de comunicació local que hi hagi més d'una pregunta. Que hi ha de haver diferents alternatives. L'estat autonòmic jo crec que no satisfà les aspiracions dels catalans, però hi ha models de reforma de l'estat.
que possiblement trobarien una majoria d'interès pels catalans i les catalanes. Per tant, la pregunta ha de ser més complexa que un sí a la independència i cal formular propostes de relació Catalunya-Espanya.
També la presidenta del Parlament, Núria Desispert, ha rebut una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana minuts abans que comenci la via catalana. Parlament, Mont Carvajal, bona tarda. Bona tarda. Doncs un acte que ha començat tard, gairebé una hora tard, i ha durat molt poc que se'ls feia tard per anar a la via catalana. Vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana, Jaume Marfanya, ha agraït la recepció al Parlament i ha assegurat que d'aquí uns minuts Catalunya demostrarà al món sencer que vol decidir el seu futur. Per nosaltres és un autèntic plaer i un honor
poder ser aquí compartint amb vosaltres després d'aquí uns moments aquesta via catalana cap a la independència. D'aquí ben poc, les campanes, moltes campanes del país repicaran i serà el moment d'enllaçar-nos les mans i demostrar al món sencer quin és el nostre objectiu. El nostre objectiu és que volem decidir per nosaltres mateixos quin ha de ser el nostre futur polític.
També la presidenta del Parlament, Núria Gispert, s'ha expressat així, ha dit d'aquí un moment demostrarem al món que Catalunya té majoria d'edat per decidir el futur i ho farem, ha dit, amb una cadena no de ferro, sinó de mans. Notícies en xarxa
La Tarda, amb Marina Romero.
Les 5 i gairebé ja 6 minuts. Això que escolteu és la tarda. Avui una edició especial d'aquest programa que fem cada dia de dilluns a divendres, juntament amb la resta d'emissores locals que fan possible que compartim aquestes històries properes, aquestes històries que vivim de ben a prop parlant d'allò que realment ens interessa. I avui l'actualitat del país passa per aquesta via catalana que ha organitzat l'Assemblea Nacional Catalana, unint Catalunya de nord a sud i de sud a nord, per demostrar...
que els catalans segueixen reivindicant allò que volen just en aquesta Diada Nacional de Catalunya. El que farem durant aquesta hora és, sobretot, parar molta atenció a un punt horari. Quan siguin les 5 i 14 minuts de la tarda, les campanes de la Seu Vella de Lleida marcaran simbòlicament
l'inici d'aquesta via catalana. Simultàniament, el que es farà des del tram sud al Canà i al nord al Partús, els participants s'aniran agafant les mans i des de l'escenari de plaça Catalunya de Barcelona,
on està ara mateix la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, es tancarà la cadena com a escenificació, podríem dir, de que la via finalment ha quedat unida. Llavors es donarà pas als diferents parlaments que podreu escoltar aquí des de la xarxa de comunicació local i també des de la xarxa de televisions locals. El que farem és seguir el nostre recorregut.
i ens situarem ara al nord del país, concretament a Figueres, a l'Alt Empordà, on hi tenim la nostra companya de ràdio Vilafant, la Yolanda Falcón. Yolanda, bona tarda, com estem? Hola, bona tarda, doncs esperant que siguin ja les 17.14 d'aquestes 17.14 esperades i que aquí Figueres...
Començarà la cadena humana amb un rellotge tou humà.
molt familiar, molt festiu. La cadena ja està a punt, s'enllaça des del Pertús, passa per tot la Nacional 2, perquè us feu una idea fins arribar Figueres. Quan entra Figueres, ens entrem per l'Avinguda Salvador Dalí, travessa tot Figueres, que l'Avinguda Salvador Dalí és la columna vertical de la nostra ciutat. La gent està molt preparada, està a punt d'agafar-se la mà per fer un dia històric. Però com és aquest rellotge de línia que voleu formar aquí davant del Museu Dalí? Explica'ns una mica perquè ens en fem una idea.
Han començat els assaixos, ben bé que devien ser les dues de la tarda, porten tota la tarda abans de començar aquesta cadena humana. La formen un cercle, no sé si teniu en ment, aquests rellotges com si es van fonent de Dalí. Sí, i tant, i tant, qui no té la imatge en ment. Exacte. Doncs aquesta silueta la formen persones vestits de negre, que seria la silueta del rellotge tou, i que porten uns paraigües negres. Això és el rellotge, dintre tenim les hores, que són uns paraigües blancs,
i que a dalt de tot porten el 12, les 3, les 6 i les 9. Després hi ha una coreografia música que representa la tramuntana, també està representat al Salador Dalí, i just quan sonaran les 17-14, aquest rellotge es posarà en marxa i donarà les 17-14. En 5 minuts passarà tot això... Exacte.
Aquí a la taula, el Vicenç Sánchez deia, un titular amb el que jo m'he volgut quedar, no hem de parlar de cadena, sinó de trena. Des de diferents punts del país ens han explicat que sí, que és així, que dir cadena és quedar-se curt amb tot el que s'està veient i amb tot el que està passant avui a diferents municipis catalans. Aquí a Figueres també hem de deixar de parlar de cadena, ja?
És una via catalana molt familiar. Pots veure famílies senceres totes vestides de groc.
i és un ambient molt festiu, molt familiar, com el que es diu aquí a Figueres, que estem ja a punt, vull dir que ara estem just davant de Torre Galatea, on està el Museu de Lí, just a la placeta de la tramuntana, que és on es farà aquest rellotge tou humà, i la via, doncs, és el que dic, totes les persones ja estan de costat a punt d'enllaçar-se amb les mans.
Iolanda, parlàvem abans amb el nostre company d'Amposta Ràdio, amb el Manel, ens deia que a les Terres de l'Ebre avui hi ha més gent vinguda de fora que gent pròpia dels diferents municipis. Aquí a Figueres, majoritàriament, heu pogut començar d'on han vingut els diferents catalans que ara mateix ajuden a formar aquesta cadena humana en aquest punt de l'Alt Empordà?
Sí, perquè nosaltres l'Alt Emporà, juntament amb les terres de l'Ebre i amb les comarques, també s'ha costat emplenar el territori, ja sigui per extensió. Només hem de parlar d'11 quilòmetres de tram. I ens han vingut gent d'Osona, del Vallès... Mireu, sentiu la música? A veure, a veure.
No, eh? No, no s'arriba a notar encara. No arriba tant, perquè això vol dir que ja està començant la coreografia del rellotge humà. A nosaltres a l'Ala Empordà ens han vingut gent d'Osona, gent de la Garrotxa, de la Cerdanya, del Ripollet, davant de la crida de l'Assemblea Nacional Catalana que ens faltava gent, sobretot per cobrir tres trams a la Junquera, la resposta ha estat massiva i ens han vingut gent, precisament això, aquestes comarques que dèiem, de la Garrotxa, del Ripollet, d'Osona,
de la Cerdanya, per cobrir aquests trams. I precisament, com a anècdota, ens feien rodar prens el divendres de la setmana passada que ens falten tres trams. Fem crida dissabte, quan estàvem al Festival Acústica, just abans de les 11, quan el concert de Brams sortia un... Iolanda, ho hem de deixar perquè volem anar ràpidament. Volem passar per Avignonet del Penedès i volem escoltar les campanes que donaran l'inici a aquesta via catalana. Gràcies per tot. A vosaltres. Conectem d'aquí uns minuts. Gràcies, Iolanda.
Doncs fem això, marxem cap a Vinyonet del Penedès. Allà hi tenim la nostra companya de Ràdio Rubí, és la Belén Tierno. Bona tarda. Belén Tierno, bona tarda des de Vinyonet del Penedès. És la companya de Ràdio Rubí. Em diuen que no, que no és possible aquesta connexió. En tot cas, queden dos minuts, dos minuts perquè aquestes campanes comencin a sonar i perquè la cadena comenci de forma oficial, diem oficial, perquè de fet la cadena podríem dir que ja fa una bona estona que ha començat.
Que quedi clar, Roger, que tots aquells que esteu ara mateix en aquesta via catalana, a qualsevol punt del territori, escoltant la xarxa de comunicació local, o bé a través de la televisió, o a través de qualsevol canal de les xarxes de televisions locals, heu de saber que podreu seguir tota aquesta cadena a través de les zones radiofòniques i també...
a través de les diferents imatges. No sé si hi ha alguna última hora que vulguem afegir, algun últim punt que vulguem fer. Només afegir que en el debat aquest sobre les trenes, les cadenes, que s'estan formant dobles i triples fileres de persones al llarg dels recorreguts. És a dir, la gent s'està autoorganitzant i dir, bé, si no em puc enganxar aquí, muntem una altra filera en paral·lel i fins i tot una tercera filera en paral·lel en molts dels trams. I, per exemple, també imatges que rebíem també en directe de la ciutat de Barcelona, la plaça Catalunya,
Bé, doncs, està plena de gom a gom, és una massa... És una manifestació. És una manifestació, correcte. Que quedi clar que ara res. En un minut nosaltres callarem, sentirem aquestes campanes de la seu vella de Lleida, marcant simbòlicament l'inici d'aquesta via catalana. Després farem tot un recorregut per diferents trams d'aquesta via, on hi tenim encara més companys de les emissores locals desplaçats pel territori. I després, Roger, el que farem és anar als diferents discursos programats per aquesta via catalana. Quins són els discursos? Doncs al Partús tindrem un discurs al nord
un altre es farà al sud i el final i el que tancarà aquesta via catalana serà el discurs de Barcelona, el discurs que farà la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell. Ara sí, arriba el moment, el moment previst perquè es doni el tret de sortida oficial a aquesta via catalana, a aquesta gran cadena humana que avui ha organitzat l'Assemblea Nacional Catalana.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Moment emocionant, potser. Més d'una taula, si li hem posat els pèls de punta o m'equivoco. Veig que no ens hem pogut amagar. Tenim sentiments encara.
Carai, està molt bé. Vèiem les imatges d'aquestes campanes que donaven el so i com la gent s'agafava. Ara, a través de les diferents imatges, ja la gent contenta, braços amunt. El que farem nosaltres és seguir amb el nostre recorregut per copsar just aquests minuts posteriors a aquest inici d'aquesta via catalana. No sé si hi ha alguna imatge que heu vist que us hagi sorprès de forma especial o no, eh?
El Vicent em mira amb cara de Canoa, de que tot estava previst. No, les campanes han tocat, no? Han anat bé, les campanes, però ja està. Home, començaven una mica més tard. He patit jo, dic, a veure si és que... Però això no, però això potser és el rellotge d'aquí i no sé, i a Lleida sempre van una miqueta més tard. No dubtis del rellotge d'aquí que va marcat a l'hora i precisió veritàrica. A mi m'ha sorprès, Marina, aquest travelling que ens està oferint avui, em sembla, Penedès, televisió, des d'Avignonet del Penedès, que després es desplaçarà...
fins a Vilafranca. L'estem veient ara mateix en directe en aquest programa que estem fent avui aquí des de la xarxa en la col·laboració de la resta de televisions locals. Impressionant perquè et pots fer realment una idea de l'abast d'aquesta trena africana, ja no sé com li hauríem de dir, aquesta cadena que està evidentment... Aquesta massa, no?, que recorre de nord a sud i de sud a nord al país. El Penedès el que té de bo és que és un dels...
pocs trams, que és molt recte, molta estona, i és un lloc privilegiat per agafar aquestes imatges precisament, perquè altres llocs són més aglomeracions, són zones més urbanes, i el tram del Penedès ja ens van dir gent en el seu dia de Vinyonet que era un lloc ideal per fer grans tirades. Per fer el travelling. Sí, per fer un travelling com aquest, perquè es vegi clarament una cadena, i no com a Barcelona, que és una gran concentració de gent. Ja saps que el Penedès té coses molt bones, ja ho saps tu. Em sembla que tu tens alguna cosa. I tant, i tant, tothom escombra cap a casa.
Va, el que farem tot seguit és connectar així amb la nostra companya de Ràdio Rubí, és la Belén Thier, nostra bavinyonet del Penedès. Belén, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Doncs, precisament acabem de passar fa una estona d'aquests companys d'Ària de Franca fent aquest travelling fantàstic i, com ja han estat companys, aquí, en els trams de Rubí, el 3.44 i el 3.45, també hi ha trossos que s'han hagut de fer doble cadena o fins i tot una mena de trena.
Justament abans d'aquest moment culminant de la cadena, hem pogut veure també un tram molt especial. El tram 343, el que està més a prop de Vinyonet, té gegants de diferents poblacions, algunes molt...
que estan formant part d'aquesta cadena. Hem vist el bestiari, els gegants de la llacuna, que són com una mena de parella de bombers, els de Gironella, els de Sant Pere Molanta, els bastoners de Moja... És a dir, que a banda de la part revindicativa, com ja veniu explicant, aquí també hem pogut veure algunes activitats, com deien, del bestiari, els gegants, fins i tot...
Uns minuts abans, uns castellers s'atrevien a fer una construcció just enmig de la Nacional 340. Fins i tot ha sortit el sol, que jo crec que era l'única cosa que faltava. Sembla que hagi sortit expressament, eh? Sembla que l'Assemblea Nacional Catalana això també ho tingués previst, eh? Perquè realment aquest matí, quan ens hem llevat tots i totes, ens hem posat les mans al cap de dir, ai mare, que més d'un avui es quedarà a casa i no voldrà sortir al carrer, perquè amb la que està caient, poques ganes, realment. No era molt...
No convidava molt, era molt èpic. Hem arribat a milionets que plovia i cap a les 4 de la tarda ha començat a sortir el so. No sé si m'escolteu gaire, perquè els del tram rubinenc estan molt animats i em sembla que han parat en el minut...
