu amb la Teneu. Demà a la tarda també es farà una jornada sobre economia verda a Sant Just d'Esver. Però abans parlem d'un tema que preocupa molt a les autoritats del nostre municipi, la reforma de l'administració local que es debatrà avui a Sant Just d'Esver.
Ja ho hem anat comentant, durant els darrers dies estem una mica bastant preocupats des de l'Ajuntament de Sant Just per aquesta nova llei que els municipis de menys de 20.000 habitants perdran competències. No només d'autoritats perquè, perdona que et tallo Jordi, però que aquest acte que fa avui, aquest debat que ara comentarem, no l'organitza l'Ajuntament, que l'organitzen altres estaments de la societat civil.
I de fet està moderat per la Vall d'Avers, l'única revista mensual de Sant Just, que avui parlarem amb ells, amb la Gina Toses, també aprofitant i ens comentarà aquest número de gener, com va. Doncs en fi, un dels punents que intervindran, com dius Carme, no ve de l'Ajuntament, sinó que és el vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, Fernando Pindado, la qualifica, de fet, a aquesta llei de cop d'estat i assegura que afectarà greument a la ciutadania, encara que de moment no som conscients.
Exacte i és aquesta idea la que defensa aquest concepte i és el que s'explicarà aquesta tarda juntament amb Antonio Olmo que és secretari de la Federació de Serveis Públicos de la Generalitat, Isabel Caire, secretari de la Federació de Serveis de la Ciutadania de Comissions Obreres,
com deies Fernando Pindado i Josep Torrecillas que és tècnic de la comissió d'ocupació i promoció econòmica de la federació de municipis. Segons Fernando Pindado, amb qui hem pogut parlar aquest matí a la ràdio, explica que les reformes tiren endavant amb l'excusa de la sostenibilitat de l'administració però que en intenció principal és un debent diferent. Una llei que traurà competències als ajuntaments d'arreu de l'Estat
i, segons aquest vicepresident de la Comfa, que es podrà proximitar en atenció a les persones i sortirà perdent la ciutadania. Per exemple, amb l'aplicació Sant Just, hem explicat bastantes vegades que, com que Sant Just és un municipi de menys de 20.000 habitants, és un dels que ho tindria pitjor de tot plegat. La llei de l'administració també ha comportat
com anem dient aquests dies, del rebuig de bona part de partits polítics s'enjustenys i també de l'associació de veïns del municipi. I a més, les seccions locals del PSC, iniciativa i Junts per s'enjust, presentaran el ple del mes de gener, és a dir dijous de la setmana que ve, d'aquí una setmana exacta, una moció conjuntada contra aquesta llei. Bé, doncs, estarem atents a veure què és el que passa durant els pròxims dies i les pròximes setmanes, sobretot plegat. És a les quarts de vuit, la de la rodona d'avui. És a la Taneu de S'enjust, no? A la sala Piquet.
Parlem ara de les obres del carrer de la Creu amb la Taneu. Atenció, per aquestes obres les hauríem d'anar parant. S'ha endarrerit l'enderroc definitiu d'aquests edificis, perquè havia d'acabar la primera quinzena de gener, però s'ha aturat per poder retirar uns cables de subministrament elèctriques. Preveu tenir-ho enllestit aquest cap de setmana, però no, Carme?
Sí, exacte, és aquesta que té el calendari perquè aquesta companyia elèctrica finalment ja es treballen des d'ahir. De fet, recordareu que ahir vam parlar que s'havia arrebentat una canonada. La policia, vam trucar i no sabien gaire cosa. No, doncs el regidor d'organisme sí que ho sabia una mica més aquest matí. I ha recordat que aquesta varia... No, varia no. Falla del sistema.
va ser justament per aquests obrers que estaven treballant la retirada d'aquests cables d'assumministrament per part de la companyia elèctrica. Això en principi estarà enllestit el cap de setmana, els edificis si heu passat per allà ho haureu vist, estan pràcticament enderrocats però aquesta necessitat de retirar aquests cables elèctrics ha fet que aquestes obres s'aturessin uns quants dies i això tampoc no vol dir que d'aquí una setmana estigui tot acabat perquè el plàning
Si vols que em senti el regió d'urbanisme, ens explicarà aquest plàning. Es diu Daniel Creu Aturat.
El plànic de les obres. Avui estan treballant i ahir també. Pensem que en dos o tres dies això estarà acabat i una vegada estigui això ben enllestit, el que farem és continuar amb l'enderroc. Acabar d'enderrocar el que no s'ha fet, treure tota aquesta runa i després tancar tota aquesta parcel·la.
amb xapa metàl·lica. 15 dies després del dia que acabin els de la companyia, això pot acabar. M'agrada el concepte de xapa metàl·lica, no? És una primera fase. Aquestes obres formen part del Pla Urbanístic de Remodelació del Barri Centre, que preveu fer un parc o una plaça a l'espai que deixaran els edificis que s'estan enderrocant. Una de les cares que hi ha a prop de l'encrevament del carrer Creu on Bataneu és la de la senyora Costa,
que no formava part d'aquest pla però com que va morir finals d'any, el seu habitatge ha estat inclòs en els nous esbossos d'aquest pla. L'Àrea Metropolitana de Barcelona està elaborant ara un projecte conjunt que presentarà la setmana que ve el regidor d'Urbanisme i l'idea del Consistori és fer un espai obert que tindrà accés directe al pati del riu de la Teneu i al claustre de les escoles. Al principi seria una mica la idea, el que passa és que aquest pla no pot tirar endavant fins que no es tinguin els diners per fer-ho.
i el regidor d'urbanisme assegura que l'Ajuntament ingressarà aquest any una partida destinada a fer aquestes obres, però els treballs no es podran tenir enllestits abans d'acabar aquest any, tot i que sí que començaria en aquest 2014. Un quart de sis de la tarda i acabem amb una última informació de Sant Just, un acte d'agenda, perquè demà a la tarda es farà una jornada sobre economia verda al nostre municipi.
L'organitz de la secció comarcal del PSC i comptarà amb la intervenció d'especialistes de l'àmbit de l'economia i la recerca i empreses que apliquen l'economia verda.
Es titula, de fet, el medi ambient com a motor econòmic i generador de nous projectes emprenedors. Començarà a tres quarts de cinc de la tarda amb una ponència sota el títol de l'Economia Verda, una oportunitat per a l'emprenedoria. A les 6 es presentaran projectes d'investigació a càrrec de grups de recerca de la Universitat Politécnica de Catalunya i es farà una taula rodona.
Al llarg de la tarda intervindran els responsables d'aquests projectes com Jordi Amazoni, Josep Rojas, investigadors i físics, Xavier Flotats, enginyer industrial i Emilio Gil, que és enginyer agronom i director de la catedral 50. També es presentaran diferents iniciatives empresarials i algun dels temes d'aquests projectes d'investigació que es presentaran són l'obtenció d'energia mini eòlica del Delta del Llobregat,
i també, per exemple, l'eficiència de les aplicacions de fitosanitaris a la dinya. Tot plegat des de demà a quarts de cinc de la tarda fins a quarts de vuit a la Sala Isidre Cònsult de Can Genestà.
Fantàstic Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que a partir de les 7 teniu més informació de tot el que passa a Sant Just, si no ara mateix a través de la pàgina web de ràdio.esberm.com. Carme, si hi ha alguna última hora, fes-nos-ho saber que pararem el programa. Molt bé, ho farem. Quant fa que no hi ha últimes hores? Jo crec que des del mes de març del 2009 amb la nevada. Des del mes de març del 2009 amb la nevada que no parem el programa per última hora al Sant Just. No, l'any passat o aquest curs, Cristina, potser tu te'n recordes, jo recordo que tu hi eres, vaig entrar al mig programa. Ah, sí? Què va passar?
No recordo ara. Una cosa que estàvem pendent. Era un important, no? Perquè quan sàpigues alguna cosa entres en qualsevol moment. I vas entrar a la segona hora. I si no m'equivoco hi havia l'Arnau Consul. Era un dijous. Pot ser això? O m'ho estic inventant? No ho sé. Tu crec que t'ho estàs inventant. No, a la segona hora era segur. Ara vull saber què era. A veure si us sona. Segur que hem vingut a aquesta sintonia. És la de Breaking News.
Potser alguna cosa d'ajuntament, no? Alguna decisió... Què passa d'aquest any? A futbol club Sant Just potser jugava. Això no era última hora. Era un resultat... En fi, Carme, gràcies igualment. Potser cadastre. Al cadastre, potser sí. O potser és signatura de firmes, allò que fan, no? Cap al cadastre, vull dir. No ho sabem. En fi, Carme, gràcies. Revisa les teves notes. Que vagi bé. Bona tarda.
Fem una posa per la publicitat aquí uns moments amb el Carles Hernández parlant dels refranys del mes de gener. Ja ho espero ja amb cantaletes jo.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de vuit a nou del vespre, ràdio d'esvern, flussó. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que dia ha plogut, condueix el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiu.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu MOP. InformatiuComarcal.com. Soc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
per la penya del Morro o del Moro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Do-do-do-do, do-do-do-do...
5 i 21 de tarda continuem en directe a la Penya del Morro i atenció perquè la secció que habitualment fem una vegada al mes avui ha coincidit ja cap a final de mes. El 23 de gener amb el Carles Hernández parlem de diferents refranys que el refranyer català extensa en la seva voluntat de fer-nos arribar a la cultura popular, doncs té sobre el temps i els mesos. Carles, vinga a tardar.
Bona tarda. Hola, bona tarda. No vols que t'aplaudeixin? Sí, sí, no. Perquè fins que no et saluden, fins que no parles, la gent no t'aplaudeix. A més, avui és un dia com una mica històric, no? Estàs aquí a l'estudi número 1 de la ràdio en lloc de fer-ho per telèfon.
Va en sèrio la cosa, no? Bueno, a vegades entro i foto el que vull. Un parell de dies vaig entrar aquí també. Que te n'ha augmentat el sou? No, al lloc de Llamurgo pago el viatge. Sí, de la teva redacció està a la quarta planta de la ràdio fins aquí. En fi, va, Carles, que tenim diferents refranys per comentar. Recordem que avui... M'he passat dió. Jo també que m'he fet dió. Que cabró!
Comencem amb el primer refren.
Ah, gener generot. Perdona, generot o generós? Generot, generot. És que és molt antic això, eh? He tingut que mirar bastants cops de paraules així, molt rarotes que no... Que estem parlant del segle XVIII, potser? No ho sé. Bueno, és que aviam, els refranys, i a més els que... No ens encallem, no ens encallem. Ah, gener, és que aquest era així com comença amb un A mac, eh?
Ah, gener generot, que m'has mort a ses ovelles i ses callot. Perdona aquest... No sé què aplaudeix la gent perquè avui dia ja no hi ha ni ovelles ni res. És una estona una mica obsoleta aquest refrany. Esquelles sí que n'hi ha. Esquelles és allò que hi ha a la bateria que és com una campana de vaca que van picant clon clon els que són bataca.
I l'escallot és la campanota que portava al bestiar. El que portava el bestiar. És allò que ponja, que fa plong plong. Què passa? Aquest és maco. Més refranys. Segon. Aigua al gener tot l'any va bé. Està bé? Està bé. Què m'agrada? Bé acabat amb ER, no? El jurat valora que rima. Que rima, que això ja és un gran esforç. I hem de dir que aquest mes de gener anem bé, perquè portem 35 litres per metre quadrat. Normalment el gener
No és massa d'aigua. Jo vaig vinculant amb l'estació. Ah, jo em sé un relacionat amb aquest tema. El gener, aigua i fred. Ja està. Aquests són dels que fan mal perquè dius que el que se la va inventar també, molt refrenyer no era. Normalment el gener és anticiclònic, no ha de ploure i per això el refrany fa referència que si hi ha aigua és un bon any o si hi ha aigua tot l'any va bé.
