A l'escoltes ràdio d'Espel, sintonitzes ràdio d'Espel, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Espel, 98.1. Ràdio d'Espel, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM, i a tot el món, a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt amorro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us saluda Jordi Domènech des d'hora fins a les 7 del vespre. Això és la Penya del Morro. Gràcies, gràcies. Thank you, thank you very much.
Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi. Bona tarda Carme. Bona tarda. Avui estàs bé? Sí. Me n'alegro per tu. A més a més també tindrem el Martí Figueres amb l'espai de festivals amb el qual parlarem del festival de guitarra. Ens visitarà l'Alberca Paper a la secció de benestar animal. M'ha enviat un mail fa una estona, diem de què parlaríem a la secció d'avui, el que passa que no me'n recordo. Ah. Sí. Claudi. Ja, gràcies. Claudi. Gràcies.
Un moment, pareu un moment, que estic buscant el mail. Mira, ja l'he trobat, ja l'he trobat. Diu, hola Jordi, avui et proposo parlar de la corba d'extinció. La corba d'extinció. Què és això? Diu, potser et sonarà raro. Potser sí.
Diu que és una cosa molt habitual inclús en persones. Ah, sí? Sí. En fi, avui a la secció... Què és? No diem. Ens haurem d'esperar a l'Educació Canina, Carme. És que has tingut la trampa. Som en causa de quatre grapes. De quatre grapes, el gancho del programa era aquest. No t'ho diuen pel gancho, som-hi, no. Molt bé. Doncs ho descobrirem d'aquí una estona a l'espai d'Educació Canina amb l'Albert Capatell.
A més a més a la segona hora ens visitarà Larry Pomar després d'unes vacances marescudes, torna al programa de ràdio i avui ens parlarà d'alguns activitats de gent de familiar de cara al cap de setmana que podeu fer tots. Larry Pomar, el locutor més jove de Catalunya. O potser ja no, eh, perquè ja ha passat una mica de temps i potser ja no. Potser ara és el més gran, és com el Benjamin Button català.
I acabarem el programa amb el David Pedros i la seva secció d'esports extrems. I també passarà en algun moment o altre, ja veurem quan, el Juan, amb els trending topics del dia d'avui al Twitter. I a més a més també amb una secció avui dedicada als fantasmes i a la por, Carme. Molt bé. Tu saps que la setmana passada els dimonis a pagallums de cama blanca van invocar l'espectre de cul serola. No va ser així.
L'espectre de Colxarola va invocar... Va s'ha invocat. Va invocar els dimonis, no? No, no, no. Com, com? Carme, tornem, tornem. O sigui, els dimonis van invocar l'espectre. Sí. Pensar que era al revés. No. Perquè l'espectre... Va venir l'espectre o no? Sí, al final sí. Diu que va fer cinc minuts tard perquè estava jugant a cartes amb un esferatu allà... en un costat de Colxarola però que finalment sí que va arribar cosa que estem contents. Doncs a través d'això, d'aquest espectre,
que l'altre dia va venir a la plaça Maragall de Sant Just, el Juan ha investigat coses. Molt bé. Potser no relaciones amb l'aspecte, perquè m'ho estic inventant, però va per aquí la cosa. Molt bé. Vinga, cortineta i tanquem el sumari. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. Ho hem de canviar, ja fa molta estona que estem fent sempre el mateix al començament.
Però com a mínim, la falca de penyal morro no té deu anys. Veus com parlem del just a la fusta? A vegades, Carme, el programa... En fi, Carme, repassem notícies de Sant Just. Per on comencem? Doncs comencem parlant del que s'està fent a aquesta hora a Sant Just, que és que s'estan fent les portes obertes a l'escola de Barcelona municipal Marex. No, un moment. I no passa res.
La gent busca atenció on no hi ha. Posem una música normal, no passa res. Doncs és una jornada que es fa aquesta tarda, a les 5, ha començat. I el procés de preinscripció és més endavant, és del 7 al 18 de maig, la matriculació es fa al juny, tot va una mica més tard que en el cas del segon cicle educació infantil, primària, secundària i obligatòria. Llavors, en el cas de l'escola, Barcelona municipal Marreix,
recordem que compten 107 infants de 4 a 36 mesos i que pel curs vinent l'oferta és de 8 places per anar nascuts aquest mateix any, aquest 2012, 31 pels del 2011 i 16 pels nascuts l'any 2010. Aquesta visita es fa avui a la tarda i en aquesta jornada s'explica com s'organitza el centre, els espais,
Els professionals també, quines places hi ha i com és el projecte educatiu. Carme, és molt interessant això. Anem a fer un treball d'investigació. Truquem ara mateix a l'escola Bressol municipal Marrex per saber com està anant aquesta xerrada. Molt bé. Bé, tenim el telèfon que és el 93-371-46 i dos números més. El 4 i el 7, sí.
Estem trucant a l'escola Bressol municipal Marrèix, que hem fet directament una xerrada, no? No, estan fent la jornada de portes obertes. Ah, jornada de portes obertes. Potser tenen les portes obertes i els telefons tancats.
Hola, bona tarda, aquí és l'escola Bressol municipal Marreix. Sí senyor. Ah, què tal? Mira, truquem en directe de la Penya del Morro, de ràdio d'Esvern. Pues mira, en este momento no lo podemos atender, porque la directora está en la charla informativa. Precisament trucavem per això, perquè on que sabem que avui hi ha portes obertes, per saber com està anant i si s'han obert bé les portes.
Sí señor, es que ahora está aquí en el centro civil, está haciendo la charla informativa y después le enseñará el centro. Val, d'acord. De la escola. Sí, perquè amb qui parlem? Un ciutat d'amabilitat? Yo, yo soy la Charo. Ah, Charo, molt bé. Charo, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Res, que fem un programa aquí a ràdio d'Esvern. Escolta a ràdio d'Esvern vostè? Diu? A casa alguna vegada.
Algunes veces si que pongo la anisora. Que bé, que bé. Quin programa, per exemple, de ràdio d'Es Bern, escolta? Pero es por casualidad, eh, porque sinceramente cada día no lo pongo. No, cada día no. D'acord, xaro. Molt bé. Doncs escolti, m'imagino que vostè és una treballadora al centre. Tot bé, no? Aquí a l'escola municipal Marrex? Sí señor. Soy la conserja. Ah, la conserja. Per tant ha obert les portes, no? Aquí llevo ya 25
25 anys. 25 anys ja a l'escola. I què tal? Molt bé. Quina valoració fa d'aquests 25 anys? Imagino que ja no té res a veure abans com ara. Hombre no, no, no. És que és diferent. És molt maca i està tot molt bonic.
Sí. Molt bé. Doncs no la molestem més. Li agraeixo que ens hagi atès. Hi ha vingut molta gent a la xerrada de portes obertes per acabar la conversa informal que estem tenint? Aproximadament, unos 40 persones. Molt bé, molt bé. Doncs, Charo, molt amable. Un aplaudiment per la Charo. Adéu, adéu. Bona tarda. Bona tarda. Moltes gràcies per atendre'ns. Que vagi bé. Adéu.
Molt bé, veus? Molt bé, molt bé. Ja està, ja no en té més. On truquem ara, va, on truquem? Doncs tot el que farem és de coses que es fan avui. És de trucades tot? No, però són tot d'actes que es fan avui a la tarda, senyors, que després diguem que no es fa res. Oh, qui ho diu això? Jo, qui ho diu? Qui ho diu això? No ho sé, de vegades corren males llengües. Llengües? Llengües, llengües, no? Qui ho vols veure córrer una mala llengua?
Vinga va Carme, continuem amb la següent notícia. Que em fas dir coses que jo no vull? Tens un problema? Tens un problema, eh? Carme, repassem la següent notícia.
Doncs parlem d'una inauguració, d'una exposició. Jordi va. Jo diria que avui portes una tonteria sobre molt grossa, Carme. La portes tu i llavors ho crec que la porto jo. Jo no la porto. Fes el mateix. El dia que tens un mal dia fas veure que el tinc jo. Carme, jo no entro... Això és trampa. Jo no entro a la ràdio dient que algú em faci un massatge. No, no, no. Sí, sí, sí. Hi ha testimonis, eh.
Hi ha una càmera, una webcam, s'espia a secreta a la cafetera de Ràdio Desvern, que ho han registrat tots. Per cert, si algú vol fer un missatge, la Carme està disposada a rebre-la avui, només avui. Per tant, teniu el telèfon de l'Esperança una mica, que és el de la ràdio, 933723661, 933723661, si voleu fer-li un missatge a la Carme.
Tot per dir que tu tens molta son i no has dormit aquesta nit. És que no és veritat això, que sí que he dormit aquesta nit. T'hi fixo en Oriens amb el teu talareu d'avui. Hola, què tal? És més greu de l'habitual. És que m'estic preparant per un nou programa que farem. Ah, això va sortir, no? Una idea de la costellada. La penya del morro de lux. Això s'ha de parlar, eh? La farem els divendres, després de la desvernada. Està molt bé. De 10 a 12. I el faràs tu. Un cop al mes. I el Sergi Pony. No, el faràs tu.
Jo vaig dir que el faries, et vaig sentir. Sí, però perquè era casutada. Un cop al mes vas dir. Estava ja amb àvia i havia begut molt de vi, no sabia el que deia. En fi, va, Carme, repassem una notícia. Aquest vespre, a dos quarts d'avui, es presenta al celler de Can Gina Està una exposició de l'il·lustrador Carlos Busquets. No el conec. Doncs és un il·lustrador infantil amb una trajectòria de més de 40 anys, d'uns 50 anys, de fet, i si passes en un moment per Can Gina Està,
Segur que algun dels seus dibuixos et sona, és a dir que són d'aquests dibuixos que potser hem anat veient al llarg de la nostra vida i no sabíem de qui eren, doncs és justament de Carlos Busquets. Com per exemple? Ell el que feia sobretot és il·lustrar contes infantils, és a dir, a mi em sonava per exemple de contes que havia vist per casa de tietes i avis, eh, vull dir que són contes de fa més temps. Com la Pilaremba i és, però amb home. Una mica diferent també el que il·lustra, llavors hi havia doncs contes infantils, va començar fent postals,
va il·lustrar un gran nombre de personatges de creacions pròpies, explicava un conill concret que per aquí es va fer una sèrie de diferents sèries de contes. I no era gaire interessant. De fet, si aneu a tota l'exposició, a banda d'haver-hi làmines exposant aquestes il·lustracions, també hi ha molts llibres que formen part de la seva trajectòria, també això de retallables, postals de Nadal, etcètera. Els seus fills han recopilat una mica tot plegat
s'exposa en aquesta mostra que es pot veure al Senyor de Can Genesta des d'avui i fins al 3 de juny.
Atenció, Carme, a veure si saps qui és aquesta persona que saluda la Penya del Morro. A veure. Penya del Morro de... Mario Gas. Desver, m'ho saludo, és el bon dia, la bona tarda, la bona nit i el que sigui quan fer el programa. Fins sempre. Fins sempre. Fins sempre. M'agrada Mario Gas, eh? A mi no m'agrada Fins Sempre, com a expresió. I Fins Mai? Tampoc. Bé, repassem una última notícia de Sant Just, Carme. Més coses per avui. Més coses per avui, eh? Molt bé, tu diràs...
A les 8 del vespre a Santjust per la independència continua amb el seu cicle de diàlegs per la independència i avui passa per aquí Santjust el sociòleg i economista Salvador Cardús que donarà el seu punt de vista en una conferència a l'Ateneu. Serà doncs, és un d'aquests diàlegs, per exemple han passat per aquí Joan Margarit i altres figures que parlen de diferents aspectes
relacionats amb l'independència, per exemple, doncs, Carles us ha explicat que l'independentisme s'ha manifestat des dels últims anys, des dels últims deu anys, com una reacció a les polítiques de l'estat espanyol i al dèficit fiscal, i ara creu que l'independentisme hauria de formular propostes més enllà de la reacció. Sí, per exemple, on jugarà el Barça si Catalunya s'independitza?
