En directe, des de Can Ginestà, comença la penya del morro número 1931.
Què tal? Bona tarda, família. Avui al programa entrevistarem l'actor Enric Major.
A més a més, continuarem parlant de les teràpies energètiques amb la Clàudia Coster
i a la segona hora, tecnologies amb l'Eric Pomar
i sabrem quins són els errors que cometeu les noies a l'hora de lligar amb la Sofía Quirós.
I a més a més, també parlarem de la promoció d'habitatges de Masllui d'aquí uns moments
amb les notícies de l'Andrea Bueno.
El control tècnic, l'Àlex Ruiz.
I, Andrea Bueno, bona tarda.
Bona tarda.
Avui la dada, per començar el programa, és que és impossible esternudar...
Com es diu esternudar en català?
Esternudar.
Esternudar o esternu?
Esternu, crec.
Doncs, sigui com sigui, diuen que és impossible esternudar amb els ulls oberts.
Això no m'ho crec.
Aquesta és la dada.
Aquesta és la dada.
Si ho intentes, surten els ulls i et pots quedar sec.
Ah, sí?
Tota l'hora, sí, sí.
No ho proveu a les vostres coses.
En fi, bona tarda i benvingut al programa, va.
Més alumnes i una millora de l'oferta formativa en el nou curs de l'escola de formació professional Antoni Algaró,
també coneguda com la FPA, la matriculació, ha augmentat un 15% en la formació arreglada i un 25% en la formació ocupacional en aquesta escola d'arts gràfiques.
Crec, per fer bé la lletra verdana de l'ordinador, per exemple.
Exacte, sí, sí.
I la negrita.
La negreta.
La negreta.
També, exacte.
La negreta.
I per aprendre a utilitzar allò del guardat.
Jo de negreta només de rom, o sigui que tot l'altre no ho sé què és.
Doncs també han crescut, creixen, de fet, les previsions de formació privada dirigida a empreses.
L'augment del nombre d'alumnes a l'escola Antoni Algaró es deu, segons el director docent del centre, Víctor Lancharro, a la millora de l'oferta formativa.
El centre Sant Justenco ofereix una àmplia formació arreglada pública de grau mitjà o superior i privada especialitzada en gràfica publicitària i multimèdia.
Public reportatge estem fent?
Gràfica publicitària.
Ah, va, va.
No ho tindria gaire a veure.
No, no, no, però ho he hagut, tu, eh?
No, no, no.
Doncs no.
No em facis aspirar...
Què?
Ampliament què vol dir gràfica publicitària, perquè...
No, no, no, et dic que si és un public reportatge de l'escola Antoni Algaró, el que estem fent avui.
No, home, no, és que és centre referent, el vas llibregarat.
Ah, si no parlem nosaltres, què ho farà?
Un aplaudiment per l'escola Antoni Algaró.
Molt bé.
Sí, senyor, ens agrada molt.
Ah, que sí.
Jo tota la vida, si algun dia tinc algun fill o una filla que vulgui dedicar-se a això, l'apuntaré aquí.
Sí, sí.
Doncs aquest any han augmentat els alumnes i el sector gràfic segueixen el seu àmbit principal, però estan apostant també per altres sectors.
Per exemple, estan apostant per potenciar la formació en l'àmbit dels videojocs i de l'animació, que està bastant de moda.
Sí, és veritat.
Sí, l'escola de formació...
És veritat.
Tens raó.
Sí, sí, és cert.
És que, perdona, avui en dia tots són videojocs, 3D, això no ho diem nosaltres.
Doncs sí.
L'escola de formació professional també compta amb formació ocupacional, amb cursos subvencionats per a professionals i persones a l'atur,
i hi ha cursos en l'àmbit gràfic per a persones en actiu o a l'atur.
Segons el centre, la inserció laboral d'aquests alumnes és del 75%,
i a l'escola també hi ha cursos com ara mesters propis, altres cursos transversals,
en formació en primers auxilis, en impressió digital, packaging digital, animació videojocs i marketing digital, entre d'altres.
Això és el futur, eh? Això és el futur.
No, es veu el Piquet l'altre dia, quan el va entrevistar Jordi Basté fora de sèrie,
que estava a la seva empresa i dient que tota aquesta canalla que tenen 20 anys estan treballant d'això amb el que els dona la gana,
i se'n va a una empresa, ara a l'altra, no els falta feina.
Ah, mira.
És el futur, eh?
Té, tenia una empresa, jo és que no vaig poder veure el programa l'altre dia,
no recordo què era l'empresa, però sí que ho he llegit.
Clar, primer és el Sergio Ramos.
Exacte, sempre.
Doncs trobareu més informació al seu web, www.escolaelgaró.com.
Bé, camíem de qüestió i parlem ara de la nova promoció d'habitatges de Mas Lluí.
204 sol·licituds s'han presentat per la nova promoció a aquest barri que és de Sant Just.
Sí!
Sí, amico.
Oh, yeah!
El sorteig públic d'adjudicació serà el 14 de novembre.
Ja tens la teva plaça.
Si no la tens, Andrea Bueno t'explicarà com no pots fer-ho,
perquè s'ha acabat ja el període d'inscripció.
Andrea Bueno, bona tarda i endavant amb tota la informació del món mundial
sobre els pisos i els habitatges de Mas Lluí.
És un concurs.
M'agrada, m'agrada.
Sí, sí.
És bé.
M'has recordat el joc aquell del bus o bus o aquell de les preguntes?
Això és la cançó del Precio Justo.
Doncs em recorda, és molt semblant a...
És que això és una mica com el Precio Justo, el que passarà a partir d'ara amb els pisos de Mas Lluí.
És cert, és cert, i s'han presentat 204 sol·licituds per 36 pisos que es faran al carrer Violeta Parra.
Són les sol·licituds que ha comptabilitzat l'empresa municipal Promunça.
El sorteig públic en què s'adjudicaran aquests habitatges públics de venda
tindrà lloc el 14 de novembre a les 7 de la tarda a la sala municipal de l'Ateneu,
i com dèiem, doncs, és oberta a tothom.
Seran 36 pisos que a Promunça farà el carrer Violeta Parra 8-10 de Mas Lluí
tindran entre 55 i 90 metres quadrats i entre dues i quatre habitacions.
El preu dels pisos oscilarà entre els 130.000 i els 200.000 euros
en funció de la superfície útil de cada habitatge,
uns preus que inclouen l'IVA i plaça d'aparcament i traster.
Bé, si voleu, doncs, teníeu fins ara per fer-ho,
però la notícia avui és que el 14 de novembre hi haurà aquest sorteig públic d'adjudicació.
De fet, són 204 sol·licituds per 36 pisos.
Per tant, quantes possibilitats hi ha?
Andrea, bueno, ràpidament, que tens un 15% de possibilitats, potser?
Un 20%?
Potser.
Pot ser, no?
Sí, més o menys.
Entra un 15% i un 40% de possibilitats.
Exacte, sí, entre el 10 i el 80, diria.
Perfecte.
Doncs estarem atents, perquè hi ha molta gent al municipi
que està pendent ara mateix d'això.
Jo, sinó ara més lluny, conec unes quantes persones.
I, de fet, des d'aquí, us dirigeu moltíssima, moltíssima sort a tots.
Llibres.
Tardor.
Fulles.
Pàgines.
Tinta.
Lletres.
Cal.
Llibrete.
Víctor Amela.
Bé, doncs...
Perdones, no sé.
No, no.
Així dir...
Impremtes, no vols dir?
Impremtes.
Impremtes, sí.
Bé, els llibres imprenents.
En fi, doncs com comentàvem, espera, que ara volíem comentar
que hi ha la sisena edició del novembre literari,
que està a punt ja al caure.
Un espectacle sobre Caterina Albert serà un dels protagonistes del cicle
i, a més a més, també el periodista Víctor Amela.
també presentarà el seu nou llibre, amb la seva barba i els seus cabells
Vindrà a Sant Just.
Sí, bé, barba, barba en té?
No té barba ja?
A vegades va així com mal afaitadet, no?
Però no ho sé, ara fa temps que no veig.
Mal afaitat no és barba.
M'agrada molt aquest apunt.
Mal afaitadet.
No, és que...
Perquè jo a vegades no m'ha fet tu, perquè amb la vida moderna que tots portem avui en dia
i penso...
No, però aquí és costat i tal.
Ah, val.
I penso...
És barba?
No.
És mal afaitat.
Mala afaitat.
Jo no es porto barba a quatre dies, rotllo, bo sé, però és mentida.
Bé, en fi, a part de la barba de Víctor Amela, hi ha temes interessants al novembre literari?
Doncs en breus arribarà el programa del novembre literari a les llars i equipaments santjustencs,
el programa ja està tancat, però ja comencem a conèixer alguns dels noms d'autors
i títols de llibres que tindrem al poble el mes que ve.
Ah, que bé.
Sí, Caterina Albert, més reconeguda amb el seu doni Víctor Català, serà la protagonista
d'un muntatge per tota la família, que es podrà veure al novembre literari a Sant Just,
per tant, també per nens i nenes.
Però si això fa el Roger Cònsol.
El novembre...
Exacte, exacte.
Sí, el tenim al vostre, el Roger.
Sí, sí, i el Francesc Cardona, crec també, no?
Sí, sí.
Doncs mira, un tallet de veu del Roger no vindria malament.
Què vols un tall de veu de les notícies?
Tenim un tall de veu del regidor, tant si és aquí, però...
Perdona, te'n vaig de buscar...
Roger, perdona, ets endre un moment, sisplau?
Hola, Roger.
Un aplaudiment per Roger Cònsol, sisplau.
Sí.
Estava sentint i dic...
Perdona, perdona que et fem aquest atracament,
que estaves a la redacció acabant de preparar l'entrevista amb Enric Major,
que en un moment l'entrevistarem.
És que l'Andrea Bueno, que és d'Informatius...
Sentia que parlàveu del novembre literari.
No sé si la coneixes, estàvem dient justament...
No, no sé si la coneixes.
Igualment, Roger.
És un espectacle que presentareu al novembre literari de Caterina Albert,
Víctor Català...
Víctor Català, la senyoreta de l'escala.
Sí, i llavors...
El gran èxit de la fila mediterrània de Manresa, o sigui això, o no?
No, no ho sé si.
La senyoreta de l'escala.
Diu l'Andrea que necessita un tall de veu per l'informatiu.
Que em vindria bé, em vindria bé.
L'informatiu de les set i dels enjus notícies, vull posar un tall.
Per tant, fem una cosa, traiem la música...
Ara, perdona, entre 15 i 30 segons, si pot ser.
Sí, traiem la música, va, traiem la música, perfecte.
I quina cita?
Per això serà l'informatiu vespre després, o sigui, serà com...
Roger Consol ens explica com funciona, de què va l'obra...
Un tall o un tros de l'obra?
No, no.
Un tros de l'obra?
Bueno, si voleu, clar, jo surt, jo et dirigeixo, jo he escrit, jo actú, actú.
Oh, però escoltai, jo no he parat.
L'hombre d'orquestra em van...
No, no, però estic tónic a l'obra.
I part de públic també?
Sí, què és el que es podrà veure?
Perquè a més és un muntatge per tota la família, també per nens i nenes.
Per tota la família, i tant, sí.
I a més, què és el que es podrà veure al...
Que no sabem encara el dia?
Com a mínim no ens ha arribat a nosaltres?
Sí, no us ha arribat.
Doncs primícia.
Quin dia?
Teòricament ha de ser...
La companyia sap que ha de ser el dissabte...
Un moment, un moment, encara no aplaudir, sí, encara no aplaudim.
Ja dic, prepara aplaudir més, però encara no.
La companyia sap que serà el dissabte 26 d'octubre...
Ah, 26 de novembre, de novembre, perdó.
26 de novembre.
Ara sí, 26 de novembre.
La companyia sap que...
No, un moment, perdona, a veure, a veure, per un moment d'ordenar.
És el pitjor tall de la història de l'informatiu, aquest.
És fatal.
T'ho imagines?
A veure, que soni això.
No, a veure, silenci.
Jo tinc aquí la gravadora, estic a punt ja d'enxufar-la.
Espec-li i rec a l'hora.
Exacte.
I, Roger, de què va la senyora de l'escala?
Silenci, gravando.
Víctor Català, la senyoreta de l'escala...
Perdó, està, està, està.
Tornem, tornem, a veure, tornem.
3, 2, 1, acció.
Víctor Català, la senyoreta de l'escala,
és un espectacle multidisciplinari,
amb música en directe, una formació d'amua tenora,
l'acordió i guitarra,
amb dansa i videodansa i amb narració i teatre
a partir del tema de gènere, un conflicte de gènere,
on s'explica la història que va patir Caterina Albert,
que quan va escriure La Infanticida,
aquell famós monòleg que tant entrava a passejar,
la Dolors Vilarassau,
la Emma Vilarassau, no sa germana o sa cosina,
la Emma Vilarassau,
doncs va haver-hi un gran escàndol
i elles va haver de canviar el nom.
