un canvi de pla d'estudis. Jordi Prats, Catalunya Ràdio Madrid. Els vers del Parlament Europeu han aconseguit prou firmes per demanar que es creï una comissió sobre el cas LuxLeaks, l'escàndol per la rebaixa fiscal a centenars de multinacionals pactada amb el govern luxemburguès quan l'actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, n'era el primer ministre.
La pel·lícula Transformers, una de les més taquilleres de l'any passat, és la més nominada també als premis coneguts popularment com a ratzis antiòscars que reconeixen els pitjors films de l'any. Empieza una nueva era. La era de los Transformers ha terminado.
La quarta part de la saga dirigida per Michael Bay opta a set estatuetes entre les coses, les de pitjor pel·lícula i pitjor director. La segueixen de prop Salvando la Navidad i La Leyenda Hèrcules amb sis candidatures. I Tortugues, Ninja, Mutantes, també Lo que quedo atrás.
Esports, Carlos Baraibar. L'entrenador del Barça, Luis Enrique, ni tan sols es planteja un Barça sense Leo Messi i atribueix als mitjans el rebombori al voltant del futur del jugador argentí. Per al partit de demà, a la Copa contra l'Els és la tornada dels vuitens a final. Xavine i Marc seran baixa. Encara el Barça, aquesta nit, el Club de la Mitjanit entrevistarà el president Josep Maria Bartomeu.
El jack jugador de l'Espanyol Raúl Rodríguez s'ha acomiadat de l'equip blanquiblau explicant que no volia deixar passar l'oportunitat d'anar a jugar a la Lliga dels Estats Units. Rodríguez jugarà al Dinamo de Houston i aquest vespre passarà pel Catalunya Vespre Esports a partir de les 8. En futbol sala aquesta nit es juga a l'anada de les semifinals de Copa a dos quarts de nou Marfil Santa Coloma el Pozo de Múrcia i a les nou Intermovistar Barça. I pel que fa al Dakar està en marxa la desena etapa, que és etapa marató, després que hagi començat amb retard per una amenaça de boicot de les motos que protestaven pel mal estat del recorregut per culpa del temps.
Fins aquí les notícies.
i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i un més...
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tesfem 98.1 Ràdio Tesfem
La penya del morro, un programa amb més morro que pesa. Què tal? Bona tarda, senjusti, gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Benvinguts al programa número 1551 de La penya del morro.
D'aquí una estona comentarem les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. A més a més, també tindrem la Cristina Bargas, com sempre, al Twitter i al Facebook. Què tal, Cristina? Bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé. Avui també tindrem la Clara Narvion. Ja sabeu que la nostra revista de capçalera d'oci i de cultura és el Time Out. Ens informarà d'algunes qüestions, com, per exemple, la Barcelona Pet Friendly. Ho descobrem d'aquí una estona.
A més a més, també al programa avui parlarem amb la Montse Ferraz de l'espai Essència, per descobrir-nos una mica tots nosaltres, sobre l'embolcall sutil i energètic del cos. Sí, tinc molta curiositat. En parlem amb la Montse i a la segona hora, Educació Canina.
amb la Roser Arts, aplicacions mòbils, amb l'Aripomar, i acabarem, com sempre, els dimecres, connectant amb el casal de joves de Sant Just perquè ens expliquin quines són les diferents coses, allò que fan ells els propers dies, en aquest equipament juvenil del nostre municipi. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro.
Bé, comencem repassant el més comentat de Twitter avui, perquè, Cristina, un dels temes més comentats ha sigut Juan Carlos, ex-rei d'Espanya i persona, o ciutadà normal i correcte, avui en dia. Atenció, perquè el Suprem diu que ha admès a tràmit una demanda de paternitat contra el rei Juan Carlos. Què està passant, Cristina?
Admet una, però hi havia dues. En aquest cas, els 12 magistrats del ple de l'estat civil de l'alt tribunal han decidit, doncs, després de reunir-se i estudiar-ho, admetre a tràmit una de les dues demandes de paternitat. Es tracta de la de la ciutadana belga Ingrid Sartiau. La fiscalia, però, es mostra contrària a la tramitació de totes dues demandes en considerar que no s'acompanyen del principi de prova que estableix l'article de la llei d'enjudicament civil. Ara, però, se celebrarà una vista per investigar-ho.
Bé, el primer tuit que comentem és el que jo he pensat quan he escoltat la notícia. L'espàrregó diu, com que don Juan Carlos ha pogut tenir una aventura extramatrimonial? Com és possible, senyor? Com més en majúscula, interrogació... Com més possible? Això hi ha alguna cosa que falla aquí.
Una altra pregunta, també s'ha fet en aquest cas, modo leyenda 260 part, el Duda Crac diu, seré jo també un altre fill del rei Joan Carles? No descartem. I el Vite diu, es paga 1,01, que el de la demanda de paterneta de Juan Carlos és el petit Nicolás. En fi, gràcies, Cristina. Anem cap a l'espai d'humor del programa Les Notícies. Les Notícies de Sant Llull, amb l'Andrea Buenos Aires, per estar ben informat de tot el cas.
El col·lectiu Art Sant Just, no, Art a Sant Just, perdó. Artes Just. Ah, com? Artes Just. Artes Just fa una crida als artistes santjustencs per crear una exposició al mes d'abril. Però també parlarem de les inscripcions per participar d'un itinerari ciclista pel parc de la Font Santa i que ja podeu realitzar. Però abans de tot això...
Hem de parlar del musical de Harry Potter. No, Harry Potter no, que no es pot dir. No paguen els drets i llavors li posen un altre nom. Estem parlant d'un musical innominable. Innominable perquè no...
Perquè la Rowling no s'ha fet la primera dona més rica de Gran Bretanya. Aquesta setmana s'estrena a la Taneu l'obra musical innominable, una paròdia dels llibres del mac Harry Potter. La companyia Wizard Musicals portarà a sobre de l'escenari de la Sala Gran aquesta obra divendres i també diumenge. Les entrades ja són a la venda.
Andrea, bueno, que avui ha tingut gentilesa de venir disfressada d'Hermion, té més informació de tot plegat. Anava a venir de Voldemort. No, no, no, Voldemort no. Quina por, Voldemort. Els personatges de les històries de Harry Potter apareixen en un musical innominable, tot i que amb algunes variacions i amb algunes sorpreses. En concret, el musical prenc com a referència les novel·les de Harry Potter i la Pedra Filosofal, que és la primera.
No ho has dit mai. Vas ben encaminat. El calze de foc, el misteri del príncep i les relíquies de la mort, però unides per un mateix fil conductor, el de la Pedra Filosofal. Una quinzena d'actors i actrius estaran a sobre de l'escenari de la Sala Gran de la Taneu, però hi haurà molt més personatges. De fet, alguns dels actors faran com a mínim tres personatges al dia de l'obra, per tant...
La major part dels actors han formatat en teatre musical i interpretaran més d'una quinzena de cançons. És una obra que és una paròdia de Harry Potter creada per seguidors de Harry Potter que pretenen fer arribar la història del jove mac a tots els públics, no només als fans de la saga. I és una producció de Wizard Musicals, una companya de teatre nascuda l'any 2011 de l'ama del Bagrau
i Adrià Corral amb la voluntat de promoure el teatre musical en català. Més de mil persones la van veure a l'octubre a la seva estrena a Barcelona amb una molt bona acollida per part del públic i ara la presenten per segon cop aquí a Sant Just. Serà divendres a les 9 del vespre i diumenge a les 6 de la tarda a la sala Gran de la Taneu. Ja podeu comprar les entrades. L'entrada general costa 15 euros amb descomptes per als socis i sòcies de l'entitat i menors de 12 anys i ara taquilla costaran 18 euros.
Bé, un aplaudiment, un aplaudiment pel musical innominable, no és tot dit. Anava a dir que és com que es veu una estrena, no? Perquè és la segona vegada que ho representen. La vet la van estrenar a l'octubre i des d'aleshores no l'han tornat a representar. Quan va l'entrada, dius?
Doncs són 15 euros, entrada general, anticipades. Si les compreu a la taquilla seran 18, i si sou sòcies de la Taneu o si teniu menys de 12 anys, hi ha alguns descomptes. Alguns descomptes, que no precisem, no? Exacte. Bé, amb el carnet... 15 al topé, ja tot l'altre serà alegria. 18 depèn, si vas a la taquilla... Anava a dir que amb el carnet del Super3 i aquestes coses no hi ha descomptes.
No ho sé, capravo potser. No ho sé, no tinc idea, broma, broma. No, no, no, m'ha agradat això, amb el carnet capravo. No t'ho creguis, a ver si aneres tu ara amb el teu carnet capravo allà. Tinc aquí el carnet. Jo tinc carnet consum, eh? Respect, respect. Aleshores, fila VIP, primera fila.
Arte és just. Arte és just. Exposicions. Abril. Vinculades. El febrer. Exposició.
Parets. Can Ginestar. Vale, i ara llegiré tot el tisolar sencer, vale? Molt bé. Ja ho sabeu, que a mi, quan parlem de cultura del programa, m'agrada fer rotllo ànima i, no sé, rotllo que hi ha anava bé, vale? Ara vaig a unir-ho tot, vale? El col·lectiu Artes Just fa una crida als artistes injustecs per crear una exposició al mes d'abril. És un projecte que pretén omplir tots els espais i parets de Can Ginestar amb peces d'art vinculades amb la natura.
Hi ha temps per participar-hi fins al 20 de febrer, un dia abans del meu aniversari, per ajustar una mica les dades. En fi, Andrea. Sí, sobretot, sobretot. Andrea, explica'ns una miqueta, explica'ns, coses. Ja, ja? Ja. Doncs, gràcies. Endavant. Es tracta. Que no tenia més que ja, com que no tinc guiós, no, no, no. Jo, sense guiós, sabeu que no sou ningú.
Es tracta d'un projecte que pretén omplir tots els espais i parets de Can Ginestà amb obres de persones del poble vinculades amb el món de la música, la fotografia, la poesia i les arts plàstiques i visuals. Es preveu que l'exposició s'instal·li a Can Ginestà del 16 d'abril al 31 de maig i tindrà com a tema principal la natura com a font d'inspiració artística. Entre altres idees, la sala de ponent de Can Ginestà... Ponent...
S'utilitzarà com a sala d'audivisuals amb projecacions... Quants? Quants? Ah, això ha estat l'eco, no? Doncs amb projecions d'una selecció d'imatges artístiques inspirades en la natura. I les propostes s'han d'enviar abans el 20 de febrer a l'adreça de correu artesjust2 arroba yahoo.es i es farà una triada a les obres que s'exposaran a Can Ginestà. S'hi poden presentar un màxim de 3 obres com a màxim per persona. Màxim, màxim.
I pel que fa a les imatges, han de ser fotos digitalitzades de 18x24 i 300 megapíxels. Per a més informació, podeu escriure a Artejust a l'adreça artejust2 arroba yahoo.es. Molt bé. El 2 en número. Sí, sí, sí. Bé, ara ve les preguntes xorres, perquè m'estic fent el tonto durant la notícia, no m'entén-lo. Clar, si no puc estar dues coses, ho faig del xorre o ho escolt tu. Llavors, tothom, qui vulgui, si no entens malament, pot deixar una fotografia per penjar-la a les pares de canje. No.
Una fotografia, una peça musical, fins i tot, si vols, o sigui, inspirada en la natura com a font d'inspiració. És la natura important, no? Sí, és el tema central. Tu pots fer una foto amb un mòbil, la imprimeixes i la portes allà i te la penjaran de forma, o sigui, per la cara. Serà una tria, a veure si és una fotografia que no sigui mereixetora. Esperar una tria.
Hi haurà una sala dedicada als audiovisuals, que és la sala de ponent. Doncs allà, si vols fer una cançó, un vídeo... No heu escoltat mai el nom de la sala, però és la que està darrere la cuina del bar de Canji, no? Fer una olor fritanga important. Per serà que parlaves de triar, demà entrevistarem els responsables, que tinc moltes ganes, del programa L'hereu i la pobilla del Baix Llegat.
que organitzen i que estan preparant càstings per anar a totes les poblacions del Baix Llobregat a Explogues Televisió. O sigui que demà en parlarem atentament i sabrem una mica més d'això que ens té tots molt inquiets. En fi, acabem parlant de les notícies de Sant Just sobre les inscripcions per participar d'un itinerari ciclista pel parc de la Font Santa.
