reunió del Consell d'Administració Blanquiblau. I al Masters 1000 de Xangai, Nadal perd el partit de debut contra Feliciano López jugant amb una inflamació de l'apèndix que els metges li han recomanat operar. El Manacurí vol ser a Londres d'aquí un mes i ha decidit posposar l'operació malgrat els riscos que això comporta.
I el temps. Aquesta tarda se'l sereu amb algun núvol aponent i a la costa. Les temperatures pujaran sobretot al pre-Litorell i a les Terres de l'Ebre amb algunes màximes entre els 28 i els 30 graus. Demà dijous el temps es mantindrà sense canvis. Bona tarda. Passen gairebé 4 minuts de les 5. Ràdio Tesperc 98.1 Ràdio Tesperc
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tard. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya.
Què tal? Bona tarda, Sant Justi, gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvers. Ens parla i us saluda Jordi Domènec, des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda, gent molt bé del programa.
Moltíssimes gràcies per escoltar-nos un dia més. Saludem la gent que fa possible això. Els serveis informatius, l'Andrea. Andrea, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. En aquest moment repassarem les notícies de Sant Just. També ens acompanya la Cristina Vargas al Twitter i al Facebook del programa. Què tal, Cristina, com estem?
Bona tarda, què tal? I avui repassarem l'actualitat de l'oci i de la cultura de Barcelona amb la Clara Narvion de la revista Time Out, que per cert els acaben d'atorgar el Premi Nacional de Comunicació. Parlarem amb ella, vaja, de tot això. També tindrem amb nosaltres la Montse Ferraz de l'Espai Essència per continuar descobrint-nos la felicitat de cada dia.
Amb un ull posat també a Sitges, en algun moment del programa parlarem amb el Sergi Arrada perquè ens expliqui com ha anat la jornada d'avui del Festival de Cinema Fantàstic. També a la segona hora amb la Roser Arcs, que parlarem de les passejades durant la tardor. I també d'aquest gos que no sé si han acabat sacrificant o no pel tema de la vola de Madrid. A més a més també tindrem l'Eripomar a les aplicacions mòbils i connectarem amb el casal de joves de Sant Lluís per saber què passa en aquest equipament juvenil del nostre món S&P.
Bona tarda i benvingut al programa...
Comencem, però com sempre, repassant el trending topic d'avui. Ens serveix d'excusa per saber com està l'actualitat i què passa al nostre voltant. Més enllà del terme municipal de Sant Just, comencem parlant de Teresa Romero, Alcorcón, Carlos III, Àfrica, Vamos a morir todos, també ha sigut un dels temes més comentats avui, o Salvemos Excalibur. Per què? Perquè la primera contagiada pel virus... Aquest no és un motiu, el motiu és l'èbola, però un dels fets és que, sobre tot això que està passant,
la primera contagiada del virus podria haver-se contagiat en tocar-se la cara amb els guants després de tractar el malalt que va venir d'Àfrica. No, Cristina? Sí, l'auxiliar d'infermeria contagiada, Teresa Romero, podria haver-se infectat de bola tocant-se la cara amb els guants quan estava retirant-se el vestit protector, segons hauria admès ella mateixa un dels metges que la tenen. És l'únic de moment que s'ha confirmat el contagi, tot i que encara hi ha sis persones aïllades. La sisena ha estat la d'una altra infermera de l'Hospital Carlos III,
que ha estat aïllada quan treballava aquest matí en presentar unes dècimes de febre, segons ha pogut confirmar el Ministeri de Sanitat. Es tracta de la sisena persona aïllada des que dilluns es va fer públic el primer cas de contagió del virus, entre elles l'Auxiliar d'Infermeria Contagiada i la infermera aïllada ahir a la nit, tot i que ha donat negatiu a la prova, cal dir.
I mentre que Romero continua a l'hospital, així com també hi ha el seu marit, aquest matí, s'han emportat el seu gos Excalibur enmig d'un fort desplegament policial. Ah, perdona, perdona, és que es diu Excalibur, el gos. Sí, es diu així. Ah, per això salvemos Excalibur. Clar, d'aquí al trending topic. Ara ho entenc, ara ho entenc. Sí, doncs se l'han endut enmig d'un fort desplegament policial per la Timuna...
L'emotinament, ja està. L'emotinament d'una cincuantena de persones a l'entrada del bloc de pisos de veïns i animalistes, en estats els que s'han concentrat allà a la porta. Sembla que ni els amotinants ni la petició del marit de la infermera de posar en quarantena el seu gos han sorgit efecte, ja que la Comunitat de Madrid es manté ferma i pensa tirar endavant el sacrifici del gos de la infermera.
Per cert, d'aquest tema en parlarem d'aquí una estona amb la Rose Arts d'Educació Canina, a veure què n'opina. I també, per cert, Arturo Pérez de Berte, que va fer un tuit dient que qui s'hauria de sacrificar és la ministra i no pas el gos. I no ha estat l'únic en aquest estil de comentaris. Perdona, amb més de 17.000 retuits, el tuit d'Arturo Pérez de Berte.
Sí, sí, d'altres que han fet seu i han fet comentaris similars. D'altra banda, doncs, comentem que la ministra de Sanitat, Ana Matós, s'ha defensat dels actats i de les acusacions dels grups i de l'oposició a la sessió del Congrés, assegurant que és molt difícil que hi hagi més contagis i que el govern està adoptant totes les mesures per garantir la seguretat dels ciutadans. A més a més, doncs, ha recordat que ha sol·licitat la seva compareixença al Congrés per donar més explicacions.
Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Gretita Lopezita diu això que Teresa Romero es va tocar la cara en treure's el vestit té tota la pinta de ser una estratègia del govern per rentar-se les mans.
El perroqui diu, vamos a morir todos, i la prova d'això és que Rajoy pica l'ullet quan diu que la nostra sanitat té prestigi. Sí, de fet, és el primer cas de bola fora del continent africà. O sigui, el primer país del món fora del continent africà que té una persona contagiada d'aquest virus és Espanya. Marca Espanya.
Bé, i ja per acabar, un altre tuit, per exemple, Solcitax, que diu, ja han sacrificat a la ministra, diu, ha dimitit el gos, eh?, com volem dir. En fi, en parlem d'aquí una estona, a Sodo, a l'espai d'Educació Canina, qui sap quins interessa més, perquè de Rosar, esclar, si la tenim avui, en parlarem. Va, anem cap a les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno Sí, per estar ben informat de tot el que...
Pasta per aquí, oh yeah. A veure, et dic una cosa sobre aquesta cançó que sempre cantem al començament de l'Espai de les Notícies. Què? Cansa. No, no, no, al contrari. Cada vegada la gent la demana més pel carrer Bona Vista i jo he sentit gent que l'està tarejat mentre va al mercat o a la gran gent. Sí, sí, sí.
No, anava a dir que quan la cantem ens hem de mirar o no, els ulls? Perquè ara no ens hem mirat. Jo és que tu et veig poc amb el reflex d'allà, el de la línia. Ah, vale, vale. I tu, Cristina, estàs a l'ordinador... I és que tinc coses a escriure. Però tu estàs... Però clar, aquí... Jo vaig cantant, ja, per defecte. Clar, però necessitem que estiguis al 100%. A la cançó? Clar. Llavors estàs com a mirar... Vols repetir? No, no cal. I deixo d'escriure. Ah, vale. No cal, no cal, no cal. Va, la de la sortida. Clar. Ho donem tot. Clar, és que la Cristina ha fet 4 o 5 coses a l'hora, normalment. Sí, 80. No, oi? 80. No, oi?
Escolta, parlarem en aquest espai de notícies de Sant Just, de l'arxiu històric que engega un fons fotogràfic a través d'internet. Ara comentarem la qüestió. També parlarem de dissabte, que comença la Setmana Cultural, un any més de la Casa Regional d'Extremadura. Però abans de tot això, parlem del mil·lenari que acollirà demà a la tarda un taller per saber com actuar davant de la venda de productes financers.
L'organitza ADICAE, organitza per conscienciar sobre el consum responsable quan les entitats financeres volen vendre els anomenats productes tòxics. Jo, com que no en tinc ni idea d'economia i d'aquestes qüestions, sempre li dic, Andrea, Andrea, explica'm una mica més de tot això.
Doncs aquesta activitat té com a objectiu sensibilitzar... Andrea, Andrea, explica'm una mica més. Doncs els productes tòxics n'hem sentit a parlar moltes vegades, participacions preferents, fons d'inversió, comissions... Doncs la DICAE organitza aquesta activitat per sensibilitzar la població en matèria de consum responsable, sobretot després dels nombrosos casos de frau arrel de la venda d'aquests productes per part d'entitats financeres.
Demà a la tarda, Víctor García, que és tècnic de l'associació ADICAE, serà qui conduirà aquest taller, obert a tothom, en què es parlarà ampliament de les entitats financeres i dels productes que ofereixen als seus clients. Però a banda d'explicar en què consisteixen aquests productes, la intenció és aconsellar els assistents sobre com afrontar un oferiment d'aquest tipus per a una entitat.
Segons García, s'ha de tenir una posició activa davant d'aquests productes i buscar opinions alienes a l'entitat i que no siguin opinions interessades. I també es requereix tenir una actitud crítica amb aquestes entitats. Segons el ponent, en moltes ocasions, els problemes amb els anomenats productes financers tòxics s'han originat arrel d'un accés de confiança en l'entitat bancària.
Aquest taller que organitza d'ICAE també té com a objectiu mostrar als clients de les entitats que formen un col·lectiu i que davant de qualsevol problema poden acudir a diferents organitzacions de consumidors o administracions per buscar consell o ajuda. El taller, com dèiem, l'organitza d'ICAE i es farà demà a les 6 de la tarda al Centre Social El Milenari. És una activitat oberta a tothom. Molt bé, gràcies, Andrea. Canviem de qüestió. Ha quedat clar? Sí, molt, molt. T'has vist que no he fet cap pregunta? Exacte. Perquè he pensat que ja estava tot. És que demà n'hi pots anar. Claríssim.
Bé, parlem de l'arxiu històric de Sant Just. D'entrada hi ha el nostre aplaudiment, els peus de l'arxiu històric. Sempre. Entres i fas com aquella olor d'antig, saps? L'arxiu que està dalt de Can Gina està, l'arxiu històric. L'arxiu i els serveis municipals d'informàtica han posat en marxa una eina de cerca... Sí, més aplaudiments. És el que té a tenir el loop a l'arxiu d'aplaudiments.
Han posat, com dèiem, una eina de cerca d'imatges que permet consultar prou ja, virtualment, una bona part del fons fotogràfic de Sant Just. No estem parlant d'anar senzillament a Instagram i posar l'etiqueta Sant Just, a veure quines fotos apareixen. Això ho va una mica més enllà. És un gran fons fotogràfic a través d'internet.
Andrea Bueno, que no té Instagram de moment i, per tant, no fan les fotografies de les postes de sol, que es veuen des de Can Ginestar i de Postureo Guai. Ni d'Esmorzar. Té més informació de tot plegat.
Doncs amb aquest nou cercador d'imatges es pretén aconseguir un feedback entre els usuaris del web i de l'arxiu, la qual cosa contribuirà a ampliar la informació de les imatges que existeixen i a augmentar-ne fins i tot al fons. Aquest cercador fotogràfic s'emmarca dins el projecte Patrimoni 2.0, una acció complementària a les formes tradicionals de conservació, organització i difusió dels documents històrics que tenim a Sant Just. Com per exemple...
Per exemple, documents històrics, per exemple, que trobem en paper, doncs ara m'imagino que tot es digitalitza i ho trobem a l'arxiu. Jo crec que sí. Fotografies antigues, fotografies de l'ahir i de l'avui, passades en format digital.
Home, hi ha catàlegs molt interessants, per exemple, del Centre d'Estudis Sant Justens, que tot està digitalitzat, ara per internet. Jordi Amigó està fent unes classes ràpides per aprendre a escanejar i està amb un escàner, no?, que m'imagino que ha demanat a l'Ajuntament, però d'aquells antics, dels anys 80, és un escàner... Que també està digitalitzat. Sí, sí, és un escàner d'aquells que fa un metre d'alçada per dos metres d'allargada i llavors està...
Escanejant sense parar totes les fotografies que troba antigues de Sant Jus. Jordi Amigó. Exacte. Doncs si esteu interessats en accedir a aquest cercador d'imatges de l'arxiu, ho podeu fer a través del web municipal santjus.cat. Que rius!
