Ara escoltes ràdio d'Esper, sintonitzes ràdio d'Esper, la ràdio de Sant Just, 48.1. Ràdio d'Esper, 48.1. Ràdio d'Esper, 48.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esbern, al 98.1 de l'FM, i a tot el món, a través de radiodesbern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara fins a les 7 del despre, això és la Penya del Morro. Gràcies. Gràcies, de debò. Gràcies al públic que ens acompanya avui des de Viladecans. Gràcies, amics i amigues, per venir al programa.
Avui començarem parlant de les notícies. Tinc la veu una mica agafada avui, em sembla, eh? Carme, perdó i bona tarda. Bona tarda. Tu no tens la veu agafada, tens la veu... No, tinc llum, per això, veig. No tens llum? No tinc pilot vermell que m'indiqui. No tens pilot vermell? Què vol dir això? Què vol dir això? Allò, allò, aquell llum... Què vol dir que no tens pilot vermell? Aquell llum que s'encén als estudis radiofònics per indicar-te que ja pots parlar o que no. Doncs no s'encén, perquè hi va caure un llamp.
Crec. Què dius, ara? Ahir va caronllar amb important, a Sant Just, i va desconfigurar tot això, llavors... Més en un pati d'una finca, eh? Oh!
No em diguis que el roure aquell que volien tallar ara la natura s'ha penjat. Ah, d'acord, d'acord. En fi, doncs de tot això, em parlarà la Carme d'aquí uns moments? No, del llamp no en parlaré. Per què no pararàs del llamp? Això parla amb el Carles i doncs... No, Carles no, perquè tenim una secció meteorològica per setmana i avui encara no toca. Demà que em falta gent.
En fi, va, parlem de coses interessants, perquè avui a la Penya del Morro tindrem, doncs, el David Ávila per parlar de la tele. Posa'm la sintonia de la Somària, que amb aquesta música em fa por. Ara. Avui tindrem el David Ávila. Parlarem de televisió amb ell. A la segona hora parlarem d'Història de Sant Just amb el Manel Ripoll. Només ens queden 3 episodis per acabar la temporada, perquè recordo que el 20 de juliol acaba la Penya del Morro.
Queda res, eh? No queda res, que n'hi ha tres setmanes. A més a més, avui farem llibres, com cada setmana parlarem de llibres i d'aquest món amb l'Arnau Cònsol. Jo tinc la veu una mica agafada, ja us ho dic ara, però intentaré fer programa per vosaltres, perquè ens esteu mirant i veient a través de radiodesvern.com o escoltant a través de ràdio desvern 98.1 FM. Ai, per sèrio, que si m'oblido, però que avui ja el presentarem d'aquí uns moments o no sé si el tenim... Ah, el tenim aquí. Que tenim l'Edu. Edu, bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda, Edu. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Per què? Què ha passat? Per què tens aquest micro obert? Hi ha com un rebot, no? Sembla que hi ha l'altre micro obert. Aquest s'ha sent molt estrany. A veure, Carme, crida un moment. Crida? No vull cridar, tampoc. Va, crida. No sé cridar. Carme, crida. Que no vull cridar. No vull cridar. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. Oira més penya que morro. Vinga, la passem a les notícies de Sant Just.
Carme, què apuntes? Estàs apuntant coses? Sí. Què apuntes? No, m'estic organitzant... La llista de la compra? No. Coses de la ràdio, eh? Ah, coses de la ràdio. T'ho ensenyo. La llista de la compra de la ràdio? No. Quatre micròfons... Exacte. Unes coses... En fi, però què has apuntat? No ho dius tampoc? No, perquè són coses d'organització interna.
Del teu cos? No. De què? De la ràdio. Però què de la ràdio, digue-ho. Doncs com organitzem el dia del just a la fusta de demà, etc. Ah, d'acord. Si aprofites l'aprenentament del morro, hi ha notícies per fer. No, no és veritat. Està molt bé, Carme. No és veritat. Gràcies. No és veritat. És en funció de les notícies que hi ha avui per reorganitzar-ho. En fi, Carme va, amb quina notícia comencem avui? Doncs mira, comencem parlant d'una bona notícia que és que tots els alumnes de segona batxera de l'institut de Sant Just
Han aprovat les proves d'accés a la universitat. Què dius? La selectivitat? Tothom ha aprovat? Tothom. Moment històric a l'Institut de Sant Just d'Esvern. De fet, aquests resultats concorden amb les altes qualificacions generalitzades arreu de Catalunya, on s'ha obtingut la nota mitjana més elevada de la història, la nota mitjana a Catalunya, no a Sant Just, a Catalunya,
ha estat del 6,3. Què ha passat amb els estudiants? Has tornat a resflotar l'educació? Mira, avui és una generació brillant. Edu, és la teva generació, perquè tu fas quart d'ESO, no? Sí, l'any que ve començo primer a la ciutat. No és la teva generació, llavors? No, però d'aquí dos. Tu notes que la gent que és dos anys més gran que tu és més llesta que els que venien abans, per exemple? Sí, nosaltres som molt més intel·ligents.
Ah, molt bé. Ja està comprovat, treballa d'investigació. Tenim la notícia i tenim el protagonista aquí. Carme, més coses sobre les activitats? No, ja està. Ah, no té més misteri. Veig que no t'interessa gaire. Sí, sí que m'interessa, però no tinc més informació. Per exemple, la persona que va treure més nota de l'institut. No tinc això. La que va treure menys nota. No tinc res d'això. No sé, no té res d'això. No tinc res d'això.
La pell del morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. Bé, continuem parlant de notícies de Sant Just. Carme, tu diràs. Doncs mira, l'Ajuntament ha aprovat les bases per la convocatòria pública per la selecció temporal d'una plaça de promotor o promotora econòmica. Ei, feina! Sí.
De moment, jo ho explico una mica general. Li donarem més detalls i si us interessa podeu concretar-ho. Però la idea és que a final de setmana encara no ha sortit. O sigui, ara s'aproven les bases i a finals d'aquesta setmana es proveu que aparegui publicada l'oferta al bulletí oficial de la província de Barcelona. Les bases de moment s'han fet públiques a la seu electrònica de l'Ajuntament i es pot trobar a l'apartat anuncis oficials.
dins d'uns judicials ha d'anar al subavertat, matèries i oferta pública... Ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui ui u
Allà dins la part d'anuncis oficials i oferta pública trobareu més detalls del que és ben bé un promotor econòmic, però això m'ho apunto i demà t'ho explico bé. Seu puncat. A tu i als oïents. Gràcies. Seu puncat, no la coneixia aquesta web? Barra-se'n just. Però que és una... Seu, però què ho és? Electrònica. Seu electrònica. Una seu electrònica. I és la seu puncat. Si tu vas allà, és una seu de cones. S.E.U. Tinc curiositat per saber què hi ha en aquesta pàgina. Ara la miraré mentre tu expliques l'última notícia del dia.
Doncs una abraçada ben forta de Pere Iquilloé, saludar Radius Ver i tota la colla del morro. I endavant a posar anxes i que no pari la cosa, i anar fent bullir l'olla. Una abraçada ben forta. Gràcies Pere Iquilloé, que està fent el cirano de Bargerac a la Biblioteca Nacional de Catalunya amb molt d'èxit.
El que passa que ell diu la colla del morro. Atenció, és la penya del morro. Per cert, parlant d'aquesta qüestió, l'altre dia vaig veure un tuit que posava, hem arribat a la penya del morro. I ens mencionava a nosaltres, no te'n recordes? És una altra cosa. Que la penya del morro és un turó que hi ha aquí a Sant Just a sobre de Camèlic amb unes restes Ibers. Que nosaltres som un programa que per fer la broma diem que ens diem la penya del morro. Però la penya del morro va existir abans.
Que per cert, tema Twitter, no ho llegirem avui, però que hi ha molts, els tweets de la Penya del Morro, aquest cap de setmana molta gent ha posat coses sobre la Senyera, que ja ha plantada, que es va plantar fa un parell de setmanes, al cap de... Fa una setmana només. Sí, fa un parell de setmanes. Sí, el cap de setmana feia una setmana. Fa un parell de dissabtes, sí. Doncs, el Carme, fa dos dissabtes, no?
Però si els comentaris diuen aquest cap de setmana, feia una setmana, per tant era molt recent. Era el primer cap de setmana que estava plantada. Feia una setmana. Carme, has tornat a carrera, tu, eh, del cap de setmana? Ah, sí? Sí. No. On has anat el cap de setmana? A diferents llocs. Ai!
A quins llocs, Carme? La gent ho pregunta. Anar a acabar? Acabar? Acabar a mar, has anat? No, a mar no. Acabar a mar. Acabar a centre. Acabar a centre? Perdona, però què has anat a fer? Vaig anar a fer un correfoc. Vas anar a fer un correfoc? Amb la mula de Sant Feliu? Vas anar a fer un correfoc? Escolta, doncs està molt bé, no? Sí. Que et va agradar? Va ser una mica llarg. Que tu vas passar bé? Sí. Que vas fer noves amistats? No. Per què? No, no, jo què sé.
Es fa molt això, els pares ho pregunten. Sí? Quan et vas a un lloc dius que has fet nous amics, oi que sí? Sí, sí, sempre ho pregunto. Clar, ja ho pregunten, és una cosa normal això, Carme. En fi, tu vas passar bé per això? Sí. Molt bé. De què estàvem parlant? De res. Estàs tuit, estàs tuit. Estàs parlant-te.
És que no tinc apuntat el guió, perdoneu, me l'he saltat. És veritat, hi havia molts tuits de la penya del Moro, i també, sobre, hi ha hagut una conversa simpàtica amb la Moni Solanes, que es fa dir Moni con Tomate al Twitter, i també el JJMM9999, que és un nom molt fàcil de recordar si has de mencionar al Twitter. I llavors, deia que... diu...
Ah, sí, perquè un deia que ahir no es van sentir gaire esclaxons i gaire petards. A Sant Just. A Sant Just, quan va guanyar la selecció espanyola a l'Eurocopa. I la Mónica Solanes deia, pues yo también estoy en Sant Just y hoy está esclaxons y cánticos como si no hubiera mañana. I li respon l'altre, diu, home, no, no, no, diu, mò, diu, jodáis. Diu, cuatro chalaos y diez minutos, como cuando gana el Madrid, li responia l'altre. I la Mónica Solanes diu, bueno, pero no te cabreis, hombre, era para contrastar versiones.
Hodaïs? Sí, ha dit això. A Twitter es pot dir Hodaïs. Paraules estranyes, no? Sí. Bueno, no, però és una insul, eh. Ah, sí? L'insul d'Hodaïs. Ah. Clar, Carme. Què et penses? Que era una cosa com índia o alguna cosa així, no? No, no, no. No ho havia entès. Bé, i acabem ja amb una última notícia? Sí. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
El centre d'estudi Sant Justenç celebra aquest divendres els seus 25 anys d'història amb un sopar a l'hotel NH Porta Barcelona. L'acte comptarà amb la presència de l'alcalde Josep Pinyol, el regidor de cultura Sergi Seguí, també el rector de la parròquia mossèn Joaquim Rius.
I també està convidat el conseller de cultura i soci del centre d'estudis, el Sant Justenc Ferran Mascarell. Mascarell, que per cert, una pregunta, això que dius que també està convidat... No està confirmat. Ens ha comentat aquest matí la Maria Quintana, que depenia una mica de la seva agenda, etc. Això m'agrada molt, a l'hora de promocionar actes, jo també. Quan acabem el programa, Barack Obama, que sapigueu, està convidat l'últim dia de la penya del morro, que és el 20 de juliol, què passa? Està convidat, no confirmat encara.
Però està convidat. Ell no ho sap, tampoc. Tenim 3 setmanes per fer-li arribar un burofax al pentàgon. A la celebració també s'ho menjarà la figura dels 5 socis fundadors que encara formen part de l'entitat, que són Julio Choa, Daniel Cardona, Núria Rajadell, Francesc Riera i Joaquim Carbonell. I també es farà un reconeixement a Pep Quintana, que és l'únic expresident que és viu. Doncs no l'ho diré a ningú.
