Demà tornarà a estar marcat pel sol i per les temperatures que continuaran pujant i podrem arribar fins als 30 graus a punts de ponent, els 34, perdó, a punts de ponent. I de moment això és tot des d'aquí al Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amadoran. Bàsquet, Barça i Madrid juguen aquesta nit a partir de les 9 o al segon enfrontament de la final de l'ACB. L'escenari serà al Palacio de los Deportes
...de la comunitat madrilenya. L'equip de Xavi Pasqual... ...intentarà aconseguir una victòria... ...per empatar l'eliminatòria a un... ...abans que la sèrie es traslladi a Barcelona. El blau grana Jassi Kevisius... ...és dubte per aquest partit. D'altra banda, en hockey i patins... ...l'equip femení del Reus Deportiu... ...ha renunciat a jugar a l'elit la pròxima temporada... ...per motius econòmics. Ho explica a la xarxa de comunicació local...
el tècnic de l'equip del Baix Camp, Andreu Ribas. Un cop dur, però el club ens va comunicar ahir que per motius econòmics no es pot fer càrrec de la categoria. És una categoria que a més a més hi ha quatre desplaçaments fora de Catalunya i el club, el que ens va comunicar ahir, no pot suportar el tema econòmic.
El Reus femení jugarà a la primera espanyola i en futbol recordem el segon entrenador de l'Olot a l'exterme. Es farà càrrec fins a final de la temporada de l'equip, mentre que el tècnic Edu Vilches, fins ara al Palamós, serà l'entrenador de l'Olot la pròxima temporada després de la destitució de Julio Bañuelos. Notícies en xarxa
La tarda.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desver. Ens parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és La Pena del Morro. Bona tarda, benvinguts al programa.
D'aquí un moment començarem repassant l'actualitat Sant Justenca amb la Carme Verdó i el capdavant de l'actualitat local. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Bé, Carme, veig que es fan la teva imitació patètica i cutre i, per tant, no estàs al teu lloc quan diuen bona tarda, oi?
Doncs efectivament, així és. La veritat és que acabant de fer... Ah, mira, ha arribat la meva altra... Perdona, és que estic tenint jo la teva presentació, que hauries de fer tu. Que és la meva doble. Però si he trigat només una ola. Soc l'autèntica, Carme, perdó. Crec que sí. És la teva substituta, què tal? Ens havíem vist mai així a l'antena, no? Jo crec que sí, eh? Alguna vegada t'he creuat? Quan entres tu, jo sempre marxo. Bueno...
M'agrada molt tot el que fas. Sí, per favor, continuem. Simpàtica. Molt simpàtica. Adéu, me'n vaig. Bé, doncs efectivament, avui al programa repassarem l'actualitat de Sant Justenca. A més a més, també trobarem bones notícies amb la Núria Oriol i parlarem de televisió amb el David Hàbila. Diu que vol parlar de Gran Nord. Diu que sexualment el guió del David Hàbila. Crec que no l'està veient gaire gent. Bé, en parlarem de tot plegat. Avui al programa, a més a més, també...
A la segona hora tindrem el Casal de Joves de Sant Just. Per cert, demà hi ha el Consell de Joventut al Casal. Intentarem saber alguna cosa més amb el Sergi Arrada. I també entrevistarem el Jofre Borràs, que és un dels membres del grup Mani... Com es diuen? Mani Vanili? No. Ajuda'm, Carme, que tu fas millor que jo això.
Els de l'Espanya no ens estimes, no? Sí, Espanya, carinyo, lo nostre no funciona, que és una cançó que ja vam dir la setmana passada que aniria triomfant. I, efectivament, una setmana més tard ja porta quasi 200.000 visites al YouTube. Parlem d'aquest fenomen amb el Jofre Borràs, que és un dels dos. També avui acabarem amb les accions de por de Cristina Vargas. Tot això a l'Espanya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya com ho fos. I la Cristina Vargas és qui s'ocupa de fer també tota la part de Facebook i Twitter del programa. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, Cristina. Un aplaudiment, no? Ja m'ho deien, diuen, aquest programa sempre aplaudeix la gent. Dic, clar, que és un efecte que és gratis.
Bé, comencem repassant els trending topics. Avui, Espanya emprende, perquè el Cercle d'Emprenedors ha presentat una nova iniciativa amb l'objectiu de crear 500.000 empreses. Ojo, ojo, nada, dolla, eh? A més, avui s'ha fet la presentació del projecte de llei de suport dels emprenedors de Mariano Rajoy. No els seus emprenedors, sinó que el projecte de llei és seu.
I la gent, com sempre, ha dit la seva Twitter. Què comenta? Molt contenta la gent, no? Perquè ha quedat tot molt clar què és el que farà.
Sí, bé, més que res ha estat com un resum de les mesures i del que Espanya pot arribar a emprendre. Comencem amb el comentari de l'Alberto que diu l'única cosa que Espanya emprèn són polítics corruptes i incompetents, monarques, casposos i banquers sense escrúpols. Aquesta és la imatge que es té d'Espanya des de fora. L'altre dia sortia... Des de dins ja no cal ni dir-ho, però des de fora sobretot també. L'altre dia feien una enquesta alemanys, em sembla, a Televisió Alemanya, i també tothom pensa el mateix.
Una altra visió és la del Rafa, que ens diu, Espanya emprèn el camí cap al tercer món?
Aquesta és una altra de les coses també destacades d'aquest trending topic que s'està comentant molt. I acabem amb el comentari de la Mariana Rajoy, que en forma d'acudit diu, ja siguis doctor, periodista o arquitecte, el títol et servirà per ficar tard pel recte. Bé, amb Rodolí tot, eh? Molt bé, Cristina. Avui també ha sigut trending topic Twitter E3, que és aquesta fira de videojocs, la més gran que es fa a Los Ángeles, que segurament l'Àngel Cornejo, no sé si hi ha anat,
però que és el nostre home dels videojocs, ens farà un repàs demà, al programa o als propers dies, de tot plegat, i també molts trending topics anaven orientats cap a aquest sentit, com per exemple Sony, perquè s'ha presentat la PlayStation 4. Cristina, què diu la gent? En aquest cas, el comentari respecte a Sony el fa el Cristian González i diu, cop d'efecte de Sony, la Play 4 costarà 399 euros.
100 euros menys que la Xbox One. Sobre la Nintendo Direct podem destacar el comentari del Dave, que diu una cosa és no innovar en les seves franquícies, això ja estem acostumats, i una altra és no anunciar res de nou. I acabem amb el comentari del Gustavo Acero, que diu Super Mario 3D World per a Wii U al desembre, i Mario Kart 8 a la primavera. Això comença fort, també respecte a la Nintendo Direct.
Molt bé, doncs gràcies, Cristina. Més trending topics a la segona hora. Passem ara a la qualitat santjustenca. Atenció, perquè justament avui fa dos anys de la constitució de l'actual equip de govern municipal i dels regidors i regidores. Ja fa dos anys que va començar aquest mandat. De fet, estem a l'Equador i per això aquests dies és hora de fer balanç. Dos anys de mandat a l'Ajuntament de Sant Just.
Efectivament, ahir ja sabeu que des del grup del PSC, que està en el govern, visita la ràdio Joan Bassaganyes, avui han passat per ràdio d'Esvern els portaveus de Convergència i Unió i Iniciativa, Llorenç Rey i Lluís Monfort respectivament, que no han vingut de la mà agafats, no? No hem fet. Han sigut dues entrevistes separades pel que pogués passar.
Què ha dit, per exemple? Comencem parlant, i et sembla, del cap de l'oposició, que és Llorenç Rey. No, això del cap de l'oposició, per això... Portaveu, portaveu de l'oposició. No. Portaveu d'un grup que no està governant. Del grup majoritari a l'oposició. Val. Però vull dir que ho diem perquè ens agrada molt i queda molt bonic, però no és tan bé així perquè també no només hi ha Convergència i Unió a l'oposició. Sí, però és a qui té més vots que no està al govern. Sí, però això sí. Portaveu del grup majoritari a l'oposició. Ah, el PRT... Que llics.
que és Llorent Rey. Què ha comentat de Convergència? Doncs a línia general s'assegura que aquests dos anys de mandat han estat clarament marcats per la crisi, en això coincideixen tots, i per tant per la manca d'ingressos que se'n deriva tant pel que fa a la disminució de l'activitat econòmica a Sant Just com la reducció de les aportacions d'administracions
supramunicipals. En aquest sentit... Una mirada molt lúcida. Entén els esforços del govern municipal davant d'aquesta situació, però hi ha coses que no entén, com ara que no s'hagi baixat l'IBI aquest any després de la pujada del 10% imposada pel govern espanyol l'any passat. Li porta bens immobles, que molta gent també s'ha queixat. Exacte, i també s'ha queixat que s'ha introduït un impost nou, que és la taxa del clavegram aquest any. Per això recorda que Convergència ha hagut en contra dels últims pressupostos i recrimina l'equip de govern
que encara no hagin posat en marxa el sistema de finestreta única que reclamava el partit. N'hem parlat també en altres ocasions. Bàsicament està en contra, no?, Llorent Rey, de tots els impostos i de tot el que ha posat. De què està passant d'impostos i aquest sistema que encara no ha tirat endavant. I també el portaveu convergent assegura que adverteix un distanciament entre la ciutadania i el govern.
I pel que fa a la llei que proposen des del govern espanyol, que és un dels temes que s'entrarà possiblement els propers mesos... Que és aquell, bé, que no parem de parlar cada dia... Per reformar l'administració local, exacte. Exacte, que els municipis de menys de 20.000 habitants perdran moltes competències i, per tant, Sant Jus és un d'ells. Doncs sí, rei es mostra en aquest sentit contundent i assegura que s'han de posar els mitjans de control als municipis que no compleixen amb el que s'ha de fer, però que no han de pagar justos per pecadors. Per exemple, considera que l'habitatge i l'ocupació es tracta el millor...
des del món local que des d'instàncies superiors. Pel que fa a la relació amb l'equip de govern i la resta de partits de l'oposició, creu que és cordial i correcte, i això diu que el fet que hi hagi diàleg no vol dir que s'escoltin les propostes que es fan des de Convergència i Unió.
I, per cert, també, doncs, un apunt important, els propers dos anys seran els últims... Perdona, Llorent Rey, que té la sensació que vagin parlant, no?, una mica, perquè no en fem ni cas. Té aquesta sensació que ningú fa cas a l'Ajuntament i que ell va fent els seus monòlegs... Es pugui entendre d'això de... Senyor Perpi, senyor Perpi! Per favor, digues, que vull fer una piruleta nova. Sí, sí, sí, d'acord, maco. Dos, no?,
M'ha agradat aquest exemple, eh? Sí, home, si hi hagués un Polònia... Vull fer una piruleta nova. Si hi hagués un Polònia a Sant Just... Podries fer-lo? Seria un gag. No, no, gràcies. En els propers dos anys, atenció, que seran els dos últims de Llorenç Rey, el capdavant del partit, ha confirmat que no tornarà a repetir com a candidat de SIGO a les properes eleccions municipals. Home, titular, això és titularíssim. I qui serà, què hi haurà després? No se sap. No sabem, eh? Clar, perquè ara Llorenç Rey ja sap el PAC, que s'hi dona.
Aquesta és una broma, que has d'entendre que jo en rei ve d'una família del forn de pa de tota la vida del centre de Sant Just d'Esbert. En fi, passem ara a Lluís... Monfort. Monfort, que és... Aquesta música és com... A mi m'agrada, eh? Per fer balanços dels dos anys. Si li agrada a Carme deixem-la. Lluís Monfort, iniciativa per Catalunya, que en aquest cas sí que està al govern aquest grup polític i que, doncs, què ha dit?
