Ara escolta Estradiu Despert. Sintonitza Estradiu Despert. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio Despert. 48.1. Ràdio Despert. 48.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Es Bern, el 98.1 de la FM, i a tot el món, a través de radiodesbern.com, comença un programa amb molta penya i molt amorro, la penya del morro.
Hola, què tal? Com esteu? Bona tarda, amics i amigues. Hem vingut al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro.
Moltes gràcies. No, gràcies a vosaltres, de veritat. I, a més, la gent que avui ens ha vingut de públic a veure des de la bonica població de Riudoms, a Tarragona. Gràcies, amics i amigues, per venir al programa. Avui, d'aquí un moment, repassarem les notícies des d'en Just amb la Carme Verdo. Carme, bona tarda. Bona tarda. A més, també tenim l'Edu amb nosaltres. Edu, estàs per aquí? Bona tarda.
Bona tarda Edu. Bona tarda. Ara sí, repassarem els trending topics del Twitter, els temes més comentats avui en aquesta xarxa social. Però en aquesta primera hora de programa també ens visitarà el Dan Costa, que feia temps que no venia.
Perquè la setmana passada van acabar un taller al Casal de Joves de cinema, en aquests tallers que fan d'estiu i casals d'estiu al Casal de Joves, i ens explicarà com li ha anat. A la segona part del programa, a partir de les 6 i 10, tindrem el Manel Ripoll, col·laborador habitual de l'Arxiu Municipal de Sant Just, que ens explicarà una mica d'història de Sant Just d'Esvern, i també, que avui, molt interessant, eh, Carme, t'agradarà, perquè parlarem de segells que s'han fet aquí a Sant Just d'Esvern.
I acabarem avui amb l'Arnau Cònsul parlant de llibres. Bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Avui la més penya comú. Carme, comencem amb les notícies senyors. Carme, tu diràs...
Comencem explicant que la senyera de la penya del moro ha estat despenjada aquest cap de setmana. Què dius? La senyera que fa 15 dies va implantar un grup de 400-500 persones ha desaparegut? Exacte. L'acte vandàlic s'hauria produït la nit de dissabte a diumenge.
Tant just per la independència, ha denunciat els Mossos d'Esquadra la desaparició de la senyera, i diversos membres de l'entitat pujaran avui a la penya del moro per mirar de tenir més indicis de com s'ha tret la bandera. A més, han explicat que en principi s'havien plegat algunes mesures, com ara reben que el màstil fos alt, i altres qüestions per mirar d'impedir possibles actes vandàlics. Que ja ho deia, això, que no estava ben agafada.
I això sí, asseguren que la senyora seguirà president Sant Just, és a dir, es tornarà a penjar una altra senyora. Ah, val, val, menys mal. També demana la col·laboració ciutadana per recuperar la bandera i que li diguin qualsevol informació que se'ls faciliti des de l'Assemblea Nacional Catalana.
Bé, doncs aquesta és la informació que ahir ens colpia Sant Just. Home, és veritat, però amb una feina sense precedents a la Penya del Morro hem fet un treball d'investigació de camp i podem dir-vos qui ha sigut o han sigut les persones que han agafat la bandera. La senyora. Senyora, senyora, senyora.
Bé, no només ho sabem, sinó que tenim la persona a qüestió del telèfon. Un aplaudiment per ella. Hola, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem, si us plau? Amb l'Arnau. Com? Arnau. Arnau. Eh... Arnau, explica'ns una mica què és el que ha passat aquest cap de setmana, perquè estem una mica desconcertats. A quina hora ho meteu això? Què?
A quina hora ho amateu això? No, ho estem amatent ja. Estem en directes, són les 5 i 10 ara mateix. A veure, ja t'he dit que volia... Volia que no sàpigués el meu nom. Ja... Volia quedar una mica anonimat, no? Ja... No sé, que has parlat amb el Miquel, el productor del programa, potser? Sí. No ho sé, és que el Miquel no ha vingut aquesta tarda, tampoc. Vull deixar la feina feta i tal. Bueno, Arnau, em sap greu. Si vols et direm, no sé, vols que et diguem... Digue'm A. Digue'm Quim. Com? A. A, doncs et direm A.
Bé, senyor A, expliqui'ns una mica què és el que ha passat aquest cap de setmana, no? No, jo també vaig voler contactar també amb vosaltres perquè no estic gaire conforme amb les informacions que s'estan donant, no? Home, perdoni, perdoni, però aquí no, no, aquí té Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bona tarda. Que és periodista de ràdioesver, vull dir que la informació que hem donat és aquesta, no? És una altra. Jo des del respecte absolut la vostra feina, però vull dir que està parlant d'actes vandàlics i no ha estat així. Ah, no?
No. A veure, doncs donis una mica de llum al tema perquè estem preocupats. Jo soc de l'agrupació excursionista de Sant Feliu. Del Llobregat? Del Llobregat, sí, d'aquí a prop. I llavors vam sortir el dissabte fent una petita travessa per la muntanya. Sí. No? I la idea era fer nit, no? Sí. Però vam tenir un problema, no? Ens va començar a ploure, va començar... Dissabte de nit va ploure?
Ens va ploure, ens va ploure. Em passa fred i al final vam agafar la bandera. La senyera. La senyera, per una mica tapar-nos del fred i de la pluja. En cap cas és un acte vandàlic, no? Ni contra la independència. Nosaltres som independentistes, a més a més. Es podria haver tornat a menjar, no? Després, si en demà?
El que passa és que després, recollint i tot plegat, hi havia una mica de caos i no sabem en quina motxilada. El problema és d'un company que l'ha encarregat de fer el repàs del material, no va fer el repàs del material, no portàvem mantes, i per això vam agafar això, però en tot cas és una cosa d'emergència, i vull que consti i aprofitar l'avidentesa per dir això, que la tornarem.
El comandament passa que no tenim clar qui era, si l'està encara. L'estem buscant, no? A tot plegat, estem aquí organitzant aviam qui la va guardar i tot. Molt bé, doncs Arnau, ens treu un pèl de sobrà. Volem fer una acreditada sobre tot això, que som molt partidaris de la independència, no? Sí, sí, no, no, doncs... I, independència! Sí, sí, no, no, ja, ja... És pel fred, no, bàsicament?
No, perquè hi havia molta gent que podia haver pensat que era un grup d'anticatalanistes, per exemple, uns brètols que havien fet aquest... No, però no n'hi ha, del Vajobregat aquest. No n'hi ha, no? No n'hi ha. És veritat. És veritat. Que també jo dic unes tonteries a vegades. Clar, vull dir, dieu coses a vegades sense pensar-hi, no? A la bala, i clar. És veritat, és veritat. Escolta, doncs res, que gràcies, i ja per l'aclariment, estarem a sobre d'aquest tema. Llavors, quan la trobem, que la porto aquí a la barriu?
No, porta-la a la policia si de cas. Que és el que ha de fer també... doncs segur que s'ha trobat també que la porta a la policia. Tu jo la deixo a la ràdio per si de cas i ja... No, no cal, no cal. Porta-la a la policia directament. Gràcies senyor A. Gràcies a vosaltres. Vinga, bona tarda. Adeu, adeu, adeu.
Bé, ja està. Doncs escolta, ja ho teníem això. Hem vist què ha passat amb aquest treball d'investigació. Edu, t'has fixat com es fa un treball d'investigació? Sí, sí. Bé, passem amb aquestes notícies de Sant Just Carme, per on continuem? Doncs parlem ara del centre d'estudi Sant Just Tengs, que va celebrar divendres el sopar del 25è aniversari a l'hotel... Home, molt bé, la gent que content està. Enac Porta, Barcelona.
Sí, a l'acte hi van existir l'alcalde de Sant Just, Julio Pervinyol, el regidor de Cultura, Sergi Seguí, també el mossèn Joaquim Rius, mossèn de la parroquia de Sant Just, hi havia en total unes 61 persones, unes no, 61 en total. I bé, doncs a les eleccions es van homenatge els cinc socis fundadors que encara formen part de l'entitat i també es va fer un reconeixement a Pep Quintana, l'únic ex-president que es viu. Molt bé.
Per cert que al Twitter hi ha molta gent, d'aquí un moment repassarem els comentaris que ha generat aquesta desaparició de la senyora de la penya del moro. Acabem-hi amb una última notícia, Carme, tu diràs? Mira, doncs l'Ajuntament ha posat en marxa un E-tauler, que és la versió E-tauler, o I, si vols dir-l'hi, no sé com ho vols pronunciar.
És la versió electrònica del taulell d'anuncis del Consistori. Aquest taulell electrònic està ubicat en un ordinador al costat del que hi ha al vestíbul en forma de llibre i a partir d'ara els anuncis i publicacions es penjaran en aquest taulell. Tot i això, el taulell electrònic encara conviurà amb el tradicional fins que l'últim document publicat en el sistema tradicional hagi acabat el seu temps d'exposició. Des d'aquest ordinador també es pot accedir
a la seu electrònica de l'Ajuntament i fer servir la assignatura electrònica per realitzar tràmits.
Bé, doncs jo el sabeu. Si us interessa on pot anar la gent, Carme? A l'Ajuntament. Directament, no? Vull dir, és on hi ha el taulell d'anuncis. Doncs ara hi ha un ordinador. Ja és que no té més la pantalla. On hi ha el taulell d'un sur, hi ha una pantalla. Però està bé saber-ho, perquè potser algun dia algú va i diu que no hi ha anuncis. Doncs sí que hi són. Són al taulell electrònic. I taulell.
Mira, per exemple, el Freerider, sobre aquest tema de la senyera, diu al Twitter, diu els que acostumen a respondre, jo sóc tan català com tu, ens han robat la senyera de la penya del moro. Després diu, ni un més ha trigat a robar la senyera a Sant Just, ara hi hauríem de posar una estelada gegant. Patxes dels nassos.
Després, el Pol, per exemple, diu que ha desaparegut la senyera de la penya del moro. L'han robada? Deu cap problema en tornar-la a penjar si es troba. Informació, sisplau.
En fi, i també ja per acabar comentar que el Josep Maria diu podreu robar la senyera de la penya del moro però no els records del poble. Tens raó. Sí. Home, ha aixecat molta sensibilitat aquest tema, eh? Sí, a mi em va saber greu quan ho vaig saber.
Ja, a mi també, a mi també. Vaig anar allà a l'acte i tot plegat a la festa. És una festa, jo. Segur que tornarà a penjar-la, l'Assemblea Nacional Catalana. En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 al Senyors Notícies, edició vespre. Bona tarda. Bona tarda.
Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veu? Som originals de mena.
5 i 17 de la tarda, continuem a la penya del morro i tenim a nosaltres l'Edu que ens fa un repàs dels temes més parlats a Twitter durant aquestes últimes hores. Edu, comencem pels trending topics mundials i és que avui Ernest Borning ha estat trending topics. Qui és Ernest Borning? Doncs bé, és un actor nord-americà que va morir ahir a Los Ángeles a l'edat de 95 anys per una insuficiència renal.
Va néixer el 1917 a Conecticut, i Bornyine... Com es va pronunciar això? Eres on és Bornyine? Li direm Ernest. Ernest es va fer mundialment famós per les seves interpretacions a clàssics, com per exemple Martí.
Dirigia per Derbert Mann, el 1955. Deu ser un d'aquells actors, clar, així com del cinema dels 50 o dels 60 i tal, que jo ara mateix no li poso cara, i segur que si el veiés diria ah sí, no? Doncs sí, i a més aquesta pel·lícula li va permetre guanyar un Oscar i un Globus d'or, gràcies al seu paper de carnicer, un carnicer en ple de tendresa.
