Exacte, exacte. Ho recuperarem avui i també l'entrevista que l'hem fet a la Maica Dueñas parlant de la ratera
i les botigues pel record avui amb el Pere Font.
Bona tarda, benvinguts a l'Espanya de les festes número 3.
Una excusa com una altra per no haver de treballar aquests dies.
Andrea, què faràs? Estic avui també aquí a escoltar-ho tot?
Clau, com tu. No, no, jo em vaig.
No saps tota la feina que tenim.
Jo poso play i no s'hi do.
No, jo treballaré.
Bé, comencem amb les notícies de Sant Just i atenció perquè l'Ateneu de Sant Just ja no serà,
ja no és, ja no és ara, aquesta hora de la tarda, a les 5 i 10, ja no és el que era.
I és que s'ha reduït dràsticament l'aforament de la sala del cinquantenari de l'Ateneu,
coneguda com, amb el terrorífic nom de la sala de dalt.
L'Ajuntament ha comunicat a l'entitat que redueix l'aforament de la sala a una quarta part de la seva capacitat.
És a dir, si abans hi cabien quatre persones, ara només hi cap una.
Andrea Bueno, té més informació.
Doncs així és, això implicarà canvis en la programació de dones...
Així és? Així és, efectivament.
Només hi cap una persona, ara?
Jo ho crec com a moda d'exemple.
Ah, val, val. Perdó, perdó, m'avíeu.
De fet, hi caben les quatre, però vaja, per motius de seguretat només podria entrar-hi una.
Oh!
Així implicarà... Les mates, eh?
Maria Quintana.
Sí.
Així implicarà canvis en la programació d'algunes de les activitats d'aquest any.
L'Ajuntament ha comunicat a l'Ateneu que per motius de seguretat la sala del cinquantanari
només podrà donar cabuda a 56 persones quan ara hi ha 196 cadires a l'espai.
Aquesta reducció notable de la capacitat farà que molts dels actes previstos a la sala del cinquantanari
les properes setmanes s'hagin de traslladar a la sala gran.
Diu que a la pop, perdona, han aparegut 150 cadires que es venen.
15 euros cadascuna per si...
A quant?
15 euros cadascuna.
Necessito per casa meva.
Albert Macià, 22, és l'usuari que m'ho aprenca.
Per si algú l'interessa.
Què serà?
No ho sé.
Bé, doncs ja ens posarem en contacte amb ell.
Tot i això, hi haurà activitats que no acostumen a comptar amb un públic superior a aquesta cinquantena de persones,
com ara el documental del mes o els recitals de jazz.
Estàs dient que estàs de ser per l'oritzant del documental del mes?
No, ho ha dit el president de l'Ateneu, que curiosament es diu Albert Macià.
Ah, 22.
Això no ho sé.
I que, per tant, se seguiran fent a la sala del cinquantanari.
Pel que fa a les obres de teatre, per exemple, els pastorets...
Ara, ara, ara, els pastorets.
Si ells sols ja són 300 persones, que moltes vegades...
Sí, no és cap.
S'ha d'un dels casos que hi ha hagut més gent a l'escenari que de públic.
De fet, l'Abra Macià ha dit que només els actors ja són aquestes cinquantena de persones.
És que potser algun dia hem de percentatge de Josep, un altre dia de la Maria...
Bé, en fi, és el que ha dit ell, eh?
Doncs hauran de canviar d'emplaçament aquest any, per exemple,
i traslladar-se a la sala gran, igual que la propera obra de Just Teatre, La Ratera,
que es trenarà al novembre.
Això, diu el president de l'Ateneu, comporta més mals a cap del que sembla
perquè els escenaris són diferents i tu prepares una escenografia pensant en un escenari
i després te'l canvien problema.
I que la sala gran també té mala sonoritat a l'hora de fer, per exemple, recitals de música...
Tots som pegas en aquest poble.
Bé.
A veure, fem una cosa, perquè jo estic preguntant-me...
Què faran amb les cadires que s'obrin ara de la sala centenari?
Perquè aquí a la ràdio...
No, però és que no m'has deixat acabar.
Què?
Doncs que l'Ateneu té previst fer obres de millora de la seva seguretat
al llarg del primer semestre del 2017, coincidint amb el seu centenari,
però vaja, ja podrà entrar més gent si...
Però què faran? Però què faran amb les cadires, Andrea?
Doncs no ho sé.
Les que no es venen a la Gualapop, doncs...
Escolta, per què no truquem a l'Ateneu de Sant Just?
En Carles hem estat tenint uns gestos amb les dades.
I preguntem aquesta...
Podem trucar a Àlex, please?
L'atendeu?
Home, sí, truquem.
Truquem per saber una mica què passarà amb aquestes 150 cadires
que a partir d'ara ja el dia s'obre.
Perquè, per exemple, podríem fer una paradeta a Sant Just al carrer,
aquest diumenge, amb totes les cadires,
Wallapop, ja ho hem dit,
o aquí a la ràdio...
Com anem de cadires, aquí?
Aquí a la ràdio anem molt malament de cadires.
Regula, regula.
Estic trucant a la...
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola.
Hola.
Hola, bona tarda.
Què és l'Ateneu de Sant Just?
A veure, baixa el tot, eh?
Estan baix i ha baixat tot.
Sí?
Hola, bona tarda.
Hola.
Oh!
Bueno, ha sigut repenent.
Jo provaria de nou, eh?
Perquè...
Tornem a trucar.
Potser ha estat un problema...
Tornem a trucar.
Tornem a trucar.
Potser no em sentia.
Jo crec que...
Però jo crec que sí en sentia
i potser la música de Pons...
S'ha fet la tonda?
No ho sé.
No, és l'Anna de l'Ateneu.
Ja.
Que m'agrada molt perquè el seu fill
ho posa Anna, Ateneu, s'est just.
Sí, és veritat.
Sí, està molt bé.
Bé, estem intentant trucar una altra vegada
perquè, clar, això serà...
És un drama.
Volem saber una mica com estan vivint
aquesta situació
perquè, a més, ho han comunicat
aquesta setmana, no?
Sí, i a més, a partir del moment
en què s'ha...
El partit en el moment
en què s'ha fet afectar-te,
sí?
Sí.
No, no, penja, penja.
Penja perquè no ens podran escoltar.
De totes maneres,
ara ho hem solucionat.
Andrea, no, deia que això
els hem comunicat aquesta setmana, no?
No sé si aquesta setmana
o la passada,
però en el moment
en què els van comunicar
ja era efectiva
aquesta reducció de l'ajurament.
Per tant, doncs,
ja no poden entrar
més de 56 persones a la sala.
Bé, en fi,
doncs estem a punt.
Va, passem a una altra història
perquè hem de...
Ara recuperarem la trucada, eh?
Molt bé, que hi hagi ganes.
A veure quin ambient es respira allà
i a veure si s'han plantejat
què fem a les cadires.
No, és que aquest és el tema.
Què fan amb les cadires
que li s'obre?
Ara, potser ens posem
molt passatge amb això,
però és que aquí a la ràdio
no es creu que...
Truca, truca, truca, truca.
Truca perquè...
Gràcies, Carles.
Sí, perquè ara hem acabat
d'arreglar això.
Molt bé.
Volem saber què passa.
Ah, dic una cosa.
Si després de la solució tècnica
que hem fet ara
tornem a trucar
i ens diuen hola, bona tarda
i no ens escolten
i ja el deixem, eh?
Sí.
Perquè...
Hola, bona tarda.
Hola.
Hola, bona tarda.
Què és la Teneu de Sinjust?
Sí.
Mira, sóc el Jordi de la ràdio.
Sí.
Mira, que estàvem fent el programa
i hem sabut que hi havia
això de la reducció
de l'aforament
de la sala cinquantenari.
Sí.
Què tal?
Que ets l'Anna, tu?
Sí, sí, clara.
Home, un aplaudiment per l'Anna.
Anna, bona tarda.
Què tal?
Bona tarda, Anna.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
Escolta, com ho heu rebut, això?
Bé, vam rebre una carta certificada.
A per carta?
Ni una trucada ni res?
No, no, no, no.
Ai, senyor Duny Post,
amb una carta certificada
amb la notícia.
Senyor Duny Post.
Escolta, no,
saps que estàvem fent la notícia
i dic,
hosti, truquem un moment
a l'Ateneu
i atraquem a l'Anna,
una mica, gent directa,
i després preguntem-li
què fareu amb les 150 cadires
que us sobren?
Perquè aquí a la ràdio tenim espai.
Per 150 no ho sé, eh?
Sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Val, val.
Què fareu?
Ja aneu bé.
Bé, de moment
les deixarem a la sala
per veure si...
Viviu al límit.
Si poden tornar a fer servir.
Ja, mira,
és que tenim algunes idees,
a veure què us sembla.
Per exemple,
vendre la segual a la pop.
De moment no.
Val,
després, per exemple,
també les podeu posar
a una paradeta de cadires
a Sant Jus al carrer
que és aquest diumenge.
i després portar-les aquí
a la ràdio
i fer una mica de magatzem.
Bueno,
estaria bé,
però de moment
em sembla que ens les quedem.
Ens les quedeu, eh?
Molt bé.
Es queden les cadires,
es queden les cadires.
Un aplaudiment,
sí, senyor,
es queden les cadires.
Molt bé, Anna,
molt bé.
Perquè l'esperança
és l'últim que es fa.
Sí, sí,
i les cadires també.
Anna,
molts ànims.
Vinga, gràcies.
No, a tu,
que vagi molt bé
i ara has de fer-ho tot a baix,
a la sala gran.
Sí, sí, sí.
Molt bé,
gràcies, Anna.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
Adéu, adéu, adéu, adéu.
Que és maca, l'Anna.
Molt maca.
Molt maca, molt maca.
Sempre disposada a ajudar-les.
En fi,
jo crec que no els agrada
cap de les propostes, eh?
No?
Que les hem fet, no.
Jo crec que la que més li ha agradat
és la de la ràdio, eh?
Portar les cadires a la ràdio.
Hem de començar parlant
de la modernització de Sant Lluís
arreu de la instal·lació
de la fàbrica Sanson,
que s'entrarà a una conferència avui
a Can Ginestà.
Temps era temps
que vam sortir de l'or
Temps era temps
que vam a la col·la sota
El centre d'estudis
s'ha convidat al catedràtic d'Economia
Carles Sodrià
Per parlar de com el ciment va transformar
Can vi, can vi.
Can, no, fes molt de temps.
El centre d'estudis
s'ha convidat al catedràtic d'Economia
Carles Sodrià
Per parlar de com el ciment
va transformar Sant Just
el segle passat
Molt bé, molt bé, molt bé.
Gràcies, gràcies.
En fi, Andrea, digues, sisplau.
Doncs, al segle...
A principis del segle XX,
cap allà del 1920,
Sant Just era un poble
de poc més de 1.300 habitants,
majoritàriament agrícola,
i la instal·lació de la cimentera
Sant sobre el poble
va comportar grans canvis
a nivell social i econòmic.
A banda dels més de 300 treballadors
de la fàbrica,
hi havia moltes persones
que no hi treballaven,
però sí que depenien
de la seva producció
i, a més a més,
la seva instal·lació
va fer canviar el tipus de feines
que hi havia al poble,
tant pel tipus d'activitat que es feia,
com en clau de gènere.
I és que moltes dones
van trobar feina a la cimentera
quan era habitual
ni que les dones treballessin.
Era una altra època,
eren uns altres temps,
era temps d'entubir.
Àlex, puja, ara!
Segons ha explicat Carles Sodrià
el Just a la Fusta,
el poble havia quedat,
de fet,
al marge de la industrialització
i la instal·lació de la Sanson
el va fer entrar de ple
en la segona onada industrial.
La fàbrica va ser, per tant,
una revolució positiva
de forma econòmica
per ser injust i social,
però també va comportar
greus problemes
vinculats amb la contaminació.
Doncs, de tot plegat,
en parlarà avui
a la sala Egidor Cònsul
de Can Ginesta,
Carles Sodrià,
que és catedràtic d'economia
de la UB,
a la conferència
al ciment,
transforma-se en just
des d'Arns.
Serà a les 7 de la tarda
i l'organitza
al centre d'estudis.