Esport. 24. Activitat. Va, va, no, prou ja perquè... Sí, serà la dissabte 24 de gener, és a dir, aquest dissabte no l'altre, i consistiran a aprendre a posar a punt la bicicleta i conèixer el parc, que és una activitat gratuïta per famílies amb nens i nenes a partir de 9 anys. Andrea Bueno, que quan era petita no li van portar mai cap bici als Reis perquè es portava malament, té més informació de tot plegat.
Sí, els participants aprendran a posar a punt la bici i posaran a prova les seves habilitats amb aquest mitjà de transport i, a més, coneixeran la funció del Bicibox, aquest sistema d'aparcament de bicicletes del Bas Llobregat. Tot seguit, les famílies que participin faran un itinerari en bici pel parc de la Font Santa per conèixer la vinya, els horts, les caixes niu, la història i el paisatge. L'activitat serà el proper 24 de gener, doncs a dues.
i el punt de trobada serà al Parc Ciclista del Llobregat, a l'Avinguda del Barç Llobregat. És un taller gratuït, però cal fer inscripció prèvia per participar-hi al Museu de Ciències Naturals de Barcelona enviant un correu a activmuseuciències.cat o trucant al telèfon 93 256 22 20. És un itinerari ciclista que forma part de les activitats de la xarxa de parcs metropolitans i s'organitza conjuntament amb el Parc Ciclista del Llobregat.
Clar que sí, ens hem de posar en forma, posar-te en forma, ara, amb la pell del morro. Saps què és això? Saps què és o no? Saps zumbar, saps zumbar. Saps què passa? Tinc l'Spotify obert aquí davant i em fa molta gràcia perquè justament parlàvem de fer esport i exercici i bicicletes. Saps que a l'Spotify tenen moltes llistes de moltes coses? I, per exemple, hi ha diferents llistes amb el títol És hora de posar-se en forma, per exemple, street dance. Llavors tu apliques play, això és street dance. I no dic que
Sortir a córrer amb aquest tipus de música, no? Després hi ha zumba. Després hi ha una que diu per entrenar. Aquesta és una llista per entrenar. Motivacional, no? Sí, una mica... Sembla registres que et posen a la bona aigua, no? Una mica per les classes dirigides, sí. Després hi ha una altra que diu exercici du. Du, ah, du. Du, du, du. A veure...
Pujant ja... Peses, eh? Sí, les màquines de... Dos quilos per braça. Que és el que jo puc aixecar com a màxim. Ara, jo soc... Ah, aquesta és molt bona. Com es diu? No ho sé, et pregunto. No charge in the wheel. No charge in the wild. Jay, sí, Kenny West i Frank, no sé què. I després hi ha un altre que m'agrada molt que es diu Arribant a casa. Aquesta és la que et poso jo quan acabo el programa, no sé. Que passa a casa.
En fi, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just ara mateix a radiodesbert.com i a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre.
Si el que sé amb els rius, amant-nos-ho, amant-nos-ho, cada dia sí, no sé amb els plens, que no preocupis. Què és això? Ah, Natàlia La Forcade, amb el tema Està a la raïc, no ho coneixia. En fi, fins aquí l'Espai d'Humor... Quin idioma és, perdona? Això, castellà. Castellà, és català. No, és castellà, és castellà.
Les notícies de San Jus, amb la mirea, bueno sí, per estar ben informada tot el temps.
Som una esposa per la publicitat i tu, Rine, som una mica amigo-amigo, eh? Som del Brincón d'Istanbul.
Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments. Hola. Ah, bueno, aquella hora era una mica... Hola. Hola, jo soc a casa. Escolta, tornem a faltar aquesta. A veure si tornen els rincos. La recuperem. No, no, que no, que tornin a apagar. Si voleu, anava a dir... Què estava dient? Ah, sí, que d'aquí al moment fem una pausa i d'aquí al moment tenim la Clara Nervion per parlar-nos de la Barcelona Pet...
Ràdio Castell 98.1 Ràdio Castell
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gracias a la vida Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Fins demà!
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena. Un camí cap a dos quartes de la tarda. Continuem en directe a La Penya del Morro. I ja tenim el telèfon a la Clara Nervion, directament des de la redacció de la revista Time Out. Clara, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Bona any. Això ho hem de dir-ho ja. Voleu dir que hem de continuar dient això de bon any? Parlem-ne. Quan podem parlar? Fins l'any vinent, no? Em fa molta ràbia la gent que aquests dies no para de dir bon any. Estarem al març. Tu continues dient bon any encara. Jo tinc un criteri.
Ah, fins al dia 6. Passat Reis, ja no cal, ja no cal. Ja no cal desitjar bon any, no? Vull dir, no podem estar a l'agosta, encara desitjant-nos bon any. Bueno, escolta, però per què no? Seria molt bonic, perquè és una cosa agradable. O bones festes. Bones festes. Ja, però jo no me'n recordo qui he vist el 2015 i aquí era desembre del 2014. No, no, no.
Sí, i també hi ha molt gent que diu, ai, no ens veiem des de fa un any. Què dius? La típica broma, no? Que es fa... Diu, no. Diu, sí, que ara és... Sabeu de fet que volia aprofitar d'aquí el meu moment de Ràdio Desverd per preguntar-te una cosa, Jordi? Sí, o me'endemà, eh? No, tu no consultis, endavant. Tira, vinga. Què diré amb els Premis Raudi aquest any?
Perquè ja s'acosten, eh? Se sortirà la setmana que ve la meva secció. Sí, sí que anirem, sí. Ja et diré més, diré més. Jo tinc interès en anar... Això no estava pactat, eh? És la primera vegada que ho dic aquí al programa. Un dels curtmetratges nominats és un on jo hi participo. De Cambrero. Sí.
Dic una frase, eh? Es diu Café per a Llevar, el curtmetratge, i jo dic una frase, i a més a més aquest curtmetratge també està nominat als Goya, tu. Home, Jordi, podries dir la frase, no? Sí, sí. A veure. Un no treinta, perquè el cambrer li posa el cafè a la protagonista del curtmetratge. De totes maneres, Clara, tu aniràs, no? Els Gaudí o no?
Sí, sí, sí, de fet, a veure si la setmana que ve podem fer un especial sobre els Premis Gaudí, o com a mínim fer una mica de tallets. Sí, fem-lo, fem-lo, fem-lo, que estarà molt bé. En fi, entrem en matèria, perquè aquesta setmana a la revista de Time Out teniu diferents qüestions sobre la taula. Per exemple, sí, tema xurros, que és el Time Out que heu canviat, el rànquing de les millors braves pels millors xurros. Sí.
No és més cert que aquests números i què fem els millors xurros. Vols que comencem per això, Jordi? No, també tenim les festes de Sant Antoni, però feia una mica de sumari de les accions, saps que ara? Correcte, perdoneu, eh? No, no, només dic el que parlarem, però abans de la publicitat ja hem comentat que parlaríem de la Barcelona pet-friendly, que a mi em té molt encuriosit, això. Què és la Barcelona pet-friendly? Mireu, us explico. A Barcelona, segons el cens, el 15% de les famílies tenen gossos o gats.
Això representa que hi ha 70.000 bestioles que corren per la ciutat i que molts cops costa sortir amb elles a no ser que sigui per passejar únicament. I aleshores a la revista d'aquesta setmana donem consells per adoptar-los, per cuidar-los i també per poder sortir a fer un passeig i aprendre alguna cosa
a un lloc on els gossos i els gats siguin benvinguts i no ens estiguin mirant amb cara estranya. Clar, clar, clar. De fet, les normatives, no?, que han aparegut també els últims mesos, que han permès una mica més de llibertat, no?, per exemple, ho vam comentar això, la secció d'educació canina, amb alguns tipus de gossos, no?, que poden entrar al metro... Exacte, exacte. Els gossos poden entrar al metro, a més han augmentat els requeriments de benestar dels animals de les botigues, que això també se n'ha parlat dels mitjans de comunicació...
I la primera cosa que us recomana Time Out és que en vez de comprar un gos, això, que cadascú faci el que vulgui, òbviament, però en vez de comprar un gos en una botiga que estan tancats, que potser val més la pena anar a un dels centres d'adopció de gossos de Barcelona i adoptar una mascota, perquè així, pobrets, no estan sols. I, per exemple, hi ha una pàgina web que és adoptabcn.cat,
que és la pàgina web del centre d'acollida d'animals de companyia. Aleshores allà podeu anar a veure els gossos i segur que us enamoreu d'un d'ells, els gossos o els gats, i és gratis.
La única cosa que s'ha de pagar és el procés d'adopció, que són 32 euros, i incorpora un xip d'identificació i, a més, estan desperacitats i esterilitzats. Ah, molt bé. Doncs, escolta, molt bona idea per si algú en aquestes dates vol adoptar, ja sigui un gos o un gat, en aquesta web hi ha tota la informació necessària. AdoptaBSN.cat. Molt bé. Alguna cosa més sobre Barcelona Pet Friendly?
Sí, us dic un parell de bars i restaurants on podreu anar amb la vostra mascota i sentir-vos benvinguts. Un d'ells és el Can Soler, que és un dels clàssics de la Barceloneta, que està al carrer Sant Carles IV.
Ai, que és mono això que m'ho he posat. Sí, és un gosset. No m'esperava, no m'esperava. És el rusqui, el gosset que tenim aquí. Rusqui, calla, que està parlant la cara. Va, digues, digues. Doncs, això què sé, Can Sol és una de les arrosseries més famoses de Barcelona, si menja particularment bé.
I a més, sempre són molt simpàtics quan porteu la vostra mascota, per tant, no tingueu por de portar-vos-la quan aneu a una paella. I posen un pot d'aigua, no? Sí, exacte. Està molt bé, perquè, clar, depèn de com no pots portar els gossos als restaurants. No, l'has de deixar fora, la porten més de dues hores, ara ja no es pot. Fa com pena, a més, no? Està el gos amb la corretja allà passant fred a fora i tal, no? I ens hem posat
Sí, però aquesta és una imatge que desgraciadament, o no, perquè clar, també cadascú ja sabrà, però passa sovint, no? Per exemple, veus un gos lligat a fora del súper, per exemple. Clar, el súper molt, però jo crec que la gent va com a empresa i diu, bueno, espera't aquí un moment que ara vinc, no? Com si des de...
Jo tinc una amiga que té la galeria d'Instagram plena de fotografies de gossos esperant. Però ella li diu, és que em fa molta gràcia això, perquè és com un tipus d'espera, que és el gos esperant el seu amo o propietari a dins del súper o a la caixa o on sigui. En fi, però perquè això no passa, per exemple, en aquest restaurant que comentaves fa un moment, no?
No, i tampoc passa, per exemple, els dos més que us recomano molt ràpid, el primer és el Sol i Lluna, que està al carrer Verdi 50, i el segon és el Barc Alders, que n'hem parlat molt en aquesta secció, perquè és un barc que ens encanta, que està al carrer Parlament, i a tots dos, sempre que aneu amb el gosset, li donaran un platet d'aigua, com parlàvem abans, perquè no tinguis set, i a més, amb una mica de sort, també li donaran una llaminadura perquè també pugui fer el remut.
Molt bé. Per tant, són locals pet-friendlys. Ah, exacte. Això us ho he inventat vosaltres, la pet-friendly? Com ara tot és friendly, en plan gay-friendly, pet-friendly, kids-friendly... Tot és així. Nosaltres som time-out-friendly, també, eh? Va, caminem de qüestió, parlem ara del rànquing, ja així m'agrada molt això, dels millors churros de Barcelona. Doncs sí, perquè ara que encara fa una mica de fred, bé de gust prendre's una bona xocolata amb xurros,
Però nosaltres el que hem volgut destacar són xurreries una mica originals i una mica diferents. I començarem per un que es diu Como Churros, que està al carrer Muntaner 562, que és a dalt de tot, que quasi és tocant a plaça Kennedy. Sí, rotllo amb els ferrocarrils allà. Exacte, és una mica per sota. I tenen xurros curiosíssims, que crec que flipareu.
