En aquests petits experiments el que poden fer
viure en les seves pròpies cares, per dir-ho d'alguna manera, i poder veure la reacció del que està succeint per a ells mateixos, poder-los relacionar o entendre. A banda de l'activitat sobre l'electricitat, els alumnes també participaran en tallers sobre les energies del futur o sobre les característiques d'un edifici sostenible. Previsió del temps, dolors, ballar, bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Doncs hem iniciat la setmana amb un temps tranquil, amb temperatures força elevades. Tenim 26 graus a Girona, a Lleida i 23 a Barcelona, a Tarragona tenim 24 graus i a d'AZ entorn als 19 graus. Avui esperem que el temps es mantingui tranquil, amb alguns intervals de núvols, però núvols que aniran en augment de cara a demà. Demà esperem que el cel es mantingui variable durant el matí, amb núvols més compactes.
a la zona del litoral, prelitoral i de pressió central, i a partir de migdia, la núvols aniran a augment per l'oest del país, amb precipitacions al basençut del Pirineu i prepirineu occidental, que de cara al llarg de la tarda s'estendran altres indrets a la meitat oest del territori. Precipitacions puntualment poc abundants i una mica més destacades per al basençut del Pirineu occidental. Pel que fa a les temperatures, demà seran semblants al centre de la jornada. Això és tot de moment des del Sabre meteorològic de Catalunya.
Notícies en xarxa. Ara escoltes ràdio d'esbenc, sintonitzes ràdio d'esbenc, la ràdio de Sant Just, 48.1, ràdio d'esbenc.
A l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio.espern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Com esteu? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Benvinguts al programa de les tardes a Ràdio Desvern. Això és la Penya del Morro. Us saludo i us parla Jordi Domènech des d'ara i fins a les set del vespre. Oh, yeah!
Bé, gràcies per escoltar-nos. Avui parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme, Verdó i Carme. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Carme. Alguna notícia d'última hora a Sant Just que haguem de conèixer? No ben bé. No, eh? Llavors, com ho farem per prendre el teu espai? No, ho dic perquè... Bueno, no es veu com a última hora. No es veu com a última hora, no? Normalment no ho veus com a última hora. No, però he pensat, llavors... A veure si ens podem inventar alguna notícia, en aquest temps que hi ha, de presentació del Zomari, i la secció de notícies.
Avui al programa també amb el Roger Cònsol parlant de teatre. Roger, bona tarda. Molt bona tarda. Ho vas fer molt bé de presentador, eh, el Calvin? Això diuen, això diuen. Ei, ei, ei. Felicitats, eh, felicitats. Bé, avui al programa a més a més també tindrem el Manel Ripoll per parlar-nos d'història de Sant Just, el nouvingut, el Guillem Cabeza, i a la segona hora també la tertúlia esportiva amb el Rafa Canó, que ha estat molt content, és perico, normal, l'Edu Rodríguez i el Manel Ripoll. Bona tarda i benvinguts.
A la penya del morro. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya comú.
Però abans de tot això comencem com sempre repassant els Trending Topics amb la Cristina Vargas que porta al Twitter i al Facebook del programa. Cristina, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui, Cristina, hem de parlar del Tribunal d'Estrasburg dels Drets Humans, com tothom ja sabrà i coneixerà, perquè ha sigut Trending Topic, Estrasburg, doctrina parot, Inés del Rio, Drets Humans, Asociació de Víctimes del Terrorisme, per què?
Doncs perquè la Tara Inés del Rio aconsegueix que el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg anul·li la doctrina parot. Cristina, si algú no sap del que va posa'ns una mica el dia a tot plegat. Doncs el Tribunal d'Europa de Drets Humans confirma l'anul·lació de la doctrina parot. Ho ha fet després que la Tara Inés del Rio portés al tribunal la fórmula legal que el Tribunal Suprem espanyol va adoptar per evitar que els atarres i els condenats de llargues penes fossin excarcelats abans d'haver complert 30 anys de presó.
la decisió judicial, que no pot ser recorreguda, demana per 16 vots a favor i un en contra l'excarcelació de Del Rio, i argumenta que Espanya va vulnerar diversos articles del conveni europeu dels drets humans, com el del dret a la llibertat i a la seguretat. Per això s'insta al govern a posar-la en llibertat tan aviat com sigui possible, a més a més d'indemnitzar-la amb 30.000 euros per dents morals i 1.500 per a despeses i honoraris. Una indemnització que, segons el govern, no rebreja que es va declarar insolvent,
i per tant, doncs, el govern mateix es va fer càrrec de les internitzacions que a la terra, en principi, havia de pagar a les víctimes. Aquesta és la sentència del Tribunal d'Estrasbur, respecte al cas de la terra d'Inés del Rio, condenada a Espanya a 3.828 anys de presó per un total de 24 assassinats. A banda de del Rio, en total hi ha 11 apresos d'ETA afectats per la doctrina parot, entre els quals, menys d'una cinquantena podrien sortir en llibertat en qüestió de setmanes arran d'aquesta anul·lació.
Això sense comptar una trentena de presos comuns amb delictes molt greus, els quals també se'ls va aplicar la doctrina i que podrien sortir de la presó amb aquesta anul·lació del Tribunal d'Europa dels Drets Humans segons els del Ministeri de l'Interior. Davant les possibles peticions de la revisió de condemnes, el Ministeri de Justícia i de l'Interior recorda avui que l'aplicació pràctica de la sentència correspon a la justícia espanyola i que només es refereix al cas de Del Rio. Per tant, davant les possibles peticions dels recondannats asseguran que s'estudiaran cadascuna i es resoldran de forma individual.
També, com a resposta a l'anul·lació, l'Associació de Víctimes del Terrorisme lamenta la derogació de la doctrina i demana al govern que no acati la sentència que t'hi han dit moral. Veiem quines reaccions ha tingut a Twitter. Per exemple, la presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, Ángeles Pedraza, diu... No hi ha suficients paraules per expressar el que sentim amb el hashtag...
A més, també afageix amb el cor a la mà, devastada per la decisió de la doctrina parot, demano que us sumeu a les víctimes. Què més diu la gent a Twitter, Cristina?
Doncs, sobre la dutina també, Francesc Rivera diu... Bé, doncs això és el que ha deixat el Tremontòpic d'avui, carregat amb tota aquesta història dels presos a Tarres. 5 i 10 de la tarda, passem ara a les notícies de Sant Just.
Bé, parlarem del període d'inscripcions que ja s'ha obert de la 37a cursa de Carls de Cuixinets de Sant Just Desvern, que serà el segon cap de setmana de novembre. A més a més també de l'edifici de les escoles que acull des d'avui una exposició titulada Catalunya bombardejada. Però abans de tot això, Carme, parlem de l'equip de govern i de l'Ajuntament, perquè farà l'actualització progressiva del valor cadastral. A veure, anem al tema perquè...
Una polèmica que ja s'arrossega fa moltes setmanes al nostre municipi. I no s'acaba mai, eh? No s'acaba mai. En tema de seguretat, diuen que ha passat a Sant Just. Acaba d'arribar els últims anys. No ha estat al nostre municipi. En política local, el que es porta ara és l'import del cadastre. Tot i això, els Sant Justencs pagaran el mateix que fins ara. El seu rebut de l'IVI, malgrat que hi haurà aquesta actualització progressiva,
del valor cadastral, és a dir que en principi no ha d'afegir els nostres impostos. L'única cosa que farà augmentar el rebut és l'increment mitjà dels impostos. Això és allò de tantes gallines por aquí, tantes gallines por allí i al cap i a la fi acabarem pagant igual tot. I passa que hi ha matisos amb el que es paga o no es paga. Anem a descobrir aquests matisos. Carme, explica'ns com anirà tot plegat, sisplau.
En principi, de cara a l'any que ve, que es fa aquesta actuació progressiva del cadastre, l'increment de l'IVI paral·lelament augmentarà un 2,5%, que és el que s'establert que és el que ha augmentat l'IPC aquest 2013, i l'Ajuntament, per tant, decideix fer finalment aquesta actuació progressiva, n'havíem anat parlant també en els últims mesos, i d'altra banda, divendres, que vam parlar justament amb l'alcalde, recordava
No, no diga, diga l'alcalde. Jo sembla que si sento l'alcalde em poso... Sí, tens. Estava fent unes coses aquí i l'alcalde deia que... Doncs va recordar que l'IVI que es paga a Sant Just és menor que en altres municipis veïns, que finalment s'ha decidit sumar a la proposta del Ministeri d'Isenda d'actualitzar aquests valors cadastrals de forma progressiva, i que tot i això, el Sant Just Tengs, doncs aquest IVI que pagaran seria aquest 2,5% més alcalde ara. I, d'altra banda, l'alcalde va afirmar que estava molest en Convergència Unió, aquest matí també...
Aquest matí el portaveu del socialista Joan Basseganyes també diu que estava trist amb l'actitud de Convergència Unió. És el que ells han dit referent a aquesta campanya que s'està tirant endavant, que ja en vam parlar també la setmana passada, que es diu, diguem-ne, el cadastre, que s'estan recollint diferents signatures per part de veïns, però amb el suport també
important de Convergència Unió i ells deien que el que s'està dient per part d'aquesta campanya no és veritat. Arran de tot plegat, recordem que s'han aconseguit més de 200 signatures, que l'objectiu és que no es faci aquesta actualització i arran de tot plegat ells el que defensen és que aquest augment del cadastre no implica aquest augment de l'IVI i per tant defensen que el que està
que s'està dient des d'aquesta campanya no és veritat i que consideren que aquesta estratègia o aquesta manera de fer última per part de Convergència s'allunya del que havia fet els últims anys i que estaven bastant descontents amb tot plegat. I animaven també la gent a venir al ple municipal de la setmana que ve i a 31 que es debatran les taxes i preus públics pel 2014 i també va explicar l'alcalde que properament es farà un acte públic per explicar tot això també a la ciutadania més enllà d'aquest ple municipal per intentar clarificar una mica el que està passant.
El ple de la setmana que ve serà mogudet. Jo sempre recomano el ple d'octubre i el de desembre. S'han d'aprovar els pressupostos de l'Ajuntament. El mes de desembre el recomanes perquè s'ha d'aprovar.
A veure si el ple de la setmana que ve és el ple de la reconciliació a Sant Just d'Esbern entre Llorenz Rey i Josep Pinyar.
Això és el que volem, apanyar el morro perquè volem amor per tothom. Per tant, la setmana que ve anirem a veure si hi ha amor. Si la ràdio és verda, si hi hagués una tele a Sant Just, hi hagués un caig a qui en caiga, jo ho veig, això, un reporter anant a donar un ram de flors entre els dos líders polítics. En fi, parlem de cas de coixinets. Atenció al semàfor.
Estem a 21 d'octubre, falta menys d'un mes per la nova edició dels cas de coixinetes en just d'esvern. Serà el proper 16 i 17 de novembre als carrers Freixes i Creu i El Padre O. Les inscripcions a través d'internet es poden fer fins dijous de la setmana que ve dia 31 d'octubre. A més a més també ja podem anunciar que es faran tres programes especials
a la Penya del Morro, en referent als Carts de Coixinets, amb els seus organitzadors, i el Juguem a casa, programa d'esport local de la ràdio, també em sembla que dedicarà un espai ampli als Carts de Coixinets, ja la 37a edició, acostant-nos ja als 40 anys d'aquesta activitat mítica del nostre municipi. Carme, què han explicat els protagonistes?
No, no. No tinc protagonistes. No tens protagonistes? No, només tinc la informació. Ah, vale, vale. Doncs pensava que havia passat algú de la ràdio als CARS per estudiar coses. Doncs vinga, va. Em sent ràpida que les inscripcions a través d'internet es poden fer fins dijous de la setmana que ve, 31 de desembre, i que les pretencials es faran el mateix dijous 31 de 89 del vespre a casa de les joves. I bé, doncs també trobareu tota la informació de la cursa de CARS de Coixenets a CARSdecoixenets.es
O-R-G, que tot plegat serà el cap de setmana del 16 i 17, com sereu dissabte, 16 són entrenaments i cronometratges, i diumenge de 9 a 3, la cursa. Roger, segurament presentaré jo... No fotis. Faré d'speakers. Si no pogués... Deixem-ho un minutet. Si no pogués, podries anar tu a fer d'speakers o no. D'spokers, jo faré d'spokers. Jo faré d'spokers. D'strip pokers. Molt bé. I acabem ja amb un últim tema de Sant Just.
Perquè l'edifici de les escoles acull des d'avui una exposició titulada Catalunya bombardejada. Bon rotllo, eh? El 75è aniversari dels bombardeig de la població civil i les infraestructures catalanes. Justament la setmana passada, no, fa un parell, es feien 75 anys de l'efemèrida de les 6 bombes que van caure a Sant Just d'Esvern durant la guerra civil. És una mostra i t'inheren promoguda per Memorial Democràtic, Carme.
i que recorda les més de 5.000 víctimes mortals i els milers de ferits provocats pels bombardejos durant la guerra civil. L'exposició ha destacat la resistència ciutadana davant d'aquest atac indiscriminat de diferents municipis catalans allunyats en aquell moment del front de guerra i la inauguració serà aquest divendres a les 5 de la tarda. Comptarà amb la presència del director de Memorial Democràtic de la Generalitat i es pot veure ja per això des d'avui a un horari de dilluns a divendres de 10 a 1 i de 5 a 9 del vespre.
