i 26 a Hostelet de Pierola, Parets del Vallès, l'Avisbal i Olot. A Barcelona ens hem quedat amb 24 graus, la mateixa temperatura que a Tarragona. Com comentem, entre d'altres coses, a la demarcació de Girona, el vent de sud també ha ajudat que les temperatures esforcin tan elevades. La jornada de demà dijous serà molt similar a la d'avui, amb temperatures encara molt suaus i elevades, i alguns ruixats de tarda, sobretot a punts del Pirineu. Ben poca cosa en conjunt. De moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Bona tarda, us parla David Amador. A les 8 del vespre el Girona rep l'Almeria en el partit d'anada de l'última eliminatòria per a l'ascens a primera divisió. Escoltem l'exjugador del conjunt gironí, Àngel Martínez, amb declaracions a la xarxa de comunicació local. Tinc la certesa de que li va tot bé perquè tinc molta confiança en aquest equip i en els jugadors, però no sé, no sé, no sé. Estic expectant perquè comenci el partit i veure què passa.
Per al partit d'aquesta nit és dubte el davanter Javi Acuña a causa de la contusió que es va fer diumenge al múscul isquiotibial. No queda cap entrada disponible per veure en directe el partit a Montilivi. D'altra banda, Carles Puyol ha estat intervingut de manera satisfactòria pel doctor Joan Carles Montllau a la unitat del genoll de l'Institut Català de Traumatologia i Medicina de l'Esport. La intervenció quirúrgica ambulatòria ha consistit
L'extirpació d'un quis de Baker ha durat uns 35 minuts. Era líquid sinovial al genoll dret de Carles Puyol. El temps de recuperació és d'unes 3 o 4 setmanes. S'espera que Puyol pugui arrencar els entrenaments amb la resta del grup a mitjans de juliol. I l'Espanyol ha anunciat oficialment la incorporació del migcampista Abraham i del defensa Fuentes. D'altra banda amb bàsquet, el Barça juga el títol de Lliga a la pista del Real Madrid a partit de les 10.
Notícies en xarxa.
Ràdio Tosbel 98.1 Ràdio Tosbel 98.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esbert. Des d'ara fins a les 7 del ventre, això és la penya del morro. Us parla i us saluda Jordi Domènec. Bona tarda, benvinguts al programa. Saludem a l'equip habitual amb la Carme Verdó i al capdavant de l'actualitat Sant Justenca. Carme, molt bona tarda. Bona tarda. Doncs bé, avui la gent que ens acompanya de públic a l'estudi número 1 de la ràdio. Què t'ho estàs pensant mentre tu punts? No. Ah, ah.
Perquè n'estan apuntant ells el que no havia entès a l'Hospitalet de l'Infant. De l'Hospitalet d'Infant, comarques de Tarragona, no? Avui al programa, a part de l'actualitat Sant Justenca, també repassarem l'actualitat d'Esplugues i de Sant Feliu a través del nostre espai Carretera Reial amb l'Anna Rovira i el Pau Marcos, posant especial atenció a les rebelles que hi haurà en aquests dos municipis de l'extraradi de Sant Just.
aquest diumenge. A més a més, a la segona hora tindrem noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez, repassarem invents que han canviat la història de la humanitat i la Núria Salvador, digue-li com vulguis. Bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya com un punt?
Però el que vols sumar-hi ha sigut curtet. Però vaja, sí, no patiu, perquè tenim tuits de la mà de la Cristina Vargas, com cada tarda, que porta el Facebook i el Twitter del programa. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. He de tornar a entrar, Jordi? No, no, no, jo crec que avui sí, avui sí. Escolta, la gent mira com t'estima, eh?, de l'Hospitalet de l'infant. Gràcies, gràcies.
Comencem repassant dins tòpics. El més comentat a Twitter avui ha sigut la reforma de les administracions públiques, perquè el president del govern, Mariano Rajoy, ha presentat avui al Palau de la Moncloa l'auditoria en què l'executiu basarà la propera reforma de les administracions públiques.
Atenció que això ens pot afectar i molt aquí a Sant Just d'Esvern perquè és un poble de menys de 20.000 habitants i afectarà de ple. Segurament es perdran moltes competències si aquesta llei tira endavant. Consta de 217 mesures que serviran per crear una nova cultura de la gestió pública. Cristina, què és el que ha comentat la gent a Twitter?
Comencem amb el darrer tuit del president Mariano Rajoy, després d'haver piulat els punts i eixos a destacar la reforma, i diu així. Treballarem sense perdre de vista els nostres propòsits, que són reformar per tornar a créixer, crear treball i oportunitats per a tothom. Això des del Twitter oficial de Rajoy, però ho ha firmat allò que fa Barack Obama, que fa B, O, per exemple, M... No, no, no, no, no havia signat més.
Durant, també, sí. No, no, en aquest cas no hi havia cap signatura. Seguim amb la reflexió del Pere, que diu la reforma de les administracions és la venda d'empreses públiques rendibles i el sanejament amb diners públics de les empreses deficitàries per a la seva posterior venda. I acabem amb el Sergio Aguilar, que diu si 13 notaris es van equivocar amb el DNI de dues xifres de la Infanta, crec que la reforma hauria de començar per classes de matemàtiques.
Ben apuntats. Continuem repassant més trending topics. Avui també l'FMI, el Fons Monetari Internacional, ha sigut tendència, perquè la reforma laboral promesa pel govern espanyol sembla que no ha estat suficient pel Fons Monetari Internacional, ja que demana una altra reforma que barateixi els acomiadaments i baixi els salaris.
Com a treballador, jo no puc dir bravos. Cristina, què diu la gent a Twitter? La Maria. Dintre de poc, gràcies a l'FMI, quan ens acomiadin, haurem de pagar nosaltres de l'empresa pels gastos de gestió. A la mateixa línia, destaquem el comentari de la Keti, que diu, gràcies a l'FMI, serem contractats de sol a sol, sense cobrar, i posant la llengua per tancar els sobres que s'emporten els de sempre. Ah, mira com ho agafem lligat tot, eh? Això t'agrada, eh, Jordi?
I acabem amb la petició de la Núria, que diu a l'FMI, feu-nos fora de l'euro i puguem ser feliços i progressar. Per cert, quedeu-vos els polítics sencers per vosaltres. Molt bé, Cristina, moltes gràcies. Més Trending Tòpics a la segona hora del programa. Ara, l'actualitat s'enjustenca. Carme Berdoi, a la guitarra elèctrica.
Hi ha molts programes que ho fan, això, eh? Que diuen, per exemple, un col·laborador està tocant ara mateix la guitarra. I és mentida. Està tot gravat, sí, que us afigueu. Que no us enganyin, eh? En canvi, els nostres riures són de veritat. Carme, comencem repassant... Són de l'Hospitalet de l'Infant. Són de l'Hospitalet de l'Infant. Repassem algunes coses de Sant Just. Comencem parlant d'una notícia que se'n feia ressò, la Vall d'Avers, durant aquest últim mes, i que allà la Ginatoses ens va avançar
A la penya del morro fa uns dies, en la connexió mensual que fem amb ells, l'Ajuntament modifica el pla general metropolità que inclou Can Ginestar i el Passeig Sagrera.
Ojo, ojo, que parlem d'urbanisme i de construccions a Sant Just. Tal com avança la Vall d'Aversa aquest mes, un grup de veïns reivindicava canvis en el pla inicial que contemplava fer un edifici de pisos lliures de 17 metres d'alçada al costat del, ja anomenat popularment, xiringuito que hi ha al Passeig Sagrera entre la rotonda d'Avinguda Indústria i la Rambla i l'altra rotonda que et condueix a Camp Mèl·lic o a l'Institut de Sant Just. Ara l'edifici, però...
farà la meitat després d'haver parlat el regidor, l'Ajuntament i els veïns. Carme. El ple del mes de gener, de fet, aquest any es va aprovar per unanimitat el pla inicial, que consistia en fer...
una permuta dels solars, el del pàrquing de Can Ginastà, que és el que hi ha aquí, el costat de la ràdio, per la zona verda que hi ha al costat del Xiringuito. Com que l'Ajuntament no vol que es construeixi on hi ha aquest pàrquing de la Casa de Cultura per no tapar les vistes... El pàrquing aquest, exacte, que dius tu, de Can Ginastà, perquè si es construís aquí taparia totes les vistes a la senyera de la Penya del Moro, per exemple. Doncs el que va fer va ser comprar aquest terreny fa temps. Amb l'aprovació inicial d'aquest pla al mes de gener, la idea era que en un futur...
es poguessin construir una vintena d'habitatges lliures al passeig Sagrera en lloc de fer-ho on hi ha aquest pàrquing de Can Ginestar, és a dir, en aquesta zona. I la idea inicial era construir un edifici de 17 metres d'alçada. Finalment, però, segons s'ha acordat, com deies ara, serà aquesta alçada de gairebé la meitat. A més, també la reivindicació dels veïns ha fet que s'hagi augmentat el nombre de pisos que seran protegits del 30% revist al principi
ara s'estableix que seran la meitat del que es construeixin un 50%. Molt bé, doncs estarem atents, no?, perquè els veïns, de fet, em sembla que encara no coneixem quina és la seva opinió després que l'Ajuntament hagi presentat aquesta proposta, és a dir, que tampoc no és segur que això que hem dit ara et tiri endavant. Encara hi ha, em sembla que un cop es publicava l'article es deia que hi hauria d'haver una reunió aviat entre urbanisme i veïns i aviat parlarem almenys d'una part de l'Ajuntament, és a dir, que intentarem explicar com queda, si més no tot plegat, o com avança.
Bé, continuem parlant de més coses de Sant Lluís i ara ens ocupem d'una activitat d'agenda perquè avui al Casal de Joves hi ha una xerrada que donarà a conèixer les opcions de treball que tenen els joves de Sant Lluís fora del país.
S'adreça concretament a joves de 18 a 35 anys. Per tant, la gent que estem en aquesta edat encara som joves. Fins de 35 som joves. I s'explicarà el ventall de beques que existeixen per iniciar un projecte de mobilitat internacional. Carme Berdoi té més informació i de moment no té intenció de marxar a l'estranger. De moment no, exacte, la conferència. Però també tractarà sobre com plantejar un projecte de mobilitat internacional... com una manera de conèixer nous mètodes de treball...
una altra cultura, aprofundir un altre idioma, i encara que siguin unes pràctiques, potser no en l'empresa, que en principi t'interessaria més, sí que serveix com un període d'adaptació per anar-te, anar coneixent aquesta ciutat. Aquesta manera de fer pràctiques també pot ser la portada d'entrada per prolongar l'estat en un altre país, i tot això s'explicarà aquest vespre, també aquestes diferents beques que s'ofereixen, que normalment també demanen que es tinguin coneixements de l'idioma del país on es va, no només de l'anglès,
I la xarra donarà les claus per saber com triar una empresa per fer pràctiques en un altre país. Aquest curs han passat pel Servei de Mobilitat Internacional, que s'ha estrenat a Sant Just al setembre o a l'octubre. Més de 40 persones que sol·licitaven informació per iniciar un projecte de mobilitat fora del país. Recordem que és un servei d'assessorament, per tant ens deien que no és que ells serveixin per col·locar directament
persones en altres llocs, sinó que ofereixen totes aquestes eines, aquesta informació i que després cadascú fa el que vol. En tot cas, pel curs que ve, la idea és continuar ampliant els recursos i oferir també més xerrades trimestrals pels joves.
De fet, si algú vol una mica més d'intimitat, també pot anar cada dimecres, em sembla que és quan tenen oberta aquesta oficina d'atenció als joves que volen marxar de mobilitat exterior, que és la primera vegada que s'ha fet a Sant Just durant aquests últims mesos, i 40 persones han passat. Home, déu-n'hi-do, no? Està malament. Sí, sí, sí. Em sembla que deia que d'aquestes...
No ho recordo, però potser unes 10 o menys de 10, eh? S'havien segur que havien marxat. Bé, acabem ja amb una última notícia, parlem de música, perquè hi ha un nou grup, Sant Justenc, que es fan dir Ryan. Aquí havia de sonar la música. Ja m'ho he pensat, i sonava amb iuli de fons. Sí. Ah, mira, ara...
Rayan, Raül i Anna. Exacte, Rayan és Raül i Anna. Vam matar a l'hora de posar el nom. Cop de cotxe fins al tren.
Lletra costumbrista. Efectivament, parlem d'ells perquè és un dels 20 grups finalistes al concurs Sona 9. Avui actuen a l'antiga fàbrica Estrella Adam i serà a dos quarts de vuit del vespre. Ryan està format per Anna Pablos i Raül Bonilla i la d'avui és la prova de foc per saber si finalment passen a la final del concurs, que ara està duent aquests dies.
i durant l'última setmana també en aquest lloc de Barcelona. Carme, què podem dir d'aquest grup que, de fet, avui serà la primera vegada que toquin en públic? Exacte. I, per tant, ahir vau parlar amb ell i us van explicar com s'han hagut de preparar el grup pel concert d'aquesta nit i recordem que serà el seu concert en concret a dos quarts de vuit del vespre que durarà uns vint minuts i que el públic també té molt a dir en les votacions perquè siguin dels finalistes d'aquests vint grups que han quedat seleccionats
els trien els assistents als concerts.
important, si algú avui té ganes de donar suport a aquest grup Sant Justen, que passi per aquesta fàbrica tant i pugui dir-hi la seva, també. Llavors, doncs, un cop escrivint... El que passa és que em sembla que les entrades estan exaurides. Tens raó. I, per tant, com a mínim enviar el suport, no? Perquè, clar, la gent vota i tot plegat. De fet, hi ha alguns grups de l'edició d'enguany del Sona 9 que ja n'estan escollits, no, Carme? Com per exemple? N'hi ha tres. N'hi ha tres, ja. Com per exemple?
Els navegants, per exemple. Els navegants, per exemple, que van sonar l'altre dia i que és un rock progressiu, no? Hem quedat què era? O com anava això? Més o menys. Més o menys. Bé, doncs estarem atents, perquè si el grup Ryan...