Molt bé,
doncs el ciment
tan important
pel nostre municipi.
De vegades no li donem
clar la importància
que té.
Per exemple,
aquí a Can Ginesta,
el pàrquing,
ara és de ciment,
abans de terra.
És veritat.
Per tant...
Ara hi ha un tros de terra.
I abans tot això era camp.
Tot això era camp.
Tot això era camp.
I tot això seran ciments.
Va haver-hi una vegada
que per aquí
va passar un triceratops.
Què dius ara?
Segurament, sí, sí.
Primer va ser
allò de la Sanson Pro.
Què era del programa
aquest que fan
avui a la ràdio?
Bé,
en fi,
canviem.
A les portes
de Vildesbem
Sintonitzes
de Vildesbem
del ràdio
de Sant Jus
L'obreta
ben fort
Des del cap de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus
Avinguda Indústria
Sense Númer.
El nou Kia Sportage
et sorprendrà
pel seu disseny
i la seva tecnologia.
Sistema de frenada
d'emergència
porta posterior intel·ligent
assistent dinàmic
per llums de carretera.
Vine a conèixer-lo
a AR Motors
a les seves instal·lacions
de Sant Jus
d'Esvern i Badalona.
Reconegudes
amb la categoria
Kia 5 estrelles
pel seu servei excel·lent.
Qualitat
amb 7 anys
de garantia.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire
que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General
de Trànsit
enviarà
una etiqueta
ambiental adhesiva.
Perquè tothom
ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire
que respirem.
AMB
Metròpolis
Barcelona.
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després, internet
radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015
Ràdio Desvern
Cada dia
Més a prop teu.
La penya de les festes
Un programa
amb alegria,
diversió
i xerinola.
Avui el programa
ens fa molta il·lusió
poder parlar una estona
amb un actor
que celebra
els seus 50 anys
de professió
dalt dels escenaris
amb l'obra
Una vida
al teatre
de David Mamet
i que es pot veure
aquests dies
a la seca
al Born.
Enric Major,
bona tarda.
Hola, bona tarda,
què tal?
Com estàs?
Doncs,
bé,
estic encantat
de la vida
escoltant-vos.
Aquest projecte
que esteu a la seca
com comentàvem,
Una vida al teatre,
el David Mamet,
és un projecte
que el vas buscar tu
o te'l van proposar
i ha coincidit
amb els 50 anys.
Com ha anat això?
No,
ha sigut una casualitat.
És Ben Moisés Maicas,
és el director
i productor
d'aquesta obra
i em va oferir
aquesta obra
i al mateix temps
que estem fent l'obra
hi haurà unes taules rodones
per parlar
del procés
que hi ha hagut
des del teatre independent
fins al teatre
que es fa avui en dia
a Catalunya.
I llavors em va dir
home,
d'això també
podries participar
i les taules i tal.
Dic, home,
fa 50 anys
que m'hi dedico
i és veritat,
ho podríem celebrar.
I va anar així.
Aquest diumenge,
de fet,
amb l'Abel Folk,
el Marc Martínez,
l'Albert Florejacs
i la Clàudia Benito,
per exemple,
amb la Carme Sansa
com a moderadora
i després també
un altre
amb el Sansi Sinisterra,
el Toni Cabré,
el Pau Miró,
Jordi Casanova,
i la Clàudia,
que és el que haurien
de la teatre.
I el que haurien de la teatre,
que és el que haurien de la teatre,
que és el que haurien de la teatre.
Sí,
però sempre he estat
envoltat
de la gent de la professió.
És la meva feina
i és també un lloc
de relacions
imprescindible
que és
quan la gent
que fa teatre
és imprescindible
que ens relacionem
amb els companys
i, per tant,
no només ara
estic voltat
de gent
i, afortunadament,
no només
de teatre,
tinc amics
a tot arreu.
Creus que has tingut
el reconeixement
que et mereixies?
Més i tot.
Més i tot.
Sí?
Sí, home,
i tant.
És que jo dic
que Enric Major
és un actor
per mi, eh?
A reivindicar.
Vaig tenir l'oportunitat
d'anar a veure l'altre dia
el...
Vull que no el descobrirem
ara,
Enric Major, eh?
Però vaig tenir l'oportunitat
d'anar-lo a veure
i, Enric,
és que a mi
em vas agradar molt,
no?
I què vols que et digui?
Em vas fer...
Em vas fer molta gràcia
amb aquest màmet
que estàs fent
a la sega.
No,
val a dir
que és un màmet
molt amable
i molt divertit
i que ens tracten
els actors
amb molta tendresa
i que ho fem
amb molt de gust
en Daphnis,
Valdúf i jo
ho fem...
Som dues generacions
que no tenen res
a veure l'una amb l'altra
i en canvi
en allà,
diguéssim,
per edat,
per diferència
generacional,
ens portem molts anys
ell i jo.
Sí.
I,
i esclar,
en allà
el màmet
un reflex
a això
molt bé
i nosaltres
ens ho passem
molt bé
fent aquesta...
aquesta història
que ve
a partir de màmet.
Que de fet
tu interpretes
el actor,
el personatge
que és l'actor gran,
no?,
que una mica
aconsella,
també fa de guia
moltes vegades
a l'actor jove.
A tu també et passa
com el personatge
que interpretes
i de tant en tant
se t'ha oblidat
del text
o no?
No,
no,
això no pot passar mai
i si passa
i si passa
és...
pot ser horrorós.
Horrorósíssim.
Espero que no em passi.
no,
no,
segurament.
Si no t'ha passat
amb 50 anys
ja,
no et passarà
ara ja,
no?
Oh,
no se sap mai
això,
saps?
La memòria
és un muscle
que hi ha vegades
pot fallar.
Aquesta obra
de Mamed
parla,
segons diuen
els experts,
sobre les pors,
les obsessions,
també les alegries
dels actors.
Hi ha qui diu
que l'ofici,
aquest matí
amb en Jordi Baster
parlàveu
de l'ofici
de l'actor,
és un dels oficis
més meravellosos
del món.
Estàs d'acord,
tu, que has treballat
tants anys
amb aquest ofici?
Sí,
mira,
l'ofici aquest
és fantàstic,
és fantàstic,
perquè és un ofici
que mai no,
que mai no la,
que mai no estàs graduat,
saps?
Del tot,
que cada estrena
és una,
és un examen,
i és un examen
imprescindible.
I per tant
mai pots estar còmode,
no,
del tot?
i per tant
cada,
és un ofici
que mai no l'acabes
de tenir
del tot
apamat,
saps?
Que sempre
te'n pots
endur sorpreses.
I l'art
és això,
l'art
evoluciona,
i per tant
nosaltres
estem
dins d'un món
de cultura
i artístic
que sempre
pot haver-hi
una diferència
i sempre pot haver-hi
una novetat
i que és
imprescindible
que sigui així.
D'aquests 50 anys
potser hi hauria
50.000 records,
bons records,
també mals records,
no has volgut dir
uns directors
aquest matí
i hem sentit
l'entrevista
a RAC1,
però podem repassar
així ràpidament
grans èxits
de la teva carrera
quan vas estrenar
cap als anys
1965
amb l'Adolfo Marcillac
i vau fer després
el celebrat
Marat Sade,
per exemple,
una obra que va trencar
una mica els esquemes
aquí,
quan es va escriure
sobretot,
però s'ha de veure
tu també
amb el teatre
aquí a Espanya,
no,
el país?
I tant,
i tant.
La companyia
Dolpho Marcillac
i la companyia
Núria Espert,
així com
la companyia
Adrià Gual,
eren uns referents
imprescindibles
i que van fer
que el teatre
d'Espanya
canviés,
fos un teatre
diferent.
Sí,
perquè te recordem
que després
també vas passar
pel molt celebrat
Guillerma
de la Núria,
amb la companyia
Núria Espert,
amb aquella
escenografia
del Fabià
Puigcerver
que s'anava
canviant
amb aquella
fabulosa
lona.
De tot això
suposo que en parlareu
amb aquestes
trobades teatrals,
amb aquestes taules
rodones,
no?
d'aquell teatre independent
que ja fa 40 i més,
no?
Sí, suposo,
suposo.
De la memòria.
El Ricard Salvat,
a qui vaig tenir l'honor
de tenir com a professor,
després també recordarà
una cosa que vam fer
tu i jo
i molta gent més
l'any 2003,
els Versos contra la Guerra,
amb el qual vaig també
tenir l'honor
de sèrie,
allà a la plaça del Rei.
El Ricard Salvat
parlava
gairebé cada dia
a les seves classes
de la memòria.
Ja ens en recordem?
el teatre català,
aquest teatre català
que ara està triomfant
arreu d'Europa,
arreu del món,
d'aquests inicis,
d'aquests inicis tan precaris
que potser també,
no només els inicis,
sinó també a moments d'ara
també,
les companyies joves
doncs no,
no hi ha prou circuit,
no s'ha creat un circuit
prou important
perquè es puguin
automantenir,
etcètera,
etcètera.
Mira,
la memòria
que es farà dedicar
en el Ricard,
el Ricard
va fer
una cosa molt important
en aquest país.
va fer el que apuntava
que el teatre català
estigués a l'alçada
de qualsevol teatre
que s'estava fent
en aquell moment
en el món.
Jo no puc oblidar
la primera vegada
que vaig estar a Venècia
va ser fent
Ronda de Morta
cinera
amb el Ricard Salvat
a la Bienal
de Venècia,
que era allà
on anaven
totes les millors
companyies del món.
Per tant,
el Ricard
sí que és una figura
imprescindible
en el nostre teatre.
I que potser
no s'ha recordat prou.
Perdona?
I que potser
no s'ha recordat prou.
O que les noves generacions
no el tenen
potser molt
en compte.
No,
la desmemòria
és un valor
avui en dia.
Ah,
sí, sí.
I això,
noi,
tots en serem víctimes
d'això, saps?
Després,
ara recordo,
també,
amb la ronda de mort
de cinera,
amb la Bienal
devia ser això
amb aquella ronda de mort
o amb aquella primera
o segona ronda de mort,
però tu vas fer
el Quim Federal
amb la Lloro Beltrán
amb l'última ronda de mort.
Això, l'última, sí.
Va fer el lliure nou,
diguem-ne,
que també, per cert,
estava fantàstic,
estàveu tots fantàstic,
i el seu muntatge
de dir,
jo,
que no l'havia vist mai,
doncs de dir,
ostres,
així això,
ja és un muntatge
d'aquells que creus
que és important
en aquell moment,
doncs,
20 anys enrere llavors,
o perdó,
30 anys enrere llavors,
som encara més.
Exacte, sí, sí.
I una altra última pregunta,
no sé si el Jordi
després te'n vol de fer més,
recuperen això
de l'any 2003
amb aquests versos
contra la guerra,
que vas organitzar tu,
de fet,
no sé si vas fer també
la tria de poemes...
No,
la tria de poemes
me la van...
me la van...
la vaig demanar
i me la van enviar
un...
un...
un grup de poetes
em van fer...
em van fer aquesta feina,
la dramaturgia
me la van fer ells.
L'ordre i els contactes,
jo sé que tu
una mica em manegaves
els contactes
i ja tu aquí
o passa el micro allà,
no sé què,
no sé quantos...
Sí, sí, sí, sí.
No sé,
va ser una experiència
molt maca,
única, de fet,
perquè es va veure
només una vegada,
però va reunir
tanta gent a favor,
en contra de la primera guerra
d'Iraq,
com si diguéssim
la del...
la que també hi vam...
hi vam participar
com a país,
la del 2003,
no?
No seria hora
que hi hagués també...
Com veus el compromís
de la gent de teatre
avui en dia?
No...
Ningú agafa les regnes
per fer un acte
com aquest avui en dia,
per exemple,
amb l'Europa
que no obre les fronteres?
Tens tota la raó.
Tens tota la raó, noi.
No sé què ens està passant
a tots,
a tots,
que no ens cau
la cara de vergonya
amb el que està passant
a Europa.
Vull dir,
el teatre sempre havia sigut
un...
sempre ha sigut
l'art del diàleg,
l'art de la protesta
també contra els poderosos,
els manaires,
diguem-ne,
però sí que hi ha hagut obres
i, per exemple,
en parlàvem
en aquest programa
fa un meset,
l'estrena del Teatre Lliure
va anar
per aconseguir diners,
pel vaixell
que rescata
vides humanes
cada dia.