Molt bé, no sé si hi has passat o algú de la gent que estava a la taula encara no, no hi hem passat. És que s'ha obert avui. Són fotografies o m'imagino, no, amb explicacions... No ho sabem, no ho sabem.
Jo, el que ara aquí diria, puc dir una cosa? Sí, home. Home, Roger, com sou? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal? Què tal?
Camprodom va ser un dels llocs on la gent anava per fugir. Per marxar cap a França? Per marxar cap a l'exili. I s'hi van deixar moltes coses. Ah, sí? Moltíssimes. És com un gran museu d'objectes perduts. D'objectes perduts o d'objectes deixats. Hi ha prou, des de cotxes, a joguines, documentació, armament... És un mejunge, una mena de mercat dels encants, però de la guerra civil d'objectes deixats. Jo vaig anar-hi fa tres setmanes,
Però és impressionant. Es pot demanar alguna cosa? Tu a la Guàrdia Urbana, si vas a la Guàrdia Urbana de Barcelona... Crec que és per mirar. És per mirar. Ho dic perquè els objectes perduts de la Passa de Sant Jaume... Sí, jo crec que hem anat tots alguna vegada en gris a fardejar. Llavors hi ha coses molt estranyes i tu les pots demanar. No, no, he perdut això i s'encaixa amb alguna cosa. Però ho has de demostrar. Ho has de demostrar amb el Photoshop avui en dia. Tu dius, no, he perdut una cartera negra. Segur que n'hi ha així de carteres negres allà dins d'objectes perduts i segur que més d'un...
Mira, cada mes es treu un sobresou, que això no té res a veure amb el que estaves comentant. Exacte, jo ara dic, bueno, i aquesta música també. No, però per qui vagi a veure aquesta exposició, doncs, ostres, després també pot anar si vol a Camprodon, que és una vila tan bonica, tant de dia com de nit. Molt bé, doncs ben anul·lat. Gràcies.
Notícies de Sant Just a partir de les 7 del Sant Just Notícies, edició vespre, i ara mateix a ràdio.esber.com. Carme, perdó i moltes gràcies.De res. Hasta luego, comandante. Que vagi bé.Bona tarda. La comandante de la ràdio. Bona tarda. Bé, ja tenim el Roger per la secció de teatre. Teatro Lo tuyo es curante
Sí, i com ja sabeu perquè el divendres vam parlar amb el Roger via telefònica. Ell és el presentador del Calvern de l'edició d'enguany, després d'haver-lo presentat, un servidor. I Roger, permeten que comenci per aquí avui, si no et sap greu. I tant. Et va anar bé tu? Vas estar còmode?
No, còmode. Es van portar molt bé. És aquella que em vas dir de... sobretot digues que l'equip del Drak no els hi donis més vi, doncs es va canviar d'equip. La cosa era Sant Just decideix. Al final, com que gairebé van arribar a la final, el Drak...
i va arribar al final també a la CS, que és qui va guanyar. Una pregunta, si hi havia tres premis... Sí, a la meitat un m'ho va preguntar. Pregunto, pregunto, si hi havia tres premis, com és que només hi havia dos equips que arribaven a la final? Canvis, canvis de rota d'hora. Bueno, no passa res, no passa res, tot sigui...
A mi això no em molesta perquè jo l'he presentat també algunes vegades i no és fàcil controlar les normes. A mi el que em molesta són comentaris tipus dels que acabo de llegir al xat de ràdio d'Esber.com
Que no en té ni nom.
Que no teni nom. No, no, no, per favor. Roger, prou ja de comprar. A familiars teus, perquè vinguin al xat de ràdioesgur.com al teu espai a dir i a posar coses d'aquest estil, Roger. Perquè si no, que no et passi res i els pastorets d'aquest any... Potser... Hi ha una guerra ara entre cabines o què? Potser els dirigeixo un altre.
Escolta, vols sortir? Vols un paperet? Vols un paperet, els pastorets? Ens passaria molt bé tu i jo. No ho sé. Parla amb el meu representant. Per cert, aquests fans meus, per què no comenceu a tuitejar i fer un hashtag d'aquest d'això de... Volem el Roger Cònsul pels cars, sisplau. Què passa? Volem el Roger Cònsul pels cars. Ah, de speakers. Exacte. Però què m'estàs dient, Roger? Vols prendre totes les... La penya del morro. La penya del morro presentada per Roger Cònsul. No, no em plau, no em plau. Què passa?
La gent està cansada de mi, ja ho sé, són coses que algun dia havien de passar i a fer de Déu que ja ha arribat aquest dia.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
A mi m'agrada dir que parlessin terra de ningú de Hello Pinter, sobretot perquè ja que la darrera vegada fa de 15 dies que vaig venir vam posar un mig mal rotllo amb aquella música de mal rotllo de dir, però fes clients de teatre. Doncs com que no n'havien fet poca crítica, he portat aquestes dues crítiques, una de terra de ningú, que la farem entre els dos. Em sembla que està molt bé, segons jo he llegit.
Jo la vaig anar a veure en una de les prèvies que tot s'ha de dir, que no està prou compacta la llegesitat de Nargot Teatral, com una setmana després de l'estrena, però em va agradar moltíssim. Diré una cosa, és Pinter, Han estat pur.
M'ha arribat al cor, aquest comentari. És veritat, Spinter en estat pur. És absurditat, continua, amb Josep Maria Pou, David Selvas, Ramon Pujol, que és un noi jove que vam poder veure a Esmeralda, i el gran Lluís Omar, que em vull aturar en un moment perquè és un dels grans actors del nostre país, i de debò, que és increïble la feina que fan, juntament amb Josep Maria Pou també, tot s'ha de dir. Per cert,
Hi ha molt trillirí. En principi, trillirí és amarcot teatral. Els dos personatges protagonistes, que són el Josep Maria Pou i Lluís Omar.
Són dos poetes que es retroben després d'una nit de borratxera. Fa molts anys que no es veien.
Tots els fantasmes del passat tornen al present. És la mateixa nit i l'endemà següent. Això sí que ho té molt el Harold Pinter, que agafa les tres lleis clàssiques del teatre, d'espai, de temps i d'acció, però les posa en una contemporanitat immensa. Les seves obres passen a temps real. I el dia següent, o al cap de tres mesos, no.
Tot allà concentrat, ara, tot el que és el passat dels personatges, tot el que és el que conforma el personatge i les tensions són tremendes. Allò que com tu deies d'allò de Harold Pinter han estat pur, Harold Pinter, allò que també és una altra frase típica, els personatges callen més del que diuen i se saben més pels seus silencis, reconeixes més els seus personatges pels silencis que fan, que no per allò que amaguen, per tant, que no pel que diuen.
Molta absurditat. Si algú diu el que és un teatre d'absurd, aneu a veure això. Però un teatre d'absurd que no és només intel·lectual, sinó apassionat i connectat amb la realitat. Perquè a vegades la gent es pensa que el teatre d'absurd no ens parla de res. És molt políticament incorrecte, per exemple. No és com un Yonesco. Aquí hi ha una mica més de contacte i de sentit. Té una mica més de sentit o plegat però no deu ser d'haver-hi algunes frases que són aquestes pinzallades
També té humor britànic. Això d'Ionesco ha estat molt bé, Jordi, perquè el Teatre de l'Absurd... Gràcies. Feu-li un aplaudiment, Jordi. No, no passa res. No, en sèrio, en sèrio. Perquè el Teatre d'Ionesco sí que se n'hi diu Teatre d'Absurd, també Teatre Surrealista, però sí que ha estat deslligat o molt deslligat de la realitat o moltes obres, no totes. Rinoceros, per exemple, com tothom canvia. La canta en calva, per exemple. La canta en calva. La més mítica d'Ionesco.
Però, en canvi, Beckett, tothom que veu veu de Beckett, i Harold Pinter veu una mica també de Beckett, tot i que no és tan allunyat, doncs està molt... Pinter, Harold Pinter, estava molt lligat als seus problemes socials, de la societat que li va tocar viure, no? Escolta, estem... trobo molt profunds. M'agradaria afegir una cita d'Enric Ibsen, que és... collons, quin fred que fa!
Era nordic. Nordic mist. Que collons, que freda que està. Continuem parlant de les coses que t'havies preparat, perquè per exemple, com diem aquest divendres passat, hi va haver l'espectacle Muret 1213 Càthers a l'ateneu de Sant Just amb el cor País meu, que era un espectacle musical, no?
És un espectacle musical entre teatre i espectacle musical. Està entremig. O sigui, els intèrprets són tots cantaires, però la sinòpsis va de que és una companyia de teatre, una companyia de juglars i trobadors, que arriba a una plaça d'un poble i prepara una representació. Sobre què? Sobre la cruada, que el 1213 es va fer a Moret. En contra de què? En contra de tota la civilització duc-oxitana.
amb tota la llengua d'oc, que era tota una civilització que va ser enhorreada, el catarisme, tota la llengua d'oc. Pot ser que faci un parell d'altres setmanes que estiguessin a Sant Feliu de Llobregat. Exactament, que els vaig anar a veure jo. Doncs és que allà, justament a l'espai de carretera reial de la Penya del Morro, vam entrevistar el seu director, i ens va explicar una mica tot plegat. El Ramon Manent. Sí, els uients ja tenen... bueno, si ho van escoltar. Ah, molt bé, millor així doncs això.
Jo vaig creure, o he cregut necessari quan feia el guió, de veure, i aquest és un programa també d'àmbit d'Esvern, d'àmbit de Sant Just, doncs parlar de les coses que passen de teatrals, doncs aquí. I, torrem a, hauràs de preparar la cosa del làtigo, aquella? Perquè jo el que volia dir, bueno, a part de parlar una mica de l'obra, que tot i que es parli d'una batalla de l'any, com diu el títol, 1213, estem parlant de temps,
No hi ha exèrcits mercenaris.
a tota l'Àfrica o a tots els conflictes que hi ha armats. Es veu aquí i denuncien, eh? Molt, molt, molt. És que em va agradar molt, aquest espectacle. Molt, perquè, tot i que... igual és un espectacle d'aire o d'àmbit amateur, zen i professional... Espera, t'he tret el discurs. He tret la música, perquè he acabat el discurs. T'he tret la música pel discurs. Ah, pel discurs. Doncs, si vols, hi torno, eh? Parlen de l'economia d'entesa. L'economia entesa per dominar el pròxim. És un espectacle contra l'imperialisme.
i, en canvi, en el que es parla també de l'espectacle, és una alternativa, aquesta economia, i practicar aquesta economia per repartir justícia i riquesa al món, que és, per exemple, el que volen el moviment del 25M, per exemple. És un espectacle on es parla de llibertat, de respecte, de tolerància, de l'alegria de la diversitat, de la cooperació, de la solidaritat. No són temes reals, això. Amic meu, amic meu...
I tot això agafat des del 1213... Perdona, Jordi. Anava a dir que aquesta és l'obra musical, aquest cor, digue-l'hi com vulguis, que va haver aquest divendres a l'Ateneu de Sant Just. El cor país meu va néixer a finals del 2009 com a formació polifònica, arriba de la trajectòria iniciada l'any 99 al cor de l'Aula de Música Tradicional Popular. De fet, no sé si els podem escoltar, però teníem alguns temes com, per exemple, la terra.
Anem a escoltar la terra de fons i de fet és el cor de l'aula de música tradicional i popular del Departament de Cultura de la Generalitat. És molt llarg això.
Això que sona és de partida de la suite del No trencaràs el son dels càtars, del Jaume Arnella, qui podem sentir cantant, i del Mercer Casellas, espluguenc, però molt bon músic i molt investigador musical, fantàstic. No diguis això que hi ha gent d'esplugues, alguna n'hi ha que salva. Alguna, alguna sí.
Cargolins. Escolta'm una cosa, el que jo volia dir és que això... Va haver-hi un moment de no atenció perquè la gent es va quedar com una mica estranya. Sí, d'això volia parlar i volia dir treu el làtigo aquí, perquè és un làtigo no com a amic, sinó per cap a l'Ajuntament i un cop a la Teneu, un dels dos. La polèmica teatral de la setmana. Exacte.
