This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
aquests valors es tornaran a repetir. I això és tot a moment des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador. La final de la Copa Catalunya de Futbol la jugarà dimecres 29 de maig al Camp d'Esports de Lleida, en horari encara per determinar. Recordem que la final l'han de jugar Barça i Espanyol. A semifinals, els blaugranes van sobrar el nàstic de Tarragona, mentre els blanquiblaus van guanyar el Llagostera.
En bàsquet, el tècnic del Barça Riga, el Xavi Pasqual, ha donat gairebé per descartat el pivot Nathan Jaguei per a les semifinals de la Final Four de l'Eurolliga, que es disputa aquest divendres a Londres. L'Australia, recordem, pateix el trencament parcial d'un tendó al peu dret. Escoltem, Xavi Pasqual. No el descarto completament, no, no, no, en absolut. Però les probabilitats són molt petites, perquè és una ruptura i és en una zona limitant. Aquest mite que infiltres, desapareix el dolor i pots fer el mateix...
Això és un mite. No és exactament així. Hi ha zones on tu infiltres, però el dolor està i és limitant en moltes coses. En embola i denes malacinques deixa el fracking granollis i la pròxima temporada jugarà amb el Naturhaus de La Rioja. El central ha estat un dels artífecs de la gran temporada dels homes de Toni Garcia i Suneix. Un altre baix important, la del jove Porté Gonzalo, que jugarà amb el Tolosa francès. Notícies en xarxa.
Ràdio Taspel, 98.1. Ràdio Taspel, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Jús d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro!
Molt bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Parlar i us saluda Jordi Domènech. Hola, gràcies, gràcies. Des d'ara i fins la seta al vespre, això és La Penya del Morro. Bona tarda, benvinguts al programa. Saludem a l'equip habitual, al capdavant de l'actualitat Sant Justenca, la Carme Verdoi. La Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Carme. D'on ve la gent avui que ens acompanya a l'estudi número 1 de la ràdio? De Vellaterra. De Vellaterra, de l'universitat. Estudiants. Tots estudiants. D'aquí que feu periodisme!
D'acord, molt bé, gràcies per venir. A més a més, també avui al programa, a part de parlar de l'actualitat Sant Justenca, entrevistarem el director de la nova obra que es va estrenar ja fa uns dies, la setmana passada concretament, al Teatre Romea de Barcelona, el Raimon Murlins, l'obra Litoral.
que a més a més és del mateix autor que l'èxit Incendis, que va guanyar tants premis amb la Sant Justenca, Clara Segura i Julio Manrique. D'aquí una estona pararem amb ell. A més a més també tindrem televisió amb el David Avila, com cada dimarts connectarem amb el Casal de Joves de Sant Just, i avui tindrem el Dani Martínez, el Guni especial, que avui ens parlarà dels tallers d'estiu del Casal de Joves. Tot això a la Penya del Morro. Ah, i per cert, també...
Aprendrem a fer cupcakes. Si està molt de moda ens sumem el carro. Sí, sí. Bona tarda i benvinguts a la penya del marró. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Ah, ah, ah.
I no m'oblido de saludar, com cada tarda, al Twitter i al Facebook, la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Hola, bona tarda, Cristina. Comencem repassant trending topics d'avui perquè, atenció, va fort, eh, el tema. Jorge Fernández Díaz, que és el ministre de l'Interior, i ETA han sigut trending topics. Per què? Perquè el ministre, aquest migdia, a la roda de premsa, on ha parlat sobre les darreres detencions, sis detencions,
de la Guàrdia Civil a França no ha volgut barrejar temes davant les preguntes dels periodistes sobre el projecte de la llei en relació amb l'abort i ha dit literalment que primero hablamos de lo de hoy y luego de otras cosas porque el aborto tiene poco que ver con ETA. Bueno, tiene algo que ver, pero en fin.
No demasiado. Això és el que ha dit avui el ministre de l'Interior. Com a mínim, altres precedents com Jordi Pujol deia, avui no toca, i ja està, que aquest home ha intentat fer una avui no toca però s'ha liat una mica més. La gent a Twitter, què és el que ha comentat, Cristina? Doncs comencem amb una pregunta així de cas que fa Malacatón, que diu, si l'avortament és ETA, la llibertat de les dones a decidir sobre el seu cos és un cotxe bomba?
És clar, és que aquí ara hi ha les relacions, no?, entre una cosa i l'altra, en fi, la gent a Twitter, o sigui, li tens això, i la gent a Twitter en un moment ja et monta un programa. Una altra pregunta és la d'Iro Lluix, que diu, Fernández Díaz se droga per hacer estas declaraciones, o le sale solo? A més, també podem destacar altres comentaris, com és el cas del Javi Suárez, que diu, todos tenemos que ver con ETA hasta que se demostre lo contrario. I acabem-se de casa amb una comparació que fa el Manuel, que diu, el aborto es eta a lo que Rajoy, un país de bienestar.
Bé, continuem repassant més tendintòpics. Avui ha sigut la infanta, la infanta Cristina ha sigut tendintòpic. Per què? Perquè l'audiència de Palma suspèn la imputació a la infanta Cristina. Per tant, no haurà d'anar a declarar en considerar que encara no hi ha indicis suficients per sostenir l'acusació. Es veu que aquest home no s'ha llegit a tots els mails que han descendit durant les últimes setmanes, Cristina.
Comentaris com el del Ramon Raigada, que és el que destaquem, que diu, ja està, ja han desimputat a l'enfanta. Ma s'han trigat el proper Nadal que el rei s'estalvia això que la justícia és igual per tots. Sí, que és molt freqüent que et desimputin d'un cas. Et imputen i a la setmana que et desimputin, això aquí no li ha passat.
Continuem amb una pregunta de María José Ruiz que diu La suspensió de la imputació de la infanta Cristina estarà detrás la corrupció política de la sèrie Prison Break? I acabem amb un comentari que és el de Andy Pickme que diu La justícia en España és ciega, le han sacat els oixos i nos la han posat de supositori.
Bé, gràcies, Cristina. Passem ara a l'actualitat Sant Justenca i comencem parlant amb una activitat d'agenda, perquè aquest vespre, ja vam comentar-ho ahir, però ho tornem a dir, hi ha una taula rodona al casal de joves centrada en els cuidadors de nens i adolescents amb càncer. Professionals de diversos àmbits de la salut intervindran en aquest debat titulat Cuidem les persones que cuiden. Molt interessant tot plegat. Es fa en el marc de la tretzena Festa Torneig, Joan Petit, Carme.
Sí, per exemple, una de les ponents serà Anna Barderi de la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia, que és una entitat que porta prop de 25 anys atenent les necessitats d'infants i adolescents que pateixen càncer i també les seves famílies. Té com a objectiu seguir votant sent també avenços en el camp de l'oncologia pediàtrica, a més de donar-los suport, perquè es considera que hi ha
moltes diferències entre un càncer que es detecta en un nen o en un adult i que l'impacte que causa quan es detecta en un nen o nena és més gran. En aquest sentit, també cal que els professionals consideren que orientin les famílies i que les famílies també es deixin orientar perquè la confiança en l'equip que tracti aquest malalt de càncer és, segons l'Anna Verderi, un element clau en el tractament del pacient. Em sembla que la podem escoltar perquè justament avui ha passat per Ràdio d'Arberna el Justa La Fusta i ha dit això.
El nen a l'adolescent malalt, evidentment, passarà per moments molt durs i hem d'ajudar també a la família a acompanyar-lo en aquest procés. Nosaltres, per exemple, hem desenvolupat un programa d'atenció domiciliària en voluntariat que el que pretén bàsicament és dues coses, oferir espais de joc, d'acompanyament, d'entreteniment amb el nen a casa i també oferir un moment de descans, de respir, de descàrrega
en els pares, en els cuidadors principals. Justament allò que comentàvem ahir, que una persona que està cuidant un malalt, en aquest cas de càncer, o qualsevol malaltia greu, també necessita un temps per recuperar aquesta energia tan esgotadora, diguem-ne, a l'hora de cuidar un malalt d'una malaltia greu. Sí, i a banda d'Anna Verderi, que és la que hem sentit ara mateix, també avui intervindrà en Albert Folch, que és pare de l'Albert, un jugador de 9 anys de l'Hockey Club Sant Just,
que està en tractament oncològic, i la dietista Sant Justenca Vila-Sant-Pau, la doctora Triantxan, també de Sant Just, pediatra del CAP de Sant Just, de fet, el doctor Lluís Gros, oncòleg i hematòleg de la Vall d'Hebron i Paola Lapedijan, que és psicòloga i terapeuta ocupacional de l'Hospital Partaulí, moderarà aquest acte la regidora d'Acció Social Gina Pol, després cadascun d'aquests ponents farà una intervenció d'uns 5 minuts,
i després començarà un debat obert també amb el públic a les 7 de la tarda, és això, a la sala Ovidi Montlló de Casal de Joves. Bé, la veritat és que és molt interessant, és una bona proposta que li donem tot el nostre suport des d'aquí, perquè malgrat ara mateix potser no hi hagi algú amb la seva història, però ens pot passar a qualsevol, a tots, a qualsevol moment de la vida, no? Tenir un familiar...
que pateixi una malaltia greu. Potser no ara, però potser en un futur està preparat. I si us passa ara, no seria una mala idea no deixar escapar aquesta oportunitat. Avui a les 7, al Casal de Joves de Sant Just d'Esvern. Bé, continuem amb una bona notícia. L'atur baixa per segon més consecutiu a Sant Just d'Esvern.
Sí, aplaudiments tímids. És gaire eufòria, eh? Doncs agradaria que no hi hagués tant a tu, la veritat. Però vaja, el mes d'abril la xifra de desocupats és una vintena més baixa que el març i queda en 799. El descens ha estat general al Baix Llobregat i també a Catalunya, però la xifra no comptabilitza les persones que, de fet, ja han esgotat el seu subsidi, Carme.
Sí, perquè no sé si comentàvem ahir aquí que aquestes dades també contrasten les que van sortir ahir amb les que es van fer públiques fa pocs dies amb l'enquesta de població activa que situaven la xifra d'aturats a Catalunya en més de 900.000. Ahir a Catalunya, segons aquestes dades, serien 650.000. Per tant, aquesta diferència de gairebé 300.000 persones es basa en què aquesta enquesta trimestral de l'INE comptabilitza totes les persones que estan en edat de treballar
per tant, del 16 al 74 em sembla, i en canvi aquesta dada mensual d'atur que anem comentant aquí cada mes és la dada d'atur registrat, per tant, el nombre de persones apuntades en oficines d'ocupació. En aquest últim cas, per tant, sí que hi ha una xifra detallada per municipis, per això comentem, però l'EPA, que és aquesta dada trimestral, que en principi es considera que és potser més fiable, no dona aquesta dada de municipis i per això comentem aquesta.
Per tant, dit això, a Sant Just... No, és que aquí hi ha un ball de xifres, que uns diuen una cosa, uns altres diuen una altra... I la Sant Justenca més no la tenim de l'EPA, per tant, per això ens fixem en aquesta, almenys per poder fer una evolució i una comparativa més o menys simbòlica, potser. Són 799 i des del mes de juny, de fet, no es baixava de les 800 persones inscrites a les llistes d'ocupació, per tant...
És un d'aquests mesos en què almenys aquest descens de 20 persones és una mica més significatiu que altres baixades puntuals o pujades puntuals que hem comentat en els últims mesos. Tot i això, encara són 20 persones més a l'atur que ara fa un any. Un quart de sis de la tarda acabem repassant l'actualitat del municipi amb una última notícia. Atenció perquè avui ha sigut un dia històric per Ràdio d'Esvern. Sí, encara no he dit el què. Encara no he dit el què.
El mític periodista, periodista de TV3, Salvador Alzius, ha estat a Ràdio d'Esberna avui. Salvador Alzius, per telèfon. Estava cansat. Jo sou jovenet, no ho sona. Però a tu sí, Cristina. Sí, perquè el vaig tenir de professor a la Punteu. Ah, vas tenir de professor.
Això recordo de Malalts de Tele. Malalts de Tele, que sempre feia una crònica, això està parlant de mitjans dels 90, que feia les cròniques per Catalunya, sempre com anava cansat pels puestos. Avui hem arribat aquí, no?, a la Vall d'Aran i aquí... Llavors, Salvador Espriu. Ja no es farà, la teu dret. Ell és Salvador Espriu, com el bolletí dels quatre.
Doncs Salvador Sius ja no està a TV3, efectivament. I per què ha passat avui per la ràdio d'Esvern? Doncs perquè és el convidat del nou diàleg per la independència, que es farà aquest dijous. El periodista creu que en una Catalunya independent, hipotèticament, els mitjans de comunicació privats també haurien de poder exercir la funció de servei públic. Està molt bé això?
Ho anem deixant perquè quan Catalunya sigui independent. Hi ha moltes coses que no, ja ho farem. Fem-ho ara. Igual que fan els mitjans públics. Carme, què ha explicat aquest bon home a la ràdio? Sí, de fet, no només per una Catalunya independent, vull dir que també aquesta reflexió la pot fer avui dia. El que passa amb aquest diàleg que es planteja també, pensar en un futur, d'alguna manera o altra. Començo sentint molt... Quan Catalunya sigui independent ja ens ocuparem. No, no, a veure, ocupem-nos ara i ja saps què passa.
Salvador Ius és defensor del model públic de mitjans i creu que aquest servei públic que ofereixen TV3 i Catalunya Ràdio és innegable, però tot i això obre la possibilitat que els privats també puguin complir amb aquesta funció de servei públic, d'alguna manera ara, però també en una possible hipotètica Catalunya independent. A veure, el podem escoltar parlant d'aquest tema? A veure si és la veu de Salvador Espriu, eh? Ai, Salvador Espriu.