També passa la final, depenent dels vots que tingui aquesta... O del jurat, eh? El jurat també tria. Hi ha una opció... Des dels cinc que toquen avui, en sortiran dos. Un que tria el jurat i un que tria el públic. Bé, doncs tota la sort del món a Ryan. Que us vagi bé, xavalets.
S'ha sentit a l'estudi. Bé, deixem aquí l'actualitat Sant Justenca. Carme, moltíssimes gràcies. De res. Ja sabeu que teniu més informació a partir de les set, al Sant Just Notícies edició vespre i ara mateix tota la que vulgueu a ràdio d'Esvern.com. Bona tarda, Carme.
5 i 18 de la tarda, la Carme se'n va, arriben nova gent a l'estudi número 1 de Ràdio d'Esvern, perquè és hora i temps de fer el que ja anomenem com carretera reial. El més enllà de Sant Just, l'extraradi i els suburbis, és a dir, Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat.
I per fer-ho cada dimecres tenim amb nosaltres el Pau Marcos. Pau, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Pau. I amb aquella tranquil·litat que el caracteritza. I també tenim l'Anna Rubina amb aquella modestia que també la caracteritza. Anna, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Avui, un dia més, hem de lamentar l'absència de...
Martí Ramírez i D'Aranja Sánchez, que tampoc poden estar entre nosaltres. De fet, tenim una mala notícia, ja per començar, perquè em sembla que el Martí Ramírez ja no estarà més amb nosaltres. No, de bon rotllo. I quan la gent no compleix...
Escolta, ho tenim clar. És que es veu que li ha sortit una cosa, que és una feina. És una feina i paguen, no? Sí, que és una cosa inaudita avui en dia. Sí, sí, ell és una de poques persones que hem trobat que li ha passat. Per tant, també... No, no poseu música trista, que això és una bona notícia. Bueno, on treballa?
A la botiga del Barça, al Camp Nou. Ah, a la botiga del Barça, al Camp Nou. Bé, doncs que tingui molta sort amb tots els turistes i els guiris que demanin la samarreta de David Villa, que ja no es fabricarà. En fi, va, comencem a repassar el que ha passat a Sant Feliu i a Esplugues aquests últims dies amb els tuits d'aquestes poblacions.
Bé, comencem per Sant Feliu. Si us sembla, Anna Rovira, per començar, recuperem una informació de la setmana passada. El partit que enfrontava el Sant Feliuenc amb el Masnou i en el que estava en joc l'ascens a tercera divisió. Quins nervis! Com va quedar la cosa? Doncs bé, el resultat final va ser de 3 a 1 pel Sant Feliuenc i que ja és a tercera. Com va compartir molts usuaris de Twitter, per exemple... O sigui, que perdona, és a tercera ja? Sí! Bravo! Sant Feliu! Sant Feliu! Ra! Ra!
Rafa.
Doncs en David García deia, històric Sant Feliuem Futbol Club, posant el futbol de Sant Feliu a la categoria que la ciutat es mereix. Visca el Sant Fe. Sí, ara tothom és del Sant Fe. Sí, ara tothom. És molt típic. Ara tothom és del Girona. També, també. Aquesta nit a Montilivi, quins nervis. I per la seva banda, la penya del club, Sentiment Immortal, tuitejava, en el fondo ondearon las banderas y las palmas volvieron a sonar, todos Sant Feliu, fotofición, ya somos la tercera división. Lo, lo, lo, lo, lo. Lo, lo, lo, lo, lo.
M'agrada molt, eh? Suposo que és un càntic. Todo San Feliu fue tu afición, ya somos de tercera división. És una mica... una rima sonant. En fi, destaquem també el tuit d'en Roger, que deia el següent. Deia, Ràdio San Feliu, entre parèntesi municipal, feina transmissió del partit del Sanfe en castellà. Clar que sí, normalització lingüística.
I finalment, el Núria Mateos deia, el Sant ja és de Tercera Divisió. El què? Perdona, el? El Sant Fe. El Sant Fe. El Sant Fe. Ja és de Tercera Divisió. No perdis les galeries d'imatges del fet de Sant Feliu. Ah, molt bé. I crec que hi ha tres galeries d'imatges del partit, la celebració al camp i la celebració per la ciutat. Tota la gent allà, lol, lol, ja és de Tercera Divisió en Sant Feliu. Ruar de milions de persones. Sí, sí, sí. Jo vaig veure una persona allà mirant per la finestra.
Això es farà a Sant Feliu o no? No, ja es va fer, eh? No, però la rua es va fer una rua. Sí, sí, el mateix dia. Tipo Carlinhos Brown. Sí, igual. Amb un autocar descapotable. Era un convoy de la Renfe sense el pis superior. El que jo vaig veure a les fotos, perquè jo no vaig veure ningú per Sant Feliu celebrant-ho, va ser una pancarta de la penya i quatre persones darrere. I dos nens davant amb uns pitos. I una persona mirant per la finestra. És el que sortia de les fotos. Perdó, treu el Carlinhos Brown. Una mica trist.
La definició capaç de tot plegat. Bé, més que Carinyos Brau, potser era Rudy Ventura, no? I s'ho trompés o alguna cosa. Ell no, ja està mort, però ho dic. Clar, la idea és aquesta. En fi, deixem de banda el futbol i parlem ara de... De l'espanyol. No. Oh, molt bé, eh? Has vist que hi hagi... Com mossegues, eh? Ara no està en orange per dir res, eh? Sí, sort, per això ho dic, també. Parlem ara de la Renfe.
Bé, en principi no sabem si és una cosa negativa o no, però sempre que parlem de Renfe és negatiu, no? Destaquem un tuit d'en Jaume Soler que deia així... Foment i Generalitat pacten un contracte de rodalies amb 160 milions d'inversió dels 4.000 milions previstos. Olvidar-sos del soterrament.
Jo és que no sé com encara la gent hi pensa, amb els soterraments. A veure, els soterraments ja, com diu aquest tuit... Ens hem d'oblidar ja fa temps. Jo crec que us heu d'oblidar la gent de Sant Feliu i anar per una altra cosa. No sé, és que abans passarà el metro per... Ara ens hem de fixar amb el Sanfe. Sí, exacte. Ens hem d'oblidar del soterrament.
Home, però la dada és que es passa de 4.000 milions previstos per renfer a 160. És molt fort, eh? De 4.000 a 160, també. Està molt bé, això. Sí, molt bé, molt bé. En fi, segum... Seguim, perdó. Segum. Segum, és una bonica població de València, però no és el cas. Parlem ara d'un tuit dubte. O una d'aquelles reflexions que ens agrada del programa Rescatar, que es posen per explicar el que t'acaba de passar...
i que tan agrada a la gent posar a la xarxa social. Posa música de... Reflexió. Jo no reflexio, això. Això és el missatge de la ciutadania, no? Sí. Podem posar reflexió? Ara, ara, ara, vinga-nos, va.
El tuit és d'en Jorge Botella i deia el següent. Me han puesto una multa. Perdona, espera un moment. Has de fer, has de llegir-ho com ell va escriure, amb reflexió. O sigui, a poc a poc, tranquil·lament... Jo això no sé fer-ho, eh? Acompanyant la música... Clar, escolta la música. Espera que m'hi he de posar en el paper, eh? Deixa't imbuir per les músiques reflexives de la penya del morro. Esta noche, en redes...
Doncs deia, me han puesto una multa en Sant Feliu. El policía municipal fumaba mientras me informaba de la infracción. ¿Es normal? En Sant Feliu, sí. És la resposta. I llavors, una persona que ja no sé si té alguna cosa a veure amb tu, Jordi, que es diu Martí Domènech... Martí Domènech, que no sigui el meu cosí renegat a la família. No el volem. I t'ha esterrat a Sant Feliu. Efectivament. Li contestava, no, denúncia'l. En el lloc de feina no es pot fumar. Tal qual.
I tampoc es pot fumar, com a mínim, a Barcelona, a menys de 100 o 150 metres, és que ara no tinc aquí l'ordenança, d'una escola o d'un institut. Però és només a Barcelona, això? Ni d'hospitals, tampoc. I tampoc d'hospitals. Hi ha molta gent que ho fa, això.
No es pot fumar a menys de 150 metres d'un institut? No. Hi ha molta gent que ho diu complet, això, eh? Ja he vist la gent fumant a la porta dels hospitals, eh? Que encara és pitjor. Sí, això també, el de l'aigua roja. Els anys 80 s'aconeix que els metges, mentre anaven operant, també fumaven... O sigui que hi ha per allà les... Les sendes. Les sendes. A part, el pulmó és un gran cendrer, també. Sí.
Passem ara a un altre tuit. De fet, destaquem dos tuits de l'Arnau Serra. M'estic posant nerviós amb aquesta música. Ara has de posar una música d'història. Canal Història. Jo tenia aquí una altra preparada, però ara... No, no, no, Canal Història. Ara la busquem perquè és per parlar d'una qüestió que... Vaig sent temps, mentre us heu vist. Per parlar d'una qüestió que ens té preocupats...
De fet, ens descobreix una antiga habitant de Sant Feliu amb una història peculiar, l'Arnau Serra. Què explica? Deia, acabo de llegir la història d'Enriqueta Martí, la vampiresa del Raval, prostituta, assassina en sèrie i proxeneta de nens. Era de Sant Feliu. Era de Sant Feliu, aquesta dona? Això diu.
I en el següent tuit, especificava, es veu que trossejava els nens, ens separava el greix, ossos, sang, mans, etc., i venia cremes als més rics. Tenia quatre cases i una d'elles a Sant Feliu. Però, perdó, què plauveix la gent?
Que era de Sant Feliu. Que era de Sant Lluís, t'aproteixen. Home, Enriqueta Martí, efectivament la vampiresa del Raval, que alguna vegada Cristina... N'hem parlat. Mira, mira què em poses ja. Que poses la cara ja de... És que la Cristina, no ho sabeu vosaltres, és una mica vampira. Té una teoria que és... Mira, bueno, ara... L'únic que mai saps és l'edat que tinc, eh, Jordi?
No, és que tu tens com ni 450 anys. Ui, et quedes curt. I a les seves accions de terror que fa el programa, un dia va parlar precisament de l'Enriqueta Martí. Doncs mira, és de Sant Feliu, una vampiresa. No m'estranya.
Bé, i per acabar els tuits de Sant Feliu, un tuit de política local d'en Juan Antonio Vázquez. Doncs l'exalcalde deia que partits sense representació municipal siguin al davant de Sant Feliu és pluralitat o tàctica d'iniciativa per dividir l'oposició. Per què no hi són les associacions de veïns?
Bé, doncs no hi són perquè no són partits polítics. Suposem que parla d'esquerra, que no té representació. Jo crec que sí, perquè dimarts que ve es farà un debat a l'auditori del Palau Falguera.
i suposo que ho diran tots els partits polítics. El que no sabia jo és qui és el Juan Antonio Vázquez. Doncs l'exalcalde. L'exalcalde, que em sembla que era d'iniciativa. No, era de PSC. No té gaire pinta. Si no, no ho diria. Cagada, cagada, pastoret. Vinga, va, passem ara, gràcies, Anna, perdona, passem ara als tuits dels plugues de Llobregat. Algú ha rebut un missatge? Ah, sí.
Ah, jo sé qui ha rebut un missatge. Tu? No, ha sigut el Carles Hernández, que té el mòbil del programa Esmorges Club, que se l'ha deixat aquí, el control 1 de ràdio d'Esvern, quan vulguis. Si t'estàs escoltant, Carles. Pots venir a recollir-lo. Crec que no ens escolta, eh? No, perquè a la redacció de la ràdio, si algun dia ens escolta, si algun ens escolta, serà un miracle aquest dia, també. Bé, en fi, passem ara als tuits esplugues de Llobregat. Per variar les plugues, els tuits aires, s'han tornat a amagar aquesta setmana. Reproduïm amb un efecte sonor com han anat els tuits esplugues.
O sigui, baixa el nivell, eh? El nivell de quantitat de tuits. Comencem destacant, però, el tuit de xarxa de sostenibilitat. Què diu, Pau? Doncs sí, deia... Mira que està fal·lament la cosa. Hem de destacar un tuit de la xarxa de sostenibilitat, eh? Que no ha fet molta gràcia, com ho has dit, Jordi. Sostenibilitat. Com es pronuncia? Res, res. Jo pensava que no era una altra cosa. La xarxa de sust, no? Sí, sí.
Sí. Bueno, què et pensaves que anava a dir, Anna? És igual. Bueno, vinga, va. Pau, què diu la xarxa de sostenibilitat? Doncs diu...
Bandera Verde, municipi responsable. Ah, molt bé. Un municipi responsable. Sí, ho estan mirant i això ho dona el Ministeri d'Espanya. Espanya? Bueno, el Ministeri Espanyol. El Ministeri de Govern Central, no? No sé quin ministeri perquè canvien i el donaven entre dos. Què vols dir? Que ho donen des de Madrid i no visiten la població. No, no, però només ho han rebut tres poblacions catalanes, eh? Ah, perfecte.
Això sí, jo no he vist mai la bandera verda d'Esplugues. Què passa? Que només és per la gent que té platja en poden ficar banderes verdes. No semblaves, no? És que la platja d'Esplugues mai està... Perdona, un moment, un dia feia... Això dic jo. Volem llegir un dia. Volem banderes verdes... Si en tenim 12, que aquí diu que en tenim 12, que l'hem rebut 12 cops, volem les 12 banderes verdes. Però escolta, la bandera verda no només està a la platja.
També hi ha... Però les volem, si ens han donat el premi. Suposo que es refereixen a quan la mare està tranquil·la. Ah, vale, vale. No ho està entenent. No passa res. El següent tuit, esperem que l'entenguis millor. És una reflexió. Treu la música aquesta. Una música de reflexió, per favor. Passa el mateix. Reflexió de Pol Roca a través de Twitter. Pinatell.
Doncs si Pol Roca feia una reflexió, que després m'ha fet reflexionar a mi, eh? Ah, molt bé, està molt bé. Diu, des d'una rotonda d'esplugues observo algunes persones fumant, i la veritat em semblen bastant patètics. Està clar que el tabac és de l'úsers. A veure, anem a la reflexió, que t'ha portat tu, Pau, a dir aquesta reflexió, ara. A veure, jo he pensat, deixant de banda la seva opinió sobre els fumadors, que, bueno, és la seva opinió pròpia, la pregunta que em sorgeix és...