Gràcies. I fins aquí, l'espai patrocinat per l'aixiu històric de Sant Just. Jordi Amigó. Que Jordi Amigó, per cert, és com el Dwight Schrute de The Office. No sé si algú ho ha vist The Office. Algun cop, algun capítol. És clar, que parlem d'ell ho diem. És veritat, ja sé, el tinc localitzat.
diria que sí, diria que sí, és veritat, s'assembla. Sí, és el que jo penso. Sí, és el segon d'avort de The Office, la sèrie d'Office. Cristina, tu has vist la sèrie d'Office? No. Hi ha un, l'Steve Carell, que és com el jefe, que és un jefe una mica cabró, ni idiota, i després hi ha el segon d'avort, que és el Dwight Schrute, i que és el Jordi Amigo. Vinga, ja està bé. Aprendió, carros de llà.
Casa Regional d'Extremadura. Espacio patrocinador. Bé, efectivament, dissabte comença la Setmana Cultural de la Casa Regional d'Extremadura, Sant Jus, de l'11 al 18 d'octubre. L'entitat organitza un munt d'activitats. De fet, aquest 2014 celebren el seu 30è aniversari, com Ràdio d'Esvern i tantes altres entitats al món, a Catalunya. Quina estona. Què? Quina estona.
I persones. La desbernada fa 30 anys. La colla de diables de Sant Feliu, que ahir ens ho va explicar l'Anna Rovira l'altre dia, a l'Espai de Caràteres Reial, i que fan el seguici i el correfoc, també celebren 30 anys. No sé si els lleganters d'Esplugues, que l'altre dia ho parlàvem, també celebren 30 anys.
Ai, es podria fer un mecaniversari, no?, amb tota la gent, totes les entitats, i vi d'anar a tots els enllustenques que fan 30 anys, també. No seria una mala idea. El que passa és que moltes gent es pregunta, i com és que hi ha tantes entitats que fan 30 anys ara, el 2014? I la resposta, comencem de remuntar a fa 30 anys, no?, que és quan ja va acabar...
No, no, acabava la dictadura de Franco, començava la transició i per tant hi havia ja una normalitat de creació d'entitats i de fer teixit local i associatiu. Ara em sembla un maler ripoll, però hi havia un teixit associatiu i tal, i que això va permetre que coses que abans estaven prohibides, no? Vull dir, 3 o 4 persones no es podien ajuntar perquè era, com es diu això, una manifestació il·legal. Això parlem de fa 30 anys.
En fi, no marxem de los derroteros, tornem a la Casa Regional d'Extremadura i, com dèiem, celebren el seu 30è aniversari aquest 2014, no, Andrea? Sí, i estan preparant un munt d'actes, molts d'ells vinculats amb la sedeva Setmana Cultural, que arrencarà dissabte a quarts de nou del vespre amb el pregó a càrrec de Manuel Zapata, que és expresident de la Casa Regional d'Extremadura.
La inauguració també comptarà amb la degustació de vi, un pica-pica i l'actuació dels alumnes dels tallers de música de Sant Just. Diumenge hi haurà paella per celebrar el Dia del Soci, a les dues a la porta de l'Entitat, al carrer Iacin Manavent, i de cara a la setmana que ve cada tarda es farà un torneig de cartes i dòmino al Centre Cívic Salvador Espriu. Dijous es farà l'assaig del grup de l'Entitat, divendres 17 un concurs de tapes amb ball i música disco, dissabte a partir de quarts de nou a la sala municipal de l'Ateneu
Actuarà en tots els grups que han convidat el 30è aniversari de la Casa Regional d'Extremadura, com ara el Corropón de Flors, la Coral Harmonia, entre d'altres. I com sempre, la Setmana Cultural de la Casa Regional s'acabarà amb la missa extremenya a la parròquia, amb el mossèn Joaquim Rius, una cantada del grup de l'entitat i la cluenda amb un Parlament d'Autoritats i un vi d'honor i un pica-pica per a tots els assistents. Com està el mossèn Joaquim Rius? Clar, t'havien van dir que no estava gaire fi. Doncs no ho sé. Podia que no me'l trobo pel carrer. D'acord, d'acord. M'he abraçat des d'aquí, el mossèn.
I a més, durant tota la setmana es podrà visitar, a partir del moment de la inauguració, una exposició de fotos de Víctor Murillo, que és soci de la Casa Regional d'Extremadura, titulada... I regidor, no? Regidor d'Esports, també. Exacte. Titulada Paisatgers Extremenys a la seu social de l'entitat, al carrer d'Estim Manavent. Molt bé, doncs escolta, queda tot això dit a l'espai de... A tope, a tope. Les notícies de Sant Lluís, amb l'Andrea Buenocí.
per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, yeah! Bé, fem una pausa per la publicitat. Aquí uns moments connectem amb la Clara Narvion de la revista Time Out, que estan molt contents i es fan selfies, tota la redacció, perquè acaben de guanyar el Premi Nacional de Comunicació. I després tenim el Sergi Arrada, la Montse Ferraz d'Espai Essència... En fi, Andrea, bueno, moltes gràcies. A vosaltres també. Gràcies, bona tarda. Adéu-siau.
A la penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert.
Camí cap a les 5 i 25 i, com comentàvem fa un moment, parlem amb la Clara Nervion, com cada setmana, directament des del Departament de Màrqueting i Comunicació de la revista Time Out, Oci i Cultura, la nostra revista de capçalera, en aquest sentit. Clara Nervion, bona tarda. Hola! Bona tarda! Escolta, un moment, para, para, para, màquines, para un moment. Para, màquines. Moltes, moltes felicitats per aquest Premi Nacional de Comunicació de la revista Time Out. Gràcies! Hola!
Home, estem contents, estem contents, que no sempre a una li donen un premi. Sí, home, sí. Escolta, ja l'he urnat a recollir o com va això? No, no, això el 22 d'octubre, que més si no m'equivoco és un dimecres. Ah, mira, sí, aquell dia serà complicat. Em pillareu de gala. Sí, sí, sí. I què és a la Generalitat o no?
Sí, de la Generalitat, sí. De fet, ens l'han donat en l'apartat de mitjans digitals, fonamentalment per la web en català. Doncs escolta, enhorabona i multidismes felicitats. Des d'aquí ens fa molta il·lusió. A veure, és que nosaltres també ens sentim part d'aquest premi, perquè justament la Clara ha començat a col·laborar amb nosaltres sols. Ah. El dos milió torna. Que no anem nosaltres a recollir-lo, també. No.
Alguna cosa tindrà a veure. Segur, segur, segur. Va, anem per feina. Avui tenim diferents qüestions sobre la taula. Parlem d'un joc de rol que es diu Room Escape, que també tracteu a la revista d'aquesta setmana Time Out. El festival Conexions, però abans parlem del sexe sense tabús.
Us m'adoneu, que sempre m'acabeu posar música exjugerent per una cosa o per una altra. És que quan no ens parles del Festival Eròtic de Barcelona ens parles del sexe sense tabús. Efectivament. Doncs mira, aquesta setmana hem fitxat a la Sandra Hube, que és una de les redactores de sexe més cotitals i més conegudes a Barcelona, perquè ens expliqui què està passant a la nostra ciutat amb el tema del sexe. Intercanvis de parella?
Intercambia parella i moltes més coses, perquè hi ha molta gent enganxat al BDSM, Bondage, no sé quant, Sado, Iman Soquism. What, what, una mica com el llibre aquell de 50 sombres de Grey, no? Una mica, exacte. Suposo que això ha sigut per un abandon boom i per una altra banda com una obertura a molta gent que no sabia que això existia i he donat a conèixer aquestes pràctiques.
per les que hi ha clubs, hi ha llocs secrets, hi ha sales, hi ha locals on un pot anar a gaudir o a... no sé si dir gaudir o dir patir d'aquesta pràctica. No, però diuen que la gràcia d'això és que després d'un bon cop de fuet, per exemple, arriba com el plaer amb les carícies. Les carícies, després del dolor, són les que realment fan que la gent gaudeixi, perquè clar, mentre estàs patint no hi ha gaudiment.
M'han explicat, eh? Jo no sé. De fet, si algú està interessat en descobrir un d'aquests clubs, li puc donar una adreça, aquí, que no en senti ningú. A veure, dispara. Un lloc que es diu Paranoid. Paranoid. Paranoid. Que, per exemple, aquest dijous dia nou, és a dir, demà, si no m'equivoco, s'instal·la la Sala Montaner. És a dir, que a la Sala Montaner fan com un petit xou...
de sadomaso, espelmes, asfíxia, tècniques sadomadroquistes... Bon rotllo, bon rotllo, eh? Sí, tot això, en voltades hi ha una estètica de cuir, d'adrenalina, angoixeta... Oh, molt bé, molt bé. Però espereu-vos que us explico una altra...
Nova tendència que ve des de Japó, que són les conegudes com Real Dolls, que són l'evolució de les mítiques nines inflables. El que passa és que això és molt professional. Realment hem publicat alguna de les fotos d'aquestes nines.
i semblen absolutament unes noies a carn i ossos. Són molt, molt reals perquè a més tenen silicona, no cal dir-ho pertot arreu, però són molt també adaptables. Cristina, no miris amb aquesta cara, això existeix. Sí, sí, sí. Ara us dic una cosa, sabeu quan venen aquestes nines?
No. Poseu-hi, poseu-hi. Es compren. Es compren, es compren. Home, aquestes diners, més de 300 i 1.000 euros de bon valer, no? Aquestes diners valen gairebé 7.000 euros. 7.000 euros? Us ho juro. I la seva, expliquem que la seva producció s'ha multiplicat per 4 en els darrers 5 anys.
Bé, doncs una nina que val 7.000 euros, això se li ha de sumar també. Sí, clar, si la compres al Japó, si te l'han de portar... Saps què passa? El que passa és que després no la vas a treure a sopar. Ah. Ni l'has de convidar copes. Sí, amb el que et costa ja... Va bé, no estalviar-s'ho. Sí, ja ho tens i no et diu que no mai. Bé, anem a altres qüestions. Si et sembla, per exemple, tenim això del joc de rol, el room escape.
Doncs sí, això és una mena de joc de roll que ara s'ha posat de molt a Barcelona, i ara s'ho vas a una sèrie de locals, que ara us explicaré, i et posen com un repte, o bé t'has d'escapar d'una sala, o bé has d'aconseguir trobar unes pistes per trobar un tresor,
Això dura com al voltant d'una hora, i normalment són com jocs de lògica i enginy. I tenim, per exemple, el Roomin, amb dues os, R-O-O-M-I-N, que és al carrer Roomin número 10, i que es tracta com d'un joc de màfia i gàngsters situat a Barcelona. Tu entres en una d'aquestes habitacions, en grup,
i has d'aconseguir sortir, no frustrar-te, tenir en compte amb les pistes falses i aconseguir desvetllar el secret que et proposa aquesta gent. A mi m'han parlat molt bé, d'una que no sé d'on està, de quin carrer està, però està a Sants i que també és el mateix. Tu entres i tens una hora o hora i mitja per sortir de l'habitació. Que és un que diu Paraparc. Ah, doncs sí, pot ser. Sí, efectivament. De fet, en tenen dos. Un està a França, al carrer Rei Martí 33,
i un altre al carrer Valladolid 25 de Sant. Doncs sí, efectivament. I això vindria a ser, diu que hi ha dos nivells de joc, un habitacle 113 i l'altre experiment número 5. Correcte. Doncs em sembla que és l'habitacle 113 que unes amigues hi van anar i és molt divertit perquè ja vas amb colla, amb amics, màxim 6 o 7 persones i has d'intentar descobrir com sortir d'aquella habitació perquè hi ha moltes pistes, també hi ha algunes que són falses,
És en grup, sempre. És en grup de 5-6 persones. I quant val cada sessió? Mira, això té un preu aproximat d'entre 40 i 47 euros per equip. Per equip. Per tant, si us hi ajunteu ja 5 o 6, ja surt per uns 8 euros, una mica menys de 10 euros per persona. Vull dir que jo crec que és una forma divertida...
de passar una tarda diferent i fer servir el cap i el cervell. I una pregunta, si estàs tota l'hora i no acabes descobrint què, et quedes a l'habitació o t'obren al final per sortir? Sí, em sembla que et rescaten, em sembla que et rescaten i t'inciten a estudiar una mica més. T'obren amb l'humiliació que comporten? No, bé, passat. M'han hagut de rescatar. I Clara, acabem ràpidament parlant del Festival Conexions, que és ja. Sí, efectivament, el Festival Conexions...
Bueno, ja ja no, però comença el 17 d'octubre i es celebra durant diversos mesos de l'any i la gràcia que té aquest festival és que junten a dos músics aparentment diferents que assagen junts i toquen junts. I tenim, per exemple, el 17 d'octubre tenim el Joan Colomo i la STN, que és un quartet de xar.
