This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Gràcies.
...presenten al Parlament, també per debatre com afecta internament el seu partit, ara del tot dividit.
El ministre d'Energia, Panagiotis Lafasanis, que és un dels líders del corrent més d'esquerres de Siritza,
diu que votarà que no a aquest pacte i és més que probable que acabi dimitint.
A ells hi estan afegint també, a la seva opinió, diversos diputats del mateix partit.
A tot això, com dèieu, els bancs continuen tancats fins dimecres a l'espera de més liquiditat.
El Leónides s'ho prenen filosofia.
Els bancs haurien d'obrir com abans millor, però tots respectem la situació perquè entenem la dificultat del moment.
Aquest vespre ja ha convocat una concentració a la plaça Sintagma en contra de les mesures pactades amb Europa.
L'Aïa Ortega, Catalunya Ràdio, Atenes.
Esports, Montserratia.
El Tribunal Administratiu de l'Esport confirma el descens de l'Elge a segona divisió per deutes amb Vicent de l'Elge,
però recorrerà a la justícia ordinària perquè no està d'acord amb aquesta decisió.
Pedro Rodríguez admet que cada cop juga menys al Barça i deman les ofertes que té veu més difícil retirar-se al Club Lógrana.
A dos quarts de set, primer entrenament de la pretemporada del Barça amb la presència de 13 jugadors de primer equip i 3 del filial.
Demà a les 12, primera roda de premsa de Luis Enrique, que oferirem en directe per Catalunya Informació.
Centenars d'afisionats reunits al Bernabéu per acomiadar Iker Casillas han demanat a Crits la dimissió del president del Madrid, Florentino Pérez.
Pérez reconeix que no han gestionat bé la sortida del porter, però afegeix que han seguit la voluntat de Casillas de marxar.
En ciclisme, Ivan Basso, company d'Alberto Contador al Equip Tinkoff, deixa el Tour de França.
L'Italí ha anunciat que li han detectat un càncer de testicle i va milar per operar-se d'urgència.
I Bastian Esbesteiger és nou jugador de Manchester United per les tres pròximes temporades.
Fins aquí, les notícies.
012, la Generalitat al teu costat.
Ja ha arribat l'estiu i emet la calor, però teniu un ampli ventall de possibilitats per combatre les altes temperatures?
Beveu molta aigua i busqueu l'ombra quan pugueu.
Intenteu sortir quan el sol estigui baix, porteu barret i mireu de passar dues hores al dia en llocs climatitzats.
Si teniu els símptomes d'un cop de calor, com ara molta febre, mal de cap o subnolència, aneu al metge o truqueu al 061.
I si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles, ajudeu-les a seguir aquests consells.
Trobareu més informació al 012 i a gentcat.cat.
012, la Generalitat al teu costat.
Vigila d'aquestes bèsties.
Per inofensives que semblin, causen la majoria d'incendis a Catalunya.
El bosc, qualsevol descuit, pot ser el pitjor depredador.
En cas d'incendi truca al 112.
Diputat Catalunya.
Ràdio.
Ràdio Tosfer 98.1
Ràdio Tosfer 98.1
En directe, des dels estudis centrals de Ràdio d'Esvern, des de Can Ginestà, comença la penya de l'estiu.
Un programa amb més estiu que penya.
O era més penya que estiu.
Amb tots i vosaltres, Jordi Domènech.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estrància.
Com esteu? Benvinguts a la penya de l'estiu.
El termòmetre del Servei Nacional de Meteorologia de Ràdio d'Esvern
es senyala 28 graus a aquesta hora de la tarda.
Amb Andrea Bueno a les notícies de Sant Just.
Què tal, Andrea? Com estem?
Hola, hola, hola.
Ui, què passa?
Ja comencem per la vagina, ja?
Sí.
Home, no sé.
Hola.
Aquí em riu mai tal i tu.
Hola, hola, hola.
Què tal?
Bé, a veure, Andrea.
Has dit quants graus? 38?
28, 28.
28 graus.
A veure, tornem a intentar-ho.
Andrea, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Bona tarda.
Bé, molt mal.
Com esteu?
Molt bé.
Avui, a més a més, estem amb la Cristina Vargas, al Twitter i al Facebook.
Bona tarda.
Ui, ara m'agrada.
Bé, avui amb la Paula Carreras i la Georgina Léger, el Cafè Amgel, ens parlarem de Canadà,
aquest gran país que està a sobre de Nord-Amèrica.
A més a més, també tindrem el Manel Ripoll a l'Espai d'Història de Sant Just,
que avui concretament diu que ens vol parlar de les vacances històriques pel Baix Llobregat amb el Trambaix.
Apassionant.
I, a més a més, també tindrem la recepta de cuina amb el Dani Martínez i, des de Pamplona,
el Joan Sirivella Gucurella, que és a veure una mica el nostre enviat especial,
ens explicarà com ha viscut la festa aquests últims dies.
I acabarem parlant de l'Atlàntida Film Festival, amb el nostre cinèfil del programa, el Sergi Herrada.
Tot això avui, a la penya de l'estiu.
Bona tarda.
Benvint tots al programa.
Cristina, comencem, com sempre, pel Trending Tòpic, un dels temes més comentats de Twitter.
Avui ha sigut...
Acord amb Grècia o a Greek men.
Ho pegueu o no?
A Greek men.
Entre Greek men i Brexit.
Sí, sí, sí.
La gent aquests dies també ve molt de lliure i pensa etiquetes de Twitter molt xules.
Per exemple, Versalles, Eurosummit o Donald Tusk, també han sigut un dels temes més comentats de la xarxa.
Perquè Grècia segueix a l'euro...
Bé...
Bé...
Després, sí, d'acceptar un acord amb reestructuració de l'IVA i les pensions i cap quitan-se.
Què vol dir quitan-se?
Sense, doncs, el deute l'hauran de pagar en la seva totalitat.
És a dir, no els hi faran cap mena de rebaixa i ara s'estudiaran, però si tenen alguna pròrroga o descans que veurem com continua el tema.
De totes maneres, com has dit, doncs, amb un acord per a un tercer rescat, crec, que contempla diverses mesures més dures que no pas les imposades abans del referèndum.
Entre aquestes mesures, la més polèmica per l'acord ha estat el fons de privatitzacions, amb què Grècia ha de recaptar fins a 50.000 milions d'euros en tres anys.
El fons ha d'incloure totalment d'actius i Cipres n'ha aconseguit almenys que els gestionin des de Grècia i no pas des de Luxemburg, com s'havia plantejat en un principi, però això sí, sota la supervisió de les institucions europees.
Difícil ho tindrà Grècia en aquest punt per aconseguir la xifra ja que per aquesta via i fins ara només havien aconseguit 5.000 milions d'euros.
Per tant, s'haurà de veure com s'ho fan.
L'acord, però, també inclou mesures com la reestructuració de l'IVA per recaptar més impostos i del sistema de pensions, entre d'altres.
Per tant, una llarga llista on s'inclouen mesures concretes, com per exemple les que obliguen a obrir botigues en diumenge i a liberalitzar la xarxa de farmàcies.
El que no es preveu segur és una retalla de nominal del deute.
En definitiva, unes mesures imposades per l'Alemanya, en gran part, dures per a Alexis Cipres i raonables per a Mariano Rajoy.
El Parlament d'Atenes però té 48 hores a partir d'ara per aprovar aquestes reformes i sembla que Cipres ho tindrà bastant complicat.
De fet, el ministre de Treball grec, Panos Scurletis, ha anunciat la convocatòria d'eleccions abans que acabi l'any.
Molt bé. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió?
Per exemple, Josep Sánchez Llibre, que és el parlamentari, que és el diputat.
Diu, benvingut, l'acord per unanimitat sobre Grècia, anunciat per Donald Tusk, un que evita el Grexit.
El Grexit, que és la sortida de Grècia, no?
Sí, de l'euro.
Molts jocs de paraules, també, aquests dies.
S'han dit un diccionari, fins i tot.
Sí, sí, amb paraules.
Un greccionari.
Un greccionari.
Sí, un greccionari.
A mi, la que m'agrada més, és demogrècia.
Sí, m'agrada molt.
Seguim amb els comentaris, si de cas.
Un altre és el Jorge Rosa, diu,
les duríssimes condicions imbosades d'Alemanya a Barçalles, el 1919, van donar lloc al nazisme
i sembla que a la Unió Europea li van agradar, amb el hashtag eurosubmit.
Bé, Carlos Pérez Ortiz, diu, i de Herrera, eurosubmit,
a una altra primera decisió va pel curs de la història d'Europa,
la de la llista unitària del 27S.
En fi, veurem què passa amb Grècia,
que, de totes maneres, el que han decidit,
després de tantes hores de reunió ahir diumenge a Brussel·les,
és que podran presentar-se'n a buxar, no?
O sigui, tampoc no han decidit ni que sí ni que no,
perquè demà, com dèiem, el Parlament grec haurà d'aprovar
si accepta aquestes mesures que han decidit des de l'Eurocambra.
que jo pregunto, el referèndum que es va fer fa uns dies, ja no...