No ens hem d'obsecar en la defensa dels mitjans públics, més que res perquè hauríem de posar molt més d'èmfasi en la defensa del concepte de servei públic, que ara per ara l'han desenvolupat sobretot els mitjans públics, i en aquest sentit és que són imprescindibles. Però seria perfectament imaginable un país...
on els mitjans públics fossin inexistents o irrellevants i s'exigís, això sí, en els mitjans privats la suficient quota de servei públic. Seria pràcticament imaginable... Quina veu, eh? Quin saber parlar. Cristina, tu el vas tenir de professor a la universitat. Què tal, com a professor? Què tal, com a professor a Salvatos Rius?
Ui, que no dic res! Cristina, que estàs fent ràdio! Millor periodista suposo que no professor. Oh! No tindré en compte aquestes paraules, que per ell una imatge... És el bon entrevistat, eh? Molt bon entrevistat. Perquè és d'aquells que s'agrada escoltar i que s'agrada quan parles. És que saps el problema, Jordi, que no pots arribar a un màster en principi d'experta en locució a ràdio i televisió i donar una classe de com fer un stand-up.
Perquè això ho aprens el segon de la carrera a Periodisme i... Perdona? Fent un màster a fer això. Quatre hores fent això, doncs mira. Però a veure, a veure, a veure... Un stand-up, què és? Perquè la gent potser no ho sap. S'està dret, no? Sí, sí, però davant de la càmera, Jordi... Davant de la càmera? Sí, és com una connexió en directe. I ell us va ensenyar a fer això? O no? Bueno... Ens va fer fer-ho i prou. Després ho va comentar i ja està, quatre hores així. Oh!
A la Pompeu Farra, eh? En fi, Carme, alguna cosa més de Salvador els Ius? Doncs ha parlat també del model dels Estats Units i ha comparat el model de mitjans amb el d'aquí, amb el d'allà, on els públics als Estats Units tenen menys protagonisme que els privats perquè, en aquest cas, compleixen també amb aquesta funció de...
de servei públic, no només de mitjà públic. Tot això és el que es tractarà aquests dijous, també de la crisi de la indústria informativa, que també fa difícil preveure com funcionaria el model informatiu de Catalunya i també com aniria tot el tema del finançament, és un altre dels temes
que es plantejarà aquest dijous en aquest diàleg per la independència, que es farà a les 8 del vespre a l'equipament de la plaça de la Pau. Fantàstic. Moltes gràcies, Carme. Ja sabeu que teniu més informació de Ràdio d'Esvern a radiodesvern.com ara mateix, o si no, a partir de les 7, als enjuts notícies, edició vespre. Gràcies, Carme. Bona tarda. Bona tarda. 5 i 20.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert. Continuem a la penya del morro, parlem ara de teatre i ho fem amb el director i traductor d'una obra que s'acaba d'estrenar al Romea, litoral de l'autor libanès Wajdi Muawad. Potser us sona l'autor perquè també n'és d'incendis que juntament amb boscos formen part de la mateixa trilogia. A més a més, també és director de la Sala Atrium de Barcelona, no Wajdi Muawad, sinó el nostre convidat Raimond Molins. Bona tarda, Raimond.
Bona tarda. Bona tarda, Raimon. Abans de res, enhorabona pel muntatge, perquè no és un text fàcil, aquest litoral que heu estrenat al Romea. Què vas pensar quan el Julio Manrique, director del teatre, et va dir de muntar i dirigir litoral? Doncs vaig pensar que era una gran notícia, d'entrada. Me la vaig llegir i vaig pensar encara més gran notícia, m'agrada molt.
I ens hi vam posar. Sí. Perquè, de fet, amb el Julió ja heu treballat alguna vegada junts, no? Al Julió havíem treballat d'actors. Al principi, al Teatre Lliure, vam començar junts, diguem, les carreres, diguem, els 3 o 4 muntatges junts. Després vam desaparèixer l'un amb l'altre, cadascú va fer el seu recorregut, i després em va trucar ell quan li van proposar la direcció de Quil Romea perquè s'hi va ajudar en els seus muntatges.
De fet, ja portes col·laborant amb ell i va dir, escolta, mira, hi ha això de litoral, perquè no sé, la primera vegada que vas llegir el text, què et va semblar l'obra en si? Em va semblar una obra molt gran i una obra amb moltíssimes possibilitats i una obra impossible de fer. Impossible de fer, això és el que vas pensar d'entrada ja. Impossible, completament, sí, i això em va agradar molt.
Per què vas pensar que era impossible? Per la quantitat d'escenaris, per exemple, que hi ha? Sí, per la quantitat d'escenaris, per la quantitat de realitats, hi ha un somni, un mort, el real, el passat, el futur, tot de coses, no? I és un desafiament enorme, els llenguatges dramatúrgics, teatrals i un director.
Parlem una mica de l'obra, Litoral comença, no desvellem res tampoc, perquè això és el començament de tot, comença quan el protagonista, que és el Marc Rodríguez, li diuen que el seu pare ha mort i el volen enterrar al seu poble d'origen, i a partir d'aquí els problemes que es troba.
De fet, diuen que quan un se li mor al pare es fa gran de cop, perquè el següent en la línia ja és ell, no? Aquest procés de maduració del protagonista també, de fet, es va veient durant tota l'obra, no? No sé si també això era un repte de l'evolució i tot plegat. Sí, és un dels plànols que hi ha durant tota l'obra, no? És com passem de l'adolescència, una adolescència que el món occidental dura molt sovint, fins als 40 anys, i a vegades eternament, no?
a madurar i a fer-se responsable dels propis actes i del propi destí, i no culpabilitzar tot el vent d'envolta. De fet, no sé si l'autor, el Wajim Wawad, sempre va... Amb les obres, com a mínim, que han arribat, recorre molt això d'anar a trobar l'origen una mica de tot plegat, no? Sí, la identitat. Per ell és molt necessari saber qui és cadascú,
per poder crear una societat fora de vicis, una societat encarada al futur, no enclar-se en els problemes quotidiens, sinó a somiar futurs millors i, per tant, a construir una humanitat millor. O sigui que, per ser millors, hem de rescatar una mica qui hem sigut nosaltres o els nostres pares. Sí, qui som. I per saber qui som, l'arrel més propera és la família, no?,
que és el que passava també a Incendis, o el que passa a Boscus, també, l'altra obra. Sapiguem qui és un mateix,
podem ajudar a ser els altres del que són, també. I aquest moment, a partir del rigorisme, crea una societat. I vosaltres heu fet aquest treball personal per enfrontar aquest projecte? No, cadascú ha fet el que hagi hagut de fer. Vull dir que no sé si tu has buscat l'arbre genealògic de la teva família... No, no, en absolut, en absolut. Però sí que artísticament ens ha obligat a fer-ho, eh? Mals orígens, entendre ben bé moltes coses, desviar-nos de cap,
i és un retorn una mica al teatre pur, al gran teatre. De fet, aquí també hi ha una mica la firma d'Àtrium, perquè heu fet la producció, hi ha molts actors i actrius que també són d'Àtrium. Com definiries la línia d'Àtrium a l'hora de muntar, dirigir? Jo crec que la línia d'Àtrium la principal és muntar obres que parlin d'ara i d'aquí, no?,
I que parlin d'ara i d'aquí pel públic de Catalunya, de Barcelona, que és el nostre públic, però des d'un punt de vista contemporani. És a dir, el que intentem, com vam fer amb les tres hermanes, per exemple, teníem ganes d'apropar-nos a Chekhov, però volíem donar-li un gir per apropar-lo encara més al que passava als nostres dies, aquests moments de crisi dels quals ja en parla fa un segle a Chekhov.
I en litoral passa el mateix. Parla d'una societat perduda, d'una societat que viu d'esquena de la cultura, que viu d'esquena de l'altre, egoïsta, egocèntrica, molt individualista, no? I el preu que ha de pagar per això. Si no tinc mal entès, tu t'has format molt a París, al teatre francès? Sí. Què té el teatre francès que no tingui aquí? Què has après d'allà? Què has heredat?
Sobretot que és un cas molt descomplexat. Els francesos són tan francesos, i són el centre d'imonde, que deia el Dalí. Els francesos tenen una cosa que també la té Moabat, que està molt descomplexat. És capaç de fer obres de tres hores, les fa, per què no? I si vol barrejar llenguatges, els barreja, per què no? Perquè només ens hem de fer unes regles de tota la vida. Si les podem trencar i crear-ne de noves,
però al mateix temps encara la tradició hi coneixem-la molt bé. Jo crec que això defineix molt bé el teatre francès. I tu has intentat dirigir Litoral de forma desacomplexada, sense, per exemple, la pressió que pugui suposar que és el mateix autor d'incendis i les inevitables comparacions? Ho he intentat, sí, absolutament. Per això vaig agafar el projecte. Si no ho hagués intentat i no l'hagués agafat des d'aquest punt de vista, no l'hagués puc fer. Et fa ràbia que comparin Litoral amb incendis?
No, no fa ràbia. Em fa ràbia que no es pugui veure Litoral de forma aïllada, també. Perquè Litoral és una obra que es va escriure sense pensar en incendi. Nosaltres ho hem viscut al revés. De fet, es va escriure abans Litoral que incendis. Sí, és la primera gran obra amb la qual va ser conegut Moabat i, a més a més, és una obra que es va escriure sense pensar en una trilogia. Va ser a l'acabar l'obra i a l'èclic que va tenir, que va continuar...
escrivint sobre aquest tema, que és un tema completament biogràfic, i el va escriure en cèndies. De fet, jo volia preguntar-te que, juntament amb Boscos, formen aquesta trilogia, què tenen en comú les tres obres? Per què són una trilogia? Tenen en comú la recerca d'un mateix, sobretot, i basada en la història de Moabat. És a dir, en l'exili, la mort, la vida...
la infància, la família, el Líban, també, encara que Boscos va parar més a Europa, tenen tots aquests grans temes de la tragèdia en comú i passen més o menys per uns mateixos espais. De fet, el Muawad va haver de marxar, si no tinc mal entès, de Beirut a París. Sí, va marxar als vuit anys. A París i de París el van fer fora i van anar a parar al Canadà.
És com la història d'un exili continuat, no? Sí, d'un exili continuat i després el retorn, no? Perquè ell després es va fer en el món occidental, per entendre'ns, en vuit anys, a partir dels vuit anys, i després ell va anar a recuperar el seu passat libanès i a partir d'aquí va ser quan va començar a escriure del que podia escriure, que era de la seva pròpia història. De fet, et creus que és un dels grans autors contemporanis d'anar mateix?
Sí, és un dels grans autors, segur. Moabat és un autor de la gran tragèdia popular. Té alguna cosa que n'ha escrit i que l'escriu de manera poètica, però tothom l'entén, tothom hi entra, tothom té la seva història amb la que se sent reflexat a través del teatre de Moabat. És el gran tràgic del poble.
Home, de fet, com els grans autors, no?, que perduren pels segles i els segles, parla també dels grans drames de la humanitat, no?, la mort, la guerra, l'amor, també, no?, vull dir que ho intenta tocar tot, no? Sí, però des d'un punt de vista, el Moabat hi toca realment des del punt de vista tràgic, de vida o mort, és una cosa molt forta, el teatre de Moabat, molt necessària, des d'una necessitat absoluta, és
Després hi ha el melodrama, que hi ha grans autors, però aquí parlem més del benestar social, de si puc pagar la hipoteca o no, i això és un drama. Aquí no, aquí és que si no sé qui soc, no puc continuar vivint mort. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, és colpidor, clar, per això després és quan els espectadors es queden garrativats a la cadira quan van veient l'obra i passa el que passa.
En fi, Raimon, moltíssimes gràcies. Enhorabona també a tot el repartiment amb el Marc Rodríguez, el Lluís Márcol, David Verdaguer, la Mireia Trias, la Patricia Mendoza, el Pepo Blasco i el Xavi Ruano. Ja sabeu que podeu veure el litoral al Teatre Romea. Fins quan esteu? Fins el 9 de juny. Fins el 9 de juny. Doncs moltíssimes gràcies, Raimon, i enhorabona. Bona tarda. Bona tarda. Que vagi bé.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta de mirament musical.
Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó. No costa gens cordar-se un casc.
I tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Sóc Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Just per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys.
El centre de generia verds saludem a la penya del morro. Bon Nadal! Sí, bon Nadal, bon Nadal, eh? 7 de maig del 2030. Potser hauríem d'anar renovant i canviant una mica les falques. Eh, dic jo, eh, dic jo. 5 i 33 de la tarda, després de parlar de teatre amb el Raymond Molins i Litoral al Romea, parlem de televisió. David Hàbila, bona tarda!
Bona tarda, Jordi, què tal? Bona tarda, què tal, com estàs? Bona tarda, Cristina. Des de Torelló, avui, David, on estàs? Avui estic a Vic, hi ha un núvol. Hi ha un núvol, a Vic? Estic a la quarta planta de l'Universitat de Vic, hi ha un núvol de debò. Que has vist el Salvador Alzius, per aquí? Ah, no, que és de la Pompeu Fabra. No, aquí tenim qui ha passat. Ho dic perquè si el veus, no li recorda part de Cristina Vargas, eh? Que l'aprecia molt. Per què?
