i només pons a la ciutadania d'algú. I, per tant, és veritat que ara, quan s'està fent una infecció, ens hem de contactar amb vosaltres, i és que la cosa canviarà, que els propers dies la volem comarredora en molts casos, però, en aquesta ocasió, no la farem d'aquesta manera, sinó que veiem resultats.
Tenen previst estar-se tota la tarda davant l'asseu de Catalunya Caixa i aprofiten els semàfors en vermell de Via Laietana per plantar-se al mig i explicar als conductors el motiu de la protesta. El president del Grup Municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, ha reclamat a l'alcalde Xavier Trias el cessament dels responsables de la mobilitat a la ciutat. El motiu ha estat el darrer conflicte del sector del taxi. Ajuntament Pere Sanz, bona tarda.
Bona tarda, Alberto Fernández considera que la marxa enrere en l'aplicació del nou sistema de torns dels taxistes de Barcelona és una nova mostra del desgavell en la política de mobilitat a la ciutat. El líder popular ha titllat de zombi l'alcalde Xavier Trias. Jo veig l'alcalde Trias com un zombi en política municipal. No tant són les seves permanències gaixagues o canvis de criteri.
en qüestions que afecten el carril moto, el carril bici, ara el taxi, avança amb les zones liles, les zones de pagament per aparcar, si no que més, quan per fi pren una decisió, aquestes, com s'ha mostrat en el taxi, únicament tenen una vigència de solament una setmana perquè finalment la retira després d'un any de diàleg amb el sector.
Fernández Díaz no ha volgut referir-se explícitament al regidor responsable de mobilitat, Eduard Freixedes, tot i assegurar que l'àrea de mobilitat no havia acumulat mai tants errors seguits. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. El Barça rep avui el Córdoba a partir de dos quarts de deu en la tornada dels vuitens de final de la Copa del Rey amb un avantatge de 0 gols a dos del partit de nada.
En cas de superar l'eliminatòria, el proper rival seria el Màlaga, equip amb què també es creuarà en Lliga aquest cap de setmana. L'exjugador blaugrana ara al Màlaga, Javier Saviola, diu a la xarxa que per guanyar el Barça s'ha de fer un partit perfecte. Para ganar, tenés que tener un día o una noche casi perfecta y saber que nosotros tenemos que salir a jugar del principio. En cuanto le das la pelota al Barça y en cuanto ellos empiezan a sentirse dominantes del partido, ahí se complica todo.
Pel partit d'avui, finalment, Adriano serà baixa en seguir amb molèsties al turmell. Mentrestant, l'Espanyol té un principi d'acord amb el futbolista búlgar, Martín Petrov, actualment al Bolton, de la segona divisió anglesa. Segons que pot confirmar a la xarxa, el jugador és a punt de rescindir contracte i arribaria amb la carta de llibertat i signaria pel que resta de temporada i una més. S'espera que el president del Bolton signi entre avui i demà la documentació perquè l'extrem búlgar viatgi a Barcelona aquest mateix cap de setmana. Petrov ja va coincidir amb Javier Aguirre a l'Atlètic de Madrid.
i el Tribunal d'Arbitratge Esportiu al TAS ha rebutjat la inscripció de l'equip ciclista Catiusa al que pertany Joaquim Alpurito Rodríguez. Aquesta exclusió no el permet participar com a equip a la UCI World Tour. Notícies en xarxa.
Ara escolta's, ràdio despert. Sintonitzes, ràdio despert. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio despert. Durant el 8.1. Ràdio despert. Durant el 8.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de l'AFM, i a tot el món a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Albert. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Hola, bona tarda, benvinguts, benvinguts a tota la gent també que ens acompanya de públic avui a l'estudi número 1 de la ràdio Carme Verde. Bona tarda. Hola, bona tarda. Com ve la gent avui de l'estudi que ha vingut de públic?
Doncs bé, avui bé... Tu estàs pensant molt, eh? Perquè m'han dit el nom i no me'n recordo, perquè és una mica complicat. Què és? Vilanova del Camí. Sí, Vilanova del Camí. Si creu que ho confongueu amb la Geltrú i... I per un moment em pensava que era Madrid-San Carles de la Ràpita, que també era molt complicat. Però on és ara? Del Camí? No, no sé on és. Doncs he d'explicar algú del públic. Ah, doncs a veure, que algú... Que m'expliqui algú! No diuen res. Només aplaudeixen.
Bé, avui al programa començarem repassant l'actualitat Sant Justenca amb la Carme, que avui passa per els tres tombs de Sant Just, que es torna a celebrar i es torna a conmemorar la festivitat de Sant Antoni Abat aquest diumenge, aquí a Sant Just d'Esvern. I avui al programa tenim moltes coses, com sempre, vaja, tindrem la Júlia Emella i els seus amics, que avui ens ve l'Èric Sandín, que és un guitarrista i bateria d'un grup. Saps que la Júlia Emella és aquesta noia jove d'aquí de Sant Feliu de Llobregat.
i que ve cada dijous i fa la secció dels amics de Júlia Etmella. Molt bé. Doncs sí, algun dia se li quedaran els amics i acabarà la secció. Potser no. Però mentrestant anem tirant... Té molts amics, potser. Sí, jo crec que sí, perquè avui portarà l'Èric Sandín, que és guitarrista i bateria, i portarà la guitarra i vindrà a tocar la guitarra, l'Èric Sandín.
A més a més, també avui parlarem amb la Clara Narbion Sant Justenca, que està a la revista Time Out, des de fa ja un temps, i justament avui celebren els 5 anys amb un munt d'actes. No sé on estarà ben bé, perquè em sembla que a la tarda, no m'ho equivoca, eh?, però hi havia un acte al Museu Nacional a la nit, no sé si hi ha un a la sala Apolo, en fi, ens ho explicarà tot plegat. A més a més també tindrem l'Educació Canina avui amb la Roser Arcs, que ens explicarà la raça del gos d'atura català,
Hi ha dos tipus de races a Catalunya. Una d'elles és el gos de tura català. I l'altra? No, no ho sé. Jo li preguntarem. I a la segona hora entrevistarem el Jordi Cortés, ballarí que ahir va estrenar Blackout a la Seca. L'altre dia no vam poder parlar amb ell.
Avui tenim una mica més de sort i ens visitarà l'Arnau Cònsol amb la secció de llibres i tot això amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Sabies, Jordi, que el cor d'organitzor pot arribar a batre fins a 300 vegades per minut?
El que? El cor d'un arisó. Ah, el cor d'un arisó pot arribar a batre 300 vegades per minut. I el d'un home? Són moltes vegades això eh, són moltes vegades. Quin ritme deu fer? Jo no ho sé, això és la Cristina que sap les dades dels humans. M'has enxampat ara. Bueno, els normals són les 60 no? Sí, no ho saps? Ah sí, com a menys. Que depèn de si acabes de fer esport, de allò que ho comptes.
La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem amb les notícies de Sant Just.
Com comentàvem fa un moment, diumenge tornen els Tres Toms a Sant Just. Desverns se celebra per commemorar la festivitat de Sant Antoni. Quin lavat, patró dels animals, que és el dia 17. El mossèn cada any beneeix els animals de Sant Just i es fa un recorregut pel municipi que es repeteix tres vegades. Tres Toms, efectivament.
La jornada comença... comença forta, eh?, amb l'esmorzar pels cavallers a Can Genestà. Per què riuen, si no... no era una gràcia. No, però és que la gent de Vilanova del camí és molt especial.
Doncs és l'esmorzar pels cavalls que es fa a Can Genestà. Pels cavalls és gratuït. Som, som, som. Tu no series cavaller. Perdona, perdona, un moment. I jo tampoc. Tens un cavall. No. Doncs llavors no ets el cavaller. Sóc molt educat amb les noies. Jo sí. Però si no som cavall... Sí. Toma! I si no ho som, no. Són els cavalls que venen els teus toms de sangits. És una cavallera.
Doncs costa 3 euros per si no som cavallers. I tothom qui vulgui pot anar a partir de les 9 del matí, tot i que també hem d'explicar que ells a les 6 van anar a fer les brases, o sigui que si algú vol anar a les 6 serà ben rebut. Després de l'esmorzar, el mossèn Joaquim Rius oficia la missa solemne en honor a Sant Antoni Abat i comença a caure a Eucaristia.
A la plaça Camp Preciós es beneiran els animals i començarà la desfilada pels carrers de Sant Just. Un recorregut que repetirà tres cops, com dèiem, d'aquí al nom dels tres tombs. És un recorregut no gaire llarg, perquè si l'han de repetir tres vegades no baixaran fins al Walden i fins a la plaça Maragall. Exacte. I, a més durant la desfilada, repartiran carmels,
Des dels cavalls també borregos, mosquetell i coca per a tothom. I tots els sant justencs i sant justenques poden portar els seus animals perquè els beneeixi el mossèn a la plaça Camp Preciós. I han dit que cada any ja es veuen animals molt variats. Sí? Sí. A més de cavalls, hi ha gent que ve als gossos, gats, periquitos, ens han dit també... Si tu tens un animal, mira, la sessió que fas de canina, qualsevol persona que tingui un gos, que vingui aquí, el pot beneir.
A les 12 és la benedicció. Ja ho sabeu, aquest diumenge si teniu un animal a casa, porteu-lo. Fins i tot allò que dius tu, porcs, espins... Qualsevol cosa. Un càmster, no? Qualsevol cosa. Que es mogui. Sí, sí, el teu amor pels animals ja et desprèn i es dedueixen les teves paraules. La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esver.
Demà i dissabte arriba la primera marató de donants de sang 2.0. Es farà al Palau Robert i també a la Diputació de Barcelona, a l'Hospital Clínic i a la Vall d'Abron i les reserves ja es poden fer per internet. L'objectiu d'aquesta edició és arribar al màxim de gent possible a través de les xarxes socials. Per cert, dimarts que ve també estaran al nostre municipi amb el camió de la donació de sang al Casal de Joves dimarts a la tarda.
Demà i dissabte és al Palau Robert i de fet s'allarga fins al 28 al hospital de Sant Pau, al clínic i a la Vall d'Hebron. Els últims dos anys ja s'havia fet una marató de donació de sang però aquest és el primer cop que es fa aquest llançament 2.0 en què la difusió es basa en les xarxes socials. Les reserves es poden fer per internet, de moment ja s'hi han apuntat unes 2.000 persones i la campanya a la xarxa ha tingut molt d'èxit, molt bona resposta. La idea doncs és que els donants puguin fer una difusió a través de comparticions de la imatge que formava aquesta campanya
i de moment tot està anant força bé. Des del banc de sang els anomenen ambaixadors, aquestes persones donants, actives també a la xarxa. Recordem que donar sang és un gest simple, que ajuda molta gent i que al començament de l'any és un període que és més necessari que mai. Tothom qui tingui entre 18 i 65 anys i pesi més de 50 quilos, en principi, pot donar sang. Després hi ha els matisos que calguin, però quan allà es fan preguntes i tot el que calgui, que ningú pateix, en principi, tothom pot provar-ho. Entre donació i donació passa com a mínim tres mesos
La marató és demà i dissabte i també doncs la setmana que ve dimarts recordem que a la tarda també passarem per aquí a Sant Just. Jo una vegada vaig donar sang. Va anar bé? No, no va anar bé perquè... Això no ho vas explicar. Per què? Perquè llavors cries mala premsa. No crio mala premsa, jo explico el meu cas, no puc. Sóc Jordi Domènech i tinc un cas per explicar sobre el tema de donació de sang que finalment no vaig poder donar perquè em van dir que tenia la pressió molt baixa. Però després un altre dia sí eh.
Vinga, no passa rei. Ja està. Ja està fent aquí el meu cas. Molt bé. No està bé. A mi un cop també em va passar això. No pot passar, no? Clar. I tu, Cristina, has donat sang alguna vegada? No. No has donat mai sang. Però jo vaig donar-hi un altre cop, de veritat. Tu també, no? Sí, per això. Però jo és que no puc. Tu no pots? No. Per què no pots? Perquè no et riu el pes i mai em deixen.
Escolta, cadascú sap les seves coses. Les bases són aquestes, però si tens anèmia tampoc pots, per tant depèn de tot plegat. No sé si és el teu cas, Jordi. Estàs a baix de ferro? Al principi no, però últimament em trobo a la costella dreta. Això no és baix de ferro. Hauré de trucar al Sandro Rey perquè em digui què puc fer per millorar la vida.
i acabem parlant de l'actualitat del municipi d'una notícia sobre concursos públics.
i és que avui s'ha publicat la llista d'admesos i no admesos en l'adjudicació de 54 pisos amb protecció oficial de venda al Mas Lluís. Se situen al carrer Violeta Parra, les podeu consultar a la web de Promunça i si no sou entre els afortunats teniu temps per presentar reclamacions fins al dia 18 de gener, Carme.
