la seguretat pels conductors d'autobusos i la reincorporació d'un treballador que, segons Temabé, va agredir a un passanger. Mentrestant, Tarragona celebrarà el 20è aniversari del grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i ho farà amb un gran espectacle de dansa contemporània a l'amfiteatre romà als dies 19 i 20 de setembre. Reus Digital, Josep Cardanyà, bona tarda.
Bona tarda. Tarragona és la única ciutat catalana de l'estretge de l'estat espanyol que formen part del grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat creat l'any 1993. Per commemorar la data, les ciutats celebraran diversos actes simultàniament. A Tarragona s'estrenarà els dies 19 i 20 de setembre l'espectacle de dansa contemporana Factor Humà, a càrrec de la companyia tarragonina Plan B, impulsada per l'Anxesa Gardoi i Alfredo Bravo.
Es tracta d'un espectacle de música i dansa eclèctic creat especialment per l'ocasió. Alfredo Bravo, coreògraf de factor humà. Desde la canción popular hasta la ópera, la sensación que nos deja en los ensayos es una sensación muy agradable porque es bastante ecléctico. Pasamos de sensaciones muy rápidas a sensaciones muchísimo más intensas. Una representació que tindrà una durada de 50 minuts i participaran una dotzena de ballarins de Catalunya, Itàlia, Suècia i Xile.
I aquest vespre arrenca el mercat de música viva de Vic. La fira fa 25 anys, sent un punt de trobada de referència internacional. S'han programat més d'una cinquantena de concerts repartits en quatre dies. La inauguració anirà a càrrec de l'espectacle a tres bandes, protagonitzat per Jaume Assissa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver. Els pets, que havien d'actuar demà amb totes les entrades venudes, finalment no tocaran per una indisposició de Lluís Gabaldà. Notícies en xarxa
La tarda amb Marina Romero. La 5 i gairebé ja 6 minuts. Bona tarda, gràcies un dia més per sintonitzar la vostra ràdio local. Aquesta ràdio que explica històries de proximitat i en què els protagonistes són la gent dels pobles i ciutats de Catalunya. Tenim un munt de coses per explicar, eh? Així que va, posem la directa i comencem.
Aquest dijous volem parlar de la 31a setmana del llibre en català i hem convidat a fer-ho la Montse Allaig. És presidenta de la setmana i també comptarem amb l'editor Jordi Ferrer i el Roger Carandell, autor del llibre Adolescents.cat. Avui tindrem una nova entrega del municipi de la setmana i, a més a més, coneixerem finalment què pensen els veïns del carrer Major de Vilafant, que avui volem descobrir com han rebut aquesta arribada de l'AVE, que ja fa un any, i és que el temps va passant. Però és que, a més a més, més tard...
Des de Ràdio Sense Dornir parlarem de robots. L'equip de robòtica de l'escola, el Carme, d'aquest municipi, el Rec, va guanyar el mes de febrer el primer premi del concurs de robòtica Firs Lego League de Reus en la categoria de millor projecte científic. Avui, però, sabrem què ha passat des del mes de febrer, perdoneu, en Sa. I anirem també fins a Ràdio Vic per parlar del mercat de música viva. Parlarem amb l'Oriol Roca, l'assessor artístic d'aquest mercat, la Montse Rovira, que és
la regidora de festes de l'Ajuntament de Vic. Coneixerem també què passarà amb aquest concert, que finalment no es farà. Els pets havien d'estrenar nou disc. Finalment, avui aquest matí s'ha sabut que no serà possible, però sabrem si hi ha alguna alternativa a aquest concert. I, a més a més, conversarem amb el Josep Montero, és cantant d'Oques Grasses, un dels grups revelació que actuarà en aquest festival. I no hi faltarà tampoc la punta a tu. Avui ens farem ressò de la vintena nit de poesia de Girona. Així de variades a la tarda que escolteu. Hem posat la directa, o sigui que comencem.