Ja, ja, què?
Ha quedat a l'oblí.
Què?
Què?
En fi, anem cap a les notícies de Sant Just.
Vinga.
Bé, la nova isenta catalana s'entrarà demà a una conferència a Sant Just d'Esvern.
A més a més, també parlarem del cadet de l'Atleti,
que ha guanyat la Donosti Cup.
A vosaltres sempre heu guanyat, no?, l'Atleti Club, la Donosti Cup.
Però abans de tot això, hem de parlar del mercat municipal de Sant Just,
en les seccions ja mítiques del programa,
anomenada Equipaments del Municipi.
Avui, el mercat municipal.
Hola, amics!
Benvinguts a Equipaments del Municipi.
Avui parlem de la segona planta del mercat municipal,
la que està buida i no hi ha res.
Sí, efectivament, el supermercat consum,
que l'ocupava fins fa poc,
ha baixat la persiana per la poca rendibilitat del negoci.
No, Andrea, què està passant?
Perquè ja fa dies que tu vas per la planta de dalt,
si pots entrar,
tires la persiana amunt i entres,
i clar, allò està més buit que...
Bueno, fa una mica de por, fins i tot.
Sí, hi ha eco, la segona planta.
Eco!
Consum!
Ja s'ha consumit tot el que hi havia i era possible.
Andrea, què passarà ara a la segona planta del mercat municipal,
on la llegenda diu que a altes hores de matinada
se senten alguns sorolls indesxifrables?
Alguns...
Sí.
Sí.
Està bé.
Què passarà?
Fa por, fa por.
No ho estàs vendint gaire bé.
No, no, és que...
Home, és que tu no has vist com està...
Fa, fa por.
No, sincerament no he entrat.
Ah, doncs sí que havies d'anar, havies d'anar...
Ja hi ha joves?
Que només et dic que és el seu lloc preferit per fer la Ouija, sent just.
Bé, clar, d'estar abandonat, els castatges...
Fa una mica de paneta i de llàstima i de por a la nit.
Què passarà allà, Andrea?
Bé, doncs sí, sembla que posem una mica antecedents als oients.
El mes de febrer l'empresa de consum va anunciar al consistori
la seva intenció de deixar la segona planta de l'edifici del mercat municipal
per la poca carnibilitat del negoci.
ho van intentar però finalment van prendre aquesta decisió
i ara el consistori i el mercat hauran d'estudiar diferents propostes
per donar un bon ús a aquest espai, ja sigui comercial o municipal.
Per tant, l'Ajuntament ha obert un procés d'avaluació de propostes,
un procés obert a tothom, ja siguin empreses privades,
iniciatives municipals o de particulars
i la idea s'estudiarà conjuntament amb els assentadors del mercat,
per tant, doncs, que pugui beneficiar a tothom,
assentadors i també al consistori i als compradors.
Per tant, perdona, m'estàs dient que a partir d'ara s'haurà un concurs
per a tothom qui vulgui gestionar el supermercat.
Fer propostes, d'entrada fer propostes.
Tu ara mateix, si tens una idea de, ah, aquí a la segona planta del mercat es podria fer això,
doncs vas a l'Ajuntament i ho proposes.
Ah, val.
I més endavant, doncs, es decidirà quina és la idea que pot encallar millor.
Potser un supermercat, un altre supermercat.
Si tu vens allà i dius, doncs vull posar un supermercat, doncs mira...
Això que s'ha de parlar amb el Frantós, no?
El regidor de...
De comerç.
De comerç, no?
Exacte.
S'ha de parlar amb ell.
Ara ja li enviaré una proposta.
Doncs, segons s'explicava l'alcalde de Sant Justa, el just a l'estiu no serà una instal·lació ràpida,
la segona planta del mercat municipal, depèn de l'opció.
Tot això dependrà de la proposta que hi ha en callar.
I millor, quan s'avaluïn aquestes diferents propostes, per tant, ara és com brainstorming,
s'haurà d'obrir una convocatòria per adjudicar l'espai i dynamitzar aquesta segona planta del mercat municipal,
que, com deies, ara està buida.
Bé, és per això que des de l'apanyola de l'estiu ens hem portat en marxa
i us demanem quines són les propostes que faríeu de negoci o de lleure
a la segona planta del mercat municipal de Sant Just.
Podeu trucar-nos ara mateix al 933723661, 933723661.
Per exemple, que algú diu, home, doncs jo posaria un spa.
Home, mira.
Parlem-ho, parlem-ho.
No el super.
No, no.
No, no.
933723661.
Que potser una altra diu, mira, doncs jo allà posaria, què sé jo,
doncs un tercer club de futbol a Sant Just.
Doncs també.
També.
Són propostes vàlides.
9337236.
Entre els participants sorvegerem una cosa, oi?
Molt bé.
Bé, acabem de qüestió, ara parlem de la nova isenda catalana,
que s'entrarà demà a una conferència a Sant Just d'Esbert.
La impartirà Joan Iglesias Capella,
assessor del president de la Generalitat, Artur Mas.
Però que no és aquell noi que porta les ulleres de pasta de color blanc
que va darrere seu tot el dia.
No.
No, no ho crec.
L'organitza les accions Sant Just tenca de l'Assemblea Nacional Catalana, no?
Ho desconec, eh, per això?
Val, val.
Jo diria que no, eh, que ell és més de tot el col.
Doncs Joan Iglesias és assessor del president de la Generalitat, Artur Mas,
és doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona
i director del programa per la definició d'un nou model d'administració tributària a Catalunya.
Demà, al vespre, ell explicarà en què consisteix la nova isenda catalana
i quins són els seus reptes.
Serà a les 7 de la tarda a l'Ateneu de Sant Just.
Hi ha més informació també al web santjustperlandependència.blogspot.com.
O sigui, si demà voleu assistir, serà, com dèiem, a les 7 a l'Ateneu,
conferència sobre la nova isenda catalana amb Joan Iglesias Capella.
Aquestes tardes de juliol gaudeix de la penya de l'estiu.
Aquí, perdona, després d'aquest separador, aquí faltaria com una mena d'una enclusa cacau a dins de l'aigua o alguna cosa, no?
Una què?
Una enclusa, una feita sonor d'aigua, saps?
Per què?
Home, per donar més sensació d'estiu.
Ah, clar, amig.
És un clàssic, posar feites d'aquest tipus a les diferents...
A veure...
Ah, bueno, que és l'ampolla d'aigua.
Ah, bueno, a veure, anem a provar.
Després de la veu tu posa això, d'acord?
D'acord, doncs, la conferència amb Joan Iglesias Capelles.
Aquestes tardes de juliol gaudeix de la penya de l'estiu.
Forçat, eh?
Sí, forçat, forçat, forçat.
Però no us preocupeu, perquè hem de parlar de l'esforç i hem de parlar concretament del cadètic, eh?
Que és el cadètic de l'Atlètic.
Ho pigueu o no?
No, vale.
Sí, sí.
Però el cadètic de l'Atlètic, avui ho estic fent el programa sol, eh?
Ja ho estic veient.
El cadètic de l'Atlètic, Sant Just, guanya la Donosti Cup!
Bravo!
Bravo!
Sí, amics, l'equip Sant Justenc es va imposant la fase final d'aquest torneig de futbol a l'equip basc Aizcorri.
Que em sembla que no va córri gaire.
Bé, és la quarta Donosti Cup que guanya l'Atlètic, oi, Andrea?
Sí, l'any passat en va aconseguir dues, en les categories B12 i B14, i una altra fa cinc anys, el 2010, en la categoria B19.
El cadètic de l'Atlètic, Sant Just, ha guanyat la Donosti Cup en la tanda de penals, per 7 a 6.
Després d'haver empatat a un, en el temps reglamentari, gràcies a un gol de Santana.
Toma!
Chupete, corre!
Doncs el cadètic no ha estat, de fet, l'únic equip de l'Atlètic que ha participat de la 24è edició de la Donosti Cup,
ja que s'hi presentaven cinc equips més.
Tots van passar a la fase final del campionat, i cinc d'ells com a primers.
De fet, l'Atlètic Sant Just ha estat un dels dos clubs que han aconseguit portar quatre dels seus equips
a les semifinals de la Donosti Cup aquest any, juntament amb l'AntiWoco, que és el futbol base de la Reial Societat.
L'AntiWoco.
AntiWoco?
Sí, aquest és el futbol base de la Reial Societat.
AntiWoco.
Doncs l'equip B14 va caure a vuit anys de final contra el finalista, contra l'AntiWoco,
el B10 va perdre a quarts també contra l'AntiWoco,
d'altres equips van perdre a les semifinals.
Podem destacar també que la Donosti Cup s'ha celebrat a Sant Sebastià del 5 a l'11 de juliol,
i han participat equips de totes les comunitats autònomes de l'Estat i d'altres països,
com ara els Estats Units, Mèxic, França o Moçambique.