Però pels qui no ho coneixen tant, podem dir que entre els seus últims treballs li va posar la seva veu en la versió en anglès a un dels personatges de Bob Esponja. Ah, sí? Sí. I també va aparèixer a la sèrie Los Simpsons en un capítol imitant-se a si mateix. Ah, molt bé, molt bé. Doncs queda-hi, té Ernest Bornell, actor que va morir ahir i que per això està tenint tòpic avui al món també, per exemple, John Terry.
Així, el capità de la selecció nacional anglesa de futbol, John Terry, ha comparegut aquest dius davant del Tribunal de Justícia per respondre les acusacions que diuen que va abusar verbalment d'un oponent amb comentaris racistes. El capità de l'actual campió d'Europa, el Chelsea, és acusat d'haver cridat un comentari ofensiu al defensor del Queens Park Rangers, Anton Ferdinand, durant un partit del passat mes d'octubre.
Per aquest motiu el seleccionador anglès no va convocar a Rio Ferdinand el germà d'Anton Ferdinand a la selecció. Perquè no hi haguessin problemes. I el jugador s'ha negat constantment les acusacions i s'ha declarat innocent. I què passaria si finalment fos culpable? Perquè està en judici tot això. Primer tot el judici podria durar uns cinc dies i finalment si és culpable podria rebre una multa de fins a quatre mil dòlars.
Bé, i un dels temes més comandats també a Twitter avui a nivell mundial és el tema de l'IVA. Doncs sí, el ministre de Dissenda, Montoro, ha avançat una pujada de l'IVA i acalega que Espanya té un IVA que es paga poc en comparació amb altres països. A més, Montoro afegit que si els que tinguessin que pagar l'IVA el paguessin no s'hauria de pujar. Molt bé. Hi ha alguns tuits sobre aquest tema, per exemple, que puguem exemplificar? Doncs sí, diu
Si hay que subir el IVA por ser más reducido que en Europa, no habrá que bajar el RPF por ser mucho más alto. Si pagaran el IVA a los que tienen que hacerlo, no habría que subirlo. Y se queda tan pancho. Le faltó decir tontos que sois tontos.
Bé, passem als Trendings Tòpics de tota l'Espanya. El primer Eurogrupo. Avui ha sigut Trending Tòpic Eurogrupo? Sí. A partir d'ara, les cinc es reuneixen els ministres de Finances de la zona de l'Euro, que preveuen tancar avui un acord polític sobre els termes i les condicions de l'ajuda de fins a 100 milions d'euros que aconseguiran Espanya per recapitalitzar la seva banca. Tot i que el memorandum d'entesa no es traiés fins a finals de mes.
De fet, aquest és un tema que s'arrossega econòmicament parlant des de fa setmanes amb el tema del rescat a la banca per a Europa i tot plegat. Experts de la Comissió Europea, ajuntament amb tècnics de l'autoritat bancària europea i del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional han estat negociant el document amb el govern espanyol les últimes dues setmanes i avui el presentaran a l'Eurogroup un esborrany dels termes del préstec i les condicions que s'imposaran.
a les entitats individualment i al sector financer en conjunt. Escolta, i com escanalitzarà aquest préstec? Doncs escanalitzarà inicialment a través del fons europeu d'estabilitat financera, però un cop estigui en vigor el mecanisme europeu d'estabilitat, l'ajuda es traslladarà al fons de rescat permanent sense adquirir l'estatus de creditor preferent i s'obrirà la via a la capitalització directa. No entens res, però no passa res, no és problema teu, és que jo d'economia vaig una mica peix també.
Per cert que avui Fèlix Millet també ha sigut trending tòpic a Espanya, deut a la notícia que hem conegut avui, no? Sí, hem conegut que el jutge del Cas Palau, Josep Maria Pijuan, ha ordenat l'entrada i el registre dels domicilis de Fèlix Millet i Jordi Montull a l'atmeia del Vallès i Tellà respectivament. Tres anys després que ha començat la investigació, ara pretén localitzar documentació i objectes de valor que puguin servir per continuar-la i cobrir la responsabilitat civil dels imputats.
Bé, algun tuit sobre aquest tema, per exemple, la justícia no deixarà mai de sorprendre, em diu ara registren la casa de Felix Millet. Ara, és veritat, eh, perquè hi havia molta gent també amb gran malestar, de tres anys després, eh, que ja es va obrir la causa. Ja fa temps. I tot plegat, Felix Millet ja ha tingut temps ja de buidar tota la seva casa i tornar a la reomplir amb altres mobles. En fi, i l'últim trending topic d'avui és el debat que hem tingut aquest matí, no? El Junti és... Sí, el cara a cara.
I el nom Maruenda? Ha sigut un debat on Jordi Basté ha llançat la pregunta de si Catalunya és o no és una nació. Per un costat teníem Maruenda, director de la Razón, que ha defensat que Catalunya no és una nació, i que considera que ser una nació o no no té res a veure amb la història. I per l'altre costat teníem Oriol Junqueras, president de l'Esquerra Republicana de Catalunya,
que ha defensat que Catalunya sí que és una nació, ja que té un marc lingüístic de referència i la voluntat dels seus ciutadans de ser-ho. Molta gent parla del repàs d'història que li ha fotut Junqueras a Maruenda, dient que Maruenda ha fet una mica el ridícul aquest matí.
Home, jo la veritat és que l'he escoltat i tothom que li interessi més o menys, tot aquest tema i tal, també recomano molt escoltar aquest debat perquè, bueno, és que no hi ha hagut ni el color. En fi, Edu, moltes gràcies, que vagi bé i fins demà a la tarda. Fins demà a la tarda. La teja del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esveral.
M'he d'agafar l'hora de la migdiada.
Aquest dimecres, a dos quarts de 6 de la tarda, a l'equipament de la plaça de la Pau, sorteig públic per a l'adjudicació de nou habitatges de lloguer per a joves a Sant Just d'Esvern. Nou habitatges situats a la carretera reial U7. Podeu trobar més informació al web promunsa.cat. Sant Just d'Esvern, 20 anys apostant per l'habitatge públic. Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Just a la Fusta.
És un home que va començar a fer teatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic. I això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bueno, la postura de la plataforma és ben coneguda, que es normalitza a la vall. Dit així, m'ha sonat malament. D'ara dos quart d'onja, la revetlla. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres entre les deu i la una, just a la fusta, vivim Sant Just en directe.
Ràdio Tespèl, 98.1 Ràdio Tespèl, 98.1
Trencant-nos fem-ho l'un a l'altre, sense fer-ho expressament. És l'errònia simbiògica en la que hem entrat de ple, tan amor cert que s'encerta i tan poca consumció. Creuen fort les margarides que eren totes de cartó.
De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també, però això ja no és comestible, això ja són esversers. Mantenim la compostura, recusin els excúsits, derrient les noves guies per no ser-nos desagradits. Per poder seguir veient-nos que això nostre ha estat molt bé, i no perdre l'esperança de ser amics dels iraners, però seguim trencant-nos fem-ho sense fer-ho expressament,
És la ronyes simbioses i algun dia n'aprendrem.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver.
Hay un bloqueo bestial Y desde mi ciudad Sólo a veces recuerdo a mi sur Así es mi identidad
No m'ho sé.
un deseo inhumano hacia ti. Busqué las ganas y también un plan a romper mis tiques de seguridad. Pero antes de decidirme hablar yo elegía un vuelo raso para huir de tu rada. Mi mecanismo de horror
M'he acollit.
o canviar d'acord.
5 i 32 de la tarda, amb aquest tema... El hombre, no. El hombre, no. El hombre invisible. Ah, The Love of Lesbian. Veus que bé?
Per cert que avui l'habitat Vila no ha pogut venir a fer la tele ni per telèfon o quina llàstima, però vaja, la setmana que ve el tindrem de nou. I llavors quan estàvem buscant temes, doncs per fer ara vam pensar, ostres, què podríem fer? I jo vaig dir, per què no portem una persona d'aquestes que tira les cartes?
Perquè jo estic majoriant, he de confessar que la meva vida està fatal. Estic passant per un dels pitjors moments ara mateix a nivell personal. Tampoc no ho explico mai al programa perquè tampoc vull utilitzar...
aquest espai, a més públic, recordem-ho, pel meu bé i per fer psicologia o teràpia i és per això que hem convidat avui una persona, perquè em tira les cartes. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bueno, com vostè vulgui. No ho sé, jo vull preguntar sobre l'amor, que estic fatal. Sobre l'amor. No, l'amor. L'amor. En el teu cas l'amor.
No, no. L'amor de... no sé, si trobaré parella o... Bueno, que diu parella dius no obligue d'una hora. Un dissabte vull dir que no... Folleteo, sí. Què? Folleteo? Bueno, home, no. Jo m'agradaria que fos més bonic.
Però si no portes re, que no té res vostè, no té ni pedres ni... No, necessito. En una cita? Jo et miro els ulls i t'endevino el futur. Ah, doncs escolti, ja pots anar-t'hi començant eh, que això va per minuts o...? Ah, és gratis. Ah, és gratis? Ah, val, doncs sobre l'amor, sobre l'amor, si us plau. A veure els ullets, aquests ullets foscos, profunds...
Amb aquest blanc, una mica vermellós, de l'últim porro que t'has fumat. No, que és el clor de la piscina d'aquesta setmana. Ah, el clor de la piscina, sí.
En aquests ulls tan foscos i penetrants hi veig un futur molt fosc. M'han donat una cosa ara, és que no em faci cas. No, és un futur fosc. Veig un quarto escuro eh, que t'agraden els torsos esculturals potser. Bueno, home, depèn de si la noia es cuida millor, però no passa re. En els quartos escuros mai hi ha noies. Hi ha noies eh? Hi ha molts nois que es porten com noies, però... Ah, bueno, doncs igualment, bueno, quina adreça és això? Quin carrer? Ho sap això o no?
Que és a Valmés això? A Valmés és probable, sí. A Sitges també ho trobaràs. A Valmés baixarà a l'esquerra no? No tens cap altra pregunteta? Sí, sobre el taller de cinema del canal de joves.
Que te la broma, eh? Que te la broma, que broma, tot això. No has enganxat, oi, quin amor? O sigui que no anirem ni a un quart d'oscuro ni re, no? Bueno, si us escolta, fes el que vulguis. Si vull anar, vaig, eh? Ves, ves. Diré així, és que m'han tirat les cartes en la ràdio. M'han tirat els ulls. M'han tirat els ulls, no? En fi, d'en costat, va, va. Hola, que tal?
No, no et facis el xulo, perquè tu has vingut en qualitat d'entrevistat avui per... En qualitat de pringat que m'has trucat ara mateix. No, si m'ho has dit tu l'altre dia. Escolta, quan et tinguis un hueco... Vull venir, sí. I dic, home, desvina quan vulguis. I avui hem aprofitat la vina entesa que no vinguis al David Ávila. I dic, para, pues vina tu i m'expliques una mica... No, ara el broma és a part, perquè això sí que ho volia fer, que m'interessava molt, el tema del taller de cinema, com molts tallers que s'han fet al Casal d'Estiu,
del Casal de Joves, ara van acabar divendres, han estat durant dues setmanes, s'han fet uns quants, entre ells d'aquest de cinema, que feia tu i el Pau Ardebol, que són una mica... Amb la col·laboració especial de Jordi Domenic. Sí, jo vaig de un dia, després ho expliquem, però no és l'important això. Exacte. El tema és que el Pau i tu, que seríeu una mica com el Peter Jackson i el Francis Ford Copp,
No riguis. Sí, sí, sí. Perquè és veritat. Dos cordos havies de dir eh. No, però vull dir que... Vale que ens estem engreixant però... Sí, últimament menges bé no? Molt. És broma, estàs feta la figura. Sí. I llavors vam dir home que vinguin i ens expliquin una mica què és el que han fet aquestes dues últimes setmanes al casal de joves. Per tant, què heu fet?