Ets com xiquifan del... Sí, molt fan, molt fan. Ja ho he explicat abans fa una estona. Si ens escoltessis des del començament del programa... Com a professor. Com a professor, eh? Si ens escoltessis des del començament del programa, ho sabries, David, però... Sí, sí, però m'estava rentant les dents en aquell moment. Ah, t'estava rentant les dents. Molt, molt bé. És una persona que és molt neta, el David, i molt higiénica. Quan has fet una connexió per la ràdio, es renta les dents. David, va, comencem a parlar de televisió i de la sèrie de la... Bueno, la més esperada TV3, no?, aquesta primavera, que és...
Molt fan. Molt fan de Gran Nord, que ets tu, que no ets l'únic, no? Perquè va bé d'Audiència Gran Nord. Bueno, va, diguem que va. Home, perdona, perdona, ahir va fer un 14,7, no està mal. Bueno, sí, però si el programa que et fa abans treu un 20, has perdut 6 punts pel camí.
Ja, ja, és com nosaltres a Penyar el Morro també és pas el mateix, eh? El problema que hi ha abans és l'Smulgers Club del Carles, té molta audiència, i nosaltres ens aprofitem d'ell i de la seva audiència. I ens l'emportem. Ens l'emportem una mica, però baixem sis punts, també. Diries que el noi del teatre, i quan aparec això jo...
perdo sis punts. Sí, sí, també, també. Escolta, ahir van haver grans estrenes i canvis, com va anar el segon capítol d'aquesta segona temporada de Gran Nord? Que tenim allà l'Aina Clotet, el Roger Coma... Bé, tu ho has dit, has fet un fluix, un tevi, 14,7, però bé, és que unes audiències més o menys dignes
Tot i tenint en compte que la gran estrena que et feia ahir, que després la comentarem. Sí, hi ha molts programes que ens agradaria fer de 14,7. Tenim un tràiler per aquí. Escoltem la proma del capítol d'ahir. Aquí especifica molt clarament tota una sèrie de drets que té el cavaller. Ui, ui. I dels que mai ningú m'havia parlat. M'he rebre no marejat. Qui acabarà marejat seran els de nord. 8 ous, 30. Mireu el que està fent anant d'altres.
Allò em rodo la joguina pel natiu. I al VAT3 us envia per algues i a per un cavall salvatge. Ràdio, les putades que estàs fent, guardes un secret de cavallet. Ara els coneixeràs Gran Nord a TV3, dilluns a la nit. Escolta, per què t'enganxa tant aquesta sèrie de vida, tu? Perquè, bueno, a mi m'agrada els paisatges, m'agrada...
Perdó, m'agrada tot el que és com decadent, no me'ls crec, els actuo... No, home, però escolta, o sigui, a tu t'agrada el tema paisatges, tenint en compte que tot està gravat en un plató, està bé, no, perquè hi ha les cortinetes aquestes, no? Entre escena i escena i tal. Alguna cosa més sobre aquest tema? Bueno, dir-vos que aviam de moment està funcionant i que...
Esperem amb candeletes ja la renovació per la tercera temporada. Per cert, se sap alguna cosa... I Alexis, volem que renovi Alexis pel Barça. Sí, també, les dues coses, eh? Jo crec que és difícil, no? Per això és més fàcil que renovi Gran Nord, mira què et dic. De fet, parlant de renovacions, se sap alguna cosa de polseres vermelles? De moment no se sap res. No sap res, eh? Albert Espinoza diu que sí, Pau Freixas diu que...
Que no, que no veu viable encara. Sí, i una figurant de l'hospital diu que no sap i no contesta. Escolta, una altra de les estrenes esperades que ahir va tenir lloc a la tele va ser la d'Aguila Roja, que va tornar amb una gran audiència, no? Va ser, mira, a Catalunya va ser un 17,8. Més que Gran Nord. 3 punts més que Gran Nord.
I a l'estat espanyol va fer un 26,9%. 26,9% d'audiència? Però això és una borrada, no? Una borrada. Els espectadors d'aquesta sèrie feien 15 mesos que s'esperaven i es va notar en aquest gran xarç. Tenim una petita declaració que ens va fer un dels personatges històrics. Vam agafar el túnel del temps i vam extreure declaracions
De Sagrario de Castro. Les podem escoltar? Sí, les podem escoltar. Ens saluda la penya del morro? No, perquè encara no hi havia ni penya ni morro. És de fa molts anys, això. Hola, soy Sagrario de Castro. Y este es mi hijo, Jacobo de Castro. El auténtico marqués de Santillana. Y estoy aquí para deciros que mi hijo es el ser más excepcional, más sensible, más guapo, más alto y con la sonrisa
Más iluminada que existe en el mundo. Nosotros sí, sí, cariño. Bueno, te sonrojas, pero lo tengo que decir, mi amor, porque si no lo digo yo, a ver, ¿quién lo va a decir? Su madre, que es la que lo ha parido. Algú ho había dado a ti. Sí, sí, això, però en situació, està interpretant el personatge, no? Sí, t'ho explico. Ella és Moles León, una persona que s'ha passat moltes hores de gravacions aquí a Sant Just,
Ah, per tant és Sant Justenca, no? Clar, clar. Sí, sí, sí. No, que el David de la teoria, que ni que hagi estremetjat una vegada el plató d'aquests que hi ha aquí de GES Música o del Terrat, ets de Sant Just, ja. Sant Justenca i de la Barceloneta. I per tota la vida, clar, clar que sí. I després, el hijo, Jacobo, és un personatge interpretat
però un gran actor de l'estat espanyol que es diu Carlos Arete. Ah, sí, home, i tant, i tant, molt bé. I clar, veus l'escena i aquest jove i guapo i ben plantado, doncs, no és res de tot això del que és. O bé, escolta, digues, digues. No, no, no, jo m'ho anava a ventilar ja i passar al següent tema, perquè hi ha hagut polèmica, que em vam parlar l'altre dia. Sí, no, per l'entena. Què?
Fora d'antena, doncs en vaig parlar. Fora d'antena, m'han parlat l'altre dia i em dirà a veure si pots portar els talls. I, efectivament, el David a complert, perquè a Telecinco van tenir polèmica amb tot el tema de Gran Hermano, no? Es va acabar un concursant. Va parlar sobre ETA. A veure, què és el que va passar exactament, David? Escoltem el tall, com va anar la situació. Us ho explico abans o escoltem el tall? Home, posa una mica en situació i llavors, clar, després... El dimecres, el dimarts,
Els concursants tenien una troba setmanal en què es parlaven de les manifestacions. I en aquestes manifestacions, una concursant va dir que havia estat a la manifestació, totes les retallades i tot. I aquesta concursant basca, Argi, va dir que ella, en broma, que havia estat a la manifestació perquè tornés a ETA.
A mi volta, tots els concursants es van posant les mans al cap i van dir, ja, reciba això. I ella mateixa se'n va adonar que havia ficat la pota, però va demanar disculpes, però en cap moment va fer cap al·legat del terrorisme i tot. A veure, escoltem el tall d'orígima. No sé, ho fia la de la corte de... Yo solo he oído una, la de que vuelva a estar. Joder, arguitia, no diga que se n'imbroma, hoste.
No, lo malo es que lo estoy haciendo por la tele, ¿sabes? Que lo hice de broma, que evidentemente no se me ocurre meterme en un ex. Joder, no tenía que haber hecho ni la broma. Imagínate que lo sacan. No sacan en eso, ¿no? Era broma, era broma, era broma. Era muy, muy negro, pero no pasa nada. Broma, broma, pero a aquesta noia la han expulsat de gran hermano, ¿no? Y de broma a broma la veritat asoma.
Home. Aquesta és una sentència que no l'havia escoltada mai. Com és això? Broma, broma? De broma a broma, la veritat a Soma. La veritat a Soma, eh? Que ve del castellaso, però la veritat a Soma i tal. Escolta, David, aquesta noia l'han expulsat de Gran Hermana. Sí, jo crec que l'han expulsat perquè l'Associació de Víctimes del Terrorisme et va demanar l'expulsió d'aquest concursant. I el Ramon Boli a les xarxes socials estava fent cada vegada més fort i Telecin com va tenir una por...
David, t'havien perdut per un moment. Digue, a veure si hauràs dit alguna cosa a tu també i t'han expulsat de... De Movistar o... Sí, t'han expulsat d'algun lloc. Bé, home, la veritat és que jo penso que hi ha certes coses que encara aixequen molta sensibilitat, tot i que després hi ha polítics que parlen de nazis i fan comparacions i, escolta, i aquí no passa res, eh? L'última sobre esta. Sabeu quina és? L'avortament...
Sí, ja ho hem parlat fa un moment, avui he sigut en un tòpic, amb el ministre de l'Interior, també, que juntament amb Toni Cantó i altres polítics que parlen, eh? Podríem fer un grup dels, com es diu això, dels Boca Grossa. En fi, sí, digues, què? Que aquesta noia dijous l'entrevistarà Mercedes Milà, perquè això sí, et fan fora, per ser broma, sí, molt terrorisme, però pots anar a la televisió... Sí, home.
a aquesta entrevista. Home, perdona, és que això ha tornat a revifar una mica Gran Hermano, que està una mica apagat aquestes últimes setmanes, no? Bueno, anava fent, anava fent una miqueta. I la gala passa, en comptes de ser les nits dels dilluns a les nits dels dijous, per no competir amb Aguilar Roja. Ahir van posar la sèrie CSI a Las Vegas, Miami. Va ser un fracàs, un fracàs estrepitós. Mira, dir-vos,
que a Catalunya la mitjana va ser d'un 10,1%. I el primer episodi l'estat espanyol va fer un 8,3% i el segon un 9,3%. Fatal. Fatal. O sigui que d'aquí dues setmanes no hi haurà CSI. És la meva predicció. Molt bé, Sandro Ávila. Escolta... Aquesta nit sabrem quins dels concursants expulsats
per l'audiència de Gran Hermano, entrarà a la repesca d'aquests propers jous. Ah, molt bé. No m'ho perdo per res, tampoc. Escolta, una cosa. Mira, quan has començat la secció, jo que t'ara entrant les audiències, teníem 8 espectadors a la webcam.
I ara en tenim sis. No, t'ho dic? No, t'ho dic perquè... Home, Jordi, però això, enmig de la secció, ara baixa la moral i, clar, com continua el David. No, no, no, jo et dic com continua. Jo sé com ha aixecat l'audiència, David, amb un tema que no falla mai, l'amor.
Sí, efectivament. L'amor és el que gira el món. O això, com a mínim, és el que diuen a la promoció del nou programa TV3 que comença... Has vist que ben lligat, això? És el que diuen a la promoció Escola Matías Prats, eh? És el que diuen... Deixa'm dir una cosa, sisplau, que aquestes dues persones que han marxat, que sisplau, que tornin, que si no, no dormiré tranquil. Ja, sí, bueno, ajuda'm. Treu la son molt a tu. No, mira, volíem parlar del programa que estrena demà TV3 amb aquesta música...
de Love Story, que bonica, eh? L'amor fa girar el món. O no! Sí, o no! Perquè després, clar, en la mateixa promo diuen o no, perquè en el mateix programa es diu per sempre o no. TV3 ens voldrà apropar al món de la parella a partir de demà a la nit. Un programa que jo auguro ja que la gent mirarà, eh? Perquè sempre agrada, no, David?
Jo també crec, i més ara que estic enamorat, doncs... Ah, sí? Epa, però d'aquí estàs enamorat? Continuem. David, d'aquí estàs enamorat? No, vull dir perquè tornin aquestes dues persones que han marxat. Escolta, que la coneixem? O el coneixem? Va, no, tirem, sisplau, que m'estic posant molt vermell, va. Ah, ah, bueno, bueno. És vermell que la meva samarreta de bola de drac. Escolta, perquè a mi m'ha dit un ocellet que demà has quedat amb algú.
Com ho fas? Que no vagi per aquí la cosa. Estic fent l'antiràdio, que és parlar de coses que la gent no sap. No, però trobades de col·laboradors del programa, que es troben entre ells, fora del programa, Neix l'amor... Que si tornes aquests dos espectadors, farem un tuit camp de la trobada de demà. Oh!
Amb una, podríem dir, excol·laboradora de la penya del morro, eh? Bueno, eh, ja... La Clara. No, no, no... Que vingui la Clara, també. Sí, també, també. Bueno, escolta, va, parlem d'aquest nou programa del Departament de Neus Formats de Televisió de Catalunya, que estrena demà i que vol mostrar com s'han anat adaptant les parelles entre elles al pas del temps i als canvis socials.
Em recorda una mica també tot plegat a aquell programa especial que va fer fa molts anys, el Buenafuente de TV3, per un Sant Jordi, que em sembla que digue'm que m'estimes encara que sigui mentida, o alguna cosa per l'estil. De què anirà aquest programa? Bé, doncs explicar una mica les relacions de parella amb les diferents edats. Segurament dels primers episodis us ha d'anar la mirada la gent de la tercera edat, com s'han anat adaptant amb els canvis i com ha anat...
basculant l'amor a través dels anys. Jo una vegada vaig conèixer una parella que portaven com les bodes de les noces d'or, portaven més de 50 anys de casat, o sigui, imagina't. Això ara és impensable. Bastant impensable. No sé com va anar a la conversa, que vaig dir, escolteu, com han aguantat tant vostès, tant de temps junts. I em sembla que, no sé si va ser ell o ella, que va dir, molta paciència.