Què feia en una rotonda d'esprugues? Aquesta és la primera. Ara, ara, ara, ara. Després, estava parat al mig dret de la rotonda fent l'estàtua o estava amb el cotxe? Fumant, no? L'home? Sí. O la persona que fumava? No, no. Ell estava parat a una rotonda i estava veient la gent fumant. Des d'una rotonda observo algunes persones fumant, clar. Sí.
Ell estava al mig de la rotonda o estava parat amb el cotxe? Jo crec que estava amb el cotxe. Si estava amb el cotxe, què feia tuitejant amb el cotxe? Ara, ara, ara. Pol Roca, et vigilem. Bé, continuem amb més tuits inquietants. De fet, és curiós, si més no, el de la Beba, que es diu així, una noia que li agrada ara. No, perquè és amb ve baixa. Ah, de veure, no? Beba, de veure, amb ve baixa. Atenció, perquè deia el següent.
Diu, el número de DNI de mi marido coincide exactamente con el de una senyora de esplugas. Tuit serio. Com el de la infanta. A veure, mentre no coincideixi amb el de la infanta, que té el 004... 14. 14, perdó. 14... No passa res, que no es preocupi, perquè no es confondran el 14 o 13 notaris, no?, per agafar-li el... Ara està de moda, això, per això. Sí, està molt de moda.
En fi, passem ara a un altre tuit d'Esplugues. De fet, és una queixa de la Irene. Queixa de la Irene! Doncs sí, una queixa apocalíptica per aquesta música que deia... 45 minutos para buscar un sitio para aparcar en Esplugues. Inútilmente porque me toca apagar la zona azul. Menudo cabreo llevo.
45 minuts per buscar aparcament de cotxe. Això és límit ja del legal i del permès, no? Però aparcament de cotxe gratuït a Esplugues... Clar, vull dir... Això és impossible. S'estalvia el cabreig i a part lletament a la zona blava. Sí, o que a part que TV3, que ja, veus, hi ha lloc. Té una mica més lloc. I després ara filtram a Esplugues. En fi, un altre tuit d'en Sergi, que, atenció, parla de la biblioteca d'Esplugues.
És la nostra biblioteca preferida per anar a fer unes copes abans dels exams. Atenció perquè... I durant els exams també. Què és el que deia aquest bon noi? Doncs, com no podia ser d'una altra manera, una queixa deia silenci, paraula de la qual a la biblioteca d'Esplugues no se'n coneix el significat.
Bravo! Ja feia temps que ningú us queixava. Sabíem, ho sabíem. Que a la veritat que desplugues hi havia massa soroll. De fet, ja sabeu que només podeu entrar si teniu més de 18 anys, no porteu bambes, les noies entren gratis. I, bueno, anticipades hi ha. Sí, anticipades. Abans de les dues, preu reduït. Allà els llibres van ser a dir de posar vasos, no?
Efectivament, quina imatge, no?, la biblioteca d'Esplugues a través de Twitter, que no ens cansarem de recordar aquesta temporada, que és la nostra biblioteca preferida. Sí, de referència. No, no és top. Hauríem de fer un anunci, una falca, rotllo, flashback. I què passa, no tens plan, perquè t'hi vendràs. Exacte. Vine a la biblioteca d'Esplugues. Bé, llavors aquí hi hauria el text d'anunci que no el tenim. Atenció perquè acabem ja amb un tuit del Manuel Gargano.
Doncs sí, no sé si recordeu que la setmana passada ja havíem tingut un usuari que deia que Neymar era de les plugues. Ah, sí, és veritat, és veritat. Doncs en tenim una altra. Ah, sí, Neymar és de les plugues. Diu, dice Neymar que se siente más a gusto hablando catalán que en castellano. No, si este gilipollas es de las plugues de Llobregat y ni él lo sabía.
A veure, això ja està començant a circular per la xarxa. Neymar és d'Esplugues. Home, quan va venir Leo Messi, va haver de paixer tot de familiars que eren de Lleida, que no sé si us recordeu. Vull dir que no estiguem ara davant d'un cas. Estem nacionalitzant, no? És més, si és d'Esplugues, això em porta a la següent reflexió, serà família també de Mercedes Milà? Neymar Milà. Milàños. Bueno, no ho sabem. En fi, aquests són els tuits d'Esplugues del Llobregat...
Gràcies, Pau. Passem ara a l'agenda pels propers dies de la capital de la comarca i també d'Esplugues. Comencem per Sant Feliu. Sobre la rebella de Sant Joan. Buscando en el baúl de los recuerdos. De fet, l'agenda que repassarem d'Esplugues i de Sant Feliu avui és monotemàtica, és rebella 100%. Pau, comencem per Sant Feliu de Llobregat. Hi ha una rebella a la Sala Ibèria.
Doncs sí, en aquest teatre situat al centre de Sant Feliu hi haurà els clàssics valls embalats. Els embalats. No és un vall que la gent estigui com espitada. De bailar pegats, no? Sí. Els antics embalats, clar, és que això tu no ho coneixes perquè és molt jove, però hi havia... La passa del diamant, allà t'ho diu tot.
A la plaça del Diamant, exacte. Es van conèixer la Colometa i el seu marit. Demano perdó a l'audiència per no conèixer el significat d'embalats. No passa res, perquè són així com amb una orquestra, tranquil·lament, al ball del Fanalet. La mitjana d'edat serà... Bastant elevada. Bastant embalada. Com dèiem, a la sala ibèria, clàssics balls.
Embalats de Sant Joan amb el grup Xòfers. Que és un grup que van tots amb un cotxe al costat. És la broma. I organitzat per l'associació de valls d'embalat. Diumenge a partir de les 11 de la nit. I quan va l'entrada? No ho sabem.
És gratis? No crec. Bé, atenció, perquè ara parlem del carrer de Joan de Palla, que celebra des del divendres 21 fins al dilluns 24 de juny la seva tradicional festa popular a Sant Feliu, coincidint amb la festivitat de Sant Joan. De fet, durant aquests quatre dies, i cap de setmana inclòs, hi ha programades activitats per tots els públics per gaudir de la festa popular.
de peu de carrer. Pau Marcos, que no t'anereja la música que sona de fons, no com Ana Rubina, ens explicarà més coses sobre aquestes coses. Molt bé, totes sobre coses. Molt bé, vinga. Jordi! No, gràcies. Jordi! És improvisat, no té mèrit. Pau, endavant. Doncs com deia el Jordi, al carrer Joan Valle, que és una de les coses, la inauguració de les festes tindrà lloc el divendres 21 a les 8 del vespre, càrrec de l'alcalde de la ciutat.
Jordi San José, just després de l'actuació dels tabalers Diables Rojos. M'agrada molt la música que hi ha, que es va posant tota l'estona avui a l'agenda dels propers dies. En fi, continuem amb el carrer Joan de Balla de Sant Feliu que hi ha. Doncs més tard, el mateix dia 21, a les 10 de la nit, hi haurà una actuació musical del trio Talisman.
Trioteleisman, sona bé, eh? Tot sona molt bé. Té bona pinta. Aquesta setmana agafaré la meva motxilla i un senyor a dormir i em passaré els tres dies allà al carrer Joan Batlle. Joan de Batlle. No, no, Joan de Batlle. De Batlle. Pinatell.
Bé, doncs com anàvem dient dissabte les activitats començaran a les 10 del matí amb una xocolatada popular a les 8 del vespre es disputarà un partit de futbol de belles glòries i a les 9 es farà el sopar de Germano A l'hospital, no? Això vol dir que el partit d'una oreta o menys Potser durarà 5 minuts que és el que duraran les belles glòries
a sobre el camp. En fi, diumenge 23, què hi haurà? Doncs al carrer Joan de Batlle acollirà de bon matí el concurs dels ocellets, així com inflables, tira el plat, dominó, dominó, i bany d'escuma. Un concurs d'ocellets, què és?
Concordos a lleig? No tinc ni idea, la veritat. M'agafes per allò. Ja ens ho explicarà Jordi. Escolta, a veure, a veure un moment. Un moment en plural, eh? El ximpanzé. A veure, jo avui he fet l'agenda. O sigui, d'acord, d'acord, avui l'he fet jo. Però no dista tant, eh? De l'agenda que es porta aquí cada dimecres a la temporada. No, tampoc la faig jo, eh? No, clar, avui no, saps? Com que no està aquí, eh? Ningú... Podés trucar-lo. No cal, no cal, no cal.
Bueno, en fi, estàvem repassant les activitats del carrer Joan de Banya. Sí, tornem el 23 a la nit. Sí, el diumenge a la nit hi ha això, el bany d'Escuma, que jo em quedo amb això. Home, això és el matí. I a la nit què hi ha? A la nit hi ha la Revetlla de Sant Joan, que s'emanitzarà amb la música de l'orquestra.
La sonora samboiana. Hombre, la sonora samboiana. Sí, senyor. Volver la vista atrás es bueno a veces. I acabem ja repassant aquests actes el dilluns 24. Què és festa? Què és el que hi haurà? Doncs a les 11 del matí, que s'ha de tenir valor, tindrà lloc la final del campionat de dominó. I a les 12 hi haurà...
Perdó, perdó, perdó. Escolta, què passa? Estic rient de coses meves. I a les 12 hi haurà a les 12 una botifarrada popular i una exposició de dibuixos. Què passa, Jordi? No, escolta, que m'agrada molt que el Domino, que és una cosa que està perdent i s'ha de recuperar. I a les 11 del matí d'un 24 de juny s'ha d'estar allà donant-li el Domino. O la gent estarà tirada que no es pot moure a les platges al Bogatell o a Sant Sebastià Barceloneta o jugant al Domino al carrer Joan de Vall a Sant Feliu.
Més veurà més gent pel carrer, no? I a les 10 de la nit hi ha fi de festa amb foc d'artifici. Home, home, que gran. Bé, passem ara a les rebelles... Les rebelles esplugues. Jo la rebella ja fa dies que la vaig començar, també ho vaig dir. Ho estem notant. Ja t'hem vist quan hem entrat aquí amb el gin tònic a la cabina. Atenció, és que vinc de la volta que esplugues i tinc la saca, evidentment. Atenció perquè repassem ara l'agenda d'esplugues per la rebella de Sant Joan.
La nit de Sant Joan és nit d'alegria. Mira que bonic, ves? Estrellat de plors, l'estiu ens arriba. Sí, bueno, en fi, comencem amb la rebella a l'avenç, eh, Pau? Bueno, comencem abans... Abans amb l'arribada de la flama del Canigó. Ah, la flama del Canigó. S'ha enfadit també arribar. Doncs... No ho hem dit. No, no ho hem dit. No ho hem dit.
pensava que fèiem un especial rabelles no... especial contra el Jordi gràcies Cristina gràcies a les 6 de la tarda arriba la flama del canigó als jardins del casal de cultura Robert Brilles d'Esplugues i quan ja estigui la flama del canigó i s'encenguin les fogueres comencen les rabelles ara vinga
Puc fer una anècdota de la flama del canicó? No. No, Sant Feliu no. Un any vaig anar als llars Pirineus, ara no me'n recordo on era. Vaig veure com sortia la flama. I anaven corrents per la carretera amb una furgoneta amb la cançó de la flama. Per què me la canvies? Perquè és música d'anècdota. Però clar, amb la cançó de la flama. I anava el corredor amb la flama i darrer la furgoneta amb la música a tope amb aquesta cançó. Home, si aquesta cançó... En bucle. Clar.
Aquesta cançó es diu La Flama, precisament. Eh, vet aquí, vet aquí el tema. Si ho havia de dir. Del grup Obrim Pas, que és el que feia l'Anna Rovira quan baixava del Pirineu. No, jo no. Amb La Flama i amb el cotxe. Bé, ara sí, repassem les rebetlles que hi haurà. Comencem per la de l'Avens. Doncs sí, al dos quarts de deu, sopar i rebetlla, i a les onze...
Ball amb orquestra i a partir de la una matinada de música amb DJ a la pista de l'Avenç. Més no podem especificar perquè a l'agenda tampoc ho hem mirat i tampoc ho podem dir més. En fi, atenció ara a la rebella de Can Clota. Doncs a partir de les onze discoteca mòbil a la plaça del taxi organitzat per l'associació de veïns de Can Clota.
Sí, això té bona pinta, eh? Té bona pinta. I a la Rebella, la Rambla del Carme d'Esplugues de Llobregat també té bona pinta. A partir de les 11 també, ball amb orquestra organitzat per l'Associació de Veïns de la Plana. Molt bé, i acabem ja amb la Rebella a la plaça Macael, un clàssic que no podia faltar tampoc per Esplugues i per Sant Joan. A canvi de let, a partir de les 11 també, ball amb orquestra organitzat pel Centre Aragonès d'Esplugues i el Centre Cultural Andaluz, plaça Macael. Aquesta deu ser la millor. Sí.
Bé, doncs hem repassat les diferents rebelles de cara als propers dies. Bé, els propers dies, bàsicament diumenge a la nit, Sant Feliu i Esplugues, i ara anem cap a Barcelona per posar-nos el dia de l'agenda cultural. Joder...
Perquè és la primera que teníem. Després de Rebella, R de Juego de Tronos. Fins aquí hem arribat. No és una declaració d'intencions personal. És una comèdia que es pot veure al Teatre Guàst de Barcelona fins al 14 de juliol i atenció per 24 euros.
Efectivament, la pujada de l'Iva ha fet molt mal aquesta secció. Anna Rubira, explica'ns coses sobre aquesta obra que es diu Fins aquí hem arribat i que no dista tant d'aquest comentari que acabo de fer. Exacte, és la primera obra de l'actriu de Tarragona que es diu Encarna Lainez, que per tant ella, a part de fer de guionista, també ha fet de directora i d'actriu. I també és la persona que ve a les entrades i acomoda la gent i també cobra l'entrada. Perdona, té molt de mèri i que ho faci tot.
i també és la segona comèdia per adults de la companyia és que no sé si està ben escrit o què però jo ho vull tot així amb jota de jo me lo guiso jo me lo como jo me lo guiso jo me lo guiso punto com
L'obra tracta amb humor i amb punts surrealistes l'actualitat més propera amb els problemes econòmics que ens envolten avui en dia, com l'atur i les retallades.