La tarda, un programa 100% local. La setmana passada, em va dir, la temporada passada hi ha una secció que ens va fer capbussar l'univers dels llibres i la literatura i ens va fer conèixer totes les activitats que envolten el món de les lletres a casa nostra. És a Lectures Compartides
I arriba el moment de recuperar-la. Maria Cusó, ben trobada, com estàs? Molt bé, amb moltes ganes de recuperar lectures. Home, és que teníem ganes perquè, clar, massa setmanes sense descobrir les novetats editorials, sense conèixer nous projectes literaris i tantes altres coses que hem fet en aquesta secció. Va, com comencem avui? Doncs començarem aquesta nova temporada de lectures compartides parlant d'una cita gairebé obligada per a autors, editors i agents relacionats amb el món de la literatura a casa nostra. I és que, a més a més...
després de la diada d'ahir, té més sentit que mai que avui parlem del que parlarem. Per què? Perquè des del 6 de setembre i fins aquest diumenge ha tingut lloc i està tenint lloc la 31a edició de la Setmana del Llibre en Català, una edició que planta cara a la crisi i arriba amb més expositors que mai, amb unes 250 activitats que el que volen és dinamitzar el foment de la lectura i la compra de llibres en català i amb unes 180 activitats organitzades per editorials i llibreries. En definitiva, una cita amb majúscules, amb la literatura amb segell català,
que godeix, i per molts anys, esperem, de molt bona salut. Doncs, què ens farà un diagnòstic acurat de la salut de la setmana del llibre? Són la Roser Alliats, Roser Alliats, que és la presidenta de la setmana, i el Jordi Ferrer, que és editor i president de l'Associació d'Editors en Llingua Catalana. Tots dos els tenim ara mateix als estudis de la freqüència a Barcelona. Roser, Jordi, ja ho sento. Bona tarda, com esteu? Bona tarda, sóc la Montse, Montse Alliats.
Montse Allats, comencem molt bé. Montse, estem racacosos encara d'aquesta diada històrica que vam viure ahir, una diada en la qual la serma del llibre va jugar un paper important.
Bé, una mica sí, jo crec que és la suma de tants dies de setmana i encara ens en queden uns quants, però sí, la setmana jo crec que amb l'acció que vam fer, amb la pancarta que deia llegim en català i enllaçant aquesta pancarta amb la via catalana que passava pel vell mig de la setmana i portant un llibre o una revista en català era una manera de simbolitzar la implicació de la setmana i dels llibres i les revistes en el país.
Jordi, bona tarda a tu també. Bona tarda. El Jordi Ferrer és editor i president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. Què hem d'esperar d'aquesta 31a setmana del llibre?
Bé, hem d'esperar que ens serveixi per promocionar la lectura en català, perquè la gent ens vegi al carrer, que és una activitat perquè nosaltres anem a buscar el lector al carrer, que puguem parlar amb ell, que vegin tota la munió de llibres que...
que es fan català i que hi ha disponibles en el mercat, i també perquè participin a 260 activitats que s'organitzen a la setmana, que és una barbaritat. Es diu aviat, eh? Sí, es diu molt aviat, però darrere hi ha tots els editors que han apostat a cadascú amb la seva línia editorial per portar els seus autors per fer rutes literàries, per fer tallers, per fer recitals de poesia, etcètera. Per tant, jo diria que ens trobem una setmana...
en què particularment i com a president de l'associació d'editors estic super satisfet pel fet que els editors en un moment com aquest que és complicat per tot el món de l'eixó i l'eixó que en català en particular tothom fa el gest de dir no ens podem aturar, hem de seguir caminant
hem de seguir avançant i, per tant, hem d'apostar per intentar tenir més mercat, per fer-nos més visibles i, per tant, aprofitar a totes una fita com aquesta. Sabem que el 2012 va disminuir, de fet, l'edició de llibres en català un 3,7%, gairebé un 4%, per tant, però atenció, perquè el nombre de lectors en llengua catalana va augmentar. Com s'explica això?
Sí, té diverses explicacions. O sigui, per una banda és veritat que estem editant menys títols amb una situació bastant estabilitzada, no? Però per l'altre cantó ens està augmentant el nombre de lectors habituals en català. Estem passant el nombre de lectors, de lectors ecologionals a lectors habituals, no? I això ve fruit per una dada que també s'acompanya amb les dades que nosaltres tenim, i és clar.
A la franja d'edat més jove, els nanos entre 10 i 13 anys, doncs amb les dades que tenim per primera vegada els lectors habituals en català han superat els lectors ocasionals. Això què vol dir? Que la pedrera funciona i que per tant ens pugen unes noves generacions que estan més habituades a llegir en català, que volen llegir en català i que per tant això el que ens fa és que tinguem més lectors i més quota de mercat.
