A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'oïnze del matí per resintonir Amiga de ràdio d'Esvern al 98.1 de l'FM.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La vella del morro, un programa amb més morro que vella.
Hola, bona tarda, què tal, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvernus. Parla i saluda de Jordi Domènech, des d'ara i fins a les 7 del vespre. Hola, això és la Penya del Morro, avui, programa 1.651.
Amb l'Andrea Bueno, els serveis informatius. Bona feina, bona tarda. Gràcies. Avui al programa també amb la Cristina Vargas. Cristina, bona feina també per tu. Què tal? Bona tarda. Bona tarda i gràcies. Bona feina també a l'Oient que ens escoltes. L'Oient que està aquí a l'altra banda.
Fem un programa per tu, veient que estàs aquí... Què passa? Què passa? Que no... Avui no hi ha... No? No hi ha poema, avui? No hi ha Oda. No hi ha Oda. Oda, què tal? Avui no hi ha Oda, però sí que hi ha col·laboradors, com sempre, cada dimecres, amb la Clara Narrión, de revista Time Hours. La Neus Garroufe, de l'Espai Escència. La Roseas, o l'Albert Cabapé. Avui no ho tinc clar, d'educació canina.
Sergi Arrada, del Casal de Joves. I un col·laborador sorpresa, a la segona hora que tindrem, o no, no sabem, perquè això és la Penya del Morro. Un programa amb molta penya i, sobretot, sobretot, molt de morro. El trèndim del pic del dia d'avui el tenim aquí amb la Cristina
al més comentat de tu.
Hey yo, yo hey, Latin King. Avui ha sigut un dels temes més comentats a la xarxa perquè han desmantellat una facció d'aquesta banda a l'àrea metropolitana de Barcelona. Hey yo. No, Cristina? Hey yo, també si vols. Els Mossos d'Esquadra han detingut almenys 25 joves, entre els quals es troba el presumpte responsable d'Unió de Cultures, una facció dels Latin Kings,
a Santa Coloma de Gramenet, que es va inscriure fa uns anys com a associació cultural. Estan acusats dels delictes de pertinença a organització criminal, tràfic de drogues, lesions i extorsions. A banda de les detencions, el cos policial també ha escorcollat una dotzena de pisos de Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet, Sant Boi, Cornellà, Rubí, Caldes d'Estrac, Terrassa i Badalona. En aquests escorcolls, concretament en un local del carrer Mallorca de Barcelona on es reunien, s'ha trobat una important plantació de marihuana, a més d'altres tipus de drogues.
amb les diverses detencions d'aquesta facció, els Mossos consideren que queda desmentalladar l'estructura de l'organització. Bé, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Adrià Calvo, que no sé si encara col·labora al matí amb la Fusta? No, ara fa temps que no. Ara fa temps que no, eh? Col·laborador de ràdio Estones Perdudes i em sembla que està...
d'operador de càmera, personat a la televisió, diu, operació dels Mossos contra els Latin Kings a Mallorca, 130, escorcoll del local i a l'espera que se'n portin els detinguts. A BTV Notícies, veus? L'Adrià Galvo, que va passar pel programa, està a BTV Notícies des d'aquí. Una abraçada, Adrià.
El següent comentari abans de tot hem de destacar que és que no n'hi havia més i per això l'hem hagut d'agafar. És el del Manuel Ángel i diu, Latin Kings d'Espanya, el millor Latin King és el Latin mort. Netegem el país de xosma sudaca. I el fish you wear beer diu, Eduardo de Plana, Latin Kings són tan intòpics a la vegada. Segur que no és casualitat. En fi, gràcies Cristina. Anem cap a les notícies de Sant Just.
Amb l'Andrea Bueno... Sí.
Parlem de l'Agrupació Cerdanista de Sant Just, que assistirà a finals de mes a la plec cerdanista de Llança, bonica població del nord de Catalunya. També parlem de l'Elètic Sant Just, que pot ser equip de la segona divisió catalana aquest cap de setmana. Si guanya el partit contra el Martinenc, ja veurem si hi ha alguna cosa certa o no.
amb allò que va comentar el regidor d'esports sortint, en Víctor Murillo, sobre la unificació dels dos clubs de futbol del nostre municipi. Però abans de tot això, hem de parlar de dissabte i de política local, perquè es constitueix la nova corporació municipal de Sant Just des Verdes. Sí, amics, aquest dissabte...
13 de juny sabrem qui és el nou alcalde de l'Ajuntament de Sant Jordi. Això serà aquest dissabte en un ple extraordinari a l'Ateneu de Sant Just d'Esbern a les 12 del migdia, si no m'equivoco. I sembla que, efectivament, sense que s'abeixi de precedent, no m'he equivocat.
De totes maneres, estem a dimecres. Falten 3 dies. I encara no sabem qui formarà govern. Els periodistes treballen a contra rellotge aquests dies per saber qui serà el nou govern municipal.
Atenció perquè potser ens pot portar alguna pista. Ja sabeu que el programa... No, estem investigant. Setmana, dia, hora, segon, micromilímetre de segon.
Per què? Per saber qui serà el nou alcalde i qui aconseguirà prou vots. Josep Pinyà del PSC, la llista més budada que va aconseguir 6 regidors, aconseguirà els 9 vots que es necessiten per fer majoria de les 17 cadires que hi ha a l'Ajuntament per ser alcalde de Sant Just.
Aquí donarà suport Sergi Seguí i els altres dos d'Esquerra Republicana. Movem Sant Just. Es mouen, per Sant Just? Bé, són algunes de les preguntes que tenim ara mateix sobre la taula, però atenció, perquè dèiem que podem portar una mica de llum a tot plegat. Ahir es van reunir per segon cop, oh, eh? No per primer, no, no, ni per segon cop, representants del PSC. Esquerra i movem Sant Just.
Saps quant ha pogut saber la penya del morro? Hi havia enganxitos de pica-pica, pinxitos de tortilla i unes olives passades que encara no han caducat. Però, Andrea, a part del càtering entre aquestes transformacions, no sé si ens va arribar algun tipus de conclusió.
Doncs de moment no ha trascendit com es va trascendir la realitat d'ahir. Tanta història i al final no ha trascendit. Sabies alguna cosa tu abans d'això? Com us agraden els periodistes dir la paraula no ha trascendit?
Dilluns es van reunir per primer cop representants de la llista guanyadora de les municipals. Tots tres a tres bandes, PSC, Esquerra i Movems. Sempre s'havien reunit per separat, de dos en dos. Dilluns es van reunir per primer cop les tres forces. S'enviaven whatsapps a través del grup que tenen junts.
La idea de la trobada era posar en comú qüestions vinculades al programa.
una nova reunió entre aquests tres partits per analitzar la reunió de dilluns i els punts que s'havien tractat. Tot i això, segons fonts implicades en les converses, la idea seria tornar a reeditar el govern a tres bandes. Què em dius ara? Paren les rotatives! Aquesta seria la idea. M'estàs dient que s'estan treballant perquè els tres partits que fins ara estaven al govern filmin un pacte i facin a Josep Perpinyà de nou alcalde de Sant Just? Bueno, per arribar com a mínim a un acord.
No sabem a qui triarien i a què votarien. Potser arriben a un acord tots tres i decideixen fer alcalde Lluís Montfort o Jusco Salva. No ho sabem. No obstant, aquesta és la idea inicial. Segons ens han confirmat, és prioritàri sobretot posar en valor els punts en cúmode els seus programes
i sobretot acostar posicions en els punts que més els allunyen. Les postures més allunyades és més important que no coincidir amb el seu programa, perquè hi ha molts punts que coincideixen, tant amb PSC Esquerra com Movem Sant Just. En el ple de dissabte, les 17 persones escollides pel Sant Justencs i Sant Justenques, el passat dia 24, prendran possessió del carrer de regidor-regidora per al proper mandat i també es farà l'elecció de l'alcalde o alcaldessa.
Els 17 regidors electes juraran o prometran el càrrec i així quedarà constituïda la corporació municipal. I tot seguit es triarà l'alcalde. Cada formació manifestarà qui presenta de candidat o candidata a l'alcaldia i es precedirà a fer la votació. I fet el recompte, el president de la mesa d'edat, que és el regidor que la mesa d'edat té del plenari, declararà la persona que ha estat finalment escollida.
Ai, quins nervis, calla, que m'estic molt nerviós. Molt emocionant. Fins aquell moment no se sap qui serà l'alcalde o l'alcaldessa. La Constitució del Govern municipal, com deies, serà dissabte a les 12, a la sala municipal de la Teneu, en un pla extraordinari que, recordem-ho, és oberta a tothom.
De fet, també és novetat que ho facin a l'Ateneu de Sant Just. Normalment ho havíem fet a la pròpia sala de plens o a Can Gina està? A la bagoneta. Els dos últims mandats com a mínim. Jo parlo dels anys 80. A la bagoneta, però molt millor la sala de l'Ateneu que no pas la bagoneta allà enxuvats i a sota.
En fi, com sempre, si voleu dir-nos coses que sapigueu dels pactes, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. El telèfon que escolta els líders polítics de Sant Just, angoixats i preocupats pels pactes últimament. Podríem fer com un hablar por hablar de polític? Ho fem o no? Com és la sintonia del parlar per parlar?
Ah, aquesta. Hola, polític desenjust. Que no saps amb qui pactar. No saps quines coses del teu programa cedir. No saps què demanar. No, no saps. Comparteix amb nosaltres els teus dubtes. La penya del morro t'escolta.
Pactar per pactar. 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. Oh! Quina trompeta més forta. Aquesta nit l'has passat amb ella perquè ets un líder d'un partit polític de Sant Just i no saps qui votarà aquest dissabte.
Fa dies que tens rau rau a l'estómac perquè estàs nerviós i s'hi et voten a tu. El programa que escolta les inquietuds dels polítics de Sant Just.
El programa que t'escolta.
Això no convida a trucar. Jo no sé què més fer. Jo no sé què més fer. Canviem de qüestió. Parlem ara de Cerdanes.
Sí, amics, els Indiana Jones, el furgó de català. Perquè l'Agrupació Cerdanista de Sant Ju resistirà a finals de mes a l'Aplec Cerdanista del Llançà. Serà el proper 28 de juny i participaran les coples Ciutat de Girona, Bisbal Jova i Vaja Empordà. Poca broma, eh? Ja s'han obert les inscripcions per existir-hi, oi, Andrea?
Si la plec sardenista de llança tindrà lloc a la Pineda de la Capella del Port, és de Sant Just, les sortides faran autocar i el preu de la plaça, de l'autocar, per als socis de l'agrupació és de 14 euros i de 15. Perdona, i el preu de l'autocar quin és? Si algú potser vol comprar l'autocar sencer ens ho podria facilitar. Home, per 14 euros jo compro, eh. Si ets sòcia de l'agrupació, si no, 15. Si ets sòcia que em sortia més a comptes, no compro. Posa'm 4.
La PLEC començarà a les 4 de la tarda. A més, l'organització de la PLEC té previst un dinar popular en el mateix recinte, per un preu de 17,50 euros per persona. Qui vulgui assistir a la PLEC sardanista de llançar ho ha de comunicar la presidenta de l'Europa sardanista de Sant Just.
0489 de 8 a 10 del vespre. Per tant, teniu fins al dia 21 de juny per fer les inscripcions i recordem que no cal que estigueu socis de l'Europa Cisardanista per participar-hi. Inclou alguna cosa, tipus un dinar amb escarxofes o el peix de llançar?
Hi haurà dinar que hem preparat des de la plec, les de pagar a part. 17,5 euros. Però veurà un llac, un parc, un estanc... De fet, això són 14 euros del dinar. 17 euros del dinar. 17,5. I 15 de l'autocar, perquè no sé si tu ets soci de l'agrupació satanista. De totes maneres, estem parlant d'uns 30 euros per pujar i baixar, llançar, ballar a Cerdanes i després menjar una mica.
Saps qui mirà? Segurament, el Dani Martínez, potser, no? Probablement. Està molt bé que l'Agrupejo Cerdanista vagi a explorar camps. Cada any hi va. Cada any va a un plec diferent. Ah, perquè llançar potser és un dels llocs més lluny, no? Home, sí. Llançar és d'allà dalt, passar per la ceba, no? Cada que és i tal, sobre el golf de roses...
Sí, Andrea o no? Potser, no ho sé. Andrea, jo t'ho dic jo que sí. Sí, gràcies. Ja ho sabia. És molt maca aquella zona, eh? L'Empordà, l'Empordà, la costa brava. Upper costa brava. Doncs sí, home, tocant a França i tal, molt bonic. En fi, escoltem, hem de canviar de qüestió. Hem de parlar d'esports, concretament de futbol i de l'Atletics en just.
Me gusta el fútbol, los domingos por la tarde, la mayor de mis aficiones. Me gusta el fútbol, con los gritos y los goles se les salta la pasión. Amb aquestes sintonies encara agafarem algun uller de Radio Tele Taxi. És el president de l'Atlètic Sant Just cantant la sintonia per animar tota la gent que vagi aquest cap de setmana
d'un suport a l'equip, que juguen contra el Martinet. I atenció, perquè l'amater, l'Atlètic Sant Just, pot ser equip de la segona divisió catalana. Poca broma. Estem parlant d'un partit transcendental per a aquest equip, perquè l'amater té l'avantatge de 0-1 de l'Anada. Per tant, tot a favor, tot a favor, perquè aquest setmana l'Atlètic Sant Just pugi a segona divisió catalana. Andrea Bueno, quin dia i a quina hora serà?
Serà dissabte a un quart de sis de la tarda al camp de futbol. Per tant, juguen a casa. Més tenen aquest avantatge del 0 a 1. Tot i que el director esportiu del Club Sant Justen que el Carlos Tebrián ha explicat que no se'n refia, perquè s'imagina que el Martinenc també anirà per totes. Dissabte, de fet, l'Atlètic Sant Just tenia previst fer la cluenda de temporada i l'acte, justament, ha coincidit amb la tornada del partit contra el Martinenc, el Martinenc, perdó, que pot suposar aquesta cens a segona divisió catalana de la Mater.
Per tant, la celebració de final de temporada de l'Atlètic pot convertir-se en una gran festa si finalment la matera que va guanyant aquest partit. Per tant, serà a un quart de sis de la tarda al camp de futbol. És el final de temporada de l'Atlètic, però oficialment el club tancarà temporada a mitjans de juliol perquè sis equips estaran en actiu fins aleshores, del 5 al 11 del mes que ve, i competiran a la Donosti Cup. Per tant, estaran en actiu fins aleshores, sobretot els equips més petits.
I si et sembla també fem un recordatori d'una notícia que vam tractar la setmana passada pel que feia a la reunificació a l'Atlètic i al FC Sant Just. Els rumors d'unificació també. Hem de fer un programa perquè truquin presidents de clubs de futbol que estan més o menys separats. No cal, no?
No cal, no cal perquè si no... Crec que no volen parlar. La centraleta si no es col·lapsarà. A veure, explica'ns una mica perquè és veritat que Víctor Murillo, com dèiem fa uns moments, regidor sortint en funcions d'esports de Sant Just, va deixar anar, com que no vol la cosa, fa uns dies que era possible que els dos equips hi han fotat històricament des de fa 4 anys,
i amb un poble de 16.000 habitants, dos equips de futbol, recordar els clubs de futbol, el Sant Just i l'Atlètic. Doncs podrien unificar-se.
Com a mínim, ell confirmava que estaven en converses. Ja que deia que la seva relació havia millorat substancialment els darrers mesos, tampoc no apuntava que la reunificació fos ja, ni aquesta temporada ni la que ve, però que estaven en converses, com a mínim, per encarrilar les negociacions.
I avui s'ha parlat, perdona, d'això amb el president de l'Atlètic Sant Just. El director esportiu de l'Atlètic, Carlos Cebrián, de fet, ni ha confirmat ni ha desmentit que l'Atlètic ni el futbol club treballen en la seva unificació. Cebrián ha confirmat aquesta relació cordial entre els dos clubs.
La voluntat de l'Atlètic de col·laborar amb qualsevol entitat del poble. No només el futbol club, però no ha precisat si els dos clubs estan en converses per reunir-se. No, que s'unifiqui amb lo que és, i així sembla. Clar, què vol dir això? Que estem en conversa amb tothom. A veure, escoltem-lo i opinem nosaltres mateixos. Durant l'any hi ha hagut bona relació, hem intercanviat.
d'un a l'altre i de l'altre a l'un, sense problemes, i la relació és normal. És bona. Molt bona. La seva feina, nosaltres fem la nostra feina, que es col·lapsa de manera que creu més convenient. Llavors, nosaltres, sempre que sigui pel bé de l'esport i dels nanos més adjus, estem sempre oberts, no només amb els adjus, sinó amb altres entitats que hem fet coses incol·laborades.
Això és que un xurro... No ha entret res, clar, d'aquí. La noia de la faig jo. Això és com quan tens una nòvia que vol tornar, saps? I dius, a veure, estem bé ara, però hi ha més clubs. I tenim bona relació amb ells, però també amb altres noies. Pot ser això?
Però a mi també aquesta resposta em pot sonar a mi personalment, com a Andrea persona. No et vull dir el que està passant. No et vull dir per no perjudicar possibles converses que estigui comentant que potser no estan parlant de res i només tenen bona relació i ja està. No ho sé. Ni ha desmentit ni ha confirmat, per tant no s'ha mullat. Jo crec que sí.
Són unes idealistes, unes romàntiques. No sé si conegut per tothom al poble, però l'Atlètic de Sant Just, en menys de les categories imperiors, a vegades van escassos de jugadors.
Llavors jo trobo aquí una possible via perquè puguin unificar-se al fet que s'ajuntin i puguin conformar equips amb suficients jugadors com perquè en cap dels partits que es pugui disputar doncs faltin jugadors, s'hagin d'acancelar o coses així. Jo m'imagino la següent trobada que mantindran els dos presidents del club, aquí a dalt la que en Ginestà, amb una aposta de sol així. Hola. Hola.
Et vaig escoltar l'altre dia a la ràdio. Ah, sí? Sí. I què et va semblar? Bueno, no va estar malament.
Ja, però... Però què? Però què? Digues. No sé, però últimament... ...sento que em falta alguna cosa. Per cert, sí? T'has fixat en l'aposta de salt en mà? Que bonic! Ai! Ai, que bonic! Sííí! Pato! Pato! Pato! Pato!
Podria anar així. No sabem què passarà. De totes maneres, si passa, us ho explicarem aquí a Ràdio Desvern, activant un dels micròfons que tenim a sota de cada una de les taules de Can Gines Tap perquè no se'ns escapi res de Sant Just, com sempre, res de nou.
Si voleu saber més coses de les que passen al nostre bonic i petit municipi, ja sabeu que podeu contactar amb ràdiodesvern.com ara mateix. I a partir de les 7, al Sant Just, notícies d'edició vespre. I fins aquí les notícies de Sant Just amb Andrea Bueno. Oh, sí, yeah, oh, in the world, oh, my God. Notícies de Sant Just amb Andrea Bueno, sí, per estar ben informat de tot el que...
Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments amb la Clara Nervión. Directament des de la revista Time Out parlem de festivals catalans de l'estiu, com els Jardins de Pedra, l'Albert Orsona, el Pop Art o el Cruïlla. Fins ara mateix, ara venim al morro.
a veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí, per ressonar amiga de ràdio d'Esvern al 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida. 60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esveral.
A les 5.33 de la tarda continuem el programa. Connectem amb la redacció de la nostra revista d'oci de cultura de capçalera del programa, que no és altra que la revista Time Out allà al departament de marketing i a la Clara Nervión.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda Clara. Què tal? Bona tarda. Molt bé, aquí, gaudint d'aquesta calor fantàstica. Sí, vaja. Molt, molt, que ens agrada molt sentir-nos suats, enganxifosos durant tot el dia. Tu què tal, com estàs Clara?
Doncs molt bé, que la setmana passada vaig fer campana, però pensiu que és perquè estava molt malalt de menjines. Ai, i com et trobes ara? Molt millor, ja està, m'he curat. Jo no sabia que havia fet campana, com no vaig venir tampoc. Ah, bueno, sí, me'l deixes sol. Estaven les dues malaltes. Estava a la baixa, estava a la baixa, noia de la ràdio. Bueno, no, no, cap problema. Aquí ja sabeu que el primer és el primer. La salut. La salut, correcte.
En fi, hem de parlar de diferents qüestions perquè ara ho comentàvem fa un moment, hi ha força festivals catalans aquest estiu, com cada any, però sembla que any rere any sigui com un no parar, no? Fem una mica de selecció i comencem, si us sembla, parlant del festival dels Yardins de Pedralbes, que és la primera vegada que ho fan, això, clar, o no?
No, no, l'any passat ja es va celebrar, van portar Rafael, la dona del rei, van portar bastantes coses, de fet és el tercer any. I això es va... el festival, comencem, perquè és el primer, perquè ja es va inaugurar dilluns passat, amb el concert dels Pet Shop Boys. Hombre, mítics, eh?, per altra banda, i a més a més, clar, els gerents... I la veritat és que he de dir que els concerts dels gerents dels Pedraler estan...
Molts estan sent d'alç, tot i que les entrades per alguns costaven 350 euros. Uf! És que, clar, són uns jardins que, com ja sabeu, estan a la Diagonal, allà a la zona universitària, davant de Palau Reial, i són molt xulos, però, clar, també pagues el lloc. Pagues que estan res. Aquí hem, mateix, a Barcelona, no? M'imagino que llogar... Pagues el lloc i pagues que aquest any, en un cartell, ja acceptaran amb conserts comparatius de Bob Dylan,
És una mica com aquell concert a Pere Lada, no? I tots aquests grans concerts de la Costa Brava.
Sí, sí, jo he d'entendre la roda. Sergi, d'haver-te recuperat una mica l'esperit de Cap Ros, per exemple, i el porten, en aquest cas, als jardins de Pedralers de Barcelona. I, com ja ho dic, va començar a dir...
Sí, doncs, el que passa és que aquí sí que us n'havíeu de gastar. Sí, home, econòmic no és, eh, perquè, com dius tu, les entrades són caretes. Tu has tingut l'oportunitat d'anar-hi per això o no? Jo m'he anat, encara intentaré anar aquest any a veure si trobo un moment d'anar-hi. Clar, clar, clar. Home, Bob Dylan, això deu ser increïble, no?, poder veure... No puc de fer un dia de Bob Dylan perquè tinc el dia de fer l'estiu, perquè és un altre de l'estiu.
És un festival que se celebra Vilanova i la Geltrú, és el segon an i és una mica el relleu d'aquest pare d'arriquetes. També Bregovitz, és un dels concerts que hi ha que em criden molt l'atenció. Si voleu més informació, Jardins de Pedra Albert, entrades econòmiques no són.
No, no. En fi, més coses. Tenim el sonar ja, no? El tenim aquí ja. Tenim el sonar que ja és gairebé arribar, que la setmana que ve, si sembla, en parlarem amb més profunditat, però per aquells que ens en tenim al cap, aquest cap de setmana no al que ve. I tenen conceptes molt xontos, com, per exemple, la Skrillex, la Rosemorphy, GeneXX, Hot Sheet, Duran Duran...
Després també més festivals catalans de l'estiu, com per exemple un clàssic, el Pop-Arp. Aquest, jo que li tinc espatxa de carinyo, és un clàssic entre els clàssics. Ja fa una pila d'anys que se celebra aquesta població.
A poqueta gent, bon ambient, i a més és relativament barat perquè em sembla que ara mateix està com per uns 40 euros tots dos dies. I quins són els caps de cartell del Pop-up aquest any?
Ui, sembla que com la perdem, com si estiguessis una mica sota l'aigua. No, no és que t'hem perdut alguna cosa del telèfon. Semblava que estiguessis sota l'aigua. Ah, doncs no, m'he tancat la porta perquè estic a la cuineta. Jo m'ho imaginava amb un despatx, m'estic a la cuineta.
És a la cuineta del Taimou. Deia que Joan Miquel Oliver, qui més estarà al Pop-Up? Joan Miquel Oliver, Ferran Palau, que és enemic, Manos de Topo, The New Raymond i una producció que serà molt molt xula, jo crec que és el cantant de Clemes Nights, que és un grup bastant conegut, i ja se'n aniria al cor brutal d'aquí. Ah, home, i tant. Bé, doncs això, que quina edat seran al Pop-Up, en què cau aquest any?
Aquest és entre l'any 26 i 27 de juny. De cara al final de mes. I acabem ja amb un altre festival també mític, el primer segon cap de setmana de juliol, que costuma ser el fòrum, que és el festival Cruïlla.
Doncs sí, aquest any el Cruïlla se celebra el 12 de juliol al fòrum i té un cartell que em sembla molt atlèctic, que li pot agradar a tothom. Per exemple, tenim el Kendrick Lamar, que ja no em poseu música, això. Sí, els estaven posant a la Franz Ferdinand. Ah, m'agrada que fos el Franz Ferdinand també. No sé si... És que m'havia sonat que també venia el Cruïlla, però no ho sabia... No ho sabia segur. Bé, bé, del Cruïlla, i de fet ve amb una... amb un conserve tan...
És molt curiós, perquè en aquest cas no tocaran sols, sinó que els escuders es tocaran amb els Sparks, que és d'una altra banda de Los Angeles, i fan una coproducció i tocaran junts, vull dir, que és un servei bastant, bastant especial. Ah, molt bé. Escolta, i quin grup vols que et posi, perquè si... Volia que em podies dir el Kendrick Lamar, que és com el cap de cartell, que és un tio així que fa pop i que...
Sí, ui, et perdem una mica, eh? T'anem perdent. Però, vaja, de totes formes, Kendrick Lamar, que té exig, per exemple... Kendrick Lamar. Sí, com aquest, Mad City. A veure si podem escoltar-ho.
Jo Jo Hei. Això com diem serà el festival de la Cruïlla. Quins dies cau aquest any? Doncs aquest any cau amb 10-12 de juliol al foro. 10-12 de juliol al foro. Per cert, l'entrada quan està ara? Està ara mateix a 76 euros l'abonament. De fet és divendres i d'abril és diumenge. Als tres dies 76 euros.
Són els 80 perquè això de les comissions a vegades balla una mica. Però vaja, que en comparació amb altres festivals com Sónar o Primavera, són on treus molt. Home, sí, està bé, perquè Primavera se'n va als 80-90 però per dia. Ai, perdona, per dia. En canvi aquí tens 80 els tres. Per cert, que hem d'acabar ja i avui ho farem parlant de la Fundació Tàpies que obre a portes, justament, aquests dies.
La Fundació Tàpia s'ha fet d'estat d'aniversari perquè fa 25 anys i ho celebren amb unes portes obertes que s'hi celebrarà aquest cap de setmana, el dia 13 i el dia 14. Per tant, si voleu anar a veure què fan a l'edat de fiesta, una exposició que és una col·lecció d'artistes, doncs es poden passar i hi ha activitats per a tots els públics. Per tant, portes obertes, entrada gratuïta, entenem?
Sí, sí, exacte. Per aquest cop és gràcies. Perfecte. Doncs escolta, Clara, moltes gràcies i per cert, deixa-me recordar que a partir de demà, fins un diumenge, també hi ha el Tasta a la Rambla, que està... Sí, home, això ho heu de dir, que està organitzat... Això ho hem de dir. Això ho hem de dir, perquè està organitzat per a alguns s'enjustencs. S'enjustencs, sí. I ens agrada molt dir-ho. I ens agrada. Sí senyor. Clara, que vagi molt bé, cuida't molt i ens retrobem dimecres que ve.
La setmana que ve. Adéu. Adéu. 5 i 43 de la tarda, fem una pausa de re, re, i ja... parlem de l'Espai de Sèrcia amb la Neus Garrufer, avui amb un títol molt sovigeridor, eh? Benvinguts a la vida.
Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com. Ràdio T'Esper, 98.1. Ràdio T'Esper,
5 i 45 de la tarda, com cada dimecres acabem aquesta primera hora del programa parlant i prenent consciència de nosaltres mateixos des de l'Espai Essència de Sant Just aquests últims dies amb la Neus Garrufer que ja la tenim aquí a l'estudi número de ràdio. Neus, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda, he vingut al programa. Ja sabeu que aquests un dimecres de juny, per acabar una mica la temporada, abans que no entri la programació especial d'estiu de la penya del morro, el que farem serà parlar, fer una recollida una mica de com han anat totes aquestes setmanes a l'Espai d'Essència. La setmana passada parlàvem de la consciència.
Una cosa que aquí al programa ens ha agradat molt treballar i molt parlar-ne. Bàsicament ser conscients de les coses que realment fem i passen al nostre voltant. I avui, sota el títol, sugeridor que comentàvem fa un moment, benvinguts a la vida.
Us parlarem una mica del que també hem tocat d'aquesta temporada en aquest espai, que és de l'embaràs. De fet, Essència és un espai on ens agrada acompanyar la gent en els seus processos des del respecte i la comprensió. I per aquest motiu vau considerar que un dels processos necessaris per acompanyar és l'embaràs i la maternitat. De fet, tothom sap, ja ho hem parlat al programa, que és un període de grans canvis físics, emocionals per una dona i també per la parella.
que l'acompanya. És un moment d'incerteses, dubtes i potser por i tot així que sentir-se orientat en aquests moments a una li fa sentir més tranquil·la, sobretot no sentir-se sola ni estranya. Aquest és una mica el punt de partida d'aquestes classes que feu a Essència d'acompanyament, però vaja, parlem una mica de l'embaràs en general, perquè a més a més, qui millor que tu que parlar-nos d'això, perquè noia que ha dit
Ja vens amb una panxota magnífica, preciosa. I més voluminosa també. Espectacular perquè estàs esperant també la teva criatura d'aquí poc. D'aquí molt poquet. Tu com estàs per això? Bé, ja comença a pesar això. La panxa, la calor i ja...
La calor diuen, eh? La calor diuen, sí. I mira que jo soc molt fredolica. O sigui que jo no, soc d'anar de no banyar-me fins, no? Fins ja ben ventrat. I estic amb una calor terrible. Increïble. Però què aconsellen posar en remull, no? Aigua, molta aigua. Aigua, sí, jo vaig a la piscina.
Ah, mira, escolta, fantàstic. En fi, parlem de l'embaràs i sobretot d'aquests malestats o canvis físics, acompanyats també de, per dir-ho d'alguna forma, vaivents emocionals, no? I que de fet aquí és on poden venir els dubtes, poden venir les bajones, per dir-ho d'alguna forma així, més col·loquial. Com ho treballeu, això, vosaltres de Ciència?
Com t'ho has dit, heu treballat aquest tema durant els últims programes i hem pensat que era interessant fer un recull. I com també has dit molt bé, l'embaràs suposa un període de molts canvis físics i emocionals, perquè les hormones les tenim revolucionadíssimes. I això és com que fas un reset a la teva vida i en realitat la teva vida
o canviarà al cap de 9 mesos o ja està canviant en el moment de l'embaràs, però després és com que es farà més real. Això a vegades proporciona un vertigen de canvi radical que a vegades si tens algú que t'acompanya i et diu que el que et passa és normal i que no passa res si tens por... Home, ja és un allojament, no? Perquè moltes vegades tot es passa amb la por aquesta
solitud i tal. Quan un està embarassat m'imagino que a vegades tot es fa una muntanya, es fa un gran massa i la gent que esteu embarassada o les nostres mares que ens han tingut i tal també han passat per tot això i per això també oferiu un servei, el servei de doble. Què és la doble?
La deula és una persona que t'acompanya en el moment de l'embaràs i després en el postpart. I t'acompanya és un suport emocional. T'acompanya amb les teves pors, amb les teves inquietuds, amb els teus neguits...
Llavors, des d'essència, acompanyem tot aquest procés de l'embaràs i el postpart de diferents maneres. Tenim, diguem, el camí de consultes o serveis més individuals, com seria en el cas de la Doula, que també fem sessions en grup. Com la Caroline Castej, per exemple, que ha vingut alguna vegada, que també és psicòloga, i també fa aquestes sessions. Sí, i hi ha més sessions a nivell individual, com també em sembla que us va venir l'OT a explicar el tema del...
de l'arteteràpia en aquests moments i després hi ha un altre recurs que és les activitats grupals, que és ajuntar mares i dones que estan gestant i que estan en la mateixa situació i llavors treballen les seves pors o inquietuds de manera grupal
i a més a més fan una feina física. De fet això és molt positiu també, no? Perquè el fet que puguin compartir les coses negatives o les seves sensacions fa també que facin com una mena de teràpia. Sí, fas pinya, et sents acompanyat, clar. I tu en aquest cas com embarassada i sense decència, suposo que has pogut estar a totes les 3, no? Vies que teniu...
Quina trobes per tu, en el teu cas personal, perquè suposo que això depèn de cada persona també, a quina s'ha d'adequar. Per tu quina consideres que t'ha pogut anar millor?
A nivell grupal crec que el grup fa molt a l'hora d'acompanyar-te, el compartir amb altres mares fa molt. I aquí és on tenim el ioga o les activitats de mamifit que es fan tant en el moment de l'embaràs com posteriorment amb els nadons. Llavors aquí sí, clar, entre elles dues són activitats completament diferents. Has treballat tot a nivell físic però són completament diferents. Però les dues tenen el grup i el grup et fa sentir molt recolzat.
Per mi no et sabria dir quina és millor. Són completament complementàries. També he tingut sessions amb la Caroline i amb l'O. Totes treballen de manera diferent, sempre focalitzant-nos en una mateixa cosa, però treballen de manera diferent. Llavors totes són molt complementàries. El servei de l'Ado o l'Oda en el cas de l'art teràpia és molt més individual, que se centra molt més en tu.
i això més en grup, però comparteixes també altres dones que estan en la mateixa situació, que tenen les mateixes inquietuds, les mateixes pors. Això és important, el fet d'estar amb altres dones embarassades i també donar-se compte de les coses que et passen.
A mi també m'ha passat. No és l'única.
Sí, jo penso a nivell personal també que has de saber posar filtres de totes maneres. Una cosa és trobar-te amb persones que estan ja estan, amb dones que estan ja estan, que estan embarassades, i una altra cosa és trobar-te amb això, amb gent que t'expliqui la seva experiència.
Clar, aquí és de saber posar filtres perquè tu com a persona has de saber si allò et va bé o no et va bé, no? Clar, de fet, aquí, per exemple, mira, un exemple fantàstic que treguis aquest tema ara, sobre posar filtres i què et convé i què no, perquè també després d'aquest embaràs, que feu també d'acompanyament, també hem parlat del programa durant aquesta temporada del postpart.
El postpart també és molt important perquè el sistema operatiu de la dona fa comodament de darrers total i necessita programar-se de nou, ja que la teva vida és una altra. Ha canviat. Ha fet un canvi, un gir de 180 graus i no té res a veure.
I dic que anava bé que comentés això, perquè quan un té la criatura, tothom li diu això. Tothom dona consells, i també s'ha de posar una mica d'estop.
Vull parlar un dia amb tu també, de fet. Jo et vaig preguntar si de fet te comparties amb altres dones i acostumaves a escoltar totes les opinions o experiències que hi havia hagut, però a mi no m'agradaria escoltar alguna desagradable perquè em pensaria que em podria passar a mi. Jo en aquest cas seria una persona que hauria de posar filtres.
Una cosa és això, hi ha persones que estan en la mateixa situació i una altra és que hi ha persones que han tingut el bé bé, que ja han passat pel part, que ja potser és com que ho veuen tot d'una altra manera. Sí, posar filtres. I aquí és on, em sembla que la Carol Any us va comentar, la importància també de la protecció del rol de la parella.
No com a protegir, com a voltor, no? De protegir tots aquests missatges negatius entre cometes que afecten a la mare, no? I bueno, perquè a vegades si no les mares estem allà com tan sensibles que totes som com una esponja, no? Llavors necessitem l'ajuda externa de que ens allunyin una mica aquestes... I és fàcil, també, quan estàs en aquest període, com dius tu, que qualsevol miri en canvi, ostres,
És un gran drama, no? És possible que t'enfonsi. Va bé saber totes aquestes coses, realment. Perquè hi ha molta ignorància, jo potser, molt desconeixença també, no? Entre les pròpies dones sobre qui us passa. Sí, jo penso també, almenys en el meu cas, que les dones que... que som com molt actives, no? A donar-nos en que arriba un moment que hem de fluixar el ritme perquè el nostre cos ja no dona més vestí, no? A vegades és com...
et sents molt depenent i hi ha dones que actualment no ens agrada ser depenents. A vegades és tot com un conflicte i si tu vas veient, vas anticipant i vas sabent que necessitaràs tenir paciència, estar amb calma i necessitaràs...
sentit de cuidada i depenent i no passa res, tot això et tranquil·litza. De fet, és tot plegat una mica una preparació per després. És a dir, quan vingui el nen, vulguis o no, aquest nen o nena serà depenent de nosaltres. I també canviarà totalment els nostres hàbits de vida. Totalment. Suposo, no ho sé encara bé. Ha tingut una nena ara i es veu que temes de canvis d'horaris, per l'electància i tot.
Evidentment hi ha un canvi, es canvia la vida i parlant de la protecció de la parella, l'home ha de seguir protegint la mare i en aquest cas el nen o nena que ja ha estat.
podria assumir d'una altra manera. Exacte, jo em sembla que de tots aquests temes també els he tocat amb la Carol. Quan deien això, clar, les dones som les que, en el cas que donem el pit, som les que tenim els pits i som les que podem amamentar. Llavors, clar, l'home no ho pot fer això.
Però no vol dir que l'home s'hagi de separar. Diu que ja no faig res aquí. El paper de l'home en aquest cas, o de la parella, és protegir aquesta situació. Perquè és igualment, jo crec, important que el fet de donar el pit. I tot i que no podeu, Jordi, amamentar, també podeu fotre el nen.
Les dones, com deies, necessitem fer exercicis després del part perquè, com que es mou tota la panxa, es fa l'espai perquè pugui haver-hi una criatura dins. Per tant, tot ha de tornar al seu lloc. És important fer exercicis i coses perquè els abdominals i tots els òrgans es col·loquin de manera correcta.
Necessitem temps per ella, l'home pot. En el postpart també hi ha proposta de tallers de massatge per nedons.
físic i al mateix temps la relació amb el nadó. Llavors aquí també s'ofereixen el ioga amb nadons i el mamifit, que em sembla que l'Anna també us va venir a explicar el tema de tic opressius. Bé, hem parlat una mica de l'embaràs, del pòspar, durant tots aquests programes a la penya del morro i ja per acabar també l'altra tercera subcarpeta.
del teu embaràs és aquest de gaudir amb família, que és el col·lofó final on totes aquestes activitats ja permeten disfrutar i gaudir amb família però allà creieu que aquest gaudir no només ha de ser amb els nadons, sinó que ha de ser amb la família. No només que sigui en el moment de l'embaràs i d'anar als nadons, sinó que quan els nens són més grans, creiem que és important continuar amb aquest treball de gestió emocional, tant dels pares com dels nens.
Els vincles, per exemple, amb el tema de l'autostima, que després siguin i esdevinguin uns adults sants per dur alguna forma. I que sàpiguen gestionar més les seves emocions, resoldre més els conflictes i que l'ambient a casa sigui més agradable. Per això, proposeu Gaudéjam Família. Què era això, Gaudéjam Família?
Són trobades de famílies, de nens amb les seves famílies, que es pot adequar amb festes infantils, amb despedides de les escoles, trobades en grup, el que sigui. Però seguint amb la línia aquesta de consciència que hi ha des de ben petits de les emocions, perquè els pares tinguin un espai on poder expressar els seus neguits i les seves angoixes.
i que els nens també sàpiguen quines són les dificultats que tenen els pares i que els nens i els pares estableixin una relació de confiança perquè els dos puguin expressar lliurement el que els passa. Tot això per poder establir aquesta relació íntegra, honesta, saludable i que els pares puguin expressar les seves emocions, inquietuds i sentiments per poder escoltar també les dels seus fills. Hem d'acabar l'espai avui d'essència.
La setmana que ve ens tornarem a retrobar i ens sembla que ens faltaran un parell de programes per acabar la temporada.
Sí, però mai se sap això. En fi, aneu, que si no, doncs segur que serà per un bon motiu. Que vagi molt bé i ens tornem a retrobar, en principi. Que vagi bé, bona tarda, gràcies. Nosaltres, tot seguit, connectem amb Catalunya Ràdio per escoltar les notícies de les 6 i després tornem a la segona hora de la penya del morro amb l'Albert Capapé i Educació Canina i també connectant, com cada dimecres, amb el Casal de Joves, amb el Sergi Arrada. Fins ara mateix, el programa. Adéu!
Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Montse Quadreny.
Salut pública investiga un brot lleu d'horticària al Parc Aquatic Illa Fantasia de Vilassadadal al Maresme. El brot ha afectat 138 persones i l'origen podria estar en una pineda que va ser fumigada. Vilassadadal Miquel Hárquez. Bona tarda. Els afectats són nens de quatre escoles de diversos municipis catalans i pateixen un brot lleu d'horticària en peus i cames. Tots s'han tractat amb bon resultat amb antiestamínics. No s'ha hagut d'ingressar cap menor. Tècnics del Departament de Salut i de l'Ajuntament de Vilassadadal
que investiga l'origen del brot han inspeccionat les instal·lacions del parc on s'han revisat els controls de tractament de l'aigua de les piscines i les dutxes. De moment es descarta que el focus sigui a l'aigua. El parc es manté obert, en canvi ha estat tancada a la zona del públic. La Pineda és aquí on es focalitza el possible origen del brot. Miquel Harker, Catalunya Ràdio Vilassar, a dalt.
Notícies breus, Quim Olivares. El BBBA planteja acomiadar 2.000 treballadors i tancar 400 oficines per la integració de Catalunya Caixa, una xifra superior a la que s'havia dit d'entrada. Segons els sindicats, la direcció del BBBA els ha dit que tots els treballadors acomiadats serien de Catalunya Caixa, un 43% de la plantilla, però confien a canviar-ho en la negociació, com ha explicat a Catalunya Ràdio Jordi Campins, president del sindicat d'Estalvi de Catalunya majoritària a l'entitat. Que siguin moltes menys baixos
i que una part important de les baixes que es produeixin a Catalunya Caixa siguin recol·locades al banc de Bilbao. Això tècnicament és possible, i a més a més hi ha un precedent que va ser el que assumim.
Josep Antoni Duran i Lleida assegura que la cúpula d'unió haurà de fer un pas enrere si la militància no avala diumenge la seva posició a la consulta sobre el procés sobiranista. Amb aquest advertiment, Duran converteix de fet el 14J en un plebiscit sobre la direcció. Si guanya el no en democràcia, un ha de saber reconèixer que la militància no suscriu la proposta que defensa una part important de la direcció. Doncs el que han de fer és dir, miri, reconeguem la derrota i, per tant, aquí altres han de prendre el relleu.
L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 15 anys a presó un membre de la banda llatina Bloods per haver matat un jove excrit als Latin King, una banda rival. El crim va passar a la zona d'Oci Famadas a Cornellà de Llobregat el 2012. Els magistrats consideren acreditat que el condemnat va participar en una batussa multitudinària que hi va haver a les portes d'una de les discoteques de la zona entre les dues bandes.
El jutge ha decretat llibertat vigilada per a cinc dels sis menors detinguts de més de 14 anys, presumptament implicats en l'agressió a un indigent al barri d'Horta de Barcelona diumenge. La Fiscalia acusa els menors d'un delicte contra la integritat moral i un altre de lesions que es castiguen amb penes d'internament.
26 països africans han firmat un acord per establir una zona comuna de lliure comerç que anirà des d'Egipte fins a Sudàfrica. Aquesta zona, que ha d'estar operativa el 2017, facilitarà la liberalització del comerç i els serveis i rebaixarà un 85% els costos duaners.
La plataforma Prou Mors a la Nacional 240 es tornarà a mobilitzar una vegada constituïts els nous consistoris. Consideren com els transportistes Lleida Tants que rebaixar el peatge de l'AP2 entre Lleida i Montblanc no reduirà la perillositat d'aquest tram per la quantitat de camions que hi passen. En els últims cinc anys han mort deu persones a la comarca de les Garrigues, Lleida Josem Maria Parelló.
L'alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, ha exposat la voluntat de convocar la Plataforma a partir de la setmana vinent per plantejar una estratègia i un calendari d'actuacions reivindicatives. Si veiem que no hi ha respostes necessàries, llavors, llavors, sí, agafa un calendari de mobilitzacions per poder insistir. Gerard Maria Perelló, Catalunya Ràdio Lleida.
La Fundació Joan Miró de Barcelona celebra avui el 40è aniversari amb una jornada festiva de portes obertes. Aquesta festa ha començat fa una hora i està previst que s'allargui fins ben entrada la nit. Barcelona, Òscar Escallau. Hola, bona tarda. Fins a la set la Miró acull una festa familiar amb jocs com aquest munt de còduls.
que els nens fan popular o converteixen en escultures o en so. És un entreteniment sense pretensions que pot ajudar a desenvolupar la curiositat dels petits semblant a les activitats per nens que fa la fundació regularment ben conegudes pels pares que aquesta tarda han pujat fins a Montjuïc. Hi ha tallers diversos, diverses tècniques, hi ha il·lustració, n'hi ha pintura, n'hi ha simplement de coçar la sensibilitat, no? Què és l'art? Simplement tu l'experimentes i vas creant un hàbit d'experimentar coses plaiants.
Avui hi ha accés gratuït a la col·lecció permanent i també a les exposicions Profetia i en construcció 1973-1975, amb fotos de la construcció de l'edifici. A l'auditori es projecta un documental sobre l'arquitecte Cert. A més a més, hi haurà danses, espectacles de carrer i un concert de sul. Òscar Callao, Catalunya Ràdio Barcelona.
La junta de gestora del Barça anunciarà a partir de les vuit del vespre la data de les eleccions a la presidència blaugrana. El capítol esportiu Dani Alves ha reconegut que la celebració pel triplet va ser decisiva a l'hora de decidir-se a renovar com a blaugrana. Encara en futbol, la FIFA ha anunciat que suspèn el procés de candidatures de cara a acollir al Mundial del 2026. A l'agenda del dia destaquem tres partits. En bàsquet, tercer partit de la sèrie de semifinals de l'ACB Unicaja Barça amb transmissió de Catalunya Ràdio a partir de tres quarts de nou del vespre.
els blaugranes dominen la sèrie per 2-0. En futbol, obviedonàstic, a partir de dos quarts de nou del vespre, és partit de tornada del play-off final pel títol honorífic del campionat de segona B, amb avantatge de 2-1 pels granes del partit de nedar. I també Valladolid Las Palmas a les vuit, en aquest cas, és duel de nada de la primera eliminatòria de play-off descens a primera. I afegirem encara també que el ciclisme al francès Nasser Bouhani, del Cofidis, ha guanyat a l'esprint la quarta etapa del criterium do fine, l'australià Adenis del BMC segueix de líder.
Doncs tota l'actualitat del dia al Catalunya Vespre a partir de les 7. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. Dissabte es constitueix la nova corporació municipal de Sant Just. Serà un ple extraordinari que tindrà lloc a les 12 del migdia a la sala municipal de l'Atene. Aquest ple, les 17 persones escollides pels Sant Justencs en les eleccions del passat 24 de maig vendran possessió del carrer de regidor o regidora per al proper mandat i també es farà l'elecció.
de l'alcalde o alcaldessa. Els partits treballen a contra rellotge aquests dies per formar govern. Dilluns es van reunir per primer cop representants de PSC-Esquerra i movem-se en just per posar en comú qüestions vinculades a tres eixos al programa el que passi a la governança.
Més coses, l'Ateneu comença a treballar en els actes del seu centenari. L'any 2018, l'entitat Sant Justenca farà 100 anys d'història i la setmana passada va començar a moure la maquinària per celebrar-ho. Fa pocs dies es va fer una reunió on els assistents es van dividir en comissions de treball. Properament es convocarà a una segona reunió a totes les persones que van assistir a la primera trobada. Qui vulgui sumar-s'hi i participar dels actes de celebració del centenari de l'Ateneu el 2018 pot adreçar-se directament a l'entitat al 9-3-311-315.
i acabem recordant-vos que Sant Just participarà diumenge de les jornades la Vina i el vi de Coll Serola. Serà amb una passejada que es farà a dues barraques de Vina de prop de Can Cuscoll. La sortida serà a les 10 del matí des de Can Ginestats. Visitaran dues barraques de Vina, com dèiem, a prop de Can Cuscoll i també l'Hermita i l'antiga Casa Pairal. La de diumenge és una activitat gratuïta però cal fer inscripció prèviament a l'Ajuntament de nou a dues fins d'endres.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada al Sant Just Notícies d'edició vespre a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bona tarda. Ràdio Desvern, 98.1. Ràdio Desvern,
A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'unze del matí, per la sintonia amiga de ràdio d'Esvern, els 98.1 de l'FM.
Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com. Ràdio Tels Fert, 98.1. Ràdio Tels Fert,
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Gràcies, gràcies. D'aquí uns moments parlarem amb el Sergi Arrada des del casal de joves de Sant Just. A més a més també tindrem a l'espai de vocació canina l'Albert Capapé, que avui ens parlarà del silenci amb els gossos.
Anem a la Núria Piques, que, atenció, perquè és atleta professional en cursars de muntanya i guanyadora de l'Ultra Trail World Tour del 2014, amb motiu del documental Núria Piques, una vida que tancarà demà el segon cicle d'audivisuals de muntanya de l'ACEAS. Però abans de tot això, hem d'anar cap al Trending Tòpic de la segona hora.
Perquè Cristina, un dels temes més comandats a Twitter avui també ha sigut l'Audiència de Barcelona o Leo Messi. Perquè el jutge ha desestimat el recurs presentat pels advocats del jugador i manté imputat a l'Argentí al considerar que ha tingut responsabilitat en el frau. I avui la xarxa ha bullit sobre si Messi anirà o no a judici.
No ho creguis, no ha avullit tant, per això ha estat trencant dòpic molt poc temps i de fet només l'audiència a Barcelona. Tot i això, com has comentat, els magistrats han desestimat el recurs pel qual es demanava la seva desimputació en considerar que hi ha indicis suficients per creure que el davanter del Barça es va beneficiar d'un entramat societari que li va permetre defraudar 4,1 milions d'euros en concepte d'IRPF. Amb aquesta decisió, tot i que el seu pare ja va assumir en anterioritat la irregularitat i d'haver també pagat 5 milions d'euros,
Tant el jugador com el seu pare es mantenen imputats per tres delictes de frau fiscal commesos entre els anys 2007 i 2009. Per tant, ara, si alguna de les presos sol·liciten, haurem de presentar-se en aquest judici. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, José Pastrana diu que sembla que a Messi se li ha complicat recatejar a l'audiència de Barcelona i finalment anirà a judici per frau.
Un altre comentari, és el Daniel Fernández, diu, sí, tu, l'audiència de Barcelona manté com a imputat a Messi per frau de 4 milions a Isenda. I el Xero Rán, que diu Messi, més proa o prou, o com és això, Cristina? Més prop, perdó. Més a prop d'anar a judici per frau fiscal a Espanya. En fi, gràcies, Cris. Nosaltres anem cap a la secció d'educació canina amb l'Albert Capapell.
Albert, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Ja sabeu que fa unes setmanes que estàs en un on-stop a la secció. Sí, estic aquí una miqueta molt, perquè la Roser està una miqueta ocupada amb el tema del teatre i els assajos.
Per cert, la Roser, a banda de l'educadora Canina, també es dedica a les escèniques i la podem veure... Canta, això ho sabem, no? La podem veure els dijous del mes de juliol i em sembla que agost també al Teatre Llantiol de Barcelona. Sí, la persona que parlem amb ella... L'obra? L'obra, la tinc per allà, no sé com es diu el títol... El títol és invisible, es diu.
El cercle invisible, és veritat, ja ens ho explicarà la setmana que ve o quan puguem parlar amb ella li dediquem cinc minuts perquè home, ja que el tenim a un dels teatres de la capital, doncs aquí al costat, com a mínim, doncs a veure una mica què és el que fa i la anirem a veure. Però ja en parlarem de tot això, ara però com comentàvem fa un moment, hem de parlar del silenci dels gossos. Sí. A veure Albert, com?
El silenci entén com una eina de l'educació que anima. El silenci com a educació pels nostres gossos. Des de quin punt de vista? Silenci d'ells? Silenci nostra? El silenci per part nostra, majoritàriament. Ells, com espècie, són un animal que pràcticament tot el dia escanc silenci.
El que passa és que els lladrugues els tenim sempre associats.
que no agrada i no convé. Per tant, el gos en principi hauria de ser un animal silenciós i que només trenca aquest silenci per manifestar que les coses... hi ha alguna cosa que el neguiteja, hi ha alguna cosa que ho preocupa. Per tant, quan en principi un gos està abordant és perquè no se sent del tot còmode. Podríem dir això? Un senyal? Molt bé, molt ben raonat. Gràcies. Jo moltes vegades amb clients o propietaris que he de visitar
El que dic és que quan el gol ha bordat, ja quan hem vist que el gol està bordant, segurament 50 vegades abans l'ha provat dalt del matí. O sigui, ha provat 50 maneres diferents, fins i tot, però no hem estat suficientment atents o no hem pogut comprendre ben bé què era el que estava demanant o què era el que volia, i ha acabat entrant dintre de la nostra línia, que és utilitzar la veu.
Ens funciona perquè ell també no deixa de sonre curts i saben que quan utilitzen la seva veu ens criden molt l'atenció dels humans. Llavors és una manera molt comuna de demanar atenció. I com és aquest silenci que podem utilitzar per educar el nostre gos? Quan l'hem d'utilitzar? Mira, d'entrada jo proposo que casa respectem molt el silenci que l'animal ens proposi. Normalment els animals a casa intenten estar tranquils, estar relaxats,
Si vols, és perquè alguna cosa de l'exterior els està perturbant la tranquil·litat.
Però la finalitat és tornar a que ell silenci, que amb el que se senten tan a gust, que els mereix la pena, potser, 20 o 10 segons, l'està abordant alguna cosa que està passant per davant de casa, que a ells els està molestant, i en aquell moment que ell o Marta apareixen de preocupació, llavors tornem a recuperar que ell silenci.
Per tant, primera recomanació de la tarda és que si un gor està en silenci, potser... No hem de provocar, d'alguna manera, o... No, però si està en silenci... Respectar el silenci, respectar una mica l'ambient que hi ha en aquell moment, no?
Si l'animal està descansant, que no sigui dormint, són animals que gaudeixen molt de la contemplació de l'entorn.
que és un moment de pau per ell, bec sigui després d'anir al passeig, bec sigui en algun moment del dia, sempre buscant aquesta pau, aquesta tranquil·litat. No és un moment perquè nosaltres li demanem alguna cosa o decidim posar-li a menjar, per exemple, al sortit. Hi ha altres moments més idònics per fer aquestes històries. Bé... Ells també ho diuen, ells també ho demanen. Entres en aquesta dinàmica que... Jo parteixo de la base que el silenci, de part nostra, per part de l'humà,
Si no, ja implica respecte.
implica que estem respectant i segurament estem observant allò que tenim al davant. I de vegades és molt millor no dir res que dir alguna cosa, no? Perquè si ens posem des de l'altra part, a vegades quan estem parlant amb algú o enviem una reacció, ostres, com que l'ésser humà, a vegades també les persones sempre volem... Ai, ai, saps? Com cridar l'atenció... Mira, tindré una dada que van aconseguir dir-ho tot perquè tot això per a ells que deuen comentar,
Vam trobar la Roser investigant i buscant alguns estudis.
El nostre organisme comença a estressar-se. Què vol dir això? Que la sang comença a rebre una sèrie de substàncies i d'hormones que fan que canviï el nostre humor.
D'entrada som un animal que evolutivament ens hem preparat per rebre una resposta en menys de quatre segons. Si no passa així, comencem a enfadar-nos. I això suposo que és el subconscient, l'inconscient, això ja és una mica més de teràpia, no? Però que l'ésser humà és un animal social i el fet que tu diguis alguna cosa a algú i no et digui res
Està tocant una mica aquest inconscient d'aquest nen que ningú li fa cas, ningú l'escolta, ningú em diu res, em sento sol, en fi, tot de nya nya nya. Això ho podem retirar molt ràpidament, com per exemple quan veiem el parc o els carrers de la ciutat.
El cos no ha rebut resposta per parlar del cos.
L'humà li exigirà amb una manera o una altra, però li demanarà un altre cop, amb més o menys violència, li tornarà a demanar què faci, allò. Perquè sembla que encenda malament que per part de l'altre interlocutor, que en aquest cas és un gos, no rebre una resposta immediata, pràcticament.
És inevitable, és algo que portem dins molts anys. Avui estem parlant del silenci amb els gossos com a eina d'educació canina. Intentem aplicar-lo en casos concrets. No sé si t'has trobat alguna vegada algun cas amb algunes persones, amb algun gos, que hagi dit, mireu, jo crec que aquí, en aquests casos, hauríeu d'aplicar el silenci. Quant i com?
Mira, una situació que se'ns va plantejar, només començar aquest taller, que eren amb deu persones, amb els deu corresponent gossos, que es van reunir al camp, i al cap de, potser mitja horeta, d'una petita presentació de tots els que estava, i una miqueta entre els que venien de gossos i persones, van passar una sèrie de situacions molt quotidianes entre gossos, que passen als parcs de la nostra ciutat, gossos que juguen, gossos que burden amb altres gossos, gossos que fan, en general, fan alguna cosa,
i un cop acabada aquesta ronda de presentacions vam deixar anar la pregunta de qui de nosaltres, dels que estàvem allà, ens haguéssim estat en silenci, en una situació igual, però sense estar en un taller de silenci, obviament, sense estar condicionat a aquell taller. I tothom va comentar, jo hagués parlat ja fa una estona, hagués parlat d'aquesta situació, jo hagués cridat el meu ous, jo li hagués demanat que potser s'expliqués aquí segur i tranquil, perquè me'n semblava que estava...
una mica atabalant a tothom perquè bordava. Per moltes coses, tenim necessitat imperiosa de dir-li al nostre gos el que ha de fer. Ha passat aquest temps, quan jo vaig a aquesta pregunta, la situació era que els gossos ja s'havien presentat, els que eren més joves ja s'havien reconegut entre ells i havien buscat una mena de joc, i la situació aparentment caòtica dels primers minuts es va transformar en una situació bastant tranquil·la, molt... Al principi, òbviament, cada gos tenia una miqueta d'inquietud per saber qui era la persona i en quin entorn estava,
Vaig anar a buscar una seure a prop del seu propietari.
que mai ho hagués dit. Perquè tothom hagués intervingut de manera humana, per dir-li al nostre gos que està jugant amb un altre, el cridaríem per dir-li que vingués d'aquí. Per què està posant nerviós a l'altre gos o per què està gordant? I al final, quan ens mantenim en aquest silenci que hi ha creences, per exemple, els Xeroquis, els indis americans, no només els Xeroquis, sinó gran part dels indis americans, tenien la creença que només es podia educar en silenci.
El silenci formava part de l'educació, que era la millor manera d'educar a la seva generació.
Albert, que de fet el fet de tenir silència amb el gos li dona més llibertat a ell per poder actuar i respectivament actuar, aprendre si s'equivoca o no s'equivoca i educar-lo en definitiva? Clar, aprendre, aprendre realment quines són les seves limitacions que té ell com a individu, no que li posen al seu propietari, perquè nosaltres normalment intentem guardar els seus comportaments, perquè no en són gaire còmodes. Però en una situació en què nosaltres
Ens mantenim en un segon pla, guardem un segon, i deixem, i observem l'animal com fa la seva. I, realment, moltes vegades, de fet, aquest cas es va sorprendre a tots, perquè, clar, 10 persones que, amb 10 gossos, comencen a córrer, comencen a ajudar-hi a presentar-se, i, sense dir res, aquests 10 gossos, en una estona, arriben a una pau, a una normalitat d'aquella situació, pel seus propis mitjans. Que, al principi, era allò de dir, i qui li anava a dir a aquests seus propietaris,
perquè els seus gossos tindrien la capacitat suficient per gestionar una situació aparentment teòrica. Per tant, avui, Albert, el que ens ha quedat clar és aquest concepte de respecte, també. Els gossos, la seva posició i actitud natural és el silenci, que quan borden, com diu el començament, és perquè hi ha alguna cosa que no acaben d'estar del tot còmodes i respectar sobretot aquest silenci i no imposar les nostres actituds als altres, que al cap i a la fi
també és una mica com una filosofia de vida, no? Una vida sana, no només ja amb els gossos, sinó amb nosaltres mateixos. És que una de les coses que en veritat, la part diguéssim més no negativa, però sí la més complicada, de la manera que tenim la Roser, jo i moltes altres persones, d'entendre l'educació canina, és que no és només un sistema d'aplicació, no és un sistema educatiu que es pugui aplicar amb unes normes estàndards i que és una cosa que va potser més enllà i que té
Si tu no tu creus, si tu no vius així, fa no gaire dies vaig veure una petita entrevista que li feien a l'ex-president d'Uruguayà, al PSOE múrbica, i li preguntaven a una noia jove que era estudiant, i li preguntaven quin era el secret d'aquest home per estar tan admirat al voltant del món. I jo em pensava que era, segurament, el creure en allò que diu, viure com el que diu.
i una miqueta amb aquesta filosofia de vida o d'educació canina passa el mateix. Jo no puc intentar ser d'una manera durant un temps que jo estic amb persones o que estic amb gossos i després ser d'una altra manera. Són coses que hem d'interioritzar com a individus, aquesta normativa de... Jo el silenci, per exemple, és una cosa que respecto no només pel tema dels gossos, sinó quan estic amb els amics, quan estic amb la família. Després em fa gràcia perquè hi ha persones que em diuen...
És molt observador. No som tan observador. Potser sí que som més observador del que entenem, però precisament perquè guardo més silenci, el silenci em permet conservar més coses. De fet, nosaltres amb aquest silenci ho podem interioritzar molt fàcilment perquè amb els cossos no cal comunicar-nos en paraules, perquè probablement no ens entenen.
amb un simple gest, una mirada, ho hem comentat aquí moltes vegades, ja ens podem arribar a entendre amb el gos. Per tant, aquest silenci és molt més relativament fàcil utilitzar-lo de cara als gossos, nosaltres aplicar-lo, que no potser pas com comentaves ara, amb amics i altres coses.
que saben perfectament el que els volem dir, no cal que ens esforçem. Amb una persona hauríem de fer un exercici a seguir. Com li vull dir jo a aquesta persona que tinc al davant, sense dir-ho amb paraules, que vull sortir al carrer? Ells ens fem tan estudiats que pràcticament, mentre ho pensem, ells ja ho estan veient. Doncs Albert, moltíssimes... I els estan focant cap allà.
Gràcies per haver estat una setmana més amb nosaltres. Ho deixem aquí, avui i dimecres que ve a veure si la Roser, l'artista, està allà a punt per parlar amb la seva secció d'educació canina. Albert, que vagi molt bé. Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres. Bona tarda. Fem una pausa i d'aquí uns moments parlem amb la Núria Piques, que demà es projecta el seu documental a l'Ateneu de Sant Just. Fins ara.
a veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'unze del matí per resoldre una amiga de ràdio d'Esvern al 28.1 de l'FM.
Gràcies a la vida. 60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
L'Apella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esver.
Camí cap a dos quarts de set de la tarda, continuem en directe al programa i com comentàvem fa un moment l'audiovisual Núria Piques, una vida, tancarà demà el segon cicle d'audiovisuals de muntanya de les Seies, la secció excursionista de l'Ataneu de Sant Just.
Aquest atleta serà qui, a més a més, conduirà aquesta darrera sessió després de veure l'àudio visual que repassa la seva trajectòria. Aquí és Uria Piques, és un atleta professional en curses de muntanya i guanyadora de l'Ultra Trail World Tour del 2014. Demà farà un repàs a la seva trajectòria des dels inicis de l'escalada i els rides passant per les curses de muntanya i la seva experiència alpinística.
Un dia abans volem parlar amb ella per saber abans de res com està, quins són els seus pròxims reptes i de què va aquest documental. Núria Piques, bona tarda.
Abans de res, deixa'm agrair-te que vas estar amb el cotxe i has parat per atendre'ns. Moltíssimes gràcies. Bé, comencem. Núria Piques, Una vida, és un documental, una peça audiovisual que has fet o que t'han realitzat. Com va sortir aquest projecte?
El projecte de fer la via visual és perquè ja fa quatre o cinc anys que estic corrent curses de muntanya i tinc experiències d'explicar. La gent també em demanava que els ensenyés les fotos, que els expliqués una mica el meu repàs, la meva trajectòria... Tot va començar amb un pas que vaig fer a la meva família i al final ha acabat...
Anant a festivals de cinema, on en aquest cas el vostre és això que feu. Sí, home, aquest segon cicle d'audivisuals de muntanya de la C. És això que fem aquí, a Sant Just.
Tu has recorregut molta cosa i amb aquest documental a sota del braç és com l'excusa d'explicar una mica la teva vida. Per algú que no en té ni idea de tot això, de l'alpinisme, de l'ultra trail wall, tour, etc, que és un servidor, com podries definir a qui et dediques i què és el que fas?
Jo soc corredora de curses de muntanya de llarga distància. No són carreres que van més enllà de la distància marató, són curses de 80 quilòmetres, de 100, 120, inclús 168, que són les 100 milles americanes.
He corregut per tot el món i trato d'explicar-ho en el meu audiovisual. D'on vinc, d'on provinc, d'una família muntanyera. Soc filla de Manresa. Vaig començar a anar a la muntanya des de Montserrat. Els meus pares em van ensenyar a escalar.
a córrer una mica, i a partir d'aquí faig un retras del que és tota la meva vida, fins arribar a guanyar el campionat del món d'Ultratrails l'any 2012, i ara a repetir amb l'Ultratrail World Tour el 2014. I parlaré una miqueta de l'experiència del natal, tampoc tenim moltes fotos, perquè a l'arreu del terratrèmol no vam poder atacar la muntanya com preveiem, però l'experiència l'explicaré.
Ara parlarem d'aquest avassament amb el tema del Nepal. Estem preparant un projecte solidari que acabeu de lligar les últimes setmanes, però m'agradaria incidir sobre el fet que ets la bicampiona dues vegades d'aquest Ultra Trail World Tour el 2012.
El 2014 són títols mundials que tens a la teva butxaca. No sé si ens pots explicar una mica com van ser aquestes curses i on van ser, quants quilòmetres eren, en fi, com va anar per arribar fins a ser la número 1 del món. El 2012 vaig córrer curses com...
en transvolcània, quima, l'emblemàtica que baixa del vent, i t'amplies. Amb aquestes quatre proves vaig guanyar la primera copa del món, i aquests 2014 van ser curses diferents. Vaig anar a Transgran Canària, a les Vides Canàries, vaig anar al Japó, vaig córrer a Austràlia, a l'Utratae del Mont Blanc, que és la mare de totes, no?
i va ser quan vaig guanyar el meu segon títol mundial. Totes elles, com et dic, són curses de llarga distància, d'entre uns 80 quilòmetres i 168, curses que requereixen estar preparat tant a nivell físic com mental, i aquí sí que a la meva xerrada explicaré una mica aquests trucos, com em preparo, quin és el meu entrenament diari, el tipus de menjar, com gestiono una carrera tan llarga que a vegades sol durar més de 24 hores,
i farem un peu repàs de tot això. Precisament, ara que parlaves de l'entrenament, era on volia preguntar-te jo, Núria, i és que si no tinc valenters crec que tens un entrenador personal, per dir-ho d'alguna manera, en Pau Bertoló, i no sé si ens podries explicar una miqueta en què consisteix a les activitats que et fa realitzar o com ho feu, quants dies acabeu entrenant a la setmana, una mica la teva dinàmica.
La dinàmica és el dia de gener, no deixar d'entrenar, molta perseverança, com deia el Pep Guardiola, i amb moltes ganes entreno gairebé els set dies de la setmana, perquè sí que és cert que si un al descanso després d'aquest dia és el dia més important, és el dia que assimiles tota la càrrega de treball.
Tinc aquest entrenador que a més carrer em fa una mica de... em dona molts consells, sí que està al meu costat, jo hi entro una mica pel meu compte, per les meves sensacions. I és clar que d'això, és una mica el que és la disciplera de carretera, amb les curses de muntanya, les curses de peu,
i per controlar una mica les articulacions no, canviar una mica l'esport també sempre va bé a nivell mental. Estic ara posant des que he tornat al mapal, sessions de peses, el general muscularment he arribat una mica fluixeta, per tant ara està incrementant l'entrenament indoor, que també va molt bé, i bé, el servei és aquest, el servei és no parar, entrenar, entrenar i entrenar. Quants quilòmetres fas cada dia, aproximadament?
Avui n'he fet totalment poquets, perquè hauré fet 18, però han sigut tots per alta muntanya. Les altres milers que he sortit són bastant importants. Hem sortit de Berga i hem arribat als Rassos de Peguera, la qual cosa potser avances poc, perquè fa molta pujada. Entre cometes, he sortit un quilometratge de no més de 20 quilòmetres, però les hores hi són. Hem estat 3 hores corrent.
També 3 hores més d'entrenament. El dissabte vaig fer una cursa de 50 quilòmetres, 45 hores i mitja. I bueno, he d'anar sumant, sumant cada dia. I quan fas aquestes curses, com comentaves, no?, de les ultra trails, de 80, 100, fins a 120 quilòmetres, tantes hores i tantes hores corrents, et passa alguna cosa pel cap quan ja són les últimes hores de cursa? Ho dic perquè, per exemple, el documental del Kilian, del jornet,
Ell explicava que a vegades la ment se li anava i s'imaginava que per exemple li perseguien els nazis i que estava la segona guerra mundial i que ell havia de marxar i es muntava com una mica de pel·lícules que a la seva ment li muntava. A tu també et passa el mateix que et segueixen zombies o alguna cosa?
Bé, jo m'arribo a... La distància que em queda al davant serà molt difícil de gestionar. Jo gestiono la carrera dividint-la a trossos, anant pas a pas, és a dir, d'aquí a allà, d'allà a més a allà. El sí que les meves gines o el que fixaria així com una mena de joc mental és que m'han donat unes cartes molt importants abans de sortir, que l'he de portar sigui com sigui fins al final, perquè d'aquella carta potser depèn
El mitjà de marató.
Sí, com el mitjà de la marató. I són jocs mentals, que tothom fa centeus, i bueno, l'història és que, sempre ho dic, no?, que el múscul més important al final acaba sent el servant i és molt important que aquest el tinguem fresc, amb ganes, distret, i que no el viciem amb mals pensaments, perquè l'únic que farà serà...
que tenim en darrere. Ara comentàvem entre el nom de Kilian Jornet, segurament els últims anys, la figura masculina de referència. Tu el coneixes? Teniu una relació? Perquè tu ets una mica la Kilian Jornet femenina, no? Sí, moltes vegades ho diuen. Jo el Kilian el conec. El Kilian és irrepetible. El Kilian tenim una sort que sigui un atleta català, perquè jo penso que és com el Leo Messi de les cosses de muntanya.
i del món en general. És una gran persona i està amb ell. És molt interessant. No t'has d'agafar el que fa el peu de la lletra, perquè el que fa és excepcional i només ell ho pot fer, però veure'l, admirar-lo, gaudir-lo...
i tenir aquest orgull que és el nostre país. Però, Núria, tu no et quedes lluny perquè en categoria femenina tu també ets una mica la Leo Messi. Bueno, sí, però no. No, no, què va, no. El Leo Messi és l'únic, l'únic som l'únic, sí. Nosaltres fem el que podem, mantenem molta defensa. I tinc els somnis de la genètica, les ganes, la perservença, no ho acompanyen i pot ser bon resultat, però...
d'aquí a comprar-lo amb aquest preu. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
A 5.800 metres, a les 12 del migdia del dia 25, vam fer aquest cisme de 7,8 que ens va posar fi en uns 10 segons a tot el somni que teníem, el que era de sortir al cim del macà. Com vas viure aquesta experiència única?
Doncs no ens esperàvem. Estàvem dins de la tenda preparant el material perquè demà començàvem a assolir-nos. I el moment va succejar a la terra, van succejar els nostres somnis i sí, vam sortir de les tendes. Ens estàvem preguntant què creia que estava passant, perquè allò no era un simple allau. Eren molts allaus que, a causa del terratrèmol, es van començar a esprendre de la muntanya i vam tenir la sort que no ens van arribar les tendes.
i que ho podem explicar. I bé, l'endemà va tornar a haver-hi una rèplica important provident de l'Índia, i aquí ja, definitivament, quan ens vam adonar de la repercussió que havia tingut, perquè en principi ens pensàvem que era un fenomen local, un fenomen que no teníem les necessitats molt clares, però quan vam saber que hi havia tants morts, 7.000 morts, milers de ferits, doncs vam tenir clar que aquest any no tocava, que tocava, doncs,
per respecte al país i per respecte a les nostres famílies, doncs, abandonar l'expedició. ¿Vau patir en algun moment per la vostra integritat o a les allaus, malgrat el moment d'atenció que m'imagino d'hauria de ser, estaven lluny? Sí, en el primer instant passa tan ràpid que, bueno, quan veus les allaus, perquè al Tremolons sí, doncs, va passar molt ràpid, però les allaus que van haver-hi després
les anàvem seguint amb la mirada i vam pensar, esperem que no arribin fins aquí. No van tenir la mateixa sort que els nostres veïns a l'Everest, que estaven a 15 quilòmetres de nosaltres i sí que hi van haver-hi molts de morts, perquè aquesta és la vall més tancada. L'endemà va haver-hi... va tornar a haver-hi la rèplica. A partir d'aquí, llavors sí que ja vam començar a patir una mica perquè constantment hi havia rèpliques i era difícil marxar d'allà, perquè hi són 9 dies caminant.
I bé, la veritat és que va ser bastant complicat, però al final ens n'hem sortit bé i l'important és que estem a casa i ho podem explicar. I aquest projecte en què consisteix? Perquè em sembla que esteu una mica tornant a engegar una expedició cap allà. De moment m'ha quedat una mica amb Stambah i és molt recent, ens estem present de tota part. Tenim una mica... Tenim el cos aquí, el cor allà, la pala, tots els projectes.
Vam de la polsera solidària que van interactar per un ofconat que hi ha allà que m'enduno. I bueno, s'està treballant des d'aquí, perquè des d'allà realment és difícil donar un cop de mà. El pis és una mica teòtic i des d'aquí enviant diners, que és com treballar a bon cor, la veritat és que van sent més. Aquestes polseres on es poden adquirir? Ui, a veure, ens les creuen de les mans. És complicat, se n'estan fabricant moltes, ja he demanat mil unitats,
Només me n'arriben 250, tant bon punt l'escrivi i les intentaré repartir, però me n'ha demanat tanta gent que és complicat. Es fan molt per Andorra, però la veritat és que això va néixer d'una iniciativa d'un particular que està cooperant amb aquesta organització i està costant. No puc dir un lloc concret, jo sí que sé que les tindré d'aquí una setmana,
Ho publicaré a les xarxes socials.
M'agradaria saber perquè en aquest cas la Núria, al Nepal, anava fent la seva primera muntanya de més de 8.000 metres. Suposo que tenies molta il·lusió per aconseguir la cima, però desgraciadament amb tot el que va succeir no va ser possible. Teniu previst de carar en un futur, tornar-hi i aconseguir aquest repte o més o menys per quan seria?
No, sí, sí. Tinc un repte pendent. Ja serà per la tardor del 2016. Segurament hi ha un canvi de ronda, crec que sí, al Macalu. Inventaré fer-ho amb... És una expedició femenina a Alçada. A Alçada ho dic perquè són dues esportistes consagrades. I quan estigui més parcel·lat ja desbanyarem el secret.
Encara no es pot saber, no? No, perquè l'estem treballant, l'estem parlant, la il·lusió hi és, les ganes, i a fer-ho el complicat que és, no? El més complicat pot ser fer la muntanya, o sigui, adquirir tot aquest compromís d'esponsors i tal, que no pas de vegades es fa sortir al cim.
Doncs, Núria, piques una vida a aquest documental que tancarà demà aquest segon cicle d'audivisuals de muntanya de les Seies, la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just, amb ella mateixa, la Núria, que estarà allà, amb la qual hem pogut parlar una estona avui al programa. Núria, moltes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé demà la projecció del documental i res, que tots aquests projectes que tens en mans els puguis tirar endavant i que et vagi molt bé. Bona tarda. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
6 i 45 de la tarda. Que motivadora, no? Aquesta xerrada que hem tingut amb la Núria Picas aquí al programa. Farem una pausa i tot seguit ja encarem la recta final parlant amb el Sergi Arrada des del Casal de Joves de Sant Just perquè ens expliqui, perquè Sergi també fa molta muntanya, eh? Sí, un dia diu que va pujar al Canigó, aquí a l'escola Canigó. Ah. Sí, sí, sí. En menys de mitja hora.
En fi, ens parlem de seguida amb el Sergi perquè ens expliqui quines activitats hi ha al Casal de Joves els propers dies. Fins ara mateix, a la Penya del Morro.
Segueix l'Apella del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apella del Morro. A Facebook, l'Apella del Morro. Com veu? Sou originals, també.
Un home, unes idees, un color al blau, unes esclaves a la barba Barber. Sergi Arrada Ruiz, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què dius? Que fuai quant de temps sense saber de tu. Com va la vida?
Bé, no va, no va. Escolta, bé, com dèiem al Casal de Joves, aquests propers dies tenen moltes coses, però abans deixa'm comentar que va ser tot un èxit la pantalla gegant que vau posar per veure la final de les Xampinyons a l'esplanada del Casal.
Quasi bé, més de mil persones hi van anar. Hem vist fotografies de molts s'enjustencs i s'enjustenques, amb la cara pintada, amb colors de blaugrana... En fi, un munt de coses, no? Tu el bonic? Què?
Vas venir tu? Sergi Arrada, com va anar aquest dissabte? No hi era, no hi era. Què passa? Jo no hi era tampoc. Ah, bueno. Cristina, tu hi eres? Tampoc, eh? Bueno, no ho sé, però pel que he vist la gent estava molt animada i va anar bé. Sí, sí, va ser un èxit. Per això, per això t'ho he dit.
Sí, sí, ho va organitzar el barri sud amb no sé qui més, una penya barcelonista i tal. A veure, no perquè gent desprezi, la penya barcelonista de Sant Just. A tot el tema de futbol veig que no t'acaba de... És més de cinema. Vaig veure el partit a casa. Ah, sí? Sí. Però perquè et van obligar, segur.
o no? No, no, no, però bueno, no sé. És veritat, tu el tema futbolero no l'hem parlat mai amb tu. Tu ets del Barça o què? A veure, avui... Sí, sí, sí, sí, sí, sí, som del Barça. Ah, vale, vale. Bueno, que si vaig a un bar a veure el partit amb els amics i algú estava posant l'esquena a la tele, doncs ja em poso jo. És tu, ja ho sabíem. És ell, és ell, és ell, bueno. En fi, doncs què he de dir, aquesta menció especial? Per cert, aquest dissabte, si no m'equivoco, hi ha cinema utopia.
Cinema Utopia, exacte, Interestelar. Hombre, Interestelar, amb Matthew McConaughey, que això serà aquest dissabte a la tarda. Exacte, a les 6 i mitja. Interestelar, una pel·li que no sé si heu vist, però vaja que a mi em va encantar, molt, molt guapa, es troba una falta ja, pel·lis de ciència-ficció d'aquest estil, ens pots resumir una mica, si és que pots eh, mentalment, de què va la pel·lícula Interestelar?
Vale, doncs bueno, estem al futur, el futur no gaire enllunyat, la Terra està coberta d'apols, una apols que cada cop fa més difícil viure el planeta, de la pol·lució de tot, i com que li queden quatre dies, com si diguéssim, al planeta, i surt una missió espacial
Hi ha gent que s'ha de trobar a una altra planeta.
i com que se'ns acaba el temps perquè no hi ha molt, doncs hem d'anar... hem de triar quin planet avançar i veure si en aquest planeta hi ha vida i tal, perquè a cap dels tres reben més notícies. Bé, una pel·lícula molt recomanable que, a més a més, també té una banda sonora espectacular. L'estem escoltant de fons, de Hans Zimmer.
I que es podrà veure en pantalla gran, gratuïtament aquest dissabte, al Casal de Joves de Sant Just, a dins de la sala Autopia, no, Sergi? Exacte, a dins de la sala. La cirurgia no és titulada i és gratuïta. Exacte, tot perfecte. Aquesta música és com hipnòtica, no?
Que guapo, quan comencen a girar... Aquest és una de les activitats que hi ha preparades de cara als propers dies al Casal de Joves de Sant Just. Més coses, Sergi, per on continuem? Podem començar a parlar del dia de la música que tenim a Sant Maravinent. En quin dia cau?
El 17-20 de juny. El 17-20 de juny celebreu el Dia de la Música, que no és la primera vegada que el Casal de Joves, i les plenades sobretot davant on hi ha la GESP, es converteix en una mena de gran festival de música, m'atreviria a dir, amb la barra, amb tota gent, celebrant justament el Dia de la Música. Qui ho organitza?
Aquest any torna a les nostres mans. El dia de la música de sonata, que va sorgir al Casal de Joves fa molts anys, però després, quan van sorgir associacions juvenils musicals... Músics de Sant Just, per exemple. Músics de Sant Just, per exemple, els hi vam cedir la batuta d'organitzar l'acte. Però què sembla, que músics de Sant Just?
no estan grafins, doncs ho tornem a fer nosaltres. M'estàs dient que després del CineClub Utopia arriba una altra entitat a Sant Just que et passarà millor vida? Doncs és possible. Oh, quina llàstima, quina pena. En fi, un record des d'aquí, músics de Sant Just, una entitat que hi han passat molts joves, sant justents, organitzant, com diem el dia de la música, fins i tot durant una època, jo crec que era en el moment en el GED, eh?
que s'ajunava de les mans, van venir a col·laborar aquí a la ràdio, algun dels seus integrants i components, per exemple, em recordo, Jonas Bessó, Edu Garrido, que feien un programa especial de música, de la història de la música, en fi, aquest record, aquest sentit homenatge per a músics de Sant Just. Algunes paraules, Sergi, vols dir alguna cosa? En les cerimònies de comiat sempre hi ha algú que diu jo el coneixia,
Jo els coneixia i m'estimava. Són gent molt maca. Ells continuen vius, per l'entitat, ja, pobra. Vam fer moltes coses, hi ha sessions, dia de la música, tal, i concerts. Des d'aquí, un homenatge sentit, un record. Músics de Sant Just. Mai us oblidarem. Mai.
Escolta, Sergi, més coses de cara a comentar els propers dies, alguna cosa més, a part del dia de la música? No, per exemple, perdona, sabem que et voldria preguntar quins grups vindran a tocar el dia de la música? Vale, doncs hem obert una mica els esdeveniments musicals i l'oportunitat de la gent que volia venir a tocar, i vam contactar amb gent que va participant
El cabaret i tal. A part d'una exhibició de les nenes que ballen hip hop, una altra exhibició de la gent que fa teles acrobàtiques, tindrem l'actuació del Miquel Villanueva.
de la Cristina Esteres i després els grups Brit, Sprite, 1886 i The Barons. Molt bé, molt bé. Tenen a veure alguna cosa amb els bucs de sacs d'aquí que teniu a Catalunya? Doncs Brit, Sprite i 1886, sí. Molt bé.
A partir de quina hora serà? A partir de les 8 del vespre.
d'unes quantes que farem durant tot el mes de juny sobre l'Atlàntida Film Festival, un festival on-line que es pot veure a través de Filmin.es, i que normalment aquest divendres comencem amb tu, però ja et passarem el dijous, a partir de setmana que ve. Sí, sí, tu ves mirant pel·lícules, ja t'informaràs el divendres. Sergi, moltes gràcies. Un abraçada.
En fi, ja arribem al final del programa. Cristina, com sempre, si la penya del morro tingués molta audiència, avui què seria? Ho podríem resumir amb activitats per incloure una mica tot el programa d'avui, però si t'he d'estar com una cosa, jo diria que piques. En l'entrevista de la Núria Piques, perquè jo també començaré a fer una mica d'esport i pujaré com molt a la penya del morro. Molt bé, home, la Kilian... Jorneta. La Kilian Jorneta.
Sí, sí, sí, i agrair també a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui amb l'Andrea Bueno als serveis informatius, la Carolina Arbion a la revista Time Out, la Neus Gorrofea a l'Espai Essència, l'Albert Capapai a l'Educació Canina, la, com dèiem, la Núria Piques a l'entrevista que li hem fet amb motiu d'aquest documental que passaran demà a l'ateneu de Sant Just, i amb el Sergi Arrada des del Casal de Joves, Cristina Vargas, moltes gràcies. Demà a les 5 aquí, eh? Demà a les 5 aquí, puntuals, que tenim programa el 1.052, ja.
i nosaltres que ens acomiadem. Gràcies a tots, fa bé possible la Pella del Morro. Tornem demà a partir de les 5. Toreixem ara amb l'informatiu web. Adéu-siau, bona tarda. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver. Ràdio d'Esver, 98.1. Ràdio d'Esver,
My lover's got humor She's a giggle at a funeral Everybody's disapprover Should have worshipped her sooner If the heavens ever did speak She's the last true mouthpiece Every Sunday's getting more bleak Fresh poison each week
We were born sick. You heard them say it. My church offers no absolutes. She tells me worship in the bedroom. The only heaven I'll be sent to is when I'm alone with you. I was born sick, but I learned to command me to be well. Amen.
Take me to church, I worship like a dog at the shrine of your light. I'll tell you my sins and you can sharpen your knife. Offer me that deathless death of good God, let me give you my life. Take me to church, I worship like a dog at the shrine of your light. I'll tell you my sins and you can sharpen your knife. Offer me that deathless death of good God, let me give you my life.
I'm taking up the good time, my lover says sunlight. Keep the goddess on my side, she demands a sacrifice. Bring the whole seat, get something shiny, something meeting for the main course. That's a fine-looking high horse, watch your guard in the stable.
I'm starving faithful. That looks tasty. That looks plenty. This is hungry world. Take me to church. I want you like a dog in the shrine of your life. I'll tell you my sins so you can sharpen your knife off of me.
So you can sharpen your knife Off with me my deadless death The good God that will give you my life No master or king is when the ritual begins There is no sweeter innocence than ardent love to sin In the madness and sorrow
Take me to church, I worship like a dog and the shrine of your lies. I'll tell you my sins and you can sharpen your knife. Offer me that deathless death but good God let me give you my life. Take me to church, I worship like a dog and the shrine of your lies. I'll tell you my sins and you can sharpen
Ara escoltes, pràvio d'espectre. Sintonitzes, pràvio d'espectre. Maràvio de Sant Just.