Aquesta llista, doncs, com deies, es pot consultar a partir d'avui, a partir d'aquest matí, a l'empatge d'aquesta web, i a més de consultar la llista, també es pot consultar el procés que s'asseguirà a partir d'ara. Per exemple, doncs, aquestes reclamacions fins al dia 18, que s'ha atrevit d'un formulari que trobareu a local de Bromunsa durant l'horari d'oficines. I aquests edificis, aquests pisos, són al carrer Violeta Parra, números 8, 10 i 12, això és a Maslluí, inclavant places d'aparcament i Trasteb. Doncs enhorabona als afortunats desagraciats.
Un quart de sis de la tarda. Carme, moltíssimes gràcies per les teves informacions. De res. Ja sabeu que si en voleu més ara mateix a radiodesvern.com o a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre. I, per cert, no em vull oblidar, però aquest vespre torna el canyi qui pugui a Ràdio Desvern. Carme.
Tu creus que fan allò dels moments per enmarcar que són les pífies de la gent que fem coses a la ràdio? Exacte. I avui em sembla que fan un especial sobre la cavalcada de reis, l'especial que vam tenir la sort, Carme, tu que estàs aquí també, de presentar i d'anar tenint les trucades de tots els nens i nenes de Sant Just, que anàvem rebent el dissabte a la tarda.
i jo estava una mica sord. Són els auriculars que no he acabat d'escoltar gaire. Escoltem els moments per enmarcar i tornem d'aquí uns moments amb la Júlia Esmelya i el seu amic que és l'Erik Sandín que toca la guitarra i la bateria i es tocarà la guitarra en directe fins ara mateix. Tots seguit. Moments per enmarcar. Especial cavalcada dels Reis Max a Ràdio Desvern. Escolta com et dius? La Lluís Ramírez.
L'Aya López. Perdón, yo me llamo Josep Lluís. Luz Ravere. Yo me llamo como me llamo aquí y en la China, popular. Hola, amb qui parlem? Amb la Núria. Núria, què més? Palau Barron. Carrau? Palau. Palau. Y usted, perdone que se lo diga, no tiene ningún derecho a modificar mi nombre. Jo estic una mica... Avui parlem els noms? Jo hauré de demanar, bueno, ja he demanat, eh, un sonotone al rei. I el teu germà com es diu? Joan. Joan.
Joan, i qual és... Jaan. Jaan. J-A-N. 10 punts en joc per cada paraula que jo vagi dictant. La teva primera paraula és... Jaan. J-A-N. Correcte. T'has demanat moltes coses, no te'n recordes? Una cafetera. Una cafetera està bé. Una cafetera, molt bé. Hola, bona tarda. Hola. Hola, com et dius? Lluís. Estàs a casa teva? Mi casa.
A qui l'esport no? A qui no s'han sentat les cabres ni res? Podem escoltar la Raquel a veure què està dient, que és la mestra de cerimònies des del balcó? Ara dic moltes gràcies, t'he acomiadat. Cap al moment ens costa d'embarcar. Perdona? És una cançó. No, és una cançó. Ara sí que potser la podem escoltar. Ara mateix acaba de callar. Acaba de callar. Hola? Hola. Hola, amb qui parlem?
Pobre Draz, que tal? Només té 4 anys. Es un pequeñajo eh, només té 4 anys. Tu ja tens 8 i mig, el doble. No? Si.
5 i 20 de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro, com socorren els del Canxi qui pugui amb aquests talls i... i vaja, tots els errors que anem fent aquí a la ràdio, és divertit, és divertit tot seguit. En fi, com que de setmana tenim amb nosaltres la Júlia Esmetlla, que ja ocupa el micro número 1 de l'estudi número 1 de Ràdio Desvern. Júlia, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Ja sabeu que la Júlia cada setmana fa una secció molt divertida i molt curiosa, que jo sap que és l'única secció d'aquest tipus que existeix a la ràdio difusió catalana, que és els amics de Júlia Atmella.
Clar, perquè ho fas d'aquí. No mereixis estar-hi aquí. Hi ha algun altre lloc a fer-ho, no? Clar, i cada setmana ens portes els teus amics i les seves habilitats, no? I una mica les seves coses. Clar, és guai. Sí, està molt bé. El que passa que abans ho preguntàvem, Júlia, si s'acaban... Bueno, tu tens molts amics, no? No s'acabaran mai. No siguis mala persona. No, home, no, no dic que si s'acabi, però vull dir que... Val si invento, val si invento. Tens centenars d'amics, no? Clar. Busco el Facebook així en blanc. I avui quin has portat?
Avui parlem amb l'Èric Sandín, que és un estudiant de batxillerat de l'Escola en Batxó també. I té una forta relació amb les ales. Quina escola és? Verge de la Salut. Ah, a Sant Feliu de Llobregat. Exacte. Una salutació a la gent de Sant Feliu quan l'escolti. Bona tarda. Hola, bona tarda, Èric. Què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé. Encantat de ser aquí. Home, nosaltres també, de rebre... és la mateixa classe que tu o no? No. No, no. És coneixent del passadís, no? En batxillerats diferents.
L'Eric té una relació amb la música, molt especial, i avui volem parlar sobre aquesta relació. Doncs, Eric, per què la música? Doncs, no ho sé, jo crec que és una forma d'art molt important, ja que hi ha molta gent que tira potser per la dansa o per la pintura, gent que tira també per la poesia, i també és una forma molt popular que m'ha tret a mi, que és la música diferent. De fet, diu que ets guitarrista i bateria. Sí. Però a l'hora?
Sí, home, no toco a l'hora, però... Ah, val, val. És el nombre orquestra. Sí, sí, per això t'he dit, però que estàs en algun grup de música o alguna cosa? Sí, tinc un grup de música amb els col·legues al Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat i allà, doncs, tenim un buc, una sessió cada divendres i allà ens assagem una hora i mitja. I com es diu el grup? Random Death, és un nom així provisional, eh. Random Death, que és mort aleatòria. Sí. Molt bon rotllo, no?
I des de quan aquesta afició parla amb música? Doncs des de petit jo crec que no vaig tenir cap tipus d'apropament directe, però crec que va ser quan vaig començar un videojoc que m'han ensenyat, que és el Guitar Hero, que em va agradar bastant. És molt bonic. Em va agradar molt i a més els meus pares ja també escoltaven música així tipus rock i llavors em vaig començar a aficionar cada vegada més i això ha anat en augment fins arribar fins aquí.
Però que sàpigues jugar al Guitar Hero no et fa un bon guitarrista. A mi no. Jo vaig caure en aquest error, al primer nivell, oju, tampoc no estem parlant de gran cosa, i jo pensava, hòstia, sóc molt bo, vaig agafar una guitarra i vaig veure que la guitarra té cordes, no té tecles d'aquestes, la groga, la blama... Però s'havien de fer així, no? Amb tecles i seria millor. Jo crec que sí. Bé, així jo era bo fins que vaig agafar l'instrument de veritat i després, ara ja, sóc molt dolent. Però bueno.
I això que deia el Jordi, que toques instruments però a casa teva ve que en tens uns quants, m'has dit abans? Sí, tot ve relació directa amb la parella de la meva mare i tenim bastants instruments perquè ell també té relació amb el món de la música, és llatí i va la música així més llatina i doncs tenim bastants instruments. Jo tinc un parell de guitars elèctriques, una bateria elèctrica, que aquests són els principals meus,
Després tinc unes 3 guitares acústiques, una electroacústica entre elles, un 6 cubà, un 4 vanesolà, un xarango... Bueno, bueno, bueno, però quantes coses tens tu? Trompetes, trombó... El que tens és a casa teva i és com un museu del instrument musical. Sí, sí. Hem vingut tot el camí amb el tram i m'anava dient i encara no ha acabat, eh, jo crec. Una trompeta, un trombó, una quena, flauta dolça que potser hem tocat tothom i, bé, poc més. Tens una harmònica?
Mira, pues no. Tens una zambomba? No. Una pandareta? Sí, pandareta sí. Això per mi no. Exacte, molt bé. Doncs escolta, per què no us toques alguna cosa? Perquè vaig aquí que estàs ja preparat amb la guitarra i tot plegat.
Doncs bé, com vulgueu, haver avançat a mostrar diferents gèneres, ja que em va, no sé, rock i metal, aquestes coses. Està molt bé, o sigui que ens fas com una mena de classe pràctica sobre diferents gèneres que es poden tocar amb la guitarra, avui al programa. Doncs vinga, va, jo tenim el Eric, que està pujant cap a l'escenari de la Penya del Morro.
Ja tenim allà. I què ens tocaràs? Què faràs? Doncs, no sé, ja potser començar a ensenyar el que seria un gènere clàssic, potser amb una cançó que coneix tothom, de Red Hot Chili Peppers, que és By The Way, potser.
Molt bé, molt bé, molt bé. De fet, sí, sí, sí, és com una mena de... A més la gent que ens està veient a través de la webcam de radiodesver.com si vol també pot preguntar coses al xat que tenim. Jo vull preguntar-te que has fet una cosa amb el dit, no? Quan poses la mà esquerra. Això què és? Que es diu la saeta?
És per tapar totes les cordes amb un sol dit. I això serveix per arribar a altres acords.
Ara com ho estàs fent? Amb tapant? Amb dos dits. Amb el menyi que i amb el cíndex. Però la gent a casa també, si tenen una guitarra, podeu practicar una mica ara. Mentre tant, no? Sí, classes ràpides, amb l'Eric Sandín. I això de Red Hot Chili Peppers, saps el típic... la de... com es diu aquells... Quina ràbia que em passi jo ara en directe. Com es diu els... Bueno, és igual, toca-lo com vulguis, noi. Sí, sí. Gràcies.
No me'n recordo, no me'n recordo. Ja em vindrà, ja em vindrà.
M'ha agradat molt.
Escolta, lligues molt tu? No es pot preguntar això. Home, lliga no lligo gaire. Ja tinc una noieta, ja estic suficient. Estic molt content ja. Perquè no vols, perquè no hi ha una noia amb la guitarra, però al costat i tal. Depèn de la noia també. Clar, clar, clar.
I quins són els teus ídols musicals? Últimament va ser l'any passat, que principalment ha sigut sempre metàl·lica, i potser també rock and roll, que m'agrada molt. No és metal, però és un geni que m'agrada molt. Jo crec que ara mateix el meu grup favorit seria un que m'han ensenyat l'any passat, que es diu Tool, que és una espècie de metal alternatiu, però que és molt complex perquè, a més, barreja la música amb la filosofia, amb matemàtiques,
i crea ritmes molt complexos per a la bateria que no soc capaç de fer. I això és el que m'agrada, posar-me bons reptes per intentar coordinar-me i tot això. És espectacular, aquest grup. M'encanta.
Mentre veníem també em deies, m'estaves explicant una diferència entre músics amateurs i músics autodidactes. Com ens has dit tu, quina seria? A veure, jo sempre he diferenciat una mica els músics que aprenen a una escola i els músics autodidactes. Tampoc és que sigui un crac, però jo veig una diferència que és que...
Un músic que ha après a una escola té certes preferències. Per exemple, si ha estudiat a una escola, sempre podrà optar a certs concerts que li puguin preparar o optar a instruments que tingui aquella entitat. Però en canvi, un músic autodidacte té que pagar-se el seu propi instrument, té que pagar-se el seu propi material, aprendre per ell mateix i la possibilitat de fer algun tipus de concert és molt baixa. És a dir, no tenen tants recursos. Exacte, no tenen aquestes possibilitats i jo he tingut la sort que aquest Casal de Joves ens ha proporcionat
vam fer un concert el 29 de desembre passat i ens va encantar.
poder tocar en directe, que bueno, eren les mames i les iaies, però tots contents. De fet, el casal de joves de Sant Feliu sembla que últimament s'ha posat molt les piles, n'estàs d'acord amb això? Sí, sí, jo crec que últimament el que porta, el Roberto, que és un tio que ens cau molt bé a tots, ha invertit molt bé els diners de l'Ajuntament en material musical, ja que estava una mica deteriorada, la bateria, els amplificadors i tal, ha posat micròfons, ha posat altaveus, ha posat molts parcs, platillos i tot això,
i a nosaltres ens va de conya. Tu canvies un bon set de bateria gratis, m'encanta. Està agafant una mica el referent del Casal de Joves de Sant Just, no?
No he estat mai al casal de joves de Sant Jura. El casal de joves feia activitats. He sentit de parlar-hi però no he arribat a veure-ho. El casal de joves de Sant Jura té un dels bucs més econòmics de la comarca per anar a assajar. Ho dic de veritat.
Sí, sí, he parlat que tenia un col·lega que anava a assajar per allà i deia també que estava molt bé i que s'aniria canviant de casals. La veritat és que no ho he vist. Tindré que venir un dia amb el grup a veure què tal. I a tocar aquí tot plegat, no? Sí, ojalá, ojalá. Me agradaria. El tipus de música que és així... que toqueu? És barreja. Normalment és metal. És metàl·lica, toquem també algo de nirvana.