Carme, hi ha més qüestions de... No rigui, hi ha molta gent que quan es planteja independència, la primera pregunta que li ve el cap és aquesta. No dic que sigui jo, però faig un recull d'un sentiment d'una nació, no? Tenim més coses avui. Per exemple, tal dia com avui, un any, què passava a Sant Just d'Esvern? Què passava? Coses. 19 d'abril...
del 2011. En quin dia que hi ha? En dimarts. No ho sabem. Ah, sí, en dimarts. Doncs, en dimarts. Espera que... Mira, hi havia unes quantes notícies. La primera és que el grup sortides i de visites culturals del centre d'estudi Sant Justencs preparava un viatge a les Terres de l'Ebre a mitjans del mes de juny. No idea quin any, però ens imaginem que és d'aquell, no? Sí. El nou observatori astronòmic no començarà a funcionar... Perdó. Carme, no tossis.
Deia que fa un any el nou observatori astronòmic no començarà a funcionar fins al setembre. Va començar a funcionar abans. Va començar una mica abans i tot. Aumentava la freqüència de pas del tren baix al seu pas per Sant Just. Un any més tard ja no. Sembla que s'ha reduït. Però fa un any augmentava la freqüència. És curiós, fa un any augmentava? No, el tren baix va reduït. No, per qui diu augmentava?
Sí, però després ha reduït, vull dir. Està bé, perquè el mes d'abril de fa un any l'augmenten i fa uns mesos la disminueixen i ens quedem com fa dos anys, no hi ha crisi. Estem igual. Estem igual. Serveixen els mateixos. La professió de gens energètics... Ah, sí, els de gens energètics, jo soc molt fan, diu...
Què passa? Ja ho vam dir com a capità en Siam. Diu que es donarien a conèixer el dia 3 de maig a Terrassa. Ja van anar i van fer coses. I fa un any també ja s'havia restablert el servei de llum, gas i aigua i en parlàvem justament al barri centre, als carrers que fa un any es van veure afectats per una fuita de gas.
entre Creu i Bona Vista te'n recordes d'allò? Fa un any. I també el Consorci de Turisme del Baix Llobregat torna a convocar una nova edició del concurs Primavera Fotogràfica. Aquest any també em sembla. Està malalta la gent de convocar concursos de fotografia. I atenció a aquesta notícia, fa un any, estic parlant de fa un any, diu que la religió cristiana celebra aquests dies la seva festa més gran, la Semana Santa.
Fa un any era Setmana Santa. Està tard, eh? Sí, tardíssim. Clar, Sant Jordi va caure en Setmana Santa. Sant Jordi va caure en Setmana Santa, és veritat, és veritat. Hola, soc Mercè Montalà. Salut a la penya del morro. Molts petons a tots. Mua, mua, mua. La gent d'aquestes festes sempre és tard, no? En el moment en què la Martí en registra.
Carme, què vols dir? És que és gent que normalment hem sentit d'una manera seriosa i aquí, no ho sé, els veig com desfasats, no? Fora de lloc. Mercè Montalà desfasada.
M'està dient que, home, no sé, això són inauguracions, estrenes de teatre, ja pica-pica, pel mig... Què vols dir, que el Mercè Montalà està una mica anada? No sé, m'ha sentit estrany. A veure, tornem a escoltar el Mercè Montalà com a ensaludar, i a mi em diu un saludu... Hola, soc Mercè Montalà, saludu a la penya del mort. Que la pela fa molt forta. Molts petons a tots. Moltes gràcies.
Aquests petons no sabem si li feien el Martí Figueres, que és la persona que recull aquestes salutacions arreu de Catalunya, a la Penya del Morro, i que d'aquí uns moments ens visitarà després de la pausa de publicitat que farem tot seguit. Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació dels Enjust Notícies edició vespre ara mateix a ràdioesvert.com i a la set, l'original, l'autèntic. Carme, que vagi bé. Bona tarda. Pausa per la publicitat. Tornem tot seguit amb el festival de guitarra amb el Martí Figueres. Fins ara.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics.
20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver.
Ah! Ah! Ah! Ah!
Una setmana més a la penya del morro... tenim amb nosaltres l'home que hem vist. Circula pels festivals de Catalunya.
Martí Figueres, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé. Sí, es troba la cara, eh. És que tu, a més, arriba el bon temps, no? La primavera ja està aquí. La primavera ja ha arribat. Avui de quin festival parlem, Martí? Doncs avui toca fer repàs d'un dels festivals musicals més eclèctics de Barcelona, tot i que coincideix també amb dos altres festivals.
molt qual a vegades pot haver-hi confusions. És el festival de guitarra, no? I amb quin altre festival et confons tu? Bueno, doncs mira, amb el festival del mileni a vegades, amb el festival dels naçans, a vegades es solapen i semblen com una programació semblant. Però no és ben bé la mateixa. La guitarra és un instrument comú amb molts grups. Bé, sí. Primer de tot,
Com sempre, com ja portem dos setmanes fent-ho, no entrem directament al festival de la guitarra, sinó que abans toca una mica de... de què? Home, d'agenda de festivals. D'agenda de festivals i de quina dona? Ah, sí home, la Marcia Mars, no? Marcia Balls. Marcia Balls, Marcia Balls. Marcia Balls, senyor.
The party is still going on. La festa ha de continuar. Quin festival em recomanes avui per apuntar la nostra agenda, Martí? Doncs avui tornem al Tarragonès i anem a la bonica localitat de Reus. Allà s'hi celebrarà el 17 al 20 de maig el festival Trapesi de Reus. Un festival que ja arriba a la seva setzena edició, consolidat com una de les cites imprescindibles pels amants.
i professionals del circ. Cal destacar alguna cosa important aquest any o què? Bueno, cal destacar sobretot que estan en nou director. Un nou director que intentarà donar un nou impuls en aquest festival. I que es tracta d'un nom que pels... Qui és? Pels que la gent més entesa el coneixeran, que és el Jordi Gaspart. Un professional de circ des de la creació, des que és participant, malabarista...
Sapa, Trapezzi, tot això, fins a la gestió també va col·laborar amb el Tortell Pobtorona, amb el Circric i amb altres productores. A més a més, igual que amb la Seca que vam parlar la setmana passada, el Trapezzi també s'ubica als carrers i les places de Reus, per tant el públic s'ho troba de cara a cara. Pots avançar alguna cosa d'aquesta nova edició que hi haurà? Doncs no, poca cosa puc avançar.
perquè desafortunadament sembla que la web al moment està a poc operativa i no se si té a veure també perquè això és una notícia que he llegit avui al qual l'Ajuntament de Reus o la Diputació ha retallat bastant el pressupost del CRAE o CAER o algo així que és el Centre d'Arts Escèniques de Reus que és una mica qui està portant tot el Festival Trapezi però bueno
El festival es farà, igualment. Repetim els dies, eh? Del 17 al 20 de maig a Reus, per qui s'ho vulgui apuntar a l'agenda. Alguna cosa més per apuntar de festivals, Martí? Doncs no, escoltem, tirem ja cap a la guitarra, no? Doncs vinga, va, anem cap a un festival de guitarra.
He brindat la gent i no tant de la multitud. He brindat les garces caderneres infernals. He brindat les coses que et llidan a aspirar. Ai, molt embriagat, fa molt de llibertat. He brindat el color. Aquest no pot ser un altre que Joan Colomo, Martí. Exacte, i tant, exacte. És el Colomo, un dels convidats de tocar en la 23a edició del Festival de Guitars.
amb un festival que presenta molta varietat d'artistes, artistes importants, coneguts, d'altres potser que no són tant i d'altres més emergents, que estan despuntant ara. El punt de contacte entre aquests hauria de ser la guitarra, però ara tampoc no és ben bé així. La Judit Llimós, que és la directora del festival, va atendre la nostra tocada i li vaig demanar el perquè de la guitarra, precisament.
Porta 23 edicions. Va començar aquí a Barcelona. El dirigia un músic japonès amb patrocinis de diverses marques comercials. Va ser nascut amb la guitarra. Era un festival, durant els anys, que va programar ell molt purista, molt guitarrístic. Evidentment, per la nova onada de música i de públics i l'agida oferta i la demanda
que ja ara mateix en el mercat, el festival, evidentment, ha anat estructurant cap a d'altres... de roteiros, us podríem dir-ho, no?, cap a d'altres estilísticament ha anat variant bastant. I ja no és un festival estricte i purament de guitarristes.
En fi, que aquest festival de guitarra, que per cert hem vist anunciat en molts llocs, s'ha obert més a nous estils, nous instruments i nous artistes, no?, com deia. Exacte, i en guany des del passat 10 de març que el va iniciar l'Elliot Morphy, un cantauteu i un guitarrista exemplar, i acabarà el 26 de maig, atenció, en marcar aquesta data,
Amb una festassa de punk i rock amb Marc i Ramon. L'últim Ramones viu. Escolta'm. Home, increïble, no? Increïble. Un luxe, un luxe. Un luxe. De Ramones. Home, mitic grup de l'an 70, no? De rock. Hey ho, let's go. Sí, sí, són aquests. Molt bé, molt bé. Magnífic, magnífic. Entremig parla de Marc i Ramon i d'Eliot, Marc, Morfé i amb molts altres noms. Noms d'aquí, noms internacionals demostrant que el festival de la guitarra
És com un calaix on hi pots trobar de tot. Podríem dir molts noms, com per exemple, podríem dir, hi diem Waterboys, Jorge Drexler, Cristina Rosembinge, els Amics de les Arts, Ivan Ferreiro, Quim Lens, hombres G, Eliport Firewall Reed... Escolta'm, vull dir, hi cap tot, fins i tot, hi cap el rock du. Tenim el Michael Schenker el dia 2 de maig.
és el guitarrista i un dels membres fundadors del Descorpions, que a més s'hi ha acompanyat amb dos ex-Descorpions amb un Line Up de luxe. Vull dir que els fans del heavy, del rock du estan d'enhorabona perquè tenen una molt bona oportunitat per veure'l.
Aquests són els mítics Scorpions, no? Que vindran a Barcelona. De fet, els concerts d'aquest festival de guitarra... se celebren en llocs grans i emblemàtics com, per exemple, el Palau de la Música o el Teatre Coliseu. Però també es poden escoltar coses més petites, més íntimes, en sales més petites com, per exemple, el Lúd de Gas, l'Apolo, la Sala Bikini... Però a mi, particularment, una de les coses que més m'ha cridat l'atenció del carter de 2012 és una aposta, diria que nova. L'aposta per les bandes covers.
És a dir, aquelles bandes que imiten, que reten homenatge a d'altres clàssiques, com per exemple podem parlar els U2, o els Eagles, o els mateixos Beatles. Que són els Abbey Road, que els coneixem molt a la Penya del Morroc. Mira que en diu la Judith Dimos. Mira, t'ho explico molt fàcil. Jo la veritat que mai m'havia cridat relativament la canció a aquest tipus d'artistes.
Fins que vaig veure els Abbey Road i em vaig quedar absolutament al·lucinada, al·lucinada. Jo, una gran fan dels Beatles, penso que la proposta que tenen té una qualitat artística i una feinada darrere tan important que només per això ja val la pena, ves que tenen un públic enorme als Abbey Road, i molta gent el segueix i la proposta és impressionant.
Sí, aquí som molt fans, dels Abbey Road, ens agrada molt. Fantàstic. Aquest tema que escoltem de fons, que ja ha començat a sonar, és el de Princesa de Colors, de la Joana Serrat. I també és un dels noms pocs coneguts, que abans intentava catalogar, un nom per consolidar, i és un nom d'una fantàstica cantautora, una fantàstica cantant i música, que va fer la talonera del Joan Colomo, el passat divendres al Ludegar. Que canta en anglès, no? A veure.