Toma, doncs ve per nosaltres, ve per Sant Just i també per l'Andre.
Fica enhorabona a tots els nois del cadè.
Bé, a nosaltres no ens queda res més al tinter sobre Sant Just,
algun tema així important que vulgueu destacar.
Tema plaça Malarec.
Sabem si aquesta setmana estarà acabada, ja, les obres,
perquè cada dia que passo per allà.
Avui és, avui és tema 13.
Avui és dilluns 13 de juliol.
Doncs el que sabem és que el dia 15 s'assigna el document de recepció d'obres,
que és el document que dóna per finalitzades les obres.
O sigui, aquest dimecres.
Sí, aquest dimecres.
Estic parlant.
Sí, per això preguntava si estava amb a 13.
Aquest dimecres.
Doncs l'avui passat s'assigna, en principi, si tot va bé el document.
Aquest dimecres, en principi, ja estarà oberta per tothom la plaça Malaret.
S'assigna el document.
En principi, el moment en què s'assigna el document és que...
Però podem anar a passejar per allà amb el gos?
Vaig, és clar.
Podem anar a jugar, no sé...
I sí, dimecres, no s'assignat i s'assigna el dijous.
No ho sé, no ho sé.
Però en principi, quan s'assigni, que serà aquest dimecres, d'acord.
Doncs això és així.
I la plaça Malaret, que és la que hi ha al centre de Sant Just,
que tenim ganes tots d'anar allà.
Que, per cert, el dia blau, a la festa major de Sant Just,
es falla.
Ah, que bé.
Per inaugurar-ho, per inaugurar el dimarts, dimarts...
Quatre.
Sí, dimarts quatre.
Doncs ja sabeu que teniu més informació de la que passarà a la mateixa Sant Just a radiodesverb.com.
I a partir de les set, els Anjos Notícies, edició vespre.
Andrea, bueno, moltes gràcies.
Que vagi bé, bona tardà.
A tu, bona tardà.
Fem una pausa per la públic i d'aquí un moment ens ponem el nostre cafè amb gel dels dilluns amb la Paula i la Georgina.
Avui parlant sobre el Canadà.
Fins ara.
Les tardes de junyó a la Ràdio d'Esvern tenen un nom.
La penya de l'estiu.
Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern, 98.1
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortim
Conduint
Vius Connectet
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya
Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern, 98.1
Cinc minuts, ja arribem al punt de dos quarts de sis de la tarda i ja tenim aquí, com dèiem, a la Paula Carreras i a la Georgina Leger.
Què tal? Com esteu? Bona tarda.
Hola.
Bona tarda.
Hola. Bona tarda. Per prendre'ns el nostre... Avui sí, eh? Café amb gel.
Sí, sí, sí.
Per favor.
Sí, gràcies. Vaig ser a comprar la promesa perquè realment amb la segona onada de calor que està fent ara mateix és el que m'he de gust, com a mínim a mi.
A veure, avui voleu començar parlant d'un home que ha intentat volar com el de la pel·lícula App.
Sí, sí. Es tracta d'un canadenc que per promocionar el seu negoci va pensar que era una molt bona idea lligar-se a moltíssims globus d'eli i sortir volant.
Sí, però he vist les imatges, no sé si ho veus al vídeo.
Sí, sí, sí.
L'hem vist, és brutal.
Sí, però jo no he vist si l'home ha tornat.
Ha tornat, ha tornat.
Ha tornat, ha tornat.
De fet, ha aterrat i a l'arribada tenia esperant una multa.
I una multa de 1.000 euros per posar en perill la seva vida.
Que, de fet, l'home es va gastar gairebé 7.000 euros en globus, llavors la broma li ha costat per 7.000 els globus i 1.000 de la multa que li ha caigut per...
8.000 euros total.
8.000 euros.
Però en realitat...
Desconeixem.
No sé com sigui ha aconseguit el seu objectiu, perquè, de fet, a la notícia, nosaltres mateixos estem comentant aquí, per tant, aquest home està donant la volta al món.
Perdoneu la broma, però mal negoci, perquè no sabem a què s'hi dedicava.
Bé, però si recupera la despesa...
Li podria haver posat publicitat als globus, no?
Exacte, exacte.
Com a mínim, no sé, de forma...
Un logo.
Un logo o alguna cosa.
I com a baixar?
És a dir, si anava amb tots els globus cap amunt i què anava, deslligant globo per globo per anar baixant o com...
De cop i volta es llença amb un paracaigudes.
Ah...
Això avui és de la notícia, no hi ha vídeo, però podeu trobar-ho si busqueu...
Ombra intenta volar, com la pel·lícula...
I, per tant, això està prohibit, no?
Bé, a Canadà, com a mínim, i aquí també.
Està prohibit, perquè es considera...
País d'estat comú, jo crec que...
Sí, perquè es considera que et poses en perill la teva vida.
Llavors, això està penat.
Clar, bé, està bé, perquè l'estat canadenc, no?, et petlla per tu, fins i tot, quan fas coses que m'han contrat a la pròpia salut, en principi.
I, sí, alguna cosa més sobre aquesta notícia?
O això, com sempre, us porta a parlar del país en qüestió?
Això és una... o sigui, és la clau per parlar sobre Canadà, que és un dels països més apassionants, eh, Georgina?
Un dels meus preferits.
Ah, sí?
Sí.
Aquest és l'himne de Canadà.
És fantàstic.
Se'n posa la pell de gallina, hem de sentir-ho, ja.
I ho pots veure, un home volant amb lobos?
Sí, i no està sent a dir-ho, però t'ho imagina.
I ho veus.
I heu estat vosaltres a Canadà, o no?
Jo sí, jo també, sí, vaig estar.
Ah, i què tal?
Què tal, Canadà?
Canadà és preciós.
A mi em va agradar perquè era com a Estats Units, però versió, diguéssim, light.
Ah, versió europea.
Versió europea d'Estats Units.
És un clàssic, no?, que ja et sents més tranquil i, com a mínim, no, tan bojos i tan sonats, no?, com els nord-americans.
I què sabem de Canadà?
Doncs de Canadà sabem que, per exemple, és el segon país més gran del món, després de Rússia, i això és 20 vegades Espanya, per exemple.
D'acord? És 3 vegades el tamany d'Espanya, perdó, de la Índia, 20 vegades el tamany d'Espanya, 41 vegades Anglaterra, d'acord?
Vull dir, imagineu-vos lo branqués, perquè...
Hòstia, jo em pensava que després de Rússia venia a la Xina.
No.
Veig que a la Xina encara és més gran que la Xina, el Canadà.
Exactament.
És d'aquelles coses que mai ho diries, però sí.
I que al Brasil, que hi ha molta gent que a Brasil és molt, molt gran, doncs sí.
Però, en canvi, només té 34 milions d'habitants.
Cosa que sí, perquè té molta zona rural, molts boscos i...
Molt desaire glacial, també, per la part del nord.
I 34 milions d'habitants, d'acord? Perquè us feu una idea, Marroc en té 33.
Per tant, vull dir, un país superpetit com el Marroc té el mateix nombre d'habitants que el Canadà, que és el segon país més gran del món.
Bé, i per la gent que ens estigui escoltant i tingui pensat anar de vacances al Canadà, què és el que li podem recomanar?
Que és un destí, per altra banda, que cada vegada més gent, doncs...
A mi m'agradaria anar-hi.
...l'utilitza, no? Vull dir que està...
És un bon lloc per anar-hi, sí.
Està allà. A veure, explica'ns.
Doncs mira, hi ha l'hotel de glas al Quebec, que és que cada any el construeixen, és un hotel de gel.
I dura des del desembre fins al març.
O sigui, això serien per vacances o de Nadal, o vacances d'hivern, o la Setmana Blanca, qui la tingui.
Que guai, sí. Aquest és un altre tema a tenir en compte, perquè allà les temperatures baixen fins al menys zero, no?
De forma...
Sí, però és suportable, eh?
Jo hi vaig anar a l'hivern, sí, vaig estar esquiant, i realment és un hivern suportable.
Sí que fa molt fred, però es pot estar bé.
Vull dir que l'hotel aquest de gel deu ser assequible.
Més que el de Barcelona, suposo, no? Perquè a Barcelona ja en tenim un.
Que el van fer còpia, suposo, d'aquests països, no? Que crec que van ser una mica orígens d'aquest tipus de bar.
El que passa és que suposo que a Barcelona no es devia... O sigui, devia ser un problema la temperatura ambient de Barcelona.
Allà es deu mantenir millor.
Però vull dir, el de Barcelona, dius, un que està per la via olímpica, o...?
Ostres, no sé la ubicació, però sí que sé que hi ha un que és superponegut a aquest home.
És un bar de gel, és un bar de gel, és un bar.
Però és que l'hotel aquest, però és construït gel.
Sí, sí, sí, és tot de gel.
I a més, i el bar aquest és un bar de gel de pixarí.
Sí, no, no, que per això aquí el tenim tot l'any, i de fet al Quebec, no?, el construeixen, i bueno, de fet...
