Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esperm, al 98.1 de l'FM i a tot el món a través de ràdiodesperm.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda. Com esteu, amics i amiques? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parlo i us saluda Jordi Zomen. Gràcies. No, no, gràcies a vosaltres, de veritat. Merci. Avui, públic, que ha vingut de Vallirana. Perdó. Teníem a l'apuntat Vallirana. Gràcies per ser amb nosaltres, avui. Gràcies.
Bé, com us comentava, benvinguts a la Penya del Morro des d'ara i fins a les 7 del vespre. Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verduy. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda.
Veig que ja ho tens tot a punt. Estàs preparada? Sí, sí, sí. Està tot a punt ja per començar les notícies que farem d'aquí uns moments. Notícies de gent just. Serà molt divertit. Molt bé, Carme. Que, per cert, recordo als ullents que quan la Carme no està aquí a punt per dir... Hola, bona tarda, Carme, s'obre el micròfon i no hi és, apareix aquesta imitació lamentable, també, és a dir, per altra banda, de la teva persona.
Sí, sí, la veritat és que és una imitació que mai m'ha agradat, però vaja, si la fas, serà perquè faig tard, no? Bueno, sí, sí, tu mateixa, tu sabràs, tu sabràs per què fas tard. Ai, Jordi Bar, em diguis aquestes coses que m'estàs posant vermella.
Bé, ara parlem, ara parlem, no pateixis. A més a més, avui al programa parlarem amb l'Aranxa Sánchez i l'Anna Rovira del Calaix de Cultura. Avui repassarem agenda de concerts, obres de teatre i altres qüestions amb l'Aranxa i l'Anna durant la primera hora.
I a partir de les 6 i 10, a la segona hora de la Penya del Morro, avui, per una banda, tindrem l'Oriol Jiménez al telèfon, que ha anat a una fira tecnològica a Granollers, i acabarem el programa amb la nova secció, l'última incorporació del programa, que són el Pol i l'Anna, i que fan la secció El reclam, una secció de publicitat. Bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro. 5 i 7 de la tarda.
La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Doncs avui no sé si heu fixat, però ja fa calor i fa bon temps, eh? Sí. Carme, tu què? Què fas?
Què em vols provocar com ahir, no?, perquè tregui la meva ràbia? Home, Carme, un moment, però què estàs fent? O sigui, si encara no t'has ni sentat al teu lloc. És que vaig enfocar la càmera de la webcam de ràdio.esbern.com perquè la gent vegi... El que està fent la Carme en aquest moment, efectivament, està baixant la persiana, continuant la cosa, com si no n'és amb tu. Carme, eh... Però què passa?
Escolta, això si treballéssim a l'Ajuntament no ho deixaríem fer perquè els funcionaris arriben a l'hora sempre puntuals. Com per exemple baixar a la persiana, parlar amb la gent, són entreteniments. Són feines que ha de fer.
algú que treballa de ràdio, no? Molt bé. I llavors, mentrestant, aquí què fem, al programa? Clar, però jo no he tastat tant bo que mentrestant t'ho presentes al sumari. Tu vols una companyia, però jo he perdut tres minuts de meu temps preciós. Si bo. Escolta, tu tens preciós, tens preciós. Interacto amb tu i tot. No ho dic per això, ho dic perquè un cop ja estaves aquí, ja havia acabat el sumari, que no passa res. Hi havia aquesta música així alegre. L'he posat perquè no havies arribat. Però quins nassos, que té la clima. Però quins nassos, com la que t'apageta, eh?
Sí, i tant. Bueno, en fi, he posat la Colonia Estefan, primer, perquè no havies arribat encara, i dos, perquè aquest tema, Mitierra, ja fa de... d'estiu. Què passa? No t'agrada? T'agrada molt, m'agrada molt.
Jo mai m'ho havia exposat. Perquè l'he redescobert ara. La Gloria Estefan. Bueno, en fi, Carme, estàs ja, bueno, quan tu vulguis. Sí, sí. No, no. Sí, sí, no. Sí, sí, no, a sobre. Sí, sí, no. Quan tu vulguis, fem les notícies. Ja? Sí. Doncs ara no puc.
No em dóna la gana, ara. En fi, va, repassem les notícies de Senyus. D'aquí uns moments també... Però d'aplaudiments, ja, home. Massa aplaudiments en aquest programa. Per què? Perquè sí. És que... No aplaudien a mi, ara. És veritat. Ai, no aplaudiu a la Carme. Tornem a aplaudir-la. La gent de Vallirana, que ha vingut a veure'ns. No, el que jo volia dir és que, primer, saludar la gent que ens està veient a través...
de ràdiodesvern.com, que no veu gaire cosa perquè està tot fosc, menys una llum vermella al mig. I també la gent que ens està escoltant a través del podcast de ràdiodesvern.com o a través del cotxe o a través del mòbil o a la dutxa. Està ara una mica estrany, no? Què passa, Carme? La gent es dutxa quan li dóna la gana. Ara a sobre tampoc ens podem dutxar a les 5 i 10.
Carme, estàs molt repressora últimament. Vinga va, passem a les notícies de Sant Just d'Esveral. La feina del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral. Carme, tu diràs per on comencem avui? Doncs, mira, parlem d'una concentració que va ser ahir vespre.
Un centenar de persones van participar a Sant Just de la cassolada per protestar contra les retallades en ensenyament. Un èxit eh, perquè a Sant Just intentes, no dic ja 20, o sigui 10 persones juntar-les i és impossible. O sigui que un èxit a aquesta cassolada, que qui ho va organitzar? Es va convocar a través de SMS, xarxes socials, una mica doncs pares i mares, no? Famílies sant justenques.
No hi havia una entitat concreta sinó que va nascent una idea que es va anar reproduint a través d'aquests mitjans i finalment es va convocar coincidint ahir amb la jornada de vaga a tots els actors de l'ensenyament.
sectors de l'ensenyament, la que sol·lava va durar mitja hora, va ser davant de l'Ajuntament, i van anar sobretot pares i mares d'alumnes, acompanyats dels seus fills, que també participaven d'aquesta protesta. Diversos mestres del municipi, així com el regidor d'Educació, Lluís Manfort, també van tenir acte de presència en aquest esdeveniment, i a més una dotzena de manifestants, lluïen una samarreta groga amb el lema SOS públic, per protestar contra les retallades proposades per la Generalitat i el Govern espanyol. Lluís Manfort, regidor d'Educació.
Lluís Monfort! Posem la sintonia de Darale perquè el Lluís, a la regió d'educació de l'Ajuntament, també de joventut, es va disfressar Darale al Carnestolfest d'enguany. És una sintonia i una música que el perseguirà ja fins sempre. No, que volia comentar que el Facebook és públic, no? I ell va penjar una foto amb l'Artur Mas,
I després va dir que a vegades s'han de fer aquestes coses com vulguem dir. Sí, sí, una cosa per l'estil. No ho vas veure o això? És que jo no el tinc en Facebook. No el tens en Facebook? No. No te'l tenim perquè som la penya del morro i tenim a tots els enjustets.
I el Joan Basseganyes també, un altre regidor de l'Ajuntament, que es va posar també una fotografia, volguem dir les coses que s'han de fer a vegades. També posava això o no? Sí, més o menys, sí, més o menys. Però era obligatori penjar la foto? No, no, no, perquè l'alcalde també hi era i que s'ho sàpiga no la va penjar al Facebook. Però vaja, em fa ràbia ara perquè no tinc la frase exacta, la podria buscar, no? O què? La busco després? Si vas. Doncs sí, hola. Aquí em preguntes moltes coses. Vull que et demanes molt permís, estàs com molt suau, vols redimir-te, no, per ahir?
I cadascú interpreta la realitat com li dóna la gana, estimats ullents. Jo no em vull redimir de res. Vinga va Carme, continuem amb més notícies i jo busco això del...
Mira, parlem d'un acte que es fa de Marijous, ja per anar a la círcua, doncs fer plans d'agenda, perquè la Sant Justenca Eva Díaz presenta el llibre Nutrición física, mental i emocional, que en genestà. Emocional. Eva Díaz és psicòloga i naturòpata i ha escrit aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació entre aliments i l'estat emocional i mental. És veritat, si menys xocolata vol dir que no fas l'amor. No va bé per aquí el llibre. L'estudi serveix per donar recursos naturals que ajudin
a prevenir algunes malalties com l'estrès, la depressió o la hiperactivitat. Ah, doncs mira, em sembla molt bé això. Sí, creu que, a més a més, la majoria de gent no s'alimenta adequadament. És una qüestió que cal regular-la des de ben petits.
i llavors explica en aquell llibre també alguns aliments que ajuden a equilibrar emocions i per tant prevenir l'estrès o l'ansietat. Per exemple, dic de memòria, perquè la teníem amb el tall. No recordo malament, parlava sobretot de la importància de les verdures i les fruites. El peix blau, deia que el tenim molt oblidat també i que és molt important.
cereals o temes com l'arròs integral, que també era molt interessant que fossin cereals integrals i que tot plegat contribuïa a fer una dieta millor i evitar els dolços, justament. Ah, sí? Això de la xocolata, doncs deia que sí, que en aquest cas ajudava, perquè diferents qüestions que no me les sé de memòria i que si us interessa no podeu anar-hi demà, que us ho expliqui. A on és i a quina hora? A les 7 de la tarda a les golfes de Can Gynastà.
Bé, mira, ja hem trobat el comentari de Lluís Monfort, que diu així. No, va, prou, ja, va, no pateu l'arale.
Diu, Lluís Montfort, tots hem de pagar la nostra penitència, no? Doncs aquí va la meva. Ja veieu, somrient i tot. Amb el hashtag valga amb Déu, i quina vergonya. Salorant el president Artur Mas. Perquè el senyor Artur Mas va venir fa un parell de setmanes a Barcelona.
a Sant Just d'Esvern, a l'escola d'Arts Gràfiques, Antoni Algaró, a fer una conferència, i Joan Rossell també, eh? Una conferència, no. Ah, no? Bueno, per parlar, a veure l'escola. Va anar al 25è aniversari i va fer una mica de parlar, però no era una conferència. Ara, ara. Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro.
que es un programa que realmente merece la pena, está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. La penya del morro cada tarda de 5 a 6 a ràdio d'Esvern. Muchachada, Núi. Núi! 5 i 16 de la tarda, atenció amics i amigues, perquè el cas del roure centenari de Sant Just d'Esvern no s'ha acabat.
Quan ens pensàvem que ja tot havia agafat una tranquil·litat, el cas ha pres un girin esperat... No, tampoc és això. De 180 graus. És cap girat, el titular. Que no cap girin un roure setenari, que és propietat d'un home que es va quedar en una finca de Sant Just Desvern i que no al volt de l'A. A partir d'aquí, molta gent va començar a protestar. Disturbis a Sant Just Desvern.
La gent que passava per allà amb pancartes, amb cassoles, amb xiulets, amb mails també, enviava mails a la cara del propietari. Un propietari que, per cert, mai ha volgut donar la veu, en aquest cas a la ràdio, ni el lloc. A la Vall de Bercy, no? Ah, no ho sé. Vull parlar de tota una reunió, de fet.
Ah, no. Ah, una reunió secreta? No, secreta no. Interna no. Ah, interna. Que no teníem accés. Què ha passat? Perquè jo em pensava que l'home va dir va, si, si, no vull problemes amb Sant Just, que és el que va dir, ja vam parlar amb ell de forma falsa imitant-lo per telèfon. Com que s'ho està acabant de pensar i això. Ah, s'ho està acabant de pensar. A veure, perquè potser no ha tingut prou temps, amb dos setmanes, que ja portem per pensar-s'ho. La Lleia la Mal, el propietari de la finca, té l'última paraula. Té l'última paraula a l'hora de decidir el futur d'aquests arbres.
