que va liderar durant gairebé 20 anys. L'impacte econòmic del festival a la comarca es calcula en uns 20 milions d'euros. Previsió ara del temps servei meteorològic de Catalunya. Estel Figueres, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Avui tot i estar la primavera hem tingut un dia com d'hivern. Les temperatures han baixat acusadament. Hem tingut 9 graus a Barcelona, 9 graus a Girona, també 11 graus.
i de fet tenim una banda de precipitacions que afecta a punts del litoral i prelitoral amb una cota que volta als 800 metres i està deixant enferinades com per exemple a Prades. Amb el pas de les hores aquesta precipitació anirà minvant
i serà allà restringint el sector central del litoral de manera més dispersa. També podrà afectar a punts de Girona i sobretot també al basant nord del Pirineu on s'esperen nevades durant tota la jornada. Demà guanyaran pes les clarianes, sobretot a Tarragona i les precipitacions mimbaran tot i això encara quedaran alguns ruixats febles a Girona. Diumenge sol en conjunt i d'un moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Amador. Avui juguen els dos equips catalans de la Lliga L'Eport de Bàsquet. La plantilla del Força Lleida finalment no fa vaga i visita avui l'Orensia a partir de les 9 de la nit. L'entrenador de l'equip del Sagrià Joaquim Prado diu que l'equip arriba bé tot i la setmana complicada que han viscut els seus jugadors.
El equipo ha trabajado muy bien. A pesar de las circunstancias, ha trabajado muy bien durante toda la semana. Físicamente todos los jugadores están bien para disfrutar el partido y creo que llegamos bien al partido. Esperemos que las circunstancias no nos afecten a nivel mental. Sinceramente creemos que no. Bueno, vamos a intentar competir el partido lo mejor posible, conscientes, evidentemente, de la importancia clasificatoria que tiene.
de la seva banda al Barça B. S'enfronta al líder al River a dos quarts de deu de la nit a Andorra. I en el cap a dins avui també es disputa un partit avançat de la jornada 22 de l'OK Lliga a les 9 de la nit. Moralla òptica Blanes, Moritz Vendrell. Notícies en xarxa.
A l'escoltes, ràdio despert. Sintonitzes, ràdio despert. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio despert. 48.1. Ràdio despert. 48.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de l'EFM i a tot el món a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Bona tarda Sant Just, com esteu? Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Albert. Us parlo i us saluda Jordi Domena des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda, benvinguts.
Salutem aquest equip habitual del programa. Carme Verdoi, bona tarda. Bona tarda. D'aquí un moment en tu repassarem l'actualitat Sant Justzenka. A més a més, també avui al programa, com que és divendres, tenim el Jordi Roca per parlar-nos de les estrenes de cinema. I avui també amb la Cristina repassarem els inicis de Hollywood a història del cinema. Per tant, com ja fa unes setmanes, aquesta primera hora molt cinèfila a la Penya del Morro cada divendres.
A partir de les 6 i 10, la segona hora del programa, l'agenda juvenil amb l'Èric Pomar, les coses importants de la vida amb el senyor Benito, parlarem de la Riera, avui també, i el que no hem de fer aquest cap de setmana, l'antiagenda de la penya del morro amb l'Elisenda Capdevila. Bona tarda i benvingut al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda. Com sempre, amb la teva col·laboració, més que especial, al Twitter i al Facebook del programa, i repassem els trending topics d'avui, perquè, per exemple, Miquel Roca, el pare de la Constitució, és una frase que no s'ha dit mai, avui ha sigut trending topic. Per què?
Doncs es veu que l'advocat defensarà finalment a la infanta Cristina si no prospera el recurs que avui han presentat en contra de la seva imputació. Per tant els comentaris de Twitter evidentment no s'han fet esperar i podem veure comentaris com el de l'Ester Vivas que diu
Un altre per exemple el del Max Pradera que diu Roca jugarà un papel higiénico en defensa de la infanta. Com que és dels lavabos Roca suposo que va per aquí. Alguna altra Cristina?
Hi ha molts comentaris de la gent però sí que els mitjans de comunicació no paren d'actualitzar a cada moment tota la informació i totes les novetats que es venen del cas. Avui també hem tingut un tòpic V-C-F. Què vol dir això?
a València Club de Futbol. Ah, al València. Per què? Doncs es veu que el seu president, Llorente, ha dimitit avui i davant la notícia podem trobar comentaris com el de l'Iván Jiménez que diu Llorente dimite como presidente del València Club de Futbol. Esperemos que llegue alguien que continúe con el objetivo de rebajar la deuda y no tengamos problemas. Molt bé, doncs aquests són alguns dels tuits referents a aquest tema. Passem ara a l'actualitat Sant Justenca.
Avui ha vingut l'alcalde de Sant Just.
Feia dies que no venia l'alcalde. Ha passat per la ràdio i hem tret algunes notícies de les seves paraules. L'any passat a Sant Just es van obrir més empreses que les que es van tancar. Tot i així, els números són més elevats en tots dos casos que l'any anterior. Per aquest 2013, però, l'alcalde és més optimista i asseguro que ja hi ha projectes empresarials potents que inclouen inversions
El 2012 van obrir 52 empreses a Sant Just i també van tancar més negocis que a l'interior, en van tancar 28 en concret i la gran majoria vinculades amb el comerç.
L'alcalde Josep Pinyà ha destacat que aquestes xifres tenen un punt de vista positiu també perquè ha augmentat també el nombre d'empreses que han començat aquí al municipi i també punta aquestes noves inversions que encara no són tancades i per tant no hi ha res concret però que semblaria que podrien apostar pel municipi. Els negocis que han patit més la crisi són els petits comerços, n'hem parlat també altres vegades, el sector que va comptar amb més tancaments del 2012 a Sant Just.
L'escoltem, si et sembla, parlant d'aquests tancaments? Sí. Principalment són activitats comercials. Això és veritat que el comerç és potent a Sant Just, però pateix, és evident que pateix. Doncs el consum ha baixat de forma molt significativa. Jo estic en contra, en aquests moments, de seguir aquesta obsessió del control del dèficit, o baixar la despesa d'estar portant en una situació dramàtica, és a dir, no creixerà l'economia en aquest camí, ja n'hi ha prou, potser ja hem fet aquest esforç, no es pot fer més.
D'altra banda, no sé si recordareu que aquesta setmana, fa un parell de dies, comandàvem que Llorenz Rey des de Siu... Llorenz Rey. Llorenz Rey. Des de Siu. Apuntem això pels moments parant perquè... Apuntava fa dos dies, més o menys, que reclamava la finestreta única a l'Ajuntament. És veritat, ho vam recordar. Doncs l'alcalde... Creu que... És una bona idea? Que sí, està d'acord, però que ja diu que aquest tipus d'atenció sí que s'ha reduït només a dues persones,
que segurament admet que hi ha coses que es poden fer millor per millorar i utilitzar els tràmits per crear una empresa municipal, però que bé, que almenys diu que sí que s'han fet alguns passos. Alguna cosa més sobre la visita de l'alcalde avui a la ràdio? Sí, però és un altre titular. Ah, és un altre titular, d'acord. Ara passem al següent titular.
Per cert que ja tenim confirmada l'assistència de l'alcalde també a la Penya del Morro el dia 15 d'abril d'aquí un parell de dilluns per parlar a la secció Història de Sant Just amb el Manel Ripoll sobre l'enderrocament d'un dels edificis històrics de Sant Just situat al carrer de la Creu. I aquest dilluns a més a més també vindrà un veí del poble que va fer un article a la Vall d'Avers
No em vull equivocar, però em sembla que és el centre d'estudi Sant Just Tenc, sobre com es podria evitar aquest enderrocament. Serà interessant? Sí, el mes d'abril el tenim monogràficament parlant, aquest tema, a la secció d'Història de Sant Just. Pisos. Sí.
Posem aquesta música perquè la promoció dels pisos de protecció oficial del carrer Violeta Parra es complica. Aquest carrer està al Mas Llull, no, Carme? Sí. Les negociacions que ProMunça mantenia amb una entitat financera partal que els concedís un recurs de crèdit per poder-los construir s'han refredat en els darrers dies i encara no tenen una resposta oficial. Carme, què hem sabut d'aquest tema?
Doncs recordem que inicialment, per si algú no ho recorda, era Banqui, qui s'havia compromès en promoure un separador d'aquest crèdit per tirar endavant la promoció dels pisos del carrer Vilataparra, 8, 10 i 12. Des de la Comissió Europea Pro els va negar la concessió de crèdit d'aquest tipus, com a mesura de control sobre les entitats financeres espanyoles.
i recordem que a partir d'aleshores, que això era al febrer, es va començar a buscar un altre finançament amb alguna altra entitat. Al principi em va semblar que sí que hi havia una entitat disposada a finançar aquesta construcció a través d'un crèdit, però les converses s'han refredat i per tant encara no se sap si es podran construir aquests habitatges de protecció oficial, tot i que Josep Perpinyà, si vols podríem sentir que s'ha mostrat pessimista al respecte.
Alcalde, conveni... No, violeta parra, res. Hi ha dos de res, eh? Res o res. Res, res. Són una situació complicada per tirar endavant aquesta promoció. Jo et diria que si m'ho diguessis la setmana que ve et diria que estem més a prop de deixar-ho córrer que de continuar.
perquè només hi havia un banc en aquests moments que ha fet un esforç considerable, que fins i tot semblava que signava en promussa el crèdit aquest, evidentment també amb l'Ajuntament al costat, i això s'ha refrat en les últimes hores. Doncs una mala notícia pel que fa al tema d'habitatge públic a Sant Just. No sé si vols ampliar la informació, Carme. Doncs dir que Josep Pinyà assegura que no és just que hi hagi administracions senejades que vulguin tirar endavant aquest tipus de projectes i que no ho puguin fer i espera poder tenir resposta
aviat per part de l'entitat financera amb qui es mantenien aquestes converses i d'aquesta manera des de Promunça i l'Ajuntament podrem decidir si finalment es construeix o no aquesta promoció de pisos del carrer Violeta Parra amb el Lluís. L'habitatge que és un dels temes que més preocupen també els senyors Tencs. Un quart de sis de la tarda passem ara a l'agenda d'activitats de cara als propers dies de Senyors.
Bé, comencem repassant que... Comencem repassant que, això està molt mal dit. Sí, sí, no existeix, no? Una mica ja tens els titulars, no tens un guió... És veritat, què vols dir que llegeixi, no? La música serà la protagonista de les activitats. Comencem repassant que al cap de setmana a Sant Just aquesta nit el trio de jazz Marco Mesquida actuarà a l'Ateneu i demà i diumenge tornaran les Caramelles
Els carrers del nostre municipi. Propostes, per tant, d'estils radicalment diferents. Si no plou també hi haurà caramelles? Sí, sí. Vam preguntar-ho. Si no plou, evidentment. I si plou... I si plou... Això també podria anar pels moments per enmarcar. Gràcies, gràcies. Vale, vale, ja, ja.
I si plou, a veure, si és el diluvi universal no es faria, però l'altre dia vam comentar i ens han dit que si plou, que sigui amb algun paraigua si cal. I a més a més segons el que explica el Carles no serà un diluvi. Qui és el Carles? El meteoròleg de Ràdio d'Espanya. El moment màxim de pluja serà aquesta tarda. I ja veiem que tampoc està diluviant. No, perquè potser si hi ha algun oient que ens està escoltant diu el Carles. Qui és el Carles?
L'hem sentit alguna vegada aquí al programa. Sí, però la gent no escolta cada dia el programa. I... bueno, és igual. En fi... total, que aquest vespre hi ha jazz. Després parlem de les carreries. Jazz a la Teneu, 10 euros per l'entrada pels socis i 12 pels quinozons, i es farà a la sala del 50'anari de la Teneu. És la manera d'acabar aquest cicle de jazz i actuarà aquesta formació, aquest trio, que en cap sala de pianista, Marco Mezquida, un jove músic emergent molt rellevant del panorama jazzístic actual. Molt bé. Sí.
I l'acompanyarà un contrabaix i una bateria. I és curiós també aquest grup que, diferent d'altres informacions de jazz, no té saxo ni cap altre instrumentament, cosa que també fa peculiar aquest estil de música. I presenten, és el primer concert que fan la presentació del seu primer disc com a grup, que és Mayfren Marco, i després passaran per anar a altres sales com la Sala Jamboree o altres llocs de l'escena jazzística. Això serà aquest vespre a les 10.
I d'altra banda, de mai diumenge caramelles des de dos quarts d'onze fins a dos quarts de dues del migdia. Què és això? Núria Feliu.
El tema en les caramelles.
Bé, doncs això és el que hi haurà, cançons alegres aquest cap de setmana, no? Però Núria Feliu no vindrà, per no confondre la població. Per departament serà bastant variat, per exemple es veu que estrenaran una versió del New York New York de Francinetra. Amb tota Núria Feliu, no? No, perquè tots són homes, eh? Tots són homes al Corlopom de Flors, recordem, per tant, doncs, que és un cor masculí i que demà faran 7 parades en diferents punts del municipi i diumenge també en 7 llocs diferents. Demà començarà
A dos quarts d'onze al carrer Bona Vista agraden la pastisseria Cel·les i diumenge començaran al centre social El Milanari.
Farem dos recorreguts diferents, tant dissabte com diumenge, i diumenge s'acabarà dues quartadues a l'Ateneu, que és una reunida als Cantaires per fer el seu dinar de Germano. Per cert, com es diu, aquest cap de setmana? Aquest cap de setmana es diu el primer d'abril. No, les caramelles de vegades normalment es fan per Pasqua, que és la setmana passada. Doncs Jordi Ferraz explicant que es feia en aquest cap de setmana, tal, o ara és injust, el secretari de
El cor, l'opom de flors... Ah, val, val. Ho dic perquè potser no tothom coneix el Jordi Ferrer. Doncs va explicar que són les Pascuetes.
Ai, les pescuetes, que bones, eh? Bé, doncs aquest tema és el del pont d'Arcalís, passada de caramelles. Però també que l'ambient, que també es veurà aquesta setmana, eh? En fi, Carme, moltíssimes gràcies, ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesert.com i a partir de les 7 també al Sant Just Notícies, edició vespre. Bona tarda. Bona tarda.
Ara que en som a la sala, farem greix o quatre salts, farem greix o quatre salts. La penya del morro amb la cultura popular catalana.
5 i 20 de la tarda i a continuació, com cada divendres, tenim amb nosaltres el Jordi Roca per parlar de cinema. Jordi, bona tarda. Bona tarda.
Avui hi ha diferents estrenes, per exemple, Possesión Infernal, Efectos Secundarios, Tesis sobre un Homicidio, Un Amor entre dos mundos, Bárbara, i després notícies de tot plegat. Escolta'm el tràiler de la primera pel·lícula que ens vols comentar, que és aquesta de Possesión Infernal, que ja fa una mica de mandra, amb tantes pel·lícules, de Possesiones Infernales i d'Exorcismas. Compte. Estratat.
Vamos a morir esta noche. ¡Vamos! He leído un pasaje de ese libro. He liberado algo maligno. ¡Ah, Dios! ¿Por qué coño has hecho eso?
És un film de terror dirigit per Fede Alvarez. Què té de peculiar comparat amb altres pel·lícules també del mateix gènere, Jordi? Home, realment de peculiar no en té res, es tracta d'un remake d'un clàssic del Sam Raimi, que aquesta vegada no dirigeix a preco, però sí que reescriu el guió. L'argument és exactament el mateix, la meva és una jove, diguéssim, d'uns 20-25 anys,
que és dictar les drogues. Aleshores, per tal d'intentar superar aquest repte, marxar de viatge amb quatre amics més i no se li... No sé per què rius. No se li ocorreix una altra cosa que marxar a una cabanya solitària al mig del bosc on no hi ha ningú. Està molt bé això. Són aquelles coses de les pel·lícules de por que dius, per què te n'has d'anar sol al mig de la nada? Regla número 1. Clar, és allò que passa.
Un dels nois troba allà el famós llibre dels morts i el llegir. És una mica de zombies també. Per tots aquells que li han dit aquesta temàtica dels zombies, també la poden anar a veure. Aleshores això, el noi aquest comença a llegir aquestes coses i a la Mia li passarà algo que bé. No sé si acabaran gaire bé o no.
Bé, a mi ja em fa la mandra. Passem a... Home, perquè sempre són iguals aquestes pel·lícules. Vista una, vistas totes. Home, amb això no estic d'acord i els grans fans de les pel·lícules de terror no t'acceptaran aquesta crítica. Home, és igual que no me l'acceptin, els grans fans de les pel·lícules de terror. I ja em diràs tu qui són els grans fans de les pel·lícules de terror. Home, jo. Passem a la següent pel·lícula que també es estrena avui. Canviem radicalment de tema. Arriba a les sales el nou film d'Steven Soderberg, director d'Indomable, per exemple, Efectos Secundarios.
Todo se irá aclarando. ¡Tendrás que cargar con esto toda la vida! No sabía que estaba pasando esto. ¡Basta ya! ¡No me voy a tomar medidas! Tú le mentías a ella, él me mentía a mí. Yo no estaría aquí de no ser por usted. ¡Quiero recuperar mi vida! ¿Sabes que no estoy loca? Todo el mundo lo sabe. Emily, ¿estás despierta? Destrúyelo antes de que te destruye aquí.
Bé, evidentment és un thriller, ja ho hem vist, on els protagonistes són Emily i Martin. De què va, aquesta pel·lícula? Sí, a veure, és un film bastant interessant, més que res perquè manté el fil argumental fins al final i la tensió, cosa que agraïm sincerament. En aquest cas, Emily i Martin són una parella en New Yorkina normal i corrent que, bé, de cop i volta ella comença a patir una sèrie de trastorns i acudeix a un psiquiatre que li dóna una medicació experimental.
Tot va bé, aquesta medicació sembla que la cura, que se li passa la depressió que té, però, però, però tindrà uns efectes secundaris inesperats i aquí és on està la gràcia de la pel·lícula. No es pot dir, no? Home, no es pot dir ni el que passarà, ni... És que no es pot avançar més.
Jo crec que sí, sobretot perquè el fil argumentat es manté fins al final. Que es converteixen en zombies. No, això era l'anterior. No ho sé, perquè on hi ha zombies a tot arreu avui en dia... A més, el personatge masculí del psiquiatre és el Judlo, cosa que ja sempre és una garantia que la pel·lícula pot estar bé. El personatge principal és el Jason Statham, que dius, bueno, és el noi guapo, el reclama així publicitari,
però jo crec que pot estar bé i també hi participa la Catherine Seta Jones. Repassem les pel·lícules que també es estrenen avui, per exemple, Thesis sobre un homicidio, i aquest és el trailer d'aquest thriller nord-americà argentí. No? Com que posa aquí? Ah, argentí. Ah, perdó, argentí, no, no, és que em diu abogat. Argentí dirigit per Hernán Goldfried. Me golpearon, me violaron, me acortaron. Muerte a la mujer como ella.
El formol, la nota, el colgante que tenía puesto, todo formó parte de un plan. Todos sacrificios, víctimas inocentes que deben ser inmoladas para el beneficio de la humanidad. La víctima puede ser cualquiera. Detalles, todo está en los detalles.
És una mica com el Cerro de Homs d'Argentina, no? No. Deixa'm dir que la protagonista d'Efectos Secundarios, que és la pel·lícula que hem comentat abans, és la Rona Imara, que és la que va fer a la versió de la trilogia de Larson, que ara no me'n recordo com es diu. Saps aquella de l'Hombre que matava no sé qui? Colombíron de gasolina. Va, doncs la versió americana ella és la protagonista i darrere d'aquí es va fer famosa. En aquest cas,
També és un thriller jo penso que bastant més dèbil que l'anterior que no arriba a mantenir l'atenció en cap moment perquè és previsible des del minut 1 i en què el gran protagonista de la pel·lícula una vegada més en un film argentí és el Ricardo Darín. Ell interpreta un professor de dret penal que veu o almenys intueix un crim d'una noia davant de la facultat. Aleshores ell creu que l'assassí és el seu alumne més avantatjat de la seva classe i a partir d'aquí comença una obsessió personal
per incriminar el seu alumne, quan potser no és així. Per què aquesta pel·lícula qui la recomana, sobretot? Home, jo la recomanaria als amants de... Ricardo Darín, no? Sí, del cinema argentí, que ja sabem tots que és una miqueta més lent. Argumentalment, a mi em sap molt greu, però és que no dona el pes, i menys tenint una altra pel·lícula d'acció, o sigui d'un thriller, com és Efectos Secundaris a la cartallera.
Per tant, jo crec que no és una opció. També m'estranya sempre que totes les pel·lícules argentines que arriben, o totes, ja veig que està malament, però quasi totes,
sigui el Ricardo Darín el protagonista. També podrien variar. Sembla que l'únic actor argentí que fa pel·lícules argentines sigui el Ricardo Darín. També hi ha actor Alterio. Són com les dues sagues, el Darín i l'Alterio. Tesis sobre un homicidio que han fet molta publicitat d'aquesta pel·lícula. Aquestes últimes setmanes no paro de veure tots els autobusos, cartells... L'important són els detalls. Jo estic nerviós a l'autobús perquè començo a veure què passa.
No hi ha cap interès, des del minut 1 ja perds tot l'interès de la pel·lícula. T'expliquen com acaba? No, perquè és molt previsible, ja saps com acabarà, només veient a l'inici. Passem a la següent pel·lícula. Aquesta té molt bona pinta. No em puc creure que tu t'agradi aquesta pel·lícula. A mi les decisions de ficció i que estan ben fetes m'agraden. És un drama romàntic
amb l'excusa de la ciència ficció. No, perdona, però és de ciència ficció pur i dur. No, no, no. És un drama romàntic pur i dur amb un cert núvol de ciència ficció perquè la gent com tu la vagi a veure. Per mi secundari. Però si és el drama principal. Per mi secundari. Bé, estem parlant d'Un amor entre dos mundos.
que arriba des del Canadà dirigida per Juan Diego Solanes i el tràiler, anava a dir, és aquest que no el tinc preparat. Tant de bombo que l'estàs fent a la pel·lícula i no estàs preparat. I al final no es prepara. Necessito tu ayuda. Mi plantilla es. Tengo que ir a buscarla. Si subes solo conseguirás que te maten.
És maca la banda sonora, eh? Tengo que irme. La policía Fronterita ha lanzado una operación a gran escala para encontrar al fugitivo. Si puedo darle a mi vida alguna esperanza, entonces lo haré. No me sueltes. Lo siento.
A qui li ha agradat? A qui li ha agradat? En fi, és un drama romàntic, com diu el Jordi, de ciència ficció, com dic jo, on l'Adam, el protagonista... Sí, però que totes les nostres noies sàpiguen que és més drama romàntic que ciència ficció. És aparentment un noi ordinari, l'Adam, d'un univers extraordinari. Explica'ns una mica més detall de què va la trama i l'argument de la pel·lícula. A veure, és molt senzill. Us heu d'imaginar que l'autor, que això ho ha fet molt bé, molt ben trobat,
per mostrar el paral·lelisme entre dos mons, com podria ser una classe rica i una pobra, o els nenes blancs, etc. El que fa és dibuixar dos mons paral·lels, com si hi hagués un mirall sobreposats, un sobre l'altre, de manera que tu quan mires al cel veus el teu mateix món però amb uns altres habitants.
Aleshores, què passa? Que el noi aquest, que tu has dit, l'Adam, quan era molt petit, va veure una noia, va conèixer una noia quan tenia 7 anys. I es va enamorar, clar. I es va enamorar. El temps ha passat, ara ja està bastant més crescudet, ja té quasi 30 anys, i se'n recorda, no ha pogut oblidar del ferteig que va tenir amb aquesta noia. Per tant, el que intentarà és buscar-la i poder així, doncs, que el seu amor triomfi. Què és el que passa? Que com sempre, les lleis d'endors mons no permeten
que cap persona traspassi a l'altre món. Però l'amor ho pot tot, Jordi. Això és el que haurem de veure si a la pel·lícula l'amor ho pot tot o no. Perquè, clar, la cosa se li complica perquè ell es converteix en un fugitiu quan realment salta a l'altre món quan li està totalment prohibit. Però escolta, Jordi, en aquesta vida...
L'amor no ho és tot, però l'amor és el que mou el món, Jordi. Per molt que ens facin creure que són els diners és l'amor i la ciència ficció.
Jo crec que té dos punts positius a aquesta pel·lícula. Primer el que tu dius, la part de ciència-ficció que està molt ben trobada, que és un paral·lisme molt visual i molt fàcil d'entendre. I després l'actriu principal que és la... La Kristen Durst. Sí. Que això t'anava a dir, m'agrada molt aquesta noia, perquè l'altre dia vaig veure la pel·lícula Malanconia. Del Bon Trier. Que precisament avui la passen al Casal de Joves de Sant Just al cine Club Utopia. Que per aquesta pel·lícula va guanyar el Premi a Millor Actriu de Canes 2011. I que està molt bona.
És un actriu que està molt bé perquè es va donar a conèixer amb la saga Spider-Man i que jo crec que era una mica justa però que és de les poques actrius que han millorat amb el temps. I això està molt bé perquè normalment els actors i les actrius sempre les acabem veient en una espècie de línia igual que no milloren. Moltes vegades, al contrari, en pitjor.
La Kristen Stewart està molt i molt bé en aquesta pel·lícula. Saps què et va explicar l'altre dia el Sergi Arrada sobre melanconia? Què et va explicar? Que el Lars von Trier havia escollit la Penelope Cruz per fer de protagonista, però que la Penelope Cruz va dir que no, perquè preferia fer Pirates del Caribe. Bé, són estils. Les eleccions de cadascú, no? Cadascú que escolleixi el que vulgui. Jo crec que està molt ben trobada la Kristen Dance, i encara que sigui una pel·lícula comercial, ho fa molt i molt bé, perquè a vegades també, perdona que et digui,
amb les pel·lícules comècies ha gent s'oblida de la interpretació i no té per què. Bé, doncs aquesta pel·lícula té molt bona pinta. Passem a l'última que s'estrena avui i que comentem. Bàrbara és una producció alemanya del director Christian Petzl i que també va dirigir La vida de los otros, que va guanyar los de plata de 2012 a Berlín.
Aquest trailer el dediquem a la colònia d'alemans que viuen a Sant Just, que és molta. Va per vosaltres.
Ja ho tens això eh Jordi. Tenim el nivell bàsic d'alemany. Bàrbara, de què va aquesta pel·lícula? Doncs com ja us haureu imaginat és una producció alemanya del director Christian Petzol, que va guanyar per la vida de los otros a los de Platal 2012.
El film està bé. Treu la música. L'argument no està malament. L'argument no està malament i anem malament.
És que és una d'aquestes coses que fa, i mira que això fa una mica de mandra en general. Aleshores la protagonista és una infermera que vol escapar de la Alemanya democràtica occidental però la traslladen un cop. És cassada perquè es vol escapar, la traslladen a un petit poble on allà farà d'infermera. Aleshores el que li passarà és que
segurament s'acabi enamorant dels seus propis captors o d'aquells que l'ha passejat. I aquí està una mica la història. Això es diu el síndrome d'Estocolma, em sembla. Exactament. Que és que quan t'enamores de la persona o li tens aprecio o li des un carinyo que no és normal de la persona que t'ha segrestat. És que està molt bèstia aquest argument. Per tant, home, s'ha de dir, perquè s'han de dir quines coses fan, però és prescindible, jo crec. Passem a les notícies de Hollywood.
No! No!
I comencem parlant de Buscant a Dori, que és el títol de la continuació de Buscant a Nemo. Ah, molt bé. És molt bona notícia, aquesta. M'agrada molt. A mi també. Un aplaudiment. M'agrada molt perquè Buscant a Nemo, a mi m'encanta la pel·lícula, i... Soy Dori, soy Dori. Com te llames, soy Dori, no? I llavors ara Buscant-la a ella, que ja serà complicat, no? No, clar, com que han vist que va tenir tant protagonisme i tant de ràpid positiu a la Dori, han decidit que sigui ella la protagonista. També serà el Nemo, òbviament, i tota la pandilla.
D'aquesta segona part, que bé, tots els fans de Pixar ho estaven esperant ja, perquè buscant a Nemo no sé quina anya es va estrenar, però ja fa temps, eh. En aquest cas, però, haureu d'esperar fins al 25 de novembre del 2015. Del 2015? Sí. O sigui, no d'aquest 2013 a 2014, al 2015. No, no, no, fins al 2015.
Per cert, que la que faci el doblatge de la Dory, que ja ho va ser i repetirà, serà la Helen de Géneres. Ha dit que li ha fotut una pollita, els de Pixar, perquè ha dit que portava molt de temps esperant aquest dia. Diu que quasi es torna boja esperant que s'anuncies la segona part de Buscana Nemo.
Encara que diu que entén que els de Pixar estiguessin molt ocupats fent Toy Story 16. És a dir, que ja veus, deixeu-vos-hi a Toy Story. Perquè ella també és una showwoman d'Estats Units, no?, que porta el programa aquell Ellen Degeneres. Sí, exactament. Per cert, que qui tingui ganes de tornar a veure Buscan a Nemo, l'1 de maig s'estrenarà una altra vegada aquí a les sales de cinema, en versió 2D i 3D, per a tots aquells que vulguin tornar-la a veure i reviure-la d'aquesta manera.
5 i 36 de la tarda continuem repassant més pel·lícules de Hollywood i parlem ara de Tim Burton.
Perquè ja sabem, el seu nou projecte dirigirà Big Eyes. Sí, és una notícia per tu, perquè sí que t'agrada molt el Tim Burton. Moltes gràcies. En aquest cas, el cineasta es farà càrrec d'aquest film que ens narrarà la història real, eh? Vull dir que, basats en fets reals, de la Margaret i el Walter Keane. Diréu qui són, doncs, amb dos artistes... Qui són, qui són? Clar, dius. Clar, clar. Jo tampoc ho sabia, eh? Es van fer famosos a la dècada dels 50 i als 60 per pintar quadres amb nens amb els ulls molt i molt grans.
La història, clar, això tampoc dona per una pel·lícula de Hollywood. Però Tim Burton, a partir d'una foto, crea tot un món imaginari, no? És el mundo, el meravellós mundo de Tim Burton. No, el problema és que quan la parella es va separar, la dona va acusar l'home de no ser el creatiu. O sigui que no ho feien els dos, sinó que ell l'únic que feia era ser de relacions públiques. I aquesta una mica el què de la pel·lícula.
Diu, com deia jo, senyor Benito, bona tarda abans de res. Bona tarda. Com deia jo, Groucho Mars que deia, detrás de un gran hombre hay una mujer y detrás está su esposa. Detrás de un hombre brillante siempre hay una mujer sorprendida.
Per cert, que els protagonistes que també t'agradarà, el masculí serà... Johnny Depp? No. Home, perdona, això és notícia, no? Una pel·lícula de Tim Burton on no protagonitzi Johnny Depp. No, però ha decidit tirar pel filon dels Oscars i ha contractat el Christophe Waltz, que va guanyar aquesta edició a l'Oscar, i també la Amy Adams, que estava nominada millor actriu. Molt bé. Parlem ara d'una mala notícia que jo, en realitat, no havia escoltat mai aquest home. Amor Roger Ebert, que és el crític de cinema més popular dels Estats Units.
Doncs sí, el llegendari crític de cinema, que com tu molt bé has dit, era un dels més populars i influents de la seva època, potser no coneixes perquè era sobretot molt famós i també als anys 80-90. És com si fos aquí el Jaume Figueres. Sí, ha mort al 70 anys víctima del càncer. Per cert que aquest home va ser... Perdona un moment, Jaume Figueres, em sembla això guai d'algú, no?, que era Mr. Belvedere.
Aquest home escrivia les seves crítiques. És el primer i únic crític de cinema que ha guanyat un Pulitzer.
Amb què? Amb crítica de cinema. Però ell també fa com Jaume Figueres, que diu que no li agrada que li diguin crític de cinema, sinó que és periodista. No, ell diu el que és, que és crític de cinema. I per cert, que també tenia una estrella al passeig de la fama de Hollywood, perquè veieu que era un home reconegut, i Martin Scorsese ha dit que farà un documental sobre la seva vida arran de la seva mort. Bé, passem a una notícia també trista.
Jordi, serà tot per tu. Per tu no pots tornar a fer una altra pel·lícula. Més trist que això? Més trist encara, més trist. Ryan Gosling deixa la interpretació temporalment.
A veure, Jordi, qui és Ryan Gosling? Tampoc és un drama, més a més ho deixa voluntàriament. No és un drama, no és un drama. A més és un cc temporal, diu que tornarà. És una bona notícia, no? Vinga, va. Ryan Gosling diu que deixa temporalment el cinema. Sí, té pendent d'estrenar la pel·lícula Cruce de Caminos, que segurament s'estrenarà a finals d'abril, principis de maig.
i després de protagonitzar diverses pel·lícules en els últims temps diu que ell mateix i fins i tot creu que l'audiència els tres espectadors estan cansats de veure'l i que per tant es mereix un descans i que s'allunyarà de la gran pantalla durant un temps.
El que passa és que, clar, ell ara, diuen, vol fundar una productora i és aquest el motiu real pel qual deixa momentàniament la interpretació, si que no ens vengui tampoc la moto, de que tothom està cansat d'ell. Això ho fa molta gent, també, perquè quan no parlen d'ell, diu, jo ho deixo un temps, perquè necessito descansar. Jo això també ho faré.
És un dels actrius típics de comèdies i drames romàntics dels últims temps. Jo potser... Amb el Slater aquell, com es deia aquell... L'Eslater? No, com es diu? Snyder? Sí, la lista de Snyder. Sí, la lista de Snyder, sí. Jo faré també com el Ryan Gosling i potser m'agafa un temps per mi i dissabte i diumenge no vindré a fer-ho. Oh, que passa? Ah, que parlem de... Què? Torni, torni. Parlem de 50 ombres...
La novel·la que torna boges a les dones de mitja edat i de mig món. Perquè ja tenim protagonista per aquesta trilogia que serà finalment Emma Watson de Harry Potter.
El curiós de la notícia no és que Emma Watson acabi protagonitzant aquesta trilogia sinó com hem arribat a saber que Emma Watson finalment serà la protagonista. Ah, com ho hem sabut això? Perquè la productora no ho ha anunciat i tampoc ho ha fet ella per Twitter ni ningú de l'alent. Què has fet? Has robat els arxius de la productora, tu? Jo no, però vas per bon camí. Clar, en aquest cas, si els d'Anonymous han aconseguit entrar els fitxers de la productora, Alemanya Constantin Film, i han descobert que finalment
L'escollida seria la Emma Watson. Era un dels secrets que portava la directora com a reclamplobricitari de cara als pròxims mesos.
i Anonymous ho ha difós per la xarxa i per tant els ja es bomba una mica la notícia. De fet, diuen que això també és una nova tècnica de marketing publicitari fer veure que els d'Anonymous t'han robat la informació perquè així no n'estem parlant i en parla tothom. Diu que ens ho han robat i no volíem dir-ho quan al fons potser sí que volíem dir-ho i està molt bé perquè hem tingut la publicitat que necessiten per a la pel·lícula. Per cert, recordem de què va 50 ombres de Grey?
Doncs sí, en aquest cas la Emma Watson es posa a la pell d'una universitària que es deixa seduir en una relació amb un sadomasochista millonari, que és el Christian Grey, que serà el de Crepúsculo. Per cert, que tots els sants de Crepúsculo estaran tristos amb aquesta notícia perquè una de les candidates que em sonava més força per interpretar aquest paper era la Kirsten Stewart i d'aquesta manera repetiria una altra vegada la parella Kirsten Stewart-Robert Pattinson.
I ara passem a la secció Festivals de Cinema. Perquè arrenca el Festival Internacional de Cormetratges i Animació de Barcelona.
Conegut també com el Macal. Macal? Sí, diu Macalcal, no? Com era allò? No, és que era una cosa així, en fi... O cal. Sí, o cal, no? Jordi, explica'ns més coses sobre el Macar. Bé, doncs el Macal ja arriba a la seva quinzena edició i el seu director, el Manuel Barroco, ha dit que malgrat la crisi aquesta vegada... Perdona, Roberto Barroco, eh? Ai, què he dit? Manuel has dit. Ah, he dit Manuel.
Roberto Barroco diu que durant la presentació es va estrenar ahir i s'estendrà fins al proper 28 d'abril. És l'edició més llarga de les 15 que han protagonitzat. I ha dit que malgrat la crisi, ells han decidit per primera vegada expandir aquest festival, tant amb dates com també amb curmatratges que es projectaran. En aquest cas seran 350.
curmetratges, sí. Potser surt algú amb vostè, no? No crec. Hi ha possibilitats. Que no surti vostè. Si algú vol investigar i vol anar als jocs que es farà, que serà al cinema Girona, a la Fàbrica Moritz, a l'Institut francès i al CCB, i us veu un de vostès que ho diguin a través del Twitter, i nosaltres a la propera secció del cinema ja ho direm.
que, per cert, aquesta nit afoix camí de Canes. Què és això? Què vol dir, aquesta nit afoix? Ah, no, perquè és un curt metrall de ficció que es diu Esta nit afoix. Sí, que en retrata fidelment la vida en un comptat medieval català. El film parteix d'una llegenda persa adaptada a la història catalana i cadascriu la reacció d'un cavaller davant la mort. Perça? Sí, persa.