Aquesta no. Aquesta no. Aquesta no. Aquesta no. Aquesta no. Aquesta no. Aquesta no. Aquesta no. Aquesta no. Aquesta no. Aquesta no. Aquesta no. Aquesta no.
Quines percussions que té la Jona Serrat. En fi, vas parlar amb la Jona Serrat? Sí, molt bé. Una mica country també, com que és de pitch.
I la Joana Serrat té aquestes influències angusexones i tal, no? Si, si. No se per si és per David que li haurien de preguntar a Quimi Portet si també li va al Country. Home, una mica si, ara que ho dius eh. Com trege també. Si, si. Com trege catalanament, parlant, rusticament. Són rustics, rustics. En fi, vas parlar amb la Joana Serrat, no? Exacte. Primer dir-vos que la Joana Serrat, com bé has deixat caure, és una canta autora de David que ja fa uns anys que s'hi dedica
en això de la composició musical, però no ha estat fins al que podia dir el seu tercer disc, que les coses s'han posat jo, que estem parlant de Relief Sessions, i bueno, doncs vam parlar amb ella i jo li vaig dir, escolta, tu mateixa, saps? Dóna't a conèixer, presenta't al públic de Ràdio d'Esvern. Vaig començar-s'hi tocant sola, després vaig entrar en un cicle acústic que es feia allà a vi, que anàvem tocant per bars, però collons, ja com paral·lelament vaig començar a tocar en una altra banda que es deia Soufa Dreams,
però es va disoldre el projecte, allò tampoc no m'acaba d'agradar perquè era molt pop, rock bàsicament, i després quan es va acabar el projecte, perquè tampoc m'agradava gaire, va ser quan vaig començar a fer tots aquests temes que estem presentant.
Una mica la Joan Carter, dona de Jonica és catalana, la Joana Serrat. Ens agrada molt aquí, ens agrada molt. T'ho compro, t'ho compro. Gràcies, gràcies. Que m'ho diguis tu, que ets crític musical. En fi, què ens expliques de la Joana Serrat? A vegades, el cas de la Joana Serrat...
Ja fer una reflexió entor la vida dels músics, perquè a vegades un músic té una vida fluctuant, perquè a vegades es passen combatges creatius, atacs d'inseguretat i quan un està començant, doncs pot suposar que realment deu ser això una mica el pare cada dia, això de dir-se un mateix que sí que val, que un és bon músic o bon cantant.
però escoltant també a vegades fa falta que també t'ho diguin, no? Sí, és veritat. Per cert, Martí, tu com etiquetaries la música de la Joana Serrat? Eh, no etiquetaria. Ah, no etiquetaries? No, no. Ah, perquè en un moment vas allò de bueno, eh, com, no, quin estil sou? Aquesta vegada no l'hi vas preguntar, ja fa temps que no preguntes a la gent. Bé, no ho sé, més o menys sí que l'hi vaig preguntar però...
Al final vam arribar a la conclusió que li vaig dir jo el que sonaven. I jo vaig dir a mi. Lo seu és com una mena americana. Un folk americà amb arrels countries o rotllo bluseres.
Ella tampoc m'ho va negar, però directament em va dir que els meus referents són tal i tal. A veure, quins són els referents de la Joana de Serrat? A mi els meus referents són americans. Des d'allà fa potser 2007, primer és Bob Dylan quan tinc 22 anys.
i després t'ho puc... A partir d'aquí comences a investigar i sobretot Bon Iber, Bill Callahan, Joana Newsom, Cat Power, Fleet Fox, tota aquesta gent. I jo amb això, diem miralles, ojalà, no?, pugui mai arribar a fer una música d'aquesta qualitat.
En fi, com comentàvem fa una estona, les lletres que fa la Joana Serrat són en anglès, Martí. No sé si tu has pogut desxifrar, gràcies al traductor de Google. No sé, una mica, de què parlen les seves lletres, no? Eh, doncs no molt, no? Com que tenia la Joana Serrat allà mateix jo li vaig preguntar, escolta, què? Jo crec, intueixo que el teu món líric estarà ple de metàfores, històries, amb un fort pòsit emocional.
Lletes molt ben pensades i tot el que vulguis, però va ser ella, directament. De què anava? Aquest disco és molt autobiogràfic. Hi ha moltes, també, on tinc tendència a parlar de coses que, d'alguna manera, tenen un punt de biografia i llavors hi ha històries que sí que són, diguem-ne, allò que m'ha passat i altres no, no, que parteixes de la idea i després fas un altre, o del sentiment, diguem-ne, que allò que tu vols transmetre i llavors ja fas una altra lletra. Però, diguem-ne, que en aquests aspectes, si em despullo totalment, no... Sí, parlo...
és una cosa d'amor i d'absències. Amor i desamor. Sí, bàsicament és desamor. Doncs un aplaudiment per la Joana Serrat. Escolta, hem descobert aquesta nova promesa musical de Catalunya que a partir d'ara es poden fer els xulos. Ah, sí, la Joana Serrat té molt bona veu i tal. En fi. Deixa'm apuntar també que jo estic molt content. Fa un parell de dies es va anunciar
que la Joana Serrat estaria programada al Festival Cruïlla. Per tant, des d'aquí, felicitació. Un aplaudiment per la Joana Serrat, el que s'ho mereix i ens agrada molt aquí al programa. Però després, després de la tranquil·litat de la Serrat,
va arribar el bufó de la cort. Home, Joan Colomo, no?, que escoltem de fons. De fet, l'havíem passat aquí a la ràdio per presentar-nos el seu producto interior bruto, volumen 1. Va estar a Sant Just d'Esverna a les festes de tardor i ara ha fet el volum 2, no? Exacte, i és el que va presentar Aldo de Gas en un concert memorable, una autèntica festa amb un Colomo platòric en berro, que realment s'ha guanyat molt bé al favor del públic. Va estar acompanyat de la banda i la veritat és que van sonar molt bé.
destacant el guiem Caballero, que és una amigueta, però sobretot un teclista de molts recursos i molt inspirat. Va estar parlant amb ell, no? Amb el John Colomo? Amb el Colomo, sí, sí. Vam estar xerrant i jo li vaig preguntar una mica sobre el procés compositiu d'aquest nou disc, si havies sigut igual que l'any passat, perquè ell sempre deia que li costava fer lletres, que de vegades no estava massa content amb el procés.
Tot i que jo crec que el resultat al final és molt xulo, tal com es pot demostrar amb tot el disc. A veure què diu el Coloma? En aquests dos, en el volumen 1 i el volumen 2, hi ha moltes que les he fet en pressa l'últim dia de com quan feies els deures al col·le, però exactament igual. I el volumen 2 encara més, perquè el volumen 1 encara vaig anar a l'estudi que tenia ja quatre lletres mig fetes i això.
llavors sempre vaig com que faig feina i em sembla que vaig bé però a l'hora de gravar resulta que em falten la meitat de les lletres i les faig així i això jo crec que jo vull millorar i veig que hi ha moltes coses que això les escric a la nit i l'endemà les gravo i no em quedo content. Però això noteu que aquest mètode tingui
del rotllo d'això d'estar la nit allà quasi dormint-te que l'endemà tens que anar a gravar la veu i que allà sorgeixi alguna cosa interessant per al rotllo aquest de vomitar també, el rotllo necesito algo, pongo lo que sea. Bé, aquesta cançó que sona de fons a tu t'agrada molt eh Martí. Exacte. No tinguem el títol eh, perquè vols fer com una mena de joc?
Exacte. Jo no esperarem a la tornada. Jo, si en cas, prefereixo que la gent a casa descobreixi aquest tema, no? Però bueno, jo simplement dic que és com una mena de poema que sembla molt inofensiu però molt maco, molt ben fet i des d'aquí...
animem a la gent que endevini. A què va dedicada aquesta cançó? Mira, diu, i davant de l'església tot el teu hierrogant defensor de la fe proclamat el guardià la terra al teu voltant. I en un aterri diumenge al cementiri encadenat un esclau vegetal a tenir servicial col·locat més enllà del vei del mal. Home, està bé aquest poema. Molt bé. De què parla? D'un arbre o...? Podria ser. És que tinc el títol aquí davant. En fi.
Es corre, es corre les lletres del Colomo i de fet... Ja ens explica, ja li vaig preguntar directament com va anar el procés compositeu d'aquesta cançó que estem sentint que, bueno, jo ho dic, no? Es diu El Xiprer. Arriba en aquest estat de pressió d'això, perquè la meva idea era que aquesta cançó parlés del futbol. Que fos una balada, no sé què, així com a muy bonita i en veritat es parlés del futbol, que jo sóc fanàtic del futbol, però alhora
Sóc crític amb tot el que agrada això. En veritat, no m'agrada ser fanàtic del futbol. I volia fer una cançó sobre el futbol, no sé què, i tothom em deia, que tio, com pots fer la balada aquesta, això? I llavors això, a l'últim moment dic, doncs mira, del ciprers.
Per què tenies un xiprè al jardí o algo? Jo tenia un xiprè al jardí. Vivia en una masia amb una ermita i un cementiri enganxada amb un xiprè en el d'això. I és veritat que he conegut moltes històries i coses sobre el simbolisme del xiprè i m'apassiona que hi ha un arbre.
que tingui tota aquesta càrrega poètica, simbòlica.
Em sembla que m'agrada més el Colomo d'aquest segon disc. Té un so més compacte, més rodonet i més acabat, oi que sí, Martí? Potser no, eh? I estilísticament, a mi el volumen m'agrada molt.
I toco te cançons molt xules. Estilísticament, però en el volumen dos, et dic que té més varietat. Molt bé. Sí, tot això, la Joana Serrat, extensament, n'hem parlat també del Colomo. Avui, en aquest festival de guitarra, que el Martí Figueres ha pogut anar a un concert, que es va fer l'altre dia a la sala d'hotegàs. Per acabar, Martí, tenim un acudit del Colomo, veig aquí el guió. Sí, perquè és que el Colomo, no, si te'n recordes, amb...
Els primers festivals que vam fer, que va ser l'alternativa de Sant Boi, ja li vaig agafar una salutació. Sí, és veritat, el tenim, el tenim. Llavors li vaig dir, escolta, mira, com que jo sí que tu ets capaç de fer de tot... Quim Morro ho tens. Una salutació. Quim Morro ho tens, Martí. I dic, explica'm un acudit. I Colomo, en essència. Doncs acabem el seu acudit. Martí, gràcies, fins la setmana que ve. Abraçada. Hola, bona, soc en Joan Colomo i...
i us explicaran un acudit i com sempre que intento pensar en un acudit només em ve al cap un i sempre em passa el mateix. Vull explicar un acudit i només se m'acudeix un que se m'heu del mateix i és era un tio que tenia el pene tan largo tan largo tan largo que tenia prepúcio, púcio i postpúcio.
It's not always easy and sometimes life can be deceiving I'll tell you one thing that's always better
La pell del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esvern.
And all of these moments just might find their way into my dreams tonight But I know that they'll be gone when the morning light sings or brings new things For tomorrow night you'll see that they'll be gone too Too many things I have to do But if all of these dreams might find their way into my day-to-day scenes
I'll be under the impression I was somewhere in between With only two, just me and you Not so many things we got to do Or places we got to be We'll sit beneath the mango tree now Yeah, it's always better when we're together Mmm, we're somewhere in between together Well, it's always better when we're together
Yeah, it's always better when we're together
5 i 47 de la tarda, recte final d'aquesta primera hora de la penya del morro. Per cert, d'aquí una estona, després de les notícies a les 6, rebrem l'Èric Pomar, després d'un mes que no l'hem vist aparèixer a la ràdio, el locutor més jove de Catalunya. Ens parlarà sobre actes d'aquest cap de setmana familiars. Tindrem el Juan, que ens explicarà històries de fantasmes. I parlant de fantasmes, també tindrem el David Pedrós.
a la segona hora parlant d'esports extrems. No, que és broma, David, ja ho saps. I tot seguit al programa parlem de gossos amb el nostre educador que ni particular, l'Albert Capapell. Who let the dogs out? Who let the dogs out?