Fa una valoració positiva. També coincideix amb tots plegats que la crisi ha marcat la manera de governar i per això ha tingut aquest impacte real a l'hora de fer polítiques en clau municipal. Tot i això, considera que s'ha intentat desenvolupar els eixos bàsics del pla de govern, que comentàvem també ahir, a través de la cuosi social.
pensant també en el futur, per exemple, en qüestions vinculades amb educació o amb la renovació de l'any humanat, que comentàvem la setmana passada, i tot plegat intentant fer polítiques de gestió, segons Bonfort, que no posin en perill les finances municipals. Tot i això, el portaveu ecosocialista diu que en els propers dos anys caldrà augmentar el nivell d'exigència en qüestions socials. En la part que toca a iniciatives, les carteres que corresponen a la iniciativa, que ja recordem que té dos regidors,
considerar que s'ha anat avançant força en qüestions energètiques, és el que dèiem ara, aquesta renovació de l'enllumenat, també en educació apunta la transició escola-munt laboral, el suport de les xarxes 06, tot i això ja assegura que hi ha coses que no es podran fer en els dos anys que hem demanat, com ara l'escola Brassola Mas Lluís. Aquestes són algunes de les declaracions que han fet algun dels polítics valorant aquests dos anys. Hi ha més qüestions, perquè també hem parlat d'independència...
i ho dic perquè iniciativa també se'n va parlar, on vam fer fa un parell de setmanes tot el tema d'aquesta moció que presentava a l'Assemblea. Sobre aquesta consulta per la independència, Lluís Monfort ha estat molt clar i assegura que a iniciativa hi ha molts punts de vista al respecte,
i que defensen des del seu partit la consulta i el dret a decidir. I ha dit que ell és independentista. Una mica com Joan Bassaganyes, no?, que ahir del PSC va dir que també defensaven el dret a decidir. Sí, sí, en aquest sentit sí. I ha dit que dins del partit hi ha gent independentista. Molt bé. Doncs queda dit alguna cosa més sobre política local. Podeu escoltar-ho a les set.
o a la web. A radiosber.com també teniu tota l'entraïsta, eh? Bàsicament, que uns diuen que anem molt bé tot i els altres diuen que anem molt bé. No hem bé. Això és imbricant, no és això. No estic d'acord. És el meu titular, simplista i... Arroni. Arroni.
Bé, parlem ara d'educació de Sant Just, perquè aquesta setmana s'han de fer les matriculacions pel primer i segon cicle d'educació infantil primària i primer d'ESO a Sant Just. Fins divendres hi ha temps per formalitzar el tràmit dels centres educatius. Batxillerat serà a partir de l'1 i 9 de juliol.
Carme, això interessa a la gent que té fills a l'escola. Home, és bastanta gent. Bastanta gent. A l'escola de Barcelona Municipal Marrex recordem que hi ha 60 places en les que es poden fer, entre el grup de lactants, el d'un any i el de dos. No tens fills, no tu, Carme? Jo no. Tu? No, jo tampoc. Sempre dius que ho dubtes. No, ara ho tens clar. A les escoles públiques hi ha Madrid-Sacramento P3, a tots els centres hi haurà una línia i n'hi haurà dues a Canigó.
I pel que fa a l'institut, a primer d'ESO hi haurà quatre línies i ens seran també tots els alumnes que vinguin de sisè de les escoles públiques. A segon, terça i quart d'ESO la matrícula és a finals de juny, del 25 al 28, i per batxillerat, com deies, de l'1.9 de juliol. Molt bé, 30.000, per cert, continuem parlant d'educació una mica així, d'arrasquis, perquè 30.000 alumnes a tot Catalunya avui han estat cridats a anar a la selectivitat.
La selectivitat. Nosaltres, com a delegada corresponsal, tenim Júlia Esmella, que ve els dijous i que ha estat preparant-se juntament amb nosaltres, o al revés, l'hem ajudat a preparar-se repassant els diferents exàmens. La tindrem dijous perquè ens expliqui com hauran anat el seu periple, però avui ja podem dir que d'aquests 30.000 catalans i catalanes que han anat a fer la selectivitat, 73 alumnes són de segon de batxillerat.
de Sant Just d'Esvern. Són 26 nois, anem a un perfil, no?, de tots. I noies. I noies de l'institució La Miranda i 47 de l'institut. Miranda, zero. Institut, un. Com a zero. Hi ha més gent de l'institut. Com a zero. No, però vull dir que és com un gol, un gol que han marcat perquè hi ha més gent. En fi, a tot Catalunya, com dèiem, més de 30.000 estudiants faran les proves fins dijous. Carme, avui han començat amb literatura.
Entre altres coses, avui llengua catalana i literatura, també castellà i després en funció de la modalitat que hagin estudiat tocaven proves de disseny, matemàtiques aplicades a les ciències socials i ciències de la terra i medi ambient i a la tarda literatura catalana o dibuix tècnic.
I demà toca història, història de filosofia, llengua estrangera i dibuix artístic, llatí o matemàtiques. I a la tarda literatura castellana i tecnologia industrial. I dijous també hi haurà assignatures de modalitat. La novetat de la selectivitat d'aquest any és que hi ha un tribunal únic a Barcelona que acull a 210 alumnes dislèxics que han seguit un pla especial pel seu trastorn d'aprenentatge durant el batxillerat. I recordem que aquestes proves d'accés a la universitat es divideixen en dues fases.
Una de general amb aquests exàmens obligatoris, 5 exàmens obligatoris, i després l'específica, que des de fa uns anys és voluntària pels joves que provenen de batxillerat i cicles formatius per augmentar també la nota. Les notes es podran consultar per internet a partir del dia 28 de juny. Atenció, pregunta. De tots els exàmens que hi ha, Carme, durant aquests dies, el teu preferit quin és? Jo ho tinc clar, eh? Sí. Filosofia.
Jo no me'l vaig imaginar. Jo me'l vaig imaginar. Història. Història? Bé, jo també. Jo vaig dir història, eh? Però jo... Has canviat. Ho tenia molt per la mà i m'agraden els reptes. En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació a partir de les 7 amb aquesta música satànica que avui l'informatiu canviarà una mica amb el Carmina Burana i amb un llençol que la Carme farà l'informatiu. Sí, no? Així com una performance i tal. A les 7 del vespre, sento una notícia d'edició Vespre.
Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb la Núria Aureol parlant de bones notícies. Fins ara. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informativcomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa.
cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Són Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de llenaria verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Moltes gràcies, bon Nadal, 23 de la tarda. Continuem en directe al programa. Estimats oients i oientes, no? Vaig a confessar una qüestió. Posa música de confessar coses. L'equip de producció d'aquest programa...
Amb el seu director al capdavant, és a dir, un servidor, Jordi Domènec, volem manifestar que Núria Oriol, la col·laboradora habitual que fa el coaching de l'actualitat, les notícies positives i ens ajuda a superar els dimarts amb una mica més de positivisme, avui no pot estar entre nosaltres.
Recordem que ens va enviar un mail fa un parell de dies dient que justament tenia una classe avui i que, per tant, no podia fer la seva secció. I és per això que demanem disculpes des de la producció de La penya del morro amb el seu director al capdavant, que sóc jo mateix, Jordi Domènech, per no haver-se'n recordat d'aquest detall nefast i tal. Perquè m'ha passat a mi, però li passa a una altra persona i aquesta persona ja no torna demà.
Gràcies. Bé, és l'avantatge de ser el director de la penya del morro. Cristina, alguna cosa a dir en contra? No, no. El que tu diguis, Jordi... Ja m'ho pensava. Bé, a la penya del morro, però això no ens tirarà enrere. Perquè, clar, a la penya del morro tenim recursos. I quin és el recurs? Doncs fer la secció que venia després. La tele amb el David Avila.
David Avila, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Hola, molt bé, molt content de saludar-te. M'imagino que estaràs avui a la Universitat de Vic una altra vegada, no? I tant, i tant. I sóc quasi l'únic estudiant que corre per aquí, a part dels que han fet selectivitat aquest matí. Sí, perquè... I què fas aquí? O sigui, tu només vas a la universitat a fer la connexió de la penya del morro o què passa? Sí, i torno a casa.
És un home entregat, eh? Efectivament. Bé, comencem parlant de tele, que avui... No, no, no. Què passa? Tinc un regal... Tinc diversos regals. Què dius, ara? S'acosta a Nadal i hem de fer regals. Sí, s'acosta a Nadal. Home, ja no fa calor... Com aquella que saluda la penya del morro, que diu i bon Nadal, i bon Nadal. Dispara, què tens?
Mira, tinc una cosa que he pensat avui al Twitter del programa, que és la Marató de... i no és broma, la Marató de TV3 ja està preparant coses. Home, és que és una fundació que ja fa molts mesos abans, que sigui la Marató, que costuma ser el desembre, ja prepara moltes coses, ja molta feina allà a fer. Vale, doncs una de les coses que està preparant és una gravació exterior...
Pel laberint d'Horta de Barcelona. Ah, on es va gravar ja també el perfum, eh? La pel·lícula també es va utilitzar. I què es vol gravar, David? I... doncs es vol gravar una gravació per les videos... per les... una videogradació... Ah? Per les escoles, després de tornar a setembre, a l'octubre o novembre, quan ja saps la campanya... No entenc res. No entenc res.
David, no entenc res, eh? Perdona. Tornem-hi, tornem-hi. A veure, tornem-hi. La Marató TV3 te prepara en un vídeo que es grabarà a l'haberint de l'Ordre. David, què consistirà aquest vídeo? Doncs... No sé massa cosa. Ah, val, ja està, ja està. Però el que m'han demanat, que si puc dir-ho a la meia del morro i a tots els mitjans en col·labor, que necessiten extras...
Perquè s'emetrà un vídeo per les escoles, cap allà de setembre d'octubre, i suposo que volen això, que hi hagi forces. Val, d'acord. I si algú vol participar en aquest vídeo, o a escoles, no? Sí, què hem de fer? No, no, no. Si a algú li fa gràcia participar en aquest vídeo i formar part de la història, de la marató, de lletres, d'un dels programes més mítics de la cadena, que ens facin enviar un correu a l'Atenya del Morro,
arroba, gmail, punt com, amb l'assumpte... La Marató. La Marató, molt bé. Està bé, ja he dit. Estic parlant de l'assumpte perquè ara tens un altre regal més. Un altre regal, també, eh? Sí. Escolta, això és un no parar. A veure, què passa, ara? Home, clar, clar, clar. S'acosta Nadal, ja ho han dit. S'acosta Nadal. Escolta, avui estàs molt... Molt nadalent, eh? Hola, és veritat.
Cada dia que passa és un dia menys pel dia 25. Veiem que ets un medal de les festes nadalenques, això, la veritat és que ho desconeixíem, David, però què vols dir amb això? Doncs que com que s'acolta un medal hem de fer regals. I el meu regal per avui és que regal entrada per anar a veure el nou programa d'Andreu Buenapuente que s'emetrà molt aviat per televisió. I que ho graven aquí a Senjust?
Es grava aquí a Sant Jús i, home, seria maco que vingués... Home, doncs sí, si algú vol anar-hi, perquè, a veure, aquest programa, què en sabem? Sabeix molt peta cosa. Perdona, és un pilot, això, o és un... No, és un pilot, és un programa de televisió. Ah, que ja està venut i tot, ja? Sí. Ah, i on s'emetrà? Això està en quarantena, vull dir, s'emetrà segurament a la CEC.
A la sexta segurament. Segurament. Seran quatre programes. Seran quatre programes. Quatre programes. Que representaran l'obra de teatre que estan fent pel país, que es diu Nadia Sabe Nada. I aquest programa portarà partitul al mateix nom. Allò que vam fer amb Alberto Romero, juntament amb l'Andreu Buenafuente, al Teatre Artèria Paral·lel durant les festes nadalenques, mira que estem nadalenques avui, doncs ara ho passen en format televisió gravat quatre programes diferents.
Doncs així, totalment d'acord. És així, no? No, no, per entendre-ho. I llavors, qui vulgui anar de públic, que això ho graven aquí, al plató que té el Terrat, al polígon de Sant Jús, només que es posi en contacte amb la penya del morro, a la penya del morro arroba gmail.com, no?
Amb l'assumpte, Nadia Sabenada. Nadia Sabenada, molt bé, doncs ha quedat clar. David, una cosa, un dia que tinguem una miqueta de temps, ens has d'explicar com t'enteres de totes aquestes coses, perquè jo estic molt intrigada. Això són aquests professionals, no, David? Home, si ho dic, el Jordi em va dir, jo et fitxo per això. Clar, jo ho vaig fitxar per això, perquè dic aquestes coses. Mira, jo, Cristina, et dic una cosa, no soc ni guapo, ni intel·ligent, ni aplicat, ni res de tot això. Té raó, té raó, té raó, ho confirmo.
Si explico tots aquests secrets, el tardí fitxarà el Montluís de l'Oi. Escolta, una cosa, David, quins dies són la gravació? Perquè això ho gravarà a les nits, als matins... Els matins es gravarà.
I hi ha quatre dates de gravació, que són el 26 de juny, el 28 de juny, el 2 i el 4 de juliol. Ah, molt bé, que són dimecres, divendres, dimecres, divendres. Si algú vol anar al programa de Bona Frente de Públic, que ens truquin. A passar un matí? Sí, que ens truquin, no, que ens enviï un mail, eh? Lapanyadelmoro, arroba.gmail.com. Molt bé, David, ha quedat clar, ja has venut tot el tema peix de públic dels llocs. I aviat miraré, miraré, aviat miraré, tot i que ja no és a Sant Just, miraré per aconseguir alguna entrada per la final...