Hola, és el Pep Quintana. No. Saps que té aquella veu, Pep Quintana té una veu molt greu. Tu no la aconsegueixes, crec. Escolta... Hi havia una imitació bastant bona aquí a la ràdio. Sí, sí, sí, està ocupada, no? Està ocupada la imitació, està ocupada. Bueno, en fi, ja la farem un altre dia. Molt bé. Perquè això és el divendres, no? Sí. Per tant, ja en parlarem. Carme, moltíssimes gràcies. De res. Que sabeu que podeu escoltar totes les notícies de Sant Just ara mateix a radiodesver.com i veure-les també, si voleu, perquè no hem d'escoltar.
Carme, moltes gràcies, bona tarda.
Mireu, us explico una història, estimats oients, que escolteu el programa. Fa unes setmanes vaig rebre una trucada d'un noi, que es deia Edu, i em va dir, escolta, m'agradaria molt col·laborar al programa i venir a la Penya del Morro. Diu, puc venir cada tarda? Dic, papà, però què dius, què vols dir cada tarda? Dic, però què, véns d'algun institut o faré un treball de recerca o alguna cosa per l'estil? I em va dir, no, no, no, és que a mi m'agrada la ràdio, vull aprendre com funciona aquest món. Edu, bona tarda. Bona tarda. Edu, bona tarda.
Edu, què més? Edu Rodríguez. Edu Rodríguez, és veritat. Jo t'ho has pensat bé això, de venir a la penya del morro? Sí, sí, sí. Sí? Perquè tu et trobaràs amb el tema de la ràdio, no? Sí, sí, amb moltes ganes, ja. Amb moltes ganes, està bé. Vull dir que hi ha molts programes i tu has decidit venir aquí. Sí, sí. Podem saber? Perquè és la millor. Ara, ara, ara, ara!
Edu, entres bé, entres bé. Estarem cada tarda durant les properes 3 setmanes i res, ara que ja et coneixen els ullents, comentar que tu ens explicaràs quins són els trending topics del dia que, per dir-ho d'alguna forma, són les paraules o les frases més repetides que en un moment donat es dona al Twitter. Ja sabeu que és aquesta xarxa social, el Twitter, on ja molta gent pot dir el que li doni la gana, amb tweets, 140 caràcters,
com a màxim, i els trending topics és el que més es parla al Twitter. Comencem perquè ho dividirem en dos apartats, no? Els trending topics mundials i els d'Espanya. Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus? Som originals de mena.
Bé, comencem pel primer, doncs, trending topic mundial. Avui era trending topic to my future kids. Sí, és un d'aquells trending topics una mica xorra que ben bé no se sap per què, per què hi és, però bueno, molta gent a la mateixa hora comença a parlar sobre el mateix i bueno, significa els meus futurs fills. Que és una mica, què li diries als teus futurs fills? Sí, són una mica com consells, no? Per exemple? Per exemple, don't repeat the same mistakes like I did, que significaria
No repeteixis els mateixos errors que jo vaig fer. Ah, és veritat. El fill, no? És una cosa que li diria. Tu que li diries a tu fill? Perquè, clar, no sabem, no? Li pots dir moltes coses a un fill. És veritat. Jo li diria, aprova ja. Aprova't una vegada. Estudia i aprova. Un altre tòpic mundial avui ha sigut Aziz Gil Dirim. Qui és aquest home? Doncs sí, és el president del Fenerbahce.
que l'han condemnat amb 6 anys i 3 mesos de pressó. Per què? Què ha fet? I té que pagar 1,3 milions de liras turques. I ha comès dos delictes. En primer lloc, ha creat una organització armada criminal que pretenia obtenir ingressos econòmics a través de l'esport. I després, a més, l'han condemnat per fixar i manipular els resultats dels partits.
va manipular diversos partits del Fenerbahce i inclòs un partit en el que no jugava el Fenerbahce. Ah, molt bé, està bé, perquè veiem fins a quin punt arriba la manipulació i la corrupció d'aquest home. Sí, ara aquest home que apareixerà davant l'acord suprema d'apel·lacions a l'espera d'un veredicte final i el tribunal és la seva última oportunitat, de moment se li ha prohibit assistir als partits del Fenerbahce i serà obligat a dimitir del seu càrrec com a president.
Bé, doncs ja queda dit. Avui també ha sigut, com es diu això, Trending Tòpic, Justin Bieber, no? Sí, perquè, segons s'ha pogut saber, farà una gira mundial, una gira per a Europa, bàsicament, el 2013. Estàs content, Edu, o què? Bé, a mi tant se val. Durant els mesos de febrer i abril, i vindrà a Espanya el mes de març, i anirà només a dos llocs, només, sembla ser.
Només visitarà Birbau i Barcelona. L'any que ve, entre febrer i abril. L'any que ve, entre febrer i abril. L'any que ve, entre febrer i abril. L'any que ve, entre febrer i abril. Visitarà Espanya el 14 i 16 de març. Visitarà Espanya el 14 i 16 de març. Visitarà Espanya el 14 i 16 de març. Visitarà Espanya el 14 i 16 de març. Visitarà Espanya el 14 i 16 de març. Visitarà Espanya el 14 i 16 de març. Visitarà Espanya el 14 i 16 de març. Visitarà Espanya el 14 i 16 de març. Visitarà Espanya el 14 i 16 de març. Visitarà Espanya el 14 i 16 de març. Visitarà Espanya el 14 i 16 de març. Visitarà Espanya el 14 i 16 de març. Vis
Però entre les dones hi ha molta afició al Justin Bieber. Les dones estan com molt loques, no? Estan boges per ell. Una, per exemple, diu, si no puedo ir al Belief Tour, que es dirà així, no, por favor, no me dejéis sin eso. Quítame lo que quieras, pero eso no, por favor.
Hi ha gent que està com boja per ells, sense ell no pot viure. Passem ara als trending topics d'aquí d'Espanya, perquè hi ha hagut una notícia tràgica aquest matí que també ha estat trending topics, parlant de Toni Nadal, metabròleg de TV3, que ens ha deixat aquest cap de setmana, amb tots colpits també la seva mort.
I ha estat tren d'intòpica, avui, també, al darrere. Sí, perquè aquest cap de setmana se'n va anar a fer una travessa pel Parc Nacional d'Aigüestortes. Va tindre un accident. L'han trobat mort aquest dematí. Ha mort en 40 anys. Realment ha sigut una notícia tràgica. Era llicensat en geografia i feia ja 16 anys que treballava per TV3. Abans sabia treballar per televisió espanyola.
Tenia moltes passions com el muntanyisme i era un enamorat del paisatge. I la veritat és que defenia les tradicions a Catalunya i una gran pena.
Una abraçada a tota la gent que el va conèixer, a la família, que quedi en aquests moments tan difícils, i a més quan ha sigut el final que a ell li agradava també. Alguns tuits, per exemple, ahir no plovia, ahir el cel plorava per Toni Nadal, o Toni Nadal, meteoròleg i geògraf, en mans del seu país, un gran professional.
Bé, Edu, i ja acabem amb l'últim, val? Trenc d'un tòpic d'avui, que és Arde, València. Sí, doncs en els últims dies ha vingut un foc a València, que ha cremat unes 50.000 hectàrees, que estava format per dos focs que tenien un perímetre d'uns 150 quilòmetres. D'un idò. Sí, ha vingut 15 municipis afectats, 13 carreteres tallades, 3.000 evacuats, ahir la capital estava... València estava plena de fum,
però bueno, han estat treballant tot i el canvi de vent i els descens de temperatures han ajudat aquest migdia cap allà de les dos. Han aconseguit estabilitzar els dos incendis. I bueno, també hi ha una mica de... Estan una mica enfadats a València. Sí, la gent del Twitter s'ha indignat una mica, no? Sí. Ho han fet en forma de Twitter. Per què? Què ha passat? Amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que defensen que
Per què se'n va tindre que anar a la final de la selecció quan València estava en aquesta situació, de pensant que potser es tindria que preocupar abans per aquests problemes que són més importants que un simple...
una simple competició. Sí, per exemple, un twitter d'aquest estil diu Arde Valencia y Rajoy en el campo. Cuando vuelva soltará un antes todo esto era campo. La gent una mica indignada en Valencia. Diu, en Valencia también están saltando, me imagino referent a la celebración de la Eurocopa de ahi, pero no de alegría, sino porque arde el suelo y faltan medios para controlar el fuego y Rajoy sonriendo. Això ho diu el Carlos Navarro Merino a través del twitter. En fi, Edu, moltíssimes gràcies per haver vingut. Avui primer dia. Què tal, com ha anat el primer dia?
Bé, bé. Bé, no? Sí, sí.
Si hi ha alguna cosa que necessitis, aigua, el que vulguis, aquí farà temps. Ara no et preocupis, perquè després de la secció, tots els col·laboradors reben un massatge d'unes noies que són molt maques i molt simpàtiques, que estan aquí a fora al costat de la discoteca de ràdio d'Esvern, on tenim tots els CDs i tot això, i tu pots anar cap allà a relaxar-te després dels nervis que has passat. Estàs molt bé. Vinga, fins demà. Se t'ha canviat la cara, eh? Se t'ha canviat la cara. Edu, fins demà, gràcies.
5 i 27 continuem en directe a la Penya del Morro. D'aquí uns moments parlem de televisió amb el David Ávila, que avui, sorpresa, ens ha vingut a visitar aquí a l'estudi número 1 de la ràdio i en directe parlarem de tele. Vinga, va. Vinga, va. Gran frase per un programa de ràdio. Río, porno, llorar de la fe y las flores de telés. Fins ara mateix.
Fes-te un gran fet.
La colomia de nenes. Lleguen un hito que te quema en el bolsillo. Bajar piñones y comer macarrones. Hacer del despistado en las reuniones. Mirar estos títulos seguidos de una serie. Jugar al guitarrillo y creer en el puto héroe. Marcar tu calendario, pisar el escenario. Volar por tu barrio, escondido en un armario. Subir tu salario emocionada hasta el cañón.
Hey, chicos, hay sorpresas de colores en las primas de los montes. Millones de setas perdidas en los bosques con mi nombre escrito en ellas gritando de la fe.
Bé, de quins moments amb el David Ávila parlem de televisió? Per exemple, en algunes notícies que m'acaba de passar el guió, diu que avui parlarem del programa, nou programa de Telecinco, que diu que tant bon punt ha començat, hauria d'haver sabiat. Todo el mundo es bueno, amb la Pilar Rubio i el José Corbacho. Descobrirem per què d'aquí uns moments a la penya del morro. Res, petita pausa per la publicitat. I quan dic petita, vull dir petitíssima, perquè només fem un anunci. I tornem ara mateix.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promuntza, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promuntza.cat. Promuntza, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver. La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver.
Hola, soc el Manel Lucas i vull saludar la Penya del Morro de Ràdio Desvern, que crec que en aquesta època que vivim tenir morro és més important que mai. Moltes gràcies, gràcies a la gent que avui ens ha vingut a visitar el programa des de Viladacan.
David Avila, bona tarda. Bona tarda Jordi, què tal? Que saps aquest directe avui? Ai, sí, sí, sí. Ai senyor. Mare meva. Com és que has vingut avui al programa? Que t'enyoraves? Molt, molt, molt. Bueno, t'he de dir una cosa. Què passa? Que fa durant tres setmanes que t'ho vaig dient, que és que la secció sempre la faig des dels jardins de la Universitat de Víctor. Sí senyor, sí senyor. Sota d'un arbre. Sí senyor. Però he pensat, va, vés a veure'ls, va. Sí, jo t'ho agraeixo, t'agraeixo que hagis vingut. Una mica més i ja no arribes, eh, perquè...
En 3 setmanes acabem el programa, però vaja... Vindràs també la setmana que ve o no ho saps? També, també. També vindràs la setmana que ve.
La banda en directe del programa de Vilavacans. I té més mèrit perquè vinc a veure-us expressament a vosaltres. No vinc de públic i de passo vull a la ràdio. No, no, no. O sigui que avui ja no hi ha programes que es facin aquí al públic un descent just o no? Sí, avui s'està gravant Atrapon Millón.
i tot el dia gravant a Trapón Millón. I on ho graven, això, a Media Park? A un carrer més amunt, al carrer Juan de la Cierba. Ah, d'acord. I és on grava l'Operación Triunfo, no? No, no, no. Operación Triunfo es gravava a Media Park i aquí és on es gravava Los mejores años de nuestra vida. Sí. Es grava també a Ara caigo. Què més es grava? Les caixes d'allatú.