Aigua de gener omple la bota, la gerra i el graner. Volguem dir fa fred. No? Bueno, és una interpretació com que ets el director del programa. És com els nois del Besteca diuen si a tot encara que la cagui. Perdona, perdona. Aquí la gent pot discapar. Omple la bota. Què és una bota? No fotràs aigua a la bota. El meu hàbit t'escanyaria si fotessis aigua a la bota. La gerra i el graner. L'aigua de gener va molt bé pel sembrà.
De moment jo em quedo amb l'aigua al gener, tot l'aigua bé. Què més? Al gener hi perd el metge i guanya el fosé. El fosé és l'enterramort? Sí. Perquè fa fred, temporada alta... Fa fred, els avis se'ns en van, perquè no aguanten les patacades del mes. És una mica dur, eh? El metge perdi l'enterramort i va amb la cintamètrica, com jo, a l'oest, per fer la caixa mida. M'agrada aquest, també. Què més? Amoretes de gener per Pasqua Moller i per Nadal Volquer. Això vol dir tot el procés, que diu si al gener t'enamores.
I fas allò del... Això és un balancí, no? Sí, un balancí que li falta oli. Sí, però amb un balancí, dues persones amb uns quants quilos, tu pot acabar el balancí fatal. Doncs si és al gener, per Pasqua Moller i per Nadal Bolquer. Per Nadal Bolquer. Això ja és un pim pam pum. Un clàssic, eh? El que passa que poca gent s'enamora al gener, no? Em sembla que són dos mesos que menja amor. Si fa fred no surt de casa.
Si és en una posició. Aquest és de l'apartat patillero. De gener n'hi ha molts de bons i de febrer no gaires. Ai, aquest m'agrada. Ja no teniu sol ni volta. Per això.
No rima. No té un motiu. De gener n'hi ha molts de bons i de pobres no gaire. No està argumentat. En fi, jo aquí trobo carencies. Aquí tenim un altre que és complicat, ens ha fet calcular, perquè diu
El cinquè dia veuràs quin any tindràs. De la lluna del gener, el cinquè dia, veuràs quin any tindràs. El cinquè dia després de lluna plena, que va ser el dia 16, el dia 21, va fer sol, va fer fred, va estar bé, o sigui que et sembla que aquest any serà bo. Aquest el deu haver fet el Rajoy. O els malles també, sembla una mica... Com a profecia mirar els... Els malles van acabar el desembre del 2012 i ja no van fer res més. Va, quin altre tens? Tens molts avui, no? Sí. De les tronades del gener, res de bo en bé.
Ho dic perquè aquest cap de setmana hi ha hagut tronades. Ah, hi ha hagut tronades. Diu fred de febrer pitjor que el gener. Això és veritat. A més diuen que si aquest gener no fa prou fred, el febrer sí que farà molt fred. Hi ha una teòloga de la metrologia que la tenim aquí fora, que és la Carme Verdué, que algun dia li pots preguntar, perquè ella té les seves teories maturògiques. I diu que normalment sí, el febrer i el mar són els pitjors. De tots, són els més traicioners. Quin refany ens proposes, en nou lloc?
Jo li fotria el Dazer. És d'un morro espectacular. Dazer. És un tio que s'ho va currar, va dir que començaria amb el refreny. I diu que el gener és el mes primer. Doncs sí senyor, i té raó. M'agrada, m'agrada. Jo crec que va començar amb aquest, aquest home. També és l'autor del clàssic, el juny, el mes sisè.
Va ser la segona que s'ho va córrer. Va, ja que dius juny, vinga. L'he enganxat per un cantor, per l'altre, pel mig i per l'altre. Jo sé que l'entenc. O sigui que si no, pilles cachola.
L'estiu ja no pillaràs catxo durant l'hivern. Senyora, no estic amb vós. És com si li estiguessis respondent a la senyora. Senyora, on va vostè? Jo crec que era això, que poques parelles ho deixen al llivern. Per què? Perquè ja fa fred dormir sol. Llavors ja aguantes una mica més, no? I les mantes elèctriques aquelles que es cofa als peus.
La dotzena mata el porc en lluna de gener i se't conservarà bé. Aquest tampoc no és allò de dir que s'hagi currat molt perquè fa fred i si mates el porc en aquella època doncs congela ràpid. Neu al gener porta jamecs. Aquesta es pot interpretar...
Clar, tens neu a casa, has de sortir i has de fotre la pala, fa fred, dius, quin rotllo, ara tra la neu i ja la fond... O, o, o, la neu... L'estiu ja la fondrà, eh? Llavors s'agafa i dius... La neu al gener porta jamecs. Sí, però... És el silenci de l'hivern, no saps entre els ocellets i tal, i si tens el veí que no pot sortir de casa i està avorrit i té la veu al costat, dius, bueno, anem a fer feina. Neu al gener porta jamecs. Jo no he entès aquests jamecs. Els altres no, els nens petits no.
Bueno va, et queden dos per acabar. Diu per gener mana la lluna i per juliol mana el sol. Aquest tampoc no era... La lluna de gener és una de les més potents. Això també s'ha d'estudiar. Tenim la lluna d'agost i la lluna de gener són dues llunes que fan molta brillantor. I com que és una lluna molt forta la del gener suposo que aquest refren combina amb el sol que el més potent està justament al mes de juliol.
I l'última refrenyada d'aquesta tarda és ventades de gener maten l'ovella i el pastor també. Això ho vinculem ara que demà vindrà un dia de vent, ja en vam tenir un el dilluns, ja sabeu que el vent combinat amb temperatures baixes donen unes temperatures de sensació molt empipadores, per exemple el dilluns al matí teníem 6 graus però amb el vent eren 3, i demà serà un altre... per això ho he portat, per lligar-ho amb la previsió de demà al matí, perquè farà vent i ens haurem de brigar perquè la sensació serà de molt fred. Aquest cap de setmana plourà?
Dissabte estarà mig núvol i diumenge sol. Bé, arribem ja a la final, a la final del dia d'avui. Jo voto, voto per la de... Aigua del gener tot l'any de bé. A mi m'agrada aquest. Cristina, tu què votes? Estava entre aquesta i també una altra que havia estat molt bé però ara no la veig ni la trobo.
De gener hi ha molts devons, de febrer no gaire. Mira si la teva secció té audiència i seguidors. Ha vingut una persona d'esplugues a seguir-te.
A veure com fa la secció en directe. Quina il·lusió. Jordi Albert, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Escolta, t'ha agradat la secció que ha fet o no? Està molt bé, està molt bé. Tu qui en votes? Vota, també. Vota algú. Jo? Sí, hauries de votar. Més que ara ja que has vingut a les plugues per veure la secció... És curiós i com ho sabia que la faríem, perquè això és un... No, la neu al gener porta jamecs, claríssimament, no? Quina? Neu al gener porta jamecs.
M'agrada, m'agrada també. Jo canvio el meu vot, voto aquesta també. Sí? Sí, sí, sí. Doncs vinga, ens quedem amb els Jamecs de gener. Aneu al gener, porta Jamecs. Molt bé, doncs queda clar, queda clar. En fi, el taxi per tornar a Turelló paga l'empresa. Sí, ara també aneu aquí fora, hi ha un senyoret amb una perruca rossa que t'endrà i et donarà tot el que necessites. Carles, moltes gràcies. A reveure, bon cap de setmana. Que vagi bé.
5 i 32 de la tarda i tot seguit parlem amb la Gina Tossas de la Vall d'Avers que ens explicarà la taula rodona d'avui que faran i que organitzen i també l'edició del mes de gener i febrer, fins ara mateix. Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
Per la Penya del Morro o del Moro. A Ràdio Desvern per potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
I com hem comentat fa un moment, ja tenim la Gina Tossas de la Vall d'Avers, el telèfon, Gina, com estem? Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, un minut del programa, un mes més. Per parlar-nos de la revista que ja fa uns quants dies tots els senyors tencs poden llegir, si la reben a casa seva o si no, en diferents punts de senyors, com aquí a la ràdio, a la biblioteca, o a l'Ajuntament... En fi, són molts els punts de senyors que hi ha a la Vall d'Avers?
Perdona? No t'he sentit Jordi, perdona. Perdona, però què estàs fent?
No, no, és que no t'he entès. Ah, no, et preguntava si que són molts els punts de Sant Just on hi ha la Vall d'Avers que la gent la pot consultar. Tipos a la biblioteca, aquí a la ràdio, no sé el que és el de Joves també. Exacte, després també hi ha les peluqueries que tenen molt d'èxit. Ah, sí? Les peluqueries? Hauríeu de fer una secció de cotilleus del poble.
D'acord, ho passaré a la taula de reacció. En fi, parlem del reportatge que ha fet el Sebas Elias aquest mes per la Vall d'Avers sobre els preus del complex esportiu de la Bona Aigua. Sí, exacte. Jo personalment vull felicitar el Sebas perquè ha fet una tasca de recerca molt important. Ha consultat diversos centres complexos esportius que tenen gimnàs
Quan valen les quotes. I s'ha adonat que és el context més car de la zona.
Aquí s'ajuda a estar a uns... a veure, un momentet, a uns 40. Sí, això entre... no, espera't un momentet, eh, que ho estic mirant perquè no m'havia apuntat. A veure, la quota de l'adult, de l'adult a l'aigua, és el 27% més car que els altres complexos. I això s'obre a 55,85 euros al mes. Dormidor, no?
Sí, exacte. A Sant Joan, per exemple, són 44. A la Plana d'Espluga són 39 amb 95. I a Sant Feliu són 44 amb 10. O sigui que 55 amb 85 és una mica elevat, si ho comparem amb la resta. De fet, és el més elevat de tots, comparat amb aquests centres esportius, que són més o menys públics, també, dels municipis veïns? Sí, sí, tots són públics. I la Bonaigua també ho és, ho hem de recordar, que és una concessió pública.
I després també el Sebas remarca que tot és més car i es podria justificar per unes instal·lacions més bones. Però el Sebas també ha comparat una mica això i ha vist que les instal·lacions són més o menys les mateixes entre tots els complexos.
De fet és un article de dues pàgines, amb el titular Els preus de la bona aigua han entredit i de fet les diferents quotes, quota adult, quota del segon membre familiar, la quota jove, la quota d'horaris reduït o la quota de jubilat, que són els diferents tipus de matrícula que hi ha per accedir a les instal·lacions, són més cares que la resta d'aquests complexos esportius veïns, Sant Joan d'Espia, Esplugues o Sant Feliu.
Sí, exacte. Exacte, totes les quotes, aquestes quotes reduïdes que fan pels matins i tal, tot és més car que la resta. Bé, de fet, n'hi ha una que no, perdona, n'hi ha una que no, que m'estic fixant, que és la quota de jubilat... Sí, la quota de jubilat és més cara a Sant Feliu, que són 29,90. És l'única que és més cara a Sant Feliu, no? Sí. Sí, qualsevol diríem, és que Sant Just tenim un nivell adquisitiu més elevat.
i per això es podria justificar una cota més elevada. Però bueno, clar, això és molt relatiu. Qui va al complex de la Bonaigua? Els que tenen diners, no sé si els que tenen tants diners de Sant Just, potser se'n van més a... A Campmèlic. A dinatsos més luxors, o a Campmèlic, o potser se'n van més cap a Barcelona. No ho sé, això és una altra. Jo donaria peu a potser un altre reportatge, ja.
mirant al públic que va cada complex. Arrel de què ha reportat, hi ha hagut algun tipus de reacció des de l'Ajuntament que us consti? No, de moment no. El que passa que l'estem esperant. O de l'Ajuntament o de la bona aigua. Estem esperant alguna reacció i de moment no ha arribat. I esperem que no arribi. O bé, o sigui, arriba endavant. Vull dir que també en aquest cas potser ha faltat anar a recollir l'opinió de la bona aigua o de l'Ajuntament, que ens expliquessin per què tenien un peu més elevat,
i si algú vol escriure i ens ho expliqui, endavant. De fet, aquesta és una qüestió que preocupa alguns santjustencs, és una cosa que més o menys s'anava comentant. No sé si aquest reportatge del Sebaselies ha sortit d'iniciativa pròpia o hi ha hagut algú que s'hagi acostat a la Vall d'Avers i us hagi recomanat que féssiu aquest reportatge.