Per anar a veure el número 1. El número 1. Escolta, els propers dies parlarem amb el Pablo Wesley, nosaltres, que és un dels que està... és músic, sí. Que està carregat una mica de les cançons que fan el número 1. Sí, senyor, sí, senyor, sí, senyor. Bé, que és excol·laborador de la ràdio, també. Bé, passem ara... Ara sí, entrem ja en matèria, David, després d'aquest preàmbul de coses de públic i del món de la tele. Un segon, un segon. Què passa, ara?
No veig la Cristina per la webcam i això no pot ser. Perdona, perquè està enfocat. Ja te l'enfoco. La veus ara o no? La veig que està molt abrigada, com si fos Nadal.
És que com s'apropa ja, m'han dit tu. Escolta, David, gràcies per aquest preàmbul. Entrem en matèria, parlem ja de la secció de tele i també... No, no, per cert, re, David. Com has anat a l'activitat aquest matí? Molt bé, moltes gràcies. Jo estic una mica nervis per demà, però...
Suposo que serà Xuxipiruli. Són expressions que ja no s'utilitzen entre els joves d'avui en dia, però que a l'època encara algun puret utilitzava. Bé, atenció, perquè parlem de sèries com Gran Nord, que tu creus que no l'està veient gaire gent, no? David, aquí em posa el guió, m'ha agradat molt aquest apunt. I, bueno, podria ser... Escoltem el tràiler de l'últim capítol, que es diu No ho sap ningú, que no sé si fa referència a la pròpia sèrie, que és que ningú sap que s'emet Gran Nord als dilluns de la nit.
O què? Però aquest és el tràiler. Es pot ser el que fas aquí? Fes-te una visita i conèixer Nord? Ja. Volen que hi vagis. Exposem a Chicago. I a Nova York, evidentment. És una manera de ser. Què hi posem? Mofim. Una manera de ficar el nas a tot arreu. Federica sent bastants humils. Au, va, on ho has tret, això? Aquestes coses no ens passen un cop a la vida. El que no passa a Nord, no passa enlloc. Estan pensant en dissencar-me? Ei... TV3, dilluns a la nit. Nos han robat el radar. Lo proper l'haurem d'estacar bé, nasta.
Bé, aquesta sèrie, que ahir quin tant percent d'audiència va fer, David? Va ser un 12,3% d'audiència, que és molt, molt, molt poquet. És molt poquet, segurament no hi ha la tercera temporada, no? Jo diria que no, però sí, mai cessat. També hi ha un programa que no es renova, TV3. És l'Agora, no?
Ja el vam dir, que és la setmana passada. Una altra, d'última hora, no ha sortit publicat enlloc. Veus, Cristina, com em tenen que fixar a mi i no... Oi tant, David, sense tu. La partida de TV3. La partida de TV3 tampoc es renova per la temporada que ve. Tampoc renova per la temporada que ve. Que no posin un programa de monòlegs el dissabte a la nit, eh, TV3, la temporada que ve. A veure, a veure, ara què passarà. Ai, ai.
Quan es poseixi el David, no sé com agafar-lo. Ai, ai, oi, oi. En fi, parlem d'una altra qüestió. Tot el que sigui feina, i feina pels companys i totes, per tothom, endavant. Endavant. Tot el que sigui treure feina, endarrere. Bé, parlem ara de Telecinco, perquè el concurs d'aquí... Perquè no t'interessa, no? Saber que vas a passar a Gran Nord, ni el Capit. Perquè...
No, a mi no em passa això, m'ha passat amb la gent que acostumo a sortir i dir, ai mira, ahir Gran Nord vam fer això. Home, però si comentes les coses que veus, és molt habitual, no? Però sí, però si no vols Gran Nord, no. Vols dir algú de Gran Nord? Tens tantes segons.
Doncs que esperem que la setmana que ve ens faci un altre capítol. Va, vinga, va. Ja ho sabia jo. Bé, parlem ara del concurs de Cristian Galvez Passa Palabra, a Telecinco, perquè està posant en joc el pot més alt de la història d'aquesta cadena, Telecinco. Quant acumula ara el programa? El programa acumula 1.530.000 euros, que és la xifra més alta aconseguida en aquest concurs.
I no sé si també en un programa de televisió o hi ha algun altre que el supera. Precisament aquí a Sant Just es grava un programa que es diu Atrapa un milió, que una vegada van posar sobre l'escenari dos milions d'euros. Dos milions d'euros, molt. En fi, amb aquesta xifra passa a palavra, assoleix un nou rècord, no David?
Sí, aquí Sant Junts sempre ens ho farem. Sí. Dos milions d'euros a un plató. Estava aquí al costat, això, eh? Dos milions d'euros allà, eh? I nosaltres aquí fem programa com idiotes. Què, David? Què di de Passapalabra? Doncs dir-vos que l'anterior pop estava en un milió 524.000 euros que va aconseguir el periodista Manxac César Garrido al febrer de 2012. Passapalabra no només aconsegueix rècords,
en diners sinó en aviències que després de tants anys en antena David
Té un 17,1% d'audiència. Deus que 17,1% d'audiència, no? Té passa a palavra, per tant va molt bé, molt bé. Bé, continuem amb més notícies. Per exemple, els concursants de Masterchef de la primera passaran tota aquesta setmana participant al programa de Carlos Latre, que es va estrenar, no sé si amb gaire bona audiència, em sembla que no, Letris la setmana passada. David, què comentem d'aquesta notícia?
Sí, abans comentàvem que hi ha un concurs que està funcionant molt i molt i molt bé. L'Electric és tot just del contrari. Fa un mes fan antena i ahir, amb la presència dels concursants a Masterchef, va fer un 3,8% d'audiència. 3,8% d'audiència, que és molt baix. Poquíssim. És molt poc, és molt poc. El programa ha decidit tirar de les estrelles d'aquest nou programa que es diu Masterchef per veure si podíem arrostegar una miqueta...
a l'audiència, però de moment no ha pogut ser. Què? Es veu que avui està fent un partit de batx, eh? Sí. Es veu que avui diu... Escolta, que és el segon partit dels play-off de la final de la Lliga ACB. Sí, doncs Televisió Espanyola ha dit que aquest partit s'havia d'engarradir o anar abans
Perquè a les 10 fan massa el xef i no el poden entreguir perquè és nivell d'audiència i fa molt bones coses. Ah, molt bé, molt bé. I llavors què han fet? Ho han... Ho han... Crec que no.
Ah, que igualment ho faran, no? I que igualment ho faran, i que crec que aquest partit de bàsquet a quina hora es fa, això? No ho sé, a les 9, potser, o quarts de 9, no? Ens trema temps. Sí, i quan acabi Masterchef, que avui potser no hem estat. D'acord, doncs queda apuntat. Atenció, dues sèries que sí estan tenint l'acceptació del públic són les de Sobretaula d'Antena 3. Per una banda, Mares per a Siempre, i l'altra, El secreto de Puente Viejo. David.
Escutem un dels denunciers del segre del Puente Viejo i ara ho comentem una miqueta, va. Viña. Partera, en mi casa hi ha mucha premiada. Me vendría bien alguien que lograse que todos esos niños sobrevivieran al parto. Hi ha mucha premiada en mi casa. Què passa? Vengo a trabajar en una casa no grande. Doña Francisca? Esa mujer no se anda con chiquitas, Pepa. Francisca no me da ningún miedo. Conmigo está la raiva. Si la pasas, sabrás quién es Francisca Montenegro.
El secreto de Puente Viejo. Bé, aquesta sèrie que està triomfant Antena 3 a les tardes a sobretaula, no? Sí, sí, sí, sí. Mira, i sí que està triomfant que Telecinco ha comprat El secreto de Puente Viejo per ametar-lo a Itàlia. Ah? Molt bé, molt bé. Està vivint molt i molt èxit. Perquè després... O sigui, perdona, com va això? A mares per sempre i després va El secreto de Puente Viejo? Antena 3, al mateix moment. Sí, sí.
Fan la primera, després del telediari, després d'entenar tres notícies, fan Amares para siempre... Amares para siempre es aquella continuació de Maren tiempos revueltos una mica, no? Ho fan la mateixa productora, però ho han canviat de cadena. De nou. I de nou. I després fan el secreto del Puente Viejo, que totes dues estan tinguent molt bones audiències, però sobretot la que està arrasant és el secreto del Puente Viejo, que fa xifres de debò, eh?
que feien dècades que no es trobaven a Antena 3. Que és un? Ahir va fer un 19,1% d'audiència a la sèrie del Puente de Viejo. Per cert, aquí mai parlem, però... Salva bé com va a les tardes?
A les tardes fa un 14, un 15, depèn de... Continua sent líder d'audiència, s'alva, no? No, no, ara és el secreto de Puenteviejo, i com que també acumula diverses franges, haurà caigut també i li roba algunes franges. Sí, David? Ai, que l'hem perdut. Algunes vegades guanya José Javier. Ell va parlant, el parlem, però va parlant. És que a vegades parlem, David.
Et perdem, ara sí, ara te'n sentim bé. Bé, canviem de televisió i de cadena, parlem ara de 4, perquè ahir es va estrenar la segona entrega de Diario D, aquesta vegada però sense la seva presentadora habitual, que era Mercedes Milà. Com va anar d'audiència? Va fer un fluixet 6,4% d'audiència. I de què tractava ahir el programa?
Ahir atracava sobre un traficant d'armes que s'anunciava per internet al banc que fa. Van quedar amb ell per comprar-li unes armes. Li vam fer un escratx a la cara una mica, no, també? Com? Li vam fer un escratx a la cara una mica. Sí, sí, sí. Doncs van quedar amb ell a l'estació de tots i van avisar la policia i el van detenir i els vam poder veure directe i si els interessi ho poden recuperar a la carta.
O sigui que avisen a la policia perquè els detingui quan tenen les càmeres davant, no? I tant. I d'aquí fan un programa, fan un xou i tal. Perquè la Mercedes Milà, això ho havia fet alguna vegada, d'avisar la policia per anar a detenir la persona que anava visitant qüestió?
Ell anava en plan, no soc la justiciera. Sí, exacte, jo m'agradava molt, soy el xerif d'Espanya. Sí, sí, sí, i per exemple, si has estat un peterasta, coses així. Sí, usted no ha pagado, es una amorosa, tota esta gente. Un dia es van portar un autobús a un poble de gent d'una dona que havia estafat de sanges de persones. I davant de casa seva els deia, tota esta gente, usted las ha estafado. I la dona, no quiero hablar...
Va fingir també una que es desmallava, en fi. Però, clar, la Mercedes Milà no necessitava la policia. En canvi, aquesta sí, perquè la Mercedes Milà és d'Armes Tomar. En canvi, ara els redactors sí que es noten una mica de faltar aquest afany de protagonisme que tenia la Mercedes Milà. Clar, perquè vols dir que no hi ha presentadora ni presentador ara, o sí? No, ara és més en plan reportatge... Ah, és veu a nov i tal, no? Sí, sí. Molt bé. Canviem de cadena. Parlem ara de televisió espanyola.
De fet, des de fa unes quantes setmanes ens mostra com és l'alma de les empreses, l'ànima de com funcionen una mica les empreses per dins en un programa que... Quin dia s'emet? Això s'emet la nit dels dilluns. A quina hora? Després d'aquella roca, sobre un quart de 12, o sigui, depèn d'un quart de 12, dos quarts de 12... I com és que ens pots parlar d'aquest programa, David?
Perquè és un programa que sabeu que a televisió espanyola no els poden emetre en uns dies. És un programa de publicitat en comerç, però de tanta escarada... Oh, què em dius ara? Se'n van a fer a visitar fàbriques, no? I la setmana passada van anar a visitar la marca Nestlé...
I els treballadors portaven el logo de l'empresa, que gairebé semblava uns noies pancartes. Però a veure, aquí hi ha proves d'això? És a dir, tu creus que en aquest cas l'empresa Nestlé ha pagat a Televisió Espanyola per sortir i li facin un reportatge de la seva empresa o no? Jo no en tinc proves, home, és molt descarat. Ahir vam fer el mateix amb la fàbrica Balai. Jo em costa creure que tots els treballadors...
portin a la bata el gran logo de l'Alai per davant i per darrere. Perdona, aquí a Ràdio d'Esvern, avui no, perquè no he posat la samarreta de vermella, però sempre tots portem una samarreta amb el logo de Ràdio d'Esvern ben gros. Tant, sí, sí. Però avui ha escrit l'excepció. Ja, avui és l'excepció. Bé, doncs escolta, si això és veritat, em sembla una presa de pèl, vaja, si és veritat, si és veritat.
No, no, no, dic de debò. Seu-li una allada i és publicitat encobert de les empreses. Una miqueta es fa per promocionar la marca Espanya i per promocionar que en aquest país es fan coses i que...