No, no, és que aquest, el de Barcelona és un bar de gel de pixarí, perquè tu entres i al final hi ha com una cambra figurífica,
que acaben, em sembla que tres persones...
Eh, doncs, i podríem anar, no?, a fer la secció, ara que parlem...
Sí, el que fem ja, però vaja, vull dir que és un bar més normal, i al final hi ha com una cambra figurífica,
que potser abans allà tenien...
Però que et donen un plomón, no?, per estar allà, i tu ets les fotos totals.
Però bé, però no sé que abans, tres o quatre persones, llavors hem una mica patillero.
El que està aquí a Barcelona...
Bueno, s'ha intentat, s'ha intentat.
Sí, i no, no, de bona feina...
Bueno, millor això que no res, no?, abans tenim alguna cosa, perquè no vivien al Canadà, mira, pot anar allà, que hi ha un cafè amb gel.
Sí, jo un any més d'un que s'ha decepcionat molt, eh?, quan ha tornat del...
Ah, però sí, sí, me'n vaig allà al cafè, el bar aquest de gel i tal, i dic, bueno, però sí, jo...
Si em pensava que era un tros de carn, jo, una vaca allà...
T'imagines un iglú i...
Clar, i no, no, no, em falta que et pengin allà com un...
Te'n pots anar a Mercavarna per...
Te'n pots anar a Mercavarna per...
Bueno, però la gràcia és una mica agafar el got, que els gots que et donen per beure qualsevol consumició que vulguis sí que són de gel.
No, perquè tu és molt positiva.
No, però m'ho han explicat, i he vist fotos, i els gots, i crec que la barra també és de gel, i, bueno, s'han intentat fer de la millor manera que puguin, tenint en compte la temperatura que hi ha aquí.
Tampoc poden construir, t'imagina't, és que ara no dura...
Venen l'experiència, tot a sencera.
No, no, ja es veu que la gent que va anar, Cristina, no és la mateixa gent que jo conec que va anar.
No, ni molt bé.
Van tenir experiències molt diferents.
De dues maneres, parlàvem d'aquest hotel de Glash, que és el Quebec.
Sí, i, bueno, a part de ser hotel, també és restaurant, i, sobretot, té una capella, que et pots casar, d'acord?
Si estàs pensant en celebrar un casament, doncs potser la capella de l'hotel de Glash de Quebec és una bona opció,
perquè està categoritzat com un dels 10 millors llocs per celebrar un casament, segons l'irige independent.
Què dius ara? Amb el fred allà, a casar-te?
Jaqueteta, eh?
Hi ha fotos, ara.
Què dius, home, però la núvia com va?
Amb un vestit d'iglu d'aquests amb una mica de cuella, està?
Perquè és que si no, no es poden...
Bueno, a mi, una de les coses que em fa pànic de les...
O sigui, el dia que em casi, penso, no vull passar calor, per favor.
O sigui, aquí és impossible passar calor.
Bueno, però fred tampoc.
No? És ni un extrem ni l'altre.
És, no sé, un intermig.
Que no faig una nada de calor com aquí ara, no?
Però tampoc que et morir.
Sí, però imagina't, amb els nervis i tal, segur que t'acalores molt.
Sí, això sí.
Això és el remei perfecte.
A més, es veia la núvia a les fotografies, abans, sense jaquetes.
Tranquil·lament.
Sí.
Bueno, suposo també perquè estàs acostumats, no?, una mica, a la temperatura d'allà.
Nosaltres, jo crec que em congelaria.
Si és que de vegades aquí hi ha un gel amb l'aire condicionat, imagina't un hotel de gel.
Bueno, és per fer la gràcia i dir, mira, en lloc de les armades a les beques,
m'he quedat a un hotel de gel.
Sí, i després ja pots fer la fotografia i penjar-la al Facebook i tenir molts likes.
L'objectiu de la Xena avui en dia.
Perdó, per mi sí.
Jo, si em caso allà, és per tenir likes al Facebook, no té més.
De totes maneres, com diem, això és a l'hotel de Glasgow.
Quan es va inaugurar aquest hotel, per cert?
Va ser pel cap d'any del 2001 que van decidir inaugurar aquest hotel
i suposo que la festa que vam fer allà era espectacular
perquè just cap d'any coincideix el desembre-gener
i, per tant, és això, en plena temporada de l'hotel de Glasgow.
Sí, i des de llavors fins al 2010 es va construir a prop de les cascades de Montmorenci
que, per exemple, jo hi he estat, no sé si hi ha algú més.
Tu vas estar-hi?
No, jo no.
Bé, jo vaig estar per aquella part i és molt maco perquè és una cascada superalta.
No estic segura, però crec que és la més alta de Nord-Amèrica.
Ah, sí?
Sí, és més alta que les cascades del Niagara
perquè al cap i a la fi les cascades del Niagara
tenen molt de cap dalt i tenen molta aigua
però d'alçada crec que les de Montmorenci són les més altes.
Llavors és molt divertit perquè hi ha una tirolina
que creua d'una banda a l'altra
i és, per tant, la tirolina més alta amb cascada de Nord-Amèrica.
I connecta amb l'hotel per això o no la tirolina?
No, sí, clar, arribes directament al llit.
Tires i hi ha tiques.
El best és anar-se vestint amb la tirolina, posar-te la bufanda al gorro.
Perdona, és que entre la cascada, el gel, la tirolina,
jo em sembla que estiguem a la pel·lícula Frozen.
O sigui, jo de veritat que, us ho juro,
que per un moment he pensat que no tenen explotat el tema Frozen en aquest hotel.
Vull dir perquè...
És una bona idea.
Es podria plantejar.
Es podria plantejar, sí, sí.
Els nens al·lucinen, arribes allà i la princesa Elsa, per exemple...
Desplau, sí, jo n'hi aniria.
Jo també, jo també.
Ai, sí.
Oh, clar, fem-ho.
Fem-ho.
Excursió a l'hotel de Clà.
Comida a la penya d'estiu.
Sí, anem vestits tots de Frozen, cap allà.
Farem la penya d'hivern.
Sí, perfecte.
Cap allà.
Jo faria el ninot de neu, vale?
Oh, la, la.
Podríem fer un especial cap d'any allà, no?
Perfecte, perfecte.
Bueno, escolta...
Així, molt fàcilment, hem passat d'up a Frozen, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, és el que té...
Està bé, està bé.
És el que té l'estiu.
Està molt bé, està molt bé.
Bé, alguna cosa més sobre l'hotel de Frozen, de Canadà?
Bé, això que ara ja no es construeix allà, sinó que ara, des del 2011, es construeix a un poble que es diu Xerresburg i que està a cinc quilòmetres al nord de la ciutat de Quebec, pròpiament.
Bé, i amb l'excusa de passar-nos pel Canadà, com que aquí ens haurà de fer un cafè, sempre amb la Paula i la Jordina, quan venen al programa,
investiguem una mica quins tipus de cafès hi ha pels llocs del món que ens porteu, i avui parlem del cafè que es fa a Canadà.
Doncs sí, aquí la cosa que ens va cridar l'atenció és que a Canadà hi ha moltíssimes cafeteries que, mentre tu t'estàs fent un cafè o amb una amiga i tal, et fan també les ungles, les mans o els peus.
Sí?
Sí.
Oh, és boníssim, això.
És una idea brutal, perquè...
Aquí no n'hi ha cap.
Bueno, els homes també se'ls poden cuidar, eh? De fet, hi ha homes que es pinten les ungles però amb transparent i això.
Totes les faig, jo.
No vull fer la broma fàcil, però el dir això ara jo m'he quedat una mica fred.
Ho dic perquè a mi, sincerament, jo tampoc no... Veig aquí una alegria que no comparteixo.
No, no, jo tampoc la comparteixo.
No, jo t'explico perquè és una alegria, perquè quan tu et fas les ungles has d'estar molta estona, primer, amb les mans, que no pots tocar res.
No, bufar és molt cutre. No, no, no, no.
Jo no és màquina, sé que no és una altra.
Sí, però perds molta estona, perquè pintar-te-les és un moment, però mentre que no seixenin i treus-les...
O sigui, no pots fer res. En canvi, si estàs preguntat, fes com que aprofites el temps.
I a més, tu imagina't que t'oblides i et toques el cabell o la cara i ja tens tota la taca i és un drama molt típic.
M'esteu dient que quan us feu les ungles no bufeu?
Si és el millor?
No, jo poso les mans a l'aire.
Poso les mans a l'aire posicionat i tu no bufes, Paula.
Ho dic perquè jo, a vegades, quan jo veia la meva mare i tal, que es bufava o perquè tenia pressa, que veia de marxar o alguna cosa...
Sí, clar, si tens pressa, sí, però no, jo no bufo, no m'agrada.
És de cutre, no?
Sí, cutreja, cutreja. Doncs a mi em trobo la imatge aquesta d'una noia...
És sexy.
Bufança? A mi...
Bufança, és que s'ha notat malament.