Però potser la disminució aleshores, clar, si això dius tens més lectors però menys edicions en català, potser el llibre electrònic ha tingut alguna cosa a veure amb aquests números? No, no, no. No necessàriament? No, no, no. Jo crec que el que té és sobretot la gran tasca que s'ha fet i es fa des de les escoles en el sentit de promocionar la lectura en català.
No, no, jo em referia en el fet que, clar, si hi ha més lectors, però contràriament s'editen menys llibres en català... Menys vendes, vol dir. Menys vendes. Com és que hi ha menys vendes o que hi ha menys títols? És a dir, no és una relació. A veure, alguna cosa hi té a veure el llibre electrònic, no? El que passa és que el llibre electrònic aquí sí que tenim una problemàtica important, el que és el sector del llibre en català, no?
Perquè, clar, el mercat electrònic està pensat per vendre molt i a poc preu, no? I això és en una llengua petita, aquí tindrem problemes que haurem de resoldre en el futur, no? I per altra cantó tenim el tema de les descargues i legals que ens està trinxant. Està fent mal. Ens està trinxant, és que és impossible desenvolupar qualsevol tipus de negoci, qualsevol tipus de negoci si no hi ha un marc legal que l'empara. I el marc legal, avui en dia, en aquest sentit, a l'estat espanyol no hi és.
Ja s'ho hem vist en el cas del Mogé, que amb total impunitat ens han carregat la indústria discogràfica i ens pot passar alguna cosa similar amb el tema de llibres si no resol ja i si no resol amb contundència com estan fent altres països de l'Europa Occidental. El que no pot ser és que l'estat espanyol
sigui líder, però dels països líder, amb més descàrregues il·legals, amb més pirateria i, per tant, amb més robatori de propietat intel·lectual. Això és una barbaritat.
Montse, volem tornar aquesta setmana del llibre, una setmana que té tres agents o potes importants, els llibreters, els editors i també els propis autors. Què passarà des d'avui fins diumenge? És a dir, que no ens podem perdre. És difícil, jo crec que el que hem de fer és, si tenim l'oportunitat de ser per Barcelona i per l'Avinguda de la Catedral aquests dies, a partir de les 5 de la tarda s'engeguen, quarts de sis, s'engeguen totes les activitats,
Durant tot el dia els expositors són allà, però sobretot és quan hi ha més vides ara a les tardes. Llavors, des dels clubs de lectura, aquesta tarda, per exemple, tindrem en Sánchez Pinyol, que serà la setmana, doncs, conversant, vol ser un petit homenatge als clubs de lectura del país. Tenim presentacions de llibres de diverses editorials. Tenim el Premi Trajectòria, avui, a dos quarts de vuit, lliurem el Premi Trajectòria Pep Albanell, que és també un reconeixement als autors que escriuen literatura infantil i juvenil.
Tenim itineraris, tenim, com dèiem, moltes i moltes activitats. Jo crec que el millor és connectar-nos a la web, veure què ens interessa i a partir d'aquí decidir. I una activitat que a mi m'ha sorprès moltíssim és que hi ha sopars literaris amb els autors.
Sí, la idea d'aquest tipus d'activitats és tenir l'oportunitat de tenir al davant, al costat o a l'entorn d'una taula un autor que potser hem llegit o que no hem llegit encara però que ens vindria de gust saber què pensa i poder compartir una estona i parlar de llibres o del que es vulgui al voltant de la literatura i de l'obra i això ens pot engrescar després a conèixer les seves obres.
Doncs, com que dèiem que un dels protagonistes indiscutibles d'aquesta fira són els autors, Montse, vull saludar un moment a l'Ernest Codina, és coautor del llibre Adolescents.cat, que aquest cap de setmana estarà signant exemplars. Aquesta setmana del llibre, Ernest, bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, molt bé, moltes gràcies, i espero que vosaltres que no estigueu molt bé. Nosaltres encantats de poder parlar amb tu. Què, hem d'imaginar molts i moltes adolescents venint aquí perquè els hi signeu, perquè els hi dediqueu aquest llibre?