Aquest ha dit que ens en podem sortir amb les empreses d'aquí i promocionar-se una miqueta. Mira, l'Heli Capdevila diu al xat, diu, sí, sí, diu, jo quan faig la secció, que fa l'antia gent dels divendres, diu, me la poso, la samarreta de Ràdio d'Esvern. Tu no, David? No la portes posada, ara? És que no me l'ha donat mai. Ah, és veritat, és veritat. Bueno, però ja te la... ja te la farem arribar, ja te la farem arribar. Fa la manera d'arribar. Sí, no sé si em queden de samarretes aquí, això que ho sap de...
Si queden samarretes de la ràdio... No sé si encara hi havia una caixa... Calla un moment, que estic parlant amb la Cristina. Hi havia una caixa aquí a l'estudi 4, a la ràdio, amb tot de samarretes que se n'han repartit. No sé si encara n'hi ha alguna. Doncs a mi no em sona, eh, de veure caixes, Jordi? Tu vols una també, tu? Home, clar. Tu, vinga, va, samarretes de la ràdio. Si n'hi ha, si n'hi ha, si algú, un oient també ens envieu un mail, també samarreta per ell. Què vols, David?
No, no, no, no gràcies. Bé, parlem ara d'un altre programa documental. Parlem de Sense ficció. Documentals de televisió de Catalunya presenten... Avui... El poble menys atur de Catalunya.
Guissona. Home, una mica també, perdona, és una mica l'ànima de les empreses, això, no? Perquè no sé si parlen de l'àrea de Guissona de forma no encoberta, sinó que hi ha directament un reportatge on enretrata aquest municipi de la Sagarra, que en plena crisi té només un 4% d'atur gràcies a la presència del grup alimentari Guissona. Eh, David?
Sí, sí, sí, aquesta nit. S'haurà de veure demà quan vens el bon àrea i tot aquest... Sí, perdó, jo alguna vegada m'he parat allà anant cap a Andorra, perquè et desvies una mica i passes per ponts i tota la pesca, i per esmorzar a l'àrea de Guissona, que ara no sé quant val, però fa uns anys valia 3 euros, i podies bufet lliure de carns embotits, de pa amb tomàquet, en fi, un festín. Ara, sempre hi havia... Estava a top, eh?, el cap de setmana, sobretot.
Escoltem el tràiler, si et sembla, del Sense Ficció d'avui, Univers Guissona.
Un dia, up, anem a fer un parell de tendes, una aquí que sona i un altre reu, i va funcionar. Un fenomen únic de gestió empresarial a Europa. Hi ha molt poc atur, molts pobles, moltes viures, voldrien tindre l'empresa que tenim nosaltres aquí. Amb un 50% d'immigració és un exemple de convivència. El que he vist és un poble, fins que en tenia potser 15, i un altre poble, ara que en tinc 30. Difícilment trobaríem un cas similar a Catalunya i no sé si Espanya, però.
Bé, doncs això serà aquesta nit a TV3, després del TN, no? Després del TN és el temps. Com van passar els documentals de Ciència Ficció? Perquè això és un dubte que sempre tinc, això de posar documentals en prime time. Però TV3 normalment li funciona, no? Perquè també tenen el 30 minut el diumenge i des de feia un pare de temporades els documentals del dimarts de nit.
Solen anar molt bé, fan 16, 14, defen del tu i de l'internet que tinc. Solen funcionar. Molt bé, doncs què ha dit? Allò que deien que en brain time només es poden posar certs tipus de coses.
Si la gent s'arrisca, també li agrada veure altres coses. D'aquí uns moments, per cert, parlarem de la Irma Ramos, que és la Sant Justenca, que està el número uno, que l'anem seguint. Ara veurem com li va. Però abans, parlem d'un altre programa que es va estrenar la setmana passada. Estem parlant de Cazamariposes a Divinity. A veure, aquest és el nou espai de producció catalana. Està fet aquí. I, David, de què va? No es pot posar un títol...
Com, David? Un titular de Més Gai, no?, per un programa. Sí, sí, sí. On es grava, David? Es grava a Barcelona, al Poble Nou. Al Poble Nou, eh? I de què va aquest programa? A veure, explica'ns. El programa és La Càbrega de la Tele, que són els mateixos que Sálvame... Es grava aquí a Barcelona i la presenten dos periodistes catalans, el Nando Escribano i la Núria Hernández.
L'Andal Ciudadano, per cert, el podíeu veure fins fa molt poc amb un informatiu a internet, que es deia El Pajor de la Tele, que era sobre informació de televisió. Ah, molt bé. Dir-vos que aquest programa és un programa d'un amic del cor, però també és un programa com... Sabeu que hi ha revistes de magazines de bones? Ai, sí, que t'expliquen trucos de belleza, para que estés mejor, no? De belleza, de nutrició... De dietes... Sí, sí, sí. I compten amb burgers...
i també hi ha petites píndoles de famosos... Però d'aquest VIP, saps? Tipo... Aquesta nit parlaran sobre les operacions d'estètica que s'ha fet PNLP Crut i... Molt interessant. No, no, vull dir, estem una mica en lloc d'estar a la perruqueria, no? Estàs a casa i et fas els rulos mentre estàs davant de la tele. Doncs és una d'aquestes revistes portades en un programa de televisió, però a més comptarà amb bloggers que donaran la seva opinió.
I també fan com algunes revistes d'aquestes del Corp que posen... Peno Lepé, que cruz, saps? Cos d'aquest tipus o no? Si l'albiència falla, jo crec que tirarà... Tirarà per aquí, no? Però això és més alfalda, eh? Sí, bueno, i què me dices, no? Sí, també, hi havia aquest programa... També, també, també. Bueno, atenció, parlem ara sí d'Irma Ramos, en Justenga, que està participant al número uno d'Antena 3.
Efectivament, és la nostra concursant preferida d'aquesta segona edició perquè bàsicament és Sant Justenca. No té més misteri, però nosaltres... I perquè canta molt bé. És que canta molt bé. Escoltem-la, perquè això t'anava a dir. Dius, no, és que mira, si és Sant Justenca... No, no, però és que a més a més canta molt bé.
Aquesta va ser la gala número 2, que va ser el divendres passat, eh? Sí. I mentre no arriba la tornada, estem parlant. Ah, podem anar parlant, eh? I podem comentar que també és la nostra preferida i que el jurat com la va valorar, David? Doncs mira, jo dic una cosa. Com Mònica Naranjo torni a valorar-la tan malament, li farem un boicot a la secció de televisió. Oh, què dius? La Mònica Naranjo no la té gaire a favor?
li va dir que s'havia de cuidar les portes vocals i que parlava massa per telèfon. Oh, que parla molt per telèfon? A la primera gala crec que li van dir que havia de deixar de fumar, no tan bé? Si no recordo gairebé. Això no ho sé. N'hi van haver alguns. Que parla massa per telèfon quan està a l'acadèmia. Que parla amb la seva família, no us imaginem? I amb el seu xicot. I la seva mare, la mare de la Irma Ramos, defensant la Mónica Naranjo,
dient que sí, que sí, que és veritat. Que té raó. O sigui que Mónica Naranjo no et partís un pèl, que no sobreviviràs...
A la nostra secció. Estàs fent un ultimàtum amb Mónica Naranjo, eh? Ho estic veient clar. Per cert, estem esperant a veure si algun dia pot passar per aquí, perquè va quedar dia allà a assajar, a Terrassa, em sembla, i estan des del matí fins al vespre a nit. Però ahir se'm van anar a fer un repte a Port Aventura. Ah, mira-la ella. Aquí estic destripant una miqueta la gala. Ah, la gala del divendres, vols dir?
Sí, no, ahir se'm van anar a fer un repte a Porta d'Aventura, que és que havíem d'anar a cantar i qui aconsegueix més diners quedarà bloquejat i no serà eliminat. A veure un moment, a veure com canta, com canta, a veure l'Irma. Home, tu una veu molt potent aquesta, eh?
Bé, doncs és la Sant Justenca Irma Ramos, el programa número uno, que està presentat per Manel Fuentes. Què? La setmana passada va presentar Manel Fuentes perquè Paola Valls estava malalta. Com? Perdona, perdona. Manel Fuentes va presentar el programa perquè Paola Valls estava malalta. Val, d'acord. I com va anar d'audiència?
L'audiència és lo de menys. Irma ha de guanyar. Escolta, què vols dir? Que no va anar bé d'audiència, pel que em dius, no? Va fer un 11. Ui! Ui! Ui! Que això, aquest programa no té... A veure si acabarà abans de temps. Una salutació al Pablo Wesley, que està treballant allà i esperem que li vagi bé. Per cert, canviem de tema. Què?
tenen 6 gales contractades. Sí, que 6 faran, no? No hi ha perill que el penquin al programa perquè com haver-hi tan poques gales firmades, doncs es faran tot. Si només faran 6 gales, a la sisena decidiran que és el número 1 i cap a casa. Sí, sí, sí. Però abans de saber l'audiència del primer programa ja es van dir que només tenen 6. David, continuem parlant de més televisió. Parlem ara d'un altre canal d'aquests secundaris. Estem parlant d'Energy. El canal para hombres de Telecinco.
que es pot veure cada dissabte... Com que per homes. És el que diuen ells, no, David? Sí, sí, sí, es consideren el canal masculí. I Divinity, el canal para mujeres. I què passa, que un home no pot veure algun programa de Divinity? Sí que pot, però està orientat cap a aquest target, que això el David, que sap de televisió, ens l'explicarà millor, no? Sí, sí, cada canal, per exemple, Nova, és per les empreses de casa, pel jovent...
I l'altre canal, que també és de 6 nitro, també és per los hombres con pel en el pecho. Los hombres con pel en el pecho, efectivament, com jo, per exemple. Llavors, parlem d'aquest canal perquè els dissabtes a les 10 de la nit hi ha pesadilla en el bar. Atenció, perquè això... Home... No, si, para, para un moment, para un moment. No, ja feia més de Divinity. Ja, però un moment. David, espera un moment. Aquest programa, pesadilla en el bar, això què és? Com una mena de pesadilla en la cocina...
però que se'n va anar a un bar i amb tot de tius borratxos per allà i vomitant darrere i aquell de l'APM que fa impossible! Impossible! Saps que es treu la samarreta? De què va aquest programa? Mira, l'originalitat del títol brilla per la seva absència. És veritat. Però dir-vos que aquest títol no era l'original del programa. Un moment. El programa es deia Bar Rescue.
L'Eli, no sé si l'ha vist, però ha posat un comentari dient que el del bar és tremendo, imaginem que deu ser aquest. De què va el programa exactament, David?
La temàtica és similar a la de tots aquests promos que es fan fent, tipus Peça Llena de la Cocina i del Gordon Ramsay i Estats Units. Es tracta d'un bar que està a punt de tancar perquè és brut i perquè hi va poca gent i tot, i va un senyor allà ajudar a reflutar aquests bars. La diferència és que hi participa també la seva dona i també hi participa una persona...
encarregades de l'orientació i depressió del bar, ensenyen una miqueta a fer cocktails i coses així, i es tracta una miqueta de jugar amb els sentiments i de per què funciona i per què no, però també s'hi barregen això.
L'Heli Capdevila, que està activat avui al xat de radioser.com, diu, estic desitjant que el facin aquí ja. Si els restaurants us semblen escarosos, els dels bars han de ser de traca i mocador.
Totalment d'acord Bé, doncs veurem I qui el podria fer? El xicote ha sigut el de PSD en la cocina? Algun barman Famos, mediàtic Sí, però el xicote tampoc era conegut No era conegut O algun barman Al bar Milano Aquest que està a la Ronda Universitat Que fan uns còctels fa molts anys Que és mític i emblemàtic al centre de Barcelona Podrien anar, per exemple, no?
Mira, o el de les dades del Tomàs o alguna d'aquestes de Barcelona. Sí, també, sí, algun mercat, algun mercat també. En fi, va, canviem de tema, David. Parlem ara d'altres qüestions, parlem de... Avui teníem moltes notícies a tele, eh, David? Perquè no em vas dir que teníem més temps avui. Ja, sí, sí, sí.