Què més es grava? Avanti, la trinca, buscant la trinca es gravava allà i la sèrie divines també es gravava allà. I tot això ho vaig dient jo. Que vols que t'aplodim o què?
No, no cal, no cal. No, no, que diu que no, diu que no. M'he engegat molt d'hora avui, va, siguem considerats. Si fas cas a Guardiola malgrat que no és entrenador del Barça, no? I tant, i tant. Avui parlem de televisió com cada setmana i comencem amb una notícia que a mi m'ha sorprès, perquè el nou programa de José Corbacho y Pilar Rubió, Todo el mundo es bueno, que acaba d'estrenar-se, podria ja patar, o sigui que realment ja potser ni s'estrena, no? No, es va estrenar, es va estrenar... Sí, però és curiós això, no? Us ho explico.
La setmana passada va rebre Pilar Rubio una llauda de crítiques, tan bèstia. Ah, sí? Sí, sí, sí. Aquesta noia, mira, jo no vaig veure el programa i no dubto que no acabi d'enqueixar. Però em fa pena aquesta noia, pobra tu, perquè... Tanta gent dient-li... Amb aquesta etiqueta de no hi agafes... Ara en parlarem una miqueta de com ha anat tot plegat i com s'ha forjat aquesta etiqueta de...
La setmana passada va tenir una llau de crítiques molt bèsties a aquest programa i l'audiència no va acompanyar massa. Però també s'ha de dir que si no l'hagués presentat Pilar Rubio tampoc hagués tingut massa èxit a aquest programa.
no va construir avui ni l'èxit ni fer-lo baixar a l'audiència. Jo crec que el programa era dolent i que ella no va influir que la gent no hi anés. Jo no el vaig veure per això, eh, el programa. Tu i molta gent només va fer un 11% d'audiència. També he de dir una cosa. Avui, abans de saber el resultat de la Roja, jo vaig afirmar
les xarxes socials, ho podeu veure, que vaig dir que... Per descomptat és un polític, eh? No, vaig dir que avui el programa posaria l'audiència. Perquè la competència és fluixa, aquesta nit, no sé ben bé què fan d'audiència, i de programació, per ser que és fluixa, la pel·lícula d'Antena 3 crec que és fluixeta. Normalment les pel·lícules d'Antena 3, no sé per què, però tenc un estigma de ser fluixetes, no? En general, eh? Depèn, però la de aquesta nit és fluixeta.
I l'entrevistat de Julio Atero tampoc atrau massa. Qui és avui qui ve? Pedro Ruiz. Pedro Ruiz, bé. Pedro Ruiz. Va, fa una mica de mandra, no? Va, perquè és a Madrid. Ja, ja, ja. Però fa una mica de mandra, Pedro Ruiz. Julio Atero. Després en parlem. Descobrim-nos gent que no ha passat mai per la tele. Després en parlem, de Julio Atero. Doncs dir-vos que va fer un 11% d'audiència.
i que Telecinco va trucar a la productora, que es diu la Competència, i no tenen res a veure amb els Oscars, va trucar i els va dir que apareixien les gravacions del programa. Però per què?
perquè degut a les xifres tan baixes es veien a venir que això anirà de ballada. I Pilar Rubio i José Corbacho, que tenen també contractes bastant importants, no? Sí, sí, sí. Tenen un contracte d'aquests blindats que no poden fer res més que estar a Telecinco. Per cert, que aquesta tarda... Un segon, un segon. És que no tenim temps per res, ja, eh? Bueno, no, un segon, és que és important, tio. No deixem el tema Pilar Rubio.
La setmana passada, també, la directora de comunicacions externes i de comunicació i relacions externes de Media7, Mirta Drago, va explicar que Pilar Rubio, durant l'última temporada d'Operación Triunfo, va haver de patir el boicot d'un productor misògin que no li donava ordres mai en directe, li passava els guions pocs minuts abans de començar i que no va tenir mai el suport de la productora.
Pobrat Vilarrubio, no? Si que li va donar un capote a aquesta presentadora. I qui era aquesta dona? La dona es diu Mirta Drago, que és la directora de comunicació i relacions externes de Mediaset. Mal rotllo, eh? Sí, sí, sí. David, et dic una cosa. Digue'm. A mi per què em fas el mateix?
M'has passat els talls de la secció amb un pendrive. O sigui, un 30 segons abans d'entrar. No, no, no rigueu. David, per què em fas això? Ets misògen amb mi. És veritat. Ostres... No, no, dic jo. Notes que t'estem fent el llit? Sí, m'esteu fent el llit i no tinc somn precisament.
En fi, va David, parlem d'un altre tema, perquè si no no tindrem temps, ja t'ho dic. Com que no tindrem temps? Cada dia em dónes menys temps. Telecinco, està matent ja la rebuda de la selecció espanyola, la rua i el Parlament dels Jogadors. Ah, molt bé, o sigui que ara parlem de coses que fan a la tele i la gent va... Que no marxin, perquè això ja està molt vist. Ja n'han guanyat dues i... Bé, dir-vos això, que la selecció va vençar ahir, per si no ho sabíeu,
va venir a seguir l'Itàlia per 4 gols a 0. Què dius ara, si? No ho sabia. I va arrasar en audiència. Va fer un 80 i escaig d'audiència. Sense cap mena de dubte, el programa més vist d'aquest any, no? D'aquest any i un dels més vistos de la televisió a Espanya. Des que hi ha autímetres. Aquesta tarda, a Telecinco, m'arriba l'arribada dels jugadors i la rua pels carrers de Madrid i després podem veure el parlament dels guanyadors
i tots esperem els acudits del porter espanyol Pepe Reina com els que va emetre a l'Eurocopa del 2008. En otro día fui a un restaurante y había un camarero muy pesado y eso decía ¡Camarero! ¡Camarero! ¿Qué? Una de Mero.
1,5, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8...
Bé, doncs aquest és l'ambient que es riurà d'aquí una estona. Què passa? Que, escolta, sentint aquesta cançó m'ha vingut al cap que aquesta setmana també és Sant Fermín. Doncs sí, perquè avui som dos, pendent d'aquí cinc dies, dissabte... D'aquí cinc dies, no sé si televisió espanyola material Sant Fermín és... Sí, ho fa cada any. No fa aquest any tampoc. Jo crec que...
Jo crec que no hi ha diners, aquest any, a Televisió Espanola. Hauríem de connectar amb Tele Navarra o... Hauríem de connectar... Potser que Antena 3 sigui la que ho emet. Televisió Espanola no crec. Dilluns us ho explico. Parlant de Televisió Espanola, ara. Aquesta nit, penúltim programa de Júlia Otero. Així que n'ha fet pocs, no? Ha fet només 5 o 6 entrevistes. Allò que fa entrevistes a la carta. Avui tindrà com a convidat l'humorista Pedro Ruiz.
Em deixes que rectifiqui això, perquè la mateixa Julio Otero m'ha enviat un tuit i m'ha dit, i us ho juro que és cert, m'ha dit que amb el d'aquesta nit em quedaran tres. Ah, d'acord. Però sí que ja està, que estenc a la porta a més entrevistes a la carta. Escolta, tu et coneixes amb els rius de la tele, no?
Escolta, avui estarà un fallet. Que ens has d'explicar alguna cosa? Escolta, tu em vas dir... I la Júlia Otero? Que t'has d'explicar alguna cosa amb la Júlia Otero? Oi, oi, oi. No, digueu. David, què passa aquí? Oi, oi, oi. Si jo t'ho expliqués. Què, què, què? Digueu, David. No, no, no, no. No, no, no. Però s'ha de dir que tu em vas dir, quan em vas fitxar i em vas dir les notícies... Em vas obligar a fitxar-te.
Bueno, perquè el meu pare ja sabem qui és, que toca pela fina en aquest acte. Sí senyor, sí senyor. És l'amor de Can Ginoff. Ai, això s'havia de dir o no? No, no, no. Però és igual, no passa res. Les últimes setmanes la gent està nerviosa. Perdó, perdó. A vegades se m'escapen coses que no he de dir.
Ja, ja, ja. Passem a un altre... Ah no, vols parlar de Julio Tero o no? No, parlem de Julio Tero. Doncs això, que el programa s'acaba, m'ha dit que amb el d'aquesta nit en quedaran tres. No poses tonto quan parles de Julio Tero. Una mica, una mica. Poses vermellet. Ai, si jo t'expliqués, si jo t'expliqués. No, no, no vull saber-ho, no vull saber-ho. Doncs dir-vos això, que aquest any et passarà l'humorista i no gens pedant Pedro Arrubés. El programa de Julio Tero... Escolta, quin clima s'ha creat aquí ara?
Com estàs David? Estic una mica nerviós. Jo ho veig ja. Quan parles llibreteres, ets com un vermell, et tremolen la mà. La veu. No saps on mirar? No és perquè no em veis a mi, eh? No, no, no. És perquè no saps on mirar. En fi, eh, va, deixem... és que el Pedro Ruido fa molta mandra. A mi també. Passem a l'altre que fem. Fem una porra? No. No? No, perquè tu et passaries 100 porres a les audiències tot el dia. I puc dir que no es superarà la xifra. Les dues xifres.
Atenció, perquè la nit del dimarts a TV3 podrem veure terreny personal, com ja sabeu, cada setmana des de fa unes quantes, aquesta setmana dedicada a la bonica comarca del Maresme. Sí, el protagonista d'aquest capítol d'aquesta setmana és el Maresme, on podrem veure les seves platges, els seus indrets més macos, i descobrirem a través dels testimonis de personatges anònims
que ens explicaran les seves anècdotes personals amb el territori costaner.
No ho sabem, no l'he vist. Tu que t'agrada Badalona, no? Bueno, la mateixa hora demà... Jo soc més de Palomós. Però si Palomós és la costa brava ja. Ja ho sé, ja ho sé. Per cert, ja que he ficat la pota, doncs diré que com que el meu pare té finques i terres i tal a la costa brava, estàs convidat. Els meus amics van trobar un mural amb unes finques seves que tenen per allà a Palomós.
Si, si, si. Que vol dir això? Després t'ho expliques. Després t'ho expliques? Home David, hem marxat aquí amb... No, saps que es va trobar com un mural... No es va trobar un mural, es va trobar... No, un dia t'ho explicaré i t'ho diré jo. Ja sé per on vas. Es va trobar un claustre.
Un claustre romànic al jardí d'uns amics meus. D'allà Sant Antoni de Calonja, allà a Palamusa, em sembla que era. Ah, era teu allò, no? No, era d'uns veïns meus. Ah, d'uns amics, d'uns veïns meus. Sí, sí. Però fa molt visc. No cola, no cola. Si no, no estaries aquí a la penya del morro, que ho sàpigues.
Atenció perquè demà a Divinity es pot veure, jo estic fatal de la veu eh, t'has fixat o no? Tinc una veu rogollosa i em fa ràbia, perdoneu. No, no, ara no. Atenció perquè demà a Divinity podrem veure la final de la vuitena temporada d'Anatomia de Grey, una serie que el David està molt enganxat.
Ostres, t'ho dic en sèrio, estic... no, jo vaig al meu ritme, perquè a mi no m'agrada veure sèries americanes per la televisió. No m'estranya perquè les programen a l'hora que els hi donen la gana. Bueno, aquesta està ben programada, eh. Vull dir que està a les 10 de la nit, després de patir l'onada de calor aquesta, que ja no patim, doncs podem veure la final de la vuitena temporada. Però com t'enrotlles tu? Què té veure l'onada de calor ara amb això? Escolta, què té veure? Pregunto, eh. Tu no et passa que arribes a casa a les...
tantes de la nit i el primer que fas és posar-te un refresc, descalçar-te i mirar el que posin a la televisió. Doncs jo el que posaré demà a la nit serà veure la vuitena temporada d'Anatomia de Grey. Dir-vos que de cara a les properes temporades els personatges principals interpretats per Ellen Pompeo, que és la Grey,
i Patrick Dempsey, que és el Dr. Macizo, han renovat... Doctor què? Doctor Macizo. Doctor Macizo. Perquè està boníssim. Ah, doncs escolta, per aquesta regla de tres tu, David, hauries de dir Locutor Macizo.