Red Hot, com no pot ser, també toquem d'Iron Maiden, Slipknot, Tool, n'hem variant, però sempre proclamem estar dins del gènere.
Doncs Júlia, no sé si vols preguntar-li alguna cosa més al teu amic, Eric Sandín, a la secció de... Només si volia tocar alguna altra cosa més i si no ja crec que està. Mira com la gent fa una emoció. Eric, també cantes, Eric, o no?
La Júlia. La Júlia aplaudeix. Per què no cantes alguna cosa així? No em facis cantar, si us plau, que vindrà aquí. Hauríem de treure l'Arc de Noé. No, no em facis cantar, eh. Va, va, Júlia, Júlia, si us plau, si us plau. No, no cantaré. Jordi, canta tu, canta tu. No, és que canto molt malament. Jo també.
Si algú vol trucar i per cantar, el 933723661 tenim un músic a la seva disposició.
I si trobeu algun vocalista que també ens fa falta, fa així publicitat. Ah, també us fa falta el grup? Sí. Home, doncs escolta, això també ho comentem. Doncs si algú vol trucar i cantar... Què és la cançó que... quina cançó? Bueno, no sé. Alguna que sàpiga és així... especial? Sol solet, no? Sol solet. Home, sol solet ja la cantem nosaltres també.
Segur vol, 933723661. Amb quin últim tema musical i amb la guitarra ens deleitaràs, Eric? Doncs no sé, potser Under the Bridge, que crec que... Under the Bridge? Jo crec que potser sent pesat, una altra vegada, amb Red Foot Chili Peppers, és que més pot agradar al públic. Veig que estàs una mica... oficionat. Vaig anar al concert l'any passat i m'ha calat. És el millor concert que has anat a la teva vida?
Bueno, n'hem anat a diversos. Leni Kravitz també. Leni Kravitz també està bé, eh? Sí. Molt bé. Doncs escolta, Eric, que tinguis molta sort i ens acomiadem ja de tu cantant. I tocant la guitarra, vull dir. Molt bé. Cantant no, eh? Cantant no, cantant no. Júlia, gràcies, eh, per això també de tu. Ja ens veurem dijous. Sí, home.
No, no, no, no.
Bravo! Sí senyor, moltes gràcies Eric, Júlia, fins la setmana que ve i nosaltres som una posa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb la Clara Nervión de la revista Time Out, que avui estan d'enhorabona perquè celebren 5 anys. Fins ara. Ràdio Tespè, 98.1, home. Ràdio Tespè,
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7 i mitja a 8.
En vas? On vas? Ets de plàstic? El groc! Caral! Tu ets de metal! El groc ja val! Oh! Prig de llet! El groc vas i fet!
Però tu, tu de plàstic ets, però no ets cap envàs i si no ets cap envàs tu on vas? Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs al groc no hi aniràs. Encara que siguis metàl·lic, si no ets envàs al groc no hi aniràs. Si no ets un envàs
Pregunta on vas. En vas on vas, punt cat. S'apara bé la nostra responsabilitat. Generalitat de Catalunya, amb el finançament de Coembes. Ràdio t'espera, durante vuit punt un. Ràdio t'espera, durante vuit punt un.
5 i 35 de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Morro. I avui estem molt contents perquè Time Out, la revista cultural de... vaja, de cap celeira que tenim tots, avui celebra 5 anys.
A més a més últimament hi ha hagut canvis perquè ara ve amb el periòdico de Catalunya per parlar una mica de tot plegat i la festa que tenen muntada tenim a una Sant Justenca que ja fa temps que és la coordinadora de marketing de Timeout, la Clara Narbion al telèfon. Clara, bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Clara, com estàs? Bé, com puc trobar aquests aplaudiments? Home, és que la gent està contenta de saludar-te i de veure't com nosaltres. De fet, la Clara ja sabeu que és col·laboradora habitual també del programa Els Rentapeus, de ràdio d'Esvern, programa polític, els dilluns de 89. I avui, com diem, a Time Out, esteu d'enhorabona, perquè celebreu 5 anys. Estàs contenta, per començar?
Estic molt contenta, és una mica com si fos el meu aniversari. Clar, perquè m'imagino que avui rebeu felicitacions de tothom, d'altres mitjans, de periodistes, de músics, de cantants, del món de la cultura una mica en general, que és el que m'imagino que intenteu potenciar des de Time Out. Doncs sí, la veritat és que portem tot el dia rebeu moltes felicitacions, per Facebook, per Twitter, gent que ens truca per telèfon. Sí, estem molt contents, la veritat. Home, nosaltres no serem menys i mira...
Ens hem dedicat a tot tipus, ens hem dedicat a l'aniversari de Benet, ens hem dedicat a 5 years de David Bowie, ens hem dedicat a l'innovation, i ens agrada molt això de la música. Tot això a través de les xarxes socials, on la Clara per cert també és una tuitaire molt activa de la cultura i de la música del nostre país, té molts seguidors i també, Clara tu vas una mica marcant tendències.
Quina és la festa que teniu preparada, la moguda de Time Out durant el dia d'avui?
al Manac i al Mercat de les Flors, que comença a les vuit del vespre. A les vuit del vespre al Mercat de les Flors i al Manac, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que està allà sobre les fonts de Montjuïc, però és a l'hora? Com ho fareu? Doncs el que es fa és que comencen a les vuit a inaugurar una exposició que es crea a Barcelona i que recull fotografies d'aquests cinc anys al Time Out, fotografies que han aparegut a la nostra revista. Miquiput, Lleina Clotet,
Hi ha moltíssima gent del món de la cultura.
i aquest expediciós podrà visitar el Manac de forma gratuïta fins al dia 19. I avui a les 8 s'inaugura. I paral·lelament, com dius, al mercat de les flors també teniu una altra història. Mentreiorment a les 9, de fet el Manac toquen uns cinc cil·les, que és un grup que ens encanta, el Time Out. Sí home, s'ha fet cinc cil·les. Perdona, aquest del Montseny, no són els del semen i romaní? Sí, i tant. De fet el Marti Salis, el seu cantant, és col·laborador habitual del Time Out.
Ja saps ja, tot rodonet. Està molt bé, i tot queda a casa. Tot queda a casa. Molt bé. I a les hores de les 9 baixem tots cap al hall del mercat de les 9. Sí? On hi haurà un sarau bastant espectacular. Però qui hi haurà el sarau a les 9? Doncs el sarau actuen els Vancouver Vigils i també Digi Coco, que és el digi resident de l'Apollo i també és un dels organitzadors de primavera. I birres Moritz, gintanics de Bulldog,
I moltes sorpreses dels nostres patrocinadores i col·laboradors. Veig que hi haurà molta gent moderna i que agafa pastes. Això és veritat o no? Hi haurà gent de la cultura que agafa pastes i no agafa pastes. Hi haurà tothom, no? Hi haurà una miqueta que només agafa pastes. Ho dic perquè a tu et fa ràbia això? Estàs bé o no? Que tens tos?
Clar, eh? Ai, un moment. És que Manuel, que vinc caminant. Un moment, un moment. Vaig caminant. Un moment, un moment. A veure, posem una mica d'ordre. Sí, a veure si t'agafarà alguna cosa i no podràs anar a la festa del time out. Estic a punt de morir aquí en directe. Home, no. Clar, estàs bé o no? Vols que truquem al 112 o alguna cosa? Que tonto, d'aquests ens ho estem sempre ajudant. Mira, estic just arribant al time out ara. Estàs arribant al time out? On està la redacció del time out, per cert?
I com és que hi ha hagut aquests canvis? Perquè ara aneu amb el periòdico de Catalunya, no? Efectivament, ara ens encartem els vendres amb el periòdico.
Molt bé, doncs escolta Clara t'agraeixo molt que ens hagis atès perquè m'imagino que avui és un dia una mica de bojos per la gent que esteu al time out preparant totes aquestes activitats i events i tot plegat i de fet ja heu vist que la Clara anava corrent fins allà que... Fixa'm el prop que he vist que m'heu pillat a casa encara i ja estic a la redacció. O sigui vius al costat de Vialetana tu eh? Quan un comença a parlar està a casa encara. Que per cert és curiós que t'ha agafat com la tos i t'has començat a ennoagar quan he parlat això dels gafapastes.
Que, Clara, jo no sé si et fa una mica ràbia que s'etiqueti a la gent... No, però ara jo t'ho pregunto realment. Penseu que som gafapastes. Tots. Què som? Tots som gafapastes, no? Jo soc miope, si és que ho tinc. Però tu portes ulleres, tu, per començar. Clar que porto, però per què soc miope? Però són de pasta, les ulleres que portes? Sí. Ah, són de pasta, ja està, ja està.
Escolta, jo crec que cadascú fa el que li dóna la gana, no perquè vagis morits has de ser un que fa pasta o perquè el copi de la revista Time Out has de ser un modernet, al contrari. Al contrari, tenim seccions també de música clàssica, tenim seccions...
De menjar, a veure, que no tenen res a veure amb submotornet. Clar que sí. Clara, moltíssimes gràcies. I que, per cert, avui hem fet un petit mos. Però aquesta nit, de 8 a 9, estaràs al programa Cansi Qui Pugi, que et dediquen...
Un entrevista sencera i tot plegat, m'imagino per parlar de Time Out, no, també? Estic la propera de la ràdio aquesta setmana. Sí, home, escolta, aquí, quan algú ens ajusta en alguna cosa... Sí, ens aboquem tots cap aquí. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, de totes formes. Clara, que vagi molt bé, un petó molt fort i visca... Que estem molts més anys. Sí, i visca'ls que fa pastes, vinga. Que vagi bé, adeu, bona tarda.
Mira, Cristina, l'Eli al xat de ràdio d'Esverm, per exemple, diu, agafa pastes, no tingueu vergonya, no és cap mal. Clar, jo també estic d'acord amb l'Eli. En fi, 5.43 de la tarda, fem una pausa, de res, un moment que ens saluden una gent, i d'aquí uns moments parlem amb la Roser Arc sobre l'educació canina, com cada dijous.
De quin gos? Avui gossos de tura. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Just i envio una cel·la a Sant Just i també a la penya del Morro. Desenmobles, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls i agraïls i aquesta feina.
Hola, Peño del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Tres quarts de sis de la tarda, com cada setmana, tenim la nostra dosi d'educació canina amb la Roser Arcs, que la tenim al telèfon ja. Roser, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Roser. Mira, has entrat ja per la porta... Bueno, no us coneixeu, deixeu-me que us presenti abans, Cristina Roser. Hola, Roser, com va? Hola, Cristina, jo et vaig sentir l'altre dia. Sí, amb l'Albert, no? Sí. Què tal tot?
Molt bé, aquí estem, anem a parlar del gos de la nostra terra avui. Sí, és veritat, perquè cada setmana parlem de... durant aquest 2013, començant l'any potent, cada setmana parlem d'una raça de gos diferent, la setmana passada vam fer del Bulldog francès, i avui d'una de les dues races que hi ha al nostre país, que és el gos d'atura català. Deia que entraves per la... ara ens ho expliques un moment, perquè deia que entraves per la porta gran, Roser, perquè el Sergi només entrava i diu, home, diu, l'educació que a nina m'interessa, el xat,
de ràdiodesbert.com, diu, sembla que s'han caigut bé la Roser i la Cristina. Sí, com a primer punt. És veritat. Volies fer un apunt sobre això de les races, no? Bueno, volia dir, primer que a Catalunya hi ha dues races de llapestor només. No a Espanya, a Espanya hi ha alguna més. A Catalunya només hi ha la que parlarem avui, que és del Pirineu, i el Cada Bastiat, que és un gos bober de Mallorca.
L'altre dia em sembla que vau començar amb la FCI, amb la Federació Cineològica Internacional. Sí, que té un nom molt llarg, que és el comitè, l'organisme, que regula les diferents races que hi ha al món.
Doncs una, afegirem una miqueta més, perquè així anem ampliant també coneixements sobre això, si voleu. Molt bé. Res, una competitor. Perfecte. La setmana passada, si no m'equivoco, li vas preguntar a l'Albert que era del grup 9 i per què era del grup 9 el Bulldog. Sí. Doncs és perquè hi ha deu grups. Ah. Un dels grups del 9, que és el que va parlar l'Albert, que són els dos de companyia, jo avui parlo del grup 1, que són els pastors i el que regeix,
una miqueta, o la premissa que regeix com s'organitzen les reses, és l'utilitat que l'home li dona a cada resa. Hi ha un grup que són els que treballen més en el mes, hi ha uns altres que recullen preses de caixa i així, successivament, no? I els que ajuden els homes, no, per exemple? Correcte, correcte. Jo sempre penso en el gos San Bernardo.