I aleshores és molt curiós perquè, clar, el Colomo, que sempre l'hem sentit cantar molt pop, doncs de sobte té uns arrejaments molt jazeros, molt rítmics, molt de piano, i és com curiós veure'l. Sí. Després, el 24 d'octubre, tenim la Marina, que no sé si recordeu, és la cantant d'Ojos de Brujo. Ahà, i tant. Abans que s'aparessin. Sí. I el Chicuelo, que és un dels guitarristes flamencs,
més coneguts, i junts fan un xou que li han dit Rumba i Coses. I tot això on és? És de diferents espais, de diferents escoteques, hi ha l'Apollo 2, hi ha Bikini, i finalment hi ha una que es diu Rumba Bazinga 2.0, que surten membres de Txep Balovski, de gent de la rumba, gent de la música popular, i això és el 14 de novembre.
El que us recomano a tots és que veieu vídeos del que fan aquesta gent conjuntament i els podeu trobar a la web de Totsans, que és, si m'equivoco, és totsans.com, i allà trobareu una secció especial del Festival Conexions, que podreu veure el Colomo tocant amb un quartet de jazz, la Marina i el Chico lo tocant junts,
I és un petit tast del que podrem veure en aquest cicle de concerts que comença ben aviat. Fantàstic, Clara. Moltíssimes gràcies. Una setmana més. Nosaltres ho deixem aquí, que hem de connectar amb el Sergi Arrada, que el tenim a Sitges. Hombre, a Sitges. Ens farà la crònica del dia, com cada tarda durant aquests dies de festival. Moltes gràcies i ens retrobem la setmana que ve. Un petó molt fort. Perfecte. Adeu. Adeu.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del morro.
disseny nobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Vinga, anem cap al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.
Quarta connexió amb el nostre corresponsal zombi del festival, que és el Sergi Arrada. Sergi, bona tarda. Molt bona tarda. Hola, on estàs ara? Que estàs a la platja? No, estic assegut a una terrassa. Ai, oh. Ah, un break. Que trist, no? Estàs allà com sol i ningú et fa cas o què? Sí, estic aquí sol esperant que comença una altra pel·lícula. Quina pel·lícula?
Una francesa, no sé, jo no sé francès, però bueno, o jo de vivants. Ah, el joc dels vivants, no? Del tibans, dels tibans. Bueno, escolta, no has anat a veure per tant hidrosfèxia? Asmodèxia. Asmodèxia. No, és que ja m'han dit que és molt, molt, molt, molt, molt, molt dolenta. Oh, toma, vinga, vamos allá. Vale, vale, vale, està bé, està bé.
Què dius, en sèrio t'han dit això? Sí. Home, amb el català Lluís Marco, eh, i també altres actors catalans que sortien. No, no, que hi han... És que m'han dit, mire, hi han anat tots bons, perquè està la... La... Qui surt? I la Patricia Mendoza, també, que és una col·lega que fa un personatge de zombi. Però bueno, sí.
Ja en bon sector cita, però diu que estan fatal a la pel·lícula i que és culpa del director, perquè si són bons actors, si estan fatal, seran per alguna cosa. Sempre, sempre. En fi, repassem algunes de les pel·lícules que has vist aquestes últimes hores. Si et sembla, comencem per Good Night, Mami, una mare que torna a casa després d'una operació de reconstrucció de cara i els seus fills comencen a pensar que no és la seva verdadera mare la que es troba sota aquestes venes. Home, d'entrada, a mi em mola, no, l'argument?
Sí, sí, l'argument és potent, ja et dic, són dos germans que són bessons, i això, arriba la mare amb la cara tota plena de venes, que recorda una mica la pilcabito de l'Almodóva. Sí, correcte. I, bueno, que es comencen ja a preocupar, que pensen que aquella no és la seva mare de veritat, no? Mhm.
i li comencen a fer cosetes perquè els digui on està la seva veritable mare. El que passa és que a partir d'aquí què? Perquè no sé com continua la cosa. És una bona pel·li o no? A veure, la pel·li no està malament i els seus 20 últims minuts a mi em van agradar molt. El problema que té és que té un parell de sorpreses
que jo les vaig endevinar, jo i molta més gent, als 5-10 minuts, i clar, això fa que la pel·lícula perdi una mica de força. Que té una germana bessona, la mare, no? Bueno, un clàssic. No dic res més. Ah, va, va, jo no he vist res, però bueno, en fi, també he tirat a l'atzar. Més coses, una altra pel·lícula.
Te la dius tu o te la dic jo? He deixat la pausa dramàtica per dir una altra pel·lícula. Ah, vale, vale, sí, clar que sí. This Final Hours. Queden 12 hores per la desaparició de la Terra. Enmig del caos, un home que condueix cap a la gran festa final, salva a una nena i decideix endur-se-la amb ella. Sí.
Doncs jo com que no he vist esmodèxia, jo puc dir que aquesta és la pitjor pel·lícula del festival. Aquesta és la pitjor pel·lícula del festival, eh? Deixa'm apuntar-la perquè quan s'estrena algun dia a les cartelleres convencionals no anar-la a veure. Disc Final Hours. Crec que sí, eh? Que té distribució. No sé si directe a vídeo o a DVD o al cinema, però crec que sí que té distribució. Bueno, que és un món apocalíptic perquè què ha passat, eh? Hi ha un virus com l'èbola que ha arribat a Europa o què?
No, no, és un... Bueno, un satèl·lit així, un planeta gegant que s'està vell, el rotllo los Montrier, eh? Sí, sí. I, bueno, que queden 12 hores de vida a tothom. Sí, això, els científics diuen que és bastant improbable que passi mai a la Terra. O sigui, que si alguna vegada passar, no ens diren mai que queden 12 hores, sinó que queden, doncs, no sé, 50 anys, saps? O 40 anys, o alguna cosa. Ja, ja, sí, sí, clar, perquè... Perquè, clar, amb...
Amb la tecnologia que hi ha avui dia se sap molt, o sigui, que d'aquí a cada vegada et diguin, no, és que tenim 10 hores a la Terra, això és impossible. Bueno, a veure, que en principi ja se sap des de fa un temps, no sé quan, però... Ah, però són les 12 últimes hores... Sí, sí, la gent ja sabia des de fa un temps que la història s'acabava.
I per això, o sigui, ell en principi va trobar-se amb la seva xicota, que està a una mega party, a una casa ja gegant, i tal, però hi ha gent que abans que passi tot això s'ha suïcidat, o que comencen a violar i a matar o a robar, com que no total.
pel que queda és el convento, no? Sí, bueno, un clàssic, com el tema aquest de l'assaig sobre la ceguera, no? Sí, una mica, i a la nena aquesta la tenen dos homes que li volen fer de tot i ell la salva i, clar, al principi la vol deixar ja, però bueno, se la fica al cotxe i se l'emporta. Bueno, no la salvem per això la pel·li, de totes formes...
No, no, no, és molt dolenta, en sèrio. No té cap sentit. Passant a una altra, a veure si t'agrada més aquesta. Oh, ojo, una comèdia, un drama romàntic, un drama romàntic. How I Live Now. Una jove americana es troba a Anglaterra amb els seus cosins quan, de cop de volta, comença la Tercera Guerra Mundial. Tot i això, és un drama romàntic, tu dius, molt pensat pel públic adolescent.
Sí, sí, sí, sí, perquè ell al principi és com megaborde i tal, perquè és com americana i ell va molt de guais i no li agrada Anglaterra. I fins que coneix el seu cosí gran, que se li cauen les calces al terra, saps? Sí, sí, sí, no t'entenc ja. I bueno, doncs s'enamora del cosí i just quan s'enamora, des de tu per on, eh? Comença la Tercera Guerra Mundial.
I, bueno, al principi estan allà sense adults ni res, continuant visquent allà la casa de la seva tia, però després, quan arriben els militars i tot això, doncs els separen. No hi són una banda, no hi són una altra. I, clar, la seva màxima preocupació és tornar a veure el seu xicot, saps? I, clar, tot el prisme de la pel·lícula que passa això és que ella vol veure el seu xicot, saps? Sí, sí, sí. I llavors la Tercera Guerra Mundial, com que ja passa un segon terme, no?
Bueno, hi ha un moment que és com The Road, però en plan descafeinat, eh? Sí, sí. Perquè... Perquè ens entenguem. Sí, perquè fiquen ahí una mica, tant si una mica, no? Eh, que és la tercera gran mundial, que molt molt de penya. Sí, però d'igual, però d'igual, jo el que vull és mojar. Sí, clar. Jo sé que ell estarà viu i que tornarà a casa i emperarà que hem de tornar a casa, saps? I ja es creu a mitja Anglaterra per tornar a la casa, que està ja mig destruïda. Sí.
perquè ella està convençuda que ella està bé i que tornarà. I al final, et pots explicar-lo? No, no, no, que s'estrena. Ah, s'estrena d'aquí a res. D'aquí a res. Escolta, va, i acabem ja amb un parell de pel·lícules que repes ràpid. És que anem molt ràpid. Hi ha moltes pel·lícules que veus cada dia, Sergi, i no ens dona temps de comentar-les totes. La Nina aquella, que ahir comentàvem... Anabel. Anabel, correcte. Besura de les gordes, m'han dit.
Sí, sí, sí. Però és que tot pinta malament. Sí, sí. Expedient Warren és una de les millors i més cel·les pel·lícules de terror en l'última dècada, és per això que quan es va anunciar un spin-off d'un dels seus personatges, que és aquesta nina Anabel, al públic les preven ganes, però, anem a ser clars, dius tu, la pel·lícula no podia ser pitjor.
Podria ser pitjor si fos The Final Hours, però és la segona pitjor del festival. Si en lloc d'una nena se'l ves una nina, l'home de The Final Hours, seria pitjor. No té cap sentit. La pel·lícula es diu Annabelle i la nina surt més a Expediente Warren que en aquesta. I no fa res. Tota l'estona surt la nina ja asseguda
i posen música d'aquesta... Se li apropa la càmera i penses, es mourà, guinyarà un ull, girarà el cap, jo què sé, i no passa res, tota la pel·lícula la nina no fa res. Home, aquí la sorpresa, no? Tothom espera que faci alguna cosa i no fa res.
Sí, sí, res, res, de fet, una crida, que venga Chucky! I acabem ja amb una última, que és la que acabes de... No, la que acabes de veure, no, perquè no has fet post a Instagram, sinó la que has vist abans, que és The Double. L'actor protagonista és el que interpretava el Mark Zuckerberg a la gran xarxa social o no sé com és d'aquella pel·lícula,
que es diu The Double, en aquest cas, un oficinista gris i trist. Veu com un nou company de feina, idèntic a ell, comença a guanyar diners i l'atenció que es mereix. Què està passant? Què està passant amb Sitges? On està la por? On està aquí el tema fantàstic? Això és una adaptació d'un relat de Dostoyevsky, el doble,
I, bueno, s'assembla una mica una pel·lícula que vam fer aquí ja l'any passat, o fa un parell d'anys, que era NMI, d'això, no?, de, bueno, una persona normal i corrent que es troba un doble, en aquest cas, a la feina. I ell, això, és molt tímid, no s'atreveix mai a dir res, tothom se n'oblida de la seva cara, sempre, cada dia, li pregunten, o sigui, cada dia no li deixen passar la seva feina i ell ha de dir, no, porto set anys aquí, saps?
I arriba aquest que és idèntic a ell, que ningú se n'adona que és idèntic a ell perquè ningú recorda la seva cara, saps? I a ell sí que li comencen a fer cas, tothom li cau bé, li donen la feina que ell vol, és tot una mica així.
Escolta, Sergi, ho hem de deixar aquí, no tenim més temps. Moltes gràcies. I demà ja farem alguna cosa. Vinga, una abraçada. Adéu.
Bé, doncs amb aquest ambient de sitges encara hi ha aquesta part final d'aquesta primera hora del programa amb la Montse Farràs de l'Espai Essència, que ja tenim aquí el locutor número 1 de la ràdio. Montse, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Tot ara, les pel·lícules de terror?
A mi les pel·lícules de terror em fan por. Ja, perquè són de terror. Exacte. I de por. En fi, Monser Ferraz, bona tarda. Venim al programa. Iniciem l'espai Asensia, com cada dimecres a aquesta hora.
En aquests programes, ja sabeu que intentem trobar una mica la felicitat de nosaltres mateixos com a persones, ho dic per situar una mica els oients. Hem anat parlant del tipus de personalitat, dels conductes i dels patrons automàtics que ens han fet funcionar
fins avui en dia amb les coses que fem i com ens relacionem al nostre voltant, com busquem a través de la mirada de l'enneagrama, com vam explicar l'altre dia, també que això és Matrix, que ens va agradar molt aquesta comparació, fins que un no comença a ser conscient de les coses que fa i que li passen i que està fent cada moment.
