una jornada que ha vingut marcada per a aquests xàfags de tarda. Xàfags que localment venen acompanyats de tempesta i alguns de Calamarça s'han donat sobretot a punts de muntanya, punts del Pirineu, prepirineu i també de l'interior del quadrat nord-est, i de manera molt aïllada i més febles a punts del prelitoral.
Aquests xafacs encara poden durar el que queda de tarda. Parlem a més d'una tarda que ha estat fresca amb màxims que en conjunt han baixat entre 1 i 2 graus. A Barcelona, per exemple, la màxima ha estat de 17 graus, malgrat tot hi ha hagut algunes excepcions com Tarragona amb 21 graus centígrats i Roses amb 22. La jornada de mai hi haurà pocs canvis.
Ens aparem a força sol però també tornaran a créixer les nubulades al centre del dia i de nou hi haurà xàfecs a punts de muntanya, però sobretot del terç nord del país, sobretot del Pirineu durant la tarda. De moment això és tot de Servei Metrològic de Catalunya. Bona tarda. Esports en xarxa.
Bona tarda a vos parlar David Amadora. Aquest vespre es disputa un partit pendent de la jornada 19 de la divisió d'honor femenina de Vaterpolo. A partir de dos quarts de nou al líder, el Sabadell rep la visita del Pamplona, en el primer enfrontament de les Vallesanes després de proclamar-se campiones d'Europa. Escoltem la jugadora del Sabadell, Olga Domènech, en declaracions a la xarxa de comunicació local.
Sí, la veritat és que costa una mica no començar ara una altra cop amb haver-nos solit el màxim objectiu de la temporada, però bueno, anem amb un nivell d'èxtasis brutal i aconseguir els títols. El Barça en vol debutar a la final a quatre de la Lliga de Campions contra el Kielze. L'altra semi la jugaran els alemanys de l'Hamburg i el Kiel. Notícies en xarxa.
Ara escolta Estradiu Despert, sintonitza Estradiu Despert, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio Despert, 48.1, ràdio Despert, 48.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Bona tarda, Enjust, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us saluda Jordi Domènech. Gràcies, gràcies, gràcies. Sempre em sorprenen i m'agraden aquests aplaudiments del començament. Benvinguts al programa de les tardes des d'ara fins a les 7. Això és la Pena del Morro. Bona tarda, benvinguts al programa. Començarem parlant de l'actualitat d'Enjustenca amb la Carme Verdó i Carme, bona tarda. Bona tarda.
Com ve avui la gent que ens acompanya de públic a l'estudi número 1 de la ràdio? D'Igualada. D'Igualada, i epa, comarca de la noia. Avui al programa, a més a més, també parlarem de la selectivitat amb la Júlia Etzmella, ja sabeu que fa segon de batxillerat. Si estem a punt de fer la selectivitat, us interessa. I si no, també, perquè avui repassarem com ha canviat això de la selectivitat i si les preguntes que fan de les diferents matèries
eren o no igual les que teníem nosaltres quan la vam fer fa uns anys. També també tindrem l'Albert Capapé, que avui ens explicarà la secció d'educació canina, una mica de mites i llegendes que envolten el món dels gossos. A la segona hora del programa parlarem amb el mític Juss Fosalva, ja conegut per tots.
que forma part del nucli de l'associació que organitza la festa de Sant Just d'Esber, juntament amb l'Ajuntament de Sant Just, i avui parlarem d'aquest primer concurs de cartells de festa major. Fa poques hores que han sortit ja les bases i tot plegat, i avui parlarem també de com està la festa major, si ja et saben grups, no en saben grups, falta molt encara, perquè és l'agost, però ja hem de començar a escalfar motors de cara a la festa major de Sant Just. Ja acabarem el programa avui com cada dijous amb l'Arnau Cònsult,
parlant del llibre, avui concretament, del llibre... L'Hicentropia, de Carles Teres, una novel·la que parla dels homes llop. Tot això avui a la Penya del Morro. Bona tarda, benvingut al programa. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda.
Com que sabeu que la Cristina està al Twitter i al Facebook del programa, ha col·litzat tot el que anem fent, són també les vies de contacte que teniu amb nosaltres, si ens voleu explicar qualsevol cosa, i també el xat de radyodesvern.com. Repassem Trendings Tòpics del dia d'avui. Atenció, perquè el banc central europeu avui ha sigut Trending Tòpic, les notícies d'economia sempre a primera plana. Per què? Perquè ha baixat el tipus d'interès amb 25 punts bàsics fins al 0,
el nivell més baix de la història de l'euro, efectivament. I prepara mesures per reactivar el crèdit. La gent a Twitter és molt contenta, no? De tot tipus. De tot tipus d'interès. Sí, d'interès, esclar, Jordi. Doncs ja n'ha hagut comentaris com reflexions i crítica, com la que fa el Daniel Lacalle, que diu, el BCE lleva 6 años bajando los tipos de interés y dando barra libre de liquidez, resultado más deuda y más gasto.
D'altra banda també hi ha l'Agría, com és el que ha mostrat Convergència i UNO a Duran i Yeiden en concret, que diu benvinguda a la rebaixa dels tipus d'interès del BCE. Anirà bé a l'economia europea, signat Duran. I acabem-s'hi de casa amb un comentari de Susana Gritso que diu... Perdona, que Duran i Yeiden signa, com va la Covama, B.O. Duran, no?
No, simplement Duran. Sí, però vull dir que l'equip que no porta els tuits... Quan ho fa ell, signa Duran i si no és l'equip. I acabem amb el comentari de la Susana Grisso, que diu que no sempre tenia que ganar a Alemanya. Ah, com volem dir... Bé, avui també ha sigut trentint tòpic Maurinho, l'entrenador de moment del Real Madrid, perquè sembla que complirà els seus desitjos i ja tot apunta que amb tota seguretat s'anirà l'any que ve
L'equip del Chelsea de Roman Abramovich, dirigit actualment per Rafael Benitez, fins a final de temporada. Què diu la gent a Twitter sobre el tema? Destaca comentaris de madridistes, com és el cas del Juanito Jiménez, que diu que el Real Madrid es tan grande que quiere fichar a todos los entrenadores que eliminen el Barça. Primero fue Moí, fue Mou, y ahora quieren a Henke.
Una altra és el Moisés, que diu, si se va a Mou i hi venen gent que tampoc crec que baixem tant el nivell d'entrenador. Crec que no ho baixem res. Acabem d'anar a casa amb un comentari d'un barcelonista, és el cas del Tito, que diu, Pep... El Tito? No, no... Un noi que es diu el Tito. Que diu, Pep no fue ningún cobarde, nos dejó con 14 títulos más y terminó su contrato. Mou se va a ir con 8 títulos menos y 2 años de contrato. Toma!
Gràcies, Cristina. Passem ara a la qualitat s'enjustenta.
I comencem parlant de notícies dels serveis socials perquè 276 persones utilitzen el servei local de teleassistència aquí, a Sant Just d'Esvern. És un servei que s'ofereix a través de l'empresa Televida i l'any passat es van gestionar 216 emergències i es van realitzar 254 visites als diferents domicilis que així ho requerien. Membres de l'Ajuntament han conegut aquesta setmana com funciona el servei després d'una visita a Televida. Què vol dir això? Que abans no sabien com anava.
Vol dir això, Carme? Pots interpretar tu el que vulguis. Perdona? Potser sí. Suposo que s'ha conegut amb més profunditat. Demà en tot cas parlarem amb la Regió d'Adecció Social. Gina Pau. Exacte, ja en parlarem. En total l'any passat es van gestionar 216 emergències en aquest servei de tele assistència i es van gestionar prop de 6.600 trucades de Sant Just,
A prop de la meitat, unes 3.100 eren trucades fetes des del centre d'atenció per contactar amb la persona usuària, que és la manera que tenen des de Televida per comprovar que tot va bé a casa seva. Un servei que permet a les persones grans o amb dependència viure a casa seva tenint una atenció continuada, prement un botó, l'usuari avisa un equip de professionals en cas que tinguin algun problema, com ara que hagi caigut, i per beneficiar-se d'aquest servei només cal adreçar-se al Servei Social de l'Ajuntament i disposar, això sí, de línia de telèfon fix a casa.
i la setmana passada això, van conèixer aquest servei, la regidora d'acció social Gina Pol, la cap de benestar social, Paloma García i també les treballadores socials Carmen Aguilera i Dulors Ariza. S'ha de pagar alguna cosa per tenir aquesta tele assistència a casa? Tenir telèfon fix a casa, això sí. Ja està, no? Ja està. Bé, doncs per cert que si algú n'està escoltant i vol fer-se de la tele assistència, hi ha alguna manera possible? Has de dirigir-te als serveis socials de l'Ajuntament.
Bé, continuem repassant l'actualitat Sant Justenca i atenció perquè avui arrenca la subhasta del material del Barça i de l'Espanyol per recaptar fons per la investigació del càncer infantil.
De fet, aquesta és una de les activitats previstes en el marc de la Tragena Festa Tornets Joan Petit. Ja sabeu que és un tornets que es va inaugurar la setmana passada i que el 25 de maig, si no tinc mal entès, és quan realment hi haurà la competició per aconseguir fons per aquesta associació contra el càncer infantil. Els objectes d'aquestes subhastes són quatre samarretes i un estic duquet.
És el que ens ha dit diferents accions del Barça i de l'Espanyol, signat pels seus jugadors i que es sobasta a partir d'avui a través de la plataforma IBI. Ah? Sí, a través del web municipal sanchos.cat, també es pot accedir directament a aquesta sobasta de material en benefici del projecte d'investigació del càncer infantil. I són aquests cinc objectes, dues samarretes, que són signades pels jugadors del primer equip del Barça d'Ukei, una de les quals ha donat el jugador Marc Torra, una altra samarreta, signada pels jugadors del primer equip de futbol del Barça, donada per Érica Vidal per dir el torneig, i una altra,
del Reial Club Deportivo Espanyol, signada per tots els jugadors del primer equip de futbol. I el preu de sortida... Si perdona un moment, Messi també ho anava a fer, però ha dit que tenia sensacions estranyes i que finalment no ha pogut. El preu de sortida d'aquestes amarretes és de 195 euros. Epa! Home, doncs està bé, és un bon preu de sortida. I també està subhasta un stick signat pel primer equip, com has dit. En aquest cas, el preu de sortida és de 95 euros. Una subhasta que és internacional,
i que està activat des d'avui i fins al dia 12 de maig. Carme, estic buscant la pàgina web de Santjust.cat on trobar l'enllaç per anar a la pàgina d'e-bay i així d'entrada, a la portada, no la trobo. Potser dins del botó de Joan Petit, potser. Joan Petit, Trajena Festa Tornets, no? Joan Petit, estem investigant. Potser sí, eh?
Home, està molt bé la pàgina aquesta. Com podem participar, per exemple, fent un ingrés al compte corrent, o també a través de la pàgina mateix, diu Santjust.cat, s'accedeix, efectivament, a la subhasta d'aquestes quatre samarretes. Home, més que res, per veure com està ara mateix la situació. Efectivament, ja, com has dit tu... Sí, ja està actiu. Sí, sí, està actiu, ja, i, a més, ja, les quatre fotografies, la samarreta d'Espanyol, l'Stick, Duquey, del Barça, i les dues samarretes del primer equip del Futbol Club Barcelona, i amb el link, de moment, a veure, ja ho tenim aquí,
Ah, potser ha augmentat, no? Clar, clar, per això. Aquesta és la situació. Hi ha gent que... Com es diu això? En català és... Pujar. Pujar, no. Com es diu? No, l'Idiat no. Ai, té un nom. I mira que jo segueixo allò del... Cap nen sense joguina, del ràdio Barcelona. Oh, però és igual, no em surt el nom. Doncs atenció perquè, per exemple, la samarreta d'Erica Vidal encara està per 195 euros.
La samarreta del jugador Marc Torra també encara està per 195 euros. La samarreta assignada pels jugadors, el primer equip de l'Espanyol, també encara està per 195 euros. I l'Stick també encara està per 95 euros. Per tant, tot està com va estar al començament.
Atenció, perquè queden 9 dies i 15 hores, que això ho posa eBay, que això s'ha de fer molt bé, per rebre aquestes comandes, que l'enviament, per cert, és de 20 euros. És per pagar per PayPal a través d'Internet, si ho voleu. Ja ho sabeu, de moment tot està tal i com està. Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veus? Som originals, també.