Va sortir al principi de l'obra, d'això explicat per gent d'allà, per gent que estava al públic. A l'ateneu de Sant Just. A l'ateneu de Sant Just, sala gran segons l'ateneu, sala municipal segons l'Ajuntament. És aquest lio, aquest embolic, que des de fa 20 o 30 anys que passa, que és la... la propietat és de l'ateneu, però enlloga l'Ajuntament. Total, el senyor Quim Lecina, director de l'espectacle, va sortir i va dir, perdoneu,
Aquest teatre no està gens ben equipat. I l'espectacle va amb un joc de llums, una il·luminació especial, que aquí no podem fer per por que ens quedem a les fosques. Com pot ser? Dic jo, com pot ser? L'any 2013, a Sant Just d'Esvern, un poble dels més rics, que ja estan menys crisi de Sant Just de Catalunya, que no arreglin el teatre una puta vegada. Aquesta pot ser una lectura? Jo em faig una altra. Vinga, vinga.
Quim Lacina, qui ets tu?
Què has de dir de nosaltres? Si nosaltres, per exemple, estem veient els pastorets i no estem ben enfocats als actors, ens és igual. Nosaltres disfrutem el teatre d'una altra manera. A Sant Just, som diferents. O sigui que aquí, amb la cina, si no tenim llums, no és el teu problema. I actua amb el que hi hagi, poc professional que ets.
Perdó, perdó, és que se m'escapa la llengua. Hi ha un tuit d'arribar a Quim Lecina, que diu que ara... Però això només ha passat aquí? A Sant Just? Sí, sí. El teatre de diem que la teniu de Sant Just. Jo, quan vaig anar a Sant Feliu, el Quim Lecina no va sortir a dir res. Ni va dir res, i el focus va anar bé i tot clar. Aquest home no sap valorar...
el teatre de gran teatre, 400 persones, un teatre que és la plateia, i això és històric, eh?, la plateia de baixa i puja per ser sala de ball, això és fantàstic. Però que la reguin tècnicament, home, que un dimer o un mes, doncs, sempre va millor. Que un dimer, allà falten 100 focus, jo crec. També, també. Per arribar a que es vegi alguna cosa encara alluny. Continuem o què? Sí, continuem, perquè volem parlar ara de la revolució no serà
Tuitejada. A plegar Guillem Clou, a Pau Miró i Jordi Casanovas, o sigui, estem parlant de Guillem Clou, a Pau Miró i Jordi Casanovas, dos, tres dramaturs d'aquests joves, de la jove dramaturgia catalana. Oh, que se'm va agafar la boca cada que ho dic. Exacte, que està tan, tan traduïda, que està tan, tan, tan... Amb boga de tothom. Exacte, i que hi ha també... Sala Fleicher. Sala Fleicher. I que també hi ha tanta gent que diu... Però si... Però si... Per favor. Va, vés al tema, va.
per elaborar una obra que, a més a més, havia d'estrenar la temporada del Teatre Lliure Històric, el Teatre Lliure de Gràcia, que havia de ser l'estrena de la companyia Nova Estable del Teatre Lliure, on durant quatre anys, diferents actors i actrius estaran allà aprenent, fent teatre, fent quatre o cinc obres. David Mardaguer, Paula Blanco... Paula Blanco, la Mimarriera, el Pau Miró, em sembla que es diu... Pau Miró, Pau Miró. Pau Miró no.
Pol Miró, el que va fer el divan i els gossos. Molt bona, que la faran d'aquí poc, el novembre, a la sala Atrium de Viladacans, no us la perdeu. També és una cosa que voldria tocar, eh? No sempre és Barcelona, sinó... Obrim la finestra. Escolta, Roger, en aquest espai, anem obrint finestres? No en tanquem cap, eh? No, no, si ho pregunto. Serà així tota la temporada? Potser sí.
Parlem d'aquesta, la revolució no serà tuitejada, la primera obra de la jove companyia del Teatre Lliure, que per primera vegada aquest teatre des dels anys 80, és a dir, quan hi havia Emma Villarásau, Lluís Omar, Jordi Bosch, etcètera, etcètera, diguem que torna a tenir una altra companyia jove. Hi ha molta gent que diu, home, és que clar, aquí no estem donant oportunitats a altres actors, per exemple, o joves que entri d'aquí un temps. És així.
L'any 98 vam fer fora Josep Maria Flotas, director del TNC, perquè també volia fer una companyia de teatre i tots els actors van dir que no pot ser perquè és el Teatre Públic de Catalunya i com pot ser que facis això.
Senyor Pujals, fora d'aquí. El tema que volia jo plantejar d'això és que tothom, les crítiques, hem llegit un 4 o 5 crítiques i totes, absolutament totes, parlen que els actors estan molt bé, molt, molt bé, que la direcció està força bé, però que Guillem Clou, Pau Miró i Jordi Casanovas, sis Pau, es criguin per separat, o com a mínim,
Tinguin la idea abans d'escriure. O escriguin i després tinguin la idea. O mejungin-se una mica més conjuntament. Que no cadascú escrigui una soneta per aquí o per allà. L'obra comença molt bé. Jo la vaig veure començar molt bé. Què tal? A mi no m'agrada gaire, tampoc.
Salves els actors, tinc gent que m'agrada i no estan gaire contents. La Mima, per exemple. Potser la intenció no seria fer una obra genèrica, sinó microobres o alguna cosa així? Sí, però va tot lligat per tema i per espectacle. El microteatre, que és una cosa que podem parlar un dia, són obres de 5 minuts però que...
Hi ha aplaudiments entre mig i es presenten diferents obretes. I aquestes són diferents companyies amb diferents escenes. Dins d'un mateix espai, aquella botiga d'Apple. Escolta Roger, però és que no és fàcil, tampoc, eh? Fer una obra de teatre a tres mans. Però les expectatives...
Era molt l'altre dia.
Les escenes en si, algunes millors que altres. Deixem que recordi que l'argument és una botiga d'Apple amb dos ordinadors que transmeten un telenotícies on s'anuncia una revolta social generalitzada i tot seguit ja comencen les primeres escenes que són unes bones. Aquesta és molt bona.
que comparteixen ideals, perquè el Twitter, que les notícies i internet, l'ideal d'internet és que la comunicació arribi a tothom, que tothom és igual. És molt compartit pel bolxaviquisme, d'acord? Però a partir d'aquí, i que és una escena que fa molt riure, perquè t'imagines un senyor de l'any 1912 o 1906, plena revolució soviètica, entrant en la modernitat pura i dura, més amb aquella estètica Apple tot net,
D'acord, aquell que passi que parla rus. El Paul López està molt bé. Però després, a partir de la segona escena, l'espectacle declina. Les històries posteriors, pràcticament inconexes, respecten els precedents, ritmigament desiguals, temàticament febles i amb una conseqüent incapacitat de continuar.
I les finals, què? Encara pitjor? Torna a ser com el principi. Té un punt àgit, baixa una mica i al final torna a pujar, doncs mira, almenys, no? L'última torna a ser com el principi. No ens pots tallar, Jordi, ara mateix. Torna a ser com el principi, però en el resum, el que diuen, i no m'ho dic jo, he llegit quatre crítiques perquè a mi no em va agradar, per això és una opinió pròpia, personal.
Però després, anem a veure què ha dit Anúbal, la Teresa Bruna també, com es diu allò, a l'atleta del punt net, molt epidèrmic, un context dispers, molt poc polític, que no, que no, que senzillament que m'he confós per una cosa.
I senzillament, una mica la crítica que molta gent li fa amb aquesta nova dramaturgia, que és poc compromès amb la cosa. Ei, fem la revolució i recordem de fer-la tots. Roger, tu ets molt xulo, vens aquí, comença a criticar, a partir d'aquí la segona escena baixa, aquí va venir l'altre dia una crítica al focus, a mi no m'ha agradat, no sé què...
Però tu ara has tret a tornar a veure fa poc. I ja veuràs les crítiques que plouen aquí. No, no, no. Són massa independentistes. Això és el que ha dit Toni Soler. Escolta, Toni Soler ha dit això? Home, massa inflamada, massa inflamada. Perquè estem parlant del jazz musical, no? Podem dir-ho, que es va estrenar l'altre dia. Exactament. Que concretament és... 11-9-14. 11-9-14. Un viatge en alt temps, que fa un parell de setmanes també vam parlar amb el Ricard Ferrer. Un viatge en alt temps que transporta fins l'11 de setembre del 714 Pere Paranella, conjuntament amb tu, podríem dir,
dirigeix aquest muntatge que passa de la comèdia a l'èpica amb un repartiment encapçalat per Feliu Formosa que va a Premis d'Hor d'Esglésies Catalanes i Marc Barber, que és el Toni a la sèrie de Potseres Vermelles. Es va estrenar aquest dissabte passat al Born Centre Cultural i tracta, ja ho vam comentar, què passaria si algú avui en dia tornés el 1714 amb una màquina del temps i a partir d'aquí la relació que té amb els 100 personatges.
Representa que l'utger, que és el protagonista, rep una capsa, i amb aquesta capsa del seu avi hi ha tot de coses antiques, un diatari, unes cartes, i tu troba un iPhone, però aquest iPhone està trencat. I quan intenta obrir l'iPhone, canvia d'època. És una mena de risc al futur. On vaig jo és tema crítiques.
Fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne, fem-ne
És un musical com trifulques, o sigui, no és un musical allò que es passi en mitja hora, en mitja obra o tres quarts de l'obra cantant, sinó que és una obra de text amb interrupcions de cançons. És com trifulques de la catalana tribu, que és el que s'ha pogut veure al nacional.
A crítiques negatives, que a mi m'agrada, i a criticar-nos. Per exemple, no s'entén, hi ha gent que no entén, el doble personatge 8G. Com comença l'obra el 2080, però passa al 2014 i se'n va anar en viatge al 1714. Això va ser que la imatge que volíem era d'un avi explicant una història al seu net. Perquè està pensada per tots els públics, l'obra.
i hi ha gent que no ho ha entès. La culpa és de la gent. Coses de repeticions, que es repeteixen certs conceptes. Que els anglesos no vindran, per exemple. Per treure la guerra. La gent ja sap què passa al fons.
Exacte, però la gràcia és agafar això d'aquí, perquè això ens va passar amb l'Èric d'Exèrcit del Pèrix, que la gent ja sabia amb aquesta obra com acabaria, perquè era un cas real, i aquí per això vam posar aquest personatge que viatjava en l'època i li deia, escolteu, anem a fugir d'aquí, anem a fugir d'aquí, que és el que creava el conflicte, no? O sigui, Lutger sabia el futur, sabia que allò seria una derrota, una massacre, sisplau, fugim d'aquí, i els catalans enfavorits i molt inflamats, com deia doncs el Toni Soler,
Toni Soler va dir que era massa independentista. Que ho digui Toni Soler... Toni Soler també està allà. Suposo que és independentista però tampoc no se'n fa gaire bandera.
I què vols dir? No heu cridat gaire? No, al revés. El que passa és que s'ha d'entendre l'època, crec jo, sí que es crida llibertat o mort, i aquestes frases que es cridaven, però són històriques, perquè estem en un context on la gent...
Ahir està, ahir està. On la gent no volia morir, no volia deixar de defendre, d'acord? I la ciutat, perquè sabia que l'hi esperaria. Sabia que si es rendien arribaria Felip V i ho cremaria tot, violarien les dones, matarien pares de família, avis i àvies, i es quedaria tothom. Combarca de xàtiva, d'acord? I estem parlant de fets reals.
I a mi el que m'ha agradat és que diguessis això de l'obra que passa de l'humor a l'èpica, perquè clar, el xoc entre l'utger que ve del segle XXI, que porta el seu iPhone, porta els seus auriculars, porta un entrepà embolicat amb paper de plata, un estudi del Barça, amb la gent allà, que a més a més, on vas vestit així, com si aquest vestit me'l van comprar la Sagrada Família, que dius, ets un blasfem, te'n fots a Déu perquè dius Sagrada Família. No, és la Sagrada Família de Gaudí, Gaudí qui és Gaudí, i aquest tipus de coses.
doncs agraden molt, fan riure molt el públic al principi i a poc a poc, a partir d'un enamorament, a partir que veus el drama que està patint Barcelona en aquell moment, i cap a les morts finals. Bé, això és com ho vens tu, perquè ets el codirector de l'obra. Però, que sàpigues aquesta obra, la podeu tornar a veure... I criticar-la. ...el 15 i 22 de desembre, o sigui, encara falta, eh, jo recordarem si aquestes setmanes abans hi ha el programa, i si aneu a veure-la, que truquin i que criticin a la cara. La meva mare pot trucar, eh, si la meva mare l'està sentint.
que no ho sé, que et truqui i digui que no va entendre que l'onger era dues persones. En fi, Roger, moltes gràcies. A vosaltres per la propaganda i per tot. Fins una setmana que ve. Bona tarda.
15 minuts i arribem al punt de les 6 de la tarda. Tenim amb nosaltres el Manel Ripoll, ja a l'estudi número 1 de la ràdio, per parlar una setmana més d'Història de Sant Just. Avui continuem amb el que vam començar la setmana passada, és a dir, aquesta efemèride dels 75 anys de les bombes que van caure a Sant Just d'Esbern durant la Guerra Civil. De fet, Manel, bona tarda, com estem?