De Caterina Albert va passar a Víctor Català.
Doncs això s'explica en aquesta història
a partir d'una dramatúrgia
que és també agradable a les oïdes dels nens.
Molt bé, molt bé.
Bravo!
Quint any!
Això no ens fa, eh?
És el millor any de la història de la ràdio de Catalunya.
Sí, senyor, moment històric al programa.
Roger,
Perdona, moment,
és que ara ella, que és la cap d'informatius,
és enviada pel lidero.
Tens suficient o no?
L'únicament, per favor, sí, sí.
El tenim, el tenim al temps.
El tenim, el tenim.
Positivert, molt bé, Roger.
Ja en parlarem més, si voleu.
D'aquí dos minuts, a tota la secció.
No, sí, sí, perquè...
Que minuto, que ja.
Ens farà molta il·lusió,
no, que en tenim l'Enric Major,
que està a punt d'agafar el telèfon.
Però de cara, el 26 de novembre,
en parlarem, perquè pinta molt bé.
Bé, acabem de comentar coses del novembre literari.
Sí, coses que sabem,
a part d'aquest espectacle
sobre Catarina Albert, Víctor Català,
també tindrem a Víctor Amela,
que presentarà el seu llibre
La filla del Capità Groc,
i també vindrà la directora
de la Institució de les Lletres Catalanes,
Laura Borràs,
que farà una xerrada, una conferència,
sobre com llegir clàssics de la literatura.
Tot això en el novembre literari.
Com s'han de llegir?
Bé, com de patar-los...
Amb els ulls...
Com el saps, es donar.
És veritat.
La Laura Borràs és una de les que ha apadrinat
una mica el Víctor Català,
al centre de l'escala, també.
Tot enllesta.
En fi, Andrea, moltes gràcies.
A vosaltres.
Que vagi molt bé.
Recordeu que teniu més informació
ara mateix a radiodesverts.com
i a partir de les 7,
al Sant Lluís Notícies edició vespre.
Fem una pausa per la publicitat
i tornem d'aquí uns moments
amb el Roger Cónsul a la secció de teatre
parlant amb l'Enric Major
i els seus 50 anys...
Sobre d'escena.
Molt bé.
Fins ara mateix.
Ràdio Tosbert
98.1
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva,
cinema sense condicions
els dimarts de 8 a 9 del vespre
quan el cinema es fa ràdio.
Avui a les 9 del vespre
M de Música
Un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana
Música
Música
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, durante a 8.1.
Ràdio d'Esvern, durante a 8.1.
Ràdio d'Esvern, durante a 8.1.
Ràdio d'Esvern, durante a 8.1.
Ràdio d'Esvern, per parlar una estona amb ell sobre aquests 50 anys de professió
i que està a la seca amb justament Una vida al teatre, de l'Ellit Mamed.
Però abans hem de parlar d'algunes notícies teatrals del nostre municipi.
Home, doncs que...
Com, per exemple, el Peyu.
Sí, un cap de setmana teatral.
A Sant Jús hi ha hagut molt de teatre a Sant Jús i segurament molta gent no se'n va assabentar
perquè, ostres, brillem per l'absència, eh?
Què ha passat?
Home, doncs que a la sala de baix, diguem-ne a la sala gran...
Queixa? Es queixa, això?
Va, es queixa, va, sí.
Però per què? Què ha passat? Què ha passat?
Home, el Peyu, tot un Peyu, un APM de la ràdio, un APM de la televisió...
Sí, senyor.
El Peyu que està a RACU cada dia...
Hola, tu. Hola, tu.
Hola, tu, aquí, amb el clapet i tot plegat.
Ens ve a Sant Jús. Collons, només l'acompanyem 100 persones.
100 persones?
100 persones, em va dir, segons l'organització.
Segons la Guàrdia Urbana, no ho sé.
Ja, però és una mica trist, no?
És molt trist. A més, la sala de baix, o la sala gran, o la municipal...
que té tants noms, la sala de baix, la sala municipal, l'Ateneu, que hi cap molta gent, i cap 400 persones.
I, clar, potser és aquest el problema, també.
Ah.
Però si també hi ha una altra crítica, que és massa gran, aquesta.
Jo, em sumo a la teva queixa, veig la teva i la duplico per dos.
Ah, molt bé, d'acord.
Perquè m'han dit que ara a la sala cinquantenari no es podrà actuar més...
Som-hi, ja.
Queixa!
...degut a l'aforament de només 50 persones.
Exacte, 54 o 56, que, epa, vol dir que ni els pastorets podrem assajar tota la companyia, perquè en som més de 60.
Que és la sala de dalt de l'Ateneu, no poden entrar tantes persones, per què no?
Sí, doncs resulta que, suposo que deu haver canviat algunes normatives,
o potser és que els tècnics municipals d'arquitectura, en aquest cas, doncs han vist tot el que hi havia,
però no hi havia res més nou que el que hi havia l'any passat,
quan van posar 160, 180 persones amb els pastorets, amb el públic, exactament.
Doncs no, ara ja hi hem posat un cartell a la porta que, impossible, no s'hi pot fer.
Actes com la presentació multitudinària de la Silvana Vogt, amb el seu llibre de la bancariga de l'aigua.
Actes multitudinaris, com els pastorets que s'omplien a cinc dies a la sala plena,
o el de la Montse Prata, quan va presentar el seu llibre.
No s'haguessin pogut fer.
O ara no es podran fer.
No es podran fer? I llavors què? S'ha de baixar baix?
Doncs no ho sabem encara, estem en negociacions.
I al restaurant?
Al restaurant...
S'han mirat la idea de fer-ho al restaurant...
Home, tenen una llar de foc molt gran, potser la podem fer allà.
L'inferno, com a mínim, a l'inferno de la llar de foc.
Doncs mira, no seria mala idea.
El que passa, clar, que potser que la sala gran potser desllueix una mica, no?
Sí, sobretot, l'acústica, deixa'm dir-ho, és lamentable.
Lamentabilíssima.
I tu dius, no, posem-hi micros ja, però és que llavors tens un prosceni.
És un teatre pensat a l'antiga.
Llavors, doncs, que està molt bé i és molt maca, aquella sala,
però a part de ser massa gran,
té un prosceni, que és el que diem que hi ha per davant de les cortines,
de les cortines vermelles,
de gairebé 3 metres o 3 metres i mig.
Llavors, allà no hi arriben els micròfons ambients que hi ha penjats
i que només en funciona un, però de tant en tant només funciona.
Però és que, de nivell d'equipament tècnic, està fatal.
Sisplau, Ajuntament, jo faig una crida.
Sisplau, Ajuntament, poseu-hi una mica de diners.
Que n'hi ha, suposo, de diners a l'Ajuntament.
Un minut i arribem al punt de dos quarts de sis de la tarda.
Avui al programa ens fa molta il·lusió poder parlar una estona
amb un actor que celebra els seus 50 anys de professió
dalt dels escenaris amb l'obra Una vida al teatre de David Mamet
i que es pot veure aquests dies a la seca al Born.
Enric Major, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Bona tarda.
Abans de res, enhorabona,
moltíssimes felicitats per aquests 50 anys dalt dels escenaris.
Sí, sí, un aplaudiment, sí, senyor.
Exacte.
Com estàs?
Doncs, bé, estic encantat de la vida escoltant-vos.
Escolta'm, hi ha un retorn aquí espantós que gairebé...
Ah, sí? Ens escoltes malament?
Doncs intentarem solucionar-ho tocant algun dels botons de l'aparell que tenim.
Ui, sí, és veritat, sí que hi ha un retorn.
Si és molt...
Si no podem continuar la trucada, ens ho dius i et tornarem a trucar, d'acord?
Bueno, sí, sí, se sent aquest retorn així, horrendo,
perquè gairebé no et sento a tu i em sento jo.
D'acord, doncs ara ho intentem solucionar.
Mentrestant, doncs si en pengem,
explicaré també la segona cosa que es va veure aquest diumenge a la sala municipal de l'Ateneu,
o la sala gran, com dèiem,
que va ser els 15 anys d'una companyia amateur de teatre del poble de Sant Jus,
que és el 2050.
I proposaven una sèrie d'esquetx.
Ah, em diuen, sisplau,
que si l'Enric Major m'està sentint correctament,
encara hi ha una mica de retorn.
A veure, a veure, si no ara...
No, no, mira, quan jo parlo em sento...
Quan tu parles et sents encara.
No ho sento, nois, però això...
Sí, ara ho estan intentant arreglar,
em comuniquen...
Doncs em comuniquen que tornarem a trucar d'aquí a un minutet
i amb això solucionem, suposo.
Pengem i tornem, d'acord?
Perfecte, moltíssimes gràcies, Enric, i ho sentim.
Vinga, fins ara.
Doncs, mentre tornem a trucar a l'Enric,
jo et miro de fer temps explicant això
aquests 15 anys de la companyia del 2050.
Es va celebrar això el diumenge, aquest dia 16,
a la sala gran de l'Ateneu.
Aquí van venir el doble de persones,
no com en Peyu 100, sinó unes 200 persones,
que ja es veia una mica més,
però, ostres, tornem a dir,
hi caben 400 persones a la sala gran
i la veritat és que tothom va quedar molt i molt content.
Aquesta companyia, el 2050,
una companyia generacional de gent que feien l'any 2000,
van fer tots 50 anys,
doncs repassaven les set obres, més o menys,
que ells havien anat fent durant aquests 15 anys.
Van repassar la primera obra, Historietes,
la segona obra, que era el Yankee,
a la corda del rei Artur, una cosa del Frederic Roda.
La tercera obra que van fer va ser Besos, de Carles Alvarola,
i a partir d'aquí, doncs, van estrenar obres
com La importància de ser franc,
o Arsenic i puntes de coixí,
o El florido pensil, que van omplir.
Aquell dia sí que es va omplir l'escenari,
quan l'escenari no, la sala,
amb el 350.
Roger, he tornat.
Ah, molt bé, ostres.
Perdona, he tornat, he tornat.
Què explicaves?
A mi, m'estaves contant, oi que no?
No, estem intentant tornar a trucar a l'enric Major,
tenim aquests problemes tècnics del retorn.
Sí, ja faig bé, eh?
Sí, i bueno...
Saps com el Basté, quan hi ha problemes, catàstrofes?
Saps el Basté, que ja ho fa molt,
diu, a veure, atenció, tal, no sé què,
i se'n va, entra d'estudi, continua en directe.
Ah, molt bé.
Ara intentarem tornar-lo a recuperar.
A trucar, sí que sí que hem quedat.
I si no, és que m'ha dit el Carles,
que és el cap tècnic de Ràdio d'Esvern del món mundial,
que si no funciona ara ja no funcionarà,
perquè és un problema del seu mòbil, potser.
Són el típic, no és culpa nostra, és culpa seva.
És culpa seva.
És culpa seva.
Mare de trucar un fix.
Però vaja...
Doncs esperem que pugui, que puguem parlar bé.
Fà molta il·lusió parlar amb l'enric Major.
Encara que a fi tot ell se senti.
50 anys, l'enric Major, si jo ja...
A veure, no és per res, però jo era petit i ja...
I ja estava a la tele, imagina't.
A més a més, repassar-ho una miqueta, si vols.
A veure, aproveu-m'ho.
Enric, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Espero que ens escoltis millor ara, si no...
Sí, sí, millor, millor.
Ah, home, perfecte, perfecte.
Escolta, aquest projecte...
Sí, aquest projecte que esteu a la sèrie,
com comentàvem, una vida al teatre, el David Mamet,
és un projecte que el vas buscar tu
o te'l van proposar i ha coincidit amb els 50 anys?
Com ha anat això?
No, ha sigut una casualitat.
És el director i productor d'aquesta obra
i em va oferir aquesta obra
i al mateix temps que estem fent l'obra
hi haurà unes taules rodones
per parlar del procés que hi ha hagut
des del teatre independent
fins al teatre que es fa avui en dia a Catalunya.
I llavors em va dir, home, d'això també podries participar
i les taules i tal, dic, home, fa 50 anys
que m'hi dedico, oi, és veritat,
ho podríem celebrar.
Home, aquest diumenge, de fet, amb l'Abel Folk,
el Marc Martínez, l'Alba Florejac i la Clàudia Benito, per exemple,
amb la Carme Sansa com a moderadora
i després també un altre amb el Sansi Sinisterra, el Toni Cabré, el Pau Miró, Jordi Casanovas.