Ui, sí, molt. Atenció, perquè caminem de tema. Parlem de política local. Avui es fa el segon diàleg Sant Justenc, organitzat per la secció local de Convergència. Aquests diàlegs per la Convergència, que diem aquí, es debatrà avui el model polític i social, el de Sant Just, pels propers anys, amb els convidats Montserrat Nebrera i l'exconseller Josep Maria Reñer. Sí, seran doncs aquests els protagonistes d'aquest diàleg, que va començar fa un mes o un parell de mesos des de Convergència,
i unió, tot i que és un dia a la coberta de militants i simpatitzants del partit, però també a tot el veïnat de Sant Just d'esfà, avui, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala Piquet de l'Ateneu. I seran l'advocada i política catalana Montserrat Nebrera i Josep Maria Ranyé, que va ser, com es diu, conseller de treball i indústria de la Generalitat entre el 2003 i el 2006, tots dos veïns de Sant Just. Per això seran aquí avui per parlar d'aquest model polític
i model social. Aquest cicle... A Sant Just tenim molts famoseig, no? Molts famoseig, perdó. És un poble que està molt a prop de Barcelona, on em deia si viu bé, no? Una qualitat de vida guai. Doncs... Àrica Vidal viu aquí, també. Sí, exacte. I Pinto, el porter del Barça. Pinto, també. Doncs aquest cicle l'organitza la grupa silocal de Convergència aquí a Sant Just. La idea, doncs, és poder tractar tot tipus de temàtiques sota la mirada de Sant Just,
per tal d'ampliar el compromís de si o om s'enjust, és el que volen fer, i també creuen per acostar-se al teixit social del poble, aproximar també referents rellevants d'opinió del municipi, i aquestes són les idees amb les quals han creat aquest cicle de diàlegs enjustents que es faran més o menys un cop al mes. Molt bé, Carme, moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé, ja sabeu que a partir de les 7 teniu els centres notícies d'edició vespre amb aquesta i totes les informacions de centres tractades amb més profunditat i ara mateix a ràdio.com tota la informació que vulgueu. Bona tarda, Carme.
Cristina, no vulguis indiscret, però tu quants anys fa que vas fer la selectivitat? Ni me'n recordis Jordi, fa molts. Vols? Tampoc tants, no? Home, déu-n'hi-do. A veure, però calcula't. A veure, espera.
Jo fa uns 12 anys que vaig fer la selectivitat. Haurà canviat molt la selectivitat des de fa 12 anys? No, i des de la meva també Jordi. Sobretot des de la meva, això ja ho sé. Però d'aquí uns moments amb la Júlia Atmella, que ara mateix està entrant a l'estudi número 1 de la ràdio, parlarem de la selectivitat. Quins tipus de preguntes fan avui en dia? Han canviat molt els exàmens o no? Júlia Atmella, bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Sílvia.
Bé, ja sabeu que la Júlia Casamana ens porta bo a Casamana menys avui. Ens porta un amic o una amiga i comentem el que volen estudiar perquè fan segon de batxillerat l'any que ve a la universitat. I, vaja, ens expliquen una mica amb aquesta excusa quins diferents oficis hi ha, professions... I avui, Júlia, no has portat ningú. No, avui no. Per què? Què ha passat? Perquè estem ja començant setmanes d'exàmens i la gent s'ha d'aplicar a estudiar.
I sóc l'única que... Tu no estudies? Molt bé, un aplaudiment per això. Sí que estudio, sí, però hi ha compromisos i s'han d'acomplir. De fet tu vas a un institut de Sant Feliu de Llobregat, que tampoc no deu estar molt dels instituts de Catalunya.
La diferència és que allà aneu tots amb una rosa a la mà, perquè sou la capital europea de la rosa. A part d'això, és molt normal, hi ha exàmens aquestes setmanes. Com ho teniu? Aquesta setmana estem acabant els exàmens parcials, per dir-ho d'alguna manera, i la setmana que ve ja comencem amb els finals. Júlia, com a representant de tota la gent que fa segon de batxillerat a Catalunya ara mateix, estàs cagada?
Molt. És normal, és normal. Sí, sí, és horrible. Però perquè, clar, ara teniu els finals, no?, de segon de Batxillerat, i després teniu la selectivitat.
Un mes i la selectivitat, just un mes. Com funciona això? S'han d'aprovar tots els exàmens? Si suspenen, no vas a la selectivitat? Hi ha una reunió de professors que aquí, no sé, que es pot untar i els maletins i els sobres, com la cúpula del PP... Van que volen, allà, van. Van que volen, eh. Pregunto, com funciona? No, al principi és... En principi, evidentment, les has d'aprovar totes si vols anar a la selectivitat.
però si, per exemple, en el primer segon trimestre no t'ha quedat alguna i et queda el tercer, se suposa que t'ha de quedar aprovada, amb lo qual la nota final, és a dir, tu el que has d'aconseguir és aprovar a les notes finals la suma dels tres trimestres que estigui aprovada. Si un trimestre ha suspès, però els altres dos has aprovat, si has suspès dos amb un 4 i un últim amb un 6, aquest és el drama.
Això depèn del criteri del professor. Aquí entra el professor. Jo me'n recordo quan anava a l'institut, que a mi em va passar una cosa semblant, però perquè català valia perdre assignatures. I per passar a segon de Batxillerat, això era en una altra època. Si sospenies amb dos passaves, però amb tres ja no, a segon de Batxillerat.
Jo me'n recordo que hi havia una professora molt maca, des d'aquí li envia un petó i un aplaudiment molt fort.
Coneguda per tots de l'Institut de Sant Just. Em va dir que m'anava a suspendre perquè no vaig llegir els poemes. En fi, parlem avui de la selectivitat. Per on comencem?
Comencem parlant de què és els dies 10, a partir del dia 10 fins al dia 14. Dura una setmana. De juny això, no? Sí. Val, val, val. No, no, ho deia perquè... Sí, sí, de juny, de juny. Clar, no podria ser. No, no, sí, no és de juny. Però es fotria el cap. Amb tir per la finestra. Val, no cal. Dura una setmana.
Si fos el 14 de maig em tiraria per la finestra. Si fos el 14 de maig em tiraria per la finestra
Ah, molt millor, molt millor. I llavors tu has recollit diferents exàmens tipus, no? Sí, us vaig a fer un examen, tu i la Cristina. A mi i la Cristina hem fet un examen? Sí. No puc, encara el suspendrem, eh Jordi. Sí, sí, sí, sí, és que segur que jo ja picarà. És difícil, eh.
Segur que el participar també pot fer-ho, que ens truqui el 9 3 3 7 2 3 6 6 1. Fegeu-vos la resposta. Exacte, o des de casa també això una mica, aviseu-ho a tots els membres de la família, si esteu a casa, al menjador, i us reniu... Encor al Gran dictat. Com als anys 40, efectivament. A la gran selectivitat. A la gran selectivitat. Comencem per la primera pregunta de català, no? Sí, he agafat un examen de català de la selectivitat de l'any passat.
I la primera pregunta diu així. Ai, ai, que estic nerviós ja. Espera, espera. Jo ja m'imagino el moment de la selectivitat que estàs allà, saps? Que tots els alumnes estan a l'aula. Estan molt al paper i tot. Clar, clar. Estàs a una universitat fent un examen. S'ha de puntualitzar, Jordi.
Que l'examen és, et posen un text, tu has de llegir aquest text i respondre les preguntes a partir del text. Evidentment ara no he portat el text perquè ocupa una pàgina. Amb la qual cosa anem directe a les preguntes que es puguin respondre sense el text. No que estem impresores. Exacte. A part, però si ens haguessin de llegir el text. És per això.
Jo estic nerviós perquè és aquell moment que no he fet l'examen, tothom al costat i entra una persona que no coneixes, desconeguda. Ai Jordi, no m'ho diguis. Són xuletes preparades, no? Tu vas fer xuletes?
Vas fer xuleta tu, Cristina? No, Jordi, però quan passava una filosofia, me'n recordo, que com a dotor una mica i no em fiu molt de mi, doncs vaig decidir fer-li un xxtxtxt i preguntar-l'hi. Oh, posar en risc la teva vida, no? Una mica. Jo no com riu malèficament. Júlia, jo no vull posar nerviós. Va, doncs calma't, calma't. Però fa por la seva activitat, eh? Ja t'ho dic ara. Moltíssima. Va.
Comencem amb la primera pregunta abans que et fiquis massa nerviós Jordi. La primera pregunta diu, trieu dues d'aquestes frases del text a B o C.
i escriu al costat un sinònim del mot que hi ha en negreta. Ara ja no ho he entès, profe! Profe, no, no en tinc res, profe, però mama, on estàs? Me'l dic fent caca. Bé, diu que s'han de triar dues d'aquestes frases i escriu al costat un sinònim. Un sinònim d'una paraula, no? Per tant, a veure, és clar. Exacte. Que la paraula està en negreta. Que la paraula en negreta és una paraula, jo, perquè la veiessis bé. A veure, primera. La primera frase diu així, diu... Desenant la pitrera la capseta de raper.
I la paraula negreta és? La paraula negreta és desant. Desant. Home, a veure, jo diria guardant, per exemple. Arxivant, per exemple. Arxivant en la pitrera. La cançó del raper. Sí, o si no, engolint. Engolint en la pitrera, també podria ser. Engolint. En fi, més opció. Va, 0,1. Gràcies. Però tens la resposta tu aquí o no?
No, bé, sí home. Ah, sí, qui són les respostes? Calla. No les he llegat. Per no gastar impresora, molt bé. Està al bien al 100%. Sí senyora. Bé, segona. El pròxim diu escriure mà. La segona és, les gotes de suor li regalaven seguit seguit, cara avall. I la paraula és regalaven. Però quin text és aquest?
A veure, tornar a repetir. Desenant la pitrera, la capseta de rapè. Les gotes de suor li regalaven seguit seguit caravall. Escolta, quin teix és aquest a la universitat? És dels trames rurals de Víctor Català. La Víctor Català. Ah, d'acord. Li regalaven, li queien, per exemple.
La tercera frase? La tercera frase és putinejant en la pols. I la paraula és, a veure si la adivineu, putinejar, la pols, remenar, netejar. Més aviat seria més com embrutar, jugar.
Putinejar és significar estar... Jo us explico. Aquest text el que putineja en la població és un nen de dos anys que està jugant amb el terra. Està l'has llegit tu, Júlia? Sí, heu de llegir-ne. Per fer-nos la idea, l'examen de català, una altra pregunta?
Una altra pregunta és que aquesta no té a veure amb el text, és una altra part de l'examen, i diu redacteu una crònica en primera persona d'un acte social a què heu assistit i la vostra crònica hauria de presentar quina mena d'acte és i hauria de retratar com a mínim un parell de situacions amb diferents persones. Perdona, una crònica? Però això, quins nervis, en l'examen ja has d'escriure una crònica del que has fet. Per exemple, ahir a la nit vaig anar a fer escratxe a un polític.
No? I llavors una mica les coses que has fet i tal... I que has d'explicar situacions amb diferents persones. Jo quan ho he llegit m'he quedat una mica en plan... I com es fa i això, no? Home, no, home, doncs per exemple vas al cinema i llavors expliques quan vas comprar l'entrada amb la persona que estava a la bicheta i després per exemple... Alguna anècdota de dins, no? Com van tirar crispetes... Quan et van fer callar al cine, no? El de la fila del darrere, per exemple, no? Doncs està bé.
Exacte, és això, no? Voleu explicar alguna anècdota o alguna cosa? No, no, gràcies. Hi ha algun límit a la redacció de català de la selectivitat? Aquí no hi posa res, però jo suposo que hi hauria d'haver un límit de paraules. Home, a banda de... Ah, de paraules. Bueno, de paraules o de línies o de... Jo conto que sí. Ho dic perquè em sembla que Albert Sánchez Piñol va fer com 20 o 30 pàgines de redacció. Home, realment aquí no et diu res.
Potser si t'ho fica a la primera pàgina. No ho he mirat, però no ho sé. Sí, normalment jo crec que sí que posen un límit. Jo suposo que sí que hi hauria un límit. A banda que si no, quan el professor que tens et diu que ha acabat l'hora, s'ha d'acabar la crònica allà. Bé, continuem repassant. Més que amants de selectivitat, que ja estem tots nerviosos, amb català, ara passem a castellà. A castellànu. A veure. La primera pregunta diu
Explique en dos líneas el significado de la expresión los horizontes de la salvación en la frase. Y la frase es la carta de Ena me había abierto y esta vez de una manera real los horizontes de la salvación.
que li havia obert els ulls, li havia fet veure les coses de manera més clara, no? Segurament, sí, sí. La carta dient que m'havia obert, però clar, què t'havia obert? Els ulls, els ulls. Jo us ho explico. El que li diu és que li pot marxar de Barcelona, que és on està vivint la noia, perquè el llibre aquest és...