Per fer la cadena. Durant la resta, a l'estona, estan fent una mena d'onades en contra, fins i tot, de les recomanacions de l'organització i travessant la Nacional 340. O sigui que no sé si hi ha alguns... S'ha fet més Chivauri que una altra cosa. Precaució, eh? Aneu amb compte, sobretot. Gràcies, Valentierno, companya de Ràdio Rubí, avui desplaçada juntament amb altres veïns d'aquesta Públes i del Vallès Occidental, desplaçats fins a Vinyonet del Penedès. Fins ara.
No sé si els que esteu a la taula heu pogut notar ja com les línies telefòniques comencen a anar carregades, clar, a partir del minut 14, una vegada eren les 5 i 14 minuts. Imagino, tota la gent que està formant part avui d'aquesta cadena, doncs, enviant tuits, agafant el mòbil, que si fotografies, que si truca la iaia que no ha pogut sortir de casa perquè vegi que estàs vivint aquest moment tan històric. El que farem ara mateix és connectar amb la nostra companya Montse Mir, creuar els dits i esperar que la cobertura telefònica ens aguanti. Montse Mir, des de Benignà, bona tarda.
Bona tarda a tothom. Em sentiu o què? Home, perfectament. Aquí estem igual que a tot arreu. És una festa. Estem, de fet, fent cigasagues. Estem apretant els uns dels altres, decadent a res, perquè hi ha tanta gent que no hi cabem quasi bé.
i també estan a punt d'enlairar una estelada que han fet amb centenars de globus, especialment per a l'ocasió aquí a Medinyà, i amb moltíssima gent de tot arreu. De fet, el poble té 800 habitants, d'entrada hi havia 8 voluntaris, i al final són pràcticament tot el poble que s'han fet de voluntaris de la jantada que hi ha hagut aquí. Hem arribat a la una del migdia, ja no sí que hi havia la zona de pícnics,
ja estava a rebentar. Montse, m'expliquen des de Vilafranca, per exemple, que allà tan bon punt, m'ha arribat al punt de les 5 i 14 minuts, han començat a aplaudir i a cantar de manera espontània. No sé si això també s'ha reproduït aquí al Medinyà.
Aquí s'ha reposit igual i, a més a més, van fent cadenes de sigues-agues per travessar tota la nacional. Després passen els voluntaris i organitzadors i enrenyen molt fort, però la gent no es pot estar quieta. Això és una festa, la gent està contenta i no ens podem estar quiets aquí. Fins aquí... Poquet, eh? Poquet. Algú de fons realment arriba, però escolta'm una cosa. Fins a quina hora heu d'estar aquí formant aquesta cadena? Fins a quina hora us han dit els organitzadors a qui els heu de fer cas, per favor? Evidentment. Fins a les 6 de la tarda estarem aquí.
Montse Mir, avui des de Ràdio Vic, avui desplaçada fins a Medinyà. Gràcies i fins ara, Montse, passa-t'ho molt bé. Fins ara, bona viada a tothom. Va, de Medinyà, marxem cap a Sils, on hi tenim la companya de Ràdio Sant Hilari, és l'Alba Martínez. Alba, bona tarda. Marina.
Què? Aquí també molta festa, igual que Medinyà, o no? Aquí molta festa. Això és espectacular, Marina. Em trobo al tram 559, on hi ha bona part de la gent de Sant Hilari, i és espectacular. Al moment 17-14, quan s'ha fet la cadena, tothom cantant els segadors, tothom amb les mans donades, amb alegria... Sembla una marea groga, perquè tothom va amb la camisa groga. És fantàstic, Marina.
Alba Martínez, gràcies per tot. Fins ara. Fins ara. De Cils a Tordera, on hi tenim el company de Ràdio Tordera, és l'Albert Sabater. Albert, bona tarda. Doncs no, hem volgut anar massa ràpids ara a aquesta hora. El que volem és fer un recorregut per saber com estan vivint diferents municipis catalans per on passa aquesta via catalana. Aquests moments posteriors a les 5 i 14 minuts el que farem tot seguit quan les connexions ens ho permetin.
és saludar l'Albert Sabater des de Ràdio Tordera. En tot cas, el que sí que queda clar i que estem copsant avui aquí a la taula els estudis de la xarxa de comunicació local a Barcelona és que la gent està contenta, que són les 5 i 14 i sembla que aquí més d'un hagi pres alguna ampolla de cava. Sí o no? Ens estan comanant una mica, imagina, amb aquestes preses per fer aquestes connexions i per copsar l'ambient. Home, com deia en Vicent, tots tenim sentiments i ha estat espectacular aquell moment de les 17.14.
i algunes de les cròniques han dit que és una via molt familiar, i això jo crec que és molt rellevant. Durant molts anys, les convocatòries independentistes eren una cosa de gent més jove, molta gent li feia recança, la gent gran tenia certa por, certa mort del que podia passar, i crec que hem trencat un tabú, és una cosa absolutament familiar, hi van des de nens molt petits, gent gran, porten els avis, i és una cosa familiar que, evidentment, ajuda a fer-ho tot molt més festiu.
Va, doncs farem una cosa. Anirem cap al Maresme, allà hi tenim el Badó Itxar, company de Ràdio Televisió de Calella. Badó, bona tarda.
Nosaltres, doncs, mira, amb una mica d'enveja, més d'un aquí a la taula, a veure tot el que esteu gaudint d'aquesta via catalana. Ens expliques la fotografia del moment aquí a Calella? Doncs la veritat és que tu has dit que és gaudir d'una tarda extraordinària, d'una manifestació pacífica envers la independència de Catalunya, on a Calella s'està vivint de manera festiva...
on veiem el lateral de la carretera Nacional 2 plena de gom a gom, on els trabucaires de Calella han fet el repic de campanes, a la mateixa hora que estàvem sentit ara, que han acompanyat el repic de campanes que han pogut sentir també a través de les zones de la ràdio.
i la veritat és que molt de color groc, molt de color parnell, evidentment, de la senyera, la gent absolutament amb tota la festa, amb molta organització, i la veritat és que el que s'està vivint avui aquí a Calella, com també arreu de tot Catalunya, és d'una manifestació independentista, una manifestació alegre, amb molt de seny, com marquen els cànons catalans, la veritat.
Badó Itxar, des de Ràdio Televisió Calella, gràcies avui per participar també en aquesta tarda avui edició especial i el que farem és marxar cap a Tordera. Ara sí, podem saludar el company de Ràdio Tordera, és l'Albert Sabater. Alberto, hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Què, aquí ja s'ha desfet la cadena o encara no? No, no, Tordera, de fet, encara en aquests moments ens confirmen els nostres companys que està la cadena unida, a més a més, és una cadena molt llarga el seu pas a Tordera i actualment...
doncs estàvem comptant unes 6.500 persones, les necessàries, però és que realment en alguns punts han arribat a fer 3 cadenes. Per tant, és difícil de dir exactament quanta gent hi ha hagut, però sí que se superarien les 7.000 persones omplint els 12 trams que ocupen tot el territori de Tordera amb un dispositiu i un desplegament molt espectacular, tant de les persones que hi participen com també, sobretot, d'organització.
Doncs, Albert, fins a quina hora vosaltres us toca també estar formant aquesta cadena, ho saps? Bé, en principi la consigneu d'esperar els discursos que hi haurà des de diferents punts del país i en principi a les 6 de la tarda és quan es desfà la cadena, però atordiran aquesta distància de tram i de tanta afluència de gent, molts d'ells vinguts de fora, fa que la sortida de la cadena sigui força lenta. No sabem exactament a quina hora s'acabarà tot
perquè hi ha, doncs, 62 autocars que han vingut i us podeu imaginar que mobilitzar aquest volum d'autocars i de gent serà complicat. Albert Sabater, des de Ràdio Tordera, des de Tordera, també explicant l'última hora d'aquesta Via Catalana. Gràcies i fins ara. Adéu-siau.
Una informació que dono els companys de la taula, perquè la sàpiguen, i marxarem ràpidament cap a Mataró. M'expliquen que Helena Racosnik, com sabeu, la dona del president Artur Mas, està present en aquesta via catalana, concretament des del punt de plaça Sant Jaume. Com dèiem, anem cap a Mataró. Ara ho comentarem. Helena Novelles, bona tarda.
Hola, bona tarda. No soc l'Ena Racòsnic, sinó l'Ena Novelles, i estem a Mataró, en aquest cas, a l'Avinguda del Maresme, just davant de Can Dimas, que és un dels restaurants més coneguts de la capital del Maresme. I hem de dir que la veritat és que no només s'ha format una cadena, sinó diverses, perquè hi ha moltíssima gent aglopada en aquest carrer, en aquesta avinguda.
del Maresme, que dóna pas a la Nacional 2. I el que hem fet, si us sembla, és parlar amb una d'aquestes persones, en aquest cas una noia que ha decidit baixar fins a la Nacional, a fer entrellaçar les seves mans amb d'altres maternims. Anna Galdon, bona tarda. Bona tarda.
Avui és un dia estòric per Catalunya? Jo crec que sí, només cal baixar aquí per veure-ho. Fa uns anys, jo crec que l'11 de setembre, era una cosa quasi testimonial, la gent ni s'atrevia quasi a treure una senyera, i avui és espectacular, no només ara a les 17 i 14, sinó des de les dues del migdia, quan tothom ha començat a baixar, nens amb senyeres, tothom... És un acte festiu, que l'any passat ja ho va ser,
I jo crec que cada any anem fent una miqueta més d'història. I s'ha demostrat en aquest cas que l'any passat va ser Barcelona, però en aquest cas és ara mateix aquí a Mataró que en aquest cas la ciutat es volca per fer dia.
Clar, això és una altra cosa del que té de màgic aquesta cadena, que és que la història passa per cada poble. I jo crec que això, els que sentim nosaltres, com en aquest cas Mataró, dius, home, doncs el dia que la història passa per casa meva, m'hi he d'apuntar, no puc fer una altra cosa que no sigui baixar. I el que és curiós és el que comentaves tu, hi ha més d'una cadena, aquí es podrien fer 3, 4 i 5 cadenes amb tota la gent que ha baixat. Així que jo crec que és un dia maco, històric també per tots nosaltres, però sobretot festiu i bonic.
Doncs aquest és l'ambient i el testimoni. Gràcies, Anna Galdón. Ara mateix està passant un helicòpter i, per tant, l'eufòria és evident i suposo que sentiu alguns crits i també moltes mans alçades que podríeu veure ara mateix quan ha passat aquest helicòpter que està recorrent la costa maresmenca, Marina. Helena Novellas, des de Mataró, ràdio informant de tot el que està vivint avui la capital del Maresme. Gràcies, Helena. Bona tarda.
Fem un apunt ràpid sobre l'actualitat de la cadena humana, perquè s'havia dit també en aquestes últimes hores que la voluntat del govern també era que això transcendís més enllà de les fronteres catalanes. Doncs a aquesta hora ja podem dir que els principals webs informatius dels principals mitjans de comunicació d'arreu del món, la BBC, la CNN, Le Figaro, Euronews, diaris alemanys com The Belt, Polanación, Argentina, Millenio, a Mèxic, ja recullen l'èxit d'aquesta cadena humana. Amb titulars poso un exemple de la BBC. Els catalans formen una cadena humana per la independència de 400 quilòmetres.
Per tant, Vicenç Sánchez i Jaume Clotet s'hauria aconseguit un dels principals objectius també de l'Assemblea, que era visualitzar que el món veiés aquesta cadena humana, aquesta petició del poble català totalment pacífica, organitzada. Ens ho deia avui la Carme Forcadell, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. Sobretot el que volem aquest any és projectar aquesta imatge a l'exterior. Jo crec que a l'exterior la gent, els diaris, els periodistes ja estan ben preparats. És a dir, les webs han saltat i la informació ha saltat.
quan ja se sabia que això seria així, a més, millor abans ja es constatava, però, i per tant, tot entra dins del que estava previst, i és un èxit, i a més és un...
i encara no sabem els detalls, sinó que no era una cadena, sinó que realment hi havia trams enormes, en què hi havia quatre, cinc, sis adfileres, però el que em crida a mi l'atenció ara és pensar, i a més passa a tota la gent que organitza aquestes coses, de vegades òmnium, de vegades altres entitats, ara l'assemblea, quan van distribuir les primeres instruccions per fer la cadena, hi havia un kit,
Sí, hi havia com una bandera independentista i una espècie de pancarta petita, i aleshores posaven en els llocs on no es podia cobrir, en comptes d'agafar-se la gent, posaven la pancarta petita o posaven amb la senyera, no?, i s'ha d'encarar la cadena. I el que hem vist per televisió a tot arreu és que realment es podien haver fet dos o tres cadenes, que si l'any passat hi havia alguna gent que qüestionava que eren un milió i mig, un milió i doscientes mil, un milió i trescientes mil de persones en la manifestació, enguany, si hi ha un quatrecientes mil persones cobren el país, hi hauria per haver cobert el país una, dos o tres vegades,
encara, no, dos o tres vegades encara. Per tant, la desconfiança que tenim moltes vegades, fins i tot la gent més entusiasma amb nosaltres mateixos, o amb la gent mateixa, o amb el que dóna de si...
la gent activada en aquest país, sempre queda contrastada per una realitat que ho supera. I això en els últims dos, tres, quatre anys ha passat moltes vegades. I fins i tot recordo quan l'Assemblea va anunciar la seva intenció de fer aquesta cadena humana com a alternativa a una manifestació que molta gent va posar el crit al cel. Si no aneu, això no serà possible. Exacte, per tu és en Posta, però què dieu? Són molts quilòmetres i avui ens han donat una lliçó al poble català. Amb les imatges de televisió que veiem el pont d'en Posta pot ser el pont, no és exactament un lloc
però al pont d'Amposta s'hi podrien haver fet 5 cadenes. I, clar, molta gent s'ha abocat. Bé, molta gent s'ha abocat, d'acord, segurament molta gent s'ha abocat, és molt, molt de territori, és un territori poc poblat, però, segurament, si no s'hagués abocat gent de Barcelona ni gent d'altres comarques a les Terres de l'Ebre, jo crec que la cadena s'hauria pogut formar exactament igual. I, per tant, una vegada més estem parlant de 800.000, 1 milió, 1.200.000 persones al carrer tranquil·lament, pacíficament, festivament, reclamant...