Sí, mira, aquest cap de setmana, aquest dissabte, concretament el 14 de setembre, serem a l'Avinguda de la Catedral de Barcelona, on ja vam estar aquesta setmana presentant el llibre, acompanyats del grup de pop català Lapsus. La veritat és que la gent es va aturar allà i vam poder gaudir d'una estona de música i també de literatura. I aquest cap de setmana, en Roger Carandell i jo, que sóc l'Ernest Cuina, estarem...
signant el dissabte 14 de 6 a 8 del vespre. De 6 a 7 serem a l'estand de l'Abacus i de les 7 a les 8 del vespre serem a l'estand de a peu de pàgina. I bé, esperem que tots els adolescents que tenen el llibre, que em consta que són més de 20.000, xifres últimes que m'han arribat, doncs alguns, només que vingui un 1%, i crec que estaria molt bé a veure'ns i el que deia ara mateix aquí a la taula, que és poder tenir un contacte amb l'autor, que moltes vegades resulta una qüestió molt romàntica.
Què us demanen? Què us pregunten? Què us demanen? Què us pregunten les persones que venen perquè els insigneu aquests llibres?
La gent que ha adquirit adolescents pungat el manual són noies i d'una edat en què la timidesa és força protagonista. Per tant, no diuen molta cosa. No, no s'atreveixen. Somriuen i, ai, que em pots firmar, sisplau. I ets tu que intentes, en aquest cas, pescar alguna paraula de l'adolescent i dir-li, escolta, què t'ha agradat? Mira, encara estic en aquest capítol. Molt bé, i què és el que més t'agrada? L'ha recomanat? Una mica saber... A mi el que m'agrada és veure com...
que suposo que això al llibre té també li agrada molt, que és com funciona la publicitat del llibre, que jo crec que va molt més enllà de l'anunci tradicional, que el boca orella en aquest terreny funciona molt bé, i a mi m'agrada copsar-lo, m'agrada saber qui te l'ha recomanat, com has sabut que existeix, i sobretot com és que l'has acabat comprant. Sabem què és el que més ha agradat? Del llibre? Sí.
Home, jo crec que una mica sobretot el to. El to del llibre és una cosa que jo crec que ajuda a vendre un llibre al públic adolescent o al públic juvenil. Ja sabem que no llegeixen gaire, això segurament els experts a la taula ho sabrien millor, però molts pares quan venen a comprar el llibre diuen per què vols aquest llibre si tu no llegeixes? Però neix una mica d'ells, de fet, no, aquest llibre?
Bueno, va sortir el març del 2013. Però n'és dels propis adolescents, n'és una mica a les xarxes socials i de la pàgina web. Exacte, sí, sí, sí, aquest llibre està inspirat clarament en el contingut d'adolescents.cat. Potser com que se senten en part protagonistes, per això el volen. Sí, i després, que és el que et deia, una mica el toy i la temàtica del llibre, que bàsicament són els temes universals que preocupen a l'adolescència...
i jo crec que els fa molta gràcia perquè se senten identificats i perquè també els ajuda, perquè és un llibre que jo considero d'autoajuda per a adolescents. La segona edició quan sortirà?
Bé, traiem un segon volum ara a l'octubre, sortirà a mitjans, i el primer volum ha arribat a la cinquena edició, s'han fet cinc impressions del llibre, i a la quarta s'havien venut prop de 20.000 exemplars. Vull dir que ha estat un fenomen i esperem repetir-lo amb el segon volum.
Per tant, els pares i mares d'aquests adolescents que no llegeixen res més, que no sigui adolescents.cat, poden estar tranquils perquè hi haurà segon volum, cosa que vol dir que els seus fills i filles que no volen llegir res més, doncs mira, poc a poc li han agafat l'hàbit. No, no, i tenim l'experiència dels pares que ens diuen, mira, jo el vaig comprar, vaig comprar el llibre i el vaig deixar a sobre la prestatgeria del rabador,
Com qui no vol la cosa, no? Sí, sí, sí, sí. I desapareixir, es veu que llavors s'enganxaven al llibre i ja n'hi el recomanaven. Vull dir que sí, que no pateixin els pares que et creixin a Adolescents.cat el manual, perquè s'ho llegiran seguríssim. Ernest Codina, com a tot el llibre Adolescents.cat, moltíssimes gràcies avui per estar aquí amb nosaltres a la tarda. Que vagi molt bé, a veure si aconseguiu res que alguna informació més de les vostres lectores, perquè majoritàriament són dones.
Sí, tota la raó. Doncs us estem aquest dissabte a la plaça de la Catedral. Gràcies. Gràcies per tot. Adéu.
Montse, dins d'aquest panorama, ja no només econòmic que estem vivint, sinó polític i social, i més tenint en compte la diada d'ahir, cap a on va el futur de la setmana del llibre en català?