Crec que està al dos, no estic segura, però està al dos o al tres. Ja en parlarem, ja arribarà. Està molt bé, molt interessant. En fi, avui parlem del gos de tura català. Per cert, saludem la Neus Casanova Vico, que des d'ahir ens va enviar un tuit molt divertit que deia que era una nova uient de la penya del morro, cosa que ens fa molta il·lusió.
i que ara ha posat black kiss a la penya del morro. Ole, ole, ole. Gràcies per escoltar-nos, Neus, i també a tota la gent que ho fa a través de la ràdio convencional o a radiodesver.com amb el webcam que tenim. Ara sí, entrem en matèria, parlem del gos de tura català. Què podem dir? Té una història xura, xura. És una de les races que té una història més antiga.
No hi ha documents que ho diguin, però els contes, les rondalles i les agendes de la gent de muntanya l'han anat traspassant. I diuen que ve dels gossos que van entrar els conquistadors romans els 150 abans de cri. Ostres! Fa molts anys, molts anys que van arribar els ascendents del que ara és el gos de Tura, el pastor català. I tot això és possible perquè la zona on ha estat estan molts anys aïllada, l'alta muntanya no s'hi arribava fàcilment.
llavors el gos, la pureza de la raça es va poder mantenir. Un altre punt important sobre la raça és que va néixer de la necessitat de rebaixar, dels pocs recursos, de rebaixar costos, de menjar en cuida de gossos, de quantitat de gossos, i van buscar fer una raça creuant-la amb els pastors que ja existien a la zona, que fos forta,
Tingués una bona mandíbula per defensar els ramats, però alhora fos intel·ligent i els pogués guiar, els pogués portar, com qualsevol altre gos pastor. Josep, una cosa, perdona, quan dius això de rebaixar costos...
Aquest tipus de gos no menja menys, no?
que eren grossos i hi havia llops, potser hi havia algun os al bosc, hi havia animals bastant farotges que t'acaben els ramats i necessitaven ossos per defensar-los. Efectivament gros, jo no he tingut un també, són molt valents.
no tenen por de massa coses, no són gossos peculiars, no els pot tenir tothom. El que passa que aquest gos d'atura d'avui en dia poc té a veure, potser, amb el gos d'atura que va arribar el 150 abans de Cris, directament des de l'imperi romà, o no? No sé què dir-te, potser avui en dia, més per l'utilitat que se li dona, perquè no tenim tant remat que dèiem, sí que potser ha variat un palet en els últims 30 anys, però pensa que aquest gos es va extingir.
va estar a punt d'extingir-se fa... no ho sé, a la lletra dels 70, aproximadament, estava a punt d'extingir-se, després explicarem per què, que és l'anècdota fosca de la història del gos de tura català, però el van recuperar una sèrie de pastors que van recordar que funcionava molt bé, que era un gos molt vàlid, i van estar buscant exemplars i van estar recuperant-lo fins que van aconseguir que entres l'altre cop a la FCI,
i arribés avui en dia al gos d'aturar que coneixem. No sé, tots els documents que he trobat i que he llegit, realment diuen que no ha canviat gaire aquest gos, eh? I si us pareu a pensar, hi ha moltes races de pastor pel món que són molt similars al gos d'atur, així peluts, amb doble capa de pèl... De fet, jo volia preguntar-te, perquè mira, el Sergi... hem pensat el mateix, el Xat també ho comenta, que la Coloma, aquella gossa... La Coloma és un Border Collie, és un altre tipus de pastor.
Allò que deia Jau, Coloma Jau aquí, que va fer famós el Buenafuente i els talls que tirava... Mira, vaig estar adoptant si fer el Border Collie o el gos de Tura Català, perquè els he tingut tots dos i són gossos que realment són increïbles, tots dos. Però la Coloma... Tira per la terra, em va tirar a la terra. Clar, el que passa que allà diu, quan aixofen, hòstia, ara no em surt la població, on fan el... a Castellà de Nuc ho fan. A Castellà de Nuc fan el del gos de Tura. Sí. El del gos de Tura català. Ah, val, i allà no és on hi havia la Coloma, llavors.
Crec que ha participat algun any, però és en el concurs de pastor. Hi ha proves i en el concurs de pastor crec que sí que han participat.
Però està pensat el concurs per poder conèixer l'altra cop la raça, perquè realment a fora de Catalunya s'hi coneix molt poc. El gos d'atura català durant molts anys va ser molt reconegut aquí a Catalunya gràcies a aquestes virtuts que comentaves com a pastor i com a guardià. Sí, diuen que de diferència amb pastors com el Border Collie o altres pastors que segueixen raça, que segueixen treballant de pastor, perquè ja per exemple el pastor Lema ja no treballa de pastor fa molts i molts anys.
És un animal bastant més valent i estable.
I són gossos que prenen decisions ells, que no necessiten fa tants anys que es dediquen al que es dediquen, i s'ha aconseguit, per l'aïllament de la zona, perquè sobretot es troba en el Pirineu, s'ha aconseguit mantenir la raça tan pura i tan semblant a la cadera al principi que tenen, tenen per genètica tendència i instint a portar les ovelles i saben què han de fer.
No, perdona, digues tu. Jo vaig viure una anècdota amb el meu que aquesta no te l'he enviada en el guió però que si voleu us l'explico. Si home i tant. Vam pujar, jo tenia uns cousins que vivien al Pirineu Aragonès i vam pujar. I allà hi havia un pastor que vivia just a sota, vivia al mig de la muntanya en una caseta. I el meu gos, jo tenia el gos d'atura, llavors va baixar corrents a buscar les ovelles.
i el pastor li va fotre quatre crits i no el va deixar entrar. Però després, quan el pastor ja se'n va descansar, el gos va estar sentat... potser va estar quatre hores allà, sentat tot el matí, veient les ovelles com pastoraven. I a l'hora que el pastor es va aixecar per portar-les ja cap al corral, el meu gos va baixar corrents, va començar a fer voltes, jo no entenia ben bé què feia. Es veu que li van entrar les ovelles a dins del corral a l'home sense fer res, no? No m'al·lucinava, me'l volia comprar, el gos i tot. Oh!
Perquè t'adonessis de quin tipus de gos que tenies, que això li venia als gens. Mira jo, tots els formadors que he tingut sobre gossos i tal, sempre el tema de les races. Ja en parlarem, per exemple, dels PPPs que es diuen, potencialment perillosos, copitbul i tal. Tothom diu que l'instint, l'instint, l'instint.
Jo, pel que sé, per tot el que he anat estudiant i he anat trobant, els gossos que més marcat tenen l'instint i que més actuen a través de l'instint són els pastors, justament, perquè són races que durant més anys o durant més segles se'n van tingut fent la mateixa feina. I genèticament estan molt predisposats a això. El que passa que, com tu comentaves, perquè si no no tindrem temps d'explicar-ho, no sempre ha sigut flors i violes la història del gos d'atura català.
No, no, a més, mira, just la Guàrdia Civil, a Beneverita, va estar a punt de fer-nos el fora. La Guàrdia Civil? La Guàrdia Civil. Amb tot el que està passant només faltava ara saber que la Guàrdia Civil va estar a punt de carregar-se... Sí, sí, va estar a punt de carregar-se la raça. Què va passar? Va ser indirectament, eh. Realment va ser una mica d'ignorància dels pastors de la zona, perquè resulta que la Guàrdia Civil portava uns pastors alemanys molt ben aviestrats, supermilitars, no?
per fer pastes que feien ells a la muntanya i quan els pastors... Perdona, perdona un moment, Roger, Roger, a quina època estem parlant això?
Això igual estem parlant de principis del segle passat, del segle XX. Va començar en 1910 o 1915? Després de la Segona Guerra Mundial, sí, just per aquella època. Sí, 1920. I llavors què dius? Que la Guàrdia Civil... Portava aquests gossos i el tema... El que va passar és que els pastors que vivien a la zona van al·lucinar amb l'educació militar que tenien aquests gossos i el cas que feien i el control que tenia sobre ell.
i van creuar-los amb els gossos de tura que tenien llavors. No! Sí! Total, que aquesta broma gairebé exfingeix la raça. Però no, finalment es van adonar que no, que eren molt millors purs i que el xic aquest d'intel·ligència o de picardia o d'independència, digue'l el que vulguis que tenia en respecte de la resta de gossos, doncs els feia únics i molt bons per la seva feina. El gos de tura català és independent.
És molt independent. No puc assegurar. Jo he tingut un individu, però és un animal que es porta. Porta l'estelada aquí, el llom i tal. Avui en dia dones aquest titular i el diari ara et fa una notícia d'això.
Per cert, que hi ha gent, que són persones, que són l'Eli i el Sergi, que estan al xat, i que, bueno, ells van comentant les seves coses, i vull traslladar als uients també el que estaven comentant, com, per exemple, el Sergi, que ha trobat que la Coloma, ja que parlàvem d'ella, va guanyar el concurs de Castellà de Nuc el 93, el 94 i el 97. Per tant, era una mena de Messi, no?, la Coloma.
Clar, és el mesí d'aquest sentit, no? Del cor d'altura. Mira, t'he de dir, com a un altre afunt, que la borda alcohòlica que tinc jo ara és filla d'un cosí llunyà a la Coloma.
Diu que el Jordi Moixach va guanyar el concurs amb 6 gossos diferents.
Fixa't. Algún fill de Coloma també l'ha guanyat i no sé si algun dels pares l'ha guanyat. Algún fill segur. Era una mica com el Guardiola. El Jordi Buixac és el Guardiola dels gossos de Tura. I el Sergi acaba amb un punt que li diuen el Mourinho dels gossos de Tura. Ah no, perdona, ell no. Ell diu que és el Mourinho dels gossos de Tura perquè també tracta amb molts gossos i guanya amb molts equips diferents.
M'agrada més el del Guardiola, eh? Molt bé. Doncs escolta, moltíssimes gràcies. Roser, ho hem de deixar aquí. Per cert, m'informen que tenim un missatge de... Ostres! Atenció! José Perpinyà, alcalde de Sant Just... Ostres! Ha comentat una publicació de la Penya del Moro al Facebook. Atenció!
A veure què diu. Diu que quan no puc escoltar-vos per la ràdio una ulla del Facebook també està bé. Oh, molt bé, moltes gràcies.
Els seus peus d'alcalde ja sap que estem al seu servei sempre que vulgui. Moltes gràcies per comentar. També tothom qui vulgui pot comentar tot el que anem fent al Facebook o a Twitter a la Penya del Morro. Senyor Benito, expliqui allò que li agrada a vostè. Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veus? Som originals de mena. Clar que sí. La Penya del Morro a tot arreu. Com diu l'Eli, la Penya del Morro on fire. Gràcies.
Bé, Roser, vols... Mira, és que tenim un minut d'hora català. Tenim en compte que és un gos que no és la típica mascota. És un gos que té un caràcter peculiar i s'ha d'entendre una mica de gossos per tenir-lo a casa. La gent que és un gos molt bo, que quan està a casa amb els seus és molt entranyable, molt fidel i molt llest i molt bo, però amb els estrany sempre té una mica de recança. Llavors tenir-ho en compte i ja està, sense més informació.
Roser, moltes gràcies. La fitxa del gos d'atura que ja ens l'han enviat justament amb l'Albert que són els nostres educadors canins a la Penya del Morro. La penjarem també. La penjarem al Facebook perquè la gent pugui veure aquestes característiques i siguem més amics dels animals. Molt bé. Gràcies Roser, bona tarda.
Bé, doncs ja acabem aquesta primera hora del programa d'un idol, les coses que hem tingut, i espera't a la segona hora, perquè després de les notícies de la xarxa, antigament coneguda com a Com Radio, tindrem amb nosaltres el Jordi Cortés, un dels grans ballarins de casa nostra que l'any 2005 va rebre el premi Ciutat de Barcelona. Ahir va estrenar Blackout, un espectacle molt curiós de dansa on actua
entre altres una noia que va amb cadira de rodes, a l'espai de la seca, al bórnia, a més a més també parlarem de poltergeist i... sí, sí, fa por... i de llibres com cada setmana amb l'Arnau Consul, fins ara mateix a la segona part de la penya del morro. Són les 6.
Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Sònia Queri, Ramon Companys. El líder d'UNIÒ, Josep Antoni Duran i Lleida, ha trencat el seu silenci des de Xile per assegurar que no pensa d'emitir pel cas Pallarols segons la tercera Duran ha manifestat que, per descomptat, que no pensa d'emitir i ha afegit que en el seu dia el partit va assumir responsabilitats polítiques.
Recorda que ja van expulsar o es van donar de baixa els que estaven imputats en el cas i que es va obrir una comissió investigadora amb persones alienes al partit, cosa que afageix que ningú no ha fet. El líder democristià conclou que no hi ha finançament irregular i que les responsabilitats polítiques ja van ser assumides durant estar a Santiago de Xile per participar
en unes jornades sobre l'humanisme cristià i l'economia social de mercat. El rector de la Universitat de Barcelona, Didac Ramírez, ha fet una crida al massanatge privat davant la manca d'inversió pública per impedir que la retallada suposi un retrocés en els avenços científics. Si no conscienciem a la nostra societat que ha d'implicar-se en el finançament
de les seves universitats, de la seva recerca, del que en definitiva és el progrés del país, ho passarem molt malament. Justament avui s'ha presentat un nou espai per a la investigació biomèdica a Barcelona, que ha estat possible gràcies a una donació de prop de 9 milions d'euros de la Fundació Sèllex.