Potser el que estic dient
és que s'ha borgesat
al teatre,
no sé si Enric
tens aquesta sensació
després de tants anys.
No,
no, no, no,
desgraciadament.
No ens podem
aborgesar
en el teatre, eh?
Pensa
en els sous
que estem cobrant
i pensa
en la quantitat
d'atur
que hi ha
dins el sector
d'actrius i actors.
L'altre dia llegia...
No, no ens hem aborgesat.
Llegia una dada...
Sí?
Mana?
No, no, digues, digues.
Perdona.
No, el teatre normalment
només és el reflexe
del que passa socialment.
I socialment,
en aquests moments,
Europa està
tots plegats,
estem,
som una banda
de desvergonyits
que no ens cau
la cara de vergonya
pensant en l'exili
d'aquesta gent
que estan
tancats
amb malvivint,
amb fred,
amb aigua
fins al coll,
parint les dones,
amb barracons
i altres,
ofegant-se
en el Mediterrani
i nosaltres
estem aquí
una mica
mirant cap a l'altra banda.
Tots.
Tots, eh?
Tots.
Excepte
aquests voluntaris
que són capaços
de jugar-se tot
per anar
a salvar vides
a l'aigua
mentre els altres
estan a punt d'ofegar
i molts d'ells
ofegant-se.
Sí, senyor.
La veritat és que
tens tota la raó del món.
Les coses com...
Però això no és perquè
siguem
uns burgesets
als actors.
No.
La societat en general.
I el teatre
només és
un reflexe
de la societat
en què vivim.
És veritat.
Més ni menys que això.
Sí.
Ens hem acomodat.
Estem en una situació
molt còmode
per tots
i de vegades
oblidem
justament
aquestes qüestions.
En fi,
Enric,
moltíssimes gràcies
per haver-nos atès.
Enhorabona.
Ens ha fet moltíssima il·lusió
parlar amb tu
justament aquests dies
que estàs celebrant
a la seca
amb una vida al teatre
de David Mamet
els teus 50 anys
de...
I amb el Daphnis
que només en fa 15
que es dedica a això.
Home,
encara li queden uns quants,
eh?
Per arribar
al teu estat.
De fet,
home,
jo a Catalunya
amb els dits de la mà
pots comptar
els actors,
actrius
que han celebrat
els seus 50 anys
al de l'escenari, eh?
A veure,
a veure,
a veure,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
som molt bona
acollita, eh?
Sí.
Jo ve molt bona
acollita aquell any.
No,
però que no,
no dic,
no dic que de qualitat
sinó de quantitat
d'actors que han arribat
a fer 50 anys.
Mira,
t'en dic uns quants
del mateix curs
que jo,
és a dir,
que vam començar
10 minuts endavant,
10 minuts enrere.
El Joan Pera,
en Carles Canut,
i així podríem dir-ne uns quants,
eh?
Sí, senyor,
és veritat,
és veritat.
Us hauríeu de juntar tots
i fer alguna cosa,
eh?
Enric,
clar.
Un sopar,
que és...
Sí,
un sopar,
que és...
Això segur,
això segur.
Enric,
que vagi molt bé,
moltes gràcies
i felicitats.
Abraçades,
gràcies a vosaltres.
Adéu.
Des del camp de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus,
avinguda indústria
sense números.
El nou Kia Sportage
et sorprendrà
pel seu disseny
i la seva tecnologia.
Sistema de frenada
d'emergència,
porta posterior intel·ligent,
assistent dinàmic
per llums de carretera.
Vine a conèixer-lo
a AR Motors
a les seves instal·lacions
de Sant Jus
d'Esvern i Badalona.
Reconegudes
amb la categoria
Kia 5 estrelles
pel seu servei excel·lent.
Qualitat
amb 7 anys de garantia.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà
una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB,
Metròpolis, Barcelona.
Programa especial de Reis
a Ràdio d'Esvern.
El 5 de gener
des de les 4 de la tarda
truca al 93-372-3661
i emporta't un regal
que els Reis Mags
ens deixaran a la ràdio.
Programa especial de Reis
5 de gener
a les 4 de la tarda
a Ràdio d'Esvern.
Per Nadal,
escolta Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La penya de les festes!
Un resum d'alguns moments que hem fet els últims mesos a la penya del morro.
I ho fem ara per no haver de venir a treballar.
girls 10.
Fins demà!
Fins demà!
Andrea!
Andrea!
Andrea!
Andrea!
Andrea!
Andrea!
Andrea!
Andrea!
Andrea!
Andrea!
Andrea!
Le dueit del nantemente
en aquests moments, per parlar justament
d'aquest final que
avui, a tota la gent que li agrada de tele
jo crec que ens tindrà pendents
parlem de Velvet
perquè aquesta nit
Antena 3 posa a punt i final
a una de les sèries més emblemàtiques
dels últims anys i ho farà
amb algunes de les escenes gravades
en directe. Per parlar-nos
dels preparatius d'aquesta escena
i del final de Velvet tenim el productor executiu
de Bambú, que és la productora
de la serie, que és Ramón Campos
Ramón Campos, muy buenas tardes
Hola, muy buenas tardes
Hola, gracias por atendernos, porque esta noche
se despide Velvet con la grabación
de varias de las escenas
en directo, y no sé cómo
estás tú ahora mismo
Pues bueno, estamos todos un poco nerviosos, pero
llevamos muchos días ensayando
llevamos ya desde el sábado
que estamos haciendo ensayos generales
con el equipo, con las cámaras y con los actores
y la verdad que todo lo que hemos visto
hasta ahora nos ha gustado mucho y ha funcionado muy bien
ayer no fallamos ni en una toma
así que cortamos los dedos para que hoy siga igual
Claro, porque ¿esto cómo va a funcionar?
A ver, cuéntanos
Pues durante el capítulo va a haber una emisión normal
y en un momento dado
en la 3, como si fuera de una secuencia a otra
vamos a cortar al equipo que estamos en directo
y durante 15 minutos
un poquito más de 15 minutos
vamos a estar emitiendo
lo que está sucediendo en directo
en un edificio de Madrid
varias secuencias previas a la boda
de los protagonistas
y a partir de ahí pues
funcionará como una especie de estudio uno
de hace años
pero muy modernizado
con un sistema de cámaras
hemos traído cámaras de Estados Unidos
cámaras de Francia
hemos traído una unidad móvil
también de Francia
y tenemos que hacer cámaras
entonces bueno, es un estudio uno
muy modernizado
yo creo que la idea principal
es que los espectadores
no noten la diferencia
entre lo que está grabado en directo
y lo que hemos grabado hace meses
claro, esto es lo que te iba a preguntar
porque
¿habrá alguna forma de saber
qué es en directo
y qué no
para el espectador?
sí, habrá una vez
de Antena 3
de que en ese momento
en concreto
estamos en directo
para que todo el mundo
pueda disfrutarlo
comentabas a Ramón
que habrá equipos de Francia
creo que se ha publicado
que se hayan 250 profesionales
trabajando en estas escenas
y más de 130 personas
en un set de rodaje
¿es cierto o no?
es cierto
porque teniendo en cuenta
que nosotros
somos grabando diferentes sets
en diferentes decorados
para entenderlo fácilmente
y los actores van pasando
de un acuerdo a otro
y en cada decorado
necesitamos un equipo
de rodaje completo
entonces
lo que tenemos
es un control de realización
que vamos dando
paso a cada uno
de los decorados
por donde se van
viendo los actores
si en cada serie
nosotros manejamos
80 personas
90 personas
imaginaros
multiplicar eso
por los sets que hay
o para que os hagáis una idea
nosotros tenemos
dos cámaras
en la serie
y ahora son 14
hemos multiplicado
el equipo muchísimo
¿y por qué se ha decidido
hacer este final
en abierto
y en directo?
a ver
pues fíjate
fue una idea
que viene de Antena 3
que nos la lanzó
hace meses
en Los Ángeles
durante un viaje
que hicimos juntos
a Los Ángeles
y de repente
nos sonó
al principio raro
y luego entendimos
muy bien
que en la televisión
que vivimos actualmente
sobre todo
en la televisión
en abierto
hay que generar eventos
hay que hacer
que la ficción
se acerque al público
también de otras maneras
y es cierto
que enfrente tenemos
un fenómeno
como es la voz
y pensábamos
bueno
para despedir nuestra serie
quizás deberíamos hacer
que el público
nos sienta tan cerca
como siente
a los artistas
cuando suben al escenario
y se lo propusimos
a los actores
todo el mundo se animó
y a partir de ahí
empezamos a trabajar
en directo
¿es cierto que habéis traído
material de los Estados Unidos
ahora que comentas
esto de Los Ángeles?
Sí, hemos traído
varias cámaras
desde Estados Unidos
porque son unas cámaras especiales
para que no se nos dé
la diferencia
entre la imagen
que nosotros grabamos
que la grabamos
en 4K
con cámaras HD
cámaras en directo
que no pueden tener
esa gran calidad
necesitábamos traer
unas cámaras especiales
que solo hay un modelo
en el mundo
que graba
al nivel de calidad
que nosotros queremos
y que puedan
pincharse en directo
y estas cámaras
que son unas son
de 35 o creo que se llaman
las tuvimos que traer
desde Estados Unidos
Mira, esta noche
los actores
que participan
en las escenas
de estos 15 minutos
son
Paula Echevarría
Miguel Ángel Silvestre
Asire Chandía
Marta Azas
Cecilia Freire
Javier Rey
y
Adrián Lastra
¿Cómo?
Adrián Lastra
y Adrián Lastra
¿Cómo se encuentran
los actores
por el hecho de
tener
esa responsabilidad
de hacer
esas escenas
y no equivocarse
porque a veces
puede pasar
y que ayer
Miguel Ángel Silvestre
en varias entrevistas
dijo que estaba
que se pasó
todo el día
en el rodaje
llorando
y riendo
por ese final
tan emotivo
¿Cómo se encuentran
los actores
en este momento?
Pues la verdad
no sé si muy nerviosos
que entiendo
que tienen que ser
pero estoy muy emocionados
porque
para todos nosotros
Velvet
ha sido una serie
muy especial
para Bambú
como productora
y para el reparto
lo hemos vivido
todos como una familia
y es muy difícil
que un reparto tan grande
además sea tan bien avenido
siempre bueno
pues somos de carácter
distinto las personas
y se percho que alguien
y en este caso
ha sido como una gran familia
de verdad
entonces hace meses
se despidieron todos
y ahora
esta es la sensación
como que se despiden
entre ellos
se despiden de nosotros
del equipo
y se despiden
de la audiencia
al tiempo
ayer
decía que era
el teatro
y supongo que para ellos
tiene que ser muy parecido
solo que
hay que sacarse de la cabeza
que enfrente puede haber
cuatro millones de espectadores
eso es un teatro muy grande
si si
Ramón
¿cómo definirías
el episodio de esta noche?
¿cómo definiría?
perdóname
el episodio de esta noche
¿cómo lo definirías?
el gran final
el gran final
y para este capítulo
nació Velvet
para terminar así
nació Velvet
y en este capítulo
Velvet no tendría
ningún sentido
hasta parla
de Ramón Campos
que es uno de los productores
de Velvet
que justamente
abuía a cava
la serie es uno de los productores
más vistos
de Antena 3
¿por qué se pone
el punto y final?
porque normalmente
estamos acostumbrados
a que cuando una cosa funciona
lo largamos
lo largamos
y años y años
¿no?
es que Velvet nació
como una gran historia
de amor
nació
hace
ya unos años
cuando
emitimos una serie
en Antena 3
llamó Marcos
también
Salos Andes
nos pusieron
enfrente Telecinco
pues creo que
Puppyty Woman
y en la 1
la boda de mi mejor amigo
y nos vapularon
nos dejaron
en mínima audiencia
y hablé con Teresa
con mi socia
y le dije
oye
si una comedia
dos comedias románticas
consiguen vapulearnos
vamos a hacer nuestra propia
comedia romántica
vamos a hacer nuestra historia
de ambos
a partir de ahí
nace la historia
de Ana y Alberto
con el fin
del amor de Ana y Alberto
acaba Velvet
como lo conocemos
temporada pasada
sentimos como una pequeña
bajada de audiencia
que también nos
bueno
nos escamó un poco
y nos puso en alerta
y dijimos
bueno pues mira
mejor terminar aquí
la gran historia
de amor
y sentirnos felices
con cuatro temporadas
que ver Lange
y decir la serie
por la parrilla
que al final
es una sensación
muy agredirse
¿no?
porque de repente
empieza a morir
en la parrilla
y es como ver
que se te escapa
entre las manos
y yo creo que somos
unos desafortunados
de poder despedir
de Velvet Así
Ramón
se rumorea
por distintos portales
se está rumoreando
de que podría haber
un spin-off de Velvet
¿qué nos podrías decir
en este sentido?