Bé, jo crec que els reptes són molts. En tot cas, n'hi ha un d'important, que és fer arribar la setmana a més gent perquè tingui aquestes dates presents. Ara que parlàvem de l'adolescents.cat, els adolescents, els joves, els costa entrar a les llibreries i potser encara també els costa venir a la setmana. Per tant, un dels reptes...
Fins ara potser no hi venien perquè tampoc no hi havia una programació específica. Ara també hi ha més editorials que s'han especialitzat i que tenen llibres per a aquest públic. Hem començat aquest any amb algunes presentacions i algun grup de música, però bé, jo crec que en aquest sentit és, per exemple, un públic que hem de treballar perquè trobi en la setmana també publicacions que li interessin.
Bé, jo crec que el que hem de fer és això. Són el futur, eh, al cap i a la fi, no? Sí, perquè entre els joves o els infants que llegeixen més i això potser hi ha aquesta franja que costa una mica més i que, per tant, jo crec que és interessant i, a més, veient com ha funcionat, doncs ens falta un pas més, en aquest sentit. Ens falta, doncs, bé, jo crec que veure com podem créixer en el sentit que cada vegada hi ha més demanda d'expositors i, per tant, hem de pensar com distribuïm aquell espai perquè puguem encabir totes les demandes.
i, sobretot, estabilitzar-nos en aquest espai i en aquestes dates i no anar fent canvis, que és el que havia fet la setmana en els darrers anys. Montse Llats, president de la Setmana del Llibre en Català, Jordi Ferrer, president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. Moltíssimes gràcies avui per ser aquí a la tarda i que acabi d'anar molt bé. Aquesta Setmana del Llibre en Català, que, com hem explicat avui, ha arribat ja a la seva 31a edició. Gràcies, Montse, gràcies, Jordi. Molt bé, gràcies a vosaltres. Gràcies.
La tarda, les històries més personals. Carrer Major. Ara sí que arriba el moment de conèixer què en pensen els habitants de Vilafant d'aquesta arribada fa gairebé un any de l'AVE a la seva ciutat. Quins canvis? Com els ha afectat? Ho descobrim avui al Carrer Major de Vilafant.
Doncs mira, el que sí es troba és que hi ha gent al poble que pregunta on és el TGV perquè no saben on és. O sigui, l'estació perquè no saben on és. És el que notes de diferent. En el tràfic no sé si es nota gaire, però per dintre del poble sí que hi ha gent expert preguntant on és l'estació.
Pues sí, porque hay más gente, pero porque están perdidas, vienen buscando la estación, está mal indicada, pero bueno, que sí que se nota bastante movimiento. Sí, sobretot l'anadulta que trobo és que molta gent no troba l'estació i passa per aquí per Vilafam, pel costat de l'Ajuntament, sempre preguntant on està l'estació.
I no sé si és perquè no està ben indicada o perquè la gent ve despistada, però, francament, és que no el troben. Sí, passa gent, però és per això, perquè es perden i donen voltes, voltes i acaben d'anar a Vilafant, perquè saben què és l'estació de Vilafant, i el que fan és arribar fins al casc antic i preguntar a qualsevol persona on està l'estació. L'indiquem i, bueno, i ja està. Hi ha algú que et demana un test o deixa vi.
Està tan mal analitzat que ja no se sap en què és. La gent que ve aquí, que tu tens el TGV, tens el TGV. Ah, però jo veig molt bé això del tren de gran velocitat, perquè crec que ha portat molt a Figueres i a la comarca, a part que es veu més trànsit, i és un benefici per la comarca, no? Crec jo, vaia. Per mi sí, per mi és més igual això. Sí, ja em passa, ja em passa, ja em passa.
Bé, molt bé, el servei bé, però hi ha una cosa que faltaria, més senyalització, perquè sempre trobes gent que te pregunta on és el TGB, i faltaria més això. Bons serveis sí, no sé els bitllets el que valen, però diuen que va bé, que molt bé.
Bé, a vegades pregunta algun estranger, Francesc, ho sí que he notat, però no gaire. Sí, això sí que va molt bé, sí, sí. Estic molt contenta que estigui aquí a Vilafant. Home, no ho he notat, però també penso que és una cosa bona per Vilafant, perquè per la gent, per tot, penso que és bo, trobo que està bé que estigui. Sí, el servei l'hem fet servir, encantats, perquè en un moment ets a l'estació, no has de travessar Figueres, és genial.