Això no es pot passar a l'examen de selectivitat. El llibre es diu Nada, que és el de Carmen Laforet. I... Un clàssic. Clar que sí, no? Va ser premi Nadal, eh? Que això sempre ho recordaré. De l'etapa jo no vaig passar. I llavors la N aquesta l'hi diu a la Andrea.
que pot marxar de casa seva a Barcelona on no està passant malament i anar-se'n a Madrid amb ella i llavors li diu aquí a la carta, llavors ella suposa que és com que la llibertat de casa seva. Llavors suposo que deu voler dir això.
Home, és que si no t'ho contextualitzen una mica és una mica complicat. Hi ha el text de dalt. Sí, sí, evidentment és el que dèiem, que no hi ha el text més o menys. Però allà el teniu, no? Tens el text de dalt i són les preguntes directament del text. Molt bé. Vinga, més les preguntes d'allà.
Lé el siguiente fragmento de la novela 5 noticias de Gurt, de Eduardo Mendoza, també té la de novela. Ai no, estava bé, jo la vaig llegir, a mi em va agradar. Jo la vaig llegir al quart d'Eso, penso, l'estiu de tercer quart, i va ser una d'aquelles novel·les que te les llegeixes, la comences amb una cara i l'acabes amb la mateixa perquè et quedes igual i no t'enteres de res.
I bueno, continuem, diu... Aquí sí que et fica límite, a l'altre no, però aquí sí. O sigui, que s'ha d'escriure un text per escriure la situació, no?, des d'un altre punt de vista. Exacte. O sigui, passa d'un diàleg, perquè això està en forma de diàleg, a narració. Ah, va. Ah, vale, bueno, complicat, no? Llegim el text o què? Va, vinga, va, fem una mica de teatre, va, fem una mica de teatre.
Anem a llegir el tema. Tu fas la primera línia i jo la segona, no? No, no, tu que ets el locutor. Jo què faig, la primera? La primera, sí. Va, vinga, va, aneu. Des d'on ens llames, senyora Cargols?
Des de San Joan Despí. ¿Desde dónde dice? Desde San Joan Despí. Desde San Joan Despí. ¿Qué no me oye? Parece que tenemos un pequeño problema de recepción aquí en la emisora, señora Cargols. ¿Nos oye usted bien? ¿Cómo dice? Digo que si nos oye bien, señora Cargols. Diga, diga, yo lo escucho muy bien. ¿Me oye, señora Cargols?
¿Y desde dónde nos llama, dice señora Cargols? Desde San Joan Despí. ¿Y nos oye bien desde San Joan Despí, señora Cargols? Yo le escucho muy bien. ¿Y usted qué me escucha? Yo muy bien, señora Cargols. ¿Desde dónde nos llama?
Jo, perdona, jo estic a la selectivitat. El llibre és tot així, eh? No, perdona, sí, no, l'hem llegit a les notícies d'Egur, molt catxon, molt irònic, però clar, jo estic a la selectivitat, no sé de què va el llibre les notícies d'Egur, llejo aquest fragment i jo encara, perdona, que et diguin, em poso més nerviós encara. I jo m'atabalo, dic, però com que no, senyora Cargol, saps? Bueno, en fi, llavors això es tracta, aquest diàleg, passar-lo al narratiu. Piques allà, agafaries el boli i escrius el final del text.
Des de Sant Joan despillen 50 exclamacions. A veure si et queda clar. En fi, tot això és molt bonic, però ara passem potser, clar, depèn, no? A l'Ugebi, no? Exacte, fins a la català, castellà, a veure qui més i qui menys. I anglès, no, també? Sí, anglès. Són els tres que esperen el mateix dia? No ho sé, em sembla que sí. Jo quan la vaig fer...
Em sembla que ja han ficat els horaris, però no ens els han dit encara uns altres. Anem a una de les més temudes, perquè depèn del professor que et toqui... Jo crec que l'has cagat, que és la matèria... Sí, sí. Jo tinc sort. A mi el professor explica bastant bé, la veritat. Sí, perquè depèn com ho expliqui... Parlem d'història. Oi, oi, oi...
La primera pregunta examen, que són preguntes a Cascoporro i tu allà has de fer una vomitada de tot. A veure, per exemple l'any passat que vam preguntar, l'examen d'història de selectivitat. Això és per vosaltres, les heu de respondre si no malament. I aquest sí. Ara respondrem aquí tot. I Jordi estàs buscant ja la resposta? No, no. La primera pregunta diu, expliqueu l'impacte de la primera guerra mundial a Espanya
la crisi del 1917 i els anys del pistolarisme fins al 1923.
No, perquè la de després diu, o sigui mirant l'examen, no? La de després diu, expliqueu l'esclat de la Guerra Civil a Catalunya i els principals esdeveniments polítics, econòmics i socials fins als fets de maig de 1937, incluint-hi els fets de maig, i la pregunta de sota diu... Te parlen a qui no coneix els fets de maig del 1937? Qui no els coneix? Què? No, tothom, tothom que els coneix, sí, home, segur. És de, és de què va passar aquí al...
La de Telefònica, a plaça Catalunya, que es van barallar els anarquistes contra els comunistes. Ah, sí, home, sí! Sí, clar, sí, sí. Per cert, que ens havíem quedat encara en la primera pregunta, sobre l'impacte... Espera, espera, que acabo d'explicar l'anècdota, no? Ah, val, val, val. Adéu, adéu. I llavors, el que deia, no?, que la pregunta de sota diu...
Expliqueu l'escarat de la Guerra Civil a Catalunya a partir dels fets del maig del 1977 fins al final sense incloure els fets del maig del 1977. Qui es podria fer una pregunta, expliqueu-ho tot i ja està. Que és una mica tonto, no? Jo saps què passa? Que m'he quedat pensant, encara, amb la primera guerra mundial a Espanya.
A veure, què podria saber? Si a mi m'ho pregunten, això què dius tu? Expliqueu l'impacte de la Primera Guerra Mundial, la crisi del 17 i els anys... Home, jo començaria dient que la Primera Guerra Mundial, o la Gran Guerra, també coneguda, fa un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre el 14 i el 18, en què van intervenir les principals potències europees, però també altres països d'arreu del món, com per exemple Espanya, que és el que ens ocupa. De fet, els 32 països participant, els principals països involucrats, van ser, d'una banda, els anomenats aliats. Això ho sap tothom, França, l'imperi britànic, Sèrbia, l'imperi rus,
els Estats Units, el Regne d'Itàlia i de l'altre, els de les potències centrals. L'imperi alemany, l'imperi frongerès, l'imperi turc i búlgaria. Jo això ho posaria així d'entrada. Aixafinbal, no? Mira, jo soc la professora i només sento això amb aquestes paraules tan bé dit, tan bé redactat, Jordi, i és que tens el 10 directament. No miro la resta de l'examen, jo t'ho dic. No, no cal, no cal. De fet, us puc parlar de moltes coses, les causes, el front occidental, la guerra del moviment, el front oriental, altres fons, fins i tot,
les conseqüències, les pèrdues humanes i materials, les pèrdues de prestigi, o fins i tot, vegeu també referències i enllaços externs. Us puc explicar tot el que voleu de la segona guerra mundial. Està parlant de la primera, eh? Ai, perdó!
T'acabes de colar. Jo vull que m'expliquis el pistolarisme. No és tan fàcil. La memòria no es pot trobar. Ja m'ha vingut. Per començar diria que va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 19 i el 23 a l'estat espanyol.
va tenir una importància especial a Catalunya, on es va produir després de l'espectacular assens numèric de l'afiliació de treballador al sindicat de la CNT, que era la Confederació Nacional de Treball durant el 18 i el 19. Així d'entrada, ràpid. Pim-pam, el que em ve al cap, per situar-me jo. La Federació Patronal, a més d'intentar una política de total intransigència en front de les demandes obriures, va finançar una onada d'atemptats
contra els quadres sindicals. Les bandes de pistolers van comptar amb la protecció de governadors civils del moment al compte de Salvatierra, que he de recordar, eh? El general Severiano Martínez Anido, també, aproximadament, i el cap superior de la policia, que es deia Miguel... Miguel Arlegui, això, Miguel Arlegui.
Fins al 1920 els pistolers, sota el comandament successiu de Bravo Portillo i el baró de Conning, van actuar amb una relativa independència. Tot això és el que és. I saps els noms dels pistolers, també? Ja et venen al camp, no? Ara, els noms dels pistolers? A veure, una cosa. A veure, jo els pistolers no me'n recordo perquè és una anònima, perquè no m'ho van ensenyar. Estic parlant de quan jo vaig estudiar fa 12 anys, de allò que jo me'n recordo. Tens una memòria?
El cap dels sindicalistes i el conegudíssim Salvador Seguí, el noi del sucre l'any 23.
Bé, doncs aquestes són... Jo em portaré un pinganillo perquè ho vagis dient quan vegi la selectivitat a veure si... Perdona, no estiguin en cap mena de tonteria perquè amb les aplicacions que hi ha avui en dia, amb el tema d'androids, mòbil i tot plegat, és que jo crec que algú ja s'ha inventat d'alguna manera... Això espero. Perdona, a la meva època jo me'n recordo que... jo no, jo no, però tinc un amic.
El que va fer va ser, no sé si tenia el telèfon molt bé connectat amb els mans lliures però amb un auricular i es passava l'auricular per la màniga i per dins la camisa es posava com si estigués pensant amb l'orella i llavors tenia algú i li deia
Pistolarisme, saps? I llavors, per l'altra banda... I l'altra li anava cantant. Li anava cantant i li deia que el pistolarisme és... Vull que aquesta... podria ser. Ara, xapillant... Et cercava el pèl, eh? L'has cagat, l'has cagat. Perquè la por també és un tema important. Jo crec que sí. Juguen amb això, no? El sistema. El sistema juga amb la por de la selectivitat. Sí, sí, sí. Escolta, Júlia, sigues lliure. Sigues tu mateixa quan vagis a fer la selectivitat. Tranquil·la.
En fi, tenim alguna matèria més per comentar?
No, jo tinc una història, Jordi, ara que has explicat això del braç i els cascos. Me'n recordo que una vegada vam fer un partit al Barça. Barça-Zaragoza, penso que era. Interessant d'entrar al Barça-Zaragoza. Que no m'imagino quin partit era. Final de la Champions del 2002. Va ser un any que érem petits i ens tocaven a missa aquell dia amb l'escola pel tema de la comunió i tal.
I me'n recordo uns amics que es van ficar el mòbil a la butxaca, es van passar els cascos per la màniga i es van ficar així a escoltar el Barça pels cascos enmig de la missa. En lloc d'estar amb les respostes de l'examen o el que sigui, van preferir escoltar el Barça enmig d'una missa.
Va marcar un gol i va saltar tothom. Jo us declaro gol! S'ha cajat! S'ha cajat! Era una missa o no era una boda? No era una missa. Estava a punt de donar la comunió allà. Quan tothom s'aixeca per comulgar es van aixecar però de cop es van tornar a saltar.
Ah, no, que no havia de comulgar. No, no, i llavors la gent, com que a les misses no saps quantes aixecar i quantes aixecar, la gent va veure com s'aixecava i els tothom també. Tothom també. Tothom també. Que és una celebració d'un gol. En fi, Júlia, moltíssimes gràcies una setmana més per haver vingut al programa. M'ha agradat molt, eh, avui. Sí, ha sigut guai. La selecció de Batxillerat i de selectivitat. Si vols, com que hi ha més matèries, les pots portar cada setmana una? La setmana que ve portem unes altres, no? Què hi ha? Matemàtiques? Matemàtiques, geografia, economia, física...
Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb la secció d'educació canina amb l'Albert Capapell que avui parlarem de llegendes i mites que envolten el món dels gossos, com per exemple un gos de tamaig gran no pot viure en un pis normal. Això és veritat, d'aquí uns moments ho sabrem amb l'Albert.
No ho sé, sí, ja ho sabem. Al condensador de fluxo.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, pom, va, un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho.
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7.30 a 8.
Soc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro. Visent nobles per la Penya del Morro o del Morro. La Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina.
Hola, Peña del Moro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Peña del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio 2B. Tres quarts de 6 de la tarda, tot seguim, parlem... Tot seguim, eh? Estic molt fi, avui. Tot seguit, parlem d'educació canina. I per fer-ho, tenim l'Albert que paperia el telèfon, Albert. Bona tarda.