Bona tarda. Bona tarda Manel. Volia comentar que abans ja ho hem dit, però avui també s'inaugura una exposició a l'equipament de les escoles titulada Catalunya bombardejada, 75è aniversari dels bombardeig a la població civil i a les infraestructures catalanes, una mostra itinerant que està promoguda pel memorial democràtic de la Generalitat de Catalunya.
i justament ha arribat en un moment a Sant Just on fa 75 anys d'aquestes sis bombes que van caure al centre del municipi. La setmana passada, Manel, vam començar explicant a quines parts havien caigut les primeres dues bombes.
fa 75 anys, i avui ens proposem saber on van caure les quatre bombes restants. Et sembla bé, perquè tenim dues bombes que no van esclatar, a més a més també una bomba que va caure a Calmancu i a Calguixonis, de Sant Just, i la darrera bomba que va caure a Calmonju. Et sembla bé, deia, que comencem explicant, reprenent una mica on ho vam deixar la setmana, la bomba, les dues bombes que, per exemple, no van esclatar, d'aquestes sis?
Sí, em sembla perfecte. La primera de les bombes que no va esclatar va ser la que va caure al número 30 de la carretera de Reial, no massa lluny d'on va esclatar la bomba de Can Masclans que era al costat del forn. Exacte, és aquella que vam comentar la setmana passada i que va destruir tot el forn i tot l'obrador.
Així com aquesta última bomba que vam tractar la setmana passada havia esclatat i havia provocat destrosses considerables, de fet, veurem que de les sis bombes que va caure, aquesta concretament, i una que explicarem després d'aquestes dues que van esclatar, són les que més destrosses van fer.
No és així amb les dues que comentarem ara, que com que comentes la primera va caure aquí al número 30 de la carretera. I aquesta va caure a casa de la família de Maria Bos d'Agà i en Jaume Quillet Puig.
que van tenir la gran sort que aquesta bomba va caure i va travessar tot el que seria la taulada. Va fer forat al sostre i va caure a dins de casa. Exacte, entre ells estaven a dins de casa. Això a quina hora va ser? Vam dir que va ser cap a la nit. Sí, va ser cap allà a les 11 i 4. No sabem si estaven dormint o què estaven fent però se'ls va caure al mig de la casa una bomba que finalment no va esclatar. I per sort no va agafar ningú.
Se sap que no va caure a sobre de ningú, no? No, no va caure a sobre de ningú. Se sap que és perquè no va esclatar Manel? Se suposa que devia ser defectuosa. De fet, jo he estat llegint a la Missalanya on expliquen tot això i fiquen altres casos i d'altres poblacions que també van patir diferents atacs i es veu que era bastant comú
que de les bombes que tiràvem, un 30 o 40% d'aquestes bombes no arribaven a esclatar. Ja era la fabricació de l'època com devien ser les bombes de l'època de la Guerra Civil, però ja eren unes bombes que hi havia un alt percentatge que no arribaven a esclatar.
va foradar la taulada, va entrar al primer pis de la casa i foradant el terra del primer pis va arribar fins a la planta baixa. Exacte, aquest va ser la trajectòria que va descriure aquesta bomba i que va tenir molta sort d'aquesta família perquè així com per exemple vam explicar que una de les primeres bombes que va caure, que vam explicar la setmana passada, havia caigut just sobre el galliner, que ella no havia impactat a casa, l'altra,
va caure on hi havia l'obrador, però no va caure just al costat que hi havia la casa. Aquesta, en canvi, si cau dins d'una casa, amb la sort que era una d'aquestes percentatge de bombes defectuoses que només va fer el forat i no va arribar a esclatar. L'altra bomba, perquè hem dit que hi havia dos de les sis que van caure fa 75 anys a Sant Just Desvern, que no va explotar, va caure just davant d'aquesta que estem comentant. A l'altra banda de la carretera, el número 39, just davant de la casa de l'alcalde.
Exacte, sí, sí. Aquesta també està molt documentada, sobretot perquè en aquell moment que ara explicarem l'alcalde la va anar a buscar i em va fer un ús d'aquesta bomba. L'alcalde, l'any 38, no? Sí, correcte. El Fred Aris era l'alcalde de Sant Just durant la Guerra Civil.
Sí, sí, va ser just el que va substituir a Daniel Cardona quan va haver de marxar. Doncs va entrar ell, el seu fill, més endavant també va ser alcalde. I en aquesta petita casa que hi havia just a la casa de l'alcalde, el número 39, com hem comentat, hi vivia, era una petita casa peiral, hi vivia la família petit, coneguda com de Can Canals, hi vivia aquesta família.
Com en el primer cas que hem comentat que la bomba va impactar en l'edifici, doncs aquí va ser el mateix. La bomba també va impactar dins de l'edifici i no va arribar a esclatar. També vam fer algunes destrosses perquè la perforació sí que la va fer en el sostre, com en algunes habitacions. Va ser molt semblant. De fet, van caure just gairebé davant d'una a l'altra. De fet, la imatge que tenim nosaltres on es veuen on han caigut
Totes aquestes sis bombes, aquestes van caure just gairebé en front una de l'altra amb les bandes de la carretera. De fet està documentada perquè el fill de l'alcalde que en aquella època en aquell moment tenia vuit anys, recorda el següent d'aquesta bomba que no va explotar. Manel, això són paraules textuals. Què és el que recorda? Doncs l'alcalde Aries recordava. Va caure una bomba però no va explotar. El meu pare, que ho va veure, la va recollir. La va desmuntar i la va portar a casa.
Com que eren temps difícils, la meva mare la va vendre al drapaire. I és que, certament, en aquella època, ja vam comentar la setmana passada la composició d'aquestes bombes, i un alt percentatge d'aquestes bombes eren de ferro. I, per tant, tots aquests quilos de ferro que es poguessin vendre al drapaire podien ajudar a la malmesa economia de qualsevol d'aquelles famílies.
la van poder reutilitzar per fer anar altres usos al Drapaire i ells l'extrauran. Perdona, s'ha de tenir valor per creuar la carretera i agafar una bomba que acaba de caure just davant de casa teva. En fi, uns quants quilos de ferro i de ferralla que després van vendre al Drapaire, que tu dius que serien ben rembunerades. Sí, en aquella època, sobretot,
Potser sí que els va poder servir per ajudar l'economia familiar de l'època i la veritat és que es veu que com que hi havia aquest alt percentatge de bombes que sempre passava això, ja estava fet el tema que s'agafessin i es reutilitzessin.
Bé, passem a la següent bomba, que aquesta sí que va caure i que en aquest cas sí que va explotar. Parlem de la bomba de Kalmanku i Kalgishonis. Va ser al mateix costat de la carretera que la de Can Canals, que hem comentat fa un moment i que no va explotar, una mica més amunt.
just al número 45 on hi vivia Vicenç Martínez Company i la seva esposa Pilar Lizaga a la huerta amb els seus dos fills Pilar i Vicenç. A la casa del costat hi vivia la família Guixonís, composada pel matrimoni de Maria Guixonís i Rogèlia Vinyas i els seus cinc fills. Manel, aquesta bomba sí que va explotar. Què és el que va passar? Exacte. Aquesta, juntament amb la que vam explicar la setmana passada que va caure en el forn, que va ser la que va fer més destrosses i va causar alguns ferits,
Aquesta també va ser l'altra bomba que va causar moltes destrosses. De fet, quan es pregunta a la gent que se'ls ha preguntat de l'època... Vostè recorda que van caure unes bombes a Sant Just? Et diuen sí. Quines recordes? La primera que sempre els ve a la memòria i que ningú es deixa mai és aquesta. Per què, Manel? Perquè va fer molta destrossa i va ensorrar les dues cases. Va caure just al mig d'entre una i l'altra casa.
i les va ensorrar totes dues. Recordem que cap dalt les bombes no va causar víctimes mortals, però no sé si en aquest cas aquí hi va haver ferits. Sí, en aquestes sí que hi van haver ferits i és que el fet és que aquestes cases diguéssim eren d'una construcció, fins ara les que havíem parlat eren cases, doncs,
de famílies més benestants del poble i aquestes eren unes cases d'una construcció no tan bona com les altres i per tant l'impacte que van rebre de la bomba no van poder aguantar-lo tan bé com el van aguantar les altres cases o les zones on van caure les altres cases.
Què és el que va passar concretament? De fet, aquestes dues bombes van caure damunt d'aquestes dues petites edificacions, destruint-les completament i causant ferides de diverses consideracions als inquilins. De fet, com dius tu, Manel, l'anècdota, la curiositat més ben dit d'aquestes bombes és la que més recorda la gent perquè segurament és la que més destrossa va fer i també la que més soroll va provocar al quart de tot de la nit, que és quan van caure aquestes bombes fa 75 anys durant la guerra civil.
a Sant Just d'Esveral. Bé, ens falta una bomba de les 6 que van caure recordant aquests dies a l'espai d'història de Sant Just amb el Manel Ripoll, aquesta efemèride que, justament, també em torno a recordar que avui, a l'equipament de les escoles al centre del municipi, hi ha l'exposició que s'inaugura, Catalunya bombardejada, 75è aniversari dels bombardeig de la població civil i a les infraestructures catalanes. Entre elles, aquests edificis,
on vivia en Sant Justencs fa 75 anys. La darrera bomba, Manel, la de Cal Monjo.
Aquesta és l'última de les sis bombes que va caure d'aquest avió que va descloure aquesta trajectòria. Recordem que era un avió que venia d'Esplugues i va passar per aquesta zona de Sant Just de l'aviació italiana. Exactament. I va deixar anar aquests sis projectils, l'últim dels quals va caure no molt lluny de la casa del número 51 de la carretera. Aquesta casa era coneguda com la casa de Cal Monjo.
Aquell van tenir sort perquè no va tocar la casa, sinó que va caure en una extensió de terreny que hi havia no molt lluny d'aquesta casa, que hi havia uns vivers de xiprés de la família Modulell, que eren terres de Camp Modulell, i va caure allà just al costat. En aquesta casa hi vivien Jaume Pi Rius i la seva muller Dolors Oliveres Navinés i les seves dues filles, Maria i Teresa, a part també de l'àvia Teresa Rius i Rius. Què és el que va ocasionar l'explosió d'aquesta última bomba?
Els interns d'aquesta família comenten que si bé l'explosió va caure en aquest terreny on hi havia aquests vivers, va fer un fort cràter de dimensions força considerables i que va estar visible durant bastants anys en aquella zona d'aquelles terres de Camp Modulell.
De fet, l'impacte va aixecar, com és lògic, un munt de terra i pedres, les quals alguna d'aquestes pedres van aixecar contra els vidres on les dues nenes, la Maria i la Teresa, van aixecar-se i van mirar quan van sentir tot aquell terrabastall. I elles recorden que alguna de les pedres van aixecar contra el vidre de la seva habitació.
Bé, doncs aquesta és l'última bomba, la història, d'aquestes sis bombes que van caure justament fa 75 anys durant la guerra civil a Sant Just d'Esbern i que fa dues setmanes justament commemoràvem aquesta efemèrida. Per cert, després d'aquesta darrera bomba, l'avió en qüestió, perquè això recordem que és un avió que va deixant de cop i volta aquestes sis bombes, no alhora, sinó, com hem vist moltes vegades en imatges, no?, en blanc i negre, potser una darrere l'altra. Exacte.
L'avió en qüestió va continuar el seu camí cap a Cornellà i el Prat. Van caure més bombes d'aquest avió a Cornellà i el Prat? Sí, està documentat que tant a Cornellà com al Prat aquest mateix avió va continuar deixant anar les bombes que encara li quedaven.
i per tant va causar destrosses considerables en aquestes dues poblacions. Alfred Aries era l'alcalde de Sant Just durant l'any 1938 i que li va esclatar una bomba just davant de casa seva a la carretera reial, va trucar al 80-101 que era el nombre d'emergències de l'època.
Per comunicar l'impacte d'aquestes 6 bombes sobre el núcleo urbà de Sant Just i que havien destruït 3 cases de la carretera i que també hi havia 3 ferits greus. Això va ser concretament a les 12.39 de la matinada.
havíem fet el recompte de tot el que havia passat, si hi havia hagut víctimes mortals, si només hi havien ferits, quantes cases s'havien esfondrat... Aquest va ser el primer informe que van donar perquè vinguessin la Creu Roja i vingués l'Ajuda Republicana a fer tot això.
De fet, unes hores més tard, ja per acabar aquest capítol de les sis bombes que van caure fa 75 anys a Sant Just, es llegia el següent informe. L'alcalde de Sant Just ens comunica que han caigut unes cinc bombes, dues d'elles, sense explotar. Hi ha de cinc a sis ferits, un d'ells greu, tres cares totalment destruïdes i dos parcialment. També ens diu que a conseqüència del bombardeig hi ha algunes línies elèctriques destruïdes i ens diu al mateix temps que comuniquem a la fàbrica elèctrica que aquesta nit no donin el fluït elèctric.