Todavía no hay nada
cerrado
es cierto que ahí
se está valorando
diferentes opciones
para la historia
de algunos personajes
de Velvet
lo maravilloso
que tiene Velvet
es que aparte
de una historia de amor
hemos creado un universo
de personaje muy especial
los secundarios
casi casi han cogido
la categoría de protagonistas
en muchos casos
entonces
bueno pues hay diferentes
opciones abiertas
y esperando
hacia dónde tirar
lo que sí tenemos claro
es que no queremos
que sea una continuidad
de Velvet
no queremos que el espectador
diga
ah bueno
ahora se ha estirado el chicle
no queremos que claramente
se vea
que es un universo paralelo
que nació desde algo
como Velvet
pero que no es
a Velvet
que conocemos ahora mismo
y por cierto
que uno de los proyectos
que tenéis en cartera
es las chicas
del cable para Netflix
¿sabéis cuándo se podrá ver?
¿a qué nos podéis avanzar?
por muy poco
o nada
porque Netflix
tiene una política
muy muy rígida
de comunicación
en la cual ellos comunican
y nosotros trabajamos
detrás de las maras
entonces eso es algo
que tienen que comunicar ellos
no tenemos mucha información
tampoco nosotros
en cuanto a colgar
serie
en su parte
es muy ilusionante
estamos terminando el rodaje
y esperamos
a partir del año que viene
a medida de América
y por cierto
otro de los proyectos
que realizaréis
para Antena 3
es Farinha
¿verdad?
¿qué nos puedes avanzar
de Farinha?
¿qué es esto?
suena la música de Narcos
suena Narcos
ya me lo imagino
es una serie basada
en el libro
de Nacho Carretero
es la historia
de los años 60
y yo
hasta el 2015
y nosotros
Ramón
Ramón
un segundo
es que hay interrupciones
es que perdemos la señal
no sé si estás
ahora en algún sitio
donde te podemos
escuchar mejor
ahora perfecto
ahora bien
sí, ahora mejor
estamos hablando
de Farinha
¿no?
basado en un libro
está basada en el libro
de Nacho Carretero
en el libro Farinha
de Nacho Carretero
y nuestra idea
que nosotros somos
una productora gallega
es contar la historia
en realidad
de nuestra tierra
la historia de nuestra tierra
está plagada
de marijadores furtivos
de contrabandistas
de trabajo
y narcotráficantes
en los años 90
el 90% de la droga
que entraba en Europa
lo hacía
a través de Galicia
entonces
hace muchos años
ya que quisimos contar
esa historia
bueno
pues no hubo
ninguna cadena
que se atrevese a hacerlo
y supongo que
un poco ahora
la moda de narcos
ha permitido
que ahora sí
que se nos permita
dar el pistoletazo
de salida
a Farinha
es una historia
de Sito Miñanco
de Uviña
de los Charlines
y es una serie
que al contrario de Velvet
que es un mundo
ideal
en el que no hay
ni política
como sabéis
empezamos en el año 39
y la Gran Vía
parece San Francisco
no hay guerra civil
no ha existido la guerra civil
en Farinha no
en Farinha vamos a hablar
de una realidad
que fue muy apasionante
pero también muy dura
en la que murió mucha gente
en la que hubo muchos jóvenes
que perdieron
el futuro
en ese camino
y nos apetecía contar
esa historia
que como os decía
por ser gallegos
no está muy cerca
¿Se sabe que actores
la harán o no?
Estamos todavía en casting
sí que queremos
que la gran mayoría
del reparto
y del equipo técnico
sea gallego
sea gallego
Ramón
antes
con la pregunta
de las chicas del cable
como ha habido interrupciones
te lo podemos volver a preguntar
que si sabes
por favor
cien veces me lo podéis preguntar
y desgraciadamente
cien veces tengo que responder
lo mismo
que es que
Netflix tiene una política
de comunicación
muy muy rígida
muy estricta
y son ellos los que comunican
nosotros no podemos
comunicar nada
no nos permiten
manejar redes sociales
no nos permiten
dar ninguna imagen
no nos permiten
filtrar nombres
no nos permiten
contar nada de nada
que ellos no cuenten
porque tienen muy muy controlados
los momentos de marketing
y de promoción
de las series
y no quieren que unas
se les pisen con otras
y sabéis que cada semana
están estrenando nuevas series
originales de Netflix
entonces nosotros estamos
en el vagón trabajando
y esperando que nos den
la historia de la salida
porque vosotros que habéis estado
trabajando con Netflix
ahora
y también con
pues en cadenas
de españolas
como Antena 3
por ejemplo
como Velvet
¿notáis mucha diferencia
entre una producción
y la otra
y en qué
¿dónde está la diferencia?
Mira yo
yo trabajo feliz
con Antena 3
y para mí es el lugar
ideal para trabajar
si os soy sincero
yo el trabajo que hago
con Sonia Martínez
que es la jefa
de ficción de Antena 3
nunca he sentido
tanto respeto
por los creadores
como el que tiene Antena 3
y te hablo de
comparado con Netflix
comparado con BBC
que hemos trabajado
tanto con ellos
el mayor respeto
a nuestro trabajo
Sí
Ramón
perdona
es que te perdemos
lo siento hijos
no te preocupes
no te preocupes
ahora
creo que tenemos
un poco mitificados
a los americanos
trabajamos muy a gusto
con Netflix
trabajamos muy a gusto
en su día
con BBC
pero en realidad
las diferencias
de trabajo
no son tan
tan grandes
la única
gran diferencia
que pudieras encontrar
es la duración
de los capítulos
que en el caso
de Netflix
van a ser 50 minutos
45 minutos
en algunos casos
y en Antena 3
pues por cuestiones
de programación
nos obligan
a ir a 70
pero ya os digo
que a mí
me tengo que quedar
de todos los clientes
sobre todo la gente
con la que he trabajado
me quedo con
Sonia Martínez
y Antena 3
sin duda
pero a nivel económico
me imagino
que habrá diferencia
ni que sea ya
por el marketing
que dices tú
de a nivel mundial
sí pero es una diferencia
que a mí no me toca
es lo de copias
y publicidad
esa parte no es
para la producción
esa parte es
para la promoción
y esa parte
la manejan ellos
sí que es cierto
que hay una repercusión
que se nos va
de las manos
a todos
son 90
180 países
90 millones
de usuarios
nos van a doblar
a más de 10 idiomas
sustitular a más
de 25 idiomas
claro
yo creo que incluso
los actores
no son conscientes
de que el día
que salga la serie
en Netflix
tanta tanta gente
se va a poder ver
y de repente
se van a convertir
en gente conocida
nosotros tenemos
la experiencia
de Velvet
y de Gran Hotel
en Netflix
y sí que de esa
pudo hablar
que ha sido
una repercusión
a nivel mundial
que no esperábamos
a nuestros actores
los conocen
en todo el mundo
y nuestras series
se ven ahora mismo
en muchísimos países
del mundo
claro
es que está cambiando
esto lo hemos hablado
alguna vez
la forma de consumir
las piezas audiovisuales
porque por ejemplo
ahora
hace unos días
llegaba HBO
otra plataforma
que se puede ver
esto claro
en el fondo
es un regalo
para las productoras
y para el sector
¿no?
para vosotros
por lo menos
es una revolución
y es un acicate
para que todos
se pongan a producir
bueno
hasta hace poco
teníamos tres canales
Telecinco Antena 3
y la primera
y de alguna manera
ese monopolio
que tenían ellos tres
nos tenía todos
como un poco
pues atados
de repente
la llegada de Netflix
lo ha revolucionado
porque ha obligado
a Movistar
a empezar a producir
han tenido que poner
las pilas
y yo creo que la llegada
de HBO y de Amazon
ahora
si realmente
se ponen a producir
va a hacer
que todo se vuelva
a revolucionar
creo que necesitamos
más productores
más guionistas
y más actores
porque si todos
quieren producir
no tenemos
suficientes equipos
en España
y Movistar
que también ha dicho
que también quiere
entrar en el mundo
de las series
de ficción españolas
y quiere también
producir
y también
creo que está
realizando
Ramón
para esta noche
¿tenéis pensado
en plan B
por si falla algo o no?
David por favor
yo espero que no falle
porque si tenemos pensado
es bueno
porque tenemos
unas copias de seguridad
por si algo sucediese
y nos fuésemos a negro
poder salir
del atolladero
y poder pinchar
de las copias de seguridad
que hemos hecho los ensayos
estos días
pero bueno
estamos convencidos
que todo va a ir bien
y tenemos una cámara
de seguridad
en cada set
por si algo falla
tenemos luces de seguridad
en cada set
por si alguna luz
se funde
tenemos micros extra
cada actor lleva
dos micrófonos
no solo uno
como habitualmente
tenemos las pértigas
hemos puesto seguridad
por todos lados
si algo falla
como en Murphy
tenía que fallar
y no se podía
haber hecho nada
pero bueno
seguro que irá muy bien
yo creo que
esa sensación
de directo
va a llegar
a l'espectador
de forma
muy emocional
la expectativa
es muy alta
hay mucha expectativa
mucha gente
estaremos pendiente
de lo que pase
y seguro que será
un éxito
mucha suerte
muchas gracias
por habernos atendido
estas horas previas
me imagino Ramon
que también debe estar
un poco nervioso
o sea que vaya bien
y un abrazo muy fuerte
gracias
mil gracias
un abrazo fuerte
desde el cap
de Sant Just
posemos a la teva
disposición
la Meva Salud
la Meva Salud
es un espacio
de consulta
personal
y transferible
donde puedes
disposar
de la teva
información de salud
y hacer trámites
electrónicos
de forma segura
y confidencial
tens 18 años
y una adreça
de correo electrónic
acosta't al nostre cap
y porta la teva
tarjeta sanitaria
y el DNI
y te informaremos
sobre como
y puedes acceder
fem salud
por tu
Cap Sant Just
Avinguda Indústria
Sense Númer
El nou Kia Sportage
et sorprendrá
pel seu disseny
i la seva tecnología
sistema de frenada
d'emergència
porta posterior intel·ligent
assistente dinámico
per llums de carretera
vine a conécter
l'Ua AR Motors
a les seves instal·lacions
de Sant Just
d'Esvern i Badalona
reconegudes
amb la categoria
aquí a 5 estrelles
pel seu servei excel·lent
Qualitat
amb 7 anys
de garantia
A les portes
Ràdio d'Esvern
Sintonitzes
Ràdio d'Esvern
Ràdio de Sant Just
No l'ha acabat
per tu
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La part baixa päisión!
A la part baixa
i el no a la independència
mantenen un empat tècnic.
L'ONU celebra l'alto al foc general a Sìria
i espera que serveixi
per lliurar ajuda humanitària
i com a preludi
de les converses de pau.
La treba entre el règim
de Beether Al-Assad
i la principal coalició opositora
ha d'entrar en vigor aquesta nit
i exclou estat islàmic
i altres formacions
considerades terroristes
com l'antic front al-Nusra
l'han acordat Rússia i Turquia
que donen suport a parts enfrontades
en el conflicte.
En les converses no hi han participat
els Estats Units. El president russ
Vladimir Putin admet la dificultat
de l'actual foc.
Els acords que s'han tancat
són, per descomptat, fràgils
i necessiten una atenció especial
i un acompanyament per
preservar-los i desenvolupar-los.
Però, malgrat tot,
és un resultat notable
de la nostra feina conjunta.
El president de les Filipines,
Rodrigo Duterte, ha amenaçat de llançar
els corruptes des d'un helicòpter en ple vol.