Bueno va, aquí hi ha un ambient molt homosexual avui eh, on has vingut a visitar-nos. I després del Gay Pride i tot plegat. Ara, ara. Doncs dir-vos que els dos personatges principals han renovat per una temporada més.
per felicitat de molts dels fans d'aquesta sèrie. Vinga, parlem ara de dimecres a la nit perquè Telecinco estrena una sèrie protagonitzada pel mític Tom Selleck, és a dir, Magnum. És aquest Magnum Pig.
La sèrie policia que es dirà Blue Bloods. Sí, Blue Bloods. T'ha agradat el títol, eh? Sí, sí. Telecinca ha decidit apostar per aquesta nova sèrie que ens explica la història d'una família en què tots els membres són policies.
Protagonitzada per Tom Selleck, la trama comença quan un dels fills entra dins del cos policial per investigar la mort en servei d'un dels seus germans. A veure, escoltem el tànel. Blue Bloods, familia de policías. ¿Te llevas bien, papá? No soy un inválido, llevo una prótesis. Mamá se revolverá en su tumba al ver cómo abandonas la abogacé. Es un comentario.
Això...
Això són els primers minuts concentrats de la sèrie. I els he aconseguit concentrar per la penya del morro. Molt bé, David, moltes gràcies. D'entrada sembla un toc de comèdia, no?, una mica, o què? No, bueno, tracta una mica sobre això, no?, que un dels germans intenta investigar per què ha mort un dels germans Reagan.
Continuem parlant de tele, lògicament, ara ho fem d'un dels programes de televisió, doncs, vaja, una mica, jo diria, pilars, eh?, de la programació de TV3, perquè, a més, han apostat fortament, des de fa un parell d'anys amb els documentals dins del programa Sense ficció, que fan cada dimecres en prime time a TV3 a les dues de la nit. I què passa que aquesta setmana, de què parlaran, de la crisi?
Sí, mira, malauradament la crisi econòmica que està durant, des que també Espanya va guanyar l'Europa i en aquell any ja hi havia crisi econòmica. Doncs aquest any, ahir aquesta setmana, el programa de reportatge Sense ficció posa aquesta setmana la mirada a la crisi econòmica i a totes les situacions que ha provocat, com per exemple, que fills i nets han d'anar a viure a casa dels avis o al cas de jubilats que han d'estirar la seva pensió per mantenir tota la família.
Atenció, perquè aquesta nit de dimecres, aquí d'un parell de dies, també es podrà veure el canal Energy. És un nou espai que es titula Los Pilotos del Ártico. Què és això de Los Pilotos del Ártico? Doncs mira, aquest és un nou espai de DocuReality que ens parla sobre un grup de persones que juguen la vida fent de missatges, apagant focs i fan tot aquestes coses espectaculars i ho faran pilotant avions de la Segona Guerra Mundial i atravesant els llocs més increïbles del planeta com poden ser.
com poden ser, en la primera entrega que veurem demà passat, el nord-est del Canadà. Antena 3 estrenarà aquest dijous a la nit el nou programa de Jaime Cantizano. Ah, Jaime Cantizano, que es dirà Dando la nota. Us en recordeu que fa un parell de setmanes us vaig dir. Tot s'estrenarà a partir d'un cop acabi l'Eurocopa.
La vaig clavar. La vaig clavar, David. Una altra vegada sembles un polític i busques l'aplaudiment fàcil del públic que no et donarem. Que hem dit que no, que hem dit que no. Ai, ai, ai. Tu deixa la gent que aplaudeixi. Voleu fer el que vulgueu, va. Previsible, previsible. El públic d'Àvila de Can sempre és molt agraït. Va, en fi, Jaime Cantizano, tant de la nota, em torna a tere, no? Sí, doncs dir-vos això, que Jaime Cantizano, gairebé fa un any que ens va abandonar amb el DEC
a les nits d'Antena 3. I què estan fent durant aquest any a part de viure la vida padre? Doncs cobrant d'aquest contracte tancat que té amb Antena 3. Oh, quina ràbia, no? Si ho ha disfrutat que ho disfruti tu. Cobren un mínim estipulat, però cada mes van cobrant.
I de quan estaríem parlant? De mil euros, per exemple? No, jo crec que una mica més. 1.500, no? Ja t'ho... Ja t'ho... Sí, investigueu. Això que t'agrada a tu, investigueu. Doncs va, dir-vos això, que Jaime Cantizano torna a la televisió presentant un concurs musical on podrem veure els famosos com lluiten per demostrar qui és el millor cantant. Però això ho van fer, es deia Furor. Sí, no te'n recordes que vaig dir que tornàvem a Furor a la televisió? Sí, és una mica això, no? Doncs serà una mica això.
En la primera... No tens la sintonia per aquí? No, no. Bé, no, hi ha el disòquic que hi ha... Sí. No, David, no... Va, va. Que em costa molt cantar.
Digue'm furor, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na, furor, na na na na,
Dius que els famosos lluitaran entre ells per saber qui canta millor. Qui podem veure aquest dijous? Aquest dijous podem veure els ex-presentadors d'Otra Movida, Anna Simon i Florentino Fernández, l'actriu Anna Milán, l'actriu i filla de cantants Elena Foriace,
a Carmen, la famosa Carmen Lomana, i a més dels humoristes Miki Nadal i Josep Maillost. També podrem veure un noi que s'ha forjat la seva fama, aquí a Sant Just, que es diu Jadel, que va ser el guanyador de la primera edició del número 1. I a part del Jaime Candizano hi haurà algú més presentat? Sí, hi haurà el professor de fama, Sergio Alcover. Te'n recordes de Sergio Alcover? Sí.
No és el que et penses de cagada, super cagada. No, home, no. Aquell del Rafa Méndez. Doncs l'altre, aquell que portava una rasta. Rafa Guerrero. Rafa Méndez. Les clavades. Doncs aquest exprofessor del talent de fama també hi serà en aquest concurs musical de Jaime Cantizano.
N'hem parlat en començar el programa fa un moment, però vaja, és l'espai de tele, ho tornem a dir-ho, perquè fa poques hores acabem de saber una notícia lamentable. O sigui, lamentable, lamentable. La mort de l'home del temps de TV3, Toni Nadal, que ens ha agafat a tots una mica així.
Com per sorpresa, no? Era molt jove aquest noi, tenia 41 anys. Malauradament el cos del meteoròleg ha sigut trobat al Parc Nacional d'Aigüestortes, a Lleida. I Nadal ens deixa després d'una bona trajectòria professional, tant a televisió espanyola com a TV3, fent de meteoròleg. Que fort David, realment. I a més, al Torre de Nadal que li agradava molt tot el tema aquest de la muntanya, passejar, fer travessies,
muntanyisme una mica en general, l'havien pogut veure a caçadors de bolets fins i tot fent algun especial i sembla mentida que hagi pogut tenir un accident amb el que ell dominava la muntanya i li agradava. En fi, una abraçada a tota la gent que el va conèixer i lògicament també a la família.
Canviem totalment de tema ara. Ahir a la nit, a Telecinco, va puntualitzar els otímetres amb el partit de la Roja. Havíeu visitat abans ja? Sí, sí, sí. I vaig molt interessat en la Roja, eh David? Sí, perquè, clar, s'ha d'explicar que això. Dir-vos que el 83,3% de share i més de 15 milions d'espectadors han fet que el partit que ha coronat la selecció espanyola com a campiona d'Europa sigui un dels partits més vistos de la història de la televisió espanyola.
El postpartit va fer un 59% de share i la tertúlia posterior va registrar un 24%. Però... Malgrat això... Però dir-vos que el partit d'ahir sí que el va superar, però el partit de semifinal no ha estat un dels espais més vistos de la televisió. Ah, no? L'espai més vist de la televisió
El segon espai més vist de la televisió és el dia que Rosa d'Espanya va cantar Eurovisión al Europe's Living a Cerebrex.
Hi havia més gent mirant Europe Living Celebration Eurovisió que no pas ahir al partit de la final contra Itàlia a l'Eurocopa. Per cert, tot i el gran èxit d'audiència, el conseller delegat, que és una mica el jefe, el cap de Telecinco, que és Paolo Basile, media set, etc. etc. considera que l'Eurocopa ha sigut poc rendible. Doncs no vull saber què pensaria si a Espanya no hagués passat ni de la fase d'Europs.
doncs s'hauria estirat els cabells aquest home, però té raó en aquest sentit. Telecinco, Media7, Telecinco i Cuatro, en els partits de l'Eurocopa no va tingué un guiruix denunciant-s. Media7 ha fet una gran inversió tècnica a l'Eurocopa i ha aconseguit pulveritzar tots els rècords d'audiència fets i per haver. Però el Departament de Publicitat no ha aconseguit que les empreses es barallessin per fer-se un forat dins dels box publicitaris
tant de Telecinco com de Cuatro, en els partits de l'Eurocopa, fet que no ha aconseguit reportar en el que són els diners. Sí. Escolta, David, és així, és així. Per cert, no deixem Telecinco, perquè ja podem avançar en exclusiva... En exclusiva, ho fem, això? Sí, busca... No hi és ni a Berthe, Eleni. Vale, vale, vale. Diu que un dels concursants de Corralados, ja sabem qui és, ja saps qui és, David. Sí.
És aquell reality de la granja? Que torna, que torna. Que diu que Sandro Rey també hi anirà, no? També, també, Sandro Rey també hi anirà. Buenas noches y bendiciones. Doncs mira, l'actriu porno Maria Lapiedra serà una de les concursants del reality de Corralados que tornarà a mitjans de setembre. Mira, em fa gràcia, em fa gràcia perquè...
perquè Maria la Piedra està relacionada amb un ex-president d'un club de futbol. No, no, no, no, no. A cap moment he pensat això, eh. Perquè a mi a la vida personal, escolta, el que es pot fer, el que li doni la gana. Només que no fer gràcia, per un moment, la barreja aquesta entre Maria la Piedra i el Buenas noches, bendiciones, que dius... No ho sé, és el que busquen ja, no? Portant aquestes coses. Bueno, mira, s'ha de dir que aquest any no hi haurà Supervivientes, ho vam avançar fa moltes setmanes.
i com que Corralados surt més o menys econòmic, doncs tornarà a tirar de Corralados fins que al gener torni Gran Hermano, que els càstings començaran molt aviat per les platges d'Espanya. Ah, per les platges, en faran càstings? Sí, faran càstings per les platges també. I dir-vos que en aquesta edició de Corralados segurament hi entrarà algun concursant de la darrera o de la penúltima edició de Gran Hermano
així com algun concursant de hombres i mujeres i viceversa. David. Tenim dos minuts i mig per acabar el programa. Escull la notícia que ha d'haver-s'hi. Tu la setmana passada deuries disfrutar com la gent que ens agrada la tele i el món de la comunicació entre la baralla, entre la discussió, entre la gran batalla dialèctica i el show televisiu que van fer
Xavier Sardà i Ferran Monegal a Tele Monegal la setmana passada acabant la temporada, la novena ja del crític del periòdico. Què et va semblar en general? Va agradar o què? A mi em va agradar. Xavier Sardà té un sentit de l'espectacle. Encara li dura. Durant vuit anys, durant nou anys es va estar guanyant les gorrofes aquí al polígon industrial de Sant Just. S'ha de dir que Sardà, en el moment en què va veure que... li resolia una mica la papaleta amb en Monegal,
Saps allò que et diuen estem fora de temps però es pot allargar una mica, dos o tres minuts. El Cerdà va dir mira marxo i faig una mica el show. En cap moment el va deixar tirat. Havia de marxar igualment. Jo vaig trobar que a mi m'agrada molt. Jo vaig disfrutar molt. Vaig riure tant amb el Montegal com el Cerdà.
I ara al Cerdà li passen la mà per la cara i li donen mil voltes amb el que és la televisió, que és un espectacle. I no es van deixar de dir coses. Es van deixar anar alguns deutes pendents que tenien.
L'amor de l'amic de Xavier Cerdà, Ernest Lluc, i algunes crítiques que el Cerdà ha fet. Explica-ho bé això, perquè no va ser això, va ser que la nit aquella el Cerdà va anul·lar el programa de Cròrigues Marcianes, com estava previst, i va fer un especial informatiu amb tertulians, col·laboradors i gent de la política, i de ETA i tot plegat.
parlant d'ETA i tot això. I el Monegal li va dir, home, ara sí, ara sí, t'has tret el traje d'aquest de cerimònies i t'has posat la camisa de periodista de mestres cerimònies, t'has posat la camisa de periodista i ara sí que veiem el Cerdà que ens agradaria veure. Sí, sí, sí. I a més, Cerdà va dir que després de la insistència de Monegal, dir-vos que ens veiem la setmana que ve. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Com ràpid. Notícies.