Primer, poder votar, i després votar que sí a la constitució d'un estat català. Això és important, no, Jaume? L'esperit pacífic, sobretot de cara a l'exterior, aquesta projecció internacional que ens comentava el Roger, que ja està tenint aquest acte. I catalans que estan en contacte amb aquests mitjans exteriors expliquen que aquests periodistes que estan cobrint la via catalana, periodistes de fora...
se sorprenen de la falta de reacció i falta de resposta del govern espanyol. És a dir, l'any passat la manifestació, en Guany i la Via Catalana, el govern català i el Parlament... Jaume, perdona que t'interrompi, però és que ara mateix comencen els discursos i el que farem és connectar directament amb el Partús, on ja veiem Xavier Robert de Ventós, que és l'encarregat de fer el discurs en aquest punt del territori. Per tant, en lloc de dir que ens plotarà a bon port, durarà un bon cim a dalt, una metàfora de muntanya...
al costat de les de mar. Ara ve aquest bon port, aquest cim, i arribarem, jo penso, jo soc una persona gran, i penso que per arribar a aquest bon port cal que el foc que avui sentim en els nostres cors,
no es transformi en fum quan arriba el cap. I això passa de vegades. El foc al cor de vegades genera fum al cap. Nosaltres hem de ser capaços de no fer-ho. Avui, en aquest acte, Catalunya mostra un cop més que és una nació. Una nació és la voluntat dels seus homes i dones de formar aquesta nació i formar-ne part. Som un país amb una història llarga i complexa. Avui, 11 de setembre, Dia Nacional,
Recordem una derrota, perdó, jo no pronuncio la R, derrota, la derrota de 1714 que va suposar el final de la Catalunya amb institucions independents. Des de llavors, molts cops hem estat a punt de desaparèixer com a nació, mentre esdeveníem un país políticament pobre i amb una molt limitada i amb una gran impotència coercitiva.
És a dir, de tornant-nos-hi. Tot i això, tossuts, tossuts, persistim. Som aquí formant una cadena que ha de simbolitzar el final de totes les cadenes. Sempre hem estat una terra d'acollida, oberta al mar i terra endins. Som una suma de pobles, de cultures i de tradicions. En un passall llunyà vam ser ibers, després grecs i romans, aquí mateix en Púries,
francs, jueus, musulmans i el que calgui. En aquest lloc i en aquest poble hem forjat una nació oberta i integradora. És lògic, doncs, que avui a la via catalana s'uneixin mans d'orígens diversos, cultures diverses, anells diversos, que plegats mostren al món la nostra identitat.
Una identitat que no és pas dogmàtica o ètnica o monogràfica, no. És una identitat feta de la relació dialèctica amb una terra, una llengua, uns déus, unes lleis, uns llinatges i un horitzó. I observeu que és curiós, no sé si és curiós el premonitori, que aquestes coses que formen una identitat nostra visquen.
que fan la nostra identitat, totes elles en anglès comencen amb la lletra L, com això del learning dels cotxes. Fixeu-vos-hi, el nostre país, perquè ho entenguin, és una diversitat i consonància de, dit en anglès, land, language, lord, law, lineage, and landscape. Tot això tenim, tot això som, tot això ens fa i tot això fem.
Ara i aquí, doncs, conscients dels nostres encerts i dels nostres errors, ens sentim hereus de totes les tradicions. Per això tenim la força per alçar-nos de nou, per enllaçar les nostres mans en aquesta via catalana i mostrar al món que som un poble que ve de lluny i va més lluny encara. Que volem i necessitem ser un país més d'Europa, un país lliure, independent,
Bé, interdependent, que és el que són avui els països. Independents no n'hi ha. Interdependents com ells. Un país que no es distingueix dels altres, sinó pel fet de ser més pròsper, el que volem, és un país que volem que no es distingueix dels altres, que siguem com tots. A mi em deia de vegades, i ara que l'Estat ja no està de moda, ara vosaltres voleu un estat, ara que l'Estat ja no serveix per res, això que no serveix per res, això és el que vull.
Per mostrar que som un poble que ve de lluny i que va més lluny encara volem i necessitem un país més d'Europa, ser un país més d'Europa, un país lliure, un país independent, interdependent, un país que no es distingéssia dels altres sinó pel fet de ser més pròsper i sobretot més just i més solidari. Ara, al tanto, solidari sí, però no soldats, com encara estem a Espanya. No som solidaris, estem soldats i això és el que no volem.
Anim, visca que t'la lliura.
Primer dels discursos que hi havia previst per l'organització d'aquest acte, en aquest cas, el Partús, a l'Empordà, en un dels punts de la cadena. L'altre discurs està previst també ara, d'aquí uns instants, en aquest cas, a l'altre punta, al sud del país, en posta amb l'actriu Marina Comas. Hem sentit fins ara Xavier Robert de Ventós, el filòsof, que arreglava, sense embuts, un estat per a Catalunya després de la cadena d'avui.
A més, el Xavier Robert de Ventós encarna molt bé aquesta unada de nous independentistes. Ell no era independentista fins fa uns quants anys i demostra el caràcter inclusiu d'aquest tipus de mobilitzacions, bàsicament molt cíviques i molt democràtiques, en la qual costa molt trobar arguments que siguin frontalment contraris. Doncs veig, Marina, com es preparada, eh?, ja en posta.
i que la partida ha començat. No en dubteu. Nosaltres, el poble català, escriurem la nostra història, perquè ja no reconeixem més senyor que nosaltres mateixos. Els nostres representants democràtics van proclamar que Catalunya és subjecte polític i jurídic sobirà. Doncs sàpiga tothom que el que pugui dir un tribunal forester i sense legitimitat ja és irrellevant, ja ens és indiferent. Ens hem posat en marxa i ja no ens aturarem. El futur es construeix amb l'esforç de cada dia.
Res no és fàcil i res no ens serà donat. Tot ens ho harem de guanyar. Avui sabem que la nova partida ha començat i que aquesta vegada guanyarem. Volem guanyar el nostre futur perquè necessitem un futur millor. Les terres de l'Ebre avui són protagonistes. Avui demostrem a tot el país que també serem actor de primera fila en la construcció de la nova nació catalana. L'èxit de la via catalana cap a la independència es jugava aquí i també aquí l'hem construït.
La via ha estat un repte complicat, com ho serà la construcció del nou estat. Hem mobilitzat molta gent i molts recursos. Som capaços d'assumir reptes complexos i hem demostrat que el sabem fer bé. Tingueu la certesa que no desaprofitarem cap oportunitat. Volem poder opinar i decidir sobre les polítiques econòmiques i socials. Volem evitar que les decisions es prenguin oblidant, castigant els nostres interessos i el nostre territori. Tenim dret a defensar la nostra pagesia,
o promoure els nostres recursos econòmics i aconseguir les infraestructures que necessitem per a un desenvolupament més equilibrat i sostenible. Per tot això ens calen les eines d'un estat propi, perquè són les úniques que ens asseguren poder construir futur, prioritzant els nostres interessos col·lectius. Davant nostre s'obren totes les possibilitats, totes les oportunitats. Estem disposats a afrontar-les amb la responsabilitat que això suposa, i ho farem
perquè no hi ha força més gran que la d'un poble que pren consciència d'ell mateix i de la seva capacitat d'avançar, unit per assolir objectius justos. Ovidi Montlló ens cantava que ja no ens alimentem de molles. Nosaltres també volem el pa sencer. Amigues, amics, junts, avui fem història. I què hi pot haver millor que mostrar avui? Que cadascun de nosaltres compta. I cadascun de nosaltres és important per assolir els objectius que ens hem marcat. La via catalana cap a la independència
És la imatge viva d'aquests valors i d'aquests objectius. Ensenyeu-ho al món, que avui el món ens mira. Catalunya és i ha estat terra d'acollida. Siguem d'on siguem, vinguem d'on vinguem. El nostre objectiu de futur és comú i compartit. Tots podem, si volem, participar en el repte de construir el nostre propi estat per assolir una societat més lliure, més justa i més pròspera. Un nou país que donarà la mà, d'igual a igual, a tots els pobles del món. Visca Catalunya lliure!
Doncs un discurs intergeneracional, podríem dir. Al nord del Partús, el filòsof Xavier, Robert de Ventós i al sud l'actriu Marina Comas. El que fem ara mateix és connectar amb la unitat mòbil de la xarxa de comunicació local i tenim el Joan Antoni Calderon i també el David Navarro. David, bona tarda.
Una unitat mòbil ubicada a plaça Catalunya on ara s'esperen els últims discursos ja que clauran aquests actes d'aquesta via catalana. Doncs sí, tot just ara comença a parlar bé. De fet, si li deixen, perquè hi ha molta gent, els milers de persones que hi ha a la plaça, cridant independència.
Mentre la Carme Forcadell, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, es troba a sota... Gràcies, moltes gràcies, moltes gràcies a tothom. Ja sentiu com m'agraeix. Sentim la Carme Forcadell. Avui és un dia històric. La via catalana cap a la independència està... Perdoneu, és que estic emocionada.
Heu pogut veure que la Carme Forcadell ha començat a plorar de sobte, ha aturat el seu distors. La via catalana cap a la independència ha estat un èxit sense precedents. Ens hem enllaçat des del Pertús fins al riu Senya per demostrar la nostra força de voluntat i la nostra anhel de llibertat. El poble català ha reafirmat
la seva ferma voluntat d'esdevenir un estat lliure i sobirà. Centenars de milers de persones hem sortit al carrer. Hem demostrat al món, de manera absolutament democràtica, pacífica i inclusiva, que som capaços d'assolir qualsevol repte que ens proposem.
L'Assemblea Nacional Catalana reiterem el nostre compromís de continuar treballant sense de fallir fins aconseguir que Catalunya sigui un nou estat d'Europa. Un estat al qual hi tenim dret per història
per cultura, per voluntat. Som un poble perquè ho volem ser. Què o qui defineix un poble, sinó la mateixa voluntat de ser-ne. Avui ho hem demostrat al món. Som un poble
volem la llibertat volem exercir el nostre dret d'autodeterminació democràticament com els altres pobles del món la història dels darrers 30 anys ens demostra que a Catalunya només tenim dos camins o bé
sotmetre'ns a la centralització de l'estat espanyol i desaparèixer com a poble, o ve la independència!
Avui el poble de Catalunya, igual que la diada de l'any passat, ha sortit al carrer i ens ha marcat el camí, l'únic camí digne i amb garanties de futur, tenir un estat propi. Necessitem tenir les eines i els instruments per poder sortir de la crisi.
Necessitem posar fi a l'escanyament econòmic i cultural que estem patint. Necessitem un estat que defensi els nostres interessos, els nostres drets i la nostra dignitat. Demanem, demanem
a les nostres institucions que compleixin la declaració de sobirania del passat 23 de gener, que convoquin la consulta sense dilacions ni pèrdues de temps, que només perjudiquen el nostre poble, especialment els més desafavorits.
És hora que demostrin la seva determinació. És hora que demostrin el compromís amb el futur d'aquest poble convocant la consulta per a l'any 2014. No podem ni volem esperar més. La independència és possible. La independència és viable. La independència és necessària.
Necessitem que es comprometin. Volem que convoquin la consulta. Volem una pregunta clara, que permeti també una resposta clara. Volem votar si Catalunya ha de ser o no ha de ser un nou estat d'Europa. L'any passat se'ns va dir...
L'any passat se'ns va dir que davant de moments excepcionals calen decisions excepcionals. Ara diem, davant d'accions històriques calen decisions històriques. Aquestes decisions
són convocar la consulta i dur a terme els resultats. Aquestes són les decisions històriques que demanem, convocar la consulta i actuar d'acord amb els resultats. Ara és l'hora de demostrar que les nostres institucions són dignes representants d'aquest poble.
Ara és l'hora de tenir coratge i valentia per encarar aquest procés. Si assumeixen aquesta responsabilitat ens tindran al costat. Els donarem total suport. Amb fermesa, amb seny, amb prudència, amb determinació. Perquè avui el seny i la prudència només ens diuen que Catalunya ha de tenir un estat.
volem exercir el nostre dret d'autodeterminació per la via de la consulta. Si això no és possible, demanem a les nostres institucions que exerceixen tots els passos legals i que calguin perquè Catalunya sigui un nou estat d'Europa. Però ara...
No al 2016.
Bé, com heu pogut sentir Carme Forcadell s'ha dirigit directament al president de la Generalitat que va dir que si no es podia fer la consulta que l'any 2014
El tricentenari de la nostra derrota es converteixi en el primer any de la nostra llibertat. Avui, avui hem escrit una de les pàgines més glorioses de la nostra història. Avui Catalunya és un exemple per a les generacions del futur.
Avui hem honorat els nostres avantpassats, a tots aquells que han fet possible que avui siguem aquí. Avui hem demostrat la nostra dignitat al món. Visca el poble català i visca Catalunya lliure!
Bé, ja ha acabat el discurs de Carme Forcadell. Com deia, el resum d'aquest discurs és clar. Consulta el 2014 i, si no és possible, fer tots els passos que calguin perquè Catalunya sigui un país independent el 2014, no pas el 2016. D'aquesta manera, Carme Forcadell contesta el president de la Generalitat
Artur Mas, que va dir que si no hi havia una consulta el 2014, perquè l'Estat no ho permetia, es farien unes eleccions plebiscitàries d'aquí dos anys, el 2016. David Navarro, Joan Antoni Calderón, gràcies per aquesta connexió en directe des de la plaça de Catalunya de Barcelona, on hem sentit també en directe, hem vist també a través de la xarxa de televisions locals aquest discurs de Carme Forcadell. Ara sona els segadors, els escoltem també en directe.
Fins demà!
Punys alçats, mans simbolitzant les quatre barres, és el que veia en directe en aquest programa especial que estem fent avui des de la xarxa de comunicació local d'aquestes imatges de la plaça de Catalunya, Vicent Sánchez i Jaume Clotet, una primera valoració del discurs de Carme Forcadell, que deia, davant d'accions històriques, com aquesta via catalana d'avui, calen decisions històriques. Molts missatges a Artur Mas i al seu govern.
Abans amb una de les connexions, una que participava en la via, ha dit que la història passava per davant de casa seva i que ella baixava a participar-hi. Jo crec que és un dia històric, que ella va molt bé també la Carme Forcadell, és un dia històric i calen decisions històriques. Jo crec que ha dit el que s'esperava d'ella, ara ha posat moltíssima pressió en el govern de Tormàs i en Oriol Junqueras perquè l'any que ve passin coses.
Però és una pressió relativa perquè l'any que ve, segons els acords de govern, de governabilitat entre Esquerra i Convergència i Unió, havien de passar coses. És a dir, la consulta s'havia de fer l'any que ve. S'havia de fer el 2014. Per tant, l'única diferència, i és una certa pressió, és que el president va dir que si no pretenia esgotar legislatura, que això ja ho havia dit,
i el que diu tota, en fi, la portaveu d'aquesta gent que avui ha omplert els carrers a Catalunya és que no es pot esperar el 2016. Bueno, suposa que el president l'any passat de la Generalitat va prendre nota de la manifestació i en guany també pren nota que hi ha una gent que té una certa impaciència, o molta impaciència. Però després hi ha una cosa que també és normal pensar i és que abans de fer un pas important s'ha de preveure tot el que pot suposar d'això.
I aquí hi ha el problema, segurament. Aquí hi ha el problema perquè dius, fins a quin punt la política que fan els representants democràtics del poble moltes vegades no és fruit, per dir-ho així, de la prudència necessària, i si un vol fer un pas ha de preveure una agència tributària, ha de preveure institucions d'estat, és veritat, o fins a quin punt no respon a maniobres, per dir-ho així, més partidistes. I sempre vivim una mica, i avui tota la gent que ha sortit del carrer, viu entre la necessitat d'anar més ràpid
...entre la prudència necessària... ...que també comentava Carme Forcadell... ...i també una mica amb la prevenció... ...que a vores ens estan enredant amb aquestes històries... ...es a dir, esperem perquè avui vindran noves eleccions...
I ja veurem què. Però el punt més important d'avui, el punt que jo crec que és... Això, l'any passat, la manifestació va ser una sorpresa per a tots els mitjans internacionals i per a l'opinió pública internacional. Enguany, venien a constatar-ho, i ho han constatat, vull dir, això existeix. Com pot defensar a partir del govern espanyol un rebuig o una negació a fer que el poble català es pugui expressar?
I deien, Jaume, aquest discurs afegeix pressió al president Mas, deies tu, Vicent, que deu haver pres nota segurament, no sé si demà pot pronunciar-se o no el president ja, fer alguna valoració, algun gest? La valoració serà molt positiva, el gest serà que, com ella ha dit, sí o sí, la consulta es farà l'any que ve, i després quedarà l'últim, clar, quedarà l'últim resort, és que si la consulta no es pot fer l'any que ve legalment,
i no crec que es puga fer legalment. Encara que ara m'ha canviat una altra cosa, que també està bé, que ara l'explicaré. Però si la consulta no es pot fer l'any que ve legalment, si cal córrer o si cal adequar, per dir-ho així, unes eleccions plebiscitaris que, en definitiva, porten una proclamació si tot va com el president Mas i com aquesta gent de Mano al carrer, o esperar, per dir-ho així, que hi hagi aquestes...
que estigui tot una mica més fibrat perquè el repte i perquè la transgressió no sigui tan bèstia. I el que m'acaben d'explicar ràpidament és que la cadena SER, la Mentes, la competència, ho estava donant en directe tot això.
El senyor Carles Francino estava traduint en directe la senyora Carme Forcadell. És la primera vegada que a Espanya algú explica, no sé la versió que donaran, no sé quina interpretació donaran, però és la primera vegada que a Espanya algú s'atreveix a explicar en directe i realment què està passant a Catalunya. Quedem-nos a Catalunya, busquem un altre punt de connexió, com han viscut aquesta jornada avui des de Tarragona i què ja està passant ara mateix. Qui ens ho pot explicar és la Roser Marquès des de TAC12. Roser, bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda. Doncs mira, ens trobem al tram 232 d'aquesta via catalana, que està just al balcó del Mediterrani, que és el centre neuràlgic de Tarragona, just a l'inici de la Rambla Nova. Molta gent, hem vist moltíssima gent amb les estelades, amb banderes catalanes...
amb senyeres aquí al barcó del Mediterrani. S'han cobert els 30 trams del terme municipal de Tarragona. Es necessitaven 18.000 persones per cobrir els 30 trams del terme municipal. I no és que n'hi hagi hagut 18.000, sinó que n'hi ha hagut moltes més que no estaven apuntades i s'han afegit a la fiesta. Hem vist famílies senceres que s'han acostat fins aquí, fins al centre de Tarragona, per viure aquesta via catalana.
Roser, m'explicaven, per exemple, que altres punts, com ara Vilafranca, la via catalana, aquesta cadena, encara no s'havia desfet. Aquí a Tarragona, pel que veiem a través de les imatges, sí que s'ha mig desfet, però la gent, més o menys, segueix situada en els seus llocs.
Sí, s'ho ha fet una mica, però és que fa molt de vent. Fa sol, però fa molt de vent. I estem aquí, dalt de tot, del balcó del Mediterrani, on sempre bufa molt de vent. Ara, però, com sentiu, ja són el cant dels segadors, es tornen a agafar de mans i ara aquesta via catalana ja torna a estar formada com s'ha format a les 17.
Per tant, es repeteixen aquestes vies altra vegada, eh? La gent torna a agafar-se les mans i torna a repetir les accions. La gent el que havia fet és arreferar-se una mica per resguardar-se d'aquest vent que busso fora ara aquí a Tarragona i el que he fet ara al sentir el cant dels segadors és tornar-se a agafar de mans i cantar junts aquest cant dels segadors aquí a la via catalana.
Roser Marquès, des de TAC12, des de Tarragona, moltíssimes gràcies per tot avui per explicar-nos com heu viscut aquesta jornada històrica, també des d'aquest punt del país. Gràcies, Roser. Bona tarda. Gràcies, bona diada.
Jaume Clotet, Vicent Sánchez, moltíssimes gràcies avui per ajudar-nos a entendre, analitzar i a comprendre una mica més tot el que ha viscut Catalunya en aquesta jornada històrica de l'11 de setembre. Vicent, te'n vas amb un somriure ben gran, eh? Home, és per estar-ne content, no? Al final del balanç, quin és? Doncs això ho explicareu als que en sabeu millor que ningú des d'aquest vespre. Menys a Vinaròs, que m'han dit que sí que hi ha hagut algun embolic i que l'exdiputat López Tena ha estat detingut per la Guàrdia Civil.
Vinga, continua. Ara, ara m'has entès. Gràcies per tot això. És la tarda. Avui edició especial per viure tot el que està passant avui al país. Aquí, a la xarxa de comunicació local. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem. Mònica Hernández i Roger Roquin, èxit de la via catalana. Milers de persones han realitzat la cadena humana que unit als 480 quilòmetres altraçat. La presidenta de l'Assemblea Catalana, Carme Forcadell, ha reclamat el compromís del govern amb la consulta el 2014 i amb una pregunta clara.
El president de la Generalitat, Artur Mas, adverteix al govern espanyol que tindrà un problema greu de relació amb Catalunya si no escolta el clam català. El Servei Català del Trànsit reclama de nou prudència als conductors. Esports en marxa, dos partits de futbol en presència catalana. Al descans, el Sabadell està perdent 0-1 davant les Palmes en partit de la segona eliminatòria de la Copa del Rei. I també al descans, el Terrassa Esco de la quarta jornada, tercera divisió.
Centenars de milers de persones han realitzat la cadena humana de la via catalana que ha unit els 480 quilòmetres al traçat des de les cases d'Alcanar fins al Partús, a l'Empordà. Estelades i samarretes grogues han dibuixat aquesta cadena humana convocada per l'Assemblea Nacional Catalana. La cadena humana ha començat a les 17 i 14 minuts amb el repic de les campanes a la seu vella de Lleida. Els discursos de la jornada han començat al nord de Catalunya, al Partús en concret, amb una intervenció del filòsof Xavier Robert de Ventós. Tenim la força per alçar-nos de nou.
per enllaçar les nostres mans en aquesta via catalana i mostrar al món que som un poble que ve de lluny i va més lluny encara. Que volem i necessitem ser un país més d'Europa, un país lliure, independent, interdependent. El següent discurs ha estat a càrrec de l'actriu Marina Comas, al sud de Catalunya, en concret, en Posta. Ovidi Montlló ens cantava que ja no ens alimentem de molles. Nosaltres també volem el pas sencer. Amigues...
Amics, junts, avui fem història. I què hi pot haver millor que mostrar avui? Que cadascun de nosaltres compta. I cadascun de nosaltres és important per assolir els objectius que ens hem marcat. La via catalana cap a la independència és la imatge viva d'aquests valors i d'aquests objectius. Ensenyeu-ho al món, que avui el món ens mira.
I el tercer discurs ha estat a Plaça Catalunya de Barcelona on la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, ha reiterat el compromís a aconseguir un estat independent. Plaça Catalunya, Unitat Mòbil de la xarxa, Vit Navarro. Bona tarda. Bona tarda. Doncs una Carme Forcadell emocionada que fins i tot ha hagut d'aturar el seu discurs a causa de les llàgrimes ha certificat l'èxit de la cadena. El poble català ha reafirmat la seva ferma voluntat d'esdevenir un estat lliure i sobirà
Centenars de milers de persones hem sortit al carrer. Hem demostrat al món, de manera absolutament democràtica, pacífica i inclusiva, que som capaços d'assolir qualsevol repte que ens proposem.
Forcadell ha reclamat que l'any vinent es convoqui la consulta i que sigui amb una pregunta clara si Catalunya vols o no ser un estat d'Europa. I ha reiterat que si no és possible les institucions facin els passos necessaris perquè Catalunya sigui un país independent. Però el 2014 Forcadell no vol assentir parlar de les eleccions plebiscitàries del 2016 com va proposar el president Mas.
La cadena humana ha omplert els carrers i carreteres per on ha passat aquesta via catalana. Busquem un punt nou de connexió. Ara Girona, fem Girona Sònia Tubert. Bona tarda. Bona tarda. La plaça del vi de Girona continua plena de la gent que ha format aquesta cadena humana i que en aquest punt i en altres del centre de la ciutat fins i tot l'han doblat. Aquí s'ha concentrat la majoria dels regidors de l'Ajuntament i són els de tots els grups municipals excepte el Partit Popular i fins i tot...
hi ha els regidors d'Unió. Ara, a aquesta hora, està previst que a les escales de la catedral comenci un concert de la Coral a Can, formada per persones d'origen immigrant. Aquí també hi ha hagut un dels moments més emocionants de la tarda, amb un espectacle de dansa aèria a la façana de la Pielmoina. Així doncs, a la ciutat de Girona s'ha aconseguit l'objectiu de fer aquesta cadena humana i fins i tot en la majoria dels seus trams s'ha arribat a doblar.
La jornada ha estat complicada pel que fa a la mobilitat. Durant el migdia s'han produït retencions al sud de Catalunya pels vehicles que s'han desplaçat a la via catalana i es preveuen també problemes de trànsit un cop finalitzi la cadena. Des del Servei Català de Trànsit, el seu director general, Joan Josep Isern, aconsellava prudència a aquests micròfons. Fins a les 7 del vespre estan oberts tots els peatges de l'AP7 i la C32, que han estat l'alternativa a les carreteres tallades per aquesta cadena humana.
I des de l'Ajuntament de Barcelona es demana que s'eviti l'ús del vehicle privat. Els carrers de la ciutat afectats per la via catalana també han estat tallats i ho continuaran fins a les 7 del vespre. El consistori demana que si s'han de fer desplaçaments s'opti pel metro. A més, hi ha moltes línies d'autobús que també han estat afectades per la via catalana. Notícies en xarxa
La Tarda, en Marina Romero.
Les 6 i 5 minuts encarem ja a l'última hora d'aquest especial 11 de setembre que estem emetent de manera conjunta per ràdio però també per televisió a través de les emissores i de les televisions locals que tenim arreu del territori. Avui més que mai es demostra que trepitgem terreny.
amb els professionals de les emissores locals que avui ens volen explicar de ben a prop des de terra tot el que s'està vivint en aquesta jornada històrica que viu Catalunya. El que volem fer ara és recórrer el territori de sota nord per conèixer l'última hora i recollir les primeres impressions dels protagonistes d'aquesta via catalana. Són les 6 i 5 minuts. Volem saber si la gent ja comença a marxar o si no, o si encara consten els llocs on han format aquesta cadena.
El que farem tot seguit és connectar amb el nostre company Joan López de Ràdio Montblanc. El Joan es troba a Vandellós. Joan, bona tarda, què tal? Hola, Marina, què tal? Soc a la meitat del tram 165 i ja comencen a circular cotxes a velocitat lenta de gent que ja torna cap a casa.
Tornant ja cap a casa, eh? Sí, sí, ja s'ha anat desmuntant poquet a poquet. La gent amb molta calma i tot molt tranquil·ler, tothom molt satisfet i amb una sensació bona, en general, de com s'ha desenvolupat, almenys aquí, els trams on hi havia la gent de la Conca d'Orberà, que eren el 164, 165 i 166, i estaven ubicats.
entre els quilòmetres 19 i 17 i mig de la carretera T310 entre els municipis de Montroig del Camp i l'Hospitalet de l'Infant. Escolta'm, que teníem pressa, perquè ens explicaven des de Vilafranca que fa una estona, ara no ho podem assegurar, de seguida connectarem amb aquest punt del territori, però ens explicaven que encara les persones seguien formant aquesta cadena humana, aquesta via, no sé si aquí la gent ja tenia ganes de marxar cap a casa, han vingut a Vinerós, segurament ara ha arribat ben d'hora al matí i ara ja, doncs, la feina ja estava feta, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, la feina estava feta, el que passa que també hem tingut la sort que hi ha hagut diversos grups de cultura popular de la comarca que han distret al migdia, sobretot les hores de més calor i de més, però aquí sobretot el sentiment que hi ha una miqueta ara, o la sensació és una miqueta com de pressa d'anar cap a casa perquè hi ha molta gent que encara ha de participar als actes institucionals de cadascuna de les seves respectives poblacions.
En el cas de Montblanc, per exemple, la tradicional ofrena, el monument de Francesc Castellbio Bando, que es fa el dia 11 de setembre sempre al matí, en guany, en motiu de la Via Catalana i per facilitar que tothom hi pogués participar, es durà a terme dos quarts de nou del vespre. O sigui que la gent encara té moltes coses a fer aquest 11 de setembre, almenys a la Conca de Barberà.
Joan, aquí a Vandellós diries que la tornada està sent tranquil·la. El Servei Català de Trànsit patia i deia que potser a partir d'ara és l'hora més complicada perquè les persones totes a les vegades, totes a la mateixa hora, voldran tornar cap a casa seva i és quan el director del Servei Català de Trànsit temia més pels problemes que es poguessin produir, sobretot perquè podrien confluir dos factors i és la gent, algunes carreteres i la gent que ja pujava els cotxes i per tant demanava moltíssima precaució
perquè avui realment la jornada era extraordinària i tothom havia d'aplicar-hi el màxim seny possible, per dir-ho d'alguna manera. Com està sent aquesta tornada? Doncs està sent bastant esglaonada dintre del possible. La gent s'està incorporant a la carretera, a la via, pel carril habilitat, per una banda van els vehicles, per l'altra estan la gent que estan a buscar els seus cotxes i els seus autocars, i està sent molt pausada, molt tranquil·la. Veiem encara Mossos d'Esquadra que donen les últimes indicacions,
La gent, tot i que vol arribar a les seves poblacions, per participar en aquests actes que dèiem abans, s'estan incorporant a la carretera però sense pressa. Hi ha molt de coneixement i seguint les indicacions en tot moment dels membres encara de l'organització de l'Assemblea en la incorporació. Joan López, que segueixi aquesta tònica, aquesta tranquil·litat i aquesta calma a l'hora de tornar a casa. Moltíssimes gràcies per donar-nos l'última hora des de Bandallós. Gràcies, Joan López, company de Ràdio Montblanc, avui també desplaçat a motiu d'aquesta via catalana. Bona diada, gràcies.
I quan són les 6 i 9 minuts i última hora que ens aporta Roger Rufín? Marina, comentava ara el Vicenç Sánchez aquesta detenció de l'exdiputat del Parlament de Catalunya, López Tena, a Vinerós, que circulava per la xarxa. Tenim una connexió amb Vinerós, amb la Mariola, no és perquè ens confirmi exactament...
Com s'ha produït aquesta tensió? He de dir que al llarg de la tarda sí que ha circulat algun tuit dient també que la Guàrdia Civil estava impedint la normalitat de la cadena al País Valencià. Després que en un primer moment s'hagués prohibit, després el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià aquest nit dia hagi dit que sí que es podia fer aquesta cadena humana. Però tot plegat. Si de cas la Mariola, que és qui està allà al peu del que no, doncs és qui ens ho pot explicar. Mariola, bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Pues sí, efectivament el resum l'has fet molt bé. Bueno, comentar-vos que en el moment que es feia la trena, està clar que el lloc on estava la família d'Agulló, estava Lluís Llach i estava Carles Santos, era un lloc molt tranquil i pràcticament tot ixe tros de cadena. Però clar, a mesura que la cadena se n'anava cap a la banda del riu del País Valencià, pues bé, clar, estaven allí situats els antiabalots i sembla que la gent allí no ha estat tan còmoda.
Llavors no deixaven que la cadena fes doble via, perquè només podia ser en un lloc. Llavors han tingut unes paraules, com tu dius, Alfons Lopetena, i l'han detest. Sabem que hi ha una altra persona detesa, però no sabem encara qui és. Llavors han vingut reforços i la gent en plan protesta, tampoc molta gent, però unes 10 o 15 persones estaven sentades,
fent una barrera davant del Santiago Lozzi. Bueno, així n'està el tema. Ara ja veig que tot el món ve a acabar aquí en plan molt tranquil i pacífic i sembla que...
que ja haurà passat i que no haurà arribat a més. Però sí, això ha sigut un moment molt temps. Bé, doncs, és aquesta última hora que ens arriba des de Vinarós amb aquesta única incidència que ens arribava al llarg d'aquesta tarda, perquè realment tota la cadena ha transcorregut de manera molt tranquil·la, molt fessiva arreu de Catalunya, però sí en aquest punt de conflicte a la frontera entre Catalunya i el País Valencià. Només a títol informatiu, notícies que també ens arriben aquí a la nostra redacció, i que apunto, abans parleu que la dona del president Mas havia participat de la cadena a la plaça Sant Jaume,
També se'ns confirma que l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha participat activament d'aquesta cadena humana, en aquest cas ho ha fet al passeig de Gràcia de Barcelona. Doncs tres minuts per a un quart de set de la tarda. Donem pas a la segona taula d'anàlisi d'aquesta tarda. La forma l'Astrid Vierge, periodista. Benvinguda, Astrid. Hola, bona tarda. I l'Oriol Bartomeus, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, Oriol. Molt bona tarda. Bona tarda.
Com ho heu vist tot plegat? No sé si heu pogut escoltar una part del discurs de Carme Forcadell, de la presidenta de l'Assemblea, que ha afegit pressió al president Mas i a tot l'equip de govern amb allò de davant d'accions històriques, s'han de prendre decisions històriques i més enllà del 2014, res de res. És el seu paper, no? Home, si avui Carme Forcadell surt i diu, bueno, escolta, està bé això que hem fet, però...
Si no ens deixen votar, doncs esperem el 2016. Tranquil·lament, escolti, tots aquests que esteu concentrats aquí els veurem l'any que ve.
Ens veurem el 15, ens veurem el 16 i ja farem. Però els actors d'aquest procés, per tant, cadascú mantindrà el seu paper. És a dir, el president más el seu, avui Carme Forcadell, com deia l'Oriol, ha fet el seu, i l'estat espanyol, evidentment, que també ahir ja deixava clar el ministre Margallo, que tancava la porta a qualsevol consulta pactada. Sí, la posició de l'estat espanyol sempre és la constant universal. Això sí que no...
No canvia. Potser el del govern català pot anar canviant, però el de l'estat espanyol segur que es mantindrà constant. Jo crec que avui, el titular de l'any passat, després de la manifestació de l'11 de setembre de l'any passat, va ser que la centralitat política havia passat del catalanisme a l'independentisme. I crec que avui, amb la via catalana i amb aquesta gran mobilització ciutadana,
Doncs s'ha confirmat que és així. I sí, naturalment, tots els actors mantenen el seu paper i crec que està bé. Crec que avui els ciutadans no només és una cosa festiva, sinó que també exerceixen la pressió que han d'exercir a sobre dels polítics. L'any passat Artur Mas la va recollir i esperem que aquest any també la recolli. I a partir de demà què? Què podem esperar, Oriol?
Qui diu demà és metafòric, és a dir, no és el 12 de setembre, sinó, deia ara l'Astrid, esperem que el president Mas hagi pres nota, evidentment que ho haurà fet, però ets escèptic, eh, Oriol? Sí, perquè, a veure, jo crec que l'11 de setembre d'enguany té una diferència molt, molt gran amb l'11 de setembre l'any passat.
que és que aquest any ja ens ho esperàvem, tot això. L'any passat jo crec que la mobilització va agafar tothom, començant pel president Mas, de sorpresa. Ningú no s'esperava una enorme manifestació com va haver-hi l'any passat. De resultes d'això, l'any passat, de resultes de la manifestació...
De l'11 de setembre a l'any passat es van prendre una sèrie de decisions, algunes de les quals el mateix que va prendre la decisió avui segurament se'n fa creus. Però recordem que la manifestació de l'11 de setembre a l'any passat va comportar unes eleccions avançades. Aquest any no.
Aquest any no hi haurà eleccions, el novembre del 2013. Aquest any ens ho esperàvem. Sí, sí, estic d'acord, però bé, ha passat igualment, encara que ens ho esperéssim, ha passat. I fa poc l'Artur Mas va fer unes declaracions que van portar molt de rebombori, les del 2007. Eleccions plebiscitàries. Exacte, el 2016, i que no es van rebre gairebé des de la part independentista del país.
I bé, el país la xutxa, diguem-ne, per dir-ho d'alguna manera. Deixeu-me'n comprovar què està passant aquesta hora de la tarda, quan és un quart de set a Vilafranca del Penedès. Allà hi tenim l'Ernest Gil i company de ràdio Sansadornir. Ernest, bona tarda. Hola, bona tarda, Marina. Doncs quan passa ja un quart d'hora de les 6, una hora i un minut de l'hora marcada, aquestes 17-14 minuts, on, almenys aquí a Vilafranca, quan hem arribat a l'hora, doncs la gent, és que estava tan emocionada...
que s'estaven esperant que algú donés alguna senyal, però jo crec que més que no part d'aquesta hora hem pogut anar parlant amb diferents persones, persones de Vilafranca hi eren, també del Penedès s'han acostat aquí a la capital, però crec que cal remarcar aquelles persones que han vingut de lluny.
Hem pogut parlar amb una família que venien de Tàrrega. Ens comentaven que la gent de Tàrrega, ells havien vingut aquí a nivell particular, però que la gent s'anava fins a Montroig del Camp, per exemple. Hi havia gent de Manresa, de Vila Nova. De la Seu d'Urgell també ha baixat una família que han dit, doncs mira, volien venir a Vilafranca i ja van venir ahir i van aprofitar per fer turisme, s'han quedat en una casa rural. També aquesta via catalana ha servit per això. I a mi...
una parella que m'ha robat el cor. 78 i 82 anys. Eren la Núria i el Cinto. I el Cinto m'ha dit, abans de marxar, m'ha dit, jo vaig néixer el 1931.
L'any de la República. Jo m'agradaria, abans de marxar, poder-ho tornar a veure. Aquests eren els missatges, el to. Ara aquí, doncs, ja la via ja està quasi bé desfeta, malgrat que veiem moltes samarretes grogues, moltes senyeres, moltes estelades vermelles, blaves. Un to festiu que ha sigut el que ens ha acompanyat durant tota aquesta vetllada, Marina. Però aquí Vilafranca l'heu aguantat molt, aquesta via, aquesta cadena humana.
Sí, cal dir que... Mira, jo he sortit de casa abans de les 4 i ja hi havia gent que ja hi era, i n'he aguantat molt, n'he aguantat fins a les 6 menys 5, així més o menys. A les 6 era l'hora marcada, en què aquí ha sonat el cant dels segadors...
l'acte, vull dir, l'acció que en principi marcava el final d'aquesta celebració avui aquí a Vilafranca i al llarg de tot Catalunya en aquesta via catalana, però la gent ha aguantat molt, ara veiem, doncs, com us deia, que es va desfent però la gent encara va fent grupets, encara van parlant i el missatge era clar, per exemple, hem parlat amb el Miquel que ella ens deia, és que estem cansats, no?, una miqueta el missatge de la gent que hi havia aquí
I posem en valor aquesta via catalana, sobretot pel fet que és una iniciativa popular on no hi ha polítics. Moltes vegades els ataquem o els assenyalem, però aquí no hi són, és a dir, aquí no hi han participat. Quan dius hem parlat amb el Miquel, quin Miquel? El Miquel és director d'una escola d'aquí, de Sant Martí i Sarroca, de l'Institut.
de Sant Martí i Sarroca, no li he preguntat els cognoms, perquè jo crec que aquí el que val són les opinions, i el Miquel ens ho deia, ell com a director, jo crec que és una persona que s'ha d'escoltar les persones que ens treballen amb l'educació dels nostres petits. Naturalment, Ernest, moltíssimes gràcies per tot. Bona tornada i precaució, sobretot.
Sí, no cal patir, no cal patir per això. Anirem amb calma, avui és Diada Nacional, avui és festa, malgrat treballar, però avui treballem amb més ganes que mai i arribarem a casa. Ernest Gili, des de Ràdio Sense Dornir, gràcies per tot avui aportant l'última hora des de Vilafranca, aquí a la tarda en aquest programa especial. Canviem de població, marxem cap a Torre d'Embarra, on hi tenim la nostra companya d'on a la Torre és la Noelia Silvero. Noelia, bona tarda. Molt bona tarda. S'ha acabat la festa aquí a Torre d'Embarra, ja o no?
encara hi ha grups de gent que s'estan esperant, però cal dir que ja ha començat a marxar molta gent de manera esgladonada, per això hem començat a veure ja els primers cotxes. Aquí a Torralambar han estat més de 7.000 de les persones que han format aquesta cadena humana per la independència repartida en els 8 trams que van de punta a punta del municipi, des de Creixell i fins a Altafulla. Es necessitaven, cal dir, 4.000 persones i la xifra s'ha superat amb èxit, per tant...