Tenen, per exemple, un xurrito bravo, que són xurros amb salsa brava. Ostres. Ho prometo. Espereu, espereu, que encara filpareu més. Dois salat? Sí, sí, sí. Això està bo. L'heu tastat? L'he tastat, com sempre, que creieu que l'he tastat. Ah, sí. Ricard Martí. Ricard, Ricard, molt bé, Ricard. I què, li va saber bé, o...? Diu que són boníssims. Mira, després també diu que hi ha uns de xurros amb pernil i salmorejo. Sí. Xurros de xurros.
Perdona, Clara, t'hem perdut ara, eh? Ara t'hem perdut un moment. Jo crec que s'anava a agafar un xurro. Ah, no sé, t'hem sentit molt lluny de la volta. No us penseu que estava agafant xurros, que no? No, val, val, val, val. Els del Salmorejo, i després quin has dit? Després uns també de sobressava mel i formatge. Ah, sobressava mel i formatge. Oh, aquest té bona pinta, eh? Però clar, és que m'estàs dient xurros i em trenca tot ja, eh? Ja, però és que espereu-vos que ara el que us diré ara sí que es veu que és la gran estrella, la perla de la corona. A veure...
que és un xurro fregit amb oli d'oliva,
i crema de castanya amb cacau. Oh! Oh! Oh! Home, perdona, xorro amb cacau, sí. Molt fan, molt fan, som... Sí, sí, sí. Aquesta us ha agradat, eh? Ja sabia, jo que us agradaria. Aquesta m'ha agradat molt. Per tant, bueno, muntaner 5662, eh? Si algú hi vol anar. Hi ha altres llocs així recomanables per prendre xurros? Sí, us recomano un altre que es diu xorreria trèvol, que també surt una mica de... de... de lo clàssic. Sí.
I tenen, per exemple, xurros parsits amb dulce de leche o en Frankfurt. En Frankfurt?
Escolta, ja tu, jo soc més adulte de l'eig, em penso. Jo també, perquè, clar, és que, a veure, una cosa, també t'estic dient això, i jo, o sigui, després de les festes, que, a veure, desenganyem-nos, jo em sento una mica gordo, eh?, després de les festes, només em falta ara aquí un xurro en Frankfurt. Això ja és la grassa ja al quadrat. En fi, doncs també a la xurreria treu-ho, eh?, que hi podeu anar. Alguna altra abans de passar les festes de Sant Antoni?
L'última que us recomano és la de la xorreria Sagrada Família, que està allà a la mateixa plaça, la mateixa Sagrada Família, que va obrir l'any 1950 i continuen fent uns xorros espectaculars des de fa quan? D'això, home, que compti, 65 anys. Sí, correcte, clar.
I fan els clàssics, i fan alguns també una mica curiosos, com alguns farcits de Nutella, que jo estic salivant, amb crema pastissera, o també em fan amb dulce de leig. Què em dieu? Home, et dic que tinc ganes de menjar-me tot això, però clar, no pot ser. A mi la Nutella m'ha guanyat. Jo fins al 4 de maig, només verdura i amanida.
Festa de Sant Antoni. Alegria que és festa de Sant Antoni. Anem al tema perquè sí, home, barri cèntric de Barcelona amb el mercat com a protagonista que ja fa anys que estan obres. No sé si algun dia d'aquests pensen obrir-ho.
Jo passo de tant en barlla i em sembla que no avança gaire, no és tan seu. Fa mesos que... Sí, jo també tenim la mateixa sensació, no? La gent que va tant en barlla i que allò no acaba de... De lancar. De tirar, no? Però fa com 3 anys que està igual allò, que està com aixecat per sota i ja està. I no és l'única.
En fi, parlem de les festes de Sant Antoni. Què és el que podem trobar o què destaquem des de la revista? Doncs bé, primer et us explico que les festes comencen aquest divendres, que és dia 16, i duren fins al diumenge, dia 25. No aquest diumenge, sinó el següent, durant que ja ve deu dies. Sí, em sembla que hi ha un correbats aquest divendres, o no? Deixa'm que t'ho miri... Mira, per exemple, és que hem fet una tria, eh? Com compareu amb totes les activitats que ja no podem trobar-ho tot. Clar.
I, per exemple, divendres, que treus el tema, ja a la Casa Golferix proposen una associació de jazz amb cervesa, per dins d'alguna cosa. Molt bé. I, a més, l'estrena el col·lectiu, atenció, eh, Tuti Ferra Sons Festival. What? Tuti Ferra Sons Festival. Ah, Tuti Ferra Sons Festival, sí, clar. I és a les 9, i hi ha actuacions, com, per exemple, de la Big Bang Cantàrtida, la rumba de la caseta del huerto, i la secció...
i una selecció amb DJ Caspa, que amb aquest nom, ja t'imagines. Ah, sí, toca Milo Sesto, Carina, el Fari, Julio Iglesias, un clàssic, allà estarem. Bé, a les 9, a la Casa de los Faderics, tot això...
Sí, comença tot allà. Molt bé, la casa de Golferix és aquella que està... Golferix, que no dic bé. Golferix està allà a Gran Via. Gran Via Rocafort. Gran Via Rocafort, no és aquella... T'ho diria que és Rocafort, eh? Gran Via segur. Val, val, val. Sí, és a la part de dalt de la Gran Via, però és a la mateixa Gran Via. Molt bé, i s'ha de pagar entrada o alguna cosa per veure això? Em sembla que és gratuït.
Ah, molt bé, que guai, eh? Home, també mola, tu, festes al mes de gener i al mig de Barcelona. Clara, abans de plegar, alguna activitat més que ens vulguis comentar? Doncs us recomano una que us agrada a tots dos, que és la Fira de la Cervesa Artesana, que trobareu durant tota la setmana al carrer Vila d'Humat, entre Florida Blanca i Tamarit. Molt bé, a més per allà hi ha la fàbrica Moritz, no? És una mica més, diguem, tirant cap al vasós, però no està lluny, tot està.
Tot allà, tot allà. Sant Antoni serveix a tope. I a més a més també hi ha el carrer, que ara no sé com es diu, tu ho sabràs millor que jo, Clara, que fa uns anys s'ha posat com molt de moda, rotllo, els vermuts. Hi ha moltes vermuteries. Al carrer Parlament, que és justament on anem parlant d'alcaldescos parlàvem abans, està al mateix carrer Parlament. Correcte. I com diu Jordi, estan obrint un munt de barcs nous.
Al carrer Parlament, per exemple, també trobeu la Federal, que és un bar molt xulo, que si no hi heu anat, jo de vosaltres aniria a fer el branx perquè és espectacular. Molt bé, escolta, m'agrada parlar amb tu sempre cada setmana, Clara, perquè d'aquí surto amb moltes idees per després sortir jo a cada setmana. Clara, que vagi molt bé, moltes gràcies, ens trobem la setmana que ve. I bon any. Ai, bona setmana. Adéu.
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Montse Perràs de l'Espai Essència parlem de l'embolcall energètic del cos. Fins ara mateix.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Tres quarts de sis de la tarda i, com sempre, acabem aquesta primera hora del programa, el Tímicres, mirant-nos una mica a nosaltres mateixos. A més, ara ho parlàvem amb la Clara de Nervión, de la revista Time Out, que són com canvis bruscos de secció, perquè venim del...
d'un ritme molt alt, amb la secció, i ara és molt tranquil·litat, amb la Montse Ferraz d'Escència. Montse, bona tarda. Bona tarda. Que ens agrada també, eh? Bueno, jo no dic res, jo si et convideu a venir, suposo que sí. Et dic una cosa, la vida també són ritmes, no? Això no va dir, és com la vida mateixa, no? De moment estàs corrents fent alguna activitat i et pares 30 segons, t'atures, prens consciència, no?
I tu ho has fet alguna vegada, això ho has fet. Sí, ho vaig provar una vegada, Montse. Una vegada. Sí, però és que clar, trobar-me enmig del carrer a aprendre consens em fa una mica de cosa. He de reconèixer que em van mirar, per això dient, i aquesta per què parar? Sí, avui he vingut a Essència, hem tingut una empresa que ha fet un treball allà de grup.
I una de les dinàmiques ha sigut un exercici de confiança que té molta utilitat, que surten per parelles, una amb els ulls tancats, envenats, i l'altra el va conduint. Però sense tocar-lo? Acompanyant, acompanyant una mica.
I ara m'he perdut. Què m'has dit? De l'exercici. De la consciència que aquest exercici que tindrà persones era de molta utilitat. Tenia un fil per explicar això i ara... Deixem-ho estar perquè no me'n recordo. No preocupis, Montse, perquè de totes maneres... He passat un àngel i me n'he distret. De totes maneres, sí. Avui volem parlar especialment de l'embolcall sutil i energètic del cos.
Sí, perquè sempre parlem de consciència i avui farem una altra coseta que també té a veure. De fet, fins fa no pas massa anys, la majoria dels nostres principis es basaven en la física antiga, que deia que l'univers estava format per objectes sòlids. Més endavant es van fent nous descobriments que van portar a l'utilització del concepte de camp energètic. Això, de fet, se l'ha ampliat els últims anys...
I ens hem ja acostumat a una terminologia que parla fins i tot de vibracions, d'enviar energia a algú, de percepcions... És a dir, que deixem de ser com cossos sòlids fins a fer cossos amb propietats, no?
Clar, jo quan anava a l'escola a mi em parlaven de l'àtom i aquí s'acabava la cosa, no? I després amb els anys hem anat descobrint altres maneres i s'ha arribat a la demostració que vivim en un camp energètic, no? Que és aquest camp, o que en diuen el camp quàntic ara, no? Sí, de fet té alguna cosa a veure amb Laura, tot això, o no?
Sí, a veure, diuen que la part energètica de les persones de l'ésser humà estem recobertes d'aquesta capa de brillantor, que ja abans, fixeu-vos-vos que a les imatges dels sants totes els hi posen aquella coroneta de brillant, no? Sí, és veritat.
I això diuen, no?, que era la gent aquesta ja que tenia un estatus espiritual més elevat i que són tan lluminosos, i hi ha gent que té aquesta capacitat d'observar-ho, que no soc jo. En fi, avui, per tant, parlem de l'energia que despren una mica el nostre cos, encara que siguem conscients o no, és així. Que despren i que tenim a dintre, no només que desprenem, o sigui que...
que forma part també de nosaltres, no? De fet, hi ha estudis que recentment van sortir que s'estudiaven aquestes energies que el cos desprim i porta per dins, no? I es veia, era com si fos una radicografia, i en aquesta radicografia es veien diferents colors, no? En una persona, és a dir, quan hi ha alguna situació en què et pot incomodar una mica, potser et pareixia un color una mica més lilós... Sí, hi ha fotografies, hi ha la famosa fotografia Kirlian...
que saben, i segons el teu estat d'ànim, hi ha gent que ho averigua, perquè segons com està, sembla ser que els colors pujen més, pujen menys, si estàs enfadat. Avui, com a font d'informació, parlàs de la Barbara Ann Brennan. Sí, la Barbara Ann Brennan, perquè és una dona que a mi em van curiosir molt ja fa molts anys que la vaig conèixer, i és una investigadora, era una física que havia treballat per la NASA, aquesta dona.
i era una dona molt perceptiva i de mica en mica van anar fent descobriments i els seus descobriments els va intentar solapar amb els coneixements científics que tenia i va començar a treballar amb el que és la via energètica, la imposició de mans, els cosos sutils i aquestes coses. Aquesta dona va arribar a concloure que hi ha un total de set capes. Set capes.
una sobreposada a l'altra, però que s'interrelacionen, s'interpenetren entre elles. Hi ha moments que potser són més profundes. Es veu que són molt sotils, es veu que n'hi ha unes que són més gruixudes, l'altre més fines, les tres primeres tenen més a veure amb el cos físic. Llavors, d'alguna manera, aquestes set capes
van en sintonia amb els set xacres principals que la majoria ja n'hem sentit a parlar. Això és una cosa relativament moderna per a la nostra civilització, però que allà a l'Orient ja fa molts anys que es treballa. De fet, és la base de la majoria de medicines tradicionals d'aquests llocs. De fet, aquesta dona diu que hi ha un flux d'energia que batega tant en sentit vertical, cap amunt i cap avall, i que circula per l'espina dorsal i per sota del còccix.