Tot comença quan l'Agustí, que no pot seguir pagant la seva hipoteca perquè l'acomiadant de la feina, i el seu germà, en Quim, que fa de comercial del que pot i el cap de setmana és un artista de carrer, acaben vivint junts per la crisi. Així que l'Agustí acull el seu germà a casa sense que li ajudi a pagar la hipoteca. Per tant, està de gratis aquesta seva. Llavors, aquí és quan entra un tercer personatge, que és l'Àlex, una nova companya de pis, que sí que pagarà, ajudant a pagar. Però, clar, no tot es soluciona tan ràpid.
Perquè el temps està passant i cada dia és més complicat conviure i sobreviure a la crisi. I acaben buscant una solució que pot ser adequada o no gaire adequada. Tot s'ha de veure. Bé, ja ho veurem, ja ho veurem. Ja ho veurem, perquè no ho volem explicar al final. No és que l'Anna Rovira no sabia... No, per favor, no siguin malpensats. És que senzillament no volem espoylejar-vos més del que ho estem fent ja. Anna, què més comentar sobre la directora, per exemple?
Que, segons explica, diu que els personatges són infel·licios amb la seva vida i que van buscant solucions per potser no acabar... Solucions que potser no acaben de ser en tot correctes. Home, és que la vida és això. Però que ho van intentant. Sí, sí, es van intentant. Comentari tòpic, però és que la vida és així. La vida és així. Ho he vist molt bé, això de que li preguntis més coses sobre la directora, per exemple. I s'ho sabia, eh? Sí, sí. Súper improvisat. És curiós, eh? Escolta, els actors de la comèdia qui són?
Els actors són Xavi Elías i el Xavi Rojo i, com he dit abans, la mateixa encarna, l'Ainès, que fa de tot. Molt bé. Passem ara a una altra obra de teatre que es pot veure al Teatre Neu i que es titula Todo sobre mi pene.
Cristina, com que avui l'aranxa noies has fet una mica de Boyan quan hi havia Tirri Enri, que estava a la banqueta i suplia. Això que vol dir que em fareu fora? No, no, no. Com el Boyan se'm va anar. Fas com Leo Messi quan jugava Ronaldinho. Parlem ara de todos sobre Mi Pene, que és una obra de teatre...
Que bueno, que està allà. Allà està, eh? Vaig estar a punt de fer-la, eh? És igual. I deixo la Cristina, sí. És una comèdia divulgativa sobre el sexe masculí. Ah, amico! Qui m'ho havia de dir, eh? Mal, d'acord. I què, Jordi? Que faig jo tota. Representa el Teatre Neu fins al 30 de juny. Tota sobre mi penne.
Creus que la tens petita, però no saps... Perdona, perdona. Però què fas, faltant així, d'aquesta manera? A veure, jo us faig la pregunta, però no als nois només, també és per noies, eh? Per noies també, que creuen que la tinc petita. La seva parella. Ah, la seva parella. És per nois i per noies, és per tothom. Cristina... Bueno, una altra pregunta, a veure si aquesta t'agrada més. La teva parella se'n va a la velocitat de la llum i no saps com retardar-la?
Bueno... Les respostes les obviem, no? No, no, no, tira, Cristina, per favor. Doncs si aquestes i altres preguntes et ballen pel cap, no? L'aranxa no m'ho hagués fet mai, això, eh? I és que la jove companyia Ploma Teatre ens apropa a Todos sobre mi Pene, que és una obra descarada en la que es parlava sense cap mirament.
de la part més estimada pels homes i la més desitjada per les dones. Home, de fet, no és la primera obra de teatre que utilitza la paraula penis al teu títol, perquè recordo que hi havia també fa uns anys la celebrada per la crítica i pel públic...
Les marionetes del PN, que es podia veure al Teatre Capitol on una sèrie de nois sortien i feien diferents figures amb el seu membre. I què, quan va tenir molt d'èxit o què? En sèrio? T'ho juro. Sortien despullats? Sortien despullats i feien fins a 80 o 90 figures. L'hamburguesa. A veure, estic flipant, estic flipant. T'ho juro, la Torre Eiffel. En pla, ombres xineses o no?
Que ombra xinés que és? No, no, no. A veure, tu busca-ho a Google, quan arribis a casa i tens alguna cosa a fer. Que és buscar les marionetes de penis. És l'espectacle que es va inventar a Austràlia i després el van portar fins a... A Austràlia passen coses d'aquestes. L'altre dia em van passar un tio que feia servir també un pinzell peculiar, eh? Sí, home, perdona, estàs parlant d'una altra mite que és... Picasso. Sí, Picasso.
Picasso, una altra mite de la història. És que allà al penis li donen molts més usos dels que nosaltres li donem aquí, no? Perquè només per dues coses. Gent apanyada. Per anar al lavabo o per anar al lavabo. En fi, Cristina, aquesta obra, que es pot veure al teatre... No el meu, eh? Vull dir...
És el títol de l'obra. Es pot fer al Teatre de Neu? Què més ens pots explicar? Doncs el muntatge... Que em facin fora, efectivament. El muntatge, escrit per a Eduard Costa i dirigit per Coque Serrano, consta més o menys d'un diàleg entre dos personatges que estan interpretats pel mateix Coque Serrano i l'Emilio Gallet.
que expliquen, doncs, durant una hora els grans tabús del sexe masculí. Intentaran, el que faran és intentar respondre preguntes com, per exemple, si importa la mida, quina és la mitjana d'un coit per considerar-se normal, o com es pot allargar el penis. Amb mal i amb dolor. Per tant, si tenim aquestes i altres dubtes, podeu resoldre's anant a veure aquesta obra d'una hora de durada al Teatre Neu per un preu d'entre els 8 i els 18 euros.
Molt bé, Cristina, moltes gràcies. D'aquí un moment repassarem més concert de Barcelona. Però abans, mira, justament parlant de Picasso, aquest artista que pintava amb broxa gorda. Parlem ara d'un altre que pintava amb una broxa més fina. Estem parlant del propi i autèntic.
Perquè es pot veure al Museu Picasso de Barcelona l'exposició Jo, Picasso, Autorretratos. Justament en aquest any, que celebra el 50è aniversari de la seva inauguració, mostra una exposició temporal sobre autorretrats del pintor. Anna Rovira ha anat i ha vist coses.
Bueno, és la primera gran mostra d'autoretats que es fa de Pablo Picasso i abarca des del primer autoritat que, com encara era petit, que tenia 13 anys en 1894 fins a pocs mesos abans de morir, amb 91 anys en 1982. Un total de 77 anys pintant.
i un total de... M'ha costat, eh? Hi ha un total de 90 autorretrats però les tècniques amb les que els feia no eren tots iguals sinó que hi ha 17 overs fetes a l'oli 37 dibuixos, 10 gravats 17 fotografies que ell feia a la composició però ell sortia a la fotografia
i una ceràmica, un carnet i set publicacions. Va estar dient que Picasso s'autoretratava pintant-se i tal. És a dir, que si avui dia Picasso fos viu, seria de la xarxa Twenty, no? D'aquestes que... Això t'està dir. Aquesta caracteritza per fer-se autografia. I tots coneixeríem el seu lavabo. Sí, efectivament.
En l'exposició es pot veure l'evolució de la carrera artística del pintor i per tots els moviments i etapes que van anar passant com els primers anys d'aprenentatge a Barcelona, el període blau,
el primitivisme, el cubista, el neoclàstic i fins al final de Picasso. Així que va passar per... Per periodes, sí, sí. Va evolucionar molt aquest home. La gent s'encasella amunt i va tirant, no? Per exemple, Van Gogh, impressionista, Monet, jo què sé, impressionista... Bueno, a veure, tots comencen per lo clàssic, però van evolucionar fins a trobar l'estil. I aquí Picasso va crear el cubista, però després va canviar. Va cansar, potser, de tanta cosa quadrada. Està bé, està bé.
I per una altra banda, a part d'haver tots els destils per als que va passant, també amb els detalls dels autorretrats es pot veure la cara més humana del pintor, com les infidelitats i els problemes en la parella de la seva dona Olga Kolkova o el seu amor saqueta Marie-Thérèse Walter. Ah, d'això se li diu ara ser molt humà, no?, quan ets infidel, que és la cara més humana que has dit. No, home...
O sigui, no ho entens, perquè també hi explica altres coses, les sortides nocturnes als bordells de París, per exemple, la vida bohèmia que vivia, i quan hi ha afectat el suïcidi del seu amic Apollinaire, no sé si es pronuncia així. Apollinaire. Apollinaire. Apollinaire. Apollinaire és un de xiquito de la cara. Apollinaire és un de xiquito de la cara. Sí, no ha pareu tota l'hora, perquè això s'entén, si no. Quan se'n va assabentar que es va suïcidar, el primer que va fer va ser pintar-se, o sigui, un dels retrats, per veure com tenia la cara.
En el seu mirall es pintava. Que curiosa, eh? La vida de Picasso. I, per exemple, també amb els problemes amorosos, quan es pintaven en algunes obres a ell mateix com una ombra allargada que semblava, depèn de com ho miressis, que semblava una dona. En altres moments, per exemple, es pintava com un voyeur mirant els altres i que al final de la seva vida, a la seva mirada, no mirava l'espantador sinó que se sentia que semblava que es pareix la mort. Que després d'aquests set mesos de pintar aquesta pintura va morir.
Algú ho voldria dir. Ja ho veuen. Per tant, feia servir la seva cara com a experimentació per tal de després aplicar-ho a les seves obres. Exacte. Podríem dir. I és que real... No aplaudiu, no té mèrit. Està escrit aquí el guió.
I és que realment, de retats realistes, de la seva cara, només n'hi ha un, el primer que va fer quan tenia 13 anys, i a partir de llavors la seva cara surt com deformada, depèn dels estils que va anar. No deformada, sinó cubista, clar, una cara quadrada. No és gaire real, no? De fet, aquesta exposició es pot veure fins i tot de setembre, per tant hi ha temps, i el preu és...? Sí, sí, no és amb 60, si només es veu l'exposició...
I si pots veure-ho tot, amb l'exposició de sempre, que hi ha sempre al museu, són 11 euros. Moltes gràcies, Anna. Passem ara a l'agenda de concerts pels propers dies a Barcelona. Comencem parlant de Love of Lesbian.
Aquesta nit, atenció a les 9 del vespre, a la sala Apolo de Barcelona, acull la banda més de moda del panorama pop-rock indie actual. Cristina. Interpretaran el seu seter i darrer disc, La Noche Eterna, Los Días No Vividos, un doble disc inspirat en el canvi de vida que els ha fet viure més de nit que no pas de dia. En aquest primer disc, La Noche Eterna, els catalans Santi Balmes, Jordi Roig...
Joan Ramon Planell, Oriol Bonet i Dani Ferrer ens expliquen tot allò que es pot arribar a viure durant la nit, mentre que en el segon parlen de les coses que es deixen de fer al tenir una vida més nocturna. En definitiva, petites històries sobre esses anònims i noctàmbuls que barregen realitat i ficció i que es mouen entre la cruesa i l'humor. Les entrades estan per 22 euros. Però la pregunta que es fa tothom és, cantaran la cançó d'Estrella d'Am? Sí.
Són els de l'estralladament? Sí. Ah, no sabia pas, això. No hem buscat per fora aquest any. Quina classe de català és el que no sap de qui és la cançó? És aquesta? És la de Fantastic Shine? Sí. Ah, aquesta? Oh, Fantastic Shine.
Para, para, para. Ah, doncs jo no sabia que era Dolors i em perdoneu. Espero que com a mínim hagis compartit l'anunci al teu muro del Facebook. No, no ho he fet. Fos fora del país. No soc un bon català si no ho he fet. No soc un bon català. Un bon català modern. Aquest any se'n passa una mica amb anuncis, tirant-se allà a la piscina amb una bici. Què és això? Clar que sí, home. Què és això? Però si després se n'anaven...
a Eivissa i coses així i tenen festes de milions d'euros. No, però escolta... Jo no els he fet aquests estius. No, no, no. Estic totalment d'acord amb l'Anna perquè és molt diferent l'anunci d'aquest any de l'anterior i de l'altre. Vull dir que també, clar, també s'ha de comprendre... No, però és un sopar d'amics. Ja, ja. Bé, passem la nit del divendres, continuem l'agenda de concerts perquè a partir de la mitjanit a Ras Matas Club arriben els Mendets en concert. Cristina.
Després de ser la primera banda de músics espanyols de maquetes a educar en grans festivals com el Samarqueix o el BAM, doncs tornen a les sales de Barcelona amb el seu ritme sin rock en anglès. Ara ja més consolidats amb el seu tercer LP, Silly Symphonies, l'Estefano Macarrone, el Jean Martí i l'Oriol Francisco... Perdona, Estefano Macarrone has dit? Sí, Macarrone, Macarrone. Molt bé. El Jean Martí, l'Oriol Francisco i el Robert Gibiaki, a més de tocar els dos temes d'aquest darrer disc com el Happy Your Clans, i interpretaran també altres cançons com Fred From Desire, de Gala.
Que suposo que us sona, no? Sí, molt. Sí, home, Fred from this... Com, com és? És igual. Ah, ja sé quina és. Deus? A veure, Cristina, Cristina, com fa? Que m'ajudi. No, no, home. Home, com fa? Si no vas cantar la setmana passada avui tampoc. Aquesta ens toca, no? Sí, va, sí. No, no, no. Que la posi el Jordi. Bueno, deixa'm acabar de dir que el preu de les entrades anticipades per aquest concert és de 12 euros i en taquilla de 17.
Molt bé, doncs Méndez en concert aquest divendres. T'animes, Cristina, a fer un solo? No. Bé, atenció, dissabte 22 de juny a les 8 del vespre i a les 10 de la nit la sala Jambori ofereixen dues passes, què vol dir, dos concerts, un darrere l'altre, al concert de Juan Perro.