Tot això intentem descobrir què és la consciència. Avui ho enfocarem des d'un altre prisma perquè també hi ha molts camins per arribar fins a aquesta consciència. Quin camí agafarem avui, Montse?
Avui començarem amb una pregunteta molt senzilla, molt senzilla de fer i molt difícil de respondre, que és aquella de qui sóc jo? Qui sóc jo? Diuen que una vegada hi havia una dona que es va morir i va arribar al cel i llavors en Sant Pere li va preguntar qui ets? Sóc la dona de l'alcalde, va respondre ella.
T'he preguntat qui ets, no amb qui estàs casada. Ah, soc mare de quatre fills, però jo et pregunto qui ets, no quants fills tens. Soc mestra, soc cristiana, però jo no et pregunto pel que fas, jo et pregunto qui ets. Venim a la vida a ser, i aquest és el nostre deure i el nostre dret.
No es tracta de ser cap personatge ni tan sols algú, simplement venim a ser. La lletania de sempre ens diu que hem d'estudiar i lluitar per ser algú a la vida, però resulta que potser només hem de lluitar per ser nosaltres mateixos, per ser justament allò que som.
Aquí podríem utilitzar aquella frase que tu ets el protagonista de la teva vida. Va, i sempre anem donant voltetes allà, no? Exacte, no? I que és un mateix que ha de ser el protagonista i no els altres.
Deia José Saramago que mai una generació ha tingut tanta responsabilitat sobre si mateixa i sobre el seu futur com la generació actual. Montse, això què vol dir? Que el descobriment i la construcció del sentit de la vida ara és més revolucionari que abans?
que cada vegada les generacions d'esses humans que estem a la Terra, comparats amb els nostres avantpassats, som més conscients de les coses?
No, jo crec que abans potser hi havia més un funcionament d'inèrcia, no?, i una generació donava el relleu a l'altre amb molt poques variacions. I ara, doncs, hi ha moltíssimes, moltíssimes persones que tenim aquest sentiment de cercar d'una manera... Alhora, tothom cerca alhora i tothom es fa plantejaments d'aquest estil. Jo penso que abans era, això, més una rutina, no? Anaves aprenent del que veies que els teus pares i els pares dels avis...
I anava saltant i aquest neguit que hi ha ara no hi era. Ara tot és obert i tot està a l'abast de tothom. Els coneixements i les inquietuds, tot es comunica, tot és molt més fàcil. Aquesta cerca abstracta és una constant. Tots viatgem i explorem en tots els sentits.
Però realment és en la cerca on trobem la possibilitat de millorar i de superar-nos, és en la disconformitat i en les interrogacions on trobarem l'impuls necessari que ens fa per anar endavant i per respondre un altre cop aquestes preguntes de qui és el responsable de la meva vida.
De fet, el nostre món caòtic, inestable i ple de sofriment demana solucions d'urgència, per jo dir-ho. Tots som responsables d'aquest deteriorament i del seu desequilibri. Hi ha la necessitat de ser més creatius, de trobar plantejaments equilibrats, però com podem...
Actuar des de la nostra posició, Montse. Perquè, clar, aquí ens trobem un cas que nosaltres fem bonament el que podem a les nostres vides per intentar ser feliços o per estar bé amb nosaltres mateixos.
Però clar, ho hem de viure, no? No n'hi ha prou amb llegir un llibre d'autoajuda, fer un curs de teràpia alternativa o escoltar aquesta secció cada setmana al de la ràdio, no? S'ha d'experimentar. Hem vingut també a viure i experimentar nosaltres mateixos.
Hem vingut a això, hem vingut a això. Llavors, bueno, avui en dia a tots els àmbits professionals s'identifica que la manera de treballar és en xarxa, és en comú, és posant les coses en comú. Doncs dintre de la persona igual, no? Hem de fer que la nostra ment i les nostres emocions treballin en xarxa o que treballin en equip, no?
que el món invisible i aquest poder creatiu que la naturalesa ens ha regalat, que el fem jugar a favor nostre en lloc de sabotejar-nos amb els pensaments i les contradiccions que tenim. L'ecologia ens obre vies molt entenedores i aquí a Barcelona hi ha un parell de psicòlegs que també han acunyat, no sé com es diu.
En Cunyà, tant que dic. En Cunyà, potser? En Cunyà? No, no ho sé. Bueno, jo dic Cunyà, no sé com es diu. S'han inventat. Un concepte que es diu ecologia emocional, no? I han adaptat les paraules...
i expliquen ells que l'ecologia emocional és l'art de gestionar les emocions, de manera que les energies que generen s'enfoquin cap a un mateix, cap al propi creixement, cap a la millora de les relacions i cap a la construcció d'un món més harmònic i més solidari.
Home, això té a veure amb que tot està relacionat, no? És a dir, que la meva experiència amb la meva parella potser també és una experiència vital per mi a l'hora d'enfrontar-me a situacions a la feina, amb els companys de feina, després amb la família. Això vol dir que tot suma en aquest sentit?
La teva parella és una altra persona més enllà de tu. Llavors, si tu controles o gestiones... A mi la paraula controlant no m'agrada gaire, la veritat. Però si tu gestiones bé les teves coses, amb les teves coses ben ordenades, tu ets capaç de gestionar les relacions amb els altres. I amb els altres hi haurà la teva parella. Però en la mesura del que depèn de tu, no?
Sempre tot depèn de tu. Home, no, hi ha coses que no, que depenen d'altres. Tu pots fer fins on depengui de tu i on puguis. Després també actuen altres persones. Sí, però hi ha una frase d'algun savi que diu no es tracta d'allò que la vida et fa, sinó es tracta d'allò que tu fas amb allò que la vida et fa. Tu t'has de centrar en el que tu fas i en el que pots fer. I mentre tu estiguis tranquil amb el que tu fas, el que fan la resta, ja no depèn. Però sí que hi ha vegades que hi ha coses que fan altres persones que...
et poden implicar a tu, en certa manera, o et poden repercutir també a tu i fer que en determinat moment et puguis sentir malament o et puguin crear sentiments de ràbia. Sí, però llavors una altra pregunta que tu t'has de fer és a qui dones el poder?
Sí, clar, no, no, el poder l'ha de dir un mateix, no... No, si l'altre... Mira, jo avui he tingut un conflicte i el dematí, la veritat, no he hagut de necessitar fer exercici físic perquè m'ha vingut un atac de ràbia que m'ha donat un subidon tremendo, no? Però aquest subidon, després, a mig dematí, ha sigut a la inversa, no? M'ha vingut una nostalgia, una tristesa, etcètera, etcètera. Bé, jo ho podia haver gestionat d'una altra manera, podria haver dit...
Ostres, mira, això no m'ha agradat com aquest m'està tirant la pilota, no? A tu et tiren una pilota o una patata calenta i tu l'entomes i et cremes o fas així un petit gesto i te partes i no et toca.
També, clar, depèn de tu, no? Depèn de tu, en certa manera, el fet d'apartar-te o no. Per tant, sí que té... Hi ha una veritat que el que tu no controles sí que no depèn de tu, però tu pots, com dius tu, et passen una patata calenta, pots apartar-te i dir, no, no, que ni em toqui, no li dono l'esquena... Però sempre és complicat, eh?, quan la persona és important per tu no donar-li poder a aquelles paraules o a aquella acció...
Sí, però si tu observes, si tu observes i te n'adones, ja tens molt de guanyat. Sí, això sí. Ja tens molt de guanyat. Això imagina't tu, si tu tens un enemic, no? I aquest enemic és un personatge que t'imposa molt. Si hi ha un moment en què tu ets capaç de mirar-te'l als ulls,
alguna cosa passa. Alguna cosa passa, ja no et fa tanta por i ell diu, uala, aquesta em mira, no? I alguna cosa es troba, no? De fet, sí que és veritat que la majoria de coses, per no dir quasi tot, surt de nosaltres mateixos i també som nosaltres els que permetem moltes vegades que ens tirin, com diem, aquestes pilotes. Per cert, recordo, per si és algú que s'ha incorporat ara, estem parlant amb la Montse Farràs de l'Espai Essència,
I tenim una pregunta, Jordi, perquè ens pregunta un oient del programa, i no és broma, en aquest cas, com gestionar els problemes amb els veïns?
Amb els veïns? Sí. Clar, et repercuteix directament a la teva vida, no? És a dir, una casa teva seria com el teu espai per tranquil·litzar-te, per estar tranquil, per estar a gust, per viure, no? És una mica com el teu refugi. En aquest cas, si en el teu propi refugi no pots estar tranquil i tens un conflicte amb veïns, com pots resoldre'l?
Aquí, quin tipus de conflicte, no? Nosaltres encoratgem aquest oient que ens envia un mail a l'apanyadelmorro, arroba, gmail.com, i que ho expliqui una mica més, si vol, i nosaltres, no, Montse, potser, si et ve d'agut... Podem parlar, però també hem de veure quin tipus de conflicte... Jo conec un cas d'una persona que té un pis a Barcelona, direm, la zona, respecte una mica el que és la intimitat,
I en aquest cas, doncs, el pis a l'edifici està tot buit, no?, i estan només dos pisos ocupats. En aquest cas, doncs, clar, s'han ficat ocupes dins i la qualitat de vida, doncs, podríem dir que ha baixat una mica, no?, ha degut al soroll, bueno, diferents aspectes. Jo recordo que aquí estem parlant de gestió emocional, no de problemes... Sí, però com gestiones les emocions que et creen aquests actes d'altres persones?
Fem una cosa, no? No, no, podem parlar-ne d'això. Ens estem sortint una mica del guió. Jo anava a dir que per preparar-ho una mica més la setmana que ve ho podem tractar amb calma i que no sigui una cosa...
Però és igual, hi ha alguna cosa que és molt fàcil de dir. Si nosaltres vivim sempre pendent, i tampoc marxem tant del guió, si nosaltres vivim sempre pendent del que ens fan les altres persones, de les seves valoracions i dels seus judicis, no tindrem mai resultat en res. Perquè aquesta persona seguirà actuant de la seva manera que actui. Llavors, si ens plantegem des de la rivalitat, el que fem és discussió.
Aquí hi ha la lluita de poders, que cada vegada una cosa puja a l'altra. Com sempre hi ha d'haver-hi una mica de negociació. Què passa? De què parlem? De quin tipus de problemes parlem? A veure, no, en aquest cas, clar, sí, jo puc entendre que no s'ha de donar poder a les altres persones i fer que els seus actes et repercuteixin, però si parlem, per exemple, dels sorolls per la nit, no et deixen dormir, això crea un malestar...
et crea una angoixa, et crea un patiment. Com gestionar aquestes emocions? Anant a la Guàrdia Urbana i denunciar-ho, perquè això no són les teves emocions, això realment hi ha una cosa que està passant que està tan molestant. Llavors, autogestionar les emocions no vol dir acceptar-ho tot.
Ni molt menys. És a dir, d'emocions en tenim moltes i un bon equilibri entre les emocions ens donen molts recursos. Tu imagina't, per exemple, un altre cas. Una dona a casa, posem una dona, una dona sotmesa, que el seu home la maltracta amb un grau X. Tu estàs allà i ella, i de cop i volta aquesta dona té una reacció airada, d'aira absolutament, no?,
que és una emoció que dius, uala, poc agradable, però aquesta dona li està donant probablement un motor de sortida a la capacitat de dir fins aquí he arribat i ara prou. Per tant, les emocions fortes no tenen per què ser dolentes, no estem parlant de no sentir-les, perquè el que se sent, se sent. Hi ha gent que ens diu com has de sentir, què has de pensar. No, no es tracta de com has de sentir, es tracta de saber el que sents,
i sapiguera i donar-li el lloc i la sortida. No es tracta d'evitar. Tot el que surt de nosaltres és lícit, no? És humà. És humà. És com sagrat, no? Les nostres emocions, estiguem enfadats, estiguem tristos, estiguem ràbia, no sé...
El que sigui, tot això ho hem de respectar. Tampoc no ens hem d'autocensurar a nosaltres mateixos. No, ni ens hem de flagel·lar ni ens hem de castigar. L'agressivitat és innata en el ser humà. És innata i la sentim tots. Ara bé, si l'agressivitat la reprimim molt, molt, molt, hi haurà un moment que aquesta agressivitat es pot tornar a violència i llavors ja es torna amb una cosa negativa.
Montse, avui no tenim més temps. La setmana que ve continuarem parlant d'aquesta gestió de les emocions. No sé, la setmana que ve jo voldria parlar de respiració. Sí, la setmana que ve jo, perquè fa uns dies que estem parlant d'això ja, i jo pensava ja anar introduint altres coses. La setmana que ve m'agradaria parlar de respiració, un altre tema bàsic, també pel gestió de les emocions.