Doncs hem fet un taller de cinema 2.0, o la segona edició del taller de cinema, canviant algunes coses. Bàsicament era agafar un grupet de nens motivats pel cine, un parell i la resta de gent que els seus pares els havia empaquetat cap al Casal de Joves. Que no es coneixien abans, no?
No, algun grupet de dos germans, però la majoria no es coneixia. No es coneixen a vosaltres, no? No, evidentment. No tenien aquesta desgràcia. No sabien qui era. Però ha funcionat molt bé. Ha funcionat molt bé. Bàsicament l'objectiu era anar en dues setmanes i l'objectiu era rodar un petit curt.
i l'any passat es va fer i nosaltres havíem preparat tot el que era el guió i la producció i tal i igual i era més centrar-nos en el rodatge aquest cop vam fer que els xavals fessin el guió i preparessin el pla de rodatge i fessin la producció i bàsicament era tot ben bé com si ho haguessin fet ells així per les tardes però una mica amb la col·laboració nostra i la guia i l'assessorament perquè que s'espavilessin i es motivessin i han fet un curt
d'àliens i... Ah, sí? Sí. Els heu conegut així com de l'Espai i tal? No, no, no, però ells han agafat les quatre coses que els emotiven i m'estan trucant. T'estan trucant? Però vaig a penjar. No, no, no, agafa'l, agafa'l. Pots agafar-lo.
Sí, agafa'l, agafa'l. No, era una perduda. Era una perduda, eh. Volien dir, t'estic escoltant a la ràdio. Era que això o no? Segurament, mira. Agafa'l, agafa'l. No, penjo, ja està, fora. No entraríem aquí en això. Doncs això, que era els nens que l'han agafat i els seus referents eren aliens, eren nens al col·le i van fer explotar el col·le i tal i qual. Tot això amb el procés de taula rodona de creació d'un guió,
van anar dient idees, això i tot, convergir amb aliens, fora de l'instituto, i bueno, i molt bé, ha anat molt bé, els nens ho han passat molt bé. Eh, et dic una cosa. Diu que... ens han vençut a Twitter. Sí. Som trending topics, ja. Hòstia! Diu, la sintonia de la secció Bondango. Atenció, secció Bondango, eh? O sigui, ja fa secció... Ja no prové de què veig, no? Com a Bondango, i fa secció. Ho diu el Joan, home, Joan Pujadas. Ostres, Joan Pujadas. Joan Pujadas, Joan Pujadas.
Diu que la sintonia de la secció Bondango a la Penya del Morro és musculmà. Modo aleatori. Epic fail. Perdona, no és modo aleatori. Que digui el Joan Pujadas ara mateix que és el que... Per què li destorota tant que em relacionin amb musculmà? Exacte. Jo trobo que és molt encertat. Modo aleatori. Aquí les sintonies no les posem perquè sí. Bueno...
Perquè justament anava a parlar de Bollywood. Home, jo n'entenc molt d'això. De fet, Bollywood és una... és que ara hem de parlar d'això, d'aquesta sintonia. Està bé, no? Que vagi tirant sintonies així. Tu tires sintonies que jo te les comento. Està bé. No, però, escolta, ja que parlàvem del taller de cinema, veus com enganxem els temes? Millor que Matías Prats, Bollywood és una de les grans produccions de cinema del món, no? Està apassionant, el tema, sí. Ja està, ja està.
Això ja és més clàssic, ja m'agrada. Estic veient...
En fi, veus per què veis jo amb pujades? Que no tot és la teoria. Però escolta, Joan, tu no havies d'estar acabant el projecte de final de carrera, que estàs fent la cosa més xunga que pots fer aquesta tarda, que és escoltar la penya del morro? Escolta, si vol escoltar... Ja, per un moment, reflexionem. Què? Que una persona hagi d'entregar el projecte final de carrera i en aquests moments estigui escoltant la penya del morro, a tu què et sugereix? Doncs a mi una aplaudimenta. Molt bé.
Doncs a mi m'agrada, perquè li donem energia a tota la gent que està entre ells, particular, i també a tota la gent que està entre... Canviem la música. A tota la gent que està en aquell moment estudiant, fent finals de carrera, projectes, aconseguint el seu somni, es mereix un aplaudiment. Fisca! Fisca! Bé, després d'aquest moment que he coi cutre, Dan, explica'ns una mica el que estàvem... Cinturia! Explica'ns una mica què és el que estàvem...
Sí, correcte. Segona temporada espectacular. Sí, està bé, tots allà al final. No cal dir-ho, no cal dir-ho. El taller de cine encara vols? Sí, sí. Atenció, perquè... Mira, el Jordi Fernández ens ha mencionat també al Twitter ara mateix, a la Penya del Morro, diu... Comentari molt... Saps què ha passat aquest cap de setmana, no? Ostres.
I saps que fa un parell de setmanes vam penjar una senyera a la penya del moro. No ho sabia.
És igual perquè tampoc hi és, perquè l'han tret aquest cap de setmana. Ah, sí? Ah, vale, vale. I aleshores esteu reclamant que ara es pengi l'estalada... Bueno, jo no reclamo re, és la gent que ens hem recollit i diu, però gegant eh, que sigui l'estalada, que es vegi des de tot arreu. En fi, bueno, amb qüestions directives. Que obama la vegi, no? Que obama la vegi. A la bim, a la bam, a la bom bam bam. Podem reprendre un moment el fil seriós? Jo? Cap problema. No, no, jo ho sé que per tu, el tècnic, perquè es posa sintonies.
Bé, doncs la setmana passada al Casal de Joves, efectivament, hi va haver aquest taller de cinema. Es pot veure algun lloc al curt matatge que heu fet?
Crec que es podrà veure... Perdona, que t'estan anomenant whatsapps? No... Però... No, no, no, no eren whatsapps. Això no seria jo. Perdudes. Jo encara estic uns anys enrere i això del whatsapp no ho gasto. Ja, ja, ja. Però bueno, es podrà veure el dia aquest divendres, em sembla que a les 6 perquè el Casals celebra així una mica el final d'aquests tallers i fan algunes activitats, entre elles es projectarà aquest curt patxanguero
produït pels nens. Bueno, perdona, però ho esteu darrere vosaltres, esteu contents? Sí, no, però a veure, el tema és que la gràcia d'això és que d'aquest tallers que ho han fet tot ells, menys muntar-lo, ells ens passen una mica les... Ells van gravar, ells agafaven la càmera, ells decidien com tiraven els planos, ells ho decidien tot, i és la gràcia que té. I ells es maquillaven, ells buscaven, ells van fer el vestuari amb bosses d'escombraria dels aliens, ells van fer els diàlegs... Quant dura?
Durarà 12 minuts, així. I ens pot explicar una mica l'argument, així? Sí, es desperten... Bueno, tot comença quan els nens descobreixen que l'educació ha desaparegut. L'educació? L'educació desapareix. Tot el que té a veure amb l'educació, tant sigui objectes com llibres i l'institut i coses així... Som tots com el Torrente, llavors? Torrente?
com a símbol de no educació. No és que els desapareguin els coneixements, sinó allà on està continguda l'educació, com un llibre, objectes desapareixen. Ostres, clar, no hi ha Wikipedia. Tot va començar perquè els nens els deien, bueno, per començar el guió, després d'explicar-los una mica com s'havia d'escriure, quins ingredients ha de contenir perquè flueix i tal, se'ls vam dir, va, reunim-nos i diguem que cadascú digui un què passaria si
i anaven dient què passaria si, i molts tenien a veure amb què, morien professors, molts professors van morir. Ja, en el brainstorm millor de guió. Exacte. I aleshores una mica vam aconseguir-ho encaminar, que per què sembla si el que desapareix és l'educació? Ah, molt bé. I a partir d'aquí ells van dir, per què i com pot ser? És l'escura perfecta per matar professors, no? Exacte. Hi havia un moment que se'ls hi va preguntar, bueno, us esteu donant en compte que aquí estem decidint si el que voleu és
carregar-vos l'educació, creieu que seria bo? I van reflexionant, home no, la necessitem. Va ser quan van dir, i com ho fem perquè es restauri? I d'això va al seu curt. Doncs pinta bé. Jo m'ho imagino molt a l'estil de la pel·lícula del Gigi Iabram, Super Ocho. La pel·lícula que intentaven fer els nens d'aquells, una mica. Pot ser o no? Sí, una mica seria l'esperit, però sí, són nens jugant. Però no hi ha cap escena on hi ha un tren que xoca al final, no? Clar, diguéssim que allà no tenien molta pasta.
No, però sí, ells amb la càmera en mà, res de trípode i això. I a més, són, jo penso, tallers on els nens i nenes, bueno, nens, nois, no? Perquè quan ells tenen? Bueno, estaven entre els 12 i 14 anys. S'ho passen molt bé, no? Jo crec que s'ho van passar molt bé. O sigui, ens vam trobar alguns pares i mares i ens van dir que estaven, que els seus fills encantats, que quan arriben a casa es posen a fer coses del taller, que és lo maco.
que no era simplement anar a fer piscina, sinó que a la tarda estaven perquè els hi posàvem deus, els dèiem, bueno, recordeu que demà necessitem això, mireu-vos el pla de rodatge, que qui s'encarregui de portar la trets o tinguin compte que és el que ha de portar demà. El més professional possible. Bueno, més que professional era que ells s'autoorganitzessin una miqueta. Nosaltres els hi donàvem les pautes i ells havien de quedar, quedaven per la tarda si necessitaven algú de portar una coca cola, algú de portar xetos.
i coses així, i ells es anaven espavilant, i era l'objectiu del taller, i més que el curt en si, era tot això, que es passessin aquestes dues setmanes capficats amb aquest tema. Doncs a mi em sembla molt interessant, perquè acostar professions que en principi queden lluny d'aquestes edats, o que l'única manera d'acostar-se és estudiant-ho,
aproximar-ho als joves de Sant Just, en aquest cas. Sí, no, i que amb aquestes edats, quan els nens fan coses d'aquestes i munten els seus curs i fan els seus vídeos, però tampoc tenen gaire l'oportunitat d'enganyar tots els seus amics per fer un curt. De manera que amb aquesta experiència, potser ja sí que, si hi havia un nen que era molt imaginatiu i que si l'antimatèria tot el rato,
i aquest nen segur que deu tenir les mil idees i ara ja té més eines per enganyar el personal i fer un curt. Perquè ara passa més que abans amb tot el tema de les noves tecnologies, els mòbils, les càmeres, que tenen els nens... No m'havia plantejat F, eh, però... Doncs això no m'ho havia preguntat mai, no? Exacte. No ho sé, suposo que... No se'n pregunto.
Ells tenen més accés a més vídeos que potser quan tu i jo teníem la Friolera de 14 anys. Perquè tu, Dan, en 14 anys, o sigui... Sí. Ara, ara, ara. Dan Costa. Sí. En 14 anys tu què feies? Mirar pit i cuixa. Tu què dius, home? Home, tu no? No, jo només pit. És interessant.
No, però vull dir que tu també feies els teus vídeos o no? Jo? No, això ho feia vídeos, sí, feia vídeos. Sí, ho feies com els nens aquells que fan ara. 14 anys, eh, hòstia. Treu, treu, treu això. Estàs obrint... Era l'època dels grans i no hi havia internet encara. Sí, bueno, en fi. Dan, és que ja està, és que el tema que havíem de parlar és... Ja l'hem explotat. Ja l'hem explotat, vull dir que no té més... Què fas per a aquesta festa major?