Qui deixa sortir els gossos? Només hi ha una resposta, que és l'Albert. Albert, bona tarda. Què tal? T'agrada la cançó, no? Molt, molt. Sí, clar, és la secció així com de benestar animal, educació canina, tothom qui tingui gos.
li interessarà els consells que ha donat l'Albert i si no també, perquè podeu explicar les coses que diu l'Albert a gent que en tingui o per fer-se el xulo també en els sopars d'empresa, per exemple, que la gent no sap què dir, doncs mira, parla de gossos. Albert, avui parlem d'un tema que comentaves que potser no és gaire conegut.
No sé si és més psicològic o què, però vols parlar de la corba d'extinció d'un comportament. Exacte, sí. Què és això de la corba d'extinció d'un comportament? Que a mi entrar en son una mica raro, també t'ho dic. Que sí, és que sona molt tècnic i molt raro, no? És molt senzill. Tots hem d'anar amb persones perquè entenem tot més fàcil. I és molt senzill, quan entrem per exemple en un ascensor,
o no sé si hi ha gent que és fumadora, suposo que sí, que va a treure el paquet de vaca de màquina. Són coses que estem molt habituats a que nosaltres apartem un botó, per exemple, a l'ascensor, i tanqui les portes. I al moment en què entrem en un ascensor i donem el botó i no tanca o obre les portes, no ens cadem igual. Per això et deia allò de la màquina de tabac. La màquina de tabac és molt habitual. Portar les monedes, tirar els 4 euros, donar-li el teu paquet i que surti.
Però si no surt, no marxem. No és allò de dir, hòstia, he perdut quatre euros. Clar, ens quedem allà, no? Clar. Insistint, insistint, insistint. Clar, és normal, també, no? Sí, depèn molt de la persona. Hi ha persones que potser, en comptes de donar-li un cop a la màquina, el que fan és cridar el peu o cridar el que sigui. Depèn molt en funció, inclús de l'estat d'ànim d'aquell moment. Però bé ser això, bé ser una fèrie de comportaments que fem
una acció que sempre ens ha sortit beneficiada, per dir-ho d'alguna manera, que ens hem de repuntar a alguna altra acció, de cop no la porta. Clar, o per exemple, exacte, quan també l'ordinador no funciona, donem cops al teclat o alguna cosa. Exacte. Quan va el comandament a distància, que moltes vegades quan comença a quedar sense piles, ja no respon tan bé a la tecla i el que fem és apretar més fort. I això és la corba d'extinció d'un comportament? Exacte. I això aplica...
Continuar-ho d'aquesta manera, per dir-ho així, si la màquina de talac no ens dona el paquet, acabarem per extinguir aquest comportament. I això ha aplicat als gossos, com ho fem? Sí, era encara més simple en gossos, perquè es veu molt clar. El fet que, per exemple, quan arribem a casa de treballar, que els gossos venen supercontents i molt alegres per donar-los una bevuda,
Deuen estar molt molt habituats a que els saludem, no? Li fem una mica les carífies i mirem quatre tonteries. I si en un moment determinat, un dia arribem enfadats, pel que sigui, que hem tingut un mal dia, i no li s'encaga el gos, el gos no marxarà, no dirà ostres, insistirà i farà una sèrie de comportaments, potser burda, potser plora, farà unes comportaments nous, que això és la curva d'extinció. Tot aquesta sèrie de comportaments que prova
a veure si li donen resultats. Clar, de fet, quan veiem a vegades comportaments estranys al nostre gos, potser no entenem què li passa i això potser et pot donar l'explicació a molts de problemes de comportament. Ho hem trobat també a vegades als parcs. Si som un persona que no va anar al parc i deixar el gos, deixar-lo anar vull dir de la corretja perquè corri, si un dia ha terminat no el podem deixar anar perquè tenim pressa,
El gos inventarà algun comportament per dir que aquí normal és que arribi i corri. Per això d'aquí pot ser que burdi, pot ser que salti sobremostre, pot ser que faci el cavallet. I en aquests casos, si intuïm això, què hem de fer? Hem de ser conscients. Hem de ser conscients en principi de per què està fent aquests comportaments. Al moment en què detectem que en una situació així no és normal que el meu gos burdi o que el meu gos plori,
Hem de reflexionar i hem de pensar què és el que hem arribat fins aquí. Per què arribar fins aquí els dos? Perquè potser no hem tingut tanta onda que aquell dia anàvem més pressa i ens hem saludat al gol de l'entrar i potser ens està emocionant les sabates.
Hem d'intentar trobar el punt que a algú hem de ser diferents o a algú hem canviat de la rutina. De fet jo ara faré una pregunta molt tonta, molt tonta, perquè jo ja saps que no tinc gos. Els gossos evidentment no parlen, no diuen, escolta, doncs em passa això o em passa lo altre. Com ens podem comunicar amb el nostre gos de manera correcta? Jo recomano a tothom un llibre molt interessant i molt finet.
que es diu Lenguaje de los perros, las señales de calma, que és d'una autora que es diu Turitrugas, que descriu una miqueta tot aquest llenguatge que tenen els gossos. Són una sèrie de moviments corporals, gestos, inclús sorolls, que s'utilitzen per comunicar-se entre ells i també intenten comunicar-se amb nosaltres.
Per exemple, aquí tenim un parell de gravacions de gossos. Tu què creus que vol dir aquest gos?
Sí, ja està Albert, no té més eh, és una peça curta d'efecte de so. No, bueno, però ja, ja et fa bé amb aquest bordat, ja t'està bé que és un gos que potser està nerviós, potser s'ha quedat sol en un moment que no li convé. Clar. Sí. S'ha d'analitzar molt, també la situació. Sí, a veure, tenim un altre, a veure que per on podrien anar els trets eh. Albert perdona, no ho sabies, jo tampoc posaria això, però mira. No, no, no, ja m'agrada, ja m'agrada eh. Tenim un altre, a veure que podem intuir que l'estat del gos, si un gos escoltem que un dia fa això.
Aquest soroll és més habituat perillós pel gos. Perillós em refereixo perquè està a partir o li han fet alguna cosa que no li agrada. Jo també m'ho penso. És un gos adolorit. Tenim un altre, a veure aquest.
Bueno, aquest és interessant. Molt interessant perquè pot ser com... Bueno, bueno, bueno, bueno. Para, para ja, para ja. No, no, clar, és que aquest és un gos una mica... No, però és interessant perquè és un soroll que podem sentir bastant freqüentment en, ja sigui, el nostre gos o en uns altres. Sí? I tendim a interpretar-ho al revés. Tendim a interpretar-ho com que el gos ens està vacilant, ens està plantant cara,
Quan en veritat el que hauríem de pensar és que ens està visitant, realment ens està utilitzant a fer la comunicació perquè hi ha algo que no m'agrada el que està fent. D'aquesta manera, quan grunyeix, és perquè si continues per aquest camí, potser t'has de mossegar. És veritat. Però no vull mossegar-te. La meva intenció és que m'entenguis parlant. Si parlant no ens entenem, doncs potser he de cridar. Sí, mira, tenim un altre. A veure aquest. És molt semblant, eh?
Sí. Sí, aquí diu que és un gos menjant. Sí, potser, és el que te n'anava a dir. Potser que estigui protegint algun tipus de recursos. Sí, molt bé, molt bé. Moltes vegades passa que quan un gos està menjant és brotent per fer alguna cosa i el gos, en aquell moment, brunyes així. Sí, i després tenim... Doncs ja està dient una altra cosa que... Deixa'm menjar tranquil, sisplau. Clar, clar, clar. No, hòstia, és veritat. Clar, com que tu ets educador caní, ens estarà encertant totes, eh?
Molt bé, molt bé. I ja també tenim una última, que és aquesta, a veure si en certes què està fent aquest gos. Què dius Albert? Sí, jo crec que... bueno aquí el nom de l'arxiu d'efecte de so diu gos menjant a un home.
Anava per aquí la cosa. Aquest últim era una broma. Albert, gràcies. Una setmana més i res, ja buscarem sons de gossos. És un joc divertit aquest, trobo. Sí, molt interessant. Jo ja he practicat en algun curs i tal i és realment interessant. Sí, doncs està molt bé per comunicar-se amb el nostre gos. Albert Capapé, educador canic ajuntament
amb la Roser Arcs ens visiten cada dues setmanes al programa Via Telefònica per explicar-nos consells pel nostre cos. Que vagi bé, bona tarda Albert, bona setmana! Molt bé, igualment. Adéu, adéu. 5 i 57 tornem després de les notícies de Com Ràdio us deixem ara amb aquest tema dels Amics de les Arts del seu últim disc espècies per catalogar Louisiana o els camps de cotó. Fins ara mateix.
Diu que ha anat fent el seu aire, que ha fet vida a mil ciutats, que ha dormit en llocs que feien faradat i que tu mare mai haguessis aprovat. Que està content, que tot va bé. Diu que està content, que tot va bé.
i diu que un dia de passada va fer nit en un poble i que s'hi va acabar quedant. Què és des d'aquí? Des d'on escriu? Què és des d'aquí? Des d'on escriu?
I quan baixa el poble, omplir el rebost, sabeu què li passa? Que al despatx hi ha un avi que li fa pensar en algú. Que li fa pensar en algú, estimat noies i dones.
Diu que més d'una li va fer perdre el nord. Però diu que amb aquestes coses ja se sap. Quan menys t'ho esperes és quan tens un cop de sort. I que estan bé, que els hi va bé. Diu que estan bé, que els hi va bé.
Diu que té una filla de tres anys. Amb els teus ulls para, que ell sempre li parla en català. I fot molta gràcia, perquè quan la posa al llit, hi ha dies que confon. Bona nit i pantalons. Com ràdio. Notícies.
Bona tarda, són les 6, us parlem al Versas i Marta Patricio. Nova jornada de pèrdues a la borsa espanyola. Alibax 35 ha baixat avui un 2,4% i ha perdut els 7.000 punts per primera vegada en 3 anys. Entre els valors que més han retrocedit un dia més, hi ha Sassir Ballermoso, que ha baixat un 4%, el mateix que ha perdut també Rapsol de la seva banda a la prima de risc.
ha repuntat fins a situar-se als 422 punts bàsics. Ja ha acabat l'operació policial que ha permès detenir sis persones acusades de participar en els aldarulls posteriors a la manifestació de la vaga general del passat 29 de març. Ho han confirmat a com ràdio fons dels Mossos d'Esquadra que han precisat que quatre dels arrestos s'han fet a Barcelona i dos més a Tarragona. Segons les mateixes fonts, tres dels detinguts a la capital catalana estan implicats en la crema de la cafeteria Starbucks situada a la plaça d'Urquinaona
hi ha el trencament de la porta del Corte Inglés de plaça de Catalunya. Tres tenen antecedents policials. L'operació policial ja s'ha acabat però es mantenen les investigacions obertes i no es descarten noves detencions més endavant. Espanya reestablirà els controls a les fronteres durant la cimera del banc central europeu que se celebrarà el pròxim 3 de maig a Barcelona. El Ministeri de l'Interior preveu que vinguin a la ciutat activistes antisistema procedents d'altres països europeus. Això, segons el ministeri,
pot suposar una seriosa amenaça a l'ordre públic. Aquest és un dels casos en què es permet suspendre el tractat de Schengen que garanteix la lliure circulació de persones entre els països de la Unió Europea. De moment, però encara no s'ha donat a conèixer quants dies durarà aquesta restricció. Continua en marxa la reunió entre el govern central i les comunitats autònomes per pactar les retallades en matèria universitària. L'executiu central podria proposar augmentar les taxes i reduir el nombre de beques entre altres mesures.
