Comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Justi, gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les Cardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda un dia més Jordi Domènec, des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del molt ruc.
Avui al programa hem de confessar que, Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. Estem una mica solets. Sí. Avui, estimats oients i estimades, no preteneu trobar col·laboradors al programa. No sé què passa, que últimament els dijous a la penya del morro hi ha com una mena de fuga de col·laboradors.
I això, què els fas? No, no, jo no els faig res. El dijous es ve que és un mal dia. És un mal dia per venir a col·laborar a la ràdio. Per nosaltres és l'antiràdio, els dijous. També s'ha d'entendre que és dijous, el divendres, previ a un cap de setmana. Ja vols dir que la gent ja s'organitza amb temps i en lloc de fer el pont el dissabte, diumenge i dilluns...
divendres i dijous, ja que hi som sol i fort. No sé què és el que passa, però avui el programa no em pena, perquè tampoc... Una mica més alegre. Sí, una miqueta. Sí, avui parlarem amb... Home, Sergi Pont està a Nova York, el que passa que, clar, no està presencialment, però vaja, està a Nova York. Un aplaudiment que avui parlarà de les coses gratuïtes que es poden fer aquest estiu a la ciutat dels Gratacels.
Allà no fan pont, no? A Nova York. No, fan... Bridge. També avui, a més a més, entrevistarem el Jesús Irigoyen, que és el president de Front Tennis, no? Perquè aquesta setmana se celebra un nou campionat de la Copa de Front Tennis de Sant Jús. Serà dissabte i diumenge al frontó de Salvador Espriu, al barri sud. I, a més a més, també parlarem amb el Ramon del Sol Solet, que aquesta club d'hípica de Sant Jús...
organitza coses també cap de setmana, no, Andrea? Fan com una mena d'exhibició, campionat, en parlarem de tot això en aquesta primera hora. I amb això ja haurem fet una hora de programa. Ja és? Sí, ja és, ja és. Sí, perquè a veure, que no hi hagi col·laboradors no vol dir que la penya on morro s'elimini. No, no, per favor.
A les 6 i 10 entrevistarem a la granja Carbonell, tot i que ells no ho saben encara. Sí, perquè no han pogut parlar amb ells, però d'aquí una estona ho farem. Els trucarem i els direm a veure si volen participar en la nostra acció de comerç local. I si no, ja ens inventarem alguna cosa. Sí, és igual, això és la petja del morro, tot i cap.
I també avui entrevistarem la Clàudia Maloenda, que la gent dirà, ai, és la germana del Paco, del director de Razón? No, no, no, perquè és la directora del taller de guionistes que està situada a la plaça de Virreina a Barcelona, que ens explicarà quins cursos fan de... Què rius? No, no, està molt bé, no, m'interessa, m'interessa. Quins cursos de guió, perquè hi ha gent que diu, ai, jo ho fes guió i tal, doncs quins cursos hi ha? Què ho veus, això? Està molt bé. No t'agrada la idea? No, no, i tant que sí, m'agrada. Alba, Alba, Alba. Potser es fa algun curs d'aquí a Sant Lluís, però... No, a Sant Lluís no. Vinga.
I acabarem parlant del Dia Mundial del Medi Ambient amb la Isabel Jiménez, que és la directora gerent de Sol i Dança, que és l'empresa que gestiona la deixalleria a Sant Just d'Esvern. Tot això d'avui a la penya del morro. Què, Andrea, com ho veus? Molt bé, no hi ha col·laboradors, però va molt complet. No hi ha col·laboradors, però tenim ganes, esperit i il·lusió, que és el que compta en aquesta vida. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverns.
Obrim la carpeta de les notícies de Sant Just. Va, ens hi posem, parlarem de Sumater, que farà avui al nostre municipi una tertúlia sobre el dret a decidir, també de les CEES, la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just, perquè projecta aquest vespre l'audiovisual Travessa dels Pirineus Primera Catalana, que és de Kilian Jornet.
No, Daniel Cardona. Daniel Cardona, eh? Ah, val. I també parlarem de Sant Just, que acull la primera trobada de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats. De fet, si et sembla bé, podríem començar per aquí, perquè hi participen una dotzena de ciutats a tot l'estat. Sant Just és una d'elles.
Avui i demà es treballarà el paper de les ciutats pel que fa a la recuperació de la memòria històrica i també del patrimoni. Hi haurà ponències d'entitats locals i de santjustencs. M'imagino que parlant sobre edificis històrics de Sant Just o de coses que han passat al nostre municipi i com podem fer perquè no s'oblidin al llarg de la història.
Exacte, molt bé. Aquesta xarxa temàtica La Memòria de les Ciutats forma part de la Red Estatal de Ciutades Educadores, REC, de la qual Sant Just és membre des de fa 20 anys. L'objectiu de les xarxes de REC és treballar el paper de les ciutats a través de grups de treball i analitzar com actuen en temes molt variats. Aquesta que lidera Sant Just és la primera trobada de la xarxa La Memòria de les Ciutats per al període 2014-2015. Sant Just lidera aquest projecte coordinant una dotzena de ciutats catalanes i d'arreu de l'estat espanyol.
Aquesta tarda es presentaran experiències locals a l'àmbit de la recuperació de la memòria històrica, amb la col·laboració d'entitats com el Centre d'Estudis Sant Justencs i l'Arxiu. Per exemple, el Centre d'Estudis explicarà àmpliament un dels projectes als que ha destinat més esforços als darrers anys, que és la recuperació de la memòria dels desapareguts durant la Guerra Civil, i també parlarà de com preparen les seves passejades d'estiu. Ah, com ho fan, com ho fan?
Bé, doncs... S'haurà d'anar a veure, no? Sí, clar. S'haurà d'anar a veure. Aquest any, per cert, la passejada d'estiu serà dels 100 anys de la Rambla. Ah, la passejada d'estiu, que no és la de la festa major. Ah, és la que coincideix amb la festa major, allò que surt Pep Quintana, no? I Maria Quintana, i molta gent, sí. Hola, soc Pep Quintana, i aquí podeu veure el parador. Com al segle XIX ja hi havia gent que volia pujar-hi.
Per exemple, no? Una miqueta serà el tema, no? El que passa és que pel segle XIX pot ser difícil perquè aquest any fa 100 anys la Rambla de Sant Just i per això organitza aquesta passejada per la Rambla. Mentre es pa parat. Pensava que la informació que tenia era una altra però és bastant errònia. Aquí a la vostra dreta ara podeu veure la casa de José Montilla, expresident de la Generalitat de Catalunya.
que tenia la seva casa aquí al nostre municipi. Si m'acompanyen, veurà en aquesta paret. En aquesta paret de la Rambla hi ha un grafiti, un grafiti fet pels uns joves bàndols de Sant Lluís durant la Guerra Civil de l'any 37. I ara pararem el parador. El parador tindrem una estona per parar. Per parar, per parar, per parar. Molt bé, no t'ha quedat molt bé. No se pot tapar enlloc, però vaja. Aquesta era una mica...
Sí, la idea, no? Sí. Andrea? I a banda dels membres del centre d'estudis... Jo ja marxo. Molt bé, Pep. Gràcies. Vaig a fer coses. Vaig a preparar un programa Can Coral. Més de mil anys d'història. Exacte. Heu escoltat Can Coral o no? Més de mil anys d'història. Sí, clar. Els dimarts. Els dimarts. No? Els dimarts. Abans o després de l'EMA de música, ara, doctor. EMMA de música. Amb la Maria Quintana. Amb la meva germana. Evidentment. Exacte.
Doncs sí, per la falca de fan coral. Jo no parlo. La música coral més de mil anys. Pensava que parlava. Bé, pensava que ho feia jo. Pensava que era jo... No, l'adema de música sí que és el Pep. Ah, de cabra, a veure. Sí que ets tu, veieu. Escolta, soc jo, soc jo. A veure... Escolta... Avui...
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana, la meva germana. Sí senyora, aquesta és la família Quintana, la família Sant Justenca de tota la vida.
Jo me'n vaig, que vaig preparar les músiques corals. D'acord? Per la setmana que ve, que hi ha programa. Sí, sí, allà està. I precisament la Maria serà aquí, qui serà l'oponent del Centre d'Estudis Sant Justens, per tant, parla de... No s'ho vull dir, té amb la meva germana, no s'ho vull dir. Sí, de... Quintana, no? De tota la vida. Quintana de tota la vida. Nosaltres vam fundar sent just. Exacte.
Doncs la resta d'oponents seran el guitarrista Francesc Cardona, dels Cardona de tota la vida també, l'artista i veïna Soledat Sants... Cardona? No ens parlem amb els Cardona. No? No. Doncs l'artista i veïna Soledat Sants i la sommelier del celler de Can Mata, Astrid Goldstein.
I demà es farà una jornada pràctica, una activitat pràctica, al voltant del refugi antiaeri, que hi ha a l'antiga Escola Montserrat, i es parlarà de com s'està conservant aquest monument. Aquest espai històric de Sant Jusk.
El refugi antieri, recordem que no està obert al públic, que només l'obren poques vegades a l'any i que aquest dissabte dius que serà... No, demà divendres es farà una activitat pràctica al voltant del refugi, però diria que no s'entrarà.
Amb l'Alaia Coma, que és doctora i especialista en patrimoni. I tant, l'Alaia Coma, que va venir aquí a la ràdio. Sí, avui estava dient a la Caneu. Sí, molt bé. Ho sabem tot, aquí. Va, continuem amb més coses. Parlem ara del procés del dret a decidir, no, Andrea? Sí. Perquè parlem de Sumater, aquesta entitat de castellanoparlants que estan a favor de la independència de Catalunya. És que ho faig una mica llarg perquè estava buscant la cançó dels sacadors modo rock aquí.
Suma-te farà avui a Sant Just una tertúlia sobre el dret a decidir i intervindran la vicepresidenta del col·lectiu, Anna Alcozer, i els sindicalistes Pluguem, Miguel Ángel Escobar. Per cert, que el col·lectiu estrena seu al nostre municipi, Andrea.
Sí, l'activitat d'avui serà a dos quarts de set de la tarda, l'esplanada del Casal de Joves, amb la intervenció de la vicepresidenta del col·lectiu Sumati, Anna Alcozer, i amb la intervenció també de l'esplueng Miguel Ángel Escobar, sindicalista. Presentarà l'acta Càndida Nevado, que és presidenta de l'associació de gent gran de Sant Just i ex-vicepresidenta de la Casa Regional d'Extremadura.
És una tertúlia oberta a tothom, serà l'esplanada del Casal a quarts de set i l'objectiu de l'entitat és debatre al voltant del dret a decidir per fer arribar el seu missatge a tothom. Cal que la societat civil catalana s'impliqui en el procés sobiranista. L'acte d'avui també servirà per presentar, com deies, la nova seu de Sumater, que s'estrenarà el dia 16 de juny.
Se situarà al Centre Cívic Joan Maragall cada dilluns de 6 a 8. Per tant, allò s'hi podrà acostar a tothom qui vulgui per afiliar-se al col·lectiu o per preguntar dubtes o demanar informació. D'entrada, la tertúlia avui, com dèiem, serà dos quarts de set de l'esplanada del Casal i al final de l'acte, interessant, hi haurà un pica-pica per a tothom.
Bé, doncs ja ho sabeu, eh? Si voleu, avui a Sant Lluís aquesta tertúlia sobre el dret a decidir amb el col·lectiu que s'estrena al nostre municipi, Súmate, que estaria no parlant a favor de la independència. On serà i l'hora, podem tornar a recordar? Dos quarts de set de la tarda a l'esplanada del casal de joves. Un quart de sis ara mateix i passem cap a les notícies de...
Seguim amb l'agenda, perquè justament aquest vespre a Sant Just també hi ha una altra activitat, que és la projecció de l'audiovisual Travessa dels Pirineus Primera Catalana.
Organitzat per la CEAS, la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just. Travessa dels Pirineus, primera catalana. És un reportatge gràfic que repassa la travessa que Daniel Cardona va fer de punta a punta dels Pirineus. Ja sabeu que Daniel Cardona va ser un militant a favor de la independència de Catalunya.
Ah, no estem parlant de l'exalcalde Daniel Cardona i Cíbit. Ha de ser... Ara no ho sé, però familiar. Sí, sí, segur, segur. Home, els Cardona tota la vida. Can Cardona, aquí a la plaça d'Ajuntament. Doncs mira, m'he confós. Pensava que estàvem parlant de l'exalcalde Sant Justenc, Daniel Cardona i Cíbit, però clar, aquest deu ser un Daniel Cardona i una altra cosa. És el penúltim audiovisual del cicle de Muntanyes de la Ceia, no, Andrea?
Sí, avui en el reportatge gràfic que veurem a les 8, a la sala Piquet de l'Ateneu, veurem com Daniel Cardona, el Sant Justanc Daniel Cardona i els seus companys van fer en dues etapes de punta a punta els Pirineus, des del País Basc fins a Portbou. Van ser dues etapes distribuïdes en l'any 1975 i 1977.
Daniel Cardona serà present aquest vespre a la sala Piquet de la Taneu per explicar com va viure aquella experiència i les vivències de Cardona i els seus amics estaven recollides en diapositives que ara s'han adaptat per poder muntar-les en aquest audiovisual bastant inèdit. El documental també mostrarà les enormes diferències que tots ens podem imaginar que hi havia entre l'alpinisme que es practicava fa dècades i l'actual.
Travessa dels Pirineus, primera catalana, amb Daniel Cardona, es projectarà avui a les 8. Ara és a la Piquet de la Taneu, l'entrada és lliure i és el penúltim documental del primer cicle d'audiovisuals de muntanya de les Cees, que ha comptat amb una molt bona acollida. El mes que ve es farà l'última sessió, serà un recull de diversos documentals sobre alpinisme i muntanya, que també podem trobar a internet. I el Bernat Macià, un dels organitzadors d'aquest cicle, aquest matí ens ha explicat que la intenció de les Cees és organitzar la segona edició del cicle, la primavera que ve, perquè ha comptat amb, com dèiem, una molt bona acollida.
Fins aquí les notícies de Sant Just a la penya amb el morro. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre. Per cert, Andrea, abans que marxis una cosa que no m'havia... no hi havia caigut, però avui és el primer dia d'una nova etapa a les tardes de la ràdio, perquè estaràs tu cada tarda, ara. Sí, sí. Molt bé, Andrea.
Estem molt contents. Sí, sí, no, no, molt bé, molt bé. Aquí estarem, Andrea, anem a fer les notícies cada tarda. Ja ens aguantaràs a nosaltres? Pensa que la Carme ha marxat ja que estava cremada, eh?, de nosaltres. Ha trigat, eh?, 6 anys, però vaja, tu estaràs ara ja...
Cada tarda. Qualsevol cosa que necessitis, ens ho comentes. Molt bé. Tot l'equip del programa. Gràcies. No sé. Un detall. Què necessites tu? Perquè la Carme era molt seva. Sempre volia una mica d'aigua amb mineral francès, el camiri, no ho saps? Volia, no sé, formatge francès, no sé. Tu vols alguna cosa especial? Doncs, home, ara que ve la calor i tal, l'agrairia que hi hagués alguna persona al meu costat ventant-me de tant en tant. Ah, sí. Perquè per l'escalera condicionat
em refreda sovint i no m'agrada. Ja parlarem amb el lector Soriol, que és el director de ràdio, si vol venir a fer això. Em sembla bé? Em sembla bé, sí, sí. Moltes gràcies per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb el Sergi Pont des de Nova York. Ràdio Tospèl
Fins demà!
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del morro.
disseny nobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Siqui 22, connectem amb Nova York.
Allà, com cada setmana, Sergi Pont ens espera amb la seva crònica. No sé si podem establir connexió, perquè, clar, ja és al matí, eh? Sergi Pont, hola, bona tarda, good morning per tu. Hola, Jordi, bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què tal, com estàs? Bé, aquí. L'altre dia m'has contat que si era barat, Nova York, no?, que t'estaves pensant d'anar i volia saber si et gastaries molts diners o no. Sí, senyora. Doncs bé.
Us enganyaria si us digués que no veia el que és barat i que és la destinació ideal pels que es vulguin gastar pocs diners aquest estiu però també us mentiria si us digués que tot costa diners perquè si busques bé i amb paciència es poden trobar moltes i moltes coses pagant molt poquet o fins i tot res i molt més ara que arriba l'estiu i els parcs comencen a tenir altres usos més enllà de ser una parada obligatòria dels ocells migratoris
Central Park, per exemple, es convertirà en un teatre gratuït durant els mesos de juny i juliol. El cicle es titula Free Shakespeare in the Park i està format per representacions que tindran lloc cada vespre.
A partir de les 8. Grana 2 de juny, una nòmina de 17 actors representarà Match a do about nothing, o Molt soroll per a no res, en la seva traducció en català, o Mucho ruido per a poques nueces, en la seva traducció en castellà. Durant els mesos de juliol i agost, El rei Lear, una bona proposta.
per qualsevol persona que visiti Nova York. Això sí, tot el que és gratis té alguna pega i en aquest cas s'han de fer llargues cues o esperar que les entrades et toquin en un sorteig per internet. Si algú ve a Nova York i vol gaudir d'aquesta experiència més val que s'informi amb antelació.
el Prospect Park de Brooklyn és la seu des d'ahir dimecres també d'un festival de música amb un seguit de concerts gratuïts ahir es va donar el tret de sortir del festival que s'allargarà fins al 9 d'agost amb concerts de tota mena la major part no costarà ni un cèntim per tant una altra bona experiència per a qui li agrada i la música el Prospect Park Park de Brooklyn, dels més grans de la ciutat
Pels que els agrada l'esport, els New York Rangers de hockey sobre gel han arribat a la final de la NHL i s'ha muntat a Bryan Park, un parc cèntric a Manhattan, una pantalla gegant perquè els fans puguin seguir el partit en companyia. Ahir es va jugar un d'aquests partits i la gesta de Bryan Park es va omplir d'aficionats que aprofitaven per fer una d'aquelles coses tan típiques a la ciutat de Nova York durant l'estiu, un pícnic durant el partit.
Els que tenen més tirada pel cinema també estan d'enhorabona i és que l'Ajuntament de Nova York organitza sessions en diversos parcs dels 5 districtes cada cap de setmana. Des de demà mateix i fins al 29 d'agost es poden veure de franc pel·lícules com Regreso al futuro o Fiebre del sábado noche. Un clàssic. Una altra bona proposta.
Fa dues setmanes, amb motiu del Memorial Day, un buc de guerra fins i tot, un buc de guerra nord-americà amarrat a Manhattan, va acollir una sessió de cinema a l'aire lliure per apropar una mica aquests artilusis militars a la gent i oferir una activitat diferent en un lloc ben peculiar.
També recordo que diversos museus són gratuïts, com el Metropolitan o el Museu d'Història Natural, i que gairebé tots tenen almenys un dia de franc. No és el cas, per cert, del nou Museu Memorial de l'11 de setembre, un museu memorial...
dels atemptats de l'11 de setembre que va ser inaugurat la setmana passada i que està generant molta polèmica en els seus primers dies de funcionament es posa en dubte el preu de l'entrada en aquest cas per ser massa alt 25 dòlars i el fet que es vulgui fer negoci a costa de les moltes morts que va provocar l'atemptat islamista que de pas no està tancada la ferida d'aquest atemptat ni molt menys encara és molt viva en la ciutat de Nova York i els Estats Units en general
Molts ho consideren una frivolització, el fet que el museu cobri aquests 25 dòlars, acabada de rematar per la llarga col·lecció de souvenirs que et pots comprar a la sortida del recinte. Pots comprar, per exemple, un peluix d'un gos, dels que suposadament va ajudar a rescatar persones el 11 de setembre, et pots comprar samarretes, et pots comprar... Molt frívol, no? Sí. Un seguit de souvenirs que molta gent troba que són...
ofensius o poc apropiats tenint en compte la massacre que va haver referint a un atemptat devastador altres creuen que les víctimes merecien un homenatge com aquest però en qualsevol cas el museu fa uns dies que rutlla i de moment s'ha de dir que és un èxit d'assistència i està en boca de tothom
el dia que hi vagi ja us diré què em sembla avui he fet una mica d'agenda i repàs d'activitats si algú té pensat anar a Nova York aquest estiu o més endavant doncs que repassi aquestes ofertes perquè de veritat és que és molt interessant i per pocs diners pots tenir diversió també a la ciutat doncs vinga, fins la setmana que ve adeu, fins la setmana que ve, bona tarda Sergi Pondi de Nova York
És que els americans, és el que té el capitalisme, que hi ha un atemptat o hi ha una desgràcia i després fan souvenir i els venen 10 dòlars, pel que sigui. Són les 5 i 28, continuem a la penya amb el morro i tot seguit parlem amb el Jesús Iri Goyen, que és el president de l'associació de front tenis de Sant Just d'Esvern per parlar del nou campionat de la Copa de Front Tenis de Sant Just que hi haurà aquest cap de setmana al nostre municipi.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Desenymobles. Per la penya del morro o del moro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Estoy loco por el tenis, me encanta su juego tan emocionante. Estoy loco por el tenis, me encanta su ritmo tan electrizante. Estoy loco por el tenis y lo quiero practicar para ver si mañana soy un Santana para triunfar. El juego del tenis va a empezar a prepararse todos que vamos a bailar.
Primero el drive con rodillas flexibles.
Bona tarda. Bona tarda. Hola, què tal? Com estem, Jesús?
Coneixies aquesta cançó de Me gusta el tenis o no? No. És xula, eh? Sí. És xula, és xula. Ja la podreu posar quan feu els frontons. Escolta, explica'ns què és el... Comencem pel començament, si et sembla. A veure, per a gent que no sàpiga què és el fronttenis. Bueno, el fronttenis és jugar con la raqueta de tenis, aunque también hay unas raquetas específicas de fronttenis, pero son similares. Solo cambia la pressión de las cuerdas.
Y lo único que se juega contra una pared y realmente se juega, la pelota puede pegar en el frontis, primero en el frontis y después en el lateral o directamente sin pegar en el lateral, botar y restar. Sí, per tant, és el que popularment es coneix com a fronton. Es fronton, exactamente, lo único que he jugado con raqueta de tenis. Técnicamente, raqueta de tenis, y ya está. Quants anys fa que ets president, tu, de l'associació de frontenis d'aquella Sant Just?
Bueno, a ver, formalmente no soy el presidente, pero simplemente porque en los últimos años que lo estoy organizando con más gente, porque no lo hago yo solo, pues... A ver, yo personalmente me he involucrado más hace cuatro o cinco años, máximo sobre el 2011-2010, porque antes, hasta esa fecha, lo que era un jugador más de los que estaba jugando allí,
Y empecé a jugar en el fronton este de Sant Llurs, pues, en el año 91 o más, en el 93, aproximadamente. I, bueno, per tant, ja fa temps, eh? Sempre he utilitzat el fronton que hi ha a la instal·lació al costat de Salvador Espriu, al barri sud? Sí, però, bueno, majoritàriament sí, en Sant Llurs, perquè és l'única opció que hi ha. A veces, algunas veces hacemos, en los últimos años, algunas veces hacemos algunas jornadas en el tenis fort que estan en Sant Joan d'Espia, al lado de la...
al lado de las estaciones del Barça, o si no, también algunas veces habíamos subido algún otro frontón, digamos, que había por los alrededores. Perquè, clar, de frontons que hi hagi aquí per la zona, dius que hi ha el de Sant Joan d'Espí públics. Sí, que són diversos frontons, però que tiene fecha de caducidad, porque aquello en dos años...
ha vendido el propietario las instalaciones al Barça, precisamente, y entonces tiene previsto, pues claro, tiene que dejarlas. Per tant, si algú vol jugar a Fronton per aquí a la vora, tenim el de Sant Just, tenim el de la costa de Sant Joan d'Espí, que ja dius que d'aquí dos anys desapareixerà. Hi ha algun altre per aquí a prop? Esplugues o Sant Feliu, ni algun? A veure, en Esplugues hay uno, pero que no se ha mantenido suficientemente.
Pero tampoco costaría tanto. Es el club que está al lado de la Plaza Mireia, el que está justo... Sí. El club que está encima de la Plaza Mireia. Clar, però tots aquests s'han de pagar o són gratis oberts? Eso es un club privado. Són clubs, clar. Bògicamente. No, no, jo preguntava sobre frontons com el de Salvador Espriu, que tenim aquí Sant Just, que és gratis. Sí. Sí.
No, de ese estilo puede ser el único que tenemos en la comarca. Per cert, en la comarca dius tu ja directament, eh? Sí. Home, doncs ens podem sentir uns privilegiats, no? Sí, porque también esto fue una iniciativa...
de un presidente, que fue el primero que empezaba en la época del alcalde Luis Segura, para que te hagas una idea. Estem parlant del començament dels 80, ¿no? Sí, sí. En los primeros años yo no jugaba allí, sencillamente, pero yo los veía jugar. Después fue porque yo hacía otros deportes, pero empecé en el fontenismo en ese momento.
Y en ese momento fue al reutilizar aquella zona, digamos, de lo que es ahora el centro cívico y mantenerse la pirámide, se vio que dos paredes tenían, eran exactamente, digamos, hacían un ángulo de 90 grados y se podía hacer un frontón perfectamente. Eso lo hacía que hacer el suelo.
M'imagino que estem parlant de fa 20-30 anys enrere, quan es va inaugurar... Que en aquel momento fue el frontón, o sea, el suelo del frontón, no lo llegó a hacer ni al ayuntamiento, lo hicieron una serie de vecinos del Barco Sur, que fueron los que, de acuerdo, sí con el apoyo del alcalde, en aquel momento, que les consiguió los materiales y no sé cuánto, pero casi los que hicieron la obra fueron ellos. I la instalació del frontón ara com està? Està bé o necessita una renovació?
A ver, hay que hacer algunas renovaciones, tenemos pendiente de hacer algunas reparaciones que simplemente por problemas de la lluvia cuando llueve, sobre todo la tierra que está a la derecha del frontón.
se hace unos escalones que ahí se interesa eliminarlos para evitar problemas de que algún jugador se averíe. Pero bueno, en principio ha pasado alguna vez, pero realmente no es habitual. Estem parlant amb el Jesús Irigoyen, que és el president dels que organitza aquest campionat de la Copa de Frontenis de Sant Just. Quants anys fa que s'està organitzant ja aquest campionat?
Pues mira, como campeonato, en los años exactamente que se empezaron, o sea, en la formalidad que se decía que se hacía tres categorías, que son dobles individuales de categorías senior e infantiles individuales, pues no lo sé con seguridad, pero 15 años, pues perfectamente, o sea...
Ya no sé exactamente, porque yo no llevo la cuenta de los años que hicieron. Es jugarà aquest dissabte, dia 7, i diumenge, dia 8, en grups de 4 a 6 participants, segons el número final d'inscrits. Ja se sap quants inscrits hi ha, en total? Sí, en los inscritos que hay actualmente son 59, pero realmente son menos, porque he repetido. A ver, hay 23 individuales,
I hi ha 30 en dobles, però, clar, hi ha parts de jugadors que alguns jueguen les dues coses, amb la qual cosa, clar, no són sumables. I després hi ha 6 infantils. Bé, doncs tot això ja està a punt, no? Està preparat ja per aquest cap de setmana. D'aquina hora a quina hora? Ho dic perquè potser també hi ha gent que passa per allà d'espectador, no? Sí, sí, no, sempre, sempre, perquè...
sobre todo el sábado y el domingo vayamos a aquello para que la gente sepa que está jugando y entonces no pase por el medio de la pista realmente lo hacemos un poco y por supuesto hay una mesa para controlar y funciona con árbitros hay una metodología del juego de cómo se hace y cómo se tiene que hacer lógicamente tiene que tomarse acta y apuntar los resultados sobre todo porque esto es
Después de la fase que se hace el sábado, que son por grupos, el domingo se hace lo que son cuartos, semifinales y finales.
Per tant, el diumenge és el dia fort, eh? Diguem que si algú vol anar-hi a veure-ho, que vagi diumenge, que potser disfrutarà una mica més. Sí, diumenge al dematí. Bé, per cert, una pregunta. El Fronton, aquesta instal·lació, es pot jugar quan un vulgui? O sigui, en aquesta instal·lació, normalment, no parlo d'aquest campionat, eh? Parlo ja, en general, aquí a Sant Just. Tu vas allà i portes la teva raqueta i jugues sense cap mena de demanar...
Sí, o sea, el único sistema que funciona, pero es un funcionamiento que, lógicamente, si hay gente jugando, pues tienes que esperar a que te toque nada más. Y si hay gente esperando, pues tienes que ponerte un poco en cola con los que están esperando para entrar. Això és una mica pal, ¿no? Perquè, clar, la pressió aquella d'estar jugant i tens gent que està esperant... No, no, porque ya es la costumbre. Además, al revés, sí, es más animado cuando hay gente. Porque, lógicamente, pues tienes espectadores. Y además hay recanvios.
Porque cuando solo están jugando cuatro personas y realmente no hay recanvio, pues cuando se cansan, pues querrían que entrase en otros o por lo menos un par en vez de... Entonces, ¿qué es la forma que se hace? Cuando si hay cuatro jugando y hay cuatro esperando, pues salen los cuatro y entran los cuatro nuevos. ¿Cuánta gent sou a l'organización de Frontenis? Bueno, a l'entitat, perdona. ¿Cómo? ¿Cuánta gent sou a Frontenis?
En total, a ver, yo de los que tengo datos de que han jugado o que participan o a los que se les invita a esto, normalmente estoy montando del orden de 75 mails, con lo cual simplemente son 75 personas. Y después tengo unas 15 o 20 más, por lo menos, o sea, casi a las 100 que no tengo los mails o que no...
O sea, que han jugado, pero no tengo sus datos, pero mejor no tengo teléfono. Déu-n'hi-do la gent que m'ho veu, ¿no? Sí. Són de Sant Just, tots, o no? No, también hay gente de fuera. Pero que ya son conocidos y automáticamente, digamos, en el... Pero si siempre viene alguien de fuera es porque viene a través con alguien de aquí. Normalmente no...
No, ho dic perquè com que has dit que és l'únic frontón gratuït així públic que hi ha de la comarca, clar, potser... Sí, però en principi, a veure, lo que no suele pasar es que venga gente que te encuentre gente de fuera, pues también... No ho diguem, escolta, no ho diguem molt alt, Jesús, perquè si no ve si vindrà gent ara de... No, está claro. O sea, si... Pero de todas maneras, si alguna vez viene alguien y está jugando, pues normalmente hablas con ellos y entonces simplemente pues y van a...
Normalmente ya nos conocemos, ya sabemos quiénes son los jugadores que habitualmente vienen o vienen esporádicamente. Entonces cuando hay otra gente que no los conoces de nada, pues no pasa nada, no los echas, pero sencillamente ellos son los primeros que se interesan. Alguna vez ha venido alguien, algún grupo que venía...
però com s'hi han portat, normalment també he de deixar jugar, tampoc passa nada. Molt bé, Jesús, moltes gràcies per haver-nos atès. Un dels organitzadors de l'associació d'aquí de Frontenis de Sant Jurs, que organitzen aquest campionat de la Copa de Frontenis, que serà el dissabte i diumenge, al frontó de Salvador Espriu. Que vagi molt bé i moltes gràcies per haver-nos atès. Bona tarda. D'acord, gràcies. Adéu, bona tarda.
20 minuts i arribem al punt de les 6 de la tarda. Fem una pausa per la publicitat i tot seguit parlem amb el Ramon de Sol Solet, l'hípica de Sant Just, que organitzen també una altra activitat aquest cap de setmanes. I Sant Just, escolta, Sant Just, quan arriba el bon temps, el cap de setmana, és un no parar? Ràdio T'Esperm, 98.1 Ràdio T'Esperm, 98.1
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, i es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Lluís per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia de Bristol Idiomes i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu.
Tres quarts de sis de la tarda teníem pendent aquesta connexió amb el club de Sol Solet, el club d'hípica Sol Solet d'aquí de Sant Just, perquè a partir de les 10 i aquest diumenge al Parc de la Torre Blanca, a la Pineda, organitzen un passeig amb ponis per a infants i també un taller de pintura a 3 euros els dies 15 i 22 de juny.
Bé, de fet, anava a dir que teníem pendent aquesta connexió, però finalment no ha pogut ser, perquè els estem trucant i no els trobem. Sí, una mica de drama. Però vaja, no passa res, eh? No passa res, perquè tot aquí a la ràdio, tranquil·lament...
Fassol, avui és un d'aquells dies que si voleu fer-me companyia em podeu trucar al 9-3-3-7-2-3-6-6-1 i parlar una mica, xerrar de com us va la vida, jo aquí us rebré tranquil·lament. Hi ha alguna cosa que us afecta i em voleu parlar? Jo us puc ajudar, potser. 9-3-3-7-2-3-6-6-1 i no dic de broma. Per cert, que també tenim les notícies o algunes de les notícies més llegides del diari. Ara la repassem tot seguit.
Bé, una de les notícies més llegides avui del diari Ara diu que RBA, l'editorial, ha censurat un acudit sobre el rei a la portada del jueves i obliga a reimprimir la revista. La publicació satírica arriba als quioscos un dia més tard amb una portada diferent de la prevista. Ja sabeu que el jueves surt els dimecres, aquesta setmana, però...
ha sortit avui dijous. El grup RBA ha censurat la portada prevista aquesta setmana al setmanari satíric del jueves amb el rei Joan Carles I i el príncep Felip de protagonista. Sota el títol El rei abdica, el dibuix de Manel Font de Vila representava el rei traspassant al príncep una corona plena d'excrements. Amb la revista impresa, la redacció del jueves ha rebut ordres del grup RBA, el qual, per tant, aquesta publicació de reimprimir la revista amb la portada prevista abans de l'abdicació reial.
A més, sempre d'acord amb fons de treballadors de jueves consultades pel diari Ara, el grup RBA ha fet saber a la redacció del setmanari que d'ara endavant els acudits sobre la monarquia no poden aparèixer a la portada. Oficialment, la revista defensa que ha sigut un problema de terminis i que, tot i que s'han pogut actualitzar a les pàgines interiors amb la notícia de l'abdicació, no s'ha pogut canviar a temps la portada. Tanmateix, el dibuix de l'acudit censurat s'havia pogut veure dies abans a les xarxes socials. La nova directriu del grup RBA, propietat
A més a més...
Manel Fondavila, col·laborador de la casa i director del setmanari del 2000 al 2004, també ha avançat la seva intenció de deixar el jueves. El nou exemplar del jueves ha arribat finalment als quioscos aquest dijous, un dia després del que és habitual en la revista que surt els dimecres. En portada hi surt la imatge de Pablo Iglesias, el líder de la formació política de Podem.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desgret.
Per cert, també una de les notícies més llegides avui al diari Ara. Diu que la consulta del 9 de novembre va condicionar la data d'abdicació del rei Joan Carles. La Sarsuela ha negat que els resultats de les eleccions europees tinguin res a veure amb la renúncia al tronc. La Sarsuela assegura que el rei va decidir abdicar el juny perquè preveu una tardor complicada amb la data del 9-N, el dia de la consulta sobiranista, marcat en vermell el calendari. Ajornar-ho per al 2015 també generava problemes.
perquè ja que és un any electoral i no volia interferir en l'agenda política. Així ho ha assegurat aquest dijous un portaveu de la Casa Reial que ha negat rotundament que el resultat de les eleccions europees influís en el rei a l'hora de renunciar al tron en favor del príncep Feliç. Segons la sarsuela, la data la va decidir el monarca a principis del mes d'abril d'acord amb Rajoy i el líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba. El portaveu també ha negat de manera contundent que la salut del rei Joan Carles hagi influït
en la renúncia que el rei va decidir el gener després de fer 76 anys i que poc després va comunicar als dos principals líders dels partits espanyols. Era final de març i aleshores a la Sarsuela ja s'havia ideat un complex procés per anar preparant una renúncia de la qual no hi ha precedents històrics a Espanya.
El rei, al gener, pensa que durant aquest any ha de passar el testimoni del príncep, explicat al portaveu, i Joan Carder estava sortint d'una llarga etapa de successives operacions quirúrgiques que havien minvat la seva mobilitat. S'estava recuperant i pensa que durant aquest any és una bona ocasió per anar pensant en això, ha assenyalat la mateixa font. Per això, dins de la Casa Reial es posa en marxa un mecanisme amb el màxim secret,
per articular un procés encara sense data per dur a terme l'abdicació. Els principals criteris del pla eren el respecte absolut a la juridicitat del procés i la voluntat del rei de no interferir en el panorama polític ni tampoc en la vida parlamentària. És a finals d'abril quan el monarca comunica les seves intencions a Mariano Rajoy. La intenció és buscar el moment més idoni.
Al cap d'uns dies, es fixa el mes de juny, ja d'acord amb Rubalcaba, i un cop celebrades les eleccions europees del 25 de maig, és per això que la Casa del Rei insisteix que el resultat dels comissis no ha influït. En fi, intentem posar-nos en contacte amb el Club d'Hípica Sol Solet, novament, a veure si tenim més sort ara mateix. Ràdio Taspers 98.1 Ràdio Taspers
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, pum, un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com A l'escoltes ràdio d'Esbert Sintonitzes ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just Durant el bit.com Ràdio d'Esbert
Fins demà!
Què passa? No havia d'entrar la Sílvia Pérez Cruz, ara. Ah, no la tenim? Sí, és que volíem parlar una estona de la Sílvia Pérez Cruz, perquè ha tret un àlbum espectacular, boníssim, que no sé si el coneixeu. Ay, 10 muchachas, donde soy yo hasta la muerte, un bosque de palomas dissecadas.
Un àlbum que es diu Granada, és increïble. Quina veu, on arriba, com transmet, en fi.
De fet, la Sílvia Pérez Cruz, si no la coneixeu, és un bon moment per fer-ho, perquè des de ben jove va estudiar solfeig, piano clàssic, saxo clàssic, llicenciada en Can Jazz per l'Smuc, amb 18 anys va viure a Barcelona, on encara continua a estudiar música.
Ja com a professional ha treballat amb un munt de gent com el Joan Díaz Trio, Joan Moner, Pericó, Sam Béat, en fi, ha format part de Llama, Coetus i fins i tot de Xalupa, un duet amb Raül Fernández amb diversos projectes i repertoris. Estabans, estabans, que se mueren les braços.
El 2009 va participar en l'obra de teatre El jardí dels cinc arbres, una adaptació de textos del poeta Salvador Espriu, dirigida per Joan Oller i estrenada al Festival Temporada d'Alta de Girona, que va ser presentada també al Teatre Nacional de Catalunya. Entre altres peces va cantar Hem mirat aquesta terra amb la música de Raimon, amb aquest poema musicat que va interpretar posteriorment amb Toti Soler durant una gira conjunta, Sílvia Pérez Cruz,
també acompanyada de la guitarra pel músic, van interpretar l'acte d'inauguració de l'any espriu que va commemorar el centenari del poeta. Por los rumores de la tarde tibial Viendo ovejas y lírios de nieve Por el silencio oscuro oscuro de tu frente
Toma este vals, este vals, este vals de cintura quebrada. Este vals, este vals, este vals, este vals de sí, de muerte y de coña.
Que moja su cola en el mar. Pequeño pels vieners és aquest tema una versió fantàstica d'original de Leonard Cohen.
És que és increïble. De fet, la Sèrbia Pérez Cruz, en solitari, col·labora en espectacles de dansa i de teatre. El 2011 s'editen el CD En la imaginación, en què interpreta boleros cubans
a ritme de jazz, acompanyada pel Javier Colín a trio i formant part de Xalupa. L'any 2010 va participar en una actuació a la primera edició del Fòrum Impulsa. El 2 de juliol del 2011 va participar en la 45a edició de la tradicional cantada de veneres de Caldella de Palafrugell en homenatge al seu pare Cástor Pérez Diz, referent del gènere mort al mes de novembre. L'estiu del 2011, Sílvia Pérez Cruz va deixar de ser la cantant del grup de les migues per seguir amb altres projectes
i preparar el seu primer disc en solitari. El setembre del 2011 edita el segon disc Trencant Aigües, amb formació Llama, a duo amb el músic israelià Hank Rabit Gosmit. Aquest tema també és espectacular, eh? Himne a la Muj. Tu m'amor. Tu m'amor. Tu m'amor. Tu m'amor. Tu m'amor.
En fi, la Sílvia Pérez Cruz, l'heu de descobrir, l'heu de descobrir, la trobareu a YouTube, hi ha un munt de vídeos, també a Spotify, tranquil·lament, perquè és una joia, la veu que té és espectacular, i l'és d'aquí, de casa nostra.
Fem una pausa per connectar amb Catalunya Informació. Escoltem les notícies de les 6 i a la segona hora del programa, si no fallen els convidats, parlarem amb la Clàudia Maloenda, del taller de guionistes, per saber quins cursos fan d'aquí no res. I també avui és el Dia Mundial del Medi Ambient i parlarem amb la Isabel Jiménez, directora gerent del Sol i Dansa, que és l'empresa que gestiona la celleria de Sant Lluís d'Esdac. Fins ara mateix a la Penya del Morro.
Són les 6. El primer titular a aquesta hora pel trànsit. Encara l'antitud i aturades a la P7 i la B30 a Barberà en sentit sud, també a la B30 a Cerdanyola en sentit nord i ara mateix a les rondes de Barcelona l'antitud a la ronda litoral a Cantoni en sentit Trinitat i a la ronda de dalt des de Collserola fins a Diagonal també en sentit Trinitat.
El Banc Central Europeu oferirà als bancs 400.000 milions d'euros amb la condició que els bancs donin crèdit a les empreses i no es destinin ni a hipoteques ni al sector públic. També ha baixat els tipus d'interès fins al mínim històric del 0,15% i penalitzarà per primer cop els bancs per guardar-los els diners.
Barack Obama i David Cameron reclamen a Rússia que reconegui l'autoritat del nou president d'Ucraïna i que ajudi a frenar la violència a l'est del país. Amb la compareixença conjunta dels líders dels Estats Units i la Gran Bretanya es dona per acabada la cimera del G7 celebrada a Brussel·les.
Barack Obama confia que la Gran Bretanya continuï sent forta i estan unida, però entén que els escocesos hauran de prendre la decisió final. El president nord-americà s'ha referit així al referèndum d'independència d'Escòcia. La consulta del 9 de novembre és un dels factors que ha condicionat la data de l'abdicació del rei Joan Carles. Fons de la Casa Reial han admès a aquesta emissora que el calendari del procés sobiranista ha influït a l'hora de programar la renúncia pel mes de juny.
Mas replica al president espanyol que Catalunya no fa política petita, sinó en majúscules, i defensa que els catalans han demostrat sobradament que saben anar junts en els grans moments. Mas ha respost així a Mariano Rajoy, que ahir va criticar l'abstenció de Convergència i Unió a la llei d'abdicació del rei Joan Carles.
Ara dos anys i mig de presó pel diputat de Convergència i Unió i exalcalde del Lloret, Xavier Crespo. Li atribueixen els delictes de soborn i prevarigació per haver afavorit un empresari rus en un projecte urbanístic per construir un centre comercial a Lloret de Mar.
Catalunya Informació. Els esports. Primera final de Gran Slam per Marc López i Marcel Ganoyers, que han superat esta vesprada entre sets la parella formada pel croat Marin de Granja i el romanès Florin Mergea. I dissabte disputaran la final de dobles de Roland Garros. La primera finalista femenina és Maria Xarapova, que ha superat entre sets la canadenca Bouchard. Ara just ha començat el partit entre Simona Alep i Andrea Petkovic. Domina la romanesa per 40-0.
El Barça de Bàsquet s'enfronta avui a partir de les 9 en el València en la Fonteta el primer partit de la sèrie semifinal pel títol de la Lliga ACB de Bàsquet. Des d'un quart d'hora abans començarà la transmissió a Catalunya Ràdio. I temps estable i completament assolellat amb només alguns núvols prims cap al sud del país. Les temperatures superaran els 25 graus a molts indrets i puntualment arribaran els 30 graus a l'interior. No s'esperen canvis importants els pròxims dies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 3 minuts. Us parla Andrea Buenol. El col·lectiu Súmate organitja aquesta tarda una tertúlia sobre el dret a decidir. Serà a dos quarts de set a l'esplanada del Casal de Joves. A més, aquest mes, Súmate estrena seu a Sant Just. La tertúlia girarà al voltant del dret a decidir i comptarà amb les intervencions de l'Expluguenc, Miguel Ángel Escobar, i de la vicepresidenta del col·lectiu, Anna Alcocer. Presentarà l'acta Candida Nevado, presidenta de l'Associació de Gent Gran de Sant Just i exvicepresidenta de la Casa Regional d'Extremadura.
La tertúlia és oberta a tothom. L'objectiu de l'entitat és debatre al voltant del dret a decidir per fer arribar el seu missatge a tothom. Cal que la societat civil catalana s'impliqui en el procés sobiranista. L'acte d'avui servirà també per presentar la nova seu de Somatea Sant Just, que s'estrenarà el 16 de juny. Se situarà al Centre Cívic Joan Maragall cada dilluns de 6 a 8. Per tant, allà s'hi podrà costar a tothom qui vulgui per afiliar-se o bé per preguntar dubtes o demanar informació. La tertúlia d'avui serà a quarts de 7 de la tarda a l'esplanada del Casal de Joves.
I també aquest despre la CEAS projecta a l'audiovisual travessa dels Pirineus Primera Catalana. És un reportatge gràfic que repassa la travessa que el Sant Justenc Daniel Cardona i els seus companys van fer en dues etapes de punta a punta dels Pirineus, des del País Basc fins a Portbou. Van ser dues etapes distribuïdes en l'any 1975 i 1977.
Daniel Cardona serà present aquest vespre a la sala Piquet de l'Ateneu per explicar com va viure aquella experiència. Les vivències de Cardona i els seus amics estaven recollides en diapositives que ara s'han adaptat per poder muntar-les en aquest audiovisual. El documental també mostrarà les enormes diferències entre l'alpinisme que es practicava fa dècades i l'actual. Travessa dels Pirineus, primera catalana amb Daniel Cardona, es projectarà avui a les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu i l'entrada és lliure.
I un apunt més, l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret presenta aquesta setmana una nova mostra express. Es tracta de l'exposició Recomponer de l'artista Laura Baringo. És una nova mostra express perquè només es podrà visitar durant tres dies. De fet, s'inaugura avui a quarts de vuit del vespre i tancarà dissabte a les dues del migdia. L'artista presenta la mostra Recomponer amb obres elaborades principalment en vena de guix i és que és el seu material predilecte. Per l'artista, és un material que mostra fragilitat però alhora la capacitat de guarir.
A Recomponer, Baringo presenta un seguit d'obres formades per peces de ceràmica trencades a consciència prèviament per després recompondre-les i donar-los un sentit. La inauguració de l'exposició Express Recomponer de Laura Baringo tindrà lloc avui a dos quarts de vuit del vespre a l'Espai de Lliure Creació Carme Mararet. Es podrà visitar demà de cinc a vuit del vespre i dissabte d'onze dues. L'Espai de Lliure Creació es troba al carrer Bona Vista, número 105.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició vespre a partir de les 7. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com, i a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé, bona tarda.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduria el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduria, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Sí, sí, Déu, què tal, com esteu? Benvinguts a... Ai, moltes gràcies. Què tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora de La Penya del Morro. Per cert, avui és el Dia Mundial del Medi Ambient i d'aquí una estona parlarem amb la Isabel Jimeno, que és la directora general de Solidança, que és l'empresa que gestiona la deixalleria de Sant Lluís. Abans, però, tenim el telèfon...
a la Clàudia Maloenda, que és la directora del taller de guionistes, un taller on es fan cursos de tot tipus relacionats amb el guió. I en volem parlar justament perquè ja han sortit alguns dels tallers que es faran ara especials al mes de juliol. La tenim al telèfon, Clàudia, què tal? Bona tarda.
Bona tarda. Hola, bona tarda. Vingui pel programa. Que estaves escrivint coses? Digues? Que estaves escrivint coses? Estava maquinant trames, sí. Ah, maquinant trames. És que ens interessa molt. Mira, ja feia setmanes que volíem parlar sobre el que feu al taller de guionistes, que està situat a la plaça de la Virreina, allà al costat, al carrer de l'Església, en un lloc molt xulo, que és un espai que no sé com es diu, però vaja, que hi ha també la sala porta 4, en diferents espais...
d'art i de creació, i també esteu vosaltres juntament amb Rodar i Rodar, si no m'equivoco. Exacte. A veure, anem per parts. Què és el que feu al taller de guionistes? Explica'ns. Doncs mira, el taller de guionistes ara, al setembre, farà 20 anys que va néixer i va ser una iniciativa de la productora Rodar i Rodar, que és la que ha fet pel·lícules com L'Orfenat, que és de les més conegudes que ha produït, El cuerpo, Los ojos de Julia...
I fa 20 anys es va adonar que, així com hi ha altres oficis dins d'aquesta professió que estan més establerts, el tema del guió era com molt autodidacte i van decidir posar en marxa una escola per professionalitzar aquest ofici. Va ser la primera de Barcelona o no? Jo crec que una de les úniques d'Espanya especialitzades en la disciplina del guió. O sigui, hi ha moltes escoles de cinema que toquen...
Tots els temes de realitació, muntatge, fotografia... Però exclusivament sobre guió, posant l'accent en aquesta professió, som l'única. Escolta, i com és que passa això? Com és que tu creus que hi ha poques escoles de guionistes? Jo crec que el tema del guió és un tema molt complicat i poc agraït. A la gent li agrada molt més l'estar davant de la càmera o el ser director...
té com aquest glamur, i en canvi el tema d'escriure és una cosa bastant complicada, en el cas del guió és escriure amb imatges, és diferent de la literatura que podem abocar tot el nostre món interior. Aquí sempre has de parlar amb imatges, les pel·lícules tenen una estructura molt clara, que a vegades he posat coarta una mica la creativitat, i és un exercici una mica feixuc i jo crec que poc valorat.
Tens raó, tens raó, perquè mira, amb aquesta... M'hi fiu molt la reflexió que el guionista o el guió és un apartat desagraït de les produccions audiovisuals... Quan són els que han parit la història, o sigui, que al final l'univers, la idea... El que passa que, per exemple, exacte, quan moltes vegades... Si un guió funciona, la gent no se n'adona. En canvi, quan un guió no acaba de rutllar, sembla ser... Tot és culpa de...
Sí, i ens coneixem molt pocs guionistes, així com de renom. O sigui que directors seríem capaços de dir-ne molts, però nosaltres sempre diem que tu amb un bon guió pots fer una mala pel·lícula, però amb un mal guió és impossible que facis una bona pel·lícula. O sigui que si la primera fase d'aquest procés creatiu no està ben construïda, de fet el que més ens atrapa de les històries, de les sèries, de les llargmatratxes, és com la creació de personatges, que siguin personatges amb...
amb profunditat, que no siguin plans, i això és una tasca de guió. Clar, perquè ara tu parlaves que no hi ha guionistes famosos, més o menys, potser, a veure, algun de la Riera, perquè també fa obres de teatre, no? Perquè en el teatre sí que es dona més el component creat per, no? Igual que als Estats Units, que amb el tema de les sèries sí que té aquest protagonisme o aquesta autoria...
a Espanya l'autoria és del director. Clar, estem parlant del gènere de pel·lícules, sobretot de llargmetratges. Estem parlant de llargmetratges, estem parlant de sèries, sí, les sèries també moltes vegades és al final...
Sí, hi ha moltes adaptacions, té molta més importància la novel·la de la qual ha vingut, quan l'adaptació també és un gènere complicadíssim. Jo volia fer la reflexió que no hi ha guionistes així més o menys famosos o populars, però tots tenim al cap un tòpic, que no sé si és veritat, del guionista que va amb camisa de quadres i gafes de pasta. Tu que ets directora del taller de guionistes, és un element imprescindible per ser guionista o no? No...
No, no, no, jo no crec que s'ajusti, perquè jo crec que és més una persona que li agrada treballar sola, humil, treballador, pencaire, i com et deia, com no hi ha aquest component glamour, no hi ha aquest component, no, jo no crec que sigui així una professió cool i que tothom vagi...
Els de llarg matratge sí, o sigui, sèrie és un treball molt amb equip, que has d'anar molt coordinat, però els llarg matratge sí que s'acostomen a escriure una o dues persones. Després a Espanya hi ha molt...
El director guionista, que el mateix que ho escriu, o el mateix director, com no troba un guionista, ho escriu ell mateix. Això és un perill, no?, perquè a vegades porta a tremolar, no?, depèn de quin director... Sí, a vegades tenen la idea tan clara, no?, que ells ja ho visualitzen i a vegades al guionista li falta...
com aquesta part més visual de la construcció d'escenes, que potser el director vocacionalment ja la té molt més donada. Estem parlant amb la Clàudia Maloenda, que és la directora del taller de guionistes. Clàudia, què és el que ha de tenir un bon guió, pel teu gust? Què ha de tenir un bon guió? El xup-xup. Igual que la cuina necessita un temps, una reflexió, donar-li voltes...
Jo el que trobo més a faltar els guions ara mateix és tenir alguna cosa que... Què vols explicar, no? O sigui, crec que és una tasca molt complicada el fet d'escriure, però que si tens alguna història que vulguis explicar em refereixo com a matemàtica, eh? Sí, el xup-xup, què vol dir el xup-xup, quan deies això? Bé, doncs que a vegades escriure bé requereix primer la disciplina d'escriure cada dia i no posar-te un dia i pensar que descobriràs, no? La piedra filosofal, o sigui que...
que a vegades l'és a donar voltes a les coses, els diàlegs, que és una cosa que sembla molt senzilla, és una cosa molt costosa, perquè sembli versemblant i alhora no pots estar traduint el que transcrivin el que seria una conversa de paraula. Jo crec que és el temps, o sigui, deixar mimar el procés. Perquè el pitjor que li pot passar a un guió és que passi per diferents mans, diferents versions, diferents guionistes que hi treballin i vagin retocant-lo?
Si es perd la quasi interna, sí. O sigui, jo crec que si està molt ben definida dir ni si, la gent que s'hi suma després s'hauria d'unir, no?, amb aquest to. No veig inconvenient. Però si està desdibuixat, doncs sí que a cada persona que entra li dona un aire diferent i queda una cosa una mica amorfa. Clàudia, tu ets guionista, també? Sí.
Jo he escrit guió, però jo soc periodista. Ah, ets periodista? Més que guionista, sí. No, perquè t'anava a preguntar si havies fet alguna cosa que podíem haver vist o... No, no, no. Dissenyo més que...
Bé, que és la directora també, no? Estàs programant els cursos una mica. Sí, i després tenim un postgrau amb la Universitat de Barcelona sobre guió de cinema i televisió. Sí, aquí anem perquè parlem una mica dels cursos que oferiu. Avui han sortit ja els que hi haurà durant el mes de juliol, que són una mica més intensius, no? A partir de l'1 i del 8 de juliol. Comencem pel taller intensiu sobre guió amb el Rodrigo Sorogoyen, adreçat a persones interessades en aprofundir en la narrativa audiovisual. Què es faran aquí?
O sigui que el Rodrigo Soragoyen és el guionista i director de la pel·lícula Stockholm, no sé si us sona, però va estar nominat als Premis Goya aquest any amb aquesta pel·lícula i és una mostra que, com en pocs mitjans, perquè és la primera vegada que una pel·lícula amb crowdfunding...
amb finançament que a través dels canals habituals aconsegueix aquesta nominació. I és una història que en pocs mitjans, com el guió està molt ben fet, la pel·lícula atrapa. Va per aquí, al cinema? Si cadascú s'ho vol fer una mica de la seva manera en pocs mitjans, el guió s'ha d'adaptar també a produccions petites ara mateix.
El guió s'ha d'adaptar, jo crec que és un risc proposar-ho com a model, de dir, ara per als productors és fantàstic, posem duros a quatre pessetes. Jo crec que cada història demana un pressupost diferent i que si fas històries amb poques localitzacions, amb un guió és evident que el context ara mateix d'Espanya no ens dona per fer grans produccions. Jo crec que cada història ha d'anar ajustada
el que narrativament és necessari, no? Una pel·lícula que no cal que tingui molts mitjans, a mi em sembla absurd invertir-los, no? Però hi ha pel·lícules de trames, més thrillers, que sí que ho necessites, no? Perquè la història...
Faci Pachoca. I aquest és un dels tallers? Sí, aquest guió, aquest curs que fem amb el Rodrigo Sorogó, gent que ens interessava amb ell per això que et deia de treballar molt el que seria el perfil de personatges, la cosa d'internet, per gent que mai ha fet res de guió i li interessa posar-se en aquest món i el que farem serà molt intensiu, vull dir que seran 3 dies a la setmana, 3 hores i mitja cada dia i es posaran tots els fonaments teòrics del guió
recolzat amb tot el que són visionats de pel·lícules i això, i cada alumne escriurà el seu curtmetratge. Bé, doncs aquest és un, per cert, que tots aquests tallers es poden trobar també a cursos.tallerguion.net, em sembla. Exacte. I l'altre, que també hi ha aquest juliol, que és, bé, potser aquest creu una mica més l'atenció, que és el d'Aprèn a escriure una sèrie de televisió. Exacte.
Amb el José Ramón Fernández Barreiro, que és guionista i també biblista, que ara ens explicaràs què és, de les tres temporades de Cobala Moreno i Manchón de TV3, també està treballant en Diagonal, no? Exacte, ara està en una altra sèrie també, que faran amb Televisia Espanyola.
En fi, que porta ja una experiència en el món. Què és la Bíblia d'una sèrie? La Bíblia és el document que es presenta a les productores a l'hora de vendre un projecte. Hi ha tant la Bíblia d'un llarg metratge com d'una sèrie i el que es fa és com una presentació, els perfils de personatges, una descripció dels personatges protagonistes, explicació de quines seran les trames, les subtrames... Es diu Bíblia perquè no consideres un totxo important, no?
Perquè és com l'essencial. No sé per què es deu dir bíblia. Perquè allà està tot l'origen, no? Pot ser, sí. La mare dels ous. La mare dels ous del projecte. Allà està tot, no? Clar, i depèn de quina sèrie. I clar, si és una sèrie, per exemple, diària, com la Riera, la bíblia del començament, de primera a segona temporada, no? Deuen ser bíblies llargues, com dius tu. Allà explica una mica tot el que passarà durant capítols i capítols.
O sigui, es fan com les línies directrius de... O sigui, no expliques cada capítol, sinó que expliques una mica quin serà el tarannà, una mica per on aniran els trets, perquè un guió, per exemple, d'un llarg matratge són 120 pàgines, doncs abans que diguis, m'interessa aquest projecte, poder copsar una mica quin és el to, quines són les referències, un pressupost aproximat, o sigui...
Seria com la descripció de... És un document de venda. Doncs aquest taller d'aprendre a escriure en una sèrie de televisió, on m'imagino que el José Ramón explicarà què és el que s'ha de fer. Es fa dimarts i dijous de 10 a 1 al migdia a partir de l'1 de juliol i fins al 31. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès, Clàudia. I té un 50% de descompte les persones que estan a l'atur. Això és una línia que...
que nosaltres tenim molt en compte, de totes les persones que estan passant... Sí, perquè, malauradament, clar, el món de l'audiovisual ja fa un temps que està passant pel que està passant i els guionistes, en aquest cas, no són una excepció, no? Hi ha molts guionistes que fan... que no treballen i que fan aquests cursos per reciclar-se una mica, també... Sí, o sigui, nosaltres entendem com ser un centre de formació continuada, no?, de dir, a banda de gent que mai ha tingut contacte amb el guió, doncs,
que siguin guionistes que vulguin especialitzar-se en àrees concretes, com el tema de les webseries, o el tema de les adaptacions cinematogràfiques, o ser analistes de guió, o dir que els diàlegs no és el meu punt fort, vull dir que sí que intentem que es puguin especialitzar amb la idea de professionalitzar l'ofici,
que els guionistes també contínuament es puguin reciglar perquè també és un entorn que varia molt, no? Clar, els guionistes, aquells grans desconeguts una mica, eh? Exacte, i que se'ls ha de revaloritzar. Sí senyora, sí senyora. Sí senyora, en el mapa audiovisual hem de situar també el guionista.
Cada vegada que acabi una pel·lícula o una sèrie s'ha de mirar els crèdits i dir qui s'ha trencat el cap per parir aquesta història. Doncs escolta, Clàudia, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, directora del taller de guionistes, que vagi molt bé i que tinguis una bona tarda. Igualment, fins ara.
Sí, sí, 23 de la tarda. Fem una pausa per la publicitat i avui ja sabeu com hem començat abans. És el Dia Mundial del Mediambient i d'aquí uns moments parlem amb la Isabel Jiménez, directora gerent de Sol i Dança, que és l'empresa que gestiona la deixaderia de Sant Just. Fins ara. A l'escoltes, ràdio d'Esbel. Sintonitzes, ràdio d'Esbel. La ràdio de Sant Just. L'ho ha acabat per tu. Ràdio d'Esbel.
Fins demà!
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Jus.
3 minuts i arribem al punt de 2 quarts de 7 de la tarda. Per cert, avui és el Dia Mundial del Medi Ambient. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
I amb aquesta excusa volem parlar de l'associació Solidança, que és l'empresa que gestiona la deixalleria de Sant Just d'Esvern. I tenim la seva directora al telèfon, la Isabel Jimeno. Isabel, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Escolta, felicitats, perquè avui és el vostre dia una mica, no? Sí. Què heu fet, festa grossa? Oh, una mica. Sí, què heu fet?
Què hem fet? Doncs mira, primer estem amb un programa europeu. Sí. I llavors la Week Green. Sí. I llavors tots els materials que avui es venen i tard es pesen.
I llavors es concentren totes en unes sales europees, en una central europea. Ah, molt bé. Avui ha sigut una mica en dia internacional de centralitzar dades de les deixalleries. Ara ens explicaràs què és el que feu. Comencem per saber què és Solidança. A veure, explica'ns. Doncs Solidança és una entitat social que fa inserció sociolaboral a través de la gestió de residus i l'educació ambiental.
Què vol dir això? Per exemple, sabem que gestioneu la deixalleria d'aquí de Sant Just, no? També teniu altres punts i deixalleries del Baix Llobregat? Sí, també tenim la de Molins de Rei, Viladacans i la de Sants Montjuïc. I després també la recollida de voluminosos de Sant Just.
I els contenidors de l'amiga, doncs... Què vol dir voluminosos? Perquè jo em perdo una mica, eh? Ah, voluminosos és una mica gran, com pot ser... Una tele? Exacte, una tele, un moble, un micro no estaria a la meitat, perquè pot ser voluminós, rentadores...
No sé, una nevera. Sí, vaja, l'acto domèstic. Un matàs. Sí, coses grans. Un sofà. Ja, ja, ja. Això. Més o menys. Les taules, no? També ja anem fent tot el mobilleri de la casa. Llavors, perquè ho entengui bé, quin és el procés? O sigui, en el cas de Sant Just, per exemple, com funciona la deixalleria?
Doncs la vexilleria funciona... Primer els camions de la brossa recullen... No. No? No. La vexilleria és de particulars. I el comerç. I el petit comerç. Sí. Els grans, l'indústria gran ha de gestionar els seus residus pel seu compte. Val. Val? Llavors els cal saber que a la agència de la vexilleria les persones se'ls fa un carnet i com a usuari tenen un descompte amb el rebut de l'aigua.
llavors també fer-se el carnet i llavors cada vegada que vas a la dexilleria es passa el codi de barres i al final de l'any tens descompte per això per a l'aigua perquè el rebut de l'aigua hi val tractament del residu i si tu hi col·labores doncs tens premi i llavors els treus remunosos funcionen com que tu hi ha coses que no pots anar a la dexilleria perquè són grans doncs truques el telèfon de solidança i
I allà, doncs, prenem nota perquè els dilluns i els dijous passa el servei de recollida que el que ho ha sol·licitat ho deixa fora del carrer, millor a partir dels 8 al dematí, i llavors passem i ens ho emportem. I el que es pot reutilitzar, doncs, es reutilitza i es posa a la venda a la nostra botiga i se li dona una segona oportunitat, i el que no, doncs, es gestiona correctament cada cosa en el seu lloc. S'ha de pagar alguna cosa per deixar les coses a la celleria?
No, no, no. Els comerços i els petits industrials sí, però el particular no. Els altres sí que hi ha una taxa aprovada per l'Ajuntament i cobrem el raó de segons el que és. Cada fracció té un preu. Els particulars no paguen res, és un servei gratuït.
Per què s'han de deixar les coses a la deixalleria? Sé que sembla una pregunta molt tonta aquesta, Isabel. Home, està bé, està bé. Però jo t'ho pregunto. Per què s'han de deixar? A veure, tenim una responsabilitat amb els residus que consumim, diguéssim, no? Llavors n'hi ha que són molt perillosos, com pot ser una bateria, com pot ser l'oli de cuinar, que contamina molt, palaixeta no s'ha de tirar mai, després també hi ha tot el tema de pintures, els fluorescents...
els aerosols autodomèstics tot això no es pot llançar al contenidor les piles de botó i llavors és important anar a la dexilleria i llavors aquí es posa cada cosa al seu lloc i es recupera
per persones, doncs, gestors autoritzats. Això t'anava a dir. Després, clar, m'imagino que cada residu va a llocs diferents, no?, depenent de quin sigui. Quins són els més comuns? Què passa després quan deixem, per exemple, en el cas de l'oli ja fregit, cap a on va parar? Això se'n fa biodiesel. Biodiesel. Llavors allà hi ha un contenidor gran, quan està ple se l'emporten,
i amb una planta on es fa biodiésel i llavors hi ha benzineres que ja tenen sortida biodiésel i llavors, doncs, per camions o... com el diésel, no? Clar, tema piles. Les piles es porten a Pont de Vilumara i allà es tracten. Cal recordar que totes les piles, les de botó són molt més perilloses que les normals. Per tant, és important que no vagin...
a la borsa comuna, eh?, del rebuig. A més, avulta molt poquet, que no costa res anar-les ajuntant, i després les portes. També hi ha els comerços que en recullen, però està bé que ho se separin, eh? Clar. Per exemple, tema plàstic i tot això, també ho gestioneu? Sí, el plàstic també recupera, també. El plàstic també es pot posar al contenidor groc, però a dalt també n'hi ha. Sí, sí. Bé. Llavors, el plàstic, a més a més, també se separa per...
per tipus de plàstic. Sí. Ara cada cop el plàstic també es va valoritzant més, perquè quan quedaria el petroli, el petroli va car, doncs bé, el plàstic també puja de valor. I què fan, el fonen el plàstic, el procés final? Sí, sí, es tritura i es torna a fer plàstic. Ah, es torna a fer plàstic, o sigui, el plàstic es fa plàstic. I el paper també, no? El paper es fa paper. És un clàssic, paper reciclat. Sí, la fusta també es tritura, es porta als centres de gestors, es tritura i torna a fer conglomerat. Mhm.
I les runes sí que... Les runes? Sí, les runes també s'han de portar a l'aixelleria. Quan fem obres canviem el quarto de bany o petits remendos també s'han de portar... O sigui, perdona, allò que hi ha tan típic, a Barcelona també hi ha unes fa obres allò, l'ombre i el saco, que posen un sac al pis o al carrer on està fent l'obra, allò és buida a les aixelleries?
No, allò no és millor el deixaller. Allò ja pagues la gestió i llavors ells ho porten amb un abocador. Aquí és per particulars que jo què sé, és canviat alguna petita cosa, un particular que ell mateix s'ho arregla i ho portava a fer una furgoneta i... I ho porta. I què feu amb les runes? Les runes ho emporten i llavors ens van amb un abocador controlat
I en alguns casos fa emprenyment i tal, però la majoria va amb un abocador controlat. Molt bé. Hem dit olis, hem dit piles, plàstic paper, eh? Això ja, un clàssic. Florescents, bombetes. Florescents, sí, bombetes. Què se'n fa, tot això, després? Això es porta al pont de Llullomara, que hi ha un centre de la Generalitat. Sí. I aquí, doncs, intenten reciclar-ho, però bé. La majoria del vidre es torna a fondre. Bé. I el que és més de metall, doncs, va cap al metall. Sí, sí.
Avui estem parlant amb l'Isabel Gimeno, amb aquesta excusa del Dia Mundial del Medi Ambient, que és la directora gerent de Solidança, aquesta empresa que gestiona la Deixateria Sant Just, i que, a més a més, Solidança, teniu una participació social activa, no?, amb el tema de la inserció laboral. Exacte, sí. Pensem que els residus, doncs, en el nostre cas, també té dos àmbits, no?, el medi ambient i després el social social.
perquè a través de seleccionar residus i de recuperar residus també ocupa a persones amb risc d'exclusió social. En aquest cas, en Sant Just treballem en serveis socials i nosaltres tenim tres llocs de treball dedicats a Sant Just que, quan hi ha una vacant, doncs diem... Quan una persona ha complert el seu itinerari d'inserció, truquem al servei social, ens en deriven, fem una selecció...
I llavors no es torna a començar el procés. Aquests són processos individuals en què una persona pot estar entre mig any i màxim dos anys a la nostra entitat i llavors, segons el diagnòstic que es fa, es valora quant de temps pot estar per adquirir les habilitats socials.
o professionals per incorporar-se a l'empresa normalitzada, que és l'objectiu de totes les empreses d'inserció. La veritat és que feu un munt de coses, no?, perquè a més a més també feu tallers, també teniu la recollida d'arroba, per exemple, no?, tot el programa d'arroba. Fem tallers d'educació ambiental, per exemple, a Sant Just, fem molts tallers, tenim a Puntnet, crec que cada dimecres anem al mercat, no?, a la plaça Camuapa, i allà també recollim tant oli,
com roba, com petits autodomèstics, si hi ha algú que vulgui reparar o ens ho porta, si hi ha algun parell que el vol reutilitzar, ens ho deixa, veurem si es pot arreglar i després el tornem. El programa de roba, sí, estàvem dient. També fem tallers de sensibilització allà i després també anem a Sant Just al carrer. Bé, anem fent tot el tema d'educació i a les escoles també fem educació ambiental.
I després tenim això, el servei de recollida de roba, dels containers robamiga. Aprofitant que avui és el Dia Mundial del Medi Ambient. Isabel, tu creus que la gent està prou conscienciada amb tot el tema dels residus, ara que parlaves d'aquests tallers de conscienciació, etcètera, etcètera? Home, cada dia més. De veritat que sí. Jo fa molts anys que estic en aquest món, pot ser 25, i quan hem començat amb el tema de compostatge, matèria orgànica, tot se'ns sonava xino, xinès. Ara ja això ja tothom ho domina, per tant hem fet un gran pas, no?,
I sí que encara falta molt, perquè, a veure, al rebuig encara hi va molta cosa que no hauria d'anar al rebuig, però la gent està millorant, i Sant Just és un poble que està molt sensibilitzat. De fet, no em vull equivocar, però jo diria que Sant Just és un dels pobles que més recicla de Catalunya. Sí, sí, sí. Tenim els nivells alts de reciclatge, però l'educació ambiental i sensibilització no pot parar mai, no? Perquè s'ha de comprovar que quan ho deixes de fer...
els números baixen, però sí que Sant Just és un poble molt sensibilitzat, molt agraït i en el qual col·labora moltíssim amb qualsevol campanya, amb tallers i tal. Això per què creus que passa, Sant Just? Dóna un cas especial o no? Bé, jo crec que passa també perquè el tipus de municipi, que és un municipi bastant autòcton, diguéssim, no hi ha molta mobilitat, no?
I llavors això fa molt que puguis treballar, no?, perquè quan la població és molt itinerant, doncs, bueno, clar, no s'arrela, no?, és un municipi que la població està arrelada i llavors, doncs, els missatges van calant, entens?, i llavors, doncs, bueno, sempre hi ha el pòsit aquest i va increixent-ho, diguéssim, no?, i ja es traspassa de pares a fills, no?,
i de mares a filles, i això va augmentant. De fet, jo volia acabar ja l'entrevista parlant de la mítica campanya En vas on vas, que no sé si m'imagino que recordes bé. Aquesta campanya ha fet bé després del temps. Ara van fer una segona versió al Nadal, però ha funcionat la campanya realment? Home, sí que ha funcionat, però clar, hi ha residus que hi poden anar-hi,
i allà diuen que no. Total, perquè és una campanya que van pagar els d'Ecoembers. Vaja, la polèmica, perquè si algú no ho sàpiga, em sembla que, vaja, Ecoembers estava darrere, li interessava que molts residus anessin justament cap al reciclatge, perquè així entra en un profit econòmic, més o menys, no? El tema és que Ecoembers, que és el CIC, diguéssim, els gestors, que el CIC, diguéssim, és
qui recull els diners del que nosaltres paguem per recuperar. Si nosaltres, quan comprem una bomba de plàstic, una de vidre, el paper, tot això, paguem un impost, no? Llavors, el que hem vist és qui gestiona aquest impost del ciutadà. I, clar, només ells, diguéssim, cobren per això, per aquestes fraccions, el vidre, el paper, el plàstic, i llavors que tenen un impost. Per exemple, un envàs d'un embolcall,
no paga, no? Llavors no el volen, diguéssim, no entens? Una bombeta o un got de vidre, això no ho paga ningú la gestió de... I llavors ells no se'n volen fer càrrec, però sí que és vidre, m'explico? I llavors, clar, quan menys els hi arribi, menys despeses tenen de gestió d'aquest vidre. I per això només volien el que la gent paguem. Però si no tu hi tires un vidre...
el contenidor de vidre, hi ha un got, el contenidor de vidre no passa res, només se'n pipen ells, però pel medi ambient li va perfecte més que el rebuig o anar a la deixolleria, perquè clar, amb un got tu no te vas a la deixolleria, i llavors el més fàcil és llançar-ho al contenidor de vidre.
No és que no hi pugui anar, és vidre i pot anar-hi. El que passa és que ells no volen gastar-se diners per reciclar un got perquè aquell cot no paguem, no? Clar, no els interessa, no? Ja, exacte. No els interessa, en fi. Vull que s'ho hem explicat? Sí, sí, més o menys, eh? Jo crec que sí. No, vaja, perquè és la polèmica aquesta, no? Que va haver-hi més... Escolta, vull dir, aquestes noies també van sortir a tot arreu, van haver-hi articles sobre què és el que passava amb ecoembes, protestes... No sé si, entre tot ens va arribar al Parlament de Catalunya, eh?
amb iniciativa darrere, crec, però no me'n recordo. En fi, Isabel, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Avui, en el Dia Mundial del Medi Ambient, una bona excusa per parlar amb la Isabel Jimeno, directora gerent de Solidansa, que és l'empresa que gestiona la deixalleria de Sant Lluís, que, si no m'equivoco, està al costat de la bona aigua, anant cap al camí, cap a Collserola, al costat de la FECSA, no?
Exactament, allò el mateix de l'efecte. També volia dir, no sé si tinc temps, el tema de com és que és injust, doncs, s'han sensibilitzat. Jo també penso que també són les polítiques de l'Ajuntament, també fa molt, no? Perquè, per exemple, en aquest cas, si nosaltres vam guanyar aquest concurs, també és perquè amb el concurs que vam fer públic van demanar una sèrie de característiques, doncs, la reutilització, la prevenció de residus,
Vull dir que també no tots els ajuntaments ho fan tot això, no? Eren característiques dures, el paquet que demanaven per gestionar la celleria? Com? No ho tinc entès ara, sisplau? No, que si eren característiques dures. Bé, no, eren característiques de reutilització i molt en aposta pel medi ambient i en vessant social, no? I això també ajuda, diguéssim, perquè si els polítics no estan sensibilitzats, doncs després tampoc ho transmeten a la població, no? I no és el mateix que gestionem una...
entitat com nosaltres, que totes les coses tenen una segona vida i les persones no són una oportunitat, que una empresa, doncs, que no té botigues de segona mà i que tot ho trinxa. Llavors, tot això també fa un pòsit en que tot suma, no? Sí, sí, no. A Sant Jus, escolta, una cosa no, però aquest tema, sensibilitzat, de tot bé. Isabel, moltes gràcies, que vagi molt bé i que tinguis una bona tarda. A vosaltres i gràcies per trucar-me, eh? Gràcies. Gràcies.
Camí cap a tres quarts de set de la tarda i hi ha punt a punt a punt d'enfilar la recta final de la penya del morro d'avui. Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com A l'escoltes, ràdio d'Esbert. Sintonitzes, ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just.
Ràdio Desverd, 98.1. Ràdio Desverd, 98.1. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverd.
6 i 47 de la tarda, continuem en directe, recte final ja del programa. Avui una versió especial de la penya del morro sense col·laboradors. Avui ha sigut un dia especial, ha sigut un dia diferent, no és així normalment, però escolta, un dia, un dia és un dia.
I, de fet, em sap greu perquè ja no tenim... El programa ja s'ha acabat, o sigui, hem parlat amb el Jesús Irigoyen, del Front Tennis, hem tingut el Sergi Pont des de Nova York, però no ha vingut presencialment, la gent de Sol Solet, per exemple, ha fallat, això li hem de posar aquí una falteta perquè no hem pogut tenir el final, la Clàudia Maloenda, del taller de guionistes, i també hem parlat, ara fa un moment, amb la Isabel Jimeno, de Solidança, l'empresa que gestiona la celleria de Sant Just.
Això ja està, però clar, sempre hi ha alguna cosa que queda, no? I què és el que queda? Doncs parlar. Parlar amb la gent dels informatius de Ràdio d'Esvern. Això ja és un clàssic. Truquem a la redacció dels informatius. Més que res, perquè si hi ha alguna notícia d'última hora o ha passat alguna cosa, assabentar-nos. La trucadeta de cortesia, no? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda.
Hola, ¿que podría parlar amb l'Andrea? Bueno, sisplau.
Hombre, Andrea Buen, no, dels serveis informatius? Sí, és això. Hombre, Andrea, què tal? Què tal? Què truca? Que sóc el Jordi d'aquí a la ràdio. Oh, la Jordi, què tal? Estic fent el programa en directe. No, mira, que abans d'acabar, deixa'm trucar a l'Andrea, que... Sento soroll per aquí. Qui hi ha? Que hi ha algú? Sí, hi ha el Carles i l'Albert de Carabé. Ah, l'Albert de Carabé. Ah, Carabé, un gran... Un clàssic, un clàssic. No, jo volia preguntar-te que hi ha alguna notícia nova de 100 Just Notícies...
Doncs m'han quedat moltes coses pendents perquè... Sí. Sí, perquè mira, intento ser el més professional que puc, però... No, però jo pregunto, pregunto, han tret alguna notícia nova, per exemple així d'última hora, que tu diguis, mira, parem el programa, perquè jo si vols paro el programa per l'última hora, eh, de... Sí? Sí, de Sant Just Notícies. No t'importaria gaire, no? Avui no, avui no, avui? Si s'ha de parar un dia de programa és avui, saps? Adeu, Albert. Ara marxa l'Albert. Sí, adeu, Albert, veig com va ser a la ràdio, és l'Albert, l'Albert, com es diu, Albert?
Albert Trullàs. Albert Trullàs, que fa el programa. Bueno, escolta, Andrea, hi ha alguna notícia o no? Estem esperant, eh? Notícia d'última hora de Sant Just. Doncs última, última hora... Tampoc. Tampoc. No, no és cap breaking news. No, no hi ha breaking news. Com fa que als informatius no hi ha un... de Sant Just, eh? Informatiu vespre al mitjà no hi ha un breaking news. Tu recordes això? Home, des del dilluns ens vam mobilitzar bastant, eh? Pel tema de l'aplicació del rei. Vam sortir a preguntar als Sant Just
És veritat, és veritat. Dilluns, per exemple, va ser un dia Breaking News. Quan diem Breaking News, a Narcot Periodístic, com que no sabeu què és, oients, jo ja us ho explico, què vol dir, Andrea?
Són notícies d'última hora que poden interessar a la ciutadania i per això a vegades cal trencar el ritme d'un programa per intervenir i explicar-ho. Ja podia haver passat alguna cosa avui? Sí, però mira, és el que comentàvem abans, el dijous aquí a la tarda a la Penya del Morro sembla ser que ha estat una mica fluix per col·laboradors i suposo que a les notícies també fan pont.
Les notícies van pot, també. Sí, sí. Un cap de setmana llarg, ja han marcat. En fi, tu estàs acabant ja de preparar l'informatiu. Sí. Alguna... Amb què obres, avui? Amb què obres, Andrea? Avui parlem de les ciutats educatives. De les jornades de les ciutats educatives. Molt interessant, no? Sí, sí, home. Molt bé. Home, Sant Just és líder, no? De d'altres ciutats espanyoles. Escolta, tu t'agraden les notícies que hi ha a Sant Just o no? No, t'ho dic, o sigui, ara fas una entrevista, d'acord? Així, per la cara. Però tu t'agraden les notícies que hi ha a Sant Just o ja arriba un punt que dius, mira, tu...
Què en tens per agradar? Doncs... No, a veure... A veure si m'ha explicat malament. Però no... O sigui, tu disfrutes amb les notícies de Sant Just? Home, hi ha notícies que són més disfrutables que m'ha anat.
Que d'altres, no? Clar, jo arribo a un punt, a veure, també estem al final de la temporada, ja portem aquí anys fent el programa a les tardes, i és com cíclic, no? O sigui, tot ja torna, o sigui, que si al febrer tenim el carnestoltes, vinga, que si després el Sant Jordi a l'abril, vinga, no? Tot és cíclic. Sí, però tot això és molt simpàtic, o sigui, a l'hora de fer notícia de, per exemple, el carnestoltes o festes d'aquest tipus, home, està molt bé, no?
Què prefagis tu fer notícies? Sobre un acte així guai de Sant Just o sobre... No sé. Un acte molt difícil, no? Un acte... Un acte raro. Perquè clar, com ho fas? Quan has de parlar de pintura, per exemple, com ho fas? Bé, jo soc bastant dolenta amb aquesta... Bé, dolenta. No soc una entesa en el món de l'art. Sí.
Però, vaja, jo m'hi esforço i faig el que puc i m'informo. És que no és fàcil fer notícies. Igual que quan faig notícies d'esport. Clar, no és fàcil fer notícies d'art, eh? No és fàcil. Hi ha una exposició aquí al celler de Can Ginestar amb un tras gruixut. Però, clar, també els entrevistats m'acostumen a donar bastant de joc, en aquest sentit, i expliquen el que és un tras gruixut, i aleshores, doncs jo, al escoltar l'entrevista... Vols veure un tras gruixut? No!
Escolta, Andrea, moltes gràcies. Ja no et molestem més, que ja has d'estar preparant les coses. Sí, ja he acabat, de fet. Ah, ja s'ha acabat? Bueno, encara em quedava fet. Quedava bé, com si tinguéssim molta feina. Què anava a dir? Tens el Carles Hernández per aquí? Sí. Passa mal, passa mal. Fem una secció. Molestem la gent que està a la... Mira, això és la sintonia de la ràdio. Espera.
Hola, aquest és el Carles Hernández. Sí, jo mateix. Carles, sóc el Jordi, de la penya del morro. Escolta, és que estic fent una nova secció que es diu molestem a la gent de la redacció. Ah, doncs ara no et podré atendre, eh? Ja ho sé, per cert, es diu molestem a la gent de la redacció. Tenia la mosca al nas perquè estava pensant, amb quin nas us deu estar parlant l'André que li riu totes les gràcies? Perquè l'André normalment és molt més seca. Sí, escolta, què fas? Què estàs fent ara?
Clar, per això és una nova secció que hem inaugurat ara, que és quan acabem el programa, que és què fa la gent de la redacció de la ràdio. Carles, què estàs fent? Fins ara mateix estava gravant un programa... Sí...
que es diu Carabé, que fa el nostre amic i company Albert Rullàs, que surt els dimecres i és un programa que és gravat. Ah, és gravat! A més, som molt previsors, perquè ho fem d'una setmana per l'altra. He gravat el de la setmana vinent. La màgia de la ràdio, és gravat. És gravat el Carabé. Fins ara m'està gravant aquest programa i ara m'he incorporat a la meva tasca, com tu ja saps, a part de la meteorologia, la discogra... Bé, tot el que faig en aquesta casa...
mai prou reconegut. No, mai, mai. Nunca s'ha dit un interrel·licidor. No, com que hi ha els premis aquests. Ara, aviam si... Quins premis? Ah, els premis? Ah, sí, és molt xulo. M'estic fent campanya a mi mateix. Jo et voto si vols, eh? No, no, no. Ojo per dos euros, eh? Són uns premis de reconeixement social a 100 euros d'Esvern on tothom pot participar i votar. Pagant una quantitat més maca, doncs la gent vota. Escolta, perdona, aquí a la ràdio, aprofitant el poder mediàtic que té la penya del morro, podríem fer campanya per algú a l'atzar, eh? O sigui, no sé, per l'Edu de Canji
Quina està? Per tant, no, no. Sí, va bé. Tenim la campanya. Bé, en fi, què estàs fent, per exemple? Llavors el que estava fent ara és uns botons que m'ha demanat l'Ajuntament de Sant Just. Sí. Unes trobades que es fan la setmana vinent i l'altra, el dia 10 de juny i el 19 de juny. Ah, vale. De què és? El futur de la vall de Collserola. No, és un tema important, perquè és el futur de la vall de Collserola. I hi ha unes xerrades que són obertes a la ciutadania per decidir el futur d'aquest.
ball tan bonica que tenim a Sant Jus, que es faran el dia 10 i 19 de juny. I com que ja saps que aquí també toquem el tema web de l'Ajuntament de Sant Jus, ara estàvem fent uns botonets ben bonics per a la població, que tot això passarà la setmana que ve. A santjus.cat, eh? Tot això és molt bé. Escolta, Carles, gràcies. Ja m'ho hem perdut una estona el programa, eh? Sí? Ja és suficient? Ja, ja està. Home, què vols que faci això? No, no, no, ho dic perquè si ha trucat algú més, avui estem bastant secs aquí a la redacció. No, és que m'ha agradat molt això.
Això ho farem els dies, que estem fent la gent a la redacció. És bonic. És bonic perquè la gent deu estar a casa i ho està parlant el Jordi, però m'agradaria saber què n'estan fent a fora. A la redacció, clar. A l'Aerocities té una càmera a la redacció i altres programes que no ho fan. Ja t'ho diuen que ets molt innovador, no? Tu m'ha munt de la ràdio. Sí, molt, molt. És que jo guanyaré un premi de la radiodifusió catalana i de la innovació. Carles, gràcies. De res. Aquí estem. Adéu, adéu, adéu.
Bé, doncs acabem la penya del morro. Moltíssimes gràcies a tothom per haver fet possible el programa, que avui de col·laboradors n'hi ha hagut només un, però benvingut, que és el Sergi Pont. Un aplaudiment per ell a la secció de Nova York.
També hem parlat amb el Jesús Irigoyen, del president de Fontanis Sant Just, que aquest cada setmana tenen campionat, amb la gent dels tallers de guionista, la Clàudia Malhuenda, i també amb la Gerard Jiménez, avui en el Dia Mundial del Medi Ambient, l'empresa que gestiona la xaleria de Sant Just, que és Solidanza, és la seva directora. Vinga.
Moltíssimes gràcies a tothom per haver-nos escoltat. Avui potser no hi ha hagut molts roients, però és igual. Gràcies, de totes formes, ens trobem demà a partir de la cinc de la tarda. Qui us ha parlat, Jardí Ubena, que es vagi molt i molt bé. Us deixem ara amb l'informatiu vespre, per cert, amb l'Andrea Bueno al capdavant. Bueno, bueno, bueno, bueno, bueno.
i un despert llavors ja era fort i no perdia mai la calma i em divertia tot i havia après a saludar-te content
Canta com els forats, els essers, els que és impossible ferir. No ploris, nen, que no sabré què dic. No ploris, nen, que ets més
Llavors ja era fort i dominava les paraules i construïa mons perfectes on no m'importava ni amb què has dormit avui ni què faràs de mala tarda.
que ets massa semblant a qui busco per a mi.
I el dia va arribar aquell que amb força ja esperava els que han vingut avui.
Demà també podran anar-se'n. No em va caler ni un bloc ni encendre si visin cap àngel. Llavors ja era fort i un fort no t'havia de perseguir. O és que vostè no estava acord amb
Són les set, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. Sant Just acull la primera trobada de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats, on participen una dotzena de ciutats de l'Estat. Avui i demà es treballarà el paper de les ciutats pel que fa a la recuperació de la memòria històrica i del patrimoni. Hi haurà ponències d'entitats locals i de Sant Justens. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició vespre d'avui dijous 5 de juny. En titulars destaquem altres qüestions rellevants que ens deixa la jornada.
Suma-te, fa aquesta hora, una tertúlia sobre el dret a decidir. Intervenen la vicepresidenta del col·lectiu, Anna Alcozer, i els sindicalistes, Plugueng, Miguel Ángel Escobar. Per cert, el col·lectiu estrena Seu a Sant Just.
La CEAS projecta aquest vespre l'audiovisual Travessa dels Pirineus Primera Catalana. És un reportatge gràfic que repassa la travessa que Daniel Cardona va fer de punta a punta dels Pirineus. És el penúltim audiovisual del cicle de Muntanya de la CEAS. I els pirates i els cinemes són els temes sobre els quals girarà el casal d'estiu de les escoles públiques de Sant Just. Tindrà lloc del 25 de juny a l'1 d'agost a l'Escola Montseny i les inscripcions ja són obertes. Un any més l'organitza la Fundació Pere Tarrés.
Bona tarda, Sant Just acull avui i demà la primera trobada de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats, on participen una dotzena de ciutats a l'Estat. És una trobada que es farà per treballar el paper que exerceixen les ciutats pel que fa a la recuperació de la memòria històrica i del patrimoni. Forma part de la red estatal de Ciudades Educadores, Refe, de la qual Sant Just és membre des de fa 20 anys. Sant Just Notícies.
L'objectiu de la xarxa RECE és treballar el paper de les ciutats i analitzar com actuen en temes molt variats. Els ha detallat el Just de la Fusta el regidor d'Educació, Lluís Monfort. Des de reingrés al sistema educatiu d'aquella gent que no ha acabat d'acreditar l'ESO, com les ciutats poden fer a través del seu urbanisme un espai de més convivència, o temes vinculats a la memoria històrica, a la cultura democràtica, a Patrimoni i TIC, que és una dels dos fons inspiradores d'aquesta nova xarxa que presentem,
La que lidera Sant Just és la primera trobada de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats per al període 2014-2015. Sant Just lidera aquest projecte, coordinant una dotzena de ciutats catalanes i d'arreu de l'estat espanyol. Aquesta tarda es presenten experiències locals...