Bufança, no, bufança a les ungles, així.
Ja, ja, home. Un moment, ara vinc, carinyo.
Saps? A mi m'agrada, però bueno, veig que per a vosaltres cutreja jo ho trobo sexy.
Bueno, hi haurà noies que ho fan, segur.
Però no de la zona alta de Sant Giuse, home.
No ho sé, però clar, home, és que jo també potser tinc una ment malalta i perversa i jo me l'imagino ja, doncs, apurant-se així diferent.
Bueno, en fi, escolta, no desvariem perquè, com dèiem, al Canadà hi ha aquesta cafeteria que et fan la manicura per dir cura.
Però t'entra a part o t'entra allò que...
No, són dos preus. Si tu pots anar o a fer-te les ungles o a fer-te el cafè o a fer-te tot.
Però és una realitat. Imagina't fer el cafè amb tot l'olor de l'assetona i de...
Però jo crec que és més potent l'olor de cafè que la de l'assetona.
Sí, desgraciadament no. Perquè jo, de cafè em faria un perfum, però en canvi d'assetona...
Clar, és veritat, a més, allà al Canadà el cafè què deuen fer? Quin deu ser? Deu ser aigua xirri, també.
És cafè americà amb un intent d'europeitzar-lo, però intent fallit.
Bé, doncs...
És igual, la qüestió d'anar aquí és que et facin la manicura i la pedicura, jo crec, d'aquestes cafeteries.
És com si...
Perquè si no te'n vas a qualsevol altra, però no? És la gràcia que té.
Sí, vas a fer-te les ungles, però és com que estàs en una cafeteria.
Vas amb una amiga, prens un tallat, no? Vas bevint, més o menys no t'ho vas rei.
És un altre concepte, sí.
Aquí a Barcelona, que s'han portat també tant de moda les botigues i les tendes de cosmètica de xinesos i presentades per xineses i tal, que t'ho fan,
jo crec que allà pots portar-te el teu cafè i no turen res.
Sí, bueno, però...
No és el mateix.
És cutre, Jordi, això també. És com el bufar, les ungles.
Bé, escolteu, hem de parlar ara d'invents que s'han creat en aquest país americà, a Canadà. Avui, quins són els que destaqueu?
Doncs mira, el guà de béisbol.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Però això és supernord-americana.
Sí, doncs no, és de Canadà.
Quina anglació?
El Benimental, 1833.
Ah, sí, sí, sí. I realment és un dels invents més utilitzats en el món de l'esport nord-americà,
perquè, bueno, hi ha molta cultura de béisbol, com sabeu, a Nord-amèrica, doncs és un invent que ve de Canadà.
Molt bé. Alguna cosa més que hagin inventat?
Sí, mira, van inventar el sigo de gable, que és el xarop d'auró, d'acord?
És aquest...
Perdona't?
El xarop d'auró.
Xarop d'auró?
No ho conec.
Sí, l'auró és un arbre... Bé, de fet, la bandera a Canadà, aquella fulla que té al mig, d'acord?
És una fulla d'auró. Això sembla el plataner.
Ah, no és de plàtan?
No.
Ah, jo pensava que tota la vida era de plàtan.
En realitat és l'auró, que és com l'arbre típic, simbòlic del Canadà, d'acord?
I d'aquell arbre se'n fa un xarop, que de fet és superpopular, i tothom que va a Canadà torna amb pots i porals.
En castellà és l'aurope d'hàgave, no?
És això.
Desconec, però pot ser.
Vosaltres que heu estat, heu olorat aquest?
Sí, és com molt dolç.
Bé, jo l'he tastat, de fet.
Sí, però jo el faig servir molt a casa.
Ah, sí?
Sí.
Però que en venen aquí?
Sí.
A on?
Al Caprabo.
Ah, sí?
Sí.
Ah, però m'ho apunto.
M'ho apunto.
En compte quantes coses...
Sí, sí, sí.
Veig que jo aquí sóc un cutre.
És com...
No, però això és com mel, però és més lleuger.
La mel, segons com, és molt espesa.
Sí.
Llavors...
I empel·leguen més o igual?
Igual.
No, igual.
Per tant, és més líquid, no?
És més...
Exacte.
Exacte, sí.
Bé, doncs...
Però està bo?
Però és que...
És bo, és bo.
Jo crec que és menys dolç que la mel, però fa el mateix...
Si té un gust semblant a la mel.
Sirop, sirop...
Bueno, xarop d'auró.
Perquè, sí, imagina't si són populars els xarops allà al Canadà,
que un 77% dels xarops que hi ha al món venen d'allà,
venen del Canadà, a sobre i Canadà.
Bé, doncs mira, no ho sabia jo això,
sempre s'aprenen coses, esclar, per això esteu aquí també,
per fer el cafè.
I acabem ja amb rècords.
Rècords directament des del Canadà.
Per exemple, allà tenen el carrer més llarg del món.
Doncs ja es diu Yonge Street
i creua tota la província d'Ontarayo, de nord a sud.
És un carrer que té 1.896 quilòmetres de llargada.
1.896 quilòmetres?
No pot ser que hi ha amplitud aquesta distància.
1.800 quilòmetres?
10 hores més, no?
Depèn de la velocitat.
1.000 quilòmetres més o menys són 10 hores, 10 once hores.
1.896 quilòmetres.
La llavanada té 10 quilòmetres, és com un passatge, no?
Clar, clar.
No, però s'acaba mai.
Pensa que de Barcelona a Madrid hi ha uns 600 i escaig de quilòmetres.
Sí, 100 quilòmetres, ho imagina't.
1.800...
Bé, d'aquí a París, no?
Quants n'hi ha?
1.100.
1.100, més o menys.
És anar a París i tornar, eh?
Sí.
Gairebé, sí.
Bé, allà els era el tema aquest de distàncies en construccions de transport perquè, per
exemple, tenen l'autopista més llarga del món.
Sí, va de Victòria a Sant John i té 7.821 quilòmetres de llarg.
Clar, penseu que és el segon país més gran del món, amb 34 milions d'habitants només.
Clar, si els volen connectar d'una banda a l'altra, han de fer una carretera...
Això és fantàstic perquè és impossible perdre't. És a dir, on vas? Ah, Victòria, doncs
des de Sant John, tot recte.
Tot recte, ja està.
Bueno, després fan tots aquells programes, no?, de... el camionero mal difícil que intenta
llegar al Canadà i tal, i passen per allà.
Tots aquells programes es fan a Canadà. Aquell de... qui en viveu, o sigui, les cases aquestes
que te les reformen i...
Ah, sí?
També són allà, sí.
Però el de transports, què és allò que han de portar un camió d'un lloc a un altre
i van al Canadà, no? Vist aquest programa?
No, no, no.
Llavors tindran que enfrontar-se.
fer-li les temperatures del Canadà i llavors a tu de volta...
L'audissea dels camions.
Sí, llavors porten com troncs de 50 metres al darrere d'un tràiler i els han de portar
a dalt. Bueno, en fi, i les medalles olímpiques també tenen un rècord, no?
Doncs sí, perquè van fer 14 medalles olímpiques als Jocs d'hivern del 2010 que es van fer a
Vancouver. Bueno, de fet, Vancouver era la ciutat que acollia els Jocs d'hivern, el
que passa és que la seu era Whistler, que és l'estació d'esquí que està més a
prop d'allà de Vancouver, una estació que és brutal.
Per què?
Per què és brutal?
Sí.
Perquè, perquè...
Per què?
No he estat mai, no, home?
Ja heu vingut la caixa de Pandora perquè ara la Paula comença a explicar totes les
coses d'esquí, que sap?
No, no, m'aguantaré.
M'aguantaré.
No, és brutal perquè la imatge que puguis tenir de Canadà amb els pins, és allò, és
tal qual.
Si tens Canadà als peus, és espectacular.
A més, tot blanc, o sigui, hi ha fora pistes impressionants.
Però no són perilloses, aquestes tipus de pistes?
Aviam, has de saber una mica per on et poses.
El que passa és que és divertit perquè als fora pistes, quan hi ha moltíssima neu,
m'estic animant, no, però quan hi ha moltíssima neu...
Deu segons, eh?
No, quan hi ha molta neu en els fora pistes, és molt fàcil, és molt esquiable, i aquí
a Catalunya no es pot esquiar en fora pistes perquè no hi ha tantíssima neu, hi ha
molta neu de canó, i allà és neu verge, natural, que és un gust.
Esti al Canadà.
Molt bé, noies, moltes gràcies per haver vingut.
Fins i tot.
Que vagi molt bé, Georgina, i... Vols cantar-la, Georgina, o no?
Sí, sí, eh?
Jo la veig animada, eh, per cantar-la.
No, no, no, és una superestar la Georgina.
No, no, no, que no feu això, que no feu això.
El Jordi t'acompanya, eh?
És tant número, de la Frozen.
Qualsevol les coses...
Bueno, l'Elsa...
Perdona, qualsevol...
Jo me'n vaig expressar d'Els aquest, Carnaus, taltes.