El representant del govern català, el secretari d'universitats, Antoni Castellà, veu raonables els ajustaments sempre que no es toquin les beques. D'altra banda, Catalunya mantindrà l'euro per recepta malgrat l'increment del preu dels medicaments anunciat ahir pel govern central. En declaracions a Com Radio, el conseller de Salut Boi Ruïda ha dit que les dues mesures
són compatibles tot i que ha assegurat que les retallades del govern de Mariano Rajoy són insuficients. L'oli de la Cooperativa Agrícola de Cambrils creuarà fronteres i es vendrà a l'Àsia. La Cooperativa del Baix Camp va establir contactes comercials amb diverses empreses del continent asiàtic.
en el marc de la Fira Alimentària. Ràdio Cambrils, Joan Castell, bona tarda. Bona tarda. La Cooperativa Agrícola de Cambrils començarà a exportar en breu el seu oli mastral a diversos punts d'Àsia com Singapur, Hong Kong o la Xina. Es tracta d'un mercat en expansió i amb el qual s'ha contactat gràcies a la presència de la Cooperativa en la passada firat d'Alimentària.
Jaume Baiges n'és el president. Han fet molts contactes i ara aquests últims dies s'està treballant això així i ja s'han començat a fer una sèrie d'envios cap a Àsia, al part de Singapur i Hong Kong. Durant aquests dies s'està treballant per tal de tenir a punt tots els preparatius. A banda de l'oli, la Cooperativa també ha d'enviar els diversos certificats de qualitat i premis que ha tingut el Liqui Tort, ja que a Àsia les ampolles jueixen aquestes dades. Ràdio Cambrils per a Com Radio.
I aquest Sant Jordi arribarà a les llibreries, l'obra pòstuma del cuiner català Santi Santa Maria, mort l'any passat a Singapur. Sota el títol, una reivindicació del buen comer, el cuiner premiat amb 7 estrellades Michelin, pretenia aproximar la cuina de tota la vida als lactos. Escoltem la seva filla, Regina Santa Maria. És un recull d'articles en el que podem conèixer el que ell pensava de la cuina, tant quan ell cuinava com quan menjava aquest menjar, i creia que una mica s'estaven perdent els valors de la cultura
De la nostra cultura, del nostre país, la cultura catalana, el cuinar de les mares, el passar hores a la cuina i fer els menjars amb molt de temps. El llibre també reflexiona sobre la importància de menjar bé.
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça ja només pensa en el clàssic de Lliga. Demà, passat dissabte, al Camp Nou, els blaugranes estan obligats a guanyar el Real Madrid per reduir la distància amb els blancs de només un punt i així mantenir les opcions d'endur-se el títol. Escoltem les paraules de l'exjugador i exentrenador barcelonista, Carles Reixac.
No podem escoltar Carles Reixac. El Barça-Madrid de Lliga es juga, com dèiem, dissabte al Camp Nou. Dimarts, l'estadi Blaugrana rebrà el Chelsea, on els de Guardiola hauran de remuntar l'1-0 encaixat a Londres si volen passar a la final de la Liga de Campions. Per cert, el Blaugrana Alexis Sánchez ha tornat coach d'Anglaterra després d'una acció en el partit contra el Chelsea. El xileno s'ha entrenat avui en la sessió de recuperació que s'ha fet a porta tancada. Demà l'equip de Guardiola s'entrena a les 6 de la tarda.
Bona tarda, són les 6 i 5. Avui a dos quarts de vuit es presenta al celler de Can Gynastà una exposició de l'il·lustrador Carlos Busquets. La mostra l'organitat dels seus fills per reconèixer
la trajectòria de 50 anys al món de l'il·lustració infantil. Una experiència que ha portat a ser considerat un clàssic de la il·lustració a Catalunya. Busquets va començar com a fotògraf i, posteriorment, va il·lustrar postals. Després va il·lustrar un gran nombre de personatges coneguts per a tots. A l'exposició es podrà veure més de les menes concretes, alguns dels llibres que havien il·lustrat, per exemple, també irretallables, o postals de Nadal que tenen els seus dibuixos. La mostra s'inaugura aquest vespre a l'escor de 8
i es podrà veure al celler fins al dia 3 de juny. I Sant just per la independència continua amb el seu cicle de diàlegs per la independència. Avui a les 8, el sociòleg i economista Salvador Cardús donarà el seu punt de vista en una conferència a l'Ateneu. Segons Cardús, el paper dels sobiranistes s'ha de centrar en preparar el terreny cap a la independència. Cardús creu que des de l'aprovació de l'Estatut del 2006
La societat catalana ha fet un canvi espectacular en el plantejament d'un nou horitzó nacional, opina que molts dels que havien estat reacticents ara veuen que no hi ha cap altra sortida de fer-les en aquesta opinió, ja donen un 54% favorable a la independència i un 30% contrari. Cardús em parlarà aquest vespre de partida d'es 8 a la sala del 50 anarí de la Teneu.
I acabem aquest bulletí amb un altre punt d'agenda, perquè demà divendres es presenta la XVII Miserània del Centre d'Estudis Sant Justencs, en guany compta amb treballs de diferents autors que en parlaran divendres, en un acte també a la sala del Cinquantenari de la Teneu. Serà un conjunt de treballs de diferents autors referents a temes sant justencs, d'una banda a la casa del sanatori,
També es parlarà de la creu del padró, del Sant Justencs amb la Guerra Carlina, de la casa de Can Mèlic, de la família, la història de Can Mèlic, dels 1704 i fins al 2008, i també d'un treball sobre la timologia de Sant Just. La missa de l'ània es presentarà a les 7 de la tarda a la Teneu. Tots els socis en tindran un exemplar, i diumenge, a la celebració de Sant Jordi al municipi, al Jardins d'Acanginistan, hi haurà la venda per a tothom qui en vulgui.
I això és tot de moment més informació a partir de les 7, els senyors notícies.
Com insectes suicides volant cap a la llum postregirant Seguim profetes i flotistes com un ramat de cabres Per seguir molt ple perquè no ens falta de res Però el contacte uejos joves es penja en dos abans
Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent. I no entenc per què després només parlem entre nosaltres. Però ara no em diguis res, que m'espatlles el murat. El murat és permissor, no puc donar res als altres.
de què torna el vent, com es pot viure intensament sense ser esclau del besit.
Si quan la veus l'únic que et passa és que tens ganes de plorar
Hi ha alguna cosa dintre teu que xucla la poesia. Si per voler-ho tot t'has de quedar sense tu. No és tan voler si no saber qui és.
Et sentim al fóia. Dona proat la floreixinitat. Aquí et sentim al fóia.
Què tal? Bona tarda, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Moltes gràcies. Gràcies per seguir-nos un dia més. I en aquesta segona hora en rebrem el Juan, que avui ens ha preparat una secció especial de fantasmes. Jo estic una mica cagat, però vaja. I a més a més també tindrem el David Pedrós amb els seus esports extrems. Però avui estic especialment content, perquè després d'un més sabàtic, ara ens explicarà què ha fet l'Eric Pomar, torna l'Eric Pomar!
Eric, bona tarda. Bona tarda. Oh, t'hem trobat a faltar, eh? Sí o què? Sí, i tant, i tant. Me n'alegro. T'alegres que t'havíem trobat a faltar, no? O millor això, que et diguin, escolta Eric, no t'hem trobat gens a faltar. Això ja no m'alegra tant. No, no, no, la veritat és que és normal. T'has agafat un mes sabàtic i ja estàs aquí entre... Sí, ja estic aquí.
Un més salvàtic, perquè ha anat al Congo i ha tornat i avui Eric ens porta una activitat familiar per aquest cap de setmana. Sí, doncs, mireu.
Primer de tot us porto una proposta per aquest diumenge. A veure quina és? Coneixeu la pel·li de los chicos del coro? Clar home i tant. Doncs actuan a la fraga de l'hospitalet dins del festival de les festes de la primavera. Ah si? Si. Ah a la farga de l'hospitalet que és aquell centre comercial que ja és el centre de la segona ciutat més gran de Catalunya. I de Catalunya. Sembla una mica de Matias Prats.
Quan es va fer la pel·lícula aquesta de Los Chicos del Coro? Doncs al final del 2004 va arribar al cinema Los Chicos del Coro, que és una pel·lícula francesa que va ser nominada a l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Déu-n'hi-do. És veritat, me'n recordo. A més, és una pel·lícula que està molt bé. I mira, aquesta és la banda sonora que podem escoltar de fons.
És una cançó molt xula aquesta Eric. Sí, a més la pel·li també és molt, és molt maca. M'ha agradat molt. I què més ens pots comentar d'aquesta pel·lícula? Doncs aviam, que... Espera, que ara m'he perdut. T'has perdut, clar, no, perquè ha entrat el Marc, eh, tècnic d'això de la ràdio agafar coses. Ja pots marxar ja.
Ah, no passa re, no passa re. Si, on estava Mèric, parlant de la pel·lícula no? Doncs aquí, que l'èxit de la pel·lícula i sobretot a la seva banda sonora, que era fer la coral de Sant Marc de l'Ion. Ah, molt bé. D'on eren els nens que ara es converteixen en tot un fenomen. Si, si, si. I que és el que faran, se sap o no aquest diumenge? Allà, eh, pues...
La petit xantor de Sant Marc. La petit xantor de Sant Marc. Escolta, parla amb el francès, Eric. Merci, merci. Doncs està dirigit, tota la coral està dirigit per Nicolás Porte. I ha aconseguit molt poques bandes sonores de pel·lícules.
I el més fort, que no ho sabia jo això, que aquesta coral ha aconseguit vendre dos milions de còpies en tot el món. Dos milions de còpies del CD de la banda sonora? Increïble, no? Potser és una de les bandes sonores més vendudes de l'història del cinema. Doncs a més a més a les cançons composades per la pel·li, aquests nanos obsequien els esfatagadors amb les cançons més populars i també del seu darrer treball.
5 de Beatles. I s'atreveixen amb temes clàssics de la banda Liverpool dels Beatles. Sí, a veure un moment, perquè s'ha colat aquí com una cançó catalana, que són els Masoni, que estan sonant de fons. Sí, home, potser podríem treure els Masoni, no? Home. Mira. Això. Ah.
Que bo, no? Doncs les nenes del coro cantant en anglès, en aquest cas, les cançons dels Beatles. I estaran a la farga de l'Hospitalet, doncs aquest diumenge. A quina hora? A les 7.
I les entrades on es poden comprar? Doncs es poden agafar les entrades anticipades i us faig saber que just avui és l'ets bonus, que també hi ha la part al telèfon i ofereix entrades a meitat de preu.
Molt bé Eric. Doncs una bona recomanació per aquest cap de setmana per anar a veure Los Niños del Coro, que són els mateixos de la pel·lícula o ja han crescut una mica? Home, diria que han crescut una mica, perquè és que el 2004 ara que és el 2012. Clar, ja fa com 7 o 8 anys de la pel·lícula, no? Deu-n'hi-do. I també tenim una altra segona proposta per aquest cap de setmana, una altra deia perdó, activitat familiar, que és la mostra de teatre infantil i juvenil d'Igualada, Eric. Doncs sí.
Hi haurà un munt d'espectacles diversos, a teatres i al carrer, i diferenciades per a edats. I algunes per als més petits i altres per als més joves. Hi ha un munt d'obres programades, ja que hi van moltíssimes companyies de teatre i d'això. El millor és que doneu una guiada per a la pàgina web, per a veure si em deixo alguna cosa, i així esteu més ben informats. Molt bé. La web és... Molt bé.