Bona pregunta. Home, doncs les festes de Sant Just, no? Home, clar, això segur. Podria estar por ahir. Normalment enganxem a agost i normalment si es pot una està fora. És veritat. A més, parlant d'imatge i tot això, vosaltres no sé si va ser l'última festa major que vau gravar coses i tot. Ho tornareu a fer aquest any? De moment no ens han demanat. No ens han demanat.
De moment no ens han demanat, per tant hi ha la possibilitat. Amb els teus que corren, ja que no t'hagin demanat, amb els teus que corren és molt. Tu eres groc o blau? No en tinc ni idea. Per un cantó em toca ser groc i per un altre blau. Jo mai m'he posicionat. No m'agrada posicionar-me. Qui votes?
Ostres, la ràdio és blau, per exemple. Clar, però no hi ha més. És blau, no? Jo havia sigut esplaiero i els esplaieros són grocs, no? Sí, correcte. Però clar, tinc amics aquí a la ràdio... L'alcalde què és, blau o groc? Crec que l'alcalde, no m'ho vull equivocar, però...
Jo sóc de l'alcalde. Jo crec que és groc l'alcalde eh. La gent que no ho sap que a la festa m'ajuda Sant Jús, que diu que diu aquesta gent ara. L'alcalde és oriental. Es crea un cisma entre grocs i blaus per a veure si es provoquen disputes callejeres. Sí, molt, molt, és el que està buscant. No, però a Sant Jús es veu des de fa un parell d'anys, el que passa és que entre els blaus, els que viveixen al poble,
amb entitats de cada color blau o groc i després ja els campionats, competeixen entre ells aquests colors i qui acaba guanyant s'emporta, atenció, la gran recompensa ni més ni menys que una gran, com es diu això, una allosa... Colleja? No, no, una rajola a la plaça de Jacim Berdeguer dient que ha guanyat aquell any els blaus o grocs de la Festa Major.
És una molt bona pensada. No, però això ja passa, eh? Sí, no, n'hi ha dos. Sí, n'hi ha una que és la primera que va anar a empatar, és la primera vegada, i l'última l'any passat que vam anar a menjar als grocs.
Per tant si voleu, si voleu, amb els guanyadors... Jo no groc, no, ja he dit. Tu eres amb els bons, no? Amb els que guanyen. Amb els que guanyen i tot això. En fi. Doncs, eh, Dan, gràcies per venir. Vols escoltar algun tema musical o què? Sí, posa'm aquesta cançó que ja comença a cansar, però ara fa dies que no l'escolto. Musculman? No, aquella, home. Gutier o algo així? Gutier?
Guti? Si home, que ja hem mogallon de visita. És un vídeo que surt un tio que es pinta a la cara, és així com en time lapse. Ui, no se quin és. Si home, si. I'm sexy and I know it? No, no, no, no, no. No, no, no. Doncs em dones més informació, jo no puc trobar-ho.
Gutier o algo així. Gutier? Algo així. Home, però és que, a veure, vaig a posar Gutier, Gutier al... aquí, no, em surt una cosa. És que sí que sé, que saps quina sé que vull dir. No, no, no, no, t'ho juro que no. És això? No. És animadeta. Gutier. Potser amb dos ts. Té com un estribillo que t'aixeca de la cadira. Encara l'acabarem trobant.
És això? No, no d'això eh Dan, em fa greu però ho sento molt. Se'ns acaba el temps. No, i a part que no és la cançó que tu... ehm... volies. Al final... El vídeo, el videoclip surt ell, és com un primer pla de la seva cara i se li va com pintant la cara.
I després apareix una noia també pintada, està com sense samarreta, és un tio així de lo més normal del món amb grenyes. Si algú ho sap, per favor, que ens ho faci... Ah, mira, Goite, calla. Mira, el Joan Pujar ens ho ha dit. Gràcies, Joan. A través del Twitter. Ah, que bé, Joan. Visca el Twitter. Visca. Visca. Doncs posa'm aquesta i... Goite. Diu que Goite. Goite. Goite. No, no, Gutier, Goite, ha de ser el mateix. A veure...
Ui, però allà està YouTube, això, ara on de buscar YouTube? Home, clar que està YouTube. Clar, no vull dir que no, no està en un altre lloc, he buscat cançons a vegades. Tu d'on pirateges? Jo d'aquí d'on. Heu fet mai secció de pirateria on baixar pel·lis i coses així o no? Sí, vam començar a fer-la i vam tancar la meva vídeo. Sí? Sí. Bueno, per això ara és més necessari que ara.
Més que mai, no? Clar, si ara la gent no t'ho pregunta per la gent i tu no et baixes les pel·lis. Tu què fas? Cuivana, no? Tu? No, no, jo no me'n baixo. Ah, no, clar, clar. Jo m'espero que algú se les baixi i vaig a buscar el disc dur. Aquest és el motiu pel qual no fem la secció. Exacte. Perquè ningú que pugui dir-ho. A mi Cuivana jo no ho sé, perquè m'ho han explicat també. Sí, sí. Bueno, en fi, a veure si és aquesta, no ho sé. Perquè clar, jo aquí vaig parlant i buscant tota l'hora.
És aquesta. Ostres, pujades, gràcies. Gràcies, cujo. Ja deixes tu dir-ho una mica, eh, pujades? A veure si acabem els planos, eh. Doncs tant, moltíssimes gràcies. A tu Jordi. Sí que és maco el videoclip, sí. Brutal.
I told myself that you were right for me, but felt so lonely in your company. But that was love that to make I still remember.
You can get addicted to a certain kind of sadness. Like resignation to the end, always the end.
So when we found that we could not make sense Well, you said that we would still be friends But I'll admit that I was glad that it was over But you didn't have to cut me up
Didn't have to stop so long. Had your friends collect your records and then change your number. Guess that I don't need that role. Now you're just somebody that I used to know. Now you're just somebody that I used to know.
I was always something that I'd done. But I don't want to live that way. You said that you could let it go.
Treat me like a stranger and I feel so loved. I didn't stop so long. Have your friends collect your tickets and then change your number. Guess that I don't need that door. Now you're just somebody that I used to know. Somebody I used to know. Somebody that I used to know. Somebody I used to know.
I used to know I used to know that I used to know that I used to know somebody.
Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda, de 5 a 7 a Radio Desvern. Muchachada Nui. Nui!
Aquest dimecres, a dos quarts de 6 de la tarda, a l'equipament de la plaça de la Pau, sorteig públic per a l'adjudicació de nou habitatges de lloguer per a joves a Sant Just d'Esvern. Nou habitatges situats a la carretera reial U7. Podeu trobar més informació al web promunsa.cat. Sant Just d'Esvern, 20 anys apostant per l'habitatge públic.
2 minuts, arribem al punt de les 6 de la tarda. Continuem a la penya del morro en directe.
I ho fem amb els Magnetic Fields, aquest tema You must be out of your mind. Tornem després a les notícies de les 6 de la com i al bulletí dels Sant Just Notícies, a la segona hora parlarem de la història de Sant Just. Avui un cas molt curiós, el dia que Sant Just va fer els seus propis segells i parlarem de llibres amb l'Arnau Consul. Avui posant especial atenció al club de lectura de demà que hi ha a l'ateneu de Sant Just d'Esverna a l'escola d'escriptura. Fins ara.
Do you think you can simply press rewind? You must be out of your mind, son You must be out of your mind You want what you turned off, turned on
You call it sunset, now it's dawn You can't go round just saying stuff Because it's pretty And I'm no longer drinking up To think you're witty If you think you can leave the past behind
Do you think you can simply press rewind? You must be out of your mind, son. You must be out of your mind.
Bona tarda, són les 6. Us parlem la Jaques Azuz i Marta Patrició. El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, adverteix que pujar l'IVA pot agraujar la recessió econòmica. Ho ha dit des de Brussel·les. Després que avui el ministre, Cristóbal Montora, hagi apuntat directament que Espanya pujarà aquest impost. Brussel·la, Raquel Correa, bona tarda.
ara ja és urgent la consolidació fiscal per acabar amb el dèficit i els països han de tendir a retallar més despeses i abaixar els impostos.
Els països que estan en recessió és perquè no han fet aquestes polítiques.
Draghi ha parlat avui davant del Parlament Europeu, justament el mateix dia, que aquí a Brussel·les es gauneixen els ministres de Finances de l'Euro amb Espanya al centre del debat. D'una banda, els socis de l'Euro discutiran sobre les retallades que Europa reclama a Espanya a canvi de donar-li un any més de coll per senajar els comptes públics. I l'altre tema sobre la taula serà el rescat a la banca espanyola. Es parlarà de les condicions que s'imposeran a canvi d'aquesta ajuda econòmica, però el text definitiu no es tancarà fins al dia 20.
com Radio Brussel·les. La borsa espanyola ha tancat una nova jornada amb números vermells. L'Ibex 35 ha caigut un 0,75% a l'espera dels acords de la reunió de l'Eurogroup. La prima de risc per la seva banda s'ha situat en els 573 punts i l'interès del bo espanyol segueix al 7%. Foment donarà més veu a Catalunya en la gestió de l'aeroport del Prat. La ministra del RAM Ana Pastor
Anunciant la creació de comitès de coordinació territorial aeroportuària que permetran que els aeroports espanyols tinguin més presència del territori i, per tant, una major poder de gestió i decisió. La representación del territorio que tenga un gran peso. ¿Para qué? Para que las decisiones que se tomen...
se tomen en base a las decisiones que pueda tomar el propio territorio, hablando de administraciones y sociedad civil. Y sus funciones, fundamentalmente, tienen que ver con que ese aeropuerto, en el caso del Prat, el aeropuerto del Prat o en el resto, que se optimice sus recursos, que ese aeropuerto tenga más oportunidades, que esté coordinado con todas las organizaciones empresariales y sociales. Pastor Guadita, avui, en el Forum Tribunal Barcelona.
El dispositiu Snoopy de macro controls a les zones d'oci de les comarques gironines que s'ha fet aquest cap de setmana ha acabat amb 48 detinguts. Girona, Sònia Tober, bona tarda. Bona tarda. La majoria de les 48 detencions practicades entre dissabte i diumenge han estat per tràfic de drogues.
A més, els Mossos han aixecat 71 actes pertinents al consum de drogues i 38 per possessió d'armes. El cap de la regió policial de Girona, Joaquín Balanger, ha alertat que han reparegut conductes violentes de conductors cap a la policia i que han acabat fins i tot amb tres agents ferits. Concretament a la llunquera hem tingut tres Mossos de trànsit ferits per una agressió de l'usuari d'un vehicle.
S'hi senten ferides els dits, les colses, els braços. Aquests tipus d'accions es demostren que la gent, quan surt beguda i surt sota els efectes de l'alcohol, es transformen i en ocasions es tornen veritablement perillosos. Un 11% dels controls d'alcolèmia que s'han fet durant aquesta operació han donat positiu més del doble de la mitjana habitual, com Radio Girona. Coneguem ara si hi ha cap incidència, la xarxa de transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona transmet Marta Franco, bona tarda.
En aquests moments podem parlar de situació de tranquil·litat pel que fa al funcionament del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Cap incidència, per tant, a hores d'ara a metro, a autobusos, tranvies, ferrocarrils de la Generalitat i a rodalies de Catalunya. De moment és tot des d'aquí, des del Transmet. Bona tarda.