Qualsevol les coses bones per posar Frozen i cantar-la.
Vinga.
Ara no.
Fa la...
Fa la...
El castell, fa no?
Les cales que fan molt...
Fantàstica.
Bueno, fem una cosa, ja ens la prepararem més.
Ens ho prepararem, sí. Un dia venim a mi.
Turgina Paula, que vagi molt bé. Gràcies.
Adéu. Adéu.
Doncs fem una pausa de re.
Acabem d'escoltar el final de Frozen.
Qualsevol moment, sempre és bo, per escoltar Let It Go.
I d'aquí uns moments, amb històries en just amb el Manel Ripoll.
Fins ara mateix.
Està entrenant a estudiar el Manel i ell està marxant.
Let It Go, Let It Go.
La perfect world is gone.
Here I stand, in the light of day.
Let the storm rage on.
The cold never bothered me anyway.
Aquestes tardes de juliol gaudeix de la penya de l'estiu.
Doncs 15 minuts jarem el punt de la 6 de la tarda.
Ja tenim el Manel Ripoll aquí a l'estudi número de la ràdio.
Bé del Manel, bona tarda.
Bona tarda, Jordi.
Bona tarda.
Manel, què et passa?
A mi no té una mica, eh?
És que ja són i 46, eh?
Això comença i 40, eh?
No, a veure, Manel.
Però comencem la penya de l'estiu, fem més ràdio.
A veure, Manel, sempre igual.
Sempre igual.
Anem ja.
Perquè si no em queixo jo de la meva secció, qui s'encaixarà?
Anem a, a veure, el contracte, que mira, justament, mira.
Tens per aquí, no?
El contracte amb Manel, jo amb el Ripoll i tal, amb la gent de la penya de l'estiu, dic que tal.
Mira, aquí a la clàusula 24-2, un saps, Manel, què diu?
En Manel Ripoll entrarà entre les 5.40 i 5.45.
Hi ha aquests 5 minuts de marge.
Però clar, què passa? Que tu saps que sempre s'aprofita i es fa a les 5.45.
Si vols que ara ja, a la temporada que ve, Manel, revisem aquesta clàusula i ja podem entrar entre 50 i 55.
Ah, va bé.
O que canviï d'horari.
Què?
No, que canviï d'horari.
No.
No, l'horari està bé.
Et va bé aquest.
Sí, sí.
El mani l'agrada, el mani l'agrada, aquest horari.
Bona, escolta, va, però jo he de parlar...
És el problema, l'estiu els segons.
Anem a parlar ara, Manel, de...
Perquè després, clar, tu dius que...
S'ha de parlar el temps, però el perdo parlant això.
Hem de parlar perquè avui vols parlar de les vacances històriques pel Baix Llobregat amb Tram Baix.
Ojo el tema, Manel, que avui portes un tema...
És que he vist molt que ara els col·laboradors estan fent, com canviant la secció i fent-la més estiu encara,
i he dit, doncs no serem menys.
Molt bé, Manel, però ojo perquè el tema de viatjar o fer vacances amb Tram Baix, una mica friqui, potser, d'entrada, no?
Sí, bueno, és que...
Perdona, per totes les buts a casa, eh?
A veure, a veure, Manel, explica'ns.
És que jo últimament ara, per anar a treballar, agafo el Tram Baix, val?
I llavors em vaig adonar que hi ha una publicitat que han ficat que fes turisme amb el tram.
Ah?
I vaig mirar quins ajuntaments hi participaven o quines poblacions hi participaven,
i són totes les poblacions, a part de Barcelona, que el tramvia hi passa per allà.
És a dir, als Blugues, a Tampalius, a Sant Joan Despís, a Sant Josep d'Esbert...
I Cornellà.
I Cornellà.
Exacte, aquestes cinc poblacions, doncs, participen en aquest projecte de fer turisme a través de...
o utilitzant el tramvia, i el que he fet jo una mica és mirar-me aquesta web,
i a cada un dels ajuntaments et fica uns links de coses que pots visitar,
no les explicarem totes, però aquelles que siguin coses relacionades amb la història,
doncs, recomanarem a la gent algunes coses que poden anar a veure no molt lluny d'aquí,
a les poblacions veïnes, i que s'hi pot anar, doncs, com diu, amb el tramvia,
o caminant a alguns llocs inclús, o com es vulgui,
però coses que a vegades desconeixem de poblacions veïnes,
doncs, les anirem coneixent aquests dies del mes de juliol.
Bé, avui, per començar, com no podia ser d'una altra manera,
veurem què poden visitar, no?, els altres veïns de la comarca amb el tram baix,
perquè poden venir a Sant Just d'Esvern, no?,
gran destinació a Estiuenga on les hi hagi, eh, Manel?
Per les butxacues més apretades o per sortir amb família un dia a descobrir el poble mateix,
que l'any passat crec que per aquestes dates vam estar parlant dels codis QRs
que havien establert per tot Sant Just,
i avui el que farem una mica és, a través d'aquesta pàgina web de turisme.albasjobregat.cat,
d'acord?, aquí t'explica a cada un dels ajuntaments
diferents coses que es poden visitar, en el cas de Sant Just d'Esvern.
Puc llegir jo, això?
Sí, aquest...
Integrat en la serralada de Collserola,
Sant Just destaca per les seves àmplies zones enjardinades
i la tipologia urbana i arquitectònica conservant emblemàtiques masies i edificis modernistes.
La història antiga està representada pels conjunts arqueològics
de la Penya del Moro i el Molí Fariner, tots dos visitables.
De gran interès és la masia de Can Ginestar,
una masia d'estil modernista i també punt de referència l'arquitectura del Walden Set.
Això seria una mica, no?, el resum de...
Però això què passa, que ho porten amb audioguia, o què?
No, no, això està ficat a aquesta pàgina web i t'explica...
Algunes coses, no?
Sí, t'explica algunes coses.
De fet, amb el que acabes de llegir, doncs,
i que comentarem ara una mica així per sobre,
hi ha diferents masies i edificis modernistes.
Sí.
Tenim la Penya del Moro i el Molí Fariner com a emblemes històrics.
Ara és el que dèiem.
Can Ginestar aquí al costat.
Sí, ara ho dèiem.
I el Walden, no?, serien una mica aquestes diferents coses que es poden visitar a Sant Just d'Esbert.
Sí, la nostra Sagrada Família és el Walden, una mica, no?
Sí, entre el Walden i Can Ginestar seria...
Ah, val, val, val, d'acord.
Bé, ojo que hi ha més coses també en aquesta web, eh?
També hi trobem festes fortament arrelades, com ara la festa major, a l'agost,
les festes de tardor, amb el tradicional dia de Sant Just al carrer,
que és el darrer diumenge d'octubre,
i la cursa de cars de coixinets amb quasi 40 edicions, que és el novembre.
També figuren en el calendari de festes de Sant Just d'Esbert els tres toms,
Carnestoltes, Sant Jordi, la Festa de la Pau, botigues al carrer i el Mercat de Nadal.
Perdona, tota aquesta és la info...
Sí, que et fiquen quan entres a aquesta pàgina web,
doncs és per veure una mica aquest Sant Just, no?,
doncs tu defineixen amb aquests dos paràgrafs.
Val, i si cliquem a la pestanya què fer d'aquesta pàgina web,
que és la del turisme.albaixlobregat.cat,
què és el que hi trobarem?
Doncs aquí hi trobarem moltes d'aquestes coses que hem comentat,
per exemple, jo les he ordenat de més antigues a més modernes, d'acord?
I la primera d'elles que trobarem és, hi ha un clàssic, és la Penya del Moro.
Hombre, la Penya del Moro.
Sí.
Fa temps que no...
Que no en parlàvem, no?
Sí, sí.
I què t'explica la Penya del Moro?
Explica moltes coses, no?, però com que la majoria dels nostres oients ja ho coneixen,
doncs és un turó que té uns 276 metres d'alçada,
que des de l'any 2000 l'Ajuntament el va adquirir i el va començar a remodelar,
el va començar a arreglar, d'acord?
Juntament amb el Consorci del Parc de Collserola.
I allà hi podem trobar dues coses.
Per una banda, dues unitats habitacionals de l'època dels Íbers, d'acord?
Que hi van viure allà entre el 450 i el 350 abans de Crist.
I després també hi podem trobar una torre medieval,
que fa uns 4 metres de dièmetre i gairebé un metre i mig d'alçada,
que es va recuperar també durant l'any 2002
i que data més o menys entre segle X i segle XI.
I alguna cosa més sobre la torre medieval?
Per exemple, també parla de l'Acus.
Sí, exacte. Això seria una altra de les coses que podem visitar, d'acord?
L'Acus d'una antiga vila romana.
Això es va trobar quan es van estar fent unes excavacions...
Ai, quan es va estar fent la via d'altranvia,
a la zona de la benzinera dels Tres Santos,
una mica més avall del Walden.
