Esports més abandonaments catalans al Dakar. Els pilots Xavi Fog i Gerard Ferrés per problemes mecànics. En bascet a partir de la seta el Barça té partit d'Eurolliga. Juga la pista del Fenerbahce Turk en la segona jornada del Top 16.
Localitzen la cabina de l'ultralleuger desaparegut amb els cossos dels dos tripulants a dins. Els han trobat prop del cap de Norfeu, a l'Alt Empordà, on ahir, recordem-ho, uns pescadors van trobar les restes de l'aparell. El dispositiu per recuperar els cossos està previst que es faci demà al matí. Fem Girona, Sònia Tubert, bona tarda.
Bona tarda. Segons han confirmat fons dels Mossos d'Esquadra, les restes que ahir va arrossegar una barca de pesca davant del Cap Norfeu són les de l'ultralleuger que es va enlairar de l'aeródrom de Pals el 22 de desembre i ja no va tornar. El robot submarí que avui ha inspeccionat la zona ha aconseguit visualitzar un cos i possiblement part d'una altra.
Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil afrontaran demà les feines per rescatar els dos cadàvers del fons del mar, tot i que des de la policia autonòmica han apuntat que serà una feina molt difícil. La resta són a uns 86 metres de Fundària i a un quilòmetre del Cap Norfeu, a l'abadia de Roses. A l'Ultralleuger viatjaven una instructora veïna de Torruella de Montgrí de 48 anys i un alumne de 43 i veí de Barcelona.
L'escriptor i editor Josep Maria Castellet ha mort avui als 87 anys. Licenciat en Filosofia i Lletres i Dret per la Universitat de Barcelona, Castellet va dedicar la seva vida a la cultura catalana i espanyola, bàsicament dins del grup Edicions 62. En declaracions a la xarxa, el Premi Joret Pla 2013, gener 5, n'ha destacat la seva figura. Forma part d'aquell batejat realisme històric
que incluïa el Carlos Barral, el Jaime Gil de Vietma, els germans Goiti Solo, on el castellet jugava un paper d'articulació molt interessant que, a part de tota la feina sagística i literària de l'edició 62, representava aquesta figura tan necessària, no?
Castellet va rebre el Premi Nacional de Cultura per la Generalitat el 2009 i el del Ministeri de Cultura el 2010. Més d'un milió 200.000 persones han fet servir el tren d'alta velocitat a Girona o Figueres en el primer any d'entrada en servei. El nombre d'usuaris del tren ha crescut un 25% i el turisme a Girona un 30%. El comerç també ha notat un increment de vendes, ho ha destacat a la xarxa Josep Maria Noguer, president de Girona Centre Eix Comercial.
Hi ha hagut un 4 o un 5% més de gent que han vingut amb el tren d'alta velocitat i això vull dir que ho palpem nosaltres a nivell de carrer, més aviat vull dir el boca a boca. L'augment del negoci al sector hoteler s'ha situat en torn del 5%.
El president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila de Badal, ha advertit els alcaldes que negar-se a cedir el padró municipal al govern per fer el cens que permeti organitzar la consulta no és democràtic. Vila de Badal ha demanat a la presidenta del Partit Popular Català, Alicia Sánchez Camacho, que reflexioni.
Crec que és gravíssim. Jo us diria que s'ho reflexioni a la missa Sánchez Camacho, que pensi que el municipi és el poble, està a prop del poble, i que això, si segueix per aquí, al final serà el poble qui l'expulsarà amb ella i la seva gent dels governs locals.
El també alcalde de Vic ha instat al PSC que faci campanya pel no i cridi a la participació. El director del Servei Català del Trànsit, Joan Josep Isern, insta al desdoblament de la Nacional 240 per continuar així reduint, diu, la sinistralitat a les carreteres de Ponent. Isern defensa centrar tots els esforços en el desdoblament i ha afegit que fins ara que es facin les obres, fins que es facin les obres, es pot desviar el trànsit per l'autopista. Si s'ha d'invertir en alguna cosa, que es dediquin a invertir
en projecte i en tasques de tirar endavant aquest desdoblament. En tant en quant aquest desdoblament no pugui ser efectiu, jo considero que realment la solució de la Nacional 2 a Girona ha sigut un èxit.
Trànsit ha presentat el balanç dels accidents a les comarques de Lleida durant el 2013, el més important del país. Malgrat això, a les Garrigues no s'aconsegueix reduir el nombre de morts a les carreteres. Per contra, a la Noguera s'ha passat de 15 morts el 2012 a només dues víctimes mortals aquest 2013, el major descens registrat. A Igualada, els Mossos, els bombers i també la policia local han engegat un dispositiu de recerca d'un jove de 17 anys veí de la capital de l'Anoia, desaparegut des d'aquest dimecres al matí.
La mare del menor va presentar la denúncia de la desaparició del menor ahir al migdia a la comissaria d'Igualada. Els cossos policials treballen en diferents línies d'investigació. Abans de desaparèixer, el jove anava vestit amb uns pantalons de color gris i una jaqueta de color negre.
Sintonitzes Ràdio d'Esperm, la Ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esperm, 98.1. Ràdio d'Esperm, 98.1. Ràdio d'Esperm, 98.1. Ràdio d'Esperm, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènec. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda, gràcies per escoltar-nos. Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just. Carme Berdoi, bona tarda. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Apareix aquí, del morre, del darrer de nosaltres. Què hem portat les notícies avui a Caldorella? Què fas aquí, el controlo, avui, Carme? Jo.
He pensat que... Ah, no, no surt la càmera. Què? No, no, no. He pensat que venia a prendre protagonisme. No, no, no. Bé, vinga. Escolta, com comença un programa? Bé, eh? Avui al programa, per cert, també parlarem de diferents qüestions, com per exemple amb la Clàudia Barberà, que inaugura una nova secció i la tenim ja també a l'estudi número 1 de la ràdio. Clàudia, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. Hola.
M'agrada molt l'estil de posar-te els teus auriculars, eh? Sí, amb tots els cables penjant per aquí. És el que es porta. Sí, és el que es porta. Ara, que diu que fas una nova secció, no, aquest any? Sí, avui sí. Que ja no saps al carrer ni tot allò, t'has cansat? I ara faràs... Coses des de casa. Coses des de casa. Coses des de casa.
Bé, que pugui... Com es diu l'espai? És que fa fred. No ho sé. Com li vols dir? Com fer coses. Vale, doncs com fer coses. Doncs avui com fer coses amb la Clàudia Barberà. Tothom es cansen al carrer, eh? Com? Què dius, Carme? Dic que tothom es cansen. Sempre és habitual que les seccions al carrer durant poc. Sí, és que fa molt de pal, eh? He durat un trimestre. Encara? És la persona, un aplaudiment, que ha durat més a Ràdio d'Esverb fer una secció al carrer. Bé, com fer coses. Avui el títol és, Clàudia...
Com fer coses 1. No, però vull dir un tema, dóna'ns una pista. Ah, sí. Com vol ser una princesa Disney o alguna cosa així. Com ser una princesa Disney, molt bé, m'agrada. A més a més també avui tindrem l'Arnau Garrufer, músic ja mític de Sant Just, que va marxar però ha tornat, el fill pròdic del poble i del saxo. Demà estarà a l'Ateneu i avui ens explicarà la seva aventura després de tants anys per Holanda.
A més a més, també a la segona hora, l'Arnau Cònsul amb els llibres i també la Núria Oriol i les notícies positives. Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya comú.
Però abans de tot això, com sempre, saludem la Cristina Vargas que porta el Twitter i el Facebook. Twitter i Facebook. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Avui ha sigut Trending Tòpic, ETA i Zulueta. Ha sigut el més comentat a Twitter perquè la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha obert dirigències a Interior per l'anunci anticipat d'una operació contra els advocats de presos d'ETA que ha comportat 8 detencions i que continua ara amb l'escorcoll al despatx del senador de Bildu, Iñaki Goyoaga.
Sí, la Fiscalia vol que s'investigui per què el Ministeri de l'Interior va informar als mitjans de comunicació l'operació antiterrorista feta a últimes hores abans que aquesta intervenció policial comencés. Per això demana al Ministeri de Jorge Fernández Díaz un informe sobre la difusió de l'operació contra l'anomenat front de macos o presons feta a través d'una pílola de la xarxa social de Twitter i d'una nota de premsa penjada al web del departament. Una nota on s'indicava per cert l'hora i el lloc on estava previst fer els escorcolls i que el Ministeri va retirar poc després
atribuir-lo ara a un error humà del Departament de Comunicació. Bé, què diu la gent a Twitter? Per exemple, un altre aplaudiment pel Partit Popular per la ficada de pot a l'operació hacker de la Guàrdia Civil contra ETA. Això ho diu l'Òscar? El Roc Casagran diu que d'un temps d'ençà tot és ETA, reactivaran l'economia espanyola amb construcció de noves presons, oi? És que no hi cabrem.
I Joaquín de Toledo diu que la Fiscalia demana prohibir la manifestació a favor dels presos d'ETA el pròxim 11 de gener. Esperem una resposta ferma del jutge. Cristina, que t'has fet alguna cosa per comentar? Bueno, algunes, sí. Què, digues? No, bàsicament dic que la investigació intentaria aclarir el succeït i estudiar si se'n podien derivar responsabilitats penals, tot i que, segons han apuntat algunes fonts oficials, fiscals en aquest cas, doncs es podria arribar si demostra que tot plegat és fruit d'un error, no? En aquest cas...
Tot i això es veu que aquest acte podria haver perjudicat la investigació. De moment continua aquesta operació fins ara amb 8 detinguts, entre ells l'advocada de l'esquerra Betzale, Aranja Zulueta, que és una de les trending topics. I per altra banda, bàsicament dic que aquesta operació continua. A banda d'aquests 8 detinguts, també amb l'escorcoll ara a Bilbao, del despatx del senador de Bildu Iñaki Goyoaga,
l'objectiu de requisar i trobar alguns documents que avui han pogut estar amagats arran d'aquesta antelació que s'havia fet de l'anunci de l'operació. Clar, aquí el tema està en que van anunciar per la premsa abans que no es fes, no? I llavors aquesta mitja hora... S'havia penjat el comunicat de premsa abans que...
Clar, llavors, aquest temps, abans que la Guàrdia Civil sortís de les casernes, va fer que potser es destruissin molts documents o fins i tot, no sé si aquest matí he escoltat, que hi havia un d'aquests advocats que havia desaparegut i que també l'estan buscant. En fi, el Ministeri de l'Interior, amb Jorge Fernández i al capdavant, molt bé. Amb la línia ja que ens estic acostumats... Bueno, ja ha dit que és un error humà. Un error humà, un error humà, sí.
I també la filtració aquella fa uns mesos, no?, d'aquell que va morir al Raval i que van agafar com els Mossos d'Esquadra, no?, també van fer malament la transcripció. No, però no s'ha aclarit, eh?, qui ho va fer malament, no? Però estan cobrint, estan cobrint de glòria últimament, eh?, amb el referèndum de policia, el biglisteria d'interiors.
Bé, parlem ara de les notícies que passen més a prop. A Sant Just d'Esvern, a l'actualitat informativa del municipi, parlarem de la secció local de l'Assemblea Nacional de Catalunya, que s'assuma a la campanya Signa un vot per la independència. També dels tallers de Zumba, defensa personal o d'Ukelele, que són les noves propostes del casal de joves aquest trimestre. Esclar, ja estigues a atendre. Sí, això m'interessa. Ja sé què t'interessa, el de Zumba.
Però abans de tot això, parlem del que hi haurà aquest diumenge a Sant Just perquè se celebra la festa dels Tres Toms al nostre municipi. Aquí veiem uns cosets i uns gatets ballant Charleston.
Efectivament, un any més, el municipi comemora la festivitat de Sant Antoni Abad amb la desfilada dels Tres Toms i la benedicció dels animals. Tot plegat començarà amb el tradicional esmorzar per als cavallers. Sí, els Tres Toms, que és una tradició que es manté a Sant Jus des de fa anys i que es comemora en honor a Sant Antoni Abad, patro dels animals. Clar. Sí. Se celebra el 17 de gener, els dies de la festivitat, però a Sant Jus es comemora sempre el primer cap de setmana després de Reis. Ah. Sí.
L'esmorzar per cavallers serà a Can Ginestà. Això és per la gent que ve amb el cavall a primera hora del matí, cap a les 9. A les 11 s'oficia una missa solemne a l'església de Sant Just i Bastó. Amb tots els animals o no? No, la missa no. A dins de l'església, no. Però després, sí que tot seguit, el mossèn beneirà... No, perdona, perdona. Hi ha llocs que, si no tinc mal entès, sembla que això ho permetien, no? Abans, entrar amb els animals a l'església. Potser pots entrar, però és que són com 40 ponis i 20 cavalls i jo crec que no hi caben. No hi caben, no hi caben, no, per això...
Potser si vens amb el teu gos sí que pots entrar, eh? No ho sé, no ho sé, pregunto, jo ho pregunto per això. M'hauria preguntat si podien entrar els cavalls a l'església. M'ha semblat com una pregunta... Què? Redondant. Redondant. Tu creus que entraran els cavalls? No ho sé, per això ho pregunto, és que no ho sé, és que no ho sé. Jo crec que no. Val, d'acord. Crec que posaria la mà al foc, si vols, vull dir, no és que digui, ai, avui ja ho buscaré. No, és que jo... Que els cavalls no crec que entren. No, els cavalls... Home, els cavalls...
Els cavalls segur que no. Però, per exemple, no només hi ha cavalls, hi ha gossos, hi ha gats, hi ha tot d'animals que es poden... Però també hi ha gent que no va ni a la missa, ni amb el seu animal, ni sense l'animal, i després sí que va a la benedicció que es fa un cop s'acaba aquesta missa, que és a partir de les 12. Home, el fet que sigui solemne ja et diu que potser animals no poden anar, perquè és solemne.
Home, però un hàmster sí, el portes a la butxaca i ja està Per exemple, una bona idea Home, a la butxaca un hàmster? Home, jo me'ls ficava Per passejar-los Es pot ofegar, no? Els meus mai s'han ofegat I si s'escapa?
No, perquè no poden escalar tant. Respirar? No, respirar sí, perquè és obert. A veure, no li tanco una crema llellera a la butxaca. Us ha fet un jardí aquí important, però vaja. No sé si la Cristina va avanar i els seus animals, per exemple.
M'ho estava plantejant, eh? Jo conec gent que no és religiosa ni res, però que sí que li fa gràcia anar a la benedicció dels animals, perquè és un acte, doncs, mira, que és així... Bonic. És maco, no? Sí, a mi m'agrada. És a les 12. Però jo vaig a vegades. I després hi ha la desfila dels carers de Sant Jus, que es fa... Això, ara. Tres vegades, que és els tres toms. Ara, això no t'agrada. I a una banda... Ara, això no t'agrada. Això no t'agrada, això no t'agrada, això no t'agrada, eh? Vinga, amunt i avall, tots els animalets del poble, per la plaça Jacín Verdaguer. Som-hi, vinga.
Hi ha el punt final del recorregut, que és on s'oferiran borregos i vidols per tothom. Borregos? Sí, no saps què són? Ah, són com aquests pastelets. No són els animals. No. A veure, un poc detall, no? Quan no miren, ja te'ls poses a la brasa.
No, no, seria lleig. De fet, recordem que hi haurà una cinquantena de ponis i una vintena de cavalls als carrers de Sant Jús, cosa que, com a espectacle, no està gens malament. No està gens malament, eh? Mai hi ha hagut cap problema entre... Entre cavalls i ponis? Sí, o... No ho sé, s'escapa un gos i passa entre les potes d'algun cavall i potser s'espanta o... Cristina, el món dels animals...
Clar, això és una festivitat religiosa. Pensa que ja, de fa molts anys, a l'Arca de Noé, ja estaven tots els animals allà i no hi havia problemes. Vull dir que això és normal, no passa res. Esperem que no plogui aquest diumenge, perquè llavors sí que serà una mica a l'Arca de Noé. Farà fred. Farà pantet. Fred, fred. Ah, fred. L'any passat va ploure, es veu, i diu que sí que va complicar una mica tot plegat, però aquest any ja no que no.
Molt bé. Canviem de tema i parlem ara de la secció... Alguna cosa més sobre la festivitat dels Tres Tons? Ja està bé. A partir de quina hora, Carme, tot això sent just? Depèn de l'acte, he anat dient diferents hores. Quina cosa t'interessa? La benedicció. La benedicció és a les 12. Perquè aprofito i el dissabte no em dutxo, si surto, llavors ja vaig cap allò. A les 12 del migdia, eh? Sí. D'acord, doncs ja queda apuntat. Bé, parlem ara de la secció local de l'Assemblea Nacional de Catalunya.
Cristina, estàs bé? Sí, li acabo de preguntar al Carles si és on tia, tu sí, però ja m'ha dit que sí. Però jo m'aparto del micròfon. Aquests micròfons són molt bons. Agafen... Baixem un moment la música. Potser escoltem alguna conversa del cafè de Can Ginestar. Va, avui no.
Bé, la secció local de l'Assemblea Nacional de Catalunya se suma a la campanya Signa un vot per la independència. Dissabte i diumenge recolliran signatures a l'Ateneu, es podrà veure una exposició i a mires farà una conferència i es projectarà un documental. Això pel preu de 0 euros. Exacte. Home, signar seria estrany que s'és pagar.
Perdona, hi ha molta gent famosa que a vegades demana un euro per la seva assignatura. Sí? Sí, sí, s'ha donat el cas. Per exemple, aquell home que venia de... L'home que va estar a Star Wars, a la Guerra de les Galàxies, a dins de l'R2D2, que era una baixa, va venir a Barcelona fa uns anys i estava a l'illa presentant un llibre, em sembla, parlo fa molts anys, eh? I la gent que li demanava un autògraf
es feia cobrar 3 euros. Que barat, no? Per autògraf. No, vull dir, tant. Per tant, si has de cobrar, no? Jo trobo el candel·lós cobrar per un autògraf. Jo també, però si ho fas, cobra més. Que tingui un sentit, no? Tu pagaries 3 euros, no, Carme? Jo no. Però vull dir, si tu creus que la teva firma val diners, ningú ho creu, en principi, com és que creus que val tan poc? L'home que feia el C3PO diu que cobrava 5 euros.
Perquè és la més alta. Si vols fer negoci, cobràs més, no? Perquè 3 euros, què? Si tenen 20 persones, guanyes 60 euros i quedes com un rata. Ja és més del que guanyaria jo, però la meva firma. En fi, no és aquest el tema. No, no. Demà a partir de les 10 i fins a les 2 de migdia recollirem signatures a l'Ateneu. A les 11 es pot haver una exposició de fotos i vídeos. A les 12 hi haurà una conferència a Vermut amb Llibert Ferri
I a les 5 de la tarda es projectarà la pel·lícula Catalunya-Espanya d'Isona-Passola. I diumenge també es regull en signatures al matí de 10 a 1 i també es podrà visitar aquesta exposició, una campanya que es fa arreu de Catalunya aquest cap de setmana. Bé, molt bé, doncs algú vol més informació? Demà a les 11 i 10 entrevistarem algun dels responsables de l'assistió local de l'any C.
Gràcies, Jordi. Què passa? Perquè has viscut molt més informació i m'ha anat bé per anunciar-ho. De res, home, ja saps que estem al servei del poble i de la ràdio, com la gent que a partir de ja, la setmana que ve, farà un dels nous tallers del Canal de Joves de Sant Just. Estem parlant d'un taller de zumba.
30 segons de cançó i amb això ja hem perdut ja unes quantes calories si fem el que diu el nostre monitor. O monitora. Has fet mai zumba? No. Però no he vist fer, eh? T'ha agradat? Sí, aquí a la vagoneta em van fer fa poc. Hi havia les festes de tardor, hi havia la nit solidària, d'acció solidària, i van fer zumba. Estava molt bé, hi havia molta gent.
M'agrada molt, es veu. M'agrada molt. Atenció perquè no només hi haurà tallers de Zumba al Casal de Joves d'aquí, no res, sinó també defensa personal i de Ukelele, o tots tres alhora, també. Són les noves propostes del Casal de Joves aquest trimestre. L'equipament ha obert inscripcions pels nous tallers que es faran fins al març i hi ha cursos per joves de 12 a 18 anys i també a partir de 14. Carme.
Sí, i també continuen els cursos que van començar a setembre, com ara el de teatre social, robòtica, dibuix, hip-hop, dance... Hip-hop dance, yeah. I cuina. Aquests cursos costen 20 euros, excepte el de cuina, que són 30, i el de teatre social és gratuït. I després aquestes propostes que comentaves ara, aquestes novetats, que són un baú que l'era i defensa personal...
aquest últim molt enfocat cap a un públic femení, i també més ofertes que continuen són guitarra, trapezi, instruments electrònics, swing i postpart. Bé, ukelele, que està de moda, és el que toquen els Manel? Ja no toquen. Però és el que toquen els Manel, no? Tocaven fa 5 anys. Sí, fa 5 anys tocaven, eh? Arribaríem tard si seguim la seva moda. No, crec que no és per això.
Avui, Carme, veiem que estàs enfadada. No li digueu res a la Carme? No. Per això us recomanem que l'escolteu avui a les 7 del vespre a l'informatiu perquè així no s'enfadarà i us vindrà a casa vostra a fer-vos popeta al col·legi. Per no només una vegada els preus d'aquests cursos costen 20 euros pels menors de 20 anys, 30 pels menors de 30 i 40 pels menors de 40 i 50 pels menors de 40.
menors de 50, i 60 pels menors de 60, 70 pels menors de 70, 80 pels menors de 80, i així anar fent fins a 200 euros. Màxim 40 anys. Tot i que hi ha excepcions que podeu consultar al web del Casal, que és casaldejoves.com. Ah, és que jo em sento molt jove d'esperit. Senyor, vagi a un altre lloc. Clar, clar, clar. També hi ha el centre cívic Jo Maragall, el mil·lenari. El mil·lenari, més aviat, eh.
A veure, també recordem que hi ha diferents cursos de degustació i maridatge, continuen aquests cursos associats amb el celler de Can Mata, que hi haurà un tast d'olis ara al gener, olis amb maridatge, el febrentes de Rieslings, que és una varietat de raïm d'Alemanya, i el març degustació de xocolates amb vins.
Molt bé, doncs, Carme, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé el teu. Igualment. I recordeu que a partir de les 7, el 5 és notícia d'edició vespre, o ara mateix, tota la informació que vulgueu a radiodesvern.com. Bona tarda, Carme. Bona tarda. Fins ara. I d'aquí uns moments amb la Clàudia Barberà. Avui estrenem nou anys.
No estarem avui un nou any, però estarem un nou espai com estrenéssim, perquè és la primera secció del 2014. Bona any, per això, eh? Bona any. Bona any, Clàudia. Avui, sota el títol Com fer coses... Sí, per exemple. Ens ensenyaràs a ser una princesa Disney. I ensenyaré a la Cristina. Si tu vols, també pots ser. Jo també vull... Prinsap, no? No, princesa. Princesa Disney. Jo vull ser princesa Disney, també.
Fins demà!
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Escolta el ràdio d'Esbel Sintonitzes el ràdio d'Esbel La ràdio de Sant Just Durant el 8.1 Ràdio d'Esbel Durant el 8.1 Ràdio d'Esbel Durant el 8.1 Ràdio d'Esbel Durant el 8.1
Com fer coses amb Clàudia Barberà. M'agrada, m'agrada aquesta veu, Jordi. Sí, a mi m'agrada més la música. Les dues coses queden bé juntes. Estan bé, estan bé. Atenció perquè, efectivament, en aquesta nova singladura del 2014, la Clàudia cada setmana ens explicarà com fer coses diferents, no? Perquè hi ha una pàgina web que has descobert...
Que és la font. És la web. És la font de coneixement de qualsevol persona que es vulgui dir il·lustrada en qualsevol cosa. Ha d'entrar en aquesta web. Ah, molt bé. Sí. És wiki how. Wiki de Wikipedia, wiki tot, saps? How, de com. Clar, com es fa tot, no? Tot, tot, tot, tot. O sigui, per exemple... Què vols aprendre? Com fer la Sagrada Família amb pelillos. Doncs segurament trobaràs algú que hagi penjat un article que amb 6 o 7 passos relativament senzills... Sí...
Senzills. Bé, en la sala de família pot ser de palillos o de tamany real, eh? Sí, sí. En diran com fer-la. No, és fantàstic. Pots fer qualsevol cosa amb cosa de 3, 4... Un llit d'aigua, per exemple? També. També, no? Com robar un nòvio, també ho expliquen. Ah, com robar el nòvio d'algú? Sí, ho expliquen molt. I a fotos...
Ah, està bé. És una cosa il·lustrada. M'agrada, m'agrada. I avui dius que has decidit, per començar forts, com ser una princesa a Disney. Sí, he pensat que amb tanta corrupció de Miley Cyrus, si tornem una mica a les bases i descobrim com, no sé, com es fan les coses bé, com anar per la vida així dolçament, i Cristina, això t'interessa a tu. M'ho apuntaré, m'ho apuntaré. Escolta, i a mi també, no em marginis.
No, no, tu també. És una cosa que pots explicar o pots experimentar tu mateix. Per exemple, el primer que has de fer és decidir de què tipus de princesa quieres ser. Ah. Tu ho saps? Sí. Tu què eres més de... De vella dormienta, així... No, vella dormienta, tu calladet, no. No, jo era més de Jasmín de l'Aladín. Sí, tu t'agraden així, exòtiques... Sí, exacte. Tu què eres, Cristina? Ai, ara no ho sé, potser... No, perdona, jo ja ho sé, jo era la Sirenita. Ah.
No, pot ser quizás romàntica i soñadora, amb espíritu fuerte com Ariel, intel·ligent i considerada com ovella. Et posa com a exemple, no és una cosa que sigui... Jo soñadora, soñadora jo, eh? Ja, ja, jo et veig sempre que ets com d'aquest tipus d'espíritu que... Sí, no sé si tenir-me el cabell de... Ah, doncs jo la vella i la bèstia, aquesta. La tassa?
Sí, el senyor Otassa. La cosa és que un cop ho tingueu clar hi ha una sèrie de pautes que s'han de seguir per ser una princesa Disney. No et pensis que tot és triar i admirar-te i pensar, ja està, no, no. És de ser amiga de totes les criatures. Ja ho som, no? Dels cucs no, però... Pensa que el programa passa amb molts col·laboradors, vol dir que ja ho som de molts.
Bueno, et diuen, per exemple, cuando ordenas tu cuarto cocina es pretende que los animales del bosque aparecen en de la nada. O sigui, és una cosa que has de pretendre, que quan facis les teves coses quotidianes has de tenir animals per allà. Del bosque no, però a vegades a sota els plats, a sota la pica apareixen uns animals. Això t'ha d'agradar? Ara que fins ara ja fas pic, ha de ser una cosa que...
Però són bonics, ama a qualquer criatura. Escarbats, que et penses anar a ballar amb tu. Has de tenir una mascota pròpia. La ronya que ronya, és la meva mascota pròpia. No, et diu, puede ayudar que tengas una mascota inusual. Quizás quieres un tigre, como Jasmin. Un escarbat tinc jo a casa, a la cuina. Bueno, un escarbat és com un poble amorós, no, Jordi? Ja, potser sí, però, bueno, és un animal, i jo estimo tots els animalets.
un cavall miniatura serveix? un poni, un poni és molt de princesa molt de barbies però a Sant Jus n'hi ha molts per això no és original he pensat quin poble havia de ser que em pareguessin aquí una desfilada de cavalls un unicorn, jo tinc un unicorn a casa
Home, i al meu li fico també aquí al cap i passa, eh, més o menys. Ningú s'entera, ningú s'entera. Quan has triat la mascota? Sí, un unicorn, ja el tinc. D'acord, és important. És un mapete, s'ha de dir tot, eh? És una notitella d'unicorn. Tu fes el tot nivell, ja sabem que princesa, princesa, quedes a un nivell intermig. Has de cantar.
Has de cantar? Canta, canta y canta, diu. Debes ser capaz de cantar con una hermosa voz y de pensar en bellas melodías. Practica cantando las cosas que estás haciendo con un patrón de ritmo básico. Això a mí me serveix, perquè jo de ritmo no en sé gaire. Si no puedes cantar, intenta bailar. Hazlo mientras limpias o haces tus deberes. Canta canciones de las princesas, mira sus películas y pon atención a su forma de cantar. Ah, que bé. Cristina, això ho fas?
A vegades. Em faig fer una pròxima secció cantant. Sí, clar. És una idea. Home, jo apostaria perquè el Jordi fes el programa cantant. Però en Jordi això li agrada, podries fer-ho. Sí, jo voldria fer-ho al programa cantant. Si voleu, fem secció amb la Clàudia Barberà.
És l'espai de la Clàudia a la ràdio. Ai, quina casa mitbaca. És la Clàudia? No. És l'Arnau de Roger que ha entrat i que vindrà després.
M'encanta, m'encanta, m'encanta. Prou ja, no? Jordi, això ho podries haver gravat, eh? Està gravat, això està gravat. Està gravat, això està gravat.
No, però sense la música de darrera, l'altre cantar, no? No, però la d'inspirar a alguna cosa. Jo estic intentant fer el que m'ha dit la Clàudia, que és si vull ser una princesa Disney, cantar a tota hora. O sigui, no té més misteri. I ballar. Ballar, també ballo. Bé, són coses importants. Llavors, falten dos passos. No, dos passos, sí, per acabar de ser princeses. Ja ja ho teniu a casa. El quart pas és ser agradecida i acepta los comentarios de tu hermosura, però no seas venidosa i superficial.
Diu, totes les princeses de Disney són hermoses, però són humildes i modestes. Recorda també andar cumpidós a otros. Si te gusta el cabello de alguien, díselo. Clàudia, portes un cabell molt bonic. Quin tinta et poses? Bueno, ara fa temps que no. És natural, eh? És natural. Diu, consells molt útils, no sé, el cabello de alguien, saps? Tampoc et mulles molt més. Si t'agrada el seu cabell, és a dir, no? Pintar ungles o... Sí, a mi, per exemple, m'agrada, Jordi, que t'hagis tret la barba, treu uns quants anys de sobre.
Molt bé, però això té a veure amb el cabell prou de la cara. Una princesa Disney, en principi, no ha de tenir cabell a la cara. Vas per bon camí. La princesa Barbuda, podria ser. Potser que eren noves tendències. No ho sabem. En fi, un moment, perdona, és que has dit moltes coses. Per ser princesa Disney...
És que és complicat, no et pensis que un dia t'aixeques i ets princesa a Disney. Home, però tampoc són tantes, no? Perdona. Cristina, perquè tu veus tot més fàcil. Fixar-te un objectiu, una princesa. Has de ser amiga de totes les piatures. Cantar, cantar i cantar. I ballar. I no parar de cantar. Això tu ho has fet, bé. Ser agraïda i acceptar els comentaris de la teva bellesa, però no siguis venidors i superficial.
No, una presa Disney no és superficial. No ho és mai. I sobretot per aquest últim pas que us diré que s'ha de fer. Tus ojos, piel i labios, deben ser perfectos també. Això no és superficial. Incluso si t'acabes de despertar o estàs en tu lecho de muertes.
Ah, molt bé, bon rotllo, no? No, però no passa res, vull dir, és com una cosa bona, has de tenir sempre bona presència. Molt bé, molt bé, per ser princesa Disney sempre heu de estar perfecte, que és una mica l'anunci aquell que vam fer fa uns anys de shampoo. Us recomano entrar a la pàgina aquesta, i ho busqueu, com a ser princesa, perquè hi ha unes fotos il·lustratives d'una noia que es va convertint progressivament. Ah, sí? Sí, sí, sí. Però sense maquillant ni res? No, bueno, es va convertint. I ara és princesa, ja, o no?
Sí, no ho sé. És princesa d'aquestes Disney. Pocahontes, Aurora, la Cernita... Això és la cosa que he vist. Diu, princesa Aurora. Sabeu qui és la princesa Aurora? Sí. Explica'm, jo no sé qui és. Se llama la de la Cenicienta, eh? Ah, de Aurora. Sí. Ah, no, no, la Bento Fox, no, perdó, la Bella Durmiente. No es diu Bella. No, Bella i Bestia Son. No, això és l'altra. Sí, és la de Aurora, que hi ha la Malèfica...
Però Aurora no és més nom de dolenta Sí, Aurora no sona gaire bé És que clar, no? Perdona, Aurora, no coneixeu la història de l'Avella Durment? Va, explica'm-la
Mira... Cantant. No, no, cantant no. Fa molt... Fa molt i molt i molt de temps. Era una reina molt i molt llunyà. Hi havia un rei i una reina que van tenir una filla. I com que va néixer a l'alba del dia, li van posar Aurora. I vam organitzar una gran festa i un gran convit. I van venir moltíssimes persones de tot el rei Alma i molts reis i tal per veure el bateig. Però no estava convidada malèfica.
La malèfica era la dolenta, eh? Del conte, jo us ho podeu imaginar, una bruixa... És la gorda. Bueno, no sé, no, aquella és la Úrsula de la Sirenita. És que confons molts personatges de Disney. Jo és que crec que no tinc una bona infància, eh? No pots ser tu princesa Disney. Total, que la malèfica va arribar allà, al mig del batets, quan estaven ja tots cantant i ballant, i va dir, no m'heu convidat...
Molt bé, molt bé. Diu, jo li faré una maledició. I és que abans que faci 18 anys no es podrà... Segura va de far un petó d'amor. Sarà meva. I llavors, clar, què fan el rei? El va fer el petó? Què fan el rei i la reina en aquell moment? Doncs decideixen amagar-la
a un bosc. Clar que sí, clar que sí. Clar, que és el que has de fer. Si tingués filles faria això. Clar, si et fan un encantari malèfic d'aquesta manera, el que has de fer és amagar-te durant un bosc i amagar-te, que això està molt bé per la societat. No enfrontar els problemes a la cara, sinó amagar. Valors Disney, són els bons. Amaga't a un bosc durant tota la vida fins que compleixis els 18 anys. I no ho fa sola, sinó que la cuiden primavera, flora i fauna, que són les tres...
Una mica ecològic, així tot, natural, eh? Clar, les tres fades madrines que estan cuidant-la. O sigui que els pares deixen no veure-la durant 18 anys, és a dir, ja es perden la infància, allò és més... Però que això, què és al costat de protegir la teva filla? Exacte, perquè no caigui en la malèfica. Total, total, ja anem al final, perquè clar... No està m'agradant, no està m'agradant. Què passa aquí? Que justament la malèfica, ella està a punt de complir els 18 anys, o sigui, té 17 anys...
11 mesos. A la flor de la vida. I 3 dies. I la malèfica està com una mica espantada. Escolta, no trobo amb els seus esbirros, que són porquets amb armadura, no trobo l'aurora, l'estam buscant per tot el rellarm, per tot arreu, no sé on és, no la trobo. A veure si algú la troba.
Llavors tot el que té un corp... Arriba al bosc i, finalment, la troba, l'aurora. I què passa? I què passa? Doncs que... Em vas quedar aquí, no? Què? Saps com acaba? No, no, no. Bé, no me'n recordo al final. Sí que me'n recordo. Al final, bé, ella... La malèfica es converteix en un fosc...
que abans s'utilitzava per cosir. Estem parlant d'un conte de fa molts anys, eh? I llavors es punxa el dit i al punxar-se el dit cau en un somni molt profund, que per això és la vella dorment, i només pot despertar-se amb un petó real d'amor. Ah...
Com us podeu imaginar, per allà passava un príncep, el príncep Eric. De casualitat. De casualitat, que ja s'havien conegut abans, però això ho heu omès una mica perquè es feia molt llarg. En el bosc, no? S'havien conegut? Sí. Llavors puja fins a la torre, on està la vella adorment. Sempre a les torres. I li fa un petó d'amor. I la salva, de tot plegat.
Jordi, com és que ens ha estat d'aquestes coses? Perquè jo vull ser princesa Disney. Però on les has après? Jo també vull. Però per haver-hi la pel·lícula. Però l'has vist moltes vegades, perquè si no te'n recordaries, que d'això fa molt temps i que t'ho vas sentent. Fa molt que no la veig dues setmanes, avui la tornaré a veure. Toca. En fi, alguna conclusió a tot plegat, Clàudia, si volem ser princeses Disney? No, jo us preguntaria què voleu que us expliqui per fer la setmana que ve, si no m'invento, no passar res, aquesta pàgina està plena de sabidoria. Teniu alguna proposta? Tens opcions? Perquè si no...
No sé, alguna cosa més espiritual, alguna cosa més física. Què voleu aprendre a fer? A impressionar algú? A fins i marejos? A conduir un cadó? A mi m'agradaria saber com convertir-se en ornitòleg en sis senzills passos. Jo t'ho busco. Sí? Sí, si vols t'ho explico ara, que m'ho he mirat una mica. És que ho hem d'aquelló jo. Ja ho sé, però era per fer un joc. Perdó, perdó. A veure, ràpidament, com ser ornitòleg en sis passos?
que ha estudiado muchas matemáticas y ciencias que puedas en la escuela. Y después ya, como si fos muy rápido, vaya a la universidad, obtenga su título de máster, obtenga su doctorado y únase a una organización profesional. Sí, señor. Sí, señor.
Bona nit, hola, com s'hi ha? Hola, com s'hi ha? A través de HowWikiHow, que és la pàgina web on a partir d'ara, cada dijous, la Clàudia ens explicarà com sé fer coses. A mi m'interessa el tema del llit d'aigua, i no és broma. Busqueu, busqueu. D'acord, no et preguntaré per què. No, per què? Bueno, sí que t'ho preguntaré, però la setmana que veig. Bueno, perquè sempre he tingut un somni, si la princesa Disney en un llit d'aigua, vull dir que no té més misteri.
D'acord. Clàudia, moltes gràcies, que vagi bé. Adéu. Adéu. 5 i 38 a la tarda, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb l'Arnau Garrofer, que demà estarà a l'Ateneu tocant el saxo amb 3 més amb l'Arnau Garrofer Quartet. D'aquests moments, a la Penya del Morro. Fins ara. Ràdio Taspèm 98.1 Ràdio Taspèm
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Connecta't al català.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del morro.
disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Demà, 10 de gener, l'Arnau Garrofer Quartet donarà el tret de sortida al nou cicle de concerts de jazz a l'Ateneu. Serà en un cicle organitzat per l'Ateneu de Sant Just i per On Air Jazz Series. És un conjunt de concerts del nivell que es faran el primer divendres de cada mes. De fet, l'Arnau Garrofer és un músic local, format holanda, que ara torna a Sant Just després de sis anys tocant pel nord d'Europa. Arnau Garrofer, molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvingut al programa. Benvingut a Sant Just. Benvingut a casa teva perquè has estat sis anys fora del municipi. Has tornat per quedar-te o d'aquí uns mesos tornes a marxar? De moment això encara és bastant incert. De moment fa quatre mesos que estic per aquí.
Ja veurem, depèn de com vagin les coses, ens quedarem o, si no, tornarem a marxar. Bé, ha tornat el fil pròdic una mica, no? O què? Bueno, això potser es veurà d'aquí uns anys, ja veurem si... Això ho dic jo, perquè ens coneixem de fa molt de temps i, de fet, el temps no passa per nosaltres, estem iguals. Fa sis anys, com passen de ràpid? Sí, Déu-n'hi-do, passa molt ràpid, passa molt ràpid. Fa dos dies sembla que vagi marxar i ara...
Tot torna a la normalitat, no? Has trobat a Sant Just igual? Perquè això passa a molta gent, eh? Quan se'n va fora i torna al cap d'un temps, aquí hi ha com l'allar, no? Està com... Aquí no canvia mai res. No, en certa manera... Bé, el meu entorn social tampoc no ha canviat molt gaire. El que sí que trobo a faltar, evidentment, és el meu entorn musical, evidentment, perquè jo...
De fet, haver estudiat i haver-me format a l'estranger fa que... I format a l'estranger? Bueno, depèn. No, fas la prova perquè has estat a Holanda... He estat a Laia, sí, sis anys. Sis anys allà, eh? Què has fet durant aquest temps? Explica'ns. Bueno, doncs me'n vaig anar allà a buscar un tipus d'educació que aquí era més inaccessible, també era més cara...
I allà era de molt bona qualitat i vaig resultar que vaig anar a parar a un entorn on la música que anava a estudiar jo, que era el jazz en aquest cas, doncs hi havia molta acceptació social, hi havia molt d'interès, i la veritat és que la vaig encertar plenament. Com es diu el lloc on vas estudiar? Jo vaig estar al Conservatori Real de l'Aia, perquè l'Aia és la ciutat
on hi ha el Palau de la Reina i se li diu Conincliff Conservatorium que vol dir el Conservatori Real però després vaig estar dos anys estudiant el Conservatori de Rotterdam que és on vaig fer el meu màster Has arribat a tocar davant de la Reina d'Holanda? Sí, sí, sí Com va anar això? Quin nivell?
Com va anar? Doncs... La veritat és que no me'n recordo ben bé, perquè fas tants concerts que al final ja no... Penso que era un festival o... No, vam tocar a un dinar de la Casa Reial, que hi havia molta gent, molta gent, i evidentment quan volen també que amenitzis una mica...
La cerimònia, doncs, vam aconseguir aquest bolo i... Us van convidar, el que sigui, als postres? Sí, evidentment ens donàvem menjar, però no parlàvem amb la reina en res, la vam veure de lluny. Veu menjar el que va menjar la reina? No, no ho crec. No, no ho pregunto, perquè clar, en aquests llocs hi ha molt de protocol... Molt de protocol, sí, evidentment, doncs hi podíem ni acostar, estàvem molt allunyats i... És de les poques vegades que per anar a tocar m'han demanat que porti tota la documentació sobre que s'assegurin que...
que sóc un músic i no qualsevol altre. Home, amb la fama que teniu, no? Els músics? Home, depèn d'aquí, sí. Per això tot hem de ser professionals, perquè sobretot la imatge del músic de jazz a vegades treix una mica, que som aquests que sempre toquem en un lloc petit, en un bar petit i ple de fum i borratxos a l'escenari, que a vegades també passa...
Però moltes vegades, quan s'ha de ser professional, també hem de ser professionals, però a vegades també és difícil. A tu, de fet, has tocat a tot arreu, no? Tant en bars amb fum, com ara dèiem, davant de la reina d'Holanda, per exemple. Bueno, diguem-ne, la vida de música et porta a molts tipus de... No només tocar en un bar, també toques, evidentment, el que més ens interessa és tocar a grans festivals o a cicles de concerts com a...
com aquest que farem aquí a la Taneu, però també moltes vegades molt regularment fem el que són amenitzacions i tocar música de fons o qualsevol mena de tipus de festes o eventos socials. Quina és la festa més estranya que recordis durant aquests anys? Perquè, com dius tu, has tocat molt, no? Sí, n'hem fet molts. Has fet molts bolos al nord d'Europa, a Holanda... La festa més estranya. Ara em poses un compromís. La veritat és que he tocat a llocs molt curiosos
Me'n recordo tocant un enterro. Que curiós. Sí, perquè a més tocar, perquè va ser com a petició, era com l'últim desig de l'home que es va morir, que volia una banda de jazz, tocar jazz tradicional. Que bo. Com de Nova Orleans.
I vam acabar tocant Dixieland i música molt alegre i tothom ballant i passant-s'ho bé no semblava pas que estiguéssim en un funeral, això realment sí que ho recordo. Home, un funeral molt curiós, no? Molt curiós i molt poc habitual, vaja. Molt poc habitual, sí, sí, sí. Però bueno, era un bolo com tot, al cap i a la fi...
Nosaltres a vegades has de saber una mica la posició que has d'aprendre, perquè a vegades quan és un concert sí que has d'estar cara al públic i donar imatge, moltes vegades quan estàs fent música de fons, en certa manera has de ser molt discret, tothom passa de tu, i també forma part de la professió, la música és molt maca quan es veu tocada,
Hi ha tot el treball previ, a vegades la gent ho desconeix bastant i hi ha molta feina. Quants concerts creus que has arribat a fer en aquests sis anys a fora? Quants concerts has arribat a fer? Sí. No sé. Perquè la dinàmica, tant al conservatori com després al màster... Bueno, compta de sis anys com a mínim, no sé...
Al principi, evidentment, arribes allà fins que no fas els contactes, no hi ha gaire cosa, però jo recordo que després del primer any, fent una mitja així, com a mínim, un parell a la setmana, com a mínim. Són molts, eh? Són molts, perquè clar, són un any de 52 setmanes, imagina't, va, seguem generosos, posem 45 o 40, ja són 80 concerts a l'any, no?, multipliqueu per 6. Jo diria que més, eh?, perquè evidentment hi ha setmanes que no fas cap, però després hi ha dies que tens, que toques cada dia, o que estàs en un grup i llavors hi fas alguna gira o alguna cosa d'aquestes.
Bé, doncs aquest és l'Arnau Garrofer, que ja veieu que els que sou de Sant Just, potser alguns, el recordareu per les, com es diu això, les Llam Sessions, no? Sí, el Casal de Joves. El Casal de Joves, clar, fa molt de temps d'això. La teva música està molt influenciada pel jazz dels anys 40 i 50, després ho vas marxar, i ofereix una bona combinació entre el jazz més tradicional i també les noves idees del segle XXI. Això de fet que escoltem de fons, que és el que ens has portat, és el que tocareu demà a l'Ateneu de Sant Just?
Bueno, aquest tema en particular és un dels que s'està, si està efectivament inclòs, en el repertori que tocarem demà. Una miqueta farem una miqueta... El meu estil de jazz, el que més m'agrada de moment, tant i com m'he format i el que m'agrada tocar és una mica, com és ben més dit, jazz bastant influençat entre els 40 i els 50, amb això el que vull dir és una mica bastant lligat a el que seria la tradició pels que us sonen aquests noms.
Charlie Parker, John Coltrane, Miles Davis, el que seria una miqueta bebop, harbop, i evidentment s'entra en unes coses més de mainstream d'avui en dia, però a mi m'agrada bastant tocar el que és de moment la tradició del swing i del bebop dels anys 40 i dels anys 50, i això en aquest cas és una bossa,
Però farem una mica, és bastant asseguible, penso que no, és extremadament dens i convido a tothom que li vingui de tenir una vetllada jazzística amb una entrada amb un promòdic de 8 euros per l'entrada i realment la banda amb els músics que he escollit és del millorat que es pot trobar de músics de la més generació a l'escena de Barcelona, per tant...
Us recomano que vingueu, que serà un bon concert. Això t'anava a dir perquè no estàs sol. Tu lideres el quartet amb el teu propi nom, que ara ens expliques que això es fa molt, és habitual posar el nom del solista principal i els acompanyants, que són el Gilles Estopi al piano, Jean-Polo Laurentacci al contrabaix i l'Eix Bou a la bateria. Dóna'ls estret a aquesta banda.
L'Aleix és amic meu, que és el bateria, és amic meu de l'Aia, ell va venir a fer un Erasmus i el vaig conèixer l'any passat, i és dels pocs bateries que conec ara a Barcelona, però la veritat és que m'agrada molt tocar amb ell, havia fet alguns bolos amb ell allà a Holanda i arreu d'ella m'he posat en contacte amb el Jean Paulo i amb el Gil,
i bueno, des de quan vam assajar, des del principi hi ha hagut bona connexió i no només això, evidentment, el nivell de... arriba un punt que, a vegades, un nivell i una sinergia musical, hi ha d'haver-hi connexió, perquè si no, tampoc, la màgia no passa, no? I realment aquests nanos tenen molt de nivell, toquen molt bé i va ser tocar amb ells i va ser fitxar-los directament. El Gildestopé i el Jean Paolo no són d'aquí.
No, el Giampaolo és italià i el Gil és suís, però ell, el Gil, porta un parell d'anys vivint a Barcelona i el Giampaolo portarà 4 o 5 vivint a Barcelona. I, clar, tu els has escollit, lògicament, perquè t'acompanyin. No sé si heu tocat ja alguna vegada els 4 junts. Sí, hem fet un bolo, hem fet un... Clar, jo penso que porto poc temps aquí, no he tingut molt de temps per...
per experimentar amb molts músics, no? Però vam fer un bolo junts, va haver-hi bona connexió i, bueno, l'altre dia vam fer un assaig i després d'aquí, tot just d'aquí, me'n vaig a fer l'altre assaig. Sí, sí, sí. De fet, assageu a Barcelona, em sembla, no? Assageu a Barcelona, sí. Aquí tenim un local o...? Sí, tenim un local. No, de fet, et volia preguntar què és important a l'hora de tenir un quartet de jazz, com el teu, per exemple, que hi hagi entre els músics, no? Per què has escollit aquests i no uns altres? Val, per...
El que és important, penso jo, primer de tot, és que la música respiri naturalitat, vull dir que has de confiar en una mica ja també amb les aptituds musicals dels altres membres, no? Vull que nosaltres el que fem, bàsicament, som improvisadors, ens agrada més que el jazz i que la música, nosaltres el que ens agrada és improvisar, per tant...
Tampoc no els vols lligar molts demats, vols que siguin músics oberts, molt aptes i amb molts recursos, per tant, que la música...
Per tant, que hi hagi més interacció, que hi hagi bona comunicació musical i ser capaç de crear aquests moments màgics que tots els músics són els que ens agraden. Quan realment estàs improvisant i t'estàs comunicant musicalment és el que ens enganxa, és la nostra droga. Quan agafes músics de nivell i amb infinitats musicals a les meves, la màgia passa i això és una mica el que ens agrada.
Home, esperem que demà hi hagi màgia a l'Ateneu. Ja us asseguro que hi haurà. Si alguna persona no té gaire referències del jazz, no està gaire acostumat, potser, a aquest estil musical, i demà vol venir a l'Ateneu, quines són les recomanacions que li faries per un novell, no? En aquest sentit, en què s'ha de fixar? Per exemple, no sé, mira, aquí tenim una peça del CD que ens has portat, que has gravat tu...
Què s'ha de fixar al públic, no? Res, un parell de pistes o consells, per si és la primera vegada que van a un concert de jazz. Home, jo, si algú cregui que fos la primera vegada que anés a un concert de jazz, el que... el que li diria, primer de tot, és que... que relaxi i que escolti per anar al jazz. Hi ha moltes coses que passen a la vegada, sobretot al que és el...
El concepte de la improvisació, tot el que envolta el jazz és la improvisació, en el fons. Nosaltres fem les melodies, que són les composicions, el que toquem, però després improvisem, no? I a vegades la gent moltes vegades em pregunta, però és que el jazz no entenc ben bé el que està passant, perquè ara toca aquest i ara toca aquest altre, no? Nosaltres el que fem és, en certa manera, agafem torns per improvisar sobre la melodia, no?
I una mica el que li diria és que intentés captar el joc que està passant entre els músics. Una mica les accions i les reaccions que tenen, per exemple, si jo toco una frase i el pianista ho amb còpia, o ell reacciona arrel d'aquesta frase i llavors desenvolupa el tema cap a una altra direcció. És com una mena de diàleg quan estàs als quatre? Sí, sí, sí. Constantment. Nosaltres el que busquem és...
a partir d'un grup, que pot ser des de swing, des del que és bossa o del que és funky, doncs des d'aquí intentar crear un diàleg i una miqueta esperar-lo inesperado, que és el que fa que també la nostra incertesa és la gràcia, no saber el que aniràs a fer
per tant, de sorprendre tot ho mateix, sorprendre l'audiatze i fer que la música... I ho feu sempre de manera ordenada? Perquè has comentat que cada una toca un a un altre, no feu fusió de vegades d'entradors i... Sí, evidentment, no està establert. Nosaltres toquem, i son una mica bucòlic, però en el fons és així, no? Toques una miqueta el que la música demana, no? O sigui, a vegades, imagina't, no?
Estàs tocant un moment de molta intensitat, doncs faràs una nota o faràs alguna cosa amb molt de volum, no? Per exemple, si estic tocant una balada com ara està sonant, doncs no vols tocar amb molt de volum, voldràs tocar més melós, no tocaràs...
tocaràs més Robato, en certa manera, depèn del context. Tot accepta una reacció, per tant, depèn del que toquis, la sensació serà diferent. Com per vosaltres, com per l'espectador. Evidentment, sí, sí, sí. Llavors pot conduir la música a... no se sap, a diferents llocs, és la gràcia.
Estem parlant amb l'Arnau Garrofer, que demà a partir de les 12 de la nit estarà a l'Ateneu de Sant Just en aquest cicle de concerts de jazz a l'Ateneu, que no és la segona vegada que es fa, em sembla. Comencem ara una altra ronda a partir de demà aquí a Sant Just. De fet, fins al maig hi haurà més concerts de jazz, un cicle que serà més acústic que en anteriors ocasions i que podria allargar-se d'aquí un temps.
Com veus el panorama musical català? Perquè clar, tu portes anys fora, has tornat aquí, i al començament quan t'he preguntat si era per quedar-te o per marxar, encara clar, no saps, no tens dubtes, no? A veure, això, bueno, si ets de ser franc, la veritat és que no ho veig gaire bé. El que...
Una cosa que... De les primeres coses que vaig entendre era el fet d'estudiar fora i aquí parlaré... No... Deixaré molts... Em centraré en el que és els meus estils musicals o el que és la... El jazz, eh? El jazz o la música en general. Jo penso que moltes vegades, i en el cas del jazz també, a Barcelona no és que agradi, és que està de moda i això és diferent. En un futur això genera, evidentment, audiència i...
i gent afia a aquest tipus de música però és molt diferent, a Holanda realment jo estava allà i vas a un bar o toques a un festival i la gent hi va perquè li agrada i trobes el típic home gran que et ve i t'explica les històries és una acceptació diferent, aquí molta gent jo penso que està molt de moda i això fa que en certa manera la gent
Accepti, però no et prengui tant en sèrio, no... I no aprofundeixin. No aprofundeixin tant. Moltes vegades, encara, quan... Depèn de amb quins amics estic, no? La gent encara li costa entendre, no?, la imatge que és un músic, no? Ells es pensen, sí, que estic en un bar tocant i passam-ho bé, sí, però...
Les hores que portem tots els músics darrere estudiant i corrent per fer que les coses sonin bé. A vegades és una mica la imatge, som uns friquis, no? En el fons a mi m'agrada molt desmitificar-ho, perquè és una professió com qualsevol altra, el que passa que...
Les disciplines artístiques o creatives tenen processos diferents, no? Però en el fons, clar, si tu dius algú que és metge o algú que és mestre, no? Tu dius realment, fàcilment, pots imaginar-te, no? La professió que farà, però clar, un que és músic, sí. Ah, te toca el violí ni un orquestre, no?
o que toca el saxo en un bar, no? I a vegades la gent no entén ben bé el tipus de feina que fem. I amb això quin tipus d'auditori diries tu que és el més agraït per tocar, almenys en el teu cas, no? El context, vols dir? Sí, el tipus de públic i el lloc més agraït per tu per tocar, quin trobes que és? Ja no dic només a Barcelona o a Catalunya, sinó en tot el món.
Bé, jo penso que depèn molt, perquè si toques en un bar la reacció del públic serà molt diferent que si no pas si toques en un concert. Evidentment, si estàs fent un concert, esperes que la gent s'assegui i t'escolti, no? Quan estàs tocant en un bar, evidentment, no pots pretendre que la gent calli. Evidentment, sempre hi haurà algú parlant, no?
Però també en un bar el que passa és que tu pots animar el cotarro, pots estar allà tocant i de sobte amb la teva música crear una festa que a una sala de concerts no la crearàs, perquè tampoc no és la intenció, o sigui que depèn molt. La controvèrsia és que normalment quan fas música de fons, clar, vull dir, no...
la gent no t'està escoltant, no? Sí, però si no hi és, sempre diuen ai, no hi ha res ara. És que es nota molt, no? Arnau, moltíssimes gràcies per haver vingut. Ho hem de deixar aquí demà, recordeu, a partir de les 10 del vespre, 8 euros a l'Ateneu de Sant Jús amb l'Arnau Garrofer, quartet, eh? Això ja sona bé. Arnau, gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies, Jordi. Adéu-siau. Tornem després a la segona hora amb les notícies positives i l'Arnau Consul. Fins ara mateix, a la Panyol Morro.
Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Pere Sant i Albert Sàs. Mora als 87 anys l'editor i escriptor Josep Maria Castellet. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, assegura que la cultura perd un referent intel·lectual dels últims 50 anys. Localitzen a Roses els cossos dels dos tripulants a l'Ultra Lleuger desaparegut en Caure al Mar el passat 22 de desembre. L'àvia Girona incrementa més d'un 30% el turisme a la ciutat. Esforç al Sant Andreu ha confirmat el fitxatge del central Albert Musó. El defensa de Granollers té 22 anys si ve del Constància també de Segona Bif.
El jugador del Barça de bàsquet, Juan Carlos Navarro, és baixa per una sobrecàrrega muscular. L'equip laburana juga a la pista del Fenerbahçe d'Istanbul. L'escriptor i editor, Josep Maria Castellet, ha mort avui als 87 anys d'edat. Nascut a Barcelona, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i també en dret, Castellet va dedicar la seva vida a la cultura catalana i espanyola. De fet, bona part de la seva trajectòria l'abat desenvolupat dins del grup espanyol.
62, on va exercir de conseller i president a partir del 2000. Castellet ha rebut nombrosos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi o la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assegurat que Castellet ha estat un referent intel·lectual. Ens ha deixat un dels intel·lectuals de referència de la cultura catalana pràcticament de l'últim mig segle.
Ell ha acompanyat tots els processos culturals des dels anys 50, pràcticament del segle passat fins ara. Ho ha fet com un intel·lectual de gran profunditat, de gran força intel·lectual.
Castellet va ser Premi Nacional de Cultura per la Generalitat el 2009 i pel Ministeri de Cultura el 2010. Han localitzat a Roses els cossos dels dos tripulants a l'Ultra Lleuger desaparegut en caure al mar el passat 22 de desembre. El dispositiu per rescatar els cadàvers que estan dins la cabina a 86 metres de profunditat es farà demà al matí.
El ruot submarí amb el qual s'ha rastrejat el fons marí ha localitzat la cabina de l'ultralleuger a menys d'una milla del cap de Norfeu, a Roses, on ahir uns pescadors van localitzar peces de l'aparell. L'operació per recuperar els cossos és difícil i per això es farà demà, tal com ha explicat el sotscap de l'unitat aquàtica dels Mossos d'Esquadra, Antonio Jiménez. És una operació força complexa. Estem parlant de molta fundària. Ara el primer seria assegurar els cossos i a partir d'aquí
intentar elaborar un sistema d'extracció. És una operació molt complexa. Ara per ara és molt difícil avançar a conteixements.
A l'aparell hi viatjaven una instructora veïna de Torrella de 48 anys d'edat i un alumne de 43 anys i veí de Barcelona. Més d'un milió 200.000 passatgers han utilitzat l'alta velocitat des de les estacions de Girona i Figueres en el seu primer any de funcionament. L'Ajuntament de Girona valora especialment l'impacte en el turisme a la ciutat. De mitjana els visitants s'han incrementat més d'un 30%. El comerç també ha notat un increment de les vendes i el sector hoteler xifra el creixement gràcies a l'AVE en un 5%.
El cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat acull aquesta tarda les terceres jornades estatals de prevenció de la mort sobtada en l'àmbit escolar i esportiu. El Prat Ràdio, Xavier Mostacero. Aquest acte està inclòs dintre de les jornades que organitza l'Associació contra la Mort Sobtada José Durán i assisteixen importants cardiólegs i membres del Consell Superior d'Esports. Jaime Blanco, membre de l'Associació Espanyola contra la Mort Sobtada, destaca la importància dels desfibriladors que s'han anat situant en diferents llocs, com ara camps de futbol, aeroports o escoles.
Mediante un desfibrilador la tasa de supervivencia en una muerte súbita se va de un 40 a un 70%. Primero, realizar las maniobras de reanimación cardiopolar mediante las compresiones y ventilaciones y disponer de un desfibrilador. Estamos hablando de una tasa muy elevada. Este paso se hace hasta que los servicios de emergencia se personen en el sitio y ya continúan ellos con las maniobras sanitarias.
La mort sobtada causa cada any més de 35.000 defuncions arreu de l'Estat. I ja està tot a punt, volíem dir, per als Tres Toms a Vilanova i la Geltrú. A la masia d'en Frederic ja fa mesos que treballen pel dia gros de la festa, el 17 de gener. Canal Blau, Marga Trias, bona tarda. Bona tarda. Quan falta una setmana per la festivitat de Sant Antoni, Vilanova i la Geltrú es prepara per la celebració dels Tres Toms. Fa mesos que es treballa en la preparació de carros i carruatges que cada any surten de lluïment el 17 de gener.
La festa dels Tres Toms a Vilanova és considerada una de les més arrelades de Catalunya i de més participació, amb molta feina darrere. Ho explica el president d'honor dels Tres Toms, Simió Cendra. Ja fa dos mesos que estan carregant carros, perquè el carro el tens...
A netejar, a preparar les cordes, a buscar la càrrega. O sigui que hi ha una fenya de forniga que potser quan surt el 17 la gent no ho sabeu valorar. Cavalls i Carruatges sortiran de nou al carrer el proper 17 de gener. Aquest cap de setmana, però, la ciutat enceta ja la festa amb els primers actes, com la lectura del pregó.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Aquest diumenge se celebra la festa dels Tres Toms a Sant Just. Un any més el municipi commemora la festivitat de Sant Antoni Abat amb la desfilada dels Tres Toms i la benedicció dels animals. Tot plegat començarà amb el tradicional esmorzar pels cavallers. Recordem que els Tres Toms és una tradició que es manté al municipi des de fa anys i que es commemora en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals.
Tot plegat començarà a primera hora del matí amb un esmorzar pels cavallers a Can Genestà. Després a les 11 s'oficiarà una missa solemne a l'església del Sant Just i Pastor, càrrec del mossèn Joaquim Rius, en honor de Sant Antoni Abad. I després al mossèn van aïrar els animals que hi assisteixin i després desfilaran pels carrers de Sant Just, un recorregut que ara bateix fins a tres cops, tres toms, per tant.
Des de la comissió reivindiquen també la necessitat de gent jove a les seves files perquè només hi ha una desena de persones al capdavant de l'organització i la mitjana d'edat és elevada. La festa, com dèiem, serà aquest diumenge al matí.
La secció local de l'NC tira endavant. Aquell cap de setmana la campanya signa un vot per la independència. Dissabte i diumenge recolliran signatures a l'Ateneu, es podrà veure una exposició i a més es farà una conferència i es projectarà un documental. Dissabte a partir de les 10 i fins a les 2 de migdia recolliran aquestes signatures a l'Ateneu i a les 11 es podrà veure una exposició de fotos i vídeos. A les 12 tindrà lloc una conferència a Vermut amb Llibert Ferri i a les 5 de la tarda es projectarà la pel·lícula Catalunya-Espanya d'Isona-Passola.
I acabem aquest bolletí parlant dels tallers del Casal de Joves d'aquest segon trimestre. N'hi ha de nous, com el de Zumba, Defensa Personal i Duquelele, i també es mantenen altres propostes que ja existien, com el de teatre social, robòtica, dibuix, hip-hop, dance i cuina. Tots aquests cursos costen 20 euros, excepte el de cuina, que són 30, i teatre social, que és gratuït. Pel que fa a la resta d'activitats, el taller de Zumba comença dilluns que ve, costa 15 euros pels menors de 20 anys, 20 pels menors de 30...
i 25 pels menors de 40, i també hi haurà més propostes com ara swing, instruments electrònics, postpart, guitarra i trapezi. Podeu trobar tota la informació al web de Casal de Joves, que és casaldejoves.com. I de moment això és tot, més informació a les 7 als Sánchez Notícies, edició vespre.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Ràdio Desfer.
6 i 10, bona tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morró.
Gràcies, gràcies per escoltar-nos. D'aquí una estona tindrem l'Arnau Consul, que de fet ja el tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio per parlar-nos de llibres, i a més a més també tindrem la Núria Oriol per les notícies positives. Però abans de tot això, com sempre, comencem la segona hora repassant el nostre segon trending topic. Cristina, avui també ha sigut el tema més comentat a Twitter, Xavier Alonso, el jugador del Real Madrid, perquè ha renovat fins al 2016 amb el Club Blanc.
Sí, el migcampista Xavier Alonso ha renovat el seu contracte amb el Real Madrid per les properes dues temporades, en principi fins al 30 de juny de 2016, amb l'opció d'ampliar una temporada més després que el Club Blanc hagi millorat en 2 milions d'euros el seu contracte. D'aquesta manera, doncs, passarà de guanyar 4 milions d'euros nets a 6. Tot i això, també disposava d'altres ofertes de clubs com la Juventus,
que superaven l'oferta del Reial Madrid. Per tot això, està previst que el jugador comparegui demà a dos quarts de dues a la sala de premsa del Santiago Bernabeu, però, si vols, podem fer un petit tastet abans de com se sent, Jordi, amb la seva piulada. Ah, sí, amb la seva ja simpatia natural innata, no?, de Xavier Alonso. Serà una festa demà a la roda de premsa. Diu, aquesta seguirà sent la meva casa durant dos anys més. Un plaer comunicar-vos-ho. Molt feliç, eh?, a la Madrid.
Sí, un altre comentari. Ens el fa el Joseba Itúrria i diu, només demanó a Xavier Alonso que no digui mai més que vol retirar-se a la Real. Només vol guanyar diners i títols amb el Real Madrid. I Tomàs Guas, també a president esportiu, diu, la dècima està més a prop amb la renovació de Xavier Alonso, quasi xiria, que està de camí. En fi, Arnau Consul, bona tardar.
Bona tarda. Bona tarda. Avui, col·laborador d'excepció al programa, que hem citat a aquesta hora... Bueno, però d'aquí una estona farem els llibres. Ah, molt bé. Sí, però un moment, Anau, no te'n vagis encara, perquè jo et recomano que et quedis a escoltar la secció de Notícies Positives, i així també us coneixeu, de la Núria Oriol. Vinga. Everybody always look on the bright
Núria Oriol, bona tarda. Bona, bona tarda. Bona tarda, bona tarda, Núria, què tal, com estem? Sí, ara estem bé. Sí, però has passat unes setmanes que estaves una mica malaltona, no? Doncs sí, amb angines, eh? I s'abrota. I clar, com que no tenia veu, dic que ni que vulgui posar una mica de bona voluntat, no aconseguim res.
De fet, la Núria normalment ja sabeu que va al final de la primera hora del dijous, però avui com que tenim l'Arnau Garrofer, que havia de marxar a assajar, hem fet aquest canvi, cosa que també t'agraïm. Et presento l'Arnau cònsul, Arnau Núria. Hola, què tal? Jo diria que em coincideix. Jo diria que sí, Arnau, per la veu.
Exactament igual. Aquesta veu a mi, jo l'he sentit, això, les notícies positives, això em sona. Bon rotllo per començar l'any, no? Perquè, noi, és el de sempre, agafes els diaris o veus els informatius de la tele o de la ràdio per apagar i... Home, com a col·leixo del Xavi Alonso, bon rotllo no és, eh?
Per això no preocupis, que tenim ja la Núria preparada per comentar-nos algunes qüestions, com, per exemple, el govern cinés que s'ha sumat a la lluita contra el tràfic de marfil i legal. Aquesta és una bona notícia, en principi, no, Núria? En principi, sí. M'agrada la teva puntualització. A veure, jo l'he analitzada i el fet que fes un acte públic de destruir 6,5 tones
de marfil incautat, il·legal, que era il·legal, doncs, en principi és una bona notícia perquè, clar, ja sabeu que realment s'ha d'aturar
el tràfic del marfil, perquè a més a més suposa la matança indiscriminada dels elefants. El rei Joan Carles s'ha pronunciat sobre la qüestió? No, veus? Mira que l'he trucat, ell li ha dit vol fer alguna declaració al respecte i ha dit que ho sentia molt però que no tenia nocions del tema. Home, està tan ocupat amb lo de la infanta. Exacte, sí. És que té altres motius de preocupació, m'imagino ara. Mhm.
I llavors, a més a més que no deu voler inferir amb els temes internacionals de la Xina. Clar, clar. Per no perjudicar les relacions diplomàtiques, bilaterals i tal. Laura ha dit, no, no, deixem-ho. Si la Xina diu que ho ha destruït, ho ha destruït. No, ho ha ratificat diverses organitzacions internacionals i per això s'han fet ressò com a bona notícia. I per això diem, en principi sí, és positiva.
Que només vulgui ser un rentat de la cara, home, espero que no. Bé, doncs, veurem a veure què passa. Avui també destaques... Un apunt abans, Jordi, que ha de passar a la següent notícia, perquè tenim aquí a l'Arnau, i m'ha acabat de fer una puntualització sobre... Sabants lingüístics s'ha vençut a mi. Es veu que el Marfil, com es diu, Arnau?
Es diu Ibori. Ibori. Té raó. Es diu Ibori. Ibori? Ibori, es diu. Gràcies, Arnau. Seren els lingüístics de Ràdio d'Esvern, eh? Com que tinc una pota fora, m'han dit, escolta, vine... Sí, sí, Ibori. Ibori, sí. Ibori, en català. En català. En català. En castellà és Costa de Marfil. Clar, clar. En francès, Scott Dibois. Dibois, eh? Dibois. Dibois, eh? Dibois. Dibois. Per tant, amb anglès no ho sé. Els elefants tenen... Ibori. Ibori. Ibori.
Està bé, està bé. Bé, passem a la següent qüestió, perquè la Unió Europea finança un projecte de transferència en coneixement de la tecnologia cloud al Parc Scientífic de Lleida. Sí, ho he trobat bonic, en el sentit que tornem a les nostres comarques, no diràs, ostres, no podíem faltar. No, trobo bonic que hagin valorat de manera positiva un projecte de tecnologia fet pel Parc Scientífic de Lleida, en col·laboració amb la Universitat de Lleida també,
i que és això, consisteix en la transferència en coneixement de la tecnologia cloud, del núvol, per l'administració pública, per temes d'educació i sanitaris, ho han valorat positivament, els han donat una subvenció, i vaja, estan en aquest projecte, que a més a més és un projecte que també es realitzen altres països internacionalment,
però que Catalunya, casa nostra, l'ha rebut el Parc Científic de Lleida i la seva universitat. La tecnologia cloud, aquesta, que és la tecnologia núvol, que és el que està a internet, no? Sí, exacte. Els arxius i tota la informació que està... M'imagino que deuen anar, perquè sí que he contactat amb el Parc Científic, amb la creació de software específic per aplicar aquesta tecnologia en àrees molt determinades que els hi sol·licitaran.
arrel del finançament, no? Perquè ells podran desenvolupar projectes en aquest sentit. Una bona notícia, perquè, escolta, tot el que sigui potenciar l'àrea científica també a casa nostra, ben rebut sigui. Per cert, IncubaEco són reunions a Madrid i Barcelona d'emprenedors disposats a crear llocs de treball vinculats al sector ecològic. Sí, exacte. Vull dir, no són moltes persones, 50, però 50 persones
que cada una d'elles, quan has posat el seu projecte, doncs ha dit que podia oferir feina a dues o tres persones més, una, dues o tres persones més. Doncs encara que sigui una xifra molt petita, però no deixa de ser una xifra interessant, perquè ells es posaven projectes que ja estaven preparats per dur a la pràctica i que tenien finançament i tot.
Per alguna cosa es comença sempre, no? Clar, per això. Ho he trobat molt bo, en el sentit de dir, ostres, mira, és una cosa petitona, però...
petitona que suma, i que a més a més comencem l'any dient i creem llocs de treball, no podríem crear-los o si aconseguim finançament, sinó ho hem aconseguit i anem a crear-los. Per cert, ara que comenta això de començament d'any i tota aquesta història econòmica, diuen que es comença a entreveure...
una mica de recuperació, una miqueta, eh?, sense fer-nos il·lusions. Vaig pensar en tu perquè vaig pensar, mira, com a mínim, una bona notícia econòmica positiva, perquè feia anys, potser, que ens ho rebíem, això. Això, com ho hem d'aprendre bé o com ho hem d'encaixar? Mira, jo no ho he posat com a notícia positiva, primer perquè estava segura que en algun moment de les vostres accions parlaríeu del tema, però...
Sí que ho veig positiu, sí, sí que ho veig, eh? Però com que també sé que l'efecte que arribi al ciutadà de peu o a les pimes, doncs el comerç, el comerç de barri, etcètera, serà una mica més lent, doncs encara n'he volgut pronunciar-me en aquest sentit. Ho bo serà quan passat el primer trimestre de l'any es vegi la tendència que es van sumant i creant llocs de treball. Per exemple,
Això serà molt important veure que aquesta tendència continua, perquè les altres tendències de control del dèficit o situacions similars ja sabem que aniran en aquesta línia, que això sí se complirà.
El que seria molt interessant és la creació de llocs de treball, i afegeixo, i que també tinguessin qualitat, o afegeixo. Sí, veurem, veurem, estem a l'espectador. Per cert, Arnau, tu tens pensat muntar alguna empresa, o tens alguna empresa...
i estic cavilant aquests dies ho dic perquè la Núria ella és coacher professional i també acabem la secció sempre parlant de com poder fer o com gestionar algunes emocions o algunes qüestions i avui la Núria ens vol parlar sobre si un pla d'empresa ha d'incloure un pla emocional a l'empresa què vol dir? comencem per aquí, què és un pla emocional Núria?
Mira, la veritat és que ha estat un tema que s'ha debatut aquests dies de començament de l'any a la xarxa amb fòrums més així de direcció, d'empresa i tal, no? I m'ha semblat molt interessant portar-lo cap al programa perquè resulta que el pla emocional significa que tu realment tens interès en el benestar de tot l'equip que treballa per tu, sigui fins i tot proveïdors...
sigui doncs els comandaments intermitjos o managers, els professionals de base, directius, etc. I li dones importància precisament com una mena de valor afegit a l'empresa que reconeix que treballant més a gust la persona treballa millor. Aleshores, enmarques uns ítems, igual que amb el pla d'empresa et marques els objectius, el que vols aconseguir, revises...
el que no va sortir bé l'any anterior, suposem, i llavors com es pot millorar, per què i tal, doncs et marques uns ítems. Els ítems de com podem fer que una comunicació sigui més fluida entre tot l'equip. Fent cafès, per exemple... Fent cafès, per exemple. Fent cafès, per exemple. Instituir el dia del cafè. O instituir el dia de la til·la. Això depèn de la pressió que hi hagi a l'empresa. Clar, clar, clar. Després també et pots marcar l'ítem de que...
les persones sentin més benestar, es previn a gust, sàpiguen que poden expressar les seves idees perquè seran respectades, escoltades. Home, si diem bagenades, no. Però vull dir, si nosaltres tenim ganes de pensar, d'innovar, etcètera, que he rebut des d'un clima del respecte, no? I que això es trasllada a tots els departaments. I a partir d'aquí, doncs,
És interessant perquè està demostradíssim des que Daniel Goleman va fer-se famós amb el llibre La intel·ligència emocional, que ell no en va ser el descobridor, però sí que va ser el que va fer famós el terme. Doncs pensa que ell ha treballat amb desenes de milers de directius i és que ho ha demostrat científicament, però jo per estadística ja. I on la gent pot estar més a gust, on la gent no se sent amenaçada...
on la gent no se sent no valorada, o ignorada, o de no dir res perquè no m'importa el que opines, etcètera, allà on les persones són valuoses per elles mateixes, a més a més, per la seva capacitat i compromís, els resultats són més bons. I s'oblida sovint, i més quan hi ha una època de crisi que sembla que ens hem de salvar com puguem i de la manera que sigui, i retallem i no sé què, i s'oblida sovint,
que si es dona suport emocional, si a pesar de les dificultats hi ha una transparència, una confiança entre directiu d'equip, equip i directius, doncs l'empresa va molt millor a pesar de les dificultats. O sigui, no es tracta de negar-les, però sí es tracta de veure que és una eina valuosa i que les persones, doncs, potser sí que pateixen també la situació d'inseguretat de l'empresa, però...
no te'n deixen a cremar-se, perquè veuen la gran diferència entre ser considerades persones i professionals a ser totalment ignorades. Bé, aquestes són algunes de les opinions, a tenir en compte, a l'hora de muntar una empresa, i és molt important, perquè, clar, molta gent, moltes empreses, molt valorada, per exemple, no se sent. Exacte. Això també és un punt a favor. És un gran handicap.
també pujar l'autoestima de la gent que treballa conjuntament aquell clàssic que la gent va treballar i va sense ganes com no produeixes és un clàssic és un tòpic i això suposo que pot repercutir també una mica en els beneficis de l'empresa com treure profit els treballadors en aquest sentit per exemple i que portin al màxim perquè potser si estan desmotivats i estan desganats passen de tot i llavors no va bé
Al final és un pilota automàtic i et fa rendir menys. O sigui, encara que les persones, per exemple, se sentin espantades i no vulguin cometre errors i tal, però se sap que perpetuant les pressions o perpetuant les incerteses o les pors, al final les persones cometen molts més errors que quan no estan...
sota aquestes paràmetres de por i de mals rotllos. Ara, mira, farem un link entre seccions, perquè ja hagués comentat el llibre aquest de la intel·ligència emocional. A mi m'agradaria preguntar-te, Arnau, els llibres d'autoajuda continuen tenint mercat? O tenen mercat? Va a modes? No, no, mercat en tenen sempre. És un d'aquests hits com els llibres de cuina o els llibres de...
En una altra manera, les biografies. La gent moltes vegades li és igual biografiat. El que vol és biografies. Hi ha gent aficionada a això, no? O els bestsellers. És igual si és d'espies, si és de policies o si és el que sigui. La gent va al bestseller. Els llibres d'autos ajuda a tres quarts del mateix. Hi ha molta gent que, evidentment, els rebutja perquè pensa que això no és literatura, no val la pena i, bueno, seria discutible si és literatura o no. Però, en tot cas, que fan la seva funció i que, sens dubte, tenen un públic amplíssim
Ho demostra el fet que cada any en surten de nous, amb noves teories, amb nous apunts? Jo no trobo que sigui igual que un best-seller o algun tipus determinat del llibre, precisament pel fet que poden haver persones que els agredi un estil de literatura o un altre, i en aquest cas, un llibre d'autoajuda, jo crec que qualsevol persona en un determinant moment de la seva vida...
pot arribar a recórrer, no?, aquest tipus de llibre, per tant... Sí, és cert, és evident, però jo vull dir que formar un gènere, no és que sigui igual que el BC o el que sigui, però sí que és un gènere en el qual molta gent hi és aficionada perquè sí, i aleshores buscar els llibres d'autoajuda...
que et serviran des de molts diferents models. Diguéssim, aquest mateix, que seria com ajudar una empresa, per entendre'ns, el que pot fer el senyor Coleman, o els altres, que és com millorar la vida a partir del Feng Shui. Tot és autoajuda, però agafa molts moments diferents de la vida. Hi ha gent que en llegirà un i en tindrà prou, gent que n'agafarà un perquè en un moment determinat
doncs creu que l'indria va per aquí i això ho barreja amb totes les altres lectures i gent que és aficionada a aquest tipus de llibres. O com el teu llibre, no, Núria? Sí. Com van les vendes? Molt bé. Anen molt bé, de debò, eh?
La veritat és que la gent ha estat molt generosa ja. Ara es farà una segona edició. Ah, sí? Sí. Què em dius ara? Molt bé. Doncs escolta, enhorabona, felicitats. Gràcies. Us avisaré, tindreu la benícia, ja ho sabeu. Clar, que si algú vol comprar-lo, on el pot trobar?
Doncs ara ja només queden els pocs exemplars que tinc jo perquè és que està exaurit. Ah, molt bé, eh? Molt bé. Escolta, això... Ara tampoc no volia... Quants exemplars n'hi havia a la venda, Núria? Per curiositat, eh? Mil exemplars. Mil exemplars. Una bona tirada de primera edició. I quants en tens?
Doncs me'n queden dos. Ah, escolta. La revisió ja. Ell sembla un encerrona, eh? Pobre Arnau. Diu, veig per les accions de llibres i llavors li comenta, vinga Arnau, eh? Vinga Arnau! Home, jo he dit que fan la seva funció absolutament... Clar. Sí.
Vaja, i que és tan públic i el fet que s'hagi exaurit tota una edició em dona la raó. Efectivament. I sobretot que s'ha exaurit no després de no sé quants anys i que per tant s'exhaureix el llibre i ja està, sinó que l'editor decideix fer-ne una segona edició. Això va a favor d'aquesta argumentació que evidentment els llibres d'autoajuda...
Tenen un cupo de mercat important? Aquí la pregunta seria, cap a l'Arnau, seguint el fil del que tu comentaves abans, tu consideres literatura? Depèn de quin. Clar, és que depèn. Això, per exemple, literatura no dependrà de la... De l'estil narratiu.
per exemple, o de si hi ha estil narratiu, perquè hi ha llibres que no hi són, aquest estil narratiu, i que és una llista de mandats. No sé, la llista de la compra, per més que sigui una cosa escrita, no és literatura, però fa no massa vaig recomanar un llibre aquí que era una mena de...
paròdia dels llibres d'autoajuda, però que en si era un llibre d'autoajuda. I, per tant, era aquell que es deia Com fer-se fastigós amb Enric Alà, ser emergent. Era un llibre d'autoajuda. I allò, evidentment, per la ironia que gastava i perquè entremig de tots els consells que et donava anava a explicar una història, era una novel·la i, per tant, literatura. I de la bona.
Arnau, gràcies per aquests apunts i també... No, no, perquè d'aquí a uns moments, escolta, hem de parlar d'algunes qüestions, com per exemple la mort de Josep Maria Castellet, el editor mític, i també dels Premis Nadal i Josep Pla, que es van donar l'altre dia. En fi, Núria, moltíssimes gràcies una setmana més. A vosaltres. Que vagi molt bé i ens trobem el dia dijous que ve en horari habitual, en principi, però jo crec que sí. Que vagi bé, Núria, bona tarda, gràcies. Bona tarda a vosaltres. Adéu a tots. Adéu.
Dos quarts de set de la tarda, fem una pausa per la publicitat i tornem ara mateix... Arnau, estàs bé per això o no? Oh, sí, fantàstic. Ple de força. Què? Ple de força, eh? Fem una pausa per la publicitat i tornem ara mateix amb la secció de l'Arnau i de llibres. Fins ara. Ràdio Tosfem 98.1 Ràdio Tosfem
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un d'aquests greus més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Llibres. Cultura. Amb Arnau Consol.
de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just i també de la revista Sapiens. Arnau, bona tarda. Bona tarda. Aquesta veu, te la recomana algun llibre? No. De posar-la? No. És perquè entra més bé la literatura d'aquesta manera? No, no ho sé. Era per canviar una mica. Audiollibres, audiollibres. Aquest és un altre... Hi ha llibres d'autoajuda i audiollibres d'autoajuda, també, eh? Que es podria fer. Sí, sí, sí. Que es porta molt. Audiollibres ja no se'n fan tants com abans, per ser, no? Va ser com una moda...
la moda és el book trailer. Ah, el book trailer? Sí, sí, sí. Home, doncs val molt la pena, eh? Una nova manera que han trobat les editorials i que estan fent fortuna, clar, perquè són petites empreses de producció de vídeos, que és, bueno, anem a vendre llibres com si fossin tràilers. Ah, amb un tràiler d'una pel·lícula? Amb un tràiler, llavors tu veus una pel·lícula... No és que veus una pel·lícula, típic tràiler que dura un minut, més curts que els de les pel·lícules, i que bé, o és una petita entrevista al...
a l'escriptor al qual li posen música o editen o a vegades s'agafen, que això és molt sovint, imatges de pel·lícules, més o menys allò amb una musiqueta, títols que entren allò amb fos des del fons i tal, i al final, clar, fa una pel·lícula d'un minut amb l'únic objectiu de dir, bueno, que no et pots perdre aquest llibre. Doncs perdona, aquí hi ha un mercat audiovisual. No, jo crec que està bastant copat ja, però segur que...
des de la penya del morro si podeu jo crec que haurà de dedicar una secció la setmana que ve sobre els book trailers perquè ben asseguro que val la pena si algú l'ha de fer la secció jo crec que hauríeu de contactar perquè jo crec que trobareu empreses de fet trobareu n'hi ha i per tant es tracta només de trucar i de dir escolta això com se us va acudir qui va ser el primer per què ho feu
Creieu que teniu realment èxit? Escolta, tens algun book trailer que et vingui al cap ara? Home, n'hi havia un de molt bo, ara parlo d'un amic meu, que és el Francesc Puig Palat, però el seu llibre sobre Macbeth, Macbeth 2, el retorn de Macbeth, s'anunciava en un book trailer...
que agafava tot d'imatges de Judo de Tronos i que evidentment era molt atractiu perquè es tracta d'agafar imatges de cavalls al galop sense que surtin cares reconegudes i mentre se n'anuncies quin dia es fa la presentació quin dia surt el llibre i poses una barreja d'alguna frase que digui l'escriptor i ja ho tens Aquest era el tràiler
A més, diu Book Movies Let's Entertainment, que és el que han fet en ràdio. El retorn de Macbeth, edicions Bromera, de Francesc Puig-Pelat, 1097, Escòcia. I surten imatges, efectivament, del castell, on està representant Macbeth, fill de Macbeth, i torna per tancar una història de crim i sang. Imatges de cavalls, de lluita...