Bona tarda, us parla Oriol Sautó. Bradley Wiggins ha judicat la novena etapa al Tour de França. El ciclista britànic ha estat el més ràpid de la contrarallotja per davant de Chris Froome i de Kade Evans. Wiggins manté una jornada més amb el millor groc de líder amb un minut i 53 segons d'avantatge sobre Evans. L'exjogador del Barça, Silvinho, ha avalat el fitxatge de Jordi Alba pel conjunt blaurana. El brasilé, a més, ha assegurat que entén la decisió de Seidu Keita de deixar el club blaurana. I el jugador de l'Espanyol, Jordi Amat, ha assegurat avui que no s'ha plantejat abandonar el club per fitxar pel Barça i jugar amb el filial a segona A al defensa català
ha afegit que no li consta l'interès del Club Llaurà. Bona tarda, són les 6 i 5.
La senyera de la Penya del Moro ha estat despenjada aquest cap de setmana. L'acte bandàlic s'hauria produït la nit de dissabte a diumenge. Sant Just per la Independència ha denunciat als Mossos d'Esquadra la desaparició d'aquesta senyera i, a més a més, diversos membres de l'entitat pujaran avui a la Penya del Moro per mirar detenir més indicis de com s'ha pogut treure aquesta bandera. D'altra banda, assegurant que tot i això, la senyera continuarà presidint Sant Just. Des de Sant Just per la Independència demana la col·laboració
ciutadana per recuperar la bandera i agrairan qualsevol informació que se'ls faciliti. UGT construirà una trentena d'habitatges públics a Maslluí. Demà el secretari general d'UGT, Josep Maria Álvarez, signarà a Sant Just una declaració conjunta per la construcció d'habitatge públic en aquest nou barri, Sant Justenc. L'Ajuntament ha facilitat allà a la Unió Catalònia, l'empresa promotora de l'UGT, la transmissió d'una finca per construir una trentena d'habitatges de protecció oficial en règim general. La construcció
d'aquest nou edifici impulsarà l'organització d'aquesta nova àrea del municipi. I, de fet, al gener d'aquest any, Lleru New Catalonia ja va adquirir els 93 habitatges que va construir, ja vaig dedicar a aquests 93 habitatges que va construint dos edificis de Mas Lluís. D'altra banda, a principis del 2013, l'empresa municipal d'habitatge ProMonsa té previst construir un nou edifici amb 54 pisos de compra i lloguer, seguint el compromís del pacte de govern en matèria d'habitatge per aquest mandat.
L'Ajuntament calcula que, amb aquestes dues promocions, el 2013, 449 famílies podrien viure en habitatge de preu públic a Masllull, i actualment n'hi ha unes 350. I acabem amb aquest bullet explicant-vos que el centre d'estudi Sant Justencs va celebrar divendres el sopar del 25è aniversari a l'hotel N. H. Port a Barcelona. A l'acte van assistir l'alcalde de Sant Just, Julià Perpinyà, el regidor de cultura, Sergi Seguí, mossèn, Joaquín Rius,
I a les celebracions es van homenatjar els cinc socis fundadors, que encara formen part de l'entitat. Són Julio Atxoa, Daniel Cardona, Núria Rajadel, Francesc Riera i Joaquim Carbonell. També es va fer un reconeixement a Pep Quintana, l'únic ex-president que es viu. I això és tot de moment més informació a partir de les 7, a les 7 es noticia a vespre.
Tell me what it is that I've lost. I'm wasting time, cos it's my fault. And every situation understands well. The anecdotes of chasing the locations through your doors. Yeah, yeah, yeah, da-da.
Cos I'm wasting time, I'm wasting money gaining all the cigarette stars I have never splashed. That's all the lettuce I have never said I'm gonna buy.
They were sitting by the swimming pool But he wasn't scared Cause everything is coming, everything is changing Getting older is not in all my plans But it's never late It's never late enough for me to stay, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah
But I'm wasting time and I'm wasting money in these old cigarette stars I have never smirked And all the letters that I have never said I might open Ta-ta, ta-ta
Russian Red amb el tema Cigarettes, 6 i 10 de la tarda. Benvingut a la segona orada de la Pneumorrum.
Bé, com cada setmana, d'aquí una estona parlarem amb l'Arnau Cònsul de llibres al programa, però abans de tot això tenim el Manel Ripoll, que és una mica el nostre Indiana Jones particular del programa Manel. Bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Perquè ja sabeu que el Manel és col·laborador habitual de l'edició municipal de Sant Just d'Esver, i avui fem ja la penúltima edició de la història de Sant Just d'aquesta temporada a la Penya del Morro.
Manel, per cert, abans de començar i parlar d'aquests segells tan curiosos que es van fabricar aquí a Sant Just d'Esbern, tu aquest dissabte, com que de primer dissabte de mes, que porteu ja un any ja no? Un any i mig ja, des del març de l'any passat.
Vau tornar a pujar a la Penya del Moro aquest dissabte al matí amb qualitat de guia per ensenyar les restes Ibers que hi ha en aquest turó de Sant Just allà darrere de Can Mèlic. Va venir molta gent? Doncs aquest cap de setmana van pujar al voltant d'unes 40 persones, entre 40 a 45 persones.
que és més o menys la xifra normal de gent que acostuma a pujar cada mes. Alguna incidència destacada? Alguna persona que no sabies, per exemple, que la penya del moro és desenjust?
Doncs això, la gent de Sant Feliu sempre els costa bastant d'acceptar-ho, que ho confonen bastant, però després arriben a la conclusió de si pugeu vosaltres de l'Ajuntament de Sant Just, és que deu ser de Sant Julio. Home, home, clar, no, si li sembla. Ai, perdó, però, escolta, un cop l'hi dius la gent diu ah, sí, sí, d'acord. Sí, ho acostumen a acceptar sense més problemes, i llavors els hi donem, a vegades tenim impreses, algunes fitxes,
on explica en més detall el que nosaltres comentem i uns itineraris que podem fer des de Sant Just, i llavors la gent acostuma a estar molt contenta sempre. Estava ara aquella que tu deus ser una de les últimes persones, Manel, que deuria veure la senyera, doncs una jan, a la Penya del Moro aquest cap de setmana, abans que algú la tragués, no? Doncs segurament, perquè nosaltres, ja et dic, quan vam estar allà que hi anem de 10 a dues, a les dues quan vam marxar estava tot normal, tot correcte, i la bandera estava una jan.
a dalt de tot del màstil. Manel, ets una de les últimes persones
que no només va estar a la penya del Moro, sinó que va estar molt a prop de la senyera. Sí, sí, al costat del màstil abans de marxar vam mirar que tot estigués correcte i... Perquè tu... clar, m'imagino que no vas... clar, però tampoc no... tu no vas imaginar que aquella nit uns vandals, uns brèdols agafen i despengen la senyera, no? No, la veritat és que no. No vas veure res tu tampoc. No, ni cap de les persones que va pujar tenia pinta que l'estiguessin mirant molt.
de tota la gent que ha pujat, ningú et comentava, això és nou, això no ho havien vist anteriorment ni res, o sigui que la gent ho tenia... Com ho ha assumit. Sí, com ho ha assumit, com ho havien ficat allà, però... Clar, perquè de fet aquesta visita que vas fer tu, o aquesta guia que fas cada vegada, cada primer mes, és la primera vegada que ho feies des que la senyera es va plantar, no? Exacte, jo pensava que la gent comentaria, això d'aquí és nou o això d'aquí per què em motiven a fer caig i això, però no, no, no, ens vam dedicar a fer el que fem sempre d'explicar
tant les restes ibèriques com la torre de Guaita i ningú ens va comentar que si això era a fer amb molt temps o poc temps que estava col·locat allà ni els motius. I no t'ha vingut la policia com a testimoni? En el moment encara no ha vingut. En fi, passem a la secció d'avui.
Per cert, abans de començar la secció, que se m'ha escapat, també volem recordar que la propera vegada que es podrà veure, que es podrà fer aquesta visita guiada per les restes lliures de la Penya del Moro, serà durant els actes de festa major a Sant Just d'Esvern, és a dir, al cap de setmana del 4 i 5 d'agost, allà, i tornaràs a ser-hi, eh, Manel? Sí, estem acabant de perfilar, si és millor fer-ho el 4 o el 5, però en tot cas, aquest cap de setmana, i sortirà en el...
en el follador que repartirà amb tots els actes de la Festa Major s'aprofitarà per fer aquest punt d'informació que fem mensual, farem coincidir amb els dies de Festa Major.
Per tant, perdona, però serà un acte més de la Festa Major? Estarà també el programa de Festa Major de Sant Just i tot plegat? En principi, en principi, s'ha d'acabar de fixar el dia, però amb l'arxiu vam comentar de fer-ho aquest cap de setmana per fer-ho coincidir amb la Festa Major i perquè pogués sortir publicat. Home, perquè el programa de Festa Major deu estar a punt a punt de sortir, no? Sí, li ha de quedar a poc.
Bé, la setmana passada vam parlar dels bitllets que dels anys 30, resultes de la guerra civil durant aquest període, es van fabricar i es van fer des de Sant Just d'Esvern i per la gent de Sant Just d'Esvern. Aquesta setmana parlem d'una altra curiositat i és l'existència de segells de correus de l'Estat que en cert moment, també durant la guerra civil, oi Manel? Sí, sí, que també. Van començar a escassejar
i, per tant, doncs el poble es va liderar d'alguna idea, d'alguna forma, per tal de poder disposar de segells, per poder enviar correu, no, Manel? Doncs sí, exactament com comentes, doncs, i va passar el mateix amb el tema dels billets, que es van quedar sense existències o van anar escassejant, doncs el mateix va passar amb els segells, i llavors es van optar per dues vies en funció del poble, doncs es podia fer, alguns pobles es van agafar a segells antics,
i els hi van sobregrafiar els nous imports i van fer com un dibuix nou revolucionari per identificar-los que eren nous segells i fer-los servir. Aquesta seria la versió cutre, diríem. I l'altra versió és imprimir segells nous i propis que podien anar a càrrec o bé del propi ajuntament o podien emetre també organitzacions polítiques o sindicals.
I a Sant Just què es va fer? A Sant Just el que tenim constància és de quatre segells diferents que es van, o com anem els que jo he pogut consultar, quatre tipus de segells diferents que es van emetre i es van fer servir sobretot durant l'any 37 i que anirem descrivint a continuació. Perquè hem de tenir en compte, sobretot, que el que avui hem dit que està molt extens, que és el tema de franquejar una carta sense el segell,
Això en aquells moments no existia i va ser els principis, els primers moments en els que es va començar a fer aquest franqueig d'algú de l'escassetat de segells, doncs es va començar a permetre el tema de franquejar una carta sense el segell perquè pogués arribar a destinació. Clar, però aquests segells, el servei de correus algú l'havia de pagar. Qui el pagava?
És com el servei de correus. El servei de correus quan t'envies una carta, això ho paga l'Estat, no? No, però si tu franqueges la carta, en lloc de posar un segell físic que sigui de 50 cèntims o 57 cèntims, posen un tampó per a aquell valor, que no és el segell físicament. Llavors allò que avui en dia està bastant...
es fa servir bastant, doncs d'aquella punt encara no existia i va ser els primers moments que es va començar a fer servir el tema del franqueig de les cartes. Bé, per on vols començar? Perquè clar, és curiós eh, avui el tema aquest de... va haver-hi una època que Sant Just desvern amatia els seus propis diners i amatia els seus propis segells. Ja ho vam dir en aquell moment que era una mica, no només a Sant Just, sinó molts ajuntaments van haver esforçats a adoptar aquest mecanisme durant la guerra civil espanyola.