Sí, és el que anava a dir, perquè respirant pots arribar a calmar segons quina emoció o sensació tens en aquell moment. Respirar et demostra que estàs viu. Sí, i més coses. Montse, moltes gràcies. Jo, la setmana que ve, us convidaré a escoltar en Carlos Velasco. Fins la setmana que ve, bona tarda. Nosaltres fem una pausa per escoltar les notícies de la 6 i tornem després amb l'educació que n'hi ha. Fins ara.
Catalunya Informació. Bona tarda, són les 6.
Aquesta hora primer titular pel trànsit. Amb l'Antitud a la Ronda Litoral, a la zona franca, Cantunis, Morrot, Sant Adrià i Rambla d'Aquipusco a sentit Trinitat. A Barceloneta hi ha l'Antitud en sentit Llobregat. Problemes per sortir aquesta hora de Barcelona per la C-58. Hi ha un carril tallat per una avaria. També hi ha densitat en aquesta mateixa C-58 a Montcada en sentit sud. L'Antitud encara a la C-17 a paret sentit sud i a la B-30 a Cerdanyà o en sentit nord. I se segueix donant pas alternatiu a la C-233 al Vagès, a la comarca de les Garrigues.
L'auxiliar d'infermeria ingressada per ebola admet que potser es va contagiar tocant-se la cara amb un guant infectat quan es treia el vestit especial. Ho ha explicat ella mateixa responsables de l'Hospital Carlos III de Madrid. D'altra banda, a Dallas ha mort el primer pacient amb ebola diagnosticat als Estats Units. L'home de nacionalitat iberiana es va contagiar en un viatge al seu país d'origen.
L'acusat d'apunyalar cinc persones a lleida passa una cel·la d'aïllament per haver agredit un altre reclus. Dimecres de la setmana que ve declararà davant del jutger i passarà una roda de reconeixement. El govern ha convocat per demà una altra reunió dels grups, però consulta per avançar en els preparatius del 9-N en els termes acordats, segons fons dels partits. La intenció de l'executiu era que fos una trobada discreta i aquesta filtració la podria posar en perill.
El FROP ha detectat a Catalunya Caixa i Nova Caixa Galícia una vintena d'operacions vinculades al sector immobiliari que podrien ser irregulars. La informació s'enviarà a la Fiscalia perquè ho investigui. El jutge ha citat a declarar com a imputats l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, i el de Bankia, Rodrigo Rato, pel cas de les targetes irregulars. També l'exdirector de l'entitat madrilenya, Ildefonso Sánchez. Se'ls ha citat a declarar per dijous de la setmana que ve.
L'ofensiva dels jihadistes a la ciutat kurda siriana de Kobane amenaça de desestabilitzar Turquia. La nombrosa comunitat kurda establerta en aquest país exigeix al president Erdogan que actui per protegir la veïna Kobane. Les protestes d'ahir han fet una dotzena de morts i avui s'ha imposat el toc de queda a diverses ciutats turques, cosa que feia més de 20 anys que no passava.
I la fira del llibre de Frankfurt ha obert portes avui amb 7.000 expositors internacionals i previsió de rebre 300.000 visitants. Catalunya, Barcelona i els editors catalans es presenten aquest any al certamen amb un estant unificat. Catalunya, informació. Ara els esports. Marco Maia és campió del món de rai després de l'etapa d'avui al Rally del Marroc i afavorit pel que el seu rival al Mundial, el portuguès Paulo Gonsalves, no ha pogut acabar la prova.
A la Champions femenina de futbol, el Barça jugui aquesta tarda a dos quarts de set al camp de l'Eslàvia de Praga, l'anada dels setzents de final. El partit el podreu seguir per Esport 3. A l'espanyol, Víctor Álvarez passa a Mèxic la revisió de l'operació que li van fer al Cor. Al vespre, reunió del Consell d'Administració.
El Masters 1000 de Xangai, Nadal perd el partit de debut contra Feliciano López jugant amb una inflamació de l'apèndix que els metges li han recomanat operar. El Manacori vol ser a Londres d'aquí a un mes i ha decidit posposar la intervenció malgrat els riscos que això comporta. Pel que fa al temps, vent de sud moderat a les zones altes del Pirineu i l'Alt a l'Empordà. Sol amb temperatures gairebé d'estiu. Per demà es mantindrà l'ambient calorós però amb presència d'alguns núvols poc importants.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. El mil·lenari acollirà demà a la tarda un taller per saber com actuar davant de la venda de productes financers. ADICAE organitja aquesta activitat que té com a objectiu sensibilitzar la població en matèria de consum responsable, sobretot després dels nombrosos casos de frau arrel de la venda de productes tòxics per part d'entitats financeres.
Víctor García, tècnic de l'associació Adicae, serà qui conduirà aquest taller obert a tothom, en què es parlarà ampliament de les entitats financeres, també d'aquests productes, però a banda d'explicar tot això, la intenció és aconsellar els assistents sobre com afrontar un aferiment d'aquest tipus per part d'una entitat. La xerrada serà demà a les 6 de la tarda al Centre Social El Milenari i és oberta a tothom.
La crisi d'Ucraïna serà la protagonista d'una xerrada demà a l'auditori de la Mallola. El periodista de TV3, Lluís Caelles, enviat especial de la televisió pública per cobrir el conflicte, serà l'encarregat d'explicar quin va ser el detonant de la crisi als carrers d'Ucraïna i què suposa actualment per la resta del món.
La plaça Maidan de Kiev va ser l'eix de les protestes que va cobrir Lluís Caelles fa uns mesos i que era plena d'agenda de diferents ideologies. Segons el periodista, el detonant del conflicte i d'aquelles mobilitzacions va ser la reflexió d'Ucraïna d'incorporar els estàndards de vida occidentals. La conferència serà demà a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Mallola d'Esplogues.
I un últim apunt, 20 Sant Justencs i Sant Justenca seran reconeguts demà amb els Premis Conviu. Ja s'ha fet públic en nom dels guanyadors que seran reconeguts pels seus actes cívics, de convivència i en benefici de la comunitat. Són Ricardo Quesada i Ángel Conchillo, Núria Jiménez i Montserrat Giró, Jaume Ruiz, Rosa Maria García, Dolors Monclús, Miguel Ángel Castillo, Víctor Mazana, Lluís Ramban, també joves dels habitatges socials a persones discapacitades d'Esproceat,
José Real, Ramon Aguadé, Pere i Eduard Pedrosa, Montse Sastre, Just Fosal, Valletor López, Pau Ardèbol, Pep Quintana i Gabino Descalzo. Els Premis Convío es lloraran demà a les 7 de la tarda a l'Escola d'Arts Gràfiques d'Antoni Algaró, un acte que s'emmarca en el Dia de la Polició. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies a dició vespre a partir de les 7 fins als hores. Molt bona tarda.
Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escomptar la gent. Fent el porta-porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo. Festa voluntari per un país nou.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes. One more.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jús, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Ràdio Tesfet, 98.1. Ràdio Tesfet.
Sí, sí, 12 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
D'aquí una estona connectarem amb el casal de joves de Sant Lluís, com cada dimecres, per saber quines activitats preparen de cara als propers dies. També tindrem l'Eric Pomar, que de fet el tenim aquí a l'estudi número de la ràdio. Eric, bona tarda. Bona tarda. Per parlar de les aplicacions mòbils de la setmana. I també a la Roser Arts, amb la qual la nostra educadora canina donarà la seva opinió i la seva visió sobre el gos que és possible, bueno, de la bola, no?, i tot a...
Aquesta epidèmia que ha arribat a Madrid amb els casos que hem comentat fa una estona. Però abans de tot això, anem cap al trending topic de la segona hora.
Bé, avui ha sigut un d'aquells dies que no entenc gaire ben bé, perquè ha sigut justament avui, no? Ara ens explicaràs, Cristina, Parla la Catalunya silenciosa, trending topic, per exemple, perquè Societat Civil Catalana té previst concentrar-se a la plaça de Catalunya per celebrar la Festa de la Hispanitat el proper 12 d'octubre. I Parla la Catalunya silenciosa ha sigut un dels temes més comentats avui a Twitter.
Sí, a la xarxa, al carrer, a la feina, parla la Catalunya silenciosa, seguim fins al 12 d'octubre, o transport gratuït, reserva la teva plaça d'autobús per al 12 d'octubre, entre qui inscriure't, no el silenci, empiolades com aquestes, per exemple, la Societat Civil Catalana anuncia ja a través de Twitter aquesta cita per celebrar la festa d'Espanya, i els tuiteires, sobretot els unionistes, s'han fet ressò de la crida,
Per això, perdona Cristina, justament avui ha sigut en Intolvi perquè diguem que han començat la campanya del 12 d'octubre a la plaça Catalunya. Sí, a quatre dies per la festivitat, han decidit que avui sigui el dia d'inici on comença aquesta campanya per promocionar la festa. Aquest diumenge l'ha fet, no? Sí, sí, sí. De fet, no han estat els únics, Societat Civil Catalana, perquè molts ciutaires, sobretot unionistes, en aquest cas, s'han fet ressò de la crida i també han convertit en tendència aquest hashtag.
Mentrestant, però, podem dir que demà, en la plana política catalana, hi haurà una nova reunió dels partits Proconsulta. Fons dels partits que hi assistiran asseguren que serà una reunió de seguiment, tot i que cal dir que el president de la Generalitat encara no ha confirmat que se celebri aquesta reunió. Bé, què diu la gent a Twitter? Per exemple, José Antonio Barrero diu, m'uneixo a la campanya per la Catalunya silenciosa, no permetem que un polític inepte com Mas rigui de la identitat d'Espanya i de Catalunya.
Un altre comentari ens el fa el Sergi Nou Novo. Diu, el 12 d'octubre hi ha una convocada amb una mobilització espanyola a Catalunya anomenada Parla la Catalunya Silenciosa. Va, que amb sort superem els 2.500 de Tarragona. I el David diu, a Catalunya els castellanoparlants se'ns tracta com a brossa. Amb el hashtag també Parla la Catalunya Silenciosa. En fi, un quart de set de la tarda anem cap a l'espai d'Educació Canina. Roser Arcs, bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Bona tarda. Això passa molt, perquè fa una estona que l'hem trucat. Josep ja va estossegada, no? Sí, sí. Això és un clàssic dels corresponsals. Moltes vegades passa, eh, també, quan a la ràdio us connecten. Junts a la connexió.
Exacte, perquè els productors truquen mitja hora abans de la connexió per assegurar-se que tot estigui com ha d'estar i llavors quan arriba el moment està fent un cafè, que és el que no sé si està passant, però vaja, estàs aquí i estàs viva. Escolta, abans de començar l'espai d'avui, hem de parlar una mica d'actualitat perquè...
Com hem comentat al començament del programa i aprofitant la benentesa que avui et tenim a tu com a educadora canina, com cada dos dimecres, juntament amb l'Albert, en aquest espai de la penya del morro, la primera contagiada pel virus fora d'Àfrica és aquesta infermera, de cognom Romero,
que continua a l'hospital a Madrid. Així com el seu marit. Es dona la circumstància que tenen un gos. Aquest gos es diu Excalibur. Aquest matí se l'han emportat la policia enmig d'un fort desplegament policial per l'emotinament a l'entrada del bloc de pisos de veïns i també manifestants animalistes.
Bueno, jo aquí l'últim... És que estava revisant ara... Estava revisant xarxes i l'última informació que hi ha és que a les 5 i mitja de la tarda un veí d'ells, un nano, ha vist el gos. O sigui, no se l'han endut. No se l'han endut. No se l'han endut.
Per tant, això també no acabo d'entendre per què aquesta manipulació d'informació, no? Clar, per tant, perdona, tot això que estem dient no és veritat? No, no. Què està passant aquí? Mentides, mentides. No, no, no, però ho pregunto perquè...
També a les xarxes socials, abans de les 5 de la tarda, molt abans, perquè era quan estava mirant jo a veure com estava el tema i de més, també s'ha llegit que la gent havia dit que el gos continuava viu, que encara no l'havien matat i de més... Però una cosa és que estigui viu... Perdona, i l'altra... No, no, que estigui en mans de la policia... Clar, però en un mateix tuit que es digui que la policia se l'ha endut i però que continua viu, una mica contradictori, saps? No, no, perquè... I aquest que us dic de la 5 de la tarda, era la foto que sortia, eren els bombers també i la policia a baix de la casa...
i han entrevistat els bombers perquè s'havia dit que ells havien rebentat porta allà i els mateixos bombers han declarat que no han obert la porta que encara no hi ha les mesures de seguretat que ells demanen i que fins que això no es faci no ho entraran i en tot cas si entren
Serà per salvar el gos, diguéssim. Per tant, el gos, Excalibur, on està? A casa seva, per ara. Estàs sol, l'Escalibur? En principi sí, està sol, que era el gran problema, que volíem desinfectar la casa i tal, per això el problema que hi havia el gos, l'únic que jo crec que ja han fet servir de cap d'atur, simplement, el gos.