Un Lacus, perquè la gent s'enfegi una idea,
és com un dipòsit on s'hi podia fer fermentar el most del raïm
i que d'aquí després se n'obtenia vi, d'acord?
Llavors, això és més o menys l'època en què es va estar utilitzant aquest Lacus
és entre el segle I i segle II després de Crist, d'acord?
I aquesta estructura, com hem comentat això,
servia per contenir-hi aquests líquids.
Estava recobert d'un producte que es deia Opus Signum,
que el feia impermeable i, per tant, feia que no perdés el líquid
que s'hi pogués ficar dintre, a partir del 2004 va ser quan es va descobrir,
avui en dia està preparat perquè la gent el pugui veure,
està amb un metacrilat perquè no es faci malbé
i hi ha un petit panell explicatiu que també explica tot això.
Molt bé, doncs aquestes són algunes de les informacions
que es escriuen en aquesta pàgina web de Sant Just com a destí turístic,
cosa que jo, sincerament, no m'havia plantejat mai,
però ara ja estic obrint una altra vegada la meva ment de cara a viatjar aquest estiu.
Per cert, que l'Hermes diu...
Bona tarda, Hermes, tu coneixes l'Hermes també?
Sí.
Hombre, diu, per quan un llibre o un bloc recopilatori d'Història de Sant Just,
diu, en Manel, és una autèntica estriclopèdia.
Sí, eh?
Manel, ho has pensat ja, això?
El problema és que moltes de les coses que diem ja estan publicades, eh?
Nosaltres les divulguem i les donem a conèixer, però...
Clar, el tema està en que nosaltres llegim coses que ja s'han publicat.
Que ja s'han publicat, si no portem.
Com, per exemple, el Molí Fariner de Sant Just.
El Molí va construir-se l'any 1306.
Canviant de mans en nombroses ocasions, a mitjans del segle XVII,
el Molí va deixar de funcionar.
A partir dels anys 60 del segle XX, va servir de garatge d'una excavadora.
I fins i tot, abocador de runes.
Però donen un passat una mica maldestra, no?
Sí, la veritat és que sí, el Molí Fariner sempre ha estat bastant abandonat.
De fet, al principi, quan es va descobrir, hi havia qui deia que era un Molí Fariner,
qui deia que era un Molí d'oli.
Al final s'ha acabat agafant la tesis més d'aquest Molí Fariner,
que va ser recuperat i redescobert a partir de l'any 2001.
Unes obres que van durar un parell d'ans i que el van adequar,
com es pot veure avui en dia, i van feritzar el 2003.
És un Molí Fariner hidràulic i per això provocava dubtes
entre si era fariner o d'oli, perquè hi havia com unes conduccions
que qui deia que era d'oli deia que per allà hi podria regalar l'oli,
però per contra, doncs, el que es diu ara és que per allà hi passava l'aigua
que feia funcionar aquest Molí per moldre el gra i fer fariner.
Doncs el Molí Fariner, que també és un dels altres al·licients turístics.
Sí, està una mica més avall de l'institut, per la zona de la bona aigua.
També està bastant ben arreglat.
L'altre dia aquí vaig passar, però el parell informatiu que l'explica
està una mica avall més, però per veure'l
i per fer-te una idea de com poder ser un Molí Fariner
que també té un argòtic apuntat, doncs, està bastant ben conservat.
Manel, que puc parlar de Can Ginestà? Un moment.
Sí, home.
Can Ginestà, també dita Casa d'en Rabassa, Casa d'en Durant i Casa Tudó,
és avui el resultat d'un continuat nombre de reformes i retocs.
La primera data que figura en una llinda a la planta baixa
és la del 1403.
Després, a l'interior es troba la data de 1669,
mentre que al primer pitch n'hi ha una del 1703
i l'edifici es corona amb la data del 1904.
De fet, de la primitiva masia sols es manté al celler.
La resta fó absolutament renovada.
En Marcelí Coquillat i Llufriu, autor de l'última reforma, l'any 1904,
la projecta sota els criteris del corrent modernista
amb influències medievalistes.
S'ha enderrocat part de l'edifici
i es construï tota l'ecrogia que conté la galeria,
se la va un metre a la part central del terrat,
es construï la capella de la dreta,
es van reparar les façanes que mantenen l'estructura típica de les tramades
i s'encercla la propietat per mitjà d'un mur sinuós
de tanca d'inscripció gaudiniana.
L'interior de l'edifici és també d'interès
tant pels arrimadors ceràmics com pels ambigats del 1904.
L'any 2002 s'inicien les obres de millora i ampliació
de la Casa de Cultura de Can Ginestà
amb la construcció d'una nova biblioteca municipal.
L'edifici, de propietat municipal,
es troba enmig d'un vell jardí.
Oh, que bonic!
Que bonic!
Que bonic és Can Ginestà, eh?
I la veritat és que Can Ginestà és de totes les masies que hi ha en aquesta que,
com hem comentat, es va fer durant l'època modernista.
Això ho anirem veient en diferents...
No diu res de la ràdio, aquí, que estem a...
No, no en parla, no.
Estem a Can Ginestà, no?
Estem a Can Ginestà, no?
Com la policia municipal, no?
Estem al costat nosaltres, a quatre passes.
No deu ser molt turístic, no, la ràdio?
Bueno, perdona.
Ho pot ser.
Perquè no venen aquí un dia...
I ens expliquen el que hem visitat del poble.
Ah, que vinguin.
Que és el que els ha agradat més.
Doncs, com vulgui.
El que anirem veient a diferents municipis del Vals Llobregat
són aquestes reminiscències modernistes, d'acord?
Si bé no seran primeres espases com Gaudí, Puig i Cadafalc, tot això,
però aquí en Marcelí Coquillat va fer aquesta remodelació
i ens va deixar un vestigi de l'època modernista
que es pot vist a Sant Justí.
Potser és una de les coses més maques de poder ensenyar
quan ve algú al poble.
Bé, doncs anem repassant alguns d'aquestes edificis turístics simbòlics
que et donen aquesta guia del Vals Llobregat,
com, per exemple, el mirador de la xamanella del Walden 7.
Sí, perquè quan vas al Walden has de distingir entre el que és la xamanella,
que era de l'antiga cimentera que es va construir el 1917,
que es deia Sociedat Auxiliar de la Construcció.
Llavors, aquesta xamanella, primer es va fer a la fàbrica,
després es va construir a la xamanella cap allà el 1924,
va ser obra d'un enginyer nord-americà, en Clifford Tomlinson,
i va estar en funcionament durant molt de temps, fins al 1968,
en el qual es va decidir traslladar l'emplaçament actual
que està a la muntanya de Collserola, a la zona de Sant Feliu de Llobregat.
Durant molt de temps, tot el que es transportava d'una banda a l'altra,
es transportava amb unes vagonetes,
que baixaven des d'on s'extreia la pedra a la muntanya de Collserola,
fins aquí a Sant Just d'Esvern.
Bé, i no confondre, com dèiem, amb l'edifici Waldenset,
obra de Ricardo Fililevi, que va fabricar i construir entre el 1973 i el 1975,
i que està situat en els terrenys de l'antàntica fàbrica de ciment Sanson,
avui desapareguda.
Sincerament, em fa gràcia llegir tot el que diu sobre Waldenset.
Explica moltes coses.
Jo no sabia que, per exemple, era com una representació d'un immens cristall mineral,
de que no us digui la idea, si miréssim un cristall mineral amb el microscopi,
doncs es tindria una forma semblant o ens donaria la idea del que és el Waldens avui en dia.
Jo això ho desconeixia, i llegint aquesta guia, doncs ho explicava aquí.
Doncs escolta, Manel, si vols, la setmana que ve podem començar per aquí, explicant el Waldens.
Podem acabar explicant el Waldens.
La idea serà aquests dies que ens queden, sobretot perquè Sant Just,
més o menys la gent que ens escolta ho coneix,
però altres coses que es poden visitar, les poblacions de Sant Joan d'Espí,
Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat.
Com que tenim, crec que són dos dies que queden, farem dos i dos.
Perfecte.
Les coses més interessants, sempre des del punt de vista històric,
que ens podem veure en aquestes poblacions.
Doncs em sembla una fantàstic.
Manel, la setmana que ve, moltes gràcies.
A vosaltres.
Fem una pausa, escoltem el bolletí i tornem.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa aquí Elian Sabrià.
Cimera, a Palau, continuen reunits a Palau,
intentant acordar una llista sobiranista unitària pel 27S,
el president Mas, les entitats sobiranistes
i dirigents de Convergència, d'Esquerra, de la CUP,
de Demòcrates de Catalunya
i d'una de les decisions del PSC, Moviment d'Esquerres.
Última hora, a Palau de la Generalitat, 3 de Sales.
Bona tarda, doncs.
Són més de 3 hores ja de reunió aquí al Palau de la Generalitat.
De dins no ens arriba cap informació.
De fora, alguns elements per l'anàlisi,
com la incorporació a les 5 de la tarda
dels líders de Demòcrates de Catalunya,
Antoni Castellà i més Magda Casamitjana
i Pere Almeda a la Cimera.