Vull dir que també que et doni una idea, que tot el nostre reconeixement a la gent que ho ha de... tenim molta paciència, avui la gent no té paciència allà. A la mínima... Cap ni mica. Cap a casa. David, saps alguna cosa més d'aquest nou programa de TV3? Bueno, dir-vos que a més de gent anònim hi participaran antropòlegs i sociòlegs que donaran el seu punt de vista i a més hi participaran músics del Panorama Capelà que han cantat a l'amor
Perdona, participava Lluís Gavaldà, que no participa mai en cap programa d'aquests especials? De moment no està confirmat. De moment no. Els noms que estan confirmats són la iaia, Anna Roig, de Mamsen o Masani. Ah, molt bé. Això serà a partir de demà, eh? O sigui, acabaran amb una cançó sempre al programa o no? O només intervendran a parlar o no ho saps? Hi haurà entrevistes i no ho sé, això ja ho veurem demà. Ja ho veurem demà, ja ho veurem, sí. I qui ho presenta?
No, no serà presentat per ningú. Serà un d'aquests programes així com veterinaris o alguna cosa així. Sí, tipus aquells programes de l'escribano, no?, que feien de persones privades i tal, ara serà morts privats. En fi, canviem de tema, va.
Perquè Alberto Chicote, el de pesadilla en la cocina, torna a visitar els restaurants més decadents del país en aquesta nova entrega de La Sexta. Quan torna, concretament? Dijous. La nit del dijous. Compatirà frontalment amb Gran Hermano. Per cert, te n'adones que cada setmana tenim les trenes? Això és com el cine, eh? Cada setmana tenim les trenes de programes, no? Sí, sí, sí. O tornen, vull dir, que cada setmana, i això és com el cineva.
Vull dir que, bé, doncs dir-vos que aquest cuiner que va fer el primer revelació de la temporada passada i que va fer un 12% de sexe de mitjana, perquè la sexe està molt important, doncs torna aquest dijous, tot i que aquest conte de fades és molt repetitiu, en el que comencem amb un restaurant desastrós i antic i el transformen en nou i representa que tot va com la seda.
De fet, perdona que et talli, però aquests restaurants els busquen ja expressament, que siguin lamentables, no?, perquè hi ha cada un que dius, noi, jo, si els clients ho sabessin, no sé si entrarien a dins. Oh, hi ha un mexicà de Barcelona, eh, que... De Barcelona? Però si tenim els majors restaurants del món, que els tenim a Catalunya, l'altre dia, el cellà de Can Roca, fa molt anys el Bulli... I això també passa a Catalunya? També, també passa a Catalunya. Oh... Veurem si en aquesta nova temporada hi ha restaurants de Barcelona.
el programa obre una llista de telèfons, però si voleu, si els restaurants volen que el xicote els hi vagi aconsellat per millorar el seu negoci... Sí, perdó, així és l'últim, eh? O sigui, ja tindrem tan guarro que dius, mira, dir-li al xicote que vingui a fotre bronca a casa teva, eh? Sí, però jo crec que també hi ha una mica en plan de, ostres, i si renovem una miqueta el...
la decoració i tot plegat. I, escolta, de moment hi ha funció de restaurants. Hi ha dos restaurants que han tancat després de que passés Xicote i n'hi ha d'altres que han dit que gràcies a ell han reflotat i que no havien tingut mai tanta clientela com ara. Molt bé. Bé, doncs això serà dijous. Parlem de més programes culturals. Me cambio de familia.
És un altre espai que torna a partir dels divendres a la nit, a partir de 3 quarts de 10 a 4. Avui ens portes una fauna que, clar, jo tampoc jo, jo no puc dir res perquè cada col·laborador ja sabeu que porta els continguts, el prepara ell i la direcció, depèn del morro, ni em diu res a mi ni diu res als col·laboradors. M'he canviat de família, eh, David?
Sí, has vist que per seguir la línia argumental del programa, parlarem de teatre... Està molt bé, està molt bé. És que hem començat, fa no està parlant de litoral, el Teatre Romea, saps? Apanyar el morro aquí, vull nivell, qualitat, anem de guais. I ara estem entrant ja una voràgine, una voràgine... David? L'ha penjat? L'ha penjat? S'ha tallat la comunicació. Alguna cosa ha dit que m'havia estat... Potser...
S'ha sentit malament per les meves paraules, però jo feia en broma, com la deita.
A veure, intentem recuperar la connexió, que això què vol dir? Vol dir que jo mateix, Cristina, vaig a trucar, torno a trucar al David. Home, Jordi, de totes maneres, jo et dic una cosa. Què? No crec que s'hagi sentit s'ho fes, no? Per això. No ho sé, però que el David... Però a veure, són les estrenes que hi ha a la televisió. Ja, però és que el David és molt especial, també. Ara també que no ens escolta, és molt així, ja has vist com s'ha posat.
quan li he dit allò de... que has quedat amb algú demà no sé què, saps? Això li hem de treure, eh? Sí, bueno, no ho sé. Ho hem de saber al final. És una persona... que jo el David... jo l'ho just, ara que no ens escolta, saps? Però bueno... Em diuen que ja tenim la connexió. Hola? Què tal? Home, David! Escolta! Què ha passat? Que t'has sentit malament pel que t'he dit?
No, no t'he dit. No has penjat tu, no? No. No em vas penjar?
Jo vaig estar anar esperant, anar esperant. Vas acabar el programa de la tertulia esportiva. Vaig anar esperant. Va venir el programa de xar. Vas anar escoltant tots els programes, no? Fins a la 11 de la nit, de ràdio d'Esbert, tu aquí, fins que algú et va dir. Escolta... Una senyora Maratéja va dir, oye, estás esperando, aquí ya no hay nadie. Ah, molt bé. Sí, sí, en castellà, és veritat. Com saps que parla en castellà la Mari Carmen? Escolta, va, parlàvem d'això, de me cambio de familia. Els divendres a la nit, a 4, no?
dir-vos, sí, que això que és un programa que les bones olas llarg canvien de casa i que en guany hi haurà una novetat, que és que hi participaran personatges populars com Coyote Dax o Tonya Salahá. Vinga, ja està, fora. Atenció perquè aquest tema, sí, jo crec que té més sorquillo perquè Hugh Laurie, el popular actor interpretant el mitjà mitjà de House, ha fet unes polèmiques declaracions explicant que no ho va passar tan bé, gravant
De fet, jo ja havia escoltat que ell tenia ganes de deixar ja la sèrie i tornar amb els seus fills i la seva dona que vivien a Anglaterra, a Londres. A veure, què és el que ha explicat? Tot això ho ha fet a una entrevista del Daily Mail. Què és el que ha explicat? Doncs mira, ha explicat diverses coses. Una, que durant vuit anys van donar-se molt de la seva família que el rodatge era totalment estressant i que fins i tot se li havia passat pel cap a tenir un accident...
de cotxe provocar-se un propi accident per poder desconnectar una mica i no anar tan estressat amb el personatge de Gregory Hunt.
Home, això ho trobo una mica fort, eh? Però què vol dir, que l'apartaven molt, que li donaven els guions d'avui per demà, per exemple, o que no li posaven la llet, com es diu, lletxa de vaca, o alguna cosa... O li donaven el gust correcte... Home, jo crec una cosa, com devien de tenir les relacions personals entre els treballadors per plantejar-se això i no demanar o parlar i que canvien les coses o demanar uns dies de descans? Home, jo ho trobo fort.
El seu compte corrent durant aquests vuit anys s'ha vist molt, molt, molt. Sí, això és veritat. Home, escolta, no et fa pena aquest home que ara té milions i milions de dòlars i que durant una època de sa vida et vas estressar per la feina. No et fa pena? Ets mala persona, David. Bé, els treballadors de TV3, continuem parlant d'ells. Aquest és que em fa pena.
perquè faran... Bé, a mi ells em fan pena. Em fan pena alguns dirigents polítics. Faran aquest diumenge una festa reivindicativa en contra de les retallades, que ja ho hem comentat la setmana passada. Serà el moll de la fusta aquest diumenge al migdia. Sí, deixa'm aclarir que em fan pena en sentit que no em sembla just tot el que està passant a l'Ens públic. T'hem entès, David, t'hem entès. No vull que se'm malinterpreti. No, no, no.
Dir-vos això, que en aquesta festa que s'iniciarà a les 12 del migdia i s'allargarà fins a les 5, hi participaran cantants com els Caparres, Mishima, Charango o l'Axe San Bustó. O Gossos, també, no? Aquests és bastant de tot arreu. Participaran dels actes que s'inicien a les 12 del migdia i s'allargaran fins a les 5 de la tarda al Moll de la Fusta de Barcelona. I, bueno, és una mica com un aire de festa per també explicar que TV3 forma part de les Arrels de Catalunya...
i que els treballadors estan en contra d'aquesta brutal retallada. Per cert, continuem parlant de problemes dins del món, la professió i l'ofici de les teles, perquè la primera televisió local de l'Estat, quina va ser concretament? Ho tens per aquí? Televisió de Cardaveu.
Televisió de Cardedeu. La televisió local de Cardedeu va ser la primera televisió de l'estat espanyol. Fins i tot abans que TV3. Clar, si va ser la primera de l'estat, contempla tot el que hi ha dintre l'estat. Doncs que està a punt de desaparèixer, David. Sí, i ha obert un compte a Bergami, que està a pàgina web de Micromecenatges, perquè tothom qui vulgui pugui ajudar amb aportacions econòmiques perquè no es penqui aquest canal...
com ha passat en tants i tants altres. De fet, un altre canal que segurament tancarà d'aquí a poc és Marca TV, no? Marca Televisió. Ho vam avançar la setmana passada i ja s'ha confirmat que possiblement el 2 de juny tancaria degut a la crisi del sector, a les deuses que repercuteix i una polèmica sentència que va sortir del tribunal en què deia que s'havia de reformular tots els canals de la televisió digital amb el qual...
marca televisió, perdria una de les lletres. O sigui que ara, quan vulguem escoltar i veure Partits del Madrid, només ens quedarà Real Madrid Televisió. Bé, canviem de tema. Parlem de més notícies de tele. Ja pocs minuts, eh? Arribem al punt de les 6 de la tarda. Antena 3 compra Broadchurch, una sèrie policíaca que està sent tota una revolució a la Gran Bretanya. David. Mira, va, us explico una mica d'aquí, ràpid, de què va. Sí. Recordeu l'Orientic?
Tu en pics, home, com oblidar... Laura Palmer, no es deia? Doncs aquí el mort serà, es dirà, el tenia aquí apuntat, es dirà Danny Latimer. És un nen d'11 anys que se'l troben mort en una platja. Oh, mira, mira, mira, escolta, te'n recordes de la sintonia?
Twin Peaks. Todavía no hemos encontrado a Laura. ¿Dónde estará? John, John, ¿dónde está? Bé, què vols dir? Que és una mica com Twin Peaks, però actual o què? Actual i en un poble més de la costa, amb més luxe. No és un poble pico, però és un poble coster i que la gent no té tants problemes a conèixer.
Bé, que de fet la sèrie original estava dirigida pel gran David Lynch, un home conegut pel ritme, per tu, a les seves pel·lícules, i també a la sèrie de tu i tu. Però no és un remake, eh? Vull dir, que és una sèrie totalment diferent. El que passa és que tothom... La compara.
jugarà, aviam, qui és l'assassí del nen, o l'assassió assassina, eh? Jo no n'he vist la primera temporada. David, tenim un minut per acabar, però abans volia parlar... No, no, un moment, un moment, volia parlar de Miki Nadal i Anna Pastor, que són les noves estrelles de la Sexta. Nadal, de fet, estrena programa ja la setmana que ve, excompany de Florentino Fernández. Sí, doncs, mira, compartirem una partida de la setmana que ve compartirem en Graella, dimarts us dèiem l'audiència que ha fet aquest programa, en el que els concursants... És un concurs...
Sí, els concursants hauran de respondre una bateria de preguntes dins d'un taxi. I serà presentat, copresentat amb Manol Sarrià, que era un dels... un humorista, un, dos, tres, que sortia amb el Pulga. Nosaltres recordem aquella de com estava plafat? Sí, avarrotar, avarrotar. El que no va morir, no? El que no va morir, clar.
Evidentment, evidentment. Gràcies, gràcies. Escolta, i l'Anna Pastor què farà? Ho sabem ja o no, a la sexta? Segurament un programa d'entrevista setmanal. Hi ha uns rumors que possiblement els substitueixi a Jordi. Tots són rumors. Els diumenges a la nit, vols dir, no? Sí, ho anem explicant. Molt bé, David, gràcies. Fins la setmana que ve. Ja està. Sí, sí, sí. Són les 6.
Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. El grup parlamentari d'iniciativa proposarà una resolució a la Comissió de Cultura perquè es pronunciï sobre la decisió del govern del PP d'Aragó respecte al català. El govern aragonès pretén canviar la denominació del català que es parla a la franja.
que passarà a denominar-se la PAO, que és l'acrònim de llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental. Parlament Mont Carvajal, bona tarda. Bona tarda. La diputada d'Iniciativa Verge Dolors Camats ha qualificat de lamentable la decisió del govern aragonès de qualificar com la PAO el català de la Franja i ha explicat que demanaran al Parlament i al Govern Central que es pronunciïn a favor de la unitat del català. En el projecte de llei el que farem és tornar a entrar a aquesta iniciativa perquè el Parlament de Catalunya es pronunciï demanant aquesta declaració
de la unitat de la llengua a la mesa, a la sectorial de cultura de l'Estat, per tant, a la resta de comunitats autònomes, i alhora també demanant un pronunciament del Parlament perquè el govern català s'adreça al govern aragonès i mirin de redreçar aquest nyap. El diputat de la CUP, Quim Arrufat, ha dit que és ofensiu que el govern aragonès tracti els catalanoparlants de la franja de tribu folclòrica.
i el diputat de Ciutadans Jordi Canyes, així com el del Partit Popular, Enric Milló, acaba de dir, han dit que no hi ha debat filològic perquè la llengua de la Franja d'Aragó és català. Dos centres de formació professional de GESEN al centre d'Alemanya, en col·laboració amb la Cambra d'Oficis de Beisbaden i l'Ajuntament de Mataró, reclutaran una trentena de joves per formar-los com a tècnics d'instal·lacions elèctriques i climatització. El procés de selecció es tancarà aquest mateix estiu, i l'1 d'octubre es preveu que els joves seleccionats viatgin fins a Alemanya.