Ah, doncs és guapo. Venen ganes de llegir-lo el llibre, ara. Han passat 40 anys des de la decapitació del seu pare, Macbeth, rei d'Escòcia. És una espasa que agota sang, eh? Sí, senyor. És el moment de la venjança. Una música èpica, no? No sé si és la Juan de Tronos, diria que no. No, comença la batalla decisiva. I van sortint imatges, eh?, de batalles, de sang... Es complirà, per fi, la profecia de les bruixes? Va dient el trailer, eh?
Escolta, està molt bé. Mira, el retorn d'en Macbeth, de Francesc Puig-Pelat. De Torna Bromera. Clar, està bé. En un moment com el d'ara, que tot ens movem a base de tuits i Facebook, no tot, però vull dir que té molt més sentit això que...
Què és més fàcil per convèncer-te, per exemple, a tu? Que obris el diari avui i llegessis una crítica que digui que és una novel·la excel·lent o que t'arribi un tuit o un missatge al Facebook i pum, en un minut que estàs pomposes, inclús ara, no?, que estàs fent un programa a ràdio i en directe has anat posant... Ja està, ja ho tens. A tu t'ha agafat ganes algun dels nostres lectors i de cony. Vaig a buscar a veure el book trailer, totalment, et prengui 40 segons... Res, no, això dura un minut, un minut...
Ja està. Després et pots trucar a la novel·la i em posar més paga formaig. Amb els tràilers ja... Finalment, l'editorial què vol. Vendre. Ja ho tens. Ja ho tenim, això. Bé, ens farem book tràilers. A partir d'ara, el novembre literari, podeu fer un book tràiler l'any que ve. Jo crec que l'any que ve la gran novetat serà aquesta. De fet, a veure, com vau fer els blaus per la Festa Major. Ah, sí senyor, sí senyor.
Patxanguero? Sí, d'acord. No, perdona, no, perdona, no, perdona, no, perdona, no, perdona, Patxanguero no, perquè va ser una superproducció de la gent blava de Sant Just. No va servir per guanyar, però va estar bé. Bueno, però què dius tu? No serveix per la publicitat, sinó per res més.
Bueno, en fi, va, parlem del que ha passat avui en el món editorial, la mort de Josep Maria Castellet. S'ha sabut, sí, durant el Telenotícies, migdia, eh? Realment has vist el Núria Soler que perdia un moment els papers que ens acaben de dir que, per tant, és possible que realment la mort hagi sigut donada aquest matí...
9 gener de 2014, fa tot just un mes, Joan Maria Castellet havia complert els 87 anys, havia nascut l'any 26. Com definia Joan Maria Castellet? Doncs agafarem la paraula que sempre diem, allò que es va inventar Josep Pla, però és la que la millor li va, humanot de la literatura catalana. Per què ha sigut tan important per la literatura catalana? Doncs sobretot no tant pel que ell hagi pogut escriure, que evidentment sí,
Però quan es diu Manot és perquè el descriuries com un escriptor? Dius no, perquè evidentment ha publicat molts llibres d'assaig sobre literatura catalana per divulgar-la, però no és un novel·lista, no és un poeta, no és un narrador, i per tant més aviat seria un gran divulgador del que ha estat la literatura. Primer, perquè va ser un editor molt important,
editor d'edicions 62, per tant, encara, quan estàvem aquí amb la dictadura, doncs ell ja hi treballava. De fet, director literari no en va ser fins als anys... De fet, va començar l'any 65 o 66, per tant, ja des del principi, no el primer editor, però sí un dels primers, i va ser-ho fins al 96, pràcticament, per tant, 30 anys. Perdona, una pregunta que potser no té res a veure, però edicions 62?
Es va crear l'any 602. Es diu així per l'any de creació. Sí, sí, sí, efectivament. I després, evidentment, va passar a ser editor honorífic i la tasca d'edició i de triar llibres i autors va passar a algú altre. I clar, és un editorial absolutament imprescindible per parlar de literatura catalana de la segona meitat del segle XX. O sigui, realment l'edició en català, la publicació de llibres en català comença amb enciclopèdeia catalana
i amb edicions 62, i tants i tants autors de primeríssim nivell no haguessin tingut una oportunitat sense la visió i l'oportunitat que hi va veure primer de tot Max Caner, com a fundador de l'editorial i a més a més que és qui va posar calés, i després sense el bon ull de Joan Maria Castellet.
Algun dels autors que et vinguin al cap, que hagin... Baltasar Purcell, per exemple, sense anar més lluny, Montserrat Roig, ara m'agafes una mica així desprevingut, però el que és important és sobretot també la tasca que va fer, per exemple, durant els anys 70, per dir-hi, tant en català com en castellà, aquí hi ha una literatura nova. Cita sempre la seva obra Nueve Novísimos,
i es referia als nou poetes joves en castellà que ell va considerar que durant els anys 60 havien fet més furor, tot i que fossin molt joves i que, per tant, tindrien una destacada presència a la literatura castellana a partir dels anys 70. I, home, entre d'altres, doncs mira, Pere Gimferrer.
Ell va decidir, quan Pere Gimferrer tot just avui ha publicat un parell de llibres, que aquell seria un valor segur de la literatura castellana. Manuel Vázquez Montalbán, Vicenta Molina Foix, Anna Maria Moix, Leopoldo Maria Panero. Doncs, home, la van certar bastant. Quin ull, eh? La veritat és que sí. En algun d'aquests casos, per exemple, Montalbán, que ell va dir que aquest era un excel·lent poeta i, bueno, va ser un excel·lent novel·lista. Però és que quan ell el va conèixer, Montalbán sí que havia publicat alguna novel·la, però en canvi era autor d'un parell de...
de poemaris humorístics, irònics, que trencaven una mica amb la tradició més abarrocada de la poesia castellana i va dir, calla, que això serà nou. En tot cas, el va posar de moda, el va llançar, gràcies a aquest llibre.
El mateix va fer amb poetes catalans, amb una antologia, aquest cas a mitges, amb Joaquim Moles, que també va posar una sèrie de valors i va dir, bueno, aquests són els nous, però sobretot això és el bo de la literatura catalana del segle XX, que clar, molt poc coneguda als anys 60, el que es coneixia eren quatre coses, però sobretot s'havia publicat a l'estranger, per tant el públic català no coneixia a Rodoreda,
Poc podia conèixer Josep Pla, tot i que una mica sí, però la gran novel·lística, inclús poesia catalana, s'havia publicat a l'exili. I algú els havia de posar de moda aquí. De fet, ja ha tingut el seu reconeixement en vida, perquè ha rebut un munt de premis tant de la Generalitat, dels consellers de Cultura, com, per exemple, també del Ministeri de Cultura de l'Estat. Home, és algú que ja va rebre la creu de Sant Jordi l'any 83.
Vull dir, realment era pràcticament, no direm jove, perquè l'any 83, vulguis que no, ja tenia 50 anys llargs fets, però, esclar, era realment un reconeixement, quan tot just la Generalitat començava la seva trajectòria de dir, anem a construir un país, que aquesta era l'obsessió de Jordi Pujol, doncs, va, crea la creu de Sant Jordi, com a distinció de la gent que ha fet coses per la cultura catalana
en aquesta època fosca del franquisme, i un dels primers a guanyar la creu de Sant Jordi és Josep Maria Castellet. Després n'hi han vingut d'altres. Premi Nacional a la trajectòria professional i artística...
la medalla d'or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona, la medalla d'or de la Generalitat, que això és una cosa que es va inventar més endavant la Generalitat, perquè la Creu de Sant Jordi al final la guanyava tanta gent que hem de fer un grau més. La Creu de Sant Jordi és com que no tenia ja mèrit. Se'n donen 20 o 25 cada any. Un grau més. Qui guanya en aquest grau més l'any 2003? O sigui, 20 anys després d'haver guanyat la Creu de Sant Jordi.
Josep Maria Castellet. L'any 2006, qui vulgui conèixer millor la vida, la importància de l'obra de Castellet, evidentment pot anar als seus llibres de memòries i aleshores coneixerà els intríngolis, aquest món de l'edició balbusejant als anys 60-70.
L'any 2006 hi ha una biografia que publica Teresa Muñoz, que es diu Josep Maria Castellet, retrat de personatge en grup. Ara parlo de uïdes, però em sembla que fa uns dies es van passar a TV3, una telemovi, on hi havia el personatge de Josep Maria Castellet, interpretat, a més, pel nostre benvolgut Joan Carreras. Efectivament. Vull dir que... I era, sobretot, la relació que tenia Mercè Rodorega, que era la protagonista, et diria que la interpretava per Vicky Penya,
si no recordo malament, i algú que, clar, quan jo veia el tràiler, no un book tràiler, en aquest cas una sèrie tràiler, doncs vaig dir, home, és evident que està parlant de la Rodoreda, quan era jove, sobretot el seu retorn a Catalunya, i com, doncs, bueno, i les seves picabaralles amb algú que vaig pensar, amb aquest algú que és el Joan Carreras, qui deu ser, home, té pinta, per les poques escenes que sortia de ser l'editor, amb aquesta barba que ens porta, tan característica, li ocupava com la part de sota la cara, no?, com...
i no tapava gens el que és la cara en si doncs dic, home, ha de ser el castellet ha de ser el castellet i efectivament no vaig veure la sèrie però sí que vaig anar a buscar dades sobre el que seria i evidentment era un dels personatges secundaris que sortien en aquesta sèrie dedicada a Mercè Rodoreda
Bé, doncs ja hem fet una mica de repàs, i per qui no ho sapigués, per això era tan important, o ha sigut tan important, en la cultura literària, sobretot, d'aquest país. Josep Maria Castellet, que ha mort avui. Tres quarts de set de la tarda, i ara, si et sembla bé, Arnau, parlem del Premi Nadal. Notícies més positives. Sí.
Premi Nadal i Josep Pla, que ja sabeu que es donen a la mateixa nit. No de Reis, no la nit de l'endemà de Reis, el dia 6. El dia 6, 6 a la nit. Com un regal de Reis. L'últim regal que fan els Reis són aquests premis literaris, com et deixen 18.000 euros a qui guanyi el Premi Nadal. Poca broma. No és dels més ben dotats, però sí que fa després molta caixa. Perquè és de literatura castellana.
El Premi Nadal és de literatura castellana, el primer el va guanyar el mític Nada de Carmen Laforet, fa 70 anys, perquè aquest any s'ha fet la 70è edició. Correcte, la gent que hem anat a l'Institut de Sant Just durant molts anys l'hem llegit. Per tant, més enllà dels 18.000 euros, clar, a la seva època li havien pagat en pessetes a la senyora Carmen Laforet, però durant tots aquests anys...
Caixa ja no del que li quedés, sinó del molt que s'ha venut aquest premi. Aquest llibre en concret. Però és que la majoria de Premis Nadals és d'aquells que quan arriba a Sant Jordi la gent els compra. Però no només per Sant Jordi, sinó al llarg de l'any hi ha gent aficionada a comprar el Premi Nadal. Fins i tot et diria, més que el Premi Planeta, que dona molts més diners, però no té el mateix prestigi. Hi ha la sensació que el Planeta és a dir...
Bueno, busquen quatre... És més comercial i tal. Sí, és comercial, hi ha gent de la tele, no? El Premi Nadal, si no hi m'entén, és el més antic que es dona a l'Estat, per exemple. I això li dona aquesta aura de prestigi, eh? Sí. Home, el que passa és que l'han guanyat últimament, per exemple, l'any passat, Sergio Vila, Álvaro Pombo, fa un parell d'anys, Maruja Torres el va guanyar el 2009. És una de les coses que jo recordo l'any passat, en aquest mateix programa, o sigui, el primer de l'any 2013, que jo em vaig queixar de dir...
Crec que aquest any s'ha de ser periodista per guanyar un premi. Clar, Sergio Vila-Sanjuan, doncs, bueno, un personatge que ens pot caure més o menys bé, un personatge important del periodisme català, que guanyés el medal, dius, home, però és periodista i crític literari. Segur que sap escriure novel·les, però vols dir...
En tot cas, aquest any, que encara no ho hem dit, l'ha guanyat Carmen Amoraga, una novel·la que es diu La vida era eso, que parla de relacions amoroses a les xarxes socials. Per tant, un tema molt, molt en boga. És una dona que es queda vídua per el seu marit i llavors es refugia en els xats d'internet per trobar una mica aquest buit que l'ha deixat la mort del seu marit. Per cert, estàvem mirant, Lucía Chivarría també va guanyar el primer Nadal, eh? Sí, sí, sí. El 98.
Álvaro Pombo va ser una sorpresa fa un parell d'anys, perquè sí que és un autor evidentment consagrat, com de fet, a veure, molt més que Carmina Moraga, que és poc coneguda, però el que he anat buscant és que últimament havia sigut finalista del Nadal fa 3 o 4 anys, ha sigut finalista del Premi Planeta, o sigui, de tot s'ha rascat diners, eh? Però és algú que ja té una trajectòria, per tant, no es pot dubtar que és una escriptora amb un cert ofici, però encara no havia guanyat cap premi. S'havia quedat allò sempre segona, no?
Per tant, diguéssim que aquest any, potser perquè és el 70, el Premi Nadal recupera una mica la tradició de... Home, que premia amb algú, que realment... Bé, i a més el va donant la Maria Matute, aquest any, eh? Jo crec que això també, la Maria Matute, que l'havia guanyat, i que evidentment és una de les grans... No ho veig, la Maria Matute donant el Premi a un periodista, per exemple, com dius tu, no?