De fet, el marit, que també està en observació a un hospital, diu que va demanar que, efectivament, es posés en quarantena al seu gos. De moment, això tampoc no sabem què ha passat. Veig que el tema està una mica a l'aire, no?, tot això. Sí, de fet, mira, sé també que el país, ahir, va entrevistar un expert tan important en el contagi d'Ebola, a nivell mundial,
I aquest senyor va donar sentit també a les declaracions dels amos del gos, dient que ell creia que en tot cas el que s'havia de fer era això a una quarantena, perquè a nivell científic era bastant important, no havíem tingut mai tampoc l'oportunitat de poder estudiar. Qui és la persona o la font d'informació que diu que aquest gos s'ha de sacrificar? El Ministeri de Sanitat...
De Madrid. De Madrid. O sigui, directament diu... Està bé, eh? Sí, sí, ells l'han condemnat a mòria. Ells han... Sí, han dit ja que aquest gos és fora. Encara que ja sabeu que han sortit molts experts en les últimes hores, calmant una mica la població sobre l'epidèmia de l'abola, dient que, en principi, perquè es contagia, ha d'estar en una fase molt avançada el virus en el cos humà, no? Que no és el cas ni de l'enfermera...
Ni tampoc de... No, i a més, jo he estat realitzant també informacions més a nivell científic i no hi ha ni un sol cas documentat de transmissió entre humans i animals i no hi ha ni un sol cas documentat del virus en un animal, en un gos. Això és la ciència-ficció. Realment, jo no sé què està passant als ministeris del govern espanyol. Vols que t'ho digui, ja t'ho dic. No volem que ens independitzem per mirar cap a una altra banda, home. Ja, ja.
Aquesta és la teoria, no? La teoria. El que passa és que jo, sincerament, trobo molt fort que directament tallin el problema darrer... Però, sin problema, tallen. No tallen cap problema. A mi em sembla absurd el que estan fent. En fi, un dels tuits que hem comentat i que han tingut més raó en les últimes hores ha sigut el de l'escriptor Arturo Pérez Reverte, que també és columnista del País. No l'he vist, aquest.
Sí, que ha tingut més de 16 o 17.000 retuits, eh? És que no el tinc aquí davant, però vindria a dir que qui han de sacrificar no és a l'animal, sinó a la ministra.
I això jo no ho he posat, però t'asseguro que ha passat pel meu cap. Arturo Perez de Verde posant això. No, perdona, mira, ara que estic entrant al Twitter de l'Arturo Perez de Verde, que per cert té quasi bé un milió de seguidors a Twitter, poca broma, 900.000, diu, propongo poner el perro en observación y sacrificar a la ministra. Diu, no hay color. Un tuit amb 32.000 retuits. Sí.
Bueno, jo també, a nivell de xarxes, hem fet la petició aquesta que està des de primera hora del matí al change.org. Sí. I aquí, l'última dada que he vist jo, eren gairebé 200.000 persones que havien firmat a favor que el salvessin. 200.000 persones ja han firmat per salvar Excalibur, que per cert també... A mig matí. A migdia eren 190.000 persones ja. Sí.
En fi, com fer les coses malament, de pressa i corrents, una paranèssima vegada, en aquest cas, des del Ministeri de Sanitat del Govern espanyol. En fi, algú vol dir alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Cristina, Eric, Roser? No, però resulta que els professionals de la facultat de veterinària a la Universitat Complutència de Madrid sembla que ara, a aquestes hores, estarien a punt d'entrar a la vivenda. Ara? A les 6 i 20 de tarda estarien a punt d'entrar a la vivenda?
Conectant en directe, va. No, home, escolta, ja ens agradaria, però no tenim ningú a la... No tenim corresponsal, no? Anem a connectar amb Catalunya Informació, que vulguis o no, a veure si estan connectant... A veure si parlen. A veure si parlen.
No, estem parlant del gas castor. Fins que no podem... Una llàstima, eh? Si haguéssim tingut algú... En fi, estarem atents actualitzant-nos que alguna cosa que en algun moment que s'hagi de dir ja comentarem sobre aquesta qüestió. Va, parlem d'altres temes d'educació. José, ens volies donar quatre consells sobre les passejades que fem amb el gos durant aquesta tardor. Sí, vosaltres ho tenim en contra. Vinga.
A veure, simplement perquè ara és època de zels, igual que de primavera, llavors, si tenim mascle, doncs, en principi, no hi ha gaire problema. Jo sempre he pensat que el responsable és el que té la família, el que no està castrada i té el zel, qui ha de mirar, doncs, de facilitar les coses, no?, perquè si porta la barba, quan entra en una zona on hi ha molts mascles o una família amb zel,
Van tots directes ja. Llavors és incòmode per ella, és incòmode per ells, perquè es posen molt alterats. Poden inclús tenir algun conflicte. Llavors jo recomano, durant aquesta època, portar-la a altres llocs. Ara, sense perdre la vista, doncs, que necessita estar una estona suelta, que si es pot veure amb altres gossos que estiguin castrats o amb alguna altra gosseta que s'hi porti bé, doncs de conya, també.
també solen estar una mica més sensibles hi ha algunes que agafen més mal caràcter i algunes que estan simplement més sensibles volen més carinyo i volen que estiguis una mica més parelles doncs
com que només és a prop d'un mes, podem donar-li. Sí, sí, una mica, tots aquests són consells de la gent que tingui gosses a casa, perquè, com dius tu, coincideix amb l'època de zel en la família dels gossos. Eric, tu tens goss o gossa? Goss i gossa. Goss i gossa. Bueno, si us coneixíeu amb la Roser, Eric, Roser, Roser, Eric, us presentem.
l'encantada l'Èric fa la secció d'aplicacions mòbils després de la teva secció i llavors normalment es passa abans no diu mai res durant la teva secció però que escolta atentament durant aquests dies a tu i a l'Albert tu notes, Èric, per exemple que la teva gossa està a la tardor de forma diferent ara ja l'hem esterilitzat ah, l'heu esterilitzat per tant, quan una gossa s'esterilitza ja no té aquests comportaments, no, Roser?
No, no tant, no. No tenen els comportaments de gel, l'únic que, bueno, hi ha altres conseqüències no sériament dolentes, hi ha algunes que se saben i algunes que no. Sí que han sortit uns estudis ara fa poc, el tema de l'esterilització, que parlen que està bastant relacionat amb problemes a les articulacions, quan s'esterilitzen. A part de temes d'obesitat o d'engreix, que ja se saben, també,
perquè talles el flux hormonal normal, es veu que està bastant relacionat. Per això sempre us dic que és un tema de l'esterilització que és molt personal. Jo mai m'atreveixo a dir que sí o que no. Jo tinc el meu pensament i jo amb les meves gosses faig el que jo crec, però dubto tampoc que hi hagi cap veterinari, almenys aquí a Catalunya, que et pugui assegurar 100% que és bona o que és dolenta l'esterilització, perquè té punts a favor i punts en contra en totes les edats. Punts a favor, per exemple?
Home, punts de favor, doncs un aquesta, no? Però és més comoditat que una altra cosa, el tema que no hi hagi problema quan la treus. I després diuen que també ajuda que no hi hagi formació de tumor a les mames i a l'úter.
en edats més avançades. Si estan esterilitzades, això no passa, es veu. I punts en contra d'esterilitzar la guixa? I punts en contra, doncs, això que et dic, ja està molt relacionat amb artritis i... Articulacions... Sí, en fermetants relacionades amb les articulacions i temes hormonals. Què vol dir, temes hormonals? Que repercuteix sí o sí en temes de conducta.
Llavors, no sempre, no és un alemotiv, però sí que moltes vegades passa que femelles castrades augmenten una miqueta de reactivitat, també.
Per cert que ara ja que estem entrant en aquest terreny... Éric, volies afegir alguna cosa? No, no, no. En aquest terreny d'evitar un embaràs no desitjat en aquesta època, per això dius tu que en cas que no estigui esterilitzada la gossa, doncs portar-la a parts on no hi hagi altres gossos... Tenir-ho en compte, exacte. O trobar-se amb gossos que sàpigues que no hi ha el risc. Què passa... O sigui, jo plantejo ara, obro una altra carpeta. Què passa si la nostra gossa s'embarassa de forma no desitjada?
No, no, no, jo... Bueno, passa que hem de decidir si volem l'embaràs o no, però tenim molt poc temps per decidir-ho, perquè l'embaràs d'una gossa dura aproximadament la meitat que el nostre. Sí, entre 4 i 5 mesos, i per tant, quin és el límit de quan ja està embarassada... Crec que fins als dos mesos no t'ho seria exacte, però fins als dos mesos es pot punxar, hi ha una injecció que és avortant, una injecció que és per avortar, que es posa en dos tomes,
i que no...
Pot donar algun tipus de reacció a nivell hormonal, però que no és molt mínima. Jo l'he posada, amb una gossa meva l'he hagut de posar i no... Ah, no cal portar-la al veterinari? Sí, sí, l'hi ha de posar al veterinari. Es posa la ingle i llavors és un avortament. Un avortament, eh? Sí. I això, hi ha alguna llei que ho reguli? És que ho parlo des de la desconegència total, eh? No ho sé, eh? No, crec que lleis no. El que passa que per temes de salut, quan està molt avançat ja no es pot fer, igual que amb nosaltres. O s'ha de fer mitjançant cirurgia ja.
Bé, no sé si vols afegir alguna cosa més, avui especial el zel en la femella, perquè ara estem a la tardor, que és l'època, no?
Sí, bueno, aviam, també hem de dir, que això no ho hem dit, però que en vida urbana, a les ciutats, com que tenim aires acondicionats i el clima mediterrani és més suau, les transicions són més suaus, els gels aquí no són exactament com haurien de ser, o pot ser normal que un agost s'entri en gel a l'hivern o a l'estiu. Mhm.
pot ser normal tot, i que a nivell natural no hauria de ser així, perquè és a les èpoques dels equinopsis, tant la tardor com la primavera, quan hi ha els zels, i té la seva lògica també, perquè a nivell natural
Després de la primavera hi ha molt més menjar, la mare pot assumir-ho millor i després de la tardor també és una època on te busquen refugi i també és un bon moment de cria. Fantàstic. Roser, no tenim més temps. Moltíssimes gràcies una setmana més per haver estat amb nosaltres. Que vagi molt bé. I estem atents al bosc, al Excalibur.
Aviam si d'aquí 15 dies o la setmana que ve l'Alber us pot donar 5 cèntims més de com ha evolucionat això. Jo crec que aquest gos serà el símbol d'alguna cosa, ja t'ho dic ara. No, no, no, serà el símbol d'algun moviment o d'alguna qüestió, però jo m'he encarinyat molt ja del gos i mira que jo ni tinc gos ni sóc tampoc una persona que sigui, ah, m'encanta el gos. No, que no sigui un risc.
has fet una decisió que no té cap mena de criteri. Escolta, jo m'he encarillat molt del gos, no sé si hi ha alguna plataforma, es poden fer xapes amb la silueta del gos. Ui, segur que no s'han fet, ja. Jo sé, mira, tinc algun conegut en xarxa del món del gos que ja, el que sí que ha fet és agafar els seus gossos i penjar-los en un cartell de queremos al
per Excalibur. Fotos que per cert es poden veure a Twitter, perquè hi ha hores d'ara res, fa 5 minuts que ho acabo de veure, fotos penjades d'aquest estil, amb altres gossos que també porten el cullar amb papers penjats, Salvem Excalibur, etcètera. Manifestació de gossos. Un bon lloc per saber com va tot aquest napsandising també són les pàgines de PACMA del Partit Animalista que estan volcant-se en tot això, ells.
És que clar, és que sabeu què passa? Que el propietari del gos, que és l'home que està en quarantena, marit de la infermera, que està ingressada en observació a l'hospital pel cas de bola, va penjar fotografies del gos també a Twitter i se'l veia, no? En fi, no, estic mirant aquí algunes de les fotografies, com efectivament es veu Europa Press ha penjat fa una hora el que dius tu, eh?
al balcó, on diu Excalibur, el gos de l'infermera amb la bola, que ha commocionat a la societat, i es veu una fotografia com el gos està al balcó. El que passa, clar, aquest gos està sol a casa seva. Clar, home, el propietari i la propietarè estan a l'hospital aïllat. I a més no es pot entrar per quarantena a la casa. No es pot entrar per quarantena. Home, clar, és un tema delicat, no? El que passa és que la porta està oberta d'aquest pis, perquè si no, no podria sortir al balcó.