Miguel Reyes, el regidor de Promoció Econòmica de Mataró. S'ha de donar les gràcies a la gran inversió que es fa des d'Europa i des d'Alemanya i les gràcies a tot l'equip que ha treballat aquí per obrir aquesta porta en el jovent de Mataró i del Maresme i de Catalunya que pugui fer aquesta formació, formació dual, a més a més, pràctica, que els donarà un ofici i que els donarà una experiència a Alemanya que segur que llavors, si tornen, esperem que sí, els obriran moltíssimes portes aquí.
El projecte dura 3 anys i s'inclouen pràctiques en empreses alemanyes del sector. La formació és remunerada i l'única condició per optar una de les places
és tenir entre 18 i 25 anys. El Parlament ha aprovat aquesta tarda crear una mesa que s'encarregarà de fer el seguiment dels pagaments que el govern català té pendents amb les entitats del tercer sector. La proposta s'ha aprovat amb els vots de Convergència i Esquerra i amb l'abstenció del grup socialista. Parlament, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda. La Comissió de Benestar Família i Immigració ha aprovat la creació d'una mesa de coordinació sobre els pagaments pendents a les entitats del tercer sector que es reunirà cada dos mesos.
També es treballaran amb mesures de millora del finançament, com ara una línia de pagament preferent per les entitats socials i l'habilitació d'un fons per fer front a les necessitats del sector.
La proposta l'ha defensat el diputat d'Esquerra, Pere Bosch, mentre que Núria Segur del PSC l'ha trobat poc contundent. És que hi hagi un espai de diàleg permanent per definir, en el marc de la complexitat que hi ha en aquests moments en el país, de complexitat de les administracions públiques, no només de la Generalitat, però sobretot del govern de la Generalitat, un espai de diàleg entre les dues pares. I a nosaltres ens preocupa que en aquest tema tan greu, com vam veure les compareixences, i com veiem dia darrere a dia parlant,
amb representants del sector ens vulguin vendre fum. Les entitats del tercer sector denuncien que les administracions els deuen 600 milions d'euros, dels quals 400 corresponen a la Generalitat. El tercer sector atén 1.700.000 usuaris i dona feina a 100.000 persones. Bona tarda, us parla David Amador. Aquesta nit es disputa el cinquè i definitiu partit de la sèrie de quarts de final...
del play-up d'ascens a la Lliga CB. El força al Lleida i el River Andorra volen ser a les semifinals. A partir de les 9, els del Segrià han de sorprendre el Palència a domicili i els andorrans han de guanyar el Corunya amb el factor pista a favor. D'altra banda, també amb bàsquet, el tècnic del Barça, Xavi Pasqual, ha donat gairebé per descartat el pivot Nathan Jauei per a les semifinals de la Final Four de l'Eurolliga que es disputa aquest divendres a Londres.
L'Australia pateix el trencament parcial d'un tendó al peu dret. Escoltem Xavi Pasqual. No el descarto completament, no, no, no, en absolut. Però les probabilitats són molt petites, perquè és una ruptura i és en una zona limitant. Aquest mite que infiltres, desapareix el dolor i pots fer el mateix, això és un mite. No és exactament així. Hi ha zones on tu infiltres...
però el dolor està i és limitant en moltes coses. La final de la Copa Catalunya de Futbol ha jugat dimecres 29 de maig al Camp d'Esports de Lleida, en horari encara per determinar. Recordem que la final l'han de jugar el Barça i l'Espanyol. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Aquest vespre se celebrarà una taula rodona al voltant de les persones que cuiden nens i adolescents amb càncer. És una taula rodona que es farà casar de joves en el marc de les activitats de la tretzena Festa Tornet Joan Petit. Hi participaran professionals de la medicina i el benestar social per tractar aquest debat. Cuidem les persones que cuiden i es parlarà per tant de les persones que tenen cura dels malalts de càncer, sobretot de nens i adolescents. Hi participaran professionals
de diversos àmbits vinculats amb l'oncologia pediàtrica, la psicologia i la infermeria. De fet, una de les ponents serà Anna Verderi, de la Fundació d'Oncologia Enriqueta Villavecchia, una entitat que porta a prop de 25 anys tenint les necessitats d'infants i adolescents que pateixen càncer i les seves famílies. Una entitat que també té l'objectiu de seguir potenciant avanços en el camp de l'oncologia pediàtrica. A més a més, també parlarà Albert Folch, pare de l'Albert, un jugador de 9 anys de l'Hockey Club Sant Just que està en tractament oncològic
i la dietista Sant Justenca Pilar Sant Pau, la doctora Trinxan, radiatra del CAP de Sant Just, el doctor Lluís Gros, un còleg de la Vall d'Hebron, i Paola Lapadijan, psicòloga i terapeuta ocupacional de l'Hospital Partaulí. La regidora d'Acció Social, Gina Pol, moderarà aquest acte, que començarà a les 7 a la sala Uidi Muño de Casals de Joves.
Avui és l'últim dia per fer les inscripcions per la marxa de regularitat Fulgens i Banyós de la CEES, que es farà aquest diumenge, és la 34è edició, i ahir es va fer el primer torn d'inscripcions. Avui es farà la segona ronda, de 8 a 9 del vespre, local de l'entitat, a la Taneu, i aquest any la marxa es farà a Sant Miquel del Fai, al Vallès Oriental. El preu de la inscripció per equip és de 8 euros, i el preu de l'autocar per persona és de 12 euros, que inclou l'accés a Sant Miquel del Fai. La documentació per fer la marxa es lliurarà a les persones participants divendres, a les 8 del vespre, local de l'entitat. Cal tenir...
asseguran-se per participar-hi, si no s'han d'abonar dos euros. El dia de la prova sortirà a les vuit del matí des del parador. I acabem aquest butllet explicant-vos que aquest vespre la sexi local de Convergència i Unió convida l'alcalde de Molins de Rei a la Taneu per impartir una conferència titulada Què està passant a Catalunya? Joan Ramon Casals, que també és secretari executiu de Territori i Política Municipal, parlarà d'aquest tema...
Avui, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala Piquet de la Taneu, aquesta ponència oberta a tothom, no només a simpatitzants del partit, organitzada per Convergència i Unió. I de moment això és tot. Més informació a la seta del Sant Just Notícies, edició vespre.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, és la pujada de l'Iva. El Tom està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme a on n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara, també.
Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia de Bristol Idiomes i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
Hola, hola, aquí estem, som nosaltres. 6 i 11 de la tarda, des d'ara fins a les 7, tenim diferents qüestions sobre la taula. Connectarem amb el casal de joves de Sant Just. Cada fe ja tenim el Sergi Arrada preparat al telèfon. Sergi, hola.
Hola, Sergi. Bona tarda. Què? Quina presentació és aquesta? Ja, és fatal, fatal. Bé, bé, bé, bé, bé. Saps què passa? És que jo anava a fer com cada segona hora, però em dono una mica el sumari, que és el que hi haurà d'aquí fins a les 7 al programa de la penya del morro. I llavors he pensat, hi tenim el Sergi Rada, i llavors he fet el linda. Però si el tenim ja el tenim punxat a la taula. Dic, deixa'm saludar-lo, perquè la connexió és la mateixa, no? O sigui que, Sergi, hola. Hola.
Hola. Tu què fas mentre nosaltres estem aquí parlant, fent el sumari, que ara farem els trending topics, tu què fas? Jo que faig? Sí. Treballar.
Tu treballes. Aprofites per fer altres coses, no? Bueno, quan no estic treballant, doncs sí, fer altres coses. A més també, en honor al casal de joves i al forn que tenen des de fa uns mesos, avui parlarem en especial dels cupcakes. Ho farem al final del programa. Però abans, com diem, parlem dels trending topics d'avui perquè també...
Continuen alguns temes sent els més tuitejats i comentat en aquesta xarxa social, com per exemple L-A-P-A-O, La Pau, que té nom de grup que canta any sexi i any nouit, però no. Atenció perquè aquest dijous les Corts Aragoneses votaran la llei de llengües, que de fet ho hem pogut escoltar ara a la xarxa, quan hem escoltat el bolletí, que entre altres coses canviarà la denominació del català
que es parla a la Franja per la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental, que és el L-A-P-A-O, que és la Pau, parlaran la Pau. Ara està molt bé perquè la gent de la Franja, que parla català, amb el dialecte de la Franja, no parlarà català, parlarà la Pau. Què diu la gent a Twitter, Cristina?
Moltes preguntes. Destaquem la del Pau a la Bajos, que diu, ja s'han fet totes les bromes possibles sobre la Pau o encara estic a temps d'apuntar-me a la festa? No, jo crec que ja s'han fet totes, eh? Una altra pregunta és la del Marc Rius, que diu, si existeix la Pau no hauria d'existir l'adrianès, l'idioma del Ferran Adrià. Eh, eh, eh. De fet, l'E és eh, eh, eh, eh. Tu el fas millor, jo. Sí, sí. Un altre comentari és el del Javier López, que diu, amb el PP de cop parlo tres noves llengües, la Pau, València i Mallorquí.
Això era allò del trilingüisme a l'escola? Pregunta. Sí, més llengües parles, no? No sabies, i d'aquesta volta parles cinc llengües, tu. I acabem amb el Ferran Aluja, que diu...
Gironí, Andorrà, Castellonenc, La Pau. Jo ja no m'hi cap res més al currículum vitae. Bona idea, bona idea. Bé, i acabem amb l'altre... Al final acabarem aquí amb un munt de llengües de nosaltres. Sí, sí, i quan parlem un a tots, no? De fet, Mou també avui ha sigut trending topic, l'entrenador del Madrid, perquè ha tornat a sortir en roda de premsa avui, em sembla, no? I ha començat també a disparar tot arreu, eh?
Sí, continuem amb els mateixos comentaris i la mateixa polèmica sobre si marxa o no marxa i com estan les coses. Avui ha parlat sobre Pepe i Casilla, si no tenia prou amb el que va dir ahir. En fi, Cristina... Ràpidament, destaquem dos comentaris. Un és el de la Concha Sánchez, que diu en serio, el que siga defendiendo a Mourinho no és madridista. I un altre és el Mustafá, que diu, com a madridista, a mi no me molestó que Mourinho dijera que el Barça ha sido el mejor equipo de los últimos 20 años porque es cierto e innegable. Molt bé, gràcies Cristina. Un aplaudiment per la Cristina. Per cert, Sergi...
Estàs aquí, ja o no? Va, doncs deixa de jugar al Busquem Vines que anem a fer la secció, ¿vale? Sí. Un home. Unes idees. Un color, el blau. Unes clapes, bé, les clapes ja li queden poques a la barba.
Sergi Arrada Ruiz! Bona tarda! Bona tarda! Ara sí, ara sí! Bona tarda, Sergi! Des del Casal de Joves de Sant Jós, en aquest equipament del nostre municipi, ha versat els més joves fins a 35 anys. Això legalment és així. Sergi, què ens comentes de bo aquesta setmana al Casal de Joves?
Doncs fem moltes cosetes. Ja m'ho penso, per quan comencem. De fet, aquesta tarda tenim una taula rodona a marcar dintre dels actes que hi ha a Sant Just del Joan Petit. Sí, d'aquesta associació contra el càncer infantil, ja n'hem parlat abans, que a més estarà moderada per la primera tinent d'alcalde, Gina Pol. Sí, doncs això vindran set professionals del tema.
Començaran parlant una mica de les seves competències professionals i tal, i després ja es donarà pas obert a la taula rodona. Home, una xerrada o conferència, digueu-li com vulgueu, perquè sobretot serà interactiva, crec, depenent de la gent que hi hagi.
i les preguntes que es facin, molt interessant perquè clar, és això de com cuidar els que cuiden els malalts de malalties greus com per exemple càncer la veritat és que avui ha passat per ràdio d'Esvern una de les doctores que estarà aquesta tarda i com ha comentat és important també que s'omplin d'energia aquestes persones que estan tan al costat dels malalts en aquest moment això a quina hora serà Sergi?
Doncs comença d'aquí a res, a les 7. A les 7, eh? Hi ha ambient ja o no? No, perquè encara no ha començat. Encara ha començat, la gent està a punt d'arribar. Com vols que hi hagi gent ja a la taula si comença d'aquí a 40 minuts? Ja, ja, ja. Per saber, perquè tu estàs allà... I quan duraran les ponències? A veure, l'altra durarà dues hores. No sé exactament com dividiran tota la versió i tal, però, bueno, que...
Hi haurà temps perquè tothom parli i pugui dir la seva. Bé, això serà a les set, un acte molt interessant. Per cert, canviem de tema. Aquest divendres torna al Cineclub Utopia. Cineclub Utopia. Amb quina pel·lícula, Sergi?