Doncs Eric, moltíssimes gràcies, una setmana més per haver vingut al programa. T'esperem, dius que bé. No t'agafis més os sabàtics, eh? No, no, de moment no. De moment no, molt bé. Eric, gràcies, adeu.
Sí, perdoneu, és que no sabia què dir. El primer que em passava pel cap.
Jua! Jua! Cagava la penya del morro, cada tarda ràdio desvern de 5 a 7.
El 98.1 de l'IFI. Bé, en fi, sí, jo parlo de cantar perquè si no encara plourà més. Fem una petita pausa per la publicitat. I quan dic petita, vol dir petita, molt petita, només un anunci de fet. És l'única persona que confia en nosaltres. Sí, sí, és promonsa, promonsa. No pleguem per promonsa, que s'anuncia la penya del morro. Són els únics, són els únics. Sí, no, deia que fem aquesta petita pausa i tornem després amb una història de fantasmes amb el Juan, fins ara. Oh, quina por!
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunt se ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llui, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver. Sí, sí, vinc de la tarda. La, la, la, la, la, la, la, la.
Com una aparició fugàs. Com un espectre translòcit. Ha aparegut el Juan. Juan, bona tarda. Bona tarda. Jo estic cagat de por eh. Si, vols dir? Si, si, si. El Juan fa una estona a la redacció de la ràdio em diu, escolta, avui parlarem de fantasmes i dic... De què?
Perdó, m'he espantat. De què dius que parlarem, dius de fantasmes. Juan, avui parlem del més enllà, no, una mica? Sí. De coses paranormals, de coses que estan al nostre voltant però que no veiem a primera vista. M'estic cagant! Què és un fantasma, comencem per aquí? Un fantasma? El meu perro Vianes tenia un gag molt bo.
que diu fantasma abriendo la puerta. Diu abierta la porta i fantasma que aparece. Diu Pepe, ¿tienes mil peles? Però avui no parlem d'aquest tipus de fantasmes, oi que no, Juan? No, no, no. Aquests són una mica més terrorífics. Sí, sí, sí. O no. Mira, un fantasma es podria definir com una representació visual o acústica del cos no físic d'una persona ja morta, que per diferents motius s'hagués aferrat al món dels vius
sota una altra forma d'existència, no física, i que es manifesta de diferents formes d'anàlisis humans. Depenent del grau de vinculació entre ells i així com de la càrrega psíquica que farà que es manifestin en determinats llocs. Dissabte passat, ara comentàvem, els dimonis a pagar llums de cama blanca, que són els dimonis de Sant Just, van invocar l'espectre de Colxarola. No sé si té alguna cosa a veure amb tot això. No.
No. No? No, no, no ho sé. Ah, no ho sabem. No ho sabem. No estava informat. O sigui, un fantasma, clar, apareix després de la mort d'una persona, no? Sí. Després d'haver mort, el seu cos físic es desprèn del cos etíric, que són els cosos mentals, emocionals i espiritual, que formen una unitat anomenada cos astral.
Després que una persona mor, el cos físic perd uns 150 grams de pes que molts pressuposen que es podria tractar del pes del cos astral. M'estàs dient que una persona quan acaba de morir, en el moment exacte, perd 150 grams i aquests 150 grams és el que pesa l'ànima, el cos astral, l'essència neumanoida de la persona? Suposo que sí.
I una vegada que el cos astral... Perquè és una missió, no? Jo he vist la pel·lícula Ghost. No sé si has vist tu el Ghost. Sí, també l'he vist. Doncs va per aquí la cosa, no? Sí, quan se suposa que un home encara no ha acabat de fer la seva funció, la seva vida, fins que no l'acaba no descansa en pau. I quan finalitza això, el cos espiritual l'abandona. I puja a la dimensió lluminosa que s'entreveu en els viatges astrals.
i en les experiències de pre-mort, deixant enrere el cos mental i emocional. M'estic cagant a sobre. De fet, això de deixar enrere el cos mental i el cos emocional, són fantasmes, això? Sí, aquests últims conformen el fantasma. I aquest fantasma... Ja m'olorava. M'olorava.
Aquest fantasma es pot manifestar i actuar en el món físic a través d'un mèdium. Una casa encantada o una persona sensible, si cal molt de compte. Què ha passat? Què passa, Aura? És l'edipó mar, que s'ha deixat una cosa a la porta.
I dius que en una casa encantada o una persona sensible? Sí, moltes vegades per instruir a un home viu o per aconseguir a través d'aquests el que no poden aconseguir quan estan morts. El maritxalar és una persona sensible. Potser està... Amb el seu fill. Amb el seu fill. Hi ha diferents tipus de fantasmes?
Sí, en realitat n'hi ha molts tipus de fantasmes. Fins i tot n'hi ha dimonis. I espectres, no? Allò que dèiem abans. Comencem pels fantasmes cotidians, que és una mica els que van a comprar el pa. No, en el món dels fantasmes, no riguem, no traiem el dramatisme que té aquest assumpte. Els fantasmes cotidians qui són? Són sempre els reflexos de formats d'assitjos insatisfets dels homes, com ja hem dit abans.
És que per això s'ha de complir els somnis i els objectius a la vida, no? Sí, més val. Més val, perquè si no després n'hi ha dos mons... Ahir has tancat, que no saps què fer. Clar. No estàs en el lingües, si no. Sí. Després hi ha els fantasmes translúcids. Bueno, aquests esperits... són voladors i es poden veure pràcticament a través d'ells.
A mi, aquests em fa por, eh? Perquè els altres, mira, els que volen comprar el pa, diuen que són cotidians. Però aquests, ojo, o sigui, veus a través d'ells. Sí, perquè aquests o són molt lletjos i desagradables, mentre que també hi ha altres que són amb velles faccions i fins i tot tenen una veu dolça. Després hi ha els fantasmes o les aparicions o les ànimes que encara tenen un assumpte pendent a la Terra, tot i haver traspassat i el seu cos haver mort.
Són els fantasmes d'aparença sòlida i humana o semi-humana? Aquests fantasmes quins són? Doncs mira, aquest tipus de fantasmes tenen una aparença totalment humana o gairebé humana. Si no és perquè rellisquen sobre el terra i travessen els objectes sòlids. Són els que et demanen 30 euros pel cap de setmana, no? Aquest tipus de fantasmes.
Després hi ha un altre tipus de fantasmes que són les ombres. Les més perilloses són aquestes. Les més perilloses són les ombres? Bueno. Per què? Aquestes tenen una particularitat que poden canviar la temperatura del lloc on apareixen. Perdona? Sí. És el lloc on fas fred. Un cal fred. Ara, ara, un cal fred, no?
Dius que a Google tens l'aire condicionat i mires no? L'aparell està tancat. I sents com un afredor que passa per aquí a l'esquena. Jo acabo de sentir un afredor eh. I aquests són els pitjors no dius? Si, perquè s'alimenten de la por humana. Si tens que tenir pebrots si et trobes amb un ombre d'aquestes. Si jo quan sento el fred me'n vaig on estic sempre.
Ai, bueno me'n vaig jo eh. Adéu. He tornat. Com un espectre, has vist o no? Amb la caire de rodes la gent no ho veu. Però a través de radiodesert.com podeu veure el Juan com està cagat de por. Sí. Per cert, hi ha vegades que no sabem si ell és un fantasma o no. Són els errors de percepció que se'n diu. Sí. Mira aquesta nena que canta, aquesta nena ha morit aviat. Ja es veu venir.
Una mena que canta amb música de por, amb el rotllo. O és un espectre, que també podia ser d'altra forma. Nena, pots callar? És que és un mort. Està aquí al costat del control de la ràdio. Porta com una bata de color blanc, com un camisón, però no li diguem res. Amb un peluix. Sí, sí, bueno, tu et veus millor que jo, que està al teu costat. Però això és un fantasma o no? No ho sabem. Són els errors de percepció, no?
En la majoria dels casos, el mateix ésser humà és el que, presa de la seva por, porta a confondre una situació perfectament natural i coherent per convertir-la en una cosa sobrenatural i fantasmal. Juan! No! Déjame salir! Déjame salir de tu cuerpo, perra! Perdona, és que estic parlant amb aquesta noia que està com tossint i traient una cosa verda viscosa de la boca. Ah! Ah!
Muere! Muere, Satanás! Bueno, jo faria una pausa, escoltaria una mica de música i m'encarrego d'aquesta dona que està aquí, no sé, que se n'ha agafat com un atac de cor o alguna cosa per l'estil, eh? Juan, gràcies. Que vagi bé, bona tarda, Juan. Bona tarda. Adéu-siau.
Ah, et quedes aquí una estona, no? Sí, clar. Amb el David Pedros, de quins moments els esports extrems, mentrestant. Ai, mira quin tema més ben buscat. Ghostbusters! Sí, senyor. Oh, és que us agrada molt aquesta pel·lícula. I els èxits dels 80, fins ara mateix a la penya del morro. If there's something strange in your neighborhood, who you gonna call?
If there's something weird And it don't look good Who you gonna call? Ghostbusters! I ain't afraid of no ghosts I ain't afraid of no ghosts
I ain't afraid of no ghosts.
I ain't afraid of no girls. Who you gonna call? Ghostbusters! If you're all alone, pick up the phone and call. Ghostbusters! I ain't afraid of no girls. I hear it likes the girls.
I ain't afraid of no ghosts. Yeah, yeah, yeah, yeah! Who you gonna call? Ghostbusters! If you have ghosts on you, freaky ghosts, baby, you better call.
Hola, soc el Manel Lucas, i vull saludar la Penya del Morro, de Ràdio Desvern, que crec que en aquesta època que vivim tenir morro és més important que mai.
Hola, soc el Joan Figuera, saludo la Penya del Morro, i faig una petició, que no tutegeu tant, perquè arriba un moment en què no puc donar l'abast dels tuits que poseu. Hola, jo soc l'Àlex Orina, i jo no tinc problemes de tuits com el Figuera, perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni telèfon mòbil, ni res de res. Per tant, ja podeu tutejar tant com vulgueu, cap problema.
6 i 32 de la tarda. Atenció, pregunta. D'aquí és aquest tema que està sonant ara mateix a Ràdio Desvern, 8.9 FM. David Pedros, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Com estàs? Molt bé com tu. Una aplaudiment pel David Pedros.
I els seus ring shows. Gràcies, gràcies. El Juan continua amb nosaltres, Juan. Bona tarda. Bona tarda. Bé, ja ens hem treu una mica el tema dels fantasmes de sobre. Per cert, Jordi. Què passa? Que vaig a dos followers per setmana, ja. Què dius? Tot un rècord, eh? Molt bé, David. Enhorabona. Tot un rècord. El David, de saber que està impressionat amb el tema de followers al Twitter, només té tres. A veure si pot arribar a quatre, la setmana.
No, en tinc 27. Cuida-t'hi, cuida-t'hi. 27 followers, que a ningú ja és el que poso, però bueno, és igual. Ara cada setmana t'ha donat per aquí, no? Cada setmana entraràs amb el teu Twitter. El teu Twitter quin és perquè la gent et segueixi?
David Pedros. Correcte. I els teus tuits de què van? De què parlen? Una mica per saber eh. A veure, de lo que faig, que si ara he fet 2.000 metros de natació, que si ara... De què? De natació. Ah, 2.000 metros de natació, tot típic eh. Si, lo que passa, alguna vegada poso alguna retweetejo, alguna així que em fa gràcia. Ah, si? A mi no m'has fet mai cap retweet.
Ah no? No. És que avui he dit, els que em fan gràcia. No, vaig retretajar... El frigopier, no? El frigopier... No, el Froidland Edition. Després hi ha... Després sobre el rei i els elefants. Juan, tu tens Twitter?