El mandatari ha revelat que en els seus temps
d'alcalde de la ciutat de Davao ja ho va fer
amb un ciutadà xinès sospitós
de segrest i assassinat.
Si ets corrupte et faré pujar
un helicòpter i et llançaré al buit
mentre volem cap a Manila.
Ja ho ha fet abans.
Per què no ho hauria de tornar a fer?
Fa unes setmanes
el president Filipí va reconèixer
haver executat personalment
presumptes criminals.
Correus convocarà més de 2.300 places de carter
l'any que ve, Pilar Marodio.
Avui n'ha de publicar part de les bases
a la pàgina web
i posteriorment en farà public al calendari
els requisits per presentar-s'hi
i el sistema de selecció.
El novembre passat,
Correus ja va tancar una altra convocatòria
per contractar 1.600 carters fixos.
Era la primera en 8 anys
i s'hi van presentar
a prop de 125.000 persones.
Esports, Roger Bussà.
El nou entrenador del Nàstic, Juan Merino,
assegura que arriba carregat d'il·lusió
i confia que l'equip salvarà la categoria.
També ha admès que caldrà fer canvis a l'equip
i fitxar jugadors al mercat d'hivern,
al que Editar dirigeix aquesta tarda
el seu segon entrenament.
Avui ja ha arribat a Tarragona
al miggampista Luismi,
que arriba cedit fins a final de temporada
procedent del Valladolid.
A l'Espanyol, Hernán Pérez,
confia que l'equip redreci el Roma el 2017
i faci una excel·lent temporada.
El paraguaià promet que l'equip
se centrarà a la Lliga
i que ja ha passat pàgina
de l'eliminació de la Copa del Rei.
L'Espanyol, per cert,
cedeix fins a 5 jugadors
per jugar a un amistós benèfic
aquesta tarda a Sevilla,
entre la selecció de l'USA
i un combinat de la Lliga.
I van convocats Clavi López,
Rubén Duarte, Salva Sevilla,
Reyes i Jurado.
A la Lliga CB de Bàsquet,
el Manresa jugarà aquest vespre
a dos quarts de nou
a la pista del València.
L'entrenador dels manresans,
Giron Navarro,
creu que la victòria
contra l'Estudiantes
els pot ajudar,
tot i ser que ho és.
I també a dos quarts de nou
es disputarà la final
de la Copa Intercontinental
d'Huquei Patins
entre el Vic i l'huracan argentí.
Es podrà veure en directe
a Esport 3.
Fins aquí les notícies.
Dissabte al suplement
creuarem els dits.
Des del Cap de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus.
Avinguda Indústria
sense número.
El nou Kia Sportage
et sorprendrà
pel seu disseny
i la seva tecnologia.
Sistema de frenada
d'emergència.
Porta posterior intel·ligent.
Assistent dinàmic
per llums de carretera.
Vine a conèixer-lo
a AR Motors
a les seves instal·lacions
de Sant Jus
d'Esvern i Badalona.
Reconegudes
amb la categoria
Kia 5 estrelles
pel seu servei excel·lent.
Qualitat
amb 7 anys de garantia.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà
una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB
Metròpolis, Barcelona.
Programa especial de Reis
a Ràdio d'Esvern.
El 5 de gener
des de les 4 de la tarda
truca al 93-372-3661
i emporta't un regal
que els Reis Mags
ens deixaran a la ràdio.
Programa especial de Reis
5 de gener
a les 4 de la tarda
a Ràdio d'Esvern.
Per Nadal,
escolta Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
A les 4 de la tarda
Ràdio d'Esvern.
Bé!
A les 4 de la tarda
a Ràdio d'Esvern.
Sintonitzes
a Ràdio d'Esvern.
A Ràdio de Sant Jocs
La penya de les festes, un programa amb alegria, diversió i xerinola.
La penya de les festes
S'ha acabat el programa i a mi em sabria molt de greu acabar el programa i no saber qui són els ministres de Mariano Rajoy, que des de les 6 de la tarda estan parlant.
A veure, fem una cosa. Anem a trucar a la Moncloa? Anem a trucar a la Moncloa? Sí, Àlex? Intentem localitzar-ho. A veure, tenim el telèfon.
És que el telèfon de Moncloa no el tenim, no? Per això. Potser hauríem de trucar. Truca al 012, sisplau. Agafa el telèfon. Sí, avui. Truca al 012.
Clar, perquè, a veure, si no... Jo he buscat telèfon de Moncloa al Google i no m'ha sortit. Ho dic perquè, clar, volem ser...
Estàs d'acord amb el 8296 del 2012. Consultiu a la seva operadora.
Ah, vale.
Ah, no, perdona, ja el tinc, ja he trobat. Penja, penja, perquè el telèfon de la Moncloa és el següent. Mira, apunta tal, apunta tal.
9-1, 9-1, val? Sí, apunta tal, no serà fàcil, eh? 9-1, 3-3-5, 3-5-3-5, val?
9-1, 3-3-5, 3-5-3-5. Va, anem a trucar a la Moncloa, més que res, perquè està acabant el programa
i em sabria greu no acabar el programa i no dir als ministres, perquè, clar, la idea és que volem ser el primer mitjà informatiu
per donar als ministres, val? Anem a trucar a la Moncloa. Això és Madrid, no?
Sí, Andrea, prepara la notícia, prepara la notícia, que això serà Ràdio d'Esvern, sí, la primera ràdio que consigue...
A veure, estem trucant a la...
Sí, sí, buenas tardes.
Hola, buenas tardes. Què és la Moncloa?
Sí, sí.
Ah, hola, buenas tardes. Mire, llamo de Ràdio d'Esvern, és una ràdio que estem en Barcelona,
i era per saber si ja sabem els ministres.
A veure, li vull passar el compres, eh?
Vale, gràcies.
No hi ha... No hi ha això, tampoc?
Com és això? No, no, passen... Passen de tot, no? Aquesta gent?
Bé.
Això és com allò, Moncloa, diga-me.
Doncs és una mica el mateix. Clar, és que... A veure, a veure si ara ens passen...
Com Mariano. No, home, no, Mariano Rajoy està a Reulidó con el rei, a veure, ara no es pot atender.
A veure...
Clar, perquè a aquesta hora de tarda deuen tenir molt poca feina la gent de premsa de la Moncloa,
ara... Deu estar... Aquí no hi ha ningú.
No hi ha ningú, eh? No hi ha ningú al despatx del...
El departament de premsa de Moncloa?
Ui, això no té mala pinta, eh?
No, no, no.
No contestes, estan ocupados. A veure, li voy a pasar con otros braços y le pueden atender.
Ah, perfecto, muchas gracias.
És que és normal que estén ocupados també.
No, perdona, però si estem trucant ara justament, que és quan se sap els ministres.
Horari d'oficina.
Què?
Horari d'oficina.
Horari d'oficina.
Bueno, ara estan tots ocupats. Bueno, clar, Mariano segur que està ocupat amb el rei, això ho tenim.
Ara, amb acuda premsa, no ho sabem.
Se suposa que estem, no? Els tenim, no?
Vale, vale, no ho dic perquè no sento res ni cap música.
Són sossos a la Moncloa, eh?
Segur que al Palau de la Generalitat tens una musiqueta, mentre estaves parant, no?
Dic jo, vaja, no ho sé, tampoc no he trucat mai.
Truca'm a la Generalitat, per saber-ho.
No le puedo pasar porque están comunicando, eh?
Están comunicando. Claro, es que no m'estranya.
Es que ahora, claro, debe estar todo a tope, no?
Sí, no le puedo pasar.
Porque...
Vale, porque...
Perdona, que hay mucho...
Oh!
Què fa?
M'ha penjat.
M'ha penjat a saco.
Però que jo volia parlar amb aquest home.
Torna a trucar.
Torna a trucar, Aleix.
Torna a trucar.
Torna a trucar, sisplau.
Perquè...
Home, això no pot ser.
Clar, torna a trucar.
Torna a trucar al telèfon de la Moncloa, perquè aquests no saben aquí parlant, home.
No em poden penjar així, d'aquesta manera.
A veure, jo que volia parlar amb aquest home, se l'ha vist una mica com...
No me molesta, conyo!
Ja ha penjat el telèfon.
A veure, tornem a trucar a la Moncloa, perquè, bueno, encara que estic aquí comunicant.
Bueno, ell diu, ja me he dintre un rato, però tampoc no...
M'he dintre uns minutos, però bueno.
A veure si...
Hola?
No hi ha línia.
Torna a trucar, Torna a trucar, Aleix.
Torna a trucar.
No, més que res, perquè no podem acabar el programa sense estar pendents de qui són els nous ministres de Mariano Rajoy.
Clar, ara mateix estan ocupats, també, a veure, normal, també, jo també ho entenc, perquè, clar, estan pendents de tots els nous ministeris i de tot això.
A veure...
Hola?
No.
Què passa, que han tallat les línies de la Moncloa?
O alguna cosa?
A mi, ens han penjat?
Ens han penjat?
Torna a trucar, Torna a trucar, Aleix.
Ja, última vegada.
Ja, última vegada, torna a trucar i, si no, doncs, ho deixaríem aquí.
És una llàstima.
Què diuen de Twitter?
Sempre és un referent saber si...
Perquè potser Twitter ja ho estem dient i estem fent el tonto nosaltres.
estem intentant trucar a la Moncloa perquè ens diguin qui són els nous ministres de Mariano Rajoy
i, d'aquesta manera, ser el primer mitjà de comunicació que dóna l'exclusiva.
Aquesta és una mica la...
Hola, buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
Mira, és que acabo de llamar hace un rato.
Sí, te pasa con pres, a ver si te pueden atender.
Muchas gracias, muy amable, caballero.
Que, toma, tot el tema de relacions públiques i tal, passa molt del tema, no?
És que, sí, està...
No, a veure, jo també ho entenc, eh?
És un altre tío.
És que tú...
Sí.
Hola, buenas tardes.
Buenas.
¿Con prensa de Moncloa?
Sí.
Ah, hola, buenas tardes.
¿Con quién hablo, por favor?
Habla con prensa, dígame.
Ah, mira, llamo de una radio de Barcelona.
Era para saber cuándo se sabrá lo de los ministros.
Ya hemos hecho pública la lista, eh?
Ah, ya, pero ahora mismo ha sido, ¿no?
En los últimos 30 segundos.
Ah, ¿los últimos 30 segundos?
¿Y quiénes son?
Es que no...
¿Dónde lo puedo encontrar esto?
Pues ahora mismo se colgará en la web y supongo que las agencias empezarán a rebotarlo ya.
Ah, bueno.
¿Y hay alguna novedad, alguna cosa que pueda informar?
Pues mire, vamos a ver.
Es que ahora mismo estoy atendiendo muchas llamadas.
Me estoy volviendo un poco...
Ya, normal.
Pero, por ejemplo, Cospedal, ¿está en la lista?
Sí, ministro de Defensa.
Ministro de Defensa, Cospedal.
Vale, venga, le dejo, que tengo muchas llamadas.
¿Y Albiol también?
¿Eh?
¿Albiol está también?
No, no está en la lista.
Ah, Albiol no está en la lista, eh?
Bueno.
Venga.
Bueno, gracias, eh?
A luego, hasta luego.
Venga, buen trabajo, buen trabajo.
Bueno, en fi, escolta, Cospedal, ministro de Defensa.
I ara ho penjaran a la web, m'imagino.
Bueno, a veure, aplaudim.
Aplaudim i no aplaudim.
A veure.
Ojo, que Cospedal està...
I se ven de Santa Maria.
No ho heu vist.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria sense número.
El nou Kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia.
Sistema de frenada d'emergència.
Porta posterior intel·ligent.
Assistent dinàmic per llums de carretera.
Vine a conèixer-lo a AR Motors,
a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona.
Reconegudes amb la categoria Kia 5 estrelles pel seu servei excel·lent.
Qualitat amb 7 anys de garantia.
4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Aquestes festes omplim de música a les vostres llars.
Escolta a Ràdio d'Esvern les Nadales de sempre i la millor música.
Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener
us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre.
Per Nadal escolta, Ràdio d'Esvern, als 98.1 de la FM i bones festes!