Prometeus. Però, hombre, Prometeus. Una pel·lícula que la van posar a caldo tots els seguidors de la ciència-ficció. Jo no. Perquè tu pots ser seguidor de la ciència-ficció. Jo sí. Ah, bé, doncs tu no la vas posar a caldo. Ets l'única persona, l'hem trobat. És Sergi Arrada. No, ho dic perquè, Sergi, es veu que hi havia com alguns errors de guió, no? Que no acabaven d'entendre's gaire, no? Jo la vaig posar dintre de les meves 10 millors pel·lícules del 2012. Com et queda? Què dius?
Sí que vas veure poques pel·lícules. Tu segur. Ja ho sé, Sergi, que no és que faig broma. Amb les pel·lícules que veig a Sitges ja veig que tu en tot l'any. Perdona, en tot l'any i jo des de tota la meva vida també. El Sergi, penseu que veu una cinquantena de pel·lícules en dues setmanes. Vull dir que, clar, el Sitges, la persona, ell té un rècord, ja ho sabeu, de la persona que veu més pel·lícules a Sitges. Aquesta pel·lícula, Prometeus,
en Ridley Scott, no? Diuen que és una mica l'origen d'Alien. Bueno, està emmarcada dins de l'univers de la saga d'Alien, no? Però no és ben bé una prequela, que era el que deien al principi. Jo crec que la gent es va decepcionar molt perquè no van trobar el que s'esperaven. I clar, no és una pel·li d'Alien. Clar, és que la gent també... Això potser ho van vendre així des de la distribuïdora, no? També? Bueno, és que van començar amb molts rumors, no? Que es faria una nova pel·lícula d'Alien, després que seria una prequela...
Després que no seria ben bé això, a part el Ridley Scott volia... Bé, tot el projecte ho va fer com molt secret, no volia que ningú sapigués res i tal, i això va crear molta expectació.
Que després, bueno, aquí ja va funcionar molt bé, però ja, com has dit tu al principi, hi ha gent que va sortir una mica descontenta. A mi m'agrada la pel·li, eh? Ja t'ho dic ara. Veus com no és tan dolenta? No, però si jo no dic que sigui dolenta, només dic que la gent és molt purista, saps també? I la gent també a l'hora de criticar, clar, és que hi ha gent també molt friqui d'aquestes coses, vull dir que... No, és que no pot ser perquè si... Com és possible que...
la llavor del començament, coses d'aquestes així com de ciència-ficció, que diu, ciència-ficció, doncs mira, ja està, home, no caguntis coses. Clar, és que a mi, a part, la pel·lícula em va agradar i quan la gent es posa tant en contra, doncs jo em poso a la banda contrària. Ja ho veig. Per mi és una de les 10 millors pel·lícules de l'any. Bé, sí, sí, a més, els efectes, una mica tot plegat, l'atenció. Està bé, eh?, una bona pel·li. El divendres a quina hora? A dos quarts d'onze. Dos quarts d'onze a la nit, recordem el preu?
3 euros. 3 euros, eh, re. Fa temps que no pugeu, eh? El què? Que fa temps que no pugeu el preu del Cine Club. Sí, sí, però home, la crisi no està com... No, ja ho sé, però que hi havia una època que valia 1 euro, em sembla. Bueno, vam començar amb 2 euros, sí. 2 euros. Després vam fer 3. Sí.
I aquí ens hem quedat. I us heu mantingut aquí una cosa que està molt bé. Per cert, amb unes butaques superxules, que ja fa temps que les teniu. Com estan les butaques? Que les veu comprar expressament, encara que després les utilitzen... Encara estan molt bé, eh? Sí, per això t'ho dic. No saps quan les vaig provar? Quan vaig anar al cabaret artístic, ara fa tres setmanes. Ah. I estan molt xules, eh? Però el cinema no vens mai, eh? Ja. Bueno, és que jo no puc estar tot arreu. És que jo sé què passa, que els divendres vaig a dormir molt d'hora.
Haurem de posar la pel·lícula aquesta que vas fer tu fa un parell d'alls, no? Ui, no, no, llavors no es vindrà ningú, no cal, no cal. El que passa que, clar, jo vaig a dormir molt d'hora, molt d'hora, els divendres, i, clar, i llavors a mi, dos quarts, dotze, jo ja fa estona que estic dormint, per això no em va bé. Si la posis a la seta de tarda...
És el que passa quan no té vida social, no? Ja, exacte. Quan no té vida social com jo, que està només feina, feina, programa, apenya el morro, programa, programa, doncs pasen aquestes coses. En fi, Sergi, això serà aquest divendres. Aquest divendres. Prometeu-vos, podeu prometer-hi Prometeu-vos, que la pel·lícula és molt bona. Ja, home, escolta, molt bé, no? Un aplaudiment per aquest acudit ja cobar de Prometeu-vos.
S'assemblen aquells acudits a la pel·lícula Argo, no? Sí. També vaig fer broma en su moment. És inevitable. És la propera que posem al juny. Ah, per poder fer broma, no? Si posem Argo. Alguna cosa. Alguna cosa posareu. Abans que la gent es pensi que això és Radio Teletaxi, Sergi, tens alguna cosa més? Per exemple, hi havia un acte d'agenda que estava marcat per algun lloc, que és una exposició, però finalment m'has dit que no s'ha pogut inaugurar, no?
No, perquè hi ha un problema en les fotografies, però estem intentant solucionar-ho. És la de fotomoviment? Sí, la de fotomoviment. Què passa? Que no van portar el celó per penjar-la des de la paret o què? No, no, és un material molt delicat i no té marcs i estem aquí a veure com ho fem. I per quan podrà estar?
Doncs us informarem. Ui, ui, ui, ui, ui. No sabem això quan serà. Clar, són fotomoviments, són fotografies que ja ho diu la mateixa paraula, no? Estan en moviment, no saben on estan. Les han perdut pel casal. Les mouen soles.
Doncs escolta, Sergi, moltíssimes gràcies. No sé si tens alguna cosa més a comentar. Una coseta petita. Com ja m'has dit que, bueno, ja vam fer promoció del casal d'estiu amb el Dani, el vostre col·laborador i tal. Sí, sí, és que d'aquí una estona vindrà el Dani a parlar-nos justament de tota la programació d'estiu que hi haurà al casal, que teniu moltíssim aquest any, eh? Més que mai, més que mai. La setmana vinent, tenim el tas de foie maridat amb vins. Oh! Sí.
Val 8 euros. Oh, t'has de foar. Plata militaríssima. Foar, nen. Si et vols apuntar, eh? Sí, sí, sí. Això serà dimecres que ve, no? 8 euros. 8 euros, tu. Que també és allò que em mata darrere, Street Goldstein? El què, perdona? Street Goldstein darrere també, celler que em mata, celler que em mata, eh? Molt bé. Bé, si algú es vol apuntar, ja ho sap, eh? Només cal que vagi al Casal de Joves de Sant Just o truqui. També demanir, no sé, confirmar assistència o alguna cosa, per exemple, no?
Sí. Vale. Doncs escolta, aquesta té bona pinta, eh? Mira, les altres també teníem bona pinta, però és que el foie... El foie tira molt, eh? Tira molt. Meridat amb vins i una cervesa, també. Oh! Bueno, això serà... Us ho passeu bé al casal de joves, eh, Sergi? Bueno, ho intentem. Ja, ja, ja. Aquest any que heu veure aquesta branca, eh? Aquesta temàtica culinària, amb les classes, el forn, amb aquests tastos del cellar que em mata...
Viviu bé vosaltres al casal. Estem innovant una miqueta aquest any i ja t'avanço que el mes vinent hi haurà un taller sorpresa que no surt a l'agenda. Home, perdona, un taller sorpresa? Sí. De quin tipus? Home, si no m'ho pots dir això, ara que em deixes aquí així. De fet, hi ha dos tallers sorpresa. Dos tallers sorpresa!
Perdona, clar, com que el Sergi és un malalt de Sitges, que fan allò, la pel·li sorpresa del festival, no?, però una mica, ara també, com es diu això, extrapolat, no? El taller sorpresa. Esportar el taller sorpresa. Però alguna pista, no? Tenim dos, un que comença ja dijous, que s'ha omplert el taller sense fer publicitat. Però, a veure un moment, a veure un moment, o sigui, això que és un taller que la gent no sap que es trobarà fins que no arribi. No, és gent que ens ve a proposar coses i nosaltres les fem.
A veure, aquí, a veure. Sí, o sigui, ara ho comencem un per a adolescents de disseny d'arroba. Sí, com així de patchwork i tal. No, això ho farem al casal d'estiu. Ara fem un trimestral de disseny d'arroba. Però què de sorpresa? Sí, no estava a l'agenda. Ah, vols dir que no està a l'agenda, però que hi ha gent que ho demana, s'ajunten uns quants i vosaltres dieu, doncs, bé, fem-ho. Clar, sí, busquem un tallerista i tal, el contractem i ho fem. Ah, molt bé, o sigui que si algú té alguna proposta, perquè els grups de quants són, a un mínim, no? Sí.
Sí, al mínim normalment són de 7-8 persones. 7-8 persones, per tant, si hi ha 7 o 8 persones que tenen un tema en comú, no sé, per exemple, macramé, m'ho invento, i llavors volen fer macramé, venen a vosaltres i diuen, busqueu un tallerista que ens apuntarem. Exacte, sí. Ah, molt bé, eh? De fet, funcionem així, la gran mollera de cops. Una mica parlat. La gent diu, sí, m'agradaria fer un taller de hip-hop, i quan hi ha un grup suficientment nombrós, doncs,
Això és la llei de l'oferta i de la demanda en la seva màxima expressió. Capitalisme pur, no, el casal de joves? Capitalisme? No, la llei de l'oferta i la demanda... Però no és capitalista, això. No, però... Això és democràtic. És democràtic, és veritat. És tenir contenta de la gent que va al casal que al cap i a la fi... És que aquí has de tenir content, evidentment. I l'altre, Sergi, sorpresa? D'horts urbans. Horts urbans? Sí. Ah...
I farem les pràctiques a l'Hort Municipal. Ah, on està l'Hort Municipal de Sant Just? A carretera de Passis a la Muntanya. Ah, a carretera de la Muntanya, allà al costat de l'Institut i la Bona Aigua? Ah, allà al davant. Ah, allà està a l'Hort Municipal i... Pràctiques amb qui vulgui, agafa tobàques.
Bueno, jo crec que s'ha de fer una instància, hi ha una llista d'espera, hi ha coses. Però hi ha alguna tanca? Sí, estava allà. Estava allà. No, no, ho dic perquè, a veure, el municipal... Volies ja passar, Jordi, agafar... Ha passat la gent per allà, quatre cogombres, tres pepinos, que passen. En fi, doncs molt bé, molt bé. I tots aquests grups que venen, de gent de l'institut o no? No, no, aquest és la gent més gran, eh? Ah?
Però, bueno, de monitors de l'espai ens ho van proposar i està obert a tothom, eh? Tothom en pot apuntar i tal. Ara començarem a fer publicitat i tal, perquè aquest començarà al juny. Al juny, eh? Molt bé, doncs algú vol apuntar-se? I, evidentment, encara no està tancat, no? No, no, encara no està tancat. Molt bé. Doncs, Sergi, moltíssimes gràcies, que vagi bé i que tinguis una bona tarda. Igualment. Adéu, adéu, adéu. Bona tarda, adéu.
I a continuació, a la penya del morro, els gunis de Sant Just.
Dani Martínez, bona tarda. Bona tarda, Jordi, com estem? Bé, avui hauríem de dir el Guni de Sant Jus, no? Sí, el Guni. Malauradament el Joan no pot estar amb nosaltres, però vaja, per cert, abans de començar amb la secció, com va anar la festa dels 80 que vau fer destinada als joves de 12 i 16 anys al Casal de Joves de Sant Jus aquest dissabte passat? Molt bé, va anar molt bé, molt bé. Ens ho vam passar molt bé, la gent disfrutava molt, va venir...
Van venir uns convidats excel·lents, va venir el fofito. El fofito? Sí, el fofito de los presos de la tele. De los presos de la tele? Va venir també la noia de l'Ava. Ah, per què? I ens va cantar una cançó i tot molt maca, la de Mamma Mia. Clar, perquè la gent anava disfressada dels anys 80.
No va venir ningú disfassat, malauradament. No sé què va passar, que no va venir ningú disfassat. Només us vau disfassar vosaltres de l'organització, no? Sí, sí. Però, bueno, va estar molt bé. I tu et vas disfassar de Fofito o de l'Ava? No, de Fofito, de l'Ava i del Miguel Bosé, que també va venir Miguel Bosé. Ah, també vas disfassar de Miguel Bosé, eh? I va fer l'amante bandido, un Miguel Bosé. Però, bueno...
Es queixava molt perquè el portava dins d'una bossa i no... Bueno, ja ha d'explicar a la gent de Sant Junts que s'ho va passar molt bé. Escolta, i hi havia molta gent o no? Sí, bueno, mira, vam tenir un problema que, bueno, ja va haver-hi una baralla...
