En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Justi, gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech, des d'ara fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Gràcies, gràcies. Una tarda més per escoltar-nos.
Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. A més, també parlarem amb la presidenta de l'Associació de Veïns del Barri, que alguns diuen que és de Sant Just, d'altres no, Mas Lluí, l'Elena Baràmbio. Per què? Doncs perquè, justament, avui hi ha un taller per fer sabó amb oli reciclat i, encara, hi ha algunes places lliures que és un taller que comença d'aquí 55 minuts... Perdona, de què rius, Carme? Que vaig just de temps...
Perdona, va ajustar de temps... No podem fer notícia... Perdona, va ajustar de temps la gent que vulgui anar al taller a les 6 de la tarda i no ho sàpiga. Podríem no haver-ho dit i la gent no ho sabria. Si voleu anar, a més, a Mas Lluí, d'acord, està a l'altra punta de Sant Just, però està aquí al costat, 10 minuts, amb cotxe.
Bé, en parlarem d'aquí una estona. A més a més, també tindrem la Núria Oriol per parlar dels hàbits de les persones felices. Carme, tu ets feliç? Sí. Sí, molt, ja et veu. Doncs tu tens hàbits feliços, segurament sí. Jo em veu parlar l'altre dia, d'això. Sí, però és que ens vam quedar curts. Avui tindrem temps per parlar-ne el programa amb la Núria Oriol i a la segona hora a la...
A la secció de comerç local tindrem la Judit d'Oton Sanjus, que fan una mica de tot, de joies, de complements, etc. I també tindrem l'Arnau Consul per parlar de llibres i de més coses. Tot això avui a la penya del morro. I l'associamor? I l'associamor, dijous?
M'han dit que la reclamen, a més a més. Sí. Susi Amor... Bueno, és com l'amor. Va i bé. I avui no serà amb nosaltres. Oh, quina llestima. De totes formes... A mi m'agrada molt aquesta secció. A mi també. Ara te l'ho m'agrada molt. Però et dic una cosa. Si algú... A veure, jo no soc la Susi Amor. I tu tampoc. Però si algú té algun dubte sentimental, alguna cosa... Què, te'l pots fer? El Jordi Amor.
A la vostra disposició pel que necessiteu. No esteu bé amb la vostra parella? Teniu problemes?
o no teniu cap i aquest és el vostre problema. Truqueu al telèfon de la ràdio 933723661 i Jordi Amor, que sóc jo mateix, us escoltarà i us donarà consells de què fer amb la vostra vida. Això serà a la segona hora del programa. En total, si no trucarà ningú, no sé per què ho fem, però vaja, si algú vol, 933723661.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus? Som originals de mena. Per cert, que avui ha sigut trending topic 10 minutos, eh? La revista del Cor, perquè al seu últim número han inclòs una entrevista imaginària
Amb Letizia Ortiz, no és broma, l'últim número de 10 minuts porta com a principal reclam un contingut insòlit. Es tracta d'una entrevista imaginària, tal com la pròpia revista ho defineix amb la princesa Doña Letizia. Estrany, no? A la portada de la revista, ja ho diuen. Així ho explica 10 minuts, la seva portada. Entrevista imaginària, dos punts. Recreamos con datos contrastados...
i testimonios fiables la conversación que podría haber tenido con nuestra revista. La redactora en cap és Rosa Ballarín, que no ha volgut entrar en explicacions del per què d'aquesta curiosa entrevista. Diu que no expliquen mai el per què prenen les seves decisions i el primer paràgraf explica perfectament el que han fet i queda clar que és una entrevista imaginària. O sigui, a més, diuen, no, no, és una entrevista falsa, no existeix.
L'entrevista imaginària de 10 minuts és el motiu dels 10 anys que s'han complert. De fet, avui es compleixen 10 anys des que Leticia Ortiz va deixar de ser periodista per convertir-se en princesa. Con informacions i dades recogides durant els últims anys, hem imaginat una xarxa amb ella, una entrevista improbable amb respostes reals. Així és Leticia Ortiz, 10 anys després de deixar de ser periodista per transformar-se en princesa. Això ja d'entrada, un aplaudiment per 10 minuts.
Jo em pensava ja que ho havia vist tot en el món del cor i veig que encara no. Una entrevista imaginària amb Letícia Ortiz. L'entrevista, que de fet no és una entrevista, com també podria definir-se, ha generat bastanta sorpresa a Twitter. Alguns usuaris han comentat coses, com per exemple l'Alberto Muñoz, que diu que 10 minuts celebra l'aniversari de boda dels prínceps amb una entrevista imaginària.
i es pregunta, periodisme, on ets? O, per exemple, la Buena Publicidad, que diu, entrevista imaginària amb la revista Diez Minutos, destacada en portada. Diu, ens estem carregant el periodisme. I Miguel de Fernández, que diu, vaig a la biblioteca imaginària per seguir el meu estudi imaginari, treure'm la carrera imaginària de periodisme i treballar a Diez Minutos. En fi, passem ara a les notícies... Bé, això es comenta sol, no? Passem ara a les notícies de Sant Just. Vinga. Vinga.
Atenció, perquè aquest diumenge hi ha un derbi Sant Justenc entre el futbol club Sant Just i l'Atlètic Sant Just a la categoria amateur. També parlarem en aquest espai de notícies de Sant Just de com aconseguir una major força... No, perdona, no com aconseguir. Són les declaracions que ha fet el... Sí, anava a treballar així, així, tal qual, però no. Són les declaracions que ha fet avui Josep Maria Llop de Convergència i Unió, un que ha sigut la...
l'entrevista que Ràdio d'Esbert fa cada dia a les eleccions municipals europees. I, clar, jo estava llegint el titular, diu, aconseguir una major força del govern europeu i del Parlament europeu és un dels objectius de competència i unió a les eleccions de diumenge.
He començat a llegir-ho com si fos una cosa ja... Donades per fet, no? No, per això és el que diuen els polítics. Però abans de tot això, comentar que el cim de Can Ginestà acull fins dijous que ve l'exposició El passat vitivinícola a Sant Just d'Esvern. Imatges i records.
De fet, és l'artista local Josep Plaza i aquesta mostra forma part de les cincenes tornades de la vinya i el vi del parc de Collserola que s'estan donant a terme aquests dies, no, Carme? Sí, exacte, fins a cap de setmana. Ahir es va inaugurar aquesta exposició com a enatge als treballadors de la vinya i, bé, en tot cas, el seu creador Josep Plaza ha explicat, doncs, que una mica l'origen és perquè ell ve d'una família, doncs, que...
ha treballat la terra i, per tant, fa aquest homenatge particular als treballadors de la vinya. És un muntatge que barreja imatges i estris vinculats amb la vinya i, a través dels objectes que es poden veure al cim, els visitants poden fer-se una idea de quin ha estat històricament el procés que se segueix durant la barema, des de la recolecció del raïm fins a l'envesament, la mostra del passat vitivinícola a Sant Just.
s'exposa al cim de Can Genestà fins dijous de la setmana que ve. A més a més, l'arxiu també ha recuperat unes imatges del passat de l'entorn vinícola del municipi. I a banda d'aquesta exposició, dissabte al matí hi ha dues visites guiades a la col·lecció etnològica de Can Pedrosa i a la masia de Can Carbonell i al seu taller d'elaboració de vi.
I és una activitat que és gratuïta, però com que hi ha places limitades cal fer inscripció prèvia, trucant a l'Ajuntament demà divendres, el 6 d'últim dia, de 9 a 2, el 9-3-480-48-00. Tot això s'emmarca en les cinqueres jornades de la Vinya i el Vi del Parc de Collserola, que tenen com a objectiu posar en valor el llegat patrimonial de la serra en aquest sector. Hi ha moltes activitats programades pel Parc de Collserola al llarg d'aquesta setmana.
Per cert, una d'aquestes activitats ha estat d'una terme durant tot el dia d'avui. Què passarà, no, Carme? Que em dius que no? No, perquè això estàs aparent de fer de nature. Sí, i no té res a veure? No. Potser té alguna cosa a veure, però en principi és l'Associació Europea de Parcs Periodics.
Tens raó, tens raó. Però vaja, que sona, per exemple, el parc de Collserola, és a dir, parcs que estan al costat d'espais urbans. Jo ho intentava linkar per aquí, veig que no me n'he sortit. Però vaja, era per comentar que durant tot el dia d'avui s'han estat reunint, no? Què és el que ha passat, Carme? Perquè si algú ha passat per Can Ginesta i ha vist tota la gent, pensarà què s'estan fent. D'on sona aquesta gent?
De tot arreu, eh? Una mica, sí, sí, de molts llocs. Per exemple, hi havia el director de l'espace natural Lille Metropol, la presidenta de l'Arc de la Natur, d'alemà, també francesa, o Riccardo Gini, que és director del Parco Nord Milano. També hi havia Patrizio Escarpeleni, director del Parco Montemarco Magra, i gent de diferents llocs d'Europa. I que han vingut estigui aquí, a 100 llocs?
Els 24 socis de Fedenatur, que Fedenatur és l'associació europea de parcs periurbans, es reuneixen. Aquest any es fa a Barcelona, perquè de fet són unes trobades que van començar ahir i s'allarguen fins demà. I la jornada tècnica s'ha fet avui i s'ha fet a Sant Just. De fet, Josep Perpinyà és l'alcalde de Sant Just, és president també de Fedenatur a Espanya.
I la jornada que s'ha fet avui, el que s'ha debatut, és la gestió de l'aigua en espais naturals periurbans. Al llarg de tot el matí hi ha hagut diferents ponències amb experts del sector hidrològic nacional i països com Itàlia o França, els ho comentàvem ara. I, de fet, això, per copsar una mica també la realitat d'aquests parcs, avui, aquests dies, es fan visites en diferents espais, per exemple, avui una passejada per la carretera de les Aigües, demà una visita al Parc Natural de la Serra de Colcerola, etcètera, etcètera.
Per cert, dissabte, si no tinc mal entès, és el Dia Mundial dels Parcs i Collserola també fa moltes activitats de cara als propers dies, no? És que a més, clar, Collserola també està aquests dies amb les jornades de les vinyes i el bis... On fire, Collserola està on fire! I a més, clar, ha arribat el bon temps i la gent té ganes d'anar a veure Collserola i sortir a la muntanya. Bé, deixem tots aquests temes de natura i vins i històries. Passem ara a l'esport local...
Efectivament, perquè hi ha un derbi Sant Just, aquest diumenge al camp de futbol. Sí, poca broma, perquè els amateurs del futbol club Sant Just i de l'Atlètic Sant Just, els dos clubs de futbol que tenim al municipi, s'enfrontaran en un partit decisiu pel futbol club, que se situaria més a prop de les posicions descents si guanya. Serà aquest diumenge a un quart d'una, oi, Carme?
Exacte, quedaran només dues jornades al final del campionat, el futbol club Sant Joc s'arriba a aquest tercer, arriba tercer, perdó, el derbi, a quatre punts del segon, que és el levantar les planes, mentre que l'Atlètic és desert. Un moment, eh? Sí, a veure, espera, que ja... Para, para el programa.
El problema que la Carme ara s'ha perdut. No, perquè hi hagi una declaració d'un jugador de l'Atlètic que explicava que el seu equip no juga res en aquest partit. Perdona, el podem escoltar si volem. Ha parlat el Juguem a casa. És Joan González. Joan González? I què diu Joan? Jo he explicat una mica com estan els ànims de l'Atlètic. A veure si ho trobo perquè no... Jo ho veig així, eh? A veure... També estem amb ganes ja, bueno, perquè l'anada ho vam perdre. Volem... Ara, aquesta vegada, aconseguir uns resultats a Europa, la nostra. I perquè venim amb canvi de xip i amb
i ja hem recuperat jugadors i bé, estem bé, vam fer un bon partit aquest cap de setmana, bé, un molt bon partit i ho animem amb molts ànims, la veritat.
És un jugador de l'Atlètic Sant Just, no? Sí, és un jugador de l'Atlètic Sant Just, no? Aquest diumenge terbi, per tant, al municipi. Exacte, queden dues jornades perquè s'acabi la lliga, que ara lidera el dinàmic Batlló, amb 69 punts, continua a levantar les planes, com dèiem, amb 66, i el futbol club Sant Just en té 62, i l'Atlètic està a la desena posició de la taula, amb 43 punts, i tots dos partits, de fet, venen de... tots dos equips, volíem dir, venen de guanyar els seus respectius partits el cap de setmana, per tant, diumenge a un quart d'un al camp de futbol, derbi Sant Just, a més...
Des del Juguem a casa el retransmeten, però des del camp, no? En directe des del camp. Sí, en directe des del camp, em sembla, eh? Sí, sí. Molt bé, molt bé. Per tant, estigui allà, pot seguir. Aquest diumenge? Aquest diumenge s'enjust viu un altre derbi al camp municipal del nostre municipi. Municipi, tres vegades.