Sí, això seria, però no només això, això seria un vessant, que és el que ens uniria amb el camp, i llavors sintonitzem a través dels xacres. O sigui, seria de la mateixa manera que el cos està constituït, o sabem, coneixem el sistema nerviós, el sistema circulatori, hi ha uns sistemes energètics que també alimenten i fan que el total de l'ésser humà visqui.
Bé, ara ho parlàvem amb el tema aquest dels xacres que potser aquesta dona diu que havia set capes no sé si coincideix amb els xacres segons les filosofies orientals però també diríem que hi ha un sistema energètic amb llocs específics per gestionar les emocions els pensaments, els records i també fins i tot altres experiències que no siguin físiques
És el mateix sistema energètic, Jordi. El que passa és que nosaltres com el valorem, com l'experimentem, aquesta energia que tenim al voltant, la percebem i l'experimentem amb tot allò que no és palpable. I el que no és palpable són els pensaments, les emocions, els sentiments, les percepcions, les intuïcions.
Els estudiosos diuen que hi ha set xacres principals, però després 21 escampats per tot arreu, a les orelles. Fixeu-vos també que hi ha les línies que ens fan les acupuntures, els meridians xinesos, els palmells de les mans, les plantes dels peus, a tot arreu. Els xacres són punts energètics importants, no?
Els xacres són uns remolins d'intercanvi d'energia amb aquest camp horitzontal, universal. Llavors l'Anne Brennan diu que els xacres van tant per davant perquè normalment els veiem en totes les il·lustracions, veiem una figura i els set xacres i les persones o el croquis sempre el veiem de cara. De cara, és veritat. Però va tant en sentit cap endavant com a la part posterior també, no?
i el que passa és que la majoria de gent doncs aquests xacres o aquests punts l'energia del camp i l'energia dels xacres es comuniquen a través d'uns portals i aquests portals la majoria de nosaltres els tenim desactivats o poc activats o molt tancats perquè tampoc ningú ens ha ensenyat i a l'escola tampoc ho hem estudiat mai i això, perdona, té a veure amb la salut el tema aquest dels xacres? Bé, els xacres especialment no
El que té a veure amb la salut és la bona circulació de l'energia que es produeix a través dels xacres. I com que cada xacre està vinculat a una glàndula endocrina, a un òrgan de dins el cos, n'hi ha un que és el fetge, l'altre que és el cor...
d'alguna manera sí que ens hi afecta del tot. I per activar aquesta energia a través dels sacres, podríem utilitzar la natura com a eina perquè flueixi tot millor en el nostre cos i d'aquesta manera també en relació a la pregunta del Jordi, tinguem una millor salut? Podem utilitzar la respiració, el que vulguis, però d'entrada tornem a lo mateix. Sempre el primer punt de partida és ser conscient que allò existeix, perquè si no, no hi pots anar-hi.
No ho veiem, no ho palpem, simplement ens ho imaginem. Per tant, el focus de consciència ha d'anar a algun lloc. I tampoc amb això, com que estem habituats com el cervell, que diuen que el fem funcionar en una ínfima part, no estem preparats per treballar amb tots aquests xacres oberts al màxim nivell.
Perdó, eh? Igual que nosaltres treballem o tenim xacres, suposo que un arbre o una planta, els animals també en tenen, no? Per tant, si nosaltres fem coincidir, per exemple, jo ara poso la xacra de l'ama... Jo no sé si xacres, però a aures segur que sí. Si ens connectem amb un arbre, rebrem alguna cosa d'energia... L'exercici aquell de abraçar l'arbre el coneixes? Sí, per això t'ho preguntava, per qui anava la cosa. Però què ens aporta realment? És que jo no ho he provat mai.
El que ens aporta? D'abraçar-me l'arbre. Oh, una comunicació i una pau i una relaxació. Però sempre tornem a lo mateix. Has d'estar en un estat favorable a... És com si tu vas a un concert. Si tu vas a un concert amb molt poques ganes d'anar a aquell concert, aquella música no t'arribarà enlloc. Sempre hi ha una predisposició. I aquesta predisposició és un estat d'estar i vaig amb obertura.
Un organisme saludable implica tenir tots els xacres oberts i en comunicació amb l'exterior. El que passa és que, Montse, no estem preparats per anar pel món així d'oberts. Les intensitats ens podrien desbordar, si tinguéssim els xacres realment oberts, o nosaltres mateixos, no?, aquestes percepcions que diem. Ens desbordarien. I fluís la comunicació, l'energia. Per això també hem de tenir en compte que és important, que és normal que es tanquin els xacres, per dir-ho d'alguna forma, no?,
No, jo crec que no és així la qüestió. No és important que estiguin oberts, que estiguin tancats els xacres. No estem habituats a tenir-los oberts. Lo saludable seria tenir-los més oberts, però clar, nosaltres estem vivint en un món que bàsicament ens belluguem pel físic, pel emocional i pel mental. Per tant, estem bellugant-nos o vivim a través, bàsicament, de tres xacres, a través de les tres capes. Si se'ns obrissin tots els altres, o el sisè o el setè...
que són els sants i aquesta gent ja molt més evolucionada, nosaltres no seríem capaços de suportar-ho. Hi ha d'haver-hi un procés, una progressió a nivell psicològic, una preparació psicològic, emocional i de gestió.
Es necessita un treball, podríem dir-ho, progressiu, que pugui madurar fins i tot el nostre estat psicològic i emocional. Sí, és que es tracta del mateix que estem parlant tots els dies, no parlem de res més, de posar consciència, això existeix, no he fet mai això d'obrir l'arbre o d'obrir el xacra abraçant-me l'arbre.
què sento? On ho sento? I això són percepcions que de mica en mica són això que diem que anem desenvolupant la consciència i desenvolupar la consciència ens porta a obrir més i més i més i a rebre molta més o ser capaços de captar molta més energia d'aquest camp quàntic o del camp energètic. En el fons no deixa de ser una connexió amb nosaltres mateixos.
Que sempre és el mateix. De fet, som una esponja, no? Diuen, no? Que són com els peixos que viuen a dintre el mar i els peixos no són conscients que viuen a dintre el mar. La comparativa tan senzilla... De fet, les ciències orientals estan molt ben documentades, com ja hem explicat, i relacionen els xacres amb uns determinats, fins i tot, colors, òrgans i glàndules endocrines. Cada xacra representa una història.
Sí, per exemple, el primer xacra, que diríem està a la part baixa del ventre, és la part més primària que té a veure amb tot el que és el cos físic, que està més relacionat amb la reproducció, amb els genitals, amb la sexualitat. L'energia sexual també és conegut per això. Clar, aquest és el primer xacra. El segon? El segon té més a veure amb la supervivència. Està més amunt. Una mica sota del malic. I aquest té més a veure amb la necessitat energètica d'alimentació.
el tercer? el tercer és més emocional més emocional està una mica per sobre del malic està una mica per sobre del malic és aquell on s'instal·len bastant les emocions és allò que diem, ai se m'ha fet un nos a l'estómac hi ha molta gent que això li passa per exemple ha tingut un mal tràngulo, no sap per què té un mal de panxa i un malestar ai se m'ha fet un nos a l'estómac l'altre diu no t'hi posis pedres al fetge
digerir les emocions el quart xacra? el quart ja té a veure més amb la part afectiva més amb l'estimar, més amb l'amor cada vegada és més sutil cada vegada és més sutil i està aquí a l'alçada del cor el cinquè xacra el cinquè xacra aquí
Quan dius aquí dalt vol dir entre les celles i després ja ens anem cap a les parts de la corona. El sisè i el setè que estan al crani. Això ja és una cosa més mística. Mística, no? Ja no sé si hi arriba algú, jo no. El decimoquarto Buda, no? Jo no sé, el decimoquarto, el segundo. Però de moment si gestionéssim bé el primer, el segon i el tercer ja faríem prou cosa. Home, sí, sí, sí. Ja faríem prou cosa.
En fi, Montse, moltes gràcies. Una setmana més per haver vingut al programa. Ja sabeu que podeu adreçar les vostres preguntes o qüestions o el que us vingui de gust al mail del programa. I nosaltres els farem arribar a la Montse d'Essència. També tenim una pàgina web on podeu veure tot el que fan i els cursos, com per exemple el d'aquest diumenge.
si no recordo malament, no? El del riure. Sí, això convidats tots a venir. Essenciadivulgació.com Essenciadivulgació.com Monser, un plaer. Moltes gràcies. Adéu. Bona tarda.
I nosaltres, a continuació, farem una pausa per escoltar Catalunya Ràdio i el seu butlletí, i després, a la segona hora del programa, tindrem l'Eric Pomar per explicar-nos com estan les aplicacions d'aquesta setmana, les més descarregades, i també les aplicacions friquis, que ell destaca, i tindrem el Rosears d'Educació Canina, i connectarem el Cerci Arrada del Casal de Joves. Tot això, després...
del Bolletí de Catalunya Ràdio. Fins ara. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverdi.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Montse Quadreny.
Ja fa tres hores que dura la reunió entre Artur Mas i Oriol Junqueras per intentar pactar un avançament electoral i el full de ruta sobiranista. També hi són els dirigents de l'ANC, Òmnium i l'AMI, Palau de la Generalitat, Carme Clèries. Hola, bona tarda, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila de Badal són aquí al Palau de la Generalitat. Des de les tres de la tarda, reunits amb el president de la Generalitat, han arribat amb ànims. Oriol Junqueras ha assegurat que té el convenciment i la intuïció que l'acord és possible.
Justament és el que pretén el president Mas en aquesta reunió, un últim intent abans de compareixer demà per donar una decisió definitiva, és a dir, quan convoca les urnes, si abans del maig o a la tardor. Esquerra i les entitats sobiranistes volen que les eleccions es facin de forma immediata
Però recordem que el president de la Generalitat ja ha dit en més d'una ocasió que l'única opció que garanteix eleccions plebiscitàries abans de les municipals del maig és la llista unitària. Carme Clàries, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Notícies breus, Òscar Callau. França mobilitza un portaavions per reforçar la seva intervenció a l'Iraq contra l'estat islàmic, ho ha anunciat el president Hollande a bord de la mateixa nau, el Charles de Gaulle. El mateix dia que el caïda a la península aràbiga reivindica l'atemptat contra Charlie Hebdo i que l'edició espacial de la revista satírica s'esgota en pocs minuts i el tiratge augmenta de 3 a 5 milions d'exemplars.
La plataforma Sare de suport als presos d'ETA ha reclamat a l'Audiència Nacional els 90.000 euros que la Guàrdia Civil va confiscar dilluns durant l'operació contra els advocats de l'esquerra Berzale Bilbao Daniel Gómez. Bona tarda. L'exconsellor de Justícia i portaveu de Sare, Josep Azcárrega, exigeix la devolució dels diners requisats i constata que a Espanya no existeix la divisió de poders.
¿A qué vienen las vacunadas constantes del ministro del Interior? ¿No debería haber sido el juez instructor quien diera las explicaciones de todo este atropello democrático sin que sea este ministro el que se adelante haciendo uso una vez más de su incontinencia verbal? Hay una parte del Poder Judicial al servicio del gobierno del Partido Popular.
Tant el ministre com el conseller de Salut Bois Ruiz garanteixen que els pacients amb hepatitis seca necessitin els fàrmacs d'última generació rebran el tractament sense excepció. Alfonso Alonso s'ha reunit avui a Madrid amb els consellers del RAM de totes les comunitats.
Nou rècord de turistes estrangers a Catalunya el 2014, tot i la davallada de gairebé un 15% del turisme rus. Han visitat Catalunya 16.700.000 turistes, un 7% més que el 2013 i s'han gastat 15 milions d'euros. Això és un 6% més que l'any passat. L'Aran tindrà un nou sistema electoral amb dues urnes que serà vigent als comissis del mes de maig. Aquesta és la voluntat dels ponents de la llei d'Aran que avui enllesteixen la redacció del TICS. Demà el sometran a votació en comissió parlamentària. Ignacia Bat.
Bona tarda. Prova de la voluntat ferma d'establir un nou sistema d'elecció dels representants de l'autogovernarenès és la trobada que els ponents de la llei tenen aquesta tarda al Parlament amb l'expert Joan Botella per respondre als dubtors dels legisladors sobre el sistema de doble urna. El catedràtic de Ciències Polítiques de l'UAB ja va suggerir durant les conferències de la llei que l'Aran podria ser un banc de proves per a una futura llei electoral catalana. Ignàcia Ba, Catalunya Ràdio Parlament.