Comencem per l'emissió dels segells. Al principi com va començar tot plegat? Al principi es van començar a fer aquests segells com una forma o com una manera de recaptar diners per a obres benèfiques o culturals o per fer propaganda o també per contribuir a l'esforç de la guerra.
pel seu dibuix i per la seva estètica es venien no tant pel seu bus final, que era per enviar les cartes, sinó com una manera de recaptar diners per aquestes diferents temes que hem comentat. Aquests primers segells, com he comentat, eren gairebé petites obres d'ara, els dibuixos estaven molt elaborats i eren molt interessants, però de mica en mica i sobretot degut a les circumstàncies de l'època i de la guerra en si,
la qualitat d'aquests segells va anar baixant de categoria, sobretot degut en primer lloc de la maquinària que es necessitava i de la matèria prima que es necessitava per fer els segells. De una cosa com l'altra van començar a escassejar de tal forma que inclús es van arribar a efectuar a la darreria de la guerra aquests segells en impressores locals i en tallers particulars.
De fet, algunes poblacions van emprar segells del cos de policies, vinyetes... Molts segells municipals. Molts segells municipals i una mica de tot plegat. I el tiratge dels segells a Sant Just, per exemple, se sap quin va ser? Doncs així com amb els bitllets, i acabem de poder comentar exactament quants bitllets d'una passeta i quants bitllets de cinquanta cèntims es van fer, amb el tema dels segells és molt més complex, és molt més complicat concretar-ne
tant l'origen com el tiratge d'aquestes emissions locals, de fet, són una rareta que avui en dia encara es conservi algun d'aquests segells i les filatèlies els col·leccionen amb passió i tenen un gran valor per tota aquesta gent que es dedica al tema de la filatèlia, ja que no queden gaire quantitat de segells compresos entre l'època del 36 i el 39.
Va, parlem dels segells de Sant Just d'Esbern. De fet, a data d'avui, aquests segells, bueno, que es tenen en esta constància, i que de ben segur van circular al llarg de tot l'any 1937. Com a mínim, són els següents, que són quatre. Aquí tenim unes fotografies dels segells, i els anirem explicant una mica. Comencem pel primer, que és un segell de 10 cèntims. Doncs sí, és un segell de 10 cèntims, que era de color blau clar, i on al centre hi s'ho ha representat un milicià.
Està dentat pels extrems superior i inferior, però no pels laterals, i a sota del milicià surt escrit Sant Just d'Esvern i també el valor del segell, que en aquest cas era de 10 cèntims. El milicià està com de perfil, no? Em sembla que porta com una mena de fusell, doncs això, amb les mans, i baixa, està com en posició de...
de defensa, no? Més aviat que d'atac. Sí, està així en posició de defensa, exactament com d'aquest perfil, porta com una gorra al cap, i doncs sí, aquest tipus de segell, perquè els anirem comentant si són més corrents o més rars, aquest és un segell qualificat d'extremadament rar.
Hi ha pocs exemplars avui en dia. Mira, no sé, ho puc posar a la webcam mentre tu expliques el segon. Potser els puc posar per si algú es vol connectar a través de radiodesver.com i pot mirar aquests segells dels quals estem parlant amb aquesta fotocòpia que tenim aquí. Jo vaig a intentar-ho. Tu mentrestant explica el segon segell. El segon segell. Que és de 10 cèntims i que també existiria en tres tiratges diferents. Doncs sí, aquestes se'n van fer tres tiratges diferents i era amb color vermell sobre paper blanc
aquest seria dels extrans o dels rares, n'hi havia vermell sobre paper groc, que també n'hi ha pocs exemplars avui en dia, i un que era algú més corrent, on n'ha arribat més exemplars avui en dia, que seria vermell sobre paper sèpia. Perquè la gent es faci una idea, tenia un 10 ben gros al mig, amb la bandera de la creu roja passant per dintre del 0, a la part superior hi posava cruz roja,
i a la part inferior sota del número 10 hi havia escrit comitè local i ese punt justo d'Esvern. Aquest estava dentat pels quatre extrems.
Bé, veus, l'Eli ens escriu el xat, diu això, això, diu així, ja els veiem. Bé, he fet el que he pogut, hauríeu de veure com està aguantant-se això, la webcam, hem estortat amb una pinça, però vaja, jo crec que dona una mica el seu afecte. Aquí tenim els quatre segells, el de dalt de l'esquerra.
Per la gent que estic mirant a través de ràdioesber.com és el que hem comentat primer i aquest segon manel és el de baix. El que queda just a sota. El que posa això, cruz roja i tal. De fet encara ens en queden un parell més, el tercer, que és el de dalt a la dreta, per la gent que estic mirant a través de ràdioesber.com. És un segell de 5 i 10 cèntims i n'existeixen dos tiratges. Exactament, el de 5 cèntims que era d'un color blau fosc
I el de 10 cèntims, que era d'un color vermell i marrofosc. Tant un com l'altre, aquests ja eren més corrents i se n'han conservat més avui en dia. Però de què és un tanca, això, que hi ha aquí? No, jo crec que és un martell. Ah, és un martell. Sí, i el sol...
que està al mig de la imatge, és un fons fosc, amb un sol il·luminant el segell, llavors hi ha com un martell i com l'èstric, el que no sé com es diu això, és on piquen els ferrers per fer... Un jonc. Un jonc, no? Sembla que sou catalans, però vaja, tampoc no t'ho podria saber. En castellà crec que es diu llunco. Sí, sí. Mira, la Mèri diu, genial per veure'ls. Moltes gràcies, Mèri.
Doncs estaria el martell i el jonc aquí, que estan al centre de la imatge, i llavors a la part superior... Perdona, inclús. Inclusa? Sí, ens diu la Eli. Gràcies. Gràcies, Eli. Escolta, molt bé, els ulls ens han de penjar del morro que estan... que estan participant, eh? I a la primera d'hora també. En castellà i un què? Ens diu la Eli, ens diu la Eli. En fi. Perdona, Manel, no et volia dir. No, no, no. Està molt bé, perquè a vegades aquestes paraules se'ns escapen.
I que ens ajudin va molt bé. El John és per on van els ànecs. Ah. Allò és un estany, no? No volia dir els tranquillons aquells que hi ha. En fi, digues, digues. Comenta, comenta. No toquis dins, Manel. A la part superior hi havia escrit Ajuntament, i a la part inferior de la imatge, com ja passaven els bitllets, el San havia caigut i ficava només just desvern.
I a sota, en funció de si eren de 5 cèntims, doncs 5 cèntims i si eren de 10 cèntims, doncs hi ficava 10 cèntims el valor del segell. Ara he agafat jo el paper i l'he apropat a la webcam. No em puc quedar tota la vida així. En fi, ja ens quedaria un últim, oi? Sí, aquest comentar que estava també dentat pels quatre costats.
i comentar que d'aquest van existir segells iguals que aquests però que no tenien sobregrafiat l'import i per tant, en funció de segreta necessitat per una cosa o una altra, doncs s'obreimpresionava a mà l'import del segell. Per tant, van existir segells d'una passeta, dues passetes i cinc passetes amb diferents tonalitats de color aprofitant com si éssim la plantilla d'aquest segell.
Aquest quart, Manel, alguna cosa més sobre aquest tema? No, sobre el tercer aquest ja està i llavors ens quedaria un. Ah, per això t'ha de dir. Ens queda l'últim de tots. Un moment, a veure, no ens el diem. Ens queda l'últim de tots, que és el de la part de baix de tot. L'Eli pregunta, perquè ell és molt observadora i molt atenta, si aquí en aquest quart, si veu una campana. Correcte. Molt bé, Eli, molt bé, Eli, si tinguessin premi se'l donaríem. Una campana.
que és el símbol actual del logotip de l'Ajuntament. En aquest cas, aquest últim segill que descriurem era de 10 cèntims.
i, si podia veure com ho han comentat, la L i la campana al mig, i a la part superior hi havia escrit Ajuntament de Sant Just d'Esvern i a sota doncs l'import, que en aquest cas era 0,10 pessetes posava escrit. Molt bé. Que per cert, comentar que la nostra comarca, ja per acabar amb aquest tema dels segells, gairebé tots els pobles van emetre segells propis, no?
Doncs sí, tenim constància que pobles propers aquí com Cornellà, Esplugues, Hospitalet o Sant Joan d'Espic en aquella època també li va caure al sant i es deia Pi de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet que es deia Pinedes de Llobregat o Sant Feliu que era Roses de Llobregat. Que curiós, no? Sí, tots aquests que a l'època republicana tot això del sant no agradava, van anar mutant el seu nom.
I llavors era just desvern. Exacte, sense el sant. Sense el sant, molt bé. Doncs tots aquests pobles que hem anomenat també van tenir la seva pròpia misió de segells locals. És curiós que Santa Coloma de Gramenet el canviaixin per Pinedes de Llobregat, no? Perquè de fet queda més a prop del Besò, Santa Coloma, que no pas al Llobregat. Vols dir que no era Pinedes de Besòs?
Hora de Llobregat. Ui, ui, perdó, no, no, culpa meva és Santa Coloma de Cervalló. Jo ho he transcrit malament. Ah, Santa Coloma... Ah, Santa Coloma de Cervalló. Cupa meva. Aquest tinc la font original. Sí, sí, sí. Santa Coloma de Cervalló, que va passar a ser això, Pinedes de Llobregat. Molt bé. Si no, no tenia cap mena de sentit. I Sant Feliu de Llobregat era Roses de Llobregat. Correcte. Que hi ha la seva afició per les roses, que ells que diuen capital mundial de la rosa, no? Doncs ja era. Ja venia ja, clar, ve d'acord, molt bé, de molt lluny.
En fi, Manel, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver vingut al programa, per haver-nos explicat tot això, i la setmana que ve ens tornem a retrobar en el que ja serà l'últim capítol de la història de Sant Just a la Penya del Morro. Que vagi bé, Manel. Bona tarda. Adéu. Bona tarda.
Bé, desmonto una mica la paradeta, eh? Déu, Déu, que vagi bé, Déu. Desmonto una mica la paradeta, aquesta còpia dels aixells, la webcam, la torno a posar al seu lloc, perquè d'aquí uns moments ve l'Arnau Consul. Jo vull que estigui tot a punt. Vale? Vale. Two worlds collide, rival nations. It's a primitive class, living in frustration.
Oh, oh.
Bona nit!
Though his body says stop His spirit cries Never keepin' our soul A quiet ember Knows it's you against you It's the paradox that ties us all It's the battle of wills In the heat of attack It's the passion that kills That victory is yours
No.
Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus, sou originals, també.
Directament des de la pel·lícula Rocky IV, ja fa uns quants anys, això. Aquest tema, Burning Earth, de Survivor. Ara m'he sentit una mica... com si estiguessin en una ràdio d'aquestes de ràdio-fórmula. Ei, ei, ei, ei!
6 i 32 de la tarda. Continua la ràdio dels èxits. Saps què que fan això? Estic llegint, perdoneu, eh? És que no trobo l'Arnau Consul... No, no, un moment, tranquils. Són les 5 i 33, encara tenim temps, val?
Sí, deixa aquesta música, perquè ara parlaré d'un tema també... Bé, no sé si preocupant, però vaja, que a mi m'ha sortat. Diu que... o no, Mourinho, diu que ha insultat i ha amenaçat d'agredir a una aficionada de blaugrana per haver-li ha dit força versa a la cara. Això és veritat, eh?
L'incident diu que va passar en un vol entre Miami i Lisboa. Segons ha explicat el Mundo Deportivo, l'entrada del reial Madrid i la seva família va esperar l'aficionada en sortir de l'avió per increpar-la. Clar, Molini està acostumat una mica no també a allò d'esperar la gent quan surt de la seva feina, com quan va esperar aquell arbitre.
Sí, però la música de por fa por. El Mourinho és 40 allà, amb el teu cotxe al pàrquing. L'entrador del Reial Madrid, José Mourinho, va protagonitzar un incident amb una aficionada al Barça en un avió entre Miami i Lisboa. Tal, tal, tal, tal. Diu que Mourinho la va insultar i la va amenaçar d'agredir-la després que la noia li digués en to inofensiu segons assegura la denunciant Força Barça. Com dius Força Barça? En to inofensiu davant del Mourinho. Força Barça, Força Barça.