Sí.
Et sents envoltat amb la gent de la professió ara?
Sí, però sempre he estat envoltat de la gent de la professió.
És la meva feina i és també un lloc de relacions imprescindible,
que és quan la gent que fa teatre és imprescindible que ens relacionem amb els companys
i, per tant, doncs, no només ara estic voltant de gent
i, afortunadament, no només de teatre, tinc amics a tot arreu.
Creus que has tingut el reconeixement que et mereixies?
Més i tot. Més i tot.
Sí?
Sí, home, i tant.
No, és que jo dic que Enric Major és un actor, per mi, eh, a reivindicar.
Vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure l'altre dia,
vull que no el descobrirem ara, Enric Major, eh,
però vaig tenir l'oportunitat d'anar-lo a veure
i, Enric, és que a mi em vas agradar molt, no?
I què vols que et digui?
Em vas fer molta gràcia amb aquest màmet que estàs fent a la seca.
No, val a dir que és un màmet molt amable i molt divertit
i que ens tracten els actors amb molta tendresa
i que ho fem amb molt de gust, en Daphne Esbaldúf i jo ho fem.
Som dues generacions que no tenen res a veure l'una amb l'altra
i, en canvi, en allà, diguéssim, per edat, eh,
per diferència generacional, ens portem molts anys, ell i jo.
Sí.
I, esclar, en allà, el màmet us reflexa això molt bé
i nosaltres ens ho passem molt bé fent aquesta,
bueno, aquesta història que ve a partir de màmet.
Que, de fet, tu interpretes el personatge, que és l'actor gran, no?,
que una mica aconsella, també fa de guia moltes vegades a l'actor jove.
A tu també et passa com el personatge que interpretes
i, de tant en tant, se t'ha oblidat el text o no?
No, no, això no pot passar mai.
Si passa, i si passa, és... pot ser horrorós.
Horrorósíssim.
Espero que no em passi.
No, home, no, segur.
Home, si no t'ha passat amb 50 anys, ja, no et passarà ara, ja, no?
Oh, no se sap mai, això, saps?
La memòria és un muscle que ja a vegades pot fallar.
Aquesta obra de Màmet parla, segons diuen els experts,
sobre les pors, les obsessions, també les alegries dels actors.
Hi ha qui diu que l'ofici, aquest matí amb en Jordi Basté,
parlàveu de l'ofici de l'actor,
és un dels oficis més meravellosos del món.
Estàs-hi d'acord, tu, que has treballat tants anys amb aquest ofici?
Sí.
Mira, l'ofici aquest és fantàstic.
És fantàstic, perquè és un ofici que mai no estàs graduat, saps?
Que cada estrena és un examen, i és un examen imprescindible.
I per tant mai pots estar còmode, no, del tot?
I per tant, és un ofici que mai no l'acabes de tenir del tot apamat, saps?
Que sempre te'n pots endur sorpreses.
I l'art és això, l'art evoluciona.
I per tant, nosaltres estem dins d'un món de cultura i artístic
que sempre pot haver-hi una diferència i sempre pot haver-hi una novetat,
i que és imprescindible que sigui així.
D'aquests 50 anys, potser hi hauria 50.000 records, bons records, també mal records.
No has volgut dir uns directors, aquest matí hem sentit l'entrevista a RAC1,
però podem repassar així ràpidament grans èxits de la teva carrera
quan vas estrenar cap als anys 1965 amb l'Adolfo Marcillac
i vau fer després el celebrat Marat Sade, per exemple,
una obra que va trencar una mica els esquemes aquí,
quan es va escriure sobretot, però s'ha de veure tu també amb el teatre aquí a Espanya, no?
I tant, i tant.
No, la companyia Dolfo Marcillac i la companyia Núria Espert,
així com la companyia Adrià Gual,
eren uns referents imprescindibles
i que van fer que el teatre d'Espanya canviés,
fos un teatre diferent.
Sí, perquè te recordem que després també vas passar pel molt celebrat Yerma
amb la companyia Núria Espert amb aquella scenografia del Fabià Puigcerver
que s'anava canviant amb aquella fabulosa lona.
Sí.
De tot això suposo que en parlareu amb aquestes trobades teatrals,
amb aquestes taules rodones, no?
D'aquell teatre independent que ja fa 40 i més, no?
Sí, suposo, suposo.
De la memòria.
El Ricard Salvat, a qui vaig tenir l'honor de tenir com a professor,
després també recordaré una cosa que vam fer tu i jo
i molta gent més l'any 2003, els versos contra la guerra,
amb el qual vaig també tenir l'honor de sèrie, allà a la plaça del rei.
El Ricard Salvat parlava gairebé cada dia a les seves classes de la memòria.
Ja ens en recordem?
El teatre català, aquest teatre català que ara està triomfant arreu d'Europa,
arreu del món, d'aquests inicis, d'aquests inicis tan precaris
que potser també, no només els inicis, sinó també a moments d'ara també,
les companyies joves, doncs no hi ha prou circuit,
no s'ha creat un circuit prou important perquè es puguin automantenir, etcètera, etcètera.
Mira, la memòria que s'ha de dedicar en el Ricard,
el Ricard va fer una cosa molt important en aquest país.
Va fer el que apuntava que el teatre català
estigués a l'alçada de qualsevol teatre
que s'estava fent en aquell moment en el món.
Jo no puc oblidar, la primera vegada que vaig estar a Venècia
va ser fent ronda de mort de cinera amb el Ricard Salvat
a la Bienal de Venècia,
que era allà on anaven totes les millors companyies del món.
Per tant, el Ricard sí que és una figura imprescindible en el nostre teatre.
I que potser no s'ha recordat prou.
Perdona?
I que potser no s'ha recordat prou.
O que les noves generacions no el tenen potser molt en compte.
No, la desmemòria és un valor avui en dia.
Ah, sí, sí.
I això...
Noi, tots en serem víctimes d'això, saps?
Després ara recordo també amb la ronda de mort de cinera,
amb la Bienal devia ser això els anys...
Amb aquella ronda de mort o amb aquella primera o segona ronda de mort,
però tu vas fer el Quim Federal amb la Lloro Beltrán,
amb l'última ronda de mort.
Això l'última, sí.
fer el lliure nou, diguem-ne,
que també, per cert, estava fantàstic,
estàveu tots fantàstic,
i amb el seu muntatge de dir,
jo, que no l'havia vist mai,
doncs de dir, ostres, així això,
ja és un muntatge d'aquells que creus que és important,
en aquell moment,
doncs 20 anys enrere llavors,
o perdó, 30 anys enrere llavors,
doncs encara més.
Exacte.
Encara més, no?
I una altra última pregunta,
no sé si el Jordi després te'n vol fer més,
recuperant això de l'any 2003,
amb aquests versos contra la guerra,
que vas organitzar tu, de fet,
vas, no sé si vas fer també la tria de poemes...
No, la tria de poemes me la van,
me la vaig demanar i me la van enviar
un grup de poetes,
em van fer aquesta feina,
la de l'amatúrgia me la van fer ells.
L'ordre i els contactes,
jo sé que tu una mica manegaves els contactes,
i tu aquí, passa el micro allà, no sé què, no sé quantos...
Sí, sí, sí, sí.
No, ja va ser una experiència molt maca,
única, de fet, perquè es va veure només una vegada,
però va reunir tanta gent a favor,
en contra de la primera guerra d'Iraq,
com si diguéssim la que també hi vam participar com el país,
la del 2003, no?
No seria hora que hi hagués també...
Com veus el compromís de la gent de teatre avui en dia?
Ningú agafa les regnes per fer un acte com aquest avui en dia,
per exemple, amb l'Europa que no obre les fronteres?
Tens tota la raó, tens tota la raó, noi.
No sé què ens està passant, a tots, a tots,
que no ens cau la cara de vergonya amb el que està passant a Europa.
Vull dir, el teatre sempre havia sigut un...
sempre ha sigut l'art del diàleg,
l'art de la protesta també contra els poderosos,
els manaires, diguem-ne,
però sí que hi ha hagut obres,
i, per exemple, en parlàvem d'aquest programa fa un meset,
l'estrena del Teatre Lliure va anar per aconseguir diners,
pel vaixell que rescata vides humanes cada dia.
Potser el que està dient és que s'ha aborgesat al teatre?
No sé si Enric tens aquesta sensació després de tants anys...
No, no, no, no, desgraciadament.
No ens podem aborgesar en el teatre, eh?
Pensa en els sous que estem cobrant
i pensa en la quantitat d'atur que hi ha
dins el sector d'actrius i actors.
L'altre dia llegia...
No ens hem aborgesat, no.
Llegia una dada...
Mana?
No, no, digues, digues, perdona.
No, el teatre normalment només és el reflex del que passa socialment.
I socialment, en aquests moments, Europa està tots plegats,
som una panda de desvergonyits,
que no ens cau la cara de vergonya,
pensant en l'exili d'aquesta gent
que estan tancats amb malvivint, amb fred,
amb aigua fins al coll,
parint les dones, amb barracons i altres,
ofegant-se en el Mediterrani,
i nosaltres estem aquí una mica mirant cap a l'altra banda.
Tots, tots, eh? Tots.
Excepte aquests voluntaris,
que són capaços de jugar-s'ho tot
per anar a salvar vides a l'aigua
mentre els altres estan a punt d'ofegar
i molts d'ells ofegant-se.
Sí, senyor. La veritat és que tens tota la raó del món.
Però això no és perquè siguem uns burgesets els actors.
No. La societat en general.
I el teatre només és un reflex de la societat en què vivim.
És veritat.
Més ni menys que això.
Ens hem acomodat.
Estem en una situació molt còmode per tots
i de vegades oblidem justament aquestes qüestions.
En fi, Enric, moltíssimes gràcies per haver-nos atès.
Enhorabona.
Ens ha fet moltíssima il·lusió parlar amb tu
justament aquests dies que estàs celebrant a la seca
amb una vida al teatre de David Mamet.
dels teus 50 anys de...
I amb el Daphnis, que només en fa 15 que es dedica a això.
Home, encara li queden uns quants, eh?,
per arribar al teu estatus.
De fet, home, jo a Catalunya,
amb els dits de la mà,
pots comptar els actors, els actrius,
que han celebrat els seus 50 anys al de l'escenari, eh?
A veure, a veure, a veure...
No, no, no, no, no, som molt bona acollita, eh?
Sí.
Hi va haver molt bona acollita aquell any.
No, però que no dic de qualitat,
sinó de quantitat d'actors que han arribat a fer 50 anys.
Mira, t'en dic uns quants del mateix curs que jo,
és a dir, que vam començar 10 minuts endavant, 10 minuts enrere.
El Joan Pera, en Carles Canut, i així podríem dir-ne uns quants, eh?
Sí, senyor, és veritat, és veritat.
Us hauríeu d'ajuntar tots i fer alguna cosa, eh, Enric?
Un sopar, que és més amable.
Això és segur, això és segur.
Enric, que vagi molt bé.
Moltes gràcies i felicitats.
Bona tarda.
Abraçades, gràcies a vosaltres.
Bona tarda.
Adeu.
15 minuts i arrem al punt de les 6 de la tarda.
Roger, moltes gràcies, una setmana més.
que vagi molt bé.
M'agrada molt tenir-te aquí, al meu costat.
Escolta, eh?
Escolta, eh?
Ens podem tocar aquí, escolta.
Ens retrobem la setmana que ve.
Fem una pausa de no re i d'aquí uns moments amb la Clàudia Koster i la Lídio Ruiz,
que parlarem avui de teràpia energètica, com cada setmana, des de l'Espai Asensi.
Fem una pausa i tornem ara mateix.
Fins ara.
Ràdio Tosfer 98.1
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Primer, van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
RadioDesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
RadioDesvern.
Cada dia, més a prop teu.
RadioDesvern.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com.
RadioDesvern.com.
Un de les 6 de la tarda.
Continuem en directe a la penya del morro de la ràdio d'Esvern.
I aquells riures, és perquè estem contents.
Perquè tenim la Clàudia Coster una setmana més des de l'Espai Essència.
Clàudia, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, buenas tardes.
Bienvenida al programa.
I hoy nos traeix a una invitada muy especial.
Muy especial porque tiene un corazón trasplantado.
Un corazón trasplantado.
Sí.
Lirio Ruiz, buenas tardes.
¿Qué tal? Buenas tardes.
Hola, buenas tardes. Encantado de que estés con nosotros porque es algo comentábamos, ¿no?
Toda una experiencia. Hace nueve años que te desplantaron el corazón.
Bueno, ¿cómo estás?
Bueno, ahora mismo, pues, estoy con mucha salud y estoy muy agradecida y afortunadamente sí estoy saludable y ha sido, pues, una experiencia extraordinaria y además, bueno, tengo un corazón.