Són coses que no tenen sentit. Hi ha un pis amb quarantena que té la porta oberta del balcó. Jo soc veí i jo, perdona que t'ho digui... Disculpa que rigui, eh? No, no, pots riure si no passa res. És això a plorar. El tema està en què hi ha un pis amb quarantena decretat pel Ministeri de Sanitat del Govern espanyol a Madrid amb la porta oberta. La porta del balcó...
Està oberta. Hi ha un gos que està allà perquè se l'ha pogut veure en fotografies al Twitter, per exemple. En fi, estarem atents. Cristina, estarem atents i anem seguint. Intentarem descobrir si és el gos, si és el pis i què passa amb ell i on està. Però tot amb Excalibur. Tot amb Excalibur. Hem de salvar Excalibur d'alguna forma. Roser, moltes gràcies. A vosaltres. Molt bona tarda.
Ai senyor, un minut i passa... Un minut de dos quarts de set de la tarda. Eric, tens la secció d'aplicacions mòbils preparada? Sí. Avui l'aplicació de la setmana com es diu? Avui es diu Firechat. Firechat, doncs, parlem-ne. Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Bé, doncs anem cap a les aplicacions de la setmana. Si teniu un mòbil on es poden descarregar aplicacions, és a dir, el 99% de les persones que ens esteu escoltant ara mateix us interessa aquesta sessió. L'Hipomar cada setmana fa una investigació a fons del que es pot trobar tant a l'IOS, el sistema operatiu d'iPhone, com per Android.
amb el Google Play, allò que fas tu, no?, les descàrregues, les aplicacions amb més descàrregues i tal. I avui, com dius, ens portes l'aplicació FireChat. Sí. De què va aquesta aplicació? És una aplicació de missatgeria instantània, a lo WhatsApp o coses així, però que es diferència molt de les altres, com Telegram i això, es diferència per tenir una característica que el pots fer servir
Sense wifi i sense 3G. Sense datos i 3G. Com el missatge convencional però gratis. Amb el mòbil en mode avió, per exemple, tu pots utilitzar FarChat. Missatgeria instantània, el que passa que, la pregunta del milió, si tu no tens ni 3G ni wifi, com arriba el missatge a l'altre mòbil? Això funciona a través de Bluetooth.
Ah, amigo. No, però espera, el Bluetooth, com gairebé tothom deu saber, té una capacitat molt... O sigui, has d'estar molt a prop de l'altra persona. O sigui, aquesta aplicació és inútil si vols parlar amb una persona d'aquí, jo què sé, d'aquí Sant Feliu.
Això ho pots parlar en persones de 10 minuts, de 10 metres. Potser d'aquí a l'entrada que engin està ja no arriba des d'on estem a la ràdio. Per tant, és una aplicació una mica, no diré per tontos, però en casos especials. En casos especials, com per exemple, en quins casos podem fer servir aquesta aplicació que ens serà útil?
a la classe no? a l'institut per exemple el metro el metro el metro el metro ho podem fer perquè clar o sigui el que no he dit si la gent es baixa aquesta aplicació automàticament el teu mòbil es converteix en un repetidor
Amigo Llavors, clar, tu pots parlar amb una persona que està a dins del metro d'una punta a l'altra Però et poden enviar missatges encara que no coneguis la persona? Sí Hi ha dos tipus de xats, diguem Que és el xat obert, que tu deixes caure el missatge i que el vegi qui vegi I el xat privat, que tu crees sales i la gent hi entra Però en el privat pots parlar igualment amb gent desconeguda Sí, sí Tu pots evitar que et parli, si vols o no?
Això no ho he provat. Jo aquí veig que la gràcia d'això és parlar amb gent desconeguda. És com una mena de radiofició. Però això també és molt útil a les manifestacions. Perquè les manifestacions, com que hi ha molta gent, depèn de quina...
Lògicament, el servei d'internet tendeix a caure Llavors, clar, aquesta aplicació no fa servir ni el servei d'internet ni res Per exemple, jo quan vaig anar l'11 de setembre La meva mare em va fer baixar-me aquesta aplicació per si en algun cas ens perdéssim o algú Poder comunicar-nos a través d'aquesta aplicació Ah, mira
perquè a l'hora de setembre va caure internet a tot Barcelona o al Camp Nou, per exemple, que no hi ha 3G ni res, no pots penjar fotos ni enviar WhatsApp. Penjar fotos sí que no podràs amb aquesta aplicació. No, no, no, però vull dir que no hi ha 3G i no pots enviar WhatsApp o tirant molt lluny, no? En llocs n'hi ha molta gent.
En fi, bé, doncs aquesta aplicació és la de la setmana, eh? Farxat. Anem cap a les més descarregades. Comencem per iOS, per iPhone. En cinquena posició trobem Wallapop. Sí, la xarxa social per de compra-venda. El rastre virtual. Que per cert l'ha utilitzat. I què? He fet una compra a través de Wallapop. Has fet una compra a Wallapop? Sí. Escolta, molt bé, no?
Què has comprat? Un cas de moto. Un cas de moto? De Mick Tuchan i a sobre signat. Oh! Te l'han colat però passa bé, no, Cristina o què? No, no ho creguis, eh? No em va costar molt car. Mira, era d'aquí a prop de Barcelona, de Sant Cugat, vaig escriure-li un missatge perquè hi havia això de, recordem que hi havia això de contraoferta... És una subasta, no? No necessàriament, eh?
Hi ha contraoferta, llavors tu parles amb la persona i li dius, en comptes de 300 et dono 100. I aneu negociant, hi ha el bull directament, que ja és convenut i tal, i hi ha l'opció del xat, que és això que diria l'Eric. Quant et va costar el casc? 170. 170 euros.
És una relíquia, eh? Molt buscat, eh? Mike Duhan, un dels grans de les motos. Per això. Està retirat, però fa uns anys. I signat, eh? Sí, sí, sí. I és el Boal RX7, que no sé quines propiedats té, però porta tu eres i es veu molt així. Un regal, no? Sí, bueno, sí, sí. La qüestió és que jo vaig escriure pel Wallapop, pel missatge privat, llavors la persona em va contestar i tal, i tot molt ràpid. Vam quedar, vam mirar-ho, tal, i ja, com una compra-venda normal, no? Quan fas per internet i pots fer a qualsevol altra pàgina, no? Escolta, jo tinc una cordeó per vendre,
Doncs pots posar-ho. Pots posar-ho a Wallapop, no? Profitaré, profitaré. I saps el curiós d'això? Que començo a escoltar diversos casos de persones que coneixen o, a través de Wallapop, veuen coses que venen d'altres persones que coneixen.
Ah, què vols dir? Que vull dir que, per exemple, mirant motos pots arribar a trobar la moto del teu ahir que ha fet la foto en el pàrquing, que coneixes. Ah, bueno, vaja, però això és... No sé si vol dir que hi ha poques coses, ja no ho sé, però jo crec que la qüestió és que com te les reordena persones, llavors és possible que vegis coses que estiguin a prop de tu i... Ah, bueno, sí, home, sí. Per fer-ho més accessible... Clar, perquè pot funcionar d'aquesta manera, que t'ordena les coses que estan més a prop teu a la venda...
que no pas, clar, si has d'anar a 800 quilòmetres a buscar-ho, ja és un pal i és un engasto. De totes maneres, crec que hi ha l'opció de decidir si t'importa la distància o no. Bueno, va, continuem amb les aplicacions més descarregades. En la quarta posició trobem com fer sushi. Sí, que t'ensenyarà com si fos una receta. Però et diu els ingredients abans?
Sí, sí, sí. Ah, vale. Sí, i et va dient els passos i tot. Però què és, a través d'un vídeo? No, d'una aplicació normal. Com un PowerPoint que vas passant i et dic passo, tal, tal. Sí, sí, una cosa així. Bé, en segona posició, en tercera posició, perdó, trobem Facebook Messenger. Sí. L'aplicació de messageria de Facebook no té més, que te l'obliguen a descarregar, perquè ja si la tens només a Facebook ja no pots enviar missatgers. Segona més descarregada a l'IOS, Gran Hermano 15.
Sí, una aplicació per descobrir tota la gent de la casa, no?, del programa de Tele5. I per decidir... Ah, per nominar-ho, també? Sí, no, no, però et fan preguntes... Ai, és que no ho veig, el programa, però vaig mirar una mica la setmana passada i intento veure el que puc, també, per comentar-ho a la secció de tele, i preguntàvem... No, és veritat. Que sí, que sí, que no parlem mai, la secció de tele era hermano, però bueno, aquest és un altre tema. Bueno, alguna vegada sí, eh? Sí, sí.
Hem començat, sí, home, vam comentar la Mercedes Mila que va entrar. Doncs, per exemple, en aquest cas, preguntar qui creu que és la persona més votada, qui creieu que sortirà. Participar una mica. Fins ara no sé si tenen més poder de decisió, en aquest cas, els que tenen aquesta aplicació. Però, per el moment, fan això. I en la primera posició tenim InstaFish.ai. Què és això d'InstaFish.ai?
Una aplicació que et fa fotos amb l'efecte ull de peix. Això que porten, per exemple, les GoPros, que et fa foto amb una gran angular, és això. Sí, el que passa és que és una mica retocar la foto perquè t'enganya, no? Exacte, sí, perquè la càmera del mòbil no té una gran angular. No té una gran angular, no sé que li posis, que això ho ven per l'altre dia amb l'Oriol, això ho venen, hi ha més accessoris pel mòbil per fer fotografies, per això ja compres una reflex directament, no? Perquè ja vas posant, ja vas muntant el mòbil, una GoPro, exacte.
En fi, més coses. Tenim ara també les més descarregades al Google Play pels dispositius Android. En cinquena posició trobem l'aplicació Geometry Dash. Sí, és aquell que has d'anar passant nivells... El raro, no? Que és com una plataforma i has d'anar com amb una figura, amb una forma... I has d'anar saltant triangles i coses així. En quarta posició, Rock Hero. Si has d'anar tocant una guitarra i l'aplicació es divideix en sis columnes, que cada una representa una corda.
i et va dient on has d'anar a tocar en tercera posició Candy Crush un clàssic que no descobrirem ara Cristina com estàs ràpidament el Candy Crush
Una mica aturada. D'acord, vinga. Segona posició, Clash of Clans. Sí, és una aplicació en què tu crees el teu imperi, diguem, i la gent et pot atacar i tu t'has d'anar comprant pocions i coses així per millorar. I també tens un exèrcit i pots atacar altres horaris. Jo conec una persona que està molt enganxada al Clash of Clans, eh? Sí, jo també. Jo vaig jugar una mica, però ja em vaig desenganxar ràpidament, però també és addictiu. I acabem amb la primera posició, el FIFA 15, eh? La més descarregada...
a Google Play. Alguna cosa he dit d'algú dels 15? Res, res. Vinga, anem cap a l'aplicació xorra de la setmana.
Bé, l'aplicació xorra o friki, com li vulguis dir, en aquest cas es diu Corta un Navidul. I de què va? Qui no sàpiga el que és la marca de pernils. Sí, serà, sí. Doncs bé, és per ensenyar-te a com tallar una pernil. Ah, de fet, tu la tens aquí ara amb el teu iPhone. La tinc, la tinc aquí. És molt xorra. Fa soroll? No, no fa soroll aquesta. Va, va, va, va.
Representa que el teu mòbil és un ganivet. Llavors et dona una compta enrere i un nivell a dalt per col·locar el mòbil en una posició totalment plana. Llavors, és com un ganivet. Tu has d'anar fent així endavant i endarrere...
i ja està i quan ja et posa la mida que ha de ser, tires el mòbil cap amunt jo ara l'he fet de 8 centímetres 8 centímetres? no, no, no, espera, aquí t'ho diu, el millor és entre 2 i 4 una cosa així
O sigui, que t'has passat bé la migra, no? M'he passat. O sigui, com has dit això, les lonxes, com es diu en català, no us surt la paraula, però els talls, què han de ser, entre 4 i 8 centímetres? No, entre 2 i 8 centímetres. Ah, entre 2 i 8 centímetres per anar bé. I no molt gruix. Bé, segur vol ser broma el dia de Nadal, que és quan jo tallo el pernil a casa.
podeu baixar-vos l'aplicació friquida de setmana corta un nevidul que m'imagino que l'ha fet i l'ha promocionat l'empresa per Nils per tenir una mica de publicitat com en aquest espai que de fet és gratuïta tant per Riós com per Androns. Eric, moltes gràcies per venir i ens retrobem la setmana que ve. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat darrer i acabem el programa avui connectant amb el casal de Joves de Sant Just. Fins ara.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Més en nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
6 i 46 de la tarda, recte final del programa, com cada dimecres, connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, però avui farem una connexió especial, perquè ja sabeu que normalment el Sergi Arrada és qui ens atén i ens explica quines són les activitats pels propers dies en aquest equipament juvenil del nostre municipi, però, clar, el Sergi Arrada, Cristina, està a Sitges, per tant, no ens pot atendre. I hem dit, a veure si estarà la Montse, que és la directora del Casal. La Montse tampoc hi és avui al Casal de Joves,
Bé, home, a veure qui falta. Ah, sí, l'Alejandro. Sí, Alejandro, no, tampoc hi és avui. I home, home, a veure qui hi ha pel casal. O sigui que hem trucat al casal i, no ho sé, algú ho trobarem. Em diuen que ja tenim la trucada a la taula de so. Hola, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. Home, deu venir algú al casal de joves? Això ens agrada molt. Amb qui parlem, sisplau? Amb l'Astrid. Amb l'Astrid Goldstein? Sí, senyor. Oh, escolta. Aquí, Benora X.