A les copes, la Ràdio d'Esvern, sinfonitzes, la Ràdio d'Esvern,
pel Ràdio de Sant Junts, no l'heu tan ben portat.
La penya de les festes.
Un resum d'alguns moments que hem fet els últims mesos
a la penya del morro.
I ho fem ara per no haver de venir a treballar.
MÉCOLI
MÉCOLI
5 i 46 de la tarda, continuem en directe a la Panya del Morro de Ràdio d'Esvern.
Parlem ara de teatre, concretament de la companyia de teatre amateur d'aquí de Sant Just,
que la podeu trobar a l'Ateneu i que és Just Teatre,
perquè justament aquest dissabte i diumenge, dins els actes embarcats del novembre literari a Sant Just,
han interpretat i representat la retera d'Àgata Cristi, tant dissabte com diumenge.
Ho va empatar, va anar moltíssima gent, i tenim la seva directora, la Maica Duenyes, al telèfon.
Maica, bona tarda.
Bona tarda.
Hola, Maica, bona tarda.
Què tal? Em fa molta il·lusió saludar-te, i a més a més, això ve arrel d'un post que has penjat al Facebook,
justament, em sembla que ha sigut avui, agraint tota la gent que va omplir la sala gran de l'Ateneu, no?
Sí, sí, sí, és que la veritat és que va ser fantàstic.
Ha estat un cap de setmana teatral, però molt, molt i molt bo.
Estem molt contents, perquè tenim un públic molt fidel a Just Teatre, que sempre venen,
però aquesta vegada, a part del Fidel, ha hagut moltíssima gent nova que ha vingut a veure La Ratera, d'Àgata Cristi, La Ratonera.
Sí.
Una obra que nosaltres només l'hem fet dos dies, però que té el rècord Guinness de representacions ininterrompudes
perquè està a Londres, des de l'any 52, en cartellera, sense interrupció, imagina't.
Home, segurament és una de les obres més longeves de la història del teatre, no?
Sí, jo crec que sí, s'ha representat a tot arreu, però clar, el rècord Guinness està a Londres.
Sí, sí.
Perquè des de fa 64 anys es pot anar a veure, perquè estan sempre, sempre, sempre, sempre.
Han canviat els actors, evidentment, perquè ja s'ha fet gran, però La Ratera continua ja representant-se cada dia.
I escolta, com és que s'ha donat aquest fenomen a Londres? Tu per què creus?
Doncs no ho sé, suposo que perquè l'obra és bona, perquè La Ratera Cristi suposo que té molta tirada, no?
És una dona reconeguda arreu del món, internacionalment.
A més a més, jo diria que està considerada l'escritora més important dins del que és les novel·les policiaques.
Quina suspensa, no?
Llavors, això suposo que crida molt.
Però a part, en el nostre cas, també suposo que tira que pràcticament tot el repartiment, tots, tots, tots són d'aquí de Sant Lluís.
I llavors, això també, doncs, a la gent del poble, la gent que viu i que és d'aquí del poble, li fa gràcia veure els seus companys, no?
I tant.
Que els veuen pel carrer, que els veuen a les botigues, que els veuen, doncs, al damunt d'un escenari.
M'imagino que també això...
Quants anys porteu... Sí, sí, clar, això també fa il·lusió.
Escolta, quants anys porteu al Just Teatre, ja?
Doncs mira, ahir ho estaven comentant, fa 20 anys llars que portem al Just Teatre.
20?
20.
20 anys?
Hòstia, hòstia.
Sí, sí, portem 20 anys, han passat quantitat, quantitat de persones per al Just Teatre.
I tant, moltíssimes.
Algunes d'elles són actors i actrius ara reconeguts, perquè de Just Teatre, doncs, clar, Just Teatre és una escola per començar a fer teatre.
Però si algú es vol dedicar, ja, diguem-ne, en plan seriós, professional, jo sempre els envio a l'Institut del Teatre i, a més, els ajudo perquè passin les proves, perquè les proves de l'Institut són dures.
Sí.
I llavors n'hi ha uns quants que han passat per al Just Teatre.
Ah, sí? Com, per exemple?
Qui te'n recordes, per exemple, que ajudessis a entrar a l'Institut?
Ai, n'hi ha uns quants. Mira, l'última, diguem-ne, l'última és l'Anna Maria Ricard.
Ah, l'Anna Maria Ricard.
A l'Anna Maria Ricard ha tingut uns quants premis, ja.
Sí, sí, sí.
I, bueno, s'ha convertit en una persona absolutament teatral, que adapta obres, que ha treballat amb els millors directors, però, vaja, com ella, n'hi ha uns quants, eh?
Sí. Escolta, i quanta gent sou a Just Teatre, ara?
Doncs, no t'ho sabria dir. Ara mateix, no ho sé, potser 12 persones, potser. No estic massa segura, la vida és que...
Home, 12 persones... Perdona, Déu n'hi dole.
12 persones que pujan a l'escenari, eh?
Sí, sí, sí.
A l'escenari hi ha un equip tècnic que està allà, també, quan es fa la representació, que és superimportant, tu ho saps.
Sí, sí, sí.
En el teatre tot el treball és un treball d'equip, perquè els actors sense els tècnics no són res, i els tècnics sense actors tampoc.
Tampoc, tampoc.
S'ha de muntar un equip que funcioni, que hi hagi bon ambient per treballar, perquè, a veure, el teatre professional és molt dur, és veritat.
Sí.
Però és molt més dur el teatre mater, perquè un actor no ha de fer absolutament res més que prendre el text i interpretar-lo bé, no?
En canvi, aquí tots treballem, colze amb colze, doncs, muntant, cosint, en fi, tot el que fa falta per posar una obra a l'escenari, no?
Quantes obres feu a l'any, més o menys, just teatre, ara?
D'obres grans, normalment fem una.
Una a l'any, no?
Sí, després de coses petites, que són lectures de mesitzades, recitals de poemes, cursets,
per començar, la gent que vulgui provar si li agrada el teatre i tal, ja és una altra cosa.
Clar, no, t'anava a dir que Déu-n'hi-do, una obra a l'any, i a més a més amb totes aquestes coses de satèl·lits que feu, com les lectures i tot això,
perquè costa molt, Maica, mantenir una estructura, no? Una companyia, encara que sigui mater.
Sí, clar, perquè totes les gent que integren just teatre treballen en una altra cosa.
Vull dir que venen, però ells ja porten des de les 7 del matí treballant, m'entens?
I això fa falta voluntat per fer-ho.
Clar.
I sobretot il·lusió.
I de moment, de moment, tots estem il·lusionats a que just teatre continuï fent obres que, bueno,
han fet des de Moltsur al Panc Norris de Xespi, fins a la que ara estem parlant de la ratonera,
fins a homenatges a, no sé, al Martí i Pol, vull dir, fem de tot una mica.
De tot, de tot. I el següent projecte ja el tens en ment, Maica?
Sí, el tinc en ment, però encara com que no he parlat amb els actors, prefereixo no dir-ho.
Secret professional, no?
Sí, soc molt sincera.
Clar. Perquè aquesta setmana farem festa, sempre ho fem, després una representació,
fem festa, i després la setmana vinent, doncs ja ens posem a la taula, jo faig unes quantes propostes,
i d'aquestes propostes, que ara mateix tinc 3 propostes, doncs agafarem una per unanimitat o per majoria,
per dir-ho d'alguna manera.
I Maica, a vosaltres, a Just Teatre, us ha afectat aquesta norma que s'ha sabut ara fa unes setmanes,
que a la sala cinquantenari...
Oh, Jordi, i tant, que ens ha afectat moltíssim.
No hi caben més de... em sembla que són 56 o 60 persones.
56 persones, sí.
Mira, perquè tot el temps que m'estàs asseixant, asseixen a la sala cinquantenari.
Sí, sí.
I fa un parell de setmanes, o no arriba un parell de setmanes,
arribem a asseixar i ens comuniquen que no es podrà fer a dalt,
perquè a dalt no hi caben més de 56 persones.
Hosti, però escolta, tu això ho havies sentit alguna vegada, amb tants anys que portes aquí a la Teneu?
No, no havia passat mai.
Mai, no?
I a més a més, no saps el dalt...
Bueno, imagina't que jo tinc la escenografia pensada des de fa molt de temps.
Sí.
I allà a dalt, a la cinquantenari, a l'escenari té parets, evidentment,
i feien servir les parets per unes quantes coses de l'escenografia,
i em trobo que de la nit al dia, doncs, heu de muntar en un altre lloc.
Déu-n'hi-do.
I llavors, clar, heu de muntar a la sala gran, que és la sala de baix, no?
Clar.
És que no té res a veure ni per dimensions, ni per espai, ni res.
No, no, no, he hagut de canviar dràsticament la escenografia.
Ha quedat molt maca, tot sí que he dit, molt.
Molta gent ahir m'ho va comentar, que era preciós,
però, clar, has de replantejar-t'ho i dir, a veure, a veure com ho faig, a veure com ho faig.
Clar.
I, bueno, després de pensar una mica i de prendre mides de la sala gran, o sigui,
bueno, doncs, ben feu.
Clar, perquè...
Prens la mateixa escenografia, però una miqueta canviada, diguem-ne.
Clar, i també pels actors no és el mateix, fer l'obra a la dalt, a la sala petita,
que més o menys pots arribar, doncs, a l'última fila, però d'alguna forma,
que no pas a la sala gran, que per arribar a l'última fila, bueno, has de...
Evidentment, vam haver de fer servir micros.
Sí, seguritzar-ho.
I, afortunadament, no van anar massa malament, perquè ja saps que la microfonia en el teatre moltes vegades falla i ho passa supermalament, no?
Clar, tenies poc a...
Mira, vaig anar a veure a l'estrena del Despertar de la Primavera.
Sí.
On la feien?
El Gaudí.
El Gaudí.
Un musical.
Sí.
Vaig anar la setmana passada a l'estrena i se'n van anar a fer punyetes dos micros.
Hòstia, no fotis.
Hòstia, però això és fatal.
Al mig de l'escena, o sigui, al mig de l'escena va sortir el tècnic a canviar els micros.
Vull dir que treballar amb micros sempre és un risc...
És un risc, és un risc molt gran en teatre.
Sí, senyora.
De dues maneres, jo et puc preguntar, teníeu por, clar, perquè també el públic no és el mateix haver d'omplir la sala de dalt que haver d'omplir la sala gran, no?
Jo no sé si al final has quedat contenta i realment t'ha sorprès la gent que ha vingut.
Sí, la veritat és que, mira, jo no pensava ni molt almenys que vingués tanta gent, eh?
Però hem omplert...
Jo havia, per motius logístics, havia deixat de fer servir les tres llotges primeres.
Sí.
Perquè no es veiés al fons, diguem-ne.
Clar.
Entre cametes, diguem-ne.
Però hi havia tantíssima gent, tantíssima, una cua que arribava al carrer Creu i continuava al carrer Creu.
Meravellós.
Que vam haver de fer servir, doncs, totes les llotges.
Això és fantàstic, això és fantàstic.
Mira, me n'alegro molt.
Per cert, mira, és que...
Digues, digues.
Jordi, a més a més, un públic molt i molt bo, perquè estaven...
Tu saps que quan el teatre, ho saps perquè teatreo com jo, quan al teatre se senten moltes tos...
Ai, sí.
Tothom tossint, tothom remenant-se, tothom encarmel, tothom...
Llavors, és que no interessa el que està passant damunt de l'escenari, ho tens claríssim, no?
Clar.
Però, a l'altre dia, o sigui, aquests dies han estat la gent super, super, super silenciosa.
Home, que bé, tu, que bé.
Sí, sí, sí, sí.
Això és meravellós.
Estan enganxats, o estan enganxats, perquè, si no, algú faria...
Exacte.
O sigui que, no, no, va ser una...
De veritat que va ser...
Fantàstic.
Mira, Maica, no tenim més temps, però, abans d'acabar, és que si no t'ho pregunto, rebento.
Què tal l'agenda de Pere Arquilloé? La portes bé a l'Ajuntament?
Té algun forat lliure aquesta setmana perquè em puguis rebre, o què? Com la porta?
Em penso que m'hauràs de dir el tema que vols tratar amb el senyor alcalde, eh?
Amb el senyor alcalde...