Bona tarda, Penya Morreros. Hola, com va ser això, Penya Morreros? Oh, i tant. Ah, m'agrada això. Sí, alguna vegada ens hem dit Penya Morristas, per exemple. Ah, bé, bueno, és una variant. O Camorristes, que també és una altra que ens ha de veure, però, clar, aquesta secció, com que és del Morro i parlem de gossos, és Can Morristas una mica, també.
Sí, una mica sí. Perdona, jo m'he fet vergonyada, molt dolent. Anem al tema, perquè fa un moment, Albert, parlàvem amb la Cristina, que avui parlarem de llegendes i mites que volen el món dels gossos. Si un gos de tamaig gran no pot viure en un pis, per exemple, de l'Eixample de Barcelona. Això és un mite que... és veritat o no?
És fals, és completament fals. El fet que un gos gran no pugui viure dintre d'un pis és completament fals. És la mateixa dita de sempre, que un gos necessita molt espai, perquè és un animal cil·lestre i necessita moure's durant el dia. I, en veritat, un gos no necessita molt espai, necessita estar amb nosaltres
i pobeta cosa més, sortir a passejar i tot el que més en parlarem i tal, però en principi no necessita tenir 3 hectàrees de terreny, inclús contra producció en aquest sentit. Sí, però depèn de quin pis de Barcelona, de 40 metres quadrats, no sé si és més gran ja el gos que el propi pis.
Home, sí, estem parlant d'un pis extremadament petit, però jo el que em refereixo és que no hem de pensar que hem de tenir el gos malament dintre d'un pis. Un gos en un pis, jo conec Sant Bernardo, conec bastins grans vivint a Barcelona, sí. Un pis de protecció oficial, d'aquests de l'administre de fa uns anys, no? Que fort. No, no, no, però és un pis, tampoc gaire gran, dues habitacions i banyes, tampoc en tens cinc, dos, cinc metres quadrats.
però està molt habituat, està molt ben acostumat a viure en aquest entorn i no té cap problema amb l'espai. Després va, més mites que avui, avui ja veig que trencarem mites sobre el tema dels gossos. Per exemple, els gossos necessiten fer molt d'exercici físic. Exacte, va una miqueta lligada també, a la primera. Tenim la idea que necessiten que hagi de fer quilòmetres, un animal que necessita fer quilòmetres cada dia per córrer, buscant una pedra, buscant un pal.
I no és així, i és completament el contrari. Un gos és un animal completament passiu. De fet, un 80% del temps, pràcticament, se'l passen a jeguts i poden. Ja podem dir que els gossos són uns vagos.
Exacte, que nosaltres tenim el dit de dir, hòstia, quin, què gos és aquesta persona. Ah, és veritat, clar... Quan ens referim a que no fot brot i, en canvi, quan parlem de gosos, dient, no, no, és que necessita fer molt exercici. Per exemple, dius, què persona que és aquest gos, no?, que és un gos que és molt actiu i tal, per exemple. Exacte, li podríem donar aquesta volta i seria molt més apropiada, l'expressió. O sigui, per tant, com el teu gos, per exemple, el Sergi, que avui no està seguint la secció aquí a la webcam, diu que si el teu gos com més gros és, millor, no?, per tant?
Com més gordaco. En funció del tamaig que ens agradi. Si tenim un gos que està molt gras no passa res. No, no, gras no. Jo pensava que deies gros. No, no, gras és millor que no. Però no pel tamaig del pes, ni del gos ni res, sinó per salut, com a les persones. El pes de les persones també castiga les articulacions, castiga tendons.
Per salut hem de tenir algú del seu pes. El Sergi diu que el seu gos l'ha apuntat a fer natació, futbol, petanca, joguing i spinning perquè faci esport. Sí, mira, amb els nens et passa també molt sovint. El pare és jove, sobretot. Agafem els nens i d'escola van a anglès, d'anglès van a judo, d'ajudo van a dibuix... És veritat, hi ha un altre avantatge a casa.
Una miqueta és el que a vegades pensem que es busca. Volem que un gol no ens doni guerra a casa, llavors l'acanço fora perquè dintre estigui dormint. Com els fills, també. Exacte. No volia fer la comparació, però sí, una miqueta sí. Per tant, això també és una altra mita que trenquem, no? Exacte, sí, fora. Aquest ja el deixem de banda.
Una altra mitjana, a veure si és veritat o no, diuen que els gossos necessiten disciplina, que si no, en cas contrari, ens vacilaran a nosaltres i no ens faran cas. O sigui que un gos necessita estar acotat i no tenir llibertat, com aquí diu. No, et diré d'on ve aquesta, una miqueta d'aquesta tendència, perquè de fet... Ja sé per on vas. Em sembla que ja vau parlar amb la Roger un dia, de com anaven els instruments, de quan, durant la guerra, dels boxers i tal, quan parlàveu de races.
Llavors, molta part de l'educació o de l'ensinistrament, del que tenim avui dia, ve d'una dada d'aquest temps. En aquestes èpoques van utilitzar-se molts gossos, van ensinistrar-se molts gossos, a la humilitat, i determinats objectius diferents, cada un tenia un, però... Sí, sí, sí. I en la participació de gossos també hi ha la Segona Guerra Mundial, allò que comentàvem, i tot plegat. Correcte, els gossos de guerra que li deien. Els mètodes basats en la disciplina eren d'aquestes pècniques, que van donar un resultat
que van agafar aquelles pècniques com a val.
el que nosaltres volem que faci. Però això és mentida, no?, que un gos necessiti disciplina i tanta rectitud o no? És com quan tractaríem qualsevol persona, pràcticament. Jo no intentaria, amb un amic meu, no li intentaria disciplinar, per dir-ho d'alguna manera. Depèn de quin, no?, perquè d'algun gorres també... Però vaja, ja t'entenc, en general és com tractaries una persona o un amic teu, no?
Jo no aniria per la vida dient-li tot el que ha de fer i com ho ha de fer i imposant-me al seu criteri. Com a individu, com a animal, ni que no sigui una persona, com a animal també té un criteri. I tenen unes decisions, prenen unes decisions que poden equivocar o no poden equivocar, però n'han d'aprendre. Depèn de quina situació, necessiten molta més llibertat de la que tenen avui dia, per aconseguir allò que nosaltres volem, perquè nosaltres volem un bosc tranquil,
i normalment, com que no tenim un gos tranquil de sèrie, intentem controlar-lo en tots els aspectes. Corretges curtes, entorns molt controlats... I llavors, quan se li surt alguna cosa del guió, en aquest sentit, quan va a un lloc nou, quan troba una persona desconeguda, el gos té por, reacciona de manera estranya, i nosaltres no ens quadren les coses. Però amb la disciplina que li he intentat imposar, que estava tot perfectament controlat, el comportament se'ns escapa.
I és cert que el gos només té respecte i fidelitat al propietari o a l'amo? És natural, és completament cert, perquè jo crec que és la naturalesa de qualsevol animal. Però només una persona, no pot tenir-hi potser un parell o... No, no, no, que va, el dutè amb el seu entorn, en general, amb totes les persones que li permetin. Si conviu amb 5 persones tindrà un vincle, potser té un vincle especialment fort amb una persona concreta, perquè potser és la que m'ajuda amb ell o la que millor li cau,
però igualment el fet de conviure amb aquella gent fa que creï vincles igualment forts amb tots. En aquest sentit crec que els gats sí que van més. No estic tan posat, però sí que he sentit a vegades que anaven per aquí. Ara necessitaríem un educador de gats que et digués... A tu, com que ja sé que t'agrada molt, César Millán, l'encantador de perros, potser també ha ajudat a contribuir de manera negativa aquest mite que comentaves, que els gossos necessiten disciplina.
És clar, està molt estesa. Nosaltres ens és molt senzill, entre cometes, sabent quatre moviments i quatre històries. Un gos ens té por, és molt fàcil. Qualsevol animal ens arriba a tenir por. Però que ens oveixi o que ens faci determinat comportament per por no és una bona idea. Ahir mateix estava tractant un gosset de 3 anys que té por, reacciona malament amb gossos,
i una de la part de la teràpia va ser anar a passejar amb un gosset que ja portava malament, amb una certa distància, amb unes certes pautes. Els 10 minuts d'estar amb el passeig ja vam veure clarament que el problema... ni el tenia el gos que estava tractant jo en aquell moment, ni el tenia la noia. El tenia l'altre gos, perquè tenia un perfil de propietari molt fesermillant.
En aquest sentit... Amb perilla i tal, no? Rapat però amb perilla, una miqueta d'aire així de fortot. I aquest noi em comentava que li sabia greu perquè quan arribava a casa, per exemple, a la seva nòvia li feia moltes festes a la gossa i cap a ell se n'anava, marxava. No volia que s'apropessin, només entrar. Hem de començar a pensar que tenim una relació sana.
Per cert, per exemple, el Sergi diu que una bona bufetada ben donada a temps quan tocava millor. Diu que això moltes vegades és una frase que s'aplica als nens. Per cert, més mites que hi ha sobre el món dels gossos. Per exemple, algunes races tenen la llegenda que amb el temps els individus d'aquestes races es tornen bojos i agressius.
Estem parlant aquí ja de tot el Bulldogs, no? És el cas del Doberman, que diuen que com el cap se li comprimeix, doncs es torna una mica boig. I això de petit ho havia sentit, allò es m'imaginava el cervell espremut del Doberman amb les velles a punt d'explotar. Teníeu un gos de regi de nevi una mica, eh? Sí, una mica sí. Llavors la pregunta és...
Això és veritat? No. El Doverman és el cas més famós, de races que tothom heu sentit alguna vegada. Però hi ha diverses races més que estan afectades per aquest tipus de... El Pitbull, per exemple, també. El Pitbull, el Coker, inclús. Hi ha diverses races que tenen un estigma. El cos salsitxa, també.
Els petits, els yorshais, també tenen una certa mala fama en aquest sentit, també com els gruñons quan estan grans, però aquí anirien més aviat. No podríem parlar d'aquí un gos estornabot quan està gran. Al cervell d'un gos no entra la bogeria que nosaltres entenem. Potser entraria una disfunció que els metges li posen un nom a tot, una disfunció del sentit i en algun moment algun fallo de neurones, com les persones,
pot crear una reacció estranya, però no és que el cervell els increixi més del compte.
per més herètica, ni és que es tornin bojos perquè sí, sinó que a algun individu, però també li pot passar a qualsevol gos, que no sigui ni de raça, vull dir, no és algo tampoc. Per cert, que avui, en aquesta secció, estem donant llum a moltes qüestions que no sabíem i que ens pensàvem que eren certes sobre el món dels gossos, i el Sergi pregunta, per exemple, si el pitbull és el gos més perillós que hi ha o no. No, no, no, és un dels més fiables en aquest sentit, és el contrari que és. És un gos molt tranquil, molt honest, molt...
és molt noble en tots els sentits, però té tota la càrrega que moltes vegades el que veiem és un pitbull acompanyat d'un perfil de propietari molt concret. No vull estigmatitzar ningú, però tothom ho sabeu, el propietari que porta darrere. I pagant el preu.
Una cosa Albert, no hauríem de fer cas a aquesta taula dels PPP? Un dia us proposaré també parlar d'aquests dos gossos en concret perquè s'està fent un molt... Crec que vam parlar un dia també Jordi, ja fa quasi un any, de la protectora de Barcelona, del CAC,
el centre d'acollida d'animals de companyia. Ah, per un moment pensava que parlaves del Consell Audiovisual de Catalunya, que també... allà, si com t'escoltin, es tancaran el programa, saps? És una protectora que és molt gran i té molta capacitat per molts gossos, però a part té molts casos de PPPs, de Pitbulls, Rockbiders i gossos d'aquest sentit. I fan un treball impressionant, intentant conscienciar a la gent que aquests gossos no són dolents. Per cert?
No, no volia tallar-te, però estava pensant que hi ha algun tòpic dels gossos que sigui cert. Ho dic perquè... Bueno, un que no t'he posat, que no m'han recordat fins a l'última hora, és un que diu que els gossos veuen en blanc i negre. Ah, això és cert o no? No ben bé, però és quasi cert. Potser tenen algun color només, però no tots. Només veuen en blanc o en negre. No.
El que tenen és un espectre de visió diferent que el nostre. No arriben... Si ara algú pugui posar a Google... i pugui veure l'espectre de visió de colors del ser humà, segurament hi haurà comparatius de gràfic. El que no arriba al gos, diguéssim, és cap als extrems, que nosaltres tenim per una banda el vermell i per l'altra banda els grocs, el groc verd i tal. No arriben a aquests extrems. Són més de quedar-se al mig. Aquests colors potser sí que els confonen.