Jo no, però quan em faci un... Fora. Va. És broma, home, és broma. Per cert, el Juan ja sabeu que entre tot el puntuem, eh... Vull dir, perquè està aquí amb... A mi no, no em puntuen. A tu no, però el Juan està amb nosaltres, dins d'aquest projecte Conecta, no?, de l'Institut de Sant Just, on diferents joves van a altres empreses de Sant Just d'Esvern, aprovau si els agrada la feina. Per cert, parlant d'aquest tema, Juan, quines són les empreses on han anat altres persones?
Doncs el centre de fotografia d'Algueró. Al Casal de Joves. El centre d'Arts Gràfiques, no? Sí, d'Arts Gràfiques. És veritat que imprimeixen coses... No, és veritat. Tant del dia fem fotocòpies allà. I després... On més dius? L'escola Bressol... com es diu? Marreix, no? Marreix. I el millor lloc és Ràdio Desverns, no? Home, clar.
Doncs tens un 10 ja, Juan. Comencem la secció amb qui? David Pedros. Molt bé. Pedros en va. És que de veritat, eh. O sigui, hem traurat lloc. Juan, fes la presentació del David, va. Un home. Ara, ara, ara. Uns rinxos. Ara, ara, ara.
Aquest et traurà el lloc ara. Per això t'ho dic. Has de mirar. Jo tampoc no ho tinc escrit, però el miro i llavors et dic... I t'inspires. Una mosca sota la boca. No, ara ja... Un tatuatge al braç esquerre. Més d'un.
Un puny que pot tombar 50 quilos de pes pesat. No lo creo. En fi David Pedros, bona tarda David. Bona tarda. La setmana passada ens va quedar un tema al timper, bonic concepte, que és el dels Indiana Jones del segle XXI. Correcte. Qui són els Indiana Jones del segle XXI? Correcte. Els Indiana Jones. Què són aquestes gent? Són gent bàsicament bastant rica.
És el que és diferència amb l'Indiana Jones, que en principi era un profe d'arqueologia. Era un professor d'arqueologia d'Arcansas o de per allà? Bueno, és igual. D'universitat, era profe. Era profe. Vale, era profe. I llavors evidentment no tenia gaire calés. Els d'ara sí. Ara són directors de cine.
Després està el Branson que té diverses empreses, bueno, la més important la Virgin, o bé temes d'informàtica com el Jeff Bezos que és el fundador de l'Amazon o el Paul Allen que és el cofundador de Microsoft. I d'aquests es reuneixen? El Club de los Ricos, allò que fan al Billboard, però fan aventures, no? Llavors, clar, aquesta gent, a part de, per exemple,
Poso el primer exemple, el James Cameron, que és el director de Titanic. Quina més? Aquella de la Roland Schwarzenegger, que m'agrada a mi molt. Desafia total? Mentires arriscades. Ah, sí? Aquesta m'agrada molt. Amb la Jamie Lee Curtis.
A part de ser gent amb força calés, també és gent amb inquietuds i aventurera.
Però no al risc, diria jo. A ells els agrada la cosa segura. O sigui que no són Indiana Jones exactament, sinó que ells ho volen. Ja que tenen calés, volen tenir la màxima seguretat, per exemple, en el cas del James Cameron. Que va ser el... no el primer, però que va baixar a veure el Titanic amb el robot aquest i tal. I ara s'ha proposat, això em sembla que ho vam comentar la setmana passada, un nou rècord, que és baixar fins a les fosses Marianes.
Bueno, de fet, el segon, perquè el primer ja fa 50 anys que es va fer, que ja es va baixar a baix de tot, que són 11.000 metres cap a baix, que és més que l'Everest, o sigui, com si... 11 quilòmetres cap a baix, baixant cap a baix. I quant tires? Perquè en una hora no baixes. No, no. Ostres, doncs és una bona pregunta. 4 hores.
No t'inventis coses David. Tu tens uns fans que t'admiren. Jo com sempre dic no m'anaré pels cerres d'Òbeda, que en català no sé com es diu, pels cerres d'Òbeda. I aleshores sempre dic el mateix.
Si no sé la pregunta que m'han fet diré que m'ho callo, miraré per internet i el proper dia t'ho explico. Home, jo puc buscar el Google eh, vaig amb avantatge. Vols convir? Com tu vulguis. Si mentre ho vas veient... Però què busco el Google? Clar, aquí està. Fosses Marianes, James Cameron, per exemple.
Foses de les Marianes. Foses marianes, profundidad, tiempo bajada. El cas és que el James Cameron aquest, a part de tenir calés, el patrocina el Rolex i el National Geographic. Encima de això. Jo he vist vídeos del National Geographic del James Cameron, el tio s'ocorre.
L'habitacle per baixar és molt reduït, gairebé no pot ni moure els braços, té dos mandos aquí a les mans com si fos un joystick, com si fos una playstation amb joystick. A més baixa amb una caixa pressuritzada i tot plegat. La diferència fa 50 anys és que ahir baixa amb un potencial de llum enorme per filmar el que hi ha baix.
Llavors, bueno, això és el tema que no se quant temps va estar, però bueno, que a baix, a baix es pot trobar de tot, no? Entre calamars gegants, perquè en aquella zona et pots trobar calamars gegants de 10 metres fins a 14 metres. Ojo, 10 metres, els... anava a dir els machos. Els nadons mascles. Els mascles, sí.
Bueno, no. Els més grandets ja, que ja han fet la mili. I fins a 14 metres les... anava a dir les dones. Les familles. Hòstia, estic fatal. Estic molt malament. Diu que el Discovery Channel va emetre un programa el 2009, això ho sabies? 2009. Sí, és que entra de la Wikipèdia, eh. Ja podem morir. Diu que ens sugereix que la Gran Fossa és una àmplia zona de subducció.
de la cortesa terrestre, que submergeix sota el mantell tactònic on la placa del pacífic és subduïda sota la petita placa de les marianes. El que explica l'existència. De memòria tu estic dient tot això. El que explica l'existència de l'archipel·lec i la seva constant activitat vulcanella. No he trobat, però no diu quan triques. Jordi, eres corsa.
Es corsa i es llarga. Es veu que hi ha molt poca llum i es veu que els éssers vius que hi ha allà...
Fins i tot pots trobar éssers unicellulars, transperents, perquè com no hi toca la llum no s'han de protegir de la llum. I llavors també s'ha trobat una forma plàcton desconeguda, tot això allà baix, a 11 km, i calamars gegants. Potser els calamars gegants no estan tan a baix, però també déu-n'hi-do. La veritat és que si et toca ser un ésser viu d'aquests allà baix,
Mal rotllo, no? On van a comprar? Abans ho dèiem. On van a comprar el pa, aquesta gent? No, però és que... No sé, quina vida, no? Mira... Et dic una cosa, eh David. No cal baixar, i prepara-vos els aplaudiments per aquesta frase històrica que vaig dir. No cal baixar 12 quilòmetres a sota de l'oceà per veure gent que no surt de casa.
Home, bueno, és igual. Estava per escriure-me-la i posar-me-la al càpsul del llit, però no m'han acabat de gravar. Mira que tenia una foto teva al càpsul del llit. Sí, home. Ara vaig a posar una vestit, el meu vestit. Oh! Oh, oh, oh! No, eh... Bé, sí, també. Va, vinga. Greenlandia, Everest, Río Amazones, Sáhara, Lago Superior, Selva Amazónica y Mar Caspio. De què parles, ara? Els d'enllaços de la Wikipedia. Ah, vale.
Està força bé, jo la consulto bastant.
El que... Ja es nota. Sí, es nota, perquè no apunto res. Com diu, perdona que et talli de nou, però com diu el Quim Monzó, diu que això diu a la Wikipèdia. Em vaig encarregar jo mateix d'escriure-ho. Però tu saps l'abans que és això a la Wikipèdia? I el després, sobretot. Bueno, i el després, crec que després ja ho actualitzen. En cas és que...
No, però està bé. És una cosa que he descobert gràcies a tu Jordi. Gràcies a estar aquí i a descobrir la Wikipèdia. Fins ara només coneixia el YouTube.
I aquelles pàgines que començaven d'internet, altavista.com. Te'n recordes? Ostres, i tant. I el Yahoo, no? El Yahoo també, se'n va molt. Portalmix.com. Sí, sí. I abans que no veies una foto, tridava com... Sí, una hora. I el sorollet aquell del modem, que era com... Sí, cric-cric-cric-cric. És molt bo. Juan, estem parlant del paleòleg superior, eh, per tu. Més aviat del segle passat. Sí, correcte.
Llavors David, què ens comentes ara? Em va quedar una cosa per dir la setmana passada sobre el Titanic, ara que hi ha tot això. Suposo que heu vist per la tele que van fer una missa, ajusten el punt on es va enfonsar i tot això. Es veu que les noves investigacions, no sé, és com un CCI del mar, el National Geographic aquest, i el James Cameron, que és un...
maniàtic d'això. Bueno, us veu que van descobrir que realment es va trencar el Titanic amb dos, com una pel·lícula i tot això. La part, la proa va anar directe cap a baix, en picat. No es va destrossar gaire perquè va anar directe cap a baix, però en canvi la popa, que és la part darrere del vaixell, va començar d'una volta sobre el seu eix i va anar baixant. De fet que s'han trobat la proa
i la popa separats d'uns 600 metres. O sigui, més de mig quilòmetre pots trobar la popa destrossada, en plena el que sigui un motor per aquí, una hélice per allà... Sí, això de la reparació costarà una pasta. Si, si, si. Ja t'ho dic ara. No, perquè clar. Sí, bueno, està bé. Estava tercer o no? Hosti tu. Tot risc, no? Sí, estava tot risc.
Va baixar tan picà i l'altre en canvi es veu que va estar bastant malmesa la popa del vaixell. No està a 11.000 metres, sinó a 4.000. El titànic per sota l'aigua.
I ara s'han recuperat, de fet també ho vam comentar, que hi ha una exposició sobre el Titanic al Museu d'Història de Barcelona. Marítim, no? Museu Marítim d'Història de Barcelona. I hi ha objectes que es van recuperar d'allà, que en un principi hi havia més d'una xipurista que deien que les coses que s'enfonsen amb els vaixells s'han de quedar allà.
Això diuen, els més puristes. Hi ha altres que diuen que no, que això és història i s'ha de recuperar. No ho sé, m'està venint al cap ara, és com si les piràmides... Perdona, és una divagació teva? Sí. Divagació de David Pedràs. Sí, puedo ya.
És com si te'n vas a les piràmides i dius no, aquí no hem d'aprofenar les tombes ni hem de treure tots els regals i coses que hi ha a dintre. Dels reis. Dels reis del faraons. Que estaven amb teles. Exacte. No, però és una manera de... Aquesta gent, d'alguna manera, pensa que les coses que es han quedat allà enfonsades allà es queden.
Fa poc va haver-hi el cas d'un vaixell a mort. A les costes de Portugal. I em sembla que era l'Odyssey. Que era una tripulació nord-americana. Era una empresa que s'encarregava de buscar vaixells on havien naufragat. S'havien enfonsat a l'oceà on sigui.
D'aquests de l'època de Cristóbal Colom, quan portaven tot allò de les amèriques i els pirates. Que al final tota l'or que hi havia al vaixell es va recuperar com a patrimoni espanyol, que es va retornar. Que això jo no estic d'acord. No estàs d'acord, eh? No. El primer que la pilla... Correcte. A veure, ells s'ho han currat, no?, tenir que baixar fins allà baix amb tots els mecanismes i totes les gastos. A la penya del Moro hi ha unes restes Ivers.
Que aquesta nit jo aniré a agafar una pedra d'allà. Perquè soc el primer que l'agafa, no? Tu saps d'acord amb això? A veure, però és diferent. A veure, és com el que baixa el titànic comença a recuperar coses i se les queda llavors. I a l'odisseia aquest s'ha gastat una pasta, no? Baixar fins a baix i recuperar l'or i tot això.