Bona tarda, són les 6. Us parlem Laura Alvarez i Marta Patricio.
de Cortés de Pallars a la vall de Cofrens ha tingut un accident i s'ha estavellat al pantà de Forat, al municipi de Iato. Els cossos d'emergències estan buscant en aquests moments el pilot l'únic tripulant d'aquest helicòpter del Ministeri de l'Interior. En aquests moments, el conseller de Governació Serafín Castellana està donant detalls del que ha passat i acaba de dir que, a més a més, hi ha hagut un segon accident d'un altre helicòpter.
un segundo accidente también de otro helicóptero en la zona de Sierra Martes. Los dos pilotos están siendo evacuados por los servicios sanitarios. Pel que fa als incendis, tant el foc de Cortés de Pallars com el d'Andilla, els serrans estan gestabilitzats, es calcula,
que s'han cremat entre 20.000 i 50.000 hectàrees de vegetació. Fa mitja hora que ha quedat constituïda al Parlament la Comissió d'Investigació a Bancs i Caixes. El president de la Comissió, Fernández Teixidó, ha advertit que es farà una investigació política. Parlament de Catalunya, Sandra Valent, bona tarda. Bona tarda. En la seva intervenció, el president de la Comissió d'Investigació, Fernández Teixidó, ha volgut deixar clar que és una comissió de naturalesa política i que la funció dels parlamentaris no és la de jutjar. Potser m'ho permeten i des del primer dia m'agradaria dir, 1, és de naturalesa política,
Som, senyors i senyors diputats, polítics, no jutges. Venim a analitzar políticament una situació determinada, no jutjar-la. Dos, hi ha uns límits que ens marca el propi reglament.
de la nostra institució, que ens fixa la manera en què ens hem de comportar diputades i diputats d'aquesta comissió amb el desenvolupament de la nostra tasca parlamentària. Ara és el torn dels diferents grups parlamentaris que estan intervenint com Ràdio Parlament. La borsa espanyola ha tancat jornada pràcticament plana i se m'han tingut tot el dia per sobre dels 7.000 punts. En concret, ha tancat amb guanys del 0,3% i en els 7.124 punts. De la seva banda,
la prima de risc que ha mantingut durant tota la jornada, la tendència a la baixa, però a mitja tarda ha començat a pujar i a aquesta hora la diferència entre la rendibilitat del bo alemany i la de l'Espanyol se situa en els 485 punts bàsics. La calda de Girona, Carles Puigdemont, ha denunciat el programa Com Baixó Girona, de Com Radio, que l'oposició diu que li ha posat pals a les rodes durant el seu primer any de mandat. Girona, Sònia Tuber, bona tarda.
Bona tarda, el convergent Carles Puigdemont, que aquest vespre farà balanç al seu primer any de govern en una conferència al Centre Cultural La Mercè, ha lamentat des de com Girona no ha obtingut majoria absoluta, perquè creu que d'aquesta manera es podria haver estalviat algunes actituds poc col·laboradores dels grups de l'oposició. L'alcalde de Girona els ha demanat més responsabilitat en moments com l'actual.
Carles Puigdemont ha dit també que no tots els grups de l'oposició han actuat igual i ha recordat que la col·laboració del PP ha permès desencallar alguns temes, com Ràdio Girona.
Sapiguem ara si hi ha cap incidència a la xarxa de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem com sempre amb el Servei d'Informació Transmet Martí.
el centre d'informació transmet en aquests moments situació de plena normalitat. El transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana no es registren incidències, segons ens indiquen els diferents operadors. D'altra banda, informa als usuaris que a partir d'avui anar a l'aeroport de Barcelona en horari nocturn és més fàcil i ràpid. Des d'aquesta nit, la línia N16 del nitbus arriba a la terminal T2 del Prat, connectant així els municipis de Castelldefels, Gavà i Viladacans amb l'aeroport.
També és millor el temps de recorregut de la línia N17 del bus que arriba directe a la terminal 1. Al marge d'aquesta informació, res més a afegir des del Transmef. Molt bona tarda. Bona tarda. Us parla David de Madorla. Selecció espanyola de futbol continua celebrant el títol de l'Eurocopa aconseguit ahir a Ucraïna. Kiev corresponsal de Com Radio a Madrid. Albert López, bona tarda.
La selecció espanyola ja és al Palau de la Cersuela, on el rep el rei Joan Carles. Han arribat a Autocar, des d'un hotel trupe a l'aeroport de Barajas, on han descansat una estona després del viatge en avió que han fet.
A peu de pista, Fernando Llorente destacava la importància del joc en equip que fan els espanyols. Són declaracions a la televisió espanyola. El importante era ganar y la convivencia ha sido buenísima. El grupo se mantiene del Mundial y yo creo que hay equipos y jugadores para seguir consiguiendo títulos y ojalá que sigamos en esta línea.
Des de la Saçuela, la selecció espanyola anirà fins a la zona de Montcloa, on, a partir de les 7, començarà un recorregut en autobús descapotable d'uns 3 quilòmetres i mig.
que passarà pels carrers Princesa, Plaça d'Espanya, Gran Via i Alcalà, fins arribar aquí, a la plaça de Fidele, on al d'Espera, un enorme escenari i, sobretot, molta, moltíssima gent, sota un salt de justícia ara mateix a 30 graus. I aquí serà el moment de la gran festa. Com Radio Madrid. I en ciclisme el britànic Marc Caben deixa guanyar la tercera etapa del Tour de França. El Suís Fabián Cancelara es manté líder de la General. Com Radio. Notícies.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6. Tots els alumnes de segon de batxillerat de l'Institut de Sant Just han aprovat les proves d'accés a la universitat. Aquests resultats concorden amb les altes qualificacions generalitzades arreu de Catalunya, on s'ha obtengut la nota mitjana més elevada de la història. La nota mitjana a Catalunya, on s'han examinat més de 24.000 alumnes, se situa en un 6,3.
L'Ajuntament ha aprovat les bases per la convocatòria pública per la selecció temporal d'una plaça de promotor o promotora econòmica. A final de setmanes preveu que aparegui publicada l'oferta al bulletí oficial de la província de Barcelona. Les bases ja s'han fet públiques a la seu electrònica de l'Ajuntament, a l'apartat anuncis oficials, a l'apartat matèries, oferta pública, i podeu accedir-hi a través del portal web www.seu.cat barres en just.
I acabem aquest bulletí amb un apunt d'agenda perquè el Centre d'Estudis Sant Justenc celebra divendres els seus 25 anys d'història amb un sopar a l'Hotel en HAC Porta Barcelona. L'acte comptarà amb la presència de l'alcalde Julià Perpinyà, del regidor de Cultura, Sergi Seguí, i del rector de la parròquia, mossèn Joaquim Rius. També estan convidats al conseller de Cultura i soci del Centre d'Estudis, Ferran Mascarell, i a la celebració s'ho menjarà la figura dels cinc socis fundadors que encara formen part de l'entitat. Són Julio Atxoa, Daniel Cardona, Núria Rajadel, Francesc Riera i Joaquim Carbonell.
un reconeixement a Pep Quintana, l'únic ex-president que es viu. I això és tot de moment més informació a partir de les 7 del Senyors Notícies d'Edició Vespre.
L'estrany que ens ha aixecat més de tres pams, sortia fum, tendens i blanc, i a dins tu i jo i el meu gran sal teníem por mirant a baix. Teníem por i ens hem quedat mitja abraçats sentint el sal regalimant-me entre les mans els testimonis
Ara es diuen els infants. No us apropeu, que fet un salt. Érem tu i jo, amb el món a part. I ara és el món que ens salvarà. Entre les runes d'aquest salt. Que érem tu i jo i ja no ho som tant. Que això no ens cal. Que això no ens cal. Crido el teu nom entre el fumant.
amb els dos peus i en un lloc pla. I mereixia'm un comiat més digne de ser recordat i no aquest veure'ns destrossats.
que sal de salts tu grimpador professional tu amic per sempre amb volant que et defineixes pels teus salts que faci el tot que bé que estàs en els teus ulls il·luminats ja s'intueix
La nit caurà, la nit caurà, la nit caurà i desplegaràs un somni dolç i atrotinat.
Oh, que bonic. Manel. No, no, no. Manel, no et parles tu. El grup es diu així. Són els Manel. Molta broma, molta ironia, no? Amb el tema o no?
A mi sempre m'agrada que fiquis els Manel abans d'aquí entre jo. Us heu encertat. És veritat, però bueno, ho heu posat la Carme en aquest cas, però ja ho posarem, no? Abans entre tu i sempre posarem un tema de Manel. No hi ha gaire gent que es digui Manel, oi que no? No, és un nom així... poc comú. És un nom vintage. Bona tarda i benvinguts a la segona hora del programa. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esquerra.
D'aquí una estona parlarem de llibres amb l'Arnau Cònsul, com cada dilluns, però abans també, com cada setmana, el primer dia de tots, i a les 6 i 11 de la tarda tenim al directe el Manel, Manel Ripoll. Manel, ara sí, bona tarda. Hola, bona tarda. Perquè parlem d'història de Sant Just.
El Manuel, que és el nostre arqueòleg particular, doncs d'aquesta setmana ens ha fet una investigació molt, molt curiosa, no? Doncs sí, la veritat, d'aquesta setmana vam estar buscant informació per fer un programa una mica diferent. Havíem estat durant una sèrie de setmanes parlant sobre les masies de Sant Just. És veritat.
i per canviar una mica de registre, doncs vam decidir parlar del moment en el qual l'Ajuntament de Just d'Esvern, que era com se nomenava en aquella època, va decidir emetre moneda pròpia d'ús local. Manel, m'estàs dient que durant una època es feia moneda, bueno, al nostre poble, a Sant Just d'Esvern, i que aquesta moneda era només vàlida a Sant Just? Correcte, sí. O sigui, que era una mica la República independent de Sant Just d'Esvern.
Sí, més o menys va ser un moment en què hi havia certs problemes econòmics i llavors per poder sortir del pas fins que la Generalitat emetés la pròpia moneda republicana, doncs l'Ajuntament no va tenir altra sortida que emetre aquests bitllets. Ara també estem en problemes econòmics, amb la crisi mundial i tot plegat, es podria donar el cas que per exemple Josep Perpinyà, l'alcalde de Sant Just, la setmana que ve digués va, doncs ara farem una moneda pròpia fins que no sortim de la crisi.
No crec que es doni la conjuntura que es va donar en aquests moments. En fi, és broma, lògicament, però el que és cert és que durant un temps hi havia uns bitllets que circulaven per aquí Sant Just i que posava que estaven fets a Just d'Esvern, com diu el Manel. Avui descobrirem una mica el perquè d'aquests bitllets, quina època va ser, es van arribar a utilitzar i si van tenir algun ús o no i quant de temps es van utilitzar. Per tant, avui a la Penya del Morro, a Història de Sant Just, parlem
dels bitllets de Sant Just d'Esvern. Què diràs, Manel? Doncs...
Com el que comentàvem, segurament molta gent no en té coneixement, però com hem comentat, hi va haver una època en què l'Ajuntament de Just Desvern, anomenat en aquella època, ha degut a la profunda crisi existent a tot l'Estat durant l'any 1937, recordem que feia just un any que havia esclatat la Guerra Civil. Ah, per tant va ser durant la Guerra Civil. Durant la Guerra Civil. Ja posem un context històric.
Llavors l'Ajuntament durant aquesta època va haver d'empendre la tasca pel seu compte, d'emetre moneda d'ús local, per tal sobretot que no es paralitzessin les activitats comercials del poble. És a dir, perquè hi pogués haver canvi o bitllets que poguessin circular pel poble, doncs els va emetre de forma pròpia. I això ho van fer altres pobles de Catalunya també? O Sant Just és l'únic que va decidir fer o prendre aquesta mesura en aquells moments de guerra civil?