Bé, doncs Manel, fins aquí aquest capítol interessant i diferent dels que hem tractat a Història de Sant Just, Cadilluns, a la Penya del Morro. No has tingut temps d'anar a veure l'exposició, m'imagino que ara no? No, l'exposició no. El que sí que he vist i que és molt interessant, si pel que sigui la gent no pot anar a veure l'exposició, però sí que passa de tant en tant per davant de l'edifici de les escoles, allà al carrer Montserrat,
són els dos plafons que hi ha i que expliquen algunes d'aquestes bombes que he explicat i algunes anècdotes de la gent que expliquen què és el que van viure ells quan van caure aquestes bombes. Doncs més informació a l'equipament de les escoles amb aquesta exposició que s'ha inaugurat avui. Mareia, moltes gràcies, bona tarda. A vosaltres. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Quim Hurtí. Pere Asens, amunt local i agrari, reclama una reforma del Codi Penal per endurir les penes i aturar els robatoris al camp. Les trebades han baixat a Barcelona un 15% durant els primers vuit mesos de l'any. Els heredons i els coixins de plomes poden causar fibrosi pulmonar, una greu malaltia respiratòria. El 30% dels autorats de la ciutat de Barcelona són joves. En esports en futbol, el Cornellà ja ha fet oficial la incorporació del central Xavi Pellegrí i dona la baixa a Raül Capó.
L'Espanyol celebra aquesta hora el mateix ofició de l'ajuntament esportiu amb el nom de Beni Harker. L'acte està obert al públic.
El món local i agrari reclama a la Generalitat que pressioni perquè la reforma del Codi Penal inclogui un enduriment de les condemnes pels robatoris al camp. La Diputació de Lleida lidera aquesta petició arran d'un informe encarregat per una sejantena de municipis lleidatans. El test proposa l'enduriment de les penes per prevenir la delinqüència al camp. També l'associació de municipis insta la Generalitat a buscar solucions. El president de l'entitat, Miquel Buch, demana diàleg amb les zones afectades.
El que hem de fer és seure'ns amb el territori, parlar-ne tots abastament, inclús amb la Generalitat, amb la Conselleria d'Interior i de la Justícia, i buscar quin és l'element que pot garantir la seguretat a les propietats privades dels citarans de Catalunya.
Demà comença a Lleida la Fira Municipal i en què es debatrà aquesta qüestió? Les estrebades s'han baixat a Barcelona d'un 15% durant els primers vuit mesos de l'any, respecte al mateix període de l'any passat. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el comissari d'Area Policial de Barcelona, Joan Carles Molinero, s'ha mostrat satisfet perquè la governàtica s'havia disparat.
I aquest és un fet delictiu també, que durant aquest període, especialment aquest estiu, però també durant tot el període acumulat de l'any 2013, doncs també estem aconseguint reduir en xifres molt importants d'un 15% i fins a un 16% de disminució.
També els robatoris en els comerços de Barcelona han baixat, en aquest cas, un 20%. Les dades dels Mossos també són positives pel que fa als característes a zones turístiques i al metro. Segons la policia, aquests delictes han baixat del 9%. Els ex-responsables de Caixa Catalunya, Narcís Serra i Adolf Tudó, diuen que la pujada salarial dels directius estava avalada pel Banc d'Espanya i era similar a la resta del sector.
Serra ha anat a declarar com a imputat per un delicte d'administració deslleial pels sous que els directius se van assignar al 2010 just abans que l'entitat hagués de demanar unes ajudes públiques de 1.250 milions d'euros i quan tot just s'havia fusionat amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Davant del magistrat ha insistit que l'actuació de tot el Consell d'Administració es va ajustar la llei.
No només la meva actuació, sinó la de tot el Consell d'Administració, va ser legal, lleial i inclús diligent respecte dels problemes en què la Caixa s'havia d'enfrontar. El jutge ha rebutjat la petició de la presó provisional demanant la contraferra per la curació popular d'Auswang.
L'atur juvenil a la ciutat de Barcelona suposa un 13% del total i, segons el Consell Econòmic i Social de la ciutat, suposen una greu agressió a l'estat del benestar. Barcelona, Albert García, bona tarda.
Bona tarda, l'informe del Consell Econòmic i Social de Barcelona sobre l'atur jovenil a la ciutat no s'ha demanifès que la crisi econòmica ha castigat especialment els joves. La població ocupada de menors de 25 anys ha caigut un 22,4% respecte del primer trimestre de 2008, tot i que l'últim any s'ha incrementat un 1%. El president del Consell de la Joventut de Barcelona, Albert Claret, també ha alertat d'un fenomen creixent, l'exili jovenil. Avui en dia, després d'una sèrie d'anys, en els que han anat accedint indicadors, podem dir que més de 33.000 joves han marxat
de Barcelona en els últims cinc o sis anys per causa precisament de buscar oportunitats laborals o formatives a fora de la ciutat i també fora del país, que coneix que és un gran problema. L'informe proposa tres vies per lluitar contra la torre jovenil, el foment de l'ocupació de qualitat, la millora dels organismes d'accés al mercat laboral i el foment de l'emprenedoria.
Els adredors psicoixins de plomes poden causar fibrosi pulmonar, un estudi liderat per investigadors catalans realitzat amb 60 malalts. Ha constatat que en la meitat dels casos la causa de la malaltia estaria relacionada amb l'ús d'aquests articles. L'estudi està desenvolupat per a l'Hospital Universitari Vall d'Abron. N'ha parlat a la xarxa el corbinador de l'estudi Ferran Morell. És el mateix que el que té un ocell a casa, no? No prohibirem a tothom que, de fet, el 9% de la població de Catalunya té un ocell a casa, no?
i un 30% en un adredor de plumes. Per tant, els casos que diagnostiquem són molt pocs. El que li toqui, el que té la disposició genètica per fer la malaltia, val la pena que se sàpiga, no? Aquesta patologia ha reconeguda des del 1940, però de causa desconeguda fins ara afecta 10.000 persones a Espanya, de les quals 2.000 són a Catalunya. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Demà al matí es celebra la marxa per la gent gran a Sant Just. Cada any, una trentena de persones participa d'aquesta activitat que inclou un esmorzar i la lectura del manifest de la gent gran que aquest any reivindica que la gent gran vol ser activa i participativa. La marxa per la gent gran sortirà del paradó a dues quarts de deu del matí en direcció al Molí Fariner on es llegirà el manifest de la gent gran. Després es tornarà a Sant Just i es farà un esmorzar al mil·lenari pels assistents. Enguany l'associació de gent gran de Sant Just fa 15 anys
i assegura que l'Inie General ha d'estar contents amb la situació del col·lectiu al nostre municipi. Tot i això, la presidenta de l'associació de gent gran del municipi assegura que els llogaters de Milària han notat molt el tancament del menjador d'aquest centre. L'entitat fa 15 anys que treballa per la gent gran del poble i que d'últim divendres, a més, organitza diferents activitats adreçades a aquest col·lectiu, com cinefòrums o conferències útils sobre salut o seguretat, una de les activitats que se libran cada any
és la marxa per a la gent gran que a Sant Just es farà demà al matí. Començarà a dos quarts de deu al paradó i es caminarà en direcció al Molí i Fai Minim.
S'ha obert el període d'inscripcions per la 37a cursa de Carts de Coixinets. Els propers 16 i 17 de novembre tindrà lloc un dels esdeveniments lúdicos esportius més destacats de l'any i es poden fer inscripcions online per participar-hi. Les inscripcions a través d'Internet es poden fer fins dijous 31 d'octubre, les 12 de la nit, i el mateix 31 es faran les inscripcions presencials de 8 a 9 del vespre al Casal de Joves. La 37a edició es farà el 16 i 17 de novembre pels carrers freixos i creus del padró i les verificacions, entrenaments i cronometratges seran dissabte.
i la cursa diumenge de 9 a 3. Trobareu més informació al web dels CARS que és carsdecoixonets.org.
I acabem amb aquest bilet explicant-vos que l'edifici de les escoles acull des d'avui una exposició titulada Catalunya bombardejada, 75è aniversari dels bombardejos a la població civil i a les infraestructures catalanes. És una mostra itinerant promoguda per Memorial Democràtic que recorda les més de 5.000 víctimes mortals i els milers de ferits provocats pels bombardejos durant la guerra civil. De fet, el passat 8 d'octubre
Es van commemorar 75 anys del bombardeig de Sant Just, que no va comptar amb víctimes mortals, però sí amb diversos ferits i cases destruïdes. La inauguració es farà divendres a les 5 de la tarda i comptarà amb la presència del director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Jordi Pau Loverdos. L'horari de la visita de l'exposició és dilluns a divendres de 10 a 1 i de 5 a 9 del vespre.
i de moment això és tot i més informació a les 7 del Senyors Notícies d'edició vespre.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de cobla o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Ara escolta, està viu d'esfer, sintonitza, està viu d'esfer, maravils de Sant Just.
L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Així és, aquí estem, què tal? Bona tarda, benvinguts a la segona hora del programa. Fins les 7, avui parlarem de futbol amb la tertúlia esportiva Rafa Carano, que està molt content, està content com mai, perquè va guanyar contra la Deciko de Madrid, no, l'Espanyol, el Perico, i també amb l'Edu Rodríguez, el Guillem Cabeza, i atenció perquè avui tenim una nova incorporació, que és l'Oriol Aviam,
Aquest és l'últim nou fitxatge de la tertúlia esportiva soci compromissari del Barça, Sant Justeny, que ens explicarà les seves intervencions, per exemple, a l'Assemblea de socis fa un parell d'altres setmanes.
de la segona hora. Avui ha sigut un tòpic C-O-E-O-E-O-E, perquè després de proposar l'executiu a comandaments gratuïts i a causals durant els primers anys dels contractes indefinits, la Confederació d'Espanyola d'Organitzacions Empresarials
Proposa ara reduir la quantitat de la prestació d'atur i allargar-ne el període de cobrament. A més a més de jubilar-se els 70 anys i cotitzar-ne 40 per cobrar el 100% de la pensió. En fi, si algú vol cobrar el 100% de la pensió haurà de ser doncs el robot de Futurama, aquell, el vendor. Més o menys. Hola, fray! En fi, Cristina, explica'ns una mica més de tot plegat, que és una notícia, per cert, que va passar dijous, això, no?
Dijous vam conèixer que el COE va proposar a l'executiu els acomiadaments gratuïts i a causals durant els primers anys dels contractes indefinits i avui donen aquesta segona notícia dient que volen que la gent es jubili als 70 anys i cotitzar-ne 40 per cobrar el 100% de la pensió. Què diu José Luis Feito, president de l'Institut d'Estudis Econòmics i també president de la Comissió d'Economia de la COE.
Fa una aposta per retallar la prestació de l'atur, sobretot en els primers mesos, perquè els parats de llarga durada puguin així per sabre-la durant més temps. Així ho ha dit aquest matí a la presentació d'un informe on també ha assenyalat que la reforma de les pensions hauria de ser profunda i considera que els treballadors haurien de jubilar-se els 70 anys i cotitzar 40 per cobrar el 100% de la pensió i 20 anys per cobrar el 50%.
és una nova iniciativa de l'institut per avançar les reformes estructurals que contribueixin a retallar les despeses, ja que consideren que els pressupostos generals de l'estat de 2014 no han estat prou ambiciosos. Alguns tuits amb el tema. Gaspar Llamazares, d'Izquierda Unida, diu que amb un peu a la tomba la Segue proposa retardar la jubilació als 70 anys i augmentar els anys necessaris per a la pensió.
La quinta columna també fa un tuit i diu que la COE és el principal grup terrorista que opera a dia d'avui a Espanya. I ni la COE representa la majoria de les empreses ni els sindicats, a la majoria dels treballadors, ho diu Isabel Barju. En fi, opinions sobre aquest trenament tòpic avui a Twitter. Gràcies, Cristina. De res. Passem ara al nouvingut.
Bona tarda Jordi, bona tarda Cristina. Què tal, com estàs? Quin xorro de veu que tens. És el micro o...? És el micro. Si vols podem fer tot així. Hola. T'imagina un programa... En canvi de micro ja està.
No, jo crec que ja està. Ja ho tenim fets. T'imagines un programa on tothom fent així? Ei, què tal? Com estàs? Ja existeix aquest programa, eh? La ràdio Flashback, no? Cada nit en fan d'aquest tipus. Escolta, Guillem, com ja sabeu... Escolta'm, tu i la gent que ens està escoltant. El Guillem cada setmana ve al programa a explicar-nos algunes de les qüestions que li preocupen de les notícies que passen a Sant Just d'Esver, tot i ser ell de Sabadell. És un tio que ve a Sant Just a criticar-nos a la cara. Un aplaudiment ja pel mort.
Tens que l'exposer aquest de que sóc de Sabadell ho aniràs repetint sempre, no? És que és veritat, és que perdona... Com vulguis, eh. Jo sóc de Sabadell, tu. Però si ho vols amagar i així cola més... No, no, jo crec que sí. Doncs vas estar una temporada amagant-ho. No, no, perdona, m'heu d'amagar perquè era el guió que utilitzaves tu. És més, no, no, m'ho has amagat tu a mi, que jo em vaig entrar fa dues setmanes en una connexió al Camp Nou. La Cristina ho sabia, però va callant.