I l'accés a Barcelona, tot molt més ràpid i molt més bo. Però hi ha algun pro, sí. Senyalització, excessivitat a l'estació, a la rotonda que ens fa falta allà a la carretera d'Olot.
que és molt dolent pel municipi. Nosaltres tenim un municipi de diversos nuclis i no està senyalitzat. La gent que entra per la carretera de Girona es troba a estació de Vilafant, però allà al mig es troben al mig de l'organització i no saben per on dirigir-se. Te trobes que la gent et pregunta, acabes acompanyant-los... Vull dir, és el problema que hi trobo. Però bé, suposo que esperem que millori.
Mira, ja hem fet algunes propostes de millora els veïns de Vilafant. Fem una petita pausa just, arribem al punt de dos quarts de sis i de seguida marxem cap a Osona per conèixer totes les novetats i els secrets del mercat de música viva de Vic. De seguida tornem, això és la tarda.
La primera frase.
Quan feia bon temps, des de Pasqua a Florida fins a principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres. Publicada l'any 2003, la novel·la va recollir tots els premis possibles. El Premi Nacional de Literatura, el Premi Joan Creixells, el Premi Lletra d'Hort...
i el Premi Mari Àngels Anglada i l'any 2010 es va estrenar la versió cinematogràfica dirigida per Agustí Villaronga. La pel·lícula va aconseguir nou premis Goya i va ser la primera pel·lícula rodada en català que representava Espanya als Òscars. Editorial i preu. 22 euros en 50. La versió digital per 11 euros.
El bloc costumista d'Helena Puigdueta. A la taula de l'abat, qui no hi és, no hi és comptat. Així resa un antic precepte de l'ordre del císter basat en el costum que quan l'abat del monestir seia taula per encetar un àpat, pobre d'aquell confrara que parau per bé i arribava més tard, que ja no hi podia seure, havia fet salat.
Es quedava sense menjada i no li quedava altre remei que esperar que fos hora de refetó o menjador per fer l'àpat que pertocava. Aquest costum va donar peu a la prèmia en el sentit que sovint no es té en compte ni consideració el qui no fa acte de presència. Eren les ordres benedictines les que seguien més fil parlant d'aquesta regla, d'aquí que hi ha versions del refrany que, en lloc de la taula de l'abat, retreuen la taula d'en Bernat, possiblement per Sant Bernat Calbó, fill de Vilaseca i abat del monestir de Santes Creus.
A la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat. Així, els monjos toquetardants no feien bona taula. Hora a elaborar, amb la panxa buida i fins l'hora de sopar. Per no fer, no feien ni tan sols taula de maig. Vaja, que no se'ls deixava picar ni una engruna de pa. I ho dic així perquè la taula de maig era aquella on hi havia molt poc pa i se'n deia d'aquesta manera perquè en el mes de maig solen escassejar el blat i la farina. Aviam...
Aquests sants barons ja havien de saber que a la taula, santa paraula, i que a la taula i al llit, el primer crit. Ningú es pot fer pregar quan el criden a menjar o a dormir. Tampoc es pot fer el ronso a l'hora de llevar-se. I això, els frades i germans que viuen en convents i abadies, prou que ho saben, que molt aviat toquen a maitines.
La xarxa de comunicació local.
Un minut passen ja, un minut passejada, dos quarts de cinc. Esteu escoltant la tarda el programa que de dilluns a divendres compartim amb les emissores locals de Catalunya per conèixer la realitat més propera, la realitat que ens envolta a tots i a totes. I el que volem fer ara és repassar totes les xarxes socials amb les quals podeu tenir via directa amb aquest programa. A Twitter ens trobareu al perfil La Guia Baix Tarda, a Facebook, a la Tarda en Xarxa, i...
Tenim un blog per si voleu recuperar tot allò que hagueu perdut, la xarxa.com per a la tarda. I naturalment, si teniu qualsevol comentari, petició o alguna cosa que ens vulgueu dir, podeu fer tant a través de Twitter com de Facebook.