La setmana literària BC Negra tornarà a convertir d'aquí 15 dies Barcelona en la capital de la novel·la negra, Blai Mercè. Aquest any comemorarà la desena edició que té més pressupost, 140.000 euros, i el Conservatori del Liceu com a espai central. Grans noms del gènere com Philip Kerr o Anne Perry participaran en la cinquantena d'activitats programades que són de franc.
Paco Camaràs, director de l'ABC Negra, parla de consolidació del certamen que en aquesta edició premiarà Alicia Jiménez Barlet amb el guardó Pepe Carballo. Sabem d'alguns autors que diuen i podrien a l'ABC Negra i el nostre premi Pepe Carballo, d'enguany Alicia Jiménez Barlet, ha provocat que surt un llibre d'Alicia Jiménez Barlet que tindrà un llançament automàtic al mateix temps que en Itàlia, que en Alemanya, que en França i en alguns llocs més.
L'entrenador del Barça, Luis Enrique, ni tan sols es planteja un club sense Leo Messi i atribueix als mitjans el rebombori al voltant del futur de l'Argentí. Per al partit de demà, la Copa contra l'Elx, Xavi Ineimars serà en baixa. I encara l'actualitat blaugrana aquesta nit, el club de la mitjanit entrevistarà el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, a partir de les 11 amb el Pere Escobar.
El jack, jugador de l'Espanyol, Raül Rodríguez, s'ha acomiadat de l'equip blanc i blau explicant que no volia deixar passar l'oportunitat d'anar a jugar a la Lliga dels Estats Units, on probablement tindrà més oportunitats de les que està tenint ara l'Espanyol. Rodríguez jugarà al Dinamo de Houston i aquest vespre passarà pel Catalunya Vespre Esports amb l'Òscar Fernández.
En futbol sala, aquest vespre, es juga a l'anada de les semifinals de Copa, a dos quarts de 9, Marfil Santa Coloma del Pozo de Múrcia, a les 9, Inter Movistar Barça. I pel que fa al Dakar, està en marxa la desena etapa, etapa marató, després que ha començat amb ser retard per una amenaça de boicot de les motos, que protestaven pel mal estat del recorregut per culpa del mal temps. Doncs ja sabeu tota l'actualitat del dia, el Catalunya Vespre, a partir de les 7. Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts per la Andrea Bueno. Demà és l'últim dia perquè les persones sense nacionalitat espanyola que viuen a Sant Just s'inscriguin al cens electoral per tal de poder votar a les eleccions municipals. Les persones d'altres països de la Unió Europea o de països amb acords de reciprocitat que vulguin exercir el seu dret a vot el 24 de maig ho hauran de comunicar a l'Ajuntament de Sant Just abans de demà a les 7 de la tarda mitjançant la sol·licitud d'inscripció al cens electoral. L'horari d'atenció serà de 9 a 2 i de 4 a 7.
Més coses, el jutge Santiago Vidal conduirà divendres al vespre una tertúlia a l'Ateneu. Vidal és magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, membre de jutges per la democràcia i lidera un grup de treball que redacta un esborrany per una futura Constitució catalana. El jutge parlarà divendres dels set pecats capitals a la justícia a Catalunya, present i futur.
Santiago Vidal parlarà de les mancances de l'exercici de la justícia des de la transició i algunes propostes necessàries de cara al bon funcionament de la justícia a la Catalunya del futur. El magistrat conduirà aquesta tertúlia divendres a les 8 a la sala del cinquantenari de la Taneu.
I un punt més per recordar-vos que aquesta setmana s'estrena a Sant Just l'obra Un Musical Innominable, una paròdia dels llibres del mag Harry Potter. La companyia Wizard Musicals portarà sobre de l'escenari de la Sala Gran de la Taneu aquesta obra divendres i diumenge. Més de mil persones la van veure a l'octubre en la seva estrena a Barcelona.
Ara la presenten per segon cop i ho fan a Sant Just. Serà divendres a les 9 del vespre, diumenge a les 6 de la tarda a la Sala Gran de l'Ateneu. Ja es poden comprar les entrades a la Secretaria de l'Ateneu. L'entrada general costa 15 euros i hi ha descomptes per als socis i sòcies de l'entitat i menors de 12 anys. A taquilla costaran 18 euros.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició vespre. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bona tardar. Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes. One.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de La penya del morro.
D'aquí una estona connectarem amb el casal de joves de Sant Just perquè ens informin de les activitats que tenen previstes de cara als propers dies en aquest equipament juvenil del nostre municipi. A més a més també tindrem l'Eripomar, que de fet ja està aquí, el locutor i número de la ràdio. Eric, què tal? Bona tarda. Per parlar de les aplicacions mòbils de la setmana. Però abans de tot això també tindrem la Rose Arts d'Educació Canina Nenca, però Cristina cap al trending topic de la segona hora.
Perquè ahir el programa ho comentàvem, tema Edurne, si finalment seria o no la candidata escollida per Televisió Espanyola per Eurovisió, doncs finalment sí, serà ella, no Cristina? Estava bastant clar, de fet ahir justament volíem comentar algunes notícies que havien sortit i és que deixava el programa en el que participava, semblava que s'estava preparant per aquesta possible entrada a Eurovisió.
I així ha estat, realment en aquesta roda de premsa que estava prevista aquest matí, ho han anunciat. La Cantat madrilenya ha reconegut, a més a més, que està molt contenta i que té moltes ganes que arribi al 23 de maig, que és la data quan se celebrarà aquesta gala on interpretarà la cançó Amanecer. Amanecer, eh? Sí, una cançó composada per Toni Sánchez i que té un estil que ha qualificat de pop de qualitat.
Ella mateixa ha dit que és pop de qualitat. Bueno, no, estava buscant-la, a veure si la... No, no, no, no la trobaràs, Jordi. Ah, no es pot? No, és que encara no es pot escoltar ni conèixer com és. Fins aquí uns quants dies crec que no la donaran a conèixer. Bé, en fi, doncs ja l'escoltarem, eh, quan sigui el moment, perquè, Cristina, ja sabem que tu ets molt fan d'Eurovisió i... Totalment, jo no dormo aquella nit. No ens ho perdrem. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta elecció? Per exemple, Josep Pitepela et diu Felicitats a la meva estimada Edurne per ser la representant d'Espanya Eurovisió. Arrasar.
Un altre comentari, és el Ruth Boy, diu No tinc res en contra d'Edurne, però no crec que ens fiqui en els primers llocs de la categoria. I el Raül Gómez diu Enhorabona, Edurne, per la seva passada escollida a Eurovisió, però el nostre Raül Gómez sempre serà el millor. En fi, casco escombrant cap a on li dóna la gana. En fi, 7 i 13 de la tarda, anem a parlar de gossos i gosses a l'espai d'educació caninà. Roser Arcs, bona tarda.
Bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Avui volem parlar d'una qüestió que segurament els que, Eric, Cristina, teniu gos o gossa a casa, alguna vegada potser n'heu sentit a parlar, que és el clicker. És un aparell que fa clic i que s'utilitza en l'ensenyestrament en positiu per ensenyar trucs als animals. Vosaltres l'heu utilitzat, Eric? Sí, jo sí. Sí, l'has utilitzat, tu, eh? Sí, per la gossa, la loga, sí, sí. I tu, Cristina? No, no.
Jo havia escoltat el del xiulet, que també hi està, però no soc molt favorable a aquest tipus de pràctiques. Bé, ens explica la nostra educadora canina particular, la Roser Ars, sobre si són unes bones pràctiques o no, o quina reflexió fem en general al voltant del cliquet, Roser.
Hola, a veure... Ostres, m'encantaria... Enric o Eric? Eric, Eric. Eric, sí, Eric Pomar. Doncs que l'Eric m'expliqués una miqueta la seva experiència amb el clicker.
Si et sembla bé, eh? I després entrarem ja en el tema. Prepara't, eh? Prepara't, eh? Prepara't perquè... A veure què dius tu ara. No, ja, nosaltres, o sigui... Ja quan la gossa ja va fer 3 o 4 mesos, llavors ma mare ja va començar a ensenyar-li les coses a la gossa, a l'assentar-se i tot això. Doncs va fer servir el clicker aquest. Que, bueno, primer de tot, li vas assimilant que...
Sí, primer de tot, nosaltres el que vam fer va ser començar-la a ensinistrar amb els premis, amb les xutxes aquestes, després anar canviant entre xutxa i d'allò perquè la gossa assimilés que el soroll del clicker era com un premi. Era un premi, que d'això es tracta, no?
Sí, sí, ho vam fer nosaltres, nosaltres. Val, doncs és una de les coses que té el clicker, que jo no recomano pas això. Ara explicarem per què, eh? Però no el clicker en si, eh? El clicker no és perillós. El clicker, de fet, és una caixeta de plàstic, jo ho tenia quan era petita, que porta dins un mecanisme amb dues plaques metàl·liques. Sí, correcte. Quan prem, fa click i quan deixes, fa clac. Depèn de com t'enganxi, és molt, com es diu, molt addictiu.
Aquest és un altre problema que hi ha. No, no, és cert, és cert. Clic, clic, clic. Bueno, pare, ja, per favor. Jo això ho faig amb un tap d'aquests als sucs que venen de vidre. Fa clic, clic, clic, clic, el tap fa això. Té alguna cosa, aquest xoroll que en el cervell humà jo crec que ens enganxa. La gràcia és que això és un estímul neutre. Se li diu que no està associat a res, ni a alguna cosa bona ni a una cosa dolenta. Només és un clic, no? Llavors, a través del sistema conductista, que és amb el que s'està...
ensinistren en positiu avui en dia. Amb aquest aparell el que fas és associar-lo a un estímul que sí que sigui positiu pel gos i això ho converteixes en un premi. Llavors, amb el clic, tu el que aconsegueixes és dir en el moment precís que està fent allò que tu vols com tu vols que ho faci. En el cas de sentar-se o d'anar al cantó o de venir inclús. Com funciona això exactament? A veure...
Això, un cop ho tens associat al menjar, per exemple, o a una pilota, ho fem al menjar, d'acord? Això ja té un treball premi, i jo, Eric, et diria que a mi, les persones que m'han ensenyat aquest tipus d'aprenentatge per gossos, m'han fet inclús entrenar el clic amb una pilota de tenis abans de treballar amb el gos, perquè el pots tornar una mica loco, si no prems en el moment que toca.
Ah, bueno. Llavors, bueno, si no, eh? No, no, no, no. Com està, com està ara? Ha après el que li heu ensenyat amb el clicker? Sí, sí, sí. Molt bé. Sí, bueno, però això del clicker el vam fer servir les dues primeres vegades per fer-li, per sentar-se i estirar-se, ja està. Jo et diria inclús que és una mica jove en tres mesos. És una mica jove, en tres mesos, inclús per treballar això. Però en quatre mesos se sentava la gosa.
Sí, clar. Una altra cosa que no sé si l'hem dit algun cop, seure per un gos és com per nosaltres estar de cuclilles. Imagineu-vos les vegades que els fem posar en aquesta posició i el còmode que és per nosaltres. De totes formes, Eric, no ho tinguis en compte perquè, clar, tothom no ho sabia d'això. No, no, està clar, no, no, no. No vull convertir la sensació de atacar l'Eric i dir de conya. Jo he fet servir el clicker i ara no el recomano, en realitat. De fet, avui
Vinc a fer una mica de fiscal del distrit amb el clicker. Expliquen-s'hi, això t'anava a dir, per què no el recomanes, per què no t'agrada... A veure, és una eina que ve del treball d'ensministrament amb mamífers marins, on no hi havia... I sí, surt del xiulet, com molt bé ha dit la Cristina, vam buscar com un equivalent, no? Però la dinàmica és la mateixa que es fa servir amb el xiulet amb mamífers marins i és perquè no arribaven a poder-los dir què havien de fer.
A mi no em sembla una mala eina feta servir amb consciència, però és una mica difícil fer-la servir amb consciència perquè tu en aquell moment has de valorar moltes coses. Requereix, per exemple, un manteniment. O sigui, tu el que ensenyes amb clicker requereix que el continues ensenyant amb clicker o amb els premis, que seria com un equivalent, no?