Sí, la Núria, la Núria. Atenció, perquè en Notícies de Tele, la Sexta prepara un nou programa que mostra les actuacions reals de la policia. Atenció, perquè a mi això em fa molta por, perquè és rotllo als Estats Units que estan malalts amb el tema de les armes i tot plegat. Entre altres coses, ho explicava Michael Moore en el documental Bowling for Columbine, perquè cada nit en Prime Time als Estats Units tenen dos o tres programes de successos on la policia, i després han arribat molts aquí, per cert, també,
on la policia va seguint els sospitosos, persecucions, tirotejos, en fi, la flor innata positiva i bonica de la vida. David, Policia sin Acción és un nou format que seguirà els agents del cos de la policia espanyola en tot tipus d'operacions. Jo ho acabes de dir, ben bé, tot el que passarà. Dir-vos que aquest programa segurament s'estrenarà o l'estiu...
o segurament jo aposto tots els ous al cistell, que s'estrenarà al setembre. Al setembre, eh? Al setembre. Però la sexta també està preparant altres coses. La segona temporada de Juego de Tronos... Què dius ara? Ojo, un moment, estapa aquí, estapa aquí. Que això t'interessa, Jordi. Game of Thrones.
Daenerys, mare de los dragones. No, no dic res, però ja s'ha acabat la tercera temporada d'Estats Units, el canal HBO, diumenge a la nit ja es va poder veure i fins d'aquí un any ja no torna la quarta temporada dels llibres basats amb el J.R.R. Martín. Què di, què di, jo? Que la segona temporada s'estrenarà... Ara com una metàfora, anava a parlar jo ara, però bueno, digues, digues, David. No, digues, digues, David. Jo no callo mai. No, ja, ja.
dir-vos que la segona temporada acabarà, ahir, començarà aquest estiu a la Sexta, ja que l'any passat no va acabar de tenir prou guany, és a dir, Santena 3 la passarà a la Sexta. Santena 3 ha decidit vendre a la Sexta un programa que es diu Los Mayores Tastardos, un programa que tracta d'un grup de jubilats
que es dediquen a fer bromes a la gent jove amb Camaròpols. Això està molt bé i serà molt bonic, però un moment, Juego de Tronos, que encara sona la música i fins que no acabi la música no podem deixar de parlar. L'Heli Capdevila diu al xat de RadioSberg.com Daenerys és una fleuma. Perdona, això no t'ho permeto que es digui en aquest programa. David... Tinc un...
No, no, és que ho hem de deixar aquí perquè ja vénen les notícies. Ho sento molt. Tornem la setmana que ve. Que t'esperin. Ho sento, David. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. Aquesta hora, la portaveu del jurat popular del judici, el salador del geriàtric La Caritat d'Olot, Joan Vila, acusat de matar 11 avis d'aquest centre, està donant lectura al veredicte cas per cas. De moment, fins ara, l'han trobat culpable de 8 dels 11 casos. Freqüència Girona, Sònia Tubert, bona tarda. Bona tarda. En els casos que s'han repassat fins ara, el jurat ha considerat que Joan Vila va matar 4 dels interns subministrant-los un còctel de medicaments
Un, amb una sobre dosi d'insulina, i tres, fent-los ingerir llegiu barrejat amb productes de neteja. En aquests tres darrers casos, a més, el jurat ha considerat que Joan Vila va causar greus patiments innecessaris a les víctimes. En tots els casos, el veredicte conclou que les víctimes no es podien defensar, que confiaven en el que els donava Joan Vila perquè era una de les persones que els cuidaven al geriàtric La Caritat d'Olot.
En tots els casos, el jurat ha considerat que Joan Vila no patia cap alteració psíquica en el moment de provocar intencionadament les morts de tots aquests interns. En canvi, sí que considera que van ser rellevants les seves confessions per determinar les autories i les causes de les morts. Totes les decisions que s'han pres fins ara han estat per unanimitat. Joan Vila segueix aquest veredicte des de la sala de jurat amb el cap cot en tot moment.
Els més de 30.000 estudiants que han iniciat aquest dimarts les proves d'accés a la universitat ja han finalitzat el primer dia d'exàmens. Avui han fet les proves de castellà, català i, segons la via que hagin estudiat, disseny, matemàtiques aplicades a les ciències socials o ciències de la Terra i medi ambient. A la tarda ho han fet de literatura catalana o dibuix tècnic. Pel que fa a les primeres proves, en general els estudiants han trobat més fàcil la de català que la de castellà. A la tarda ho han fet de 600 els alumnes que s'han examinat avui. Ràdio Vic, Montsemir, bona tarda.
Bona tarda. 642 alumnes de la comarca d'Osona han començat avui les proves d'accés a la universitat, la selectivitat, a la Universitat de Vic. Venen d'un total d'11 centres de la comarca i aquest matí han començat la primera fase de les proves amb exàmens de català i castellà, que segons explica Atilar Ernst, un dels presidents de tribunals de la Universitat de Vic, no han estat especialment difícils. No hem sentit que cap o tres queixés de cap exàmen, sinó que crec que els exàmens han sigut normals i...
S'han pogut desenvolupar bé. En total, a Vic hi ha tres tribunals i fins ara les proves han transcorregut amb tota normalitat. El president de la Generalitat, Artur Mas, descarta avançar a l'accions després de la consulta del 2014. Això sí, sempre que continuï tenint suports al Parlament. Digui això perquè hi ha gent que diu, home, però si la consulta la féssim el 2014, com està inicialment previst, doncs aleshores vol dir que la legislatura s'acabarà.
Doncs el nostre missatge avui, i el meu concretament, és que com que la legislatura té vocació de permanència i ha de durar 4 anys, ha de ser sencera, doncs que es faci la consulta el 2014 o una mica més enllà, si podem el 2014, la legislatura continuarà fins al festar.
Mas ha presentat avui el Pla de Govern 2013-2016, que conté set eixos, recuperació econòmica i creació d'ocupació, cohesió social i serveis d'interès públic, transició nacional... Tants estius i hiverns tardors, suportant-nos tots dos, amargant-nos la vida i dedicant-nos sermons. Tu mirant enrere i jo em passant amb el meu orgull, pensant que un dia ens anirà molt millor, prou, masses anys i ja sé que tu...
Tu canviaràs aquest posat tan dur però sento que arriba el dia que tinc tota l'energia per dir-te que ara no puc aguantar més perquè són tants anys sent el que no he volgut i et soc sincer que cada nit que arribo allí
Ha estat un nou dia per dos. I és que a Espanya, carinyo, lo nostre no funciona. Ai, a Espanya, carinyo, lo nostre no funciona. Hem passat hiverns tan dolç, gestius molt sorollosos. Tantes coses que em vindrien al cap, als sopars, i fer un establació del sol d'una terrassa.
i la música que em feies escoltar. Hem tingut moments de merda, tants esforços per comprendre'ns fa tant temps que ja no puc recordar. Com va ser que ens vam néixer, en quin moment vas aparèixer i em fa mandra que m'ho tornis a explicar. Són tants anys 100 que no he volgut i em sóc sincer que cada nit que riu a nit ha estat
Un nou dia perdó. I és que Espanya, carinyo, lo nostre no funciona. Tinc molta pressa jo, per tant. Ai, Espanya, carinyo, lo nostre no funciona. Si no t'importa, vaig passar. I ai, Espanya, carinyo, lo nostre no funciona. Ja no ho ha res.
Fins demà!
Tenim un dèficit fiscal, un dèficit cultural, tenim un dèficit laboral i un dèficit gramatical, tenim un dèficit conceptual, un dèficit mental, tenim un dèficit mental, tenim un dèficit d'identitat, no rima, però és veritat. Tants estius i vers tardors que hem deixat de la nostra primavera i tots els esforços i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n'hi truquis i no n
El portaveu de competència i unió, Llorenç Rey, assegura que els dos anys de mandat han estat clarament marcats per la crisi econòmica i per la manca d'ingressos que se'n deriva. Entén els esforços del govern municipal davant d'aquesta situació, però diu que hi ha coses que no entén, com ara que no hagin baixat l'IBI aquest any després de la pujada del 10% d'impostos de l'IBI imposada pel govern espanyol l'any passat. Rey també ha recordat que aquest any s'ha introduït un no impost nou, la taxa de clavegarant, i recrimina l'equip de govern que encara no hagi posat en marxa el sistema de finestreta única que reclamava
El partit, a més a més, el portador convergent, assegura que adverteix un distanciament entre els ciutadans i ciutadanes i el govern Sant Justenc. Pel que fa a la llei que proposen des del govern espanyol per reformar l'administració local, Reyes mostra contundent i assegura que s'han de posar els mitjans de control als municipis que no compleixin, però que no han de pagar justos per pecadors. Per cert, que els propers dos anys seran els últims de Llorenç Reyes al capdavant del partit i ha confirmat que no tornarà a repetir com a candidat adhesiu a les properes eleccions municipals.
Més qüestions. 73 alumnes de segon de batxillerat de Sant Just han començat avui la selectivitat. En concret són 26 nois i noies de la institució La Miranda i 47 de l'Institut de Catalunya. Són més de 30.000 estudiants els que fan fins dijous les proves d'accés a la universitat que es divideixen en dues fases, una de general amb 5 exàmens obligatoris i una d'específica que és voluntària pels joves que provenen de batxillerat i de cicles formatius. La novetat de la selectivitat d'aquest any
És que hi ha un tribunal únic a Barcelona que acull a 210 alumnes dislèxics que han seguit un pla especial pel seu trastorn d'aprenentatge durant el batxillerat. Demà, els alumnes trenen examen d'història o història de la filosofia, llengua estrangera i dibuix artístic, llatí o matemàtiques i a la tarda tocarà literatura castellana i tecnologia industrial. Les notes es podran consultar per internet a partir del dia 28 de juny.
I acabem aquest butllet explicant-vos que demà dimecres es reunirà el Consell Municipal de Joventut a Sant Jus, l'hora del dia de la trobada passa per parlar dels projectes d'intercanvi que hi ha en marxa al municipi, com ara els programes d'intercanvi amb Horpapnecker, el municipi Alemanya germanat amb el nostre, i el Servei de Mobilitat Internacional. També es tractaran les activitats que es fan al Casal de Joves i les subvencions pel proper curs 2013-2014. I es parlarà de la festa major d'aquest any i de les festes de tardor. A més, també hi haurà
Torn de Precs i Preguntes. És una reunió oberta a tothom i pot assistir per donar el vostre punt de vista sobre les necessitats del jovent al municipi. La reunió serà demà a les 7 de la tarda al Casal de Joves. I de moment això és tot. Més informació a les 7 del Sant Just Notícies, edició vespre.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'IVA. Toma està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme on n'hi ha. El Just ha n'estat al costat d'ells perquè hem de trobar algun... Sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre has fet acosta a algú que té alguna pregunta. A la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'eswood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. És molt.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts...
L'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del Morro. Disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? La Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu.
Què tal? Bona tarda, com esteu? Un quart de set. D'aquí uns moments connectarem amb el casal de joves de Sant Just. A més a més, també avui al programa entrevistarem el Jofre Borràs, que és un dels components del grup, del duet còmic Mali Vanilli, que ja porta més de 200.000, o al voltant de 200.000 visites d'un videoclip que han fet al YouTube i que ha triomfat moltíssim sota el títol Espanya, carinyo, lo nostre no funciona. A més a més, també tindrem d'aquí una estona la Cristina...
amb les accions de terror de Cristina Vargas, que jo la tremolo. Avui, Cristina, vols parlar dels personatges més terrorífics de la història del cinema, no? Però, abans de tot això, repassem els trending topics de la segona hora.
Avui ha sigut en Dintòpic el senyor Joan Laporta, ex-president del Futbol Club Barcelona i també ex-diputat del Parlament de Catalunya, perquè avui ha fet una roda de premsa i ha confirmat que li agradaria tornar-se a presentar com a candidatura a la presidència del Futbol Club Barcelona. La gent a Twitter també vinga a comentar coses, no, Cristina? Comencem amb la pregunta que fa el Sergi Huete, que diu, Joan Laporta diu que cada dia té més il·lusió per tornar a ser president del Barça. Creieu que Joan Laporta tornarà a la presidència del club?
Seguim amb el periodista Deportivo que diu Joan Laporta vol seguir engreixant el seu palmarès del Barça. I acabem amb l'opinió del Mike que diu Joan Laporta és d'aquells que no ha après a retirar-se la victòria. Quan torni i fracassi estrepitosament ho aprendrà. Cap problema.
Bé, avui també ha sigut trending topic, atenció, eh? El TAS, el Tribunal d'Arbitratge Esportiu, que ha desestimat el recurs del Màlaga i, per tant, no podrà jugar a Europa la temporada que ve, concretament a Europa League. I atenció, perquè després ve el Rayo, i el Rayo em sembla que tampoc té la llicència, i després de la llicència del Rayo ve el Sevilla, que segurament serà aquest equip al que estigui a la plaça...
de la Lliga Espanyola defensant l'Europa League. Doncs per aquesta mateixa línia del que comentava Jordi destaquem el comentari del Dani Cueto que diu TAS, tribunal adulterador sense vergonya. Si mirem els comptes dels equips de futbol, Europa no juga ni deu, Barça i Madrid inclosos. Seguim amb el comentari de la Clàudia que diu Pobre Màlaga, quina injustícia ha això del TAS i acabem amb l'Esteven Lugó que diu Confirma't això del TAS, comença l'exo de massiu del Màlaga. Ataquin senyors, ataquin.