Llavors, l'Ajuntament, l'antitat ecologista i el gremi de jardiners es van reunir dilluns amb el propietari per mirar d'arribar a una solució que convenci totes les parts. Des de l'antitat ecologista Alnus van explicar al propietari el valor patrimonial d'aquest reure, també els avantatges que suposa per a la finca, i es van plantejar també algunes alternatives a la tala, perquè es deia també que és un reure que no s'havia esporgat mai, per tant que si s'esporgava també canviaria molt
L'espectre, l'altra opció, o l'última opció, és a dir, amb ales, com si diguéssim, el que es plantejava des del gremi de jardiners era transplantar aquest raure. És a dir, no talar-lo, sinó que es posés, si tu és, perdó, en un altre lloc. I llavors què passa? El propietari ara té deu dies, l'Ajuntament li donen deu dies per decidir
que passa amb els roures. Clar, perquè ell no sap si el porta a un altre lloc o talar-lo. Ell no el convencia perquè diu que fa molta ombra. Fa molta ombra. I llavors això li taparà la llum. Però el que li hem dit ara és que en que el roure és una arbre de fulla caduca, no de fulla de paren, a l'estiu li fa ombra, però a l'hivern li cau la fulla i per tant deixa entrar la llum.
Però ell què vol? És que és 36, no? Aquest home. Anem a trucar-lo tu. Anem a trucar-lo. Un home que no podem dir el seu nom públicament, perquè és anònim i té dilemes, té dilemes. Potser escolta, reivindicar-lo. Segurament. Tant de bo, tant de bo. Bé, ja el tenim al telèfon. Sí? Sí. A veure. Jo vaig un moment a la bavora, vinga. Ah, he de parlar jo amb ell. Clar, calma, com sempre. No, si sembla, parlaràs tu. Bé, hola, bona tarda.
Sí, hola, bona tarda, què passa? Diguem que queden uns 9 dies fins que acabi d'aprendre aquesta decisió. Per on van els trets de moment? Doncs ara sí que el tallo, eh. Ara el tallo sí, perquè penso que aquest arbre no porta res.
i estic en el meu dret, no? Estic en el meu dret de tallar-lo i fer una mica el que em doni la gana amb aquest arbre, que és meu, i no ho impedirà ningú. Però ha pensat en el valor patrimonial que té aquest arbre? Sí, és que ara et dic una cosa, és que ara no el tallo. Ara no ho vull tallar perquè no... és que penso que és veritat, que té un valor patrimonial... L'ombra. Molt important. Té una ombra, també, que això és molt important, que és el vi amb l'aire condicionat de la casa, i anem allà...
No rigui, nena. Escolta, que jo vaig molt buscat, eh. Tens una entrevista exclusiva amb mi. I està aquí partint. No, és veritat. És que va venir l'altre dia un neger ecologista, una cosa per l'estil.
I em va dir no, és que l'arbre va molt bé. Diu perquè així està el vi a l'aire condicionat. Amb l'ombra que fa... Clar, l'estiu. Home, és una bona manera de veure-ho. I jo vaig pensar que és veritat, que ara faré vida sota l'arbre tot el dia. No. I tot l'estiu. No, però no li entra tanta llum del sol i llavors no ens evita. És que ara el tallo, eh. També es pot transplantar. No, és que m'ho he pensat millor i el tallaré. Estic un desí, ja m'heu... Home, pensa que està en el punt de mira de molta gent aquests dies. Doncs va, no el tallo.
Ara el tallo. No ho té clar, eh? Ara no el tallo. Deu dies així. Ara no el tallo. Bueno, jo tallo, eh? Vaig a tallar-lo. Tampoc val la pena potser tallar-lo, eh? Potser s'enamisteria en part del poble. No. No el talleu, un moment. Què? Que potser s'enamisteria en part del poble. Però si és el nou ningú em coneix! Bueno. Justament per això.
Jo tenia amb una gavardina i amb ulleres de sol tot que arriba una vista a vegades perquè la gent no digui mira aquest és aquell que vol tallar l'arbre aquell roure que hi ha bueno nena escolta t'haig de deixar perquè haig de decidir que tinc molta feina jo trec deu dies que no surto de casa ara decidint amb una margarita si tallo o no tallo tallo o no tallo bueno deixo que continuo fent això eh ben fet que vagi bé tallo o no tallo tallo o no tallo
Que ens ha penjat, ens ha penjat. S'ha enfeinat. S'ha enfeinat, molt enfeinat. No ho tenia clar. Són els dubtes existencials d'un home que té un problema, que no sap si tallar un arbre centenari o no ha sent just d'esverns. Té 80 anys, eh, el roure? Em pensava que anés a dir l'home, però potser no el talla ell. Mirem una mica la llarga. Sí, sí, sí.
Ah, vol dir que no és centenari. És octogenari. S'ha anat més vell, fins i tot. Sí, sí.
Vinga va, repassem alguns tuits, quina tonteria, quines tonteries que fem al programa a vegades, eh, Carme? Repassem alguns tuits del programa que hem retuitejat al Twitter de La Penya del Morro. Aquests, La Penya del Morro, a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. Per què rius? A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de menes.
perquè m'ha agradat el teu interès. A veure, a veure què passa aquí. Doncs mira, per exemple, hem retutejat a Rap 107 FM, que diu que el cineogràfe maní del Club de Bàsquet Parets s'enfrontarà a Sant Just per mantenir la categoria a primera catalana. I a més a més hi ha un enllaç on explica tot plegat.
Mira, fa un moment parlàvem de l'escola d'arts gràfiques amb Toni Algaró. Diu, ens podeu fer un retweet? I tant. Tècnica o tècnica... Tècnico-tècnica, perdó, d'enimpressió en arts gràfiques, amb els hashtags, places vacants i arts gràfiques, si voleu, i us interessa aquesta oferta de feina, la teniu penjada al Twitter de la Penya del Morro. Per cert, Happy Aynoa diu, eh, siempre nos quitas el hipo, al final me voy pa San Just Desvern y que sea lo que Dios quiera. I posa, San Just Desvern,
Amb Apòstruf. És una batalla perduda aquesta eh, jo crec, perquè ja portem molts mesos. Ja vegin que ho posa així que no normal, no? No, no et pensis eh, hi ha un 50-50. L'altre dia vam fer una trucada d'investigació a l'Ajuntament preguntant com és que algunes de les tapes de claveguera que hi ha al nostre municipi continuen encara amb de... Home, vam parlar l'altre dia amb el Regió d'Urbanisme. Apòstruf. I no vau caure ahir. Vam parlar l'altre dia. I llavors, clar, nosaltres li hem portat a la Happy Ainoa, li hem dit
No, llavors l'he posat desbordat junt, com sempre, i ens diu, esto que es? Mandra, eh, mandra. A veure, allò l'hem posat. Més, encara. Va, l'he posat, que desvern s'escrive junto, sin dé apostrofada. I què diu? I llavors diu, ai, ai, diu, diu, perdón, m'ha sortit sol, sense pensar-s'ho, hi, hi, hi, hi.
Saps què? Sempre hi ha un hi-hi, a vegades que estan mal acabats, els rius aquests que es posaven al Twitter, al Facebook, hi-hi-hi, i la gent posa ho ha-ha-ha, ho posa una jot al final, estan mal acabats. A tu et fa més gràcia això, no? Ha-ha-ha, posaré jo el proper dia. Doncs, sí, doncs, l'hem posat, ah, ok, i amb el hashtag, desvem tot juny.
Quina música més apocalíptica, no? Estan a punt de talar un arbre, o no, a Sant Just d'Esber, un raure octogenari.
Continuem amb més tuits d'aquests dies. Per exemple, els últims dos dies a Sant Just d'Esvern, i a tot el Baix Llobregat en general, i tot Catalunya, això jo no ho sé, però hi ha hagut una aposta de sol espectacular. Un aplaudiment, Susanna, un aplaudiment per l'aposta de sol d'ahir i de dilluns.
Uns colors, uns taronges, que semblava la segona equipació de la nova samarreta del Barça. Així com de color taronga, degradat, i uns vermells... Fantàstic. Bellesa. Bellesa en majúscules. I és molta la gent que ha aprofitat i ha penjat fotografies de les postes de sol al Twitter de Sant Just d'Esvern. I nosaltres, lògicament, ho hem retuitejat. Per exemple, la Montse Mh7, que diu... També la gent es posa uns niks molt curiosos al Twitter.
La Montse M. Axet diu, l'arc de Sant Martí a Sant Just d'Esberg. Si voleu veure la fotografia, la tenim retutejada al Twitter de la Penya del Morro. Per exemple, també Jordi Dom. Corrius? Jordi Dom també ha fet coses? Doncs un aplaudiment per Jordi Dom, no? Que peinja coses a Sant Just, també.
Doncs mira, Jordi Dom, que no sé qui deu ser, però ha penjat una foto molt xula, eh, amb Instagram, una foto que molta gent li agradaria tenir, i que no ha pogut... eh, na, Jordi Dom soc jo, eh, que vaig... ahir estava canginestar i vaig veure una llum molt bonica que hi havia a Can G, va començar a ploure, hi havia dos o tres només a fora, eh, i posava Can G amb llum suau i amb el hashtag senjust.
I com que jo he escrit sobre Sant Just d'Esver, també ho hem retuitejat a la Penya del Morro. Que què passa? Que no puc escriure jo. Mira, l'Anna Robira diu autobombo. Que raó. Ja, potser sí. Bueno, doncs espera't la segona hora, perquè parlarem d'Andogamia també. Ah, sí? Amb qui? Amb l'Oriol Quiménez i del podcast de Ràdio d'Esver. I per cert, que la Gemma Cabot ha posat
De totes maneres Sant Just, Desvern, Sabadell, Badalona tenen problemes semblants a Barcelona. Però no ha especificat quins. Segurament molts. I després la Clara Narbion, una gran seguidora de la vida, que diu que a Sant Just, Desvern no.
que a mi és un dubte que tinc jo a vegades, perquè estic començant a llegir el tuit i encara no sé de què parla, perquè la gent respon a vegades al començament. Ve el conversació, no? Sí, llavors, no, perquè he retutejat la CUP nacional, és un partit polític, que diu que la CUP es presenta esplugues a Llobregat, i ell diu que ja se'n just desvern, no. En fi, algun dels tuits que els podeu veure al Twitter de la Peña del Mó Rú. Carme, moltes gràcies.
De res. Què fas ara tu? No faràs notícies. Doncs jo he de fer el calaix de cultura amb l'Anna Rovira i l'Aranxa Sánchez. Ja sabeu que si voleu més informació de Ràdio Desvern, ara mateix a radiodesvern.com. I a partir de les 7, els Enjust Notícies, edició vespre. Un aplaudiment per la Carme, va. Encara que faci tant. Carme, que vagi bé, que vagi bé. Que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé, que vag
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llui, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver. La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver.
Avui dimecres 23 de maig del 2012. I com cada setmana rebem a l'estudi número 1 de Ràdio Gas Bern
L'Arantxa i l'Anna amb el Calaix de Cultura. Bona tarda, noies! Hola! Què tal? Com esteu? Molt bé! Què dius, Anna? Que anem a estar les dues, avui. Sí, és veritat. El sento molt baix, eh, Anna, però... però baixar. No pateixis, perquè ja... Puja la cadira, puja la cadira. La cadira? Hem de pujar? Demanem el tècnic de so que... Que pugi el volum de la meva veu. Exacte, ja està, ja l'ha pujat. Molt bé. Avui de què parlareu, Arantxa? Doncs aquesta tarda veurem de prop dues obres. Vete la mierda, mi amor. Perdona? Vete la mierda, mi amor.
Després l'Anna porta l'exposició sota el nom de Pedro Madueño, retratos periodísticos 1977-2012 i per finalitzar l'agenda de concert.
Doncs vinga, comencem amb la primera recomanació cultural de la setmana. L'obra es diu Vete a la mierda mi amor. Un títol molt bonic. És una obra que ha estat creada per la jove companyia Retorcia Teatre, no?
Formada per 3 persones el 2012. Ah, molt bé. Aquest mateix any. Ah, Retorcia, perquè CIA, les sigles... Companya. C-I-A punt es refereixen a Companya. Ellos juguen amb això i fan... Ah, quina gràcia, molt bé. Ai, que ben pensat. Sí, doncs m'agrada Retorcia. Els membres de la companyia són David Marín, Marc Rivera i Pati Cortés, i tot i que tots tres tenen diferents visions de com fer teatre, es complementen molt bé i ho demostra la seva primera obra.