Perquè acollirà en les categories amateurs les més importants del futbol club Sant Justa i de l'Atlètic Sant Justa, que s'enfrontaran en un partit decisiu per el primer, que es situaria més a prop... No, no, l'Atlètic no, eh? No, no, per el primer, el futbol club Sant Justa. El segon és l'Atlètic Sant Justa.
Gràcies per la correcció. Casa situaria més a prop de les posicions de SEMS. Serà diumenge a un quart d'una i, efectivament, la gent del Juguem a casa. El programa d'esports de Ràdio d'Esbert estarà allà en directe amb la carpa de la ràdio, que no és un peix i que, a més a més, estarà fent la retransmissió en directe, no? Sí. Mira, a la segona hora...
Trucarem a algú del Juguem a casa. Què rius? Què passa ara? No, no, no. Veig un programa avui molt obert. Avui molt obert a tothom. Com vull TV. No, sí, és veritat. Trucarem a la gent del Juguem a casa perquè ens expliquin la redacció... Què m'entra? Què passa aquí? Què passa? Potser tens una trucada. A veure, què diuen?
La meva mare, que m'ha preparat macarrons per sopar. Bé, Carme, moltes gràcies. No. Què passa? Que de la notícia política. Ah, ui, ui, és veritat. Va estar ja, eh? Què?
Vull dir que vas tard, no? Escolta, que no m'insultis, eh? Ah, vas tard, potser jo vaig tard. Bé, sí, espera un moment, que estic busquant la cintura. Carme, jo no puc... A més, hem de tirar un tall, vull dir, tot això. Bueno, escolta un moment, Carme, no m'ho pressionis, no m'apretis.
Perquè jo faig el que bonament puc. Me'n passen notes, he de fer quatre coses a l'hora. Has de buscar... Qui estem buscant ara? Ah, sí, les eleccions europees, no? Sí. La sintonia, que és la d'Eurovisió. A veure si la trobem, sisplau. Fem una pausa. L'hem trobat ja? Doncs tira-la. Vinga, ara, va.
En últim dia d'entrevistes radiofòbiques als partits polítics, que es presenten a les eleccions europees d'aquest diumenge, i avui, com diem, ha passat Josep Maria Llop, el número 9 a les llistes per part de Convergència i Unió. Ha parlat a la Ràdio d'Esbert de les propesses convergents a Europa, com, per exemple, aconseguir una major força del govern europeu i del Parlament, és un dels objectius de convergència a les eleccions d'aquest diumenge. No, Carme?
Sí, Josep Maria Llop assegura que Europa és un espai de benestar social i que mantenir-ho passa per fer polítiques de creixement que, entre altres coses, solucionin l'atur estructural. També creu que cal resoldre el dèficit democràtic existent a les institucions europees, perquè diu que no s'entén que el Parlament Europeu no pugui legislar ni que la Comissió Europea no pugui governar.
En clau econòmica, creu que Europa ha de tenir cedits una part dels impostos dels estats i també aprovar la taxa Tobin i tot plegat en l'objectiu de construir una Europa d'estats federals que s'associin lliurement. Josep Maria Llop també ha mostrat la seva preocupació pel que fa a l'avançament de l'extrema dreta de països com França. França, perdó. França. No, no, França ho he dit després també. Àustria. França i Alemanya, eh? Àustria, sobretot.
pel que fa a la qüestió catalana, Convergència i Unió aposta per seguir explicant en profunditat l'Europa, la voluntat d'exercir el dret a decidir i assegura que des de l'estranger s'entén aquesta voluntat i a més s'hi demana a les institucions europees que intervinguin en cas que l'estat espanyol posi traves als catalans al voltant del referèndum.
Escoltem-lo. El fenomen avui s'entén i s'entén precisament com un element de màxima expressió democràtica i una de les coses que tothom posa de relleu és l'immobilisme del govern espanyol. Nosaltres aquí estem per ajudar a explicar aquest procés, perquè aquest procés sempre s'ha d'explicar i s'ha d'explicar en profunditat,
però també per reclamar la intervenció, l'ajut de les institucions europees si es produís algun dèficit democràtic, ajudin i acompanyin en aquest procés.
No és que, no per re, ha acabat com alta la frase i no sabia si havia acabat. En fi, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just, ara en pateix a ràdio.com. Si mireu per la finestra i viu a Sant Just, també tindreu més informació, potser una mica més detallada del que passa a Sant Just. Per què més detallada? Perquè és el vostre carrer. I també recordeu que a partir de les 7 teniu la informació del Sant Just Notícies d'edició Vestra. Carme Merdoi, moltes gràcies.
De res. Tot bé? Molt bé. Ja vols quedar-te més estona? No, eh? On vaig? Doncs fem una pausa per la publicitat. Bona tarda. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments continuem parlant de Sant Just amb l'Helena Barambio, presidenta de l'Associació de Veïns Mas Lluïc, que avui fan un taller per fer sabó amb oli reciclat. Ojo! Ràdio Tos Fem 98.1 Ràdio Tos Fem
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduria el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduria. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Desen mobles. Per la penya del morro o del moro? A Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Cinc minuts i arribem al punt de dos quarts de sis de la tarda. Continuem en directe a Ràdio d'Esverb. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos. I com hem comentat fa un moment, tenim el telèfon a la presidenta de l'Associació de Veïns de Mas Lluí, l'Helena Barambio, perquè ens posi una mica el dia de com està el barri amb l'excusa d'un taller que es fa avui, d'aquí 35 minuts concretament, per fer sabó amb boli reciclat. Helena, bona tarda.
Hola, bona tarda, Helena. Benveniu al programa, gràcies per atendre'ns. Ara feia una estona, no?, que no parlàvem? Ara feia temps que... Sí, ja feia uns dies, sí. Ja feia uns dies, i us deixem trucar. No hi ha gaires novetats o coses que no us entereu, vaja, no sé. Sí, bueno, ara ens ho explicaràs, no? Si et sembla, comencem d'entrada amb l'excusa del taller que heu preparat avui, a les 6, a l'espai Mas Lluí, que és aquest local que teniu al barri de l'Associació de Veïns.
Quanta gent hi ha apuntada? Funcionen els tallers que aneu fent o què? Sí, a veure, depèn una mica del tipus de tallers. Aquest de Saúl, per exemple, hi havia un mínim que ens exigien d'aproximadament 12 persones i sí que l'hem superat.
Hi ha places fins a 26, comptant amb el professor. Deu-n'hi-do a les persones, no? Sí, sí, ja ho veig. Sí, a l'aforament de la sala són 26, per tant em sembla que queden com 8 places o així, que si algú vol aparèixer a última hora pot portar un got de iogurt buit i entrar a dins...
de la classe o de l'aula o del taller, vaja. Home, és interessant perquè s'aprendrà a crear un sabó tot aprofitant els olis de cuina usats. Ja l'heu fet aquest taller o és la primera vegada que el feu? No, és el primer cop. No fa gaire temps que... Bueno, ja fa uns mesos que tenim...
el servei de recollida d'oli usat i amb l'excusa una mica vam preguntar si hi havia algun taller, si el podíem organitzar i directament des de l'Ajuntament i amb solidància ho hem muntat. Tu, no sé, d'on va sortir la idea de fer justament un taller per fer sabó amb oli reciclat?
de xerrar-los que estem allà els dijous, doncs, ai, mira, podríem muntar-ho, sí que hi ha una mica d'interès en tot això de reciclar, no?, reciclar... Reutilitzar, no?, també. Reutilitzar moltes coses i, mira, doncs, el fet que recollim l'oli usat a dins de l'associació i a dins de l'espai més lluit, doncs, va aportar una mica això. S'ha de comentar que l'activitat és gratuïta, per tant, tothom qui vulgui, doncs, ho podrà aprendre i saber-ne. Quant dura el taller?
Aproximadament dues hores. I tu saps com es fa, realment, això? O també aniràs a aprendre-ho? No, aniré a aprendre-ho. Tinc el meu got de iogurt aquí preparat per baixar ara mateix a aprendre-ho. Home, és que, perdona, això és molt interessant, perquè qui més qui menys, després de fregir les patates o qualsevol cosa a la fregidora o a la paella, clar, tens molt d'oli que et sobra, no?
i a partir d'aquí pots fer sabó. Jo que et trucava també perquè em donessis alguna pista, clar, potser hauria d'haver trucat a la... No, m'hauré de trucar demà o demà passat. Demà a la passata de tallarista. Bé, de totes formes, Helena, no t'escaparàs, perquè ja que fa dies que no parlem, sí que et volia preguntar, no, de com esteu a Mas Lluí, com va tot. Com estem? Sí. Bueno, anem fent. Anem fent. Eh,
A veure, hi ha hagut moviment en diversos punts. Una bona notícia és que la parada de l'L10 ja es fixa a Mas Lluís i ja estan fent les obres per posar la marcasina i tot això, portant la semana passada i aquesta. Per tant, tenim una línia fixa d'autobusos.
L'Ajuntament havia comentat més o menys que guanyaríem perquè la plaça de bus, la parada que hi havia, com que s'havia de ficar molt cap a la vorera per poder agafar els passatgers, perdien molt d'espai. Ara estan fent obres per ampliar la vorera perquè no hagi de fer una maniobra tan forçada.
La teoria era que guanyàvem places d'aparcament a la zona on l'havíem perdut. No sé si en guanyarem una, però no dos com...
S'havia comentat al principi, però la bona notícia és que el bus ja... I era una parada, no? Sí, una parada ben feta. Amb el seu banc, que sigui una mica cobert per si plou, no justament un pal i ja està. Per cert, aquest servei d'autobusos, que des del desembre, si no recordo malament,
va allargar-se la línia 10 de Sant Lluís i que, per tant, d'aquesta manera també arriba a Maslluí. Com ho valores ja? Com ho valoreu, vaja, quasi bé sis mesos després, mig any després de l'entrada en funcionament d'aquest allargament de la línia? Esteu contents, els veïns de Maslluí?
Sí, hi ha algun problema. Què passa? Ja està avisant l'Ajuntament. En alguna de les reunions que hem tingut amb l'Ajuntament ja ho hem comentat, perquè aquest bus només puja alternativament. Hi ha una llançadera cap aquí i una llançadera cap al polígon. Llavors, què passava? Que la parada que estava aproximadament per l'ITB, el damnatori, l'ITB, abans de pujar amb Eslluï, en una direcció...
Es difonia. O sigui, com que aquesta parada estava sobre la Riera, quan el bus pujava cap a Masllui no parava. Per què no? O no hi havia una parada físicament estable, llavors els conductors paraven, s'hi veien algú...
I llavors, clar, era una mica... O sigui, una parada una mica de fantasma, no? No, clar, perquè la parada estava al girar. Al girar anar cap a la parada del polígon, que està més a prop del Consell Comarcal. Això ja s'ha visat i hem dit que traslladarien aquesta parada a Ponce de León, si no m'equivoco el nom, i si no, perdoneu-me. Sí, sí. Perquè sigui una parada que serveixi per les dues llançaderes, diguéssim, que no sigui per una sí i per l'altra no. Clar.
Llavors, tot aquest carrer també s'ha comentat que no hi ha gairebé passos de vianants i que ara hi ha molt de tràfic per aquest carrer perquè no només som els d'aquí Mas Lluí, tant Sant Just com Sant Feliu.
sinó també polígon i TV i tal. El vial ha creat molt moviment en aquest carrer i no hi ha passos de viena. Home, el vial tan esperat, eh? Que recordo que durant molt de temps aquí a la ràdio també i al programa l'hem anat comentant i també veïns de Maslluí. Per tant, tema vial, ha funcionat tant com esperàveu o us ha sorprès? No, no, bastant, bastant. Al principi va haver-hi un accident, bueno...
La corba amb l'autobús és bastant forçada i s'ha d'anar una mica en compte, però em sembla que la gent, tot i ser una rampa tan pronunciada, es va portant bé amb el tema de velocitats i no ens posen cap. En català com es diu Badent, ho saps tu? Perquè jo sempre vaig dient Badent, però vaig aquesta...
No, no, ara busco, però no em surt. Teníem la por que si la gent s'accelerava molt que ens posessin una mitja pujada, i de moment sembla que es va portar més la gent. I el bus sí que es va fent servir, l'únic, això, ojalà vinguessin tots cap aquí en lloc d'anar a la llançadera comarcal, però bueno. Fins que, bueno, el que ens van dir és que en un any, quan veiessin una mica l'afluència de gent i tal, doncs que es podria...
tornar a mirar. A poc a poc el barri de Maslluí té la sensació que va recuperar una mica el que ha de ser un barri, no?, amb les seves activitats, els seus serveis, en fi, de fet, última... No, és que estava buscant aquí, Badent, com es diu en català, no, home, perquè ja ha sortit el tema, no hi ha traducció, eh? No? Aquí posa Badent, també, però bueno, jo crec que no.