No ens ho han demanat expressament a la taula de reacció, però sí que els membres de la taula de reacció hem rebut això comentant-ho entre els coneguts del poble, que ens arribaven les queixes al carrer, per dir-ho d'una manera. Bé, doncs, traslladar també la nostra felicitació als seves. Per cert, canviem de tema, i també un tema que està d'actualitat, perquè justament avui, a dos quarts de vuit, érem parlant fa un moment amb la Carme,
hi ha una taula rodona a l'ateneu de Sant Just sobre la reforma de l'administració local. De fet, la primera detenent d'alcalde, llegeixo directament de la revista, Elginapol, assegura que amb la llei perdrem tot allò en què està treballant la ciutadania actual. Major transparència, major governança local i major elecció directa dels representants polítics.
No sé si Carme ho has donat a la Rai de Ren.
No, està aquí la Carme. És la Cristina. Si vols, fem que entri la Carme. Carme, vols entrar? És que no us veig. Ja m'ho penso. Entra, entra Carme.
Estava tenint alguna informació d'última hora, potser o... Carme, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Mira, avui dient que no entraries per cap informació d'última hora, doncs t'han demanat la Gine Toses de la Vall d'Avers, Gine Toses, Carme Verdo i Carme Verdo Gine Toses. Hola, què tal? Que bonic.
Que us coneixíeu? Això es diu rapidesa, eh? Caffeu cafès? No, cafès no. Podríeu fer algun cafès un dia? Podríem fer un cafè un dia. Així podeu, eh? Les redaccions de la vall de Vers i de la ràdio d'Esvern en comú. Que bonic, em sento com si fos el gèmia una mica. A veure, Gine Tossas, què vols preguntar a la Carme? No, a la Carme li vull preguntar si a la ràdio d'Esvern heu donat la notícia de l'emoció que ha presentat
a l'Ajuntament sobre la llei de la reforma d'administració local. Sí, ho hem comentat abans, ho vam saber ahir a la tarda o alguna cosa així, llavors ara no ens ha lligat una mica amb tota aquesta notícia de la taula rodona d'aquest vespre, ho hem afegit també aquesta informació que això que es debatrà la setmana que ve al ple del dijous. De fet, la ciutadania, hem d'estar preocupats, que ara imagineu que esteu treballant amb aquesta notícia? Més del que ens vencem, segurament. Sí.
Aquest matí, l'un dels ponents d'aquesta tarda, que era aquest vicepresident de la confederació d'associacions de veïns, deia que la gent no en seria conscient fins que un dia vagis a queixar-te o a demanar alguna cosa directament al teu ajuntament de serveis socials, d'educació, d'habitatge, qualsevol cosa, i et diguin això o vés a la diputació o vés a la Generalitat, jo no hi puc fer res i que segurament
Fins que no notis efectes pràctics, potser és una cosa difícil d'entendre, de veure d'una manera com et pot afectar com a persona, però segurament actes com el de bugui poden ajudar a conscienciar una mica o almenys a preparar-se pel que vindrà.
De fet, la reforma de l'administració local, com diem, es debat aquest vespre a dos quarts de vuit a l'Ateneu de Sant Just. Un dels ponents que intervindran és el vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, Fernando Pindado, que qualifica de cop d'estat i assegura que afectarà greument la ciutadania. Bé, això, Gina, ho heu organitzat vosaltres des de la Vall d'Avers?
Sí, aviam, això ha vingut del sindicat. I llavors ens ho han demanat, ens han demanat si nosaltres volíem moderar la taula rodona. Nosaltres estem encantats perquè hem vist més o menys com podria afectar tota aquesta reforma a Sant Just.
i nosaltres creiem que està d'alguna manera en perill d'extinció els senyors que coneixem. Així s'aplica la llei tal com està entesa ara mateix. Es partien competències en àmbits com habitatge, per exemple, no sé si educació, serveis socials... En fi, un munt de competències que gestiona l'Ajuntament de Sant Just i que moltes passarien, per exemple, a la Diputació de Barcelona. Qui moderarà i quins són els ponents que hi haurà en aquesta xerrada?
Doncs mira, el Pere Font, que és un col·laborador de la Vall d'Avers bastant habitual, en Pere Font moderarà la taula rodona i després també tindrem del Secretari d'Administració Local del GT, del Baix Llobregat, l'Antonio Olmo. Després també tenim la Secretària de Coordinació del Sedei Públic de les Comissions Obreres, també del Baix Llobregat, Isabel Caire.
el Fernando Pindado, que ja l'has nombrat tu, i després el Josep Torrecillas, que és el tècnic de la Comissió d'Ocupació i Promoció Econòmica de la Federació de Municipis de Catalunya. Hi haurà representants a l'Ajuntament? No, no hi haurà representants a l'Ajuntament, i això és expressament. Vam pensar que, bé, per una banda, no volíem polititzar gaire la taula Rodona,
llavors no volíem que hi estigués cap membre de cap partit. Perquè es va fer una talerona semblant fa un mes, em sembla que era Sant Feliu o Cornellà, i hi havia membres de partits, i es va polititzar molt el tema, i llavors, bueno, preferíem que fos una cosa més... bueno, de sindicats o de la ciutadania o, bueno, de la federació de municipis, que és una cosa que engloba diferents municipis i no tant representació política. Hi haurà preguntes al final?
Si es crea un debat...
amb membres de l'Ajuntament endavant, cap problema. Bé, doncs estarem atents a aquesta taula rodona sobre aquesta reforma de l'administració local que avui es debatrà a la Teneu a Sant Just a dos quarts de vuit del vespre. Carme, moltes gràcies. De res. Alguna última hora? No, no.
Estem preparant un tema que està molt bé. El dissabte farà 75 anys que van entrar les tropes franquistes. Hem entrevistat el Francesc Riera en una entrevista que s'emet demà perquè dissabte es fa un itinerari recreant el camí que es va fer en aquesta entrada de les tropes franquistes. Un regista molt interessant i estem fent una mica una peça.
perquè sortíem als informatius. Per cert, els informatius de TV3 han canviat. Els de Ràdio Asbert tenen previst canviar alguna cosa? M'han canviat el bulletí. El bulletí l'ha canviat. És Catalunya Informació. És un canvi. Gràcies Carme.
Adéu, bona tarda. Adéu, gràcies Carme. Que vagi molt bé i moltes gràcies. Bona tarda. Sí, perdona. Jordi. Digues, digues. No, no, no. Jo volia dir que vull felicitar també l'Iñaki perquè ha fet una contraportada molt bona fent una alegoria a la decadència en què es veu amenaçat a l'Ajuntament.
És veritat, fa una mica com de por, no? Tinc la contraportada, és així com en blanc i negre, és un dibuix com en còmic, però està la casa de l'Ajuntament, a la passada de Cinverdeguer, totalment abandonada, persianes trencades, hi ha una part de la façana que està caiguda, sembla que hi ha corbs també que estan per voltant. En fi, i surt el títol, 5 anys després de l'aplicació de la reforma de l'administració local.
Mal rotllo, mal rotllo, Gina. Sí, exacte. Que vagi molt bé, moltes gràcies. Vinga, adeu. Adeu, adeu.
Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veu? Sou originals de mena. Tres quarts de sis de la tarda i, a continuació, notícies positives amb la Núria Oriol. A veure si riu la Núria. Hola, Núria, bona tarda.
No falla, perquè són notícies positives. Avui parlem de diferents qüestions, com per exemple que a Calico Junction Mill Ranch, és un rancho que es troba a fora de Hohenwald. Perdona, qui posa Hohenwald? Com s'aprecia això? No ho sé Jordi.
Núria tu sabràs que ens ho pronunces millor eh. És un refugi d'animals eh. Perdoneu. No sé, però s'està pixant eh. Per què rieu? Perdoneu que no estic aquí. Però per què rieu? Escolta, què passa? Que no ho he dit bé?
A veure, a veure un moment. Què està passant? Què està passant aquí? Que no m'he enterrat alguna cosa? A veure...
Mira, perdona, és que com que pronunciaves o del Hogan Wong com si fos tan raro, he pensat amb el Cup of Coffee. Amb què? Amb el Cup of Coffee. Amb la botella. Estàs comparant el meu anglès amb el Dan a botella? No, no, no.
Perdona, Núria, em sembla que és una de les pitjors coses que m'han dit en directe, ja no a la Media Primera, en els últims anys a la ràdio. Que mal de viure. Jordi Albert, tan malament m'ho he pronunciat tu que estàs aquí.
No, que va, si m'ha dit perfecte. Però no ha estat la pronunciació, ha estat el to. No, ha estat el to. El to, Hohenwald. Perdona, Hohenwald, a Tennessee. Estats Units. Però Jordi, Jordi, que no ha estat la pronunciació de debò.
És que a mi m'agrada, jo he de confessar, jo tinc una debilitat, a mi m'agrada quan hi ha un nom anglès dir-lo bé, i m'agrada recrear-m'hi en cada síl·laba i en cada lletra. I si és Hawthorn Wall, doncs jo crec que s'ha de dir, perquè si no la colònia de tenesinians que viuen a Sant Just es poden queixar.
No fa la secció ja, la Núria no pot. Torno a dir-ho. M'enfado perquè té mala llet. El titular té mala llet.
Perquè no em pots posar aquí un titular més normal, no? Sí, que és raó. Clar, doncs digues. No, doncs mira, hi ha un rancho que es troba als afores d'una població de Tennessee. Exacte, és un rancho i d'exacte ja està. No, el duscalico Junction Mill Ranch, que és un rancho que es troba als afores de Hohenwald, a Tennessee, diu que és un refugi d'animals, no? I des del 2010 funciona com a fundació. Venga, va. Eh, Núria?
Ah, la Toma engega. Venga, venga, aquí ho tens. Venga va, nena, nena, deixa de divertir-se de jugar. Explica. Per què l'ha seleccionada, com a notícia positiva? Perquè proporciona ajudes a joves que estan en risc d'exclusió. És a dir, que a través del contacte amb la natura i els animals pot ajudar els joves amb aquest perfil, a víctimes d'abusos també, a persones que són excombatents.
i les persones que també necessiten poder-se reintegrar a la societat, perquè han estat marginades, i d'aquesta manera aquí poden adquirir nous hàbits, poden tornar-se a sentir útils i valorades. Però el que crida molt l'atenció és que un dels puntals d'aquest refugi és la relació que es crea entre les persones que venen
i els animals, en especial els cavalls. Ja sé que aquí hi ha experiències iguals en cavalls, però ha estat bonic, en aquest cas, poder donar una visió també com de l'altra part del món, com dient, fem aquí moltes coses boniques, precioses, de treball amb animals,
i per ajudar les persones. I bé, m'ha semblat bonic relacionar-ho una mica com dient que en molts llocs del món hi ha iniciatives semblants i que els animals seran una capacitat de sanar-nos a nosaltres mateixos, d'ajudar-nos, que ultrapassa el que sovint pensem que pot ser
Doncs una teràpia més convencional o això. I en aquest cas sobretot els cavalls. No, no, és que hi ha una teràpia que no sé com es diu però que funciona molt bé amb els cavalls justament perquè tenen unes emocions, ara no em surt la paraula, però que són molt empàtics. I funciona molt. Estàs amb el cavall.
es respon molt als estímuls i ajuda molt. No sé com es diu aquest tipus de teràpia que t'ajuda. Jo havia llegit teràpia quina però no crec que sigui ben... potser té un altre nom fins i tot Jordi. Potser sí. Potser.