El nou centre de recerca compta amb 5.000 metres quadrats de laboratoris i espais on hi treballaran més de 200 investigadors. Els Mossos d'Esquadra i la policia nacional han desmantellat una banda que introduia moneda falsa a Espanya. En total, l'operació s'ha soldat amb 17 detinguts, dos dels quals residien a Santa Coloma de Gramenet.
El sergent dels Mossos, Sergi Sánchez, explica com els membres de la banda introduïen els bitllets falsos al mercat com si fossin legals. Si aquest comerç disposa de màquines que detecten els bitllets falsificats, el que fan és un pagament, el passa per la màquina, introduir-lo a la caixa registradora, el delinqüent li agafa i li diu esperi un moment que crec que tinc un bitllet més petit.
és en aquest moment en el qual aprofita per canviar el bitllet i llavors li entrega el de falsificat. El comerciant ja no el torna a passar per la màquina, el dona com a bo, li entrega el producte i el canvi. En total durant l'any 2012 els falsificadors haurien distribuït bitllets de 200 euros per valor d'uns 70.000 euros.
La producció catalana L'Oimpossible ha aconseguit una anomenació als Premis Òscars de Hollywood per la interpretació de Naomi Watts com a millor actriu protagonista. És l'única anomenació que ha aconseguit aquesta pel·lícula dirigida pel català Juan Antonio Bayona. De la resta de candidatures destaca la pel·lícula Lincoln del director Steven Spielberg, que ha aconseguit 12 anomenacions seguida de la pel·lícula La Vida de Pi, que n'ha aconseguit 11.
Per avisió del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Situació meteorològica ja marcada per l'allunyament de l'anticicló. Per tant, de cara als propers dies, no tindrem boires a les comarques de l'interior del Pla de Llei de Bolles Persistents. Demà sí que n'hi haurà alguna cap a les comarques de l'interior, Valles, Vergadà, Osona, però marxaran ràpidament.
i és que de cara a les properes hores esperem tranquil·litat ja pràcticament sense núvols tret del Pirineu, perquè el vessant nord del Pirineu encara pot nevar una mica de cara a les properes hores de forma molt feble per damunt dels 1.300-1.400 metres. Demà farà sol, tindrem alguna boira com dèiem al matí, però marxarà ràpidament algun núvol també al matí a les comarques del litoral central, Pirineu poc importants i temperatures més baixes cap de setmana bàsicament amb sol, però entre dissabte a la tarda i diumenge al matí nevarà el Pirineu per damunt dels 1.000 a 1.200 metres. Diumenge també hi haurà més núvols a les comarques de Girona
i l'ambient serà encara més fred. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça rep avui el Córdoba a partir de dos quarts de deu en la tornada dels uïdents de final de la Copa del Rey, amb l'avantatge del 0-2 del partit de nada. En cas de superar l'eliminatori, el pròxim rival serà el Màlaga Equip, amb què també es creuarà en Lliga aquest cap de setmana. L'exjugador barcelonista era el Màlaga, Javier Saviola, diu a la xarxa que per guanyar el Barça s'ha de fer un partit perfecte.
Para ganar, tiene que tener un día o una noche casi perfecta y saber que nosotros tenemos que salir a jugar del principio. En cuanto le das la pelota al Barça y en cuanto ellos empiezan a sentirse dominantes del partido, ahí se complica todo. Mentrestant, l'Espanyol té un principi d'acord amb el futbolista búlgar Martín Petroff, actualment al Bolton anglès. Tot i la classificació per als quarta final de la Copa, el Madrid pagarà cara al partit contra el Celta. Sergio Ramos el va anar a expulsar i es perdrà
5 partits per dir-li poca vergonya a l'àrbitre Aiza Gámez. I amb tot les coses no li estan sortint bé, al madrileny Carlos Sainz, al rally Dakar, és a punt d'abandonar amb problemes mecànics. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Aquest diumenge tornen els tres toms de Sant Just. Se celebren per commemorar la festivitat de Sant Mohsen. Cada any veneix els animals de Sant Just i es fa un recorregut pel municipi que reparteix tres vegades. La jornada comença amb l'esmorzar pels cavallers a Can Genestà. És gratuït pels cavallers i costa 3 euros per la resta del públic. La gent pot assistir i divertir de les 9 del matí i, aproximadament, i després de l'esmorzar, el Mohsen Joaquim Rius oferirà la missa solemne en honor a Sant Antoni Abad. Quan s'acabi l'eucaristia,
A la plaça Camp Preciós es beneiran els animals i començarà la desfilada pels carrers de Sant Just. A més, poden portar els seus animals perquè els beneixi el mossèn a la plaça Camp Preciós. Després d'aquesta benedicció, com dèiem, es farà aquesta desfilada on es repartiran caramels i després també es repartiran borregos, moscatell i coca per a tothom.
El punt net del Mercat Ambulant de Sant Jul regala compost a canvi de residus. Des d'aquest mes de gener, la paradeta del mercat reparteix bossetes de compost de la deixolleria municipal a totes les persones que portin oli de cuina, usat, roba o petits aparells elèctrics i electrònics per reciclar. El punt net treballa amb aquest tipus de residus, reutilitzant-los o reparant-los, i aquests aparells també recollen a la deixolleria municipal, a la mini deixolleria del mercat,
a la Daix de Lliat Mòbil que passa pels barris de Sant Just l'últim dissabte de mes i també els contenidors específics instal·lats als equipaments. A més, la parada del punt nets instal·la el mercat ambulant dels dimecres a la plaça Camoapa des de l'any 2009 en horari de dos quarts d'onze a dos quarts de dues i les tardes del primi dimecres de cada mes.
I acabem amb aquest bitllet explicant-vos que aquest matí s'han publicat la llista d'admesos i no admesos en l'adjudicació dels 54 pisos amb la protecció oficial del règim general de venda a Maslluí. Se situen al carrer Violeta Parra, número 81012, inclou en places d'aparcament i traster. Al web de Promonsa, www.promonsa.cat podeu consultar el llistat i el procés que s'asseguirà a partir d'ara i teniu temps per presentar reclamacions a les llistes fins al 18 de gener mitjançant un formulari que trobareu al local de Promonsa durant l'horari d'oficines.
I de moment això és tot, més informació a partir de les 7 del Senyors Notícies d'Edició Vespre. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7 i mitja a 8.
Al condensador de flujo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Ràdio d'esfer, durante 8,1
6 i 9, benvinguts Cristina, bona tarda de nou. Hola, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
Ens agrada moltíssim que ens escolteu i que, a més a més, també interactueu amb nosaltres. Podeu utilitzar el Twitter, el Facebook, el xat, fins i tot de radiodesverm.com per expressar les vostres opinions del que parlem al programa. En aquesta segona hora, des d'hora i fins a les 7 del vespre, tindrem amb nosaltres
a l'Arnau Cònsol per parlar de llibres, ja sabeu que és de l'Institut Ramon Llull i que ens parlarà sobre el premi nedal de literatura que es va donar l'altre dia a Barcelona. A més a més també parlarem de Poltergeist, Cristina, que no sé... Coses curioses. Coses curioses sobre els Poltergeist, que jo ja em fa una mica de por però veurem a veure què és el que passa però abans de tot això una recomanació perquè ara parlem d'un espectacle de dansa que es va estrenar ahir
La Seca, l'espai que hi ha al born de Barcelona, que no sé si heu anat però és un espai molt xulo i molt recomanable.
I aquesta obra de dansa es diu Blackout i està dirigida per Jordi Cortés, un dels grans ballarins del nostre país, entre altres. Va rebre el premi Ciutat de Barcelona el 2005 per l'espectacle Olé Lés i, com diem, ara presenta Blackout fins al 29 de gener i després In Heaven, que també és un altre espectacle de la companyia Alta Realitat i que estarà del 24 al 3 de febrer. Tenim el Jordi al telèfon. Jordi, bona tarda.
Hola, bona tarda, benvingut al programa. Jo vaig anar a veure Blackout a la Nou Ivanov de Barcelona i t'haig de confessar que em va impactar, entre altres coses perquè hi havia una ballarina que anava amb cadira de rodes. Sí, la Jose. Com se us va acudir posar un espectacle de dansa, una ballarina amb cadira de rodes? Bueno, perquè jo ja fa molt de temps que treballo amb persones
que venen de diferents àmbits artístics, a vegades gent que ve del teatre, gent que ve del circ, i també vaig fer un espectacle fa temps amb una persona envident, però que és ballarí, i dono molts laboratoris de dansa, oberts a tothom, i amb aquests laboratoris va vindre la Jose, que ella feia teatre amateur, i anava en cadira de rodes,
i amb el treball que ella feia en els laboratoris, els tallers i les propostes, i el que proposava ella i la seva capacitat creativa, doncs quan vaig començar el procés de creació de blackout li vaig dir si li interessava, perquè a mi m'interessa molt el tema de les personalitats, de les diferents maneres que té la gent d'expressar amb el seu cos, i en aquest cas la Jose tenia una capacitat d'expressar i una mobilitat que, per exemple,
altres persones ho tenen perquè ja van quedar a rodes i es desplaça de manera que jo no em desplaço. Té unes capacitats que són molt diferents d'altres persones. A més, deia que entravem ja al món de les limitacions de cadascú. Són limitacions, perquè en molts casos jo estic més limitat que ella.
amb moltes coses. Per això et dic que cadascú té les seves. Moltes vegades no hem de fer prejudicis i fins i tot la cadira de rodes que es converteix un element més per fer dansa. Sí, clar. Dona un dinamisme, dona aire, el fet que hi hagi la pell i el metal, el ferro i el cos.
Això és molt interessant de treballar, les diferents textures. I a més, la peça blackout parla també de la part somria i fosca. Llavors també m'interessava tenir diferents personalitats molt contrastades i amb experiències de vida molt diferents.
i per això hi ha quatre personatges que una mica és com si fos els quatre punts cardinals. De fet això anava a dir que tu no estàs sol a l'escenari perquè és un espectacle una mica multidisciplinat perquè hi ha teatre, hi ha dansa, també hi ha projeccions audiovisuals. A més ha quedat molt bé en l'espai de la Seca perquè ja quan vaig anar la temporada passada em vaig quedar molt entusiasmat pel espai que havien obert. Ja havia estat a l'espai rosa i també m'agradava molt.
I sí, té una poesia especial l'espai i crec que s'ha adaptat molt, molt, molt bé. A més, cada cop que es fa aquesta peça intentem aprofitar al màxim les possibilitats que es fa l'espai. En aquest cas, la seca. Mira, el Sergi ens pregunta aquí al xat de ràdio d'Esvern, diu, què us semblen els valls de saló amb cadira de rodes que diu que moltes vegades es fan a la tele i que...
Jo conec un d'aquests, el francès, de Rido, perquè ell ha vingut a tallers de dansa contemporània i de dansa teatre. I moltes vegades el veig per la tele i ens ha vingut a veure. Sí, em fascina. Jo he fet vals a Saló, també. I llavors veus les possibilitats que hi ha de fer tango, de fer salsa, i la Jose també ha pres classes
amb professionals de Baixa Saló, va estar fent un curset fa poc, fa uns mesos. Aquest espectacle, Black Out, com diem que es va estrenar ahir, per cert, amb la presència del conseller de cultura, Ferran Mascarell? Sí, teníem bastantes petums allà. Bastantes petums, sí. El teatre, petums de dansa, sí.
Estava ple. Estava ple. Tothom allà donant la cara. Tu mentre estaves actuant no sé si els veies o no aquests petums que dius tu de la cultura. Jo haig de dir, haig de corregir, que jo amb la cap no actuo. Quan em vas veure, sí. A la noia Ivanov jo estava actuant.
Faltava un ballarí, que és el Maxime, i jo estava substituint. El meu és com mi alter ego. Sí, perdona, perdona l'error. Sí, jo vaig veure, perquè estava al camí dels tècnics, i anava veient com anaven arribant. I bueno, crec que m'agrada molt, la seva.