Pensant que una de les altres novetats que també ens hem assabentat durant les últimes setmanes és aquest nou complex esportiu que tindreu al barri. Sí, sí, aquest ja està aprovat. Em sembla que està en procés de llicència. Sé que tenen un Facebook que es pot buscar i que a través de la nostra pàgina web teniu el link per entrar-hi.
i, bueno, sí que són pistes de pàdel i també hi haurà fitness i una piscina exterior etc. I em sembla que les obres estaven previstes per després de l'estiu però no sé ben bé dates. I com ho veieu que ens van dir, mira, doncs aquí es posarà un complex esportiu a Mas Lluí? Bé, hi ha hagut sensacions una mica de tot, en general el barri està content però llavors ja sempre, bueno, clar s'ha d'agratar una mica a l'inici de colserola que tenim aquí a
el preu dels nostres blocs, com qui diu, perquè encara... perquè ocuparà la part del final del nostre barri, que ja està tocant a Collserola. Llavors, també hi ha una mica gent sensible al tema aquest de... Ui, Collserola, estem gratant una part del parc, encara no és la línia del parc natural, però verà... Està al límit, em sembla, no? Justament, quasi bé, quasi bé, quan acaba el sol urbanitzable.
Sí, llavors ja hi sent això, que està més preocupada per l'impacte, per tema d'arbrats, si recuperarà una mica l'arbre que hi ha, la fauna, però jo crec que l'Ajuntament ja està captant la sensibilitat de molts veïns d'aquest barri i a poc a poc aniran perfilant. Per cert, un dels possibles noms que sonaven era Sant Juspa del Club, no sé si t'havia arribat a tu.
Sí, sí, sí. I què et sembla el nom de Sant Jus Padel Club pel complex esportiu de Mas Lluí? Bueno, estem a Sant Jus, no? Sí, sí. Bueno, no sé, a mi no m'hi fico el que determini, no és igual. Però bueno, no estaria malament la referència a Mas Lluí. Ah, perquè t'agradaria, això està ben interessant, eh? Mas Lluí Club de Padel, per exemple? Bueno, m'ho faria mal. Complex esportiu Mas Lluí, per exemple?
Bé, i llavors comencem a dir-li moltes coses més lluïts, espai més lluït, espai més lluït... Potser crearia una mica de confusió. Que es voleu independitzar de ser just? No, no, no. Ja ho van dir als... A la penya del morro ja van dir que havia dit que ens volem independitzar, però no, eh?
Sona alguna cosa, estàs parlant del redactor de La Penya, les notícies falses de la Vall d'Avers. Ja vaig tenir una trucada de... Helena, què has dit? Si no van captar que no era veritat. No era veritat? Fas bé de dir-ho perquè jo m'havia pensat. Vam llegir la notícia i vaig veure que volíeu votar, volíeu crear una...
Home, una cosa és fer-nos independent i una altra és que ens vulguem en accionar Sant Feliu. Clar, és diferent. Amb Sant Feliu, què tal? Bon rotllo? Sí, de moment, bé, hi ha hagut una problemàtica últimament amb el tema del parc. Què ha passat? Bé, que al parc encara no han començat les obres i que a veure quan aconseguim que l'Ajuntament Compensació s'hi posi. Hi ha una pista també poliesportiva d'accés gratuït
pel parc i hi ha hagut una mica de controvèrsia amb el tema de la proximitat amb l'estany que hi ha
en el parc d'aquí costat, que sí que està consolidat, de la part de Sant Feliu. A veure si ho entenc bé, perquè no... O sigui, hi ha un parc amb arbres, etcètera, allà a Masllui? A on de Masllui? A la part de Sant Feliu ja està consolidat com a parc. Com a parc. És la frontera, Sant Feliu, Sant Just, diguem, no? Aquest parc ha de continuar cap a Sant Just. Sí.
I la part del nostre barri, diguéssim, està encara... Falten encara... Tot a fer. Tot a fer, no? Arbres... Hi ha les muntanyes de terra i està sense arbres ni sense res. Vaja, que es nota quan comença Sant Jus i quan acaba Sant Feliu? Totalment. Perquè a Sant Feliu hi ha un parc, no? I quan arriba Sant Jus hi ha un desert, eh? Podríem dir. Hi ha un desert, sí. Més o menys. Sí, amb unes quantes plantetes esporàdiques aquestes que neixen al camp.
i està tancat en una tanca. Sí, home, mira, a mi em fa certa gràcia també anar parlant de tu, amb vosaltres, de l'associació de veïns de Masllui de tant en tant, perquè en el fons estem veient com va creixent un barri, no? O sigui, com del no res que hi ha allà del Masllui, doncs això, no hi havia res, doncs es van fer els pisos de protecció oficial, ja vau entrar a viure al cap d'un temps, i vaja, sí, es va, bueno, necessitava un... aquest carrer
Ai, perdona, aquest carrer, aquest vial que unia el polígon amb Eslluí, ara se sabrà que hi haurà un complex esportiu, que ara hi ha cosetes, anar posant els noms, per exemple, a les places, com la de la Júlia Quieta, que també fa un any, també és apassionant a nivell urbanístic veure com va creixent el barri. I com va pot. A part de tot això que estem comentant, quines places...
Ara és el tema del parc. Ara és el tema del parc, eh? El parc. El parc ja que ja hauria d'estar acabat, va temps, però que no acaba d'arrencar. Llavors això, aquesta pista exterior, polla esportiva, d'accés gratuït al parc per a tothom, doncs hi ha hagut aquesta controvèrsia amb algunes associacions de veïns i altres plataformes, sobretot de Sant Feliu,
per la proximitat amb el llac amb els ànecs i tal. I, bueno, després de diverses reunions també amb membres de l'Ajuntament, amb membres de l'Ajuntament de Sant Feliu i tal, hem arribat una mica a un consens de peticions de modificacions d'aquest disseny del parc.
A banda del parc, que ja veig que esteu ja amb el tema, hi ha alguna altra cosa que vagi faltant a Maslluir? Algun altre servei que trobeu a faltar al barri? Servei? Bé, a veure, amb l'Ajuntament ja anem parlant, tema de falles en l'enllumenat, una mica hi ha algun carrer que l'enllumenat no va, no hi ha bústies, no hi ha...
Ara mateix, en temes de circulació i senyalització, hi ha algun punt negre, entre cometes, perquè per sort no hi ha hagut molts accidents, però que no està gaire ben senyalitzat, sobretot en el contacte amb Sant Feliu, i temes de miralls, per poder mirar que es vegi bé en les interseccions...
Petits detalls. Són detalls que nosaltres ja anem informant des de l'associació i que, bueno, que mica en mica espero que es vagin solventant i un servei principal que des del principi ens van dir que sí que hi seria i que ja no sé si hem de descartar és que hi hagi una guarderia al barri. Però això va pel llarg i no sé si al final podrà ser o no.
Bé, estem parlant amb l'Helena Barambió, que és la presidenta de l'Associació de Veïns de Maslluí, amb l'excusa d'aquest taller, com deien, que comença ja d'aquí 20 minuts, que tu m'imagino que ja estàs a l'espai Maslluí, no?, del barri? No, no, no. Ah? Jo estic a casa. Estic a casa. Com que només he de baixar, malgrat. Sí, ja el tens. Però no pateix que ara ja et deixem tranquil·la perquè vagis cap allà. Un taller per fer sabó amb oli reciclat, tot aprofitant els olis de cuina usats. Si algú hi vol anar, encara té 20 minuts per presentar-se, just ets.
però amb un iogurt, no? Un cot. Sí, un cot de iogurt buit. Un cot de iogurt buit, eh? I així en aprendreu. Un taller gratuït. En fi, Helena, moltes gràcies per haver-nos atès i també ens ha fet il·lusió posar-nos al dia de com esteu amb Eslluï. Que vagi molt bé. Molt bé, gràcies. I bona tarda. Quan vulgueu. Bona tarda. Adéu. Adéu.
5 i 42 de la tarda, fem una pausa per la publicitat i tot seguit amb la Núria Oriol. Parlem de coses positives de la vida, com per exemple les persones felices. Hi ha hagut un estudi que diuen que fan coses. Quines són les coses que fan? I nosaltres som feliços i les fem, aquestes coses, d'aquí uns moments a la Panyama Morro. A l'escoltes, plàdio desbend, sintonitzes, plàdio desbend, la ràdio de Sant Jus. Núria,
Ràdio Tostel 98.1 Ràdio Tostel
Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Música
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com A l'escolt d'estàdio d'Esbert, sintonitzes l'estàdio d'Esbert, l'estàdio de Sant Jus.
3 quarts de 6 de la tarda, anem cap a les notícies positives amb la Núria Oriol. Núria Oriol, bona tarda.
Hola, què tal? Com estem? Bé, i vosaltres? Molt bé, perquè he sortit del sol. Estic contents. Home, en canvi, eh? Ai, sí, com es nota. Ara fa massa calor. No estem mai contents. Escolta, Núria, parlem del que ja havíem començat a apuntar.
la setmana passada, que és aquest estudi que va sortir ara d'una universitat que comentava quins nenen els hàbits de les persones felices. Què és el que fan les persones felices? Jo me'n recordo de la sessió anterior que vam comentar que normalment les persones que són felices amb la seva vida el que fan, per exemple, és ajuntar-se amb altres persones que també són felices i que també estan contentes, per exemple.
Molt bé, i tant. Quina memòria, Jordi. Molt bé, molt bé, molt bé. Tampoc aquí no és que sigui la gran cosa, però me'n recordo, me'n recordo alguna cosa. Avui volem continuar una mica indagant quins són els hàbits de les persones que viuen bé, que en principi o a priori no tenen problemes.
que no estan tot el dia plorant per les parets, ni tampoc saltant d'alegria pel carrer, però que tenen un estiu de vida, podríem dir, més o menys sa i saludable. Avui, Núria, per on continuem? Mira, recordant un dels últims punts que havíem dit, perquè tu has dit aquest d'estar amb persones felices...
somriuen més que la majoria i després que el contrari d'estar trist és la perseverança més que la felicitat. I això vol dir que cercen la manera de reposar-se l'adversitat. El que tu dius, no ploren per les parets ni van votant pel carrer, també tenen problemes. Però cercen, o sigui, remuntar-los, com dient, a veure, si jo deixo que això m'amargui literalment la vida o m'amargui el caràcter, l'únic que guanyo
és ser una persona amargada. De l'altra manera, puc treure'n un aprenentatge i que, caramba, em reivindico en continuar sent com soc, una persona, això, que sap sentir-se positiva o fer-se positius als altres, fer somriure, etcètera. És un punt de resistència que també s'havia donat
ja sé que és molt extrem, però està catalogat pel Víctor Frank. Qui és el Víctor Frank? Doncs és una branca del psicoanàlisi i és un supervivent austríac dels camps extermininasi. I ell va adonar-se que hi ha un punt en la vida en què si tu tens un fort sentit de tu mateix,
et sobreposes a l'adversitat. I ell va treballar llavors tota la seva vida per ajudar els altres a descobrir aquest propòsit de vida, no? I una mica és això. La situació era desesperada, però diu, la nostra victòria era que ells no veiessin que ens havíem vençut. Això està en el seu llibre, l'home a la recerca de sentit, o el hombre en busca de sentido, que és un llibre molt impactant i que...
Dóna moltes pistes de com superar l'adversitat, evidentment des d'una situació molt radical, però el que vull dir és que les persones que són felices es fan la pregunta de dir realment l'adversitat ha de canviar-me el caràcter i fer que sigui com no vull ser.
També això que dius tu, la perseverança la resistència, el fet que les coses que et vagin passant a la vida i que venen des de fora no et vagin portant com una mena de riu, no? Et desbordin amunt i avall i que siguis tu una mica a mesura del que es pugui vagi prenent les decisions de la seva pròpia vida Sí, i unes decisions que dius no m'allunyen de ser com jo vull ser o de mostrar-me com em vull mostrar, ara no vaig
donant empentes a la gent, donant mocs a tort i a dret, només perquè m'han fet mal una i una altra vegada, no vol dir només una, sinó que de tot això em trec un aprenentatge, però jo soc com soc, i realment, si t'ho pares a mirar, o si ens ho parem a mirar, que de males experiències mantinguis el bon caràcter, potser és la cosa més,
més important que pots fer per la persona o les persones que t'han volgut incomodar, fer mal, molestar, etcètera, etcètera. Veure que tu continues
tan solete com sempre, per dir-ho. Per dir-ho d'alguna manera. D'alguna manera. Bueno, ja ho dèiem allò, naixem sols i morim sols també una mica. Per cert, aquestes són algunes de les actituds, la perseverança, la resistència d'aquest estudi dels hàbits de les persones felices, però n'hi ha d'altres? Sí, també, mira, són persones que celebren els petits triomps. És a dir, a vegades ens marquem metes altes i, evidentment, si les assolim...