Pocs minuts ja per arribar al punt de les 6. Volem ara mateix afegir una cita cultural a aquesta hora. I és que aquesta sintonia ens recorda que és moment de la punta d'1. Agafeu agendes perquè la cita que us proposem avui tindrà lloc aquest divendres al punt de les 10 de la nit al pati de les Magnòlies de Girona. I és que aquest divendres tindrà lloc la vintena edició de la vetllada literària Nit de Poetes que organitza Maria aquí.
Que organitza l'Associació Amics de la UNESCO de Girona i la coordinadora de nit de poetes. L'acte tindrà dues parts diferenciades. En la primera, que està coordinada per Lluís Lucero, una part que es dirà poetes d'avui i de sempre. I a la segona es retrà un homenatge a un poeta de les nostres contrades. Una nit plena d'activitat que ens podrà explicar amb detall la Dolors Reig. És la presidenta de l'Associació Amics de la UNESCO Girona. Dolors, bona tarda, què tal? Molt bé, bona tarda. Una nit de poetes a Girona que arriba ja a la seva vintena edició. Sí, exacte.
Explica'ns una mica com ens hem d'imaginar aquesta vetllada. Bé, pels que no hi hagin estat mai, que deuen ser pocs, perquè el públic és molt fidel, doncs és això justament, una vetllada literària a l'aire lliure. Nosaltres la plantegem com un final d'estiu o com un començament de curs, que es pot agafar com es vulgui. I els darrers anys hem canviat una mica l'escenari, perquè el lloc on estàvem teníem molt de soroll extern i l'hem passat en un espai lliure...
però una mica més reclòs, com és el pati de les Magnòlies de l'edifici de la Generalitat a Girona. Aquesta vetllada literària, com explicava ara, té dues parts, o si voleu fins i tot potser podríem dir tres, perquè hi ha com una primera part de la primera part que hem donat veu els últims anys en els futurs poetes, pensem nosaltres, és a dir, nois i noies...
que han guanyat els jocs florals i literaris escolars de l'Ajuntament de Girona al seu nivell de la secundària postobligatòria. Llavors, aquests nois i noies pensem que seran els poetes d'avui, de demà, per dir-ho d'alguna manera. A continuació venen diferents poetes
que tenen obra publicada però que potser no són encara prou coneguts. Bé, hi ha una barreja, barreja. El que intentem sempre és poder donar la veu a les diferents comarques de Girona i a ser possible també que sigui representatiu de països catalans. De manera que aquest any tenim la Carme Pagès, que ve de Figueres, l'Elisabet Juncà, de Banyoles,
en Sadurní Tubau ve de Castelló del Vallès, però ell és convidat perquè va ser l'últim premi Miquel de Palol, el del 2012, i tenim en Joan Garola, que ell és d'Otos, tot i que viu ara al Gironès, però ens fa molt bé perquè també tenim veu del País Valencià. Encara estem situats a la primera part, i després del poeta de sempre, enguany hem triat un poeta en llengua russa. Vladimir Mayakovsky, no? Exacte.
Perquè no havíem sentit el rus encara en els 20 anys de nit de poetes, sobretot aquests últims temps. I més enllà de per què no s'havia escoltat mai el rus, per què més l'heu escollit amb ell?
Bé, perquè ell va néixer el 1893, però té una part de la seva obra que també és centenària, com el mateix Salvador Espriu. I bé, hi havia aquestes dues felices coincidències i ens semblava que ja era hora que sentíssim el rus, justament ara que en tenim tanta presència...
per les nostres contrades. I tindrem la sort de sentir-lo de la veu d'una professora, l'Anna Golubian-Nikova, ella és professora de l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona, però és russa, i llavors també el sentirem en català, evidentment. Qui vulgui assistir en aquesta vintena edició, com ho pot fer? Qui vulgui venir-hi és excés lliure...