Ho hauré de buscar? Jo conec gent que ho ha fet i m'explica que són experiències increïbles. D'anar un dia, en aquest cas, aquí a Catalunya, al Ripollès o on sigui, i a més tens una persona que està amb tu i que et comuniques amb el cavall i que sents unes coses, una gran experiència.
I per cert vaig sentir que a Sant Just hi havia una dona que volia obrir una hípica en aquest cas però de teràpia i quina, justament fa uns anys que finalment crec que no s'ha arribat a fer però mira, no sabem si mai d'aquí un temps es pot arribar a tenir justament aquest Sant Just. Aquest tipus de teràpia. Seria fantàstic. En aquest cas un ranxo que es troba als afores de Hohenwald. Bé, canviem de tema i parlem ara d'una altra qüestió.
Perquè l'escola pública Gabriel Castellà d'Igualada serà la primera de Catalunya a implantar el model educatiu de les Forest Schools. Sí, escoles del bosc anglès. De què es tracten aquestes escoles? Mira, són escoles que volen també fer créixer en els alumnes l'amor per la natura i divideixen generalment les gissons a dintre l'aula amb les gissons enmig de la natura però que són espais
que estan a l'entorn de les escoles, és a dir, no és que se'n vagin sovint d'excursió per estar en contacte amb la natura, sinó que la mateixa escola ja té tot un entorn propici, natural, amb arbres, sobretot amb arbres, boscos, per això es diuen les escoles del bosc, i aleshores combinen l'ensenyament a l'aire lliure amb les gissons a l'aula. I què pretenen aconseller amb això?
Doncs amb aquest model pretenen aconseguir primer que nanos, i no tant nanos, quan ja creixen, doncs prenguin molta consciència del planeta on viuen, de tots els éssers que el componen, és a dir, doncs tant del món vegetal, animal, mineral... Aleshores els desperten també molt els sentits, la curiositat, viuen molt la consciència dels cicles de les estacions,
i això ho van relacionar amb totes les matèries que donen igual que les altres escoles, perquè després es puguin examinar i accedir a les universitats si és el que volen, o accedir a una formació professional si és el que desitgen. Però posant l'accent en aquesta consciència de formar part del planeta, de tenir-ne cura i de...
i de viure d'una manera més harmònic amb ell. Ja sabeu que la Núria cada setmana ens explica aquestes notícies positives però tu ets coach. Tu ets coach. Si algú necessita aconseguir els seus objectius, la Núria pot ajudar. Us podem posar en contacte i avui potser no tenim temps de parlar d'una altra notícia que havies preparat però a mi sí que m'agradaria parlar de com fer front
A les 3. Diuen que aquest dilluns era el dia més trist de l'any. La gent comença a veure que els propòsits que s'ha fet el dia 1 de gener no els està complint la tercera o la quarta setmana del mes. La gent s'estressa una mica.
Sí. Igual que m'ha donat l'atac de riure pel to, no per la pronúncia, també et dic molt bé, Jordi, a la tercera setmana, perquè, mira, calen tres setmanes mínims per començar a implantar hàbits nous a la vida. Llavors, si no ho han fet, a les tres setmanes ve el vaixó. Llavors, sempre és aconsellable implementar un o dos hàbits, voler, vaja, introduir un o dos hàbits a la vida de canvis.
No 34, com sovint un agafa l'energia i l'empenta de l'eufòria del 38 a l'1, i de sobte, eh? No dic tothom, però... I de sobte els seus propòsits són 15 o 20. I això és impossible. És a dir, val la pena 1 o 2, i aleshores introduir el canvi efectiu per aconseguir-ho. Què passa a fer frenar l'estrega? Us he proposat, com deies abans,
Començar-ne a parlar perquè pot ser un tema que es pogués allargar una mica, en el sentit de complementar-ho. Però l'estrès té més a veure com percebem les coses amb les coses en si que ens passen. A veure, no estic parlant ara d'un manual d'autoajuda, estic parlant de la definició de l'home. Les coses que ens passen són importants, però el que és el màxim indicador de l'estrès és com les percebem.
Per tant és important canviar aquesta manera de veure o treure l'estrès, pel que dius, per poder començar, si no ho hem fet abans, a implementar aquests hàbits que volíem canviar. Exacte, per exemple, un no s'ha començat a dur a terme perquè eren molts. Llavors, la seva percepció és, puc amb tot, no, i això és natural, o sigui que no passa res, però trien una o dues. Els més assequibles són els que tu tens a les teves mans
amb facilitat per introduir. Si de debò és anar a practicar esport, que és el tòpic, però que és també molt necessari, perquè fer exercici ens desestressa, també. Allí veurem endorfines, serotonina, ens desestressa. Si és fer esport, doncs quins passos has de donar? Que et fa molta mandra, segur, perquè, a més a més, aquests dies fa fred. Però has de poder-ho introduir. I si, de moment, dius que realment anar al...
o al centre esportiu, o al centre esportiu, o... Doncs dos, tres cops a la setmana, em sembla impossible, vés-hi un i després introdueix dos dies a la setmana en què torna, baixis una parada abans del metro o de l'autobús, que sona tòpic, però és que tot va sumant sobretot a persones que no han fet esport. Les persones que ja l'han fet,
També poden trobar-se que diuen, home, jo ja n'he fet molt, torno a començar i torno a començar al nivell que vaig deixar. Et desanimes, perquè perdem. Fixa't, això està demostrat, perquè ho hem valorat en els esportistes del rendiment. En tres setmanes perden la formació física top, aconseguida màxima. O sigui, la comences a perdre si no entrenes. Llavors, has fet esport abans i has arribat a molts bons nivells. Dóna't el temps per tornar a començar
És natural que s'incrementi.
Sigues com amable amb tu i pacient amb tu. Jo conec una persona que ara ha volgut començar a córrer i el primer dia volia fer deu quilòmetres. No aguantaràs i et cansaràs ràpid. Comença a poc a poc. En fi, Núria, ho hem de deixar aquí una setmana més. Moltíssimes gràcies. Ens retrobem dijous que ve amb més notícies positives. Si tens més notícies sobre Hohenwald, porta-la, sisplau. Sí, sí, ho faré, Jordi.
Gràcies, Núria. Gràcies a tu per tot, que era una broma, tot plegat. Ja ho sé, ja ho sé. Perquè després de tantes notícies així... més d'alt. D'acord, gràcies. Núria, bona tarda. Bona tarda a tots. Adéu, adéu.
En punt, sola 6.
De seguida repassem l'actualitat de Catalunya Informació abans, situació del tràndit endavant. Kilòmetre i mig de cues a la peseta Barberà del Vallès en sentit sud, molt carregada la C58 a Montcaderacac també en sentit sud, i lentitud a la ronda litoral a l'altura de Canturis en sentit Trimitat ha quedat normalitzada i ha finalment la circulació a dos sentits a la Nacional 340 a l'Harbós.
I de la traïtat sens dubte la notícia arriba d'entrada del món esportiu. Ara a les 6 hi ha una junta extraordinària convocada al Futbol Club Barcelona perquè Sandra Rossell anuncia els seus companys a Junta que dimiteix. Rossell no vol ser un president imputat amb la Fer Neymar. Qualsevol compareixença, evidentment, la matrem en directe a l'antena de Catalunya Informació.
L'abat de Montserrat Josep Maria Soler afilma que l'Església catalana explica directament al Vaticà com es viu el procés sobiranista perquè la Santa Seu no tingui només la versió de Madrid. Soler està convençut que en cas d'independència el Vaticà reconeixerà els catalans i no els abadonarà. Ensenyament desafiat al ministre Albert, el departament demana als editors de llibres de text que no els modifiquin de cara al curs que ve tot i l'entrada en vigor de l'Alonso.
El 2013 s'ha creat ocupació i s'ha baixat en l'atur a Catalunya. És la primera vegada que això ha passat des que va començar la crisi. Segons la creça de població activa a l'EPA, ara hi ha 820.000 parats i la taxa d'atur és del 22%. Catalunya és la comunitat autònoma que més ocupació ha creat l'any 2013. El PIB de l'últim trimestre del 2013 consolida la sortida de la recessió de l'economia espanyola amb un creixement del 0,3%. L'any passat, però, es va tancar globalment amb un descens de l'1,2% segons al banc d'Espanya.
Exclòs de les converses de pau per Síria i Ginebra, el president iranyà Hassan Rouhani aprofita el Fòrum Econòmica de Vots per explicar la seva fórmula. Rouhani defensa la convocatòria d'eleccions lliures i democràtiques sense ingerències exteriors.
I el Parlament d'Ukraine ha debatrat la contribuïtat del govern la setmana que ve, ho ha suggerit el cap de l'estat, Víctor Janukovic, abans de reunir-se amb els líders de l'oposició per trobar una sortida a la crisi. Al carrer, manifestants i policies respecten una treva en els enfrontaments que han fet 5 morts, 300 ferits i 75 detinguts des de diumenge.
El mestre japonès Kasuji Ono serà el nou director titular de l'OBC a partir del setembre de l'any que ve. Ono vol dur l'orquestra per tot el món per projectar-la internacionalment.
On un director de prestigi i amb una direta de carrera la rellevarà Pablo González, que haurà estat 5 anys al capdavant de l'orquestra. A banda d'aquesta junta extraordinària que ha de començar ara al Camp Nou, també avui, a partir de les 9 de la nit, anada de quarts de final de la Copa entre l'Atleti de Madrid i l'Atleti Club de Vilau, i amb basquet a tres quarts de nou, el Barça rep l'única Hamalegà a la quarta jornada del Top 16 de l'Euron Lliga.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, ara passen 4 minuts de les 6. La reforma de l'administració local es debatre avui al vespre a Sant Just. La Vall d'Avers, sindicats comarquals i el comitè conjunt dels treballadors de l'Ajuntament de Sant Just han organitzat una taula rodona per determinar com afectarà la llei als ciutadans i ciutadanes i el dia a dia de la gestió del municipi. I és que la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local afecta sobretot els municipis que tenen menys de 20.000 habitants com el de Sant Just.
La taula redona comptarà amb la intervenció d'Antonio Olmos, secretari de la Federació de Serveis Públicos de l'UJB, Isabel Caire, secretari de la Federació Comarcal de Serveis de la Ciutadania de les Comissions Obreres, Fernando Pindado, vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya i Josep Torrecillas, tècnic de la Comissió d'Occupació i Promoció Econòmica de la Federació de Municipis.
Aquesta llei, com dèiem, treurà competències darrere de l'Estat, delegant molts dels seus serveis a òrgans supramunicipals com les diputacions o als Consells Comarquals. La llei també ha comportat el rebuig de molt bona part de polítics s'enjustencs i de l'associació de veïns de la municipi, i les seccions locals del PSC Iniciativa Junts per Sant Just presentaran al ple del mes de gener una moció conjunta contra aquesta norma. A part de bat, trau tot plegat, hi ha una taula rodona que es farà avui a les 2.8 del vespre a la sala Piquet de Teneu, que és oberta a tothom.
Se n'arrereix l'enderroc definitiu dels edificis del carrer de la Creu en Bataneu. Els treballs havien d'acabar durant la primera quinzena de gener però s'han hagut d'aturar a l'espera de solucionar la retirada d'uns cables de subministrament elèctric per part de la companyia. Es preveu tenir-ho enllestit aquest cap de setmana. Els edificis estaven pràcticament enderrocats però la necessitat de retirar els cables elèctrics que s'han trobat ha fet que les obres s'aturin uns dies. A tota manera la companyia ja està treballant sobre el terreny
i en dos o tres dies s'acabaran aquests treballs. Es preveu doncs que d'aquí dues setmanes, a partir del moment en què acabin els operaris de la companyia elèctrica, estiguin del tot enderrocats aquests edificis del carrer de la Creu, unes obres que formen part del Pla Urbanístic de Ramo de la Ci del Barri Centre, que preveu fer un parc a una plaça a l'espai que deixaran els edificis que s'estan enderrocant, un pla que no es pot tirar endavant fins que no es tinguin els diners per fer-ho, tot i així el Regidro d'Urbanisme assegura que l'Ajuntament
ingressarà aquest any una partida destinada a fer aquestes obres. De tota manera, el regidor d'Urbanisme ha explicat que no es podran enllestir abans d'acabar l'any, tot i que sí que s'iniciaran abans d'acabar aquest 2014.