Jo no en tinc constància, però per la manera com està explicat en l'article que hem trobat, que el van publicar a la Vall d'Avers, com, perquè això també és molt curiós, si algú alguna vegada vol anar-hi pot pujar a l'Arxiu Històric i allà ho tenen enmarcat una petita explicació i tres o quatre bitllets d'aquests, de l'època aquesta, d'aquesta època republicana, doncs es poden veure allà, perquè jo vaig llegir i vaig entendre, va ser una cosa bastant comuna que es va dur a terme durant aquesta època, perquè estaven en un impàs,
entre que la moneda que hi havia anterior a la República anava perdent validesa i la Generalitat començava a emetre la moneda republicana pròpia. Aquesta moneda, que era la passeta, era la moneda republicana o quin tipus de valor tenia? Eren passetes. Eren passetes que es van emetre i el motiu pel qual es van emetre és perquè la moneda que hi havia fraccionària en forma de moneda, que estaven fetes amb aleacions de cobra,
va arribar el moment en què valia més la moneda pel seu contingut en cobra que pel valor facial que tenia. Si eren monedes d'una pesseta o cinquanta cèntims de pesseta, el valor que tenia el cobra que hi havia en aquella moneda era més alt que el preu de la pròpia moneda. Mira, la Raquel de Manuel, que ens està escoltant, a la qual li enviem una gran abraçada i un petó, ens diu que a Castelldefels també es va fer això de la moneda pròpia. Per tant, Manel, evidentment,
Com has comentat, no només s'enjust va passar. Però vaja, molt curiós tot plegat. Sí, jo la veritat és que el dia que ho vaig veure allà li vaig preguntar a l'arxiu, què és aquest marc que tens aquí darrere? Em va estar explicant i em va estar comentant que hi havia aquesta moneda i em va dir, mira si llegeixes aquest article de la Vall d'Avers, aquí explica una miqueta...
tot el que va marcar aquest procés i aquesta emissió de moneda de l'ús local. En fi, per on vols començar a explicar tot plegat? Doncs un cop ja hem centrat la gent a l'època, l'any 1937, comencem en el moment en el qual es decideix aprendre aquesta emissió de moneda
Això, evidentment, es va acordar en un ple municipal. El ple municipal va ser el del 9 de juliol de 1937. El 9 de juliol del 37? Sí. D'aquí set dies farà tants anys. No ho faig calcular perquè avui estic a l'espai. Doncs va ser el moment en què la Comissió de Finances de l'Ajuntament de Just d'Esvern decideix que, d'alguna de les circumstàncies anormals que s'estaven patint,
Proposa emetre bitllets municipals del valor d'una pesseta i 50 cèntims degut a la impossibilitat gairebé total de trobar moneda fraccionària. Per tant, perdona que talli, però només hi havia bitllets d'una pesseta i de 50 cèntims. I si una cosa valia 65 cèntims? Això després al final t'ho comentaré perquè es van emetre uns cartrons rodons
que es va emetre al sindicat agrícola de Sant Just d'Esvern, que tenien el valor, crec que eren de 20 i 10 cèntims, que es van emetre com si fossin monedes, però fetes amb cartró. Ah, val, val, està bé. O sigui, això sembla que era més el monopòlic. Perdona que faci broma, però és que clar, és curiós, però clar, ens hem de sempre al context històric, eh? No ens oblidem, estem en guerra i era això l'any 1937.
A partir d'aquí, tot el comerç, la indústria, com hem comentat, ja valia per tothom de Sant Just que venia. Quanta moneda es va produir Manel? Quants bitllets es van fer? Doncs, degut a l'urgència del cas, l'Ajuntament va provar per unanimitat aquesta emissió de bitllets d'ús local i es va provar a emetre 15.000 bitllets d'una pesseta
i 7.500 bitllets de 50 cèntims. I això es va fer en una impremta aquí a Sant Just o no? Es va fer en una impremta del secretariat català que era a propietat de Salvador Rosas. Bé, és que és molt curiós tot això realment. La veritat és que... Desconeixia aquest fet i aquests bitllets per exemple com eren? Doncs aquests bitllets que ja hem comentat que es va fer això el 9 de juliol del 37 es van decidir
emetre aquests bitllets, evidentment, els bitllets, quan s'aprova posar-los en circulació, s'han hagut de començar a imprimir amb anterioritat. Per tant, si algú va a veure aquests bitllets o mira per casa, qui sap si algú en pot tenir alguns o no, perquè evidentment aquests bitllets avui en dia, si vas a la banca d'Espanya i demanes que els canviïn, et diran que n'anai. Aquests no, eh? Aquests no, és igual que tots els bitllets de l'època republicana que es van emetre estan exclusos, els bitllets de durant la república estan exclusos i la banca d'Espanya
avui per avui no els canvia. Reconeix bitllets anteriors a la república i posteriors a la república, però els de l'època republicana no els reconeix com a bitllets que els pugui canviar. Això té una lògica que m'imagino que és la següent, no? Cada poble, si va fer els bitllets que li va donar la gana, potser aquí a Sant Just van decidir fer evidentment 15.000 bitllets d'una pesseta. Però potser en un altre poble que va dir que nosaltres farem 70.000 bitllets d'una pesseta. I que, per cert, qui gestionava aquests diners? Qui decidia
Quan s'havia d'adonar al banc i a cadascú, hi havia un regidor... Era la comissió de finances de l'Ajuntament que va portar tot el tema. Per descriure'ls una mica, aquests bitllets a la part de l'envers hi havia la part de dalt a l'esquerra
a l'extrema de dalt i a l'esquerra hi havia l'escut de Catalunya i al revers hi havia una fàbrica i uns arbres fruiters, que eren els símbols de la vocació industrial i agrícola del poble de Sant Just des Berns. I aquests arbres eren els berns? Eren berns aquests arbres o no? No, eren uns arbres fruiters que podien ser opomers o tarongers, uns arbres fruiters i la fàbrica. Aquesta fàbrica era la fàbrica, no sé, Sanson o algú?
Jo crec que el que veig aquí és un model estàndard d'una fàbrica qualsevol que van agafar aquí i uns arbres fruiters qualsevols. Per tant, no tenia gaire relació amb el paisatge de Sant Justenc, no? No, eren més que res per dir, doncs a Sant Just bàsicament hi ha indústria i hi ha agricultura. I arbres. I arbres fruiters. No es van matar gaire, clar. Era l'època, també, s'ha d'entendre, que potser van fer els bitllets a córrer cuita. Si ho fessin avui en dia, què hi posaríem? A Walden, per exemple. Uns bitllets amb la figura de Walden, uns bitllets amb Can Ginnestà, per exemple. Dic jo, eh? Doncs sí, sí.
I què més hi podem trobar en aquest enverg dels bitllets? Detallant-los una mica més perquè els uients se'n facin una mica idea, hem comentat que hi havia l'escut de Catalunya de l'extrem dret superior del bitllet. Llavors, a la part superior hi posava l'Ajuntament de Just d'Esvern, sense el sant davant. A l'època republicana, com que tenia relació amb l'Església, en aquell moment cau el sant i punt, i s'ha acabat ja, i no té més història.
Juntament de Just Desvern. Escolta, Just Desvern. És que té nom de cavaller medieval. Jo ja ho vam parlar d'això una vegada en un programa que vam fer amb el Marcel, que vam fer un joc de rol, que el anàvem fent durant cada setmana. Tu no hi eres en aquell moment. Això va ser l'any passat o fa un parell d'anys. El programa vam agafar el cavaller Ser Just Desvern, que anava passant aventures i llavors era com un joc de rol en viu que fèiem aquí al programa.
Sí, estava bé, llavors jo feia de ser el Just Desvern i ell m'anava indicant que és el que volia fer en cada moment. Va ser una experiència curiosa, ja no ho he fet més. Manel, i què més hi ha en aquest bitllet? Doncs a sota posava el títol aquest de l'Ajuntament de Sant Just Desvern, ficava, reconeix al portador la quantitat d'a. I llavors, si eren bitllets de 50 cèntims, ficava escrit en lletres 50
i l'abreviació de cèntims, CTS, o si eren pessetes, posava una i pesseta. I de fet, al mig, veig que m'has posat una cop allà, aquests bitllets es poden veure? Aquests bitllets, si es va, com us he comentat, a l'Arxiu Municipal, que està aquí al costat de Can Ginesa, a la primera planta, es tenen en marcats, una totalitat que vaig veure eren sis bitllets, que es tenen allà en marcats i si es poden es poden veure.
Si anem a l'Arxiu Municipal algun dia i els demanem, ens els deixaran veure. M'has fotut aquí una fotografia de quatre bitllets, que són per davant i per darrere. El d'una passa té el de 50 cèndims. I, evidentment, posa Just Desvern, maig de 1937. Correcte, que va ser quan es van imprimir aquests bitllets, perquè es van començar a imprimir amb anterioritat, a que s'aprovés
la seva distribució, la seva difusió. Bé, a sota m'estic fixant que hi ha tres firmes. A qui corresponen aquestes firmes? Doncs a sota hi ha les firmes corresponents al president, al conseller de finances i al depositari. Que jo no he aconseguit saber qui són, però jo recordo que quan em vaig parlar això era en l'Arxivet, l'únic que li vaig enviar un e-mail i no m'ho ha contestat, i s'ha de saber a què ens ho diu. Vaja, Jordi Amigo. Podem respondre als mails de Manuel Ripoll per la secció d'Història de Sant Just. Ja he fet el missatge.
Doncs em va comentar que s'havien aconseguit descobrir qui era cada un d'aquests. Jo ho volia comentar avui, però de moment no ho tenim. La setmana que ve, com que segurament ja ens ho haurà comentat, comentarem qui eren tant el president, el conseller de Finances i el depositari. Bé, ens hem fet una idea de com és l'envers, que es diu la part on hi havia aquestes dades.
El revers del bitllet, què és el que hi havia? Abans del revers, només comentar que a l'envers també, a la banda sota i al costat d'on hi havia escrit 50 cèntims, a la banda oposada de l'escot de Catalunya, hi havia un segell estampat amb un tampó,
que era amb l'escut de l'Ajuntament de Just Desvern amb la campana al mig, com per donar-li validesa oficial al bitllet. Sí, molta validesa, eh, de cartrons era al final. Però vaja, ara sí, va, passem al... Canviem a l'altra banda. Tu giraves el bitllet i què hi veies? Doncs girant el bitllet hi veies el que hem comentat abans, tant la fàbrica com els arbres fruiters. Ah, també? Llavors, a la part de dalt,
hi havia escrit o bé 50 cèntims o bé una pesseta. En gros, no? En gros, exacte. Llavors, a l'extrem dret de la part de dalt i a l'extrema esquerra de la part de baix hi havia o bé, amb números, el 50 o l'1, si eren 50 cèntims o una pesseta, i a la part de sota de tot, escrit com si fos lletra a mà, escrivia billet de curs local obligatori. I a sobre d'això d'escrit billet de curs obligatori hi havia el número de sèrie en vermell
d'aquests bitllets. De fet, mira, aquí en aquest cas posa 1.409, el de 50 cèntims, i 5.363, que imagino que anava ennumerats, com has comentat tu, els 15.000 bitllets d'una pesseta i els 7.500 de 50 cèntims.
No sé si ens queda alguna cosa afegir a tota aquesta història dels bitllets, perquè fins quan era legal tenir aquests bitllets? M'imagino que fins al 1939, quan va acabar la guerra. Sí, per la informació que en tenim va ser això, durant l'època de la guerra, que va ser l'època més complicada per...
per la República de poder emetre tots aquests bitllets i poder-los distribuir, es van fer servir aquests bitllets d'ús local. Jo sé que al final la República va aconseguir emetre els seus propis bitllets i es va començar a distribuir, però clar, amb l'acabar la guerra civil i l'entrada de la dictadura, tota aquesta distribució dels bitllets de la República va quedar gairebé en procés d'anar-se fent. Per tant, durant molt de temps, durant un parell d'anys, gairebé segur, es van fer servir aquests bitllets d'ús local.
Bé, i ja per acabar una anècdota sobre tot això que hem avançat fa un moment però que la detallem una mica més. Abans també comentar que els bitllets d'una pesseta, perquè la gent s'ofegia una idea, eren de color...
marró sobre un fons gris-blau i en canvi els de 50 cèntims eren d'un color verd fosc sobre un fons verd clar. Eren aquests colors una mica verdors i una mica blau-gris. I veig que el tampó de l'Ajuntament és de color violeta. Exacte. Ja per acabar com deia, que degut a la desaparició de la moneda fraccionària, la població, allò que dèiem, que si alguna cosa valia 65 cèntims o 15 cèntims, què? Quan hi havia billets només d'una pesseta o 50 cèntims.