Segons explica l'eficional del Barça, el diari, l'altre del reial Madrid i de sa família la van esperar en sortir a la viola a Lisboa per increpar-la. Després que la dona del tècnic portuguès la insultés, Mourinho es va afegir a la discussió i segons la factada li va dir que si hagués sigut un home, et pagava i et matava aquí mateix? Mourinho!
Sí senyor, l'Eli diu, li va dir que no li pagava perquè era una dona, però que a su novio le partiría la cara. Mauriño, potser ens estem equivocant una mica, no? No ho sé, dic jo, eh, perquè... és com la pel·lícula aquella del Padrina una mica, no? Dic jo, no?
Sí. L'aficionada assegura que va marxar tremolant. Home, m'estranya. No m'estranya, si Mourinho et diu això, com has de marxar cap a casa? Feliz i contenta, no. A més, Mourinho, amb aquella mirada, i amb aquells llavis que et fa. Saps què? Això fa el Mourinho. Posa com uns llavis així, com morrut, morrut, com vulguem dir. Bagato. Això fa por. L'aficionada assegura que va marxar tremolant i que Mourinho ha passat de caure-li malament
a fer-li por. No m'estranyes? Bueno, en fi, hi ha comentaris, sí, perquè aquesta notícia l'hem dit al diari Ara. Gràcies diari Ara per la notícia. Per exemple, n'hi ha un que diu, aquests que diuen que no s'ho creuen, diu, es creurien allò del dit a l'ull si no ho haguessin vist? Ben vist, ben vist.
Diu, oh my god, diu un altre, ¿como se nota que vosotros sois culers y os creéis las cosas del mundo vomitivo? Jajaja, estos periolistos. Fa gràcia, és l'altre bàndol, però fa gràcia. Després, la vaca cega, diu, la vaca cega? Ben vist per comentar una notícia de Mauriño, posar-se vaca cega com a pseudònim al Twitter. Diu, si no vols pols, no vagis a lesa.
I un altre diu, quin pallasso, com que no surt als diaris ha de fer pallasades per tenir una mica de notorietat. Individu mediocre, com pots. I acabem amb un comentari que diu, com el Cristiano Ronaldo Mourinho s'està postulant com a carn de troll. A l'un li pots parlar de Messi i a l'altre del Barça. Un, càmera en mà. Dos, troll. Tres, YouTube. Quatre, crispetes. Un aplaudiu, un aplaudiu això del Mourinho.
En fi, 6 i 36 de la tarda. Fem una pausa per la publicitat. Jo torno a trucar a l'Arnau Cònsul a veure si estan més disponibles. És que mai que avui teniu una reunió important. No és veritat, eh? L'Arnau Cònsul del club de... del taller del... com es diu això? Ara no em ve el cap. Del taller d'escriptura, de la Teneu de Sant Just, que teniu una reunió molt important amb algú de l'Ajuntament. Espero que hagi acabat. En fi, tornem ara mateix a la penya del morro. Amb llibres de l'Arnau Cònsul. Fins ara.
98.1
Hola, soc el Jamal Figuera, saludo la Penya del Morro, i faig una petició. Que no tutegeu tant, perquè arriba un moment en què no puc donar la base dels tuits que poseu. Hola, jo soc l'Àlex Orina, i jo no tinc problemes de tuits com el Figuera, perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni Telefone Mobile, ni res de res. Per tant, ja em podeu tutejar tant com vulgueu, cap problema.
Demà, jo seré partit. La gare, Dakar, Bamako, Moti. Hi ha pas de probleme, tout va bien. Aujourd'hui, je me marie. J'ai confiance en Mou, Solo, Gaô, l'Algérie, Tunisia, l'Italie. Hi ha pas de probleme, j'aime. Au Manhattan, fast food, Dakar, Sénégal, cinéma, le Paris, ascenseur pour le ghetto.
I l'emilià a Tòquio, i l'esanqueró a Mali, que l'aigüetil ho ha parat a dir-li. I l'emilià a Tòquio, i l'esanqueró a Mali, que l'aigüetil ho ha parat a dir-li. Au murume, tu gupalla, tu gupulla, que l'entina n'hi ha un carrer. Au mève, n'incoïna, n'incoïna, si te n'incoïncera.
Ambulo-me dugubanda, dugudu-na-ca-me-ni-na-nyang-ca-re. Ambulo-me dugubanda, dugudu-na-ca-me-ni-na-nyang-ca-re.
C'est au Manhattan, fast food, Dakar, Sénégal, la grand-mère a l'hôpital d'Antec, tout va bien, caldre, moi ici, toi là-bas, le visa au consulat numéro 39, y a tant, y a tant, à l'état civil, déjà l'an 2000, déjà 2000 ans, au Manhattan, fast food, Dakar, Sénégal, cinéma, le Paris.
Senegal, cinèra de Paris. Il est minuit à Tokyo. Il est cinq heures au Mali. Quelle heure est-il? Au pas à Sénégal. Il est minuit à Tokyo. Il est cinq heures au Mali. Quelle heure est-il? Au pas à Sénégal. Dakar, Bamako, Rio de Janeiro. Où est le problème? Où est la frontière? Contre les murs, se faufiler dans l'ascenseur. Accenseur pour le ghetto. Au Manhattan, fast food. Dakar, Sénégal, cinéra de Paris.
No, no, no.
Sí, és veritat, recorden una mica a Manu Chao, a Madú i a Màriam. Però vaja, aquests dos senagalesos, invidents a més a més, van estar aquest cap de setmana passat al Cruïlla Barcelona i la veritat és que, mira, a mi personalment m'agraden. Arnau Consul, bona tarda. T'agraden també tu, no?
Sí, he pensat que això tenia un estil menutxau, però està bé. Però està bé, no em molesta pas. Menys mal, perquè l'últim que voldria, Arnau, és posar-te una cançó que et molestés.
Agraeixo el gest. Parlem de llibres com cada setmana l'Arnau Consul del taller d'escriptura de Teneu. Per cert, com va el taller d'escriptura de Teneu? Bé, per aquest any ja l'hem tancat, però de moment podria anar millor.
als oients d'aquest programa que s'hi animin, que es llencin, que no es pensin que això d'escriure és tan difícil, només queden quatre indicacions i posar una mica d'interès i tothom pot fer comptes. Home, mira, i aquest tenim aquí, potser els serveis informatius de ràdio esvern s'animen i fan una notícia, no ho sé, però quina valoració fas d'aquest primer any del taller d'escriptura? Doncs home, bona, però podria ser millor. En tot cas, el taller jo crec que hem tingut poca gent,
però la gent n'ha quedat contenta. I, en tot cas, el club de lectura que ja porta... Ara tancarem com el segon any, tot i que el primer només va ser mig. D'aquests sí que n'estem satisfets. Ha crescut, la gent hi posa molt interès, han vingut diferents autors a visitar-lo i, per tant, a parlar de les seves obres, que prèviament havíem llegit.
I en aquest sentit jo crec que la valoració pot ser únicament molt positiva. La del club. La del taller hem de millorar. Principalment hem de millorar la nostra capacitat comunicativa a l'hora d'obrir-nos al poble. Dit amb dues paraules, ens hem de fer un Facebook, un Twitter... Hi ha aquestes coses que ens fan mandra, però... Home, escolta Arnau, va, feu-ho, feu-ho, que saps que el de Penya del Morro a la ràdio sempre tindrà suport. Per cert que demà Joan Carreras, no?
Bé, al club de lectura, que jo et volia preguntar, abans d'entrar en matèria, perquè també ens ho he de recomanar d'aquí una estona, i ens parlaràs del carrer secundari, com és que els clubs de lectura, en els últims anys, potser un parell o tres anys, han revifat, no? O sigui, no sé si és una moda o no, però per exemple, a la biblioteca Joan Margarit, que és la que tenim aquí, i que la setmana passada, justament, parlàvem amb la seva directora, van haver d'obrir un altre segon club de lectura, i ara en tenen dos, ells.
Sí, sí. Ells en tenen dos, i a més a més força plens. Per tant, podríem dir que és injust. Ara podríem dir que n'hi ha tres, però sé que n'hi ha un altre que funciona el Walden, com a mínim. Amb la gent del Walden, no? Amb la gent del Walden, i que porta antics professors, antiques professors de literatura de l'institut. A Maria Cinta, potser, no?
No se si és la Marissa. No, la Maria Sint, te dic. Ah, tu dius que és la Marissa, potser. Jo crec que és la Marissa. Ara em fas dubtar però diria que és la Marissa qui ho porta. En fi. I no se si és tancat a veïns del Walden o no, però en tot cas se que n'hi ha un altre que funciona. Mira, la L Capdevila diu yeah, diu nou resistiu al 2.0. Vull que em digui, feu-vos uns coses. Doncs, d'acord. Va, va, parlem de... Però ella que no es resisteix a fer un curs d'escriptura. Ah, molt bona, molt bona, molt bona. Ben jugada, ben jugada, ben jugada.
Vinga va, que així no tindrem temps de res. Avui volem parlar de Gabriel García Márquez, perquè ha estat notícia malauradament, no perquè s'hagi mort, sinó perquè s'ha anunciat que ja no escriurà
mai més cap llibre degut a la seva malaltia, que és la demència senil, i que, per tant, el món de les lletres està una mica com de dol, en el fons? Una mica de dol, però, clar, avui ja surten informacions contradictòries. Això ens va bé perquè, d'alguna manera, la notícia que surti García Márquez, que estiguis en boga, doncs volem parlar d'un autor que coneix tothom, que segurament tothom ha llegit alguna cosa, o si més no li sonen alguns títols,
i sempre estava abans de l'estiu recomanant llargament la seva obra. Però com deia d'informacions contradictòries és que avui en diferents pàgines, en diferents això que té internet, que aleshores comencen a sortir versions pertot arreu, alguns periodistes, no? Allò aficionats que han sentit d'on, perquè el Cosimadit i la Cunyada D, són alguns periodistes colombians, mexicans, gent que sembla que és propera a García Márquez, negaven aquesta demència senil
simplement deien que García Márquez és un home gran, que té les xarxes pròpies de l'edat, i que pot haver tingut algun oblid. Però que això de la demència senil és una exageració... M'ho has apuntat tot el guió, eh? Sí, sí, sí, no, no. Passa que després, buscant-hi, calla, vaig a informar-me. A veure si què ha passat. La notícia que hem donat a televisió espanyola, jo l'he vist a TV3, també, que ha sortit als diaris, és que, efectivament, com tu has dit, té demència senil, comença a tenir problemes per reconèixer certa gent,
i evidentment el que és escriure no és que s'hagi oblidat, és que és incapaç de posar-se a escriure alguna cosa coherent. El que és segur és que ja no escriurà més llibres. Bueno, clar, aquest és el dubte.
Si és veritat que té Demencia Senil no em podrà escriure més. Si finalment això són falsos rumors fets córrer per algú o allò del joc aquell del semàfor. Que algú va dir home, el García Márquez està gran, sembla que té alguna cosa i llavors això es comença a amplificar i quan arribi a la premsa diu oh Demencia Senil. Vols dir el telèfon tu.
El telèfon. Jo què he dit? El semàfor. Bueno, sí, té diferents noms. Ah, sí? També es diu el semàfor? No, devia ser el telèfon. Ah, perdona, perdona, eh? Devia ser el telèfon. El del semàfor no el conec, però m'agradaria saber com funciona. És el mateix, però hi poses llums i aleshores és més divertit. Ah, ja, ja. En lloc del color verd t'acaba arribant el vermell. Ah, sí, home, sí que ja em sona. Per cert, l'Elli diu que sí que es farà del Club de... Ai, del Club de Teatre Escriptura. Diu perquè diu, soc una noia fàcil, m'ho apunto tot.