I acabem amb aquest bulleti explicant-vos que el centre d'estudis Sant Justencs recordarà aquest dissabte la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just. Aquest dissabte, 25 de gener, farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer des de la plaça dels estudis vells fins a Sant Pere Martí.
Francesc Riera del Centre d'Estudis guiarà les persones que hi assisteixin i explicarà com es va fer el replegament de les tropes republicanes i com va ser l'entrada de les primeres unitats franquistes al municipi el 25 de gener de 1939. El punt de trobada serà a les 5 de la tarda a la plaça dels Estudis Vells. I de moment això és tot. Més informació a l'EH7 dels Senyors Notícies d'Edició Vespre.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
Cristina, d'aquí una estona, amb l'Arnau Cònsol, que ens explicarà la seva secció de llibres, algunes recomanacions a la setmana. A més a més, també destacarem algunes ofertes de feina, que han tancat el tinter de la primera hora, i parlarem avui en la primera secció que fem sobre comerç local de Sant Lluc amb el Joan Targarona, de la cuina Miracle. Però abans de tot això, com sempre, repassem el trending tòpic de la segona hora.
Avui també ha sigut el més comentat a Twitter en aquesta xarxa social, EPA, perquè segons les dades l'EPA Catalunya tanca el 2013 amb 64.700 parats menys i Espanya amb 69.000 aturats menys.
el 2013 amb una taxa d'atur del 22,26%, un punt menys que el 2012 i un total de 820.400 desocupats, segons apunta aquesta població activa que ha fet pública avui l'Institut Nacional d'Estatística. Una xifra que suposa que a finals de l'any passat l'economia catalana va registrar 64.700 aturats menys que l'últim trimestre 2012 sent així la comunitat autònoma on més ha baixat l'atur durant l'últim any en xifres absolutes i encapçalant la llista de comunitats on més ha crescut l'ocupació amb 53.700 llocs de treball.
d'aquesta manera s'observa una tendència cap a una reducció de l'atur que també es confirma el conjunt de l'Estat amb 69.000 desocupats menys respecte a l'any anterior. Amb aquesta disminució, el nombre total d'aturats a tot l'Estat és de 5.896.300 persones i la taxa d'ocupació se situa en el 26,03%, una dècima més que el 2012, ja que la població activa s'ha reduït en 267.900 persones.
Bé, què diu la gent a Twitter? Per exemple, Juan Miguel Garrido. 65.000 treballs destruïts entre setembre i desembre del 2013. L'atur baixa per caiguda de població activa. Que no ens enganyin. Un altre comentari és el Ivan Kaliajev, que diu EPA. Atur, 26%. Atur juvenil, 55%. Aturats llarga durada, 2,95 milions. Famílies amb tots els seus membres. A l'atur, 1,8 milions. Espanya va bé amb el hasta.
I el xou de Maruenda que diu a Twitter el número 3 del PP borratxo un dijous pel matí. Floriano diu que les dades de l'EPA són millors. En fi, l'EPA que és l'enquesta de població activa. Molt bé, sis i tretja de la tarda, gràcies Cristina. I passem ara a saber coses del comerç local.
Avui al programa iniciem una nova secció on cada dijous parlarem del comerç del nostre municipi parlarem amb alguna botiga del poble que ens expliqui què fan, què venen i com els va el negoci. I avui de fet comencem parlant amb la gent de Cuina Miracle que es dediquen a fer menjar, preparat, catering, etc. situat a l'Avinguda Indústria número 1 al costat de la plaça del Ninot al barri sud, al costat del Walden de Sant Just. Joan Targarona, bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda Joan, gràcies per atendre'ns. A veure, què és el que feu exactament a la cuina Miracle per a la gent que no es conegui? Doncs mira, bàsicament ja ho has desumit bastant bé, hem fet menjar per emportar, però també al migdia la gent pot venir a dinar i també fem altres activitats, com ara estem fent uns cursos de cuina que són molt interessants, que a més a més els organitza l'Ajuntament
i la veritat és que estan tenint molt èxit. De fet, em sembla que són uns cursos de cuina, no em vull equivocar, es fan al Casal o el feu directament aquí? Els fem directament allà perquè també hem pensat fer alguna xerrada, que potser sí que fem al centre cívic, però quan fem els cursos de cuina sí que els fem a Cuina Miracle. D'on va sortir la idea de fer aquesta botiga de menjar preparat?
Bueno, clar, la història és una mica llarga. De fet, el meu aviat va obrir un supermercat aquí, a Sant just d'Esberna, el 1950, que va ser un dels primers supermercats entesos com a tal a Catalunya, diguéssim. Perquè abans hi havia petites botigues on podies trobar que viures i una mica de tot, però com a supermercat, va ser cap als anys 50 on comencen a aparèixer
al petit supermercat a diferents barris. I aleshores a Sant Just el nou havia de començar un supermercat. Per tant, no pateixis, anava a dir que seguiu una mica la tradició familiar, no? Exacte. Aleshores, a partir d'aquí, bueno, clar, la cosa sempre s'ha anat envoltant. Hem anat evolucionant i, a més a més, pel supermercat, que era el Jost i el Noltiet,
doncs bueno, nosaltres sempre ens hem encarregat de la carnisseria i arrel d'això, doncs va sorgir el fet de dir, va, doncs mira, doncs avui, va, doncs cuinem canelons i fem uns canelons per vendre. Bueno, i mira, va anar bé i ens vam anar embolicant. De fet... Per altra banda, doncs, digue'm, digue'm. No, no, no, preguntar és... No, per altra banda, simplement, clar, a veure, jo de fet gestiono l'empresa familiar i al final m'he bolcat amb això, tot i que la meva formació no té res, no té massa a veure amb
Jo he estudiat ingenieria i he fet un màster en gestió de restauració, però ja estic intentant gestionar l'empresa, que allà és difícil. Però anem endavant i la veritat és que estem molt contents com estan anant les coses. A més, ara fa uns mesos hem fet una ampliació del local. Vull dir que s'ha venit més gent, els clients que ja teníem,
Estan més contents perquè se senten més còmodes i tot plegat. De fet ara tenim dues zones més o menys diferenciades, separades dins el local, la zona de menjar per emportar i el menjador, no? Sí, exacte. Ara tenim una zona bastant àmplia de menjador. Potser abans de fer aquesta empressa potser ho podem entendre com una botiga rostisseria on més que dinar pots emportar-te el menjar,
i ara gairebé es pot entendre al revés. O sigui, ara un restaurant on a més a més també et pots emportar a menjar. I quins són els plats típics que es poden trobar en una persona quan hi va allà a tastar alguna cosa? Que és cuina mediterrània o...? Bueno, la veritat és que fem molts tipus de plats. Estem oberts bastant a la demanda del client. Treballem molt que si ens ve un client i vol un plat molt específic, doncs li fem, això no hi ha problema.
És veritat que hi ha alguns plats com el fricandó, macarrons,
per dir alguns macarrons, la veritat és que en venem molts. Els macarrons són els que triomfen més. Sí, bueno. A veure, canelons també, pollastre d'arbre... és que fem molts plats, però... també ens agrada molt, per exemple, fer cuines d'altres països. O sigui, fem, per exemple, un arròs molt típic de l'Índia, que és arròs biryani, fem pollastre al curry també, fem plats molt típics de Grècia, per exemple, com amanida grega o... Tema preus... I sushi?
Si ens l'encarreguen, sí, sí, també en fem. Tem a preus com el portem? Com va? Teniu menú? Hi ha diferents preus pels plats per emportar? Vale, mira, que és una molt bona pregunta, perquè... Gràcies. Sempre estem explicant els preus, perquè ara us explicaré una cosa. Nosaltres sempre venem a pes. No venem mai per pressió. Venem a pes perquè considerem que és el més just per nosaltres i pel client. És a dir,
Jo no poso mai res al plat que el client no em vagi a pagar o que el client no ho vulgui. O sigui, per tant, intentem defugir una mica del preu per ració. Sí que hi ha coses que tenen un preu fixe. Sempre, quan et dic que això sempre és per emportar. Quan és per dinar allà, nosaltres fem tres opcions de menú en aquest moment. Tenim una opció de 9,90, una opció de 12,50 i una opció de 17. En funció del que hem cuinat aquell dia,
hi ha plats que entren en una opció i en un altre. La gent quan ve i es volen portar un menú, també se'l poden portar, però aleshores li descontem un euro d'aquests preus. En comptes de ser 9.90 serien 8.90, en comptes de ser 8.50 serien 9.50, en comptes de ser 16 serien 16. Pel fet de no menjar-lo a l'establiment, no suposo. Sí, exacte. Aquests restaurants donen menys feina. El quilo de macarrons com va? Veig que és el plat que funciona més.
Bueno, mira, el quilo de macarrons nosaltres el veiem a 15 euros el quilo. També t'haig de dir que són uns macarrons que tenen bastanta carn i que estan bastant bé. Clar, potser sí que hi ha llocs que el pots trobar més deconamble, o sigui, per exemple, no sé... Tampoc no vull dir altres establiments,
Ser d'establiments, per exemple, que pots comprar uns macarrons, i potser els venen a 10 euros l'hòstia, per dir alguna cosa. Però no sé, potser són macarrons amb una miqueta de tomàquet i una miqueta d'adonjina, per dir alguna cosa. Vull dir que sí que els pots vendre més econòmics, però després també la qualitat que donis també ha de ser inferior. Estem parlant amb el Joan Dargarona de la cuina Miracle del barricut de Sant Just. Per cert, teniu més clients que consumeixen el local o més clients que s'emporten el menjar a casa?
Mira, durant la setmana tenim més clients que mengin al local i al cap de setmana és més clients que s'emporten a menjar. En una mitjana, durant la setmana, quin és el nombre de clients que poden arribar a passar pel vostre restaurant, diguem-ne? En una setmana? Sí. Mira, nosaltres ara actualment estem fent una mitjana entre 50 i 60 persones diàries.
que venen a dinar. És a dir, que hi ha dies que tenim 90 persones, hi ha dies que tenim 40, però bueno, ronda per aquí, una 60 persones, potser 50 persones. I tots els clients i clientes tenen el mateix perfil, més o menys, o no? Perquè clar, quan escoltem menjar per emportar, bé, jo ja ho associo directament, per exemple, a gent soltera o gent que no té temps per cuinar. En fi, quin perfil tenen?
Mira, de fet, nosaltres tenim tots els perfils de gent i és el nostre objectiu, també. Nosaltres no busquem ni clients que tinguin ni més diners ni menys, ni tampoc, saps, o que siguin, no ho sé, o que treballin amb un tipus de feina o una altra, està molt verd a tothom.
No sé si hi ha clients que no tenen cap de setmana.
en compres molt més grosses, però ja no són clients que en compren cada cap de setmana, potser en venen un cop al mes, per exemple. En aquest afany, Joan, de saber una mica més del comerç més proper aquí a Sant Just, avui amb vosaltres al Cuna Miracle, els hem investigat una mica, amb el tema Google, els hem posat. Per cert, la pàgina web avui no es funcionava com a mínim.
La pàgina web està en construcció.
plats que ens faltaven i estem fent una mica de reestructuració de la web. I en relació amb la pagina web, que justament nosaltres avui no l'hem pogut veure, es poden fer comandes a través de la web? Per molt que no hi hagi un servei de repartiment a domicili, però es pot fer una comanda i anar a buscar-la al local o no hi ha aquesta possibilitat? Mira, a través de la web en principi això no ho...