Doncs què va fer la població? Doncs va utilitzar de forma corrent uns discos de cartró petits, com si fossin ara monedes de 50 cèntims, van emetre uns discos de cartró. Això és una mica precari però és el que hi havia. Sí, a mesos pel sindicat agrícola local i que tenien el valor de 10 cèntims i 5 cèntims.
En aquest cas, sí que se'n desconeix la data exacta en què es van crear. Clar, perquè no posaven els cartrons. I aquests cartrons, que eren cartrons, això sí que era com una miqueta del monopoli. Sí, això era una miqueta més quadre, però sí. Però aquests cartrons s'han aguardat d'algú? Es pot veure també o no? Jo crec que sí, que en la imatge on els tenen allà col·locats, també estan explicats, com a mínim estan detallats per saber-ne
La mida que tenien i tot això, està tot descrit allà, el valor de 10 cèntims. La mida que tenien, es veu que tenien el segell del sindicat agrícola, hi havia ficat el tampú en una de les dues bandes, i uns feien 26 milímetres de diàmetre, pel que veig aquí, els de 5 cèntims tenien aquesta. El que se'n desconeix és el tiratge que se'n va fer,
i una mica la emissió i la quantitat de discos d'aquests que es van emetre, perquè recordem-ho que els cèntims que hi havia en aquells moments, com que hem contat abans, a l'estat fets amb aleació amb cobra, valien més pel seu valor amb cobra que pel valor facial de la moneda que fos 5 cèntims o 10 cèntims. Llavors, la manera ràpida d'emetre alguna cosa per poder circular van ser aquests disc de cartró.
Bé, doncs en aquest llit de cartró, com comentaves, no hi ha figura ni cap emblema, ni cap dibuix. No hi consta res. Només el segell aquest. I tot plegat. En fi, doncs aquesta curiositat que jo desconeixia i coses com aquesta, per això val la pena, Manel, que vinguis cada setmana a explicar-nos coses de Sant Just d'Esvern en aquest espai Història de Sant Just d'Esvern.
La setmana que ve, que ja faltaran només dos programes per acabar, comentarem un altre fet curiós, no? Doncs sí, estem també recabant informació perquè ja que aquesta setmana hem parlat d'aquests billets d'ús local, doncs també parlarem d'una emissió de segells també d'ús local que va fer el poble de Sant Just d'Esverns.
Em parlarem de tot això. Segells de Sant Just d'Esvern. Sí, segells i diríem una mica de què anaven dedicats o quin dibuix hi havia en aquest segell. A quina època això? Es pot saber? Jo crec que és una època bastant semblant a la que es van emetre aquests bitllets. No és allò que fa Correus, que tant en dedica... Un bitllet especial. Un segell especial del poble. No, no. No vol dir un segell d'aquí. A mesos pròpiament aquí a Sant Just d'Esvern.
Bé, de fet, us estem descobrint una mica el que podria haver sigut la república independent de Sant Just d'Esberna amb moneda pròpia, segells propis i ja no me'l faltava que em diguessis que hi havia una isenda pròpia per recollir els impostos. En fi, Manuel, moltíssimes gràcies, la setmana que ve més història de Sant Just parlant d'aquests segells tan curiosos. Bona tarda, que vagi bé. Adéu, bona tarda.
La vella del morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esver. Donem-me una xitovitz. No en vull. Des de Chanel. No en vull. Donem-me una limousine. Què en faré? Offrem-me un personal. Què en faré? Un manoir a Neuchâtel. No és per mi. Offrem-me la Tour Eiffel. Què en faré?
Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur Moi je veux crever la main sur le coeur Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc tout vos clichés Bienvenue dans ma réalité
J'en ai marre de bonne manière C'est trop pour moi Moi je mange avec les mains Et j'suis comme ça J'parle fort et je suis France Excusez-moi Fini l'hépocrésie moi J'me casse là J'en ai marre des langues de bois Regardez-moi toute manière J'vous en veux pas Et j'suis comme ça
Jo vull l'amor, la joia, la bona humor. No és el meu argent qui farà el meu bon dia. Jo vull treure la mà al cor.
Allons ensemble découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos clichés. Bienvenue dans ma réalité.
Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur Moi je veux crever la main sur le coeur Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc tout vos clichés
Jo vull l'amor, la joia, de la bona humor. No és el teu argent que farà el meu bon dia. Jo vull morir la mà al cor.
6 i 33 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, escoltant aquesta noia fantàstica que ens agrada molt aquí al programa. Un aplaudiment per a ella és la ZAZ, i el tema es diu Jeve, és a dir, Jo Vull, i comença a explicar totes coses que vol aquesta noia, perquè no sé si ho sabíeu, però a vegades, quan tu dius el que vols, això es compleix.
Sí. Va, fem una posa per la publicitat. Parlem de llibres, d'un nou llibre que ha sortit de contes, que es diu Ursaï, i algunes webs amb l'Arnau Consul, d'aquí uns moments, a la Penya del Morro. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic.
Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics, 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver. La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver.
Camalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Va, vine, vine, al cor fa joi que se m'ha fet una cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desitjo que la penya de les galques, no del morro, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de los tiantons d'Àlmatas. Ho juro pel Jerònimo Stilton.
La penya del morro, un programa amb el més morro que penya. O era més penya que morro. Vinga va, parlem de llibres.
I ho fem cada dilluns a aquesta hora, com sempre, amb l'Arnau Consul de l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esver i també de l'Institut Ramon Llull. Arnau, bona tarda. Bueno, sí, bona tarda. Ui, què passa? Home, és dur, és complicat, és fotut viure un dilluns així, no? És com...
guanyar una vegada el Madrid Champions l'endemano i ja, bona tarda. Ja... I tu ho hauries de saber. Ja, però... Jo havia preguntat un llibre justament pensant, Tom, han caigut en fort de joc. Sí... Però no. No, no, no, no, però escolta... Ara el tinc, però... Però sí, és com si l'haguessis guanyat al Barça de l'Eurocopa, no? No? Més que al Madrid, quasi. Sí, sí, clar, és el que volia dir, eh. Eh, dic jo, eh, no sé per què. Després, ara són uns cracs tots, però d'aquí uns dies...
El Barça burre, i el Barça juega... eh? El Barça juega...
que avorre i així no sé jugar al futbol i no sé què. I avui, tota la gent de Madrid aplaudint i que estan fent el millor futbol del món de quan fa mesos i anys que ho estan vivint a Barcelona. I estem aguantant tots els periodistes de Madrid que diuen que el Barça avorre, que no és futbol directe, que marea... I ara estem fent el mateix joc. Hem guanyat la Eurocopa amb el mateix joc que el Barça. I és un futbol exquisito i excel·lent.
Són coses curioses en aquesta Europa, eh, perquè jo recordo... penso que eren els fils de final o de final contra Portugal, no?, que dèiem, és que aquestes portugueses se les sabem que protestar. Collons, fa dos anys que diem el mateix. Això em recorda... Aquell portuguès se la sé aquesta. Sí, sí. Aquests dies ens ha passat una mica a tots, veient la gent, que som culers i seguim el Barça i una mica estem en aquesta història.
Anar sentint els comentaris de la gent, que si la comèdia de Pepe... Què està passant aquí? S'han invertit els papers per dues setmanes i jo recomano molt, no sé si els puc llegir avui, la contra del diari Ara de l'Antoni Bassas.
Com sempre diu que a Catalunya els catalans sempre ens agafen quan ens interessa. Una mica és el tema. Però vaja, ha estat bé. Te'n recomano que la llegeixis i llavors també si us ve de gust. En fi, no estem per parlar de futbol avui, encara que estiguis una mica més trist, Arnau.
Sí, perquè jo havia preparat de dir, mira, avui tocarà parlar futbol i m'ompliré la boca, perquè jo ja t'ho dic ara, no em cal sortir de l'armari. Jo volia que guanyés Itàlia, Alemanya, fins i tot Portugal. I volies que el Xavi o el Piqué o l'Iniesta o el Cesc perdeixin?
Sí, sí, sí. Bueno, com a mínim ho tens més clar, perquè hi ha molta gent... Sí, però l'altre exemple és d'un llibre de la Marta Rohal, però no ho valdria, perquè de la primavera a Ciutadó ja en vam fer al seu moment, però un canvi és que fa res, a causa d'una setmana o dues, suposo que aprofitant també l'escenària, que això les editorials ho busquen molt, eh?, han sortit al carrer
Un llibre que es diu l'Ursaï, o l'Ursaï, si ho pronunciem com el mestre. Sí, com el mestre. El mestre Pujal, en lloc de dir fora de joc, diu Ursaï. De tant en tant, diu Ursaï. Adapjant, fa temps, quan encara no sabia anglès, jo suposo que ara ja el sap, doncs el concepte anglès que és Ursaï. Correcte. Fora de joc. Sí senyor. Però, bueno, ha quedat ja l'Ursaï, ja ara tots parlem això d'Ursaï, Ursaï, i clar, Ursaï, doncs com ho escaldies de la garra o la manera posant? U-R-S-A-I.
Sí, correcte. Per l'Institut d'Estudis Catalans és amor, perquè la U no és tònica, sinó àtoma. O sigui, orsai. Sí, però és curiós aquesta reflexió que fas, perquè jo també me l'he fet alguna vegada. Si en anglès és outside i la pronunciació seria outside, més o menys. Té poca a veure amb com diu el pollar orsai. Sí.
però com el flequic directe, que no sé encara on ve. El flequic, és veritat. El flequic directe, que encara no sé què falta, però el flequic no sé, a la millor part és rus. És veritat. En fi, que hi ha un nou llibre de contes que es diu Ursaï. Que es diu L'Ursaï, de Jordi de Manuel, publicat a l'editorial Meteora, i són contes. Són contes sobre el món del futbol. I, home, més enllà de l'oportunitat o no que es publiquin aquestes dates, cal...
De la manera que surti aquí al teu programa, perquè no és un tema habitual, és curiós, però el futbol en el món literari, aquí, tot i que mira que hi ha passió per l'esport, i més per l'esport, t'ha anomenat rei, però n'hi ha molt pocs, n'hi ha pocs llibres. Jo recordo un recull de contes dels germans mirant-me. Sí, el Barça o la vida, no? Barça o la vida.
Tenia amagats uns quants escriptors de renom, però em diria que com a comptes era massa fluixot.
Però de ficció literària al món del futbol, home, hi havia una novel·la molt bona, però el fons de futbol no acabava de parlar del bàsquet Montalbán, que era la solidaritat del portero de futbol, o del Ferbet o una cosa així, es deia, que era una mena de novel·la publicíaca. Jo penso que hi ha pocs autors i escriptors que els agradi el món del futbol, perquè si t'hi fixes, en el món del teatre,
També hi ha hagut molt poques obres que s'hagi parlat d'aquest tema. És clar. És un tema on hi pot haver passió i aèria. Dóna una mica de tot. De fet és al revés. En el món del periodisme esportiu s'agafa molts conceptes literaris o històries o el que sigui i s'utilitzen. Al revés no passa. Potser es considera un gener de segona. I més no d'aquí. Perquè després hi ha excepcions. Hi ha grans autors europeus. Per exemple, Gunther Grass, que fa una novel·la sobre futbol.
No sé si l'autor de Seda, Marico, també té una novel·la sobre el seu club, que és de l'Alturí. I, evidentment, Argentina, que és una mena d'amunt a part, perquè allí sí, al futbol constantment se n'han fet, sobretot, contes, però també fins i tot poemes, bueno, hi ha cançons de Maradona, ara es vol dir que el Messi ja en té alguna, també. Hi ha... hi ha novel·la alguna. És veritat. Hi ha una novel·la i molts llibres de sacs. Sí, perquè... La pàgina és l'únic que aquí, més o menys, ha funcionat.
Tu creus que això podria passar perquè la cultura sempre ha vist el futbol com una mena d'opi del poble?
de segona, no?, de segona categoria, d'oci de segona categoria al món del futbol. Sí, sí, sí. Ara, per una cosa, aquí és molt vasta i que algú se'n tirarà a sobre, però jo ho diràs tu pel Facebook si algú no hi és en totes les poselles. Ja t'ho diré, va. Però, clar, aquí, d'alguna manera, la intel·lectualitat ha sigut sempre d'esquerres. Evidentment, a les esquerres hi ha molta gent que li agrada el futbol, però les esquerres veuen això del marxisme. I el marxisme, doncs, sembla que el futbol
És l'opi del poble, no? Abans havia sigut...