Membre, fundador, cantant i compositor del grup Ràdio Futura, Santiago Ocerón, és actualment més conegut com a Juan Perro. Es va donar a conèixer el 1993 amb la gira Quico Veneno i Juan Perro Vinendando el Cante. Des de llavors, l'artista originari de Saragossa no s'ha desvinculat del món de la música amb la creació de nous grups musicals i fins i tot fent noves composicions com les que va fer l'any 2000 per a l'obra que cau de la companyia teatral d'Agollagom.
Després de nou àlbums amb Ràdio Futura, dos com a Santiago Ocerón i quatre com a Juan Perro, el cantant torna amb el seu cinquè disc, una col·lecció de 12 temes composats per ell mateix, i presenta el seu nou espectacle, Caça en l'aire. Si sou dels que us torna bojos al pop rock de Juan Perro, les entrades anticipades pel concert estan per 15 euros i a taquilla per 20 euros. I acabem amb un últim concert. Aquest diumenge hi haurà a la sala Barts la Beatlemania, eh, Cristina? Xxxt!
Sí, des d'avui fins al diumenge 30 de juny, a l'antiga sala d'artèria de Paral·lel, acull directament des de Las Vegas i Broadway a la banda Beatle Majestic, que rendirà un minatge als Beatles. Després de 7 anys de representacions arreu del món, arriba per fi a Barcelona un espectacle que compta, a més de la banda, amb la participació de l'escenògraf...
Jonathan Smithon, un grup de ballarines i una coral per fer de l'espectacle un xou al més pur estil Broadway. Aquest diumenge, per exemple, a les 7 del vespre, les entrades estan per 40 euros. Els seguidors del Midtels podran gaudir d'aquest homenatge, però no obstant, els horaris variaran segons el dia, així com també el preu de les entrades, que poden anar des dels 20 fins als 50 euros.
Doncs el ritme dels Beatles acabem aquesta setmana. Moltíssimes gràcies als tres. Pau, Marco, estic la setmana que ve. Fins la setmana que ve, no. Anna Rovira serà jo proposora. Sí, jo sí. Molt bé, Anna, molt bé. T'estimem molt la teva. Gràcies. Que vagi bé i que tingueu una bona rebella. Adeu.
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem a Sant Ambrosio i Mabel Moreno. Ja ha acabat la reunió que aquesta tarda han mantingut el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, i els alcaldes de les poblacions del Pallars. La situació a la Vall d'Aran i al Pallars Jussà millora a poc a poc i en aquests moments ja no és d'emergència, sinó d'alerta. Pel que fa als evacuats, el conseller ha explicat que ja es plantegen que tornin de manera gradual.
El fet d'abaixar a nivell d'alerta en lloc d'emergència la protecció que tenim en el pla i en un cat ens permet ja aquesta mobilitat i ens aconsella gradualment el retorn de les persones que han estat desplaçades o bé confinades o bé evacuades en els seus domicilis. Protecció Civil ha rebaixat aquest migdia la fase d'emergència, fase d'alerta per la millora de les condicions tant al Pallars com a la Vall d'Aran.
A la vall, el cabal del riu Garona ha anat baixant en les darreres hores. S'han pogut obrir algunes de les carreteres tallades, els talls de llum afecten ara 300 abonats i la majoria dels evacuats que han dormit fora de casa podran tornar als seus habitatges en les pròximes hores. Ara la principal preocupació és el subministrament d'aigua potable i l'estat en què han quedat algunes carreteres.
La pedregada que aquest dimarts ha afectat conreus de fruita i cereal dels municipis del Sagrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Noguera i el Pallars Jussà amalves entre un 70% i un 100% de la collita. El president de la cooperativa d'Arbeca, Joan Gràs, ha explicat que la majoria de les pèrdues es podran recuperar ja que el 80% dels conreus estan assegurats. El problema més important el tindrà, ha dit, la cooperativa que veurà minvada substancialment l'entrada de productes.
Els països quasi tot ho tenim assegurat, és per la cooperativa. La cooperativa no tindrà entrada de producció o ciraminsa i això sí que repercuti de cara a la cooperativa en si, perquè amb la cooperativa se manté dels quilos que entren i si reduïssis molts els quilos el problema comença a ser greu.
En alguns casos, com en una plantació de pomes d'herbeca a les Garrigues, la pedra ha afectat més del 100% de la fruita. Els Mossos d'Esquadra i la policia local han detingut 13 lladres que es dedicaven a robar apartaments, cases i comerços de Torruella de Mongri i l'Estatit, al Baix Empordà. Martí Pons és el sotsinspector i sotscap de l'àrea bàsica policial de l'Avisbal.
Aprofitaven que no estaven els propietaris dels domicilis, ja que eren segones residències. En algunes ocasions se'ls ha sostret joies o relacionat amb temes d'hort. Arrel de la investigació que hem fet també s'ha fet un seguiment d'allà on havien revengut aquest hort i hem pogut arribar a l'origen de qui eren els autors materials d'aquests robatoris.
Dos dels detinguts, un dels quals ha ingressat a presó, solien actuar conjuntament i hi havien comès una quinzena de delictes. Des de l'inici de la crisi s'han fet a Catalunya 89.000 execucions hipotecàries i d'aquestes, el 70% corresponen a la vivenda habitual.
Són dades d'ICAE, l'associació d'usuaris de bancs, caixes i assegurances. El coordinador d'aquesta entitat a Catalunya és Àlex Daudent. El que reclamem és un canvi de la llei hipotecària, una llei hipotecària injusta que ens deixa els usuaris, els hipotecats, sense drets per poder-nos defensar davant de les clàusules abusives.
que aquestes apareixen. Cal recordar que des de l'any 2007 portem 89.000 execucions hipotecàries a Catalunya i que l'any passat vam ser la comunitat autònoma amb més execucions hipotecàries que hem tingut. D'altra banda, les famílies catalanes hipotecades amb clàusules terra han pagat des del 2009 una mitjana d'11.000 euros més del que els corresponia. ADICAI ha convocat una manifestació a Barcelona dissabte que ve per protestar contra els abusos del món financer.
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça de Bàsquet juga aquesta nit el títol de Lliga a la pista del Real Madrid a partir de les 10, cinquè i definitiu partit al Palacio de los Deportes. La gran incògnita és Joan Carles Navarro, que té un trencament de fibres a la cama dreta. Escoltem el tècnic barcelonista Xavi Pasqual.
Anem a veure què podem fer perquè apurarem les nostres opcions fins a l'últim moment perquè ens pugui ajudar la pista. Al final decidirem si sí o si no i en el cas de fer-ho, sens dubte, això sí. Ho farà molt limitat perquè té una ruptura i a partir d'aquí haurem de buscar...
mecanismes perquè ens pugui ajudar. Abans, en futbol a les 8 del vespre, el Girona rep l'Almeria en el partit de nada de l'última eliminatòria per a la sense primera divisió. Però el partit és dubte el davanter Javi Acuña, a causa de la contusió que es va fer diumenge al múscul isquiotibial. I el defensa del Barça, Carles Pujol, ha estat intervingut amb èxit d'un quiz de Baker al seu genoll dret i podrà començar la pretemporada amb la resta de la plantilla el pròxim 16 de juliol, segons assegurats.
el metge del primer equip, Ricard Pruna. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. L'Ajuntament de Sant Just ha modificat el pla general metropolità que inclou la zona de Can Genestà i el passeig Sagrera, tal com avança la Vall d'Aversa aquest mes de juny.
Un grup de veïns amb 200 signatures de suport reivindicava alguns canvis en el pla inicial que contemplava fer un edifici de pisos lliures de 17 metres d'alçada el Triangle Txinchilla del Passeig Sagrera al costat del nomenat Xiringuito. Ara l'edifici només se'ls serà fins la meitat. El ple de gener es va aprovar per una meitat el pla inicial que consistia en fer una permuta de solars al del pàrquing de Can Genestà per la zona verda que hi ha al costat del Xiringuito. Com que l'Ajuntament no volia construir el pàrquing de la Casa de Cultura per no tapar vistes, va comprar el terreny fa temps...
I amb l'aprovació inicial del Pla del Gener, la idea era que en un futur es poguessin construir una vintena d'habitatges lliures al Passeig Sagrera. Finalment, però, l'alçada d'aquests edificis serà de gairebé la meitat, en comptes de 17, i la reivindicació dels veïns també ha fet que s'hagi augmentat el nombre de virus que seran protegits del 30% previst. Ara seran 50. Un 50%, volíem dir.
Aquest vespre d'aquí una hora s'explica al casal de joves les opcions de fer pràctiques a l'estranger que tenen els joves de 18 a 35 anys. Serà amb una xerrada que organitza el Servei de Mobilitat Internacional del municipi. A la ponència també es detallaran les beques que hi ha per ajudar a fer el salt a fora de Catalunya. La xerrada vol mostrar al jovent el ventall de possibilitats de l'hora de trobar unes pràctiques de feina en un altre país, a més d'explicar a les beques que hi ha per iniciar un projecte de mobilitat internacional d'aquesta mena.
La conferència també tractarà sobre com plantejar un projecte d'aquesta mena com a una manera de conèixer nous mètodes de treball, una altra cultura i aprofundir en un altre idioma. Tot plegat serà a partir de les 7 al Casal de Joves.
I acabem aquest butllet i explicant-vos que el grup Sant Justenc-Rayen és un dels 20 grups finalistes del concurs Sona Nou. Avui, de fet, actuen a l'antiga fàbrica Estrella d'Am. A dos quarts d'avui del vespre, Rayen està format per Ana Pablos i Raül Bonilla i la d'avui és la prova de foc per saber si finalment passen a la final del concurs. Avui tocaran amb altres grups que competeixen per 110 finalistes i serà el públic qui decideixi si passaran o no a aquesta final. El Sona Nou, organitzat per la revista Enderror, es van presentar uns 200 grups catalans, només 20 van ser els escollits per competir els preliminars
I d'aquests 25, el seleccionava el públic i els 15 restants, el jurat que va triar també els enjustencs, Ryan. Avui actuen a dos quarts de vuit del vespre a l'antiga fàbrica d'AM. El concert durarà 20 minuts, però les entrades ja estan exaurides. I de moment això és tot. Més informació a les set del Sant Just Notícies edició a vespre.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari.
Veus de la parròquia. Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat,
en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Seixanta i més Cada dimecres a les vuit del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran Seixanta i més
Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més. Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran... 60 i més.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes...
Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Soc Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Just per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de llenaria verds saludem a la penya del Morro. Bon Nadal!
Què tal? Bona tarda de nou, Sant Just. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro, com cada tarda de 5 a 7 a Radio d'Esvern 98.1 FM, a través d'internet i de la webcam que tenim instal·lada al locutori número 1 a radiodesvern.com. També ens podeu seguir i veure així com Twitter i Facebook. D'aquí una estona passaran pel programa Oriol Jiménez per parlar. Un aplaudiment per l'Oriol, sí? Avui la gent que ens visita de l'Hospital de l'Infant està contenta.
Sí, perquè parlarem de noves tecnologies amb l'Uriol Jiménez. A més a més, també parlarem d'invents que han canviat la història i amb la Núria Salvador, que la tindrem al telèfon per explicar-nos coses curioses. Jo ja penso ja sobre les rebelles i tot plegat, sí, perquè ja...
anar escalfant motors, que escolta que la Revella de Sant Joan la tenim aquí ja. Per cert, Cristina, no sé si avui precisament la Revella de Sant Joan ha sigut trending topic. No, en aquest cas no. Home, encara queden dies, no? A Twitter sempre tot passa tan ràpid que passa abans que hagi passat ja. Jo suposo que de cara demà potser o el divendres ja serà... Potser una mica més, eh? Jo crec que fins al mateix diumenge, no? Això... Ja ho veurem, Jordi. Ja ho veureu.
Bé, repassem els trending topics d'avui. El més comentat a Twitter comencem dient que Blesa avui ha sigut trending topic perquè el pidió José Silva Pacheco, que és el jutge del cas que porta el nom del cas Blesa, que recordem que aquest jutge va ser qui va ordenar presó incondicional a l'expresident de Caja Madrid, va denunciar davant dels mitjans de comunicació la irregular situació que està vivint
Degut a que treballa sota moltes pressions i ingerències de tot tipus. A més, assegura que no s'ha sortit mai de la legalitat i que no hauria de ser apartat d'aquest cas. Atenció a la pregunta, Cristina. Vols dir que el volen apartar del cas? Comencem amb els comentaris. Fran Mestre fa una pregunta i diu...
Continuem amb el Jacobo Alcuten que diu Blesa surt de la presó. La maquinària del poder ha trigat poc a entreure'l. Dia trist per la justícia espanyola com tants. I acabem amb el comentari del Luis Felipe Blasco que diu l'audiència de Madrid quan Blesa, Blesa de debò.
Bé, continuem a repassar un altre tendintòpic d'avui, per exemple, el Premi Príncep d'Astúries, perquè aquest matí José María Olazaba, el golfista basc, ha estat guardonat amb aquest Premi dels Esports, concretament per la seva brillant trajectòria on destaca la seva coronació a l'octubre de 2012 com a guanyador de la Copa Raider i com a capità europeu.
Aleshores, la gent també, m'imagino que moltes felicitats i de formar un ànima, o no? No tant, Jordi, comentaris de tot tipus. Comencem amb una opinió sobre el Premi, que diu el Miguel Albedo, que diu el Premi Príncep d'Astúries és una autècnica farsa, un xurro mediàtic. Continuem amb un altre comentari, és el de la Miseo Rouge, que diu...
I acabem, ara sí, com deies tu bé, Jordi, amb el Jorge Campi, que diu, grandíssim Chema Olazabal, merescudíssim premi príncep d'Astories dels Esports 2013. Molt bé, Cristiana, moltíssimes gràcies. 6 i 16 de la tarda.
Permeteu-me que em posi una mica filosòfic durant uns moments, perquè tots sabem que l'home és l'espècie més complexa del planeta. Sí, mireu-vos davant d'un mirall, nosaltres.