On es pot veure aquesta obra? A l'Anau Ivanov, a prop de la Mariana de Barcelona, fins el dia 27 de maig, és a dir, fins aquest diumenge.
I de què va l'obra aquesta? La història tracta sobre una parella homosexual, el Javi i el Joan, que després d'una relació de 4 anys es separen. Però tot comença quan per casualitat es retreuen al seu antic pis on vivien junts per anar a recollir els seus objectes personals. Ai sí, quin mal rotllo eh. Però el que passa és que ningú cap dels dos sap que l'altre ha anat a buscar les coses. I llavors es troben allà per casualitat, per sorpresa. És un moment incòmode aquest eh. Quan una relació
Que han estat vivint junts durant molt de temps, compartint espai i tal.
El fet d'anar a buscar les coses, no? Ojo, situació tensa, si no s'acaba bé. Hi ha vegades que parles que acaben amb bon rotllo i tal, però... Teràpia, Jordi. Jo diria que amb el títol de l'obra diria que no acaba bé. Bet la mierda, mi amor. No ho sabem. No ho sabem, no ho sabem. El que passa que, de fet, és una casualitat, no? Això que es troben al pis buscant les coses.
Perquè sap de tot pels aires, perquè quan dos cossos trencats, això ho he de posar, quan dos cossos trencats amb les ferides encara obertes s'ajunten només es pot fer que encara es facin més mal. És veritat, és veritat. La sang allà ferida oberta brolla la sang i fa molt de mal. I tal i com diuen els propis autors, durant l'obra es remou merda. Per tant, com tots podeu haver intuït, tracta sobre el desamor i les ruptures, com a nit abans,
I de menjat és que és molt real perquè això li pot passar a qualsevol de nosaltres. Doncs escolta, si, sobretot a tu. No, és broma. Que vols dir això? No, és que passa que això és un gag que s'utilitza. Es pot passar a qualsevol. Llavors, sigui el que sigui, després tu dius, sobretot a tu. I ja està, no és res personal. Però a part d'això, ara ja no riguis, que és veritat. Si dissimula. No, és veritat.
A part d'això, que hi ha d'haver un bon rotllo, veure teatre, venen ganes d'haver-hi teatre i no sé... És un drama, eh, no m'he quedat clar. Però també té moments còmics. L'espectador, sí, l'espectador i... Quan es tiren els plats pel cap, quan es retreuen coses o quan es criden l'un en l'altre. Tu pots triar-ho com vulguis. És veritat, s'ha de tenir sentit de l'un en l'altre.
L'espectador primer es posiciona al cantó d'un i després al cantó de l'altre. Suposo que van canviant les tornes, van tirant retrets i l'espectador es posiciona de la banda d'un o de l'altre, depenent del que hagi viscut també. I això vol dir que en el Joc de l'Amor no hi ha ni un bon ni un dolent. I l'home dura una hora i les entrades valen un preu de 12 euros. Molt bé, doncs ja ho sabeu. Fins aquest diumenge a la sala Nau i Benov, al costat de la Maridiana de
Barcelona. Passem a una altra hora de teatre.
I és que Arantxa avui parlem del teatre Apollo, un teatre mític de Barcelona que està al Paral·lel i que sempre que parlem del Paral·lel i del teatre Apollo, del Molino també, recordo la figura de l'Álvaro Rivero, famoso en el mundo entero por su armario ropero.
Que està desaparegut en combat, era un col·laborador al programa de la Penya del Morro, ja fa un parell d'anys que no ve, i feia una mica, no el que feu vosaltres, però... Millor, no? Feia millor. No, diferent. No, no diguis que no. Diferent. Ho feia diferent. A veure, l'Alvaro era un home de mitjana edat, que sempre anava amb unes camises molt estrafolàries,
i sempre tenia un somriure molt bonic. Ara es diu Corbacho i treballa a Antena 3. Un moment, si parleu les dues alhora, aquí no s'entén ningú. Per tant, ara en Xa, què dius tu? Que ara es diu Corbacho i treballa a Antena 3. I tu què deies? Res, igual. Doncs el tema és que Clàudia sempre estava, ai Jordi, no sé què, ai Jordi, tenia com a dir així, aquest veig, i estava sempre pel Paral·lel, al Teatre de Polo, com dèiem, l'artèria Paral·lel,
El Molino... i sempre estava recordant aquestes coses. En fi, una abraçada a l'Àlvaro si ens està escoltant. I un... bueno, sigui on sigui, que no ho sé, que el truco a vegades i no em contesta. Bueno, a veure... Què t'ha passat? No ho sabem. El programa d'avui, com deia, anem al Teatre Apolo de Barcelona on tenim en cartell un espectacle amb dues cares molt conegudes. Aquesta setmana parlem de l'obra... Mellifes.
Sí, no estem parlant d'òpera, eh, concretament, precisament, no? Qui protagonitza Megizos? Vertinos Borne i Paco Arevalo. En fi, eh, una obra molt, bueno, molt cultural, no? Sí. Doncs aquests dos homes pugen... Perdona, dels millors dramaturs del segle XX, no? Sí. I contemporanis. Sí. T'agraden molt, no, Jordi? Molt. Li encanten. Molt, molt, molt. Ha comprat tot els cassets que n'hi ha d'ells. De les gasolineres. Sí, sí, sí.
Doncs aquests dos... M'he deixat sisplau parlar. Bertil Esborna i Paco Arevalo pugen junts sobre les taules del Teatre Polo per fer un espectacle d'humor amb cançons en directe. El show es divideix en tres parts, amb una sorprenent aparició en escena de tots dos artistes i barreja monòlegs sobre temes variats
amb humor i cançons. Molt bé, molt bonic, no? Sí. I què passa? M'imagino que és humor i comèdia, no? Sí, Mellizos dona allò que equivoca situacions, papers contraposats, i així Verdino Osborne sorprèn a l'espectador amb extraordinaris històries i anècdotes carregades d'humor, mentre que Arevalo despunta amb les seves sorprenents qualitats de cantant.
Tot per demostrar als espectadors que comparteixen el mateix ADN. O sigui que són bessons. A més, no tot està escrit, no? També improvisen. Sí, les improvisacions són molt importants en aquesta obra on l'humor és el protagonista de les situacions que explica els actors. Narren experiències de la seva vida de bessons, fins i tot recorden junts al moment del seu naixement. De fet, a veure, això ho han escrit ells dos però està inspirat en la pel·lícula del Schwarzenegger.
Sí, en el film Twins, que la protagonitzava Dani De Vito i Arnold Schwarzenegger. On ha estat aquest espectacle? L'espectacle ja ha estat a ciutats com Valladolid, València, Bilbao i Màlaga. I després de Barcelona anirà a Madrid, Salamanca, Mallorca, Saragossa, Pamplona i també visitarà Venezuela. Preu, duració i fins quan? Doncs l'espectacle té una durada de dues hores.
El prodo està entre 22 i 26 euros i es podrà veure al Teatre Polo fins al 27 de maig.
Sabeu a quina òpera pertany a aquest fragment o no? Arantxa? Ana? No sóc molt d'òpera. La Bella i la Bèstia? Què dius? No hi ha cap òpera. Ja, ja ho sé, però el millor... Què? Ara farem una via com el Ramon Janet, òpera en texans. No sé si l'heu vist alguna vegada. Sí. Doncs juguem a adivinar, juguem a adivinar els títols, va. Uai, jo sóc malíssima. Mira aquí, la Bella i la Bèstia.
Jo vull jugar a aquest joc. No, avui no jugarem. Com diria Ramon Jané, es tracta d'una obra de Verdi, el trobador del siglatiu. En fi, parlem ara d'una exposició al calaix de cultura abans de passar a l'agenda de concerts, perquè avui parlem de Pedro Madueño.
Escolta, s'escolta igualment. És igual de simular d'aranxa. És que m'estic morint. Si tens una tos... Taps la boca. Si me l'he tapat, però és que no puc. Jo ara toxiré. No, però tu toses d'una manera no real.
No, això no és tu, si això és... és diferent. Potser hem de discutir sobre això. A veure, va, parlem d'aquesta exposició, va, que el temps ens tira a sobre, si no. Pedro Maduenyo, retratos periodísticos, del 1977 al 2012. Anna, aquesta és una exposició de fotografies que on es pot veure? Al Caixa Fòrum, de Barcelona, i com sempre de manera gratuïta, fins al 24 de juny.
Es poden veure unes 50 fotografies que el fotoperiodista ha fet per la vanguardia, i totes elles transmeten molt bé la personalitat de la persona retratada. Però si pensem que per cada foto només ha tingut...
Com a molt, uns cinc minuts per fer-la, se'ns hauria de posar la pell de gallina, perquè les fotos són impressionants. Ah, sí? Doncs s'haurà de veure. Ja l'he vist. Dos vegades he anat i tot, eh. És gratis. És gratis. Perquè aquí donem molt de suport a totes les activitats gratis del món, o sigui que molt bé. I de fet, el Pedro Madueño, què és el que ha intentat?
El seu repte és que en tan poc temps ha d'acaptar la personalitat del model i aconseguir a la vegada una fotografia de gran impacte periodístic. I Pedro Madoeño és un geni fent això. Les fotos que hi ha exposades tenen un gran valor perquè són úniques i dubto que qualsevol altre fotoperiodista fes aquestes instantànies per un diari. I la majoria de les que farin nosaltres aquestes fotos serien les típiques fotos de retrat, de DNI, coses així. Doncs no, ells són super diferents.
i fuig molt d'aquesta idea. I com són aquestes fotografies totes? La majoria són en blanc i negre, excepte molt poques que tenen algunes pinzellades en color, que són com a molts cinc fotografies que tenen color. En totes juga amb contrastos de llums i ombres i blancs i negres. I a vegades sembla que el cap de la persona, retratada, aparegui flotant del no res, del negre. O sigui, el cap de la persona surt il·luminat, però no té coll. Jo no sé com s'ho fa. I de fet, algun dels retratats són personatges, bueno, famosos, no?
del món de la literatura, el periodisme, la política i l'espectacle. Per exemple? Alguns exemples són Antoni Tapias, el torero José Tomàs, Quim Monzó, el també escriptor Terenc Simon i Miquel Martí Pol, la directora Isabel Cuixet, els expresidents Jordi Pujol i Felipe González, el rei Artur Mas, Baltasar Garzón i fins i tot Ferran Adrià.
Cuidado, eh? Doncs ja ho sabeu, el Caixa Fòrum fins quan has dit? Al 24 de juny. Fins al 24 de juny. Ja tens a sobre. Sí, encara tenim un mes i dos... un mes més o menys, per anar-la a veure. I fins aquí l'exposició. Anem ara a l'agenda de concerts de les setmanes.
Demà dijous a la nit, 24 de maig, Conchita, és tu així, no?, aquesta artista, actua a la sala Bicool.
També parla així, a la seva vida normal o no? Crec que és com Luz Casal, que després no té la mateixa veu. A veure, va, com es diu realment Conchita Prado? Concepción mendíbil. Aquesta noia va aparèixer un triomfó? No. És una cantautora de pop en castellà nascuda a Helsinki fa 32 anys. El 2007 va veure a la llum el primer dels seus tres treballs,
3 segundos va ser el primer single de Conchita que va començar a tocar el piano i la guitarra als 15 anys. Alguns els sonaran nada que perder, tocando madera, la guapa de la fiesta o Cuentale, entre d'altres. Les entrades estan per 8 euros. També demà a la nit, Joan Díaz Grup Pro estarà a l'auditori de Barcelona. El pianista català presenta l'espectacle de jazz
La nit del divendres, d'aquí un parell de dies, Maria Toledo toca a la sala Luz de Gas de Barcelona.
Maria Rodríguez, nascuda a Toledo, va començar a la música als vuit anys. Va publicar el premier treball del 2009, que va ser premiat com a millor disc novel·la per la ràdio televisió en espanyola. La cantant de flamenc presenta el seu darrer àlbum, Uñas Rojas, i el concert sonarà en temes com Dame una oportunidad, en Blanco y Negro, Te advierto o Bromeo, entre d'altres. Les entrades estan per 22 euros.
Passem ara a la nit de dissabte perquè Marqui Ramone, que per qui no sap qui és, doncs sona així. Estarà en directe a la sala Apollo de Barcelona, no? Marc Steven Bell és un bateria de Nova York
Conegut per haver fumat part de la banda Los Ramones, ha tongut entrada d'altres bandes com Misfits, Speed Kings o The Intruders. Totes les bandes amb un alt ritme de pop, no, perdó, rock, punk. Les entrades estan per 24 euros.
Bé, de fet aquesta és una versió, un cover, no?, que es diu en argot musical i tal, que és de What a wonderful world de Louis Armstrong.
I atenció perquè aquest dissabte a la nit a la sala L'Utegas però tindrem Lidia Guevara que presenta el disc o fa coses.
L'ideal ara va començar... Fa coses. Fa coses cantar i aquestes coses. Cantar i coses? Va començar amb cinc anys al món de la música. Perdona, ja no he pogut allà, però tu riuràs. Jo tinc una targeta que pot ajudar-me a fer coses. Fa coses. Fa coses. Com tothom. Doncs... Et recomano que et canvies de targeta. Per què? Això és la veritat. Però que coses fas? Coses? No t'ho diré. Has de t'ho diré. Fas el pi, pon. Doncs això ja no ho fas. I és una cosa. Però faig d'altres coses.
Però qui altres coses? Qui altres coses? Va, és igual. Eh, saps ja part del colze? No. Doncs ja no és una altra cosa. Clar que és una altra cosa. No, no. Bé, doncs diré. S'ha tirat per terra tot el que tenies muntat. No, no, diré. Canvia de targeta ja. Hi ha ofertes, eh. Però, Jordi Domènech, no faig tantes coses. Això m'agrada més.
Bé, de fet aquesta és una gravació particular juntament amb la Lídia Guevara, com dèiem que estarà aquest dissabte a la nit a la sala Lutegas. A veure, qui és la Lídia Guevara? Lídia Guevara va començar a penjar els seus temes a internet fins que Dani Martín va contactar amb ella perquè li fes els coros i actués com a telonera als seus concerts. Per això, gràcies als seguidors del projecte Padrina, un artista, va poder finançar el seu primer àlbum Memòries d'Elefante, on es pot escoltar un tema amb Lucas Maciano. Les entrades estan per 11 euros.
No sé qui és aquesta noia. Jo tampoc. Segur que és molt famosa. La majoria de grups que porten l'aranja jo no me'n puc portar. Que et toquen a Barcelona i fan concerts. Perquè jo no porto cap. Encara no sóc productora d'Espetaclass. Un dia vau portar un rapers.
Sí, això sí. Aquest sí que es produïa jo. Es va notar, no? Sí, aquest sí. Havien de portar més gent, eh. No, creu-me que no. Però havia de fer bombo. Tu bombo, eh... La veritat és que he de posar Aranja Sánchez, productora. Fa bombo. Fa bombo. Fa bombo. Fa bombo no queda gaire bé. Escolteu, vosaltres esteu salades, ja això. Jo us volia dir una cosa, que ara ja, estimats uients, arriba el concert de la setmana.
I és que, para màquines, aquest diumenge al vespre, al mig, arriba el Teatre Juventut d'Hospitalet de Llobregat, l'Homa, el concert de la setmana, el nostre preferit, Manolo Escobar.
Ara es faria a dir que ho ha trobat i el carro encara no l'ha trobat.
Bé, també aprofito i la deixo una mica més perquè com que 98.1 FM és la freqüència modulada on està ràdio d'esvern al costat de la 97.7
Si lo llego a encontrar, vendrá conmigo en mi carro de amor.
Aquest diumenge arriba... Manolo Escobar està escoltant ràdio i teletaxi, perquè no és ràdio de Berna, sinó ràdio i teletaxi. Que lo sepa. Aquest diumenge Manolo Escobar està actuant al Teatre de Joventut de l'Hospitalet de Llobregat.
El conegut cantant... Ara t'ho explico. Ferran Adrià, què tal? Què tal, Ferran? Com va tot? No puc.
No puc fer de Ferran Adria. Només m'ha sortit aquesta frase. No puc continuar el personatge. A veure, va, bromes a banda. I una abraçada i un petó a la gent de Ràdio de Tàxi que els tenim al costat. I a Ferran Adria també. I a Manuel Escobar. A tothom. A tothom. Què passa per a tothom? A veure, el conegut cantant de Maria té... Té més de 30 treballs al mercat on podem trobar bandes sonores de pel·lícules, cançons de Nadal, sevillanes...
i coples com viva España, mi carro, la minifalda o por un pompero. Viva España, eh? Atenció a aquesta copla. Viva España. Comença ja Promete. Anem a escoltar-la amb atenció i la seva lletra. Flores, fandanguillo y alegría. Entre flores, fandanguillos y alegrías. Nació mi España. Lloras del amor. Sólo Dios pudiera hacer tanta belleza. Sólo Dios pudiera haber hecho tanta belleza.
Sí, sí, todo. Una pena que les da. Que viva España. Si no lo enten, pero...
És molt divertida. Aquesta està molt bé.
que a los toros te ponga la minifalda. L'institut de Giordana ja està escrivint. És la cançó més masclista. La coneixes, nena, o no? Sí, bueno, mira, les lletres som-ho que sí. La cançó més masclista de la història. Atenció a la lletra. Sí. No me gusta que a los toros te ponga la minifalda.
No me gusta que a los toros vayas con la minifalda, la gente mira para arriba porque quieren ver tu cara y quieren ver tu rodilla. No dejan de contemplarte, me rebelo y me revelo y tengo que telearme y a los toros no los veo.
En fi... Jo tinc sort que no vaig ni estones ni porto minifalda. Jo crec que vam tenir sort de no haver nascut en una època. Que és molt diferent. Home, tu no perquè tu ets un home, però nosaltres ho teníem ben fotut eh. Perquè jo si em poso un minifalda no passa res. Hòstia! A veure va, de què... Ja hem acabat amb Manolo Escobar. Manolo Escobar va començar tocant a l'AUT i més tard el piano als 5 anys. I als 15 va emigrar a Barcelona on va fundar la primera banda i va rodar la seva primera pel·lícula.
Les entrades estan per 20 euros. Ara, també et dic una cosa, eh. Manuel Escobar em cau bé, eh. És una persona atranyable i a mi em cau bé, Manuel Escobar, jo també t'ho dic, eh. A mi em cau molt bé. A veure, va, parlem de més coses. Dilluns 28, aquest... Treu el Manuel Escobar ja. Dilluns 28 a la nit tenim Manuel González al Palau de la Música de Barcelona. Manuel porta 40 anys dintre el món de la música i presenta l'espectacle Maestros.
on es podran sentir temes adaptats a la guitarra espanyola i d'altres fets només per a la guitarra. Les entrades estan per 25 euros. Continua l'agenda de concerts.
Bueno, en fi... He pensat que no l'has trobat, no? No, és que no hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és. No hi és.
El Palau de la Música de Barcelona. No dic que més d'ànim, no? És com que la gent s'adormirà. Benvinguts al Catalunya Música. Qui és FM? No, que... Opus 21. Estem escoltant. Sembla que estiguis dormint. Però és que tu no has escoltat mai els programes de... les ràdios de música clàssica? Com Radio Clàssica o Catalunya Música? No, no tinc aquest plaer.
Ara escoltem String Quartet número 3 opus 15 de Pavel Haas Quartet... Pavel Haas Quartet al Palau de la Música. Són un grup xec format al 2002. Són un grup xec format al 2002 que han tocat en escenaris de França, Itàlia, Gran Bretanya, Japó i Suïssa. El concert que faran fa un pas musical per temes de Beethoven i Betrich Smetana.
És l'única para a l'Espanya i les entrades estan per 21 euros. Doncs vinga va, queda dit, la nit del 30, és a dir, dimecres que ve, la Gemma Abriè actua a la sala Jamboree. No, Jamboree. Jamboree. Per fer rima. No, la Gemma Abriè, que estarà a la sala Jamboree, que és aquesta que escoltem de fons, a veure quina fons té. Doncs tu no veu maca, eh? Canta jazz, no, aquesta noia?
Va formar part durant 10 anys de la banda i Navo... no, Ivanov, jazz club. Ivanov, que de fet és... Com la sala? No, no, és que és la mateixa. Per actuar abans, sí, sí. Ivanov. Ivanov, jazz club. Tot i que és coneguda per fer un estil més clàssic, la seva veu calida fa que aquesta catalana també es decanti sovint pel soul estil Stevie Wonder. Al concert es podran escoltar una gran selecció d'èxit de swing. Les entrades estan per 8 euros.
Bé, i acabem amb una sorpresa, perquè jo conec aquesta gent, els de Domiti. Els coneixes tu, ara? Són amics de la Penya del Moro. Són amics de la Penya del Moro, sí. Del Moro. Del Morro. Oh, de veritat, eh. Un espòsit equivocat. La mateixa nit, o sigui, dimers que ve a la nit, clar, toquen al Music Hall de Barcelona Domiti.
Vamos a bailar, un mundo distinto. Volvamos a bailar. Vale, volvamos a bailar. Volvamos a bailar. Un mundo distinto. Un mundo distinto. Princessa fictícia. O Marc Tenizas, que romances en París, ha esponat el concert d'aquesta banda formada per tres nois de Barcelona. Escapatgeu. Sisplau. Que toquen sense bateria, al ritme de pop, rock i amb pinzellades d'electrònica. El preu de l'entrada és de 7 euros,
i a un 2x1 per aquells que vagin a la taquilla amb el seu disc. Doncs mira si us agrada o no, aquest és el tema que tenen, un videoclip, que està bé, a mi m'agrada, està currat, i jo conec un dels nois, que vam estudiar al col·legi del teatre, mira, a veure si... No em sona res? Sí, sona algo, però... Una bandereta. No, segur caminant. És una maleta, han arribat 3 nois davant de la càmera, i treuen coses de la maleta.
Em sembla molt la part primera.
No son tan corrientes como las que... Molt profunda. M'encanta. M'atatuaré una frase seva al braç. Molt graciós. En fi, si voleu veure el videoclip, busqueu Don Mitzi, Un Mundo Distinto i ho podreu trobar. Doncs ja està, no? Queda dit, oi? Queda dit, no és una cosa, que he dit que recordem que del 30 de maig fins al 3 de juny a Barcelona, en el Parc del Fòrum, es celebra el Sant Miguel Primavera Sound,
Can Cartei d'animal tises com The Cure, Frank Ferdinand, Wilco, This in Las Vegas, M83, The Camelons o Goodfresh, entre l'altres. El preu als abonaments oscila pels 195 euros. Doncs, Arantxa, moltíssimes gràcies. Anna, moltes gràcies a tu i fins la setmana que ve amb més calaix de cultura, noies. Bona tarda. Adéu. És perquè imagino un món no distint
La penya del mor, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esver. Mira que fer-ho a l'hora de la migdiada.
Bona tarda, són les 6. Us parlem al Versas i Marta Patrició. La borsa espanyola ha tancat la jornada en vermell amb una baixada del 3,3%. L'IVACS 35 ha caigut més de 200 punts des de l'obertura situant-se lleugerament per sobre dels 6.400 punts. Fa 9 anys que l'índex de referència espanyol
no estava a aquests nivells. El risc que a Grècia ha sortit de l'euro i també les baixes expectatives sobre la cimera europea han fet que el bo espanyol hagi augmentat distància amb el bo alemany i la prima de risc ha pujat fins als 482 punts. El president del govern central, Mariano Rajoy, descarta que Espanya recorri el fons europeu per injectar liquiditat a les entitats financeres amb dificultats.
que se necesite alguna cantidad. Yo no creo que sea una cantidad muy importante para la recapitalización de algunos bancos españoles, pero desde luego, a fecha de hoy, el gobierno no tiene ni interés ni ninguna intención de acudir a ningún fondo de la Unión Europea.
Rajoy ho ha dit després de reunir-se amb el president francès François Hollande i hores abans de la cimera de la Unió Europea on està previst que es debatin mesures d'estímul i de creixement de l'economia. La planta Canissa, entre la zona franca de Barcelona, fabricarà la primera furgoneta elèctrica de la marca a partir de l'any que ve. Suposarà una inversió de 100 milions d'euros i també la creació de 700 llocs de treball entre directes
i indirectes. L'automobilística més preveu adjudicar a la planta barcelonina nous vehicles en un futur si millora la seva competitivitat. De la seva banda, el comitè d'empresa ha celebrat la decisió i han subratllat que els ajustos laborals que han patit han acabat tenint recompensa. El ple de l'Ajuntament de Manlleu, a Osona, ha canviat el model de funcionament de les dues escoles braçol municipals. D'aquesta manera, s'elimina l'opció d'escolaritzar
els infants 3 hores al dia i de gaudir d'un preu reduït tot plegat a causa de les retallades en subvencions de la Generalitat. Ràdio Manlleu, Arola Comeres, bona tarda. Bona tarda. Ara, de la mateixa manera que a la resta d'Osona, a Manlleu només hi haurà l'opció de portar els nens i nenes a l'escola Bressol 5 hores al dia. És l'horari considerat per la Generalitat com l'escolarització bàsica. Sentim el regidor d'Educació de Manlleu, Àlex Garrido.
Les escoles braçol fa del tot inviable i sostenible aquest model que teníem fins ara. Era de 98 euros mensuals. El percentatge de famílies que utilitzaven aquesta modalitat de 3 hores d'escolarització diària era d'un terç de l'alumnat total de les escoles braçol de Matlleu. Ràdio Matlleu, para com ràdio? Donem ara un cop d'ull a la situació dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el Centre d'Informació Transmet Marta Espinosa. Bona tarda.
Hola, molt bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquests moments situació tranquil·la i sense incidències, segons ens indiquen els diferents operadors de transport públic de Barcelona i de l'àrea metropolitana. Circulant amb normalitat, metro, autobusos, tramvies, també els ferrocarrils de la Generalitat i els trens de Rodalies a Catalunya. De moment, res més a afegir des del Transmet. Molt bona tarda. La sala Triomf de Barcelona estrena avui els desgraciats dins del cicle triomflable
un espai dedicat a propostes singulars. Margarida Trós de Gínjol és l'autora d'aquesta obra teatral que tracta sobre la malafortunada una parella de pallassos de circ en hores baixes i que s'ha encarregat de dirigir l'actor i director Iván Morales. Nosaltres, amb aquest text antic, hem trobat unes referències, uns temes, unes preguntes, unes emocions molt contemporànies. Per nosaltres, aquesta obra parla de la supervivència. Parla de sobreviure. I creiem que aquest és un tema
que ara ens toca molt de prop. Els desgraciats estaran en cartell des d'avui i fins al dia 3 de juny. Bona tarda, us parla David Amador. La catalana Marina García ha guanyat la medalla de bronze al 100 metres braça. Els campionats d'Europa, que es disputen a Debrecen, a Hongria, és notícia d'última hora. El ciclista Joaquim Rodríguez ha consolidat el millor roset de líder
El Giro d'Itàlia, després de guanyar l'Sprint, la 17a etapa. El Purito té 30 segons d'avantatge sobre el canadenc rider Hez Hidal. En futbol, el migcampista del Barça, Andrés Iniesta, creu que guanyar la Copa seria la millor manera de tancar una etapa gloriosa amb Pep Guardiola al capdavant.
y podamos cerrar estos cuatro años del míster, consiguiendo este título, que nos haríamos con una sonrisa y con ese buen sabor de boca de terminar la temporada ganando. De cara a la final de Copa, l'Atletic Club viatja a les 7 de la tarda en un ball charter cap a Madrid. Per cert, Marcelo Bielsa podrà comptar amb Berrera i Torraspi, ja recuperats de la grip que patien. Com Radio, notícies.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Demà dijous, la Sant Justenca Eva Díaz presenta el seu llibre, Nutrició física, mental i emocional a Can Genestà. Eva Díaz és psicòloga i naturòpata i ha escrit aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació entre aliments i l'estat emocional i mental. L'estudi serveix per donar recursos naturals que ajudin a prevenir d'algunes malalties com l'estrès, la depressió o la hiperactivitat. Aquesta presentació serà demà dijous a les 7 de la tarda a les golfes de Can Genestà, una activitat que organitza la biblioteca.
El Consell Comarcal ha començat la campanya de control de mosquits al Baix Llobregat. El mes de mar ja es va començar en zones naturals per les pluges que van tenir enlloc aquell mes. Una campanya que durarà tot l'estiu i s'allargarà fins a principis de tardor. El mosquit tigre és un dels que més preocupa i que durant els últims anys ha rebut especial atenció per la seva agressivitat. Per això des del Consell Comarcal tornen a fer una crida a la ciutadania per que col·labori i demanen que s'evitin acumular aigua en recipients, petites certs externes,
o cendrers ubicats a l'exterior i que es col·loquin de cap part avall perquè no es puguin inundar. Així es pot evitar la proliferació dels mosquits tigres. I acabem aquest bullet explicant-vos que Sant Just i Horpamnecker conmemoren el desaniversari del seu agermanament el proper cap de setmana, en què un grup d'alemans visitarà Sant Just per dutir-me a un seguit d'activitats per celebrar-ho.
Enguany el municipi alemany de Horvamnecker obseguia Sant Just amb una escultura d'un remer, una estàtua d'obra de l'artista Michael Tamosos. I diumenge s'instal·larà el Parc de Torreblanca al costat de l'estany. L'any passat va ser Sant Just qui va regalar a Horvamnecker una figura obra, en aquest cas, de Carme Malaret. Aquesta setmana hi haurà un conjunt d'activitats. A més a més, divendres hi haurà sopar de benvinguda, oberta al públic que ho comuniqui prèviament. Dissabte visitaran Lleida i diumenge serà el dia àlgid.
amb la instal·lació de l'escultura Flosera al bar de Terra Blanca, acompanyada per una actuació de la colla gegantera de Sant Just. I això és tot de moment més informació a partir de les 7 al Sant Just Notícies d'edició vespre.
You say your kissing gets worse You go colder, colder It is not like it was before Now all is turned Well, you thought it would be perfect Over years and years And I suck up every little tear So patiently
The meaning of games you've never said you'd like to play. And you're getting pretty clever as you grow, grow, grow. It is known like it was before, water stroke.
Well, we both are getting perfect Over tears and years It's not like it was before But I'm not cold I was just guessing The meaning of questions The meaning of games You've never said you liked to play
I see your smile.
So take your time and mind And make it all worthwhile Let me see your smile I was just guessing The meaning of questions So take your time and mind And make it all worthwhile
6 i 11 de la tarda, què tal, com esteu? Això és la segona hora a l'Escanya del Morro i ho hem fet, començant amb aquest tema de...
The Sunday Drivers, és a dir, els conductors dels diumenges, i el tema Tears and Years. Vol dir llagrimes, Oriol? Potser sí, no? Sí, crec que sí, no? Llagrimes i anys, llagrimes i anys. És el tema que estem escoltant ara mateix del The Sunday Drivers. Bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro.
En aquesta segona hora, rebrem el Pol i l'Anna en la seva ja secció tradicional, tot i que serà la tercera, aquesta setmana, de publicitat titulada El Reclam. Un aplaudiment per ells, anem d'aquí una estona. Però abans de tot això, també un aplaudiment per Oriol Jiménez, que avui està... No sé, no toco com cansat, Oriol. Veig com... Ja menges.
Ja dorms bé també Oriol? Sí, papa. És que és molt important l'alimentació per una bona salut i un bon equilibri mental. Com cada setmana amb l'Oriol parlem de noves tecnologies. Oriol, avui parlem d'algunes coses diferents com del Galaxy S3.
Com? Diferents, no? Ah, era... Era veritat, era veritat, era veritat. Parlem de coses diferents, perquè a vegades sí que hem fet temes, no? Seccions temàtiques, però avui no, avui parlem de coses diferents, coses que estan molt bé. Per exemple, Google, Galaxy S3, l'aplicació xorra de setmana, eh? La de la porto jo. Sí, gràcies, t'ho agradeixo. Però comencem parlant de notícia que no sé si has exagerat molt.
al món de internet i de les empreses tecnològiques, però diu que Google ja és propietària de Motorola.
A veure Oriol, posa'ns en antecedents. Què passa aquí perquè Motorola és una empresa de mòbils? Sí, sí, sí. Bé, els ha costat un any. De fet, ho comentàvem també a la secció l'estiu passat. Bé, no arribarà un any, però gairebé. Van anunciar que volien comprar Motorola Mobility. Motorola es va dividir fa un parell d'anys, potser, entre Motorola mòbils i Motorola la resta de coses que ningú sap què fa, no?
Potser té com les empreses Wayne, que té un departament que ningú sap què fa i és Batman. Google va anunciar que havia marcat un pacte amb Motorola per comprar el motor a Mobility.
Però amb aquests pactes tan grans, no només és pactar-ho i afluixar la mosca, sinó que els governs estan a donar-te el teu vistiplau. I l'últim que falta va ser a Xina. Xina va donar el seu vistiplau fa un parell de setmanes o així. Perdona, aquí la pregunta de tot a la tarda, què pinta Xina en tot això? Bueno, has de donar, no ho sé, clar, no en tinc ni idea, la macroeconomia d'aquestes, suposo, que si vols vendre els teus aparells a Xina, hi han també, deuen haver-hi una sentit monopòlia a Xina,
I si Google, que és el principal sistema operatiu de mòbil, vol comprar Motorola, en el seu dia va ser el principal de fabricants de mòbils, suposo que s'ha de demanar permís, suposo, per allargar i sentir monopòlito, això. China ha dit que està bé, ha posat algunes condicions, cap dolenta?
i a Google és oficialment des d'allà el propietari de Motorola Mobile. I què hem d'aplaudir o no? Encara no saps. Un moment, no ho sabem. La gent és que també s'ha d'aplaudir. Un moment, pareu. Molt difícil, perquè no se sap si serà bo, si serà dolent. Google ho feia per les patents, per protegir els seus fabricants, però és cert que Motorola està en pèrdues, llavors Google no vol tenir una secció seva en pèrdues. Què farà per deixar de tenir pèrdues? Donar un tracte favorable a Motorola
sobre Samsung, per exemple, quan Samsung és el seu principal client actualment en el tema d'Android, per posar un exemple, aquí hi ha molts interessos creuats, difícil, hi ha una relació difícil entre els fabricants i Google, va bé, però sempre saben que hi ha interessos diferents. Però saben que Google no es casa amb ningú ni té l'exclusivitat de ningú, no? Exacte, de moment no s'ha casat amb ningú, l'exclusivitat no la tindran mai,
Aquella junta favorable no se sap, ells han dit que no, però bueno, ja es veurà. Jo el que s'espera immediatament, i que ningú dubta, és que Motorola farà uns mòbils amb Android millors.
i que no tindran personalitzacions, seran Android pur, no seran personalitzacions del fabricant i que estan actualitzats bastant, no es descolliran les actualitzacions. Fins aquí podríem estar parlant d'un fabricant d'Android bo. Tu creus que superarà quan tregui el primer mòbil Motorola amb la nova empresa, que això no serà demà, ja crec.
Superarà els mòbils que hi ha ara mateix al mercat? No, no crec. No crec en termes generals. Però, per exemple, igual que Samsung, m'agrada molt els mòbils que fan en hardware i tot això, sí que és cert, per exemple, que el Galaxy S1 ja no l'han actualitzat a Ice Cream Sandwich. Ja no li han posat l'últim Android. I això saps que Samsung farà això perquè et vol vendre el nou. Saps que Motorola potser no és el millor mòbil, potser sí que la construcció és millor, tirarà més de matà i no tant plàstic.
I saps que no t'abandonaran en temes d'actualitzacions, llavors si per tu això té un valor més gran que un quatre nuclis, un no sé què, doncs potser t'interessa més un botolà que un Samsung. La gràcia d'Android és poder escollir de totes maneres. Clar, estava pensant que Google és molt seu, no? Vull dir, Google és com, no sé, si ho feixíssim amb una metàfora amb una relació de parella, és com una... que necessita molt d'espai, no? No, no, no m'atabalis, no m'atabalis, no? Vull dir, potser ara estem una setmana sense veure'ns i deixem estar.
És molt liberal també. Jo tampoc no sé si em casaria amb Google. Són aquestes tipus de relacions que hi ha ara mateix. Per cert, parlant de Google, t'has fixat que avui Google ha posat un sintetitzador
en homenatge a Robert Muck, que va ser la persona que va inventar el sintetitzador. Justament avui fa 78 anys i ara estem a la pàgina web de google.com i llavors tu arribes a google, no? I llavors pots tocar una mica... Mira, veus? Jo estic amb el mouse aquí al control i llavors pots anar fent...
Per exemple... Bueno, no té més misteri, eh? Vale, era això, era això. Llavors, després també pots gravar-ho. Llavors, ara pots re-grabar. Vale, ara paro i ara li dono el play. Molt bé, molt bé, molt bé, tu més.
Però m'agrada molt aquest. Pots controlar diversos quilòmetres. Sí, com per exemple el filtre. Ara he canviat el filtre i l'he posat a 4.2. A veure què passa. Ui, no sento res. No hi ha molta diferència tampoc. Anem al mixer, posem-lo al 10 ara.
Ah, mira, una mica de canvi s'ha llegut, eh? Bueno, sí, tu val. Si voleu, sí. Vale, vale, vale, vale. Ah, prou! Si voleu, a google.com. Avui us podeu entretenir una estona amb aquest sintetitzador que no ens oblidem és la base de la música electrònica d'avui dia. I sembla que sigui una cosa supermoderna, de... Ah, és que jo vaig al Sonar. Ojo, vas al Sonar, però jo fa 78 anys que està fet.
Vinga, va, parlem de més coses. Què és Leap Motion, Oriol? Bé, és una empresa que ha fet un sistema tipus Kinect, el de Microsoft. És veritat, vaig veure el vídeo i oh, sí. Doncs impressionant. Simplement diuen, la promesa és que és un sistema 100 vegades més precis que el de Microsoft, el de Kinect.
Què et detecta? Bé, doncs amb la webcam de l'ordinador podríem dir que et detecta els dits, et detecta tot, la cara, el cos, llavors pots controlar-ho, pots fer gestos a l'aire tipus Minority Report totalment. Sí senyor, sí senyor. Ens estem apropant. Prou molt, prou molt, perquè a més, perdó un detall, però és que hi ha un moment del vídeo que et posen l'exemple, no?, unes mans davant de la pantalla, i a més et posen, mira, això és un centímetre, i amb un centímetre el que pot arribar a detectar, no?, que pots escriure i ho detecta de forma molt i molt precisa,
Clar, ara el Kinect és molt barroguer comparat amb això, perquè és una finura i finesa espectacular. Cada vegada sembla més clar que això és una tecnologia que estarà aquí per quedar-se i confondre-se amb. Jo ho veig cada vegada més clar, per exemple, el control de la televisió, la mirada que vagi millorant, els ordinadors també, tablets, el control de distància, jo crec que sí.
Per desenvolupadors i programadors ja està disponible, he llegit, i que d'aquí uns mesos o un any ja es podrà comprar al mercat.
driver per Windows, de manera que tu pots agafar el Kinect de la XBOX o pots comprar-te'l, encara que no tenguis la XBOX pots comprar-te el Kinect, el connectes al teu ordinador i ja podries començar a... Que guai, és que ja estem al futur Oriol, ja estem, Oriol, ja estem, ja estem al futur.
Rallun Minority Report, per la gent que no ha vist la pel·lícula, surt el Tom Cruise just davant d'una pantalla i es posa a veure uns guants, que aquí no calen. No calen, els guants... allò sí que és vintage. Minority Report està obsoleta.
És així, perquè ha aparegut això, que com diu l'Oriol és l'empresa Leap Motion, i que poses la mà davant de la pantalla i pots pintar, pots jugar en reverse, pots... doncs també, bueno, clar, totes les demos que hi ha al vídeo, busqueu-ho si voleu, eh, perquè...
us quedeu impactats jo penso. I que a més a més també pots crear, pots dibuixar, lògicament, tot el que se us acudeixi i les coses que falten. Perquè això és la primera prova però segur que algú ho veu i diu doncs podríem utilitzar això per a aquesta història. Com per exemple jugar en aquests jocs de primera persona, shooters que es diuen, que són els jocs on un jugador va disparant amb una pistola o el que sigui. I la veritat és que té moltíssimes possibilitats. És increïble, és increïble.
Per cert, parlem del Samsung Galaxy S3. Un dels millors mòbils que ara mateix hi ha al mercat, no? No sortirà al final de mes. Ah, al final de mes surt, eh? O sigui, encara no hem pogut veure, o tu no has pogut veure, o has tingut un Samsung Galaxy S3 a la mà, no. Tu si surt el dilluns, ja el dilluns a la nit el tindràs ja, no? No, no, no.
El Samsung Galaxy S3, perdoneu, s'ha deixat a la locura una mica perquè ja té 9 milions de reserves. És la notícia perquè el Galaxy C1 va trigar mesos a vendre 9 milions.
el Galaxy C3 també va trigar unes setmanes, i cada vegada el ritme és més gran. Hi ha gent que l'està esperant. Ara, abans de sortir, en qüestió d'un parell de setmanes de reserves, hi ha 9 milions de reserves de gent que l'està esperant. I això ho llegíem fa 4 o 5 dies, ara ja serem més. Més la gent que no el reserva i que li comprarà, una bogeria. Molta gent que l'està esperant. Això fa veure que la marca Galaxy... Com a Galaxy C3, cada vegada la gent el veu més com un mòbil de referència. Un mòbil a esperar ja no és...
Vaig a l'atenda i a veure què tens, doncs dorm aquest Galaxy S a veure què te l'està, no? Si no que la gent ja l'espera, és una marca totalment reconeguda. Home, la veritat és que això, un 10, no? I una matrícula d'honor per la gent de Samsung, perquè fins ara només en aquest estil de smartphones hi havia l'iPhone com a marca, no? Creada, eh? I marca de la casa. Sí, sens dubtes, està convertint en la competència de l'iPhone. O sigui, la gent pregunta iPhone o Galaxy S, gairebé. Jo crec, potser hi ha més gent que sap que és un Galaxy S que no Android, no? Vull dir, la gent ja comença a confondre una mica...
Jo crec que Samsung està aconseguint no sé com dir-ho. El que només fins ara havia aconseguit poques marques, no? No només és la referència en Android, que tu comprant un HTC també tens l'accés al marge,
Tampoc compara Samsung i HTC, potser és un Galaxy S i ja està. HTC és una altra cosa. O sigui que s'ha aconseguit fer una marca molt forta en qüestió de poc temps i on Apple ja ho havia aconseguit. Recordem quins són els millors, més o menys, mòbils del mercat ara mateix. Bé, ara mateix, quan surti el Samsung Galaxy S3, contra qui competirà al mateix nivell? Bé, parlaríem de l'iPhone 4S, no? L'HTC One X, en l'HTC.
El Galaxy Nexus és un altre plantejament, no és tan potent, sí que el podríem posar en gama alta per algunes altres característiques que té, i el podríem posar a competir amb aquests per altres característiques que té, jo el recomano bastant, el Galaxy Nexus, ara mateix, per al preu, està molt a baix de preu ara mateix, i com a mòbil de persona normal, si et vols oblidar de tot, funciona, saps que Google no t'abandonarà, que t'actualitzen, i que el software està molt optimitzat jo, és un mòbil que ara està molt bé.
Però així, en característiques de potència, en característiques de potència només comparteixen amb la KTC One X, perquè l'iPhone 4S està obsobert. Però qui vol un Apple perquè vol un Apple i perquè vol un iPhone, té l'iPhone 4S i els vendran com xurros. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral. Bé, passem ara a una de les accions que més m'agraden de quan ve l'Oriol, que és l'aplicació xorra de la setmana.
Me l'acabo de baixar mentre parlàvem. Jo he llegit ja de què anava una mica i he dit que això ho haig de... Ja m'ho he imaginat, em feia por comentar-te. No, i ara la provarem aquí. No, perquè només m'escoltarà a mi. Jo no l'he provat mai. És que no podem, perquè com que tenim el vidre separats, el micròfon del telèfon només escoltarà la meva veu. Molt complicat. Complicadíssim.
Has trencat la màgia de la ràdio, no? La gent es pensava que ens estàvem abraçats. I enviar-nos estem a un quilòmetre de distància. És més, l'Oriol i jo ni ens veiem, només ens escoltem. Oriol, estàs allà? Sí. Dit això, a veure, l'aplicació xora de la setmana es diu Son Hi-Fi.
No? Sí. Sonji, Songify. Ah, Songify. No, perquè em sona... Songify. Ah, vale, Songify. Vale, és veritat, de song de cançó, esclar. I... és una paròdia de Spotify o no? No. Què és? Qui fa aquesta cançó? Tu li parles, vale? Jo li parlo. I et fa una cançó. I et fa una cançó amb el que jo li digui? Si li pilles una mica el truc, doncs és més fàcil, no? Tu li pots dir dues frases, no? Ella t'agafa una frase com a estribillo, l'altre te la va repetint, i si fos dues també va combinant. Per exemple, jo puc dir, puc dir, la penya del morro cada tarda 5 a 7.
Sí, però jo diria algo així com... Sí, sí, sí. Anem a provar, anem a provar. És una prova, eh. Després, o sigui, tu li parles. Després pots dir que, per defecte, tu fas amb un estil, pots dir-li que t'ho faci amb rap, que t'ho faci amb den, i hi ha tres o quatre gratuïts i després et venen l'altre. Ah, clar. Aquí diu tap to record, que imagino que has d'apretar per...
La penya del morro ho dic amb dues frases diferents o només una frase? Jo crec que dues frases diferents donen joc, perquè una és l'estribillo. Llavors ha de deixar una pausa d'uns segons entre frases diferents. Al principi no, que ho detectes tan bé. I si no ho detectes bé, tens una opció que li diuen Resonify, que és del pal, torna-la a intentar d'una altra manera. Que xulo. Anem a provar-ho. Tenim aquí l'aplicació.
Jo no ho he fet mai, això. No, no, que hi anis. Tu parla a l'hi, que la Gràcia ja ho fa ella. Bueno, anem a provar-ho, eh. Ja conec tot això. Espero que s'escolti bé. Diu, tap to record. Anem a fer... Vale, ho faig. Aperto? Molt bé. La penya del morro. Cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern.
He parat eh. Està creant Oriol, està creant. Mare de Déu quins nervis. A veure que... no sé si ho escoltarem bé eh, espero que... espero que sí. Però vaja, això s'està creant, ella com una barra. Ah, mira. La penya del morro. Oh! Cada tarda de 5 a 7 ràdio d'esco. Oh! Cada tarda de 5 a 7 ràdio d'esco. La penya del morro verne. Que fort, el fullo del morro verne a mi. Sí.
Estic flipant, Oriol. És boníssim. Oh! Mare de meva, però això és boníssim. Escolta una cosa. Boníssim això, Oriol. Ja el sabien que t'agradaria. Oh! Un aplaudiment. I llavors allà la pots enviar, la pots cuitejar... Oh!
Escolta Oriol, enhorabona. La millor aplicació xorra no? Jo crec que sí eh. I d'on l'has tret aquesta aplicació? Bueno, feia temps que se'ls parava, per iPhone estava i ha estat un fenomen en iPhone. Clar, home no m'estranya. A veure, la vaig a guardar, eh, ara la guardo perquè... tu dius que es poden canviar les variables o no? Sí, pots fer com rexongui fa i llavors dius que t'ho faci amb... Em sembla que els gratuïts en rap i un dance i aquest no sé què és. Perquè aquest té... Ah, el rap dona joc també, perquè com tu ja parles de fet és més fàcil i ja...
I bueno, si fas el reglament de Songify, que li diuen a seca, això que deia a la penya d'Esvern o no sé què, ell intenta doncs, no ho he fet bé, vaig a intentar no apurar tant les paraules potser, i a vegades ho corretges. Bueno, ara ho està guardant, diu, please wait while song is saving, vol dir que ens hem d'esperar uns segons. Ah, mira, ja ho tenim aquí, i a veure, si jo preto aquí, però jo vull Songify.
No, un moment. Cada tarda de 5 a 7 a ràdio. Sí home, això ha quedat clar. A veure, com es fa? Ah, Resongify, calla, està aquí aquesta opció. Free, Guan Guan, Willy Guan, després hi ha Hotlanta, rap songs, vale, Hotlanta. Anem aquí. Lucky day you get this song for free. Ok. Sí home, el programo, no? I aquest som amb el tema rap. És una aplicació xorra, però que és molt xula. Jo us la recomano moltíssim i us passareu moltes hores.
Eh, hòstia, que bo això, eh. Escolta, Oriol, és que m'agrada molt, perquè és que al cap i a la fi... A vegades l'aclava molt. L'aclava molt. A vegades, a vegades no acaba... No dic que el songi faci. Dic que aquesta aplicació, ara aquí tampoc no en traiem a parlar, no?, però és una mica el que s'espera la humanitat... Dels mòbils, exacte. Exacte. Quan van sortir, tothom deia quant passaria això, ja... Exacte, exacte.
Jo em refereixo que a la humanitat i als homes ens nutrim i intentem investigar, innovar, tenir idees, crear, que per això som la raça humana. I aquesta aplicació és molt xorra, però és l'essència de com pot ajudar-nos i facilitar les coses i la vida, la tecnologia. Perquè sembla una reflexió patillera, i no ho és, perquè jo penso que és increïble com tu només dient una frase et monta una cançó.
Sí, sí, podeu aplaudir, si voleu, perquè és veritat Oriol, i clar, i això és el somni a tothom, estar a casa sense fer res i viure la vida sentat. Ja està, amb la menys aigua. Com un vago. Ah, no, vull dir que en general, eh, però allò és fer una aplicació que tot va per aquí, no, com el que hem parlat fa un moment del, com es deia, the emotion, no. L'inmotion. L'inmotion, eh, de moure les coses, o sigui, tot fer-ho sense necessitat d'esforçar-nos. Això què vol dir? Que els humans som uns mandrosos i uns vagos.
Bueno, és igual, sí. Sí, sí, si voleu, preneu-vos un conya. Però és així. Bueno, en fi... Ah, mireu, està fent la... A veure si ho farà amb rap, eh? A veure si ho fa amb rap, ara, això. La penya del morro. Cada tarda de 5 a 7 ràdio d'esvern. 5 a 7 ràdio d'esvern. Oh! La penya del morro. És increïble, això. Cada tarda de...
Sí, però de tocar-nos ja perquè... Clar, i a més pots fer altres coses, no? Per exemple, es pot gravar una altra o no? Com ho fas per gravar una altra? Sí, home, allà pots... Tira enrere. Oriol Xuartú Onestar? Sí, Starover. Gravem una altra, eh? Cancel, tal. Vaig a gravar una altra. Oriol Jiménez fa la secció de noves tecnologies.
Per què fa d'aquesta vegada? Per què? Perquè es veu de... No ho sé... I després la veu tant la matalipsa...
Ui, ui, ui, ui. Uriol Jiménez, Uriol Jiménez. Fa la secció de noves tecnologies. Molt bé, Uriol, va per aquí, va per aquí. Escolta, és un gran event, un petit pas per l'humanitat, no? Jo crec que jugant, doncs, en diverses places més llargues, combinant amb una altra persona que et passi una altra veu... Molt bé, Uriol. I això es nota, eh? Va, va. I quan a vegades quadra, doncs és divertit. Uriol, no sé de què has fet ara, eh? Ara farem la cançó de la penya del morro, eh? Ja ho faig això, no? He obert la caixa pandora. I tant. Uriol, moltíssimes gràcies!
Per haver vingut avui i fins la setmana que ve. Molt bé. I descansa una mica. Sí. 6 i 32 de la tarda, fem una pausa i tornem d'aquí uns moments amb la secció del reclam, la secció del reclam, eh?, la secció de publicitat a la penya del morro. Fins ara mateix.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja...
If you could make everybody poor, just so you could be rich, would you do it? If you could watch everybody work while you just lay on your back, would you do it? If you could take over land without giving any back, would you do it?
No, no.
No, no, no, no, no, no.
They're a dangerous thing to do Exactly what you want Because you cannot know yourself What you really do With all your power With all your power With all your power
6 i 36 de la tarda continuem en directe a la penya del morro escoltem aquest tema de yeah yeah yeah song de the flaming lips
I, com que és dimecres a aquesta hora, ja sabeu que tenim la secció de publicitat del reclam amb l'Anna i el Pol. Pol, bona tarda Anna, bona tarda. Bona tarda. Molt bona tarda. Què tal, com esteu? Fins al programa. Molt bé. Tot bé o no? Sí. Molt bé.
Bé, com que fem una sessió de publicitat, ara hem de posar la publicitat nosaltres, o sigui que no es mogueu. Avui de què parlarem avui, Anna? Avui parlarem del cine i la publicitat. Oh, que xulo! D'aquí uns moments a la penya del morro, després d'aquesta publicitat. I quan dic publicitat, vull dir només una publicitat, perquè és un anunci, el de promulsa, que tenim cada tarda. Fins ara.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llui, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat.
Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Radio Desvern. Muchachada Nui. Nui!
Bé, doncs com ja sabeu, parlem de publicitat, una secció aclamada a totes les festivals de publicitat d'Europa i del món sencer, i tenim la sort de tenir-lo aquí a la penya del morro. Com dèiem, avui parlarem de cinema i publicitat, però alguna cosa més? Has trobat un sumari, Anna? Sí, doncs avui parlarem d'anuncis de pel·lícula.
No vull dir que siguin anuncis meravellosos o que durin com una pel·lícula, però sí anuncis que fan referència a pel·lícules que tots hem vist o que han estat dirigits per directors també coneguts de la gran pantalla. D'acord. Explicarem un anunci recent relacionat amb aquest gènere i algunes campanyes d'anuncis relacionats amb pel·lícules, algunes curiositats i acabarem amb una cançó. A més a més avui portem una novetat.
i és que hem creat un mail perquè ens puguem enviar les vostres, doncs si hi ha algun anunci que us agradaria que comentéssim, si hi ha algun tema en especial, que sempre comencem parlant amb un tema concret, si hi ha algun tema que us agradaria que... O algun consell positiu que ens vulgueu donar sobre el programa. Molt bé, molt bona idea, molt bona idea. I el mail quin és? El reclam?
981, perquè és la freqüència de la radio, que ningú es pensi que hi ha 980 el reclam d'agafats a Gmail. I per on voleu començar? Doncs començarem per una campanya bastant recent, i és una campanya de gas natural que
Tots hem vist segur. Ens fa por que estava en pantalla. Porta potser uns mesos, però encara es deixa veure. L'escoltem i així la gent també té la referència i en parlem després. Així s'ha de saber de què parlem. En ocasiones, biotécnicos, están por todas partes, arreglan cosas y se encantan los electrodomésticos.
Saben que les veo y me hablan. Me dicen cosas increíbles, como que puedes pagar lo mismo cada mes de gas y luz. Quina por. Ara hi ha dos nens que van pel passadís sols, de nit, amb unes llanternes.
Que vienen en menos de tres horas si tienes un problema. Es troben... Muchas cosas más. Vienen cuando hace frío. Aunque no nos veas, siempre estamos ahí. Vas natural, fenosa. Oh! Doncs bé. Quina por. Hem pogut, bueno, no sabís el que passava, però... Jo ho he explicat una mica, eh? Sí, sí, moltes gràcies. Aquesta era la versió llarga, no? També hi havia alguna... Sí, però bàsicament l'essència, jo crec que es pot veure que estan parlant de, bueno,
que fa referència a la pel·lícula de El sexto sentido de Night Shyamalan de l'any 1999. Aquella que diu en ocasiones veo muertos. Exacte. I tot i que surtin diverses coses, el principal clau que fan és relació amb aquesta pel·lícula que coneixes des de fa molt de temps. Des de 99. Sí, per recordar aquesta nova informació que t'estem dient. No se si
s'ha pogut sentir bé, doncs que ha anat ficant la nova informació sobre el que fa la natural. Li vol donar un to humorístic a la pel·lícula que ja... Sí.
Originalment és de por i de terror, i dona aquest to humorístic perquè així la gent també se'n recordi i li faci gràcia. Que de fet, perdona que estalvi, però és un recurs que ja s'havia utilitzat, no en publicitat en aquest cas, però sí que en altres, bueno, en altres sketches o gags, no? Sí, hi ha moltes paròdies. Hi ha programes d'humor, moltes paròdies del sexo sentido. Aquí hem canviat la frase mítica de en ocasiones bio-muertos, parla de en ocasiones bio-técnicos. És molt ben trobada. Vosaltres què opineu que a la publicitat hi hagi tanta
Tanta inspiració d'altres llocs, per no dir còpia. Jo crec que publicitat és una cosa que es nodreix de totes les altres arts i tot el que es fa. No seria res sense altres...
No se, al cinema, a l'art. Jo penso que està bé, no? La gent que haurà vist la pel·li li farà gràcia recordar-ho i també s'associaran els valors de la pel·li una mica amb els del producte. I l'avantatge també és que la gent ja té el referent. No cal que pensi gaire. Això és el que us volia dir, que el cine i la publicitat han anat moltes vegades de la mà i són com cosins germans llunyans perquè
Tampoc són molt propers, però hi trobem grans directors de cine que han fet peces per la petita pantalla. Ah, sí? Com per exemple? Per exemple, Martin Scorsese va fer l'anunci de freixenet de l'any 2007. És veritat! Sí, que era així com un estil Hitchcock d'aventura. És veritat, molt xulo aquell anunci. Sí, era bastant llarg i... Era quasi, perdona, com un curt. Sí, com un curt, era molt llarg. I també en va fer un freixenet del 2010.
o, per exemple, Woody Allen, que per uns supermercats italians, que aquí no va arribar, no el vam veure, doncs, per una marca italiana, Coup, també va fer un anunci. Ah, doncs mira, si algú vol buscar-ho al YouTube, no?, perquè segur que ell és, com a curiositat, eh?, l'anunci que va dirigir Woody Allen C-O-O-P, Coup, eh?, als supermercats italians.
I com vam dir l'altre dia, també, el primer programa que vam parlar del Decatge7 i Vigasluna, també va fer un anunci per un producte una mica allunyat del que ell sol tractar, un producte de neteja. I Anna, és veritat que al cinema també no només els directors participen de la publicitat, sinó que també hi ha, per exemple, els actors? Sí, els actors també és un recurs molt utilitzat per les marques, agafar cares famoses per llavors que representin el producte i la marca i llavors els espectadors que relacionin
el producte amb aquella cara famosa i pensin que potser arribaran a ser com ells veient-los allà. És un recurs molt utilitzat per a la publicitat. Això és el mític Star System, que sí que consisteix en això, en agafar un personatge. És potser anar-lo fàcil, no sé, molt creatiu, però també els costa bastants diners. Sobretot s'utilitza molt en productes de cosmètiques, de colònies, de l'Oreal,
que també vam parlar del Porquillo la valgo, sempre som famosos que ho diuen. Agafar un líder d'opinió, que et creguis, que ja tinguis la disposició de creure tal. Home, la Penelope Cruz, per exemple, és un habitual, no?, d'aquest tipus de pronuncis. Sí, i els engrossos espanyols sobretot l'agafen molt perquè és més propera i la veuen com.
com potser un altre país no la veuran. La dona que ha triomfat, que ha sortit del país i que ha triomfat fora. I per cert, alguns anuncis basats en pel·lícules també passa això? Ens hem centrat també en anuncis que no que siguin de directors ni que surtin famosos, sinó que com el primer que hem vist, el de Cas Natural, doncs que estiguin basats en pel·lícules. Per exemple? N'hi ha de molts gèneres. Podem parlar de diferents gèneres com el de terror, d'amor, d'aventures, pel·lícules, policíaques...