No ho fem ni de moment tenim previst fer-ho. Suposo que si fan el dinar, mentrestant truques, esperes a casa i ja surts després. Si tinguen 15 minuts o una cosa així, pots anar i anar-lo a buscar. De totes maneres sí que apareix el llistat d'aliments i plats que oferim.
Tenim previst ficar un llistat de mantesos productes, empreses... Quan ens tinguem la web acabada, la gent no podrà consultar. Però és bona pregunta, la que tu fas. Mira, si algú vol encarregar alguna cosa, o, per exemple, de vegades també fem algun tàtering, hi ha molta gent que em truca i em demana que els faci un pressupost, del que els hi pot costar i tot això. Però sempre, la veritat és que ens agrada molt voler parlar amb la gent directament.
El que volem és poder parlar cada cara amb la persona que necessiti alguna cosa, sobretot perquè tenim una varietat tan gran de menjar que ens agrada una mica parlar amb la persona i dir-li què t'agradaria, carn, peix,
Si ho fas així a través de la web o... Es perd el contacte directe amb el client. És una miqueta més complicat. Ens agrada saber si sou 15 persones. De les 15, quants sou adults, quants nens hi ha, de quines edats... És per saber també, per poder-nos ajustar i dir que aquestes persones menjaran més o menjaran menys.
o potser també millor això o això altre, no? No, no, clar, per fer un servei una mica més acurat també hi ha la necessitat de la gent. Per cert que a Google ja saps que la gent pot valorar els llocs web, pot pogre comentaris i sobre cuina miracle Joan Mayo, que per cert ha posat 5 estrelles, vol dir que li agradava molt, perquè són 5 de 5, diu, tot està molt bo i a bon preu. L'únic que trobo a faltar és més plats de règim i cuina sense tant d'oli.
Doncs... Això ho va posar fa uns mesos, eh? Vull dir que no, tampoc és d'ara. Però vaja, veus el comentari que apareix quan busques cuina miracle. Doncs mira, jo, per exemple, ara li podria contestar a aquesta persona, no? Sí, el Joan Mayó. Mira, jo t'explico. Per exemple, nosaltres, amb el tema de oli, treballem amb molt poc oli. Penseu que nosaltres, per exemple, no tenim ni fregidora a cuina miracle. Quan hem de fregir una cosa, agafem una paella i posem una mica d'oli i la fregim.
Això per una banda. Per l'altra banda, jo ara, bé, fa... durant l'any passat i l'anterior vaig estar fent un curs de nutrició dietètica naturista i oriental. Això vol dir que he après moltes coses de menjars ecològics, biològics, digue'ls-hi, sants, etcètera,
que estem introduint en mica en mica cuina. Mira, per exemple, ara portem ja unes quantes setmanes que un dia a la setmana fem quinoa, per exemple. Quinoa? Què era això? La quinoa és un cereal que és mig llegum, mig cereal.
I, de fet, es tracta... es pot cuinar com si fos l'arròs. Com si fos un arròs. Aleshores, nosaltres, generalment, fem d'aquinoa amb verdures. És un aliment que és... la veritat és que té moltes propietats, té moltes vitamines i moltes característiques que són molt interessants per a les persones. És un aliment que ella es cultivava fa més de 3.000 anys, sobretot va aparèixer a Sudamèrica, i es cultivava a altituds superiors de 1.500 metres,
I la veritat és que ara la gent sembla que l'està descobrint
i nosaltres l'estem introduint a Cuina Miracle. L'estem introduint amb mica en mica i de veritat és que la Gemika ve que vol menjar alguna cosa una mica diferent de la mola. Joan, t'agraïm molt que ens hagis atès. Moltíssimes gràcies. Endavant amb la Cuina Miracle. Ja passarem algun dia, segon dia que tenim temps per dinar o el que sigui, ens fem un tàper i venim aquí a la ràdio i ens mengem els macarrons.
Joan, moltes gràcies. Que vagi bé. Bona tarda.
Camí cap a dos quarts de set de la tarda, dos minuts i arribem i continuem amb una cosa que ens havia quedat una mica al tinter a la primera hora, perquè normalment amb la Núria Oriola les notícies positives sempre repassem algunes ofertes de feina, avui no hem tingut temps, però abans que entri l'Arnau i per parlar de llibres, doncs ho fem ara. Cristina, comencem, si et sembla, per una oferta de feina, justament aquí a Sant Just d'Esbern, amb els nous plans d'ocupació del municipi, que s'ha obert la presentació de candidatures per als plans d'ocupació repartits en diferents àrees.
Sí, en concret són quatre places per a gent forestal, una plaça de gent amb bones pràctiques de la tinença i cura d'animals a companyia i de carrer, i una plaça de gent energètic. La durada en principi d'aquests plans serà previsiblement de 9 mesos i els interessats només s'han d'adreçar a l'oficina d'ocupació i innovació de Sant Just, que és sota de Can Ginestar i al costat de la ràdio.
Bé, a Barcelona també hi ha altres ofertes de feina, com per exemple es busca models de perruqueria per a Barcelona. Es necessiten models per a una gala especial de llançament de noves tendències de tall i color. Home, jo podria anar-hi, per exemple. Sí, amb una perruca. Clar, clar. Doncs pren nota, eh, Jordi. Perquè et demanen noies que estiguin predisposades a fer-se canvis de tall i colors intensos. Noies, llavors no puc anar-hi.
Amb una perruca sí. En aquest cas els canvis serien per últimes tendències en passarela de perruqueria. Demanen bona imatge i una alça mínima de 168 i una talla una 34, tant resist per encaixar amb el vestuari especial de la gala. Però una talla molt petita.
No? 34, 36? Dic jo, no? Com ho sembla a mi? A veure, no ho consulto. Home, per l'alçada potser sí. Es perden talles de penya al morro. Queda, no ho consulto. Com valores aquesta talla? 34, 36? Per encaixar amb el vestuari especial de la gala.
L'alçada va en relació de l'alçada. Jo no faig l'1,60 i porto una 34 normalment. I no faig l'1,60. Una noia que fa quasi l'1,70 d'alçada...
Primeta, Pirana... On són els teus volum xata? Primeta, primeta... Com a cap de talles de la Pena Morro, gràcies. A més ofertes de feina, Cristina.
Abans acabem de tallar aquesta sida de cas. El càsting serà el dissabte dia 25 de gener a dos quarts de cinc. L'esdeveniment tindrà lloc el dilluns 27 de gener de vuit a dos quarts de dues. I el diumenge 26 de gener realitzarà la preparació dels cabells que durarà unes dues hores.
La remuneració és de 90 euros per model i totes les persones o noies en aquest cas que estiguin interessades poden trucar al 93 342 62 65 en horari d'oficina demanant per Marta o si no en qualsevol horari al 6 7 3 10 11 19. Escolta, podries anar tu Cristina, no dius que tens una talla... Jo no faig l'alçada Jordi.
Bé, continuem amb més ofertes de feina, en aquest cas un fuster, per exemple, a Barcelona, concretament una fusteria situada al barri d'Orda que necessita un fuster amb experiència formal i amb ganes de treballar. Sí, i en aquest cas el correu per adreçar el vostre currículum seria
I acabem ja amb una última oferta, si et sembla, d'hotels, que es busca un responsable de captació hotelera a Barcelona. Es necessita un estudiant de turisme per fer les pràctiques al departament de captació hotelera. Sí, serien unes pràctiques remunerades amb horari de matí o tarda i la possibilitat de contractació al final d'aquesta edat d'estudiant.
Per això em demano a una persona que tingui un bon nivell d'anglès, ja que es tindrà en contacte directe amb hotels del Regne Unit. En aquest cas, el correu electrònic és hello.ballauarts.com
Gràcies, Cristina. Nosaltres hem de fer una pausa per la publicitat, però abans, Arnau Cònsul, de la secció de llibres, de l'escola d'escriptura de l'Atenció de Sant Just, col·laboradors de les revistes Sàpions, per exemple. Bona tarda. Avui de què parlarem, el programa?
Avui voldria recomanar la millor lectura que podria fer-se demà. La millor lectura que es pot fer demà? El Mundo Deportivo. Després de 3 anys de recolzar, donant suport i dient tots els grans adjectius que podrien dir-se de Sandro Rosell, què dirà demà el Mundo Deportivo?
Bé, no ho sabem. Ho sabrem demà. Com està el tema? Després de la pausa, em pensava que... Ah, després de la pausa, ho volies veure. He d'anar per posar-hi emoció. Escolta, què estan fent a la mateixa hora de la premsa? Estan reunits? Enjunta extraordinària. No se suposava que començava a la tarda. Jo diria que ja han sortit... Alguns twitters han començat a fer circular per la xarxa que, efectivament... Efectivament...
Sandro Dímiteis. En parlarem d'aquí uns moments, també, a la Penya del Morro. Coneixerem en directe amb algun canal que ho faci. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i un mort, i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi, no ho va ser. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern. Sintonitzes Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just. L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Doncs, efectivament, aquí estem. I, atenció, perquè sembla que tenim una última hora, o com a mínim a la pàgina web de l'Sport3, així ho manifesten. Diu que Josep Maria Bartomeu agafarà el relleu de Sandro Rossell com a president del Barça.
Tenim fumat amb l'Augurana. Apunten fins a quan? Serà fins al juny quan es podrien convocar eleccions o serà fins al 2016 quan s'acaba el mandat de la junta directiva? No ho sabem. Diu que l'actual vicepresident es votaria el mandat de la junta fins al 2016. És el que volia la directiva. També es podrien convocar eleccions a final de temporada. Està obert.
La majoria d'integrants de l'actual òrgan directiu del club no tindrien previst presentar-se a aquesta nova convocatòria electoral. El desencadenant d'aquest terratremo del Barça està del fet que el jutge Pablo Ruz va admetre, a tràmit, la querella presentada pel soci Jordi Casas contra el finsarà president del club arran del fitxatge de Neymar. Per tant, ja està confirmat que Sandro Rossell ja no és president del Barça. Tot va bé des d'aquell moment. El Madrid de bàsquet està perdent de 15 punts
El primer partit de temporada porta un 0 en derrotes, és impensable de qualsevol equip, és per felicitar-lo si no fos que és al Madrid. Però des que el Sandro no hi és... Hi havia moltes ganes de que arribés aquesta notícia. Ara a tothom no li agradava el Sandro.
És contra el Sandro. Jo crec que l'avantguàrdia l'hauria de seguir defensant. Ho ha fet sempre. Doncs ara, escolta, tu, apaixugar, que se'n diu. L'Arús també el defensava molt, em sembla. Què diu, aquí? Hi ha un vídeo al costat de la notícia. Aquesta és la seu de l'empresa que el pare de Neymar té al Brasil. Allà va pactar amb el FC Barcelona el cobrament de 40 milions d'euros pel fitxatge del seu fill.
Aquests 40 milions, al marge dels 17 que el Barça va acordar amb el Santos pels trespàs, són l'objecte de la querella admesa a tràmit pel jutge de l'Audiència Nacional. Pablo Ruz ha trobat indicis de simulació contractual i vol investigar si hi ha hagut apropiació indeguda en la modalitat de distracció. El jutge ha demanat tots els contractes, però de moment no ha fet cas a la petició de Sandro Rossell.
perquè així, davant d'ell, puc trencar aquesta clausula de confidencialitat i explicar-li sense cap problema i que es demostri que és tot legal, tot perfecte. El fitxatge de Neymar està al jutjat per la demanda que va presentar el soci del Barça Jordi Casas. El seu advocat ha confirmat a TV3 que estan estudiant ampliar la querella a tota la junta directiva.