Estàs molt i molt bé. Però aquestes persones celebren també les metes petites. És a dir, fins i tot el fet d'haver planificat que surten un dia a fora i fan un dia diferent de cap de setmana, ho viuen amb intensitat, ho viuen amb alegria. No diuen, total, per anar a Ripoll és un dia, eh? Home, si m'arribes a dir les Isles Maldives, però Ripoll... No, no, són persones que van gaudint de petits detalls, o gaudint...
de petits detalls. O bé, per exemple, diuen, mira, al final m'he posat amb l'anglès i ja xapurrejo 100 frases. Doncs ho celebren i dius, home, perdona, tu no llegeixes? Però amb aquestes 100 frases dono la volta al món. Això és una característica també d'aquestes persones.
Les petites victòries, que són triomfs moderats, triomfs quotidiens. Imagino el pas a pas, fer les coses a poc a poc i també anar reconeixent quan surten bé les coses. Mira, m'ha sortit bé, està bé, tampoc no és per tirar goets, però estic content i feliç perquè m'ha sortit així. Exacte, i fins i tot elles valoren haver fet riure sincerament a una altra persona.
Això, per exemple, també ho celebren? Ho posen com un punt important a la seva vida? Home, és que fer riure la gent està bé. Està molt bé. Està molt bé. Què més fan? A veure, sí. Tenen el gust pels plaers senzills. Ah. Sí.
Molt, molt. No, no, t'estava escoltant. Tenen el gust pels plaers senzills. És a dir, les coses, que potser a priori un petit detall que potser a una altra persona no li donaria gaire importància, doncs també és, pel que comentes, també és viure una mica el moment, també, no? És a dir, no començar a pensar en el que passarà, que no passarà, què és el que hi haurà demà, ara passarà això, sinó una mica el dia a dia, el moment, l'ara, l'aquí, no? Una mica...
Si ho parlàvem l'altre dia, amb els automatismes, per exemple, que ja tenim nosaltres mateixos, etcètera, etcètera. Clar, imagina't que quan acabes de fer el programa, va, anem a aprendre alguna cosa, i et diuen que sí, i xerreu una estona. No estona per descomptat, això com dient, home, si ho fem cada programa, ho fem un cop al mes, total. No, no, no. És un moment important de grup, d'equip, d'amics, del nivell que sigui, però ens hem distrèst,
ens hem relaxat, hem pres alguna cosa agradable fora de casa, ha estat un gest, no? I això suma. O sigui, no estan esperant que anirem a sopar a no sé on, o anirem al planetari i no sé què, sinó que aquest fet d'haver quedat ja suma la seva vida com una cosa interessant, valuosa, positiva.
Clar, per tant, aquests petits plaers, no? Gaudir de les coses senzilles també de la vida. Estem repassant amb la Núria els hàbits de les persones felices. Estem veient una mica que a través d'aquests hàbits també ens poden donar una pista del que podríem fer nosaltres mateixos si volem anar cap al camí de la felicitat, allò que dèiem. Hi ha més coses? Sí, hi ha per exemple el fet que les persones felices tendeixen...
a intentar fer bé als altres, és a dir, que altres persones també es puguin sentir felices. Diu elles, a vegades, sense ser-ne conscients, estan creant ja una cadena innata de benefici, d'incrementar persones que se sentin millor, encara que sigui per una estona, però elles ho intenten. O sigui, és tot el contrari de les típiques persones que diuen, com que estic malament,
Doncs ara faré sentir malament els altres, no?, que també fan la cadena. Doncs ella és al revés. Són persones que volen sumar persones que se sentin bé i procuren ajudar els altres.
Clar, el que passa que, com dius tu, per ajudar els altres i per estar bé amb els altres, un també ha d'estar bé amb ell mateix, no? Sí. Començant amb ell mateix. Va, més coses que m'agrada, això. Sí. N'hi ha molts o no, d'hàbits? És que n'hi ha uns quants. Mira, també fan coses que els agrada, com tu ara apuntaves. O sigui, són persones que, el que tu dius, podran voler ajudar els altres perquè els agrada extreure un somriure d'algú o els agrada veure que...
les persones s'animen o les persones estan més contentes i prenen decisions per anar millor a la seva vida, però no es renunciaran mai a fer coses que els diguin de debò, amb elles, perquè, diguem-ne, dintre del component de ser feliços, ja soc feliç, i per tant faig coses que em fan feliç, que em satisfan, que m'importen,
I aquest és un punt també molt important. Elles tenen clar les coses que els agraden i les fan. O sigui, ho dic perquè a vegades hi ha gent que diu ja m'agradaria fer. A veure, quan hi ha moltes variables, que no és només que depèn de la teva decisió, comprenc que a vegades queda amb un ja m'agradaria. Però si està al nostre abast, a vegades arribar a fer coses que ens agradin és
Tan senzill i alhora tan complicat com poder dir no a algú per poder fer allò que ens agrada. No en aquell moment, però fer alguna cosa que ens agrada. I tenir cura de nosaltres mateixos. Bé, més coses que fan les persones felices, sí. Apuntant atentament el que dius. Aquí apuntant, no? Doncs, mira, està... Tendeixen a tenir converses més profundes. No temes menors o banals, sinó que
van com a un nivell més profund i llavors senten com més satisfacció quan es comuniquen amb els altres perquè, diguem-ne, hi ha connexió sentimental. Creen connexió sentimental en les converses.
o sigui, hi ha empatia, i després, home, s'assinceren. Home, està molt bé això, perquè, de fet, hi ha moltes converses, que a vegades estàs parlant amb algú i dius que no m'interessa gens, ni el que m'està explicant jo, i també el que jo estic dient jo és una cosa més o menys banal. Però, a vegades, aprofundir una mica, també, en les coses, obrir-se una mica, digue-li, obrir el cor, digue-li, obrir les emocions, el que tu vulguis, cap a l'altra persona, i aprofundir, ja, no? Això també s'arriba a trobar una mica...
l'autenticitat a vegades en una conversa o entre dues persones, no? Exacte. I llavors elles, diu que destaquen també molt en què saben escoltar, que respecten el món de l'altre, que estan disposades a aprendre del món de l'altre, fins i tot si no coincideixen plenament o no estan totalment d'acord, però van creant una confiança de dir, fins i tot si pensem o sentim diferents,
podem continuar o sent amics, o tenint una relació, o parlant, estant junts. Són persones que creen aquest clima com, ostres, m'hi trobo a gust, perquè sé que puc confiar en el que dic, que dóna sentit a les meves paraules d'una manera des del respecte. I això, clar, crea relacions més satisfactòries en general. Són relacions menys marcades per oscil·lacions
emocionals negatives, per traïcions, etcètera, són relacions en general més positives. Bé, Núria, tenim un minut i mig ja, abans d'arribar a la 6 i connectar amb Catalunya Informació per escoltar el butlletí, però ja que estem repassant què fan les persones felices, per ser feliç justament, clar, i els seus hàbits, un últim ja per acabar? D'acord, doncs, va, dues coses de pressa, veure el costat bo de les coses, és a dir, sí,
l'estrès no deixa d'incrementar el nostre dolor real, eh? O sigui, no es tracta que ens l'estiguem inventant. I elles tenen com un sentit per tolerar més el dolor i aprecien molt la música. Ah, mira! Sí, s'ha constatat que majoritàriament aprecien molt la música. Molt bé, doncs escolta, m'ho apunto aquí, escoltar més música, eh? Més música bona. Exacte, que s'agradi. Núria, hi ha alguna altra? Perquè és dir que tenies un parell.
Sí, o sigui, el que t'he dit, que veuen el cantó bo de les coses. Ah, sí, sí. Sí, eh? Però és que, a més a més, aquesta actitud millora la salut. Quan no estàs negant la realitat, eh? Clar, clar, que no estàs als núvols, no?, amb el teu món. Sí, però fixa't, aquest matí ens hem llevat i estava molt gris. Jo fins i tot he pensat, encara plourà, encara que hagin dit que no. És veritat. I ara ja sol, no? I és que...
L'actitud és saber que el sol és allà i els núvols s'aparten. O sigui, s'acabaran apartant. I el sol és allà sempre, encara que a vegades no el veiem. Núria, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Una setmana més i ens retrobem dijous que ve. Dijous que ve, que vagi molt bé. Bona setmana. Adéu. Adéu. Bé, fem una pausa per escoltar les notícies de les 6 i tornem després entrevistant a la gent d'Oton Sant Just. Fins ara mateix a la penya del morro.
Catalunya Informació. Què tal? Bona tarda. Són les 6. Moment en el qual resumim l'actualitat de manera breu. També la informació viària. Endavant.
Doncs l'Antitud ara mateix a la C58 a l'altura de Montcada amb alguna aturada puntual en sentit sud. També es manté en les cues a la B30, Barberà en sentit sud. En menor mesura, Cerdanyola en sentit nord. A les rondes de Barcelona, l'Antitud. A la ronda litoral, a Zona Franca, Cantunis, Badajoz, Prim i Ipuskoa en sentit Trinitat. I ha quedat Robert Fons Moments, el carril tallat a la P70 Perpètua en sentit sud. Ara mateix, fluidesa.
Troben un home mort amb signes de violència a dins d'una casa d'una urbanització de Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva. La víctima, de data avançada, tenia ferides d'arma blanca. El Consell d'Interior insisteix que l'equip del Partit Popular responsable de l'acte d'ahir a Vilanova i la Geltrú no va fer cas del dispositiu policial acordat. Ramon Espadaré també ha denunciat que van fer sortir el vehicle amb el ministre Montoro abans d'hora i sense avisar. En canvi, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, parla d'errors en l'actualació policial.
Presó provisional i sense fiança per al veí de Balaguer, acusat d'abusos sexuals a tres nenes menors d'edat. La jutge li ha imputat tres delictes continuats d'abusos a menors i un delicte continuat d'exhibicionisme de material pornogràfic. Aumenta un 35% la petició de menjar bàsic a les comarques de Girona. Des del Banc dels Aliments alerten que els magatzems estan pràcticament buits.
L'Acadèmia Militar de Suboficials de Talarn, al Pallar Jussar, recuperarà aquest juliol els exercicis Minerva. Uns 400 militars hi faran exercicis per reforçar la formació en missions internacionals. Sos Racisme denuncià l'alcalde de Sestà o del PNB per impedir que immigrants i gitanos s'empadronin en aquest municipi Viscaí. La denúncia inclou una conversa gravada amb l'alcalde on qualifica de merda els estrangers i es consta disposat a expulsar-los per la força.
I el director de cinema Salomon Chang va morir dijous, passat a cara seva a Palma II s'ha sabut avui. El director català de 37 anys va guanyar l'any passat el premi al millor documental al Festival d'Oregón i tenia tres guions de cinema en marxa. Catalunya Informació. Esports. El Barça ha presentat este migdia el porter alemany Marc-André Ter Stegen, que fitxa per les pròximes cinc temporades. Per la seva part, l'Espanyol ha fitxat el navarrés Arvilla, lateral dret del raio Vallecano, per les pròximes quatre.
I el colombià Rigoberto Urán ha guanyat la contrarallotge de 42 quilòmetres en el giro d'Itàlia. La dotzena etapa se situa com a nou líder de la General. Ara mateix li trau 37 segons a l'Australià cada eleganes. Temperatures aquesta tarda més altes que ahir. Amb domini del sol arriben núvols per l'oest, que creixerà més al Pirineu Lleidatà. Demà dominarà el sol sobre la núvolositat. T'ho tenim en 3 minuts. Resum de l'actualitat. Tot seguit, l'ampliem...
Catalunya Informació. Directe a la notícia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, passen 3 minuts de les 6.
Aquest vespre s'explicarà al Casal de Joves les possibilitats d'estudi i de feina que tenen els joves a Canadà en una xerrada informativa que organitza el Servei de Mobilitat Internacional i el Casal, adreçat als joves de municipi, que vulguin iniciar un projecte de mobilitat al País Amèricà. A la xerrada s'analitzaran les diferents opcions de feina i d'estudi que ofereix Canadà als joves espanyols.
I un dels elements imprescindibles que cal tenir en compte abans de marxar és que si no hi anem com a turistes, cal un visat per entrar al país. La necessitat d'aconseguir un visat és un dels temes més destacats a l'hora de començar un projecte de mobilitat a Canadà. I durant la xerrada també es parlarà dels sectors professionals amb més demanda, com ara...
al sector sanitari. Un altre dels objectius de la xerrada informativa d'avui és parlar d'unes jornades que periòdicament s'organitzen a diferents països europeus per acostar totes aquestes oportunitats professionals al jovent. De tot plegat, se'n parlarà avui a partir de les 7. El casal de joves és una activitat per majors de 16 anys.