Ah, muy bien.
Yo soy mexicana y llevo ya aquí viviendo 12 años y tuve la suerte, pues, de llegar al lugar preciso en el momento justo y estoy sumamente agradecida y contenta, ¿no?
Claudia, ¿por qué has invitado a Lirio hoy?
Sí, porque me vine, bueno, fui a la consulta y, claro, era como un tema para mí también nuevo tener una paciente o un cliente con un corazón trasplantado, ¿no?
Entonces, bueno, ella vino por una razón que tuvo como problemas con la medicación porque en estos casos esta gente tiene que tomar muchos medicamentos fuertes de imodepresores, ¿no?
Como unos, ajá, inmunosupresores.
Exacto.
Y, claro, esto para el organismo es mucho y por un tema de estos, pues, me vino a ver.
Bueno, en realidad para mí el hecho de tener a Claudia Koster en mi vida ha cambiado muchísimo.
O sea, puedo hablar que radicalmente, ya que, bueno, el trasplante fue todo un éxito, tuve muchísima suerte.
Muchísimo éxito.
Todo resultó perfecto.
Nunca he tenido un rechazo, que es lo más frecuente, a veces es frecuente para muchas personas tener rechazos en los trasplantes.
Y definitivamente tuve mucha suerte, pero hubo un problema con la medicación que los médicos equivocaron.
Y aparte de que sí es muy fuerte la medicación normal, que son inmunosupresores, que lo que hacen es matar tus defensas, los glóbulos blancos, para que no te ataquen a tu corazón, que no es tuyo, que tiene otras células.
Entonces el organismo, pues, inmediatamente, supuestamente lo ataca.
Yo ahora, no sé, tengo mis dudas.
Pero lo que sí sé es que cuando yo estuve muy grave, porque la medicación iba todo muy revuelto y a nivel emocional, sobre todo me puse muy mal, más que nada a nivel emocional.
Claro, me imagino, porque yo no lo he vivido y tampoco no puedo acercarme ni a una milésima de lo que viviste tú o lo que estás viviendo, pero no sé si aquí había como una ansiedad a lo mejor o alguna cosa que, las dudas, ¿no? Siempre el no saber, el miedo sobre todo.
Bueno, en realidad el estado era terrible, el estado era, exacto, con muchísima ansiedad.
¿Antes de la operación?
No, no, no, no. Esto fue después, por la medicina.
Después, por la medicina.
Yo antes estaba súper, bueno, tenía el corazón enorme, por eso me lo han sacado y me han cambiado por otro.
Pero, porque si no me iba a morir, o sea, o te trasplantan o te mueres, solo hay esas dos opciones.
Tuve la fortuna de que estoy viva y estoy muy bien ahora, pero el tiempo que yo visité a Claudia fue como un año o dos después del trasplante, que fue en el 2007, y tuve la suerte de conocerla.
Y, definitivamente, el sistema que ella maneja es extraordinario, muy propicio para lo que yo tenía.
Este estado general de salud con el llevado, que se lo, que se, que nos, que sucede por tanta medicación, expresa, sí, como tú has dicho, ansiedad, pero también muchísima paranoia, nerviosismo, todo, todo te resulta.
¿Cómo, cómo notaste el, en qué notaste el cambio, el trabajo que hiciste?
Sí, bueno, exacto. Lo que pasa es que ella tiene muchas herramientas para trabajar.
La psicología energética te, te da muchísimas herramientas, bueno, ella las tiene, no sé si todas las psicólogas, pero ella maneja muchísimas.
Una en especial que, que es extraordinaria, que es el tapping, que es lo que más, tapping, que es como, se podría decir que es una acupuntura emocional, pero sin agujas.
Eso es como yo le puedo llamar.
Esto es maravilloso porque es, bueno, no sé, es, viene también de la medicina china y es, eh, tocar los puntos de los meridianos, ¿no?, que tenemos en el cuerpo y estos meridianos, al tocarlos, tienen un, desbloquean, desbloquean los puntos, desbloquean muchas zonas del cuerpo para poder, para poder, eh, que fluya toda la energía.
Es como una especie de acupuntura para desbloquear los puntos energéticos.
Exacto, sí, es así, pero aparte, eh, aunado a la, eh, a la PLN, o sea, digamos que te programas también, es decir, que tú los tocas y tú vas diciendo que quieres, me quiero sentir bien, quiero estar más tranquilo y te juro que funciona porque estamos hechos de una manera, nuestro organismo que pocos conocemos, o sea, tenemos una gran cantidad de posibilidades para estar bien si nos conociéramos más.
Y estas herramientas que ella maneja te hacen saber las posibilidades enormes que tienes para, y con nada, el problema es que como no es sofisticado, sino es muy sencillo, mucha gente no lo cree, porque generalmente están buscando cosas más sofisticadas y esto es tan simple que no, no sé, no lo toman tan en cuenta.
Pero también hay que distinguir, hay gente que no entra tanto, ¿no? Hay terapias para todo, esto también hay que decirlo, ¿no? Porque no hay milagros para todos que piensan, bueno, toca algunas cosas y todo va bien.
Hay una disposición que también yo lo tuve mucho de aceptar lo que yo le pude decir, porque esto también es un tema que no es fácil, ¿no?
Sí, claro.
Porque hay gente que ciertas cosas no lo quiere ver en su vida, entonces se cierran porque no lo quieren sacar el velo, digamos, porque cuando tú vives en tu mundo que te da miedo, pero tú te espabilas muy bien en este mundo porque lo sabes, a veces cuesta mucho que la gente lo quiera cambiar, porque al menos ahí saben cómo actuar.
Y de repente lo tienes que deshacer y le está miedo, le está miedo, ¿no? Y Lirio estaba muy abierto porque se encontró muy mal y con el rechazo de los medicamentos, con la paranoia y se daba cuenta que con los puntos y con algunas cosas más, porque también trabajo con el EMDR, que es el movimiento de los ojos que equilibra los hemisferios del cerebro, se pudo equilibrar, ¿no?
Sí, te repito, es que Claudia maneja varias herramientas que son importantes, te hace un diagnóstico con la kinesiología, bueno, eso fue mi caso, seguramente ella depende de cada paciente, lo trabaja, con la kinesiología me ha hecho un diagnóstico de dónde yo tenía la fuerza, de dónde yo tenía los problemas y de ahí pasamos al tapping.
Y también ella maneja la homeopatía, que yo sepa, y la medicina ayurvédica, que todo esto te complementa muchísimo.
Vamos, yo la encuentro una persona muy preparada, con muchísimas posibilidades de curar, o sea, yo estoy muy feliz, yo constantemente la acudo a sus terapias o talleres, a las cosas que tiene,
porque me hice su fan, ¿se puede así? Me hice su fan porque obviamente me curó, o sea, yo ya había ido a muchos lugares, vamos, o sea, que había ido a otro tipo de terapias, había ido a psicoanálisis,
bueno, me gusta también, no quiero decir, no lo voy a negar, pero no tiene nada que ver a la velocidad que te cura, las terapias que ella maneja son muy, sobre todo es esto,
muy rápidas, te hacen ver realmente qué es lo que tienes y acudir al punto donde puedes subsanar.
Claro, debe ser que lo que está claro es que cada uno tiene su propio camino y su propia terapia, instrumentos, herramientas que le funcionan, ¿no?
Exacto, lo que también, lo que hace valiosa esta terapia, que te da una herramienta que tú también lo puedes trabajar en casa, esto es muy importante.
Exacto, que yo lo hice sola, en realidad no creas que estuve yendo muchísimo, como luego tienes que ir con otros terapeutas.
Un trabajo personal que hiciste tú misma, ¿no?
Totalmente, si ella te va indicando las herramientas que tú te llevas y la forma en cómo utilizarlas y tú lo haces solo, en realidad depende de ti después de estar con ella,
no es que yo estuviera pegada a Claudia por mí, no, no, para nada, de hecho, me hubiera gustado, pero no, no, ella te suelta, dice, ok, y ya está, ¿no?
Ve a utilizar esto que te he dado y a trabajarlo y a practicarlo y con eso ya tienes.
Sí, claro, con esto también ves, si la persona no lo aplica, en el fondo hay un bloqueo de no querer mejorar, que la persona no lo tiene tan claro, ¿no?
Pero si yo doy un deber y la persona lo aplica, el deseo inconsciente y consciente es muy grande de superarlo.
Y hay muchas personas que te vienen, conscientemente lo quieren mejorar, pero tienen algunos programas inconscientes que los impiden, entonces no lo hacen en casa.
Lamentablemente, no tenemos más tiempo porque tenemos que conectar, sí, con Cataluña Radio, pero yo me he quedado con muchas ganas de saber un poco más, así que, Lirio, te invitamos al programa para que vengas otro día, Claudia, cuando quieras, sí, porque es que hoy...
Se quedan pendientes muchas cosas.
Claro, quedan pendientes muchas cosas.
Bueno, pero es una oportunidad.
Claro, claro, claro.
Para que la gente sepa que allí con Claudia Costa tiene muchas posibilidades para sentirse mucho mejor.
Claro, y más que nada también, bueno, el hecho del trasplante de corazón, porque la verdad es que...
Sí, hay mucha temática interesante, claro que sí.
Tenemos que hablar mucho de esto. Lirio, muchas gracias por venir.
Encantada, que tengan buenas tardes.
Muchas gracias.
Nos vemos la semana que viene.
Vale, muy bien.
Fem una pausa per escoltar el bolletí de Catalunya Ràdio i tornem tot seguit amb la segona hora de la penya del morro. Fins ara.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa aquí Elian Sabrià.
Un home de 89 anys ha mort i dues persones més estan afectades per un brot de la genealosi a Mollet, al Vallès Oriental.
El Departament de Salut investiga instal·lacions industrials en un ràdi d'un quilòmetre per localitzar, per intentar trobar el focus.
Barcelona, Montse Poblet.
Bona tarda.
Els 3 afectats són homes d'entre 37 i 89 anys.
Dos han estat donats d'alta i el tercer, el més gran, va morir el 10 d'octubre, 8 dies després que se li detectés la malaltia.
Cristina Pérez és la directora general de l'Agència de Salut Pública, responsable de la zona afectada.
Estem investigant l'origen de 3 casos de la genealosi declarats aquest mes d'octubre al Mollet del Vallès.
Els afectats, en aquest cas, són 3 hòmens, un dels quals, el que tenia a l'edat més avançada, ha mort.
Salut ha revisat deu instal·lacions d'aire condicionat a Mollet i ha fet un tractament de xoc per evitar més contagis.
Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Notícies breus, Montse Quadreny.
El govern admet que cal una fiscalitat més progressiva, però el vicepresident Oriol Junqueras no es recanta per modificar els impostos de successions i de patrimoni,
com planteja la CUP en la negociació dels pressupostos de l'any que ve.
Parlament, Jordi Corbalan.
Bona tarda.
En resposta a una interpel·lació del PSC, el conseller d'Economia, Oriol Junqueras, s'ha mostrat partidari de no tocar l'impost de successions.
La darrera reforma, l'actualment vigent, em sembla que està en un lloc adequat i que respon a un consens ampli en la nostra societat i en la majoria dels diputats d'aquesta cambra.
Pel que fa a l'impost de patrimoni, Junqueras adverteix que no servirà de res a pujar-lo si el govern del Partit Popular té la intenció de bonificar-lo.
El vicepresident és partidari de reformular els anomenats impostos verds tombats a Madrid, com els que agravarien les nuclears i els establiments comercials.
Jordi Corbalan, Catalunya, Ràdio Parlament.
La mesa del Congrés de Diputats ha donat llum verda al suplicatori contra el portaveu del Partit Demòcrata, Francesc Homs, perquè pugui ser investigat pel Suprem per haver posat les urnes al 9-N.
Hi han donat suport al PP, Ciutadans i als Socialistes i, en canvi, Podem ha demanat a la mesa que refusés el suplicatori.
Per la portaveu del govern, Neus Monter, la posició dels socialistes ha estat molt lamentable.
Només podem arribar a la conclusió que potser per alguns és més fàcil defensar els promotors del GAL, per tant el terrorisme d'estat, que no pas defensar els qui promouen la democràcia.
I ben segur que això és molt, molt lamentable.
La Fiscalia Anticorrupció demana una pena de 27 anys de presó per a l'expresident de Fórum Filatélico, Francisco Briones, a qui acusa d'estafa, entre altres delictes.
També proposa condemnes d'entre dos i quins anys de presó per a 28 acusats més.
A més, el Ministeri Fiscal demana que paguin 3.700 milions d'euros a les gairebé 270.000 persones que tenien diners invertits en els segells de la companyia quan se la va intervenir judicialment l'any 2006.