No, no.
Escolta, fa moltes bromes, això, o no, Maica, de la gent?
Sí, sí, sí.
La veritat és que sí.
Però, a veure, que soc una secretària molt eficient, eh?
Molt eficient.
Molt malcarada, molt malcarada.
Molt, molt.
Però molt eficient, eh?
I no sé si l'alcalde Joret Perpinyà, d'aquí a Sant Just, t'has comentat o t'ha comentat alguna cosa?
A veure, clar, tu ets la secretària de l'alcalde de la ficció de la Riera.
Perpinyà, perpinyà.
Sí.
No, encara n'he parlat amb ell.
He tornat amb moltíssima gent del poble perquè et saluden, em diuen el que veuen la Riera.
Sí.
I que, bueno, parlen una mica del personatge que és tan malcarat i tan amargat, però...
No, però amb el senyor alcalde, el senyor Perpinyà, encara no...
No, no, no, i per l'alcalde també em dóna...
A lo millor em dóna un puest.
Potser et dóna un paper de badir.
Bueno, una mica sí, també, a l'Ajuntament, com a secretària, o al caminet d'alcaldia, o alguna cosa.
Home, l'experiència, bueno, és fàcil portar-la com a alcalde Pere Quilloé.
Això jo crec que tens punts ja.
Bueno, Maica, moltes gràcies.
Gràcies, merci per tot. Enhorabona també per la Riera, que podem continuar veient els migdies a TV3.
I un dia, escolta, quan passi tot això de la Riera, no sé si passarà, o quan tu puguis, has de venir un dia i parlar de la Riera tranquil·lament, eh, Maica?
Molt bé, d'acord, ho farem.
Que vagi bé un petó. Gràcies a tu.
Gràcies, Jordi.
A tu, a tu, gràcies.
Adéu.
Des del Cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre Cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu. Cap Sant Just.
Avinguda Indústria Sense Númer.
El nou Kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia.
Sistema de frenada d'emergència.
Porta posterior intel·ligent.
Assistent dinàmic per llums de carretera.
Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona.
Reconegudes amb la categoria Kia 5 estrelles pel seu servei excel·lent.
Qualitat amb 7 anys de garantia.
Primer van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia més a prop teu.
Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern.
El 5 de gener, des de les 4 de la tarda, truca al 93 372 3661 i emporta't un regal que els Reis Mags ens deixaran a la ràdio.
Programa especial de Reis, 5 de gener a les 4 de la tarda a Ràdio d'Esvern.
Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern.
El 5 de gener a Ràdio d'Esvern.
Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern.
Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern.
Let me tell you about a place
Somewhere up a New York way
Where the people are so gay
Twisting the night away
Here they have a lot of fun
Putting trouble on the run
Man, you find the old and young
Twisting the night away
They're twisting, twisting
Everybody's feeling great
They're twisting, twisting
They're twisting the night away
Here's a man in evening clothes
How he got here I don't know
But man, you ought to see him go
Twisting the night away
He's dancing with the chicken slacks
She's moving up and back
Oh man, there ain't nothing like
Twisting the night away
They're twisting, twisting
Everybody's feeling great
They're twisting, twisting
And they're twisting the night away
Let's twist a while
Let's twist a while
Lean up
Lean back
Lean up
Lean back
They're twisting, twisting the night away
They're twisting, twisting the night away
Here's a fella in blue jeans
Dancing with the older queen
Who's dolled up in the diamond rings
And twisting the night away
Man, you ought to see her go
Twisting to the rock and roll
Here you find the young and old
Twisting the night away
They're twisting, twisting
And man, everybody's feeling great
They're twisting, twisting
They're twisting the night
One more time
Lean up
Lean back
Lean up
Lean back
One
Now one
Now one
La penya de les festes
Un resum del millor, del pitjor
Del millor, del pitjor
De la penya del morro
Durant els últims mesos
A veure, el que hem fet
Ha sigut agafar quatre coses
Així, doncs ara la primera
I ja està, saps?
Vull dir, no té gaire misteri
ikka big
Són les dues que ja hem repassat.
Són les botigues que durant bona part del segle XX van omplir els carrers del nostre municipi i de les quals ja no existeixen.
No, exceptuant dues que veurem més endavant, de moment encara no hem parlat.
De les dues aquestes i la que parlarem avui ja no existeixen avui en dia.
I és que avui tenim amb nosaltres el Pere Font Grassa, conegut ja per tots.
Pere, que tal, bona tarda.
Benvingut al programa i gràcies.
Avui parlarem de Can Colet, no?
Sí, era una botiga que estava situada al costat d'on avui en dia hi ha la floristeria arrel al passeig de Sant Lluís
perquè els oients ubiquin la zona.
I l'anirem descobrint fent una sèrie de preguntes amb el Pere.
Primer de tot, jo volia saber, perquè sempre els hi pregunto quan venen a explicar aquestes botigues,
per què vas escollir aquesta botiga i no una altra?
Si tu la vas poder escollir, si no, perquè aquí no hi tens per entès directe amb aquesta botiga.
No, no, jo no vaig escollir res.
Van repartir les cartes, no?
I em van dir, mira, aquesta era a prop de casa teva, vols fer aquesta?
Dic, sí, sí, te'n recordes aquesta botiga?
Sí, més o menys.
I compraves? Sí, més o menys.
Doncs bé, faràs aquest redactat.
Ja està, molt bona adjudica.
Aquesta botiga Can Colet, què hi venien?
Era un sac de tot.
Vull dir, d'entrada hi venien comestibles, embotits famosos,
però també hi havia una cosa molt especial, que eren sacs de gran.
És a dir, blat de moro, sègol, mongetes, mongetes seques, cigrons, tot el que en puguis imaginar,
i molt de menjar pel bastià, el bastià domèstic.
Recordem que es funda l'any 1950 i a Sant Jus d'Esberra encara hi havia moltes cases que tenien gallines i pollàs.
Clar, de fet, quant anys vas tan actiu?
Del 50 al 83.
Déu n'hi do.
Sí, de moltes tínes.
He 35 anys, no?
Sí, sí, aquesta és la història.
Jo recordo que jo què anava a comprar, no?
Què anava a comprar, jo.
Perquè jo tota la vida he anat a comprar.
Perquè era fill de vídua i quan anava a la fabriqueta a preguntar a la mare
què vols que vagi a comprar?
Vull dir, anava a comprar.
I em deia, vés a comprar sègol per les gallines.
Sègol es barreja, barrejava ella, ho estic veient, amb pa dur mullat,
feia com una mena de menjar per les gallines i per les pollastes.
Bàsicament anava a comprar això.
Això és el que recordo jo del que jo feia.
I com era la botiga?
Hi havia un aparador?
Hi havia coses a l'aparador?
Sí, era un aparador molt petit a la dreta.
Hi ha una fotografia que se n'hi ha un aparador molt petit,
una porta molt petit i a dins un espai gran
i a darrere una escala, allà on hi hagi la Montserrat Sala aquí,
que us ho podria explicar millor,
una escala que anava a la vivenda del Fèlix i la Lola,
els pares de la Montserrat Sala.
Clar, perquè això era el passatge a Sant Lluís.
Sí, sí, sí.
O on era el passatge a Sant Lluís?
Aquí mateix, aquí al costat.
Passada la casa de Camp Preciós.
Entre Camp Preciós i...
Sí, sí.
És un carrer que fa corba.
Sí, la casa peïnal es diu Can Camp Preciós,
que és aquella tan gran, tan antiga,
que ja es diu, perquè es diu Passatge,
ara és un carrer normal.
Doncs perquè tenia un hort,
a Can Camp Preciós tenien un hort
i es passava justet arran de Can Tovella.
Hi ha una fotografia que es veu a l'hort d'intorn, no?
I allà hi havia Can Colet.
Can Colet, sí.
Perquè Can Colet és una casa que té davants i darreres.
Dóna, emerge els dolors
i dóna el passatge a Sant Lluís.
I llavors hi venien una mica de tot,
com deies, de gra, eh?
Sobretot el tema aquest del gra,
que no ho havíem vist,
no ho havíem vist, no ho havíem vist.
Llegums, llagums, sí.
Hi ha molts pobles a Catalunya,
ara ha desaparegut un de Sant Quatre,
Cal Graner.
A molts pobles hi havia Cal Graner,
que venien de tot, de tot.
Veus que venien 25 o 30 sacs de llagum
i de menjar per les bestioles, etcètera, etcètera.
I això, doncs, a algun lloc venien altres coses.
I a Can Colet, sí, a Can Colet era una botiga completa.
Una de les coses que em va fer bastanta gràcia
i vaig trobar curiós com vas a explicar-ho,
és que just a l'entrada tenien
com una cortina de plàstic, oi?
Sí, ells sempre s'han dit
que aquella primera cortina amb les quatre barres
va ser que això vaig trobar molt curiós.
Sí, i és veritat,
hi havia una cortina amb les quatre barres,
cosa que després va proliferar,
sense que ningú se n'adonés què era allò,
però, evidentment, tampoc no era una cosa tan explícita,
era saber veure-ho, etcètera, no?
I també tenien un rodolí que era com una...
Si vols comprar, per vendre bo i baratet, a Can Colet.
És curiós, aquest.
Sí, perquè això va ser una auca que es va fer.
Ah, venia d'una auca.
A cada botiga hi feien un petit...
Ara en diríem eslògan, no?
Sí, seria...
Un petit rodolí, no?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Llavors, també, en aquesta...
Que això sí que ho vaig trobar...
Avui en dia, amb els ordinadors, amb els mòbils,
tots aquests aparells electrones que tenim,
és com d'un altre món o d'una altra època,
hi havia un senyor allà que tenia una habilitat molt especial, no?
Sí, de fet, era el patriarca de la casa.
Magí Sala i Colet,
que era una persona, jo crec, molt intel·ligent,
que va arribar a tenir dos o tres carros,
molts carros per anar a buscar sorra al riu.
Després va...
Quan els fills es van fer grans,
van comprar camions, tenien dos o tres, no me'n recordo,
dos com a mínim de camions,
i treballàvem per a un malet per anar a buscar totxos,
per anar a buscar sorra, etcètera, no?
I aquest senyor, de gran, es va quedar sec.
Es va quedar sec.
I tenia una memòria prodigiosa.
I jo recordo veure el vist que estava assegut damunt d'un sac
d'algun tipus de gra,
i allà, doncs, la seva Nora,
que despatxava, que era la Lola,
la Lola Mitjant, o la Lola de Calculet,
li anava cantant les sumes
del que anava posant el...
que anava gastant l'estat.
I com ho feia, això?
És a veure, ell...
ella...
anava escomprant una cosa,
ella apuntava el que costava, no?
Sí.
I quan acabava, deia, vols alguna cosa més?
No vull res més.
Llavors, ella, avi?
Li deia, avi.
Jo m'ho deia sort, deia, avi, anem a sumar, va.
Cinc més cinc més quatre,
més tres, més dos, més quatre,
em portem dos.
Tres més un, més cinc més cinc més cinc més set,
em portem quatre.
Tres més dos, més un, etcètera, no?
I total, quant?
I l'avi deia, 35 amb 40.
Hòstia, i no fallava mai, eh?
No fallava, era com la calculadora humana de la botiga, no?
I aleshores, la Lola deia,
vol mirar el compte?
Si era client de tota l'avidea.
No, no cal.
Si era un de fora,
deixi-ho mirar.
De fet, això era habitual?
No.
És a dir, quan l'home es trobava que no sabia què fer,
baixava, recorda, que es va quedar sec de gran,
i baixava un fill per l'escala,
però ell tenia la casa del costat,
la casa al costat,
i venia per allà, el seien allà...
Clar, perquè en aquell moment,
de caixes registradores...
Sí, sí, tenien una bàscula Berkel.
Una bàscula Berkel.
Berkel, Berkel, amb B.
Que es feien a Sant Jús.
Ah, sí, es feien aquí a Sant Jús?
Sí, o sigui, quan tu entres a Sant Jús per l'autopista,
i en lloc d'anar cap a la carretera, vas cap a Sant Feliu, a la dreta,
hi havia una nau molt gran que es deia bàscula Berkel,
i allà feien bàsculs o muntaven les bàscules, eh?
un tal senyor cavallerí, etcètera,
i venia a casa de mecànics,
que feien les hores.