Doncs moltes gràcies, Cristina. Ja en tindrem més tòpics a partir de demà. Sí, perquè avui ja... Ja n'hi ha prou, no? A la primera hora i a la segona. Connectem amb el casal de joves de Sant Just d'Esberna. Aquesta setmana tenim l'Alejandro, que ens agrada molt també saludar. Alejandro, bona tarda.
Hola, bona tarda, Alejandro, que feia temps que no parlàvem el dimarts. Sí, sí, sí, fa temps ja. Què tal? Com estàs, guapetón? Doncs mira, molt bé, molt enfeinat per això, eh? Sí, bé, doncs estarem poca estona, no pateixis. Que hi teniu molta feina, per què? Què heu de fer? Bueno, estem tancant tot el que és el casal d'estiu, les inscripcions que acaben aquest divendres...
I, bueno, que aprofito, no?, ja per dir-ho, que tothom que vulgui apuntar-se, que té fins aquest divendres per apuntar-se, les activitats que farem, i res, i, bueno, i el dia a dia, aquí, que no parem. Quines són les activitats que no tenen tanta sortida? Ara mateix, la més fluixa... Sí? Seria coreografia, però... Coreografia i danses i coses d'aquestes? Sí, bueno, faran...
És un curs on faran una coreografia de diferents estils, diguem-ne. És un intensiu d'una setmana per això. Llavors, clar, definiran, explicaran en la primera sessió diferents tipus de ball, llavors tallaran un i faran una coreografia. Molt bé. I això no acaba de sortir gaire. I les que més que el taller ja quasi bé està tancat ja no es pot apuntar a la gent?
Home, sempre es pot apuntar la gent aquí, mai diem que no. Però les estrelles són el grafiti i el curs de cinema. Això és un... El curs de cinema és mític. Normalment hi ha més nois que noies apuntades? Doncs crec que no. De fet, crec que són més noies que nois, normalment. No sé dir exactament quant de diferència, però normalment sí que s'apunten més noies.
I, escolta, Alexandro, de cara als propers dies al casal de joves, quines activitats són les que hi ha previstes? Doncs, mira, just aquest dimecres farem l'últim tast de la temporada, que serà el tast de cerveses, que fem aquí a la Salobidi. Sí. I aquest cap de setmana tindrem el dia de la música.
Aquesta setmana, atenció important, amb els músics de Sant Just, que organitzen un any més aquest Dia Internacional de la Música, amb tot d'activitats preparades al Casal de Joves. Què és el que hi haurà aquest dissabte? Aquest dissabte començarem, si no m'equivoco, a les set de la tarda. Són tres temes instrumentals del Guillem Alberic.
Sí, home, i tant, no m'he conegut, sí, a mi del programa. Doncs començarem amb això. Després sí que hi haurà sis grups, que sé que tocaran uns 40-45 minuts cada grup, i bé, venen Malestar Social, 1886, que són un grup d'aquí dels Bucs, Aurora Boreal, La Saga Booster, Trust i Riu.
Molt bé, doncs tot això, a partir de quina hora, el casal? A partir de les 7 de la tarda, el dissabte. I... A l'exterior tindrem barretes... Hi haurà barres, es podrà consumir begudes... Molt bé. Gaudir de tot. Molt bé, doncs això serà aquest dissabte, en el Dia Internacional de la Música, que no sé si... Com has vist la gent dels músics de Sant Just, perquè no és el primer any que ho fan, ja, no? No, de fet, bueno, hi ha hagut un canvi de junta, diguem-ne...
Perquè fa... em sembla que porten 3 anys fent aquest dia ells, perquè era una activitat que normalment feia el casal, però, clar, al haver una entitat de música, doncs vam pensar, bueno, doncs fem-ho conjuntament, i ara s'encarreguen més ells que nosaltres, no?, per suport i tal. I abans hi havia una altra colla de nanos a la Junta,
Van canviar l'any passat i s'encarreguen també de fer la programació amb nosaltres de les live sessions. I bé, bastant bé, o sigui, realment han donat un altre aire, no?, el que serien les activitats musicals aquí a Casal. Tu creus que amb aquesta fórmula millor que abans? Bueno, ni millor ni pitjor, diferent, o sigui, clar...
Abans, a lo millor... Bueno, històricament, aquí al Casal hi havia molt de jazz i molt de soul. Va variar quan van entrar els... Bueno, no els antics, no? Però els precedents d'aquests, que estan ara, i va canviar una miqueta més rockero, més escà, i ara està una miqueta més durillo. O sigui, més guitarero, no? Però...
Però, bueno, a mi m'agrada. Sí, sí, no, no, està clar, home, una cosa no té un altre. Clar, són estils diferents, encara que, o sigui, Tras, per exemple, fan molta rumba escà. Sí. I Riu, bueno, ja sabeu que és... És folk, sí, folk català. Sí, sí, és diferent. Els altres, els 1885, que són els que jo coneixo aquí personalment i que els he escoltat bastant, o sigui, són uns nanos que toquen brutals.
Però és més metalero, no? I clar, o sigui, és un dia com per venir aquí i gaudir de diferents estils. Clar, i disfrutar una mica de tot plegat, no? Esperem que faci bon dia, que segur que sí. Perquè no marxi el sonar per la nit. Clar, també, també, també. Molt bé, doncs, Alejandro, no sé si alguna cosa més que vulguis comentar del casal per aquests dies. Demà, per exemple, hi ha un consell de joventut al casal de joves. Sí, a partir de les 7 de la tarda. Sí, què és el que s'hi comentarà? Perquè no sé si alguna vegada has estat en algun d'aquests, tu.
Jo sí, el que passa és que Just, quasi sempre, bueno, últimament me l'estan posant el dimecres, que és l'única tarda que jo tinc lliure. I no pots anar. I, clar, sí, podria venir, no?, però aprofito per fer vida fora de Sant Just. I, clar, home, i de què es parlen aquests consells? Segurament crec que acabarem de matitzar temes de la festa major, perquè ja sabeu que...
que a l'agost tenim la festa i les entitats s'involucren bastant. Sí, aquest any hi ha una cosa nova que promet, eh? Sí, no? Jo crec que sí. Jo crec que sí. I hasta aquí puedo leer, hasta aquí puedo leer. Sempre igual, Jordi. No, perquè és que ara... Home, però no ho diguis si no acabes la informació. Home, a veure, jo no vull donar cap informació. Només estic dient que hi haurà una cosa com a novetat aquest any a la festa major que té bona pinta. Que té bona pinta. I hasta aquí puedo leer.
I només puc donar una pista, que és blaus, blaus, blaus, blaus. És la pista... Has portat l'agenda jove del juliol? No, no m'he fixat encara. Hòstia, tu, doncs mira-te-la. Ah, ja me la miraré, no sé si ens... Ah, sí, ja la veig, que és grocs i blaus, no? Sí, sí, hem començat ja... Que és com un escut, és un escut, és que ho veig... Mira, estic veient el panell d'informació que hi ha a l'entrada de la ràdio, que és de la meva posició, hi ha uns quants metres, però és com una mena d'escut Lannister Stark de Game of Thrones...
O no? De grocs i blaus, no? Sí, sí, sí. I, de fet, al final de l'agenda hi ha com una petita entrevista a Neus Baldrick.
que és blava, i a la Clàudia Barberà, que també és... Bueno, hem fet una secció que és Sant Lluís és blau i Sant Lluís és groc. És que aquesta última no hauria d'existir, és només Sant Lluís és blau. Bueno, però tu i jo sabem que els blaus som els que donem també opcions que nosaltres parlin. Sí, una mica. Bueno, no tots els blaus, eh? Perquè si jo sóc de la branca més radical, jo ho veig.
En fi... Efectivament, efectivament. Jo passo a l'acció, saps? En fi, Alejandro, moltes gràcies, que vagi molt bé i que disfrutis de la tarda i també de les activitats del Canal de Joves aquesta setmana. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Camí cap a dos quarts de set de la tarda, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments el Jofre Borràs, que a part de, com comentem, ser un dels components d'aquest duet còmic mal i vanili amb la cançó d'Espanya, carinyo, lo nostre no funciona, també va estar Cop de Roc amb Dagoll de Gom, sent un dels principals protagonistes d'aquella obra de teatre. En parlem de tot això aquí a la penya del morro. Fins ara.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert o cinema. Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Ràdio Tespel 98.1
Quasi bé arribem a dos quarts de set de la tarda.
Avui Cristina passa per la penya del morro. De fet, avui volem parlar d'un videoclip català que a hores d'ara està a punt d'arribar, o si no ha arribat ja, a les 200.000 visites a YouTube. Tot un fenomen en els últims dies a la xarxa i que el videoclip fa així. Hem tingut moments de merda, tants esforços per comprendre'ns fa tant temps que ja no puc recordar. Com va ser que ens vam conèixer, en quin moment vas aparèixer i em fa mandra que m'ho tornis a explicar.
Són tants anys sent el que no he volgut i et sóc sincer que cada nit que arribo al llit ha estat un nou dia perdut. I és que Espanya, carinyo, lo nostre no funciona. Tinc molta pressa jo per tant. Ai, Espanya, carinyo, lo nostre no funciona. Si no t'importa vaig passant.
A més a més ha corregut com la pòlvora per les xarxes socials, Twitter, Facebook. Aquesta cançó es diu Espanya, carinyo, lo nostre no funciona. I parla amb molt d'humor de la relació Catalunya-Espanya i política que es viu en aquests moments. Darrere hi ha el duet còmic Mali Vanilli, integrat pel Miquel Mali i Jofre Borràs. Jofre Borràs, bona tarda.
Molt bona tarda. Hola, bona tarda, Jofre. Benvingut al programa. Abans de res, enhorabona per aquest èxit, que vas fer una pregunta que segur que no t'han fet mai des de fa dues setmanes, que és si us esperàveu. A veure si l'endevino. Sí, us esperàveu això o què? Home, ens esperàvem que seria, conya, un bombazo, però com ens passa amb cada vídeo que fem. O sigui, sempre estem convençuts que el que anem a fer serà boníssim i tothom fliparà. O sigui, el que faig és que...
normalment ens emportem un gran fracàs darrere i aquest cop era ja el que teníem amb més. Home, però quants videoclips? Home, havíem ensenyat molt la cançó i això, i molta gent ens deia, hòstia, això està molt bé, no sé què, per tant, teníem com algun input que sí, però el primer dia féssim 60.000 visites. Déu-n'hi-do. Com va sortir la idea de fer aquesta cançó i el videoclip, que és caxon del videoclip, ara en parlarem, però on va sortir tot plegat?
Va sortir de què? Algú m'havia explicat que havia vist just aquesta frase l'11 de setembre, a l'última manifestació. Sí. Ja comentava, hosti, he vist una frase molt xula a Espanya, carinyo, lo nostre no funciona. I em va encantar
perquè és molt amable, no? No és una manera agressiva de dir-li als espanyols, escolta, el dèficit fiscal i tal, sinó, escolta'm, és que no funciona, vull dir, ens podem equiparar una parella, no? I és que no xuta, ja fa molts anys que intentem i no anem bé de cap de les maneres. De bon rotllo, però...
De bon rotllo, però dient les coses que toquen. I, bueno, vam estar quatre mesos dient, hem de fer un tema d'aquesta frase, hem de fer un tema d'aquesta frase. Però allò que passa, que passen els dies. I al final es van ajuntar els astres, vam fotre fila a l'agulla i vam anar treballant. Per la gent que no es conegui... Sí, home, hi va sortir el tema. Per la gent que no es conegui, qui sou mal i vanili?
Doncs mira, Amal i Vanili, som Miquel Malirac i Jofre Borràs, ens coneixem als camerinos de cop de rock, fent jo el personatge de Ramon i ell del Joan, i en els moments tontos, amb una guitarra de tretzo, vam començar a fer l'idiota pels companys, bàsicament, eh? O sigui que podem dir que, bueno, podem dir no, van néixer als camerinos de cop de rock,
amb Dagoll de Gom, que vau estar també petant-ho molt fa una temporada, temporada i mitja, no? Temporada i mitja, sí. El Teatre Victòria, després Bolos... En fi, allò de Cop de Roc, no sé quin record tens, però des de fora es va viure amb molt intensitat, no? Home, i des de dintre també, la veritat, va ser un equip molt maco,
Va ser un projecte també molt xulo i el vam disfrutar tot bé. Va funcionar molt bé, va ser tot un èxit. No sé si recordes algun moment especial de cada funció de Cop de Rock per tu. Home, recordo molt les 100 funcions, l'última funció que ens van fer un vídeo així on jo que, bueno, els que no plorem en públic ho van aconseguir que sí que ho féssim i això no, molt allò lacrimògen.