A la meitat de la festa va haver-hi una baralla en un carrer i tothom se'ns va anar a la baralla. Ah, sí? I eren cinc a la festa, sí. Però què va passar allò? Sí, al carrer on Tom va cap a l'ambulatori, i on hi ha el fronton, resulta que va venir una baralla amb un grup de nois,
Però va venir la policia i tot plegat o no? No, que jo sàpiga... Va venir la policia a queixar-se de la festa, perquè feia molt de soroll amb la música. Però per queixar-se d'aquests nois, no. Com va acabar la situació? Bueno, gràcies a Déu, va durar durant un quart d'hora. Però vam haver d'anul·lar el campionat de bàsquet i el vam haver de traspassar
o un quart d'hora més tard. I els responsables del casal, què us van dir? Que no us agustéssiu, clar. No, ens van dir que les activitats que hi havia previstes per aquella hora que s'havien de plaçar a una altra hora, perquè, esclar, no es podia, no hi havia ningú per fer el campionat de bàsquet. Tothom havia anat a mirar... Escolta, a veure, aquesta baralla... Però qui era? Eren coneguts? Sí, sou coneguts de tothom, que són els típics melotes de Sant Jús que han anat a atacar, i, bueno, mira...
i se'ns va fer allà una baralla, vam tenir aquesta mala sort, no? Però sí, va anar bé. Però malgrat això, la policia no va venir per la baralla, però sí que us va venir per vosaltres, no? Sí, sí, sí. I va venir el senyor alcalde a bufar les espermes. Moltes gràcies, eh, senyor alcalde. Ah, molt bé. Per Pinyà, eh? Per Pinyà, eh. Molt bé, molt bé. I quanta gent hi va anar al final? Això no sé si ho teniu en compte. Unes... Jo... La gent em diu que no, que 7 no, però jo crec que sí, perquè entre pitos i flautes i al final...
A les vuit i quarts ens va començar a ploure i ens va entrar una merdegera dins de la festa. Ah, amico. Que no vegis, això va tenir molta sort. Però sí, vam ser entre uns setanta i vuitanta. Però és clar, hi havia molt poca gent perquè teníem dues sales obertes, teníem la sala exterior, la gespa i teníem l'utopia. I semblava poca gent allà. Però sí, com que anàvem veient cares diferents, no tot el rator en les mateixes cares. I sí, molt bé, molt bé. La gent s'ho va passar molt bé...
Un fart de riure. En fareu una altra, Dani? Sí, mira, aquí avui et porto una mica les recomanacions per apuntar els teus fills a cursos i tallers. Els teus fills? Però si no tinc fills, jo. Els teus fills en general. Els fills de la gent. Ah, val, val. I també una recomanació per aquest cap de setmana. Però, sí, una de les activitats estrella d'aquest estiu és el 6 de juliol la festa jove.
Ah, molt bé. Que encara no sabem de què serà, o sigui que no m'ho preguntis. No, no, no, doncs ja ho veurà, eh? Això serà a mitjà de juliol. Molt bé. Doncs escolta, repassem avui en aquest especial del casal de joves que estem fent i dels tallers que poden fer els nois i noies de Sant Just. Has seleccionat una mica el que hi ha... Sí, com aquesta cançó també l'has seleccionat, Forever Young, perquè sempre joves, no?, diu aquest títol, perquè els joves tenim dret de fer coses xules,
com els grans que també teniu dret de compartir-les amb nosaltres. I per això us presentem aquests cursos i per disfrutar de l'estiu, com cal, i d'aquest cap de setmana, evidentment.
Bé, doncs va, comencem a repassar. Comencem. Quins cursos hi ha al Casal de Joves que la gent es pugui inscriure? Mira, del 6 de juny al 14...
Tenim el període del 6 de maig, que m'equivoco, el 14 de juny. Que això va ser ahir, ahir dilluns, 6 de maig. Ja va començar, evidentment. Però encara hi ha alguns pels propers dies... Va començar el període d'inscripcions, d'inscripcions prèvies. I els tallers que us diré ara, hi ha de 3 o 4 sessions que costen 25 euros i de 7 o 8 sessions que costen 50 euros. Bé, comencem pels de 7 o 8 sessions, a veure. Sí, el grafiti.
Ah, no, perdó, que aquest de grafiti diria que és de... Bé, jo t'ho vaig dient. Sí, digues, digues. Grafiti, curs pràctic per l'art urbà i les diferents tècniques del grafiti. Trata una mica del dia 25 de juny al 4 de juliol, doncs fer diverses activitats d'11 a 1, doncs fer un mural gegantí i tot. Ja s'ha fet altres anys, l'any passat van fer uns robots, uns robots molt xulos, i fels anys van fer els Simpsons.
I va quedar molt bé. Tot això són els cursos d'estiu, no? Sí, l'estiu d'estiu, que recomanem al Casal de Jogues. Per exemple, també n'hi ha una altra, que jo hi vaig participar l'any passat, vaig anar un dia a fer una classe, el curs de cinema i taller, no? Ah, cinema, sí. Sí, sí, sí, va estar molt bé el que vau fer l'any passat.
Va estar molt bé. Jo el vaig veure. A veure, jo no, eh? Jo vaig anar només un dia a explicar quatre coses, però el Power Devil i el Dan Costa, que són uns cracs en aquest sentit, i van fer un curtmetratge amb tots els alumnes i tot plegat, eh? I aquest any també el fan, veritat? Sí, sí, sí. Bueno, doncs, també tenim un cinema, com sempre, curs intensiu... Ah, bueno, el que has dit tu, no? El cinema, el curs intensiu, on s'ensenyen...
diferents professions de cortometratges. Tenim la customització de roba, que és per costura i creació de peces de roba partint de roba ja existent. Això té un nom anglès, que és el patchwork, que es diu. Patchwork, sí. Per exemple, tens una faldilla que ja fa molts anys que la tens i la vols renovar una mica, doncs li poses com un dibuixet a sobre o amb una altra tela. Jo vaig fer ara, per Setmana Santa, un Totoro.
de la pel·lícula Mi vecino Totoro. Ah, et vas apuntar al taller de... Sí, una xulada, eh? Molt guapo, no? Una passada. Molt guapo, molt guapo. 6 hores, vam estar fent un Totoro només, però va estar molt bé. Després també hi ha el taller d'aeris. Això, per practicar els diferents disciplines aeròbiques... Acrobàtiques. Acrobàtiques, perdó. Aèries, no? Aèries. A trapezi, eh? I tot una mica el que hi ha. També hi ha creació teatral. Sí, que és una mica... Suposo que és una mica com el cinema, però amb teatre, no? A...
per interpretar i una mica de joc teatral que conclourà amb un espectacle obert al públic. Molt bé. També hi ha... El Sensual Dance. Sensual Dance. Això és una passada, eh? Això és una passada. Tu t'agrada el Sensual Dance, eh? Sí, a mi m'agrada. És el cabaret, l'espectacle blutesc i la picaresca. Ah, tu és que això és molt picares. Sí. Ah, cuina, home, cuina. Home, un clàssic. Un clàssic. Jo m'apuntaré, evidentment, que suposo, vaja, un curs pràctic de cuina per elaborar receptes ràpides i menys equilibrats
per al dia a dia, que destaquen per la seva acurada presentació. És una passada. Creació d'instruments electrònics municipals a partir de plaques electromagnètiques. És una passada. Això té molt bona pinta, també. Coreografia, que això no cal que expliqui què és perquè la gent ja sap que és ball...
Reparació de bicicletes, perquè aquest també és interessant. Per la gent que teniu bicicleta, vosaltres que sou gunis de Sant Jús i aneu sempre tot el dia amb la bicicleta amunt i avall del municipi. Clar, si us trenca la bicicleta, conceptes bàsics, no? Es puja una roda o com canviar potser, no sé, el seient de la bici, doncs reparació de bicicletes. Oh, i tant. I ara anem a fer unes activitats que són superinteressants de Casal de Joves. Ah, sí? Sortides. Ah.
l'inscripció prèvia, evidentment, perquè si no és un follon. Però jo ja m'he apuntat a l'estiu i ara a la Pascua també vam fer una. Jo gairebé sempre m'apunto a aquestes sortides i és una passada. Fan Laser Tag, és un joc esportiu, a diferents espais i laberits que simula un combat entre dos equips, vermell i blau. Són pistoles amb láser, eh? És una passada i triomfa molt el cas de joves cada any, és veritat. La Bolera, que és una sortida per jugar a bitlles al bowling predal, Pedralbes, que...
Una sortida costa 10 euros. I si vols pagar cada una 10 euros, costa 30. Però si vols pagar les 3 sortides per 25 euros, et són més barats. Recorrem que totes aquestes activitats les podeu trobar a la web del Casal, que és casaldejoves.com, i allà trobareu totes aquestes activitats. Que és nova, aquesta web, que és molt xula. Sí, l'han renovat ara fa un parell de mesos, i la veritat és que està molt i molt bé. I la tercera sortida, que és una passada, que han estrenat aquest any,
És el Tibidabo, una sortida al Tibidabo, data i horaris el divendres 28 de juny de 10 a 7. I, bueno, ja us ho podeu imaginar, amb 25 euros es poden fer moltes coses al casal de joves. I jo crec que és molt barat, no?, perquè...
I val la pena les ofertes que fan. Home, perdona, per 25 euros te'n vas 3 divendres consecutius, 28 de juny, 5 de juliol i 12 de juliol, el Tibidà vol l'Azertac i la Bolera. Evidentment, home, val la pena. Jo a mi m'encanta. En cas que els joves vulguin fer només una sortida, són 10 euros. Després també, durant aquest estiu, a Casal de Joves hi haurà activitats, no? Sí, un espai de patinadors i patinadores, que és on poden practicar lliurement
amb rampes d'esquet i calaixos. L'horari és de dilluns, dimecres i divendres del 26 de juny al 19 de juliol de 4 i mitja a 8. Bé, aquestes activitats ja les anirem
aixecant una mica perquè la gent se'n recordi, perquè ara ja és una mica d'hora. No, però home, està bé. Hi ha un moment que comença a fer ella xup-xup, no? Vull dir l'olla, que és el que ve. Sí, home, perquè la gent s'apunti, perquè és que si no... No, no, i també s'ha d'organitzar. Vull dir que ara la gent està pensant ja a veure què faig a l'agost, on me'n vaig de vacances, o al juliol, a l'estiu, quins cursos o quins tallers puc fer. Doncs és una bona idea al Casal de Joves de Sant Just. També, per exemple, el dissabte 29 de juny hi ha cinema. Oi tant, cinema jove, que encara la pel·lícula està per concretar, llavors la concretarem més. L'activitat és gratuïta i
Sí, el dissabte 29 de juny, després de Sant Joan i tal, a partir de les 11 de nit. I atenció perquè també ja teniu la festa jove. La festa jove, com he dit. Acabeu d'acabar una, que ja és aquest dissabte, i us heu de posar en marxa per la següent, eh? A veure què posen, eh? Anem a llegir el comentari aquest, que serà interessant. Diu, un dia en què la gent menor d'edat del municipi podrà gaudir exclusivament del casal per dur a terme activitats pensades i organitzades per ells mateixos, que són vosaltres. Ho veus? Està interessant, eh? Molt interessant. Us felicito, eh? Us felicito perquè el comentari...
Bueno, a mi no, a la gent del casal, nosaltres no. Sí, sí, sí. Gala de Cluenda del Casal d'Estiu. Al Casal d'Estiu, totes aquestes activitats, tallers que s'han fet, doncs, demostrem el nostre talent, no? I, doncs, fan... Una catifa vermella. Una catifa vermella, exhibició dels tallers, dels seus suandells, coreografia, creació d'instruments electrònics, etcètera, etcètera. Mhm.
serà la sala d'utopia de Casal de Joves el 12 de juliol. A veure, perdona, però és una mica tot el que han estudiat. S'ha fet durant els tallers com una gala final. De 6 i mitja a 9. Després també hi ha temps pels esports, no? Oh, i tant, esports de gespa. La setmana de campionats a Casal de Joves, també cada inscripció prèvia. Torneig individual de petanca. Torneig per parelles de badminton.
torneig per parelles de vòlei i torneig individual de golf. Oh, quantes coses! I atenció, perquè això no és tot, que deien abans, perquè també hi haurà un circuit sobre rodes preparat el divendres 19 de juliol al matí. Sí, espai on podràs venir amb la teva bici, skate, patins, patinet, i fer un circuit amb obstacles i rampes. Molt bé. És una activitat totalment gratuïta, com diuen al casal, for free. Sí, sí.
el divendres 19 de juliol, com bé t'ho has dit, de 11 a 2, és a dir...
pel matí, sí, sí, ara està veniat allò, a l'exterior del casal de joves. Molt bé, doncs, escolta, Dani... Què et sembla ara les opinions? Home, em sembla que hi ha moltes coses, eh? Hi ha moltes coses i coses que estan moltes perquè hi ha per tots els gustos. Vull dir que si no tenen una cosa, segur que alguna cosa que hi ha aquí és del conveni de la gent que li interessa, no?, que són els joves, sobretot. Bé, i acabem ja amb un parell de punts, no? Sí, aquest divendres, això ja és una activitat de cap de setmana, aquest divendres 17,
Bueno, el divendres, sí, aquest divendres que ve, del 17.
del 5 de 2013. El 17 de maig, aquest divendres no l'altre, hi ha una excursió del grup Baterà. Del grup Baterà, des del Parador, des de... Bueno, és una excursió una mica... Què passa? A la punta Pasqual, Vall de Turan. A la Vall d'Aran. A la Vall d'Aran, sí, una excursió a la Vall d'Aran. Cada experiència en alta muntanya i disposar de llicència federativa. Home, una high level, eh? Us dic una mica perquè tingueu informació al telèfon.
És a dir, que agafeu el telèfon i truqueu al 9-3-3-7-2-5-8-34. 9-3-3-7-2-5-8-34. T'organitza la CEAS. Que és la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just. Bé, i acabem ja amb una última activitat. Divendres al parc. Aquest divendres, no l'altre, d'aquí dues setmanes. El Parador, espectacle d'animació amb Marc Oriol per infants a partir de sis anys. I sí, aquest dissabte tenim a la tarda la Festa de la Pau.
coneguda aquí a Sant Just, ballada de sardanes, xocolatada, etcètera. I a veure, jo evidentment, si és sardanes, hi seré. O sigui que allà estaré. Allà ens trobarem, eh? Doncs Dani, moltíssimes gràcies. Ens retrobem dilluns que ve. Bona tarda. Molt bé, que vagi bé. Bona tarda.