I tot i que en temps de crisi no es demostri tant, l'home, al llarg de tota la seva història, ha estat capaç de ser realment enginyós. Aquest matí, per exemple, he anat a veure, ja per fi, ho comentàvem feia temps, que s'havia d'anar, l'exposició de George Méliès, La màgia del cinema, que es fa...
al Caixa Fòrum de Barcelona i que acaba justament aquest diumenge. No us la perdeu perquè explica tot el que anem explicant aquí a la història del cinema, com les ombres xinesques, abans del cinematògraf...
totes les aparells que hi havia i com Melies va aprofitar tot això per crear tot un món de somnis, de fantasia que va deixar patidifusa la gent l'any 1900 a començament del segle XX. Doncs realment Jordi aquest és un molt bon exemple per veure com realment l'home és una espècie realment enginyosa i que pot sortir endavant. I Jordi la veritat és que he estat pensant i és que com avui dia és molt difícil trobar feina
Crec que la millor manera per sobreviure és ser enginyors, concretament i buscar netos de mercat. Perquè ja veus que la història ens ha demostrat que els grans invents són aquells que faciliten i permeten millorar la vida de les persones sustancialment. O no? Home, jo estic completament d'acord. Ara mateix la gent s'ha de buscar una mica la seva vida i se les ha d'enginyar com sigui.
Per tal d'esgrinar, si els invents han millorat la nostra existència, Cristina, què et sembla si fem un repart dels millors invents al llarg de la història? Així, a botrebron, eh? Se m'acaba d'acudir. Aquells invents que ens han canviat la vida quotidiana per complet i que han estat seleccionats i considerats com els millors invents de la història
per l'Associació Científica Britànica i el Departament d'Innovació. De fet, repassarem uns quants, com per exemple... No els diem. No els diem. Anem a poc a poc. Comencem pel primer que... Què rius? Perquè em fa gràcia, diu, no els diem i... No, no els diem. I per on comencem, Jordi? Comencem per... Atenció, eh? Un dels primers invents que està catalogat per l'Associació Científica Britànica i el Departament d'Innovació que va canviar la història és el tenis.
Més o menys, eh? Sí, no? Sí, perquè no penseu que va ser el joc amb dues raquetes i pilotes. Ah, no?
No, no, parlem de les sabates esportives. Ah, calla. Perdona, treu la música, que estava sonant aquí la música del tenis. No, no. Parlem de les bambes, vols dir. Sí, més conegudes per nosaltres com les bambes, però que, bueno, a determinats indrets d'Espanya, no?, s'empenyen a dir tenis, no sé per quin motiu, però, mira, és així. Les tenis, perquè és per jugar al tenis. Tenis. Clar, una cosa. A veure, són les bambes de tota la vida. Ja, ja. No em diguin, bambes i prou. Bambes.
De totes maneres, van ser inventades el 1892, quan la Good Gear Metallic Robert Shoe Company va aconseguir unir la goma i la tela. Evidentment no van tenir molt d'èxit en un principi, perquè tenint altres sabates, doncs per què utilitzar aquestes, no? Però això va ser així fins que l'home va veure que no només eren més còmodes per practicar algun esport, sinó també per la vida diària.
i d'aquí que moltes persones les utilitzin sovint. Home, són molt còmodes, les bambes, en general. Mira, si són còmodes, que no és d'estranyar llavors que vagis a una boda i et trobis el típic convidat d'etiqueta que, si li mires els peus, porta les bambes. Clar, clar, clar. No, no, i t'ho dic de debò, aquest exemple ha passat més d'alguna vegada. Per tant, podeu veure fins on arriba la invenció de l'home i la comoditat, i això que només anem pel primer invent. El que passa és que, això t'anava a dir, tots els invents també tenen uns hàndicaps, no?, unes contraprestacions. Les bambes també?
O i tant, Jordi, com no podia ser d'una altra manera, les tenis, o per nosaltres bambes, ho direm així, també tenen algun inconvenient, i és que porten cordons, i clar, no tothom sap cordar-los.
Perdona, com que... Bé, els nens petits potser no, no? O què? Jordi, i adults tampoc. Ah. Conec a més d'un adult que no sap cordar-se les bambes. De debò m'ho dius? T'ho dic de debò. A veure, que hi ha persones que els suposa una dificultat i no... O per qualsevol motiu, o bé no han après o no saben, però mira, hi ha gent que s'esfosa i que tot esforçat si, doncs no hi ha manera, no, d'aprendre, no només dels nens. Suposo que de petits ho han intentat.
Fins demà!
Perdona, és la versió llatina de Bope Esponja explicant com... És llatina, és espanyola, no? És espanyola aquesta? Sí. Ah, però s'assembla això de... ¿Cómo atarse los cordones? No. Atrás. Sí, a Bope Esponja t'expliquen com cordar-te les bambes, no? Mira, Jordi, fixa't si s'ha fet de totes les maneres i encara hi ha persones que no han après a fer-ho i no són capaços de cordar-se-les. Doncs que miri Bope Esponja. Si vengo una piña debajo del bar...
De totes maneres, per a grans mals, a grans ramers, no? I el següent invent ve arran d'aquest, i és que van crear el velcro. El velcro, el segon gran invent de la història de la humanitat. Jo tinc la teoria que segurament qui el va crear va ser alguna d'aquestes persones que no sabia acordar-se les bambes o, en el cas que sapigués, coneixia moltes persones que no en sabien. N'estic segura, eh? Jo vaig de confessar que quan era petit preferia mil vegades més unes bambes de velcro que no pas...
Amb cordons. Però per què? Digue'm per què. Perquè era més fàcil i més ràpid. Home, la comoditat. Clar, per això, evidentment. De fet, això també, no sé si... Com va això? Als anys 40, em sembla, que va aparèixer el velcro, no? Sí, sí, sí. De totes maneres, van trigar 48 anys, que ja portava les gembambes amb cordons, per treure el velcro. És a dir, si no sabies, durant aquests 48 anys havies d'arreglar-te-les com podies.
De tota manera, el velcro sí que té una cosa positiva i és que tothom sabia utilitzar-lo, no? I tant és així que amb el temps es va estendre fins a utilitzar-lo també a la roba. Per tant, és una manera, com hem dit, ràpida, còmoda i fàcil d'utilitzar, que fa que avui dia els nens i nenes portin sabates amb velcro, com era el teu cas de petit Jordi, i no sàpiguen, doncs, cordar-se les bambes. I si no em pregueu, només heu de mirar diversos vídeos a YouTube sobre aquest tema, perquè hi ha numerosos vídeos, que els he estat mirat, de com pots aprendre a cordar-te les sabates.
Gràcies.
Bé, ara arribem a un dels grans invents que jo penso que és el gran invent de la història de la humanitat. I no em refereixo al tetrabríc. Estem parlant dels ordinadors que, de fet, es van haver d'inventar quan aquesta caixa que porta una pantalla, un teclat i un ratolí va fer que moltes persones deixessin de banda el paper per passar-se a la pantalla, Cristina. Bé.
Sí, va ser també en els anys 40, més o menys, i evidentment va ser per una necessitat. No sabem si per la necessitat aquesta que dèiem d'aprendre, acordar-se les sabates, però evidentment va néixer d'una necessitat. Ràpidament es va veure que l'ordinador era una eina més còmode i que es va anar instaurant no només a la feina, sinó també a totes les cases.
per, bueno, doncs això d'habitar agafar un paper i un bolígraf, no?, i escriure, era més facil taclejar-ho i que sortís en una pantalla i no gastar ni tinta ni res d'això. Estem parlant de quin any, més o menys? Anys 40. Els anys 40, també, eh? Dels primers primers, eh?, que de totes maneres després va trigar tot això una mica més a instaurar-se i anar a cada casa tenint un ordinador. Però, deixant de banda les cases on realment era funcional, era la feina.
Amb l'entrada dels ordinadors, doncs, la gent va deixar d'exercitar la memòria i va passar a utilitzar uns programes, doncs, que permetien classificar-ho tot sense necessitat de fer cap tipus d'esforç. Però encara faltava alguna cosa. Ah, perdona, sí, que t'has d'esforçar, que has d'anar amb el mouse i buscar... Ai, quin esforç més gran, Jordi. Has d'anar a buscar la finestra.
Però això no és un esforç, Jordi. De totes maneres, encara falta bona cosa, i és que imagineu-vos anar a qualsevol petit comerç a comprar. El venedor havia de saber de memòria en aquella època si el producte estava disponible, quin era el preu del producte, la quantitat que venia, tot plegat. Clar, fer tot això de memòria era un esforç molt important. Per això suposem que el 1949, més o menys, van aparèixer el següent invent, els codis de barres.
Clar, tens ordinador, tens codis de barres, ho tens tot fet. Evidentment, com no podia ser d'una altra manera, van sorgir a través de la petició d'una cadena local de supermercats dels Estats Units perquè tot ens arriba des dels Estats Units, això és així, i com sempre ens arriba, això l'Oriol sap molt bé, un any més tard a nosaltres.
Tot i el retard, va arribar el Codi de Barres i es va instaurar perquè avui en dia, de fet, no hi ha establiment que no disposi del seu propi Codi de Barres. Per tant, també un altre invent catalogat per la National Association Científica Britànica i el Departament d'Innovació com un dels millors invents de la història de la humanitat, el Codi de Barres. Home, imagina't estar assegut en una cadira i que una màquina o un ordinador et digui tan sols a passar un Codi de Barres la quantitat...
d'aquí tipus de productes de les que disposes, el preu i tot sense la necessitat de beure de moure't. És que la gent s'ha tornat vaga, però vaga, eh? Va ser un gran canvi cap a la comoditat i un endarreriment, diuen els experts, pel nostre cervell. Els experts i jo, Jordi. Tu també, tu ets experta també. Ah, gràcies, gràcies. Però sí, sí, fins i tot aquí no acaba la cosa, perquè clar, si una persona volia comprar alguna cosa de menjar...
o de roba i en aquell moment no portava efectiu, havia de sortir de casa, anar al banc, demanar els diners que necessitava, anar cap a l'establiment i pagar en efectiu el producte. Clar, això era un gast energètic i necessari que s'havia de solucionar d'alguna manera. Com? Home, amb el dinar electrònic. Les targetes de crèdit. El següent invent, les targetes de crèdit. Catalogat també com un dels millors invents de la història. Hi ha anuncis que diuen, cansat d'haver-te de desplaçar i fer viatges, només van trigar un any...
a inventar-les. Sí, sí, per tant, Jordi, entre els ordinadors i les targetes de crèdit, cada vegada ens esforcem més. Menys, menys. Però vaja, molta gent... Avui no tenim l'Oriol per comentar-ho, però en el fons, les noves tecnologies que avancen és per facilitar-nos la vida, justament. Sí, però també ens fa ser més tontos, no? Doncs no portis targeta de crèdit.
Home, a veure, no només les targetes de crèdit, sinó la resta d'iments, Jordi. Mira, si tu no portessis... No, no, però si tu no tinguessis... Eliminem tota l'electricitat, vivim com els amics, o com a la prehistòria. No, tampoc cal exagerar, però sí que dic que...
Potser, si tu no tinguessis targetes de crèdit, t'hauries de desplaçar-te i fer un exercici físic que t'aniria molt bé, no?, per treure els diners i anar a comprar el que necessitessis. Però ja el fas d'una altra manera, l'exercici físic. Per exemple, quan estàs davant de l'ordinador, tot el dítindex, quan apretes el mouse... Molt sàpid, no?, a la tele. Clar, tens tot el dítindex molt desenvolupat. Sí, llegant amb una diferència de la resta. Bueno, en fi, continueu repassant més invents que han canviat la història, o els més importants de la història. De fet, el següent...
és el láser, que té a veure amb el codi de barres, perquè el codi de barres l'utilitza per llegir justament la informació. Doncs precisament aquest láser va ser un dels altres grans invents. Com acabes de dir, va aparèixer a la dècada dels 60 i va començar a agafar força i va servir per la localització de productes. Permetia, des d'escoltar un disc i fins i tot en els temps més moderns, Jordi, suposo que us recordes aquesta joguina de láser que...
Serveix moltes vegades per apuntar a algun jugador de futbol i molestar-lo. Doncs aquesta tan maca. Bàsicament per això. En fi, atenció perquè tampoc tots els usos del láser han estat dolents. Si més no, va permetre crear el següent invent que repassem, que és el microones. Sí, un aparell que està molt bé perquè permet descongelar el menjar i escalfar els productes de manera ràpida i fàcil sense la necessitat de fer res més que donar-li a un botó.
Però, clar, a partir del microones va sorgir la idea del menjar ràpid. És a dir, cada invent té alguna contrabanda d'aquestes. Segur que us preguntareu el mateix que jo, i és que el menjar ràpid és un invent revolucionari, perquè jo no l'hagués classificat aquí. Home, segons l'Associació Científica Britànica i el Departament d'Innovació d'aquest país, sí que ha sigut un dels invents de la història, no?
Exacte, així està qualificat com a invent revolucionari i també ho podríem considerar nosaltres perquè jo crec que realment sí que va revolucionar el nostre organisme i fins i tot el nostre ritme de vida. Ja ni pensem, ni caminem, ni cuinem perquè podem comprar el menjar ràpid ja que està fet des de dues hores, només ho escalfem amb un microones i ja ens el mengem. És una manera molt més ràpida i que ens estalvia un gran temps i un gran esforç.
De fet, de tots aquests invents que estem repassant, que han canviat la història de la humanitat des del començament, és a dir, les bambes, el velcro, què més? Les targetes de crèdit. Els codis de barra, els ordinadors. Tot sempre ha estat per treure'ns feina a nosaltres i facilitar-nos una mica la vida. Mira, s'incorpora l'Oriol Jiménez. Oriol, bona tarda. I arriben al moment just.
Sí, arriba el moment lluny, a dos quarts de set de la tarda. Què vols dir? Que arribes molt tard avui, Oriol, però tu has de fer com el Gandalf, que diu, los magos, com diu aquella frase, no lleguen nunca tarde, siempre en el momento justo. Que no percebeixo el temps de la mateixa manera. Ja, ja, ja, sí, sí, efectivament, que et dóna la gana. Estaves protestant. Estaves protestant també, com la Núria Salvador, no? Exacte, potser ara això. Sí, sí, però ja està, si protestes, cap problema.
En fi, Oriol, estàvem repassant justament avui tots els invents que han canviat la història de la humanitat segons l'Associació Científica Britànica i el Departament d'Innovació i ens havíem quedat en el menjar ràpid, però atenció, perquè el següent invent... Cristina, què?