Avui se celebra a Can Ginestà la 25a reunió de Fede Natur, l'associació europea de parcs periurbans. S'emmarquen unes jornades que es fan aquesta setmana a Barcelona i que s'acaben demà per debatre sobre la gestió de l'aigua en espais naturals periurbans, és a dir, que formen part de les ciutats. Cada any els 24 socis de Fede Natur es reuneixen en una ciutat europea per debatre sobre la gestió dels parcs periurbans i Barcelona acull la trobada d'enguany. A més, Can Ginestà és el centre de l'activitat avui, aquest matí s'ha fet una jornada tècnica i a aquesta hora es fa una assemblea.
Per copsar la realitat dels parts periurbans, també aquests dies es visiten alguns d'aquests espais. Per exemple, avui es fa una passejada per la carretera de les Aigües i demà una visita al Parc Natural de la Serra de Collserola.
I acabem amb aquest bolletí parlant-vos del derbi Sant Justenc que es juga aquest diumenge al camp de futbol. Els amateurs del FC Sant Just i de l'Atlètic s'enfronten a un partit decisiu pel FC Sant Just que se situaria més a prop de les posicions de Sensi Guanya en només dues jornades del final del campionat.
Arriba tercer al derbi a quatre punts del segon, a Levante les Planes, mentre que l'Atlètic és desè. Queden dues jornades perquè s'acabi la Lliga, que ara lidera el Dinàmic Batlló amb 69 punts, el segueix a Levante les Planes amb 66 i després al Futbol Club Sant Just amb 62 punts. Com dèiem, l'Atlètic se situa en la desena policia de la taula amb 43 punts i tant l'Atlètic com el Futbol Club Sant Just venen de guanyar els seus respectius partits al cap de setmana. El derbi Sant Just tenc, serà diumenge, un quart d'una al Camp Municipal de Futbol.
I de moment això és tot, més informació, a la seta, al Sant Just Notícies, edició vespre.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduria el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduria, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com A l'escoltes, pràdio d'esperc. Sintonitzes, pràdio d'esperc. La ràdio de Sant Just. Durant el victor.
Sí, sí, 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Peña del Morró.
Moltes gràcies per escoltar-nos una estona més. D'aquí uns moments vindrà l'Arnau Cònsol per parlar de llibres. A més a més, també tindrem el telèfon al Sebas Alías, al programa d'esports de la ràdio. Juguem a casa, que ens parlarà del derbi que hi haurà entre el Sant Just i l'Atlètic aquest diumenge.
al camp municipal del nostre municipi i de la retransmissió en directe que es farà des de Ràdio d'Esbert. Però abans de tot això, com sempre, als Jou ja és habitual començar aquesta segona hora parlant amb la gent del comerç local de Sant Lluís. La feia del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert.
I avui volem parlar de la botiga Oton Sant Just, una botiga dedicada a collars, polseres, arracades, complements també per la llar, com cuina, làmpades, mobles... En fi, està situada al carrer Enselm Clavé, número 43, al centre del municipi, i per parlar-nos de què és el que fan i també com els hi va tenim la Judit Montorio al telèfon. Judit, bona tarda.
Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns. Abans de res, bé, des de l'any 1996, que esteu aquí a Sant Lluís, per tant, d'aquí res, ja farà 20 anys que esteu al municipi. Sí, vam tindre un impàt entre mig, però sí, sí. Més o menys, eh, aproximadament. Què és el que va passar en aquest impàs, que dius? Bé, perquè estàvem en un local al Carlecreu, llavors es van fer pisos i no locals, i llavors hem estat uns anys...
Sense botiga i després em torno a obrir ara fa 3 anys. Com diem, esteu al carrer Ensem Clavé 43. Què és el que oferiu? A veure, de què va la vostra botiga Oton Sant Just? Doncs mira, principalment és artesania. És artesania pròpia i artesania sobretot de països asiàtics. Tant des de miralls, com quadros, com talles de fusta, màscares, mocadors, sedes...
una miqueta de diferents coses d'artesania. Per tant, el que feu és importar productes de fora. Importar i després nosaltres fem creació pròpia de joia. Parlem d'aquestes importacions d'aquests països asiàtics. Han anat canviant durant els anys el que heu anat adquirint i comprant i el que us han ofert des d'Àsia? O més o menys s'ha anat mantenint sempre els mateixos productes? Bé, més o menys allà treballen...
van canviant els models i tal, però treballen els mateixos materials. Nosaltres és que anem directament a buscar-ho, eh? No ho comprem ni per correu ni res, sinó que anem concretament nosaltres, anem a les famílies. Agafeu l'avió i aneu cap allà? Sí, sí. I quants viatges feu a l'any? Bueno, ara en aquest moment, el Lluís Cruzés, que és el que compra, ara en aquest moment està vivint allà, 200 mesos, a Indonèsia,
I llavors d'allà va movent Vietnam, Laos, Tailàndia, Índia... I llavors em va enviant el gènere cap aquí. Un recorregut xulo, no? El Lluís dius que el fa, això. Sí, Lluís Cruzella. El Lluís té una feina bonica, no?, també?
Sí, sí, sí, a ell li agrada això de mercadejar. Sí, i alguna vegada no has anat tu també a remenar la cua per allà, a veure què s'hi troba? Doncs no, perquè és que no tinc moment, no tinc moment, tinc la botiga sempre oberta, no tinc moment d'escapar-me. He estat una vegada a l'Índia, sí, al Nepal, però ja fa molts anys d'això, ja ni me'n recordo, a l'any 92. Sí, fa una mica. I què és el que porta, o sigui, què és el que es porta ara, per exemple? O sigui, l'últim viatge, així de ruta per Àsia, què és alguna novetat que hagi portat?
Bé, més que res, el que la botiga té és joia. Joia, joia feta per mi, joia d'allà. I ara aquest any ve molt els colors platejats i dorats. Sí. Les pedres, sempre, això és un clàssic...
pedres semiprecioses, que és el que treballem nosaltres, junts amb la Plata. Sí. Quines són les pedres semiprecioses? Perquè jo ja et dic ara que sóc una mica ignorant, eh?, de tot aquest món del sector. Veiem turquesa, pedra lluna, lapislàstoli, cornalina, la pedra del sol, que és l'aventurina, l'oxidiana...
La matista, el coral, el nàcar... Són pedres, algunes d'elles, energètiques, no?, les que has comentat? Sí, sí, diuen, diuen, jo no hi entenc gaire d'això, però sí, bueno, per mi la pedra és viva, o sigui, sí, sí. I tu has notat això, també? Hi ha gent que ve i et pregunta, mira, és que, no sé, necessito una mica d'alguna cosa, clar, d'assurament, que em doni energia, no? Sí, normalment ja venen a buscar una pedra en concret, eh? I el que passa és que jo pedres sueltes no les tinc, les tinc treballades, això sí.
Tot el que tinc és treballat. Què és el que demana més la gent? El que més es ven és la polsera, el braçalet és el que més es ven. Després el culleret també, arracada també, a bona venda. Això és el que més venem. I aquí a Sant Just, perquè no sé si tu ets de Sant Just o... Jo soc de Sant Just, del carrer Monistrones, que ho he de ser. De tota la vida. I com va anar la idea de posar aquest negoci?
Bueno, perquè nosaltres som artesans. El bis era joller i jo sóc artesana. I al principi també fem fires fora d'aquí.
El que passa és que, bueno, no havia suficient i llavors vam dir, va, doncs muntem raó, vam tenir l'oportunitat de muntar la botiga i vam muntar la botiga. I ara ja aquí estem, ja no... Ja no es moveu. Tancar costa. Clar, de fet, encara es moveu, aneu per fires o no ho dic? Sí, sí, i tant, i tant. Clar, aquesta també és una professió, és un negoci que requereix bastant esforç, no? No tirem 24 hores als 7 dies a setmana.
Però vaja, les fires normalment són quan la gent està relaxada, els caps de setmana, no? Sí, sí, dissabtes i diumenges. Les fires són dissabtes i diumenges. I el Nadal. I el Nadal? I marxeu cada dissabte? Ai, el Nadal i a l'estiu, perdó. I marxeu cada dissabte i diumenge o no? Cada dissabte i diumenge, aquest any no. L'any passat sí que vam fer una intensió, el que passa és que la fira, com tot, ha baixat molt. Sí?
I llavors hem anat eliminant alguna perquè és que hem de descansar. Clar. I no sortia a compte, no, pel que veig? No, hi ha fires que no. I també vam celebrar, vam organitzar aquí Sant Jus, la filla de Nadal. Sí, i com va anar? Que tampoc va ser un desastre. Sí? Sí, després que s'han vam fer el segon any, però bueno, ja no crec que es torni a repetir perquè és que...
És que no funciona. No funciona. I quin creus que és el problema aquí a Sant Just? Jo crec que era l'ubicació. Era l'ubicació. Sí, sí, ens van dir que teníem que estar al parador obligatòriament i jo soc de l'opinió que el comerç té que estar junt i que hauria de ser carrer Raval, el carrer Bonavista, aquella zona. Perquè és que a Sant Just ja saps que la gent està molt mal acostumada. Què vol dir això? Ens movem poc.
Et movem poc. Que et mous una mica del lloc que tu no hi vas, ja no et desplaces. Però a principi, a priori, el parador és un lloc cèntric perquè hi passen molts cotxes, hi ha les parades d'autobús, que hi ha més comunicació... Sí, sí, però la gent no venia a comprar, no venia, no hi havia públic. I mira que vam fer actuacions, vam fer tallers, xocolates, les fetes gratuïtes... Però...
Res, però és que no venia la gent, el problema és aquest. I llavors tu ets del Parec, des de l'UBIC, que és la Unió de Botigues i Comerciants de Sant Just, no es tornarà a fer un tercer mercat de Nadal a Sant Just?
Bueno, el mercat que es feia allà baix, això sí que ho fa la Unió de Botiguers, eh? Sí, sí. Nosaltres érem... Ah, perdona, tens raó, tens raó, m'he confós. És un altre grup, sí, sí. M'he confós, m'he confós, però vaja. Sí, sí, sí. Aquell d'allà baix sí que funciona. Aquell d'allà baix funciona, a més el barri sud és un barri que la gent passeia bastant, vull dir que surt i que fa presa. I el barri nord també és un barri que la gent es mou. Però aquí, al Parador, és com a molt de gent passejant el gols i...
poca cosa més i la veritat és que la gent no va disposta a comprar. No dic que no hagi vingut ningú, eh? Va vindre gent. Però menys gent que si s'hagués situat com tu pots preveure al centre o al barri sud, no? Al centre hi ha caparques per anar a comprar, perquè molta gent ve de fora, ja de pas compres, però és que el parador s'ha quedat expressament. És veritat.
Bueno, i no funcionava, és una pena, perquè el lloc era preciós. Sí. En fi, estem parlant amb la Judit Montorio, d'Oton Sant Just, a la secció de comerç local, que, com diem, es dedica una mica a l'artesania de tot tipus. Com és el client d'aquí de Sant Just? Perquè, clar, vosaltres, m'imagino que heu voltat amb les fires per tot Catalunya. Trobeu diferència o no? La gent de Sant Just és més especial en algun sentit o no? Mira, la gent de Sant Just és molt fidel quan t'agafa com a...
com a botiga. Els que tens són molt fidels. La pena que té Sant Jus és que molta gent surt a comprar fora. Nosaltres mateixos no fem poble. Estem deixant perdre els negocis del poble. I això és l'única queixa que tinc jo. Hi ha molta gent que prefereix agafar el cotxe i anar-se'n a l'illa i comprar-ho tot. Sí, a l'illa.
Per dir alguna cosa, eh? L'illa, el cortinglès... És que per un moment n'havien entès l'Índia. No, no, eh? No, no, l'Índia, agafar el coix i anar-te'n a l'Índia tot una miqueta. A l'illa, a la diagonal, sí, eh? A l'illa diagonal o el cortinglès o un lloc així que ho puguin trobar tot. I els costa molt. És que penso que la gent de Sant Just hauria de saber que si no compro el poble, el poble es morirà, perquè un poble sense negocis és una urbanització, no és un poble. Clar. I això sí que hauríem de prendre una mica tarda de consciència tots, és que...
Vaja, jo com que soc de la que ho compro tot el poble, i penso, home, si hi ha algú que no trobo, doncs me'n tinc que anar a esplugues, me'n vaig a esplugues, o me'n vaig a on haig d'anar, però en principi, si hi ha el poble, jo compro el poble. Home, a Sant Lluís hi ha de tot, no? Això és una eslova en què es va autoritzar, no aquí a Sant Lluís, però en algun altre... A Sant Lluís hi havia de tot, cada cop hi ha menys. Pensa que ja no tenim merceria. Ja van eliminar la merceria. És una pena, un poble, aquesta merceria és una cosa...