Un gos de raça perillosa mossega 9 persones al barri de Collblanc, a l'Hospitalet de Llobregat.
El gos s'havia escapat de la seva propietària i, finalment, els Mossos l'han abatut.
L'Hospitalet David Àngela.
Hola, bona tarda. Els fets han passat cap al migdia quan un gos barreja de pastor alemany i de pitbull ha fugit del seu domicili al barri de Collblanc de l'Hospitalet de Llobregat,
aprofitant que els propietaris estaven fent un trasllat.
A partir d'aquí, el gos ha anat desplaçant-se fins al barri de les Corts de Barcelona, mossegant tothom que el volia detenir,
entre ells la seva propietària i un agent dels Mossos d'Esquadra.
Finalment, a la una del migdia i davant la impossibilitat de reduir-lo amb el llaç,
i que coincidia amb la proximitat d'una escola, la policia l'ha abatut al carrer Reig amb Sant Ramon Nonat,
molt a prop del miniestadi del Barça.
David Àngela, Catalunya Ràdio, Barcelona.
La justícia francesa ha ordenat el tancament definitiu del campament de Calé.
Onze associacions havien presentat un recurs contra el desmantellament del camp, anomenat la jungla,
on hi viuen milers d'emigrants.
Però avui, un tribunal de l'illa, el nord de França, ha donat la raó al govern de París
i ha considerat que amb la clausura s'intenta posar fi al tracte inhumà i degradant que viuen aquestes persones.
Després de conèixer la decisió, el ministre de l'Interior, Bernat Caseneff,
ha dit que l'operació de desallotjament dels migrants començarà d'aquí pocs dies.
Acord més que fràgil a la República Democràtica del Congo
per ajornar les eleccions presidencials fins a l'abril del 2018.
Una decisió que allargaria el mandat de Josep Kabila un any més,
fins que arribi aquest moment de les eleccions.
Seria un any més, un any i mig més, per ser exactes, del que estava a París,
ja que els comissis havien de ser aquest desembre.
El pacte, però, és molt feble, com dèiem,
perquè només el secunden el govern i una part minoritària de l'oposició.
La resta dels opositors amenacen amb noves eleccions
per rebutjar el que consideren un nou intent de Kabila de perpetuar-se en el poder.
L'empresa de filatures Nils Tard de Blanes, actualment amb un erotemporal,
tornarà a produir a partir de la setmana vinent
i recol·locarà 80 treballadors de la plantilla.
Girona Isabel Jonola.
Bona tarda.
Avui la direcció de Nils Tard ha comunicat als treballadors
la seva intenció de reprendre la producció la setmana vinent
amb la previsió de fer 100 tones de filatures al mes.
Havia arribat a produir 1.400 tones mensuals.
Començaran a treballar de forma rotatòria 80 treballadors,
una cinquantena més s'acullen a la jubilació parcial
i la resta dels 190 treballadors que queden, una seixantena,
s'anirien reincorporant d'acord amb les necessitats de l'empresa.
Nils Tard vol especialitzar-se
i fabricarà a partir d'ara filatures de qualitat.
Isabel Jovanola, Catalunya, Ràdio Girona.
Esports, Roger Arbussà.
El Manchester City ha viatjat a Barcelona amb les baixes de Senyà i Delf.
Aquest migdia, Luis Enrique ha assegurat que el de demà contra el City
és un partit entre jugadors i no entre entrenadors,
tant ell com Gerard Piqué a més.
coincideixen que Pep Guardiola ha canviat el joc de l'equip anglès
i que l'ha fet molt semblant al del Barça.
I avui comença la tercera jornada de la Lliga de Campions.
El Madrid rebrà l'ègia de Varsovia
amb la presència de 4.000 seguidors polonesos a la capital.
De moment hi ha hagut 3 detinguts.
També juga avui el Sevilla.
Els andalusos visiten el camp del Dinamo de Zagreb.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 7 minuts.
Us parla Andrea Bueno.
Més alumnes i una millora de l'oferta formativa
en el nou curs de l'Escola de Formació Professional Antoni Algaró.
La matriculació d'alumnes ha augmentat un 15% en la formació arreglada
i un 25% en la formació ocupacional.
L'augment del nombre d'alumnes es deu,
segons el director docent del centre, Víctor Lanxarro,
a la millora de l'oferta formativa.
El centre ofereix una àmplia formació arreglada pública,
de grau mitjà o superior i privada,
especialitzada en gràfica publicitària i multimèdia.
El sector gràfic segueix sent el seu àmbit principal,
tot i que també aposten per altres sectors,
com l'àmbit dels videojocs i de l'animació.
Trobareu més informació al seu web a escolaalgaró.com.
La línia d'autobús 157 recupera la parada de Riera Blanca a Collblanc.
Era una reivindicació ciutadana i del Consistori Sant Justenc feia temps,
per tal que la parada d'origen i final del 157
estigués més a prop de l'estació de Collblanc de la línia 5 del metro.
A partir d'aquest dijous,
el nou punt d'origen i final de la línia 157
serà la parada 3.305 Riera Blanca a Travessera de les Corts.
Allà mateix paren les línies L50 i L62,
que també donen servei a Sant Just.
I un apunt més en clau cultural,
nova mostra express a l'espai de lliure creació del carrer Bonavista.
Dijous al vespre s'inaugurarà la mostra Art disseny de Quim Lluís
i només es podrà visitar durant tres dies.
El pintor i escultor Quim Lluís
presenta aquesta mostra de dijous a diumenge a Sant Just,
aprofitant les festes de tardor.
I a més a més, durant la nit de Sant Just al carrer,
l'espai de lliure creació romandrà obert
fins les 11 de la nit.
I això és tot de moment.
La informació local tornarà en menys d'una hora
més ampliada als Sant Just Notícies edició vespre a les 7.
Mentrestant us recordem que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio,
radiodesvern.com. Bona tarda.
A l'actualitat de Sant Just.
En definitiva, cinema sense condicions,
els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
A l'actualitat de Sant Just.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com.
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Ràdio Tosfet
98.1
Ràdio Tosfet
98.1
Ràdio Tosfet
Treu, sis i doze, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
D'aquí uns moments amb l'Edu Martínez,
el nostre friki del programa,
que a la seva secció de còmics avui diu que ens parlarà de còmics apocalíptics,
o personatges obscurs, o no ho sé,
perquè em va canviant la secció cada dos per tres.
Ho descobrirem d'aquí uns moments.
I, a més a més, també tindrem a la Sofia Quirós avui parlant-nos dels errors que cometeu les noies a l'hora de lligar.
Sofia, què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
I a l'Eric Pomar amb la secció de Noves Tecnologies.
Eric, què tal? Com estem? Bona tarda.
Bona tarda.
Hola, bona tarda els dos.
Benvinguts al programa.
Comencem, però, amb la secció de l'Eric,
perquè hem de parlar del BM Wall 2016.
I és que aquesta setmana hi ha aquesta fira de virtualització i enfocada als serveis del núvol,
que ha presentat avui els seus productors estrella,
enfocats a la computació, la gestió del núvol i l'emmagatzematge digital.
Molt interessant, no?
Sí, oi?
No, no, després ho expliquem.
No, no, però per què és important tot això?
Tot això és sobretot perquè en aquesta presentació s'ha avançat molt en el tema de seguretat.
Per exemple, podríem dir en Google Drive, coses o així, és on s'està avançant més.
El tema de seguretat i de fer-ho encara més fàcil i més accessible per a tothom.
De fet, nosaltres avui en dia ho tenim tot al núvol, que es diu, no?
Exacte.
És a dir, que tenim ajuntament, tenim tot, el Facebook està tot amagatzemat,
que se suposa que, a veure, que tampoc no està el núvol, perquè hem dit més una vegada,
que això està en ordinadors, no?
Exacte, són centrals, són nous, exacte.
Bé, hi ha alguna cosa més que vulguis comentar sobre aquesta fira?
Bé, urbanitza l'empresa que es diu BMWer,
que és una empresa que es dedica a tot això que hem dit de màquines virtuals.
Les màquines virtuals són aquells programes que tu instal·les a l'ordinador
per si vols posar un altre sistema operatiu en el teu ordinador
sense instal·lar-lo directament a la pròpia màquina.
Es fa servir molt per tema, per exemple, del cloud, del núvol,
en allà és on van instal·lats aquests sistemes operatius,
perquè, clar, allà no hi ha ordinadors físics,
sinó que hi ha això que són les màquines virtuals.
Mira, fem una cosa, connectem amb la fira,
perquè allà hi tenim l'Humbert, Humbert Blanco, bona tarda.
Molt bona tarda.
Benvingut una setmana més al programa.
Què tal? Com estàs?
La veritat que molt bé.
Aquí la cosa està bastant interessant per aquí.
Hem pogut veure, s'està passant molt bé,
hem pogut veure les últimes novetats
quant a computació i coses del cloud
i ja et dic, ara si ho explicaré una miqueta,
com estan en tot,
però realment ens estan sorprenent bastant.
És una fira enfocada a un sector molt tècnic
i molt empresarial,
però la veritat que al cap i a la fi són coses
que o a mitjà plaç o a gran plaç
ens acaben afectant de gran manera.
Què és el més interessant que has vist?
El més interessant és,
el que posen més èmfasi,
és una tecnologia que li diuen
computació i, perdó, cloud híbrid,
o núvol híbrid,
que és una barreja,
hi ha dos tipus, diguéssim,
dos tipus de...
les empreses han de guardar les dades,
les dades dels usuaris,
i per fer això tenen dos opcions.
La primera és guardar-ho tot ells en un servidor intern
o l'altra opció que tenen
és col·locar-ho a un servidor extern
i des de l'accedir.
Sí, espera un moment, perdona, perdona.
l'enfasis ara...
No, un moment, un moment, un moment, un moment, un moment.
Està, està, està, un moment, un moment.
No, deixa'm, perquè és que la Sofía la tenim aquí,
t'estava escoltant molt atentament.
Sofía, tens el...
M'ajuro que tot això que està parlant...
Us veig per a la càmera, estic en directe, us veig.
Sí, un moment, un moment, un moment.
No, dic que tu estàs escoltant tot això que està dient.
Tens alguna pregunta, Sofía?
Sí, sí, Sofía, tu em sorprèn-nos.
Jo no he entès res del que ha dit.
O sigui, bàsicament, em repareixo del que tracta, sí,
però...
No, aviat.
Tants tecllicismes, tu?
Obert, explica'ns-ho com si...
Mira, com si hi haguessis un nen de dos anys.
Moltes gràcies, ja, Àlex.
Home, Eric, per favor.
Mira, la cosa és que hem de guardar dades
i hem de gestionar dades empreses.
Hem de guardar els excels, els coptes, els números i tal.
Llavors, els hem de guardar en algun lloc, no?,
perquè tothom pugui accedir
i podem treballar els ordinats de funció d'alguna manera.
I el que fa aquesta fira és ens ensenyen solucions
per tractar aquest tipus de problemes
o de coses que els fiquen les empreses.
Llavors...
I dóna-te'n d'ací?
Com, com, com, perdona?
Em refereixo, dóna-te'n d'ací?
Hi ha moltes solucions?
Si és un món, et sorprendries, de veritat,
que és un món que és una passada,
la de coses, la de...
Un tema de hardware, o sigui, coses físiques,
de discurs, servidors,
i després hi ha la part de seguretat,
també, d'antivirus, que un món...
la veritat que us sorprendríeu si poguéssiu veure primera.
Sí, sí, no, no, ara, a dir, la Sofía
fa una cara d'apassionada i de sorpresa,
que és un tema que es veu que, no?
Sí.
Bueno, de dues maneres, Humbert, sí, digues.
Estic mirant-vos per aquí a la càmera des del livestream,
i ens pregunten, hi ha un xat,
que ens pregunten, un noi que sigui Hermes,
si hem parlat de Nintendo Classic Mini NES.
Ah, sí, doncs no...
No, al principi no, no n'hem parlat, no?
Tu en vols parlar?
Bueno, la setmana passada...
La setmana passada va ser el Barcelona,
fa un parell de setmanes,
va ser el Barcelona Games World,
no sé si ho teniu controlat.
No.
Va ser el...
Per això tenim a tu, Humbert.
El Games World, ja, però el mateix dia va sortir
el del Note 7, que ja el treien definitivament.
És veritat, és veritat, que va...
I va anar-hi, el Barcelona Games World.
També hi va anar-hi, sí, Humbert.
Tu hi vas a tot, menys a classes.
Què, què?
Ai, ai, ai, ai.
Humbert, què tal el Barbara Wall?
El de Sorghum's World, aquí anem, aquí anem.
Bastant interessant, això era de videojocs,
això sí que no era un públic allà tot rebuscat,
era un públic general,
i l'he agradat a tothom.