Tothom està molt nerviós a l'estrena, tant el públic com la gent que està dalt de l'escenari. L'estrena ja posa nerviós.
relacions públiques, va a fer fardear, va a veure què va fer l'altre, moltes coses. És veritat, és veritat. Per cert, l'espectacle Blackout, que podeu trobar com dèiem a la Seca, que és un espectacle que va ser candidat als Premis Max amb 8 candidatures, entre les quals, millor espectacle de dansa i millor coreògraf. I que des del 2010 porteu fent gira, ara esteu a la Seca. Jo volia preguntar-te, tu no sé si creus que la dansa, potser, com a moda de reflexió,
És una de les arts escèniques que més costa d'entrar per al gran públic. Per què creus que passa això? Bueno, això passa aquí. A altres països no passa gens. Jo vaig estar visquent 10 anys a Londres i això no passava. O a França tampoc passa. Jo crec que perquè aquí també s'ha de crear molta... no educar el públic, no m'agrada tan poc aquesta paraula,
però sensibilitzar el públic. Per això també jo els meus tallers, els meus laboratoris, els obro a tothom. No som tancats només a ballarins professionals o actors. Intento obrir-ho a tothom perquè una mica la gent vegi d'on surt tot, no? Com es cuinen les peces. I per això m'agrada convidar tothom que pugui vindre. Jo crec que senzillament perquè aquí, en aquest país, es busca molt...
la immediatesa, que tot tingui un resultat ja. És veritat, no tenim paciència, no? No, gens. Es fan moltes polítiques i moltes campanyes a curt termini. A França o Anglaterra porten molts anys i han tingut la paciència d'anar creant un públic i d'anar creant una xarxa i al primer any, segon any, tercer any no funcionarà gaire, però és insistir, insistir i insistir fins que finalment comenci.
a calar, aquest tipus de treball. Però aquí no hi ha paciència, es volen fer de seguida amortitzar-ho tot i la sensació de moltes vegades és que constantment dintre dels que estem dedicats a la dansa o al món de la dansa teatre o de la performance, doncs que sempre estàs una mica començant de nou, perquè et tornen a canviar la manera de fer, la manera que tens que
que treballar, llavors és molt complicat. Ara comentaves que tu vas estar vivint a Londres molt de temps. De fet, Alta Realitat, els seus orígens, el podem trobar al High Net Reality, que és una agrupació que tu vas fundar a Londres l'any 2001. A més a més, també en el terreny audiovisual has participat en diversos projectes de cinema i televisió, entre ells, per exemple, per la BBC, algunes històries. Vull dir que ja veieu, per la gent que no el conegui,
que és un pes important el Jordi. De fet, ja que et tenim aquí, ja us ha anat a confiança, jo volia demanar-te pel públic que no estem gaire basats o que no estigui gaire basat això de la dansa, que no en sapiga tant, quines claus hauríem de saber a l'hora de veure un espectacle de dansa si no estem acostumats? Doncs senzillament està molt obert i receptiu. És com quan sents una música, és a dir,
o quan vas a veure una exposició de pintura o quan llegeixes un llibre, és deixar-te portar. Jo crec, sobretot parlant del treball que jo faig, és com si estiguessis veient poesia visual acompanyat per una banda sonora. Per mi, els meus referents, doncs, és molt, bueno, la poesia visual del Joan Rosa, per exemple, que amb una imatge pots dir moltes coses, no?
i pots interpretar-la de moltes maneres. També les pel·lícules del David Lynch, o la poesia del Patacet, o la Martí Pol, no sé... És una cosa que et sugereix i t'invita a fer un viatge. Un viatge cap a les emocions i que et parla de molts temes que són universals i diferents de vista.
el que busco sobretot és fer reflexionar com moure i que et deixis portar per aquest viatge. Per tant, des d'un punt de vista del teatre, quan surts estiguis diferent. Per tant, des d'un punt de vista del públic, doncs potser aquesta trenca ens arriba, no? I ja està. És el que jo busco com a públic també, no? Clar. Quan vaig al teatre a veure dansa o vaig a un concert o vaig a veure teatre, de veritat, intento...
intentar deixar-me portar pel que m'estan proposant des de l'escena i fer aquest viatge de les sensacions i deixar-me portar aquest món que m'estan creant en aquells moments i veure què identifico i què projecto jo també dins d'aquest món. Perquè crec que és això per això que la gent
Va al teatre i la màgia del teatre és això, no? Sí, estem molt tancats també moltes vegades, no? Perquè també quan vas a veure una exposició... És normal, és normal. Tu la vida que portem diària, tu arribes al teatre amb una pressió de tot el que has fet durant tot el dia, amb ganes de desconnectar ja. Sí, sí, sí. I moltes vegades, jo entenc, perquè moltes vegades diu la gent, no, jo tinc ganes que em facin passar bé, que tinc ganes de desconnectar. Vaig a veure un musical, vaig a veure això. I està molt bé.
Clar, potser hauríem de dir, abans de començar una obra d'un espectacle de dansa o de teatre, apaguin els teus telèfons mòbils i obrin una mica la seva ment, perquè... I apaga l'agenda també del teu cap. Sí, apaga, exacte. Fes un rècord. Què és el que he fet tot el dia i què és el que he de fer demà. Sí, sí, molt bé. He intentat desconnectar totalment. No, dintre de les meves peces, també, en aquest sentit, sempre busco el sentit de l'humor, això sí. Puc tractar temes així.
Sombríos, confiterals... Sempre busco el sentit de l'humor, encara que sigui un humor negre, vitriòlic, sarcàstic, iròlic, però busco el sentit de l'humor. Tragicomèdia.
És un esdeveniment tràgic i còmic.
i a vegades de ràbia. Però a la vegada tinc la necessitat de riure. És el que necessito fer, perquè si no... Com diu aquell, més val prendre's un conya. Perquè si no, anem malament. En fi, Jordi, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi bé. Que, per cert, a partir del 24 de gener acaba... En dues setmanes? Sí. Blackout acaba el 29. I comença in heaven. Sí. Aquí sí que estic jo. Aquí estàs tu ja, no?
Aquí estoy yo, montando un show. Vallo, canto, parlo y me río mucho de mí mismo, del mundo y de la vida. Ja ho sabeu, si no heu anat mai a veure un espectacle de dansa, també jo personalment, us recomano, si esteu escoltant, començar a dinçar-vos en aquesta disciplina.
amb una peça d'alta realitat i del Jordi Cortés. Escolta, Jordi, que vagi molt bé, moltes gràcies, un abraçada molt forta. I molta sort. Moltes gràcies. Adéu. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. 6 i 24 de la tarda continuem a La Pella del Morro.
A mi la dansa, sincerament, tampoc no és que sigui una disciplina que pensis, ostres, m'apassiona, no, però vaig anar a veure aquest espectacle i em va tocar, em va arribar, perquè hi ha vegades que veus coses d'aquest tipus disciplinar o danses o coses així, però aquesta a mi em va... T'ho va agradar? Sí, vaig sentir coses, saps?, perquè era...
És fortet, eh? Hi ha moments que dius, hòstia... Heavy, eh? Un mocador per portar el mocador? Per ser un cas? Potser sí. A fi, 6 i 24 de la tarda, el mocador... Ara sí que hi hem de treure el mocador, perquè Cristina... Sí, treu-me un moment... Però no per plorar. No, no, no, no. Per tapar-te tota la cara, directament. Ja, ja. Treu-me un moment aquesta música, perquè sí. S'ha acabat el bon rotllo, el programa. Arriba l'hora de parlar de coses curioses, estranyes i paranormals amb la Cristina Vargas.
SACCIÓ PARANORMAL! Quants casos, estimats uients, heu sentit a la televisió, a la ràdio i a la premsa, de persones que asseguren haver viscut experiències paranormals o successos... estrany? Sense anar més lluny, el programa Quarto Milenio, per exemple, d'Iker Jiménez. Aquell programa ja és paranormal, exacte, en ell mateix.
Doncs avui nosaltres ara pengem el morro, volem saber què hi ha de realitat i què hi ha de fals al voltant dels polsters gays. Doncs Jordi, jo abans de tot m'agradaria saber què se't passa pel cap a tu quan sentim aquesta paraula, polters gays. A mi la pel·lícula famosa que vam fer en el seu moment als anys vuitanta i poca cosa més
De la nena aquesta rosa que no vivia en pau perquè tenia un esperit o alguna cosa sobrenatural que li aturmentava la vida. La majoria de persones pensen això. Quan parlem de poltergeist ens referim a un fantasma, suposadament. Poltergeist i fantasma és el mateix, una experiència... Sí, un fantasma que viu a una casa i que sense explicació es produeix en fenòmens estranys.
Per exemple, el Sergi diu al xat, les cares de Belmez. Però no, allò és diferent. Les cares de Belmez són quatre ataques a una rajola de la cuina. Això és el mateix. Avui parlarem una mica de tot plegat i casos i tot això. Per cert, que si algú d'aquí de Sant Just o que ens està sentint ha viscut alguna experiència... Què dius ara? Ens ho pot comentar, també. Si heu viscut una experiència a Sant Just,
Paranormal. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Mira, jo et diré una cosa. No sé si vas sovint, perquè en Gina està, Cristina, però aquí dalt, a la casa de cultura... No m'ho diguis, que no hi aniré. Doncs aquí dalt, a la casa de cultura, hi ha una catifa, just abans de la porta, a l'entrada hi ha una catifa. Tu aixeca la catifa,
i mira a sota què és el que hi ha. Ai, Jordi. No, no, ho dic molt seriosament. Però m'acompanyes, no? Per si un cas. Jo, si vols, ara quan acabi el programa, pugem a dalt, aquí davant, no per on s'entra el bar, que és a l'esquerra, no, no. L'entrada principal de Can Gira està per anar a la biblioteca i al celler i tot plegat. Tu agafes la... hi ha una catifa, perquè allò és una catifa que no sé si la va posar l'Ajuntament o qui la va posar, però està per amagar una cosa.
I jo us convido a que aneu. És igual, eh?, perquè això està fa anys que està allà. Aixequeu la catifa d'aquí davant de la porta de Can Gira i mireu el que hi ha. I si ho trobeu i ho comenteu, ens ho comenteu al Facebook de la Penya del Morro o per mail.
Jordi, després m'acompanyes i l'aixeques tu. No, home, estàs dient aquí d'anar, convides tothom a anar i tu no hi aniràs. Jo he anat moltes vegades. Bueno, doncs per això, com ja tu coneixes, ja saps de què val. Hi ha un gravat a sobre. Hi ha un gravat que està com posat en un estaca o en què. Però dic jo. Hi ha un gravat, que llavors en aquell gravat hi ha uns... Mira, hi ha un gravat i hi ha uns números en aquest gravat.
Però tindrà alguna història, no, això? Com? Que tindrà alguna història al voltant, no? No ho sé. És un tema que jo tampoc he comentat mai públicament a la ràdio perquè he pensat que potser no voldria ni espantar, ni posar por a la gent, ni res. Li podríem dir al Manel Ripoll que ho investigui? Això són coses que estan fora dels llibres d'història.
Això no està allò... Història de Sant Just. No home, però bueno, parlant... Això és del poble... Investigant a veure si alguna persona havia viscut abans o alguna cosa així, no? Sí, que investigui, que investigui que en Gina està. I tot el bosc que hi ha aquí just davant, saps que hi ha, tu entres per la porta principal, que hi ha el jardí a l'esquerra-esquerra, tu investigue allà, investigue.
Ai Jordi, mira eh. Investigar totes coses allà i hi ha una zona que està com, hi ha una zona que està, hi ha com una mena de cinta que està dient no, no passar. Per què no passar? Deixarem de banda ara a Sant Just. Sí, sí, no, no. Deixem de banda perquè és que si no no ens ho acabaríem. I potser no acabaríem el programa de les coses que arriben a passar a Can Gynastà. De fet, on és?
Una mica, eh? Se m'està notant, no? I l'Elisenda Vila diu, periodisme d'investigació. Diu, puja ara, mires què hi ha i penges una foto al Facebook. Home, jo si voleu pujo, el que passa que jo haig de fer programa. Mira, el Sergi s'ha ofert per pujar, eh? Diu, Sergi? El Sergi diu, què em dóna si hi vaig? Home, jo no donaré res. Però si vols anar-hi i... L'experiència? L'experiència. Donar l'experiència d'anar a veure tu sol el que hi ha sota la catifa de l'entrada de Can Ginestà.
Que faci una foto i que ens l'enviïn, ja ho veuràs. I la penjarem al Facebook. Així m'està el biu, en Ari. Tota això diu l'Eli, diu el Jordi, està creant aquí molta expectativa. A veure qui és el primer a pujar i a desmuntar el rotllo. No, no, no Eli. Et diré més, us diré més estimat Julien i a tu Cristina, ara anem amb els poltergeists eh, però veig que aquest tema m'està adorant rotllo. Hi havia un programa aquí a la ràdio, però ara no eh, fa anys.
Que va ser fa 7 o 8 anys, no? Carles? Carles? Carles? Passa de tu Jordi. Misterios en las ondas? Te'n recordes tu el programa Misterios en las ondas? Quant fa que feien aquest programa? Un programa que feien el dilluns a la nit fa... 4 anys. No, fa més home! Fa 6 o 7 anys! Fa més. El Carles diu 4, jo crec que fa més. Doncs Misterios en las ondas era un programa de ràdio d'Esvern que era de misteris. Tipus Iker Jiménez.