Sí, efectivament, els que han signat els contractes, que són el senyor Faus. Aquest és l'advocat de Jordi Casas, el senyor Felip Esquerredó. L'advocat de Casas diu que l'Audiència Nacional és competent per jutjar aquest cas i no creu que es traslladi a Barcelona, com pretenen els advocats del Club Blaugrana.
Bé, aquesta és la informació que sabíem fins ara. L'última notícia i la darrera actualització és que, efectivament, Santa Rossella ha dimitit. De fet, hi ha molts programes especials a aquesta hora de la tarda. Entre ells, per exemple, el de Sport3, que en aquests moments estan amatent un especial sobre... Espero que la nostra, que TV3, no estigui fent-te'l, també. Si jo que a Sport3 faci un programa especial, doncs ho trobo molt lògic. Suposo que TV3 no hi està punxant.
No ho sé, la veritat és que no hi ha aquí TV3 per veure-ho, però crec que no. No fan el divendres a aquesta hora. Fa molts anys jo que a la tarda ja no miro. A veure què diuen. Bernat Xolet s'ha desplaçat a les oficines de Barça.
Aquest advocat, que és el representant legal de Jordi Casas, el soci del FC Barcelona, ens ha explicat una mica les seves intencions, sobretot les seves reaccions també arran de totes les precipitacions que ha seguit. És curiós perquè parlen d'aquest advocat, el Felipe Izquierdo, que fa un moment té unes imatges seves llegint el diari tranquil·lament.
De fet, si hem de fer cas a les declaracions de Rossell, ell està bastant tranquil. Ahir va dir que el jutgin, que l'inputin, que ell va, que ho explica tot, que trenca la confidencialitat, però dius, aquesta tranquil·litat amb què feia les declaracions no acaba de lligar, no? Ara deixo la presidència del Barça.
A mi m'agraden molt les imatges que tenen.
a qui ha rebut amenaces de mort, ell i el seu entorn. Tot plegat a mi em sona una mica a dir... Sí, sí, no, no, passa que tot plegat a mi, segons com, em sona a dir, no, per motius familiars no me'n vaig. És d'aquestes coses, no, és que bé, fa mal la panxa i avui no soc president.
De totes maneres, suposo que segons el Mundo Deportivo, que ho estava mirant ara, apunten que a partir de dos quarts de vuit d'aquest vespre hi haurà informat al club que hi haurà una compareixença a la sala de premsa del Camp Nou i no se sap això si compareixerà Sandro Rosell o hi haurà alguna altra persona que faci les declaracions pertinents en referència a la seva dimissió.
A l'acció sembla que no s'ho acaben de plantejar, tot i que ja hi ha rumors de diverses persones com Andreu Benedito, que diu que ja estan preparant... Però entremig vol dir que aquest famós referèndum sobre el Camp Nou es farà o ja no t'he sentit?
I per què dimiteix ara i no s'espera a final de temporada? Fa un favor al Barça dimitint ara? Són algunes preguntes que tindran respostes en els propers dies o les properes hores. Ara deixeu-me que atingui la trucada d'un oient, que truca per participar al sorteig d'un sopar per dues persones al restaurant del Mirador de Sant Just. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Una aplaudiment per l'oient.
Amb qui parlem, sisplau? Amb el Rafa. Rafa, què més? Rafa Villent. Home, Rafa Villent, del Drei de Sent Just, no? Sí, sí senyor. Què tal, com esteu al Drei de Sent Just? Bé, molt bé. Preparant la temporada. El traureu aviat al Rifenyo o no? Bueno, aviat no, haurem d'esperar una miqueta. Sí? Quan el traieu?
La propera sortida és a l'abril. 26 d'abril. Tu ets futbolero, Rafa? Sí, una miqueta. Tens alguna opinió?
Jo molt favorable a Sandro no soc. Ara ningú era favorable a Sandro. Jo era la portista. No el va votar ningú a Sandro. T'agradaria que tornés a la porta?
Sí. Ojo que la porta, de cop i volta, avui s'ha revaloritzat. Fa pujar les vendes d'una de les indústries importants del país, que és el cava. I també les festes nocturnes. En fi, Rafa, moltes gràcies per trucar. Tens el número 3. El sorteig el farem la setmana que ve. Alguna vegada has estat al Mirador de Sant Just?
Sí, fa temps vaig estar. Aquesta vegada sortegem el menú d'escarxofes del Prat. Que per dues persones, i que tinguis sort divendres que ve no pengis, que ara t'agafarem el telèfon. Si et guanya tot, trucarem, d'acord? Molt bé, moltes gràcies. Gràcies, Rafa, que vagi bé.
En fi, Arnau, parlem una mica de llibres, si et sembla. Va, vinga. Ja he dissimulat prou. Clar, sí, avui, perquè no tenia secció preparada, no? Home, sí, jo sempre porto dos llibres a la butxaca, perquè el que no tenia era un tema més enllà dels llibres, eh? Però m'ha semblat que era oportun, perquè està a punt de saber-se el nou premi Rock Brunat, suposo que la setmana que ve, el Rock Brunat és el premi que fa, que dona la ONCE a Catalunya,
i que hi ha unes categories internes, diguéssim que associats de la ONCE escriuen contes i escriuen alguna novel·la i poesia que voten els associats, que després passa per un jurat i que tenen una publicació, insisteixo, interna, jo diria que amb Braille. El més interessant de cara al públic en general és que, a més a més, hi ha un premi bastant ben dotat. Diria que són 6.000 euros. Home, perdona, poca broma.
i, sobretot, publicació a proa, paral·lelament, evidentment, a una traducció en braille, de la novel·la que guanyi, si pot presentar qualsevol que escrivim català a tot Catalunya, normalment té una assistència bastant correcta, i fa poc ha sortit, fa poc vol dir fa un mes i mig o potser dos, el vencedor del premi de l'any passat. I es tracta d'una novel·la bastant singular que es diu Casino de Sant Isabel.
Porto una franja, la seva autora és Gemma Freixes. És una periodista, ha publicat en dominicals de La Vanguardia, del Periódico, de l'Avui, després en revistes de viatges diverses, Geo, Rutes del Mundo i no sé, alguna més. En tot cas, el més interessant,
o que pot cridar l'atenció a molts dels ullents quan la trobin en una llibreria és la faixa tricolor que diu la novel·la de la independència de Guinea equatorial.
Clar, de sobte això penses de dir, home, està de moda, una franja, una faixa d'aquestes, que posen amb els llibres per allò per vendre, després et fa servir de punt de llibre, que parli, pum, parant la independència dius, carai, això de sobte crida l'atenció. Si algú analitza una mica més, diu, Guiné, Equatorial, Guiné, Guiné, coi, això era espanyol, no? Per tant, home, aquests es van independitzar d'Espanya, pum, toca-la. És tendència, és tendència. Es porta tendència. La independència va ser fa temps, eh?
En temps franquistes havia sigut el riu de l'oro, eren aquestes colònies. La gran d'Espanya anava més enllà de les Canàries. Tenia uns territoris al rif.
La descolonització va ser un merder. Encara avui és un merder.
A més de la mort o de l'aparició d'un caràver d'un dels capitostos, d'un dels capdills de la comunitat espanyola guiner, un tal Pablo Montesinos, que és un personatge històric,
doncs veia una investigació policial. I a partir de la investigació policial, a la capital... Novela negra, per tant, no? Novela negra, sí, però no facis cap acudit. No? No, perdona. Has fet tu la segona lectura, jo no l'havia fet, eh? Bé, ens coneixem, Jordi, ens coneixem. Bé, en tot cas, una novel·la que passen els anys de la descolonització de Guinea,
la mort d'un cap d'ill, per tant, d'un dels últims espanyols que queda a l'illa, que té grans plantacions, que és el gran explotador, i qui el volia matar? En principi, la població local. I després no és tan clar. Hi ha una història darrere d'aquest thriller, hi ha interessos econòmics, hi ha evidentment un tema racial, però també hi ha els...
D'alguna manera, per dir-ho molt la saco, hi ha els negres bons i els negres dolents. Hi ha una ètnia que són els fangs i una ètnia que són els bubis. Hi ha, evidentment, un problema sexista, homes i dones que no estan tractats igual.
Hi ha desarlament, hi ha exili, hi ha morts perduts i la gent que, els que expliquen aquesta història, que recorden el paradís perdut. Perquè és clar, pels espanyols que van néixer allà i que no eren massa conscients de la bestialitat que estaven cometent els seus sacuassos amb la població local, doncs home, Guinea no deixava de ser un petit paradís.
Casino de Sant Isabel. Casino de Sant Isabel. Per cert, perdona que tornem a la connexió de l'actualitat. Ho entenc perfectament. Posa'm una corteneta, però va. Sí, home. Tornem a connectar amb l'Sport3, que allà hi ha col·laboradors de luxe, com Jordi Grau, el teu estimat Jordi Grau, Xavi Torres o Xavi Avalls, a l'espera de Lluís Canut, que han tirat un plató. A veure què diuen. La crem de la crem, eh? La crem de la crem. És el nucli dur periodístic esportiu de Catalunya.
que és perquè la querella és contra Sandro Rosell. No té colla aquest home, heu fixat?
I, en aquest sentit, jo crec que és una decisió que a mi em sembla, perquè la seva part és molt digna. Jo crec que qui perd aquí és el Barça, perquè una vegada més has posat la manifestació que eres bé canyita. El Barça jo crec que està jugant dos partits, un al camp de futbol amb la pelota i un altre jutjat.
Aquest vespre he de jugar a bàsquet.
De fer les coses bé. I el president del Barça... Un aplaudiment per a Xavier Torres. I evidentment que per una qüestió personal avui ha de plegar. O per decisions personals. Però sobretot perquè com a president del Barça s'ha equivocat.
Home, és que hi ha president del Barça, l'abat de Montserrat i la moreneta. És un trio que està sota el president. Tu ets el president de Catalunya i el president del Parlament, dos màxims d'autoritat, i de sota que hi ha president de la Caixa, me l'ha deixat, president del Barça, l'abat de Montserrat i la moreneta. Déu no ho vulgui, però si es trobessin alguns draps bruts, Déu no ho vulgui, d'Artur Mas, per exemple, si no t'imitis, no passaria res. En canvi, si ha passat amb Rossell, jo crec que ha fet bé, no, Arnau?
Sí, però és allò de dir...
i si després resulta que els draps bruts no són tan bruts i si el jutge Pablo Ruth resulta que té el carnet de sòs i merengues, que a fer de cert que el té, i si tot plegat és una jugada de Florentino. Ara, ara. I això és el que comentàvem abans, justament, que estava apuntant. Ara que parles de l'abat de Montserrat, és que passa per aquí el Jordi Alberto una informació, diu que l'abat de Montserrat es posiciona a favor del dret a decidir a Catalunya. És una piulada d'ara, de fa cinc minuts,
De Twitter? No, del 324. Justament que parlaves d'això. En fi, ha sigut casualitat. Arnau, acabem amb el segon llibre, si et sembla, que avui vols recomanar o...? Sí, cal, sí. Vinga, endavant. Sí, home, sí. No te'n salvaràs tan fàcilment. Títol i autor, Arnau.
El sentit d'un final. Justament avui que el Sandro plega... Jo he trobat bastant oportú. He anat directe. No té res a veure amb el futbol. Però el títol he pensat. Crec que avui té sentit portar el sentit d'un final. L'autor és Julian Barnes, autor anglès, d'una llarga trajectòria reconegudíssima, d'autors d'una novel·la de reflexió sobre la literatura, com és El lloro de Flobert.
i d'autor de riure i de no parar de riure, per exemple, amb una història de contes que és història del món en deu capítols i mig. D'aquest n'havia parlat en algun moment. Són deu contes que repassen la història de la humanitat des de Noé fins a la Segona Guerra Mundial. I és d'aquells a dir no pares de riure. En aquest cas, és una novel·la bastant més transcendent d'un jubilat, Tony Webster, que recorda una mica la seva història i, sobretot,
la d'un grup d'amics, ell i els seus tres més amics. Quan són joves, quan van creixent, i com, abans d'arribar a la universitat, un dels tres pren una decisió dràstica que, evidentment, marcarà la vida dels altres, i fins i tot farà que aquest grup d'amics se separi i no tornin a veure's pràcticament mai. I quan es veuen és aquelles coses de circumstàncies, no? Tornes pel carrer, què? Com va bé la dona, els fills? Sí, sí, anem bé.