Veurem, doncs, si això pot ser indicatiu
d'algun principi d'acord.
Partits i entitats sobiranistes,
entitats que al matí s'han reunit amb el president Mas a soles,
estan mirant d'arribar a un acord
al voltant d'una llista unitària
que reforci el sentit plebiscitari del 27 de setembre.
Tres a soles, Catalunya Ràdio Barcelona.
I encara una altra cosa,
també nova d'ara mateix,
ja hi ha nou president de l'Eurogrup.
Els ministres d'Economia dels 19 països de la zona euro
han votat i s'han decantat
per l'actual Yerun Daishemlum.
L'espanyol Lluís de Guindos
no ha aconseguit els suports de fer temporal necessaris.
Brussel·la, Jaume Masdeu.
Hola, Kilian, bona tarda.
Efectivament, Daishemlum guanya,
de Guindos perd.
L'holandès Yerun Daishemlum
repeteix mandat com a president de l'Eurogrup
en una votació que s'ha produït fa només uns minuts.
El candidat Lluís de Guindos ha perdut,
la candidat espanyol Lluís de Guindos
ha perdut la votació.
Una votació que, per cert, s'ha fet per vot secret,
tal com s'ha fet per vot secret.
Jaume Masdeu, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
I encara hem de fer referència
a la situació relacionada amb Grècia.
Els ministres d'Economia de la zona euro
estudien aquesta tarda el finançament de Grècia
a curt termini
perquè la setmana que ve
ha de tornar 7.000 milions d'euros
al Banc Central Europeu.
En principi, en aquesta reunió, insistim,
s'està tractant aquest acord
que han arribat els 17
perquè tingui un camí cap endavant
aquest rescat de Grècia
i hi ha divisió a Sinitza
per l'acord d'aquest tercer rescat.
Diversos membres del partit de govern
s'hi oposen
i votaran en contra
en una reunió que la formació tindrà demà.
Mentre no arriba el finançament,
els bancs grecs continuen tancats
com a mínim.
Fins dimecres.
Notícies veus, Montse Quadren.
La residència de Saragossa,
on aquest dissabte van morir
vuit avis per un incendi,
tenia retirat el permís provisional d'obertura.
Ho ha admès el conseller de Sanitat
del govern aragonès,
Sebastián Celaya.
No solo es que no la tenga
porque no la ha solicitado
o esté en tramitaciones
que está expresamente denegada.
Es decir, en abril de 1998
se le deniega la licencia de obras
de acondicionamiento y edificación.
Se le deniega.
Y en octubre de 1998
se le deniega la licencia de apertura.
El cinema espanyol perd força
a la taquilla en el primer semestre de l'any.
Segons dades recollides a l'anuari
del cinema espanyol,
la recaptació ha caigut un 60%,
passant de 73 a 28 milions d'euros
entre gener i juny,
en comparació amb l'any passat.
Aquest descent s'atribueix sobretot
al fenomen de 8 apellidos bascos del 2014.
Els cinemes Texas del barri barceloní de Gràcia
renoven l'acord amb la Generalitat
per seguir oferint pel·lícules
amb versió original subtitulada en català.
Al llarg d'aquest any
s'hi projectaran més de 80 films
com Maps, Toda Stars,
sempre Alice, Pride o La professora d'Història.
Aquest setembre farà un any
de l'obertura del cinema
dedicat sobretot a la versió original
subtitulada en català,
tot i que també s'hi projecten pel·lícules infantils
doblades al català.
La Diputació de Lleida
anomena Montse Macià
directora de l'Institut d'Estudis i Llerdencs.
Substitueix en el càrrec
Josep Maria Soleil Sabater Lleida
a Rafael Ventura.
Montse Macià havia estat
durant 15 anys
directora del Museu de Lleida.
Va dimitir del càrrec
al novembre de l'any passat
per discrepàncies
i pel seu desgast
en la gestió d'aquest equipament
i es va reincorporar
a l'Institut d'Estudis i Llerdencs
de la Diputació de Lleida
on és funcionària.
Ara el president de la Diputació, Joan Renyer,
l'ha nomenada directora d'aquest organisme
que gestiona les competències culturals
de la Corporació Provincial.
Substitueix l'historiador
Josep Maria Soleil Sabater
que hi ha estat 4 anys.
D'altra banda,
Renyer ha ratificat
Javier Moner,
funcionari també de la Diputació de Lleida
com a director de l'Organisme Autònom
de Gestió i Recaptació
de Tributs Locals.
Esports, Carlos Barai Barra.
El jugador del Barça,
Pedro Rodríguez,
veu cada vegada més difícil
retirar-se al club l'Ograna
pels pocs minuts que té
i les ofertes existents.
Dimecres s'incorporarà
a la campanya
amb els seus companys
que avui,
a dos quarts de set,
fan el primer entrenament
de pretemporada.
Hi ha 13 jugadors
del primer equip i 3 del filial.
Demà, per cert,
a les 12 de roda,
de premsa de Luis Enrique
d'obertura de temporada
que oferim en directe
per Catalunya Informació.
Centenes d'aficionats
s'han reunit
al Santiago Bernabéu
per acomiadar Iker Casillas
i han demanat a Crits
la dimissió del president
del Madrid,
Florentino Pérez.
Pérez ha reconegut
que no han gestionat bé
la sortida del porter,
però afegeix
que han seguit
la voluntat de Casillas
per marxar.
El Tribunal Administratiu
de l'Esport
confirma el descens
de l'Elx
a segona divisió
per deutes a Misenda.
L'Elx recorrerà
a la justícia ordinària
perquè no està d'acord
amb aquesta decisió.
Si finalment es ratifiqués
l'Eiber
tornaria a ser equip de primera.
En ciclisme,
Ivan Basso,
company d'Alberto Contador,
a l'equip Tinkov,
deixa el Tour de França
perquè li han anunciat
que li han detectat
un càncer de testicle
i que anirà a milar
per operar-se d'urgència.
I acabarem amb un fitxatge.
Bastian Svansteiger
és nou jugador
del Manchester United
per les tres pròximes temporades.
Les 6 i gairebé 6 minuts
a les 7.
Més notícies
al Catalunya Véspera.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
són les 6 i 6 minuts.
Us parla Andrea Buenos
l'Ajuntament de Sant Just
accepta propostes
per dinamitzar
la segona planta
del mercat municipal.
El supermercat Consum,
que l'ocupava fins fa poc,
va decidir abaixar la persiana
per la poca rendabilitat
del negoci.
Ara,
el consistori i el mercat
hauran d'estudiar
diferents propostes
per donar un bonus
a aquest espai,
ja sigui comercial
o municipal.
Quan s'avaluïn
diferents propostes,
s'haurà d'obrir
una convocatòria
per adjudicar l'espai
i dinamitzar
la segona planta
del mercat municipal.
Més coses,
Sant Just participa
de la campanya
de ruta amb el tram,
una campanya de promoció
dels atractius turístics
del Baix Llobregat
a través del tram Baix.
El Consorci de Turisme
del Baix Llobregat
ha posat en marxa
aquesta campanya
amb la col·laboració
del tramvia metropolità
i diferents ajuntaments
de la comarca
per tal de donar a conèixer
els atractius turístics
dels municipis
per on passa el tram,
en concret
Sant Just,
Plugues,
Cornellà,
Sant Joan d'Esperi i Sant Fadiu.
La campanya inclou itineraris
modernistes,
museus,
parcs i jardins,
restaurants
i altres llocs emblemàtics
i compta amb descomptes
i promocions.
Tota la informació
de la campanya
es troba
a www.rutadeltram.cat.
I un punt més,
en clau esportiva
el ciclista Sant Justenca
Alberto Losada
se situa en la posició
34 del Tour de França.
Losada competeix
amb el Tim Catuxa
i el dorsal 97
i ara ocupa
la 34a posició
a la classificació general
de la volta a França
després de la novena etapa.
Avui el Tour
fa jornada de descans
i de moment lidera
la general Christopher Froome
del Team Sky.
Demà,
la desena etapa
tindrà un recorregut
de 167 quilòmetres
entre Targ
i la Pierre Saint-Martin.
La volta s'acabarà
a la 21a etapa
als camps Elisis de París.
I això és tot de moment.
La informació local
tornarà menys d'una hora
més ampliada
als Sant Just Notícies
edició vespre a les 7.
Mentrestant us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
radiodesvern.com
Bona tarda.
Vigila amb aquestes bèsties.
Vigila amb aquestes bèsties.
Per inofensives que semblin,
causen la majoria d'incendis
a Catalunya.
El bosc,
qualsevol descuit,
pot ser el pitjor depredador.
en cas d'incendi
truca al 112.
Diputació de Barcelona,
Generalitat de Catalunya.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Un estiu ben fresc.
Consells per a la calor.
Fresca a casa.
Tanqueu les persianes
quan hi toca el sol.
Obriu les finestres
durant la nit.
Estigueu-vos a les zones
més fresques.
Fins demà!