Sí. I què? Parlaven de coses d'aquestes a Sant Just? I sempre portaven investigadors i coses així. I una vegada, jo els hi feia el tècnic de so. De 10 a 11 de la nit, els dilluns, estava l'home jo sol. No me'n recordo com es deia, em sap greu.
que també el programa va acabar de forma misteriosa. El Sergi pregunta, et diu, en castellà, a ràdio d'Esvern? Doncs sí, en castellà. Aquest era el primer misteri del programa. No riguis, perquè quan va acabar un dia el programa, van venir dos investigadors catalans que van a buscar les fàbriques, a llocs abandonats... Jordi, tira, digues, què va passar?
Jo li vaig dir, dic, si voleu veniu amb mi un moment, perquè ja que parleu d'això i aneu pels llocs investigant, per què no m'acompanyeu aquí del... Ja es vas pujar. A Can Ginestam. I què van dir? I jo no puc dir. No puc dir el que van dir. No puc dir el que... Home, no puc dir-ho perquè allò va quedar entre vosaltres, però...
Però el que sàpiga és que també podíem dir que s'ha investigat. O sigui, la pedra que hi ha sota s'ha investigat per investigadors professionals. Deixem de banda Sant Just. Sí, sí, l'Eli diu molt seriós tot plegat. Diu que el Jordi els feia de tècnic i no se'n recorda de res. Massa secrets amagats.
Ja tenc Raül i jo no puc dir res perquè amb aquestes forces del mal no vull tenir res a veure. Cristina, tu sabràs on ets. Jo et dic una cosa, quan estava preparant la secció, hi ha hagut un moment que m'he plantejat si fer-la o no. Ja, tu mateixa. No, no, si ara ja tirem cap endavant. Aquest programa de ràdio, Misterios en las Ondas, va acabar de forma també molt estranya. L'home aquest no va tornar a aparèixer. No l'hem vist més. Alguna vegada l'hem trucat per dir que com va tot i no... No contesta? No sabem res.
No m'ho crec. T'ho juro. Això és veritat. I tot el que has explicat avui també. I tota la resta no. No, tot també. Clar, quan dir que això és veritat sembla que l'altre no, però tot és veritat. En fi, Cristina, tu sabràs. Jo et deixo aquí sola, explico això del Poltergeist. I te'n vas a dalt. Jo me'n vaig a dalt. No, no, a veure, digues. No, deixem de banda Sant Just i anem a parlar una mica ja dels Poltergeists. Bueno, al llarg de la història s'han sentitificats de fenòmens paranormals i d'altres, doncs, bueno, se'ls ha trobat una explicació lògica.
Però n'hi ha uns altres que s'han considerat un frau. Ah, anem a parar aquests?
Una mica de tot. Una mica de tot. Jo us explico unes històries i després ja em direu que us semblen. A veure si creieu que és un frau, si és realitat, si no... Comencem amb la primera, vinga. Sí, mira, abans de tot dic que hi ha diferents maneres, o davant d'un poltergeist hi ha diferents aspectes o punts de vista. Perdona un moment, perdona un moment, que és que la gent també va comentant coses i ens ha deixat la tele cap de vila. Ha trobat la web del programa?
perquè veieu que és una cosa sèria i que de la veritat que era misteriosenlasondas.com i surt la web que surt aquí misteriosenlasondasradiades98.1 encara està a la web i Ramon Álvarez és veritat que es deia Ramon Álvarez un nom molt així com misteriós i tal bueno en fi
Perdona Cristina, explica la història. Doncs això, que abans de començar a explicar qualsevol història, hem de conèixer els diferents punts de vista respecte a aquest tipus de fenòmens. Un és la parapsicologia, suposo que tothom coneix que és la parapsicologia, no és la ciència aquesta que estudia aquest tipus de fenòmens. Doncs explica que els Polstergates acostumen a adonar-se al voltant de les persones denominades com agents. És a dir, ja no les direm persones si no són agents a partir d'ara.
Ah, o sigui, les persones que atrauen tota aquesta mena de matèria ectoplasmàtica. Sí, molt bé Jordi, ja et veig picat en la matèria. És que jo sóc molt fan de los cazafantasmes i del babetes, però bueno.
La gent en qüestió té una influència sobre algun tipus d'objecte, sense ser conscient normalment d'aquesta influència. I el que fa és atreure'ls. L'explicació d'això seria que la gent provoca de manera inconscient l'hectoplasmacadellas, que és una substància viscosa, per qui no ho sàpiga. No és seriós així, Jordi. Perdona, jo vaig fent sons perquè la gent necessita el seu imaginari. La ràdio és això? També es crea un univers.
L'ectoplasma, com fa el Jordi, és una substància viscosa que pot prendre alguna forma. També pot ser amb forma de veu, soroll...
A més a més a moltes persones acaben creient que aquest fenomen acostuma a estar relacionat amb adolescents que pateixen algun trastorn d'ansietat o han patit en el passat algun tipus de trauma psicològic. A veure un moment, no para. Això no pot ser, això no és cap suport ectoplasmàtic. Siguem seriosos, per favor, que si no estem més seriosos.
Aquesta és una mica l'explicació que dona la parapsicologia d'aquest tipus de fenomen, però, com sabem tots, els científics sempre desacrediten aquest tipus d'hipòtesi. Per entendre que el nostre cervell no té la suficient energia com per moure segons quins objectes amb la ment. És a dir, els científics consideren que...
Què ens ho consideren? A veure, no hi ha res provat, evidentment. Però a Rússia hi ha el telequinèsia, no? Moure objectes en moviment, allò en saben molt, allà. Sí, no, però és per això, justament, l'energia de les persones que considera, la paropsychologia considera que les persones tenen energia que són capaces de moure determinats objectes. En canvi, els científics consideren que no, que això no és així, que és impossible moure
Cap tipus d'objectes si no el toques físicament. Què saben els científics de la vida? No sé per què els fan cas. Doncs els científics ho atorgen a la pressió de l'aire, a qualsevol tipus d'electrodomèstic, coses òbvies que potser tu no te n'adones en aquell moment i que poden fer que es mouïn objectes o que succeeixin diferents coses. Avui m'has centrat una mica en la secció aquesta de UE.
Mira, i a més ara apareix Arnau Cònsol, que sembla un esperit, que ha paragut allà al fons, bé, ara farem una secció de llibres. Digues, digues Cristina. Bé, doncs nosaltres volem avui parlar justament d'això, per saber si és realitat, és mentida, bé, intentar conèixer una mica d'aquestes històries, no? Com la teoria està molt bé, què us sembla si anem mirant un exemple?
Hi ha hagut moltíssims. En aquest cas, podríem parlar de la casa d'Enfield. Més conegut com el Poltergeist d'Enfield. Va succeir al Regne Unit el 1977 quan una mare amb les seves dues filles es va mudar una casa, justament a Enfield. Mal rotllo ja, eh? Anem a veure si una separació o alguna cosa, no? Ja, mal rotllo.
Sí, és probable que s'hagués separat o alguna cosa així. Doncs bueno, en arribar a la mare amb les nenes, només la primera nit, les nenes van assegurar que quan estaven intentant dormir els llits es començaven a moure. Què dius ara? Això ja és per pixar i no treure gota que diuen?
Vam començar a cridar la mare, molt neguitoses. La mare va anar corrents a l'habitació. Justament quan va entrar no succeïa res. I en tancar la porta va tornar a passar el mateix. Què dius ara? Per cert, el Sergi diu que ha entrat un esperit a l'estudi 1 perquè va estar en com i jo he de dir que jo no veig res. Tu estàs sola, no, Cristina? No hi ha ningú a l'estudi. Jo no veig ningú. Jo tampoc. Deu veure coses així com una mica estranyes.
La mare justament va entrar una segona vegada a l'habitació, tampoc es movia res i només en tancar la porta va sentir un soroll molt fort.
Què va passar Cristina? Va tornar a entrar i va veure que hi havia un baú a l'habitació de les nenes que s'havia mogut del lloc. I no hi era on l'havia ficat. Mal rotllo no? Molt. A mi em passa això i bueno. Sí, sí, imagina't. Bé, doncs aquesta és una d'uns casos que està certificat que va passar i que fa caqueta. El més curiós de tot és que a partir d'aquest moment va tenir molt de resou mediàtic. Als mitjans la policia i tothom va voler conèixer aquest cas. S'ha fet una pel·lícula?
Ai, no ho sé, ara, Jordi, m'enxampes una mica deslistada. La Eli diu que jo diria que ja han fet la pel·li d'això que dius. És possible. És estrany perquè de quins moments teníem previst fer la secció de llibres amb l'Arnau Cònsul i l'Arnau encara no ha arribat. És una cosa rara i estranya. I curiosa. Sí, curiosa. Jo faria una pausa per la publicitat.
I quan tornem us explico el final de la història. Ah, clar, és veritat. Doncs explica el final ara. Ara? Segur? Sí, explica el final ara. Doncs el que deia, va tenir tant resum mediàtic que tothom va voler conèixer aquesta història. Van començar de cop a passar més coses curioses. És a dir, es sentia la veu d'un home, una veu molt greu, d'home... Sí, sí, com aquesta. Es veu que es van començar a moure calaixos, portes...
Hi ha documents gràfics que ho certifiquen, és a dir, hi ha fotografies i vídeos que certifiquen que això era així. Fica una càmera oculta a l'habitació de la mare. Què dius ara? Van descobrir que la mare es llançava al terra ella sola i s'autolia, l'assionava i estava tot manipulat.
Per tant, ni es movien coses, ni passava res, i la veu la feia la dona. Una mica de pixarrixo, eh? Una mica de pixarrixo.
Que era la dona constipada que feia la veu del veu greu. Bé, jo us he de confessar una cosa, que nosaltres també us hem enganyat i que sí, l'Arnau Cònsul està aquí en veritat. Arnau, bona tarda. Arnau, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. T'has quedat com un petolífos. Home, ara m'has fotut enlaire tot el de dir no. De sobte apareix a dir jo a través suportes. Em pensava que em deixaries
I vidres dobles. Un dia et vaig demanar mil pesetes. Te'n recordes? No. Vas demanar mil pesetes.
A fi, una part d'aquesta broma que ja veig que no t'ha fet gràcia. Jo estava xocat perquè jo tenia un lloc per mi i ara és molt millor aquest 2.000 drets de venir i trobar-me la Cristina. Però ara m'he de situar. Mira, jo et presento la Cristina. Hola, Cristina. Hola, què tal? Molt bé.
A veure, mira, la Cristina és la col·laboradora habitual des d'aquest... És un nou fitxatge de la Penya del Morro aquest 2013 que està amb nosaltres cada tarda. I qui t'ha promès? Un sopar? No... No acompanyar-me a Can Gino està. Sí, aquí... A veure, algunes coses. Sí, i a mi per què no m'acompanyes? Perquè tu no vols lladre. Si no, també t'acompanyaries. I l'Arnau treballa a l'Institut Ramon Llull i està a l'escola i al taller d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just i a més a més és col·laborador habitual de la revista Sapiens. Veus?
En fi, Arnau, com ha començat aquest 2013 literàriament parlant? Tenim el Premi Nadal, no el del tenista, sinó l'autèntic, no? Tot i que hi va haver una certa bola d'inveres. Jo no ho vaig veure, però tothom es veu que em fa broma. A la televisió espanyola hi havia algun bacari, potser... M'han conegut en directe... Mira, perdona Jordi, perdona. Però això dels bacaris, qui no ha estat bacari?
Sí, exacte, exacte. Ben vist. Pobres els Bacaris. Sembles una mica Josep Pedrerol també, de punta a pelota, que l'altre dia va fer una rajada contra els Bacaris que tenia. Arnau, jo aquesta relació veig que... No, no, veig que Cristina Forta... Bé, avui no em porto cap de preparada, però en fi... No, no, veig que la secció de terror continua.
Que era una dona que feia trampa. Però és que no m'ha donat temps d'explicar la història real. Que era aquí d'Espanya. Perquè si no, llavors potser les coses canviaven. Ho deixem per la setmana que ve. Quin bon rotllo que hi ha en aquesta secció, m'agrada molt. Vosaltres baralleu-vos si voleu. Comencem pel premi Nadal o què?
Bueno, comencem, sí home. Escolta, si vols, eh, si vols també. No, sí, sí. Què tenies preparat per aquí? No, sí, a veure, un comentari així, ràpid, allò, ja que estem a Zasques avui, prepara una anuncia, allò, tinga't un apunt. Una anuncia, vols? No, un d'aquests que fiques de tant en tant. La meva pregunta és, per guanyar el Premis Literaris, cal ser escriptor o és millor ser periodista? Oh!
La pregunta que no deixa dormir Arnau Cónsul. Últimament s'ha posat de moda premiar periodistes. Aquest dia de reis, diumenge, que es donaven els prestigiosos Josep Pla i Premi Nadal, el premi més antic en llengua castellana, de sobte guanyen Genís Cinca, periodista, Premi Josep Pla. I escriptor o no?