Jo tinc una pregunta, eh, perdona. Bueno, almenys suposo que els hi hauran pagat l'equivalent de l'expedició. Una moneda de oro, no? Al ministre li va dir, toma esta moneda chicos, gracias por el trabajo. No sé, què en penses, què en penses? Que sí, que tinc raó, no? Que tens raó com sempre.
No, que no te la dono home. Jo, David, tinc una foto de reflexió. Els cadàvers del titànic?
Quan van baixar a baix, per exemple el capitan Smith, que tots saben que es va quedar a la cabina de tripulació, perquè tots han vist la pel·lícula. Llavors quan tu baixes a baix, ja el seu escalet agafa del timó. No és una pregunta que... No ho sé, suposo que això són com a secreto de sumari. Un secret d'estat.
Jo que se, però amb el tema dels morts i de cadavres i així, suposo que no es diu tot. Fa un moment, perdó, fa un moment, amb el Juan, no sé si estàs escoltat, m'imagino que no, però estan parlant de fantasmes. Això m'interessa. Sí, sí. Però no d'aquells que diuen, no en 30 euros per cada setmana, no. Ah, no. De fantasmes de veritat. Ah, de veritat. Que quan tu mors, doncs diu que perds 150 grams de cop. Aquests 150 grams... No era mentir un gram?
Com la pel·lícula? No, això és una altra cosa eh, pels llocs morts és una altra cosa. No, no, no, la pel·lícula del Sempen, 21 gramos, és el que diuen que després de, just al morir-te, és el que perds en seguida, els 21 grams. Bueno, doncs, entre 21 i 150. Ja que el tenim aquí, dones-te la informació? Fantasma, que ets un fantasma? És que he mirat diverses pàgines web, però tinc informació del Wikipedia, de foros, de...
de reportatges, d'internet...
Si el que s'amora acaba de fer una marató és possible que sigui insensibil. Clar, és veritat. Depèn de l'exercici que hagis fet abans. Ah, fàcilment. Llavors la pregunta era, enllaçant amb el tema aquest, la gent que va morir al Titanic, si flotaven les ànimes. Ah, i la... Em van enviar una cosa al Facebook, molt curiosa. Bueno, divertida, no? Què van dir? La taula aquesta que surt, on estava la Rose i l'altre. Ah, sí? Kate Winslet? La Kate Winslet i l'altre. Jack!
El Jack. No, Jack, I love you, Jack. Bueno, exacte. Que el deixen anar cap a baix, vale? Sí. I, bueno, ja van ser allà els taurons, van tenir-ho fet lliure. No, el cas és que la taula queia i que hi havia en els dos.
Bé, és una tonteria del Facebook que van enviat, que es veu la taula que fa dos per no sé quant i es veu que els dos podien estar allà. És que com són les dones eh. Ho volen tot per ella. Sempre me n'anen a l'últim moment eh.
El que és curiós és que el robot, quan va entrar a dintre, es va trobar fins i tot un got sobre una taula.
O sigui, amb la velocitat amb què baixava jo cap a baix i amb la hòstia, perdó, que es devia donar al fons, allò devia tromptuïar tot. Doncs es veu que un got, potser algú que no se l'havia acabat encara, diu esperate, que cerramos ya el del bar, no? Esperate que ahora vol. Diu camereta, dame un poco más de agua. Diu si quieres agua, no? I venga. Bueno, la teoria es que aquell got estava a mig ple i per això es va quedar enganxat. A mig buit. Jo crec que a mig buit, no? Bueno, ara sí.
Com estem? En fi, tema titànic, alguna cosa més? Re més. Deixem-lo purer. Ha donat, ha donat. Així també vaig dir al Jeff Bezos, el que era el fundador d'Amazon, que aquest noi, aquest senyor, va localitzant el fons de l'Atlàntic, amb més de 4.000 metres, les restes de la Pol-11, això ho devem dir, i que vol recuperar, i té la intenció de recuperar.
Molt bé, doncs queda dit. Fuera. Richard Branson. Qui és aquest home? No el conec. Com que no. Aquest és el del Grupo Virgin, que són almenys com 400 empreses. Una més, una menys. Igual. Ha batut varios records de velocitat.
volant amb globus, amb l'anxa, amb vehicles, amb fibis. I després d'això... És que no hi ha res com tenir pasta, nena. Eh? Que no hi ha res com tenir pasta, nena. Exacte. Llavors després d'això va fundar el Virgin Galàctic. I això què és? No és un frigopier ni un calippo ni res. Virgin Galàctic?
el que és que explotarà comercialment els viatges a l'Espai. Ah, és veritat, és veritat. Hi ha gent amb llista d'espera ja, eh? Sí, sí. Em sembla que han dit... tu mateix? Jo estic amb llista d'espera. Sí. De fet vaig dir, però on m'he d'anar amb llista d'espera? Perquè no em puc pagar-ho. I em fa la il·lusió d'estar allà. Després, a part d'això, una altra companyia, que és la Spaceship Company, amb la meva producció... Sí, sí. Home, sembla l'Espaceship Company, sí, home. És la que provairà a la primera, la Virgin Galactic, de la tecnologia necessària.
Un dels personatges aquests que ja han carregat el seu viatge és el Aston Hatches. Aston Hatches? Si. I per què? Si no m'interessa. Si no m'interessa. Perquè és el número pasajero número 500 a l'Espacio. Es veu que li feia il·lusió. Ei mira, li va dir al senyor Virgin, truca'm quan estigueu en el número 500. Saps qui també va a l'espai? Ah, és català eh, és català eh també.
El Xavi és l'únic català que té viatge de moment. Qui? No sé com es diu, però és l'home de la Bruixa d'Or. Xavier Gabriel. Correcte. Xavier Gabriel. Xavier Gabriel. Saps quant ha pagat aquest senyor? Quatre euros, no? No. I amb descompte dos-cents-mil-dòlars. Dos-cents-mil-dòlars? Doncs ens la trobaràs tu.
Per anar a l'espai, no? Vols dir? Sí. Aquest és l'econòmic per anar a l'espai, 200 mil dòlars. Està tirat. Està tirat de preu, eh? Sí, sí. Aquest el Xavier Gabriel, que és el que dius tu molt bé, el que té... L'Abruixador. L'Abruixador. Allà a Sort. Exacte. Que vol fer com un complex de l'Abruixador, allà. Diguem... Fans que ho diu, però això què ho fa?
Diríem que és l'Indiana Jones català. Podríem dir així. I a part d'aquest també és un altre català, que és el senyor Jordi Claus, que és un apassionat de l'antic Egipte. Que ha fet més de 30 viatges allà a l'Egipte.
i s'ha anat agafant antiguitats i bueno té un dels de les col·leccions més importants de l'estat. Està al Mugeu Egipsi a Barcelona. Tot el que recorre... Perdona, ara potser no et vull desmuntar la pareta eh. No, no és com sempre me la desmuntes. No, no, no. Estic acostumat. No és més lluny de la realitat. El que passa que potser més que Indiana Jones estem al Jules Verne del segle XXI o no? No. Oh!
Polèmica a la punya del morro. El presentador està dient que coses contradictòries al seu col·laborador. Tu que tu vulguis Jordi. Juan, saps qui era Jules Verne?
Per favor. A veure, som gent que tenim estudis. Viatja la volta al món en 80 dies, viatja al fons del... Al fons del mar. Al centre, al centre de la Terra. O sigui, per tot això, aquesta gent com l'hauríem d'anomenar? Els Indiana Jones del segle XXI o els Jules Berners del segle XXI? Juan, tu què creus? No ho sé, no ho sé. Més tensió no podem crear, ja, eh? A veure, la setmana que ve.
Sí, però saps que tinc una petició, no? David Pedros.
Quina petició tens per acabar avui? A veure, era una cançó, evidentment. Ah, va, va, va. Tinc una petició i he fet la llengua. No, no, per veure si el teu gust musical millora una mica. Sí, sí. Toma, ja. Sí, molt bé, molt simpàtica la gent del programa. Coneixes? De bon rotllo, tu. De bon rotllo, però toma, fasca. Sí, em diuen, escolta, els col·laboradors què diuen? Molt bé. Molt macos, tots. Tots. Molt macos, sempre dic.
Què hi poso? Muse. Bueno, no està mal però no. Muse? Muse. The resistance. Però què són aquests de Muse? Eh, per favor. És molt bon actor. Mira el Joan. Aquest noi sí que té cultura musical. Té una intro de 40 segons. Potser pot seguir xerrant fins que comenci la cançó. No, fem una cosa. Fem una cosa molt marrana que no ho veureu a cap altre programa de ràdio, que és avançar la cançó directament.
Vale. Està aquí. Aaaaara. Bueno, pues. Molt bé. T'agrada, no? Sí que m'agrada. Vale. Pots sortir a córrer, no? Sí, eh. Per això... Està molt bé. Juan, moltes gràcies. Fins dimarts, que vagi bé. Tinguis un bon cap de setmana. I jo. I tu també, eh. Gràcies. Que tinguis un bon cap de setmana. Gràcies igualment, Jordi. Però no tan bé com el Juan. No. Que vagi bé. Fins la setmana que ve. Gràcies.
I acabem aquí el programa amb aquest tema de Muse Resistance. Tornem demà per dia a les 5 de la tarda. Que vagi bé. Ho deixem ara amb les notícies de Sant Just i la Carme Verdoi. Fins demà.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dijous 19 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Tarda d'activitats culturals a Sant Just, a dos quarts del 8 del vespre, es presenta una exposició de la il·lustrada infantil Carlos Busquets a Can Gynastà i a les 8. El sociòleg Salvador Cardús ofereix una conferència sobre la independència
Ara teniu dins del cicle diàlegs per la independència. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui. Per tot seguit passem a resumir en titulars altres informacions destacades de la jornada.
Francesc Fàbregas pública un llibre al fotògraf Sant Justengui i recull el treball de la seva carrera professional. Tot i la base de la seva obra, Fàbregas va conèixer la seva passió per la fotografia a Sant Just i diumenge signarà exemplars dins de la celebració de Sant Jordi a Can Genestà.
121.574, aquest és el número del sorteig que determina l'ordre de les peticions empatades en punts amb segon cicle d'educació infantil, primària, secundària i obligatòria. A partir d'aquí s'ordenaran les sol·licituds. Demà és l'últim dia perquè les famílies presentin al·legacions. Record d'una atleta del club atlatisme Sant Just. Kevin Serres ha fet la millor marca d'Espanya i Catalunya a la categoria infantil dels 150 metres a l'aire lliure. Ha superat el record anterior d'1,84
amb una marca de 1,9. Bona tarda, aquest vespre a dos quarts de vuit es presenta el celler de Can Gynastà, una exposició de l'il·lustrador Carlos Busquets. La mostra l'han organitzat els seus fills per reconèixer la trajectòria de 50 anys en el món de la il·lustració infantil. Aquesta experiència l'ha portat a ser considerat un clàssic de la il·lustració a Catalunya.
Marex no és només l'escola braçol. L'estil d'avui és diferent. Aleshores, això em diuen que soc passat de moda. I bueno, el que nosaltres creiem és que més que passat de moda, hi has devingut un clàssic.
Busquets va començar com a fotògraf i, posteriorment, va il·lustrar postals. Després, també, va fer un gran nombre de personatges coneguts per a tots. Escoltem, Carles Busquets. La caputxeta vermella, almenys, l'he il·lustrada 23 vegades. I aleshores, vol dir que he hagut de fer, 23 vegades, una versió diferent, un punt de vista diferent, uns personatges algo diferents, una fórmula diferent, perquè, evidentment,
totes estaven al mercat i totes es feien la competència. A l'exposició s'hi podran veure recreacions de personatges però també creacions pròpies. Busquet sempre s'ha sentit còmode creant. He sentit sempre més còmode inventant-me personatges i sobretot animalets era el que anava més bé. Aleshores amb aquesta línia d'animalets