Tampoc ningú ha ensenyat a un gos a parlar i li han preguntat si és en blanc o i negre. Totes les teories, en aquest sentit, tot l'experiment que s'han anat fent amb gosos i tal, sí que distingueixen, però també és casualitat que aquest mateix noi que comentava abans de fer vermellanista, ahir, estava convençudíssim que el seu gos distingueix perfectament el vermell.
perquè ell portava a propòsit, aquell dia es va posar... ahir es va posar amb la samarreta vermella, perquè quan porta la samarreta vermella el gos li fa molt cas.
Aquell dia, a partir d'allò, només té el vestuari vermell. Vaig a ir però jo crec que el proper dia també m'ho trobaré perquè li van molt bé amb vida. És una cosa supersticiosa. Per cert, tenim un minut per acabar. Ràpidament, o si no, ja ho deixem pel proper dia, perquè són casos interessants, jo penso. Per exemple, quan un gos pixa està marcant territori perquè els altres gossos no entri,
Per exemple, allà hi ha respost, que es diu que no. Ah, perdoneu, jo anava a fer el gancho. Anava a fer el gancho per la setmana que ve, perquè hem de connectar amb la xarxa. El gos és un llop. O una altra mitjana. El collar de pinxos no fa mal.
Evidentment, ja veieu que la resposta és que sí a tot, no? És que no, és que no, perquè, clar, si no, no ho tractaríem, però, vaja, em sembla interessant, si vols, podem fer un apunt la propera vegada que parlem amb tu, Albert, et sembla bé? Molt bé. Doncs vinga, moltíssimes gràcies. Bona tarda. Bona tarda.
Per cert, abans que acabi l'hora, comentar que estem molt contents perquè el nostre company d'aquí de la ràdio, que és tècnic de so de programes, Marc Pere Arnau, ha sigut pare! Ha sigut pare! Ai, felicitats, Marc! Fa molta il·lusió! O sigui que ho acabem de saber ara mateix, o sigui que moltíssimes felicitats, Marc!
Dit això, connectem amb la xarxa per escoltar... Abans he dit com ràdio, eh, no? La xarxa per escoltar el bullet de notícia general i tornem amb el Just for Salva a la segona hora, ja amb mi qui he conegut per tots, que ens explicarà com està tot el tema de la Festa Major de Sant Just d'Esvern a hores d'ara. I el primer cartell i tot plegat. Fins ara. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manel Carbajale i Ramon Companys. La consellera de Benestar Social i Família, Neus Monter, ha mostrat la seva indignació pel que considera un nou capítol d'assetjament social del govern central a les comunitats autònomes. Ho ha dit en referència la nova retallada amb de 1.108 milions d'euros en l'aportació que l'Estat fa a la llei de dependència. Suposa un altre capítol en la línia d'aquest setge econòmic però també social que s'està practicant des del govern de l'Estat. En l'àmbit de les polítiques socials,
no és la primera ni la segona vegada que es produeixen retallades greus que tenen efectes sobre les persones. Venim patint en els darrers tres anys una davallada d'aproximadament el 92% de partides que van a serveis socials i en l'àmbit de la dependència també és una més. En aquests moments estem suportant des del govern de la Generalitat en un 80% aquesta llei de la dependència i només en un 20% el govern de l'Estat. Mentrestant, amb aquestes noves retallades, les entitats socials veuen ferida de mort la llei de dependència.
Una dona de 30 anys ha resultat ferida en una explosió de gas. Radio Ciutat de Badalona, Raquel Moreno, bona tarda.
Bona tarda, els bombers de la Generalitat treballen en una explosió per acumulació de gas a Badalona amb una dona ferida. L'avi s'ha rebut quan passaven cinc minuts de les tres de la tarda, immediatament s'han mobilitzat tres dotacions dels bombers, que un cop al pis situat al carrer Cuba número 35 han hagut de revisar-ne l'estructura i ventilar per esveir aquesta acumulació de gas que encara hi quedava. L'onada expansiva ha fet caure un envai al falsostre d'una habitació, a més de trencar els vidres de dues finestres.
Momentàniament ha calgut evacuar tot el bloc, però en aquests moments els veïns que hi havia a l'edifici aquella hora ja han pogut tornar a les seves cases. El pis sinistrat, però, ha quedat totalment precintat. La víctima, una dona de 30 anys, ha resultat ferida, greu i ha estat evacuada pel servei d'emergències fins a l'Hospital Municipal de Badalona. Convergència i Unió i Esquerra Republicana han sumat forces per evitar que el conseller de Justícia, Germà Gordó, comparegui al Parlament en relació amb el cas Pallarols. Albert García, bona tarda.
Bona tarda, CiU i Esquerra han evitat per segona vegada que el conseller Germà Gordó hagi de donar explicacions sobre el pacte al qual es va arribar entre fiscalia i defensa per intentar evitar el procés judicial sobre el cas Pallarols. Escoltem els arguments de Pere Aragonès d'Esquerra i Carmen de Rivera de Ciutadans. L'advocacia de la Generalitat depèn del secretari general de Presidència. El secretari general de Presidència, que en aquell moment, si anem a mirar el desembre del 2012,
és l'actual conseller de presidència, el senyor Francesc Combs, del qual el nostre grup i la resta de grups de la comissió ja van aprovar que comparegés. Per tant, és ell qui ens podrà donar la informació. Habría que haberlo oído en el caso... bueno, en la comisión de investigación del caso Palau, que era Perry Mason, ¿no?, pidiendo comparecencias, que compareciera todo el mundo, etcétera. Ahora, ¿cómo se inhiben
Partit dels socialistes PP, iniciativa Ciutadans i la CUP han votat a favor de la compareixença de Gordó, però Ciutadans i Esquerra han fet valer a la seva majoria per 11 vots a 10. La presidenta del Partit Popular de Catalunya, Elisia Sánchez Camacho, ha qualificat d'acte de violència al carrer l'atac que va patir la seu del Partit del Barri de Cerdanyola a Mataró. Mataró Ràdio, Cristina Salat.
Els atacs a la seu del Partit Popular són actes de cale borroca. Així de rotunda s'ha expressat aquest matí a Mataró la presidenta del Partit Popular de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho. Això és cale borroca. Això no és llibertat d'expressió ni llibertat de manifestació.
Això són actituds violentes pròpies de la Cala i Borroca i profundament antidemocràtiques. La líder del Partit Popular de Catalunya, alamentant la passivitat del president de la Generalitat d'Artur Mas davant els atacs a les seus dels populars, així com la de les altres formacions catalanes. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parlarà David Amador. El Barça en vol debutarà a la final a 4 de la Lliga de Campions contra el Kielce polonès. Aquest matí s'ha fet el sorteig dels emparellaments que han deixat un duel alemany a l'altre semifinal entre l'Hamburg i el Kiel. El tècnic barcelonista Xavi Pascual valora el Kielce.
Potser és el gran tapat de la competició per molta gent, perquè tothom parla del kitxe, però realment no sé si la gent el coneix o no el coneix, però és un equip amb internacionals a tot arreu. És un equip que té molts jugadors, dels que estaven al Rhein-Eckard fa un parell d'anys també, i que ens van posar molt difícil el tema de la Champions, tant en la lligueta com en el partit que després vam jugar allà. La final a quatre es disputarà a Colònia, Alemanya, el primer cap de setmana de juny. I en futbol, el derbi entre l'Espanyol i el Barça s'avança i es jugarà el cap de setmana del 25 i 26 de maig.
L'eliminació dels blaugranes de la Champions permet jugar el partit en cap de setmana, tot i que en principi era previst fer-ho dimecres 29. I aquest vespre es disputa un partit pendent de la jornada 19 de la divisió d'onor femenina de Bater Poló. A partir de dos quarts de nou, a liderar el sabadell, rem la visita del Pamplona en el primer enfrontament de les Vallesanes després de proclamar-se campiones d'Europa. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Avui comença la subhasta de material del Barça i l'Espanyol per recaptar fons per la investigació del càncer infantil. És una de les activitats previstes en la mar de la tretzena festa Tornaet Joan Petit Nens amb Càncer, que es farà el 25 de maig al municipi. Per l'ocasió de diferents seccions del Barça i l'Espanyol han cedit material signat pels seus jugadors que subhasta a partir d'avui a través de la plataforma IDEI. A través del web municipal sonjus.cat també es pot accedir directament a aquesta subhasta del material en benefici del projecte d'investigació
de càncer infantil. En concret, són cinc objectes, dues samarretes signades pels jugadors del primer equip del Barça d'Ukei, una de les quals ha donat el jugador Martorra, una altra, signada pels jugadors del primer equip de futbol del Barça, donada per l'Èrica Viral, padrí del Torneig, i una altra samarreta de l'Espanyol, signada pels jugadors del primer equip de futbol. El preu de sortida d'aquestes samarretes és de 195 euros i també s'hi sobasta un estic signat pel primer equip d'Ukei del Barça amb preu de sortida de 95 euros. Una sobasta que és internacional i que està activa des d'avui fins al 12 de maig.
276 persones de Sant Just utilitzen el servei local de teleassistència, un servei que ofereix l'Ajuntament a través del conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona i el Consistori, que es presta a través de l'empresa Televida. A Sant Just l'any passat es van gestionar 216 emergències en el servei de teleassistència i es van realitzar 254 visites als 248 domicilis que utilitzaven el servei. Enver el servei de teleassistència
6.600 trucades de Sant Just, de les quals prou de la meitat eren trucades fetes des del centre d'atenció per contactar amb la persona usuària. D'aquesta manera, des de Televida comproven que tot va bé a casa seva.
I acabem aquest bitllet explicant-vos que avui Montserrat Nebrera i Josep Maria Ranyer debaten del model polític i social dels senyors pels propers anys. Es tracta del segon diàleg senyor Stenck, organitzat al sexe local de Convergència, un acte obert a tothom, i els convidats d'aquesta ocasió són l'avocada i política catalana Montserrat Nebrera i el també polític Josep Maria Ranyer, que va ser conseller de treball i indústria entre el 2003 i el 2006. Tots dos són senyors Stenck i parlaran amb el públic assistent del model polític i social i dels senyors pels propers anys.
a la sala Piquet de la Teneu a partir de dos quarts de vuit del vespre. Avui, la secció local de Convergència recordem que ha encertat aquest cicle de diàlegs aquest any per tractar diverses temàtiques des del punt de vista de Sant Just i així apropar referents d'opinió del municipi i recollir les inquietuds de la ciutadania sanjustenca. I de moment això és tot. Més informació a les set del Sant Just Notícies d'edició vespre.
Tens entre 12 i 16 anys? Tu vols passar bé? Doncs vine, aquest dissabte, 4 de maig, a les 5 de la tarda, al Casal de Joves. La Festa Jove ha d'anar als 80 amb molts concursos. Si vens disfressat t'espera un gran regal. Vine i participa, t'esperem! Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar cosificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Obertament.org. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro a la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal!
Bona tarda de nou, 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la penya del monro.
D'aquí una estona parlarem amb el Just for Salva, un dels components del Nuclí, que ja sabeu, associació d'entitats enjustenques que organitza la Festa Major, programa actes, concerts, activitats, juntament amb l'Ajuntament de Sant Just d'Esbern, i avui amb motiu d'aquest primer concurs de cartell de Festa Major, que per primera vegada es farà a Sant Just, i ja s'ha començat a posar en marxa, i d'aquí una estona parlarem de tot això.
Abans però repassem Trending Topics del dia d'avui, Cristina, perquè a Twitter el més comentat ha sigut ETA. Atenció, per què? Perquè l'associació de víctimes del terrorisme ha demanat l'expulsió de la concursant Argi, una concursant de Gran Hermano, per haver confessat que havia anat a una manifestació per demanar el retorn d'ETA. Per això avui ha sigut Trending Topics, una altra vegada, la banda terrorista. Què diu la gent a Twitter?
Doncs comentaris de tot tipus. Comencem amb una crítica. És la de Pedro Briongos, que diu... Un altre opinió és la de Opiniones Incorrectas, que diu... I acabem, si de cas, amb una defensa per part de Zuys,
Sí, molt bé, això al Telecinco ja els hi va, tot això. Mira, gràcies a aquest tema, ara estem parlant d'ells. Per cert, també aquest diumenge és el Dia de la Mare, i atenció perquè avui, a dijous, ja es treu en tòpic. Sí, ja comença ràpid. Què diu la gent sobre el tema?
És Trending Topics Jordi, sobretot per propostes i regals que proposen algunes botigues i també trobem algunes propostes de tuiteires com és el cas d'11 años de amistat que diu el dia de la madre no hay nada como llevarle un buen desayuno a la cama. Un altre comentari és el de Daniel Carcía. Perdó, o no, o no. Bueno, és la seva proposta. Casco té la relació que vol amb la seva mare també.