Vaja, un botó, una agulla, tothom té necessitat a comprar-ne. Per tant, tu firmaries el titular de Sant Just i ja cada vegada menys. Jo? Surt aquesta opinió. Ara n'ho veurà diverses. El que passa és que ja veurem què dura tot això. Jo penso que sí. No et veig gaire engrescada amb el tema del comerç. A mi m'encantaria dir-te el contrari. Dir-te que tot va molt bé i que estic molt contenta i que...
Però no és així, no és així. Jo ho veig amb mi, nosaltres a la botiga, perquè ara l'hi he obert a casa, el local és meu. No ho sé, que podria continuar si estigués amb un llorer normal.
Clar, perquè això t'anava a dir, aquesta gent fidel, que per exemple, parlem de la gent que està fidelitzada, els clients que venen a la botiga... Això sí que ho són, eh? Són de Sant Just. I cada quant més o menys es canvien el braçalet, eh? És per dir alguna cosa, eh? Cada quant què? Cada quant venen, cada quant venen, més o menys.
Bueno, cada cop que necessita fer algun regalo. Hi ha gent que és molt fidel. Sempre que han de fer un regal, o per aquí, o per altres... Hi ha una altra botiga, que també és molt gran, com és el Ballard. Som els dos que més o menys estàvem repartint...
el que és l'objecte de regal. Clar, per exemple, jo et fa un regal. Tu també us fas recomanacions, no?, m'imagino, perquè et deuen venir molts clients i clientes que van molt perdudes. I això també és una tasca encomiable, no?, la d'assessorar algú que no té ni idea i no té clar el que vol. O sigui, això... Com ho fas? Amb assessorar no tenim problema. A més, el poble normalment ens coneixem pràcticament tots. Vull dir que més o menys saps per on... I per canviar el material tampoc n'hi ha cap problema.
I com ho fas tu per assessorar? Perquè les preguntes típiques que fas quan algú vol alguna cosa, què és? Edat, estil de la persona, si no ho conec, i colors preferits, o si tenen alguna preferència de pedra o de mineral, i llavors vas ensenyant. Jo estava pensant, jo vaig aquí a l'Oto en Sant Lluís, amb preguntes, tot això, i jo, estil, estil què vol dir? A veure, si és una persona més aviat clàssica, si és una persona...
informals i, clar, com va ser, sí, com quin estil porta físicament ella, perquè...
Hi ha gent que no porta recades, que no porta collerelles, que no porta porceres. Aquí ho canvieu, no? També dius el material que veneu. Alguna vegada ha vingut algú diem, mire, en confiança, és que no m'agrada gens això que m'han regalat. Oh, i tant, i tant. I es canvia, i es canvia. Mira, és que no és el meu estil, perdona, és molt molt, però no és el meu estil. Es canvia molt? Ho dic no per vosaltres, eh? La gent s'encerta normalment els regals? O la gent fa... Mira...
La gent és certa, perquè s'està molt rato buscant, eh? Normalment poca gent ve i això, i ja està. Mira, ja per passar del rato. No, no, no. La gent busca, mira, remena... Sí, a més, o tot has d'estar un rato, perquè hi ha molt gènere, i com que és jo, hi ha la majoria i molts estils diferents, però llavors tens que estar un rato, i tant. Per exemple, a Cullars, quants teniu de gènere, de Cullars? De Cullars, un petit... A més, pensa que cada dia treballo, jo. Jo soc artesana, i cada dia, almenys, un culleret surt.
Depèn de la dificultat. El gènere, quan està ara? De collars, quants creus que n'hi ha? Centenars? Sí, de collars segur. I braçalets i polseres? Ui, també, més encara. Braçalets, més. I arracada, més o menys. És per estar-s'hi una bona estona, no? És per estar-hi una bona estona, sí. Per acabar, poseu algun tipus de música a la botiga?
Sí, normalment tinc música. Que tens alguna ràdio posada? Digues, digues. No, no, escolta, no passa res, eh? El rock FM. Ah, el rock FM, sí senyora. Doncs mira, sí. No, està bé, està bé. Abans tenies M80 abans o no? El què? Abans tenies M80 i has posat rock FM ara o no? No.
Ah, sempre rock FM. Ho dic perquè és que molta gent m'he adonat que va canviant de M80 a rock FM. Perquè M80 són com moltes baladetes i tal, i rock FM és una música una mica més... Bueno, que anima, no? Més xula. Sí, sí, més rock era més...
Escolta, si alguna tarda vols posar la penya del morro, pots, eh? Ja t'ho dic ara. Algú un cop ho he fet, eh, també. Què? Algú un cop ho he fet, també. Ah, sí? Va, molt bé. Judit, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé. I, en fi, o tot en Sant Lluís, eh? Aquesta botiga d'artesania que teniu al carrer, em sembla bé, número 43. I que la Judit us atendrà fantàsticament. Que vagi bé. Bona tarda. Gràcies a vosaltres. A tu, que vagi bé. Adéu-siau.
6 i 25 de la tarda i ja tenim amb nosaltres l'Arnau Consul, que acaba d'entrar ara mateix a l'estudi número 1 de ràdio. Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Preparat pels llibres? Preparat, sí. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Per cert, que no m'oblidi, d'aquí una estona, al final del programa, parlarem amb el Sebas Elies del Juguem a casa, programa d'esports locals d'aquesta emissora, perquè aquest diumenge faran la primera retransmissió esportiva i en directe des del camp municipal d'esports entre el derbi, l'Atlètic Sant Just i el Futbol Club Sant Just de la categoria amateur. No serà dissabte a les 6, oi? No, no, no, és diumenge al matí, perquè què passa dissabte a les 6, Arnau?
Em penso que fan un partit per la tele que podria restar-li una mica de... Ah, sí? Que no sigui a les 10 o a les 6? No, crec que és a les 10, eh? El que et dius tu? Posa-li a les 10. Al final, final de Champions? No sé, una competició així estranya, que jo ven uns equips... Són de la mateixa ciutat, em penso. A Madrid i Madrid, poc interès, em sembla, eh?
Sí, és una cosa així... Podria ser que alguns decidissin que en comptes d'anar a casa mirant per la tele. No, no, no, això serà el diumenge al matí. No, jo t'ho preguntava perquè no tinguessis una activitat de les que fas tu de poesia, Sant Just o alguna cosa. Per cert... Això ho fem divendres, ho fem demà divendres. T'he vist que la Vall d'Avers, o no sé si és el Bulletí,
no sé si firmaves llibres o no però feies veure del general prim exacte, el dia de Sant Jordi aquí a que ens hi està molt bé amb uns quants en fi home, en favor de Sant Just a dir que en un matí a Sant Just em vaig firmar més que en tot a Barcelona que dius ara? Sant Just van de Barcelona a veure que et coneguin, no?
Bé, jo només dic una dada objectiva. Coneixies a tothom? Coneixies a tothom perquè, clar, l'Arnau, qui no ho sàpiga, ha fet el llibre de biografia del general Prim, amb existència precedents, i vas firmar més aquí a Sant Jus i alguns no coneixies, això està bé, eh? Alguns no els coneixia. Puc preguntar-te quants llibres vas firmar?
Més de 15? 22 o 23. Més que a Barcelona, que ja vas comentar-ho, a la parada de Sant Jordi. En fi, avui, Arnau, què tens sobre la taula? Un llibre gruixut. Porto dos llibres i, sobretot, abans acabes de dir, no fos cas que...
És que no me'n voldria oblidar, eh? No fos cas que coincidís amb un recital d'aquests que muntes. Sí, sí. No coincideix, però m'agradarà començar recordant els oients que demà, divendres, que comença la setmana de l'Ateneu, hi ha un primer acte la setmana de l'Ateneu, l'inaugural, que és la inauguració d'una exposició de la gent del Club d'Art, diguéssim, de l'Art Teneu. Són quadres, no? Exactament. Pintures... El segon acte
Doncs és justament un recital poètic amb tas de vins al Pati del Roure. Demà. Demà mateix això serà cap a quarts de nou del vespre. Hi ha inscripcions o tothom qui es presenti... Tothom qui es presenti potrà veure vi i això sí, el farem estar una mica en silenci mentre reciti el poeta. És un recital curiós, especial. Ve un poeta que es diu Marcel Riera, guanyador del premi Carles Riva ara fa un parell d'anys.
guanyora d'algun altre premi, no tan reconegut, però en tot cas algú que s'ha mogut bastant, és de Badalona. Diguéssim que dintre el món poètic no és un top-top, si tu vols, tot i hagi guanyat el Carles Riba, top-top en el sentit de conegut, però en canvi és algú realment molt estimat. Però no ve a recitar poesia seva, sinó ell que ha fet de traductor de poesia a recitar un dels últims llibres que ha publicat.
I de qui són els poemes? Doncs de Bai Juyi. Es diu així, Bai Juyi. El xinès no el pronuncio gaire bé, però es tracta d'un dels poetes clàssics de la literatura xinesa medieval. O sigui, després de Confunci, ja ve ell, no? D'alguna manera. Llavors, és un poeta que és, diguéssim, molt influenciat pel budisme zen.
És un poeta que, a més a més, doncs, parla de... Com es diu, perdona, com es diu? Bai Jují. Bai Jují. Sí, de la dinastia Tang. Sí. Això estem parlant del segle VIII, segle IX. Però és algú que parla de la importància de la vida, no només de la vida en si i de prendre-se-la positivament, sinó de dir, i si no, ajuda-t'hi amb el vi.
Però no abusis del vi, perquè si abusis del vi, aleshores pots arribar a tenir mal de cap. Això, dit en poesia. Home, doncs... O sigui, està molt ben lligat tot, no? Tot plegat, penses, home, però això és una obvietat. No, no, obvietat, però n'has parlat més que avui, eh? Perdona, la gent que està veient el vi...
perquè és un tast alhora jo crec que pot tenir, es poden trobar bastants lligams clar, es poden trobar que li estan dient de forma poètica i lírica no passis una mica, està bé, això està bé, doncs demà a partir de quart de nou del vespre al Pati del Roure de l'Ateneu de Sant Just entrem en matèria, com dient tenim un llibre aquí sobre la taula
Abans de parlar del llibre que porto sobre la taula, anem posant. Veig que jo aquí tinc un interès pel llibre. No, és que ha sortit una novetat mitja injustenca. Passes una mica de mi. Arnau, no sé què fer ja. De què vols parlar? És que una novetat injustenca de la qual puc dir poca cosa. Tampoc em passes aquí jo. No sé de què vols parlar. Mira, Joan Margarit acaba de treure un llibre...
que de fet no és ben bé seu, tot i que ell en fa el pròleg, la introducció, que pot ser molt interessant. Suposo que molts de vosaltres ja sabeu, crec que ho heu dit en alguna ocasió, i n'hem parlat aquí, que aquest és l'any Vinyoli. Sí, senyor. No és un any que s'estigui lluint tant com l'any esperit o l'any passat, perquè aquest any, doncs, diguéssim que el tricentenari passa per davant de tot. I també és una mica l'any prim, tot i que...
també està per sota compartint espai amb Vinyoli també l'any Mancomunitat i a nivell mundial fora d'aquest país també és l'any Primera Guerra Mundial és un any que es va aprofitant per tot en tot cas Vinyoli amb tanta efemèride històrica queda una mica tapadet
Però és un bon any perquè tots aquells que els hi sonin molt lleugerament, o Vinyoli no és aquell que feia un programa de ràdio, bueno, doncs és el part d'aquell senyor que feia ràdio. A Vicenç quan arriba el 2000. Ah, exactament. Aquest era de tele, realment boníssim. Doncs trencador en el seu moment, eh? No fa massa vaig anar a YouTube, vaig veure una estometa.
i dius, coi, veus que la imatge, doncs home, clar, a mal temps, doncs el que és la qualitat d'imatge hem millorat moltíssim, però com a programa era molt trencador. Recomano moltíssim que algú busqui perquè un dels primers programes que li sortirà
surten uns joveníssims col·laboradors anomenats Màrius Serra i Ampar Moliner. Hombre, hombre. I perquè et posen el rètol, eh? Sí, sí. Perquè si no hi ha uns aquest pilluli... Qui és, no? Qui és? De fet, després ja van venir altre... Bueno, van ser un...
La illa del Tresor, no?, que feia el barril. No vull dir que continués, però sí amb aquests programes més o menys de nous formats de la cultura i els llibres també i la literatura del Canal 33, que això ja no sé si tornarà mai més, tal com estan les coses, a la Corporació i a TV3. En tot cas, el pare d'aquest Albert Vinyoli, que també fa el rac concentrat, era Joan Vinyoli, un dels grans poetes catalans del segle XX,
no amb la fama d'un espriu o d'un foix o què sé jo, d'un riba, que a tots més o menys ens pot sonar, hi ha molta gent que no li sona i sobretot que no l'ha llegit. Aquest és un bon any per introduir-s'hi i tots aquells que diuen, home, però...
Però com? Quin llibre començo? Mireu, Joan Margarit acaba de prologar i fer una selecció del que ell considera els millors 100 poemes de Joan Vinyoli. Ell es reconeix com un vinyolià de vot, que realment ell va entrar a la poesia en bona part llegint Vinyoli i bé, tot això és el que explica en aquest problema que crec que val la pena tenir en compte. A mans de la poesia, per tant, no us perdeu aquest nou volum.
Bé, jo ja no m'atreveixo, ja ara, a donar pas al llibre que tens sobre la taula, perquè potser vols parlar del que faràs diumenge a la tarda. Justament és un llibre que lliga seccions, perquè acabes de parlar d'un derbi sent just. Ah, derbi, derbi sent just. Jo aleshores interromput, dient que potser hi ha un altre partit, tenia una confusió horària, però parlava d'això. Aquesta, certament, és una setmana que si poses certes televisions sembla que només passi això al món. Sí, sí.
Em fa ràbia, eh? Jo ja fa dies que no miro los Manolos. Ja t'ho dic ara, perquè ja passin tot el dia dient, oi, Cristiano Ronaldo... O sí, és que Madrid és l'única ciutat... Bueno, prou, ja estàs. Prou, ja estàs. Llavors, aquí, sobre la taula, a veure si ja podem anar cap al llibre que tens... Com es diu? Tenim un llibre que es diu Desventures de un fanàtico del deporte. Ah, amigo! Vale, eh? Vale, eh?
Què, parla d'un hooligan del Manchester United? No ben bé. És un llibre que en castellà, en català no s'ha publicat, es va publicar l'any 2012. No és cap novetat, perquè el llibre es va escriure l'any 1968. El seu autor, Frederick Exley, americà, va morir l'any 92, a Nova Yorkers, l'any 1929. Estem parlant d'un autor clàssic, poc conegut amb els Estats Units, però en canvi...
Grans autors americans, com John Shiver o Richard Ford, sempre van reconèixer-lo com un mestre. Ell era sobretot periodista, havia fet moltes cròniques de molts tipus, fins i tot cròniques esportives que eren molt celebrades, i un cop va decidir novel·lar el que era la seva experiència com a periodista esportiu. Per tant, el protagonista d'aquest llibre ve a ser...
un alter ego seu, aquest fanàtic de l'esport, parla de futbol, però no ens hem de confondre, el futbol als Estats Units, doncs, no és el futbol d'aquí, el futbol d'aquí, allà es diu soccer, i per tant és el futbol americà, però en tot cas, l'experiència, si més no, és la mateixa, que és, ens presenta un personatge, que ve a ser un alter ego d'aquest Frederick Exley, que...
Es considera a si mateix com un vago fracassat. Una persona que s'arrossega, va fent coses, però mai no ha acabat de ser el que volia ser. I que comença, sobretot l'ombra paterna, que no es pot desprendre d'algú, el seu pare, que havia sigut algú d'un periodista molt renom...
i que el té com a la consciència, sempre dient-li, és que tu has de fer més coses, és que no treballes prou. Resulta que aquest Frank, o aquest Frederic Esli en la ficció, de sobte es troba que un antic company seu d'estudis, un tal Frank Gifford, es converteix en un jugador de futbol legendari. Home...
i decideix que la seva vida s'ha de dedicar, i que té l'oportunitat de tractar-lo tot sovint, a seguir i a convertir-se en l'ombra, en el personatge que té les exclusives, en què realment ell mateix, com a periodista, farà créixer la llegenda d'aquest futbolista. Una mica com si fos el grau seguint el Messi. Sí, exacte. En canvi, que el grau a si mateix, potser també volia ser futbolista. No ho sabem.
Sí, això passa molt a molts periodistes, també, que volen ser una cosa i com que no ho acaben sent... Doncs, d'alguna manera, la novel·la és aquesta, no? Com ell es converteix en l'ombra d'un personatge absolutament aclamat, mentre ell, doncs això, a un pam de la glòria. I, per tant, els fracassos vitals d'ell...
amorosos, de no saber sortir d'un pou, de no acabar de tirar endavant, són l'ombra d'aquest altre amic seu convertit en un personatge absolutament fascinant i famós a tots els Estats Units. L'autor i el títol del llibre, recordem-lo? És Desventures d'un fanàtic del deporte. L'autor és Frederick Exley,
i ho publica una editorial petita que es diu Duomo. És una novel·la que algun diari va considerar el seu moment dient que és la millor novel·la que s'ha escrit en anglès des del gran Gatsby. Home, perdona, poca broma, no?
Kurt Vonnegut, un dels grans escriptors també americans, va dir que desventures d'un fanatico del deporte es contundente, vella, muy americana, única en su especie. I és que és cert que, de fet, novel·les que parlin sobre esport i d'aquest... no d'un esportista, sinó d'algú que l'esport en si el transforma i no pot viure sense l'esport, sense ser esportista, sinó justament això, un fan, un fanàtic de l'esport, n'hi ha molt poques. I, doncs, tot aquest fenomen que últimament aquí a Camp...
a Can Barça diguéssim dels últims anys estem vivint moltíssims doncs s'ha novel·lat poc i és fascinant gent que canvia absolutament la seva manera de viure perquè segueix es converteix en la seva obsessió seguir un club de futbol o més objectivament o més
concretament, en el cas aquest, no tant d'un club de futbol, sinó un jugador en concret. Com diuen que fan els japonesos, no? Que són fanàtics d'un jugador... És veritat. I els és igual que canviï. Sí, senyor. Bé, doncs, Arnau, ho deixem aquí, si et sembla. Jo et convido a que et quedis a la resta del programa, si vols, perquè d'aquí uns moments parlem amb el Seves Elias, que és un dels integrants del programa d'esports de Ràdio d'Esports, Juguem a Casa, i que també col·labora a la secció de la Vall d'Avers d'Esports, que és qui la porta...
des que va marxar el Sergi Pont. Per què? Per parlar del derbi de diumenge entre el Sant Just i l'Atlètic. Podrà fer preguntes? Sí, sí, sí. Fem una pausa per la publicitat i d'aquests moments entrem en matèria amb el derbi de Sant Just.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Efectivament, aquest diumenge hi ha derbis Sant Justenc al camp de futbol. Els amateurs del Futbol Club Sant Just i de l'Atlètic s'enfrontaran en un partit decisiu pel primer, pel Futbol Club Sant Just, que se situaria si guanya més a prop de les posicions d'ascens aquest diumenge a un quart d'una del migdia al camp municipal de Sant Just d'Esvern. No és la primera vegada que s'enfronten els dos clubs del municipi, però sí que és la primera vegada que Ràdio d'Esvern
emetrà en directe aquest derbi des de les instal·lacions esportives del camp de futbol. Per parlar de tot plegat, tenim amb nosaltres el ja mític Sebes Elies, del programa Juguem a casa, de Ràdio d'Esvern, i a més a més també de la secció d'esports de la Vall d'Averg. Sebes Elies, bona tarda.
Bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda, Sebas. Oh, que bé. T'has d'escoltar-te la penya del morro. Ara feia temps que no escoltava. Em trobes a faltar, eh? Ui, molt. T'he de faltar una cosa, per això ja he aprofitat ja la mínima per trucar-te el primer, ja ho saps. Sí, sí, el primer. Ha sigut la tercera opció.
Sí, home, clar, perquè el dico, eh?, i no podia, que són els presentadors i directors del Juguem a casa, i dic, deixa'm trucar el Sebas, que també, i l'Aitor tampoc no podia, deixa'm trucar el Sebas. Escolta, com s'està vivint, res, tres dies d'aquest derbi, perquè, clar, molta gent pel carrer a Sant Lluís, jo tampoc no he vist, eh?, amb bufandes a l'Atlètic o del... Amb el Jordi, eh?,
Què has vist? Més bufandes del Madrid i de l'Atlètic o què? No, tampoc. Vull dir, normal. És una cosa... No es viu gaire, no? No, però et diré més. Si hem de posar com una mena de baròmetre de la situació, potser hi ha més exaltació per aquest fet que no per les eleccions, que són el mateix diumenge. Les europees, però vaja, aquest és un altre tema. Que hi ha diumenge, que no m'enteràs.
Sí, hi ha el derbi, el derbi Sant Justenc. A veure, Sebes, com està la situació? Perquè recordem que aquest és l'últim partit de la Lliga, no? No, és el penúltim. Ah, el penúltim, perdona, el penúltim. Com estan en la classificació els dos equips Sant Justenc que juguen en la mateixa categoria i en la mateixa Lliga? Mira, ha fet els deures i tinc la xuleta davant, eh? El Sant Just, tercer classificat i està a un punt del segon que permetria la promoció, és a dir, encara li quedaria una...
una eliminatòria per superar i per pujar a segona i l'Atlètic Sant Just que està a deser i està a molta distància dels llocs que donen lloc a l'ascens i també del descens, és a dir...
que l'Atlètic no juga en principi res. De fet, és molt diferent a com es trobaven els dos clubs quan van jugar el mes de gener, em sembla que era, que ja s'estava acabant la primera volta de la Lliga, i allà anaven primer i segon, no? I hi havia molta gent que pensava que potser aquest partit era un dels que decidiria, el d'aquest diumenge, si un dels dos pujaria. Però vaja, l'Atlètic ha perdut. Ha caigut.
Sí, l'Atleti Club s'ha anat desinflant al llarg de temporada. Sí, les lesions, es veu que han marmat molt l'equip. Fins a acabar la decena posició i ara hem de saber una mica què és el que passarà amb el Sant Just, que de fet, si no tinc mal entès, ja va guanyar el derbi del gener, no? Sí, 0-1, per la mínima, un partit bastant bonic pel que diuen, jo no el vaig veure, però sí que va veure el d'aquest diumenge i aviam si es materialitza aquest possible ascens del Sant Just al futbol club.
Clar, per tant, el FC Sant Just, que està tercer, a un punt del segon, per tant, si guanya, doncs, vaja, està allà, no? Perquè qui puja a categoria? Primer i segon? Sí, el primer directe, que ja ha guanyat la Lliga,
que és el Dinàmic Batlló, i el segon que és el Levante les Planes, que ha de fer una promoció. El Sant Jús aconsegueix els sis punts, que per cert va al camp del líder l'última jornada. No té un calendari fàcil, per tant. Sí, li queda un calendari que... O sigui, el derbi i després anar al camp d'un líder que probablement ja no s'hi jugarà res. No jugarà res, ja ha pujat, però bé, és un dels equips més potents, només ha perdut quatre partits.
tot i que el Sánchez només n'ha perdut 3. Però haurà d'esperar una ensopegada del segon classificat? Sí, el Levante de les Planes ja va punxar aquesta última setmana, va perdre després de 5 o 6 jornades guanyant, i s'espera que juga el Camp de l'Almeda, que tampoc ha jugat gaire cosa, no ha jugat res de fet, però bueno, els de la setmana passada tampoc ha jugat gaire, i ara...
Cal veure, no?, si el Devante ha aguantat la pressió i el ritme del Sant Jus, que en principi s'espera que guanyi aquest partit perquè es juga molt més que l'Atlètic. ¿Es dona la possibilitat que l'Atlètic-Sant Jus es pugui, bueno, deixar una mica? No, no, no. I la possibilitat de Malatins? Vam tenir protagonistes aquest dilluns, el Jean González, vam trucar, que és el delanter de l'Atlètic, i va dir que ha de deixar-se res de res. A què apuntaven Malatins, apuntava l'Arnau?
Malatins, ja ens va apuntar el Marc Marvà fa un parell de setmanes que hi ha malatins en aquestes categories,
A Sant Jus, en principi, no. No, sempre m'agrada molt això, els malatins, perquè mai ningú s'aprere, però sempre són els altres. Els dius, es parla. Els dius, es comenta, es rumoreja. No són tan malatins com possibles sopars, no? Que si et deixes una mica, com millor sopar i tal. Està bé, hauré de dir que, clar, més ajustat a la categoria que és, no? Sí, exacte. El futbol amateur, què és això? Quarta o cinquena? Tercera catalana. Tercera catalana. Tercera catalana. Però els de l'Atlètic ja han dit que no els deixaran ni que els deixaran comprar, vamos.
ni per tot l'or del món, que sortiran a mossegar i a guanyar-los. Bé, recorda una mica també la situació del FC Sant Lluís en aquestes últimes jornades, és una mica el que passava amb el Barça i l'Atlètico de Madrid, que s'han d'enfrontar en l'última jornada i...
Per cert, també ho hem comentat, però deixa'm incidir perquè jo trobo que és una bona notícia que per primera vegada Ràdio d'Esvern estarà en aquest derbi entre el Sant Jus i l'Atlètic aquest diumenge, on hi ha un partit, hi ha una retransmissió especial en directe a tothom qui vulgui a través de radiodesvern.com i a través de la ràdio convencional 98.9 FM ho podrà escoltar. A partir de quina hora comenceu la transmissió del maig?