Ara he fet un llibre. Però poso un llibre i ets escriptor. Si et donen un premi literari vol dir que et donen com l'etiqueta d'escriptor. Aquest senyor abans havia fet algun recull d'articles, alguna crònica periodística, i ara fa una primera novel·la, una vida exemplar, que publicarà Destino, i no és que només li publiquin.
Si li publiquen endavant, després farà una carrera literària i serà escriptor o no, això ens és igual. O no ens és igual, però en tot cas serà escriptor. Primer novel·la, pa de pum, premi. Premi Nadal, el més prestigiós i antic en llengua castellana. Sergio Vila San Juan.
Aquí és molt misteriós, tot plegat, ja ho veiem. Sèlviu de Sant Joan no és només que sigui periodista, bon periodista, cronista de la vida literària de Barcelona des de fa molts anys, sinó que, a més a més, és el director del suplement Cultures de la Vanguardia. Bé, la pregunta que has fet tothom... La pregunta és... És gratis... Escriure... guanyar aquest premi...
Bé, no ho sabem. En tot cas, un periodista que escriu no és un escriptor, pregunta el Sergi al xat de radiodesbert.com, per exemple. El problema no és que un periodista sigui un escriptor, evidentment com a home que escriu o dona. Un jardiner que fa un llibre sobre plantes és escriptor.
Seria un bon debat. Evidentment, seria escriptor. Però és un escriptor, seria si aquest jardiner escriguís una novel·la tan potent com per guanyar un premi tan important de la literatura castellana, en el cas catalana, en el cas del Josep Pla. Sergio Vilasanjuan, eres la segona novel·la, però fa olor de sucarrim, preguntem a l'audiència, que el director del Club Supplement Cultures guanyi un premi literari
Fa olor a Sucarrim. De totes maneres no és nou. Últimament, per exemple, Llucia Ramis va guanyar el Premi Josep Pla. Egosurfing va guanyar el Premi Josep Pla. Xavier Bosch va guanyar el Premi Sant Jordi. Marius Serra estaria al mig camí entre periodista i investigador de la llengua.
Barbíburs. Tindríem molts altres. Últimament és el periodista Christian Segura. També va guanyar el Premi Josep Pla fa un parell d'anys. I ara, doncs bé, s'omplirà el 2013 amb una altra novel·la. Ara comença, diguéssim, la seva carrera literària. Però és clar, primer de tot li van dir, i té, tu que tens una mica de nom, et donem un premi com al Josep Pla i a partir d'aquí endavant. És aquesta la política o realment feien unes primeres novel·les molt i molt bones?
La Rajalla, d'Arnau Calxul. Escolta, Arnau, una cosa, també t'haig de comentar que sempre que hi ha premis, tu foto aquí a base de güell o no? O sigui, tu sempre... Home... No t'agrada mai qui guanya els premis, no? No, suposo. Si un dia me'n donen a mi canviaré de discurs, eh? És com allò de Groucho Mars, no? Tinc aquests principis, però si no li agraden en tinc uns altres.
Per cert, el Sergi diu Martí Gironell també, que ha guanyat alguns premis. Periodista també. Periodista també. Que es va tancar... que això ja vas dir que era mentida, que es va tancar un any... No, li deia que jo no m'ho creia. Que es va tancar un any el monestir de Sant Descreus, em sembla, o no sé quin era. El de Poblet? No, el que hi ha aquí al Bages, que han restaurat ara fa poc. Ah, no ho sé, no ho sé. No me'n recordo. Ara no recordaré el nom, però... Sant Benet, el de Sant Benet. És veritat. Ah, que feien el vi, no?
L'Arnau ha començat fora aquest 2013, cosa que ja ens ha agradat molt.
Si cal ens posem d'acord. Aquí som un programa obert, cosmopolita i de bon rotllo.
Jo aprofito. Arnau, què més portes? Portar una llista dels llibres que els primers mesos del 2013 suposo que, no sé si faran furor o no, això ja es veurà, però en tot cas se'n parlarà. Per exemple, la Lúcia Ramis, que dèiem que...
Doncs bé, treu un altre, que és llibre, que es diu Tot allò que una tarda morir amb les bicicletes. Per què fan títols tan llargs? I enigmàtics. Tot allò que va morir amb les bicicletes. Si fos un llibre d'Albert Espinosa dius, bueno, encara no, no hi haurà teatre, però si hi ha ramis és estrany.
Home, primer va fer egosurfing, una cosa així, una paraula que ara tothom sap el que és, li devem això, però que en aquell moment va dir el que està dient aquesta, i concret, petit, una sola paraula, ara tira a l'altre extrem. Tot allò que una tarda morir amb les bicicletes. Un viatge al seu poble d'estiuets, un munt de records encadenats, que li serveix per fer una crònica familiar. No sabem si pròpia o si fa no fa. Com unes memòries, no?
Sí, com si fos una... Jo entenc amb el títol. Les bicicletes. Què ens ve com a bicicletes? Bueno, quan érem nens. Verano Azul. Verano Azul. Jo crec que Llucia Ramis farà el seu Verano Azul.
Es dirà Llucia la protagonista o es dirà Lídia?
Però jo conec autors de teatre que han escrit obres i que a l'entrevista no ho diuen i després a fer l'entrevista si no això m'ha passat a mi. Per no ho posis. Per no ho diguis, no? O sigui que això passa molt clar. És l'imaginari i el món que tenim tots.
Doncs en tot cas, altres autors, no dubtors en aquest cas, de tenir una carrera de lideratge sòlida, com per exemple Lluís Anton Baulenas, un dels grans de la literatura contemporània. Doncs ha canviat d'editorial, no sé si això portarà polèmica o no, publicava proa, sembla que el segon llibre el publicarà a l'amagrana i es diu, quan arribi el pirata i se m'emporti.
títol enigmàtic, quítol llarg també, sembla que òbviament això es porta. Es porta molt això, no? I en tot cas, és una novel·la de la qual... Home, jo n'espero perquè el Baulenas a mi m'agrada. Què parla d'un noi que passa una nit al voltant del Camp Nou? Diu que quan arribi el pirata i se m'emporti. Aquí, en la llista que jo m'he tret, tota l'investigació que he fet, trucant a les editorials perquè em donessin informació, no he aconseguit que em donessin... És veritat.
Més submandit el títol i punto. En aquests debats paral·lels que es van crear al xat de RàdioDesvern.com, mentre anem comentant coses, la Carme Verdoll, dels debats informatius, s'ha afegit a la conversa sobre els premis literaris, perquè això ha generat una mica de... Què saludes? La Carme saluda.
Això ha generat una mica la gent quan hi ha problemes que s'hi tira de cap. És com el Twitter, que serveix per rejar i criticar. Doncs atenció, perquè la Carme diu que el de Llucia Ramis i Christian Segura eren bastant cè. Per guanyar el premi, crec. No eren tant com per guanyar un premi.
Home, jo crec que eren apostes de l'editorial, columna, que es distingeix justament per punts suspensius. Eren apostes per fer nous noms. Escolta, no te'n vaig. Aquest Nadal, aquestes festes, hi havia una... una...
Una entrevista va a la seva editora, que abans era la cap de marketing, Berta Bruna, ara és editora de Columna, i en la qual deia que Columna feia grans llibres, destacava els grans èxits que havien tingut i que ella veu el món com un llibre.
De manera que no pot evitar tot el que veu, quan obre la tele i tal, pensar que allò pot ser un llibre. I per això, els grans fitxatges d'Andreu Onafuente. I penses, carai, cal gaire llumenera per saber que Andreu Onafuente serà un èxit si treu un llibre?
Bé, doncs el mateix amb Llucia Ramis o Cristian Segura, periodistes que ja tenien evidentment un cert renom, doncs si us encomanem un llibre... Un altre editorial que ja no podem fer entrevista a la panya del morro. Tachala, perquè ja tenim llista negra, Llucia Ramis també, Cristian Segura, gent que no podrà venir al programa perquè estem fent unes rajades aquí que no vindran a ningú. Però vaja, no passa res, Arnau. Va, continuem repassant.
A més a més, hi ha altres noms.
En català i castellà la vegada tens d'innocència.
Tems d'innocència i en castellà les verdures fules. Potser no. No ho sabem, no? Fas cara de que no ho sabem. Més novetats de aquests primers mesos del 2013? Lolita Bosch. Lolita Bosch farà també un llibre, Camps, abans de tot això, en el qual repassa la història de Mèxic, on part de la seva família va emigrar. Ah, no del polític i de l'assumpte Gürtel i tot això? No, no, no.
Per a ella, en tot cas, aquesta branca mexicana sembla que aprofita per novel·lar algunes de les històries curioses de la família per a través de la qual pot explicar la història de Mèxic del segle XX, aproximadament. És que si que hi ha novetats, no? Aquest 2013? Home, n'hi haurà moltes més. Ja ho sé, però vull dir que... Tant de bo només sortís en quatre llibres, que tindríem temps de llegir tot allò que no tenim.
Però no, n'hi ha, n'hi ha més. Per exemple, el Màrius Serra en va parlar, Traure el Premi Sant Jordi, Plans de futur. Per exemple, el Joan Miquel Oliver. Home, és un clàssic, eh? El cantant, per qui no el situï encara, eh? Cantant d'Antònia Font. Més sobre en paraula, eh? No cantant, no. És el compositor, però de fet... Algunes també les canten. Sí, sí, sí. Que va fer allò del món feliç, no? Com es deia? Exactament. El món feliç no es deia, perquè això és un clàssic d'Aldo Huxley.
Però tenia un títol així estrany com també aquest. El mes de març sortirà un quilo d'invisible. Ah, que ell juga molt també, com que és una mica amb el surrealisme, però amb la relació amb l'amor... És quan pesa l'invisible un quilo. La Joan Miquel Oliver, aquest en tot cas, és un quilo d'invisible, publica empúries.
que també li havia publicat l'anterior novel·la, i és una comèdia d'embolics sentimentals. Ah, veus, ja li va molt això, ja li va molt. Sí, sí. Que, per cert, mira, l'Eli, a moda de reflexió, tio, suposo que sempre ha estat així i ara, que no se sap quin serà el futur del llibre, es fa difícil per les editorials arriscar per autors nous. Però si aquest autor va recolzat per un premi, el risc és menor.
Bàsicament perquè els premis els convoca normalment algú, no l'editorial, alguna entitat, un ajuntament, una associació tipo Òmnium Cultural, per exemple, que convoca el Sant Jordi, o en fi, una fundació sense ànim de lucre i que té uns remenents que diu doncs va, farem un premi literari, i a d'altres això serveix per pagats drets d'autor, de manera que l'editorial no li gossa pasta.
Bé, doncs ho hem de deixar aquí, Arnau. Moltíssimes gràcies. Només dic que Lluís Llach també publicarà les seves cartes amb Miquel Martipol. Però és autor? No, ell és cantautor.
Doncs Arnau, moltíssimes gràcies, també he agraït tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme a l'actualitat Sant Justenca, la Júlia Atmella amb els seus amics, que avui ens ha portat l'Erik Sandín, guitarrista i bateria, que ens ha tocat en directe avui al programa, la Clara Nervión Sant Justenca, que treballa al Time Out com a coordinadora de marketing i que avui ens ha explicat
com celebren aquests cinc anys de la revista, la Roser Arts, l'Espai d'Educació Cadí Canina, també el Jordi Cortés, que ahir va estrenar un espectacle a la Seca de Dança, la Cristina Vargas amb la col·laboració més que especial avui amb els Poltergeists. Cristina, moltes gràcies. Ja l'acabarem. Sí, i que us ha parlat Jordi Domena, que agraï també la presència de la gent que ens ha seguit en la webcam com a ràdio. Ja t'ho he dit adeu tu, Arnau, ja que vols que t'agraeixi una altra cosa.
Gràcies per venir un altre cop. I a l'Eli i al Sergi també moltes gràcies per haver anat comentant el que anem dient al programa. I a l'alcalde Josep Arpinyà que ens ha escrit al Facebook avui. Per cert Jordi, ara anem a dalt? Sí, ara pugem a dalt. Jo no vinc. Vinga, marxem amb el tema d'Antònia Font. M'esobren paraules. Molidoni a la secció de llibres. La penya del morroca. M'esobren paraules.
Aguià, fil de cosi, tisores, estufa, me sobren paraules. Vermut, patates, olives, paraules molt curtes, pi, paraules molt llarges, esteranoc, l'estmastoideu, paraules molt fàcils, mamà, paraules difícils, obli, cuitat i jo què sé.
Me falten paraules per explicar què significa per jo. Me falten paraules. Uau, uau, uau, uau, uau. Els diccionaris són plens de paraules gratis i certes. Paraules de mon, senzilles i tendres. Ella tenia dues lluna...
Bona tarda.