Sembla que aquest any se n'ha assegurat que fos una... A més, la senyora valenciana, que portava un adhesiu, una mena de clip al vestit, reivindicant Canal 9, doncs, bé, es va emocionar moltíssim justament que fos Anna Maria Matute, que li donés el premi. Però jo vull parlar més aviat de l'altre. Sí, va, parlem del Josep Pla, també em sembla que és el més important de la literatura catalana en duració econòmica.
En dotació econòmica podria ser, són 6.000 euros. Tot i que jo diria que no, eh? Ho havia estat, però l'han rebaixat molt, eh? Perquè jo diria que el Sant Jordi guanya més, eh? Abans no eren 90.000 euros, no, no? Jo diria que tant no. Home, quina rebaixa, eh? Jo diria que els dels 90.000 és el Ramon Llull. Ah, el Ramon Llull. Que ve a ser el Planeta Català. Exacte, perdona. O sigui, el que dona l'editorial Planeta. Exacte.
a l'obra en català. Ara no sé com està, però fa un temps eren 90.000 euros. Sí, sí, sí. El Premi Josep Pla són 6.000, que dius, home, no està gens malament. La grossa te'n dona més, però mira tu, no et dona la possibilitat de després vendre llibres com aquest 46è Premi Josep Pla, que l'any passat havia guanyat un periodista també, Genís Cinca,
No sé quina trajectòria ha tingut. En general, el Josep Pla és també d'aquests premis, que després el llibre també és bastant. Són 46 edicions, comença a tenir ja una tradició darrere, això és el que dèiem, un prestigi. Potser no té el reconeixement del Sant Jordi, però...
Diríem que és el segon. Ja que fem una mica de repàs, aquests els sentim una mica més propers. El primer va ser Terence Moix, en guanyar-lo, amb onades sobre una roca deserta. El següent, Baltasat Purcell. El 69, el 70, Tres Apàmies el va guanyar. Són noms importants. Sí, sí, per això t'ho dic. I clar, van sortint i anem pujant. Carme Riera, per exemple, el 1994 el va guanyar per dins el darrer blau.
I, en fi, últimament, l'any passat, el Genís Cinca, el Rafael Nadal fa un parell... Tots els periodistes, eh? Sí. El Rafael Nadal... Cristian Segura també el va guanyar fa tres anys. És que últimament la cosa havia anat deixant una mica... Perdona, no, no, és que això no acaba aquí. Llucia Ramis, que podem dir que també és una mica periodista...
Megosurfing, d'aquests se'n va parlar molt, com a mínim em va vendre, això és evident. I l'any anterior, que el 2009, ens estem repassant les últimes 5 edicions, Gaspar Hernández el va guanyar, que també és periodista. Estàvem parlant de periodistes un darrere l'altre, el primer no periodista que trobes cap a on va. No, no, Malsió Comas, em sembla que també... En aquella època encara no era periodista, jo crec que en aquest cas va ser al revés, va ser una aposta personal de l'editor, per un nom jove molt poc conegut, la novel·la no sé com estava...
I després de les hores s'ha fet sobre la Primera Guerra Mundial, diria... Martí Domínguez pel retorn de Voltaire, això ja en Lluís Maria Tudó del 2006... Aquí estem parlant d'escriptors, eh? I Sebastián Zamora ja, per exemple, el 2005, exacte. El que deia de Malsió Comas, mig injustenc, pot ser que té... durant un temps de viure per aquí al poble, espero que ens ho estigui escoltant, o sí, però el cas és que en aquest cas va ser al revés. No és que, per mi, és un periodista perquè saps que llavors la gent el coneix i l'hi comprarà, sinó...
Algú que promet que ja havia publicat alguna novel·la, que és jove, i que ha sigut al revés. Després de guanyar el pla, se l'han començat a rifar i el veiem a la tele, a la ràdio, i últimament fa columnes també d'opinió, no sé si a l'ara o... Qui diries que el va guanyar fa 14 anys?
Fa 14 anys, això vol dir l'any 2000. Correcte, l'any 2000. Qui va guanyar el 2000 el Premi Josep Pla? Ens sorprendria més d'un. Jo crec que sí. Dona'ns una pista, més periodista, més escriptora. És una dona, és una escriptora.
Una escriptora... Mare del Pau Janer? No, en Part Moliner. Doncs mira. En Part Moliner. Encara un nom poc conegut. Durant un temps el Josep Plat tenia també aquesta funció, que és de dir, bueno, descobrim nous talents o en tot cas talents que comencen a apuntar, premiem-los d'alguna manera i de dir, bueno, que facin el salt. Espero que sigui el que passarà amb Albert Villaró.
que no es pot dir que sigui un nom desconegut. Al revés, és un autor nascut a la seu, però amb durrada d'adopció. Això, molts de la seu ja ho fan. Tenen la proximitat del país i diuen, calla tu, que allí es paga menys. Però, en tot cas, Albert Villaró...
amb una novel·la que es diu Els Anbaixadors, d'espionatge, que fan allò que els anglesos en diuen un gènere, un subgènere, que és el what if, o sigui, què hagués passat si... Què passaria si... Aleshores, en aquest cas, agafen una pregunta històrica...
que la que planteja Albert Villaró és què hagués passat si l'any 1934, els fets d'octubre, és aquella mena petit cop d'estat que Lluís Companys provoca, en el sentit de dir en algun moment, diu, escolti, això està anant fatal, convoco...
l'estat català dins de la República Ibèrica. Diguéssim, és un cop d'estat que durant dos dies Catalunya és independent. Només dos dies. Sí, pel cap de dos dies arriben la policia, la Guàrdia Civil que hi ha a Barcelona no li dona suport, com així sí que donarà més endavant el principi de la Guerra Civil, i aleshores Lluís Companys i tot el govern de la Generalitat acaben presonats al penal de Santa Maria, al costat de Càdiz,
I així passa. Fins a l'any 36 no hi ha generalitat. És un govern militar imposat per la CEDA des de Madrid. Però, clar, què hagués passat si aquell cop d'estat... Hauria triomfat una miqueta. Hauria triomfat una miqueta. Doncs el que proposa Albert Villaró és que, bé, Catalunya hagués entrat independent a la dècada dels 40. I és just a la dècada dels 40 que es planteja un govern d'una Catalunya independent
que, evidentment, durant la Guerra Mundial, què passa? Rep la invasió de l'Alemanya nazi. Oh! En fi, història ficció. Els ambaixadors, història ficció. Què hagués passat si els fets d'octubre haguessin triomfat? Tu, com que ets millor historiador, a tu t'agraden aquestes coses, no? Als historiadors us agrada la història ficció? Si es planteja realment com una cosa així, sí. Realment, més d'una vegada ho he pensat. Què hagués passat si...
Catalunya hagués resistit més enllà de l'11 de setembre i hagués durat fins al 22. Doncs que Anglaterra havia donat suport, el dia 18 de setembre dona suport al nou rei d'Anglaterra perquè l'Anglaterra, la reina Anna havia mort. Els anglesos tard i malament, com sempre. Doncs el cas és que vam caure el dia 11 i quan el rei Jordi d'Anglaterra diu, sí, sí, jo us dono suport...
Li diuen no, doncs m'hi posa. No cal, no cal perquè envia qui vulguis. Condueix per l'esquerra, saps? I posa el rellotge a l'hora que vulguis, perquè si ho pots enviar allà, que ara em deixes tot ple de fum i tot ple de runes. Llavors no anaven una hora de tard, una setmana. Sí, sí. Una setmana i mitja. En fi, doncs queda dit. Cristina, hem d'acabar el programa. Si la penya del morro tingués molta, molta audiència, què seria trending topic avui?
Disney. Disney. Ai, t'agrada. Sí, però no saps per què, Jordi. Per què? Perquè no hi ha diners per pagar la teva actuació musical que has fet a la primera hora a la secció de la Clàudia. Com fer les coses, no? Es diu? Sí, com fer les coses amb la Clàudia Barberà. Avui com si una princesa Disney. M'he vist obligat, m'he vist obligat. En fi...
Gràcies, Cristina. Acabem el programa aquí i agraïm tota la gent que ha fet possible la Tanya del Morro d'avui amb la Carme Berdoi a les notícies de Sant Lluís, la Clàudia Barberà a Fem Coses, com fer coses, la Núria Oriola a les notícies positives, també l'Arnau Garrofer, que demà actua amb el seu quartet de jazz a l'Ataneu de Sant Lluís, que ens ha vingut a fer una visita i ens ha explicat com li han anat aquests anys a Holanda, que n'ha estat sis i que ara ha tornat el fill prògic del saxo de Sant Lluís, i també l'Arnau Cònsul amb la seva secció de llibres. Arnau, gràcies.
A vosaltres. I també agrair la col·laboració més especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vanguard. Cristina, gràcies. Adéu, fins demà. Que vagi molt bé, que us ha parlat Jordi Domènech. Acordeixem ara amb l'informatiu Vespre amb la Carme Verdo i un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi bé. Adéu, ciao.
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
What a delight I felt inside When from the beach she grabbed her scarf and waved at me
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
When from the beach she grabbed her scarf and waved at me Then she would come straight up to me And hold me tight, I knew that we were meant to be
Bona tarda, són les set del vespre, comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 9 de gener. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Diumenge se celebra la Festa dels Tres Toms a Sant Just, un any més a municipi que comemora la festivitat de Sant Antoni Abad amb la desfilada dels Tres Toms i la benedicció dels animals. Tot plegat començarà amb el tradicional esmorzar pels cavallers. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, resumim però altres informacions destacades en titulars.
La secció local de la NCS suma a la campanya, signa un vot per la independència. Dissabte i diumenge recolliran signatures a l'Ateneu, es potrà veure una exposició i a més es farà una conferència i es projectarà un documental. L'Ateneu acollirà la seu del cau i és oficial que l'agrupament Escolta Martin Luther King tindrà el seu nou local a l'Ateneu encara, però no se sap quan es farà efectiu el trasllat perquè s'han de fer remodelacions.
Tallers de Zumba, Defensa Personal i Duquelele són les noves propostes del casal de joves aquest trimestre. L'equipament ha obert inscripcions pels nous tallers que es faran fins al març. Hi ha cursos per joves de 12 a 18 anys i també a partir de 14.
Bona tarda, aquest diumenge celebra la festa dels Tres Toms a Sant Just. Un any més el municipi comemora la festivitat de Sant Antoni Abat amb la desfilada dels Tres Toms i la benedicció dels animals. Tot plegat començarà amb el tradicional esmorzar pels cavallers. Sant Just Notícies. Els Tres Toms són una tradició que es manté a Sant Just des de fa anys i que es comemora en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals. La van recuperar els santjustencs Robert Santacana i Ramona Guadé, seguint les passes de generacions prèvies per tal de no perdre-la.
Ho ha explicat el just a la fusta Ramon Aguadé, un dels responsables de la comissió dels Tres Toms.
Robert Santacana i jo que ho vam tornar a promoure, primer només fèiem l'ofici, continuàvem l'ofici com feien ells, amb el dia que tocava, i després ja vam anar-nos animant i vam fer el que es fa sempre, a la Banderado, capità de bandera, els acordonistes, i una banda que falta allò, i fem els tres tombs a la volta d'aquí Sant Lluís, fem tres voltes,
Sant Antoni Abad se celebrarà el 17 de gener. A la resta de pobles es comemoren aquesta festivitat més endavant i a Sant Just es fan el primer diumenge després del Dia de Reis. L'esmorzar pels cavallers tindrà lloc en Gengenestar a primera hora del matí cap a les 9. A les 11 s'oficiarà una missa solemne a l'església del Sant Just i Pastor a càrrec del mossèn Joaquim Rius en honor de Sant Antoni Abad. I tot seguit el mossèn van aïrar els animals que hi assisteixin i després desfilaran pels carrers del municipi. Un recorregut que repeteix tres cops. Sentim de nou Ramona Guadé.
Sempre l'ofici per Sant Antoni i després ve a baixar el mossèn aquí a la plaça, beneeix els cavalls que passen i la gent si porta els gossos, gats, inclús porten periquitos, vull dir, els beneeix a tot i llavors ja comencem els tres toms i llavors, bueno, al començar abans ja tots els que venen en cavall poden anar aquí dalt a Can Ginestar i tenen un esmorzar apagat, pa, ser de motifarra, cançalada, vi...
Can Genest serà el punt final del recorregut on s'oferiran borregos i vidols per tothom. Ramona Guadé de la Comissió dels Tres Toms assegura que el dia de la festa molta gent porta les seves mascotes perquè les beneeixi el mossèn. A més hi haurà una cinquantena de ponis i una vintena de cavalls als carrers. També venen tots els ponis del Pony Club, també venen ponis del Sol Solet, sí.
I llavors de ponis en venen molts, molts, molts, molts. En venen uns 40 o 50. Els cavalls deuen vindre uns 15 o 20 i llavors venen un parell de carros. Un és el nostre que tenim de propietat, tot carregat.
Des de la comissió, un cop més reivindiquen la necessitat de gent jove a les seves files perquè només hi ha una desena de persones al capdavant de l'organització i la mitjana d'edat és elevada. La festa dels Tres Toms començarà diumenge a les 9 del matí que en genesta amb l'esmorzada pels cavalls i seguirà a migdia amb la missa, la benedicció dels animals i la desfilada dels Tres Toms.
Tallers de Zumba, defensa de personal i ukelele són les noves propostes del casal de joves aquest nou trimestre. L'equipament ha obert inscripcions pels nous tallers que es faran fins al mes de març. Hi ha cursos per joves de 12 a 18 anys i altres cursos per nois i noies a partir de 14 anys. Les inscripcions es poden fer a través d'internet o bé al casal. Aquest trimestre continuen els cursos que van començar al setembre pels joves de 12 a 18 anys, com els de teatre social, robòtica, dibuix, hip-hop, dance i cuina,
Tots aquests cursos costen 20 euros, excepte el de cuina, que costa 30 euros, i el de teatre social, que és gratuït. Pel que fa a activitats, per majors de 14 anys, hi ha propostes noves com zumba, ukelele i defensa personal. Ho detalla Sergi Arrada, un dels responsables del casal de joves, a la penya del Morro.