Ara mateix. Això vol dir que no pots canviar, no?, un altre tipus de... Sí, pots canviar-ho a caríces. Sempre és com que necessita un premi darrere del que tu li demanes al gos. Es crea una situació de dependència, no? Correcte, de dependència amb l'eina o amb el premi. Finalment, perquè a la llarga, si és per aprenentatges petits d'aquest nivell, el vull ensenyar a seure, el vull ensenyar a venir...
Al final acabes canviant el clicker pel premi. Quan crides al gos i a la sòcia que allà té un premi, va i fa el que li demanes, no?
però requereix d'un manteniment. La vessant que nosaltres proposem amb l'Albert sempre va en crear el criteri del gos i que el gos en un moment donat entengui que si tu el crides és perquè necessites que vagi i ja està. Sense esperar un premi. Ah, exacte. Sense esperar recompensa. Per exemple, ara amb el cart de l'Eric, que l'Eric m'ha agafat aquí com a cap de... Ja, ja em sap greu, eh? No, no...
No, no, no. Tranquil·la. El que jo volia dir és que, per exemple, si hi ha un gos o una gosa que està educada, sinistrada, en aquest sentit, amb un clicker, es pot revertir una mica l'efecte? Sí, i tant. Perquè no depengui de sempre estar premiada i tenir premi? I tant. El que passa que el pas intermig requereix de bastant de paciència. Perquè, clar, el gos sempre esperarà, sempre esperarà, sempre esperarà fins que un dia...
S'ha de treballar molt el vincle, s'ha de treballar d'una altra manera. Jo començaria de zero. Realment és una mica complicat explicar-vos així en 10 minuts com hauria de ser. Però sí que requereix de paciència perquè penseu que sobretot si fa temps que es fa o el gos ja té una certa edat,
Aquell gos fa molts anys que té aquell aprenentatge. Llavors, s'ha de fer una cosa que es diu contracondicionament, contracondicionar aquests comportaments. Clar, ho tindria com un hàbit, no?, en aquest cas. Reprogramar, no? Exacte, sempre necessitaria el premi i, clar, no som tontos, tampoc. Si tu sempre li has donat premi perquè vingui, a la que fa 10 vegades que el crigues i no li dones premi, llavors dirà, bueno, igual m'ho penso. Clar. No?
o comença a ser intermitent aquesta eficàcia. El que passa és que això del clicker, jo no sé si és una pràctica, que jo crec que sí, eh? Força extesa. Sí, molt. No, igual que d'ensinistrament. Nosaltres el que proposem, per això sempre us fem la diferència entre ensinistrament i educació. L'ensinistrament, tu adoptrines. O sigui, jo vull que facis això, quan jo et dic això, tu has de fer això. Ja està. Això és ensinistrar. Nosaltres, l'educació...
per mi va molt més enllà, no? Potser l'ensinistrament podria estar dins, seria una part de mecanismes d'aprenentatge de l'educació, però no em sembla una bona manera d'educar amb un aparell com aquest, o amb el tema dels premis, que ja ho faig extès a tot això, al conductisme i a l'ensinistrament.
I ja us dic que ja vaig passar per allà, vull dir, si no hagués passat per allà no hauria arribat on soc avui, però bé, tot té una evolució i s'ha de deixar créixer les coses. La diferència bàsica entre un tipus i un altre d'encinstrament o d'educació, com dius tu, Roser, és bàsicament que en un crees una dependència i en l'altre ho fa el gos perquè vol i no li calen aquests reconeixements, no? Sí, sí, seria així. Jo crec que és una...
La diferència es cau en com mires tu el gos, de quina manera el veus. Si el veus com un xer que no pensa i no sap, no pot tenir un criteri, no pot decidir coses i tu li has de dir tot el que ha de fer,
Llavors sí, que clar, si tu veus el gos així necessites un aparell o un mètode d'aprenentatge que sigui semblant a l'adoctrinament, no? De fet, no anava a dir que jo no tinc gos, ja ho sabeu, ni gossa, però potser és més fàcil, no? Et facigàs el gos amb un clicker que no pas amb educació o no?
Home, segur, mira, et vaig a posar un exemple molt clar. Segur que quan éreu petits coneixíeu gent que no era tan sovint que hi haguessin tants gossos a la ciutat, no? Però qui tenia gos, més o menys, el que estava més o menys ben tractat, no es treballava amb clicker, ni amb premi, ni res, passa cap aquí, vine cap allà, escolta, anem, saps? I el gos ho entén. És a dir...
és que hem passat d'un extrem a l'altre, no? Hem passat del cop de sabata a haver de dir-li absolutament tot, inclús... El tema del clicker està molt lligat també a tot això d'encinstament en positiu, i l'encinstament en positiu, una cosa que... o una manera de fer que té és... A veure, que no ho digui malament, eh? No enfagar-se, no? Impostar una miqueta de sensacions, perquè no pots castigar, no et pots enfadar, no es pot fer servir el no...
Llavors, d'alguna manera, tu tampoc estàs sent sincer amb el gos i això tampoc no ajuda el vincle, no? És com acabar en contra de la línia que treballem o que creiem que el gos creix més a nivell d'aprenentatge. I hi ha altres coses. Per mi canvia l'eficàcia per l'ètica. Sí que tens un gos que fa un comportament perfecte,
I exacte, però a costa de què, no? L'autocontrol és bo, però fins a cert punt. Jo compararia una mica amb les persones, no? Sí, sí. És a dir, tu no facis altres persones el que no t'agradaria que et fessin a tu i amb els gossos seria una mica el mateix, no? És a dir, jo el que no voldria és que el meu gos, si jo li dic vine, faci tot el que jo li digui quan ho digui, no? Si no, en aquest cas a mi em diuen vine i potser una vegada vaig i la segona ja no. I a part hi ha una altra cosa, no? Que l'aprenentatge...
vist d'aquesta manera com a conductisme, tot i que es vulgui tenir en compte, perquè sí que han sortit altres vessants del conductisme que tenen en compte a nivell emocional el gos i el moment on ets, però estàs jugant sense unes mesures molt exactes amb la intensitat emocional del gos, hi ha ansietats, hi ha pors, hi ha estrès, inclús, com li ha passat a l'Èric, que sense saber pots estar treballant en un moment que no toca.
que al gos li toca fer altres coses, li toca per procés natural d'aprenentatge i de creixement com a individu, li toca fer una altra cosa i li toca estar en un altre moment. De dues maneres, Eric, tu fas cas la gossa, no? Sí, sí, quan vol, quan vol. Quan vol, quan vol. Penseu que hi ha un alt component, són persones, i per molt que vulguem ensinistrar, són persones 24 hores, potser un estem ensenyant coses al gos o li hem ensenyat de certa manera, però la resta, el gos ens coneix, ens passa el dia observant-nos, i arriba un moment que...
que tu estableixes una relació amb algú. Si la relació és bona, aquests petits aprenentatges, encara que no hagin estat fets quan toquen o com toquen, alguna cosa em queda. El que passa que, bueno, jo em m'ha quedat clar, que el cliquer quasi que no. Jo no soc molt partidària del cliquer, no.
No sé, mira, en la línia del que deia la Cristina, jo m'havia apuntat aquí una reflexió de fins a quin punt és ètic fer treballar els animals per l'home quan l'home es dedica a fer malbé tots els ecosistemes que té al voltant d'aquests mateixos animals, no? Llavors, bueno, això ja és una pressió personal, de fet, tota la secció, perquè...
Hi hauria gent que se'm tiraria el coll, no estic convençut. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
És aquest aparellet que fa el clic-clic, però hi ha molts... O sigui, podríem fer patar els dits, podríem dir un monosíl·lab, no? És com el molt bé. El molt bé que li dius al gos quan fa alguna cosa que t'agrada molt bé. És una miqueta en aquest sentit. Clar, potser s'havia de trobar un no també, no? A vegades, o què? Bueno, no...
Jo al final, jo he passat per aquí també, he après tot això, vaig treballar amb gossos d'aquesta manera, i al final el que més entén el gos és la naturalitat. Si a tu no t'agrada el que ha fet o com ho ha fet, ell ho veurà, ho notarà. No cal esbroncar-lo, que ja ho veurà. Roser, alguna cosa més sobre aquesta qüestió, Cristina? Roser, no sé si vols afegir alguna cosa més...
No, simplement que, mira, al final cadascú fa servir la metodologia, perquè casa a casa és un món i cada persona una altra, que vulgui i com vulgui, però sense perdre la vista el benestar de l'animal, no? I que no és un pallasso, no? Per fer-li ara porta'm i aixeca't la pota o dona voltetes o fer riure... Jo penso que sí, aviam, té una vessant tot això que no hem parlat, que és tots els gossos que treballen, no? Que la reflexió que feia al final anava en aquest sentit.
Els gossos que treballen necessiten ser precisos, necessiten tenir certs comportaments molt ben definits per quan el guia ho demana, perquè hi ha gossos que van a la runa i pujan per la runa i el guia està a 200 metres o a 100 metres del gos, no pot estar allà, llavors s'ha de polir això. Sense perdre la vista, el que és el benestar del gos i el que necessita el gos.
no ho forcem, i ho forcem, en general ho forcem. Molt bé, Roser, moltíssimes gràcies, una setmana més, com sempre, en aquest espai d'educació canina, que una setmana, Roser, l'altra, l'Albert, doncs els tenim lligadament al programa. Que vagi molt bé, i ens retrobem d'aquí dues setmanetes. Dos setmanetes. Moltes gràcies. A vosaltres, eh, jo estic tot.
Que vagi molt bé. Fem una pausa de re i d'aquí un moment amb l'Aripomar parlem de les aplicacions dels mòbils. Fins ara mateix.
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
Fins demà!
Dos quarts de set de la tarda, continuem el programa. Ah, que estàs cantant la sintonia? Sí. Que t'agrada? Sí, Angry Birds. Sí, senyora, sí, senyora. És d'Angry Birds per parlar justament d'aplicacions del mòbil, com cada setmana, moltes aplicacions mòbils i d'altres dispositius, perquè parla de tauletes, etcètera, etcètera. Tinc una proposta, Jordi. És que Angry Birds fa molt, no?, ja, que no es juga. Allà va quedar una mica... Ha quedat una mica caduc, obsoleta. Què passa? Quina voleu, ara? L'aplicació Candy Crash, no?
Candy Crush? A veure, Eric, tu vols la sintonia de Candy Crush? No, no, no. Home, fes alguna proposta? Clar, dir Candy Crush és més vigent que no... Mira, estem parlant amb l'equip de producció i ministres del programa i potser la secció a mitja temporada rep un canvi. Però canvi com? Eric, podeu aprofitar i quan estreni la nova sintonia hi ha la nova secció.
En fi, anem a la qüestió perquè tenim l'aplicació friqui de setmana, tenim les més descarregades de l'Apple Store o del Google Play, però com sempre comencem amb l'aplicació de setmana que ens destaca l'èrica. Aquesta setmana es portes Line Bound. Exacte. Què és Line Bound? Doncs és un joc bastant addictiu. A mi m'he... O sigui, sempre jo porto una... L'aplicació és la que jo...
La més addictiva que has trobat, sí. No, no, no, no, no és la més addictiva. Perquè ens enganxem. Però, per exemple, si la secció la fem els dimecres, jo el dimecres em busco una aplicació i m'estic tota la setmana amb aquella aplicació. Molt bé, això és compromís. Ah, és a dir, que tu el marxos ara d'aquí, et descarregues una aplicació i ja estàs tota la setmana tastant-la. Sí, per exemple, jo el meu móvil em vaig comprar amb els màxims gigas que porta...
per tenir 10.000 aplicacions a dins. Tot per la penya del morro. I anar-ne provant, anar-ne provant i... I aquesta què? Té una bona sintonia, aquesta, per començar? Ho dic perquè potser... No, eh? Mira, saps quina sintonia m'agradaria, potser? Quina? Saps aquell joc del geometri d'aix? Sí? Ah, és que és com molt relaxant, no? Aquella m'agrada. Bueno, ja la buscarem i ja la sometrem a disposició del seleccionador musical del programa a veure què és el que diu o no.
No, no, és que estic buscant per aquí, eh? Ara ens expliques el Linebound, que és un joc molt addictiu, dius, però de què va? Doncs a més d'una línia, d'acord, que va per la pantalla, és un joc molt bàsic, diguem. És una línia i una pilota que hi ha al mig, una rodona, i ha d'anar a seguir la línia. Fets una rodona, no, se suposa? Sí, la rodona ho segueix tot sol, d'acord? Durant la línia hi ha corbes i hi ha això.
Però ho fa tot sol. Ara la pantalla es divideix en dues parts, la banda esquerra i la dreta. En aquesta línia hi van sortint obstacles, que són més línies posades perpendicularment.
És a dir, que és com si bloqueguessin. Llavors estan tocant a dreta o a esquerra de la pantalla... Per saltar les línies, no? I només tocar la línia que és el fil conductor, podríem dir, no? D'alguna manera? Sí, sí, sí. Ah, val. I llavors si toques a una de les altres línies et maten, se suposa, no? I has de tornar a començar. Has de tornar a començar. I quan superes a diferents nivells, perquè suposo que n'hi ha nivells, es guarda o comences de nou? No, no, no, comences de nou. Ah!
Clar, clar, és que és això el que... Però és desesperada en això... Bueno, sí, però t'encava enganxant. Però és complicat o no? No. No, però clar, aviam, depèn de com... Si vas fent més puntuació... Clar, suposo que... Van haver-hi més curbes, o sigui, fan loopings aquests, van posant més obstacles, va més ràpid encara...
Clar, i és més difícil saltar els obstacles. Doncs és l'aplicació de setmana, Linebound, que ens recomana l'Aripomar. La provarem, eh? La provarem a veure què tal. Per cert, hem trobat jo algunes sintonies, eh? Tipus de Geometry Dash. Això és Geometry Dash? Tot sona? Pot ser el manu d'inici, eh?
A mi em sona. No, això no, eh? Ui, això és com entrar al Bersca, eh? Això no és, no? No, no. Això no és. No, no, no. A mi m'agrada la del nivell 1. La del nivell 1. A veure si... A veure si la tinc jo aquí. Sí, no? Escolta, ara és que em parla al programa buscant la sintonia de Geometry Dash. Mira, aquesta. És això? Aquesta, aquesta. Això sí? Aquesta no agrada. No hi ha tanta diferència amb l'anterior, eh? Home, sí. Home, sí. Sí? Home, sí. És que tot el que no sigui pop ho veig màquina.
Però bé, la que tu t'agradi, eh? Però això és una cançó. Què?
Que té la base... Sí, home, té la base d'una cançó. Bueno, sí, clar, totes. No, però hi ha algunes que... Hi ha aplicacions que les sintonies i que posen, les creen per l'aplicació mateixa. Que es pot cantar a sobre, no? Potser? Vam fer una cançó. Vinga, Jordi, comença. Aplicacions mòbils amb Eric Pomar. Aplicacions mòbils amb Eric Pomar. Aplicacions amb Eric Pomar. Aplicacions del mòbil amb Eric Pomar. Aplicacions del mòbil amb Eric Pomar.
Ho has gravat, no? Sí, sí, tot això és a poques. Bueno, en fi, doncs aquesta és l'aplicació del dia de la setmana, Linebound. Anem ara cap a les més descarregades de Play Store i Google Play.
Comencem per l'Apple Store. En cinquena posició trobem el FIFA 15. Sí, ja que ha sigut tot allò de la gala del FIFA... És vital. Quina casualitat. Doncs donar la casualitat és que s'ha baixat gent. Quina casualitat, sí, sí. En quarta posició, a l'Apple Store tenim Preguntados. Sí, és una mena de triviados, aquell joc... Ai, m'encanta. ...que tu has d'anar fent preguntes...
Però pots jugar online amb altres persones que arribes a l'aplicació, també tens l'opció d'escollir contra l'ordinador i demés, no? I que és com el Trivia 2 igual, no? És un tipus de trivia, el vas fent preguntes i si arribes al final o tens més que el contingut guanyes. Sí, clar, perquè tu agafes i jo us vaig a jugar contra la Cristina. Llavors jo et vas fent preguntes i et dono respostes. Llavors, tu...
Pues si passes... Ah, però tu em dones les opcions? Sí, també, també. O sigui, jo et faig la pregunta i les opcions. I no seria possible que jo et fes una pregunta i totes les opcions que et donés fossin totes erronies?
Vaja, doncs, quina gràcia. Ah, bueno, que guanyar, guanyar, perquè jugues. No, però tu per què jugues per guanyar? No, però això, clar, no, no, sempre hi ha unes normes, normes i no es pot fer trampa, Cristina. Bueno, però si el mòbil ho accepta i l'aplicació... No, és que no ho accepta el mòbil, perquè has de donar una que és la correcta, perquè l'altra persona... Ah, t'obliva. Vale, doncs era la pregunta, home. Has de marcar el mòbil quina és l'opció correcta. Ah.
Bé, doncs aquesta aplicació que es diu Preguntados. La tercera més descarregada aquesta setmana, l'Apple Store, és la Candy Crush Soda Saga. Sí.
Que aquí s'han fotut... Perdó, eh? Però és que jo crec que fa molta publicitat de begudes d'aquest estil. Em fa la sensació, perquè és que si tu mires les ampolles de vidre, a mi em recorden molt a una beguda conegudíssima, que per això, per a costa de beguda del Pare Noel és de color vermell, no? Tot sabem... Coca-Cola! Sí, Jordi, sí. I d'altres, que jo crec que és una promoció, o els hi paguen alguna cosa, o és que no ho entenc, perquè si no, no té sentit. Però no sé, és que són ganes...
O sigui, han agafat el mateix jo. Del Candy Crush li han canviat els íconos de cada d'elló. Sí, en comptes de diamants o carmels ara foten animals, ara begudes, ara fruites, després posaran arbres. I van fent amb això. Però els hi funciona, eh? Perquè mira...
En segona posició, la més descarregada, Head Soccer, que és de futbol, aquest joc? Sí, és un joc de jugar partits de futbol amb dos jugadors que tenen un cap immens i només juguen amb el cap. Es van passant la pilota d'un cap o l'altre. Perdona? I només dos jugadors. Som dos jugadors. Cabeza bolos. Però llavors seria tenis. A la meva època dient cabeza bolos, això. No, home, perquè han de jugar amb el cap i han d'entrar a l'esporteria. Ah, la pilota. Es diuen Head Soccer, futbol de cap, val, val, val. Dos jugadors que es necessiten físicament, no? Sí. Val.
I acabem ja amb la més descarregada. Perdó, perdó, pregunta molt tonta, eh? Però es poden donar l'un contra l'altre amb el cap? Si és tan gran, alguna vegada no? Bueno, potser sí, potser sí. Intenta-ho, intenta-ho. La descarregaré. I en primera posició, la més descarregada aquesta setmana a l'Apple Store, Candy Crush Saga.
Ja ho havien dit, Jordi, que havia de ser la sintonia de la secció de l'Eripomar. No, però l'Eripomar és la seva secció i no vol perquè no li agrada gens aquesta sintonia. No li agrada però em juga el que vulguis que més que tu alguna vegada ha jugat.
Home, quan va sortir malva i baixava. Ah, però vaig decidir al cap de 5 minuts que no m'agrada. Que no, que no, que no. Anem ara a les aplicacions més descarregades de la Google Play. Google Play, per dispositius amb Android. En cinquena posició, Clash of Clans. Sí, has de fer poblats i jugar... Correcte, anar amb el teu poblat, el teu exèrcit, altres poblats, ha destruït-ho tot. En la quarta posició, Candy Crush. Normal. En tercera posició tenim el Pou. Sí, Patata. Correcte, que és el tamagotx i Patata.
en segona posició Subway Surfers i després en primera posició Candy Cry Soda Saga aquesta és la primera posició que aquestes siguin a la primera a tot arreu em fa sospitar una mica això era així anem cap a l'aplicació xorra de la setmana
Bé, l'aplicació que ens porta aquesta setmana, Eric, que destacem com la friki, és la Steamy Window. Sí, o pantalla entelada. Pantalla entelada. Pantalla entelada. Plena d'abao. Perdó, eh, però... Ah, entelada. Ah...
És això, això. És això? És això. Sempre estàs fent que... Bueno, explica'ns què és una aplicació. Aquesta aplicació el que fa és crear-te l'efecte a sobre del mòbil, és a dir, tu te'n pots anar a la pantalla a l'inici i ho veuràs. Et fa l'efecte com si la pantalla estigui desentalada. Ah. Saps? I serveix per... Per res. Per res.
jo tinc una utilitat les aplicacions d'aquesta secció no es deixen per res home no, jo tinc una utilitat d'aquesta tu estàs a casa, tens algun familiar que se'n va de dutxa i li vols fer la broma, es deixa el mòbil a un altre lloc tu el poses allà, li poses aquesta pantalla i que no la pugui treure i es pensa que el mòbil s'ha carregat i tu et trius una mica doncs molt bé Cristina la veritat és que jo pensava que tampoc tenia cap utilitat però és per això, per si un familiar ve dut certa que no teva
No, home, sí. Sí, sí, sí, Cristina. Bueno, si vius amb el nòvio o la nòvia, el que sigui. No, és igual, és igual. Un amic, li fas la broma. Ah, val, sí. A veure què diu. No sabrà com treure-ho, no? No sabrà què és això que... Ai, se m'acabarà tot el mòbil així. M'està la dutxa, bueno, clar, la teva parella, com dius tu, o amb les persones que vinguis... Que el poses allà. Fixa't, eh, fixa't, Cristina, quinament...
de fer putadetes no, és de observar reaccions Jordi, ser conscient ser conscient, tu després observes a veure com reacciona la persona ens donaríem compte que molta gent no pot viure sense el mòbil ni les aplicacions per això no cal fer una putadeta com aquella friqui que vaig portar que et feia un susto i et gravava
Ah, sí, que va provar amb mi, eh? Perquè després digueu, eh? És que clar, com se m'encurren a mi aquestes coses d'aquí? L'Eric Pomarà em fa aquestes coses. És culpa l'Eric, sempre tu és culpa l'Eric. En fi, doncs aquesta aplicació es diu Steam Window i a part de veure que està tot entelat, però clar, si està tot entelat no pots veure res, no? És allò que dèiem. No. No pots veure res. No, però el que sí que depèn de com fa és, si tu bufes una mica, atres amb tela. Ah, sí?
Clar, perquè sigui real. Exacte. Tu què fas, Jordi? Intentes passar, o passes a una tovallola, o neteges alguna cosa, no? El mòbil, quan està així. No, no, no, jo la samarreta, el que porto mal. És que a mi el mòbil no se m'entela. No se m'entela mai. No, però a mi tampoc. Tu l'has portat quan t'has anat a dutxar o alguna cosa, amb tot l'escalfor, quan un dia d'aquests de fred, fred, fred? Que és d'aigua, és d'aigua el teu mòbil.
El meu mòbil, no. L'has privat. Jo no l'he posat a l'aigua, el meu mòbil. En fi, ho hem de deixar aquí. Eric, moltes gràcies. La setmana més, dimecres que ve, més aplicacions mòbils. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments connectem amb el Casal de Joves de Sant Lluís, on el Sergi Arrada, en principi, perquè mai se sap, ens explicarà les diferents activitats pels propers dies en aquest centre juvenil del nostre municipi. Fem una pausa i fins ara mateix a la Penya del Marró.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Bé, ara connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, però abans deixeu-me enviar una abraçada cordial a tota la gent que ens està veient a través de la webcam de radiodesverb.com, que últimament estem molt abandonats. Sí, estem tan abandonats que la webcam n'infoca. No, i a vegades apunta les plantes i coses d'aquestes. Però que ens fa molta il·lusió que ens veieu a través de radiodesverb.com. Vinga, per exemple, l'Hermes ha fet un comentari fa una estona dient, bona tarda, diu, una recomanació, diu, fatal, fatal. Bé, escolta.
Està, ho hem solucionat. No, diu, fatal, fatal, ho acaba de ser ara, el fet que passem de la webcam. Diu, bona tarda, diu, recomanació divertida. Diu, coneixeu el joc de Dumb Ways to Die? És bàsic, però molt simpàtic i original en quant a les animacions i la música.
Com es diu? Dams Way to Die? Dams Way to Die. Ha marxat la diplomàcia, no l'hem pogut comentar. Com que teníem la web com era així. En fi... Ja li emellarem un missatge que es descarregui el podcast i que aprovui l'aplicació, som a dir que ens ho expliqui. Un home...
Unes idees. Un color, el blau. Un viatge proper. Islàndia. Sergi Arrada Ruiz. Bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què tal? Com estàs? Em miradé una mica malament, eh? Ai, què passa? Estic jugant alguna cosa. Bé, mentre no sigui un ou...
Que millor és que fos un ou. Ja, però què fa mal la panxa? No tinc mal de cap i aquí tinc fred per tot el cos. A veure, línia oberta, ara obrim una nova secció. Línia oberta amb el doctor Domènech.
Què li passa? Malestar general? És que estic incubant una grip. Bueno, però escolti, vostè què ha vingut a fer? Ha vingut a dir el que té o ja té el diagnòstic? Escolti, doctor, que això és el que em va dir un metge un dia a mi quan vas anar a la consulta. Em diu, bueno, ja has vingut amb el diagnòstic o què? Dic, bueno, no ho sé, he vingut pensant en el que tinc. Per tant, malestar general, febre, mal de cap...
Febre no sé, però mal de cap sí, i em fa mal tot el cos. Ui, tens fred, ui, que demà no. El cap calent. Ui, això sempre, Sergi. Bueno, en fi, millora't, no sé què dir-te. Jo també espero.
Això és mel i llimona i un paracetamol cada 4 hores. La gent està molt malament en general. Ho dic perquè tu, Cristina, fa uns dies que arrossegues... Jo estava bé fins diumenge que vaig sortir al carrer i la vaig liar. Aquesta congestió. L'Andrea, dels serveis informatius, que també no acaba d'aixecar cap. Ara el Sergi, malament. Què passa a Sant Just? No ho sé, però l'única persona que aixeca el poble sóc jo. Creus que pot haver un virus aquí a Sant Just?
Home, si hi ha un virus a Sant Jus, a mi no m'ha afectat. Un brot. Potser soc immuna. O ets el pacient zero. Soc la cepa. Soc el estallidor al mono. Soc el ximpanger del Dustin Hoffman. Bueno, escolta, va, prou ja, perquè ens estem dispersant molt i la gent vol saber coses sobre el casal de joves de Sant Jus, on cada setmana hi ha moltes activitats i comencen amb l'any amb molta força. Oi que sí? Sí.
Bueno, doncs venga, què és el que tenim preparat de cara els propers dies, Sergi? Vale, doncs el dijous de la setmana vinent, o sigui, no demà, el de la setmana vinent, tenim el primer monogràfic de cuina, perquè vam explicar que cuina ara passarà a ser monogràfic, un cop al mes i tal. De què el feu? Doncs de cuina francesa. Ah, u la la, molt bé, no? Vale, i sota el nom del menú dels tres mosquetets... Que fareu truita. No, farem patates amb bacon... Ah...
Bruxetes de franforat amb verdures i molts de xocolata. Sí, tot molt, com es diu això, molt light, no? Però segur que està bo. La cuina francesa no és molt light. Ja, és marrana, no? La cuina francesa. És greixosa. Llavors, això serà dijous que ve. A quina hora?
De 5 i mitja a 8 i mitja, 3 horetes. No, que no puc anar, no puc anar. I té un cost de 5 euros, incluent tot el material. Hosti, que bo. Bé, que bo i que econòmic, aquest dijous que ve. Quantes places? Doncs 10 o 12. 10 o 12 places. I què s'utilitzarà? Perquè clar, per fer el bacon, per exemple, has de fregir-lo. Tindreu paelles i un fogonet.
Sí, tenim dos fogonets. Ah, sí? Sí. Ah, jo em penso que només teníem un forn. No, tenim dos fogonets. Ah, molt bé. I un microones, i un forn. Teniu-me de morter, que això fa molt de cuina, també. I una planxa. Una planxa. La netegeu, la planxa, o és aquella com la del camp del Barça, que està tota greixosa? No, home. Aquí tenim cura de les nostres coses. Vale, vale.
Bueno, en fi, molt bé, alguna cosa més, a part d'aquest taller de cuina que es farà la setmana que ve, entre dos quarts de sis i dos quarts de nou del vespre, per un modipreu de cinc euros podeu elaborar plats sofisticats francesos. Qui fa el taller, Sergi?
Doncs una dona. Ratatouille? No, una dona, una dona. Crec que es diu Francesca, però jo m'estic equivocant. Ah, molt bé. I ara estic a punt de comprovar. Sí, d'acord. I es diu... Sílvia! Ah, molt bé, Francesca, eh? Molt bé. Ja he buscat un nom una mica així afrancesat. Francesca. Ja, ja, que patillero, que patillero. Bueno, en fi, passem a més qüestions. Aquest dia preparat el que és el de joves de cara als propers dies. No feu cap excursió, allò que feu, tant en tant?
No, no, no, encara no. Bueno, anem a Islàndia. Ah, ja, ja, ja, quina ràbia... Bé, Sergi? Bé, s'iniciï un nou projecte al Casals de Joves conjuntament...
amb entitats juvenils i joves no associats, associades. El nou projecte de Sant Jost. Que es diu Espai Jova, eh? Espai Jova o Jova? Jova, Jova, Jova. Ah, Jova. El que és de les Joves... Espai Jova. Espai Jova. Espai Jova. Clar. I nosaltres sempre fiquem Jova o Joves o coses així. Sí, en Xova, que deia aquell. Sí, en Xova. Que no en Xova, diguem. Això ho feia aquell. Sí, aquell. Doncs la idea és que crear un espai mensual...
on els joves de Sant Just es puguin trobar i de vegades fer coses, de vegades no únicament estar, no?, un espai nocturn que està una mica desapareixent de la vida nocturna de Sant Justenca, eh? Ah, sí, sí.
I, bueno, comencem la setmana vinent amb un sopar de germanor, no?, per començar que la gent vingui, es conegui i tal. Perdona, o sigui, m'has de dir que recuperem una mica la nocturnitat al casal de joves. I la levocia.
Aquest serà el nivell, Sergi? Sí, no. Ah, no? No. No, que no, que no. Treu, treu, que no. La idea serà una oferta lúdica, cultural, d'acord? Ah, d'acord. Sí, per exemple, aquesta setmana vinent hi haurà un sopar de germanor i després, fins a l'hora de tancament, un espai allà tranquilet, amb música de fons...
Però qui està convidat, aquest? O sigui, puc anar jo, per exemple, o no? Tu sí. Tu sempre. Ja, ja. Tu que mai vens, però... Bueno, però jo sempre m'agrada tenir... Va anar un cop al Tine Club Utopia i va tancar... Va tancar. Va ser l'únic... L'únic cop que hi ha anat va tancar l'entitat. Per cert, que ara, bromes a banda, hi pot anar tothom qui vulgui o com funciona això? Sí, a veure, aquest sopar serà en plan de... La gent ha de portar coses per compartir i tal, vale? I després...
Clar, la resta de mesos i de les activitats seran obertes, o sigui, tothom podrà venir. I també és que de tant en tant, un cop al trimestre així es faci com una festa més gran, nocturna, en plan, jo què sé, el carnaval que torna al febrer.
Qui organitza tot això? Volem noms i cognoms de gent de Sant Just? No, hi ha molta gent implicada en diferents coses. La idea és que tothom pugui encabir les coses que vulgui fer aquí en aquest espai jove. Per exemple, el febrer hi haurà un divendres, hi haurà el concurs de furor.
Sí. Doncs hi haurà una versió d'hivern. Què fa la Clara Nervioni del Galbraithi? Aquesta colla, això? Aquesta colla? Sí, home, hi ha conegut ja per tots, clar, grans amics del programa. L'Aroa Carmona... L'Aroa Carmona, també? Eh? L'Aroa Carmona farà coses. Al març vol fer un sopar...
Multicultural. Multicultural? Sí, perquè ja és molt cultura. Sí, multi. Multi. Tot això s'està ja coent al casal de joves amb aquest sopar la setmana que ve, on tothom que vulgui haurà de portar una mica de menjar, també, no? Clar, per compartir sa mar. Pel maretes de sobrassada, per exemple, o què?
Per exemple, que tu les fas molt bones. Sí, per això, per això, per això. Bueno, potser perquè ho he vist en foto, després tastar-la ni... No, no, dono fe, dono fe. Tu vas tastar, Cristina? Sí, sí, vaig agafar una o dues, no recordo ara, però estaven bones. Bueno, una perquè... Molt bones, eh? Estaven molt bones, mira. Eh, i no ho dic jo, eh, Sergi? Jo no puc dir...
I no ho havíem parlat abans, eh? I també t'ha estat una altra cosa que ha fet el Jordi. Ah, sí? Sí, les galetes aquelles en forma d'estel. Ah, les cookies, sí. Sí, estan molt bones, també. És un bon cuiner, el Jordi, eh? Podries fer un tall de cuina. El monogràfic, participar i col·laborar. El tall de cuina el pots fer tu. Ah, jo, sí, i llavors no s'apuntarà ningú i ja tindré dos tallers que no es van fer al casal de joves, el de ràdio, en el seu moment, i el de cuina.
De fet, hem fet una enquesta abans del Naval, a tots els estudiants de l'institut, que podíem votar de 1 a 10 quines són les coses que els agraden, o quines coses els agradaria fer, de cursos, d'activitats, de campionats, de coses d'aquestes. I encara estem fent el buidatge, però entre els cursos està el curs de ràdio.
Perdona, curs de ràdio, fem-lo ja, eh? O sigui, jo estic disponible, jo estic obert. A veure si la gent està interessada. Jo quan acabi de passar totes les enquestes, que potser ja se n'hi pico i em falta les quantes més, jo et podré dir, mira, has tret 10 vots. 10 vots. Bueno, però escolta, doncs 10 alumnes del curs de ràdio. Però quan es faria el curs? Però per què no fem un curs de ràdio? Jo soc especialista. Perquè primer... Què? Fem-lo, fem un curs de ràdio. I després, saps?
Primer la demanda. Ja, és com la vols, això. Però bé, Jordi, tot i que n'hi hagi demanda, tu quan el podries fer? Jo? Si no tens temps. Sí, home, quan acabo aquí el programa a la set, de set a nou... Ai, pobre nens, tant tard. Escolta, no són nens, que són joves. Ràdio Cincinnati. Perdona, la primera classe és veure tres capítols de Ràdio Cincinnati. Ràdio Cincinnati.
A què? Això són deures, no? No, hi ha molts profes que ho fan, això. Ja, però per això no ho tenen èxit. Quan tenen mal de cap, posen una pel·li a la classe. Bueno, en fi, Sergi, ho hem de deixar aquí. Que vagi molt bé i cuida't molt. Parlem la propera setmana, a veure si estic millor. Ah, sí? Cuida't, cuida't sobretot. Adéu.
Bé, anem acabant el programa, Cristina. Si la penya del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria trending topic a Twitter? Avui no, hi ha més remei que gossos. Entre el cliquet aquest i també la Barcelona Pet Friendly. Home, ha estat una primera i una segona hora envoltada de gossos. Una tarda molt canina.
El programa, com sempre, agraïm a tota la gent que ha fet possible la penya amb el mur d'avui. L'Andrea Bueno, dels serveis informatius a les notícies de Sant Jus, la Clara Narvion de la revista Time Out, que ens ha explicat algunes de les recomanacions per fer aquests propers dies. La Montse Ferraz, avui parlant dels xacres i de l'aura des de l'Espai Essència i a la segona hora la Rosé Arts amb el seu clicker, bueno, anticlicker, més aviat, i l'Éric Pomar amb les aplicacions mòbils. Ara fa un moment el set Llerada amb el casal de joves de Sant Jus. Cristina, com sempre...
Moltes gràcies per la teva col·laboració. Més que especial, el programa amb el Twitter i el Facebook. Us ha parlat Jordi Domènech, que ens retrobem demà a partida de 5 de la tarda. Us deixem ara amb l'informatiu vespre, amb l'Andrea Bueno, bueno, bueno, bueno, al capdavant. Que vagi molt bé. Des demà, adeu.
Fins demà!
No, I won't be afraid. Oh, I won't be afraid. Just as long as you stand, stand by me.
So, darling, darling, stand by me. Oh, stand by me. Oh, stand. Stand by me. Stand by me. If the sky that we look upon should tumble and fall o'er the mountains
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!