No, que m'agrada que parlis d'això ara, Jordi, perquè justament el que ve ara ve dirigit i enfocat directament cap a l'Oriol i cap a l'Àngel. Ah, sí, sí, a partir d'ara, no? Sí, sí, sí. De fet, continuem parlant d'aquests invents. El primer invent per l'entreteniment, perquè fins ara eren d'usos molt pràctics. Sí, coses per fer-nos la vida més còmoda i senzilla. El primer invent va ser el Walkman.
Sí, va aparèixer a principis dels 70, de mica en mica van agafar amb força aquest invent i va acabar inveint les vides de moltes persones, ja que permetia portar la música a tot arreu. Per tant, es va descobrir un món interior en el que tancar-se i separar-se de la resta de persones.
L'única cosa positiva que podríem destacar del Wallman és que per fi tornavem a agafar el boli per alguna cosa, ni que fos només per rebobinar la cinta. Ja, això és veritat. De fet, l'entreteniment és únic i personal, fóu molt important i una gran revolució. Per això, ràpidament, i a la mateixa dècada, van aparèixer noves formes de descobrir nous mons interiors, perquè una cosa sí, però les noves tecnologies moltes vegades ens fan aïllar socialment de presència. Home, home.
Què? M'esteu punxant. No, no, home, Oriol, què fas? No t'hem vist tu. Com, per exemple, perquè van aparèixer les consoles. Sí, si no teníem prou amb el Wallman, van aparèixer les consoles i els primers videojocs. Les nenes ja no sortien al carrer ni els nens a jugar a policies i lladres. Ara es tancaven a casa sols amb la seva maquineta. Evidentment, quan es cansaven...
sortir al carrer i es relacionar amb altres nens, cosa que va durar poc. De fet, les relacions personals de tu a tu pràcticament es van acabar, atenció, amb el següent invent que destaquem, que és, que ja és definitiu, l'arribada del mòbil.
Sí, perquè, Jordi, els primers exemplars van ser aquells tocho-roles, que us en recordeu, que eren impossibles de perdre'ls i que ja els podies tirar a terra vuit vegades que no es trencaven. No hi havia manera de trencar-los. Eren més grans que els de la Guerra Mundial, que tenen un metre. On va quedar aquella època, eh? Encara recordo el que té el Guantachissi, que va ser el meu primer mòbil. El teu primer mòbil? Sí, sí. El meu va ser el Nokia, el mític de la serp. Oriol, tu te'n recordes el teu primer? Sí, Motorola. Motorola primer. El tocho-rola. El tocho-rola. Home, home.
Doncs mira, ara ja anem amb les pomes i les galàxies aquestes, que sembla que si no tens un, doncs no ets ningú. I a sobre, compte que no caiguin, perquè com et caigui, perdona que et diguis, segur que no sobreviu el mòbil al cop. Si tens l'iPhone, no. No, això segur. No, no, segur. Bé, a mi se m'ha caigut avui l'iPhone i no se m'ha trencat. Però la distància, a banda que porto 4.000 fundes, la distància tampoc era molt gran, eh? De totes maneres... No hem de lamentar mals pitjors. No. Vale.
No, perquè ja et dic una cosa, a sobre, que com en caigui m'he de comprar una altra, costa una pasta, eh? Cosa que els d'abans eren molt més baratos. Bueno, sí. I gratuïts, perdona't, els no gratuïts. En fi, estem parlant del mòbil, de fet, un gran pas per la humanitat amb els mòbils i amb els missatges de text, gràcies als quals vam deixar...
de saber escriure amb boli una mica, no? No, i en castellà, en català i en tot el llenguatge. Home, Jordi, mira els tuits, si no, moltes vegades com estan escrit. Avui t'estàs carregant molt... Estic de indicatives, sí. Està molt canyera. No m'atreveixo a dir res. Com que s'ha arribat tard, no? Mira, per això et dic, Jordi, que no m'estranya que posin ara diccionaris incorporats als mòbils, perquè a veure si la gent ho incorpora una mica més i apren a escriure. Clar.
De totes maneres, per si encara en tenien poc amb els missatges i la mala escriptura, apareix, suposo que aquí l'Oriol...
Em diré alguna cosa al respecte, però va aparèixer internet a les nostres vides. Home, l'últim gran invent, i que està també classificat per l'Associació Científica Britànica i el Departament d'Innovació. L'últim gran invent, internet. En definitiva, és una nova forma de no moure els de la cadira i a l'abast de tothom que va canviar la vida de milions de persones. Si no ets a internet, no existeixes, evidentment.
I és que internet té cabuda per tot i per a tothom. Un dels més famosos és el senyor Google, qui sap i té totes les respostes. Clar, que tenim Google, qui vol una enciclopèdia? Qui vol la Wikipedia? I és així, amb internet els treballs a les escoles o a les universitats ja no es feien en grup.
Mira, ara ho fas. Tu a casa... Fer treballs en grups és el pitjor. I la relació amb les persones? El tracte humà? Una cosa és l'estudi, l'altra cosa és la feina i l'altra cosa és relacionar-se amb les persones. No cal que ho facis tota l'hora. No?
Mira, des que hi ha internet, ni feina, ni relacions, ni res de res. Tu ara et relaciones a través d'un aparell. Tu et relaciones amb el teu telèfon mòbil. Jo conec, jo conec. I no saps qui hi ha a l'altra banda. Però jo ara tinc amics, i ens veiem regularment, a més, d'Estats Units, de França, i mantens el contacte, vull dir, et connecta a un altre nivell, ja està. T'obre possibilitats. Sí, però et fa perdre el cara a cara, el tu a tu. Home, com que no...
Home, jo t'estic parlant amb els que estic a fora. Sí, amb els de fora, sí. I amb els d'aquí has perdut contacte cara i cara? No, amb els d'aquí, per exemple, al grup de l'Institut ens veiem, gràcies a que tenim un grup de WhatsApp, i anem quedant una vegada al mes per fer fanapults. Jo crec que aquest contacte no s'hagués mantingut si no hagués estat per internet, ja t'ho dic. O sigui, si haguéssim hagut de fer...
aquelles rondes de trucades, jo crec que és una cosa que s'hauria diluït molt més ràpid. Però hi ha el contacte humà. Aquí hi està la cosa. No, és el que et dic, una vegada al mes ara ens veiem i jo crec que no ens veuríem una vegada al mes. Cristina, tu no has pogut per la forma racional, jo vaig intentar-ho ara, convèncer l'Oriol per la força emocional. Que aquí segur que l'Oriol s'ha d'enganxar. Oriol, hi ha el contacte humà.
respirar, olorar, si aquella persona aquell dia no s'ha dutxat, per exemple. Hi ha un emoticono per això, aquella caca amb ull... No, però és diferent. L'emoticono no fa la pudor que realment fa la persona que no s'ha dutxat. Això s'està perdent. No som robots, som persones i som humans. Gràcies. Gràcies. Gràcies. En fi, alguna cosa més sobre internet, Cristina?
Que només faltava això, Facebook, Twitter, MySpace, tenim de tot, Jordi. Quin nen, ara, no té alguna xarxa social a la que connectar-se i no relacionar-se amb els seus amics. Oriol, no sé si vas veure l'altre dia TV3, la teva, la de tots. No, perquè m'ho fas relacionar amb gent. Sí, segur, segur. Vam donar-nos tranquil, perquè al dret de la carta ho pots trobar. Perquè vam fer un 30 minuts especial, que és allà penjats a la xarxa, on parlaven de tota la gent que té Twitter, Facebook...
Instagram, que vam parlar amb persones que porten com 30.000 tuits a la seva vida, que fan una mitjana de 70 tuits al dia, gent d'aquí, catalans, un reportatge del 30 minuts, i ahir vam fer el de Google, que no sé si el vas veure, sobre el de la xarxa mundial i el projecte del Google Books, que és el que volia escanejar tots els llibres del món, sense permís, dels drets d'autor, que ara estan en litigi, hi ha un judici de fanys i tot plegat.
Oriol, te'l recomano, que a tu t'agraden aquests aportatges, penso que t'agradarien. En fi, avui ens portes alguna cosa, Oriol? Sí. El mòbil. Mira, hi ha una diferència molt clara. Jo vinc amb els meus papers de tota la vida...
I l'Oriol aquí amb el mòbil, sempre, amb tota la informació, Jordi, i el bonic que és agafar un paper i un boli a mitjà de tota la vida. Mira, però si això ho has fet amb l'ordinador, que ho has imprès amb l'ordinador, Cristina, va, va, va, home, tampoc no cal ser... Però és sentir el tacte del paper, Jordi. Va, va, calla, calla, calla. Així que cada col·laborador vingui com vulgui. La Cristina ve en papers i l'Oriol ve amb el seu mòbil on té les seves notícies apuntades. Avui, Oriol, de què ens vols parlar?
Doncs podríem començar de la xarxa d'espionatge aquesta dels Estats Units, ja que estem dient coses dolentes i malignes. No, estem avui fent un debat, estem ponent sobre la taula qüestions. En veritat, estava reivindicat i va Jordi, perquè me'n recordo que el primer dia que vaig arribar a la ràdio, l'Oriol em va dir, véns aquí, a l'edat de Picapedra, amb el paper i el bol. Oh! Sí, sí.
M'estava donant unes claus i em diu, on vas amb el paper i el boli? Te'n recordes o no, Oriol? Pot ser, bueno, sona com jo, no sé. Eh, jo m'ho crec. De totes formes, veig que avui, Cristina, estàs fent un treball que el teu psicòleg... Sí, no, és directe. Ah, va.
És dimecres i se m'ha enganxat a aquesta reivindicació de la Núria. Fins i tot l'Oriol s'ha reivindicat avui. Abans que es talli la Tercera Guerra Mundial, al locatori de ràdio d'Esbert, anem a repassar aquests casos d'espionatge que justament aprofitant que estem parlant de tot plegat i que Barack Obama està visitant Europa justament en aquests moments a Berlín, rebuda per l'Àngela Merkel, que ha fet el discurs fa unes hores, Oriol...
Explica'ns una mica què és el que ha passat. Això és molt complicat. De fet, l'última notícia és que es descobreix, arrel que un treballador de la NSA ho filtra,
que la NSA, l'Associació Nacional de Seguretat dels Estats Units, té tota una xarxa muntada de la mà de les principals empreses americanes per espiar usuaris. Entre elles, per exemple, Google, que té molta informació de molts usuaris, en fi. Virtualment tothom. On estem desconnectats. Exacte, i no només Google, sinó el que és més important...
que també tenen punxat, diguem, les xarxes de fibra òptica. Llavors, si tu et comuniques, tu ets un japonès i vols anar fins a Alemanya, envies un correu des d'un servidor japonès a un servidor alemany, no va directe, és possible que passi per als Estats Units, perquè es busca el lloc més barat per on arribar, no el camí més curt, en aquests cables de fibra òptica, i com als Estats Units té la xarxa més potent, moltes coses passen per als Estats Units, moltes, encara que no sigui un camí lògic. La majoria, segurament, no? Sí, sí, gran part del trànsit d'internet passa per allà.
Què significa aquesta notícia? Que virtualment, bueno, als Estats Units té tothom controlat, o sigui, tothom, i té aquesta xarxa funcionant, i a més la notícia també és que les companyies americanes estan col·laborant, i llavors comencen a sortir una sèrie de dubtes. Els americans estan sent espiats, perquè l'America també està espiant.
Perdona, jo després d'escoltar aquestes notícies, la conclusió que ha arribat, que ja la sabia, és que tothom s'espia. Exacte. Aleshores, als Estats Units diu, no, només espiem estrangers, i per espiar un ciutadà americà encara hem de passar per un jutge i hem de passar per totes les...
Ah, molt bé, o sigui, arreglant-ho, eh? Exacte, però de fet, avui mateix Obama, Berlín, ha dit que no, que els europeus podem estar tranquils. O sigui, bueno, llavors aquí espieu. Clar, exacte. Vull dir, què esteu fent amb això? Sí, sí. No, vull dir, està clar que no ho sabrem tot clar, és espionatge, vull dir, no ho desclassificaran tot i ens diran què estan fent, però això està passant. Va lligat també, per exemple, tots els Windows, tots, des del Windows 95, tenen una porta tercera també per la NSA, ja és públic això, no és cap conspiració.
Són coses que durant molts anys sospiten i després que van confirmar no o no. Això t'anava a dir que ja també fa molts anys que tot això ho sabem. És a dir, jo també tinc la sensació que tampoc no descobrim res, no? Tot el que posem a internet està a l'abast de tothom. És a dir, els nostres mails, encara que ens pensem que no, també tota la informació... La cosa és que el procés és diferent, és el de sempre, no? Vull dir, si a tu et detenen com a...
perquè creuen que has fet algun delicte, llavors va anar a un jutge i dona un permís per anar a Google i dir, Google, em pots donar els correus del Jordi? Doncs saps que aquests correus estan allà i no els tens tu a casa ni els pots cremar.
però que tinguin a la NSA servidors dedicats a les instal·lacions de Google, a les instal·lacions de Facebook, vull dir que Google i Facebook simplement els han d'obrir la porta i no poden fer res, perquè és com un concepte diferent. Aquí no hi ha legalitat de permís ni res, això és una mica com a l'Oeste. Arribes allà i dius, escolta, passa amb tot el que sàpigues d'aquest usuari o aquesta persona i sense haver de demanar ni cap mena de permís al jutge.
ni cap ordre de cap judicial, de cap mena, doncs la tenen. És així. El que passa que a partir d'ara això s'intentarà regular perquè és molt difícil, no? No, anirà pitjor. El que sí que té internet és que sí que hi ha una sèrie de llocs que sí que et poden garantir i tu pots saber que hi ha certes coses que no passen. Llavors...
Això ja és l'usuari. Jo crec que aquí s'ha de fer una feina que l'usuari sàpiga el que està penjant a internet, a qui està donant aquesta informació, i si no vol donar certa informació, com ho ha de fer, no? Llavors, per exemple, ara aquests dies s'han disparat algunes estadístiques. S'ha disparat la venda de la novel·la de George Orwell. Sí, el 1984. Exacte. S'ha disparat d'un mil per cent les ventes.