La principal cosa és fer referència i, com ha passat en el sexto sentido, fer que et salti el record d'aquesta pel·lícula. I, per exemple, la pel·lícula Els Pàjaros, doncs, les hamburgueses i salsitxes calvo van fer un anunci referent-se en aquesta pel·lícula. A veure, escoltem-lo.
Bé, aquí, sí, la gent no ho pot veure a casa, però hi ha una família fent un pícnic, i de cop i volta arriben tot de gavines. Con todo lo bueno de la cuna.
És bàsicament la repetició de l'escena final de Los Pájaros, per qui l'hagi vist. És veritat. Doncs la tornen a fer. En aquest cas no està gaire ben trobat des del meu punt de vista. No sé què pensareu vosaltres, però han anat a buscar molt la referència, però tampoc no té gaire sentit.
Perquè hi ha les gavines i ni... No saps com agafar-ho, no? Sí, ni sumenja. Vols dir que potser les gavines els agrada molt la tonyina, no? Sí. En el sentit que les gavines el que fan és caçar el peix que hi ha al mar. I llavors en lloc de caçar-ho directament, fins i tot prefereixen el que ha estat manipulat per l'home. No ho sé, dic jo. Han volgut buscar això, però... Pot ser, pot ser. Han volgut buscar això, però...
si en publicitat no s'ha de prendre l'espectador com que sigui tonto, s'ha de prendre com que són intel·ligents, però tampoc no has de donar peu a que hi pugui haver la confusió. Malinterpretacions que portin a pensar una cosa del producte que no és la que desitjaria l'empresa. Molt bé, doncs queda clar, eh, molt bona aquesta, eh, una mica, tot el mare magnum entre cinema i publicitat. Però ara passem a una subsecció que a mi m'agrada molt que són les campanyes que tothom recorda.
Pol, avui què ens portes a veure? Avui porto una campanya de Coca-Cola. I va ser una campanya que va fer específicament pel mercat espanyol.
que ara actualment, per qui no ho sàpiga, es fan globals. El que es veu Anglaterra es veu també aquí a Espanya. Per l'economia, com sempre. És veritat. Si es poden estalviar i només fer un anunci per tot el món, millor que no un per cada país. I també per la globalització. Cada cop tothom sembla com les oelles. Sí, no? Per les mateixes coses. I amb l'esport amb què es va materialitzar aquesta campanya,
que es diu estàs despedido. I diguéssim que tracta un tema que està bastant a l'ordre del dia. Tot i que l'anunci és del 2003, però ja sembla com si... Potser aquest anunci no sé si el farien ara, no? No, potser tocaria la fibra de molts. Clar, perquè ara... i s'ha de vigilar més. Clar, hi ha gent que ho està passant molt malament. Per si no ho sabeu, aquest anunci l'escoltem i després en parlem.
És un treballador. Si en rodeos está usted desperino.
I aquí al final, doncs, surt de ben una coca cola.
davant del seu cap que l'havia volgut. L'havia acomiadat. Aquest anunci m'agrada molt quan el vas veure en el seu moment, com dius tu ja fa prop de deu anys. Quasi deu anys. Què ha dit aquest anunci a veure? Primer de tot, com hem dit que està fet només pel target espanyol i que va guanyar diversos premis.
La cançó aquesta, que tot i haver passat que era de 10 anys, la recorden molta gent, també va ser una de les més descarregades durant aquella època. Quina? Aquella que diu, la oscuridad se ciernen sobre mí. Exacte. És molt bona, és molt bona. La gent ho deia, no? És veritat, és veritat. Que bo.
A més de pel·lícules també fas referència a musicals, no? Sí, principalment a pel·lícules musicals, però tot i això, pel·lícules d'algun subgènere com pot ser la comèdia, principalment, després el melodrama i finalment el thriller. Potser hi ha alguns, perquè si ho recordeu, canten tres cançons diferents i estan escenificant tres gèneres diferents.
Si el voléssim associar a alguna pel·lícula, en el primer cas no està tan clar, però podria ser la de 1988, una que es diu High Sprite, que és un musical, el podíem associar a aquesta. Un musical de hair, també així com hippies, amb molts colors. No han buscat tant com en l'esport que hem comentat abans, el Gas Natural. El següent podria ser Los Miserables, així més melodramàtic,
I el tercer sí que és molt clar, perquè és una pel·lícula que s'havia fet l'any anterior, el 2002, que és la de 8 milles, de la Eminem, que va ser com el van llançar ahir. Ah, he oblidat un rotllo rap, no? I aquell rap doncs està molt clar que estan parlant d'allò. I la intenció de Coca-Cola doncs no és cap altra que donar-li la volta a una situació desagradable.
Com és la que et despedeixen, la que t'ho mereixen? M'imagino que el missatge és, malgrat que estiguis passant un mal moment, bé una coca cola, se't passaran tots els mals. Amb les 3 cançons han volgut exemplificar les 3 possibles reaccions, que podria...
Tenir el noi davant el que està despedit, no? Exacte. Ha de ser de la seva personalitat. Jo crec, Anna, que ha canviat una... bueno, encara no era tant com és ara de buscar la xispa de la felicitat. Encara no s'havien definit tant. Se surt una mica dels esquemes habituals de Coca-Cola, que sempre és la felicitat. La sensació de viure. La xispa de la vida. I és com més optimista. Vol donar més un missatge positiu.
que per això també potser serviria actualment aquest anunci, no? També donar optimisme a la gent. Potser amb el mateix missatge, dit d'una altra manera, potser entraria millor. Exacte. No és tant la felicitat, sinó que sigues conseqüent amb el teu estil de vida, mires sempre endavant i tu pots decidir qui vols ser.
Ana, tu també has fet una feina d'investigació. Has trobat algun altre anunci, no? A mi? També basat en les pel·lícules i en el setè Art. Sí, a mi un anunci que sempre m'ha agradat molt és el de Channel, el de Channel número 5, de l'any 2004, que està basat en la pel·lícula de Molin Rux, que és de l'any 2001. I també m'agrada molt perquè el director de la pel·lícula també és el mateix que l'anunci, per tant va molt lligat. Ah, o sigui, el mateix director va fer un anunci? Sí, sí, va fer les dues coses. Per tant, l'anunci és com una mica com un resum de la pel·lícula, escoltem-lo.
Sería ser el único en el mundo que no sabía. Quien era ella? La desaparición de la mujer más famosa del mundo. Vámonos. Esto es mágico. ¿Quién eres? Soy bailarela. Me encanta bailar. ¿Qué más daba? ¿Sabía quién era?
Tienes que estar allí mañana. No me importa el mañana. Es nuestro sueño. Que bonic. Adiós. Anna, ets una romàntica. Una mica. Lo habrá olvidado. Sé que yo nunca lo olvidaré. Su peso, su sonrisa, súper fuerte. Ai, Anna, sempre esculls, denuncis...
És romàntic, eh? A mi m'agrada. Sí, és veritat. Bé, l'anunci del Chanel número 5, eh? Amb molt de glamur sempre, Chanel, i amb aquesta estètica fosca, però a l'hora, doncs, que destila, com diem, una mica luxa, no? Sí, sí. Què li d'aquest anunci, a veure, Anna? Doncs, pels que, bueno, només ho heu pogut sentir, però una mica resumit, es veu en Nicole Kidman escapant dels paperatzis fins a arribar a un taxi on es troba un jove.
s'enamoren però no poden estar junts perquè ella ha de continuar amb la seva carrera professional, perquè és una famosa i tot això. I és com una mica un resum de la pel·lícula, com ja he dit abans, com que és del mateix director també ha buscat fer el mateix. I el curiós de l'anunci és que no apareix el perfum fins al final, que la noia està pujant les escales i ensenya el perfum.
I dona tot el pes en la pel·lícula Molins Rux i el perfum és com el detall final que fa que engloba tot l'anunci amb la marca després. De fet al final de tot hi ha com un pla detall per entendre'ns, eh? El coll on ella porta una cadeneta que porta un penjoll que és un cinc en ple de diamants, no? I dius, ostres... llavors amb l'eslògan sí que diu, no ho oblidaré, en un casso perfumen, després sí que ho fa referència amb la veu anal. És com la ment final allò que recorda.
I podríem dir també que és un dels anuncis més cas de la història. Fins aquell moment era un dels més cas de la història. Ha plogut molt. Ha plogut molt des de llavors però va ser rodat a Sydney i això també va fer encarir-ne el cos. La Nicole Kidman és australiana. Té alguna cosa a veure amb això? Sí, suposo que també devien buscar... Que li deies prop de casa. Per no pagar-li el viatge. Per no pagar-li el viatge i el transport. Potser no és més econòmic que tot l'equip vagi a Sydney o directament que no pas pagar-li l'allotjament a la...
La Nicole. Requisits de l'actriu. És això, Xània l'utilitza moltes vegades famoses i la Nicole Kidman és una d'elles. Molt bé. Doncs no tenim més temps avui. Anna, Pol, gràcies per haver vingut. La subsecció curiositats del món de la publicitat. És la gran demacrana una mica, no? Aquests dies sempre res. Venim una mica més d'hora.
La setmana que ve. Ens quedem amb ganes per la setmana que ve. Pol, Anna, moltíssimes gràcies per haver vingut i ens tornem a escoltar i a veure el reclam la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Adéu. Per cert, aquest tema quin és, l'últim que escoltem? Doncs és d'un anunci de Macedònia que es diu, amb l'eslògan d'esperamos que sea niña,
i que es diu She's always a woman to me, de Billy Joel. Doncs gràcies, que vagi bé. Que el desfruteu. Adéu. Per cert, l'Obidi diu al xat, visc a Austràlia. Sí, és veritat, és veritat. Durant l'Austràlia...
En breu amb la vida dels humans. Ai, Jordi, Jordi. Ja farem una connexió. L'Ovidi des de Suècia, que ens escriu a través de la webcam. Gràcies, Ovidi. Tornem demà a partir de les 5. Us deixem ara amb les notícies de les 7, els en Just Notícies, edició vespre. Notícies, notícies, notícies. Amb la Carme Verdoi. Que vagi bé. Bona tarda.
She just changes her mind. And she'll promise you more than the garden of Eden. And she'll carelessly cut you and laugh while you're bleeding. But she'll bring out the best and the worst you can be. Blame it all on yourself because she's always a woman to me.
Oh, she takes care of herself. She can't wait if she wants. She's ahead of her time.
And she never gives out And she never gives in She just changes her mind She is frequently kind And she's suddenly cruel But she can do as she pleases She's nobody's fool And she can't be convicted She's earned her degree
And the most she will do is draw shadows at you, but she's always a woman to me. Mm-mm-mm-mm-mm. Mm-mm-mm-mm-mm.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dimecres 23 de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Ja s'han proposat els noms pel nou centre formatiu, ubicat a l'antiga Escola Montserrat. Teresa Pàmies i Bertran, Carme Pérez i Verdú, Marga Miró i Coléa, la Campana i les escoles. Són les opcions suggerides. Properament s'obrirà un procés de participació ciutadana perquè tothom voti quina prefereix. Amb aquesta notícia obrim la dici d'avui, però tot seguit passem a resumir en titulars altres informacions destacades de la jornada.
La cassolada contra les retalleres en ensenyament va plegar ahir a prop d'un centenar de persones, molts d'ells, pares i mares i mestres. La cassolada va dur a mitja hora i va coincidir amb una jornada de vaga massiva als centres educatius públics de Sant Just. La demanda per l'escola Bressol Marrec supera ampliament l'oferta. Divendres publicaran les llistes baramades, la setmana que ve es podran fer reclamacions. D'altra banda, ahir van començar les preinscripcions per batxillerat i cicles formatius.
Els raures del carrer Catalunya continuen en perill de ser talats. El propietari és l'únic que pot prendre una decisió. D'aquí deu dies prendrà una determinació i se sabrà si els arbres centenaris seguiran en peu. Bona tarda. Les entitats ja han proposat els noms pel nou centre formatiu ubicat a l'antiga escola Montserrat. Les opcions les han plantejat els col·lectius