I la Classic Mini NES, que ens pregunta l'Hermes,
és una remasterització de la clàssica Nintendo NES,
que l'han fet més petita,
que la pots connectar amb una HDMI
i pots jugar a 30 jocs d'aquesta clàssica Nintendo.
I és molt més econòmica, això t'anava a dir.
Sí, escolta...
Però són jocs molt antics, vull dir, de fa 30 anys.
Perdona, em diuen que aquest comentari que estàs llegint de l'Hermes
fa una setmana que està al xat.
Es veu que...
Fa una setmana que està al xat.
Sí, que no és d'ara, però no passa res,
no et preocupis, ho comentem igual.
Bé, sí, sí, sí.
Bé, per tant, Mini NES a tope, no?
Mini NES a tope, està molt xula.
Quant has dit que venia, Albert?
60 euros.
60 euros.
Ven en jocs com el Mario, el Donkey Kong...
Bé, i després també Nintendo va treure una altra consola.
No, treurà.
O la treurà.
Ens van dir, vam preguntar a la gent de la Nintendo,
ens van dir març de 2017,
i es diu la Nintendo NX,
que és la nova generació de la Wii U.
I tres mesos.
Una pregunta.
En aquests llocs on vas,
per aquí, per les fires i tot això,
ja et cuiden?
Jo, sí, et cuiden.
No, no, et cuiden.
Aquesta és una fira molt professional,
i cuiden nens, que a la veritat que ens estan cuidant molt bé.
El tema premsa ens cuiden molt bé.
Sí, però a la que millor vam cuidar va ser en Mobile,
però amb molta diferència.
No has vist res aquí, Eric, és una passada.
Però t'han regat alguna cosa?
Un smartphone, una tauleta,
és el mínim avui dia a les fires tecnològiques.
Les pistoles d'aquelles de l'art,
hi havia una ruleta,
una com si ho diu en català.
Una ruleta?
Sí, una ruleta.
A me he oberta una ruleta, no?
Sí.
Com ha de ser, si no?
Sí, una ruleta que l'he girat,
llavors el premi guai és una pistola de l'art.
Un company millor hem guanyat una pistola de l'art.
Ah, molt bé, una pistola de l'art.
Està bé.
Sí, sí, sí, sí.
Està bé, està bé.
La sala que la porto.
No, aquí, escolta, aquí no s'entretes perquè no vols, realment.
No, no, perquè estic veient que tu...
No, t'ho passes molt bé, t'ho passes molt bé.
I menges també, la veritat, que molt bé.
Sí?
Perquè ja és una càtering pels periodistes o no?
Hi ha càtering pels periodistes.
i et serveixen a la sala de premsa directament.
Molt bé.
Escolta, però...
Està bé, a nivell, a nivell, no?
Però s'ha de cuidar perquè...
Ara entenc perquè...
És molt intens.
A veure, Umber, ara entenc per què prefereixes anar aquí que a l'institut.
Home, i tal.
Això és evident, no?
No, home, no, tampoc és això, però...
L'institut també està interessant.
Sí, ui, molt, molt.
Se't veu molt, molt.
Perquè m'està sent que has fet campana,
algun dia a l'institut de Sant Just, per anar aquí?
No, no, però...
Algum dia...
Home, que no.
Home, que no.
Per exemple, l'institut m'ha portat a aquest lloc.
Estava bastant bé, la veritat.
Ja, ja, ja.
Bueno, en fi, Umber, moltes gràcies.
Si teniu impreses, els dic als servidors,
doneu-li un cop d'ull a la pàgina d'UVMWare,
que està bastant interessant.
Sí, vale.
Doncs, UVM World, 2016,
on aquesta fira de serveis,
del que no es pot veure, de l'intangible,
del que està al Núvol,
que quan enviem un mail a les fotografies del Facebook
que no estan penjades al WhatsApp,
també tot això està al Núvol.
En fi, Umber, gràcies, eh?
Que vagi bé, cuida't molt,
i no et cansis, que et veig cansat.
Sí.
Molt cansat.
Au.
Que vagi molt bé.
Vinga, que vagi bé.
Adéu.
Bé, Èrica, a part del VM World 2016,
alguna novetat tecnològica aquesta setmana
que vulguis comentar?
Podem dir, seguim amb el del Note 7 aquell,
com a curiositat, eh?
Sí, què està passant?
Perquè els van retirar tots del mercat?
Sí, els han tret, els han tret.
Però ara...
Per cert, m'han arribat moltes bromes
sobre el Note 7,
Schwarzenegger tirant un mòbil Note 7.
I de llihadistes.
De llihadistes, també?
De llihadistes no l'has vist?
Que en lloc de bombes van amb Note 7s.
No, bueno, sí, i a part ja...
El GTA...
El GTA 5.
El GTA 5?
El GTA 5 han fet un...
Un parche, que es diu, no?,
d'aquestes coses.
Exacte.
Que en comptes de tirar bombes,
tires Note 7s.
Ja, estàs esperant.
Com a arma d'estrucció massiva
és interessant.
Sí.
En fi, alguna cosa...
Sí, ja he vist-ho, ja.
Alguna cosa més sobre...
Bueno, sí, que Samsung ha enviat
a cada persona que el va comprar
unes caixes enormes,
ignífugues,
per posar el Note 7 a dintre
i tornar-lo.
Ah, directament, eh?
Sí.
Perquè no t'exploti, ja.
Sí, bèstia.
Està bé.
I inclús als Estats Units,
ara ja pujar un Note 7 a un avió
és...
ja és...
és il·legal totalment
i les multes arriben a 300 dòlars,
o així, per...
Ah, molt bé.
Pujar a 800 a un avió.
En fi, doncs no et moguis.
No, no et moguis.
No et moguis perquè avui...
Ens ho passem bé.
Avui ens ho passarem bé
amb la Sofia.
Sofia, recordo que en aquest estudi
fa una setmana
ens vas parlar dels errors
que cometem
als nois
a l'hora de lligar.
I avui
farem una mica
al revés
i parlarem dels errors
que cometeu les noies
en aquestes situacions
de la vida quotidiana
diària.
Sí.
Val.
Tots en cometem.
Tots en cometem.
Tots en cometem.
Exacte, correcte.
A veure, per on vols començar avui?
Primer vull dir que
abans que ningú m'ho retregui
això que estic fent
és generalitzar, òbviament.
Clar.
No tots cometeu els nois.
Has rebut comentaris
aquests dies
a l'institut, potser o no?
Sí, sí.
Què dius?
Tens haters?
Però per què?
Tens haters ara?
Què està passant aquí?
Clar.
Exacte.
Sí, sí.
Tenir haters és tenir fama.
Tot dit.
Firmat per ell.
Per això ho va dir,
qui ho va dir això?
Van dir Warhol, no?
Potser.
Sí, sí.
És igual que parlin malament de mi
mentre parlin de tu.
És el que estàs buscant una mica, no, Sofia?
Sí.
Vale, agrapa.
Llavors, això que són errors
que la majoria de gent comet
llavors es fiquen com a
els grans errors,
però que, òbviament,
hi ha excepcions
i no tothom els comet.
Molt bé.
Doncs vinga, va.
Anem pel primer de tots.
El primer de tots és
un error superimportant
és calentar.
Hi ha noies que creuen
que calentar realment és bonic
o que és sexy.
El que és més sexy
és seduir, jo què sé,
amb...
Amb la mirada.
Sí, sí.
O, jo què sé,
amb somriure.
Amb la gata tapada
i només la mirada, per exemple, no?
No, home, no ens passem.
Però sí que és veritat que...
A vegades massa poc tapada.
Ja.
No, un moment.
Hi ha noies jovenetes
que sí que les veus
i dius, ostres,
o sigui, que jo no em fico amb ningú.
No.
Però que no cal tant.
A l'institut, generalment,
com es vesteix?
Ui, a l'institut.
La part semanina.
Eric?
Ja de tot, ja de tot.
Ja de tot, ja de tot.
Ja de tot, eh?
Ja de tot.
Estan les més petites
que van amb els pantalons de vòley
directament.
Sí, sí.
Sí, sí.
I les més grans
que anem més destines.
Perdona,
entenc que els pantalons de vòley
són els pantalons curts.
Sí, sí.
Curts.
Curts.
Curts.
Curts.
Però és que aquesta moda...
Parlem un moment d'això,
perquè aquesta moda
que s'ha posat,
bé,
en els últims mesos,
aquesta temporada moltíssim,
des que va arribar la primavera a l'estiu,
que les noies,
o sigui,
ensenyeu ja
tot el que seria
la...
bé,
la galeta,
no?
Exacte.
Ensenyen,
ensenyen.
Ensenyen.
A mi no m'agrada gens.
No, no,
generalitzem.
Generalitzen.
Generalitzo el truc com a noia
representant-ne de la mateixa.
Sí, la veritat és que
hi ha hagut un boom molt bèstia
en què
està de moda,
simplement tu ho ensenyes
i...
Sí.
I ja està.
A veure,
això no ho hem dit,
però tenim una línia de telèfon
per si algú vol opinar
sobre el que estem dient.
I tant.
Creieu que a l'institut
les noies
van massa...
ensenyant massa carn
o no?
Àlex,
pots dir el telèfon,
sisplau,
que tens apuntat
a sota de tot
a l'últim canal,
a la taula,
que està amb m'ordinador,
perquè és que no el tinc aquí
i així el...
93,
37,
22,
91,
372-2901,
és el telèfon que podeu trucar
si voleu
per comentar-nos
si hi ha l'institut,
creieu...
Truqueu,
truqueu.
Si les noies van ensenyar
massa carn o no.
Dit això,
passem a altres qüestions,
errors que dius tu
que les noies cometeu
a l'hora de lligar.
i aquest és un
que també vaig dir
amb els nois,
que és
no ser una mateixa
o no ser naturals.
Ah,
no ser...
Ah, molt bé.
No ser nosaltres mateixes.
S'ha de ser fidel
a un mateix, no?
Sí,
que sempre passa
tant amb nois
com amb noies
que ens creem
com un personatge
o ens fem les dures
o les bordes,
que passa molt.
ser fiel a tu mismo.
Això jo ho diré l'altre dia,
que és el consell de Superpop.
Sí.
I un altre error
molt,
molt gran
que tenim les noies,
que vosaltres no el teniu,
sincerament,
és quan quedem amb vosaltres
parlar dels ex.
Ah, sí?
Sí.
Això és un error fatal.
Horrible.
Una putada.
Horrible.
Això és fatal.
Sí, sí,
perquè per algú són ex,
o no?
Són ex, punt.
Adéu.
I es cau,
jo crec,
amb la mala...
amb la mala praxis
de comparar.
Sí,
idealitzar l'ex.
Idealitzar també,
clar,
no pot ser.
Per què?
Per què li idealitzes?
Clar,
per què parleu de l'ex,
les noies?
Perquè llavors al noi
li agafo una pressió afegida.
Exacte.
Sí,
però jo què sé,
l'ell,
posa el teu ex,
a mi què m'expliques,
noia?
Ja m'està.
O sigui,
ja,
la próxima vegada
que una noia ens parli
del seu ex,
el que hem de fer
és dir-li a la noia.
Pas,
si te pas.
Clar.
No,
no mereixo aquest...
Sempre s'acostuma a fer-ho.
És veritat.
Realment no sé per què,
potser és per...
Perquè és clar,
fiquen nerviós el noi,
no sé.
Ai,
doncs amb el meu ex vam de...
Feia això,
feia l'altre,
indirecte de portar-me al cine.
Doncs a mi no,
doncs no,
no,
no,
no,
no.
Saps que també fan molts cops
deixar plantats a la gent?
No.
Sí.
No.
Que quedeu,
sí,
vale,
quedeu no sé què.
Però les noies...
10 minuts abans no puc.
Ho heu fet mil vegades.
però això va depèn de la persona,
no depèn ni de si ets noi o noia.
Això és impuntualitat pura i dura.
Qui és impuntual ho és...
Impuntualitat?
No,
això és que canvieu de plans
més que...
Sí,
home,
Eric.
Bueno,
en fi,
aquesta és una situació.
També hi ha d'altres,
per exemple,
tu dius gelos a les xarxes socials,
no?
Sí.
Enveges,
coses d'això.
Sí,
o sigui,
és un error brutal.
Jo crec que és dels pitjors.
Perquè què passa?
Ara amb tot això d'Instagram,
de Facebook,
de WhatsApp,
de Twitter,
pots mirar a qui li ha donat like,
el seu estat,
el que fica a Twitter,
i és un constant,
o sigui,
no l'agoblis,
no cal.
Això és una mica,
també,
amb el tema dels ex que ha comentat
fa un moment,
no?