10.000%, eh? És curiós perquè és una novel·la que explica, i també la pel·lícula, que al futur estarem tots governats per un nen que estarà fora del nostre abast i que serà una presó. Una mica la informació és poder, que cada vegada hi ha més accessibilitat i cada vegada és més probable. En fi, Oriol, no sé si vols rematar-ho abans de passar a la Núria.
Bé, com a usuari tu pots buscar serveis que saps que estan fora de l'accés d'espionatge. Però això... El 100% és complicat, eh? Això t'anava a dir, però és que realment jo hi ha un fill de res.
No, però hi ha coses a les que sí que et pots fiar. Per exemple? O sigui, hi ha un... Mega Blot, per exemple, que aquest és un cas famós, ara ho veurà el seu servei Mega, i tot el que puges a Mega és un gesto de fitxers, vull dir, de moment, ja et traurà més coses, però, vull dir, si tu volguessis pujar fotos i tenir-les en el núvol, podries pujar-les aquí, i l'encriptació és a nivell de client, i tot això és codi lliure, vull dir, tot és codi lliure, ell ha ensenyat les seves cartes, i sí que és cert que la NSA podria picar la seva porta i accedir als servidors, però no podrien llegir les teves cartes.
No podríem veure res. És una manera. I hi ha maneres. També hi ha un altre que em dius jo m'he fet un correu de Yandex, que és el Google rus. Segur que a Rússia no deixen que l'ANSA estigui tenint servidors allà. Ara potser hi ha el Kremlin. Però allò és clar, llegim rus i jo vaig una mica malament. Yandex té versió anglès, igual que Google té versió russa. Oriol, moltes gràcies. No marxis, perquè teníeu nosaltres la Núria Salvador.
Avui per telèfon, última secció de la temporada de la Núria. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda. Hola, què et passa? Com estàs?
Tocada, eh? Tocada, precisament pel que has dit, que és l'últim dia, estic trista. A mi no hi vull venir, no en senyal de protesta, sinó perquè no m'agraden les despedides. Ja, ja, ja. Tu ets molt teatrera i molt cuentista. No, Jordi, mira, et seré sincera que la millor secció de tot el programa se'n vagi. A mi em sap greu per vosaltres, hòstia.
Què li passa a la secció de la nostra tecnologia? Sí, no ho sé, això t'anava a dir, que tots els col·laboradors teniu la mateixa sensació, que la vostra secció és la millor, cosa que a mi ja m'agrada, perquè així us penseu que sí, que sou els millors. Ja ho notaràs en les audiències, eh, Jordi? El temps ho posa tot al seu lloc. Amb les estadístiques del podcast, no? De la penya del morro, a partir d'ara, crec que al contrari, que pujarà més que mai. De totes formes... Oh, Cristina! Què...
Home, jo crec que no serà el mateix sense les reivindicacions de la Núria. Mira, si aquesta sí que avui no ve reivindicativa i l'Oriol i jo ens hem reivindicat... A veure, para un moment, para un moment, para un moment. O sigui, aquí què feu? Aquí feu amiguites, ara? Jo li dic una cosa a la Núria i la Núria... Cristina, Cristina, porfi, porfi, que m'ha dit això, el profe. Una mica xivata.
Home, la pressió està bastant injòrdic. No, però és la magia de la ràdio. En fi, avui, Núria, de què vols parlar? De coses, com sempre. Per això ara, abans de Reus, deixeu-me dir que la meva ciutat, Reus, torna a ser notícia a nivell mundial. Sí, ja ho hem llegit. A veure, què ha passat ara? Doncs mira, que hem fet el rècord guinès del mojito més gros de tot el planeta Terra.
Bravo. 2.300 litres que ha superat la marca registrada l'any passat a Itàlia. Això havia de ser a Reus, justament, no? D'on és la Núria? Sí, saps què passa? Que el cap de setmana passat anterior, diguéssim, va ser la festa de la Pira del Vi. Aquest, doncs, hem fet el mojito més gran del món, d'aquí poc serà el Festival de la Cervesa, i anem fent. Per què no feu alguna cosa útil per la humanitat? No, jo vull preguntar sobre el mojito, eh?
preciosíssima ciutat d'arreus perquè pugueu disfrutar dels mil i més encants dels quals disposa. Sí, com per exemple, mojitos gegants. Llavors anaven amb palletes per beure'ls tots amb el mateix got. Hi havia una canya gegant i aleshores ho van anar repartint a tots els reusens i reusenques però no a la nit, entre les 12 i les dues del mig. O sigui, a sobre hi ha justament abans de dinar per anar fins...
Bé, el que no passi a Reus no passa enlloc de Catalunya. És una mica la conclusió que... Sou una mica bèsties a Reus, no? M'ho sembla a mi.
Perdona, el carnestolta és aquell que vau fer amb els pits, amb el cartell dels pits. Després la Cori, que és un regidor vestit del bispres. Escolta, Reus, sou especials. Què us passa, Reus? Som especials, però positivament. A més a més, el cartell de Carnaval es va treure, i simplement el que volia dir és que aquesta beguda, doncs, l'hem fet a Reus fent el rècord Guinness, i també començarem parlant de begudes de la meva secció. Digue-li com vulguis. Bueno, a veure, avui parlem, per tant, de begudes... No, no, no.
No, mai parlem d'un tema en concret, Jordi, a veure si ho enteneu. És que jo sempre porto tot l'any intentant etiquetar aquesta secció i posar-li un títol a cada dimecres, però no hi ha manera. Per tant, Núria... A veure, precisament per això vaig dir el títol, digue-li com vulguis. Clar, ja, si no ho hem aconseguit durant tot l'any, tampoc ho aconseguirem ara. Si no ho preguntis tu mateix, digue-li com vulguis que ja aniré parlant de coses interessants pels nostres oients. A veure, avui, primera notícia, segona ja, de què vols parlar?
Bé, una miqueta amb el tema de les begudes, cada vegada ens estem trobant més que amb els smartphones. Bé, la imatge ja típica de quan anem a un bar, estem amb el grup d'amics i tothom està amb els dos ulls clitxats allà al telefon mòbil amb les dues menys ocupades. Sí, senyora. Sí, senyora. Doncs total, que hi ha... Com dius? Sí, senyora. Va, perfecte. Doncs hi ha un bar...
que ha utilitzat un mètode infal·lible perquè la gent no pugui utilitzar el telèfon mòbil mentre està prenent un cafè. Que és robar-lo a l'entrada. No. El secret està en la manera de fer la tassa del cafè. Li han tret una part del cul de manera que si no ho subjectes, almenys amb una mà, el cafè cauria. Ah, molt bé. Per tant, clar, no pots tenir la mà lliure, no? I, per tant, has de tenir les dues mans ocupades.
Exacte, es diu offline-la, i això serviria una mica per evitar el que està passant cada vegada més, que és que en comptes de fer cas de la gent que tenim al nostre entorn, fem cas de qui tenim a la xarxa. Tu ets molt llesta, però escolta, aquí a l'estudi número 1 hi ha gent més llesta, com la Cristina, per exemple, i amb una mà pot utilitzar el mòbil, també. Cert. Clar, amb una mà pots fer-ho.
cert, però no amb la mateixa dedicació probablement ja és veritat, trigaries més i com se't caia el cafè a sobre jo estava entenent, home, la tassa pensava que requeria a les dues mans no, no, una amb l'altra la tens de lliure el que passa que no s'aguanta mai de forma sola a sobre de taula, però és el que diem
Clar, amb l'altra mà sí que pots agafar el mòbil. Depèn de quin mòbil tinguis, perquè ara som més grans. Exacte, un Galaxy S3, per exemple, és bastant més complicat i d'altres modals. De moment, aquesta és una manera d'innovar el sistema que s'està utilitzant. Oriol, perdona, perdona. Silencio les ales. Silencio les ales. Senyorida, l'Oriol no està d'acord amb aquesta posició. Amb les Google Glass, ara ja no... Amb les Google Glass, està. Amb les olleres de Google, això ja no és el problema. Les troces de cafè sempre van per darrere amb la tecnologia. Ah, aquí l'hi got.
En fi, més coses. Núria. En fi, aquesta era una manera d'explicar que ja que les persones no deixen el mòbil, imposa una norma perquè la gent el pogués apartar. Una altra cosa que tampoc acostuma a fer la gent moltes vegades és despertar-se a la primera que sona el despertador. Sí, això ho fa tothom. Això ho fa tothom, eh? Sempre hi ha els 5 minuts aquells de després.
que jo fins a 4, o sigui, llavors se m'apaga l'alarma i la vaig de tornar a programar mig dormit al cap de 10 minuts més. Això ens ha passat a tots. Exacte. Doncs perquè això no succeeix i perquè hi ha molta gent que té feines realment importants i el temps és or, han creat un nou despertador en el qual tu hi introdueixes bitllets. Pots escollir la quantitat. El fet és que si a la primera trucada tu no ho atures, aquest bitllet es va destrossant amb minitrossets
per tant fa molt de mal i segurament la persona propietària desperta la primera però no és un bitllet de veritat és un bitllet digital és un bitllet virtual aquest de poc no és teu de veritat no, no, no
Sí, sí, és com una màquina d'aquelles de triturar documents. Ah, és real, és real. Hi ha gent que vol despertar la primera i no té prou motivació per fer-ho aleshores. No, però a veure, no m'enganyeu, no m'enganyeu. Però no serveix perquè tu tures el despertador i continues dormint. Ah, per exemple, tu enganyes la màquina, no? No, dic perquè... Jo sóc una altra d'aquestes, eh? Ah, sí? Sí, no digues tu, Jordi, perdó. No, no, anava a dir que...
Bueno, va, parlo jo. Jo el que volia dir és que aquesta aplicació ha d'anar lligada al número de compte de la teva targeta. No, però no és un aplicació, és un despertador. A veure, escolteu-me bé. Aquest despertador, si no l'atures en 10 segons, destrossa un billet que tu has introduït allà. De manera que si tu et vols despertar, només cal que facis una cosa tan senzilla com desplaçar aquest despertador més lluny del llit, t'hauràs obligat a...
Perdona, és que pensava que jo tenia el rellotge d'alarma del mòbil, pensava que estan parlant d'una aplicació. Una aplicació sí que hi ha, sí. Hi ha una que et diu, quan sona, llavors et diu treure el despertador, és gratis, o cinc minuts més i és un euro o dos. Ah, i has de pagar? Clar, clar, clar, i si no, no calla. Ara, ja està el teu compte. Doncs cinc minuts, cinc minuts, cinc minuts, al final el pots fer una pasta, eh?
Però al matí a mi em preocupa. Sí, però on va tot això? A l'empresa beneficiària. S'ha inventat, no? Doncs mira, més un euro han fet aquests, eh? Ja t'ho dic ara. Home, però jo no me l'escarem. Muralina, el temps és or, si perds el temps és la ruïna. Ja, molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, Núria, acabem ja amb una última notícia d'aquestes rares que portes al programa sempre. Pensa que és l'última temporada, per tant, ha de ser un nivell
força més alt que la mitjana. Simplement he pensat en les persones que més estimo, que en aquest cas són els meus estimats oients. Passava que parlaves de nosaltres, que estem aquí a l'estudi. També sou oients, m'esteu escoltant, oi? Ah, sí, sí, una mica sí.
Correcte. Doncs volia dir a les persones que se'n vagin de vacances, que tinguin aquesta sort, que si volen ser feliços, vagin al país més feliç del món, que és Austràlia. Si no, en segona posició tenim a Suècia i en tercera al Canadà. Espanya està en el número 20, però si podeu, senyores i senyors, margeu, encara que sigui a la muntanya, fer un pícnic i desconnecteu una mica. Molt bé, Núria, doncs escolta...
Amb aquesta notícia, que estarà molt encantada la gent de l'Ajuntament, que porta tot el tema de mobilitat internacional, que justament ara, d'aquí sis minuts, hi ha una xerrada al Casal de Joves. Per gent que vulgui marxar a l'exterior, doncs acabem la secció. A l'extranger. A l'exterior de l'interior, no? Núria, moltes gràcies, que vagi bé i que tinguis un bon estiu. Bona tarda. Moltes gràcies. Espero viure moltes emocions per explicar.
Sí, al setembre ens tornem a veure... Al setembre ens tornem a veure... O no. Vinga, adeus. Ens sentim, Jordi. Sí? Ens sentim, al setembre. Vinga, que vagi bé. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Vinga, acabem el programa. Cristina, el millor de la penya del morro per tu avui ha sigut... La manera de connectar seccions en aquesta segona hora. Ah, sí, està molt bé, eh? Improvitzat tot, eh? Sí, sí.
En fi, agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, amb la Carme Verdó i l'actualitat Sant Justenca, el Pau Marcos i l'Anna Rovira, l'espai de carretera reial parlant de Sant Feliu i d'Esplugues de Llobregat, el més enllà del nostre municipi, els suburbis, vaja. I també l'Oriol Jiménez. Oriol, gràcies, una setmana més, que vagi bé. Fins la setmana vinent. Fins la setmana vinent. I també la Núria Salvador, al seu espai, digue-li com vulguis. I al Twitter i al Facebook del programa, la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, fins demà. Adeu, fins demà.
I qui us ha parlat, Jordi Domènec, aconsegueixem ara amb l'informatiu vostre i la Carme Verdi al capdavant. Un programa que jo no em perdo mai. Que vagi bé. Bona tarda. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, sou original de mena.
Ara escoltes pràdio d'Esbert, sintonitzes pràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Days passing by the crowd Joy can rise from the dark As a flash in the flames Hey, for once I tell you what's true
Bona nit.
Fins demà!
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dimecres 19 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
L'Ajuntament modifica el pla general metropolità que inclou Can Ginestà i el passeig Sagrera. Tal com avança la Vall d'Aversa aquest mes, un grup de veïns reivindicava canvis en el pla inicial que contemplava fer un edifici de pisos lliures de 17 metres d'alçada al costat del xiringuito del passeig Sagrera. Ara l'edifici finalment farà la meitat. Amb aquesta notició obrim l'edició avui i resumim altres informacions destacades en titulars.
Avui hi haurà una xerrada del casal de joves que donarà a conèixer les opcions.