Però, vaja, el dia a dia era molt agradable, també. Jo amb Degoll ja és el tercer musical, bé, musical, jo no sóc així massa de musical, però, bé, musicals dels de segona categoria. Què vol dir, musical de segona categoria? Bé, no, perquè hi ha mar i cel i boscos endins, que diríem que és més líric, no? Sí. I després, doncs, cacau, per exemple, a la nit de Sant Joan, i cop de rock, que és més rockero. Val, que és una altra tessitura, no?
Una altra tessitura, exacte, més gamberra, més rockera. Home, que se't veu una mica gambarret, també, Jofre, o no? Sí, sí, sí, sí, això sí que ho tinc. Tornem al Malibanili, perquè no sé si he llegit en algun lloc, si m'equivoco, m'ho dius, que esteu al Teatre Neu, en un espectacle? Hem estat. Nosaltres ja vam tenir fa tres mesets que vam estrenar un espectacle, que és això mateix que va néixer els camerinos, que s'ha anat perfeccionant,
i és la base, doncs, que el mal i jo amb la guitarra, això és una cosa molt pràctica, no?, que no implica més gent, i anar pensant bestieses, i anar fent cançons, lletres, o sigui, és un treball molt d'artesà, i de buscar el cac, i de fer una cosa divertida, que parli de l'actualitat, etc.
És un pel friqui, a vegades. Home, és que el videoclip és una mica friqui, també, no? Però està tot en sintonia, eh? Sí, ja, com a Espanya i tal, no? Però ho dic perquè, per exemple, vestits de torero, sortiu, que jo no sé si els vestits de torero, tu que te n'has posat un, apreten més del que sembla o no? Home, aquests...
quedaven bastant olgaditos, eh? Sí, no? És molat més apretat, o sigui, jo realment, allò de la malla aquesta que porten els toreros, jo buscava això, però bueno, els que ens quedaven així valien molts diners. No veu... Saps què? Quasi que no. Fem-me'ls més baladets. No veu patir a l'hora de gravar i de rodar el videoclip? Home, la seqüència dels 600 potser és el que vam patir més, perquè estava fotent un xàfec tremendo. Sí, senyor.
El 600 era una joieta molt ben restaurada d'un celler d'allà de Vilanan, i patíem, no? Llavors, hi farem una ratllada, tal, o farem del talatge d'un barranc o un marge o alguna cosa. Sí, aquest comentari l'has col·lat bastant. Hòstia, quin 600 més xulo i més nou, no? D'on l'heu tret? Doncs mira, és que no et podré dir ara el nom. Es deia Pere, però no me'n recordo el cognom. Però era un amic del pare del Mali, perquè vam anar a rodar al seu poble, a Vilanan, moltes de les coses que es veuen són d'allà de Vilanan. Sí.
I a aquest senyor el vam trucar a la tarda perquè ens havia caigut el contacte que teníem. Bé, allò que passa. I el tio va venir des de Figueres, super maco, li volíem donar diners per la benzina i pel servei. Ni de conya, si no m'emprenyo. Que bo. Senyor, fantàstic, tu. De fet, vau anar fins a Montserrat, també, grava el videoclip, no? També va anar a Montserrat, sí, sí. Que no sé si li vau posar un espelma a la Moraneta per tenir tantes visites al YouTube o què? Perquè, noi...
No ho vam fer perquè tot el que portàvem a sobre és el de 13, i ens haguéssim trobat allà també. Però va ser molt bonic, i jo potser és la segona vegada que anava i de petit allò que no me'n recordava res. I Montserrat és fantàstic, eh? Ho dic, per si hi ha algú que no ho té clar, Montserrat és l'hòstia. Tu creus que si no haguéssim anat a Montserrat no hagués triomfat tant la cançó, per exemple? Home, jo crec que segur que algú...
Home, aquí hi ha una ajuda celestial, no?, de la Moraneta. Vam estar el Mali i jo disfressats allà de Chacobeo davant de la Moraneta fent-li un petó al Mali. Jo, quan estàvem allà, ens ho dèiem de hòstia, només per això hi ha valgut la pena. No vau tenir problemes a l'hora de rodar, gravar dins? No, no, no, no. I vau trobar cua? Perquè jo vaig anar ara fa poc i, clar, era un diumenge també, eh? Vaig fer com, la meva, uns 40 minuts de cua no me'l va trobar ningú.
No, nosaltres vam trobar molt poca cua. Era un dia que hi ha el lletjot, que també va ploure, el dia de Montserrat, i després es va arreglar i les segones tomes es veuen ja amb sol.
I no, no, vam fer res, potser en quarta hora de cua. Estem parlant amb l'actor i cantant també, el Jofre Borràs, arrel d'aquest videoclip d'Espanya, carinyo, lo nostre no funciona. Atenció perquè en els últims dies us esteu marcant un tour mediàtic important. Veu estar als matins a TV3 amb la Melero i companyia. També heu estat al versió RAC1, heu estat a RAC 105. Aquest matí em sembla que heu estat a Radio Flashback.
Ara mateix esteu a la penya del morro de ràdio d'Esvern, o sigui, tot va cap amunt. Tot va cap amunt. Tu estàs veient la gràfica com va, però comença per TV3. Comença per el més baix i després ja anem pujant, no? I ara ja estem donant les ràdios locals, que és el més. És només difícil d'accedir, això. I a més, TV3 el dissabte ens va emetre una petita entrevista, també així, de grups reivindicatius que estan sortint. Ah, mira, us han etiquetat.
Aprofitem per dir que no som reivindicatius, només, vull dir que la reivindicació existeix i vull dir, el tema aquest no ha de ser només per la gent que és reivindicativa, vull dir, la gent que té fills i pares i el cap de setmana va...
els parcs d'atraccions també poden pensar això, que a Espanya, carinyo, el nostre no funciona. Sí, sí, no, no. Tenim alguna altra cançó que també té un caire així més reivindicatiu, però després tenim cançons com la Pilar, que fa Pilates de Pilada, que és molt interessant. A Saragossa, mentre està a la Virgen del Pilar, també, no? Una mica, sí, perquè vosaltres feu aquests jocs de paraules que, hòstia, funcionen molt, no?
Sí, bueno, és que el Mali és un malalt d'això, el Mali, el Mali Irak, té una deformació, el coco o el cromosoma, no sé ben bé, llavors ell fa relacions de paraules tot el puto dia. Hòstia. Jo perquè ja al final m'hi he acostumat. Encara et fa gràcia o ja no? No, sí, el que passa és que el que has aconseguit amb el Mali és frenar-lo, de dir, mira, aquest no, aquest no, aquest no, aquest sí.
Llavors de cada 10 em fot un que és una joia, i són els que ensenyem a l'espectacle. Jo tinc una amiga que defineix aquest tipus de gent com si tinguessin un grup de guionistes a dins del cervell, a dins del cap, que van dictant cosetes. Que jo et volia preguntar-te, què em voleu treure de tot plegat? Perquè no sé si fareu bolos... A partir d'ara, què?
Bé, mira, nosaltres la idea d'aquest muntatge és fer-lo molt, divertir-nos, divertir a la penya. Ens agrada molt l'humor i el gag, o sigui, el tema d'estar en escena i fer comèdies, molt guai, perquè la tragèdia no saps mai si ha agradat, no ha agradat, jo he emplorat molt, hem plorat poc, però el gag, l'humor sí. És que si riuen és que això funciona. Llavors això és una mica la nostra fita.
La idea és anar per teatrets a tot Catalunya i ara estem preparant el format concert, perquè també som conscients que hi haurà places que diran que a nosaltres ens interessa la plaça, l'Ajuntament del Poble. De fet, ja en tenim alguns.
de lligats, perquè amb aquesta última setmana han sortit bastants vols. Sí, clar, és que ha fet una promoció mediàtica increïble, no? Increïble, increïble. Sí, sí, tothom als pobles ajuntaments, escolta, que vinguin els mal i vanil i tal, no? Com, per exemple, el dia 12, divendres de juliol, que tocaran a la festa major de Torredembarra. Ah, mira, aneu cap allà, amb tot plegat i amb tota la història. És clar, això us ha agafat una mica de contrapeu, que esteu acabant ja ara de... No, perquè, o sigui, hem tingut sort perquè ja teníem l'espectacle.
I l'espectacle ja estava fet, ja portava un temps rodat. I l'última cançó, perquè nosaltres anem creant constantment. Ara tenim una altra cançó en ment que es diu Aquesta pizza hawaïana m'ha madat amb aquests olis i aquests greixos saturats. Això també és una mica com la frase de l'Espanya, carinyo, que hem d'anar madurant. Però de la pizza hawaïana, eh? La pizza hawaïana. I aquests dies que esteu visitant pitjaries sense parar per inspirar-vos, no? Tratòries i tal, o què? Exacte.
Bueno, i després estem preparant també un videoclip nou, que és d'un tema que ja fa molt de temps que tenim, que és una mena de hip-hop, que es diu Em roben, i l'estribillo fa Em roba Espanya, Em roba el rei, o bé el seu gendre, que és la seïna. Ah, molt bé, la temàtica una mica... Clar, després tu dius que no ve el seu grup reivindicació, però... Clar, aquesta és la segona reivindicativa, és veritat, bueno, ens donem dos de reivindicació. Ah, val, val. Doncs escolta, Jofre, moltes gràcies per haver-nos atès, que us vagi molt bé, i ja us anirem seguint la pista, que no sé si això...
tindre fortuna o no, però vaja, Mali Vanili, 200.000 visites al YouTube amb l'Espanya, carinyo, lo nostre no funciona, que això també és una prova d'allò que dèiem l'altre dia, que fas una cosa a internet que ho peta i a partir d'aquí, doncs, poden sortir més històries, no? Jo crec que es tracta una miqueta d'ensenyar a la gent que darrere de Mali Vanili, si rasca, segueix a vent i coses interessants, perquè de vegades, quan et posen l'etiqueta que la gent del verano és una cosa com...
que es consumeix el moment i es llença ja mai més en recordes. No, no, home, no, que hi ha el Jofre Borràs, de Cop de Rock, d'altres musicals, de Goy, vull dir que, escolta, això ja... No, i que la gent, quan ens vingui a veure, si tenia allò algun prejudici de dir, ah, això són aquests que fan una cançó del verano i vinguin i vegin tota la feina que tenim darrere i s'ho passin superbé en l'espectacle...
Això serà la millor propaganda. S'ha de veure. Com es diu l'espectacle? Teniu nom? Es diu Mali Vanilli, lo nostre no funciona. I està molt lligat perquè és la història de tots els nostres fracassos. Com en el moment donat vam fer, un dia vam apostar per la rumba, no va funcionar, vam apostar pel hip-hop, però tampoc ens va acabar de funcionar, vam fer un abando de rock, però tampoc. O sigui, és la història dels fracassos de Mali Vanilli. I ara he trobat una mica la guitarreta i heu funcionat més, no? O què? O no?
Ara heu trobat, no sé quin instrument, que és una guitarra? Sí, sí, sempre, sempre. Sempre ha sigut el duo amb guitarra. Dos actors amb guitarra per la part de teatre i per la part de música portem tres músics més darrere. No, deia que després de tantes proves que heu trobat ara la guitarra que sí que us ha funcionat, com a mínim amb aquest tema. Ah, perdona. Amb l'Espanya Carinyo, vol dir. Exacte, exacte, exacte. Això és a veure com ho dèiem, perquè no estava plantejat que al final...
Bueno, no triomféssim, però tinguéssim popularitat. Sí, sí, sí, no, no, escolta, tu, endavant les hàgies... A veure com... A aprofitar-ho de tot el positiu, endavant. Doncs escolta, Jofre, doncs l'ho he dit, moltíssimes gràcies i que vagi molt bé. Una abraçada molt forta. Vale, una forta abraçada. Adéu, gràcies. Hem tingut moments de merda, tants esforços per comprendre'ns fa tant temps que ja no puc recordar com va ser que ens vam conèixer, en quin moment vas aparèixer i em fa mandra que m'ho tornis a explicar.
Són tants anys sent el que no he volgut i et sóc sincer que cada nit que arribo al llit ha estat
Tu què en penses, Mali? Home, jo crec que a Espanya no va bé. Que no nos va bien. No, no, és veritat.
Tenim un dèficit fiscal, un dèficit cultural, tenim un dèficit laboral i un dèficit gramatical. Tenim un dèficit conceptual i un dèficit mental. Tenim un dèficit d'identitat. No rima, però és veritat. Tants estius i... 3 quarts de 7 de la tarda, faig ben, eh?, de la cançó que dura 4 minuts i mig, vull dir que curteta tampoc no és. 3 quarts de 7 de la tarda deia... I ara passem... Cristina, estàs preparada o no?