De veure,
per exemple,
és que el meu ex,
el teu ex t'ha posat like.
Per què et posa like,
el teu ex?
No cal,
és que això no s'ac...
És que no cal donar-li
tantes voltes a les coses,
saps?
Li he donat like,
molt bé,
un like més.
Estic d'acord.
Punto.
Ja està,
no?
Sí,
se que veia.
Per què no li poses like a ell
i a mi no em posa like?
És que això moltes vegades
genera frustració amb un mateix,
perquè penses,
jo també no vull likes,
què passa?
Que no m'estima,
no?
De forma inconscient estàs dient,
no m'estima.
I els estats,
això de,
imagina't que fiques un estat així
en plan de,
que estic cabrejat,
i potser no ho estàs cabrejat,
però és una frase que t'ha agradat
i l'has posat en aquell moment.
T'arriba la noia,
ai,
aquest estat,
és per mi,
què ha passat?
No.
No.
No té per què.
Tot i que,
a veure,
això ho fan tant els nois
com les noies,
de posar estats indirectes
cada cop més.
Perquè ho sàpiga l'altra persona.
Sí, sisplau.
Llavors,
si li vols dir alguna cosa,
què s'ha de fer?
Cara a cara.
Diré a cara.
De tota la vida.
És millor,
ho facilita tot.
Primer,
perquè al WhatsApp
pots interpretar les coses
d'una altra manera.
Perquè,
a mi m'ha passat
amb les meves amigues
de dir alguna cosa
i que elles s'ho prenguin malament
i jo dir no,
no,
és que ho deia en plan normal,
bé.
O sigui,
he imaginat.
No,
és això,
el to,
és el to que ho dius.
Exacte.
Això ho hem de fer,
ho hem de fer una aplicació
que es pugui dir...
Es diu Skype.
Cara a cara.
Pot ser o no?
Vull dir,
quan envies un missatge,
dir-li en quin to vols
i ho estàs dient.
I nota de veu,
per exemple.
I per això,
els emoticones
també estan per això.
Ah, també.
Caris de sorpreses.
Ara han canviat
els emoticones
de WhatsApp.
No sé si us heu baixat
l'última actualització.
No, no m'ho heu baixat.
Mira,
perquè són molt...
Què passa?
L'ha liada ja.
Són més expressius o què?
No, són més expressius.
Sí, mira, veus?
Veus com són més expressius?
Ah, sí?
Sí, fixa't, veus?
Ostres.
Sí, molt, molt.
Molt radiofònic, eh?
Ho heu posat a apropar el micròfon
i així ho podeu veure tots.
En fi,
alguna cosa més
que arrosseu com a teules noies?
Sí,
idealitzar.
Idealitzar?
O sigui,
ens muntem una paranoia
molt bèstia.
De qualsevol cosa que feu,
nosaltres ja li veiem un trasfons
o, ostres, que m'ha dit això...
No.
Massa importància,
massa importància a les coses.
Sí, i ens fem mal a nosaltres mateixes,
a vegades,
perquè ens imaginem coses que,
a vegades volem que les coses vagin massa ràpid,
i no,
les coses van al seu ritme
i s'ha de deixar fluir tot.
Molt bé,
el veig molt centrar en tu mateixa.
Què has fet jo,
últimament,
o alguna cosa?
Per cert,
un altre consell que tu dones a les noies
és no enviar amics o amigues
de carteres.
Sí.
Què vol dir, això?
Doncs que si a mi m'agrada l'Èric,
posem-ho per exemple.
Sí.
Has vist?
No, no,
no he d'enviar-te a tu
que parlis amb ell
i que averigui si...
que diu la Sofía
que sí que què fas després de la ràdio.
Bueno.
Me'n vaig aquí dalt,
l'esperaré aquí dalt,
digue-li.
Sofía,
què diu que se'n va aquí dalt?
Oh, d'acord.
L'esperaré jo també,
aniré darrere.
Diu que d'acord,
que t'esperaré aquí dalt.
Però, però,
escolteu,
deixeu-me estar a mi,
o sigui,
parleu entre vosaltres.
Exacte.
Clar.
Que l'amic no és el carter,
no.
Exacte.
No és correus, no?
Exacte.
O si no enviaria una carta de veritat.
Sí.
No, això és molt romàntic.
Que són boniques.
Ja no es fa mai, això.
Ja, sapert de veritat.
Perquè els whatsapps són gràtis.
Clar,
és veritat.
I després també,
un altre,
intentar posar gelós a la parella
o al noi que ens agrada.
Això què?
Perquè això ho fem molt nosaltres.
Nosaltres,
les que més.
Perquè què passa?
Que ens comença a agradar un noi i dalt
i potser el noi no és tan expressiu
o no ens fa saber
com a nosaltres ens agradaria.
Què passa?
No em respon,
el fico gelós a veure què fa.
No.
No, no.
Errors.
Errors.
Clar,
no pot ser això.
En fi,
i l'últim,
que aquesta m'agrada molt,
fer-nos respectar.
Sí.
Però això seria
tant per nois com per noies.
Ens hem de fer respectar
i perquè nosaltres valem.
Tinguem una mica de dignitat en general,
no?
Exacte.
Clar,
i llavors,
a veure si ara jo em vaig a posar així
per un like que no m'han fet
o em vaig a posar d'aquesta manera.
Que no traiem les coses fora de context.
Clar.
I la importància que tenen mesures,
no?
Cada una.
No donar-li ni més ni menys.
Molt bé.
Molt bé.
M'agrada molt,
el record solidari,
eh?
Sí,
has vist?
Sofía.
Sofía,
moltes gràcies,
que vagi molt bé.
i, Eric,
també ens veiem la setmana que ve.
Fem una pausa per la publicitat
i d'aquí uns moments
amb l'Edu Martínez
parlem de còmics
a la secció final del programa.
Fins ara.
cinema sense límits.
cinema sense límits.
cinema sense fronteres.
cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
avui, a les 9 del vespre,
M de Música,
un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Música, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Primer van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda
No et perdis tot el que passa al teu voltant
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil
Informatiucomarcal.com
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius Connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils
GPS i aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
A l'escoltes
Ràdio d'Esvern
Sintonitzes
Ràdio d'Esvern
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
6 i 37 de la tarda
Continuem en directe a la penya del morro
I com cada setmana tenim l'Edu Martínez per parlar de còmics
Edu, què tal?
Bona tarda
Com estàs?
Com va la vida?
Tens el cabell molt llarg, perdona que t'ho digui
Perquè m'estic de Sant Llarg
Ah, t'has de Sant Llarg?
Rotllo hipster
Ets com un hipster modern
No, els hipsters en principi són moderns, no?
Sí, és vintat
No hi ha hipsters
Bueno, hipsters vintage ja
És super hipster, no?
És una cosa ja increïble
Sí, sí
Bona, per nostàlgia
No estic ben gran
Oh, que bonic
Edu, que hem de parlar de còmics avui?
Sí, i vinc una mica acollonit
Ah, sí? Per què?
Sí, perquè aquesta setmana hi hagi dos articles ja
En porto dos, eh?
Sí
I no és broma
D'una possible tercera guerra mundial
Què dius ara?
Però ara, perdona, però això és un còmic o és un...
No, no, no, això és real
Ho vaig llegir l'altre dia a Vilagüet
I després vaig llegir un altre article, no me'n recordo quin diari
De la història de...
Bueno, l'Obama, el Premi Nobel
Pot abocar-nos a una tercera guerra mundial
Pel tema de la Síria, bueno, els assamptaments, amb el Putin, etc.
I llavors he pensat, però és que ja
I perquè no ens enganxi amb brages, eh? Mal dit
Parlem de còmics apocalíptics
Còmics apocalíptics?
Apocalíptics
Tipus, per exemple, Shinshan? Seria un còmic apocalíptic?
Depèn de per quins pares...
Ja, per això, per això, per això...
No, còmics apocalíptics
La extinció de la resa humana
Seria... Zombis, per exemple...
Ja, ja, ja
Aporto tres
Tres...
Tres...
Tres còmics?
Principals
Val
A veure...
Comencem pel primer, que és el més conegut
I pel que sentiràs a parlar aquesta setmana
Perquè ja s'atén la temporada de...
De The Walking Dead
Ah, ja s'atén la temporada de The Walking Dead?
Estrenen aquesta setmana, s'atén la temporada de The Walking Dead
La sèrie
La sèrie
Nosaltres parlarem del còmic
També hi ha vuitena, eh?
Pels que veieu que us agradi
Pels que ja li agradi
Jo vinc a explicar-vos
Per la gent que no en té ni idea de The Walking Dead
És un còmic que es va publicar a l'octubre del 2003
Crea per Robert Kirkman i Tony Moore
Que el Robert Kirkman és el guionista
I el Tony Moore és el dibuixant
El Cliff Rathburn
Cliff Rathburn
Cliff Rathburn
Cliff Rathburn
És el rotulador
Ah
Sí, doncs que els còmics es fan...
Sí
Bueno, hi ha equips per fer còmic
Sí, sí, sí
Bueno, aquí tenim...
No, no, anava a dir que tenim algun guionista de còmic
Bueno, Xavi Roldán, potser, o...?
Xavi... no sé si ha fet algun còmic
No ho tinc clar
Que em sap molt de còmics
Sí, sí, sí, sí
Per cert, felicitats, Xavi, si ens estàs escoltant
Que ha sigut pare
Què dius ara?
Sí
Una altra vegada?
Sí, segona vegada
No pareu, no pareu, el clan
Escolta
Bueno, una versada des d'aquí, eh?
Sí, un patrón
És que hi hagi còmics
Hi hagi còmics i fem altres coses
Clar
No fem gaire més
Bueno, estàvem parlant de The Walking Dead
La història d'en Rick...
Ara t'ho diré, que no me'n recordo mai
Bueno, d'un...
Del protagonista que es diu Rick
No me'n recordo que més
Es desperta en coma
I resulta que, perquè li hem carregat un tret
I quan es desperta en coma
Resulta que la resta del món és zombie
Sí
Durant set temporades de sèrie
I des de l'any 2003
O sigui, ara fa 13 anys
Sí, sí, sí, correcte
Ara fa 13 anys
Expliquen la història dels supervivents
En aquesta apocalipsi zombie
A veure, qui més que menja
Vés la primera temporada de The Walking Dead, eh?
Sí, jo, he de ser sincer
Vaig començar els còmics
Vaig començar la sèrie
I tant una cosa com l'altra
No me l'he pogut acabar
No per...
Jo tampoc l'he acabat, eh?
Jo vaig començar la sèrie
Jo vaig començar la sèrie de The Walking Dead
Em va agradar molt al començament
Vaig aguantar dues o tres temporades
I ja, quan vaig veure que allò era un...
No s'aguantava en primer lloc
Ho vaig deixar
El còmic és menys...
Menys...
No sé com dir-t'ho
Menys...
Menys...
Visceral, no?
Potser?
No, no, no
No t'arriba a les escenes aquestes
Que a mi jo
La sèrie em vaig veure
Mig capítol de...
No mig, perdó
Mitja temporada
De primera temporada
I no vaig acabar
D'agafar-li el gustillo
Perquè massa visceral per mi
El còmic és menys
Tot i explicar coses diferents
Dins de la sèrie
Que jo per mi té més interès
El còmic amb blanc i negre
Amb grisos també
Dibuixat
Però, bueno
Jo al final
Haig de dir que em vaig cansar
Perquè té molta tirada
Té molts tomos
I acaba sent una mica
Sempre el mateix
Que sempre acaben de sortir
D'un paio
Després surt d'un altre
D'un supervivent
Que després surt d'un altre
Bueno, a mi al final
Em va cansar
Tot i que s'ha de dir
Que als principis
I a part a la gent
Que li agradi el zombi
És molt, molt, molt recomanable
Molt bé, doncs
Aquesta és la primera recomanació
Que faig
The Walking Dead
Un còmic apocalític
Molt bé
Segona
Recomanació
Perdona
Digem
A veure
És que ha arribat la sintonia
Fa mi te l'estaven buscant
A veure
Sí, és de molt
És aquesta, no?
Molt bé, sí
Sí, però
És com
Tidididi
O és aquesta?
És la
Ja et dic, jo no vaig veure la sèrie.
Rick, Rick, Rick.
No sé què és.
Bueno, va, podria ser.
Sí, va, va, cambiem.
El segon, cambiem, sí.
Et remeteixo a la setmana passada
que vam parlar de...
L'Obed no.
Què? Marvel.
Marvel.
Marvel té una sèrie
de còmics apocalíptics
on hi ha concretament un personatge
que és Apocalypse.
Apocalypse. Ah, ja es diu així.
Es diu així, Apocalypse.