Però, evidentment, la gràcia és saber aquest final de l'amic, no tant perquè se sàpi el final de la novel·la, que se sap més o menys la meitat, sinó tota la investigació posterior que dona, justament, el sentit d'aquest final. El sentit d'un final. Julian Barnes.
Abans d'acabar, per cert, Arnau, deixa'm comentar un paio de coses. La primera és que la setmana passada, fa uns dies, vaig estar a Pargràcia i han aflorat molt les llibreries d'aquestes, així com d'autor, no?, petitetes, ho dic d'una gust a vegades donar-se una volta pel barri. Jo crec que d'alguna manera aquests negocis importants per barcelonins han desaparegut del que és el centre. N'hi havia molts, el que és el barri gòtic, n'hi havia al Raval, al voltant de la Ciutat Vella.
La ciutat Vella és una ciutat ocupada, no amb cas, sinó amb té de turista. Els barcelonins ja no hi van, al centre.
De fet encara no t'he proposat el tema que volia, però ja veig que... És un torturier de guàrdia. No entenc que no fas la tortura del Monaracú. Bueno, és que em van fer fora. No, però dius que no deixes parlar els altres. Va venir la Pilar Rahola i em va dir no, o ell o jo.
El comentari és que, el comentari jo ja mai això acabo, vaig preguntar per curiositat. Teva Marta Rojals com estava. Has votat. Arrasant. Arrasant. Era el primer o el segon dia, vam ser una fa una setmana i ja no hi havia l'altre. El segon llibre de Marta Rojals. Home, si l'editorial és llesta pot tirar de Marta Rojals durant dos anys. Tranquil·lament. Primavera, estiu, etcètera, pràcticament ja els va durar dos anys en les llistes de més venuts.
i això que van fer una política molt retera per parlar amb l'editor de la Magrana, que no podia fer la política que ell volia, que hagués sigut editar, reditar, reditar, reditar, i en canvi la gent d'RBA, que és clar, el gran grup, no ho veia clar, i com que no ho veia clar, no li deixaven
reeditar tants llibres com ell volia. Un cràs error. Perquè n'haguéssim menut molts més. A veure què fan ara. A fi, Arnau, gràcies. Hem d'acabar el programa. Cristina, si la Penya del Morro tingués molta audiència, avui què seria Trending Tòpic? Fins fa un moment seria comerç local per aquesta nova secció que hem començat, però com finalment ha entrat l'Arnau s'ha posat a parlar del Barça i de Sandro Rosell... L'actualitat mana. Doncs Sandro Rosell, evidentment, Jordi, per tota aquesta colèmica.
Agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. La Carme Verdoia, les notícies de Sant Just, també. El Carles Hernández, amb els seus refranys del mes de gener. La Núria Oriol, les notícies positives. El Joan Targarona, de la Cuna Miracle. Arnau, gràcies per venir. Fins la setmana que ve, amb els llibres. Avui no ha vingut la Solsia Mons. M'he dut a defensar. Diu que no podia venir, que tenia una cosa. Bé, la setmana que ve l'esperem. El consultori sentimental de la penya del morro.
Agradeix també tota la gent que ha participat al xat de la ràdio. El Rafel Villén, que ens ha trucat per participar al sortet. El Jordi Albert. Jordi, gràcies per venir. T'ha agradat l'experiència de prendre el morro? T'ha agradat, eh? Molt bé. I, com sempre, la col·laboració més que especial... a la Cristina, el tutor del Facebook. Cristina, gràcies. Que vagi bé. Us ha parlat Jordi Dument. Aconèixem ara amb l'Informatiu Vespre, un programa que, per cert, jo no he perdut mai. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Bona tarda.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esveral. In the day we swelled out on the streets Of our runaway American dreams At night we ride to mansions of glory And suicide machines
Sprung from cages on highway 9, drone wheel, fuel injected and stepping out over the line. Oh, baby, this town rips the bones from your back. It's a death trap, it's a suicide trap. We're gonna get up while we're young. Cause trance like us, baby, we were born.
Bona nit.
I want to know why.
Bona nit.
Bona tarda, són les 7 del vespre. I començant aquesta hora els Sant Just Notícies, edició vespre, d'avui dijous 23 de gener. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
La reforma de l'administració local es debatrà aquest vespre a Sant Just, un dels ponents que intervindran el vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, Fernando Pindado. La qualifica de cop d'estat i assegura que afectarà greument la ciutadania. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, resumim, però, altres informacions destacades en titulars.
S'endarrereix l'endàrrec definitiu dels edificis del carrer Creu amb bataneu. Havia d'acabar la primera quinzena de gener, però s'ha aturat per poder retirar uns cables de subministrament elèctric. Es preveu tenir un llestit aquest cap de setmana. Demà a la tarda es farà una jornada sobre economia verda a Sant Just. L'organitza la secció comarcal del PSC i comptarà amb la intervenció d'especialistes de l'àmbit de l'economia i la recerca i empreses que apliquen l'economia verda.
Aquest dissabte farà 75 anys que les tropes franquistes van entrar a Sant Just. El centre d'estudi recordarà aquesta fenèrida amb un itinerari que arribarà fins a Sant Pere Màrtir per explicar sobre el terreny com va ser el vespre del 25 de gener del 39.
Bona tarda, la reforma de l'administració local es debatrà aquest vespre a Sant Just. La Vall d'Avers, sindicats comarquals i el comitè conjunt dels treballadors de l'Ajuntament de Sant Just han organitzat una taula rodona per determinar com afectarà la llei als ciutadans i ciutadanes i el dia a dia de la gestió del municipi. Aquesta llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local afecta sobretot els municipis que tenen menys de 20.000 habitants com Sant Just.
Sant Just Notícies. La Tala Rodona comptarà amb la intervenció d'Antonio Olmos, secretari de la Federació de Serveis Públics d'UGTB, Isabel Caire, secretari de la Federació de Serveis de la Ciutadania de Comissions Obreres de la Comarca, Fernando Pindado, vicepresident de la Confederació de Associacions de Veïns de Catalunya i Josep Torcillas, tècnic de la Comissió d'Occupació i Promoció Econòmica de la Federació de Municipis.
Al debat, el moderant representant de la relació de la Vall d'Avers i un dels ponents, Fernando Pindado, de la Comfa, que explica que la reforma es tira endavant amb l'excusa de la sostenibilitat de l'administració però que la intenció principal és una de ben diferent, oi, del just trafosta? Singularment, el cas dels municipis de més de 20.000 habitants, però afecta tot el conjunt dels municipis de l'estat espanyol i és una llei que, amb la coartada de la racionalitat econòmica, està pensada per, diguem-ho, recentralitzar
el poder polític, justament al contrari del que aconsella qualsevol sistema que vulgui ser democràtic. És a dir, com més propera estiguin les decisions polítiques que afecten a la ciutadania, més fàcil és que es pugui accedir a l'acció democràtica.
La llei treure competències als ajuntaments d'arreu de l'Estat delegant molts dels seus serveis a òrgans sobre municipals com les diputacions o als consells comarquals. Segons el vicepresident de la Comfac, es perdrà proximitat en l'atenció a les persones i la ciutadania sortirà perdent. Per exemple, amb l'aplicació de la norma a Sant Just, l'Ajuntament només s'encarregarà de gestionar serveis com la recollida d'escombraries, la neteja viària, el cementiri o el mercat municipal. Perderia, per tant, les competències en habitatge o en foment de l'ocupació i també en educació.
Fins fa quatre dies molts ajuntaments han creat serveis que la competència no estava massa clara, però que la demanda social era evident. Per exemple, una escola Bressol, una competència municipal, però quan hi ha una demanda social i l'economia municipal la permet, on hi ha el problema que hi pugui haver una escola Bressol? Ara això és una competència pròpia i per tant es posa en qüestió la capacitat dels ajuntaments a posar en marxa aquestes escoles.
Per tot plegat, Fernando Pindado qualifica aquesta llei de cop d'estat. Això és un cop d'estat brutal a la dignitat de les persones, als barris i a la ciutat i un cop d'estat al model polític.
Els ajuntaments segurament han cagat, permeteu-me l'expressió, en moltes coses, segur, però també l'han cagat les comunitats autònomes i els d'estat, també l'han cagat els bancs. És a dir, els bancs els estem donant un munt de milers de milions d'euros i, a més, els ajuntaments no deixem que amb els diners que tenen s'escolin d'estar en el lloc que demanem des de la població. És una salvatjada.
La llei de l'administració local també ha comportat els rebuts de bona part dels partits polítics s'enjustencs i de l'associació de veïns del municipi. A més a més, les seccions locals del PSC-Iniciativa i Junts per Sant Just presentaran al ple del mes de gener una moció conjunta contra aquesta llei. El document denunciarà que l'autonomia local es veurà greument afectada i defensa l'impuls dels serveis públics de qualitat i de proximitat per part dels ajuntaments dels últims 30 anys de democràcia. Per tot plegar, la moció insta la Generalitat a defensar les competències que li atorga
l'Estatut d'Autonomia en matèria de règim local i a plantejar un conflicte d'inconstitucionalitat contra aquesta llei davant del Tribunal Constitucional. D'altra banda, l'alcalde, per exemple, explicava la setmana passada que l'equip de govern es mostra preocupat perquè una de les competències que treurà la norma serà la gestió dels serveis socials que passarà a la Diputació de Barcelona.
És curiós com aquesta llei fa tres mesos o quatre es posa a tots els serveis socials, quan no estava des del principi. Per què els serveis socials es posen? Perquè els serveis socials mouen molts diners, no ens equivoquem, igual que la sanitat. I els serveis socials posats en aquesta llei vol dir que hi ha una oportunitat molt bona de que sigui gestionat pel sector privat. Per tant, les coses no són perquè sí.
El president de l'associació de veïns de Sant Just, de l'altra banda, Jaume Arrubi, també es mostrava preocupat per aquests serveis socials. Tot l'espectre d'ensenyament i l'espectre social, el que és preocupant és que la neteja la faci una empresa que està mancamonada i que faci pluges a Sant Just, Sant Feliu i Sant Joan d'Espi, doncs d'acord, però un problema que sigui un problema d'escolaritat, un problema de serveis socials, que t'hi has d'anar a diputació, que t'hi has d'anar al Consell Comalcal, això sí que faria un pas enrere,
molt gran, després de tot el que han guanyat i el que ha costat aquestes coses, i que hem de dir que funcionen.
Una de les veus a favor de la llei és la secció local del Partit Popular. El seu president, Òscar Gil, assegura que la norma no menciona que els serveis socials els deixin de gestionar els ajuntaments de menys de 20.000 habitants. Per això creu que hi ha un interès polític en criticar aquesta llei? Molts dels que s'han criticat, t'estan criticant aquesta llei, jo dubto que se l'hagin llegit, perquè sento coses que no són veritat. Jo m'he llegit la llei i no diu enlloc que els municipis de menys de 20.000 habitants no podran tindre servei social.
S'està extremant perquè interessa políticament. Encara està la cosa per implementar-se. Potser el temps en traurà la raó i tindrà que dir que em vaig equivocar. Però jo estic segur i faig aquesta aposta, i la podrem recordar, que dintre d'un any el Sant Lluís estarà gestionant els serveis socials. Per debatre ampliament sobre aquesta llei, recordem que d'aquí mitja hora, dos quarts d'avui comença