és la manera que tenen els poders actius per entretenir la gent i que no pensin gaire en les coses importants. Ara la platja està. Un cop ens està tapant moltes coses. I després s'ha anat allà i no és l'incendis de València. Però ara estan parlant de llibres. Sí, però és molt interessant això que estàs dient, perquè el canvi de la fi tampoc no és dreta i esquerra, sinó que és bàsicament el poder que és de dreta.
El poder ja li va bé tenir el poble distret amb alguna qüestió. Però si queda un temps la intel·lectualitat allunyada només amb l'esquerra, cosa que és alta, i aleshores funcionava aquest discurs. I potser per això, potser la majoria de gent
Doncs durant molt temps, els intel·lectuals han dit que el futbol és cosa de la màxim, o cosa de l'intel·lectual, hi ha hagut excepcions honroses, per fort, i cada vegada n'hi ha més. La gent ara, que abans es mirava al futbol d'amagat, ara ja han sortit de l'armari dos plegats, i, bé, gairebé és al revés, no? Qui no li agrada el futbol és perquè va massa d'elitista i no sap el que és bo, i no sap com, com va dir aquell, algunes de les accions més intel·ligents les he vist d'amunt i amunt de futbol.
I algú no fa massa obedir al propòsit d'aquesta Eurocopa. Com a Itàlia va arribar als quarts de final? Doncs gràcies a l'accionista intel·ligent que s'ha vist al camp de futbol per dir no seguir, aquell penal que va tirar el Pirlo a l'Openenca, que va fer canviar els ànims del seu equip, que anava per sota dels penals. No és fer el gol només.
Si no vacil·la el porter i vacil·la tots els anglesos. Sí, sí. Home, està clar que de tot sempre es pot treure una intel·lectualitat, o digue-li com vulguis. Sí, a mi m'he donat un cop de geni. Ara em carrego l'equip a l'esquena i canvio amb una acció de geni o d'intel·ligència.
El que és del... bueno, les de venir al partit i del eliminatori en aquest cas. Escolta, quin debat més interessant que estem fent. Això sembla Millenium ja, el del programa aquell. Sí, sí, sí, aviat un dia... mira, aquest dia hem anat al Colom. Escolta, anem allà, anem allà a debatre-ho, perquè jo crec que l'Eurocopa no... el món del futbol... bueno, sí, potser sí que s'ha anat parlant d'així d'aquesta manera moltes vegades.
Tampoc no som els primers. En fi, Ursa, llibres, perdó, un recopilatori de contes del món del futbol, de Jordi de Manuel, que és per totes les edats, o està encarat més cap a un públic més infantil? Sí, evidentment. Ja que estem al món del futbol, durant l'any on hem parlat, fa uns mesos va sortir un interessantíssim llibre sobre la rivalitat entre el Barça i el Madrid firmat per Santiago Segurola,
És un capítol molt important.
i que és el que inicialment explica on, quan, per què, quins són els falsos mites que hem creat entre tots pagats, i només per això val ja bastant la pena. Sí, però el que jo volia preguntar és que si l'Orsai, aquest llibre del Jordi Manuel de Contes, és per adults o per infantils?
Més aviat per adults. Com a públic jove. I arribarà també. No havia entès la pregunta. On estàs ara? Al 157 estàs avui? Sí, estic arribant al Pont d'Esplugues, però abans he passat per un parell de talls. Ha anat la comunicació.
En fi, estem aquí, retransmetent com podem, eh? No, no, no, escolta, jo t'agraeixo que tindré el suport de l'Helicopt de Vila, ja t'ho vaig explicar la setmana passada, que deia, m'agrada que no soc l'única col·laboradora de la Penya del Morro que fa el programa des del transport públic de Barcelona. O sigui que no estàs sol, no estàs sol, Arnau. També hi ha col·laboradors del programa que fan la seva secció des del metro o des de l'autobús.
En fi, parlem d'una altra qüestió, perquè Arnau fa poc has descobert, o ha sortit de llum, dues noves webs de llibres en català, o no? Sí, de fet, n'hi ha una que era un blog, que és l'illa dels llibres, i que a principis d'any s'ha convertit en web, és tres de les vets, illadelsllibres.com, i una altra que ha sortit, doncs jo dic, el solo que fa tres mesos, com a molt, i va sortir primer bastant publicidadat per vilaweb, i és nubul.cat.
L'illa dels llibres sí que és purament de llibres, el seu pítol ho diu, i, per tant, es presenta... una mica funciona com a agenda, evidentment, hi ha articles de presentacions, hi ha articles sobre llibres... I bé, doncs funciona bastant com de dir... ara tu, digueixis... per dir-ho, orientar-te dins d'una certa informació, no?, però sobretot un dia dius... oi, merdes, dilluns no m'he preparat la flexió, puc, entre l'illa dels llibres,
I sempre em treu allò de dia, volia parlar d'aquest, volia parlar d'aquest. En aquest sentit funciona. L'illa dels llibres. Ara de quedar bé, pum, hem de treure els llibres. I la veritat és que funciona bastant. Home, doncs escolta, m'apunto això jo a tu. L'illa dels llibres. Molt bé. I que... bueno, si m'ajudo a buscar en el Google ja ho trobarem, no? Perquè és un blog.
Funciona com a agenda i funciona també, evidentment, purament de llibres. Hi ha crítiques, hi ha... bueno, d'explicar com van anar els actes, o et presenten de dir que la setmana que ve sortiran els llibres i prometen això o allò altre. Bé, tot el que és el món de la literatura, no només catalana, sinó evidentment... El que surt en català, en part, també en castellà, però sobretot en català. I qui hi ha darrere de l'illa dels llibres?
Doncs home, ara hi ha molta publicitat, i per tant això indica que no hi hagi cap grup potent, sinó que el que va començar com un blog d'amics, per més de això, era un blog spot-one i allà els llibres, bueno, el veure que tenia cada vegada més lectors, van dir, escolta, fem un pas d'allà, i jo deia que ben darrere no hi ha ningú, sinó els que van començar que, si vols, em vaig augmentar en plantilla i posant-hi hores.
Si no un negoci lucratiu, sí, una cosa per passar-s'ho bé. Doncs queda dit, queda dit aquest tema. Aquesta és una molt bona recomanació, l'altra... Perdona, acaba de trobar la web, és illadelsllibres.com, d'acord? Illadelsllibres.com, correcte. Doncs aquesta és una web de llibres. I l'altra quina és, Arnau? L'altra és núvol.cat. Núvol, en el lloc on hi ha el cel.
El títol no acabo d'entendre ben bé, perquè és núvol. Potser que té a veure amb el concepte informàtic que la informació està al núvol, està al clau. Podria ser que anés per aquí, perquè de fet no és només llibres, sinó un món de la cultura en general, i aleshores si hi entres, els conceptes tampoc han de ser llibres, teatre, música, sinó que aquests generals, aquestes amagats d'entre l'altre,
El que és cert és que, d'alguna manera, un és lliure de participar-hi, tot i que, evidentment, primer s'ha de registrar-hi, i, per tant, està pensat com perquè en un futur tothom hi pugui penjar, passant, suposo, un filtre, les pròpies opinions sobre això, un llibre que hagis llegit,
d'un concert que he anat, d'un disc que he estudiat, d'una obra que he vist. I per tant, d'una banda, sí que hi ha la gent que hi treballa de manera més fixa, i de l'altra, a poc a poc, hi van incorporant el que t'ho has dit. Jo hi puc llegir i tinc una mica guardat els articles que m'agradin. Deu continuar amb això com Lee Cloud. Exacte. Perdona, em diuen que no és núvol.cat, és núvol.com, el digital de cultura.
Doncs és clar. Aquest llibre és que la cants, veus? Sí, però és allò del digital de cultura, que hi ha una mica de tot? És una mica de tot, sí. A la U hi ha una mena de pastoret, no? Sí, sí, exacte. Calàndria, punt de llibre, Homo Fabra, el web negre, hi ha notícies crítiques, entrevistes... Però és una mica de cultura. Sí, l'homo llibre és llicatura i els altres llibres no sabien directament música, sinó que estan allà dintre d'una altra...
No s'hi troba tant el concepte d'agenda, el concepte sortital del llibre, però sí que hi ha més articles de fons. Si hem de fer un busc a Cabrera, ens hi trobaran 4 o 5 articles de fons de professors universitaris o de crítics literaris, que... o els han fet expressament per aquest portal, o aquest portal s'ha agafat de Vilauec o del país o de l'avui, i estan allà guardats.
i un vol saber dels jo confesso que n'han dit diversos crítics alluny que uns quants. Mira, estic navegant per la pàgina i acaba, suposo que no ho sabies, però s'han obert la convocatòria pel Premi Núvol de Relat Curt on Jordi Puntí, Mario Serra, Maciu Tri, Enric Goma i Bernat Puig Tovella formaran part d'aquest jurat del primer Premi Núvol de Relats una convocatòria oberta adreçada a tots aquells que hi vulguin participar, per exemple. Això és una de les coses.
És el director d'aquest diari digital, de la competència esmòbil moneditorial, havia estat creïdor d'Empúries, després de passar a Froa, a Forti, i bé, la veritat és que n'havia perdut bastant la pista, i ara, doncs, el retrobot.com, feliçment.
Veurem si la cosa se'n surt o què. Té bona pinta. Aquesta del premi no puc dir que sigui original, perquè en qualsevol lloc ara hi ha primer de tot el que fan en un premi, però tot està endavant, no?
Una altra gana aquí per la pàgina, aquesta nubl.com. Escolta, està bé, me la guardaré als meus preferits, perquè hi ha moltes coses de cultura, a més també t'ordena els articles, com en molts llocs fan, els més llegits, els més vistos, i la veritat és que està molt bé. Per exemple, avui el més llegit és un article de l'Oriol Rodríguez, que ha titulat la música opiàcia de Kuzo, i parla d'un grup de música, em sembla, que es diuen així.
Després també de l'Arts Santa Mònica, Rendeix a l'Arc Contemporani, o un altre que diu Mario Vargas Llosa, l'espectacle Semua. Escolta, doncs interessant aquesta pàgina, eh? Molt bona recomanació, Arnau. Bueno, que la gent ho tingui present. A vegades ja no s'apunta a buscar crítiques, i en canvi crec que això és el que fa recopilar un espai que s'havia perdut bastant. Doncs queda editat. Arnau, moltíssimes gràcies.
Ens quedem amb aquestes dues recomanacions. Primer illadelsllibres.com i ara aquest núvol.com. Quan tens una estona mirar-te aquest tipus de coses, si t'agrada tot el que es mou culturalment al teu voltant, jo penso que és molt interessant. Per cert, una cosa, heu obert el Montserrat o no?
Doncs jo diria que sí, vaja, en principi, ja que l'han tarnat i no està obert, saps quina és la solució, no? Sí, saltar al Montseny, no? No, ara no te la puc dir, però en tot cas... No, saltar al Montseny no, no? No, no, és això. No, no és això. Arnau, moltes gràcies. És que després amb l'Arnau ens trobem al futbol. Que vagi bé, bona tarda. Adeu, adeu, adeu. Bé, doncs, aquí acaba, amics i amigues, un dia més, la penya del morro.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral.
Agrair a tota la gent que ha fet possible el programa avui, la Carme a les notícies, després amb el David Ávila a la tele, l'Edu als Trending Topics, del Twitter a la segona hora, el Manel Ripoll amb la història de Sant Just i l'Arnau Cònsol amb qui acabem de parlar ara mateix als llibres. Qui us ha acompanyat també durant aquestes dues hores, un servidor Jordi Domènech. Gràcies. I a la gent que ha vingut des de Vila de Cans per escoltar-nos i veure'ns avui en directe, gràcies per venir també.
Amb quin tema marxem avui? Ah, amb l'Olive Moon. Doncs sí, el que vulgueu. Aquest tema es diu As We Grow, és a dir, mentre creixem.
Tornem demà a partir de les 5.
And I'd like to see me there See what I've become But I'm falling on my knees
I've got a lot of things to learn now Before you find a way to choose Running through the thickest forest
No, no, no, no.
Ara escolta, es plaviu del vent. Sintonitza, es plaviu del vent.