El que fa Apocalypse és
destruir el món.
Bueno, no destrueix literalment,
sinó que arriba a la Terra,
es comença a carregar tothom
i tota una sèrie de...
El que és molt interessant d'aquest personatge
és el que va fer Marvel,
que va ser una sèrie de
miniseries
amb aquest personatge concret.
O sigui, tot un equip de
superherois, anava traient els X-Falls,
els X-Men, el Weapon X,
X-Generation...
Bueno, tota una sèrie de miniseries
que s'entra en contra
d'aquest dolent, dolentíssim
que és un billar que no el maten
ni a tiros,
literalment.
Ja.
i, però, tot surt d'un crossover
d'al principi,
d'al principi,
mira el teu tècnic,
com...
M'està mirant com...
Sí, sí, digueria.
Bueno, no és molt tècnic,
és el tècnic del programa.
El tècnic, sí.
L'Àlex Ruiz, té nom, eh?
L'Àlex Ruiz.
Hola, Àlex.
Que no s'ha presentat.
Àlex Ruiz,
Edu Àlex.
Bueno, va, anem al gra,
perquè això...
És un crossover,
una storyline,
que...
Bueno, la cosa és que...
Moment, és que Apocalypse
no m'interessa
o no me l'estàs venent bé, eh?
No t'està interessant.
No, perquè és que penso que...
A veure, un tio que ve aquí...
És igual que intento mirar
encara perquè té zombis,
però un tio que ve aquí
a fer la...
És la història dels X-Men,
a qui li agradi els X-Men...
Això sí, és que a mi no m'he agradat.
Jo no sóc gaire motel.
La setmana passada
no et vaig despertar una mica
algú senyor?
L'Estan Lee...
Sí, L'Estan Lee, sí.
L'Estan Lee és el creador dels X-Men
i l'E de Apocalypse.
L'Estan Lee.
Va, és el creador.
Al final...
La cosa és que d'aquest personatge
surten moltes miniseries
i moltes històries
de les quals...
Bé, doncs pots anar escollint, eh?
Ja et dic.
Hi ha el que seria
la història d'X-Calibre
o de Gambit i els X-Eternal
o el Generation Next
que són tots els nous mutants
més petitets,
bé, més joves, no?
Bé, totes les que us interessin
els superherois
no tan zombi, no tan gore
teniu aquesta versió apocalíptica
que és força interessant.
Molt bé.
Sí, anem molt bé.
Molt bé, molt bé.
Aquesta és la segona opció.
Anem massa bé, fins i tot.
Perdona, per què vols parlar
d'apocalipsi avui?
Que ho hem dit, perquè...
Perquè vaig dir...
O pel temps,
de les últimes setmanes,
per la pluja, potser.
Perdó, perdó, ja està.
Tercer còmic.
És que m'has tirat enrere?
M'has anat al principi de la secció
i m'agrada a la cadira.
No, perquè he pensat
que ara no sé què...
Perquè hi ha una futura guerra nuclear...
És veritat, però és que...
Clar, això no...
No m'estaves escoltant.
No, sí, sí, però és que ara no feia el link.
Ara no he fet el link.
I m'interessa el tema.
Ara buscaré.
Perquè no ens enganxi...
Tercera guerra mundial.
M'interessa el tema.
Perquè no ens enganxi dels previnguts.
Per tractar-ho en propers programes.
Correcte.
Vale, dic això.
Tercer, i aquest t'agradarà en concret
perquè, mira, jo t'he explicat.
Mira, que estàvem parlant al principi
i t'he explicat que pot arribar
una tercera guerra mundial nuclear, no?
Sí.
I a partir d'aquí...
Bon rotllo, eh, avui?
Sí, avui estem de...
Avui, bon rotllo, programa creïble.
Però resulta que hi ha un còmic
que fa, concretament, ara t'ho diré,
fa, eh, doncs mira, jo tinc 34 anys,
el 20 d'esembre del 1982,
es va publicar, és de Katsuhiro Otomo.
És japonès, aquest home.
Sí.
I si jo et dic un còmic japonès que té 34 anys...
Akira.
Molt bé, molt bé, Joan.
Gràcies.
Ah, sí, vaig ser aquí...
La parròquia està contenta, no?
A la parròquia estan dient bravo.
Però, perdona, Akira és...
És un clasicazo.
Qui no coneix Akira?
És un clasicazo.
Sí, que no coneix...
De què va?
De què va?
D'una noia que té una moto del futur
i que està d'esquenes,
que és la portada del vídeo BHS
que va triomfar tant...
Doncs, vuitat de...
Concretament,
tracta sobre, ara t'ho diré.
Vaig llegir textualment el que posen a...
A la Viquipèdia.
Sí, exacte.
La font d'aquest programa.
La font del programa.
Sí.
El mundo está al borde de la destrucción absoluta.
Ara?
A les 6.48?
No, no, no.
És que...
La noticia que he explicat jo al principi
i al loro, el còmic.
T'escoltem atentament.
El mundo está al borde de la destrucción absoluta.
La tecnología avanza fue la causa
de una terrible explosión
que desencadenó una guerra nuclear
y devastó las grandes ciudades del planeta.
30 años después...
30 años después...
El tema 30...
Sí, sí, sí.
Falta 30 o 4 años.
Sí, sí, te escoltem.
30 años después, sobre las ruinas de Tokio,
se alza una megalópolis de Neo Tokio,
una ciudad opresiva e inhumana
cargada de problemas como el desemparo,
la violencia, la droga, el terrorismo,
la secta religiosa,
los grupos extremistas aprovechándose...
A tu no et sonarà res, tot això?
No, no, no.
Perdona, poses Telecinco
i és Akira, tío.
Las noticias de Telecinco,
és Akira.
Sí o no?
Muy buenas tardes.
Es apocalíptico.
Es verdad.
Es apocalíptico.
Tens raó, tens raó.
Pues resulta que a Akira...
Pedro Piqueras...
Pedro Piqueras no ha vist Akira.
Si no, feia una notícia aquí.
Feia una peça, eh?
No sé si l'haurà llegit.
Però, tots aquests que esteu interessats
en com d'aquí 5 o 10 anys estarem,
llegiu-vos Akira,
perquè, a part que és un pedazo de còmic,
vull dir, és una història brutal,
té un dibuix escalofriantemente bo,
que, per cert, va fer...
No m'ho poso aquí.
Quina cagada.
Bé, no sé qui va fer dibuix,
però és molt bo.
També perquè prepares la secció,
vull dir, véns amb les teves coses...
Home, sí, sí, sí.
Quan vaig començar fa...
4 anys.
No, si fa molts,
hem canviat tots.
Bueno, total,
Akira és l'altre còmic apocalíptic
que volies portar avui, no?
Correcte.
Aquestes 3 opcions,
tornam a repassar,
el The Walking Dead,
perquè aquells que sigueu una mica més gos
i us agradi que la gent es mengi el cap entre ells
i no només entre zombies,
o sigui, la gent es menja entre ella
sense ser zombies,
concretament,
The Walking Dead.
Després teniu Apocalypse,
de Marvel,
tota una sèrie de miniseries,
molt interessant,
molt guais per passar l'estoneta.
I Akira.
Han fet pel·lícula d'això?
Vam fer una pel·li.
D'Apocalypse?
Sí, d'X-Men Apocalipsis.
Ah.
I em sembla que és l'última
o la que s'ha d'estrenar ara.
Ah, o sigui,
que són els mutants que...
És la que ve ara.
És la que acaba de sortir ara.
Ah, i em diu que la sortiu.
Sí, sí, sí.
Jo de pel·lis...
Sí.
Bueno, en fi,
total,
que tot això són els...
teniu una tarda d'apriment,
us ha deixat el nòvio o la nòvia,
són els còmics que heu de llegir, no?
Exacte.
Molt bé.
Bueno, t'anava a dir,
d'aquí dues setmanes...
Sí, perquè la setmana que ve és festa,
és una novembre,
i per tant no hi ha programa, no?
En principi, dimarts, dimarts...
Ah, no, no, d'aquí...
D'aquí dues setmanes.
No, la setmana que ve no,
ui, estic ja fent porno.
No, no, falta dues setmanes.
Semana que ve, com d'aquí dues...
Perdó, la setmana és 25 d'octubre
i d'aquí dos dimarts,
i ja sí que és el de novembre...
Correcte.
Com d'aquí dos dimarts
no tindrem secció de còmics,
perquè és dimarts
i tu resulta que te'n vas de pont,
bandarra...
No, però a veure, un moment,
és que tu això no ho has acabat d'entendre
com va el pont, eh?
O sigui, dimarts és festa sí o sí.
Sí o sí.
O sigui, punto.
Dimarts, un de novembre no hi ha programa.
La cosa és que em deixes sense secció.
D'aquí dues setmanes...
Jo no, jo no.
Això és tot sants.
Això són les festivitats que hi ha del calendari.
Quina competió?
Dimarts no hi ha programa.
Resulta que fan al Saló del Manga,
que per molt que a dins de redacció
se n'en fotin i pensin que van quatre friquis,
que també, també van quatre friquis...
Mediomanga Mangotero, és aquesta?
Correcte.
Resulta que fan el Festival Internacional.
Internacional.
Ve molta gent, molta gent a Barcelona
a mirar mangas...
I a fer karaoke.
A fer karaoke.
De la dala.
A veure pel·lícules,
perquè es trenen set pel·lícules japoneses.
Que només aneu a el mateix, el hentai.
No només van això.
No només van això, eh?
Sí, sí, sí.
Clar, clar, clar.
Perdona, com no vinguis disfressat de Kriolín
d'aquí dues setmanes al programa cantant...
No, jo el que et posava...
La setmana que ve parlarem de Manga.
Ah, perfecte.
Serà molt bé.
La conservació Manga,
quins autors són recomanables...
Bola de Drac.
Punto.
I punta s'ha acabat.
I tot l'altre s'ha acabat.
I l'arare no.
Què?
L'arare?
L'arare era un succedent i...
Podríem fer una enquesta.
A mi, de l'arare, només m'agradava...
Només m'agradava quan hi havia el Dr. Slum,
que feia...
O quan tocava la caca amb el pal.
Senyoreta Yamabuki.
Això és el que més m'agradava.
Tu sí que sempre vas el mateix.
A senyoreta Yamabuki.
Però no, però a mi m'agradava
perquè se li canviava la cara, de cop.
A tu t'agrada.
Senyoreta Yamabuki, la burma...
Senyoreta Yamabuki.
Senyoreta Yamabuki.
Això és el que més m'agradava a mi de l'arare.
I des d'aquí una salutació
als actors de Duplatja,
que m'agradava molt.
Senyoreta Yamabuki.
La setmana que ve parlarem d'aquest festival,
parlarem una mica de manga
i, si podem, d'aquí dues setmanes,
si ens ho muntem,
bé, tot, plegat...
Què fas?
Sembla el Puigdemont.
Sembla que hi ha un novell fent de Puigdemont.
M'ha fet...
Què fas?
Però girona més!
No, calla, calla.
Va, va, què?
Intentarem fer un reportatge d'aquest festival.
Del Saló del Manga Magotella?
Del Saló del Manga
i li ensenyarem al Carles
que hi ha bandes de quatre friquis.
Sí, cinc, concretament.
Van deu.
Bueno, en fi, Edu Martínez,
moltes gràcies de setmana més.
Que vagi molt bé.
Nosaltres que hem d'acomiadar el programa
i dir...
En què do fins que acomiadis?
Bueno, és a dir, bàsicament,
adeu a tothom,
amb la música Epic Finale.
Això cada dia és així, eh?
Gràcies, que vagi bé.
Nosaltres tornem demà
a partir de les cinc de la tarda.
Què?
No, no.
Para, para, para,
para un moment.
Para, para un moment.
A veure, Alex.
Ahir vaig dir-te
Epic Finale per cada...
És molt maco, eh?
I està començant els primers dies.
però a vegades...
Sí que t'has de dir
que se'm fa raro
tenir-te aquí al costat.
Però què passa?
Avui m'he dutxat.
Jo no.
A mi sí que se'm fa raro
tenir-te al costat.
Va, adeu.
Tornem demà.
Que vagi molt bé
i us deixem ara
amb l'informatiu
vespre i amb l'Andrea.
Bueno, gràcies a tots
i demà a les cinc
amb Espanya del Morro.
Adéu-vos-hi.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Just.
Durant 8.1
Ràdio Tespel
Durant 8.1
Ràdio Tespel
Durant 8.1
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
Els dimarts de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
Avui a les 9 del vespre
M de Música
Un programa realitzat i presentat
Per Maria Quintana
D'Avui a les 100
Coronavirus
Aquest dimarts, a les deu del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Cada dia, més a prop teu.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com.
Per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.