Un altre comentari del Daniel García que diu que todos los comerciantes quieren promocionar sus artículos para el día de la madre y todo debe ser ya. Fent aquesta crítica a la quantitat de tuíters que s'han fet respecte a aquestes promocions. I una opinió de Postureo que diu que el domingo el día de la madre alguien no tenga su madre se me parte el alma. Tuit sensible, tuit llacrimeta. Un quart de 7 de la tarda
Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Avui, excepcionalment, l'Arnau Consul ens ha demanat venir una mica abans al programa i nosaltres com que som així de bona fe li hem dit que va ser cap problema. Arnau, bona tarda. Bona tarda, Arnau. Hola, hola. Bona tarda a tothom, que deia aquell. Avui me n'aniré a dormir d'hora. Ah, sí? Sí, jo encara no he superat tot el que s'ha de superar avui. He pensat jo a les 7 al llit ja perquè...
Una nit a menjar-me les ungles... Mira, parlarem de literatura alemanya, per exemple? No? És que et vaig tocar, però tu ets molt culer, a més, eh, Arnau, però ja ho sabíem. Avui tot culer té el Morranes, eh. Podria ser un tuit d'aquests... Li costa seure als llocs, no? Sí. Però, Arnau, ja ho sabíem, això, no? Una mica? Ho dic jo, eh. Tu no t'ho esperaves?
Jo m'esperava a perdre amb dignitat. Però avui és tan... Va ser molt humiliant. Repetint aquest comentari que ja no fa cap mena de gràcia. Suposo que vam riure tant el dia abans. Ja el nen de... El nen de... Com es diu la pel·li aquella? Veo muertos, no? A veces... El que jo volia dir-te és que això... Ja m'ho esperava. I la temporada del Barça?
Es va salvar quan el Madrid va passar a la final l'altre dia. Aquí es va salvar realment la temporada de Coler. Jo crec que s'hauria pogut salvar aquí un mes perquè el Bayern els ha fotut una tonda, també. Sí, bueno, ja està. Sí, però ui, un mes aguantant que estan a la final. Calla, calla, calla, calla.
Bé, avui a la secció de llibres parlem d'una novel·la que ens recomana l'Arnau, del Carles Terès, que es diu Licantropia. Atenció, perquè avui parlem d'homes llop, no, Arnau? Sí, bueno, un licantropia és un licantrop és aquell home que té la propietat de convertir-se en llop.
He pensat que avui hi havia un bon dia per mascares, perquè surti la part obscura cadascú. Per això de l'Helicentropia s'ha d'entendre el peu de la lletra, com ho ha entès el cinema i les onades romàntiques. O la doble cara. En el fons tothom té un llop a dins. Un Mr. Jacking. Sí, no és que et transformis i et surti als ullals, aquesta és la part que permet llegendes, que permet allò...
Tot a mena de mites, de romans. Tenim un llop a dins. L'icantropia ve del grec. L'icantropos, em penso que vol dir això, home llop. Per tant, no és el fenomen tan físic i tan de mita, que es converteix en llop a la nit, sinó la bèstia que tots portem a dins. Per tant, la doble personalitat que tothom té, el típic nen de cara bonica, que després a la nit, no sé, assassina iaies, per exemple. Perdona? Però aquest nen de cara bonica és de Sant Just?
Bueno, s'hauria d'investigar. La penya del moro. Hi havia hivers, hi havia moros, no ho sé. En tot cas aquesta novel·la, però...
He fet aquesta introducció, però en realitat sí que parla dels homes llops. Ah, o sigui que tot això ha sigut recular color, Bernau. No ben bé, no ben bé. En Tropia, evidentment, es refereix a aquest fenomen i s'agafa a una llegenda que comença al segle XVIII amb un poble del Matarranya, on s'acaba Catalunya i s'ajunta Maragó, amb aquella zona. Ja fa por, aquella zona, perquè les carreteres estan... Amb un poble que es diu la Pobla de Llobosa,
Llobosa, el poble de Llobosa. Llobosa. En realitat, darrere d'aquest poble de Llobosa, que és de ficció, sí que hi ha un poble, una barreja dels pobles d'aquella zona. I la novel·la, d'alguna manera, reprodueix la manera de parlar, de parlar. El Canyís, Casp, és tota aquella zona, per entendre'ns. Doncs, bé, hi ha una novel·la, hi ha una llegenda, que corre amb aquell poble, del segle XVIII, que diu que un pastor es va perdre, no en van saber mai més res, i després, doncs...
A partir d'aquesta llegenda, Carles Terès, que és l'autor de la novel·la,
Estranys successos que tothom parla que recorda que l'avi de l'avi del besavi deia que havia explicat al segle XVIII, parlant de com vuit generacions en darrere, com a mínim, no? Doncs bé, a partir d'aquí, aquella història l'aporta al segle XX i la novel·la té com el doble joc, no? Recordar aquells fets de 1759, traslladar-los avui, i un protagonista que de sobte descobreix que ell és el descendent d'una família que es deia...
que eren l'Icantrups. L'Icantrups, aleshores, anirà sent el doble retrat. Sebastià Darbó coneix això. Seria interessant. Catalunya, misteriosa. Un no, ni salva 3 o 4. Li salva uns quants programes. De totes maneres, hi ha molta llegenda a Catalunya, hi ha molts mites, a part d'aquest tema dels l'Icantrups, que Catalunya, per cert, és veritat, no perquè hi han desaparegut, però fa sigles estava...
El lloc era l'animal d'excel·lència.
que van anar a tota la serra de Colserola perquè era una matança. Si tu ara de tant en tant estàs prenent que en Ginesta no va passar però en algun bar d'aquells que hi ha per allà a prop del tenis a la terrasseta li passa un jabalí i dius la mare que imagina't si arriba un llop si és de nit i estàs amb una masia d'aquestes que hi ha per allà. Ara les veiem perquè tot s'ha despoblat, ens fa molta gràcia. Aquella època estàvem sols.
i hi havia pins, tot era fosc i de sobte t'apareix un llop, sents uns crits al corral. Bé, doncs aquest llibre... Tranquil, home, la recomanació de... Tranquil, tranquil. És un llibre que s'està venent molt bé, és la segona edició d'un llibre que porta tot just un parell o tres emesos al mercat. L'Icantropia. L'Icantropia, col·lecció Mirmanda, d'edicions 1984. Carles Terès és l'autor.
Bé, i avui la secció de llibres l'acabem parlant de la novel·la que va guanyar el premi Guillem Nicolau, que donava al govern d'Aragó a les novel·les en català. I, de fet, com molt bé apuntes al guió, hem dit donava. Exacte. La cosa és, per desgràcia, L'Icantropia, justament, va ser l'última novel·la que va guanyar
el premi Guillem Nicolau. Que dius, bueno, clar, però si hi ha crisi, doncs home, és lògic que retiri alguns premis. No dic que no. Si és problema econòmic, endavant, quan torni a venir vaques grasses ja en tornarem a fer. Però en realitat aquest era un premi especial perquè donava... el govern d'Aragó el donava a novel·les presentades en català. Era un premi específic per a literatura catalana que es donava a Aragó.
L'únic de les diferents comunitats de l'estat espanyol que donaven un premi en català o no? Més enllà de Catalunya i Balears i probablement València.
No, probablement no. Segur, València. Era el govern d'Aragó que de sobte reconeixia que evidentment el català formava part, ni que fos només amb una franja, formava part de les llengües d'Aragó. I no podrien haver retirat algun altre premi en castellà, que entenen molts, en comptes de l'únic que tenien en català. Políticament, a partir de cert moment, va anar a un partit i decideix que el català deixa de formar part dels seus sistemes lingüístics, dels seus programes d'ensenyament lingüístic,
comencen aquella batalla amb Lleida per les figures, aquelles sagrades, que hi havia el Museu de Lleida, que la reclamen i que hi havia tota una batalla legal, i evidentment tot el que sona català ho retiren, i fins i tot aquella vagenada que van arribar a dir, de dir, no, no, és que a la franja no es parla català, es parla aragonès oriental. Aragonès oriental, molt bé. Un aplaudiment per la gent ignorant, que n'hi ha alguna. N'hi ha, n'hi ha. N'hi ha alguna, n'hi ha alguna.
Per cert, Arnau, que tu dius que no volies parlar d'Alemanya i del que ha passat aquests últims dies, però mira... I caurem, no? I caurem. I caurem una mica, perquè avui al programa dèiem, home, com tractem aquest tema, no? Perquè, clar, estem una mica tots tocats i fins ara no hem dit res. Però la Cristina ha fet un treball d'investigació.
sense precedents i atenció perquè Cristina tu has buscat una mica tot el que s'ha enviat la gent, que no sé si t'ha passat Arnau per whatsapp aquests dies. A mi m'han arribat uns quants. És que ha sigut un no parar. El que em podeu dir a los merengones que la décima son los reyes. Doncs mireu qui no ha rebut alguns whatsapps, a més si estan en diferents grups reben els mateixos quatre o cinc vegades. Sempre hi ha un graciós que intenta
reenviar tot... En fi, molt bonic tot plegat. Atenció Cristina, perquè com diem tu has buscat i has recopilat una mica totes aquestes bromes, les noves formes de comunicació del segle XXI, que és que, bueno, ja amb escius d'imatge, amb frases a sobre, muntatges, de vegades són frases normals i corrents, què has trobat? A veure, explica'ns-ho. Hi ha tres moments que al diferenciar-los. Un és quan encara no s'havia jugat ni al partit tant del Madrid com del Barça.
que podem trobar comentaris com és el cas d'una imatge on apareix Leo Messi, Cristiano Ronaldo i Rajoy i el típic núvol aquest de pensament que diu Ja sei ni de los alemanes. És veritat. A més estaven com en situació com quan el torero està darrere la barrera. Sí, exacte. Perquè clar, que feia gràcia que Rajoy també té por dels alemanys. Bé, què més?
Una altra cosa que també es va enviar molt, tant per Facebook, Twitter, WhatsApp i per tot arreu va arribar, jo crec que aquest l'ha vist tothom, és una altra que es va, justament quan encara no s'havien jugat els partits, tant del Barça com del Madrid, però ja se sabia que cap dels dos passaria, era una imatge on sortia Cristiano Ronaldo i Leo Messi parlant i Cristiano Ronaldo li deia a Leo Messi, nos vemos en la final de Champions,
i Messi li contestava. Com volem dir? Això ja va passar l'any passat. També reciclen alguns d'altres anys. A mi aquest ja em va arribar fa un any. Fa un any es van eliminar els dos a semifinals i per tant també el mateix. Què més tenim?
Un cop va jugar al Madrid, va perdre, evidentment. Van aparèixer, evidentment, per part de molts culers, imatges, comentaris, muntatges. Com diu Jordi, un que podem destacar és un muntatge que s'ha fet a marca, especial WIHA, que diu, el espíritu de Juanito rompe su silencio. I cita, en principi, Juanito. A mi que no me vuelvan a llamar para nada, que ya cansa, coño.
És el de sempre. Hi havia un llacudit també que deia fin del circo. La gent se les inventa totes. De totes maneres, no només les fotos aquestes han estat també les més comentades. A mi m'han arribat milers de comentaris per part de madridistes. La majoria de gent comenta això. Tu sents una cosa a la televisió i després molta gent.
Ho agafa, ho fa a prop i ho comenta. Moltes persones sí que diuen que el Madrid va jugar molt bé, que va perdre molta dignitat, i clar, aquí ve el problema, que el Barça quan va perdre els comentaris... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
El no rescat d'Espanya és un rescat encobert.
Atenció perquè també hi ha acudits sobre el Madrid, això ens agradarà, per distància una mica, la gent que ja són culers. Diu que va un francès, un argentí i dos catalans. Diu que el pilles? Diu que no. Diu que la defensa del Madrid tampoc. Per què el porter del Madrid l'anomenen l'internauta? Perquè està tota l'estona buscant la xarxa.
Però per això són temporals de tota la vida. Són els que més ara es comenten, arran de la derrota. No sé si tens algun altre curiós que vulguis comentar Cristina. A partir de la derrota del Barça van aparèixer també altres imatges per part de Madridistes sobretot. Com és el cas de la foto de la beguda aquesta coneguda Sebenap. I apareix l'escut del Barça i diu la beguda dels campions.
En fi, això ha començat molt bé però ha anat baixant ja, eh? Sí, Jordi, homa. Ja per acabar-ho ja de rematar, perquè clar, hi ha bons i hi ha molts dolents, també, que canvia la gent. Per exemple, diu, en què s'assembla el Madrid a un pessebre, en què els dos estan plens de figures, però ningú n'és mau, eh? Bueno, va, ho deixem aquí.