98.1 En el ràdio que estem 98.1 De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les wood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Més molt
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirantment musical.
Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del morro. Disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. 3 quarts de 7 de la tarda en punt.
Ja fa un parell de setmanes el David Avila ens va prometre aquí a la ràdio, el David que fa la sessió de tele que ha vingut a la primera hora ens portaria unes cupcakes al programa tant per nosaltres com per qualsevol oient que en vulgués però atenció amics i amigues perquè va arribar el dia i ni van aparèixer les cupcakes ni va aparèixer el David
S'ha acabat ja el bon rotllo del psiquipapa, eh? Sí, sí, efectivament. Tot i això, com no va ser possible gaudir d'unes cupcakes... Cupcakes, com s'ha de dir això? Cupcakes és més guai, no? Li direm cupcakes. Doncs quina millor manera d'aprendre a fer-ho que nosaltres mateixos amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda de nou. Bona tarda, Jordi. L'altra experta en...
Cupcakes de la penya del morro. Tot això ho aprendrem avui, no? Exacte. I com estaves dient, Jordi, per qui no ho sàpiga dir, doncs potser cupcakes o cupcakes. De totes maneres, dic que és una paraula anglesa que prové de les cassoles de barro o les tasses que es feien servir per fer aquest tipus de pastissos. Ah, de barro. Quan dius barro vols dir fang o no? Sí. Val, val, val. En català es pot dir barro també o no? Sí, crec que sí, que està acceptada. Ah, val, val, val.
Ai, ho miraré de totes maneres, per assegurar-me. Però crec que sí, eh? Ara no ho sé, no n'estic segura. O sigui que prové de les cassoles de fang o les tasses que feien servir per fer aquests pastissos? Clar, d'aquí el cap i el cake de pastís. Ah, perquè el cap és com copa, no? És com cassola. Sí, sí, de taceta d'aquesta, sí.
De totes maneres, tot això, evidentment, abans que s'inventessin els motlles per fer-los, també es diu que el seu nom deriva de la manera de mesurar els ingredients que es pot mesurar en caps, en aquest tipus de tasses, però aquest no seria el nostre cas perquè nosaltres sí que donarem les quantitats i els ingredients exactes per realitzar les nostres cupcakes. Molt bé, doncs vinga, posem-nos ja manos a l'obra que diuen... Clar, de fet, està bé, però... A veure, jo també dic una cosa, no crec que sigui tan fàcil fer-les, no?
Sí, jo crec que sí, que és molt fàcil, almenys aquestes que són bàsiques. És molt fàcil i a més és molt ràpid, perquè en cosa de menys d'una hora ho podem tenir tot. Doncs per on comencem, a veure? Doncs aquesta és la pregunta del millor de dòlars, Jordi, perquè tothom quan comença a fer aquest tipus de cupcakes, aquests pastissos, es fa aquesta pregunta. I la veritat és que no m'estranya perquè s'ha posat tan de moda fer aquest tipus de pastissos que hi ha un munt de productes i marques desconegudes pels que ens...
iniciem en aquest món, no? És una moda que ara, si no fas cupcakes, no ets guai ni ets modern. Evidentment, evidentment. Si no els hi fas els teus fills, ets una mala persona. Evidentment, no ets ningú. No ets ningú. Doncs, per començar, us aconsello que feu ser de cas boli i paper i comenceu a notar, Jordi, que això ho fas molt, tu. Doncs agafa boli i paper i comença a notar. Agafo boli i paper. Escolta, jo, si no teniu boli i paper, no patiu, perquè teniu el podcast de la penya del morro a radioses.com i podeu sempre anar escoltant i parant i apuntant, que és una cosa molt bonica.
Evidentment. Doncs per prendre nota, Jordi, més que res, perquè si comences a mirar receptes per internet, evidentment trobareu un munt, no? I començaràs a trobar paraules com colorants de gel, pasta, pasta de modelatge, buttercream, butterfruits, i marques com PME, Wilton, Rugalice... Escolta, m'agrada perquè em semblen noms de superherois, tot això, no? Sí, una miqueta, una miqueta. Buttercream contra butterfruits.
Sí, una miqueta, però evidentment, després de veure tots aquests noms estranys, almenys per mi, arriba un moment que ja no saps ni de què va la cosa, evidentment. Doncs per això us dic que agafeu paper i boli i abans de començar, si us sembla, repassem una miqueta els ingredients essencials i les coses necessàries per fer aquest tipus de pastissos.
A veure, què necessitem per fer un bon cupcake? Evidentment una massa. És a dir, aquesta massa la farem amb farina, mantega, llet, sucre, ous, llevat i, atenció, extracte de vainilla. Extracte de vainilla. Una miqueta de vainilla, no? Sí. Tots aquests productes són molt fàcils de trobar perquè els podeu anar a comprar a qualsevol hipermercat. Fins i tot l'extracte de vainilla, que pot semblar una mica més difícil d'aconseguir,
Però per assegurar-vos, si voleu, podeu anar a Carrefour, que segur que trobareu un aromatitzant artífice a la vainilla. Molt bé, veig que estàs buscant una publicitat de Carrefour per la secció... Home, és que després m'ho en porto, Jordi. He d'introduir-ho per aquí com pugui. Clar, clar, clar. De totes maneres, això seria el que és la massa del cupcake. A més a més, podem afegir per damunt el que seria una cobertura, que és el conegut Buttercream.
ja que coneixem la primera paraula, que és com un tipus d'una massa bastosa, tipus mus, que posteriorment li afegim per sobre i per fer aquest tipus de cobertura necessitaríem mantega, llet, extracte de vanilla i sucre glasejat. Un sucre glasejat que també es pot trobar fàcilment, no?
Evidentment, a qualsevol supermercat. A qualsevol botiga de roba. No, home. Sucre classejat. No, home, a qualsevol supermercat o gran superfície. Al costat de la moda, home. Allà trobarà el sucre classejat. Molt bé. Escolta, però necessitem també el motlle, no? Alguna cosa per fer-los. Els caps.
Jo veig, Jordi, que tu entens molt això de pastissos. Bé, ho tinc aquí a punt del guió, llavors he pensat, digue-ho. Ah, perfecte. Doncs, tal com dius, necessitarem un motlle de cupcakes o, en aquest cas, de muffins, no? Del tipus que més us agradi podeu escollir per fer les vostres pros. Si no sabeu de quin tipus escollir, us recomanem agafar un metal·litzat i amb una capacitat per uns 12 cupcakes. Jo crec que està bé, no? Perquè per començar està prou bé. Perquè volem més.
Sí, per convidar els amics i a tothom que vulguis. També necessitarem unes càpsules de paper, que les podem trobar unes blanques a qualsevol supermercat, però evidentment, si ja des d'un principi vols fer alguna cosa més elaborada, pots buscar algun tipus de càpsula que tinguin dos dibuixos o coses així. Sí, cadascú al seu criteri i el que vulgui. Marques Wilton, PMI o Calpit.
Ah, i per acabar necessitarem fer... Perdona, perdona, que sembla la defensa del Manchester United de l'any 52, eh? Wilton, PME i Culpit, eh? Una defensa... Una mica, sí, jo crec que... Que va trencar en motllos. Sí, doncs per això el vam ficar, evidentment. Doncs per acabar necessitarem, per fer la cobertura, no?, o el buttercream, aquest que ja coneixem, doncs unes mànigues de pastisseria amb un broquet d'uno, de mesura,
i unes quantes mànigues que es puguin llançar. És el que recomanem. Ja el tenim tot, eh? Ja tenim tot el que necessitem a sobre la taula. Comencem fent aquests 12 cupcakes, m'imagino, de xocolata o què? Sí, a mi m'agrada la xocolata. Doncs vinga, va, m'agrada la xocolata també molt, molt, molt. Doncs com tenim ja el motlle preparat i les càpsules, no? Que et sembla si comencem? Podem començar per calentar anar al forn a uns 180 graus. Molt bé. Això per començar, no? Mentrestant, aprofitem...
per passar per un colador als 200 grams de farina que necessitem per fer-les juntament amb una cullerada i mitja del llevat i uns 50 grams de cacau. Amb pols, evidentment. Sí, sí, sí. Evidentment, sempre amb pols, eh? No, no.
A què no saps per què es passa per un colador? Perquè hi hagi els forats i quan es faci el forn l'aire tingui una textura més esponjosa. Molt bé, Jordi, veig que en tens.
Continuem. I no ho he llegit al guió, eh? Cosa que jo m'estranya a mi mateix, no? T'ho juro. Mira. Però he pensat que... Al final, Sara és un expert. No, bueno, després d'aquestes accions, sí. Doncs, a banda d'això, tenim això per un lloc, no? Podem agafar un bol, agafar 225 grams de sucre i els batem, juntament amb 100 grams de mantega. Val. Val? Val. Fins que tingui una textura una mica, doncs, cremosa, no? Que veiem que estigui així ja més cremos. Jo vaig fent, eh?
Jo vaig fer un dic, tira, tira Vas prenent nota, no, també, Jordi? Sí, tota l'hora, tota l'hora Estic patent l'ou i també prenent nota tota l'hora Doncs un cop hem aconseguit aquesta textura cremosa El que hem de fer és afegir els tres ous que necessitem Però compte perquè els hem d'afegir d'un en un És molt important, val? Perquè el que hem de fer és batre els ous, no? Juntament amb la textura cremosa I un cop estigui ja totalment integrat S'ha d'afegir el següent El tercer, ja està Has acabat? Perfecte
Doncs un cop tenim els tres integrats, afegeixes l'extracte de vainilla. L'extracte de vainilla, eh? No! Home, encara no! Un moment, un moment, encara no, encara no. L'extracte de vainilla, que és diferent, eh? A veure com el podem posar, l'extracte de vainilla, per exemple...
pot colar, pot colar acceptem recordem que teníem per una altra banda colada la farina, el llevat i el cacau el que fem amb això és agafar el bol i aquesta barreja que tenim agafem la meitat i l'afegim en aquest bol comencem a treballar-ho i ho batem ara sí Jordi ara sí, ara s'ha de batre vaig aquí a batre, jo em poso al costat tu vens fent
Un cop s'ha batut, no, afegim la meitat de la llet, necessitaríem uns 120 mililitres de llet, la meitat, evidentment, serien 60, i tornaríem a batre. Ah, sí, sí, no, jo estic batent tota l'estona. Ah, val. No, home, però has d'afegir la llet, la llet després. Un cop has afegit la llet, en aquest cas, repetim el procés. Tornes a afegir la meitat de la barreja de farina, cacau i llevat, i un cop ha tornat a batre, no, tornes a afegir l'altra meitat de la llet que faltava. Molt bé, eh?
I ja tindríem el que seria la massa consistent. Molt bé. Un cop tenir-ho, què toca fer? Evidentment, posar les càpsules de paper en el motlle i començar a repartir aquesta massa pels diferents cupcakes. És molt fàcil, Jordi. Un cop ho has repartit, és aconsellable omplir tres quartes parts.
de la càpsula, perquè si no, després quan creix... Clar, perquè quan creix ja no s'unfla tot el cap. Aquí està, home, sinó surt per fora i queda una cosa molt rara i diferent. Doncs ho fiques al forn i t'esperes uns 20-22 minutets, més o menys. Molt bé. I ja està, Jordi, no cal res més a fer. En principi, al forn és important que l'encenguis per dalt i per baix i sense el ventilador.
perquè es facin. Molt bé, doncs, escolta, fantàstic, moltíssimes, eh? Ja tindríem el cupcake. Com fer, sí, sí, un cupcake en dos minuts. Si us heu perdut, tranquils, no passa res, teniu el podcast de radiodesverb.com on podeu recuperar tot plegat. Acabem el programa, sí, no va haver-hi cantat bé, acabem el programa, Cristina, el millor de la penya del morro avui, que els dimarts depèn de... Això és molt raro, la penya del morro, eh? Mira, m'has ficat la música perfecta per dir-te el millor moment. Ah, sí? Quin?
Perquè és el misteriós amor que té el David Avila.
Bé, ho deixem aquí. Els dimarts són estranys. No són estranys, són diferents els dilluns, perquè els dilluns passen com 7-8 persones al programa. Tots els dies són diferents. A la penya del morro tots els dies són diferents. Ara, ara ho has dit, ara ho has dit. Agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro avui, la Carme Verdú i l'actualitat Sant Justenca, el Ramon Molins, director de l'obra El Litoral, que es fa al Teatre Romea, que hem entrevistat a la primera hora, i també amb el David Havil, que hem parlat de televisió, el Sergi Arrada des del Casal de Joves, el Dani Martínez...
el Guni de Sant Just avui parlant de les activitats i els tallers d'estiu d'aquest equipament i amb la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de tu, Cristina. Gràcies. A vosaltres. Que vagi bé. Bona tarda. Tornem demà a partir de les 5. Us deixem ara amb l'informatiu Vespa i la Carme Berdoi al capdavant. Que vagi bé. Bona tarda.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui dimarts 7 de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Aquest vespre a taula rodona en la casa de la jove centrada en els cuidadors de nens i adolescents amb càncer. Professionals de diversos àmbits de la salut intervindran en aquest debat titulat Cuidem les persones que cuiden. Es fan el marc de la tretzena Festa Tornait Joan Petit. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, resumim però ara altres informacions destacades en titulars.