Sí, i tu, Jordi? La pregunta seria, i tu, Jordi? Jo no sé si estic preparat, perquè com cada dimarts ja és un clàssic, acabem aquesta segona hora amb les seccions de terror de Cristina...
Cristina, avui he tratat de confessar una cosa, jo sabia que teníem la secció i he tingut un malson, segurament... Per la secció? Bé, per tot plegat, pels nervis, per la por que passo...
Vaig somiar amb la nena de l'exorcista, sota aquella nena que es gira... I que baixa les escales d'esquena, no? I que vomita i es posa la creu de Déu en llocs que no s'ha de posar. Doncs sí, fa poc vaig veure la pel·li i mira, ahir vaig somiar amb ella. Jo crec que té a veure amb la secció d'avui, però vaja. Home, a mi em passa sovint que si recentment he vist alguna cosa, doncs que m'ha impactat després somiar amb allò, però... Potser és de la secció de dimarts passat.
Jo et dic una altra cosa, Jordi. Jo també he vist la pel·lícula aquesta de l'exorcista i mai he somiat amb aquesta nena. Podria somiar amb qualsevol altra...
Persona, personatge, pel·lícula, qualsevol altra cosa, però no amb aquesta nena. Jo penso que la nena de l'exorcista, però, és una de les històries de terror, no sé si més reals, però que més caga, com a mínim... Mira-me com mira. Ja em mires ja amb cara de nena i d'exorcista. M'estic cagant. Doncs dic que potser és de les més reals que han existit, no? De les més reals, sí, però no de les més terrorífiques. I si no em creus, només hem de fer un petit repàs, no?, pels personatges. Sí, sí, sí, fem-lo, fem-lo, fem-lo, fem-lo, fem-lo.
En primera posició, fem un rànquing dels personatges més terrorífics de la història. Comencem per un rostre desfigurat, correcte?
un barret, un jersei de ratlles verdes i vermelles i un guant de ganivets que ell mateix ha fet d'aquí parlem Freddy Krueger en aquest rànquing que per cert Cristina d'on l'estet aquest rànquing? Mira, cal dir que el rànquing aquest és un rànquing que acostuma a fer que voten els lectors de 20 minuts i han qualificat com a Freddy Krueger el personatge de cinema més terrorífic de tots
Freddy Krueger, el més terrorífic de tots. Suposo que pel seu aspecte, pel fet de portar aquest guant amb els ganivets fet per ell mateix i tot plegat. Suposem que és un dels més elaborats i és el que ha rebut més vots. En aquest cas, s'ha portat al palmarès, per dir-ho d'alguna manera, dels més terrorífics. De totes maneres, no és l'únic. Però en aquest cas, Freddy Krueger, sobretot destacat per pel·lícules com Pesadilla en el Mestrit. 1, 2, 3, 4, 5, perquè ja no sé quantes n'hi ha.
Sí, sí, sí. Que, de fet, l'origen de Freddy Krueger és real, Cristina? És que aquí ve la història, Jordi, perquè em fa molta gràcia, perquè tu somies amb la nena de l'exorcista, que sí que tens raó, que és cert que pot haver-hi històries i pot ser la més real en un principi, però és que dubto molt que coneguis l'origen de Freddy Krueger. A veure, explica'm. I és que es veu que aquesta història, no sé si veies, que...
Doncs que ve des de la dècada dels 40, quan una jove monja anomenada Maria Helena, coneguda abans de fer-se monja com a amant de Kruger, doncs va ser tancada accidentalment en una habitació on hi havia poc més d'un centenar de criminals dements de l'Hospital Psiquiatri de Westinghiles. Evidentment va estar allà durant uns dies i els pacients es veu que la van violar i la van torturar...
fins que la van trobar un dia gairebé morta i embarassada. Què va succeir, evidentment, t'ho pots imaginar, no? Uns mesos més tard va néixer Frederic Charles Kruger. Et sona el nom? Sí, és el protagonista de qui estem parlant, vaja. Exactament. Doncs el nen es veu que finalment va ser donat en adopció al senyor Underwood, que era un home alcohòlic que abusava i maltractava aquest petit nen durant els seus primers anys de vida.
Per tant, aquest personatge de Freddy Krueger de la ficció sí que té un llast amb la realitat. Exacte, Jordi. El seu origen podríem dir que ve relacionat amb aquesta història d'aquest noi, de Frederic Salsk Ruger. De fet, el petit Freddy, això és real, va començar a discernir ja de la realitat del que era la ficció per aquests maltractaments segurament i ja va consolidar malalties patològiques.
Sí, així és Jordi, fins i tot en aquest cas el Freddy va començar a mostrar aquest tipus de comportament de psicòpata i ho feia a través d'assassinar, per dir-ho d'alguna manera, petits animals. A banda d'aquest comportament també cal destacar que no només la cosa venia per part del seu pare, sinó que també els seus companys el ridiculitzaven al dir-li fill de 100 maníacs. És a dir, com la mare va patir el que va patir, els altres nens amb la seva crueldat li deien d'aquesta manera i es reien d'ell.
Per tot això, a la seva adolescència va acabar mutilant i matant el seu pare adoptiu, evidentment per tot el que va passar. I quan era adult, cal dir que va continuar amb la seva vida en principi normal, perquè va tenir una temporada normal, es va casar amb Loretta i va tenir fins i tot una filla, que es diu Catherine, es deia en aquell moment.
Van viure a la casa on es va criar Freddy, al carrer Elm, número 1428. Que, perdona, és Elm Street, al carrer d'Elm. Sí, exacte. O sigui, que això també... Ha estat tot relacionat. És una altra cosa que també s'inspirava directament, és una còpia d'aquest home i de la seva vida, que, per tant, podem dir que Freddy Krueger sí que va existir, que després ho van passar pel filtre de la pantalla de la tele i de la tele del cinema, però que realment aquest home va existir amb totes les seves obscuritats, no?
Sí, exactament, Jordi. Evidentment van modificar, suposo, una miqueta la història, però així va ser. Dèiem que Freddy va viure en la mateixa casa on es va criar, no? Estava amb la seva dona i amb la seva filla, i justament quan la seva filla, la Catrín, era més o menys petita, en aquell barri van començar a succeir unes coses estranyes, i és que van començar a desaparèixer nens i nenes del veïnat.
Llavors, davant del misteri, la Loreta va començar a estar una mica més neguitosa i li va adonar per mirar la casa. Es va adonar que el Freddy tenia una habitació secreta al soterrani de la casa on guardava diferents materials de tortura. Evidentment, la Loreta ho va descobrir i quan el Freddy se va assabentar que la Loreta ho sabia va jurar i per jurar que no ho diria ningú. Però el Freddy suposo que no se la va creure i la va acabar matant davant de la seva filla.
Posteriorment, el Freddy Coop va continuar amb la seva vida com si res, va anar a treballar a la central elèctrica local on acostumava anar-hi cada dia, on hi havia una caldera central i es van trobar allà els cossos dels nens que havien desaparegut del veïnat. O sigui que anem confirmant que cada vegada la història s'assembla més a la pel·lícula, malgrat s'apareguien somnis, que agafava els nens o les nenes, adolescents en aquest cas com a la pel·lícula, i que en la vida real el que va fer és tirar els cossos d'aquests nens i nenes que matava...
a la caldera de la fàbrica central on treballava. La policia va acabar amb ell o no? No, aquest és el detall més significatiu i és que tot i això la policia no va poder resoldre el cas i de totes maneres els diaris sí que es van fer ressò de la notícia i el van batejar com l'assassí d'Espringut.
De totes maneres, el 1966, Freddy sí que va ser detingut, finalment, pels assassinats als nens perduts, però el més curiós de tot una altra vegada és que va ser alliberat dos anys després, degut a que no s'havia signat correctament els papers de la condemna.
Els pares del veïnat, davant d'aquesta notícia i aquest succés, van decidir prendre's la justícia per la seva banda. I què van fer? Van seguir el Freddy fins al seu lloc de treball, van fer un camí tot amb benzina i el van deixar que es cremés viu. El van cremar viu, el Freddy. Bé, és evident que té a veure tot el cas real amb la pel·lícula, perquè Freddy Krueger, de fet, la seva imatge i el seu rostre surt cremat
com l'estampa habitual. Què va passar amb les seves restes? Les van portar al cementiri de cotxes Penny Brothers i van ser tancades al maleter d'un cotxe vermell. Només dir que amb això acaba aquí la història, la vida real de Frederic Salz Kruger i que 18 anys després, el 1984, es va fer la primera pel·lícula de Freddy Kruger.
No sé, tu em diràs si fa més por Freddy Krueger o la nena de l'exorcista. No sé, Jordi, com et quedes amb aquesta història? A mi de pel·lícula em fa més por la nena de l'exorcista. De pel·lícula sí, de pel·lícula sí. Ara, de cas real, lògicament em fa més por Freddy Krueger. Bé, tenim pocs minuts per acabar. Tindrem temps de parlar del següent home més personatge de terror de la història del cinema relacionat amb la realitat.
amb qui continuem? Es tracta de Jason Borges, és el protagonista de Viernes 13, Jordi. Sí, senyora. En aquest cas, no t'explicaré cap història real, l'únic que et diré és que no cal confondre'l amb l'Eatherface de La matança de Texas, perquè tot i que tots dos utilitzen una màscara per tapar-se la cara, la major diferència entre ells dos, i és aquí quan venen les confusions, és que el Jansson de Viernes 13 utilitzava un ganivet per matar les seves víctimes i no pas una motoserra.
Clar, però és que com que són Estats Units i també hi ha una casa abandonada, una masia de per mig i van amb la cara tapada, però clar, un sembla que porti com la màscara d'un equip d'hoquei i l'altre porta com uns cabells fins i tot, que sembla com la màscara d'un que ja ha matat, no? Sí, sí, més o menys seria aquesta la diferenciació. A viernes 13, al Jason...
Porta aquesta màscara que dius ben tu, que és com una màscara així típica blanca, amb diferents forats, que és una de les màscares més venudes per distreçar-se. Any rere any, això, Jordi. Per tant, és una de les pel·lícules també més famoses, més conegudes, i tot i que no hem trobat cap història real darrere d'aquest personatge, ja t'explicaré algun cas d'on pot haver sorgit aquesta pel·lícula.
Bé, doncs ho haurem de deixar per el pròxim dia, Cristina, si et sembla, perquè, de fet, hi ha pel·lícules com La matança de Texas, Psicosis, El silenci dels anyells, que van ser inspirades per un home, el carnisset a Plainfield, que era Ed Gein. Si et sembla, podem repassar la vida d'aquest... El bon home anava a dir, però no. Ed Gein, sí.
Psicòpata, la setmana que ve, et sembla? Perfecte, Jordi, cap problema. La setmana que ve, acabem el programa. Cristina, el millor de la penya del morro per tu avui ha sigut... Avui les sorpreses nadalenques de televisió amb les entrades per anar a veure alguna fuent i tot plegat. És veritat, és veritat. És veritat, és veritat. Si algú vol, lapenyadalmorro arroba gmail.com. Acabem el programa. Gràcies a tothom que ha explicat.
La penya del morro d'avui, amb la Tarna Verdoi a la qualitat Sant Justenca, una abraçada de la Núria Oriol que enviem des d'aquí, també amb la secció de televisió del David Avila, l'Alejandro del Casal de Joves, el Jofre Borràs, l'actor que hem entrevistat dels Mali i Vanili, i Cristina, com sempre, moltes gràcies. A vosaltres, Jordi. Amb la teva col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de la penya del morro. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Que vagi bé. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, sou originals de mena.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Poses les nits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I a alguns quina meravella i a alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure cap a sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un galàix heu parat una furgoneta aprofitant.
La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'apsir romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I ben volgut ni sospiteu que gent com jo
M'ho imagino, ho intento i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei tot trondoll i un segon quan una mica em vols.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai ben volgut que estranys si un dia et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dit.
Fins demà!
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-t'emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec. Faré d'homes seriosos, esperaré darrere dret, mentre tu li fas brometa. Veig que dels dos casals, mentre tu et reivindies,
i ella em dirà que t'ha vist vell i pas a pas ja estaràs tan lluny com el cretí que abans d'entrar a història li tocava el cul
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui.
dimarts 11 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Avui fa dos anys de la constitució de l'actual equip de govern municipal i dels regidors i regidores arribats a l'Equador del mandat, els portaveus fan valoració dels últims dos anys i de les previsions de futur abans de les properes municipals. Avui
Han passat per a Rallodes Verdes.