Escolta, va, sou a veure el període d'inscripció per la 37a cursa de cars de coixinets de Sant Just Desvern. Atenció al semàfor. Efectivament. Aquesta és la veu mítica del Jaume, que està allà dalt, quan surten els cars de coixinets, perquè és necessari, no ho saps, però... Tens com una... ho veig aquí com molt odi, no? Com una mica de... No, no, no, perdona, no, no, no, odi! Ai, el Jaume...
No t'estàs postulant aquí? Perdona, jo ja tinc la sort i l'honor de ser l'espeaker de la cursa, la retransmissió de la cursa dels cas. Ell dona la sortida als corredors des de dalt de tot a l'esplanada del Canigó. I aquesta música... Aquesta música és d'èpica. Quan parlem d'espeakers a la Penya del Morro ens posem de preu. Una professió poc valorada, a vegades.
Veig que és la secció del no vingut i la del Jordi Domènech a partir d'ara. Jordi, torna'm a llegir el titular perquè les senyores i senyores de Sant Just s'han perdut ja. Diu, s'ha obert el període d'inscripcions per a la 37a cursa de cars de coixinets d'aquest any. En efecte. I jo em pregunto, clar, cars de coixinets, no? Quina tonteria. A Sabadell, per exemple, tenim el Rali del Vallès, que és més gran, és més potent. A Sabadell tot és molt millor, ja ho sabem.
Què passa? Jo vaig estar-hi per festa major. Te'n recordes, o no, allà a la baixada durant el vídeo de... Ah, sí, sí. És veritat, clar. Ah, jo vaig estar allà al terreny. Sí, sí. I vaig veure que allò són baixades molt complicades. Era dels gunis que hem fet. I ara, sense bromes, posem sèries. Ah, espera. Us he de confessar que té molt mèrit. Vull donar uns consells a tots aquells intrépits que gosin arriscar la seva vida per participar-hi fent feliç a un poble.
És com un arenga perquè tothom hi vagi, hi ha perill, però jo hi aniré. Jo participaré en nom de Sabadell. Atenció, són tres consells, perquè tu Cristina hi vols anar, no? Pararàs una carroça. Consell número 1.
Posa música així de consell, una mica més canyera. Em sembla bé o no? Sí, em sembla bé. No arriben, eh, els consells? No, no arriben, tu. Perdo l'àudio, perdo l'àudio. Jo m'estranya que no escoltis bé la música, llavors. Perdo els auriculars. En definitiva, què hauria de fer? A veure, consell número 1, Cristina i Jordi, anem ràpid. Consell número 1.
Es diu coxinetx, però us recomano fermament que us porteu el coixí més gran que trobeu, un matalàs, per exemple, a la mònica, em serveix, també. Un coixí a lo grande. Un coixinetx és que és una roda petita. Em pensava que eren cares amb un coixí, saps?, de protecció. Hòstia. Consell número dos. No, no, no he acabat. Ah, no ha acabat, calla, calla. Si tens una noia amb els pits operats, també te la portes perquè els coixinetx aquests no tenen airbag. Això estic d'acord. Consell número dos.
No perds mai, assumeix les conseqüències. No facis un Fernando Alonso. El cotxe ha d'améliorar-se. Quan tu perdis, digues... He perdut. Sóc un mal conductor. I no és culpa dels mecànics i dels... Com es diuen aquells que estan al Voxers? Els mecànics. Els mecànics. Consell número 3.
Aprofita que no hi ha control del col·lèmia i veu com quan vas cada dia de festa els caps de setmana. Si seguissin els teus consells, els participants a la cursa de Caç de Coixinets, anirien molt millor segur. Demà al matí, va, canviem de tema, se celebra la marxa per la gent gran a Sant Just d'Esbern.
El tret de sortida s'han fet unes modificacions perquè han vist que la majoria de participants no escoltaven molt bé. Per tant, no es farà amb una pistola, sinó que ja es farà amb un canó a lo grande, que han agafat d'allà de Montjuïc, una mica rovellat.
I també hi haurà 400 gots, tots etiquetats, perquè la gent, abans de córrer, puguin posar o no positar la seva dentadura en cada un dels gots. I no passi com l'any passat que un ha d'agafar la dentadura de l'altre i li va haver-hi molta... També he observat que els organitzants de la prova
Han dit que el taca-taca, és el taca-taca el que és, és el típic carrito aquell que ajuda una mica a caminar als avis i a les àvies, sense problemes, estarà permès només en el cas que l'avi o l'àvia tingui les extremitats empotades.
i que hagi de caminar només amb les mans. Perquè si hi és tot, hi ha ajuda, ajuda, i, clar, vull dir, els pobres avis que no hi van amb el tac a tac es veuen una mica perjudicats. Llavors, prohibit també fer un Armstrong, que no passi com l'hem passat amb la guanyadora, la Conxita, que es va veure que anava dopada amb gelocatils, portava també un marc a passos, que això no està permès, i la rótula de fitaca tampoc, no pots anar-hi si ets una mica fíborg, no?
Llavors podem passar a una altra notícia Jordi, endavant. Per cert que de fons saps què escoltem no? Què?
En fi, Guillem, ja t'has guanyat l'enamistat de tota la gent gran de Sant Just. Com que sé que estàs content, passem ara a parlar de més notícies del municipi. En aquest cas, visca l'Andogàmia. Perquè parlem del Facebook de Ràdio Desvern, que la setmana passada complia els 4 anys amb més de 3.000 amics a la xarxa. Ja sé què diràs, que Ràdio Sabadell té 150.000. Però... Per què?
No, però bueno, que escolta, que Sant Just és un poble més petit que Sabadell... Doncs no, jo ara mateix aniré a parlar molt bé dels amics de ràdio Sant Just, com i tant, amb tot el que m'ha donat a mi aquesta ràdio, i més que em donarà amb el discurs que faré ara, a continuació. I atenció, començo a llegir.
He calculat, amics, que de 3.000 amics que hi ha a Ràdio Sant Just, 1.500 són fèmines, estarem d'acord, és la meitat. I unes 400 són de la meva edat, o target, target públic potencial, diguem-ne. O sigui que Jordi, permet-me dirigir-me aquestes 400 pubilles amigues del Facebook de Sant Just. Ja veig que m'has posat una música adequada pel meu discurs. Perdona, tota la resta què podem fer, fer un cafè, no?
Home, com vulguis, però... Jo no soc el target, jo... Però tu hi entres dintre un 1.500 d'homes. Tu mateix, però em deixes fer el discurs o no, Jordi? Jordi? Bueno, dir aquestes 400 noies que em poden agregar. El meu Facebook surt avui mateix, el posa la Cristina al Facebook, no? M'anuncia? No, perdona, no, la Cristina te'l transcorre a posar al Facebook de Penyal Morro que al teu personal perquè ja pugui agregar. Això d'entrada.
Doncs res més. Però en el resum sí que apareix, eh? En el resum sí, vull dir que en el resum em poden mirar. Ja està? Això és el que havies de dir sobre la família? Sí, res més. Perdona, ha sigut un discurs... Jo veig una cosa, jo crec que el gent tira per aquesta banda amb les 400 pubilles, eren? Sí, 400 pubilles amigues de Sant Juny. Perquè està clar que la Clàudia Barberà
M'ha donat carvasses. No li fa cas i per segona setmana no va venir. Això és veritat Guillem, t'has assabentat que a la Clàudia Barberà, des que tu li vas llançar el missatge de Clàudia Barberà, anem a fer tiquit, tiquit. Em graven perquè li vull proposar una cosa a Clàudia Barberà.
És un missatge una mica verd. Avui som 21 no? 21 d'octubre.
M'adreço a vostè. Primer he de fer un petit incís. No m'estranya que la Clàudia no vingui. Jordi, faig un incís que t'agradarà ja per la pròxima setmana, per dilluns que ve. Que et porti una entrevista en exclusiva. I això també té relació amb la Clàudia.
Tinc uns amics de Sabadell que han organitzat el primer portal de porno en català. Han rebut 18.000 visites en un dia i ja han fet un vídeo. Són amics meus del món del cinema que volen donar-li un aire així més.
Un toc així més artístic al cinema porno. Per tant, aquella frase mítica de Conrad Sonda, això és un túnel i no el túnel del que ha dit, passarà una mica a la posteritat, noia. Han sortit ja al diari, ara hi ha alguns, per exemple, els singulars, però veig que tu no t'havies donat... No, jo no ho sabia. Amics teus havien de ser.
Sí, també. Dinyuns que ve tindrem una entrevista, però què li volia proposar a la Cristina? Que si vols un vídeo, aquí estem tu. Però ja s'ha acabat ja el tema, anem a l'última notícia perquè ja s'estira el temps de sobre i tenim l'agenda de la tele esportiva que vol entrar. Diu que l'any 2012 es van produir 107 delictes a Sant Just d'Esbern.
5 delictes més que l'any anterior. Ojo, el tema, perquè la gent està acollonida, nene. Què ha passat, tu? No ho sé. Ha passat que jo fa un any que siga aquí. La gent ja m'acusa. La gent va molt ràpid, no?, al cap de tur i al forani, no? El que ve de fora. Sostens, perdona. Per què sempre s'ha d'acusar el que ve de fora? Calla un moment, sí. Sort de. Primer els de casa, no?, que diria el nostre amic Josep Anglada. Però el que volia dir és que... O Pepe, també pels amics, que és un altre que som amics seus. Sí, sí. O sigui, tu estàs dient que fa un any que estàs aquí a Sant Just, no?, aprenent a la ràdio,
Aquests cinc delictes se t'acusen a tu d'haver-los fet, no? Se m'acusen a mi. I per això, per demostrar la meva inocència, vull proposar crear un comitè de vigilància per Sant Just, que es digui Los Sombres de Guillem,
Ah, molt bé, m'agrada la idea. Com els ombres de Paco, no? I què faràs? Però he pensat, bueno... I quins serien els homes, per curiositat? No, no, perquè he pensat que també Los Ángeles de Guillem, també seria més bona alternativa. Escolta, i què faries? Aniries per Can Melli? Jo soc el que delego, jo soc el que fa la trucada, mai se'n veu la cara com a la pel·li.
I llavors hi ha la Cristina, l'Andrea, la Carme... Te'n vols posar també la Clàudia? Que vagin allà amb un panti ben curt, no? Marcant i, bueno... Molts policies. Sí, sí, sí, Los Ángeles de Guillén, bueno...
És una proposta Cristina, que la setmana que ve dilluns quan entrevistem els de pornoencatalà.cat els podem dir també un guió. Com es diu la pagina web? Pornoencatalà.cat. Gràcies per la teva col·laboració. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments.
amb la tertúlia esportiva, amb el Rafa Cano, l'Edu Rodríguez, i avui una nova incorporació, l'Oriol Aviam. Aviam de què parlem?
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig fer una adaptada primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB & Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral.
2 quarts de 7 de la tarda. Com que cada dilluns a la Penya del Morro acabem el programa parlant d'esports, de la nostra particular tertúlia esportiva, saludem ja els integrants de la mateixa, Edu Rodríguez. Bona tarda, Edu.
També tenim el Guiner Cabeta i continua aquí. Bona tarda. També tenim amb nosaltres el perico ja mític que he conegut per tot, que avui està inflat i molt content. Rafa Cano, bona tarda. Hola, boníssima tarda. Sí, boníssima tarda. I també... Portem-nos bé, portem-nos bé avui perquè tenim un nou col·laborador, és l'últim pitjatge de la tertúlia esportiva, que és l'Oriol Aviam. Oriol, bona tarda. Bona tarda. Hem vingut al programa
Ja ens n'aniràs coneixent, no sé si alguna vegada ens n'has escoltat o no. Tots sentim el temps perquè la gent tingui aquesta referència. I a més a més, no només això, sinó que ets compromissari en guany del Barça, no? Ets soci compromissari. He estat, he estat. Aquest any he estat el segon i l'últim. Perquè regorem que són sigles de cada dos anys, no? Correcte. I ja n'he tingut prou. Sí? Quina és la teva valoració d'experiència com a soci compromissari?
És una mica complicat perquè ho tenen molt ben muntat perquè surti el que volen. Aquest comença fort aquest m'agrada.
Jo us aviso que Oriol és una mica radical a vegades. Per què dius que ho tenen ben muntat? Si el Barça és dels seus socis, no? Sí, però quan, mira, per exemple, porten a l'assemblea que es votin els nous estatuts, 500 persones, que eren els que hi havia allà, hem de votar per 160.000 socis.
et van dient que sí, que és correcte, que tu representes els socis, però moralment és una mica surrealista. I a part d'això, dels 500 que érem, clar, tu anaves veient segons qui anava comentant, anava argumentant, i molts eren, oi, és que visca el president Rosell, és que visca el no sé qui, és que... I anaven donant arguments... Però cadascú donava també la seva opinió de forma lliure, com ho vas fer tu, no?
Tu què vas preguntar? Jo vaig deixar aquest comentari que us he comentat ara de redundància. 500 socis no poden opinar per 160.000. Opinar si el que decidir el que és uns nous estatuts del Barça jo crec que és amoral.
A part d'això que ha sortit ara dels nens i nenes, que això no entenc per què no ho deien. Ara parlarem. Vaig preguntar si podíem sortir amb la samarreta de la senyera pel Barça a Madrid. Em van dir que no.
i comentar coses del Palau Blaugrana, perquè cada any farem un nou palau, que està tot a l'espera, i 4-5 hores més. Però és veure-ho tot. Són aquestes 4-5 hores que ho tenen tot molt ben muntat, cadascú, el vicepresident esportiu, el de l'àrea de la secretaria...
van sortint a explicar el que toca. Tu no vas anar a l'època de Gaspar, ara ja semblo la Vuelo a Cebolleta, però a mi em va tocar l'últim any de Gaspar, ser soci compromissari, i vaig enganxar l'últim any de Gaspar i el primer de la porta. Res a veure, una assemblea amb l'altre. L'any de Gaspar ens vam convidar a dinar a tots al Palau de Congressos de Catalunya, que és on es feia l'assemblea. Hi havia un directiu a cada taula.
explicant-nos les meravelles del Barça i de la directiva. I clar, quan ja tothom estava ja amb l'estómac ben ple i havia dinat molt, van decidir, bueno, allò de fer l'Assemblea. I evidentment allà s'ha provat tot, ja. O sigui, la gent ja vinga a les ampolles de vi i tal. I després, clar, va arribar l'any següent amb una austeritat total, es va fer l'Assemblea. Val la porta, austeritat? El Palau de la Brona, sí. Comparat amb Gaspar, t'asseguro que el canvi era increïble, de passar del Palau de Congressos.
de Catalunya, que està allà a la diagonal, a passar el propi Palau Llauran, que evidentment era gratis, i per tant no va haver d'allogar res, i no va haver ni càtering, ni pica-pica, ni dinar, ni res. Es va notar, es va notar l'autoritat, i va ser diferent. Però vaja, ja hem conegut una mica més, Oriol, o sigui que t'agraeixo. Aquí, les normes... Bé, no hi ha normes, eh. Si diu el que vol i quan ho vol i opina quan li dóna la gana. Benvingut a la Tartúlia.
Moltíssimes gràcies. Comencem parlant del Barça, lògicament. També ho farem del Madrid, de l'Espanyol una miqueta, amb el Rafa Cano. I també tenim el GP d'Austràlia i també el Bàsquet. Però abans de tot això, tema Barça. Empata del Sadar. No sé si vau veure el partit, què us va semblar contra l'Osasuna. No sé què passa, que en els últims anys
És un camp que li costa al Barça? Sí, sobretot des que va pujar l'Orsasuna a primera divisió un altre cop. Al Barça sempre que l'ha visitat aquest camp ha estat complicat. Va sortir una mica el Barça adormit, va ser un partit bastant espès, en atac, no va tindre pràcticament idees.
Es va veure bastant poc a Neymar, Messi quan va aparèixer va jugar 25 minuts i realment només va fer un xut en els 25 minuts i pràcticament ni se'l va veure. Realment la millor notícia va ser un altre cop la tornada de Carles Puyol al capità i després en punt negatiu no haver aprofitat tantes ocasions claríssimes com va tindre el Barça. És un empat però després de 9 jornades qualsevol ho hagués firmat arribant a 25 punts a 27.
Sí, però el problema d'aquest empat és que és l'empat abans d'un clàssic. Abans del Milan. Estem d'acord que si el Barça pinxa contra el Milan, el que fa dues setmanes que el Barça hagués arribat com a clar favorit al clàssic, si pinxa demà contra el Milan, ja no arriba tan clarament favorit com fa un temps.
El futbol també són molt les sensacions i també les emocions, i què s'ha fet a l'últim partit. Avui he estat mirant els informatius dels Manolos, per exemple, o els que parlen de Madrid i tal, i sembla com si el Madrid estigués a tope ara, torna a venir la il·lusió. Posem la maquinària una altra vegada en marxa aquest dissabte. Ara en parlarem de tot plegat, però més temes futbolístics, per exemple, nom propi, Carles Pujol.
Va tornar, no sé si us va donar bones impressions, després de set mesos de baixa del capítol. Sí, va fer un bon partit Puyol, ara s'haurà de veure la seva evolució en els pròxims partits. El normal seria que no jugués contra el menys de titulars, contra el Milan, perquè acaba de tornar de set mesos i jugar dos partits seguits seria bastant arriscat. Ja va ser arriscat jugar 90 minuts l'altre dia, però va estar en bon nivell.
La qüestió és anar adaptant-se a l'equip i tornar a ser el que era. No jugarà molts partits seguits perquè la seva edat i les lesions que porta no s'ho pot permetre. Si es confia en ell pel clàssic, demà no pot jugar. A partir de demà, com el veieu, quines sensacions teniu contra el Milan a Champions?
Força Milan. Home, jo espero que guanyin. Més que res pel fet del que parlàvem fa uns moments. Seria molt adient que el Barça guanyés. Per dir-ho d'alguna manera tranquil·lament, per anar amb una bona actitud al clàssic.
El que deia abans, Ledo, que ja no aniríem com a favorits i tot aquest cartell. Em sembla que parlar de Bremsa i tot queda molt maco, però un jugador tampoc no s'ha... No, no em refereixo. No vull dir que no anem com a favorits, sinó que seguiríem sent favorits perquè el Barça va primer a la Lliga i el Màdicà se'n predicte no seria.
No arribaríem al que seria l'aficionat i l'ambient amb tanta esperança. No és la paraula esperança. No arribaríem amb tanta eufòria. A part, el Milan va guanyar també a San Siro.
amb el Rudinese, 1-0, bé més motivat que el Barça. Bé, més motivat, però bé en un equip, realment, sense els seus jugadors més importants, bé sense el porter, sense Balotelli, que és dubte fins a l'últim moment, Nianc... Però que ca, juga, no? La premsa... No, Balotelli està lesionat. No dic que ca, que ca.
que està lesionat. Va jugar uns minuts a l'últim partit. Jo és que havia escoltat fa uns minuts que estava lesionat. Però el Xaraui tampoc pot jugar. N'hi ha que estan amb problemes burocràtics. Tenen molts jugadors, sobretot de la davantera, que estan amb problemes greus.
La gasseta esportiva, un diari italià, el seu titular de portada és Milan a tuta brisa. És un joc de paraules. Però el tema brisa no? Comparant el Barça. Com a viento en popa, tenint en compte que la Lliga està en una situació bastant delicada.
El que està clar és que a Milan va anar amb el Milan, no anirà amb el Barça. La gatseta d'aquesta esportiva va totalment amb el Barça. Últimament als titulars, als diaris no estan molt afortunats.
Jo en canvi pel partit del Milan sóc completament optimista. Crec que el partit de Pamplona està tenint en compte les postseleccions, que és una cosa que ja sigui per més o menys viatges o per minuts jugats, ara no entrarem al debat que si un jugador potser amb el primer partit resol i amb la classificació a la butxa que havien de haver jugat més o menys minuts, que això és la conya marinera de sempre.
Però sí que és el que comenteu que va costar entrar una miqueta, però també és veritat que Cesc en va tenir dos que haguessin pogut entrar, Neymar també. O sigui, partit postseleccions. Jo crec que no s'ha de retreure res al Barça d'aquest partit i que sortiran a mort amb el Milan. I el partit del Madrid, que suposo que ara ja entrarem en detall, el Madrid fins fa tres setmanes, és el que dèieu, nivell emocional.
com va ser el partit contra l'Ellx, que a l'últim minut suma dos punts per la cara. El partit amb el... no sé quin altre va ser també, que a l'últim minut amb el Llevant, que en dos minuts va donar la volta al partit. I un penal inassistent. Sí, bueno, això ja amb el Màlaga, també. Però, clar, inclús així estan a tres punts per sota, ja van a guanyar, ja van a guanyar. Potser hi ha un punt positiu per part nostra, també, per part dels colers, que és, milloren amb l'eufòria d'anar amb cinc punts, que anirem a guanyar ja 15-0 i tal,
Mejorems una miqueta i... També és veritat que una vegada que arribes al camp allà ja explotes. Jo com a perico, i ho veig des de fora, sempre sou una mica derrotistes. A veure, els pericos no és que siguem derrotistes, perquè ja estem en un equip que es barallem molt amb la derrota, no? Però que vosaltres, amb l'equip que teniu, és que no ho entenc. Però tampoc és negatiu, jo crec, ser derrotista. Jo tindria la mateixa mentalitat que un merengue.
O sigui, anar a guanyar sempre. Sí, però una cosa és la mentalitat i una altra és la visió que poden tenir els espectadors o els aficionats. Jo crec que els aficionats sí que poden tenir un pensament o una visió més derrotista de cara a un partit, que jo des d'aquest punt de vista personalment no trobo que sigui negativa, bàsicament pel fet que si vas pensant que perdràs i després guanyes, doncs mira, millor que millor, no? Però si vas pensant que guanyaràs contra un Madrid i van i perden,
No és la primera vegada que hi ha hagut algun any que et pensaves que aniries a guanyar 5-0 i després t'enxufen i perds 0-1 i perds la Lliga. I és un camí brutal, el Camp Nou, de com entra la gent a com surt quan perd el Barça, és brutal. L'afició del Barça ja és una mica així, però últimament ha anat variant bastant. Ha entrat molta mentalitat nova, molt jovent que fa que... No ha vist els Barça de...
Com l'edo, com l'edo. Per cert, ja que estàvem parlant del Barça-Madrid i això que apunta l'Oriol fa uns moments, què us sembla que els nens no puguin anar sense entrada al Barça-Madrid i amb aquesta mesura tan impopular del president del Barça? Els partits grans, com el Real Madrid, partits de semifinals de Champions, partits de Champions, pràcticament qualsevol perquè hi ha molts problemes, sobretot a la tercera graderia.
i els partits contra el Real Madrid i aquests partits grans veig correcte que no deixen els nens. Jo també. Els partits grans eh, partits grans jo parlo. No, no, perquè contra el Madrid són segur que són pràcticament ple al camp i si a sobre entren els nens petits estàs omplint més el camp i això provoca problemes realment... Un moment, dels que heu dit jo també sou socis?
Mon pare sí i jo he anat amb el carrer del meu pare, té seient i té de tot. I vas anar de petita tu, per exemple, amb el teu pare a la falda? Alguna vegada sí, l'únic que a mon pare no li agrada portar-me i jo ho entenc i moltes vegades el meu pare quan està al camp sí que és cert que es queixa que potser el de darrere ve amb un nen, se'l posa a les cames i que si comença a donar petadetes o comença no sé què i l'espai també és una mica reduït, que sabem que els seients estan una mica ajustats,
és una mica incòmode per la resta de persones. A banda d'això, també considero, i he dit que estic d'acord amb que amb els 100 no entri en determinat tipus de partit, més que res pel que pugui arribar a passar. A mi em sembla molt més perillós quan ve l'efició rival i hi ha més inseguretat quan ve l'equip de torn
alemany o d'on sigui, o és igual, a la Champions, que estan allà dalt, que no pas perquè els nens estan a l'estada. Jo estic allà situant. Jo també. I de fet, els dos últims partits de Champions, no, dos prou últims partits de Champions, que el Barça ha jugat a casa, contra el Bayern de Múnich, el primer, que no sé contra qui va ser, el mateix. No, contra el Milan, que està tan blanc que no hem jugat. Vam jugar contra un equip aquest any.
Aquests dos últims partits... Ajax contra Ajax. La tercera graderia, molta gent s'ha hagut d'anar fora perquè les tanques no estan ben ficades, estan algunes tirades al terra, la fissió contrària, molta gent va beguda i està provocant problemes i hi ha moltes situacions de tensió en els últims partits de Champions, i això Rossell, com anava a dir els nens que no entrin als partits grans, però sí que poden entrar als partits contra el Llevant... Un moment, no és que no entrin, és que no entrin sense entrada.
O sigui, aquí el que s'està dient és que s'ha de trobar un sistema, no que els nens no poden entrar al camp. Senzillament és que tothom que entri al camp ha d'estar identificat. Això és el que es va dir la setmana passada des de la directiva. Per tant, aquí jo crec que s'hauria de trobar alguna fórmula on les dues parts es posin d'acord. És a dir, la gent que vol portar els seus menors de 4 o 5 anys i també la gent.
de 7 anys, perdona. És tan fàcil com dir Madrid tal i tal no es pot entrar, i Llamant pot entrar, perquè contra el Llamant i el Madrid, contra la resta d'equips d'Espanya el camp està amb 70.000 o 80.000 persones com a molt.
Pràcticament no s'arriba excepte a València o Sevilla. Els partits contra el llevant que hi ha 60.000 persones no és perquè els nens no poden entrar al camp als menors de 7 anys. És un tema de tensió i un nen no té que viure aquesta tensió.
i va dir perquè no volia ser recordat com el president que va matar un nen. Que també no sembla malament el que va dir. Estan els nens també allà. Un camp de futbol, crec jo. Però els nens també estan a l'equip de futbol de turno, que també hi ha insults i també... Em sap greu dir-te que estàs dolentment equivocat. No, no, perquè no va per aquí, perquè és un dissabte a la Ciutat de Tarda.
i com que és a les 6 de la tarda hi haurà molts més nens que no pas un dissabte a les dues de la nit. L'aforament, si és de moment tu, 105.000 socis, si està ple al camp i a sobre hi ha 6 o 7.000 nens més, hi ha un overbooking al camp... Ells s'esperaven 140.000. Pel clàssic, esperaven 140.000. Perquè els camps insulta, sigui contra el Madrid o sigui contra el Llevant. Els nens que van als camps... I tant. També ho hem escoltat des de petits, que jo he anat al camp, per exemple.
Si vols posar aquest valor emocional, endavant. Que vagin al camp de l'Espanyol. De totes maneres, arran del que deia el Rafa, les declaracions van ser que preferia ser criticat per no deixar entrar els nens,
per haver matat un nen. És una mesura valenta perquè ell ja és molt impopular i a sobre assumint aquests riscos perquè estirar-se amb més gent a sobre encara. Qui l'assessora? Jo crec que l'assessora és un pericú.
Bé, parlem de l'Espanyol. Rafa Cano, bona tarda. Estàs content, avui estàs? Inflat. Donant mostres de com es juga al futbol i de com es guanya el col·líder.
amb un autogol del porter contrari. Ara que vingui el Barça, que vingui el Madrid, que vingui qui vulgui, que vingui, però que vinguin a casa. Escolta, et penses en un moment que cau més, ja ho sabem. No, però ja saps que soc una mica sempre... Prudent, no? No, prudent, no. Crític amb l'equip i crec que va ser una mica de sort. Igual que no va tenir sort en els tres partits anteriors. M'assabento que l'Espanyol va guanyar per un partit per sort. Home, no! Un peu de portuà...
Un pal també, un pal, però és veritat que l'enfererat ja va estar a punt de marcar també. No, no, escolta, jo veig tots els partits de l'Espanyol, tu no. Rafa, que em diguis que l'Espanyol guanyarà un partit per sort, no pot ser, l'orellador, de veure o alguna cosa. Home, no, a veure, jo crec que l'Espanyol va jugar un partit intens, va abusar tota la carn a l'Agraella, en totes les línies,
Va veure 4 jugadors importants, entre ells David López, Lanzarote, Pizzi, Simao, i sobretot el Sidney, aquell que ha agafat la bona entrada de Diego Coloto.
i va complir una missió increïble que va ser agafar a Diego Costa. I no el va deixar jugar, va ser important. I després Simao també va deixar fora d'equip titular a dues peces superimportants. Jo crec que això va canviar una mica el rumb del partit.
Home, no el va de ser jugat amb poc perquè em sembla que té una jugada que se'n va de 6 jugadors de l'Espanyol i no ha marcat de... De miracles, sí, vale. Però se'n va de molts. Sí, sí. De 4 o 5. Bueno, però és igual, però va ser una. L'Atlètic de Madrid fa moltes d'aquestes amb altres equips. Sí que van jugar un partit important. I el camp no va estar ple. Jo pensava que estaria bastant ple. Però va ser la millor entrada, no? En 26 o 27.000 van dir la ràdio de la millor que portaven aquest any.
Jo vaig veure molts forats i no vaig veure una pressió. És que va haver-hi col·laps abans també. A part d'això, hi ha un tuit, una mica de broma, del Condal, que no és el tuit oficial d'ell, però és així d'en broma, que diu que acaba de sortir l'últim aficionat de la Rotonda del Cornellà al Parat.
L'Espanyol, després de guanyar contra l'Alètico de Madrid, sou sisens.
Jo no he dit, jo no he volgut dir ja que esteu en zona d'Europa ni res. He dit sou cisens. La meva pregunta és, estàs preocupat? Jo estic suant. Sempre que arriveu a la posició aquesta, esteu lluitant... Jo us veig jugant contra el Barça B, l'any que ve. Aquí l'Edu apunta al guió que acabeu lluitant per no baixar a Segona.
Jo ho veig a Toni Senabria marcant un gol contra l'Espanyol al ministavi. Estàs nerviós per l'extensió d'exposició? Jo estic supernerviós. Sí, no? Sí, sí, no em veus? Ja, ja. Estic, bueno, ho poso a l'aire condicionat, que fa molta calor. Mira el paper del Rafa, aquest és el paper que fa. Sí, sí, bueno, no sé, bueno, estem allà. Bueno, sí, home, sí, escolta, no passa res.
Amb equips de primera com l'Almeria, el Rayo, el Getafe, equips així no cal que patiu que encara no tindreu aquesta... El Rayo encara acabarà millor que l'Espanyol. És un bon equip futbolístic. No sé, jo no tiraré les campanes al vol, com es digui.
perquè en espanyol ja sabem que té un ascensor, puja i baixa i acaba al mig. Una volta bona i una dolenta. Rafa, no sé per què, però jo em penso que ara potser us restareu una estona en aquesta sisena, cinquena, setena posició.
Què? Hi ha jornades? No ho sé, no ho sé. Jo per posar positivitat... No us passeu, no? Jo per posar positivitat... Tinc un feeling, tinc un feeling. Calla, calla. No puc posar nerviós, però tinc un feeling. Sí, doncs, on està el feeling aquest? Jo per estar positiu, posar positivitat en aquest equip, anomenaré, o sigui, ho diré, els titulars de tots els diaris esportius... Bueno, venga, ràpidament, va, en una minuta, en una minuta, venga, va. Diario A, Frenazo Atlético en Cornella.
Pericos Online, que no es cap revista, però bueno, m'agrada, m'agrada la titular.
Mundo Deportivo, centeraneazo en cornella para ser partidista a Simeon a la banqueta de l'Atlètico. Aguirre deja al Atlético sin récord. Esport, esport.
L'Espanyol sorprèn a l'Atlètic i deixa sol el Barça liderat.
y pasionfútbol.es, víctima de su alma gemela. Pasionfútbol.es, que és el rotatiu, escolta, aquesta capseleira de tertulia. Pasionfútbol.es. I després, si vols... La caseta, també. ...as twispericos, tinc temps. Sí, ràpid. Nacho Julià diu... Sólo jugamos y jugaremos bien con aquellos equipos que vengan a ganarnos. Con el resto, aburrimiento y lo pasaremos mal.
Sergi Mas, dice, los tres puntos son tan buenos matemática como anímicamente. Tras perder tres partidos hacía falta. Visca RCDE, soc falís, soc falís. Com tu. Hashtag. I Pericos Online diu, l'anècdota, la victòria de l'Espanyol rebuda amb aplaudiments a l'avió del Barça. Prou.
Bé, passem al tema poliesportiu, ràpidament abans d'acabar el programa. Va haver-hi gran premi d'Austràlia, no sé si seguim la Fórmula 1, però... No, les motos, les motos. Ai, de motos, perdó. Jo sí que no les segueixo. Ja sabís que no les segueixo. Aquí m'heu enganxat, m'heu enganxat.
Oriol tu segueixes les motos o els cotxes? Sí, sí. Error clamorós d'Onda & Márquez en l'estratègia i segueix sent el gran favorit però ja no pot fallar més no? No, de fet arribava amb una perspectiva fabulosa d'aquí a guanyar el títol perquè tenia tres carreres i només tenia que treure l'I8 punts a Lorenzo i la carrera es va complicar perquè hi va haver problemes amb els pneumàtics es va retallar la cursa, 19 voltes amb obligació de parar la volta 9 i 10 entre la 9 i 10
i sorprenentment Màrquez i l'equip havien acordat parar després de la volta 10 perquè havien malinterpretat segons l'Ibio Supo i l'equip principal de Honda i es van equivocar. I dic estrany perquè si pots parlar entre la 9 i la 10 i Màrquez anava amb Pedrosa i Lorenzo i veu que Pedrosa parava una volta i Lorenzo parava la següent i hauria de ser suficientment intel·ligent com per parar darrere de Lorenzo perquè sabia que era la segona volta i tenia que parar. Total, error Garrafal
El van desqualificar, Lorenzo 25 punts, es queda 18. Segueix sent favorit la setmana que ve a Japó a córrer. Crec que la setmana que ve guanyarà el campionat. Jo crec que allà donarà un cop a la taula i marquen la setmana que ve. Ara que t'acaba, primer. Si queda primer ja guanya automàticament. No, primer i Lorenzo tercer.
El Barça va estar perdent tot el partit per dia de 13 durant el tercer quart, per dia de 10 a falta de 3 minuts.
i realment és quan va treure el seu esperit i va fer una jugada de 3 més 1 amb Papa Nicolau, una altra jugada de 12 i de 2 més 1 i es va tornar a posar al partit i en el frec a frec va guanyar el partit. La penya va mereixer més però va guanyar el partit.
I l'altre equip català, el Manresa, que té un inici brillant de Lliga, perquè va guanyar contra l'Obradoiro 71-88. I simplement dir que l'any passat va guanyar sis partits en tota la Lliga i aquesta temporada ja porta dos de dos i està jugant a un gran nivell. O sigui, realment, amb molt bon acert des del tir exterior i han format un equip jove molt i molt competitiu.
Acabem el programa. Cristina, si la Penya del Morro tingués molta audiència, què seria Trending Tòpic? Crítica. Avui, crítica? Sí, perquè la primera hora, amb el Roger i el teatre, ha estat molt crítica amb les obres que hem parlat, i també ha fet autocrítica, també perquè la segona hora el Guillem sempre ha estat molt crítica amb les notícies comentades de Sant Just i a la Tartúlia, avui ha vingut l'Oriol, i ha fet molta crítica també de l'Assemblea del Barça i tot. Perquè veieu que la Penya del Morro no es casa amb ningú.
Bé, acabem el programa, ara hi ha tota la gent que ha fet possible la pena del morro d'avui, la Carme Berdoll, el servei informatiu, el Roger Consul a l'espai de teatre, el Manel Ripolla, Història de Sant Just, i a la segona haurà el Guillem, que ve a la tertúlia i també al seu espai del nou vingut. Guillem, bona tarda. Bona tarda. També amb nosaltres la tertúlia esportiva, el Rafa Cano. Rafa, que vagi bé. Per què estan dient alguna cosa de porra? Una porra, no? Per la Samadí? Una porra, tu? Una porra, va fent porra. Ràpidament hem de... Oriol, tu què dius, Oriol?
Jo 4 a 1. Edu, tu què dius? Va, 2 a 1. Tu què dius, Guillem? 3 a 1. Tu què dius, Rafa? 2 a 3. Tu què dius? 3 a 2. I jo diré 3 a 0. Després m'acusen a mi de no haver viscut l'època de Gaspar.
En fi, Edu, gràcies, i la setmana que ve que pararem del Barça a Madrid i també Oriol, gràcies per incorporar-te i t'esperem d'iniciar amb nosaltres. Perfecte. I el Twitter, jo faig el programa a la Cristina Vargas. Fins demà, Cristina, a partir de les 5, qui us ha parlat i acompanya també Jordi Domènech, tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Seguim ara amb l'Informatiu Vespre i la Carme Verdeu. I al capdavant un programa cap per xarxa, l'Informatiu Vespre, i jo no em perdo mai. Que vagi bé, adeu-siau, bona tarda.
Bona tarda, de 5 a 7 a Radio Despert. Buenos días desde Barcelona.
El sol brilla con fuerza, la gente cada vez con menos ropa y más colores se mira por la calle. La primavera ha llegado a la ciudad, de la fe y las flores azules. La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta papá. La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta
El capull ha florecido, su fragancia me ha abrazado. Ha pasado aquella niña y algo dentro que ha extrañado. No sé bien lo que me pasa, todos, tápatas arriba, los paletas van de bólido.
La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me hace.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
La secció local del PSC lamenta que sí o hagi engegat una campanya contra l'augment del cadastre. Tant el portaveu dels socialistes com l'alcalde consideren que el principal partit de l'oposició està confonent la ciutadania. L'ajuntament farà l'actualització progressiva del valor cadastrat l'any que ve però no apujarà impostos. Amb aquesta notícia obrim l'edició avui resumint però altres informacions destacades en titulars.
Demà al matí se celebra la marxa per la gent gran a Sant Just. Cada any una trentena de persones participen d'aquesta activitat, que inclou un esmorzar i la lectura del manifest de la gent gran, que aquest any reivindica que la gent gran vol ser activa i participativa. S'ha obert el període d'inscripcions per la 37a cursa de cars de coixinets. La cursa tindrà lloc els propers 16 i 17 de novembre als carrers Freixes i Creu del Padró. Les inscripcions a través d'internet es poden fer fins dijous 31 d'octubre.
L'edifici de les escoles acull des d'avui una exposició