Vaja, carai amb l'Elia. En fi, alguna cosa més sobre García Márquez? Nosaltres tampoc no sabem amb quina decisió de trobar-nos. Com que no sabem si és vida o no, estàvem disposats a recordar una mica, en cas que no torni a escriure més.
Els seus llibres més coneguts, per exemple. Home, jo crec que ho podem fer malgrat tot. Si torna a escriure, millor. Si no ho fa, hauran tingut raó els mitjans de comunicació. Ho lamentem profundament. Només apuntar que els dos últims llibres van ser bastant criticats per la premsa.
no deien ja va sent gran, però algú altre insinuava de dir, bueno, potser que es retiri. Això es va arribar a dir. Es va arribar a dir? Que fort. No directament, sinó de manera indirecta, com vulguem dir, home, ja està gran.
d'alguna manera és la mateixa notícia que arriba ara, només que ara arriba abans que escrigui qualsevol cosa i dient... és que ja no escriurà més. És una frontera difícil. En fi, Gabriel García Márquez, que aquests dos últims llibres, no sé si n'has llegit algun tu... Aquests dos últims no. Memòria de mis putas tristes y yo no vengo a decir un discurso que no els he llegit. Clar, però que estava distant ja d'aquests llibres de la primera fase, com 100 años de soledad o alguna cosa per l'estil, no?
El primer... O sigui, el més conegut és 100 anys de soledat. El primer al que va començar a donar-li un nom és el coronel No tiene quien la escriba. Sí, sí, sí. I aquest el va escriure l'any 61, malgrat que va tenir un cert ressò, si més una colòmbia, ell se'n va anar a viure a Mèxic. I va ser a Mèxic que va començar a escriure el que realment seria la seva gran obra, que és aquesta 100 anys de soledat, n'he portat aquí una edició.
que va escriure a Mèxic durant molt temps, jo diria si va estar ben bé 6 o 7 anys, però que no va aconseguir trobar a Mèxic cap editor, va venir a Espanya.
va entrevistar-se amb Carlos Barral, que llavors portava l'editorial Seix Barral, i li va dir, diu, em sap molt greu, però aquest llibre no tindrà cap mena d'èxit, no li veig futur. Molt bé, no? La mateixa resposta havia rebut a Mèxic, va rebre a Colòmbia, ell però hi va creure, i quan sembla, això ja és part de la llegenda, però quan sembla que ell ja havia abandonat la possibilitat d'aquest totxo, aquest any de soledat,
ningú li publiqués, i quan potser pensàvem que això quedaria al calaix o així, la seva dona, Mercedes, la va portar a l'editorial sud-americana de Buenos Aires. El llibre va fer un recorregut interessant. I sud-americana... Per tots els països de llengua hispana, no? O per bona part d'ells. Si véns els més potents literàriament i culturalment, Mèxic, Colòmbia, Espanya i finalment Argentina, a Argentina li publiquen.
Una edició primera de 8.000 exemplars, que per ser en castellà és molt poc, per ser argentina és poquet, però, vaja, ara ja porten no sé si 30 milions. 30 milions? De exemplars minuts, traduït a una cinquantena de llengües o més, aviam, n'he perdut el compte. Això demostra que hi ha gent molt llesta al món, eh? Hi ha gent que sí, que bueno, que els errors en això que en diuen les agències, ara ja s'ha posat de moda les agències literàries, llavors no existia. Sí.
La primera agència literària neix arrel de l'èxit de García Márquez, quan comença per ser famós, viu a Barcelona, i una senyora que es diu Carme Valcells diu, escolta, jo, com que tindràs problemes, perquè ara tot Déu et demana contractes i no vull que t'enredin, i tu no vols que t'enredin, jo, si vols, et faré això, de gent, et portaré una mica els drets i tal.
I a partir d'aquí neix l'agència Carmen Balcells, a partir de fent anys a soledat. I s'hi apunten tots els autors sud-americans que viuen a Barcelona i que viuen al boom sud-americà. Però el referent de l'agent literari ja existia abans? O va ser la Carmen Balcells qui es va inventar aquesta figura? Existia si de cas per les lletres americanes. I d'una manera... No havia sortit del llit ni ningú es pensava que podria sortir.
del món americà, que evidentment és tot un món en si mateix, pel que fa a la literatura i tot el que sigui lluitar per uns drets i circumstàncies i ser molt precisos, sempre s'ha tingut molt en compte. És una societat amb molts habitants i per tant les tirades són monumentals, però no surten d'ell mateix. Perquè els agents literaris què és el que fan concretament? Podrien ser com els representants dels actors?
Sí, sí, sí, o dels futbolistes. O els futbolistes, no? Tenen una encantera... Al futbolista ara posar-se a llegir un contracte amb la lletra petita de 25 pàgines i tal, doncs no. Però l'altre, que és advocat, que coneix les menudències, que sap per on el poden enganxar...
i que sap fins i tot com fer que l'editor, doncs, no, escolta, això es vendrà tant, per tant, tindrà tants guanys, vull que paguis X, no, no sé, no N, com tu m'estàs proposant. Perquè tots els autors tenen agent literari actualment? Cada vegada més. Cada vegada més. Durant molt temps no, perquè hi ha molts que anaven per lliure i creient que confiaven en el seu editor i ja està, i així ha funcionat durant molt temps. Però cada vegada més els editors demanen,
i fins i tot en el cas de la literatura catalana, que el que fa drets i contractes, tractar amb un autor és molt complicat, moltes vegades perquè els autors de... No en tenen ni idea. De contractes jurídics i de coses de dret no en saben, i com que les editorials ara ja són empreses que ja no és el mateix editor qui porta els contractes, sinó el departament de contractes, doncs prefereixen que sigui també un altre advocat el qui porti el contracte per part de l'autor. I a partir d'aquí les agències que s'han multiplicat, hi ha un bon munt només a Barcelona,
dedicats a la literatura catalana i a la castellana. I, per tant, Bonilla és una pilota monumental. Però el que és la literatura castellana neix amb 100 anys de soledat i amb Carme Valcells. Bé, doncs, en fi, una curiositat, eh, una de les moltíssimes que hi deu haver a la vida de Gabriel García Márquez. Un altre, per exemple, un fet molt poc comú, tot i que últimament n'hem tingut algun altre exemple. De les 50 o 60 traduccions a llengües
Varies, que té 100 anys de soledat, n'hi ha una al català. Cosa que hi ha molt poca gent que ho sap. I l'autor de la... 100 anys de solitud. 100 anys de solitud. I l'autor de la traducció, nosaltres, que Tisner, Abelie Artigenet Tisner, que era molt amic de Gabriel García Márquez, es van conèixer tots dos a l'exili. Diguéssim, García Márquez és un exili en part voluntària, a Mèxic. Tisner era un exili absolutament obligat. També a Mèxic.
i amb Calderes vam fer tota una pinya interessant, però sobretot va ser molt amic de Disney. I quan Gabo, o sigui Gabriel García Márquez, va fer no sé quants anys, el regal que li va fer Disney va ser traduir-li al català, una llengua que llavors estava prohibida, doncs la traducció de 100 anys de solitud. És curiós. És una cosa que durant molt temps va remarcar, que li feia molta gràcia, perquè a més a més ell havia viscut molt temps a Barcelona, sabia de l'existència del català, poc o molt el devia entendre,
i per tant que fos una traducció que probablement no es comercialitzaria mai, evidentment es pot trobar i està editada, però tenir-la era evidentment un regal d'amic profund, evidentment la feinada que porta un llibricisme. I a més sabent primer el moment en el qual estava i després que
La majoria de la gent que parla en català parla en castellà. A l'hora de llegir un llibre llegiràs en castellà amb la versió original de l'autobús. D'alguna manera el regal és doble. A la literatura catalana, perquè encara que sigui una lectura que pràcticament ningú llegirà, Sant Nobleix tenint traduïda una obra d'aquestes dimensions,
a l'autor, perquè potser ni que sigui allò que una muesca més, com es diu en castellà, una ratlla més a la llista de traducció de la seva obra. No, no, no, evidentment. En fi, mira, ens hem tret una mica el temps de sobre, però encara tenim uns minuts per parlar de la recomanació d'aquesta setmana, i és que demà Joan Carreras, autor de la novel·la, gran novel·la, carretera secundària, arriba al Club de Lectura de Sant Just d'Esvern.
M'imagino que és un passi d'aquells privats on només hi pot anar la gent del club de lectura, no, Arnau? En principi sí, en principi i en final. La gràcia és que la gent ha llegit la novel·la i que per tant llicerem parlant amb l'autor i preguntant-li com s'hi va posar, com se li va acudir la idea, per què aquesta estructura, per què una novel·la tan tancada i que realment no hi ha cap
No hi ha cap línia argumental, que evidentment sembla que vagin sueltes, que al final no s'ajunti. No ho expliquis, no ho expliquis. No ho explico, però d'alguna manera l'autor o la novel·la, aquesta carretera secundària, explica la història d'un il·lustrador
Joanàs Moll, que va visitar el seu pare, que és vidu, que després de viure molt temps a Barcelona i ser editor s'ha retirat a un poble, es diu Malsinelles, un poble inventat, Catalunya interior, a una hora de Barcelona amb cotxe. Malsinelles. Ah, perdó, perdó. Que té una llegenda, i el seu pare ha fet un amic, un amic que també és vidu com ell, i, bueno, doncs, amics de bellesa que es fan perquè, mira, tots dos converteixen la pèrdua de la senyora i tot plegat.
A partir d'aquesta premissa costumista, començaran a passar uns fets al principi aparentment normals, cada vegada menys normals, i acabarà la cosa embolicant-se en una trama policíaca, d'espionatge, i amb un final quasi gore, tot i que el gore apareix amb una frase mitja, i no li de res més. Però aquesta frase gore lligue, i que és la final, i no li de res més,
lligues justament amb el principi. És una bona novel·la per llegir aquest estiu, per exemple? És una molt bona novel·la, perquè al principi pot costar una mica entendre com reflexionen els diferents personatges, però en canvi després va agafant ritme i com deia el Julià Guillamon, no, A la vanguardia és una obra emotiva i intensa pel gran públic, però com deien al periòdico,
recorda molt els guions dels germans Cohen. Seria una perfecta pel·lícula filmada pels Cohen i jo afegiria fins i tot per David Lynch. Molt bé, doncs amb aquesta recomanació acabem el programa d'avui. Arnau, moltíssimes gràcies, una setmana més i t'esperem la setmana que ve en l'últim programa de la temporada de la penya del morro. Doncs així serà.
Gràcies, un dia més per haver-nos escoltat. Tornem demà a partir de les 5 i ara la Carme Verdó i amb les notícies de Sant Just. Fins demà.
Si no estás que me despierto contigo. Sabes que quiero más. No sé vivir solo con cinco sentidos. Este mar cada vez guarda más barcos.
Donde vayas, yo me iré. Si me quedo oscura, suelte la locura, vengan a nublarme. Alguien dijo alguna vez, por la boca, vivete. Y yo no estoy diciendo, te lo estoy diciendo otra vez.
Dime por qué preguntas. Cuánto te he echado de menos. Si en cada canción que escribo corazón eres tú el acento. No quiero estrella rante.
No estás que me despierto contigo Sabes que quiero más No sé vivir solo con cinco sentidos Este mar cada vez guarda más barcos sentidos No estás conmigo siempre que te canto Pago canciones para estar contigo
perquè escribo igual que sangro, porque sangro todo lo que escribo.