Sant Jús estava ple de bàscules Berkel.
Això te'n vull dir.
Vostè parlant amb en Pere Font,
de Can Colet,
aquesta botiga del record per la història
que va haver-hi al passatge de Sant Lluís,
aquí al centre del municipi,
que s'hi havia 35 anys, eh?
Dels 50 als 80.
I, clar, durant tots aquests anys
va ser la mateixa família
la que ho regentava?
O sigui, van ser ells mateixos.
Els amos d'aquella propietat,
de davant i de darrere,
i el portava tot ells, sí, sí.
I una cosa curiosa també,
quan potser sortins una mica
del que es venia no només a Calcolet,
eren les mesures que es feien servir.
Mira la introducció aquesta que vas fer al principi.
Clar, avui en dia,
si ara en llegeixi algunes pel·lis alguna,
tan a mi com el Jordi,
ens sonaran a xino,
tota una sèrie de mesures,
perquè nosaltres anem amb mig quilo,
tres, tres quilos,
però n'hi ha moltes,
jo em vaig quedar...
El curiós és, a veure,
jo he de donar una explicació
bastant raonable
quan l'he explicat a ell.
Aquesta entrada de quatre ratlles
explicant com anaven les mesures,
ho vaig posar-ho,
no en funció de Calcolet,
sinó en funció de la passejada
que anàvem a fer a visitar botigues,
perquè jo havia de ser el primer de parlar.
Sí, perquè això ve d'una passejada
que es va fer al centre d'estudi
recordant moltes botigues de Sant Just
que no existeixen.
Com que havia de ser la primera,
jo vaig intentar posar...
En situació, no?
Una mica d'introducció.
I què vas explicar?
Doncs mira,
vaig explicar que una onça,
la gent parlava d'una onça,
eren 33,3 grams.
Per exemple,
que tres onces,
100 grams,
49,9.
Exacte.
Una lliure,
una lliure catalana,
400 grams.
Una terça de can.
La gent anava a comprar una terça de can.
Em feia molta gràcia, això,
perquè no...
Una terça de can.
A veure, vaig saber que eren 400 grams, no?
Una terça de can.
Sí, i anaves a buscar colònia,
perquè ara anaves a buscar colònia
a la barceria de la senyora Lalleta Oliveres,
la mare del Francesc Fàbriques,
tenia una barceria al Carrebedó,
i deies,
Lalleta,
posi'm un patricó de colònia.
Un patricó?
Home, això em sona molt, no?
23,5 centilitres.
Un patricó?
23,5 centilitres.
Sí, sí.
Això era, clar,
a Granel, també, no?
Sí, fos a Granel,
i jo vaig atrevir-me a buscar per internet
els equivalents,
perquè no ho sabia, evidentment,
però el sistema mètric decimal
es va implantar a Barcelona
l'any 1871,
a França el 1799.
Sí.
En desús,
la mesura catalana antiga,
que encara sobreviu per a la gent gran,
no?
Algunes coses del món agrari
és on segueix més, no?
Sí,
el que passa és que
si es va implementar el 1871,
aquí estem parlant de 70 anys més tard,
i malgrat això,
continuava el que ha fet servir
aquestes mesures.
Les mesures que feien 200 o 300 anys.
Sí, sí.
Ara no sé si és així.
Home, en principi ara no.
Ara vas al mercat,
t'ho vas aquí a les botigues del centre.
I ho agafes directament.
Sí,
o grans.
No, però a part grans, ara,
tot.
Jo, com que aquest senyor
era del món agrícola
i m'hi atractava
amb carruatges i cavalls,
amb agir sala de Can Colet,
doncs jo vaig fer una cosa,
perquè també tenien vi,
m'he solat de dir-ho.
Ah, sí?
Una fotografia molt maca
de Can Colet
que es beu una bota de vi
allà al mig del passatge de Sant Lluís.
Una fotografia molt antiga,
molt maca.
Quin vi era?
Sempre diferent,
depèn de temporada,
no?
No ho sé.
No ho sé.
L'anàvem portant.
Bocois de vi.
Per tant, sabia perfectament
que un barral
eren 15 litres de vi.
Un barral.
Una càrrega, 50 litres.
Ah, perdó,
un barral,
això ho entens per uns dies, eh?
50 litres.
Una càrrega, 50 litres.
Un bot, 60,
i una bota,
120 litres.
Bé, això,
aquestes mesures
justament agrícoles
canvien segons
les comarques de Catalunya, eh?
Ah, no són.
Ara anem 3 comarques
més amunt o 4 comarques
i no són exactament
aquests noms, eh?
Ja no et dic
si vas lluny cap a l'Ebre o cap a Lleida.
De fet, Sant Lluís
tampoc no és que fos
molt diferent, no?
Als pobles del voltant.
Tenia,
el que més o menys
hi havia aquí a Esplugues
en aquella època,
a Sant Feliu,
o tenia alguna peculiaritat
amb el tema de les botigues?
No,
a les botigues
no hi havia cap peculiaritat,
vull dir,
hi havia molt poques botigues,
poquíssimes, no?
El poble era molt petit.
Hi havia botigues,
curiosament,
a la carretera
en funció també d'Esplugues, no?
A proximitat d'Esplugues
hi havia carretera.
O sigui que al centre
no n'hi havia tantes
com a la carretera.
No,
no vull dir que n'hi haguéssim
tantes,
n'hi havia,
però a Cal Arcadi
el carrer Madó
que tenia 3 portals
i era molt gran
era importantíssima.
A Cal Arcadi
que hi venien?
Sí,
a Cal Valentí
o a Cal Arcadi
venien de tot.
Ah, sí?
Sí, sí.
Clar,
dilluns
que van passant
diferents
senjustengues
que van explicant
com eren les botigues
abans
que no hi havia
molta especialització.
És a dir,
venien una mica
de tot,
sí,
doncs venien una mica
de tot
el que tenien
i més o menys
eren molt semblants
a les botigues
que les altres.
Totes eren molt iguals
en el sentit del gènere,
no?
Que viures en general,
no?
Que viures.
Una diferent
podria ser que a Cal Arcadi
venien estris de cuina,
venien olles,
venien,
venien què,
com se diu,
paelles,
venien coses més,
eren més basars,
hi havia de tot,
com que era molt gran
hi havia de tot.
Jo ja no l'he vista,
eh?
Jo no l'he vista,
però el que ell
i sí,
l'han explicat era així.
Aquesta,
l'especialitat aquesta
de potser més gra
que en d'altres,
o és el que tu recordes més?
Van arribar a vendre de tot,
però jo recordo
que hi havia
molts sacs de gra
i la gent anava a comprar gra.
Jo anava a comprar sègon
que hi barreja una mà
i posava les gallines,
no?
I bé,
alguna cosa
amb aquest temps
que ens queda
abans d'acabar
que t'hauria agradat explicar-ho,
perquè clar,
l'espai que heu tenir
era una pàgina per cadascú
i els minuts
que us van deixar
per poder explicar,
però alguna cosa
que t'hauria pogut
agradar explicar
o un cop vas haver-ho llegit
i van dir
ai,
et vas deixar això
o em va...
M'hauria d'explicar això?
No,
jo em sap greu
que precisament
la Montse Colet,
la Montse Sala,
perdó,
Montse Sala Mitjans,
sempre diuen Montse Sala Colet,
la Montse Sala Mitjans
el seu marit
amb Pere Pasqual
van anar de viatge
i no van poder ser-hi.
Això és el que em va a veure més,
perquè quan vam organitzar tot això
ells ja tenien emparaulat
amb les CES,
no sé si anar al Perú o anar...
Escolta,
i no els hi pots fer
una visitaria personalitzada?
No,
els hi vaig ensenyar el text abans.
Ah,
directament, eh?
I em van corregir
el nom del tiet
que vaig posar
Joan,
i era Josep.
Clar,
perquè ella també ho va viure,
tot això,
no?
Sí,
sí,
clar,
però va ser l'última dependenta.
Ah,
va ser...
Els anys 80
estava ella venint allà.
Sí,
7 o 8 anys
amb la seva mare,
i després ella sola.
Ara,
jo ja no hi era aquí,
no sé com va acabar,
però van tancar
perquè ja no durava més de si,
ja començava a haver-hi el Cabravo
i començava a dir altres coses.
Clar,
això era començament dels 80,
el supermercats...
Va tancar Galtovella,
va tancar...
Sí,
de fet,
una mica també
reflecteixen tota una època aquesta,
les botigues aquestes que repassem.
Botigues de poble.
Les botigues de poble
i sobretot
després de la postguerra
i la dictadura,
perquè ja quan va entrar la democràcia
ja van entrar els supermercats,
que això potser no n'hi havia abans.
Un altre sistema de vida comercial,
evidentment,
i un canvi bastant important
va ser a Calra Casens,
que era baixant la...
baixant de la Mercat,
a la dreta,
hi havia el Calra Casens,
que era també molt gran.
I van venir uns de fora,
que es deien els germans Clemente,
eh?
Els germans Clemente
van fer ja una mena de supermercats,
una mena d'una cosa diferent,
com que l'embargadura del local ho permetia,
van començar a vendre més barat,
i van començar a córrer la veu.
A Cal Clemente
és substitut a Calra Casens,
que van plegar.
A Cal Corrales
van plegar la botiga
amb els mariquets Clemente
i sembla que sí que va donar un tomb
i per això va prejudicar molt
a molts de les altres botigues,
suposo, no?
Molt bé, doncs Pere,
moltíssimes gràcies
per haver vingut per la ràdio.
T'hem d'emportar més vegades, eh?
Perquè realment...
Ja portarem té un poble de sabidoria.
Si vols, parlem de l'origen
de la ràdio Sant Just.
Quan vulguis,
les golfes de Can Ginestar,
eh?
No, no, no, no.
Can Ginestar.
Oi tant!
On era això, Pere?
Servicio Informativo Municipal
de San Justo d'Esbert.
Sí, però on estaven situades?
A l'Ajuntament.
Ah, l'Ajuntament.
Funcionava dissabte i diumenge.
Ah, només dissabte i diumenge?
Tres hores, tres hores o així.
Bé, escolta, doncs ja ho farem,
ho farem aviat perquè ens interessa...
Bé, com ho veus.
Està escrit tot això, eh?
Vull dir que no...
Sí, ja ho sé, a les miscel·lànies, no?
A tot arreu.
En fi, Pere, moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
A les portes de Vildesbred
Sintonitzes l'àdio d'Esbert
L'àdio de San Just
No l'acabre importo
Des del camp de San Just
posem a la teva disposició
La meva salut
La meva salut és un espai
de consulta personal i intransferible
on pots disposar
de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura i confidencial
Tens 18 anys
i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir
Fem salut per tu
Cap San Just
Avinguda Indústria
Sense Númer
El nou Kia Sportage
et sorprendrà pel seu disseny
i la seva tecnologia
Sistema de frenada d'emergència
Porta posterior intel·ligent
Assistent dinàmic per llums de carretera
Vine a conèixer-lo a AR Motors
a les seves instal·lacions de San Just
d'Esvern i Badalona
Reconegudes amb la categoria
Kia 5 estrelles
pel seu servei excel·lent
Qualitat
amb 7 anys de garantia
Smooth Jazz Club
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils com el chill out
l'smooth jazz
el funk
el soul
o la música electrònica més suau
100% música relaxant
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Aquestes festes
omplim de música
les vostres llars
Escolta a Ràdio d'Esvern
les Nadales de sempre
i la millor música
Els dies 24, 25, 26
31 de desembre
i l'1 de gener
us oferim
la millor selecció
de Nadales
i música de sempre
Per Nadal
Escolta
Ràdio d'Esvern
als 98.1
de la FM
Bones festes
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
i informatiucomarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant
Ara
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu
mòbil
informatiucomarcal.com
informatiucomarcal.com
a la informatiucomarcal.com
a la informatiucomarcal.com
a la informatiucomarcal.com
a la informatiucomarcal.com
a la informatiucomarcal.com
a la informatiucomarcal.com
A la informatiucomarcal.com
a la informatiucomarcal.com
A la informatiucomarcal.com
a la informatiucom
Don't you know
Oh
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit