Carles Miralles també va ser president de la comissió de la psicografia i va tenir un compromís especial amb les successives edicions del diccionari de l'IEC.
Com a poeta, Carles Miralles va ser reconegut amb el premi Salvat papasseit l'any 1964 per l'obra On m'he fet home i amb el premi nacional de poesia l'any 1992 per La mà de l'arquer. En aquest àmbit també destaquen els seus poemes recollits en els dos volums d'Aspre, Dolcesa, Poesia 1963-2001 i No me n'he anat.
En un moment donat de l'entrenament, després de les vacances de Nadal, de cop, en una falta que no es va ciular el Leo, va perdre els estrips.
Van anar una mica així, es van picar, es van dir coses, però després ho van arreglar al vestidor. És la típica cosa que passa a tots els clubs, però és el Barça i aquí dins tot es fa molt gran.
S'ha resolt el problema que tenien una seixantena de seguidors blancs i blaus per poder accedir al camp del Sevilla. Per a partir de copa d'aquest vespre el Sevilla facilitarà les entrades als seguidors i es respectaran les condicions econòmiques que havia pactat el club amb l'Espanyol. L'Espanyol defensa avui el camp del Sevilla 3-1 de la nada de quarts de copa a partir de les 10 del vespre des de mitja hora abans la transmissió de Catalunya a ràdio. Fins aquí les notícies.
Sintonitzes ràdio d'Esper. La ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esper.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de vuit a nou del vespre, ràdio d'Esbern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2. Ara escolta, està viu d'Esper. Sintonitza, està viu d'Esper. La ràdio de Sant Just.
La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya.
Què tal? Bona tarda, senyors. I gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa número 1562 de la Penya del Morro. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre amb l'Andrea Bueno comentant les notícies de Sant Just. Andrea, bona tarda.
Avui a ple, avui a ple a l'Ajuntament, però veig que no... No en parlarem. Ah, no en parlarem? No, ja en vam parlar ahir, no? I tampoc en parlarem, no pateixis. A veure, avui a ple a l'Ajuntament i no en parlem i vam parlar ahir. Si vols canviem el guió... No entenc, no entenc... És que hi ha una cosa que m'agradaria destacar abans en ple.
les videoprojections de les festes de tardor. Ah, i de les festes de Sant Joan. Però si jo em vam parlar l'altre dia. El ple també. El ple també. Però és que això s'acaba a les 6. Això em quedo cara. El què? Això, el de les festes, les videoprojections. Reunió de continguts del programa en directe. Fail. Perdoneu estimadurients. Error. En fi, no, no, no. Que jo no et posaré... No em parlis ara... No em treis aquest tema, Andrea.
No em toquis aquest tema, perquè ara si vols imprimir una cosa a la ràdio, perquè ens han portat una nova impressora, bueno, has de fer... Una gimcana. Cada vegada que has d'anar has de posar una contrasenya a la impressora. Això jo no ho he vist mai a la meva vida. Si cada vegada que vols imprimir alguna cosa a l'ordinador, a la redacció de la ràdio, i vols imprimir-ho...
Has d'aixecar-te, que són uns quants metres, des de la reacció fins a les impresores que estan davant dels lavabos, amb aquell olor que fa aquí, i has de posar la contrasenya cada vegada. I després, que estàs una estona a la impresora,
i això no s'acaba aquí. Fa uns mesos ens han posat uns llums que s'ensenen automàticament. Però què passa? Que també s'apaguen automàticament. I llavors estem allà i de cop i volta, al cap de cinc segons, et quedes a les fosques.
Sí, i s'ensenen sense necessitat d'entrar allà. Si t'acostes una mica a la maquina que feies, s'ensenya. I el sensor aquell, que si estàs de dins, has de tornar de boig, fent salts i amb els braços movent-los perquè es pugui fer. És molt divertit. És molt aeròbic. Davant dels lavabos, que recordem que fa aquella olor, llavors queda fosc, amb una impressora que és un drama. És un drama. Comparat amb el que està passant a Ràdio Desvern els últims mesos,
Jo crec que, Andrea, si avui no parlem del plaer, que és avui, recordem, no passa res. Gràcies. A tu. Per si així. Bé, avui el programa de Concha Baringo amb l'Espai d'Astrologia com cada setmana. Avui ha de ser perquè en parlarem molt de Venus. El planeta diuen de l'amor de les dones. Ho sabrem més tard amb la Concha. A més a més també tindrem avui el Senyor Benito com cada dijous, l'Espai de carretera...
amb l'Anna Robirà parlant de les coses que passen a Sant Feliu i a Esplugues. I amb l'Aroa Carmona parlarem d'alguns projectes que encara us podeu inscriure si sou joves i voleu anar a l'estranger, a l'espai de viatge voluntari. I com que avui ja us acabarem parlant de llibres amb l'Arnau Consul, tot això avui a la Penya del Morro!
La notícia de Sant Jordi, amb l'Andrea Bonosé. Per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, yeah!
Bé, parlarem de Promunça, perquè ja sabeu que aquesta empresa d'habitatge públic de Sant Just obre dilluns el procés per adjudicar el servei del manjador del centre social del mil·lenari. A més a més, també parlarem del cicle de videoprojections, de la història de les festes de Sant Just, que comença avui, que serà cada últim dijous al centre civil del mil·lenari. Però abans de tot això, hem de parlar de justícia i pau.
que reivindiquen les cooperatives de petits capitals per reduir l'atur.
Avui hem passat per Ràdio Desvern i aquesta entitat ha elaborat una enquesta en la qual ha preguntat a diferents actors socioeconòmics per les possibilitats d'ocupació dels joves i dels majors de 40 o 45 anys. De fet, ara hem presentat un estudi on estan extraient una mica aquestes conclusions. Andrea Bueno ens explicarà com està el panorama i si hem de començar a tremolar i marxar o no.
Doncs és una enquesta que, com deies, s'han fet des de Justícia Pau per preguntar sobre l'atur, l'ocupació i l'economia en general a diferents actors socioeconòmics. Una de les conclusions més destacades d'aquesta enquesta és que cal fomentar aquestes cooperatives. És un projecte en el qual ha treballat profundament l'entitat els darrers mesos i l'enquesta ha pres com a referència l'atur del col·lectiu de joves i de majors de 40 anys, dos dels més perjudicats per la crisi i per la desocupació.
Una de les preguntes principals de l'enquesta era on es poden dirigir aquestes persones per buscar feina. La Generalitat va ser una de les institucions encastades. Consideren, per exemple, que seria molt útil per crear ocupació al corredor mediterrani que facilitaria l'intercanvi de mercaderies a la zona mediterrània entre el Maria i Suècia. També destacaven que la terra és una bona sortida professional i sobretot també el sector industrial, metalúrgic, perdó, textil, entre altres.
per Jesús Castro, que és el president de Justícia i Pau. La injecció de diners que anunciava fa uns dies el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, també pot ser una bona notícia per reactivar l'economia. Per tot plegat, des de Justícia i Pau consideren que és important crear cooperatives de petits capitals que ajudin a potenciar petites empreses o petits inversionistes, perquè aquestes petites empreses potser no tenen les ajudes que tenen altres empreses més grans. D'aquesta manera podrien ajudar a tirar endavant el seu negoci i d'aquesta manera dinamitzar l'economia.
Molt bé, passem a una altra notícia, perquè parlem de concursos públics de l'Ajuntament de Sant Just. Prou muntza... s'ha de fer la veu amb el preciós gustó. Prou muntza, obra d'illuns, el procés... Prou muntza, obra d'illuns, el procés per adjudicar el servei del menjador del centre social del mil·lenari.
El menú dels residents pels piros del milenari costarà 8 euros com a màxim. Això és el que ha de saber també l'empresa adjudicatària. Les sol·licituds s'hauran de presentar del 2 fins al 27 de febrer si voleu gestionar aquest menjador social del centre cívic del milenari. Andrea Bueno, que de moment no s'ha presentat i no té intenció, té més informació de tot plegat. Adelante, el precio justo, concurso justo. A jugar, no? Sí, sí.
Molt bé, t'he vist ben bé. Jo era molt petita per això. El web de Promonsa, promonsa.cat, s'han penjat les bases per l'adjudicació de l'arrondament d'aquest espai i servei. Les bases estableixen que l'adjudicatari cobrarà directament els preus per la prestació del servei de cafetaria restaurant, com deies, pels residents dels 84 pisos del mil·lenari. El preu del menú diari serà de màxim 8 euros i pel que fa a la resta de consumicions.
Se'ls aplicarà una deducció mínima del 10% sobre les tarifes, uns preus que poden ser revisats anualment de conformitat amb l'IPC. El preu de lloguer mensual del menjador del milenari serà de 250 euros, sense comptar IVA i altres impostos, i la durada del contracte serà de dos anys, amb possibilitat de pròrroga per quatre anys més.
Les sol·licituds per gestionar el servei de menjador i bar del centre social El Milenari s'hauran de presentar del 2 al 27 de febrer amb dos inclosos a les oficines de l'equipament de dilluns a divendres de 9 a dues. I com deia, al web de Promunça, promunça.cat trobareu ja les bases amb les condicions detallades d'aquest concurs. Bé, doncs ja ho sabeu amb més informació a senjus.cat. Bar a Promunça. Bar a Promunça, correcte.
La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esver.
Bé, parlem de la festa major de Sant Just perquè avui arrenca un cicle de videoprejections de la història de les festes del nostre municipi. I és que l'any 1974, Lluís Rambant, fotògraf ja mític del nostre poble, si passegeu a qualsevol acte de Sant Just, veieu un home amb una armilla que sembla que vingui d'un safari i barba blanca i una càmera, és Lluís Rambant, el fotògraf... Extroficial, no?, d'alguna manera. No és... és extroficial, no? Jo crec que... No ho sé, està tot arreu.
Bueno, perquè del fotògraf de l'Ajuntament és el Lluís... Ah, que me'n recordo ara. No, Lluís Terres, senyora. Eh, Lluís Terres.
Bé, doncs, efectivament, el Lluís Terrer és l'oficial de l'Ajuntament, que fa les fotografies que es pesen al bulletí i tal, i Lluís Ramban és una mica el lector oficial, però és el mític. En fi, doncs, Lluís Ramban, aquest home, home, va començar a gravar reportatges sobre les festes que es feien al poble en l'any 1974. Es projectaran cada últim dijous de mes al mil·lenari i avui és el primer dia que es faran, no, això, Andrea?
La idea de fer aquest reportatge sobre les activitats i festes de Sant Just va sorgir arreu d'un altre reportatge en el qual treballava Ramban l'any 74. És un reportatge titulat Tàpia 1 que dura 9 minuts i que repassa el procés de pintat d'una paret del poble. A partir d'aquí se li va proposar la idea de fer reportatge sobre les festes i per això després de veure el vídeo Tàpia 1, avui, després es veurà crònica del 1975 amb les festes que es van fer aquell any a Sant Just, com ara Sant Jordi, un Sant Just al carrer, les festes del Tartó, la Festa Major, entre altres.
La realització dels documentals va càrrec de Lluís Rambant i el so és obra del Sant Justenc Josep Maria Domingo. I com que aquests reportatges estaven fets en super buit, no es podien fer còpies, i arrel d'això es va crear la tradició de veure'ls de forma col·lectiva al dia de Sant Esteve de cada any. Sí, clar! Voleu veure? Calla un moment, calla un moment.
Minuts musicals. No, és que... Uptown Funk, eh, el tema de Bruno Mas. No, perquè això fa festa major, això, també, no? Sí. Llavors, el tema és que abans tots els 115 veien i es reunien el dia de Sant Esteve els vídeos que havia realitzat el Lluís Rambant quatre mesos abans a la festa major, no?
Durant la Festa Major, Sant Jordi, tot arreu, totes les festes que havien gravat. És curiós, és una mica recuperar això ara o què? Ara hi haurà un grup de persones que ho faran i que aquest mes de novembre, el dia de Sant Esteve, aquí a Sant Just, ho faran o no? No, cada últim dijous de mes... No, no, això ja ho sé. Però dic que hi haurà algunes persones que ho facin...
Mira, pot ser una opció. D'entrada algú hauria de gravar els reportatges. No, però... Clar, s'han de gravar els reportatges que no es veurien. És veritat, és veritat.
Bueno, en fi, es projectaran cada últim dijous de mes al mil·lenari des de l'any 1974 fins a quin any? 88 per ordre, eh? Avui toca tapia 1 i 75. Ah, val. 75 és el primer reportatge. I l'últim dijous de febrer que faran 75-77, per exemple, m'ho imagino. Una cosa així o 76. No ho sé, directament. O només un any o cosa així, no? Suposo que iran d'un any en un any. I així ja tenen jo unes deu o quinze sessions, no? Aproximadament, sí. Ben bones.
12 o 15 mesos. Fins al 88. Doncs això serà avui a les 6 al milanari. Sí senyora, ahir hi estarem el joc. Gràcies. No estarem, deixa-nos parlar, perquè tens un programa, però ens hauria de veure com eren els anys de fa 40 anys.
Bé, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Per cert, una cosa. Para, para això. Què ha passat? He sentit que l'alcalde està malalt? Això diuen... Això diuen...
Hi haurà ple avui a l'Ajuntament de Sant Just o no? Bueno, esperem. Bueno, esperem, a veure. No ho sabem. En principi sí que hi ha ple. En principi hi ha ple, no? Sí, en principi hi ha ple. Encara que l'alcalde estigui malalt, es fa un ple igual. Exacte, per això m'hi imagino... Pregunto, em pregunto. Suposo que sí. La veritat és que jo des que vaig al ple de Sant Just no ha passat mai. De tota manera, per això hi ha els tenents d'alcalde que puguin fer la funció de l'alcalde. Clar, clar. Però el problema... Què? Que sembla ser que la primera tenent d'alcalde també és malalta. Què em dius, ara? Gina Pol?
També? Sí, feien epidèmia. Hi ha una passa, eh? Moltíssima gent està malalta. Hi ha una passa aquests dies... No era una passa normal, eh? Passes de grip... No, és una passa forta, forta, forta. Des d'aquí enviem una abraçada a tota la gent, una abraçada radiofònica, que està malalta.
I a la Cristina també. A la Cristina també. I a la Cristina deu estar a punt de tornar al programa. Encara no li hem donat l'alta però també. Tota la gent que està malalta, que es cuidi, que es recuperi. Conxa, bona tarda. Bona tarda. Aprova't una mica el micròfon, així l'escoltarem. Coneixes algun remei per la gent que estigui malalta, que tingui passa d'això gri, febre, malestar?
Pues lo mejor es quedarse en casa, bien tapaditos, con cositas calientes. Por ejemplo, un té de jengibre, que da mucho calor y mucho amor a su alrededor. Y unos poquito de bomboncitos.
Ja em posaré malalt jo així. Clar, així qualsevol. Caramba, concha. Ei, que jo no vinc a la ràdio, eh, home. No, no, és que és malalta. Escutxando la ràdio. La ràdio de fondo. Sí, sempre, sempre. Ràdio de verbo. Bé, corporativisme, Andrea. T'he vist aquí fent aquí. Bé, anava a dir que hi ha molta gent que a vegades també és com simbossomàtic, no? Quan un està malalt li agrada que el cuidin més, que li portin aquests bombonets, que li, no sé, un mimito, un cuidito i tal.
En fi, m'apunto. Perquè es contagi. A mi no m'agrada gaire que em cuidin, la veritat. Què dius ara? Que borde. Ja estàs malalta, ja estàs cuidant, perquè ara has de dir que no vols que et cuidin. Jo quan estic malalta al llit i ja està.
Una mica de tempestetes o una mica de... La veritat és que quan estic malalta m'aixeco jo a fer-ho. Que dius! Però Andrea, no sé, una sopa, un arròs bullit, que te'l facin, això sempre em fa gràcia. Sí, també. Però no t'ha agradat tu.
A veure si me l'han de fer i tal, si estic molt malalta, mira, potser ho agraeixo però... Que hi ha gent que es posa malalta, especialment, perquè la cuiden. Sí, sí, sí. Vull dir, sense voler, a vegades... Ai, sospiteu, eh. Ai, mira, sí, diu, què fas? Diu, és l'any més fred de l'any i tu, aquí, amb calçotets pel jardí, no? Dius, bueno, mira.
Potser em poso malalt perquè així em cuiden. En fi, si voleu saber més coses de les coses que passen a Sant Just, teniu ràdioasbert.com ara mateix a partir de les 7. Els Sant Just és notícies, coses vespre. I fins aquí l'espai d'humor del programa. Notícies de Sant Just, a l'Andrea bueno sí, per estar ben informat de tot el que
Passa per aquí, oh yeah! Fem una pausa per la publicitat i tornem tots seguits. Avui conxa... Amb més coses. No, no, amb coses d'astrologia, perquè com diria jo, us tenim a la conxa, que avui ens explicaràs coses sobre... Sobre Venus como regente de Tauro. Ah, o sigui que avui sabrem més coses sobre el planeta Venus i com influeix les nostres vides segons l'astrologia. Fem una pausa i tornem ara mateix a la Penya del Morro. Fins ara mateix. Molt bé.
Fiu-te'n!
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
per la Penya del Morro o del Moro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i agraï'ls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
5 i 28 de la tarda, com estem? Bona tarda, ja estem a l'espai d'astrologia, com cada setmana. Després de repassar una mica en profunditat què representava cada signa, quines eren les característiques positives i negatives que hem fet durant aquest primer trimestre de l'epanyada del morro, ja fa un parell de programes que anem aprofundint una miqueta més.
amb cada signa. Vam començar parlant d'Aries i del seu regent, que era Mart, i avancem una mica més. Per on continuem?
Esta semana vamos a hablar de Marte como regente de Aries fue la semana pasada y esta semana de Venus como regente de Tauro. Per tant, cada signa té com un planeta fort, té com un regent, que és el plaer de regent, i en el cas de Tauro, que és després d'Aries, és Venus. Què podem dir de Venus? Quines característiques té Venus?
Mira, Venus representa el color i la harmonia. El buen gusto, la cultura, el encanto y el buen hacer.
De fet, el que dic és que els homes són de Marte i les dones de Venus. Tinc una cosa a veure amb tot això. Sí, perquè Marte indica que tot el que és la força de l'inici, el masculí, és un signe activ i Venus és la bellesa, l'harmonia, com a signe femení i passiu.
Per això podríem dir que Venus també pot arribar a representar la poesia? També, també, ja ho crec, li agrada tot el que té a veure amb les belles artes, com la poesia, el teatre, la música i el canto. Venus és sociable? És a dir, clar, tot això ho diem perquè quan cadascú fa la seva carta astral o carta natal, depèn d'on tingui Venus, no? Sí. Doncs l'influirà més o menys. Venus és sociable? Molt.
Le gusta el lujo y el placer y también le encanta tener posesiones y generalmente es partidario del matrimonio y en general de las uniones de toda clase. Si tenim un Venus fort veurem que és una persona que segurament voldrà estar en parella. Quina part del cos regeix Venus? Venus rige la garganta.
el sentido del gusto, la barbilla y las mejillas. También los riñones, los ovarios y los órganos internos de reproducción femenina. Quina curiositat, perquè recordo que la setmana passada, quan parlàvem de Marc, que regia, justament, als òrgans reproductors masculins. Sí, sí, sí, és així. Sí, has entengut perfectament. Però, a més, també rigen la circulació venosa de la sangre i els òrgans sensitius de la pell. Quina seria la paraula clau per entendre menos?
Pues el afecto. Es afectuoso. Venus es el planeta del amor y la sensualidad. Pero no del sexo. Que aquí hay siempre un poquito de confusión. Y es social también, no? Mucho, ya que representa también el impulso social y el sentido de los valores. Venus ens fa disfrutar també a nosaltres? Ya lo creo. Es muy importante saber que el lugar donde ocupa Venus en nuestra carta natal
Nos dice cómo nosotros verdaderamente gozamos y disfrutamos. Es bueno saber dónde lo tenemos. Té alguna característica espacial?
Sí, ya lo creo, ya que en Martes vimos que al ser el regente de Arias podía estar en los doce signos, sin embargo en Venus nunca está a más de 46 grados del sol, porque se encuentra como si dijéramos debajo de la Tierra, entonces siempre va acompañando al sol.
y esto significa que no puede separar más de 46 grados o está en piscis o está en áries o está en tauro o está en géminis o está en cáncer. Per tant, hi ha aquestes cinc variables. Exactament. No n'hi ha més, eh? No hay más. Como regente de tauro. O sí que puede estar en otro sitio porque acompañando al sol va por todo el zodiac. Avui estem parlant sobretot del...
Tant l'excusa que parlem de Venus, que és el regent de Taura, però clar, no ho oblidem, que ara entrarem en el món de Taura. Això vol dir que Venus, com regent, només pot estar amb aquests cinc signes. A mi em sembla molt curiosa aquesta característica de Venus. Comencem amb Venus Aries? Molt bé, perfecte.
Cuando este venus en aries y el regente el sol este en tauro, pues vemos que se comporta de una forma demostrativa. Demostrativa. De fet, per entendre'ns una mica, hi ha cinc tipus de taura. Exactament. I nosaltres anirem desglossant una mica cadascun. El primer és aquest en venus amb aries, que com dius és demostratiu. Quines característiques té?
Pues es muy magnético, una persona de ideas y un pensador rápido. Al ser comunicativo y entusiasta sobresale en situaciones sociales. Podem dir que és positiu? Sí, es muy positivo y también es creativo y artístico. Com es comporta en aspectes inarmònics? El taura que té el Venus aquí amb Maris? Sí, bueno, se comporta de forma caprichosa, carece a veces de buenos modales y tiende a realizar su matrimonio de forma apresurada.
Què creu que hauria de desenvolupar? Home, la comprensió cap als sentiments dels altres. Bé, doncs aquest és el primer cas de tipus de taura. Anem cap al segon. Què és un taura amb venus a taura, també? Què podríem dir d'aquest? Pues que será fiel y estable, tiene el sentido del tacto muy desarrollado, llama el ambiente selecto y el delujo.
I té bon aspecte? Sí, potser té una bona aparença i potser també té bona veu, perquè el tauró rige la garganta. Llavors, també són persones que solen tenir una veu molt bonica. I és passiu o actiu? Doncs és passiu i sensual. Sempre deixa que les coses vagin cap a ell.
Pot tenir existència en els camps artístics? Una persona que sigui taura amb venus a taura, justament? Sí, sobresalen estos campos ya que poseen una gran sensibilidad y en todo lo relacionado con la belleza. Y además, por ser tauro es un signo de tierra y es muy práctico, con lo cual realiza la belleza de forma que le traiga algún beneficio. I ja per acabar, aquest segon tipus de taura, com es comporta Venus quan està inharmònic?
Pues si está inarmónico es generalmente celoso, posesivo, demasiado obstinado y tiene tendencia a la obesidad también. ¿Ah, sí? Sí.
Bé, continuem ara amb la tercera categoria d'aquests tipus de taura, que són els que tenen venus a bessons. Com podem dir que són, aquesta gent? Pues caprichosos. Ah, sí? Sí, estos son muy caprichosos. Y también tienen la característica de ser generosos, amistosos e independientes. Les gusta que su cónyuge sea intelectual y con un buen sentido del humor. Quina relació té amb els germans i els veïns?
Pues Gémines es activo y tiene buenos aspectos y buenas relaciones con los hermanos y vecinos. Además posee modales agradables y desprende un encanto como silencioso, ¿no? Como donde él está se nota como un tipo de belleza o finura.
I en aspectes inharmònics? En aspectos inharmònicos pueden ser inconstantes en sus romances, superficiales y por supuesto muy caprichosos. Bé, anem ja cap al quart d'aquests cinc tipus de taura que anem repassant, que són els que tenen els taura Venus a cranc. Cranc és... com és cranc? Com són aquests tipus de taura?
Pues muy sensibles. Serán muy sensibles. Y tiene la característica de ser idealista y poético. Puede ser muy indulgente consigo mismo, pero rara vez es derrochador. ¿Es muy sensible? Sí, es muy sensible y fácilmente vulnerable. Disfruta de su hogar y la seguridad financiera es muy necesaria.
y quiere tenerlo generalmente todo controlado. I en aspectes inharmònics?
Pues en aspectos inarmónicos tiene tendencia al sentimentalismo y puede tener una aprobación de la pareja por parte de los padres. O sea, vienen complicaciones en familia, generalmente. Bé, i acabem ja amb aquest últim tipus de taura, que és els que tenen venus apeixos. Sí. Com són? Efectivamente, este quinto prototipo lo definiremos como venus compasivo.
Y las características son pues espiritual, abnegado, comprensivo, con los desvalidos, necesita amor y ternura, y sin amor se siente como perdido. O también escortés, compasivo, servicial y de corazón tierno.
Té intuïció? Sí, té mucha intuïció. Si està preciós per allà... Sí. Su intuición es muy desarrollada y le gusta el arte, la poesía, la naturaleza, los animales. O sea, tiene una gran captación, sobre todo de lo emotivo. I té talent?
Sí, también debe tratar de usarlo bien, porque a veces, como tiene esas tendencias, pues si no lo maneja de manera positiva y creativa, pues como si dejáramoslo, desperdicia un poco. Ja per acabar amb aquest tipus de taura, i de fet amb els taures amb venus, com es comporta amb aspectes inhermònecs? Coses a millorar d'aquest signe?
Sí, en aspectos inarmónicos puede ser demasiado dependiente de otros emocionalmente o puede forzar a depender de él. Es también hipersensitivo, sentimental, sin sentido crítico y poco realista.
Bé, doncs, això són els cinc tipus diferents de taura que hem comentat. Conxa, deixa'm presentar-te el senyor Benito, que no sé si el coneixes, però és un col·laborador habitual del programa que ara vindrà els dijous. Senyor Benito, Conxa, senyor Benito. Encantada. Hola, bona tarda. Senyor Benito, vostè quin signe és?
Jo, aquari. Nominalment aquari, però tinc molt de peixos. És l'últim moment d'aquari i arribo jo. Potser és possible que una persona sigui de dos signes alhora o no? Bueno, todos tenemos los signos un poco mezclados. Los que tienen, por ejemplo, son de los últimos días de acuario, tienen menos grados de acuario y más de piscis.
Como el sol lo tienen en acuario, su comportamiento será acuariano. Yo me lo hice mirar y estoy en los 10 últimos minutos de acuario. El 19 de febrero cambia el signo. Pero es la era de acuario.
En fi, em sembla molt interessant tot això que hem repassat. Vostè potser no ho sap però ja fa el primer trimestre vam repassar cada signe una mica en profunditat i ara estem ja aprofundint més encara.
Fa uns dies parlàvem d'aquests tipus d'àrees, que depenent on tenien el mar n'hi havia diferent, i avui hem parlat d'aquests tipus de taura que depenent on tenien Venus n'hi havia cinc diferents.
Y verdaderamente está muy bien ver esto de esta manera porque en verdad todos los tauros iguales crea una gran confusión y una desconfianza que perjudica a la astrología, que justamente lo que debe de aportar es claridad, orden y entendimiento. Claro, eso es lo que decíamos, que no toda la gent de Madrid-Signa és igual.
En fi, la pròxima setmana parlarem del sol a Bessons. I Mercuri, com a regent, els diferents cines que ocupa. Jo el que recomano, com sempre, és que la gent busqui pel podcast. Perquè, clar, hi ha tantes variables que trobar la seva cadascú és fort, no? Això si no ho mires la carta no ho pots trobar, clar. En fi, alguna cosa més, Conxa?
Bueno pues sí, quiero recordar que en esencia todas las personas que estén interesadas en este tema para informarse de las charlas o de las actividades que realizamos pues estamos a su disposición y quiero agradecer el interés de los oyentes del programa que nos animan mucho. Sí, molt bé, doncs escolta, Conxa, moltes gràcies. Moltes gràcies. I ens retrobem la setmana que ve.
Molt bé, us deixeu una feliç setmana a tothom. Bona tarda, gràcies. Fem una pausa per la porcitat. Avui de què parlarem? No m'ha enviat guió ni m'ha enviat res. Mira com es prepara el guió de secció. No l'ha rebut el guió, perquè no l'ha enviat. Jo estic tip perquè l'envio en una setmana. De què parlarem avui al programa?
Aquesta cara... Jo esperava que m'ho digués vostè. No s'ha preparat res pel programa. Sí, home, i tant. Bueno, típic de quarry. I de pixos a l'hora. Vaja combinació. És que és molt ràpid. El comú és molt ràpid. Ah, sí? Ah, és ràpid. Fem una pausa per la publicitat i de seguida parlem amb el seu marità. Que vagi bé.
Ràdio T'Esper. 98.1 Ràdio T'Esper.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esbern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
Per la Penya del Morro o del Moro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus? Som originals de mena.
Bé, 546 de... Què fa senyor Benito? Abans de res, bona tarda, però no tenc ni els auriculars. Què fa? Que es trenquen tot. Què fa senyor Benito? Que no em sent? Posa els auriculars. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, què fa? I a més té l'espuma del micròfon a la mà. S'ha caigut una mica tot. Sí, una petita turma dins. A veure, avui vostè no s'ha preparat res. Què? Què s'ha preparat?
No comencem ni amb mentides, eh. Ara és un re molt ben preparat. Què? És un re molt ben preparat. Mira, no em vingui amb històries, perquè ja sé que vostè té les seves coses i tal. El programa l'hem de fer, el que no podem fer és que... Em sembla gran. Què? Em sembla gran? Aquesta excusa a mi no em va. O sigui, a altres persones l'hi pot dir. Per això que em fem grans fa 50 anys com a dient, sap? Vull dir, quan tenia 8 anys a l'escola és que em faig gran. No, això no pot ser. Ha portat els deures, no és que em faci gran ja. Clar. Llavors avui, estimats ullens,
Ai, perdó. M'ha vingut un... Un... Un estornut. És el temps. És el temps. Avui, senyor Beníto, no s'ha preparat res. Cosa que això ja d'entrada... Parlarem de l'escala musical. Què? No. No, no, no, no. Llavors, avui farem una cosa que no hem fet mai en aquest espai. Una bistilària. Que és... Demanar trucades als ulls. Vaja.
Anem forts, anem forts. Ara sí que hem posat pressió. Això de veritat, que no estava preparat? No, no. Si quan ha dit que no tenia guió ni res, jo li dic que no està preparat.
Llavors, aquí necessitem la vostra col·laboració, uients, perquè el senyor Manito és una fonda saviesa inesgotable. Aquí al programa... No vaig fent veus mentre jo vaig parlant, perquè és com aquell... És com aquell home que és allà a fer, saps? De la família sempre hi ha un, no? És com l'avi, va fent...
No faci això perquè em desmuntaràs. Teniu algun problema? El senyor Benito es pot ajudar. D'amor, de feina, algun disassociador, no sé, amb la família, el que sigui. 933723661. 933723661. Algú dirà, home, Jordi, què passa? No heu preparat contingut i li esteu tirant a la merda els clients.
És de la ràdio interactiva. La ràdio interactiva participa de la ràdio, el teu mitjà està aquí. Vols fer una mica de discurset? No, el peu de la música aquesta que em posa és bastant vigoritzant.
No truquen a ningú. I què farà, vostè? Una begüeta? No, no. Tenim una opció B. Un joc de cartes i amb la carta que surti... La opció B és que nosaltres truquem a una persona.
Estic mirant i no truca ningú.
És una persona que no sigui ella.
Què li ha passat per no haver-se preparat res?
Estem parlant a vostè, no miri les plantes d'aquí fora. Estem parlant a vostè? No, res, no. De producció no m'han dit de què... De què producció? Sí, producció no m'ha dit. Ja m'he fet un WhatsApp que no ha arribat, no? No és que ha arribat. Avui ja va quedar... Avui es perden els WhatsApps, si s'ho està passant això és normal. Però vaja, el que jo volia dir és que... Andrea, llavors hem d'obrir línies de telèfon, d'acord? D'acord. Llavors hem d'obrir línies de telèfon durant dos segons però no ha trucat ningú.
i llavors hem pensat, si no truca ningú, truquem nosaltres algú. Molt bé, està molt bé. Amb quina finalitat? Per obrir una línia. No et precipitis, Andrea. No ens aixafi la guitarra, per favor senyoreta. Ara veuràs el que has de fer. Andrea, ens has d'explicar algun problema. Si has d'explicar alguna cosa que no cal que et passi, te la pots inventar també. I el senyor Benito, què?
Que vol que sigui veritat? L'estic fent jo a la secció. Hauries de dir algun problema.
Jo tinc una amiga que li va passar...
Ah, hola, Andrea. Tens el servei d'informatius? Sí, estic treballant. Té el mateix nom que una noia que treballa a la ràdio, no? És que és ella. El senyor Benito t'escolta. Endavant amb el teu problema. Doncs, a veure, no sé si es podria considerar un problema. El que passa és que jo no és que sigui milionària, que no és el cas. El que passa és que aquest any tinc quatre casaments.
I ja sabeu que els casaments són molt cars i comporten una despesa extra amb la qual no comptava.
I el cas és que m'agradaria dir-li a alguns amics que no puc venir al seu casament, és que no tinc cap excusa. Crec que has trucat al programa ideal. Les excuses del senyor Benito. Per això he trucat. Escuses del senyor Benito. Doncs escolta, Andrea gràcies per trucar. Però vull la solució. Hem de fer una mica de preguntes. No es pot enfocar al cas així, que ha d'anar a la tallada. Vostè té ganes d'anar-hi?
Un parell. Però clar, si va aquest parell, l'altre parell s'enfadarà una miqueta. El motiu de no anar-hi és purament econòmic? Bàsicament. Si no, a mi, on hi hagi la festa, l'Andrea també hi és. El que passa és que és bàsicament un tema econòmic. Econòmic de cara al regal. Exacte. Perquè el vestit i tot això diguessin que hi hauteix.
Tenim vestits, però encara me n'he de comprar com a mínim dos. Dos? Sí, van cars els vestits de ciutat. El vestit sempre podem recórrer al bricolatge modestil, fer-se'l un mateix. No sé si encara deuen de vendre la revista aquella Burda, Burda Modern. És que ara és superpop. O si no, la revista aquestes Cuore e Uxins em sembla que també porten patrons. Vostè busqui en una d'aquestes, porten uns patrons, vostè es fa un vestitet d'allò.
Li seran 10 euros de la roba, que se la pot comprar en una botiga de roba. Estarà la resposta ja? Sí, estic aconsellant coses ja, prenguin nota. I la part del vestuari ja la tindríem, si no sempre es pot recordar a una cosina, a un familiar, a una amiga, que no vagi a la boda, evidentment, perquè si va a la boda no li podrà deixar el mateix vestit.
Seria la primera vegada que dues persones van amb el mateix vestit a la boda. És una de les meves majors pors. No amb el mateix model de vestit. Amb el mateix vestit i se l'hagin d'anar canviant cada 10 minuts l'altre.
No coincideixen en el mateix espai i temps. Mentre no està al lavabo, l'altre està... La cerimònia, et toca a tu i poses el vestit. Sortim de la cerimònia, l'aperitiu et toca a tu, i se'n van canviant el vestit i les dues... I segur que ningú no atreia. I les dues amb un vestit. Això seria una solució, dius. Andrea, aniràs amb... Vas amb les mateixes persones a les cinc bodes, per exemple?
Si és la teva pròpia boda, també pots fer-ho.
Jo diria que seria una al·liciena a la boda. Veus la núvia que es va vestint i desbastint. Quan és la primera? El març.
Més de l'estiu. Més baratets de rou. Haurà de comprar un xal. Però el xal pot anar tenint. Semblarà nou cada cop. Jo, per la banda aquesta, res. Què ens queda? El regal. Què faríem amb un regal?
una targeta vale portal. Vale portal, o si no molt, el compte bancari... Això està molt bé. Per exemple, utilitzar el matí del vestit, que m'agrada molt, pot ser el mateix regal per les quatre bodes. Buscar un regal que, d'alguna manera, es pugui reutilitzar. Itinerant. Un regal itinerant. Un regal que ara està aquí... No sé, algunes coses... Aquest regal no el pots tenir més de tres setmanes. Hi ha la solució, saps quin és? No.
És la figura d'un sant o d'una verge. Per què? Perquè l'hagin de custodiar durant èquits temps a cada casa. Això es feia abans. Els pobles, la custòdia del sant, la figura del sant de la parròquia, doncs es cedia en una casa. Durant una setmana, un mes o la temporada que sigui,
Aquesta família s'encarrega del sant. I a més quedes bé perquè contra la religió és molt públicament correcte ficar-se. Si et donen una boda et diuen, mira, és que m'has de guardar aquest sant. El meu regal és que guardeu aquest sant. La custòdia del sant. El problema és que crec que els casaments són bastant laics.
Lai, jo no sé si fer-ho amb una barbie d'aquestes. Una barbie. O amb un joda. Un gerro d'aquests de... No, la figura aquella d'Under Vader. No sé, jo vaig més amb un Sant Cola més. Encara que siguin likes, si no l'accepten tu t'ofens. T'ofens, clar. Què vol dir això ara? Després de menjar tot el que vulguis, te'n vas a la boda i després...
Sants n'hi ha de baratets. Per dos euros. El tenen ja en tenen de sant. Quina cosa li fa patir més? Gràcies per trucar.
I si hi ha algun uller... Que vagi bé, Andrea, cuida't. Que tinguis sort, ja m'explicaràs com aneu les bodes. Sí, sí, ja farem un cafè. El que anava a dir és que ara ja tenim l'exemple de l'Andrea, que jo el que heu de fer, estimat ullens, si voleu que us engeguin tu, us doni una solució. 9-3-3-7-2... Abrimos micrófonos para los siguientes. Ah, bueno, sí, i telèfonos. Més que nada, amb el micrófon no té... El micrófono es tuyo.
Vostè deia que fa uns anous de programes. Està embadat. Que, per cert, deixi'm fer una felicitació pública. Revovineu, sisplau. Ah, sí.
Vaig escoltar l'altre dia i m'ha agradat molt. Sí, hi ha dos programes al podcast i jo no ho faig mai. No, no, de recomanar un programa i tal. Llavors jo el que us recomano és que aneu al podcast de ràdioasbert.com i us escolteu. Si voleu, deu minuts, quinze minuts, ja n'hi ha prou d'un dels dos programes, perquè jo crec que us enganxarà cada setmana, els dilluns, que és de... no ho saps, és que no ho saps tu, perquè com que som gravats... De què?
És un programa que parla de la música dels anys 50.
M'agrada molt perquè demanen els vinils, no? Demanen tota la gent que els porti a casa. Era tot una època, ja, els vinils. Quan anaves als partits, bueno, als guateques, jo no anava als guateques. Això era un vinil ratllat, eh? Una cremallera que puguem. Bé, esclar. Bé, si jo he venit tu, moltes gràcies. Si jo me'n deconectarà amb Catalunya Ràdio. Avui no hi ha sobre. Què?
Avui no hi ha sobres. Només gràcies. Quedi, si vol, amb l'Anna Rovira, que fa l'espai de carretera reial a la segona hora, i pararem d'uns sobres. Bueno, a sota. A sota. A sota. Bona tarda, us informo qui li en sabria.
Finalment, el 16 de febrer, és la data triada perquè tornin a funcionar a les 24 hores els serveis demodinàmica a Tarragona, Lleida i Girona. A les 3 demarcacions ho acaba d'anunciar a Tarragona el conseller de Salut Boi Ridman, el Sastre. A partir del 16 de febrer començaran a funcionar les unitats demodinàmica de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona,
i l'Arnau de Vilanova de Lleida les 24 hores del dia ampliant l'horari que fan actualment. S'invertiran en total uns 2 milions d'euros anuals amb guàrdies de disponibilitat per poder atendre una demanda que, segons Boy Ruiz, està justificada d'acord amb els anàlisis que s'han fet durant tot el 2014. S'atendran uns 80 casos anuals a cada hospital. El conseller Boy Ruiz, a més a més, ha dit que l'informe que s'ha fet sobre el cas del pacient mort durant un trasllat a Tarragona
ha certificat que no va tenir causa-efecte. No hi ha relació causa-efecte entre l'atenció d'aquest pacient. Vam fer, com es fan tots aquests casos, una expedient informatiu del qual no es dedueix que hi hagi una relació causa-efecte. Permeteu que, per raons de confessionalitat de les persones, no entri en més detalls, però simplement dic que no hi ha una relació causa-efecte entre el que va succeir malauradament aquesta persona i la necessitat d'un ajut més primària en aquest moment. Manel Zastra, Catalunya, Ràdio de Tarragona.
Notícies breus, Montse Quadreny. Protecció civil qualifica de situació de risc molt important al temporal de vent que es preveu les pròximes hores de Catalunya. Hi ha activat el pla d'alerta i es recomanen avançar els desplaçaments. El temporal de vent començarà aquesta tarda i serà especialment virulent entre aquesta nit i demà al matí.
Doncs els hotelers reclamen que no es faci alarmisme davant de la previsió de nevades, perquè això provoca anul·lacions de fins al 50% de les reserves, diuen. Lleida, Rafael Ventura. Diuen que porten dues hores de setmana de pèrdues per la previsió de nevades i reclamen que no es faci alarmisme en un territori com el Pirineu on les nevades formen part de la normalitat. Juan Antonio Serrano és el president de la Federació d'Hostaleria de Lleida.
Però una cosa és informar i una altra cosa és alarmar. Jo el que crec és que per desgràcia, el que s'està fent amb aquest tema ara, l'any passat i tots els anys, és alarmar. Escolta'm, nevar 10 centímetres a Jaca a ple mes de gener és el més normal del mundo. O caure 5 centímetres a la Vall d'Aran al mes de gener és el més normal del món. Això no és ni per alarmar la gent. Serrano considera que es protegeix més el sector turístic de costa que no pas el de muntanya.
El solsonès rebrà amb els braços oberts els municipis de Torà i Biosques si finalment decideixen abandonar la Sagarra i canviar de comarca a Solsona, Loi Barrera. Bona tarda. Ara que aquestes poblacions ja han anunciat una consulta per decidir si canvien de comarca, els solsonès els esperen amb les portes obertes. Ho explica aquesta emissora el president del Consell Comarcal, Joan Solà. I si dos municipis, en aquest cas Torà i Biosques, decideixen de què volen passar a formar part del solsonès, no serà el solsonès qui tancarà les portes. O sigui, restar segur que no resta.
Els Mossos d'Esquadra asseguren que els 11 detinguts a l'operació pendora del mes passat pertenien a una organització terrorista de caràcter anarquista. Els acusen d'haver perpetrat una desena d'atemptats amb artefactes explosius.
Repatriats els cossos dels nou militars francesos morts dilluns a la base aèria de Los Llanos, Albacete. Els han transportat en un avió de l'exèrcit espanyol després d'haver celebrat un acte de comiat a 500 metres del lloc de l'accident presidit pel cap del comandament aèric de combat.
Les companyies teatrals, les Antonietes i la companyia lliure s'uneixen per retratar els perdedors de la gran depressió americana.
En una obra per vila que es diu Somni americà, que recull textos d'autors nord-americans dels anys 30 com Arthur Miller o John Stenberg, s'estrena avui al Teatre Lliure de Gràcia, i l'obra és un retrat coral situat en una mena de dragster al mig del desert en plena ruta 66. Per allà circulen diversos personatges que passegen les seves esperances frustrades. És la decadència del somni americà, confeccionada pel seu director Oriol Tarrasson.
una obra que parla d'un somiador que es va frustrar, per exemple, com Mordor Viatjant, doncs el que hem fet és barrejar molts d'aquests estereotips en la mateixa obra i fer una mena de patchwork d'autors americans per explicar una sola història en la qual conflueixen tots aquests petits estereotips americans. I roamed and rambled and I followed my footsteps
To the sparkling sands of her diamond desert...
En un moment donat de l'entrenament, després de les vacances de Nadal, en una falta que no es va ciular el Leo, va perdre els estrips.
Van anar una mica així, es van picar, es van dir coses, però després ho van arreglar al vestidor. És la típica cosa que passa a tots els clubs, però és el Barça i aquí dins tot es fa molt gran.
D'altra banda, a la Copa, avui es disputen els tres quarts de final pendents. L'Espanyol defensa un 3-1 contra el Sevilla, el Sánchez Pizjuán, a partir de les 10, amb transmissió de Catalunya Ràdio des de dos quarts de 10, també a les 10, Atlètic de Bilbao, Màlaga, i a les 8, Getafe, Vila-real. I a les 7, el Catalunya Vespre. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. La secció local de justícia i pau reivindica les cooperatives de petits capitals per reduir l'atur. L'entitat ha elaborat una enquesta sobre tur, ocupació i economia en general, en la qual ha preguntat a diferents actors socioeconòmics per les possibilitats d'ocupació dels joves i dels majors de 40-45 anys.
Ara se n'estan extrayent les principals conclusions i una de les més destacades és que cal fomentar aquestes cooperatives. Aquesta enquesta és un projecte en el qual l'entitat ha treballat profundament els darrers mesos i ha pres com a referència l'atur del col·lectiu de joves i de majors de 40 anys, dos dels més perjudicats per la crisi i per la desocupació.
Més coses, aquest vespre s'aprovarà el segon pla municipal de gènere de Sant Just. És un dels punts estacats a l'ordre del dia del primer ple de l'any. Ja ha finalitzat la redacció del segon pla de gènere, un document que estableix les bases de les polítiques de gènere que caldrà tirar endavant els propers àngels al poble. També s'aprovarà la incorporació de la denominació plaça Antoni Malaret i Amigó a la nomenclatura de vies públiques de Sant Just. A més s'aprovarà de forma inicial l'ordenança municipal de regidus del municipi i en clau urbanística es tractarà un conveni amb el consorci del Parc Natural de Collserola.
per permetre-li ocupar un espai de la finca de Can Baró on es feia activitat de columbiculturar. Tot plegat avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament.
I un apunt més. Promunça obre dilluns el procés per adjudicar el servei del menjador del centre social al Milenari. Les bases estableixen que l'adjudicatari cobrarà directament els preus per la prestació del servei de cafetaria restaurant. Pels residents dels 84 pisos del Milenari, el preu del menú diari serà de 8 euros com a màxim.
Les sol·licituds per gestionar el servei de menjador i bar del centre social s'hauran de presentar del 2 al 27 de febrer amb dos inclosos a les oficines del mil·lenari de dilluns a divendres de 9 a dues. Al web de Promunça trobareu les bases amb les condicions detallades del concurs promunça.cat. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'edició vespre a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio ràdiodesvern.com. Molt bona tarda.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe, cada matí de 10 a 1.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Insorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 13. Benvinguts a la segona hora de la penya del morró.
D'aquí una estona amb l'Arnau Consul parlant de llibres com cada setmana. A més a més també tindrem l'Aroa Carmona amb l'espai de viatge voluntari que està feliç com monis perquè aquest domenja se'n va cap a Islàndia, la tia. Bona tarda. Bona tarda. Senyor Benito, ja ho veu, que la gent viu bé. Sí, espera, que la gent viu bé. Què? T'ho comentaris per això o no? No, sí, sí, viuen bé. A la meva època era impensable això.
Sí, viatjam amb autostop. I a Islàndia amb autostop ja era una mica cru. Complicat. Ens remuntem a l'any 22. 1752. Sí, més o menys. I també tenim l'Anna Rovira amb qui començarem parlant de la carretera reial. Anna, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Com va tot? Molt bé. Què tal? Passa en flu? Bé, aquestes setmana hi ha més activitats. Sí? Sí, sí.
I és que com ja sabeu cada setmana repassem els actes que ja s'enfaliu de Llobregat i es plogat a l'espai de carretera reial amb l'Anna Rovira. Aquesta setmana, com diu, sembla que s'enfaliu. S'han posat les piles després de diverses setmanes amb pocs actes. I aquesta setmana hi ha dos actes, no? No, aquesta setmana n'hi ha bastants. Ah, sí? 6, 7, que jo he destacat i després anem bé.
Comencem amb un acte d'avui mateix, que és a un quart de vuit de la tarda al nostre centre cívic preferit de Sant Feliu, que és el centre cívic de les tovalloles. Si que t'agrada molt eh, que has d'anar-hi una vegada? No, en Bernús aniré jo.
Es diu així perquè es veu que abans era una fàbrica de tovallons. Ja ho vam descobrir. Quina llàstima. La Joana es pensava que era com una mena de... Era com un suggerent. I no hi havia alguna problemàtica que alguns no els agradava aquest lloc? Com anava això? L'Anna, que és en Feliu, ho sabrà això.
No ho sé. O sigui, aquest referèndum del lloc o el... No ho sé, hi havia com una... Sí, jo sé que per allà passa una riera, clar. Com uns veïns que no estaven massa de cobre. No estaven contents amb el... No sé si era pel nom o era per una altra història. Sí, no ho sé. No me'n recordo, però jo sé que hi havia avui, eh. Home, jo, el que sí que fa temps, sé que a baix d'aquesta plaça van fer uns pàrquings. Què? Abans això era com un solar on la gent aparcava gratis. I clar, aquests pàrquings ara no són gratis. Potser és això.
No ho sé. Doncs potser sí. Potser sí. Potser no. En fi, parlem de... que ens encallem amb les tovalloles sempre. No ho ensem. No ensem. És el que diuen sovint el senyor Benito. Per què no trobo mai les sintonies que haig de trobar? Així, aquí hi som.
Va, avui hi ha una cosa, un quart de vuit de la tarda, d'aquí una hora, no? Al centre civil de les Tovelloles. Doncs sí, es tracta de la xerrada, aturem el tip a càrrec de l'Arnau Carnet. Què és el tip? El tip és un caminja molt. No, el tip és un acord... Era la parella del coll. El tip és un acord entre... No, no, no. Això també és de 1722. Una mica abans, una mica abans.
Doncs el TIP és un acord comercial entre els Estats Units i la Unió Europea per unificar i liberalitzar els mercats. Hi ha molta gent que està en contra perquè diu que no protegeixen els productes locals. Quins minuts més tard hi ha una altra xerrada? A la Teneu i comença, bueno, segueix la jornada sobre la pau i la no violència.
És ja aquest dia, no? És el 31 de gener. El 30. El 30 és? Sí. Demà. Demà és el dia de la no violència i la pau de les Nacions Unides i del món mundial. I què faran? Pau. Mira, Sant Feliu fan un acte. Demà paren totes les guerres del món. Paren totes. Paren les guerres. Com el Gila també. Veig? Paren la guerra. Sí. Què passa jo? Sí, aquest sí que és aquí. No era un còmic.
No era un còmic. Sí, bueno senyor Benito, el servei t'heu de marxar, que vagi bé. Hola, ¿qué es la guerra? Vam marxar. El telèfon, no? Que es el enemigo. Que se ponga. Que se ponga. Que van a atacar todos. Igual no hay balas para todos. Gràcies, que vagi bé. Adéu.
En fi, Anna, sí, llavors és que hi ha una conferència sobre la Pau i la noviolència. Què fa? Què fa cridant? La jornada és d'això. El dimarts en feu una xerrada i avui en fan una altra. I la d'avui tracta sobre els conflictes al món àrab, en concret Irak i Síria, i l'estat islàmic i el favor de les potències occidentals. Molt bé. Amb Sergi Picasso i Alejandro Pozzo, com a ponents. No els conec, no els conec. Més coses, seguim amb els actes d'avui, que hi ha uns quants. Per exemple, un quart de nou.
El cinema es podrà veure en directe des de la Royal Opera House de Londres, l'òpera Andrea Chenier o com es pronunci. Andrea Chenier, val. I això serà avui al cinema. Tot això avui. Correcte, correcte. Bé, passem al divendres, demà, que també hi ha moltes coses a Sant Feliu, a dues quarts de 7 de la tarda a la plaça de la Vila hi ha un acte justament per celebrar el dia escolar de la no violència a La Pau. Això quedem fa un moment, no?
Exacte. I pels nens, l'associació Calaix de Sastre ha preparat uns tallers i un espectacle. Quin espectacle? Contra la pau. Ah, contra la pau. Perdó. No ho sé quin espectacle, Jordi. Contra la pau, no. Contra la guerra. Contra la guerra i a favor de la pau. Ui, ui.
Passem a la sala dels austries del Palau Falguera.
Solemna, una sala que empregna ja un algo. A veure, ja m'heu dit que està reconstruït, per tant... Ja, que ha perdut ja l'essència, no? Sí. A mi m'hauràs de dir que ja. Llavors, què passa? Que demà hi ha un acte a la sala dels Austríals. Presenten el llibre de Leonor Perreu del Masas, anomenat Xarop de vida.
De què va aquest llibre? Doncs no ho sé. Hem d'anar que ens el presentin el llibre. Divendres hi ha una altra edició de veure el món per un forat.
i a les 9 de la nit... Ja comencem! Com li poden posar aquest titular? No saben que la gent té una mica... Començant per tu!
En sere no. En sere no. En sere no. En sere no. En sere no. En sere no.
Bé, a veure, veure el món per un forà, sí, va, prou d'històries, perquè a més és que això és el centre perruquial. Clar, això és el centre perruquial. Bueno, hòstia, a més, hi ha els últims casos de les esglésies. Bueno, però no, home, no sé d'això. No, no crec que no. Llavors, el centre perruquial, de què parlaran? Doncs, al final de la nit, el primer pis del centre perruquial, com has dit, aquest cop parlaran de Vanuatu descobrint la melanèsia. La què? Melanèsia.
La Melanèsia què és? Alba Nuatu. Però... És un lloc del món. Jo havia escoltat Malaïsia, per exemple. No, no, no. Però Melanèsia? Melanèsia. O Indonèsia? O Polinèsia? Melanèsia. No he escoltat mai. Ara ho buscarem a la wikipèdia on està Melanèsia. Bé, i ara ja saltem cap a diumenge, que hi ha més coses. A la tateria Índia, no? Per exemple.
Doncs sí, a les 11 del matí fan una sessió de jazz en vermut amb DJ Redless. Qui? DJ Redless. Potser no te'n pots pronunciar així. Aquesta tatària... un moment, m'he perdut. Estem parlant de Sant Feliu. Aquesta és la tatària que està al costat de les vies del tren. Ah, és súper guai. I allà també fan concerts. Jo vaig a Montsubí, m'agrada molt aquest lloc.
Però jo sempre que vaig estar tancat. Que vius? T'ho juro. Que només obren per la tarda? Sí. Ah, vale. És una talla molt xula. El diumenge que t'obren pel matí. Jo he anat també allà. És molt xula. Però el que passa és que no cal que penguis té. Pots prendre cerveses també. Sí, sí, sí. Però la setmana passada feien sopar i llençar el ventre. És veritat. Tampoc té massa lloc. On ho fan?
No, a la part del final, que és més ampla, crec que ho treuen i foten algo allà. No ho fan a fora, a les vies. A l'estiu a fora sí que passen a una terrassa, a gustant de la via. Correcte, correcte. Està molt bé. Pren un te i passa el tren. Sí, molt bé. Una pausa espiritual, pren el te i el tren. Per cert, he trobat... A veure, on està la Melanèsia? No és com no m'ho estava inventant. Melanèsia.
És una regió que s'estén des del Pacífic Occidental fins al mar d'Anafura, el nord i el nordest d'Austràlia. El terme va ser usat per primer cop per Jules Mondur en 1832 per anomenar un agrupament etnic i geogràfic d'unes illes diferents als de la Polinèsia i la Micronèsia.
I això és la Melanesia, que tot està per allà. Hòstia, hi ha tants llocs al món per visitar. Ai, sí, tu ets com es cap a casa, ja ho sé. Però és veritat, és veritat. I de fet, diu que actualment la denominació geogràfica, més a més les nacions de Fiji, Papua, Nova Guinea, Salomó, Vanuatu i Nova Caledonia. Només parlen de Vanuatu. Vanuatu, correcte, ja està dit.
Llavors un moment Jordi, New Caledonia pertany a aquesta melanèsia? Legalment és una dependència francesa. Sí. I usen aquest terme per descriure's a elles mateixes, ja que reflecteix la seva història colonial compartida i una situació regional comuna. O sigui, la melanèsia són aquestes, jo crec, aquestes que hem comentat.
Vol saber-ho. Diu que actualment la classificació racial d'urbil es considera poca curada, ja que no es defineix prou bé la diversitat cultural. Estàs llegint molt bé. Sí, estic llegint de la wikipèdia. I ara ja passem a esplugues de Llobregat, que també tenen actes de cara als propers dies. Encara estan hivernant, esplugues.
Comencem pel primer, perquè demà divendres 7 ja a la Biblioteca de la Bòvila presenten una novel·la negra.
que es diu, atenció perquè el títol és llarg, El caso de la mano perdida, una investigación de Sargento Carmelo Dominguez. Collons, perdona. Això ja és la meitat del llibre. Capítulo 2 ja, no? I després d'això ja és capítulo 2. Bé, i on serà? A la biblioteca de la Bòvila. Vale, a la setmana de la tarda. I està escrita per l'espluguer Fernando Roy, qui ja ha publicat dues novel·les més anteriorment.
Bé, ja és el tema del diumenge, com ja acostem a fer, hi ha una obra de teatre a l'Avens, no? Aquest diumenge? Sí, a les 6 de la tarda comença Amor de Mare, que tracta sobre una mare que té 4 fills, que són 3 filles i un fill, que són un perill per a la societat. I l'obra es planteja fins a quin punt la culpa és de la mare o és de la societat o és dels fills. L'entrada val 8 euros i pels 6 són 5.
Molt bé, doncs aquestes són algunes altres coses que hi ha de cara als propers dies a Sant Feliu i a esplugar l'espai de carretera reial. Anna, moltes gràcies. De res. No marxis, si no vols. No, em queda un rato. Perquè... Una estona, una estona. Sí, tenim la roda Carmona.
Amb el seu espai de viatge voluntari pel món, sobretot per a Europa. Ja sabeu que l'Aeroa que ha passat aquest diumenge amb a Islàndia, que ràbia fa. En plan voluntari o en plan de visita turística o què? Anem en plan visita prèvia pel intercanvi que realitzem l'abril amb els adolescents del casal.
i ja ens paga la Unió Europea. Bueno, és una mica tot això. Deixem parlar amb... Sí, és que em fa ràbia, però... Saps que hi ha Islàndia? La Laguna Azul. Tu has estat mai? No, és que a mi em fa molta ràbia tot això. De totes maneres, bueno, és el que hi ha. Arnau, quan soparà a la tarda? Molt bona tarda. M'ajudaràs amb això perquè em consta que també et fa ràbia a la part que il·lusió que se'n vagi. Tu saps que aquí, de vent ara, no? Farem una ventada, que saps on ve el vent, no? D'Islàndia, no?
Això del vent és mentida. Jo semblaria que amb bici em van dir que anés la bici. On està el vent? A Islàndia. No, el diumenge arriba. És que us l'enviarem nosaltres. La parca il·lusió fa ràbia que marxis, però també ens agrada perquè és un projecte molt xulo on el casal de joves ja sabeu que està involucrat perquè els nens
Nois i noies del Teatre Social del Casal d'aquí de Sant Just aniran per Semana Santa i vosaltres, juntament amb el Sergi Rada, que sou com els representants de Sant Just Tengs, aneu a veure que les cabanyes estiguin bé. I l'Amònica Parra també. L'Amònica Parra també. Jo me'n vaig ja. Quina ràbia!
De totes maneres, a la secció de viatge voluntari aquesta setmana volem parlar d'alguns dels projectes que encara es podeu apuntar, de camps de treball, de mundus, en tenim uns sobre la taula, intentarem repassar-los i farem allò que al final entre els que estem aquí votarem el que ens agrada més.
Comencem per un bacant, que hi ha un camp de treball, tot això són de l'associació Mundus, on l'Aroha també hi col·labora. Comencem per un que hi ha a Bulgària ara mateix, no? Comencem pel de Bulgària. Quan comença?
A l'abril. A l'abril. Aquest abril. I dura, és un long term, no se si no en recordeu, hem dit que hi havia de dos tipus, doncs en long term aquest dura fins al març del 2016, és a dir són 11 mesos. 11 mesos i en què consisteix aquest camp de treball?
Fem una cosa. Sergi, en comptes de camp de treball... Em dic Jordi però... Eh no, però endavant. Digue'm Carolina tu. A sobre de més se'n va a Islàndia el diumenge i em diu Sergi. Jo això ho haig d'acceptar. És el segon cop que em passa. És que jo passo moltes hores amb el Sergi. Això m'està traumant. Tranquil Antonia, no passa res. En comptes de camp de treball,
L'anomenarem voluntariat europeu. L'anomenarem voluntariat europeu. L'anomenarem voluntariat europeu. L'anomenarem voluntariat europeu. L'anomenarem voluntariat europeu. L'anomenarem voluntariat europeu. L'anomenarem voluntariat europeu.
de permacultura, sabeu el que és ara permacultura? Jo us ho dic perquè ho vaig buscar i m'ho vaig apuntar. Conjunts de mètodes pel disseny sostenible de la terra des de vivendes urbanes, cases de camps, grans, petites, finques.
Com ho heu entès? És ser pagès a Volgària una mica, no? Bueno, és utilitzar, jo pel que entenc, és utilitzar... Que ser pagès a la finca de Steikhoff? No ho sé, pregunto. Però això t'ensenyen com fer-ho o ja ho sabeu més o menys? No, t'ensenyen.
És cert que hi ha gent que ja té coneixements i jo que sé, però si els supermotiven perquè és una mica estrany i que de sobte troben que poden fer un voluntariat d'aquesta cosa que ja en saben, doncs mira, tenen un poc guanyat però no t'ensenyen, no hi has de saber. En principi deu ser això, construir cases... Utilitzant... Tipus d'habitatge que no sigui ben bé... Fan treballar, fan córrer més allà... És que jo crec que és més això de tenir l'hort al teu pis, saps el que vull dir? Un hort urbà?
Jo crec que són coses més així. Un hort urbà al camp. Al camp de Bulgària. Aquest és el primer. El tipus d'habitatge sostenible. Està bé perquè a més a més es fa a la capital, a Sofia.
Ah, esclar. Molt de camp no hi ha. Al principi no. No, saps el pis que hi ha gent que ha el seu propi pis d'onor? Horturbà. Què he dit? Horturbà a Sortia, a Bulgària. Anem al següent, si et sembla? Sí, també a Bulgària, pels escouts, per la gent que estan al cau i que li agrada el tema. És de l'1 de juliol al 31 d'agost. Aquest és de short term. És curtet.
i s'ha de preparar tota una sortida de cau, com aquí anomenaríem. El tema idioma, els nostres ullents que els interessi aquest voluntariat europeu no tenen... Fem anglès, no? No recordarem idioma. Saps què passa?
Això és interessant, ho afegeixo perquè és interessant. Hi ha molta gent quan es pregunta per fer un IBS que vol desenvolupar la llengua anglesa. La primera cosa que et ve al cap és que me'n vaig a Irlanda, o me'n vaig a Londres, o me'n vaig a un lloc de parlar anglesa.
Què passa? Que això s'ha de ser una mica més original. I es pot engrandir quan pensem en països que la seva llengua és molt difícil d'aprendre. És a dir, l'estratègia per realment trobar un lloc on tu puguis aprendre anglès no ha de ser només llocs on realment es parli l'anglès natiu, que són molt difícils, hi ha moltíssima demanda i no hi ha tanta oferta.
sinó països on tenen una llengua que és molt difícil d'aprendre perquè ells et parlaran ara amb anglès i tu amb la gent et desenvoluparàs amb anglès. I aprens igual. És un clàssic. Me'n vaig a fer un curs a Londres un mes i estàs amb l'Spanish people que no parles anglès ni a tres. No cal pensar que si te'n vas a Bulgaria no et servirà per l'idioma perquè és un mes de practicar.
Bé, en fi, doncs aquest és el segon. Anem a Irlanda, perquè n'hi ha una a Roa. El tens per aquí apuntat o no? Sí. Sí, he trobat. Anem cap a Irlanda. A Belfast. A Belfast. Com és aquest voluntariat? Del 1 de setembre al 31 d'agost del 2016. Per tant, long term. Sí, i aquest és el que...
El que s'ha de realitzar és un recolzament a joves i a adults per fer les seves comunitats més democràtiques. Es desenvolupen projectes per comunitats que estan en exclusió social i volen que siguin els mateixos pobladors, els mateixos ciutadans els que decideixin com sortir d'aquesta exclusió social.
Per tant, servei social, segurament amb barris marginals de Belfast, treball amb nivells d'exclusió i tal, és una opció. Sí, és un espai on també al voltant es troben craes. Perdona? Al voltant. Què són craes? Els craes? No saps què són els craes? No, jo no sé.
Són com els centres de menors, perquè els seus pares no els poden mantenir o perquè no tenen pares i viuen allà, van al col·le i tot però allà viuen, és casa seva.
Ah, vale, vale, vale, vale. O sigui, són escraes. Bé, més coses. Centres d'Hernosa. Vale, doncs queda... Centre social, al final és social segur. Centre primer social i lo de mig no ho sé. Anem pensant, qui ens agrada més. Jo de moment no acabo de veure cap d'aquests tres. Perquè tenim el de Búlgària, que és per permacultura. Després tenim un altre a Búlgària per fer de Boy Scout. I tenim aquest del recolzament per fer més democràtica a les societats imaginals de Belfast. Anem cap a un altre. Polònia. Polònia. Vale.
A veure, a Polònia, què tal Polònia? 9 mesos. Comença el març. El març comença. A 8 que ja està aquí el març. Sí, sí. Ciutat, no la puc pronunciar ben bé. Està tot polonès d'això, posen moltes coses. És impossible, és impossible. Però poden buscar tota la info, la pàgina és molt fàcil, czart.org.
Això va de fer projectes amb joves i amb nens sobre temàtica de desenvolupament sostenible.
Ui, és que no sé si ho vull dir... No, no, és un moment sostenible, no, és clar, coses així... Natura... Permafrost també... Què? Permacultura... Permacultura... No, però ho dic això. Home, jo m'imagino coses amb la llum, amb l'aigua... El foc... Energies renewables... Què, amb el foc? Terra... Mira, el Capita Planeta s'anomena. És estar amb el Capita Planeta una estona.
Amb art, reciclatge, tallers d'art amb productes reciclats. Tot això és un camp de treball que comença el mes de març. Tenim un parell més com a mínim, aquí apuntats, Lituània i Romania. Sí, fem Lituània. Lituània, 9 mesos, també és un d'aquests long term. I això és molt curiós, perquè es diu el projecte Social Taxi.
Es fa a dos llocs, a Vilnius que és la capital i a Claipeda que és la costa. Has de tenir enlloc carnet de conduir? No, perquè el voluntari no és el que s'encarrega de conduir. Això és el taxi, és portar persones d'un lloc a un altre. Aquests treballen més amb discapacitats. I aquests necessiten 4 voluntaris, de diferents països, no tots han de ser espanyols.
Recordem que tot això és per menors de 30 anys. Sí. Són de 18 a 30, alguns accepten entre 16 i 17, però normalment aquests són només a Alemanya. Bé, doncs el social taxi de Lituània, que també és una de les opcions que hi ha avui. I acabem ja amb un últim, Maroa. Amb Romania. I a veure, amb Romania. Ai, mira, el de Transilvània, no? Però que rotllo de dràcula això. No. Això comença a l'octubre. Sí.
No, a cap d'octubre, això comença al febrer del 2015, o sigui, ja... Dijuns ha començat. No sé el dia exacte, però no podem començar el dia 1. Encara que ja no ho siguem a temps, explica'ns per veure una mica... És una organització d'activitats esportives.
dintre de la creació de noves activitats esportives per la comunitat local, hi ha l'oportunitat de practicar durant 3 hores a la setmana mínim, running, ciclisme, natació, tot subvencionat pel mateix projecte. La voluntària en què consisteix? Com ajudes la gent de la comunitat?
Crees projectes que vagin entorn a l'esport. Dintre del teu horari de voluntariat fas esport obligatori. Recapitulem una mica?
Tenim 5. No és fàcil. Jo he pensat qui m'agrada. El primer lloc, hem començat al de Bulgària per la cultura, que hem dit anar a cuidar la granja i la masia d'Estoikov. La segona també és a Bulgària, que és fer de Boy Scout pel voltant de Sofia.
El tercer és Irlanda, que es recolzaven per fer més democràtiques aquestes societats marginals de Belfast. La quarta és Polònia, que són aquests projectes... Amb els joves? Amb els joves, correcte. Després tenim Lituània, que és un fer social taxi, portant gent amunt i avall. I després aquest de Transsilvània, com dius, que és fer coses esportives per la gent del poble.
No és fàcil, eh? A veure, Anna, tu t'has pensat ja? Sí, jo sí. Què dius tu? A mi m'agrada el de Belfast. El de Belfast? Sí. El de recolzar les famílies i gent amb problemes i tal. Per algun motiu en concret?
T'he creuat més que sigui Irlanda? No, per l'activitat. Un punt per Irlanda. Tu què dius?
Jo estaria entre Bulgària i Romania. Perquè és una zona que no conec, per tant és una oportunitat de conèixer. Però Romania és anar a fer esport per Transsilvània, que puja i baixa molt allò. Mira, anar a jugar a futbol si no hi ha lloc per posar un camp. Potser per això el Dràcula xocava tanta sang. Sí, sí, clar. I bueno, l'esport Dràcula era empalar la gent. Per tant, mira, Bulgària ni que sigui per homenatge a l'acudit de l'Eugenio. Qui anirà? Senyor Enseny el búlgaró. Ibai era un idioma.
Bueno Arnau, vens feliç. No l'he entès. Què? No l'he entès. Has de pensar malament. Has de pensar malament, diu. Diu, ens fem el búlgaro.
Et quedes en Bogària? Per Macultura, eh? Per Macultura, fer un hort allà... Jo voto per Romània, jo voto per Silvània. Corre, per allà, i si em trobo el Compte Dracula... Doncs quedem a la frontera. Tornem la mà. Exacte.
Jo puc votar. Jo fan dels escouts. T'aniries cap a...Bulgària. És una experiència organitzar uns campaments i és un xort que això vol dir
que quan torni encara puc fer long i tots vosaltres no ho podreu fer cap més. Moltes gràcies, una setmana més. Nosaltres estem en una petita pausa de reg i d'aquí uns moments amb l'Arnau Consul ja arregla final del programa. Avui parlen de llibres, Arnau? Un llibre polèmic. Quin llibre? Un llibre polèmic. El bilingüisme mata. Ahir vaig llegir una entrevista d'aquest noi.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomercal.com La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Som Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudorna número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al Teatre de Llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal!
Doncs recte final del programa. Amb l'Arnau Cònsult parlant de llibres com sempre, Arnau. Bé, tarda de nou. Per cert, que ara que es costava d'aquesta sintonia, que l'utilitzen, per exemple, a Òpera en texans, al final de tots, quan acaba la sintonia dels crèdits, estava pensant en programes del 33, i fa uns dies ens vam assabentar de la malaurada notícia, que hi ha desaparicions de Cinema3, Ànima i el que es toca una mica més de prop aquí en aquesta secció, que és el del Via Llibre, no?
Alguna reacció? Home, la primera d'estar absolutament estorat. Clar, si es carreguen els tres programes de cultura més literària, entenem fins i tot el cinema com a literari, dius, què quedarà? Diuen que volen fer com una mena de... un gran programa contenidor cada dia... Aquest és el meu... no hi ha gran dubte. Sobretot perquè, a veure, d'acord, d'una banda, cinema 3 és tan històric que és igual.
M'entén que és cinema 3. Canvia el pot, si vols. Quan va venir aquí al programa fa uns anys, explicava que ja havien patit les retallades perquè allò que feien fa uns anys, que ells se'n anava a Berlín, se'n anava a Venècia, a Cança, a Londres, on sigui. Això ja no ho havien fet, ja no, perquè hi havia hagut retallades i tampoc no es podia donar la imatge que s'estava anant per aquí i per allà. Però és un programa mitic i històric de TV3.
I després, per altra banda, hi ha l'ànima, que jo penso, si el que hem de fer és un ànima, perquè l'ànima ja és això, ja té l'esperit de contenidor cultural on hi caben tot, llibres, cinema, teatre, dansa... Diguéssim què? Un ànima gran, doncs d'acord, ja m'està bé si el volem ampliar, no res a dir, si el que vols és renovar i canviar-li el títol, doncs d'acord.
Però clar, que això no vagi de triment 1, del programa específic de cinema, ja no només per mític, sinó perquè crec que tot canal es mereix un programa de cinema, amb gent que sap de cinema, recomanant-te la cartellera, i recordant-te que hi ha clàssics... És que no n'hi ha cap, ara. Clar, a TV3, s'ho han pulit, perquè ha de ser només programació, molt allò, molt, molt, mirant el xerri tot plegat. Però això tens el 33, si tu vols, per fer una cosa més entre moltes comèdites alternativa.
És clar, i després la germana tonta de tot plegat, per no parlar del teatre, que també ho mereixeria un programa per si solet i l'inclouen al via llibre, però bueno, s'ho mereixeria, evidentment. Doncs ja el llibre. Té un programa que, a més a més, jo crec que està molt ben fet.
M'agrada més el pàginat 2, però és un programa que té gràcia, que sap combinar l'humor i un guió que fan entrevistes curtes. Justament fan molt àgil un tema que sempre havia costat, que és portar la literatura
a la televisió. I ara ho programaran, ho posaran tot amb una mena de calaix... Un contenidor cultural que està rebarrejat... El contenidor cultural, posa-l'hi un dia a TV3 i fes una cosa dinàmica com pot ser l'ànima. Però al TV3 fes-ne un de cada disciplina. La nostra desil·lusió i també descontentament amb aquesta decisió de TV3 a Catalunya.
Bé, anem cap a altres qüestions, comandant fa un moment, que avui ens portes un llibre polèmic perquè parlem del llibre El bilingüisme mata, del Pau Vidal. Per què dius que és polèmic? D'entrada el títol ja té vocació de polèmic, al Pau Vidal ja és algú que sempre juga a provocar, no provocar gratuïtament, sinó posant a la taula temes que afecten a la llengua, lles filòlegs, sociolinguista,
que la gent en té una opinió formada, tants caps, tants barrets, i en aquest cas és el bilingüisme. En un moment en què s'està plantejant que el bilingüisme és... Vaja, no és que s'hagi inventat ara, ni que se'n parli ara, perquè amb la independència què farem? Hi ha molts països i llocs del món que es parlen dos idiomes tranquil·lament, no? Sí, sí. No només aquí, amb el tema del bilingüisme. Però ara diguéssim que torna a tenir el tema
una alça, una pujant-se perquè es planteja en un possible país independent quin seria el model lingüístic. Una sola llengua oficial, dues, cap llengua oficial, per exemple els Estats Units no tenen llengua oficial. No hi ha llengua oficial, així parla també, que no té res a veure amb l'anglès de la costa d'Esca o de la costa oest. Per exemple.
I aleshores el que ell diu, i aquí és polèmic, però evidentment parteix, ell ho diu molt clar, en aquesta entrevista que justament parlava ara... L'Anna. L'Anna, que vam publicar ahir a Vila Web, de la qual hem enllevat alguns fragments, i que recomano moltíssim, perquè és molt més llarga del que jo ara podré arribar a dir, i que dono una idea de quin és el contingut d'aquest llibre. Recordo, eh?, el Bilingüisme Mata, publicat a Pòrtic,
pel filòleg Pau Vidal. Entre altres conclusions, ell es presenta com un científic, un filòleg és un científic, algú que estudia la llengua, i intenta no deixar-se portar pels sentiments que li pugui causar l'estima més o menys, en aquest cas, de la seva matèria, que seria la llengua. El català no s'està morint, l'estem matant. L'està matant la falàcia oficial segons la qual aquí no hi ha conflicte lingüístic.
I li pregunten... quin risc? I veieu, home, això... El risc... I qui l'està matant, no? Aquesta és la conclusió... Ell diu el risc és que desaparegui el català. Que desaparegui el català. I l'altre li diu, home, però si ara cada vegada hi ha més parlants de català, se n'està guanyant... Home, compared amb els últims vint anys, el català ha anat augmentant amb força, correcte. I diu la paradoxa és aquesta.
El català no es morirà per falta de parlants, sinó de català. A les enquestes diran 8 milions de catalans i parlarem castellà. La seva conclusió com a científic... Perdona, perdona, a veure, a veure, a veure, anem a analitzar-ho això. Aquest home diu que en un futur hi haurà 8 milions de catalans però que no parlarà en català.
Si no que parlarem, ell no fa servir en cap moment el terme catanyol. El procés de substitució provoca que tot bilingüisme, segons diu Pau Vidal, portarà que hi haurà un moment en què...
El català que parlem ara no té res a veure amb el català de 1900.
El català diu que passarà això.
de català perquè el català que considerem català doncs ja no serà serà una altra llengua com d'alguna manera amb el seu moment li va passar en llatí no van mai deixar de parlar en llatí els romans i la gent que vivia a les Gàlies o a França o a les Hispànies o a Germània volia que seguien parlant en llatí o ells creien i al final es van trobar que no, clar que cada país parlava en una llengua diferent i això i llavors per tant el idioma que parlem ara
poc tindrà a veure o tindrà alguna reminiscència del que serà el futur amb aquest catanyol, no? Què et pots dir tu? Ell va per aquí, potser. Ell dedueix jo que va per aquí. El terme catanyol no l'utilitze, el terme de genuïtat, que és el que jo he dit, un català genuí, un català més autèntic, tampoc l'utilitza, sinó que ell parteix que hi ha una llengua que és el català, com una altra que és el castellà, i que la fricció o la convivència de dues llengües en un mateix territori, acabe afectant a una de les dues sempre.
Evidentment, n'hi ha una de més forta i una de més dèbil, perquè hi ha més mitjans de comunicació. Aquest és un tema que s'ha parlat moltíssim. I el tema més clar, el principat, encara ho veiem poc, però, per exemple, el país valencià és molt evident. Arriba un moment en què els pares deixen de parlar-ho als fills i cada vegada hi ha més poc parlants i ja no es va transmetent. I quan mor l'últim parlant, s'ha acabat. I mentrestant, ens trobem, doncs,
amb el que sí que ell anomena el català low cost. És a dir, el català que es tradueix automàticament, perquè castellano-parlants, que són aquí i que no han après prou català a l'escola, perquè l'han après ensenyat d'aquella manera, i una mica el senten per ràdios molt parlades o, sobretot ara, encara molt més, amb la multiplicació immensa dels mitjans de comunicació, per les xarxes, internet,
on ja no només circula escrit, sinó, evidentment, amb molta facilitat l'oral, doncs, clar, són els que, en algun moment, creen innovacions que ara ens poden semblar gracioses, perquè un dia s'acceptaran i seran normals. Per exemple, diu ell, nit bona. Nit bona? Jo fa anys em preguntava, nit bona què? No, s'ha de dir la nit de Nadal.
Clar, el català és la nit de Nadal. El castellà és Noche Buena. El castellà, molt habituat a parlar en castellà, però que té prou coneixement de català, com per dir, noches nit, buenas bona, fa el neologisme nit bona. De fet, quan he patit, jo he dit la nit bona, perquè no sabia com es deia en català. Perfectament. Ell considera que el que alguns diuen, altres filòlegs, diuen, bueno, això és el català que evoluciona.
en realitat no és una evolució, sinó una degradació. I que en tot cas el que s'hauria de provar de fer és no tenir por ni sentit del ridícul, que aquest és l'altre problema, que els catalans tenen molt sentit del ridícul de recuperar o no recuperar, sinó fer servir
paraules autèntiques del català, perquè, clar, aleshores hi ha el tabú d'allò que ell en diu que els insúvols en els films doblats del català no sonen reals, perquè dir talós o cap cigrany fa pagès i s'ha de dir gilipolles. I, clar, gilipolles ja d'entrada amb la j. I joder, i també s'ha de dir joder, no? I és un so castellà. No és que sigui malament o no, sinó escolta.
Només es tracta de fer una campanya, sinó de normalitzar-ho. Normalitzar el so en català. No. El que proposa és normalitzar el capsaigrany en el seu moment, abans del franquisme, i probablement als anys 20, quan les revistes, l'humor en català, al Polònia eren les revistes.
Tot home es deia que abcidant del carrer era un insult fort. I encara un últim exemple que m'ha arribat molt, diu clar, diu l'imaginari, que és contra el que ha de lluitar el català o els catalans. Si tu dius a algú ai vaig fotre un clau de collons, de seguida t'imaginen amb una barretina sortint d'un paller al Solsonès.
I en canvi, si dius quin polvo que té aquesta tia, l'imaginaries un altre. Aparentment sembla que hagi de ser millor. No, clau i polvo pot ser tant satisfactori un com l'altre. Però...
amb l'imaginari que poc a mocl s'ha anat creant en oral, doncs el polvo sona millor que un clau, perquè si ets un clau no surts a això. No és el mateix dir que aquesta tia té un clau que aquesta té un polvo. No, el millor no és tenir-hi, si no s'ha d'utilitzar vés a saber quina expressió era en el seu moment. Però escolta, crem-la, no cal que empolvem. L'empolsegem.
De totes maneres, Arnau és molt interessant, segur que vol llegir el llibre El bilingüisme mata del Pau Vidal i segur que vol recuperar aquesta entrevista que s'ha publicat a Vilaweb. Abans de marxar, només comentar que aquest dijous de matinada s'ha mort als 70 anys el poeta i catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, Carles Miralles.
L'autor de Camí dels arbres i de tu o la ciutat dels plàtans. Miralles, per cert, va ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1991 i entre el 81 i el 86 va ser vicerector de la Universitat de Barcelona, per cert, que ara fa pocs mesos, a l'octubre, el van homenatjar a la universitat coincidint amb la seva jubilació.
Jo vaig tenir la sort de conèixer una excel·lent persona i un sabi. Era catedràtic en filologia grega i, per tant, a banda de poeta, de crític literari, amb obres sobre folls, sobre riva, també era un gran apassionat i un gran divulgador de la filologia clàssica. Havia escrit assajos sobre Homer i havia traduït
doncs a Sòfocles, a Plató, o sigui, filologia clàssica, però també a poetes grecs contemporanis, com per exemple Jorgos Seferis. En fi, un clàssic que ens deixa, que a més a més, com a poeta, com a creació personal, havia guanyat el Premi Nacional de Literatura Catalana de Poesia, el Premi de la Crítica Catalana a Cerrador... una pèrdua, realment.
Bé, doncs acabem la penya del morro aquí, i agraïm tota la gent que ha fet possible el programa. Avui programa 1562 amb l'Andrea Bueno del Servei Informatiu de les Notícies de Sant Just, la Concha Maringo a l'Astrologia, el senyor Benito amb les coses importants de la vida, Jordi Güell.
L'Anna Rovira a l'Espai de Carretera Reial, l'Aroa Carmona amb el seu viatge voluntari i l'Arnau Cònsol amb temps tancat parlant de llibres. Arnau, gràcies i fins dilluns que ve. Que vagi molt bé. Qui us ha parlat amb ell, Jordi Domena, que ho deixem ara amb l'informatiu vespre, amb l'Andrea Bueno al capdavant. Que vagi molt bé. La vella del morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Como dice el hermano Bedoya, quítate la venda ya, que los tiempos de la rumba te dicen escucha y piensa.
La-la-la, la-la-la, la-la-la. La-la-la, la-la-la.
Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.