Ara m'ha vingut al cap la frase de l'exministre de Cultura, Esperança Aguirre, quan va visitar el museu egipci de Barcelona i va dir que no sabia que els egipcis havien llegat a Barcelona.
Per tant, no sé si la cosa va per aquí o no. Els perses van arribar a Catalunya, eh? Aquesta és la dada. Sí. Sí, no? Sí, sí. Val, val, val. Tan tranquils, eh? Sí, sí, tan feliços ells. En aquest cas, l'important o el perquè és notícia a aquest curmetratge és perquè ha estat seleccionat i continua en el camí per ser un dels candidats a guanyar el Premi a Millor Curmetratge en el Festival Internacional de Cinema d'Acanès,
Canguany se celebrarà del 15 al 26 de maig. De fet, aquest curt metratge és de nit a fons i ha superat la primera selecció del festival. Sí, és el que estàvem dient. A més, és una pel·lícula en blanc i negre, amb català. Per tant, una bona promoció per la llengua. I el seu director, doncs bé, ha subratllat que és difícil passar aquesta primera fase i que espera, òbviament, arribar fins a la final. Molt bé. Qui és el director? El director és el Jaume Duran. Jaume Duran. Ho coneixes? Jo no, eh. Tu tampoc no. Bé, doncs fins aquí.
Les notícies de cinema, gràcies Jordi, però no te'n vagis encara.
Perquè com cada divendres des de fa unes setmanes, Cristina investigues, tens la tasca d'investigar sobre els inicis del cinema. Hem repassat ja una mica com va començar els diferents invents que van portar fins al cinematògraf. La setmana passada hem repassat com es va introduir el Satear, no, fa dues setmanes, es va introduir, clar, era la festa de setmana passada, com es va introduir el cinema a Catalunya i a Espanya. I avui volem parlar del naixement
de Hollywood. Per tant, ja hem arribat aquí. Què ens expliques? Què has trobat, Cristina? Doncs comença a ser de cas dient que, evidentment, és als Estats Units. No? Sí. No, senyor Benito? Sí, sí. Ah, vostè és la font d'expert d'aquí sobre això. Doncs, concretament, a la costa és, ja que Hollywood encara no existia, no? Estaven allà.
I si no recordem malament, fa dues setmanes parlàvem una miqueta d'això de les patents que ja comentàvem amb el senyor Benito. Perdó, perdó, que ja he començat allà, però és que és curiós que començés a la costa est, és a dir a Nova York, i no on està situat ara, que és a Los Ángeles, a la costa oest.
Fins d'aquí... Té una raó. Ja arribarem. Ja li dirà a la Cristina la raó de sent. Si de cas el senyor Benito sí que segur que la sap. No la sap, si no ho hagués dit. No ens abaixem els aconteciments. Doncs parlàvem això de la guerra de patents que hi havia i justament aquesta guerra continuava, que provocada per Edison,
amb el seu intent de monopolitzar el negoci de les empreses, cosa que feia que els petits empresaris no tinguessin marge per poder actuar dins d'aquest món. Això va originar l'aparició de Hollywood, que va ser gràcies a aquests petits empresaris que van decidir desplaçar-se i buscar
nous espais per poder fer-se un forat en aquest món. Hi ha algun nom important que destaquem? Sí, a l'origen vindria marcat per una persona en concret que seria l'empresari Samuel Goldwyn. Goldwyn? Ah, no. Metro Goldwyn Bayer. És aquest? És el de la Metro Goldwyn Bayer? I el productor Lasky. De Lasky Hatch. Mítica sèrie dels anys 80. Bueno, són els... La perita Lasky. Ah, també, també. O, perdona, l'estat més al nord d'Amèrica que és el Lasky. Lasky aquí. Lasky, tret de pot aquí.
Són en principi els dos personatges, com preguntaves Jordi, més importants perquè van ser els primers que van començar a fer una cerca per trobar un espai més adient per començar a rodar. Es van desplaçar en principi fins a Nova Jersey però no van acabar de convèncer l'espai i el lloc i es van dirigir cap a Los Angeles on finalment van adquirir un tipus de granja que van trobar adequada per començar a rodar. M'estàs dient que Hollywood neix a una granja!
Sí, podria ser aquest l'horitzó. Perquè van ser les dues primeres persones que van arribar allà i que es van concentrar i van, arran d'una granja, van començar a fer les pel·lícules aquestes. D'aquí ve la frase mítica, les actrius de Hollywood són unes porques.
De totes maneres és important també destacar que es van decantar en principi per instal·lar-se cap a la costa oest per dos motius. Un en principi era per fugir de la influència de les grans companyies que estaven a l'altra banda concretament i que tenien tant de potencial que no els hi permitia aquests petits productors fer-se un forat en aquest món.
I un altre també era perquè els lloguers eren molt més econòmics. Jo crec que aquesta era més interessant, l'autèntica potser. Sí, també suposo que un altre dels motius que podria haver estat freqüent era que el clima també era molt més adequat pel fet de rodar en exteriors i no només limitar-se potser a interiors.
A Califòrnia fa molt bon temps. És un clima com el Mediterrani. La il·luminació ja la teníem posada. De fet, estem parlant entre el 1915 i el 1920.
Sí, més o menys. Això va començar a partir del 1903, però l'origen va ser al 1903. A partir del 1915 i al 1920 és quan comença a entrar-hi molts més productors, molts més empresaris, i és quan comença a haver-hi una gran productivitat aquí a Hollywood. Què és el règim de doble comandament?
A partir d'aquestes persones que van entrar i que es van instal·lar a la costa oest, es va crear el règim de doble comandament. Vol dir que s'instal·laven els estudis, els operaris, els actors, en definitiva tot allò que formava part de la indústria.
mentre que a l'altra banda, a Nova York, es trobava la part financera. Per tant, estava com separat i per això se li deia el règim de doble comandament, perquè tenien com les dues funcions separades, una a cada banda. A més, en aquell moment, a la banda nord-americana, la banca en concret es va adonar que realment tenien molt de potencial això de la indústria cinematogràfica i va decidir començar a invertir.
no només en tema d'actors, de decorats i tot això, sinó que també van començar a adaptar les sales per rebre a un gran públic unes sales que es van arribar a denominar Palau Cinematogràfics. Palau Cinematogràfics, popularment se'ls coneixia com el Palau Balanyà. Nickelodeon.
Sí? Ah, això no seria. Hi ha un canal nord-americà que es diu Nickelodeon. Sí, perquè l'entrada valia un nickel, que era 10 centavos. Un penike? No, un nickel. Un nickel. Un nickel. Un nickel.
No riguis, aquest fa gràcia. Necalodion. No, si és un canal. No sap què és el Necalodion. El que m'agradaria saber és per què tu saps que és un canal. És un canal de televisió? Que és el que veus allà. És un canal infantil, no? Això em fa gràcia. Jo tinc aquest i la Clan TV. Són els dos canals que jo veig.
Continuem si de cas, perquè amb les sales aquestes ja estava tot una mica més elaborat, més preparat. I el que van començar a fer els propietaris és crear uns circuits de sales.
per tal de disposar de tota la maquinària de producció de les pel·lícules, que era un mecanisme molt beneficiós tant pels productors com pels exhibidors. Perquè normalment les productores el que acostumaven a tenir no eren els seus propis circuits de sales. Però en altres vegades, i això era el que intentaven fer, és que diversos propietaris s'ajuntessin i d'aquesta manera creessin una sala. I així van començar algunes, com és el cas de la FERS National,
i a partir d'aquí van continuar més i d'aquesta manera intentaven congregar-ho tot i cal si fos molt més productiu per a ells mateixos. A poc a poc va néixer Hollywood, d'una granja ja comencem a tenir diferents sales. Com el Zara, d'un petit celler, models de Galícia. A partir d'aquí els empresaris van començar a comprar sales a l'estranger, no Cristina?
A partir d'aquí és quan Hollywood va començar a créixer amb el potencial i es va convertir en la gran indústria cinematogràfica. De totes maneres, tal com comentaves ara, els empresaris sí que van començar a comprar salars a l'estranger i van començar a establir petits centres de producció.
cosa que els va permetre establir dades i horaris a les sales mitjançant una cosa que es diu el Block Booking. Block Booking? No sé si sabreu el que és. A mi em sona Blockbuster. Blockbuster és alguna cosa semblant, potser. Home, perdona, és un videoclub que tu també fas l'hora que vols. Tu vas allà, agafes la pel·lícula i la veus quan et dóna la gana. Potser d'alguna cosa a veure. No ho sabem. Cristina? El Block Booking es tractava de vendre lots de pel·lícules de les cadenes d'exhibició.
És a dir, a veure, com ja tenim per una banda aquestes sales i circuits tots junts, ajuntat, el que ara volíem fer és vendre les pel·lícules en paquets, hi hauria potser una o dues pel·lícules de bona qualitat i que podrien ser les destacades, i la resta sí de segona línia. Si passa, ara passa. No ha canviat, això.
Seria més o menys el mateix. Els venien un o dues pel·lícules de primera igualitat o de les més punteres i tota la resta eren aquestes més secundàries. Doncs d'aquesta manera, amb aquests lots, el que aconseguien és que cada productor i cada companyia podien tenir aquestes pel·lícules
i aquests lots, en concret, i exhibir-les abans que a qualsevol altra sala, i cosa que els donava un prestigi i els donava més notorietat. A més a més, ja podien, tenint aquests lots, incloure les dates de quan presentarien cada pel·lícula, quan les donarien per les sales i tot això.
i per tant això va ser una mica l'inici d'això de tenir horaris, dia d'estrena i tot això. Molt bé Cristina, doncs moltes gràcies. Avui el naixement de Hollywood, de la granja, als grans palau del cinema. La setmana que ve Cristina, de què parlarem? Doncs si de cas començarem a parlar una miqueta dels primers cineastes.
De les primeres pel·lícules que es van fer, comencem si de cas per al Blanc i Negre, evidentment, i avançarem ja amb el temps, arribarem fins al color i parlarem una miqueta també dels primers actors i actrius importants. Parlarem d'Emiliès algun dia? Parlarem de Master Keaton? Els recomano que el Casa Forum avui inaugura una exposició d'Emiliès.
A partir de maig, el caixafòrum s'ha de pagar.
Sí, m'havia sentit parlar. D'alguna manera s'ha d'acostejar al manteniment. Però si ets client de la caixa, no. No, no puc. Si ets client de la caixa, no. I si tens el canet jove, tampoc. I la targeta rosa, senyor Benito? Jo ja la tinc morada, que la faig passar a fora de tot arreu. La té Malve, no? Ja la tinc jo. Molt bé. A veure, això els pasturistes, com el pare Güell. Clar, això em sembla bé. I tant, que paguin, no paguin nosaltres que anem fora.
No em sembla bé, i aquí ho denunciu Caixa Fòrum, que ha tancat la seva sala de visionats, que era la mediateca. Mira, mira, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, miri, mir
presenta un homenatge a qui ha sigut el primer mag del cinema, anomenat el mag del cinema, George Méliès, la que també, com es deia aquest home, van fer la pel·lícula aquesta del Hugo, no?, que parlava una mica sobre el tema, no sé si l'heu arribat a veure, Hugo, del... També he parlat del Méliès. Sí, sí.
La mostra repassa la diversitat de la seva obra i el valor que ha tingut en l'evolució de la història del cinema. Un valor que, recentment, ha tornat a sortir de llum gràcies al film en 3D de Martin Scorsese Hugo, que és el que estava dient jo. Us aplaudiment per mi, per favor. Gràcies.
Cal apuntar una cosa, que la gran competència que tenia l'Edison i els Estats Units eren a França. La gran competència de la producció cinematogràfica era la producció francesa. Mélies era francès. Mélies era francès. Ja ho vam comentar, que a França, justament a París, van començar els teatres, tot això de les ombres, i justament per això hi havia la reflectivitat aquesta. Els dos centres de producció més importants eren Los Ángeles
que després també van dedicar la pel·lícula també a aquella noia que veia Montmartre que es deia Amélies. L'exposició explica per primera vegada les arrels culturals, estètiques i tècniques d'Amélies i ens demostra que els orígens del seu món es troben als orígens del cinema. Ombres animades, allò que dèiem, la llanterna màgica meva. Si sembla que ho vam fer despessament aquestes setmanes que parlàvem de cinema fantasmogoria, mira senyor Benito com el que fa gust de la seva vida.
La cronofotografia, l'il·lusionisme, la màgia o la fantasia.
El món de Mel George Méliès. El Tim Burton de l'època, no? El visitant viatjarà al món estrany i agitat i animat d'un dels criadors més importants de la història del cinema, assistint al seu naixement. Marcaran el ritme de la mostra projeccions, aparells cinematogràfics en funcionament i també objectes únics com, per exemple, la primera càmera de Méliès o el vestuari original de Viage... Bueno, Viatge a la Lluna. Tot molt interessant. Objectes presents en l'exposició que pertanyen a la Cinematec Fanses.
Fundada l'any 1936. Hi haurà un total, Jordi, de 400 objectes, eh? Ni més ni menys. Ni més ni menys. Oh, bueno, ja, hem d'anar, hem d'anar. Hem d'anar, hem d'anar. En fi... Que veus els peixotecs del primer espectador, que va entrar a la sala. Que es va cagar. Una pel·lícula d'Albert Ries. Efectivament. Jordi Roca, moltíssimes gràcies una setmana més, i divendres que ve més cinema. Bona tarda. Bona tarda. Connectem amb la xarxa i d'aquí uns moments més penya del món roc. Fins ara.
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Sònia Keri Ramon, company. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha tornat a reclamar el suport de totes les forces polítiques parlamentàries davant dels reptes i la complicada situació que viu el país. Torno a dir que això costa que coalli, perquè la dinàmica del dia a dia porta molt sovint l'atenció, la confrontació, etcètera, etcètera.
però és més necessari que mai que hi hagi aquesta concentració d'esforços, potser no entre tothom perquè serà impossible, però si entre tota aquella gent que des d'un punt de vista de la defensa dels valors bàsics de la catalanitat i de l'essència del nostre país, aquesta gent en aquest moment ha de concentrar aquests esforços per seguir aquest camí en aquest moment tan enormement complicat com el que tenim.
Per mas, un dels reptes és l'aprovació dels pressupostos al Parlament, malgrat siguin uns comptes incòmodes i impopulars. Mentrestant, el president d'ER, Oriol Junqueras, considera intolerable que li demanin aprovar uns pressupostos inviables, inassumibles i que no es podran dur a la pràctica. Tots aquells que heu criticat en els diferents governs, de diversos colors, que han aprovat pressupostos i tres dies després, i no exagero,
Tres dies després han anunciat que no els compliríeu. Tots aquells que ho heu criticat no us atreviu a demanar-nos que nosaltres signem alguna cosa que sapiguem que no es podrà complir. Perquè si després d'haver-ho criticat a diversos governs, a diversos colors, us atreviu a demanar-nos que nosaltres ho feu, qui ens ho demani és que no té vergonya.
Junqueras ha insistit que l'impacte de la retallada serà col·losal, tot i que l'objectiu de dèficit... tot i que l'objectiu de dèficit es relaxi unes dècimes. Al banc dels Aliments, el Serró de Manlleu ha obert portes aquest divendres amb l'objectiu de donar servei a les famílies més necessitades del municipi. Segons dades de Càritas, actualment més de 400 famílies necessiten aquest servei una vuitantena més que l'any passat. L'alcalde de Manlleu, Pere Prat, ha explicat com s'organitzaran els serveis del Serró.
Tot aquest procés comença amb un informe que faran des de serveis socials i després, diguéssim aquí, aquest edifici, aquest equipament, doncs la gent de Càritas i la gent de l'Església Evangèlica seran els que, diguéssim, coordinaran i els dimarts i dijous a la tarda donaran aquest servei. Ho haurem d'ampliar, això ens ho dirà, diguéssim, amb el temps i segons les necessitats.
El cerró és el resultat de tres anys de treball que culmina amb la gestió conjunta entre l'Ajuntament de Manlleu i les entitats càrites, Església Evangelica, Mares Munt i Associació per la Solidaritat dels Emigrants de Manlleu. Els morts en accident de trànsit a les carreteres han reduït un 50% durant el primer trimestre de l'any respecte al mateix període del 2012. De les 58 víctimes de l'any passat s'ha passat a 29 entre l'1 de gener i el 31 de març d'aquest any, segons ha informat el Departament Interior.
Malgrat tot, el conseller Ramon Espadaler recorda que en cap cas estem parlant d'una tendència consolidada. No l'entenem com una tendència. Serà una tendència quan això es dongui no només al primer trimestre, sinó que es dongui al segon, al tercer i al quart trimestre. Aleshores podríem parlar de tendència.
Les administrem amb un punt de satisfacció, en el sentit que hem reduït, però també amb molta prudència. Agraïm la conducta, que al capdavall és el que ha fet possible aquestes dades, dels ciutadans que circulen per les nostres carreteres, responsable, i demanem que aquesta responsabilitat continuï. Per demarcacions, on més s'ha notat percentualment, aquest descens de la sinistralitat és a les comarques de Tarragona, que passa de cinc a dues víctimes mortals. Pel que fa a la resta, a Barcelona passa de 25 a 14, a Girona de 15 a 7,
i a Lleida de 13 a 6. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. Ha quedat definit el dia i les hores de les semifinals de la Copa Catalunya de futbol, que es disputaran al nou estadis de Tarragona. El 17 d'abril a les 7 de la tarda espanyol, Illa Agustira, dos quarts de deu, Barça-Nàstic. D'altra banda,
El vicepresident del Santos, Odílio Rodríguez, ha dit que el Barça seria un bon club per a Neymar, en el cas que el davanter vulgui marxar del Brasil. Ho ha dit a la xarxa de comunicació local. Sí, es un gran club, tiene un fútbol muy bonito, muy cualificado, con gran jugadores, un buen club para Neymar, y esa fue la opción del jugador.
D'altra banda, amb basquet jornada 24, la Lliga Lepor, el Força Lleida ha ajornat la vaga i visita l'Orense a partir de les 9 de la nit. A dos quarts de deu, el Barça ve i juga a la pista del River Andorra. En hoquei patins a les 9 es disputa un partit avançat de la jornada 22 de Lliga. El muralla òptic a blanes rep el Moritz Vendrell i el bola i vol a partir de les 8 el Club Bola i Vol Barcelona vol allargar la sèrie de semis pel títol de Lliga femení. Les catalanes perden la sèrie davant l'Aro de la Rioja per 0-2.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
La promoció de pisos del carrer Vireta Parra es complica. Les negociacions que ProMunça mantenia amb una entitat financera per tal que els concedís un recurs de crèdit per poder-los construir s'han refredat en els darrers dies i encara no tenen una resposta oficial. Tal i com ha assegurat l'acalde aquest matí al just a la Fusta, semblava que hi havia una entitat disposada a finançar la construcció dels pisos a través d'un encrèdit a ProMunça, però les converses diu que s'han refredat. Per tant, encara no se sap si es podran construir aquests habitatges de protecció oficial, tot i que Josep Parpinyà s'ha mostrat de moment pessimista
El respecte, l'alcalde Espera pot tenir una resposta aviat per part de l'entitat financera amb la que van mantenir en converses fins ara, d'aquesta manera des de promonsa, i l'Ajuntament podrà decidir si finalment es construeix o no la promoció de pisos del carrer Violeta Parra.
Més coses, el concert de jazz Marco Mezquita Trio actuarà aquesta nit a l'Ataneu. És l'últim concert del Sica de Jazz que es fa a l'equivament i servirà per presentar el primer disc del trio com a formació My Friend Marco. Marco Mezquita Trio és una formació encapçalada pel pianista Marco Mezquita, un dels músics joves emergents més rellevants del panorama jazzístic actual, i l'acompanyen Marco Roicario Contrabaj y Carlos Falanga a la bateria. Les entrades són costant 10 euros pels socis de l'Ataneu i 12 pels que no són.
i es poden comprar directament avui a la taquilla, a les 10 de la nit a la sala, al cinquantenari de la Teneu, que és quan es farà aquest concert i el lloc. I acabem aquest bulletí també amb un apunt cultural pel cap de setmana, que les caramelles es tornaran a deixar sentir a Sant Just. Les cantades tornen al municipi de la Mar del Cor, L'Opom de Flors, convertint-se en una de les tradicions més arrelades
A Sant Just, tant dissabte com diumenge, faran set parades diferents punts del municipi. La cantada demà dissabte arrencarà a dos quarts d'ons del matí, des del carrer Bonavista davant de la pastisseria Cel·les, i diumenge començaran una altra cop a dos quarts d'ons, en aquest cas des del centre social El Milenari. I de moment això és tot més informació. A partir de les 7, els Sant Just Notícies edició vespre.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concés o cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la Desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la Desvernada els divendres a les vuit del vespre i els dissabtes a les dotze del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Nits d'Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits d'Electrònica, ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro. Visent nobles per la Penya del Morro o del Morro. La ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. Sí, sí, adeu en directe al 98.1 FM. Bona tarda, benvingut a la segona hora de La Peña del Morro. Epà!
D'aquí una estona parlarem del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'hèlicap de Vila i la seva particular antiagenda. A més a més també parlarem de la Riera amb el senyor Benito, de les coses importants de la vida que avui el senyor Benito no em vol explicar de què parlarà. No, és una miqueta sorpresiva. No he rebut guió ni res, que normalment rebo guió. Avui això s'ha sorpresa. Sí. Va, una cosa. Abans de tot això, què farà? Veus de pallasso? Bueno, o per què no?
M'he oblidat que abans hem de repassar els trending topics de la segona hora.
Atenció perquè Nirvana i el seu cantant Kurt Cobain han sigut Trending Topic. Per què? Què ha passat? Doncs que fa 19 anys de la mort del vocalista de Nirvana. Ah, justament avui. Jo anava a dir que no havia mort. Sí, per això, però fa 19 anys i, evidentment, a Twitter els comentaris han estat moltíssims.
Podem destacar-se de casa el de la Tina, que diu, gràcies a Nirvana, gràcies a Kurt Dave i Chris, mi vida cambió. Gràcies per salvar mi vida. Ah, molt bé. Va caure d'una escala, no? No, sembla que no. Sembla que va morir d'un altre tipus d'escala.
Uns altres comentaris, podem destacar si de cas el de Hul Hogan, que diu... Perdona, Hul Hogan, aquell del Pressing Catch? Potser és ell, eh? Sí, suposo que serà un nickname d'alguna persona que es fica... Diu, o soy sincero, a mi me gustan nirvana, lo que no me gustan son los niñatos que llevan a la categoría de Dios a Kurt. Però no és ell, eh, perquè sigui en castellà, i ell ho hauria fet amb anglès. El Van Gaal no va dir res?
I alguna altra Cristina? L'Axel diu, avui surten fans de nirvana fins a debaixo de les pedres, demà s'escondran fins a l'any que ve. L'Axel aquest és el desodorant. Bé, també ha sigut trending topic avui, debate, Gran Hermano 7.
Sí, es veu que ahir a la nit va ser el debat de Gran Hermano, suposo que seria el set, el setè que fan, i es veu que durant tot el dia d'avui ha estat trending topic amb comentaris de tot tipus, sobretot d'ex concursants de Gran Hermano.
Podem deixar que sigui a casa el de hablando a voces, que diu, de Granhermano14 a interview, Lorena, Sonia, Rocky, Noe, Los Próximos Desnudos. Unes altres comentaris, si de cas, seria el de la Lore, que diu, ese, por favor, Frank, puedes tocarme la frente, momento de oro, ja, ja, ja, ja.
Com que no segueixo, no entenc res. La frecita aquella encara existeix. Sí, però venia a Sant Just a Canal Català, a fer els Coltivis. Era Sant Justenca? No, però venia a gravar als Coltivis. No és que com de vegades qui ve aquí és Sant Justenca, per això dic que no sé. Segons el David Ávila, tothom que ha vingut ni que sigui dos minuts de Sant Justenca és Sant Justenca. Per tant, tots els programes que s'han gravat al Polígon Industrial està plena de gent Sant Justenca, com Risto Mejide, José Corbacho, Andreu Buenafuente, etcètera.
Podem acabar de ser de casa amb un comentari de la susarquista que comenta un aspecte curiós de la gala que diu, por dios que asco, menudo mocardo se ha sacado. I a més he tuntat una fotografia que m'imagino que es veu el mocardo aquest. Què és un mocardo? Un moc? Ah, aquí. La Mercè és Milà? No ho sé perquè me he preferido mirar-ho Jordi, sincerament.
Bé, ara sí, Eric Pomar, bona tarda. Bona tarda. Gràcies per l'espera. Has tingut la paciència, cosa que t'agraïm. Ja sabeu que amb l'Eric repassem la agenda juvenil del cap de setmana. I avui, Eric, ens portes una passejada amb barret. Doncs sí, la passejada amb barret de Barcelona és un esdeveniment cultural, popular i que convida tothom qui vulgui.
a passejar-se amb barret. Jo tinc un bon vi a casa meva i no és broma. Com va aquesta activitat? Com s'ha de fer? Amb barret? Sí, amb barret. Però especialment portant el barret. Una cosa molt curiosa d'aquesta activitat que es farà aquest diumenge és que està inspirat en un popular event que es fa a la ciutat de Nova York. Això es fa a Nova York.
I això es farà aquest diumenge, eh? Exacte. I es farà, comença a les 12 del migdia, a la Rambla de Catalunya, en diagonal, on està l'escultura de la Girafa Coqueta, i acaba més o menys a l'altura de la Gran Via, a l'Estatua del Bou Pensant.
Molt animal, tot plegat. Molta passejada. És per agafar-se un calma. Aquest diumenge hi ha la cursa. Hi ha la cursa al Corte Inglés. Jo aniré a fer la cursa al Corte Inglés i no hi haurà mà, m'he apuntat. No sé si l'acabaré però me'n portaré un barret perquè si no acabo faria la passejada. La cursa al Corte Inglés aquesta per bombar.
Aquesta cursa. Pujar per arreu, perquè tallen totes les carreres. Entra l'Estadi Olímpic, comença a quarts de deu del matí. Per tant, hi ha la gent que tingui pensat circular per Barcelona a aquella hora o que s'avagi. Que no hi vagi. O a la Meridiana o ja que es quedi qui se'n just. Perquè, clar, tot està col·lapsat. Quantes milles són? Són vuit milles, uns dos quilòmetres. Vostè què pensa amb milles, no? Bueno, Eric, això es farà aquest diumenge a dia set, eh? Exacte. I alguna cosa més que ens portis?
Si voleu més informació, www.bcnabasaluna.cat. I avui també, Erika, ens portes la setena mostra de titelles de Mollet del Vallès. Doncs sí, des d'avui fins aquest diumenge a Mollet es fa la setena edició de mostra internacional de titelles. Un festival que cada any plega una vintena d'espectacles de totes les edats.
Doncs es farà a diferents espais del centre de la ciutat i la setena mostra de Titelles ha començat avui, seguirà demà i acabarem diumenge. Jo recomano anar-hi diumenge. Perquè sempre diuen que és on s'esperen les millors funcions. Després de la passejada amb el Barret, diumenge s'acumula la feineta i amb la cursa del Corte Inglés també la passejada amb Barret i la setena mostra de Titelles amb Mollet del Vallès. Si algú vol més informació hi ha alguna pàgina web, Eric? Sí, www.molletvallès.cat
Doncs Eric, moltíssimes gràcies, ens apuntem tot això i ja decidirem què fem aquest diumenge. Bona tarda. Que vagi bé la cursa. Sí, bueno, jo saludaré, em posaré darrere l'estèdicam de l'Arcadi Elivés, allò que porta ells en real la GoPro. Però jo em vull anar disfressat, no? Perquè això és molt anglo-saxó. Com es diu això? Un tutu? Una perruca, una perruquera o alguna cosa així. Ja t'has estat entrenant?
Sí, sí. He anat des de... Sap tots els bars que hi ha al recorregut? Per fer les aturades. He anat des de la Girafa Coqueta fins al Bou Pensant amb un llavall de Rambla Catalunya. Però això no és la cursa. No, no, ja ho sé. Jo m'he entrenat així, d'aquesta manera. En fi, Eric, moltes gràcies, que vagi bé. No et surt la cursa?
De què? D'on surt? Del Port Inglés? Sí, de la planta masculina surt. A dos quarts de deu des del Parell de Gràcia... Diputació em sembla. Alguna cosa per allà. Pujarà l'Estadi Olímpic i després tornarà... D'aquells barretos que hi ha... D'aquells barretos de l'Estudiantil. No és broma, he quedat a l'Estudiantil als 9 quarts. A un quart de deu. Podries pujar amb l'aeri fins allà dalt.
Ens respires allà dalt. Deixar el porc vell, l'agafes. Sí, perquè clar, trampes deuen haver-hi moltes, no? Vull dir que jo puc sortir d'allà, faig la pirula, vaig per la plaça d'universitat, m'espero una hora, fer una cerveseta, i quan comencin i arriben els primers participants, doncs jo també passo. Aquesta seria una mica la idea. En Fieri, gràcies, que vagi bé, bona tarda.
6 i 18. Continuem a la penya del morro. Senyor Benito, ha arribat el seu moment. Ja no em puc entretenir més. Vostè explica algunes coses i avui la veritat és que no sent ni de què parlarà. Vostè mateix té la ràdio... Per mi, no? És un perill això. No sent ni on m'estic posant.
Si la Cristina sap de què parlaré. Sí, ja ho sé. Ah, d'acord. Per els privilegis de portar al Twitter i al Facebook. Ah, d'acord, d'acord. I els nostres ullens també. Ah, molt bé. Ah, ja ho sap tothom. Però escolta, jo me'n vaig, eh. Marxi, marxi. Senyor Mena, gràcies. Adéu, ha sigut un plaer. Vés a entrenar Jordi per la cursa. Tinc entrenat! Perquè el recorregut déu-n'hi-do, eh. Sí? El tens aquí? Sí. Ah, doncs escolta, comenteu-lo. Mira, surt de... comença Passeig de Gràcia. Sí.
Continua per Aragó. Fins a Tarragona. Baixa tot Tarragona fins a Plaça Espanya. Dona tota la volta per Montjuïc, com acabes de comentar. Sí. Entra a l'estadi, que això és el més graciós que hi ha, que es forma un tap que allà no pateixis perquè pots descansar com 15 minuts, perquè hi ha milers de persones que estan intentant entrar a l'estadi. I llavors tu estàs allà com parat, descansant.
Doncs continua pel carrer Florida Blanca. Baixes al Teatre Grec, fins al poble sec. Continua creues la Ronda de Sant Antoni al carrer Palai i arribes a plaça Catalunya. Jo ho veig factible. És una mica llarg.
Bé, que tampoc no cal tenir dolçal. I a més que, una altra cosa, però Montjuïc, hi ha pujades i baixades, a veure com... Bueno, poquet, poquet. Jo vaig amb dues persones. Sí? Sí. Sempre és bo. Clar, home, i jo, home, sol, bueno, pots anar sol també, no passa res, o què? Però trobes gent allà, trobes gent i...
Jo ja he dit, calmis, que vostè no va, eh. No? I n'ha anat amb volta. Vostè se'l veu? Maradoniat. Mirant-lo ja diu que vostè... És de cursa. És una persona de cursa. No, jo el que volia dir és que jo vaig amb dues persones i he dit que fos amb la marxa. No cal arribar al primer. Que si no...
L'important és participar. L'important és la cursa de l'Hippercore. La de l'Hippercore està millor. I la de l'OpenCore encara està molt millor perquè es fa de nit. I les de Cafanaic està molt bé, que les fan aquestes nocturnes i fan activitats per fer i donen premis. La cursa de l'OpenCore és la millor, que és córrer tots els bars de nit.
Senyor Benito, no estiris més el temps. Anem per feina, perquè m'ho porto preparat i vostè m'està distreient. Avui no porta res, ja ho sé. Avui parlarem d'una cosa importantíssima que ha existit sempre, que es diu la pàgina en blanc.
Què és la pàgina en blanc? No, no, és que no, no, no. Treu, treu, treu, treu la bossa. No, no, no, és que... Deixi'm acabar la meva tesi, fer l'exposició... No, perquè ja m'ho conec, això, ja m'ho conec. O sigui, vostè, quan no es prepara els guillons i les coses, el que fa és inventar... Pilota fora.
Ara vull la pàgina en blanc. Recordo un dia perfectament, com si fos fa un any, que va dir que no m'he preparat un tema. I jo ja vaig veure que no portava quió ni res. I diu que avui ho parlarem de la improvisació.
I va començar a parlar de la improvisació. I avui està fent el mateix. La pàgina en blanc... No, està argumentat. Li recordo que el tema de la improvisació li he robat moltes trucades i molts correus electrònics. Felicitat-me, perquè els vaig obrir una llum a la gent que tenia ganes de... Avui vol parlar de la pàgina en blanc. Comencem per aquí. Què és la pàgina en blanc?
La pàgina en blanc és el moment que et poses i dius que has de començar a crear alguna cosa.
Prèviament a tenir la pàgina en blanc has estat una bona estona pel bar, donant voltes i t'han vingut 50.000 idees al cap. Que no has apuntat, evidentment, no? Que no has apuntat. Però ja dius, deixem fluir, deixem fluir les coses, no? I tu vas pim pam pam pam pam pam i llavors arribes ja...
No hi ha més remei, agafa el full, agafa el bolígraf, posa d'escriure en el despatx. Hauries de tornar a fer la pluja d'idees. Diguéssim que ja la tens i ja pel camí ja t'han vingut moltes idees. Ara és l'hora de la veritat. Ja s'ha acabat. Comencem la pàgina blanca.
Hi ha molta gent que utilitza una tècnica quan hi havia la Màquina Oliveti, per exemple, que era començar a picar de forma aleatòria les tecles. A veure si surt alguna cosa. No sortia res. Per tant, aquest mètode fora. L'altra cosa és anar fent dibuixets, anar fent diagrames, i al millor aquí surts i poses paraules.
Clar, has de saber molt bé de què va el tema. La pàgina en blanc, jo li he de recordar que hi ha el DEU, el que va fer l'univers i tot el pollastre. El DEU més DEU. L'altre dia vaig escoltar una frase que m'agrada molt, diu, DEU és una xifra mal accentuada. Està molt bona, molt bé. És del seu estil aquesta. Però clar, aquest DEU,
Vaig a fer alguna cosa i li vaig donar una pàgina en blanc i li va sortir l'univers. Per això li va sortir d'aquesta manera perquè el tio no tenia ni idea i va anar fent cosetes.
Què va passar? Al llarg de la història de l'home va tenir sempre la pàgina en blanc, el deure d'escriure alguna cosa. La història era la pedra en blanc. Aquí ve, que és el que jo volia dir. És que vostè és un dels fans de la secció. Perdó que li digui, però vostè és un alumne avantatjat de la nostra acadèmia.
de les coses importants. Jo em penso que des del primer dia que estic aquí, que estic escoltant les tonteries que diu, que jo t'emèrit. No veig que vostè fa atenció a les coses i hi posa voluntat. En l'època prehistòria, no hi havia fulls, el full dels arbres, però aquells eren verds, no eren blancs.
I llavors també hi havia les pedres blanques. Les fulles en verd. Tinc la síndrome de la fulla en verd. No s'encalli.
No me'n callo. Llavors, què li deien? En el pintor de les cavernes deien, tu noi, pinta alguna cosa. Llavors diu, no, que tinc el síndrome de la pareta en blanc. I per això si s'hi fixa, si s'hi fixa vostè, i si és una persona una mica curiosa d'aquestes coses, quan va per la natura i veu espelunques, que volen dir coves, eh?
Vostè entra en una cova, i no totes coves tenen dibuixets, cosa que tindrien que tenir-ne totes. No té per què. Sí, perquè era un costum molt arrelat, però històric, pintar les parets. La manera que tenien d'expressar-se, que ni parlaven ni res, però es pintaven a les parets.
Però hi havia moltes vegades que no sabien què pintar. Llavors tenien el síndrome de la paret en blanc. I per això va quedar en blanc. Potser és de la paret en marró. En marró, també. En blanc és la metàfora. En blanco, me quedaba en blanco. I n'Albis... I quines tècniques ens proposa vostè per evitar aquest síndrome de l'escriptor, que és la pagina en blanc? O sigui, què podem fer per no quedar-nos en blanc?
Ancestralment el que s'ha fet per no quedar-se en blanc és fer coses una mica de substàncies psicotròpiques. Si no tenim cap substància psicotròpica. Durant el parís de començament del segle XX, no? Al final del segle XIX.
Són les absentes, que l'absenta allà era un tro que hi ria a ser vostè del canut o del moro tu. Però hi ha una altra tècnica? Sí home, hi ha una altra tècnica també. Aquesta és de les més fetes. Una de les més utilitzades, la més utilitzada, jo diria igual ara, és contractar un negre.
és algú que t'ho faci. M'han encarregat una cosa. Ara tindria que pensar una novel·la, diguéssim, una coseta fàcil. Si no tinc que passar una novel·la, doncs truques al que escriu una novel·la i dius, escolta tu, fes-me una novel·la. I aquest l'hi diu a un altre. I aquest altre l'hi diu a un altre. I al final... Va passant i... Aquesta és una de les tècniques millors. Però et soluciona molt la papereta. Et soluciona la papereta, eh. Diu, quan la tindràs? I bueno, espera, espera, eh, tal, d'aquí no es posis. I l'altre, una altra tècnica que et fa servir molt és el...
És una cosa de sortir endavant de la pàgina en blanc
En van de la pàgina blanca. Dius, aquí li faré un homenatge al Cervantes. No fem l'homenatge a la corintellada. Ara escriuré una obra, una novel·la, que va d'un tio que ha de tornar a casa, però no troba la manera de tornar, i va amb uns amics i experts,
etcètera, etcètera. Molt bé. Què és el que li passa a vostè cada nit, no? A mi no cada nit, no. Només dimarts i dijous. Senyor Benito... Ha donat de si, el tema? Ha donat de si. Salvem-ho, salvem-ho. Un cinc-cinq pelat, eh. Perdoni una cosa. En una etapa dels romans i els grecs, escrivien amb làpides, que les làpides eren pedres i eren marbres, i també eren en blanc. D'aquí ve l'expressió. I ells deien, m'he quedat amb la làpida en blanc.
Senyor Benito, moltes gràcies, té molt robuste, ja li va llogar el programa. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments del programa parlem de la Riera, l'ha vist avui al capítol, senyor Benito, li ha agradat? No, fluja això, fluja això una mica, fluja això una mica, ja li diré jo que ens hem de posar les piles.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu, d'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que a tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. informatiucomarcal.com
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol.
Des de Top BB Amkits enviem una forta salutació per La Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral.
6 i 31 de tarda continuem en directe a La Penya del Morro. Carme, bona tarda de nou. Bona tarda. Parlem de la Riera. Bé, heu vist el capítol avui? Sí. M'han dit que l'última escena ha sigut bona. Sí, una miqueta, sí. Diguéssim, només destacable. El millor del capítol. El més destacable. De què ha anat tot plegat?
Discussió Lídia a Claudi. Lídia a Claudi. Claudi ara vol un helicòpter. És guapo, eh? Vol un helicòpter. Em sembla molt bé. I ella creu que és car. I com que són socis del casino, doncs... Però a ella més li cauran la trena en Ronyó, eh? Sí.
Aquests dies l'hem vist desmaquillada, en un altre estil, i avui ha recuperat ja vestimenta, maquillatge. Avui ha fet una comparació de vísceres. Diu, m'han tret un rotlló però encara em queden dos. Ho veurem ara, de fet. Un moment, perquè avui tenim problemes amb el vídeo. I per assegurar-vos del tret, escoltem la seqüència abans, primer, que és la Mercè.
A la cuina. És brutal. Què ha passat aquí? Que estan enfadats. Recordem que Mercè va matar el seu marit, no? I el fill no li va semblar bé. Era el fill i va anar parlant a la cuina. Atenció un moment, el fill que es va comprar una casa. Potser gran, no? Massa gran. Van dir que era molt gran des del principi, que ell vivia sol i... Suposo que se m'ha generat una família numerosa i ara té problemes econòmics. Escolta'm la conversa. S'ha de fer la taulada. Això, un moment, para això.
La taulada li costa 30.000 euros. 30.000 euros és de l'ara. No, és que no podem escoltar-ho. És que hi ha problemes amb la xarxa. I si intentes un altre tipus de web?
El vídeo del 3 de la carta està encallat a partir del minut 28. Voleu comentar una altra escena? Si no, o què? No ho se, però fa famòlia. Comentem això amb una altra escena. Nico. Raquel, que fas aquí? Ho hem de usar. Això és un resum. Tenia moltes ganes d'anar. Estàs veït. Estàs molt guapo.
El Sergi ha de fer la taulada nova, 30.000 euros. És taulada.
Tota nova. Com deu ser? Perquè a mi ens la van explicar. Tota nova, s'ha de fer nou... També ets curiós llavors a comprar un pis fa un any i mig. Clar, però li van donar... Entant malestat, no? Era sobre la mà i li van donar gat per llibre. Però de totes maneres canvia tan ràpid, no? En tan poc temps. No, no canvia. De taulada només, eh. La taulada, la taulada. Sí, però si tenia goteres o alguna cosa per l'estiu. Sí, sí, sí, això. Tenia uns gotarots, eh.
I vaig estar amb la convidada i vaig dir nois. I ja està trist. A més, havia depositat molta il·lusió en aquesta casa i li va demanar diners al Claudi. I el Claudi no té diners perquè vol diners per un helicòpter. I ell diu que estava pendent d'una inversió i que ell no li donarà diners. Llavors es planteja vendre la seva part al senyor aquell albatea. La seva part de la fonda, no? És elbatea que va buscar-lo. O sigui, ell li demana un anticip.
Ell va i diu jo com que treballo aquí és el que es feia abans jo no sé si ara es fa això però jo quan treballava me'n recordo que un dia vaig treballar i tu volies anar al gerent i li deies hola i tal i diu què vol ja només et deien entrar i deien mil sis diners no en tenies
Jo volia dir... llavors et feien un anticip. Avui en dia també passa, eh? A totes les empreses es porten molt, eh? Feies un anticip. Deixem 200.000 passatones... Per què les vols? Sempre t'ho feien, això. Ja està, doncs te les donava. Ell va pensar el mateix i va dir que em faci un anticip...
l'empresa. I l'altre es va penjar. I llavors ell li ha dit al seu germà Ernest, l'Ernest li diu que no. Estan plantejant el tema com a víctima de la família i ara es convertiran en una persona
Pobre, no? Perquè no ho ha pagat 30.000 euros de reforma de taulada. O sigui, una família que ho ha tingut tot. De l'estructurada, mai més ben dit. De l'estructurada. De fet, la Riera aquí ve i li diu que està comprant el seu perdó, s'ofèn molt... Tot això pel que fa a la conversa entre la Mercè Riera a la cuina amb el seu fill. Però a la que anàvem, que era la final del capítol. Aquesta té gràcia veure-la.
O sigui, el que passa amb les escenes del Pere Aquillo i ella és que tenen bastanta química. Interpretativa. Quan s'enfronten i es llencen bastants mocs. La pregunta és, ha aconseguit l'helicòpter o no? De moment l'ha fet fora de l'espatx, la Lídia. Suposo que aconseguirà que no es compri l'helicòpter.
Ella ha dit que estava bé, que donava prestigi a l'empresa. Jo també demanem un helicòpter aquí a la ràdio. Per què? Avui en dia si tens una empresa i no tens helicòpter ets un no ningú. Que serveix per fer voltes turístiques. Perdona, aquí a Can Gina està... Hi ha un helicòpter. No, no hi ha un helicòpter, hi haurà un helicòpter, que serà el meu, que jo demanaré de cara al nou contracte de la Penya del Morro l'any que ve.
Home, aquí hi ha un lloc... Hi ha línies elèctriques. Perquè la pregunta que li hem fet al Claudi és, hi ha arbres? I ha dit, sí, hi ha una robreda però van tots fora, no hi ha problema. Llavors, hi ha línies elèctriques, no n'hi ha cap ni una. Jo tal o de Can Genesta també heu traviat, aquests arbres que hi ha aquí fora. Llavors, una pista d'aterratge, llavors una, en lloc de la H, una Jota. Bé, eh... De Jordi. Alguna cosa més sobre el tema? Bé, suposo que... Ah, s'arrossegarà aquest tema. Ah, sí, sí, sí.
Per cert, vull recordar una cosa, que si algú no hi vol comentar coses sobre la Riera, que no ho diem mai, però no truca ningú, però és la nostra obligació, perquè estem al servei de la ciutadania. Sí, 933723661, 933723661, si voleu parlar sobre la Riera i que us sembla una mica tot plegat, i del que estem dient aquí també ho podeu fer.
Si no també... Perdona, perdona, perdona. Dic que si no també a través del xat Jordi de... Ah, sí, de radiojocs.com, al Facebook, al mail, les vies habituals de comunicació amb el programa. Carme.
Una cosa curiosa, que és que aquí hem parlat molt del tema Mireia, filla, mare, biològica, us en recordeu? Que cada divendres s'acaba el tema? Doncs aquest tema s'ha desaparegut. Què ha passat? Aquesta demana no n'ha sortit cap dia em sembla. No, és que no. I l'última? La mare la va fer fora una mica, a la Mireia li va dir que bueno, que és un... Ah, sí? Sí, la mare...
La Mireia es penjava una mica massa i la mare li va dir que no era el mateix. I aquí s'ha quedat. No recordava el pas. O sigui que ja està matat el tema, no? Sí, sortirà alguna coeta perquè tampoc el Joan i l'altre... Ho han deixat també? No, no ho han deixat. No tenen ni alts noraixos, no? No hi ha res.
Bueno, ja parlarem perquè torna el tema de l'assetjador, per això. Sí, sí. Torna assetjador... Però ara de bon rotllo, ara que és el pitjor que pot... Ell torna bé. És la cara pitjor. Llavors ara a ella li torna a fer gracieta, creuen que ha canviat... S'ha reformat, s'ha reformat. Perquè això del l'assetjador és com la pederàcia. Però en veritat canviarà o no?
Jo suposo que sí, és TV3. És un calabre de tarda i durant molt de temps buscaven aquests objectius, no? Educant valors. Com comprar un helicòpter, no? Ser l'època del cor de la ciutat, però... Home, tampoc se'n van sortir massa. Per això en principi hauria de canviar, no? Jo crec que no sé què jugaran. No sé si jugaran a canviar o no canviar.
Jo crec que sí, que siguin nòvios i tota la història, no? Si serà un amor així... Se li anirà la mà, una cosa d'aquest... No, llavors donarien la imatge que la gent no pot canviar. No pot canviar, això no canvia la gent. Clar, és que aquí està el dilema, no? Realment que... Vostè creu que sí? Jo crec que hi ha gent que pot canviar. Jo crec que sí. El Jordi creu que no? Jo crec que no. Home, ja naixem de la mateixa manera... Bueno, és com el que... Home, no canviar, però sí millorar, no? Millorar, sí.
fotre-los sense deixar mar. Jo crec que no. Jo crec que ningú millora. Per tant, què? Que tenen a permetre-ho a tots? Com a millorar, sí. Canvia, no, perquè tu tens la teva essència, però millorar, sí. Jo crec que el gènere humà és tonto, i sempre ens ho pega amb la mateixa pedra 50.000 vegades, i no el pren mai. Eh, penso, eh? Reflexió profunda. En fi. En fi. Dit això, jo me'n vaig. Molt bé. Nosaltres també marxem. Vinga. Que vagi bé.
Estem intentant localitzar l'hèlicap de Vila per fer la agenda. Oh, sorpresa! Noies! Visca! Recorda vostè, los vots o no? Vostè és del seu època, això, eh? Com es deia? Vostè era gran i ja... Jo no era gran, jo era gran. Ja era matiant el barco de la mort.
Jo ja havia tingut un parell o tres de nòvies quan feien això. I va aprendre molt també. També me la mirava per veure com el negre aquell que feia pinyes col·lades. Feia pinyes col·lades.
Diuen que vindrà el barco més gran creuer a Barcelona. El creuer més gran de tots els marcs del món mundial.
vindrà a trecar a Barcelona, com si no tinguessin prova de trecadors. El concòrdia, no? No, el capità és que... Es que Tino retorna a bordo! Es que Tino retorna a bordo, serà aquest? No, no serà aquest. Sí, es que Tino es veu que va enviar el currículum a milers de folies. A veure si volien, no? Li surten molta feina, ara. Li surten molta feina, es que Tino. No, però és veritat, ara que parla això...
Ha sigut una notícia d'aquesta darrera setmana que vindrà aquest vaixell que és de llargada, té com 3 mansanes de Barcelona, com 3 illes de casa de Barcelona.
Doncs Jordi, jo tinc una proposta per vosaltres, no sé... Ah, una proposta? Para, para, maquines. Doncs com que no hi és l'Eli, saps que a mi sempre m'agrada molt la seva secció perquè m'informo així d'aquesta manera del que puc fer al cap de setmana, d'on anari o d'on no anari també. Doncs estava mirant jo per aquí a veure quines coses n'hi havia i n'he trobat algunes coses d'aquest cap de setmana. Si et sembla les podem començar a comentar i si trobem l'Eli d'això ja que continuï ella. Doncs vinga, comentem-les. Per on vols començar?
Podríem... Mira, parlant justament de la que tu faràs aquest diumenge. Ah, la cursa del Corte Inglés. Sí, la cursa del Corte Inglés. Ah, vinga, doncs parlem-la. Perdó, demà em sembla que només comença la cursa de Sables, el Marató de Sables. Ah, que també és una de les curses més difícils del món, no? I amb més duresa i tot plegat, la Marató de Sables. Sables. Sí, sí, que és al desert. Així ens explicava David Pedros, quan venia, que era un col·laborador que feia esports extrems.
Sí. I canten aquella cançó que diu... No, em sembla que no. No confongui l'audiència. De totes formes, aquest diumenge la cursa del Corte Inglès poca a veure té amb la Marató de Sables. És una cursa... Res a veure. Per tothom. I de fet hi ha moltes gent que es queixa d'això, que hi ha gent de totes les edats i que per tant és una cursa molt familiar i que no és com la cursa dels Bombers, per exemple, que és més especialitzada, amb gent que corre més sovint.
Aquí trobes la gent de Torn que va caminant durant tot el recorregut. És familiar. És una cursa familiar. Aquella àvia fent la passejada o fins i tot amb els gossos i els nens. És una cursa popular. Va, repassem-la. Cristina, per on vols començar? Podríem començar parlant dient que és la 35a cursa del Corte Inglés.
Una cosa molt important, perquè ja porten 35 anys fent la mateixa cursa i que està tenint molt d'èxit, perquè sempre hi ha milers de persones que els diumenges es concentren per tota Barcelona fent aquesta cursa. Alguna vegada hi heu participat vosaltres? Jo no. Tu no, eh, i segur que tu vostè tampoc.
Per veure a quin nivell tenim d'esportivitat del programa. He participat en moltes coses, però això no m'ho vull. He participat en moltes curses però no aquestes. He participat en moltes curses però no aquestes.
De totes maneres, Jordi, podríem comentar que per a tota la gent que no hi participi i que potser tingui pensat donar un tomb per Barcelona, si de casa, aconsellar-los que no s'apropin cap al centre, perquè es trobaran moltíssima gent fent aquesta cursa, i pels que hi aneu, suposo que això t'interessa, a la mateixa pàgina de la cursa del Corte Inglés,
Fica uns consells per participar-hi. Ah, sí? Com per exemple? Doncs, per exemple, aconsellen... És que aquesta m'ha fet molta gràcia, eh? Diuen que no és aconsellable participar en una menstruació molt abundant. No, no... Clar, per això no hi puc anar jo. Aplaudim, aplaudim aquesta... Ja tinc deu. Aplaudim aquesta... Altava una mica l'argument de no anar-hi.
Com a mínim curiosa. Higiénica pels carrers de Barcelona. Si alguna noia que té la menstruació és marrana i no porta... Suposo perquè amb la pèrdua de sang es pot arribar a marejar. Esperem que vagi per aquí. De totes maneres, una altra cosa que
que aconsellen és sotmetre't a un reconeixement mèdic prèviament abans de fer la cursa per tenir una miqueta valorades les teves aptituds. Més que res creuen això perquè és necessari perquè hi ha persones que poden tenir antecedents o malalties cardiorrespiratòries, articulars...
o hipertensió, sobretot a les persones d'edat superior als 60 anys que de vegades n'hi participen. Una de les altres recomanacions que potser aquesta sí que t'interessa és que el que mengis 3-4 hores abans de la competició ha de ser molt lleuger. 3-4 hores abans vol dir la cinta de la matinada. A la cinta de la matinada aneu en compte amb el que mengeu. Més que res perquè no et pugui agafar alguna cosa estranya
i, sobretot, aconsellant menjar alguna cosa amb carboidrats, com poden ser pasta, patates, l'arròs, muesli, alguna cosa així. No calen aliments rics amb proteïnes i, sobretot, evitar el greix i el sucre. Per tant, Jordi, això del xocolata per la nit, res de res, a tots aquests que participin. Cap tipus de xocolata, eh? Jo ja el veig amb...
La nit abans Jordi, a banda de sopar alguna cosa així, podríem fer-nos un bany calent, un massatge i uns estiraments, per evitar algun tipus de lesió. Són totes les recomanacions que indiquen, per això seria necessari un bon descans.
a no prendre cap tipus de salam per poder dormir. Més que res, suposo, per la bona salut de tots els participants. I esperem que n'hi hagi serveis d'urgència, que segur que n'hi ha, per evitar que passi qualsevol cosa. Jo tinc un amic que viu al carrer Aragó i li agrada molt
sortir al balcó i refrescar els corredors, els tira aigua. Però al principi la tirava amb l'embas i tot. Hem contactat amb l'Eli i Cristina, rematem això del curs de la Corte Inglés. Un últim apunt si de cas, comentar que alguns famosos que hi participaran a la cursa d'aquest any seran Pedro Rodriguez, Jordi Alba del Barça, Joan Verdú, Ricky Rubio, Joel González i Ani Espar.
12 minuts, arribem al punt de les 7 de la tarda, tenim l'Heli Capdevila al telèfon, Eli, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Eli. Hola, Eli, bona tarda. Parlem del cap novembre. Bona tarda, Eli. Per què fa el pallasso? Què és aquesta, les titelles de Mollet del Vallès d'aquest diumenge? Hola, Eli, bona tarda. Bona tarda.
És esgotador. Si ho sé, no la truco. Parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda. Avui per on comencem?
Doncs avui, mira, comencem... De fet, he pensat amb tu, perquè jo sé que no sé si per amor o no, igual que l'antiagenda, t'agraden o no les corrandes. Però sé que sempre que en parlem, sempre tens com una especial predilecció. Les corrandes és com aquests versos que rimen, que parlen d'actualitat en plan festiu i popular, no? Correcte. Llavors, hi ha el quart concurs de corrandes, no és un combat,
És un combat, és una cosa que... Se l'estira amb el cap. Hem tingut ios. I també m'ha agradat perquè era com un poble més petit, sempre parlem de pobles més grans, i llavors dic, escolta, doncs no, m'agrada parlar d'aquestes, també. Aleshores, és el dissabte, hi haurà un estupendo combat de corrandes, no només amb el combat de corrandes, allà a Cercavila, allà avall de Bastó, hi ha una dinàmica fesolada, popular, espectacular, i aleshores, doncs, a banda de les corrandes,
Un bar, diguem-ne, comença a les quatre i mitja, allò amb la sobretaula. Després, al final, a les vuit hi ha un concert, també. Ah, molt bé. Un acordeonista que diu Manelita Pera, que és un acordeonista de l'Alta Garrotxa. Ah, un acordeonista, molt bé. Molt rural, tot plegat. Tot molt rural, eh? Sí, sí, sí. Com a jurat de les corrandes, està el Guccinet d'Espolla. Aquest senyor és un activista.
Perdona, qui és d'Espolla? El gossinet d'Espolla. El gossinet d'Espolla. Ah, el gossinet d'Espolla. És amorós. Com? Ah, Jair Domínguez també. Que no tanquin la festa.
Ah... Les tres pobres claus seran els encarregats de ser la jurat d'aquest combat de corranda.
Tot això serà a Muntagut i Oix. Muntagut i Oix, l'única població. A la Garrotxa. A la Garrotxa, tot plegats en el vulcà. Diuen que a la Garrotxa està bé així. És força interessant, aquella zona frondosa. Per perdres, no? No, sí, està bé. És apartat. Ja està també allà, al volcà, al cruzcat. El cruzcat queda una mica més enllà.
La Garrotxa tot allò, la zona vulcànica. Alguna altra activitat que volguis dir? Sí, però pel meu venitut ja he trobada aquesta femena. Però jo que sé que és un paladar exquisit, ja no només busco trobades normals i corrents. Resulta que trobada de gegants, aquesta femena, però són gegants relacionats més amb el món tèxtil.
Ah, sí. I què hi va, el fús? Hi ha una gallada, hi ha una filadora, hi ha un senyor de colònia tèxtil, una rentadora... Jo ho he buscat, això, ara què dic? Segons em preguntaran quins gegants hi ha aquí. El fús, la calandra... Correcte, hi ha tot això. Hi ha un home que va amb un fús... De qual, de qual? I on serà aquesta? Són cinc colles, en total.
Hi ha les bogaderes, que això és una mica més agafat per la petilla. El tèxtil també rende a vegades. És molt important que estigui neta la roba com a mínim. Això és al Vargadà, és a la mira tèxtil a Olban. A Olban, a Olban. Fa el buixgui molt bo.
La Colònies a Caos Rosales. No he escoltat mai aquesta població. Sembla com d'un planeta llunyà. A mi m'agrada molt. Tenia diverses coses per triar i si he triat aquest és perquè s'ha fet a Olben. És camí de verda. Si vols anar a triar la setmana agafo Olben. Com a hammer no hi ha res. Alguna cosa més que vulguis destacar?
Coses de gastronomia. Coses de gastronomia. Vinga, què tenim? La mostra gastronòmica del pèsol de Lleveneres. Ah, a l'Hispanya. Ens hem quedat una mica freds, eh? Sí. A mi un pèsol... No és que sigui la meva llegum preferida. Però sabeu què passa amb el tema del pèsol? El de Lleveneres és molt espectacular. A mi no m'agrada la gent... Però que és un pèsol de un quilo o què?
Però el pèsol de llavaneres és molt dolç, és total homenació d'origen. De fet, és molt espectacular el pèsol de llavaneres. Aleshores, clar, penseu que llavaneres fan tot un circuit de degustació amb tots els restaurants que hi ha per allà per llavaneres i penseu que dels 20 euros el plat de pèsols no baixa.
Què et donen? 50 quilos de pesos. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras. Es llavaneras.
amb sèpia i patates. Faran una gran cassola i faran un tastet el dia 7. Doncs Eli, moltíssimes gràcies, tot això és el que hi haurà durant aquest cap de setmana. Que vagi molt bé la tarda i la setmana. Ah, doncs igualment, que vagi molt bé en el cap de setmana. Adéu a la setmana!
Per cert, Cristina, ràpidament... Molt ràpid. Acabem de comentar algunes coses que tenia preparades. Aquest cap de setmana es fa el Marcal Pro 2013, que és el Festival Internacional de Cormetratges i Animació de Barcelona. Sí, ho vam comentar amb el Jordi. També continuem comentant que es fa el Black Music Festival 2013, que es fa a un munt de localitats com Sal de Girona, a Banyoles, a Figueres,
i podem trobar un munt d'actuacions i músiques diferents. Una altra cosa, és la segona Fira Playmobil a Tàrrega, també, aquest cap de setmana. Es fa del 6 d'aquest mes d'abril fins al dia 7 i serà dissabte de 10 a 9 i diumenge de 10 a 7.
Gràcies Cristina, per cert, ja acabem el programa, el millor per tu de la Penya del Morro avui ha sigut... Doncs avui les estrenes de cinema, perquè estava esperant sentir el trailer d'Efectos Secundarios. Moltes gràcies, fins aquí la Penya del Morro d'avui, agraïm tota la gent que ha fet possible el programa.
Gràcies per haver-nos acompanyat a l'actualitat Sant Justenca, el Jordi Roca al cinema, l'Èric Pomara a l'Agenda Juvenil. Senyor Benito, gràcies per venir. Moltes gràcies. I per parlar-nos de la pàgina en blanc. Ja l'hi donaré jo, la pàgina en blanc, un altre dia. Ha sigut interessant. Sí, molt, molt, molt. També agraïm... Jo l'hi veig amb els ulls, que ha sigut interessant. M'he agradat. Agraïm també la presència de l'Helicopt de Vila a l'antiagenda, i també, Cristina, moltíssimes gràcies per la teva col·laboració. A vosaltres. Ens retrobem dilluns. Que tingueu un bon cap de setmana. Un bon cap de setmana. Bona tarda.
Escoltes, ràdio despert, sintonitzes, ràdio despert, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio despert, 48.1, ràdio despert, 48.1.
When I closed that door and I ran to the street Something inside me was crawling I'm feeling free You hurt me so much, baby
Along the streets feeling the things I never felt I'm gonna live my only thank you, live my life I want to follow just my heart Living the moment night and day I want to hear the music of your heart
Yeah, yeah, yeah. Now I have to think I don't belong to you. No, I don't. And I need to walk so fast to disappear. You've had my love like you left me.
I'm gonna live my life I'm gonna run away from you Empty the window through my head I'm gonna live my own way, thank you I want to be completely free Leaving the past behind
I want to feel the music flowing through my veins You hurt me so much, baby
I want to run along the streets, feeling the things I never felt. Oh, I want to live my own day, thank you for living my life. I want to follow just my heart, living the moment that I must endure.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui divendres 5 d'abril. I comencem de seguida repassant el titular més destacat d'avui divendres. L'any passat a Sant Just es van obrir més empreses que les que es van tancar, tot i així els números
són més elevats en tots dos casos que el 2011. Per aquest any, el 2013, l'alcalde de Sant Just és més optimista i assegura que ja hi ha projectes empresarials potents que inclouen inversions al municipi. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui resumint, però ara altres informacions destacades en titulars.