Ostres, m'agafes d'aquí, eh? Jo crec que començarem, doncs, no sé, un quart d'hora, mitja hora abans. Un quart d'hora, mitja hora abans, eh? Qui teniu? Ja sabeu qui sereu o no, retesmetent? Sí, l'Aitor Compagnon i el Nico Galfour, que són els que porten el Juguem a casa. I els que faran, un el Pujal i l'altre el Torquemada, o com va això? La veritat és que no ho sé, no...
Jo, en principi, no sé com anirà, però esperem que vagi bé. És el primer cop que ho fem. Sí, sí, això t'anava a dir. Tu què faràs? Estaràs al peu de camp? Centre de dades. Centre de dades? Què faràs tu, Sebes? Jo els estudi centrals i amb les estadístiques. No ho sé, no ho sé. No sabeu encara, eh? Vaig una mica peix el programa aquest, eh? Però bueno, estareu allà el diumenge, eh?
Pensa que hi ha un precedent, ho hem estat buscant a la biblioteca de Ràdio d'Esvern, sobre un partit que retrasmetés en directe, i l'últim que es va fer va ser ara fa tres anys, per la festa major de Sant Just d'Esvern, que es va retrasmetre al partit entre grocs i blaus.
I no s'ha fet més, no? I no s'ha fet més. El precedent que teniu és molta pressió, això, eh? Ho vam fer l'Enric Riba i un servidor i Sergi Pont amb un micròfon al camp, al camp corrent i jugant alhora mentre anava narrant les jugades.
Per algú que és absolutament neòfit en el tema, jo sé... Neòfit, què vol dir? Bueno, en aquest cas vol dir que no en tinc ni idea. Sé que hi havia hagut una divisió, no sé si és el moment de preguntar sobre el per què hi ha dos equips a Sant Just. En tot cas, sé que el Sant Just sempre ha anat groc, amb pantalons blaus. No sé, en un partit com aquest es divideixen i un va blau i l'altre groc? Podria ser un partit...
El Sant Jus en principi va de groc i blau perquè és local i el visitant l'Atlètic em sembla que anirà de verd. De verd, eh? De verd. Si no tenim un groc, són de blaus, eh? No, no seria el cas, eh? Home, però es podria fer, eh? Es podria imposar. Per cert, ja que parlaves d'aquestes polèmiques, les directives, això no és cap novetat, no... No van anar a dinar. No...
Sembla que no. En principi no, no? No van a dinar ni fan la foto. Clar, no ens han citat encara. Fins a l'última hora sempre podeu... Home, si convida d'anar a dinar potser... Home, i tant, que hi ha un metge greu. Jo crec que des de Ràdio Esvern això hauria de promocionar. Seria una mena de fer pau, de posar bon rotllo. Després podeu fer una foto, publicar-la, evidentment, a la web de Ràdio Esvern i si de cas es pot passar després a la palla verd. Els presidents donant-se la mà, no?
Clar, perquè, Sebas, com continua la situació? Igual que estava fa uns mesos, és a dir, que no hi ha feeling? Sí, jo crec que no hi ha novetat, eh? De fet, el campus d'estiu n'organitza un cadascú, o sigui que hi ha una mica de polèmica en aquest sentit, perquè li tocava un any a cadascú i ara...
he vist que se'l parteixen, així que no sé com anirà. Sí, que tantor, diguem que et vol baixar del burro, no?, amb el tema de negociacions, per exemple, amb el tema d'horaris i cedir al camp de futbol a l'altre club. Per cert, tinc algunes preguntes. Sí, per exemple, el tema d'acreditació, ja la teniu?
és entrada lliure. Què? És entrada lliure. No, no, no, l'acreditació com a mitjà. O sigui, jo sempre escolto qual Pujal, sempre explico la mateixa anècdota... Però Jordi Tercera Catalana, si no hi ha malatins, no hi ha acreditacions. Ja, ja, però per poder anar a les cabines de retransmissió, suposo que no es pot cosar. Clar, això t'anava a dir. No pot entrar qualsevol. No és habilitat el camp, si estarem allà a l'esplanada i com puguem. Més preguntes. Esteu preparats per tenir els aficionats molt a prop i que us agafin el micròfon i comencin a dir...
Borro! És allò que es fa, que a vegades ho sents als camps de futbol, quan fan retransmissions, o que piquen a la cabina. Home, potser és més interessant que escoltar-nos narrar, no? Potser és allò que ens agafen al micro i fa tal, no? Per tant, ja estic veient que això, la retransmissió és la retransmissió, una mica, més l'ambient, més que el que està passant al camp, no? I després, no sé, hi ha aquella pressió de dir, clar, no s'ha fet mai, no sé, pujar el mateix, diu, atenció, Alves, i surt el Ricardo Armada, no, era el Iniesta, exacte.
i això que d'alguna manera els jugadors del Barça ens els n'hem coneixent tots correcte, vosaltres també us esteu estudiant aquests dies la plantilla de cadascun dels dos equips o anireu una mica a Boleo i dir mira, la té la defensa del Sant Just el número 8 el número 2 home no, anirem una mica abans i ens els estudiarem aviam on jugarà cadascú agafarem les alineacions titulars els suplents, home tenim infiltrats també, tenim el Marc Marvà que ha jugat al Sant Just és veritat, que també col·laborarà el que coneixeu aquest seu clam
Alguns els coneixen i per tant aquest no... Quan la toqui el Marvà segur que et diran, mira, té el Marvà, ara quan la toqui un altre diran, la té al mig del camp... L'amic del Marvà. L'amic del Marvà, correcte, el que corre per la dreta, no? En fi, doncs serà tot això. Aquest diumenge digues Arnau. Neutralitat absoluta des de la ràdio. Tenia en compte, clar, vull dir, per exemple, el Pujal no s'ha amagat mai, que fins i tot amb un Barça espanyol o amb un Barça i un altre equip català, doncs, bueno, ell és del Barça i procura...
Home, hem de ser, hem de procurar ser neutrals, però clar, qui es juga més és el futbol club Sant Just. Per això, per aquí anava la pregunta, tenia en compte que hi ha un equip que s'hi juga i que l'altre una mica li és igual? No, jo crec que hem de ser neutrals, eh? Jo sí que vull que guanyi el futbol club Sant Just perquè, home, clar, s'està jugant l'ascens,
No em fa res que perdi l'Atlètic perquè tampoc ha jugat res. Quan no hi ha cap dirigent de l'Atlètic estigui, escolta, en aquesta entrevista... No, no, jo vaig de cara a tu, a mi. Jo al narrar seré molt neutral, això sí. Sí, sí, ara, el pensament és un altre. Escolta, deixa'm preguntar-te també si hi haurà roda a premsa després dels entrenadors. Sí, s'està estudiant la possibilitat d'aquesta, que surtin conjuntament i es donin la mà després del partit.
Sí, però hi haurà roda de premsa per ràdio d'Esvern, que només hi haurà mitjà, no? Sí, ocuparem tot, o sigui...
Tindrem 10 preguntes preparades i no sortiran vius els entrenadors. Està bé, aquesta és la idea. Per tant, un periodisme agressiu. No sé on ens habilitaran, potser el camp de sorra aquell, per utilitzar-lo d'alguna manera. El entrenatori està al costat, eh? I el col·legi a votació també. Clar, això t'anava a dir, pensa que hi ha europees. Profitareu per anar donant les dades del cens electoral, per exemple?
Sí, podríem anar a fer una petita enquesta, no? Qui vols que guanyi i a qui has votat? Exacte, això els entrenadors, els presidents del club, ja sabeu quin jugador tindreu després del partit, perquè això també passa molt, eh? Des de la gespa, que agafen el jugador... Han de saber qui serà el protagonista, per exemple, tal Marvà, que ens ha fet dos gols, és aquest el qui s'ha anat... Home, el Marvà segur, eh?
Sí, sí, home, ell sempre és protagonista, en cap que estic a la banqueta. Això ho sabem. En fi, Sebas, moltes gràcies per haver-nos atès. Bé, em faig ser que el tonto, però ja m'omplia el programa. Clar, clar, jo ja em poso així. Quan truca la penya al morro ja saps com va. La gent abans ens pren en sèrio i aquest és l'error que cometen.
Sebas, moltes gràcies, que vagi bé, i sobretot, no oblidem, a partir de les 12, aquest migdia, ja ho començarem a connectar amb radiodesverb.com, perquè webcam, no sé si n'hi haurà, però retransmissió en directe, sí. Demana el Carles, potser.
No està aquí el Carles, m'ha marxat. Quan ja sabia que havíem de parlar amb vosaltres, ha marxat ja. Jo no vull saber res. En fi, Sebas, moltes gràcies i que vagi molt bé. I molta sort. I molta sort a la Transmi. Té nom, la Transmi? La PDP, no? La transmissió del derbi. La TDD. La TDD. La TDD. Gràcies, Sebas, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda, adeu.
Bé, acabem la penya del morro. Tu t'hauràs de plantejar un programa especial dilluns, eh? Jo? Home, guanyadors, perdedors, reaccions posteriors, agafar talls del... Vaja, no ho sé. Des de la penya del morro alguna cosa farem segur, però segur, segur que el que farà en el postpartit serà els del Juguem a Casa, que és el programa d'Esport de Ràdio d'Esvern. Sí, conto, però... Des dels dilluns de 8 a 9 del vespre.
Hem d'aixar aquí la penya del morro. No l'estima, perquè estàvem bé, estem tranquils. Som divertidets, no? Hem d'acord el programa. Agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, amb la Carme Berdoi a l'espai de notícies de Sant Just, l'Helena Barambio, la presidenta de l'associació de veïns Mas Lluï, també a la Núria Oriol amb les notícies positives, a la Judit Montorio, perdona, volia malament,
d'Oton Sant Just a l'espai de comerç local i també a l'Arnau Cònsol. Arnau, t'esperem la setmana que ve, que vagi bé. Efectivament. I també amb els seus aliats, agrair la seva presència per telèfon fa una estona per parlar del derbi d'aquest diumenge a partir de les 12 del migdia al camp municipal de Sant Just. Tornem demà a partir de les 5. Que vagi bé. Sigueu molt feliços. Bona tarda. Bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
We don't care.
Fins demà!
Bona nit.
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Aquest vespre s'explica al cas de les joves. Aquesta hora comença una xerrada sobre com iniciar un projecte de mobilitat a Canadà, una xerrada que organitza el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just i també amb el casal que detalla les possibilitats d'estudi i de feina que tenen els joves en aquest país americà. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, resumim però altres informacions destacades amb titulars.
El cim de Can Ginastacull fins dijous que ve l'exposició, el passat vitivinícola a Sant Just d'Esvern. Imatges i records de l'artista local Josep Plaça. Aquesta mostra forma part de les cinquena jornades de la vinya i el vi del Parc de Collxarola. Derbi Sant Justenc, diumenge al camp de futbol. Els amateurs de futboclub Sant Just i de l'Atlètic Sant Just s'enfrontaran a un partit decisiu pel futboclub que se situaria més a prop de les posicions de Sensi Guanya. Serà diumenge un quart d'una.
I aconseguir una major força del govern europeu i del Parlament europeu és un dels objectius de Convergència i Unió a les eleccions de diumenge. El número 9 a les llistes, Josep Maria Llop, ha parlat avui a Ràdio d'Esvern de les propostes convergents per a Europa.
Bona tarda. Aquest vespre s'explica al Casal de Joves les possibilitats d'estudi i de feina que tenen els joves a Canadà en una xerrada informativa que ofereix el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just i el Casal adreçada als joves del municipi que vulguin iniciar un projecte de mobilitat en aquest país americà.
S'analitzaran les diferents opcions de feina i d'estudi que ofereix Canadà als joves espanyols. Un dels elements imprescindibles que cal tenir en compte abans de marxar-hi és que, si no hi anem com a turistes, cal un visat per entrar al país. Segons Begoña Aro, responsable del Servei de Mobilitat Internacional, entre Espanya i Canadà hi ha acords bilaterals que permeten tramitar una sèrie de visats per viure o treballar allà de forma temporal. Ara ho ha explicat el Just a la Fusta. Cada any sobra una quota on la gent pot demanar
el jovent, en aquest cas, pots demanar aquest visat durant els dies que s'obre, aquesta convocatòria. Per exemple, aquest any hi ha hagut 800 visats del PBT, del Working Holiday Visa, que et permet estar allà un any vivint i treballant, i a part del Working Holiday hi ha d'altres modalitats. Hi ha una que és per fer pràctiques, empreses d'allà, i també hi ha una altra que és només per l'estiu.
La necessitat d'aconseguir un visat és un dels temes més destacats a l'hora d'iniciar un projecte de mobilitat a Canadà. Durant la xerrada també es parla dels sectors professionals amb més demanda, com ara el sector sanitari. També hi ha sectors on és bastant més fàcil aconseguir un visat. Hem trobat casos que han sigut concedits visats permanents, depenent de quina professió.