El sentiment que predomina aquí des de l'organització és el sentiment de satisfacció en veure superada aquesta xifra de participants. Ara mateix, com dèiem, la gent ja comença a marxar. Hem vist com totes les persones participants s'agafaven de la mà i el color que predominava eren el groc, el vermell, les estelades i també les senyeres i els crits que podíem sentir eren a favor de la independència de Catalunya.
Noelia Silvero, companya d'on a la Torre, moltíssimes gràcies per aquesta última hora des de Torre d'en Barra. Moltes gràcies.
Estem analitzant aquesta jornada, aquesta Diada Nacional de Catalunya, amb una segona taula d'experts, on l'Astrid Bierge, periodista, i l'Oriol Bartomeus és professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. I Astrid, aprofito que tu has tornat recentment dels Estats Units, perquè hem parlat molt de la projecció internacional d'aquesta via catalana, que era important que l'exterior, sobretot fora, més enllà...
de les fronteres espanyoles, veiessin aquest acte simbòlic pacífic del poble català reclamant aquest estat propi. Tu, què has copsat durant aquest temps que has passat als Estats Units? Doncs he copsat que la majoria de la gent, amb un mínim de cultura, sabia de què anava la cosa. Quan a mi em deien...
Ah, ets de Barcelona, Spanish, no sé què. I deia, no, no, catalana. Ah, sí, sí, sí, excuse me, excuse me. Vull dir que ja sabien una mica de què anava la cosa. Hi havia gent que més i hi havia gent que menys, però en general tothom coneixia una mica el tema i en els diaris
en el New York Times, era sovint que es parlava del tema. De fet, en Roger abans ens deia que no només els diaris nord-americans, sinó també britànics, mexicans, argentins d'arreu del món, Oriol, s'estaven fent ressò del que estava passant i això era important i era una crida que feia sobretot l'Assemblea d'aquesta necessitat de projectar més enllà de l'estat espanyol aquesta imatge i aquesta petició que avui llançava el poble català. És que és notícia, és que no és normal
És una notícia, diguem, dimensionada. Pel New York Times avui serà una mica de notícia. Però és normal, és normal que en un país d'Europa, on habitualment no passen aquestes coses, doncs aparegui. Jo el que no tinc molt clar és que això que en diem, o que en diuen els organitzadors, la internacionalització del conflicte, que això tingui uns redits molt espectaculars.
És a dir, no sé fins a quin punt que l'opinió pública francesa o anglesa o nord-americana sàpiga, conegui la situació de Catalunya, no sé fins a quin punt ens ajuda o ens serveix d'alguna cosa. Diguem que jo crec que la cosa l'hem de resoldre nosaltres.
Però, bueno... Però hi haurà un moment, Oriol, que potser caldrà que la comunitat internacional s'hi pronunciï en funció de com avanci aquest procés, que serà llarg i feixut. Pregunta, pregunta. Tu creus que la comunitat internacional es pronunciarà en un procés que és òbviament que és un procés intern d'un estat? És a dir...
Es pronunciarà a favor del guanyador. Vale, doncs primer ha d'haver un guanyador. Exacte. No, no, estic completament d'acord. Està bé que la gent conegui el tema, està bé, no dic que sigui negatiu, és positiu, però estic completament d'acord que això ens ho hem de fer nosaltres.
Llavors, si guanyem, la gent ens recolzarà. Si perdem, recolzarà l'estat espanyol. Jo crec que és així, eh? El món va amb els guanyadors sempre. Catalunya quedés en cabida a la Unió Europea de ser un estat... Però això vindrà després, com diu l'Estrip. Això vindrà després.
Però, per tant, és important, Oriol, que avui la comunitat internacional sàpiga, si més no, què és el que està passant i què reclama el poble català. Sí, però és més important per nosaltres. La via catalana és més important per nosaltres que pel món. O sigui, això, per la causa, diguem-ne, per la causa independentista que dona força, ens anima, anima els ciutadans, pressiona els polítics...
però no crec que sigui especialment important a nivell internacional. Repeteixo, està bé que ens coneguin, però no ens ajudarà, el món no ens ajudarà. Es pot fer un paral·lelisme, com tots els paral·lelismes històrics són, hi ha coses que sí que es poden d'allò, hi ha coses que patinen, però es pot fer un paral·lelisme amb la Segona República i la Guerra Civil. Durant la Guerra Civil, la Guerra Civil espanyola va ser un conflicte amb una vessant internacional potent, i a França...
i al Regne Unit hi havia comitès de suport a la República Espanyola molt forts. Els governs de França i dels Estats Units en aquella època, l'any 36, 37, 38 i 39, no van intervenir Espanya. I això que el govern francès era un govern d'esquerres, era el Front Popular.
Que l'opinió pública d'altres països conegui el tema i fins i tot tingueu una opinió favorable del tema, l'opinió pública, alguna part de l'opinió pública més o menys informada i tal, això no garanteix que els governs d'aquests països es pronunciïn a favor, molt menys que es pronunciïn a favor d'una cosa que és com molt indígena.
En Roger Rufin ens vol aportar... Sí, una última hora que ens arriba a la nostra redacció. Dèiem que havia sigut una jornada sense pràcticament incidències, però ens arriba una última hora, en aquest cas, des de la ciutat de Barcelona, on els Mossos d'Esquadra han hagut de desallotjar el tram del Passeig de Gràcia amb la Gran Via per una amenaça de bomba. Han trobat un paquet que podria semblar un artefacte o que algú havia anunciat que podria ser un artefacte, i per prevenció i per precaució han desallotjat aquest tram de la capital catalana, segons informacions que ens arriben ara a la nostra redacció.
No ha passat absolutament res, ni cal generar més alarma de la que algú pugui pensar, però sí que s'ha fet aquesta mesura preventiva en aquest punt de la ciutat de Barcelona, el passeig de Gràcia amb la Gran Via, fa escassament un quart d'hora. La tarda, la realitat més propera.
De seguida que tinguem més informació d'aquesta última hora que ara ens explicava el Roger Rufín, l'explicarem aquí a la xarxa de comunicació local. El que volem fer ara és connectar amb un altre punt amb Esplugues del Llobregat. Com ha viscut aquesta ciutat la jornada d'avui? Li demanem al Jordi Codolés, company d'Esplugues Televisió. Jordi, bona tarda. Hola, bona tarda, nois, què tal? Nosaltres, molt bé, com heu viscut aquí la jornada? No sé si ja ha acabat tot, si la gent ja ha marxat a casa o encara segueix la vida activa al carrer.
Ho estan fent, ho estan fent. De fet, el tram d'Esplugues ha estat molt participat, reivindicació i festa, aquests dos conceptes que van tant de la mà en una diada com aquesta, i ara, de mica en mica, estan tornant ja la gent cap a casa seva, però, vaja, no deixen de coneixer càntics en favor de la independència, de l'estat propi, les conseqüències que ja ens hem començat a prendre.
I a més a més, clar, el tram d'Esplugues, de fet tot el Baix Llobregat, és molt fàcil que la gent i que les persones es vagin encadenant d'una ciutat a una altra. Llavors Esplugues era el tram d'Esplugues que unia amb Hospitalet i que unia també amb Sant Just d'Esvern. Ja sabeu que a les ciutats allà comences en una i no saps gaire bé en quina acabes.
quan has fet unes quantes passes, doncs molt present d'Esplugues, ha acabat adent a Sant Just d'Esvern, on hi ha l'emblemàtic edifici Walden, del mític arquitecte Bufill, que ha plegat també allà molta gent, perquè la Via Catalana passava per allà, i ara han acabat fent una sardana conjunta i una mica de final de festa als peus de l'edifici Walden per tancar una mica aquesta diada que ha estat molt i molt participada aquí al Baix Llobregat.
Jordi Codol, company d'Esplugues Televisió, moltíssimes gràcies per definir-nos com ha viscut aquesta població del Baix Llobregat aquest dia tan especial, aquest 11 de setembre de 2013. Gràcies i bona feina. Adéu-siau, gràcies.
I desplugues del Llobregat el que farem és tornar a la capital catalana, concretament a la plaça Catalunya. Allà hi tenim la unitat mòbil de la xarxa de comunicació local amb Joan Antoni Calderon i David Navarro al capdavant. David, bona tarda. Bona tarda. Ha arribat aquí aquest avís de bomba que ara ens explicava el Roger Rufín. Ha arribat la notícia? Doncs no.
Primera notícia, ens heu informat vosaltres. Aquí a Plaça Catalunya hi ha un concert, em sembla. De fet, mira, això ha deixat de ser la Via Catalana i ara és una festa directament. Hi ha hagut gent que ha marxat, no som tants com érem abans, però també hi ha gent que ve i venen per això, perquè hi ha un concert dels Catarres i la gent està ballant, la gent està realment gaudint de la tarda ara que ha tornat a sortir el sol i s'ho està passant de llum més bé.
Els Catarres, eh? Estan tocant. Els Catarres, sí senyora. Ambient plenament familiar, si cap encara, perquè jo imagino que molta gent potser que ara mateix està tornant i que estigui a prop de la ciutat de Barcelona, potser li ha passat la idea pel cap d'anar al centre neuràlgic de la ciutat aquí a Plaça Catalunya. Els hi recomanes o no?
Mira, ara mateix sí. Si m'ho haguessis preguntat fa mitja hora, et diria ni de conya, perquè just en l'accés en què nosaltres estàvem instal·lats, estàvem molt, molt apretats i la gent trigava com 10 minuts a entrar o sortir de la plaça de Catalunya. Però el que ha passat ara...
és que com ara hi ha el concert, gent més gran ha marxat de la plaça Catalunya i de fet els que s'han quedat són els més joves. I si qualsevol persona que vingui aquí tindrà espai, no es preocupi, per poder ballar i per poder gaudir de la música.
David, un segon, que tenim el Roger Rufina multimora. Sí, confirmem definitivament el cas que explicàvem. És una falsa alarma. Sí que s'ha trobat un telèfon on hi havia un paquet adosat d'aquest telèfon. Els Mossos, de manera preventiva, han hagut de mirar si realment contenia exclusius i han determinat que no, que era una falsa alarma. I, per tant, de manera preventiva sí que s'ha fet aquest desallotjament de la zona concreta on hi havia el telèfon amb el paquet sospitós, però ha quedat tot en una falsa alarma i, per tant, continua la normalitat a aquesta hora també al passeig de Gràcia.
Normalitat absoluta. Per tant, aquesta falsa alarma que ens informava ara mateix el Roger Rufini, que sembla que d'alguna manera ha fet desallotjar el tram entre Passeig de Gràcia i la Gran Via de Barcelona. Per cert, encara en aquest tram central de la ciutat, una informació de servei per tota la gent que estigui en aquest punt. Estan tancades a aquesta hora les entrades i les sortides del metro de l'estació de Passeig de Gràcia, on hi conflueixen les línies 2, 3 i 4 del metro de Barcelona.
per la multitud de persones que hi ha en aquesta zona. Informació important de servei per tots aquells que estigueu ara mateix a Barcelona. David Navarro, gràcies per tot des de la plaça Catalunya amb la unitat mòbil de la xarxa de comunicació local. Molt bé, gràcies a vosaltres.
I aquí els estudis centrals de la xarxa, continuem amb Astrid Vierge, periodista, amb l'Oriol Bartomeus, professor de Ciència Política. Abans parlàvem de si el president Mas hauria pres una nota del que havia passat avui, i l'estat espanyol què? Perquè en la taula anterior amb en Jaume Clotet i en Vicent Sánchez dèiem, deien Jaume, m'amoïna més la resposta que pugui tenir el Partit Popular aquí a Catalunya que no pas el que pugui en dir a Madrid.
Serien més contundents, aquí. Aquí estan molt enfadats, els del Partit Popular Català. Jo crec que se senten tremendament impotents i això fa que s'huri aquest argumentari tan, perdó, cutre.
No dic que ells siguin cutrés, dic que l'argumentari que fan servir és cutré, perquè queixar-se, anar en contra de la via catalana perquè comporta problemes viaris, doncs mira, noia, o nois o el que sigui, doncs també comporta problemes viaris quan hi ha una celebració del Barça i no diuen res.
I, en general, tot l'argumentari que fan servir jo crec que és producte d'una gran impotència i que estan realment molt nerviosos i que no accepten que són una minoria. Que són minoria, no ho volen acceptar. Estan molt rabiosos. Oriol. Jo, la veritat... És possible que estiguin molt rabiosos. No ho sé, no en conec gaires. Però sí que han perdut una oportunitat per...
per fer que el com normal que seria acudir avui a l'acte institucional de la Ciutadella
i fer allò el que es fa normal. El que passa és que, clar, a ells també els interessa que hi hagi rebombori, perquè en el fons és un partit que, el que en diem l'eix de sentiment de pertinença, allò que alguns en diuen malament l'eix nacional, el Partit Popular és un partit molt ben assentat en un espai. I que en el fons el Partit Popular el que fa és combatre en una altra formació en aquest mateix espai. Per tant, tot el que sigui...
la radicalització o com a mínim l'estirar en els dos extrems de l'eix de sentiment de pertinença, al Partit Popular li va bé. Per tant, evidentment, té la seva posició, que és una posició contrària a la via, que és una posició contrària al nacionalisme català des de la seva posició de nacionalisme espanyol, i en el fons jo suposo que esperen treure algun benefici de la jornada d'avui.
I el PSC, què? Perquè avui parlàvem d'aquestes disjuntives, d'aquestes diferències que hi ha entre el que havia recomanat la direcció, que era no participar d'aquesta via catalana, alcaldes, molt sobretot de les Terres de l'Ebre, que sí que pensàvem formar part d'aquesta...
d'aquesta cadena i que dèiem que som un partit plural i aquí cadascú fa una mica el que pensa. I recordaven des de les Terres de l'Ibre que entre els socialistes també n'hi ha d'independentistes. Aquí el PSC s'acaba de definir? Sí, sí, el PSC, és a dir, la direcció del PSC s'ha definit. Va dir clarament que no donava suport a la via...
El que passa és que, clar, alguna cosa és dir... La lògica dels partits de vegades és bastant estúpida. És a dir, un partit, per molt que digui, no pot limitar la llibertat dels seus càrrecs militants o simpatitzants per fer o no fer una cosa.
I és evident que en aquesta situació, diguem, de la mateixa manera que al Partit Popular li va bé que hi hagi una tensió en l'eix de pertinença entre Catalunya i Espanya, el Partit Socialista li va fatal. I s'ha vist aquest estiu. I la lògica de la ràdio ens la marca el rellotge. Roger Rufín, tenim una connexió amb l'exterior? Doncs sí, perquè tenim un protagonista en aquesta Diada Nacional de Catalunya, tenim a l'altra banda el telèfon la presidenta del Parlament de Catalunya, la senyora Núria de Gispert,
Presidenta, molt bon dia, molt bona tarda. Bona tarda. Com qualifica la jornada avui després de l'èxit d'aquesta cadena humana? Jo crec que magnífica, en el sentit que no ha hagut cap incident en tota la via catalana. Acabo de sentir fa un quart d'hora que des d'interior deien que tot havia transcorregut amb una gran normalitat. Per tant, en aquest sentit, felicitar els ciutadans i ciutadanes de Catalunya pel seu civisme i perquè des de la televisió aquí al Parlament...
es veia una jornada, un altre cop festiva, reivindicativa, la plaça de Catalunya, jo crec que una vista espectacular, i sobretot aquest gran civisme que ha tornat a demostrar el país i que espero que sigui vist i visualitzat des del punt de vista internacional per molts i molts països.
Presidenta, si ha pogut seguir l'acte, deia vostè des de la televisió, suposo que ha pogut sentir perfectament el discurs que feia la presidenta de l'Assemblea, Carme Forcadell, amb missatges d'una banda molt emotius, però també d'una banda missatges directes cap a la classe política catalana demanant aquesta consulta de manera ja imminent, l'any que ve, el 2014, i sense més dilatacions. Bé, jo crec que això el president ja ho ha dit, ho va dir ahir en el seu discurs amb motiu de la diada,
I jo penso que aquí no ha d'haver-hi cap dubte. Hi ha un pacte, i un pacte que hem d'ampliar, i s'ha d'ampliar tots els partits polítics que són favorables al dret a decidir. Però jo crec que és important saber que el mateix president ho ha dit i es va comprometre. Per tant, jo crec que la consulta s'ha de fer, i s'ha de fer quan es va acordar. I això és el que també ha demanat la presidenta de la NIC.
També el missatge era molt clar, no? Demanava aquest estat nou per Catalunya. Per tant, una pregunta clara, directa, i en la línia de si Catalunya ha de ser o no aquest nou estat d'Europa. Amb això també ho comparteixo? Creu que cal obrir una miqueta més aquest ventall de preguntes per intentar agollinar més sensibilitats? Jo crec que això ara sí que s'ha de deixar als partits. Jo felicito a l'Assemblea Nacional Catalana per la gran capacitat que ha tingut d'organització i de mobilització,
Tenim un país mobilitzat i això és molt important i no s'ha de perdre aquesta mobilització, però ara sí que toca als partits decidir quan, com i quina pregunta. I jo crec que ha d'estar en la línia de l'estat propi, d'un estat d'Europa o del que sigui, que pugui ser intel·ligible per la majoria dels catalans. I sobretot convidar els catalans i catalanes a que hi participin. Això és molt important. La manifestació de fa un any va ser molt important
La via catalana, jo crec que igual o més, però ara és sobretot necessari que la gent s'hi sumi de veritat a votar i que pugui haver aquest dia en el qual la gent pugui votar. I això ha de ser, però, amb o sense el govern espanyol, perquè d'augment els signes que ens donen des de Madrid és que no estan massa per la feina, tot i els missatges. Els signes és el que vostè diu. Ara bé, jo crec que tenim un president que...
està portant en aquest moment el full de ruta, que té molt clar que no s'ha de fer un sol pas enrere i que el que hem de fer és sumar-hi. I de la mateixa manera que la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya en una primera fase va sumar 87 diputats i en una segona 104, doncs hem de tenir una àmplia majoria per poder tirar endavant aquesta consulta. I al mes de novembre, més tardat, tindrem la llei de consultes catalana que ens permetrà
si no ha estat possible arribar amb un acord amb el govern de Madrid per fer un referèndum, podrem fer una consulta. Per cert, presidenta, una última pregunta. Avui l'he sentida molt molesta amb l'actitud del Partit Popular per la seva absència en l'acte institucional al Parlament de Catalunya. Davant d'aquesta nova mostra del PP de distanciar-se dels actes al voltant de la Diada i en actes d'un acte institucional, què es farà des del Parlament i des del seu cas de la seva presidència? Home, és lamentar-ho i a mi em sap greu, i és recordar al Partit Popular...
que l'any 1980 van votar amb una llei la Festa Nacional de Catalunya i es va votar per unanimitat. Què diferència ha hagut avui respecte a l'any passat o respecte a fa set anys? Cap ni una, cap ni una. Per tant, a mi em sap greu que en un acte institucional un partit com el Partit Popular s'absenti. No sé quines raons han donat, jo crec que no tenien raó,
i que potser se senten incòmodes, però no sé ben bé per què, perquè l'acte era institucional. Si algú ho ha vist i vostè ho ha vist, és un acte semblant al de l'any passat o semblant al de fa 3 o 4 anys. Núria Desesper, presidenta del Parlament de Catalunya. Li agraeixo una vegada més que hagi estat amb nosaltres avui a la xarxa en aquest programació especial en motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Molt bé, moltes gràcies a vostè. Gràcies, bona tarda. Adéu.
Conectem altra vegada amb un altre punt d'aquest territori on hi tenim, en aquest cas, la Sònia Tubert, l'acompanyada. Fem Girona. Sònia, bona tarda. Què està passant a Girona ara mateix? Bona tarda. Doncs ara mateix estic als estudis de Fem Girona, però si giro al cap puc veure el pont de Pedra i l'inici de la Rambla.
i encara s'hi veu molt de color groc. La gent tot just està deixant encara el centre de Girona, estan marxant la majoria amb estelades, perquè és que aquesta via catalana a Girona ha estat un èxit total. Hi havia 8.000 persones inscrites als trams.
que passen per la ciutat, però a l'hora de la veritat s'han doblat i gairebé triplicat. Per exemple, a la plaça del Vi, davant de l'Ajuntament, hi havia no una filera, sinó dues fileres i gent per haver-ne fet més. La via ja ha acabat, els actes han acabat amb un concert de la Cura Alacant a la Catedral.
de Girona sense cap incident, amb molta festa, amb molta reivindicació i amb algunes imatges que suposem que demà els diaris podran veure. Per exemple, a nivell més polític, davant de l'Ajuntament de Girona, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, d'aquí són molt conegudes les seves idees independentistes, però al seu costat el president de la Diputació de Girona, Joan Giraud, d'Unió Democràtica.
La resta de regidors d'Unió Democràtica de l'Ajuntament de Girona també han estat presents a la via i també hi havia regidors a banda de Convergència del Partit dels Socialistes i d'Iniciativa. No hi havia, evidentment, els del Partit Popular. Molta festa, cap incident.
i moltíssima gent unint les seves mans i amb el color groc de protagonista aquesta tarda a la ciutat de Girona. Sònia Tobert, moltíssimes gràcies per oferir-nos avui aquí a la tarda tota la fotografia del que s'ha viscut avui en aquesta ciutat. Gràcies, Sònia. Bona feina. Doncs en aquesta fotografia que ens explicava ara la Sònia Tobert des de Girona amb l'alcalde Carles Puigdemont, doncs justament és un dels protagonistes que ara també tenim al telèfon, alcalde. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bé, com ha viscut la jornada des de Girona?
L'hem viscut en primera línia, a la plaça del Vi, al costat d'altres companys, de ciutadans, participant activament d'aquesta mostra de solidaritat nacional arreu del país, en la qual Girona ha volgut fer una aportació amb accent gironí, però naturalment amb una clara complicitat amb el missatge que l'Assemblea Nacional Catalana ha volgut enviar al món.
I la pregunta, alcalde, que ens fem avui aquí a la xarxa, que també compartíem amb els artulians col·laboradors que avui són amb nosaltres, és, i a partir d'ara què? Què és el que ha de passar? Bé, aquest és un país que està acostumat a tenir molta paciència, però alhora a ser molt perseverant. Per tant, a partir d'ara què? No demana una resposta taxativa, sinó respostes encadenades. Fins a aconseguir l'objectiu que ens ha portat avui i fa un any a sortir al carrer, que és tenir un estat propi.
La construcció d'un estat sabem que no és senzilla, però que la tenim a l'abast. I com que la tenim a l'abast i sabem que no és senzilla, tots acceptem que en la complexitat d'aquest procés ens cal moltes dosis de seriositat, de rigor, de fermesa, de perseverança, una mica el temple que el president Mas està exhibint cada vegada que... Tot i que des de la societat civil se'ls exigeixi una mica més d'agilitat i es posin dates allò a l'horitzó com el 2014.
És normal que sigui així, i de fet el president ha dit que convocarà una consulta per l'any 2014, de manera que està tot enquadrat en el que són les demandes de la gent. Jo crec que hi ha una demanda també de la majoria del poble de Catòlias que ens en sortim, que ho fem bé, que això no ho fem per ser feliços una tarda o per estar més o menys contents un dia determinat, sinó que això ho fem perquè volem construir un estat, i els estats es construeixen d'una manera molt sofisticada i molt complexa,
Jo crec que tenim la gran sort històrica de tenir com a president una persona que té la capacitat i té el caràcter per poder-ho executar, això. I això és el que ens fa falta. I tot històricament, quan repassem les oportunitats que el país ha tingut al llarg de la seva història recent de construir aquestes alternatives, sempre ens havia fallat, potser, aquest lideratge serè i ferm que, afortunadament, tenim avui amb el president Mas. Carles Puigdemont, alcalde de Girona, moltes gràcies també per ser avui a la xarxa. Moltes gràcies a vosaltres.
L'última hora també passa ara per les carreteres, per aquesta tornada que comentàvem també, doncs és algunes emissores, en algunes de les connexions que feiem ara, no?, que la cadena es desfà, que la gent torna cap a casa i, per tant, volem saber si això, doncs, provoca algunes incidències o no en el trànsit. Connectem amb el Servei Català de Trànsit, allà hi tenim la Fina Araque. Fina, molt bona tarda. Com tenim la situació a la xarxa viària catalana?
En aquests moments ja s'han reobert els trams tallats per la via catalana, principalment de la Nacional 2 i la N340. En aquests moments ja s'està restablint la circulació. Tot i això demanem als conductors que s'exterminin al màxim la precaució perquè pot haver trams encara on hi circulin vianants. També demanem als conductors molta paciència perquè han desallotjat a la vegada
a tots els assistents a la via catalana, les carreteres, i això està provocant cues en diversos trams. El tram amb més problemàtica en aquests moments està sent a l'Alecional 340, sobretot a l'altura de l'Hospitalet de l'Infant, on en aquests moments està registra un tram de fins a 32 quilòmetres de circulació molt lenta en sentit nord.
També hi ha circulació molt lenta a la Nacional 340 a l'altura de Subirat i a l'altura d'Altafulla i a la Nacional 2. També hi ha circulació lenta a l'altura de Tabàscara en els dos estits de la circulació. Acabarem destacant que fora de les incidències de la via catalana, a l'aïla 310 a l'altura de Tàrrega s'hi fa pas alternatiu per un camió variat. De moment això és tot. Doncs finarà que des del Servei Català de Trànsit. Gràcies per aquesta última hora sobre la situació a les carreteres. Que vagi bé. Adéu a vosaltres.
I continuem aquí amb aquesta taula ja de resum d'anàlisi del que ha donat aquesta jornada. Recordo que ens acompanya en l'Astrid Vierge periodista l'Oriol Bartomeus, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, que així no sé si podria, us veieu que passo a tres quarts de set de la tarda, de fer un resum del que ha estat tota la jornada, que començava ben d'hora, ben d'hora, a quarts de nou del matí amb aquelles ofrenes florals al monument de Rafael Casanova.
i que ha culminat amb aquesta via catalana, que podríem dir aquesta trena que han enllaçat el país de punta a punta. Oriol. Bé, com es resum, un èxit monumental de l'Assemblea Catalana.
un èxit també perquè no hi ha hagut incidents i ha sigut una cosa, o sigui, és veritat que tot allò que es deia d'allà i això, quin merder, a veure, haurem d'esperar com va tornant la gent a casa perquè això no s'ha acabat i esperem que no passi res. I llavors la pregunta és, bueno, i ara què?
i aquesta és la pregunta que començarem a resoldre demà tot i que jo crec que el missatge institucional del president d'ahir ho deixava tot bastant clar i ara què? i ara negociar per intentar trobar una manera legal de fer una consulta que això de legal és poc explícit quan diu legal perquè quan diu legal jo no sé si vol dir legal dins del marc legal català o legal dins del marc legal espanyol
És una cosa que m'agradaria preguntar-li. O fins i tot europeu. Europeu, perquè, clar, quan diu legal... Quan diu legal, jo suposo que és allò bastant evident dins del marc legal català i, per tant, dins del marc legal espanyol. És a dir, aquí hi ha dues possibilitats, de fet n'hi ha cinc, hi ha les famoses cinc vies que va marcar l'informe del Carles Vive Pissonyer.
I, per tant, hi ha una via que és l'acord amb el govern central, que és una via que, segons sembla, segons les informacions dels diaris de les últimes setmanes, s'està explorant. Tot i que sabem on arribarà. I llavors hi ha la via aquella de la llei de consultes que ha dit la presidenta del Parlament, però sabem perfectament que a la llei de consultes intuïm la flaire que serà recorreguda al Tribunal Constitucional. I, per tant, això ens pot portar...
a uns terminis una mica llargs. De temps, sí, sí, amb l'Estatut van estar tot el temps que van voler. Jo crec que aquest és el màxim problema, que un cop la llei de consultes estigui al Tribunal Constitucional, si és que hi arriba, que pensem que sí, clar, llavors el timing el tenen ells.
el timing, el control en ells, i això és francament un problema, poden estar 4 o 5 anys, si volen, mirant-se a veure si és legal o no és legal, o si és constitucional o no és constitucional. Aquí és on entra la cosa aquesta que no sabem ben bé què és, que són les eleccions plebiscitàries del 2016. I pel que fa a la pregunta, hem parlat de la consulta d'aquesta data en l'horitzó del 2014, però també deia la presidenta del Parlament de Catalunya, senyora Núria de Gispert, deia que
Ha estat propi, ha estat d'Europa o el que sigui, però que sigui una pregunta entenedora per tots els catalans. Creieu que en els pròxims dies tindrem alguna pista per on podran aquesta pregunta? Bé, segons el president estarà definida abans de finals d'any. A veure si és així, esperem que sí, perquè el president Mas no és com el president Zapatero.
i més o menys compleix els terminis que va dient. Jo crec que la pregunta, el més important, és que hi hagi només dues...
opcions, o tenim un nou estat o ens quedem a Espanya. Les vies del mig no ho trobo que sigui coherent senzillament perquè no depèn dels catalans, o sigui, l'opció federalista o confederal o el que sigui que tingui a veure amb una participació de l'estat espanyol no depèn de la nostra voluntat, depèn de la voluntat també de la resta catalana.
Per tant, no és una cosa que puguem decidir nosaltres. Per tant, crec que s'haurien de limitar la pregunta, voleu un nou estat d'Europa, ser un nou estat d'Europa, sí o no? Que de fet és el que reclama també l'Assemblea. Sí, a mi em sembla, crec que és el mateix informe Pissonyer que diu que la pregunta ha de ser clara.
Jo crec que una pregunta... Primer, la pregunta ha de ser clara, i la majoria també, amb la qual cosa una pregunta amb més de dues opcions no dona una majoria clara. O sigui, ens podria adonar que l'opció guanyadora és l'opció guanyadora, però el té el 40%. Llavors, clar, no és una majoria, i per tant ha de ser una pregunta clara de dues opcions, o caixa o faixa. El nou estat d'Europa és una mica... Entra dintre de la lògica aquesta de la presidenta del Parlament de qualsevol altra cosa. És a dir, és...
o independència o seguim Espanya, perquè liar-la amb el tema de l'estat d'Europa és que ja ho veurem. Sí, sí, tampoc depèn de nosaltres, tens raó. Evidentment, serem un estat del món mundial, si som un estat. Ara, jo tinc la sensació que ens passarem bastant el proper curs amb el tema de la pregunta i la data.
Segons viuen serà abans de finals d'any. Ja veurem. Però la pregunta i la data, a mi em sembla que és molt bé. Ens podem trobar que tenim una pregunta estupenda, fantàstica, meravellosa, que hem discutit al Parlament, a la Comissió i no sé què, però no acabem fent el referèndum. La qual cosa farem una mica el penoli. Home, no, però ens l'hem de preparar, no? Per tant, primer assegurem el referèndum i després ja decidirem què preguntem. Però ens ho hem d'anar preparant tot? Cal...
És una pregunta. Escolti, vostè vol que Catalunya sigui un estat independent? Sí, sí, no cal donar-li tantes voltes. Però llavors sortiran tots aquells que diuen no, però també ha d'haver-hi una tercera opció. Que no hi ha una majoria al Parlament? Sí, sí, sí, naturalment. Justament, la presidenta deia que haurà de decidir. El que cal ara també és aquest pacte, que Convergència Unió-Temesquerra Republicana, és ampliar-lo a tots els partits polítics que són favorables al dret a decidir. Per tant, no sé si en els pròxims dies també veurem algun tipus de moviment en aquest sentit.
Segurament, segurament. A veure, el normal seria intentar ampliar una mica la base de la cosa. El que passa és que és complicat. Aquí els dos candidats a ser temptats per la majoria parlamentària actual són clarament iniciativa i el PSC. El PSC que s'hauria d'aclarir amb ell mateix, potser, i iniciativa que... Molt ben descrit.
iniciativa que no ha donat suport a la via, però sí que alguns dels seus dirigents eren a la via i han format part de la via. Jo crec que la iniciativa s'apuntarà, que no es voldrà quedar al marge d'això i que el PSC no s'hi apuntarà.
Em costa molt de creure. Perquè és que al final haurà d'haver-hi una confrontació frontal amb l'Estat. I el PSC no està disposat a fer això. Però el PSC s'ho pot permetre, això? Alinear-se amb segons quines forces polítiques més cap a la dreta, diguéssim? S'ho pot permetre, això, de cara a una bona part del seu electorat? No, no s'ho pot permetre, però ho està fent i ho està pagant.
Però permetre-los no s'ho pot permetre, perquè ja ha perdut molts electors i les enquestes diuen que cada cop han permès. Jo crec que el PSC, a veure, el que no es pot permetre és, en aquesta lògica d'independentistes i no independentistes, per el PSC significaria fer un pas molt gran, diguem, formar part de la majoria independentista, més que res perquè no ha sigut mai un partit
independentista, i perquè hi té molt a perdre, perquè s'esguin seria. El paper del PSC és el que sempre ha defensat, que és el de buscar una consulta pactada. El que passa és que tots sabem que bé, que la cosa de la consulta pactada amb l'Estat
És gairebé allò... És que el PSC s'està quedant sense cadira, o sigui, com el joc de les cadires... Però és normal. No, no, clar, perquè cada cop es defineix més el panorama polític en dos bàndols, per dir-ho d'alguna manera, i ells estan més o menys al mig i no hi ha lloc per això. El PSC va tenir la seva gran oportunitat amb l'Estatut del 2006. El fracàs de l'Estatut del 2006, en el fons, és el fracàs de l'aposta federal.
vulguin o no. Oriol Bartomeus, Estret Vierge, gràcies per acompanyar-nos i ajudar-nos a entendre una mica més tot el que ha donat de si la jornada i la repercussió que tindrà més enllà de demà dijous. Gràcies, fins una altra. Ho esperem aquí en aquesta sintonia. Oriol, gràcies. Gràcies. La tarda, la realitat més propera.
6 minuts, arribarem ja al punt de les 7. Estem ja a la recta final d'aquesta tarda en edició especial per aquesta via catalana que avui finalment ha estat una realitat. El que volem fer a aquesta hora és fer un repàs de com s'ha viscut tota la jornada del dia d'avui. Roger Rufín, comencem... Fem un resum d'aquestes dues hores del programa des de les 4.
Fins ara, d'aquestes 3 hores de programes, que ha passat tan agradable que s'ha fet curt, no? Clar, és que la Via Catalana s'ha fet amb un 3 i no res i ja està. D'aquestes 3 hores de programes, a les 4 i fins a les 7 d'aquest recorregut que hem pogut fer sonor i visual, gràcies a les televisions locals i també a la xarxa d'emisores municipals. Una Via Catalana que començava, com dèiem, a les 4, amb centenars de milers de persones donant-se les mans, creuant Catalunya de nord a sud.
i un color, el groc, que es visualitzava al llarg de tota aquesta via catalana. El tret de sortida, un dels moments emotius que també hem comentat aquí a la xarxa, les 17 hores 14 minuts, quan les simbòliques campanes de la seu vella han donat el tret de sortida a la via catalana. Precisament, un dels protagonistes que hem tingut avui a la xarxa ha estat l'alcalde de la capital del Segrià, el socialista Àngel Ros, que aprofitava per demanar la consulta sobiranista, demanar que aquesta consulta sobiranista
doncs contempli més d'una pregunta. Hi ha d'haver diferents alternatives. L'estat autonòmic jo crec que no satisfà les aspiracions dels catalans, però hi ha models de reforma de l'estat.
que possiblement trobarien una majoria d'interès pels catalans i les catalanes. Per tant, la pregunta ha de ser més complexa que un sí a la independència i cal formular propostes de relació Catalunya-Espanya. En acabar la cadena hi ha hagut els discursos dels organitzadors, el Nord, el Patrus, el filòsof Javier, Robert de Ventós, ha parlat sense embuts d'independència. Tenim la força per alçar-nos de nou.
per enllaçar les nostres mans en aquesta via catalana i mostrar al món que som un poble que ve de lluny i va més lluny encara. Que volem i necessitem ser un país més d'Europa, un país lliure, independent, bueno, interdependent. Al sud, en post al Montseal Atriu, Marina Comas ha tingut un record per Ovidi Montlló. Ovidi Montlló ens cantava que ja no ens alimentem de molles. Nosaltres també volem el pa sencer. Amigues, amics...
Junts, avui fem història. I què hi pot haver millor que mostrar avui? Que cadascun de nosaltres compta. I cadascun de nosaltres és important per assolir els objectius que ens hem marcat. La via catalana cap a la independència és la imatge viva d'aquests valors i d'aquests objectius. Ensenyeu-ho al món, que avui el món ens mira.
Les mans dels centenars de milers de catalans que s'han convertit en baules de la cadena per la independència s'han trobat al centre de Barcelona. Al punt central ha estat la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, que ha enviat un missatge molt clar al president de la Generalitat, Artur Mas.
Volem exercir el nostre dret d'autodeterminació per la via de la consulta. Si això no és possible, demanem a les nostres institucions que exerceixen tots els passos legals i que calguin perquè Catalunya sigui un nou estat d'Europa. Però ara, no el 2016...
La petició de Forcadell, que rebia resposta fa només uns minuts, és a la xarxa per part de la presidenta del Parlament, Núria Desispert. Felicito a l'Assemblea Nacional Catalana per la gran capacitat que ha tingut d'organització i de mobilització. Tenim un país mobilitzat i això és molt important i no s'ha de perdre aquesta mobilització, però ara sí que toca als partits decidir quan, com i quina pregunta.
i jo crec que ha d'estar en la línia de l'estat propi, d'un estat d'Europa o del que sigui, que pugui ser intel·ligible per la majoria dels catalans. I un altre dels protagonistes que hem vingut també avui a la xarxa, l'alcalde Girona, Carles Puigdemont, que s'ha mostrat receptiu a les peticions a l'Assemblea, però ha recordat que hi ha un compromís del govern amb la consulta. És normal que sigui així, i de fet, el president ha dit que convocarà una consulta per l'any 2014, de manera que està tot encodat en què són les demandes de la gent.
Jo crec que hi ha una demanda també de la majoria del poble de Catalunya és que ens en sortim, que ho fem bé. Que això no ho fem per ser feliços una tarda o per estar més o menys contents un dia determinat, sinó que això ho fem perquè volem construir un estat.
Doncs fins aquí aquesta edició especial de la tarda, un programa especial que hem volgut dedicar a la via catalana, el repte de l'Assemblea Nacional Catalana, que ja és tota una realitat en aquest 11 de setembre de 2013, una data que tornarà a ser històrica.
Gràcies als companys de les ràdios i les televisions locals que avui més que mai ens han apropat tot el que s'ha viscut en aquesta jornada arreu del país. Als professionals també d'aquesta casa, de la xarxa de comunicació local, a l'equip de la tarda, als companys d'informatius, gràcies a tots els que us heu volgut volcar, perquè avui, des d'aquesta emissora i a través de les ràdios locals, haguem pogut explicar tot el que ha passat.
Roger, Rufín, Mònica Hernández, un plaer haver pogut comptar amb la vostra presència, amb els diferents analistes, que ens han ajudat una mica a encaixar més tot el que has devingut. Igual, Marina, s'ha fet curt, això, eh? S'ha fet curt. Tindrem temps de seguir-ne parlant, per això, eh? Sí, donarà de si. Demà, molt atents als diaris, a veure quines lectures faran des de diferents parts de l'estat espanyol.
En tot cas, demà també, a partir de les 4, ja ho sabeu, torna a la tarda, ja normal, per explicar les històries més properes. Un plaer i gràcies per la vostra confiança. Notícies en xarxa, edició tarda, amb el Ver Sàs.
Bona tarda, són les 7. Ni la pluja ni el mal temps han pogut amb la via catalana. Un milió i mig de persones han participat en la cadena humana convocada per l'ANC. Per segon any consecutiu, la d'avui ha estat una diada històrica amb un clar protagonisme de la ciutadania. Perquè em sento i soc catalana. Una fita històrica, vull participar-hi. Donar força, està clar, per fer força que Catalunya sigui lliure.
I tenir un estat independent. Demostrar una mica al món que podem ser capaços d'aconseguir un objectiu tots junts i assolir una mica l'opinió pública favorable a la independència del nostre país. Perquè és un acte de civisme i hem d'aconseguir-ho sigui com sigui. Per molt que ens diguin que no, nosaltres ho aconseguirem. A banda d'aquesta vessant ciutadana, l'11 de setembre d'aquest 2013 ha estat també una diada amb un marcat caràcter polític.