Atenció perquè diu el Sergi que el Barça també va perdre amb dignitat, de penllissa, però ben pentinats amb la samarreta neta i amb sabor fer. Amb bon gust, tu tens raó. El Barça és un gentleman, tant en la victòria com en la derrota. Sobre el talós, veu el Madrid aixecant el triplet. Com es diu la pel·lícula?
Més que impossible. De totes maneres Jordi, deixa'm fer un apunt perquè es veu que avui fa quatre anys d'aquell partit entre el Barça i Madrid que van quedar dos a sis, que va guanyar el Barça, i avui fa quatre anys. Per tant, crec que els culers aquí... Perdoneu, com és que això no ha sigut portat avui a tot arreu?
Exacte. Per què ens en paguen aquesta injuració? El marca va i 07. Que cony, demà hem de dir 12 a 6. Exacte, o sigui, justament avui fa 4 anys, ja. 4 a 0, home. Crec que sí, si no ho recordo malament. 6 anys. 4 anys. Ah, fa 4 anys. Fa 4 anys. No, no, no. Això segur. Sí.
Un dia històric del Barça, oblidem-nos de tota la resta. Ja està, amb això ja estem feliços. És cert, era un 2 de maig, que per cert és el dia de la comunitat de Madrid, cosa que els va fer molta gràcia. Encara fa més mal. Clar que l'11 de setembre, un cop, ens van guanyar... No, era un 23 del feio. Per Sant Jordi ens van eliminar al Madrid de la Champions. Sí, sí, però és igual. És igual, és igual. Bé, ja acabarem ja amb aquestes acudits que fan ràbia, amb el del Sergi, que diu
Neymar, que por bien no venga. Vinga, que vagi bé. Arnau, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el Justo Salva del Núcleo. Gràcies. A vosaltres.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Tens entre 12 i 16 anys? Tu vols passar bé? Doncs vine, aquest dissabte, 4 de maig,
A les 5 de la tarda, al Casal de Joves. La Festa Jove ha d'anar als 80 amb molts concursos. Si vens disfressat, t'espera un gran regal. Vine i participa. T'esperem. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul,
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també.
Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Molts petonets des de la botiga Oton del Sant Lluís, per la penya del morro, per la ràdio i que tot vagi molt bé molts anys.
Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Sóc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB & Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esveral.
No podia esperar-te més, la impaciència per dins em menjava. Vaig agafar el cotxe corrents i et vaig anar a buscar a la teva plaça. Vaig agafar el cotxe corrents i et vaig anar a buscar.
6 i 33 de la tarda. Ens ve molt de gust avui al programa, Cristina, parlar de la Festa Major de Sant Just d'Esver, perquè encara queda, com ja sabeu, els primers dies del mes d'agost, però ja comença a fer bon temps i tenim ganes de saber una mica com està tot plegat. I amb l'excusa, que ja sabem les bases i les normes del primer concurs de Festa Major, tenim el Just for Salva, que és un dels integrants del núcleo i el telèfon Just. Bona tarda.
Bona tarda.
Ara ja no participo. Ara ja no participes, eh? El tangan. Una vegada al Just no li va trucar i li vam fer la broma de trucar-lo per telèfon i vam començar així. Va ser una conversa i mira, ara me'n recordarà tant d'aquí. En fi... Ho torneu a fer, o què? No, de moment no. Escolta, ja ho faré. Vam fer un fa poc a la tasca dels rifenys, just.
En fi, parlem una mica d'aquest primer concurs de cartells de festa major. D'on ha sortit la idea? Per què us heu decidit i heu portat aquesta iniciativa on tothom qui vulgui pot participar i finalment el seu cartell pot sortir escollit? Doncs mira, per una mica la voluntat d'intentar que la gent s'involucri amb les festes de Sant Just.
En comptes de buscar que algú fes el disseny, has de gestionar un concurs i així la gent que els vulguis animar s'animés i sortia un bon disseny ben maco, d'algú segurament s'enjusten i que el veuràs posar a part del poble. És una bona publicitat. No hi tens per aquí els premis?
No, no estic per aquí. El guanyador serà premiat amb el reconeixement del poble, que això està molt bé. El poble reconeix la feina feta. I després un premi a escollir entre un sopar per dues persones o un val per material de papereria a un establiment del poble. Aquest és el premi. Et sembla que repassem les bases del concurs per si algú vol participar?
Atenció, perquè l'objectiu és realitzar el cartell de festa major de Sant Just d'aquest any 2013. La participació és oberta a tothom. El cartell ha d'incloure les frases següents.
de l'1 al 6 d'agost i el logotip de l'Ajuntament i el Nucli. El tema, però, és lliure, just, però hi ha d'haver algun motiu neutre, blau i groc que faci referència a la pica baralla mítica que caracteritza la nostra festa major. No sé si heu rebut alguna proposta, perquè això és molt recent, no?, quan fa que... Sí, sí, és molt recent, és molt recent. Fa tot just dos dies que ho hem penjat a la web del Nucli i que hem començat a fer promoció a través del Facebook,
I de moment, encara estem molt verds. De moment ningú s'ha inscrit. A més, com que hi ha temps fins al 3 de juny, jo crec que encara la gent s'ha d'acabar d'animar, començar a crear, buscar idees... Però bueno, sí, sí, des d'aquí a animar tothom, que vulgui que no té edat ni...
Jo crec que molta gent té por, per exemple, que sortirà un cartell molt professional, d'algú que es pugui dedicar al disseny gràfic, però la qüestió és participar. I jo em pregunto, de tots els cartells es penjaran en algun lloc, tipus al Facebook? Sí, de fet teníem la idea que aquest any a la comissió de festes
Imprimirem un llibret de festa major on hi trobarem tota la informació de la festa, els actes, i també volíem penjar, si ens dona temps, tot el seguit de cartells que han volgut participar, o com a mínim, entre altres, fui més representatiu dels cartells que han participat al concurs. I com s'escoll el guanyador? Bé, hi haurà un jurat que s'ha format per membres del nucli i una persona d'ajuntament.
De fet, les persones que opten al premi no podran ser membres del durat. Jo, si presento, no puc ser durat, perquè si no, em votaré a mi. L'Helicap de Vil ens pregunta al xat de ràdioesbert.com, on tothom que tingui algun dubte també pot utilitzar-lo, si aquestes coses són les que has d'entregar sempre l'últim dia, no?
Jo crec que sí. La pregunta és... Per què no dieu el 3 i 4 de maig? Perdona, que no és el maig, això és el juny, no?
Si poso el màxim, es demà que tanqui. Com que és l'últim dia, avui tothom es posarà. Atenció, perquè el format, que això també molta gent ho pregunta, s'està alliberant un suport rígid mi de dinar 3, que són dos dinar quadre, per tant estem parlant d'un cartell. En cas que el cartell guanyi de despòsit una versió digitalitzada, es demanarà que s'entrigui en format JPG o PDF.
i envida 10 a 3 i 300 dpi, que això és la resolució, i a ser possible vectoritzat. O sigui, jo faré un gargot i ja està, poca cosa més. Li farem una escanejada. Jo em perdo amb tanta indicació. Els cartells prentats no duren signatura, això és important, perquè molta gent pot pensar que si jo us envio un cartell
Si ens coneixem pot ser... Si canviem sopar per la Teneu... Diu que s'ha d'entregar amb pseudònim en el dors. Es pot utilitzar un pseudònim? Potser pot, però no ho sé.
És raro, potser no? És estrany, és estrany. Hauran d'anar acompanyats d'un sobre tancat on consti únicament ben visible el saudònim escollit a l'interior del sobre. Això és com molts concursos, eh? El nom, l'adreça, el telèfon... Com diem, la data límit d'allorament és el dia 3 de juny i l'entrega serà al Casal de Joves. O sigui, tothom va entregar al Casal de Joves, no? Sí.
De dilluns a dissabte amb els horaris habituals. Atenció, perquè no s'acceptaran les obres presentades fora de termini. Això és evident. Es farà públic el 12 de juny a través de les xarxes socials, el que és el de joves, a la ràdio també. A la ràdio també, no ho sabies, però sí. Estava bé saber-ho. Els informatius també ja farem alguna cosa. A l'Ajuntament... Escolta, estava pensant jo ara. Perquè el 3 de juny quin dia és? El 3 de juny?
És un dilluns, eh? És un dilluns. Al matí es farà això, no? Sí, crec que sí. Naudi, per què? Si us voleu esperar a la tarda. Ah, per fer... I dir-ho en directe a la penya del morro. A veure, això ja... Que us apegueu el nucli, que us posem a disposició una mica per fer... Per fer bullir una mica l'olla i tot plegat, si voleu. Si us ve de gust, que us apegueu.
No ho faran perquè la mínima la gent amb el twitter està loco. No es podrà aguantar el júri i ho penjarà al facebook com el loco. No s'acceptaran cartells que puguin ferir la sensibilitat de cap col·lectiu. No poseu res ofensiu.
Aquestes són algunes de les bases. Per cert, ja que tenim aquí, Justi, per anar acabant, m'agradaria preguntar-te com està el tema de la Festa Major, perquè encara que estiguem a dos de maig, falten encara tres mesos ben bons, no? Tot maig, tot juny i tot juliol. Com està el tema? S'ha fet algun pas, hi ha algun grup tancat? Què ens vols explicar? Temes grups de moment no van ser gaire, perquè sí que estan més o menys tancats, però de moment no hem donat el...
el Soplo i no sé si ho puc fer o no i no em vull avançar. Perdona, jo crec que sí que pots fer-ho, eh. Joss! Joss! Moltes gràcies. Alguna cosa, sí. Doncs, a veure, sí, et puc dir que vindrà un grup de versions, no et dic quin, però vindrà un grup de versions. La banda del cotxe rojo? No, vam venir l'any passat. Vam venir l'any passat i ens van agradar molt, eh.
La Diversiones, què és l'altra? La Diversiones? No, tampoc. Hi ha una mica farts, d'aquests dos. Això passa molt. Tu com a membre del núcleo que organitzeu i porteu la gent a les barraques del camp de futbol aquí a Sant Just, a festa major i tal, això passa, no? Que quan un grup agrada la gent diu ah, doncs tornem-los a portar. És pesada la gent, just? Sí, és molt pesada. Som molt cantinons, la veritat. No, però de bon rotllo.
Però jo què sé, que també estava a Arià i portava coses diferents que... Ja vinden d'aquí dos anys, però l'any següent i l'altre... És que a Sant Just funcionem per a l'efecte de cansament. És veritat. Ara quan era Rumba tothom portava Rumba. A Sant Just només funciona l'efecte de cansament i l'efecte de Walden. Escolta, una altra cosa. El Sergi ens pregunta si aquest grup de versions, que no cal que diguis el nom perquè...
Tampoc n'hi ha tants. Són bons o no valen res? Home, són bons. Són bons, he confirmat. Queda a dir. Però són coneguts o no? Eh? Són coneguts? Són coneguts, bé... No gaire coneguts. No gaire coneguts, no gaire coneguts. Jo quan demà van dir, vaig dir, no en tinc ni idea de qui són. Els vas escoltar?
Sí, els he escoltat pel YouTube. I què? Bé, bé, bé, fan bona pinta. Com es diuen per buscar-los? Eh? No et diré com es diuen, eh? Ai, ai, ai... No se sap, no. Casi, casi, casi. El Sergi... També tindrem un grup local de Sant Just, segurament, i també portem algun grup de per aquí a prop. De per aquí a prop? És que jo sé coses, també. Ah, i què saps, tu? Jo sé coses d'aquí a prop, és tan a prop com Sant Feliu de Llobregat?
Sí. Però clar, no podem dir-ho. Rumor confirmat. Què? Rumor confirmat. Rumor confirmat. Però clar, no podem dir-ho, no? No em deixes, no, o sí? Sí, no, no. Escolta, si ho diu tot a la teva boca, jo no puc fer res.
Però és que ara em sap greu. És que no sé si es pot dir perquè a mi m'han dit com extraoficial, saps? I ara què? Ens quedem amb l'intriga de saber qui som. Jo no sóc del nuclear. Si el Sergi us vol dir, no que ho digui. Com us passeu la pilota? No, és veritat. Després...