Estàs al casal de joves, que estàs allà a la recepció, a l'entrada?
Estic sí, a baix, perquè el jovent crida té la veu forta. Està bé. Crideu, el jovent crideu, no? Escolta, Astrid, a les set, bromes a banda, fas un tast, no? Un taller? Sí, un taller de quatre dies. De viticultura i elaboració de vins. Avui és el primer dia? Avui és el segon.
Avui del segon. Com va anar el primer i com enfocaràs aquest segon? A veure, explica'ns. A veure, bàsicament l'enfoco a tastar el que és la matèria prima. El raïm seria. Però com que aquest any les condicions climatològiques són les que són i hi ha molts problemes a la vinya i... Ah, sí? Sí, el raïm està molt madur, hi ha molta gent que està collint una miqueta abans del que seria normal. Això és pel temps. Llavors el que sempre estan són vins que estan a mig fermentar. Ah, sí.
Això vol dir que encara no han acabat el seu procés per servir-se, no? Bueno, ara quasi bé hem explotat una ampolla. Ah, sí? Per dir-t'ho clar. Com, perdona? T'explota una ampolla? Sí. Tenia una ampolla de Cabernet Sauvignon amb les seves pells tot a dins i, clar, una fermentació el que provoca és gas carbònic. Sí. Doncs al moment d'obrir, doncs imagina't aquelles ampolles de cava que són de festa. Sí. Doncs amb perills negres.
Però ha petat? Ha petat o no? No ha petat l'ampolla, però cal. Ah, va, va, va, va, va. No ha petat, no ha petat. Per un moment, digue'm un ca... Perdona, un cavernet chuvignon que et peti i això... Sí, està bé, no? No li passa a tothom. Esclar que jo estigui a Sitges, jo. Sí? Per què?
De tanta sang. Ah, val. El color, eh? Sí, no, no, el color, el color. Com diem, són uns colors diferents, no, els vins? Són els colors realment que tenen les pells del raïm, que són aquests morats, aquests liles, aquests blaus. Llavors, clar, està està el raïm encara que té, bueno, està està el raïm, està està aquest most a mig fermentar, que té sucre, té acides, està viu. Mhm.
Llavors jo crec que és la forma més natural que hi ha per descobrir com és cada varietat de raïms. Bé, avui parlareu d'això concretament? De raïms negres. La demana passada vam fer raïms blancs i avui toquen raïms negres. Tindrem carinyenes, tindrem garnatges, tindrem ull de llebre, cabernet, ciràs...
Pots desmentir que quan sortiu d'aquí tots aneu de festa? No. No. Potser algú pot sortir un pel tocat amb el d'estómac perquè, clar, si estan a mig fermentant encara contenen llevats. A veure, tothom sap que als tarts de vins... Tinc molt mala fama.
Sí, com és que tenim tan mala fama? Jo t'he de confessar, ara explicaré una història personal, perquè jo l'any passat vaig anar a fer un tast de formatges. Exacte. No de vins, no, de formatge. De formatge. Organitzat per l'Astrid, aquí també al Casal de Joves. Sí. I jo et dic que jo ja vaig sortir una mica marejat, perquè amb els formatges ens vas acompanyar també amb uns vins i tal, i jo ja només provar els vins ja vaig sortir marejat. I era un tast de formatges.
La meva reflexió és... Jo, si vaig a un tast de vins, ja surto pel terra, no? Però depèn de l'acostumat que estic cada cop. Teòricament, un tast així ben correcte s'hauria d'escopir.
Ja, però clar, el casal de joves, on escups? Allò a terra, a la sala, un cot de plàstic. Un cot de plàstic. Clar, no, no, de ser inoxidable, no, no, tot bé. Però clar, és allò que dius, home, hi ha hagut tas, tastem-ho bé, no? Tastem-ho fins al fons, no? Bé, alguna recomanació, per tant, abans de venir a qualsevol tas? Prenar, brenar una mica. Prenar bé, no?
Bueno, ja em faré un, no sé, un cocido... Una mica o fruits secs, els formatges està bé, tot el que tingui una mica de consistència o una mica de... Un cocido extremenyo, per exemple, abans d'entrar... Ostres, potser jo si ja no vens. Ah, bueno, és per ja assegurar-me que no és rodolant, saps, del tast.
De totes formes, en fi, l'Astrid, que no sé si la coneixeu, però si no, no pares, Astrid, perquè portes una època, un any o no sé. No ho sé, sí, sí, sí. O sigui, portes un any o un any i mig, que, escolta... A la sopa em trobaran un dia.
Tast de vins i tal al celler. L'altre dia amb la gent de la cervesa artesana. Exacte, dijous passat. Dijous passat també feu un tast. Després amb la gent del taller d'escriptura d'Ateneu. També, també. Comres poetes, en cel·la que agafaran por a vindre. Feu el tast de vins amb poesia i el novembre literari. Sí, el novembre literari també ens podrem preparar.
Per això, després, el casal de joves, cada trimestre està sent algun tipus de taller. Exacte. I tot això, a part dels tallers i tasts de vins que tu ja fas pròpiament. Sí, de la feina diària, eh? El celler que et mata. Llavors la pregunta és, d'on treus tu tot el temps? No ho sé. I la segona, que això ve implicada, és si tu et veus tots els vins de tots els tastos que pots arribar a fer. No, jo veig molt poc. Ah, sí? Sí, sí. I això? Bé, a més, quan estàs fent un
també s'estàs xerrant. Bàsicament la teva inversió de temps és en xerrar. Llavors, clar, és allò que dius amb una mica, doncs ja fas, no? Però sí que a vegades vas a tastar vins i... No sé, jo crec que el cos se t'acaba habituant o no ho sé, però no...
És veure poc, o sigui, és posar molta atenció al poc que fa. Sí, perdona, i també, que m'ho he deixat, les col·laboracions setmanals al Just a la Fusta, de Ràdio d'Esvern. I algunes esporàdiques a la Pinya del Morro. Sí, sí, sí. Cristina, ja veig que estàs apretant, no?, perquè vini algun dia. De totes formes, per exemple, avui hem pogut veure que has deixat sense paraules a la gent de la ràdio avui, no? Sí, s'han quedat muts. Sí, què ha passat?
He portat un vi que teòricament era blanc, però la seva ànima era molt negra. Ah, val, val. S'han quedat, no sé, muts, muts. És difícil, no acostuma a passar. Està bé, això, que descol·loquis. Era un vi blanc molt atípic. No pel lloc que era del priorat, sinó perquè, clar, duia un 90% de raïm negre. I era molt fort? Bé, 14 graus, que seria el...
Correcte, però és que tenia, clar, unes altres característiques, no? I s'han quedat així... Bueno, s'han quedat sense... com has dit tu, sense paraules, no? Sí, sí, sí. Va molt bé, això, eh? Sí, sí, sí. En fi, Astrid, no ens molestem més perquè, res, d'aquí cinc minuts tens aquesta segona sessió del taller de viticultura i elaboració del bit. T'agrada molt... Us enviaré una foto. Home, i tant, a t'hi que tants, a l'apanyal morro, i ho farem un algú. Moltes gràcies per haver-nos atès en aquesta secció avui una mica infraganti.
Accidentada. Però, escolta, fantàsticament, com sempre, amb l'Astrid és un plaer conversar una estona. Moltes gràcies i que vagin molt bé. Bona tarda. Adéu.
Tenies un dubte abans, Jordi, no? I era com que el gos podia sortir al balcó. Sí. Doncs, deixa'm dir una cosa abans. Tema Excalibur. Anem a veure que és el gos aquest que té la bola. Com està? Sí. Segons... Bueno, perdona, que té la bola. No, que no sabem si té la bola. Que pot arribar a tenir... El volen sacrificar. Que seria el primer cas, també, que es documenta d'ésser humà.
animal infectat per a bola. Digues, Cristina, t'escoltem. En aquest cas, el 324, a la seva pàgina web, podem trobar una notícia que titula S'emporten el gos d'Excalibur enmig d'un fort desplegament policial. I això des de fa temps, i continua la notícia així. De totes maneres, nosaltres hem volgut investigar més arran del tema, no? Hem entrat en TN3 notícies en aquest cas, si t'hem l'espons ja perquè tothom pugui anar a mirar-ho, i en aquest cas hem penjat una notícia a les 5 i 5 minuts de la tarda,
I en aquesta notícia es diu que, segons ha declarat els mitjans, l'advocat de les dues persones, s'han desestimat els dos recursos presentats per evitar que matin aquest gos i, per tant, estan segurs que practicaran eutanàsia.
Per cert, El País acaba de fer un tuit, ara mateix, fa dos minuts, dient que s'han ferit a dos activistes que tractaven d'impedir el trasllat del gos Excalibur des del Corconi. O sigui que això, de moment, aquesta hora de la tarda encara porta una mica de cua.
No, no, no. Ara, ara. S'han ferit... Però la gent ja no hi és, a la porta. És que, segons antena 3 de les notícies, si no recordo malament aquest migdia, la gent l'han obert, l'han tret fora de les portes d'entrada tant del bloc de pisos com del pàrquing fa des d'aquest matí. Sí, sí, sí. No, no, no. A veure, aquí la notícia, titular El País, que dos activistes que tractaven d'impedir el trasllat del gos Excalibur...
Des del Corcon s'han ferit. Diu que el furgó precintat en el qual ha sigut traslladat el gos ha atropellat a dues persones. Això vol dir que el gos ja està traslladat? O sigui, el furgó precintat en el qual ha traslladat el gos Excalibur ha atropellat a dues persones. Diu que la policia ha carregat contra els manifestants davant del domicili de l'enfermera infectada de la bola.
En fi, i a més a més els científics diuen que no s'ha de matar el gos, com hem comentat abans, de la contagiada de bola, perquè aquest gos pot ser important per la ciència. Segons un científic, segons altres diuen que en aquest cas el gos pot portar...
a dins seus encara anticossos positius del virus de l'èbola i, per tant, pot arribar a patir un procés en el que es mostren aquests símptomes. Però que això no ha passat mai, que seria la primera vegada que es passa el virus d'un humà a un gos. De totes maneres, deixem acabar resolent, Jordi, el teu dubte, i és que el gos tenia la porta del blanco oberta per poder sortir i fer les seves necessitats.
Bé, Cristina, ho hem de deixar aquí. Si la penya del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria trending topic? Sí, m'equivoco, corregeix-me, però rooming es diu així, aquesta activitat que ens ha explicat la Clara Narvion de Time Out, que es poden anar a diferents espais on tancaran una habitació i has de descobrir o intentar sortir d'aquesta. Bé, moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. L'Andrea Bueno, els serveis informatius...
La Clara Narvion al Time Out, el cert llargada des de Sitges, la Montse Ferraz a l'Espai Essència, la Roser Ars d'Educació Canina, l'Eric Pomar a l'aplicació mòbil i l'Astrid Goldstein al final des del casal de joves. Com sempre, aquest programa no seria possible sense la col·laboració especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, moltes gràcies. Ens retreiem demà a partir de la 5 de la tarda que us ha parlat Jordi Domènech. Gràcies, gràcies de veritat per escoltar-nos. Que vagi bé, us deixem ara amb l'informatiu vespre i l'Andrea, bueno, bueno, que ja està aquí a la porta. Espera. Està picant a la porta, Andrea. Vinga, fins demà.
Són les set, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. El mil·lenari acollirà demà a la tarda un taller per saber com actuar davant de la venda de productes financers. Edicai organitza aquesta activitat per sensibilitzar en matèria de consum responsable, sobretot per evitar casos de frau arrel de la venda de productes tòxics per part d'entitats financeres. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició vespre d'avui dimecres 8 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Fins demà!