Després, per exemple, diu que si el grup de versions, el Sergi va a la seva, que ell només li interessa el grup de versions. Està obsessionat amb això al xat de radiosvern.com. Pregunta si el grup es dirà Just en Defosalves. Diria que no. Estaria molt bé, però no em faran l'honor de posar-se aquest nom per venir a tocar. D'acord, d'acord. En fi, per cert, que hi ha més rumors que jo pregunto de coses que he anat escoltant. Just, per exemple, és veritat que es farà un dia blau i un dia groc? A veure...
s'està acabant de matitzar perquè el dia suposadament groc és el dia que muntar l'Sply, el que ja fa dos anys que va muntant, el 30 pèls. El 30 pèls, correcte. Sí. Nosaltres, d'una manera... perquè sí, l'hem dit dia groc, però és un dia que muntar l'Sply i alguna gent amb les entitats col·laboren, han passat a col·laborar al CAO, van col·laborar als gerenters, aquest any col·laborarem amb altres persones, però ell em sembla que no li vol dir dia groc, nosaltres li diem dia groc,
El que s'està muntant és el dia blau.
La ràdio és blava! I kanji també! La ràdio és blava! I kanji també! La ràdio és blava, això ja ho tenim. I atenció, aquí tens la música per fer la crida a tots els blaus que ens estiguin escoltant, que prenguin atenció a aquest missatge. Aquesta és una mica de música que fa més ètics.
Però si estic posant la música, que no la sents? Ara, ara, ara. Plaus de Sant Ju, escolteu-me. Hi haurà un dia de festa major només pels Plaus. Hem de fer que sigui gran entre tots. Per tant, aposteu-vos-hi.
Ja està. Ja està, ja està, ja està, ja està. Molt bé. Ha sigut una arenga que jo ja em poso les ganes d'aixecar-me allà i anar a apuntar-me. La gent que vulgui ser blava, on ha d'anar? Que ens escrigui un missatge a través del nuclear o al grup del Facebook o per on vulgui o pugui. Que nosaltres ja acabarem de gestionar i reunirem tota la gent blava per fer una reunió i començar
a passar-li la mà a la cara a aquests grocs. Ara! Ara! Mira, el Sergi diu, pell de gallina, eh? Diu, pell de gallina. Diu el Sergi que ell s'apunta, el Sergi Pony, i acaba de posar un missatge al grup del Facebook. Veu que tenim ja la primera persona que respon. Bravo!
La primera resposta, persona que es reposa a la crida. Clar que sí. Només per una ja ha valgut la pena. Ja ha valgut la pena, ja ha valgut la pena. És ritual segur, no? Jo dic una cosa, és que a mi m'ha emocionat... Tornava a posar-me la música ara, posa-me-la a mi. A mi aquest discurs que ha fet el Just ha sigut breu però molt intens. A mi m'ha emocionat. I puc dir que aquesta hora de la tarda, a les 6 i 47,
Jo també m'apuntaré a contribuir que el Dia Blau sigui el gran dia realment de la Festa Major de Sant Just. Si us plau. Si us plau. Si us plau. Si us plau. Si us plau. Si us plau. Si us plau. Si us plau. Si us plau. Si us plau. Si us plau.
L'any passat, perdona, els blaus vam passar la mà per la cara als grocs perquè vam fer allò del superblau que no s'esperaven, el corrabàs... Va ser espectacular. Va ser molt bo. Jo ja he pensat alguna cosa però no vull dir-ho perquè encara no m'han pogut confirmar. El Sergi t'ha enviat un missatge abans que no has llegit que diu que t'ho estaven ficant molt fàcil per dir-ho.
I que tu no dius totes aquestes coses que saps, perquè no et dona la gana, bàsicament. No, perquè si em diuen una cosa és un secret professional. No pot fer res. Qui no pot fer res?
Si tu ho dius, ell no ho pot dir. Però tu sí, Jordi, digue-ho. La persona que m'ho ha dit és de confiança. Un periodista no traeix les fonts de confiança. Efectivament. Jo, com que ni soc bon, ni soc periodista, em fa el que m'agrada, però ho faig per amistat. En fi, Just, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, perquè a més a més sabem que estàs treballant. Home, podem fer que ens fos salva, no? Sí, podem fer publicitats. On esteu?
Tenim una parada al mercat. Una parada al mercat, eh? Tenim algun eslògan? Tipus Carfonsalva, la carne, mençalva? No, però mira m'agrada, tal tòpia. Vale, vinga. Doncs moltes gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies. Que tinguis una bona tarda. Per cert, alguna cosa més de festa major? Bé, no, que ara comencem a estar una mica més actius al Facebook, que d'aquí començarem un Twitter també, perquè ens podeu sentir.
i que ja anem publicant tot el que fem i ja s'ha de fer. I que també tindrem una nova pàgina web, més moderna i amb més contingut perquè tothom també pugui accedir-hi. I això, que intentarem millorar aquest aspecte per estar més explicats amb els s'enjustenguis i s'enjustengues dels punyers. Ho recordo que, a més a més, també els grocs i els blaus tenen Twitter, que va ser una iniciativa dels blaus i després els grocs al cap de moment ens van copiar. Tens crítiques, eh, Jordi? Ho tinc, crítiques? Sí, l'ELI Cap de Vila diu... Home, penso que faltaria algun groc aquí.
que veu molt de Migueo. Oh! És que estem a ràdio d'Es Bern, eh? Clar, que la ràdio és blava. Menys un programa que no el penso anomenar, que fan els dijous de 9 a 10 del vespre. Programa infama. Prime time, no, la ràdio? Prime time de la ràdio. No entenc com això al director se li va passar per alt, que són els del Can Gikipugi, que són tots grans. Però bueno...
La venjança és un plat que se'l vaig fer, que no sé què té a veure, però us afegiré que sempre quedeu a dir-la quan estàs així amb tensió. Jús, moltíssimes gràcies i que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
6.50 de la tarda i hi ha últims minuts del programa, però abans d'acabar ens volem fer ressò d'un vídeo que ha aparegut avui, realitzat pels treballors... treballadors, perdó, sí, treballors... Treballors, està molt bé. Jo parlo amb els jurs ja, em poso nerviós. Amb els treballadors a TV3.
Bé, els treballadors de TV3 han presentat un vídeo en el qual famosos i periodistes donen la cara per la defensa del servei públic que presta la cadena. Així, al muntatge es poden veure persones de l'àmbit de la cultura com Lluís Llach, Jaume Cabré, Carme Ruscalleda, Julio Manrique o altres, com per exemple, Gent Manierga, que són tant de la casa com grups mediàtics de la competència. Josep Cuní, per exemple, Albert Hom, Andreu Bonafuente, Ariadna Oltra, Júlia Otero, Toni Soler,
Carles Capdevila o Xavi Coral, entre d'altres. A més a més, la plantilla de TV3 prepara un acte molt popular d'agraïment als espectadors per al proper dia 12 de maig al Moll de la Fusta de Barcelona. Les activitats de caire familiar començaran a les 12 del migdia i a partir de les 5 hi haurà una tanda de concerts amb alguns grups punters de l'escena catalana com Mishima, Gosos, els Catarres...
Quini Portet, Pastora, Teràpia de Xoc, Andreu Rifé o Macedònia. Els treballadors també volen que sigui una festa reivindicativa, ja que alerten del perill que suposaria una nova reducció dels pressupostos de TV3, la qual cosa pot deixar el model actual molt debilitat, el de la televisió pública catalana. El grup de treball encarregat d'organitzar les activitats que compten amb el suport del comitè d'empresa i també del comitè professional de la televisió pública catalana
han fet pública una carta també on expliquen tot plegat. De fet, el vídeo que us comentem ja ha començat a circular per les xarxes i és aquest amb aquesta música i aquest tof i amb tots aquests personatges famosos i periodistes que van sortint en primer pla. Tinc ganes de veure't perquè em fas feliç i vull dir-t'ho mirant-te als ulls. Per tants anys donant-me suport cada dia, matí, tarda i nit,
Tinc ganes de veure't perquè hem compartit moltes emocions, sentiments, regalles, plors i alegries. Ets part de la meva vida i tinc ganes de veure't.
Aquest és el so del vídeo que han fet els treballadors de Televisió de Catalunya. A més a més també han fet una carta oberta. Ara llegirem unes quantes línies de la carta, però per exemple hi ha alguns comentaris al respecte de la General Chat, el Sergi diu si han donat la cara, tots aquests treballadors i tal, diu ara porten careta, diu el Xavi Corral sortirà amb màscara quan presenti divendres?
Són opinions de la gent al xat, ja sabeu que podeu escriure lliurement el que us donin la gana a radiodesbem.com. Diu que els treballadors de TV3 volen donar les gràcies, que per ells és un orgull que aquesta televisió sigui la preferida pel ciutadà de Catalunya, perquè recordem que ha tornat a ser líder d'audiència un mes més, i el seu repte és que ho continuï sent i que no es dilapidin ni la confiança ni la credibilitat que els espectadors han depositat al llarg d'aquests 30 anys
que compleix la televisió pública catalana, enguany, i diuen que ara l'hem de defensar.
Diuen que les retallades posen en perill el model i impedeixen competir amb l'oferta de televisions i ràdios privades i d'àmbit estatal, que no són només els seus llocs de treball, també són de la tele i de la ràdio, i un dels motors de la cultura i la indústria audiovisual catalana. També construir un model d'èxit com TV3 ha costat temps, diners i esforç, amb encerts i errors, i ara tenim una televisió pública de referència a Europa que continua aspirant a ser plural, informar amb rigor, independència i proximitat,
a ser fidel a la seva llengua i al territori, a formar part d'un projecte comú de compromís i solidaritat i també a continuar sent líder en qualitat i en audiència. En fi, aquest és un dels fragments d'aquesta carta als treballadors de TV3 que juntament amb molts altres col·lectius també de la nostra societat catalana també expressen el seu rebuig i la seva disconformitat amb el que seran aquests nous pressupostos, si s'acaben aprovant,
Des del Parlament de Catalunya amb tot el tema de la retallada ja per enèssima vegada amb tot plegat. Cristina, vols afegir un punt abans d'acabar? Sí, una altra cosa perquè avui també ha estat treient d'intòpic arran d'aquesta notícia Jordi Catalunya i és que es veu que la corporació catalana de mitjans audiovisuals està intentant ultimar
un euro per fer fora uns 500 treballadors dels mitjans públics catalans. En aquest cas estaria afectat Televisió TV3, Televisió Catalunya i Catalunya Ràdio. En principi no se sap encara a quina secció, a quin apartat dels treballadors pot afectar, però es rumoreja que seria a l'apartat d'administració.
En fi, com dèiem, un altre col·lectiu que per la malaltia de crisi es veu afectat. Una abraçada a tothom també, no només als treballadors de TV3, que en aquests moments tan difícils ho estigui passant malament pel tema de la feina. Acabem el programa. Cristina, el millor de la penya del morro avui per tu ha sigut? Avui fia el recordatori de la selectivitat. Ah, t'ha agradat, eh? Recordar com era la selectivitat amb la Júlia Atmella. Bé, ho deixem aquí.
Agraïs a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdo i la qualitat s'enjusten que la Júlia Tmella i avui la seva selectivitat particular, que la tenen a començament de juny. Tots els alumnes de segon de Batxillerat. També l'Albert Capapell amb les llegendes i mites de dedicació Canina, l'Arnau Cònsul amb la secció de llibres i el Lluís Fosalva, Carles Fosalva, Carles Mansalva, que hem entrevistat fa un moment. Cristina, moltíssimes gràcies també per la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook. Ens veiem demà.
I que us ha parlat Jordi Domènech. Tornem a partir de les 5 demà divendres. Us deixem ara amb l'informatiu vespre amb la Carme Verdó i el capdavant. Que vagi bé, bona tarda.
Segueix l'Apella del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apella del Morro. A Facebook, l'Apella del Morro. Com veu? Sóc original de mena.
I don't love you anyway.
I'm a lonely boy, I'm a lonely boy
Oh, oh, oh, I got a love that keeps me waiting Oh, oh, oh, I got a love that keeps me waiting I'm your only boy
Bona tarda, són les 7 del vespre, comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dijous 2 de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. 276 Sant Justecs i Sant Justenques fan servir el servei local de teleassistència, un servei que ofereix l'ajuntament a través de l'empresa Televida, i l'any passat va gestionar 216 emergències i es van fer
254 visites a domicilis. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim amb altres informacions destacades en titulars.
Avui arrenca la subhasta de material del Barça i l'Espanyol per recap de fons per la investigació del càncer infantil. És una de les activitats previstes amb el marc de la Tretzena Festa Tornet Joan Petit. Els objectes són quatre samarretes signades i un estic d'oquei. Montserrat de Brera i Josep Maria Ranyer debatran aquest vespre sobre el model polític i social de Sant Just pels propers anys. Ho faran en el segon diàleg Sant Justenc organitzat per la secció local de Convergència.
La casa regional d'Extremadura celebra cada setmana la cruz de mai.