ha de ser puntual, perquè intentem ser molt puntuals a les 10 del vespre, i tenir una mica de paciència, perquè la porta no és molt i molt grossa, llavors tothom té interès per entrar, perquè no hi ha llocs reservats, excepte, doncs, alguns, perquè, per exemple, aquest any sempre intentem que hi hagi algun familiar de l'homenatjat, i aquest any, doncs, tindrem el nebot, un dels nebots de Salvador Espriu, Sebastià Boneta Espriu,
que vindrà amb la seva senyora i que a nosaltres ens fa molta il·lusió que sigui present amb nosaltres perquè està el cas tant de l'homenatge de fora d'Espriu com del projecte Espriu al Mercat que fem cada dia 10 del mes. Dolors Reig, presidenta de l'Associació Amics de la Unesco de Girona, moltíssimes gràcies i que vagi molt bé aquesta vintena edició de la nit de poetes a Girona. Moltes gràcies. La tarda La realitat més propera
Passada la viada de l'11 de setembre, la música és qui pren tot el protagonisme a la comarca d'Osona amb el tret de sortir del Mercat de Música Viva de Vic. Així doncs marxem als estudis de Ràdio Vic on hi tenim l'Anna Rador perquè ens doni tots els detalls d'aquest festival que arriba al quart de segle i avui amb algunes novetats que imagino que des de l'organització ja els hauria agradat de no donar. Anna, bona tarda. Molt bona tarda, efectivament. Avui mateix comença aquesta 25a edició del Mercat de Música Viva de Vic.
Un dels mercats més importants dins el món de la música a Catalunya i arreu de Catalunya. Fins diumenge a la tarda ocuparà els carrers de tot Vic. Més de 50 concerts programats amb nou escenaris diferents i un espai exclusiu com cada any pel sector professional amb xerrades, fòrum i intercanvi de música. Tot això aquests dies, però per això avui tenim aquí els estudis perquè ens ho expliquin una miqueta millor com funcionarà això del mercat de música viva de Vic. Hola, l'Oriol Roca, assessor artístic del mercat. Hola, bona tarda.
I també tenim en Sebastià Raurell, cap de Relacions Institucionals de l'Ajuntament de Vic. Hola, molt bona tarda. Bona tarda. Bé, moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres, dedicant-nos aquests minutets a la vostra vida. I la primera pregunta seria com ho tenim tot? Ho tenim tot a punt ja? Ho tenim tot a punt. De fet, ahir ja vam fer un primer tret de sortida amb l'entrega dels Premis Puig Forret.
Aquest any tindrem actuant la Maria Coma, que va ser la guanyadora de l'any anterior. Vam fer un canvi d'orientació amb el criteri per otorgar el Premi Puig Porret. El donem més a projectes que es presentin, que necessiten finançament per desenvolupar-se o per tirar-se endavant. El va guanyar la Maria Coma l'any passat i presenta la construcció de l'Orga Celesta que ha estat treballant durant un any. La presenta en aquesta edició.
i aquest any l'ha guanyat en Xavier Lloses per construir un teclat que funciona amb tops d'aigua i podrem veure el resultat d'aquest projecte l'any vinent. I sí, però també s'ho tenim tot preparat, excepte una cosa que ja ha corregut bastant per tot arreu, que és la cancel·lació del concert dels PETs de demà a les 9 a l'Auditori de l'Atlàntida. Com heu rebut la notícia? Doncs hem parlat amb els mànagers dels PETs, amb l'agència RGB,
i ens van comentar que calia cancel·lar, que PETS cancel·lava tots els concerts que tenien previstos pel mes de setembre, a banda del que era el primer i era l'estrena del seu disc, que era demà, al Mercat de Mògica Libre de Vic, n'hi havia un altre a Tarragona, n'hi havia un altre a Sabadell, i no sé si me n'oblido algun més que ja teníem previst de manera molt immediata, diguéssim. I l'hem rebut intentant reaccionar el més ràpid possible, tornant els diners de la gent que havia comprat entrades,
i no sé, sent el més àgil possible, ens hem plantejat en algun moment si substituïm el concert, hem cregut que no, perquè amb 24 hores de diferència no ens hagués estat fer-ho mal fet i demanem que hi haurà un espai buit, demanem que de 52 concerts acabarem tenint 51 i enviem els nostres ànims perquè es recuperi el més aviat possible en Gavaldà.
I els fils de la... Molts ànims són els que enviem des d'aquí, des de la tarda, el nostre company Lluís Gavaldà, que es recuperi ben aviat, perquè volem descobrir tots els secrets d'aquest nou disc, que segur que ens sorprendrà, sí o no? Jo crec que sí, i tant. I més el directe, perquè ja fa un temps que no els veiem i segur que hi ha un públic que els està esperant amb candeletes. No, i tant, així era, vull dir, quasi bé que tenim un sold out en aquest concert, quasi bé el cartell penjat d'entrades a Casaurides, sí, sí, i tant.
Com ha canviat el mercat de música viva al llarg d'aquests anys? Com hem evolucionat?
Home, és evident que sí que ha fet un canvi important 25 anys són molts i per tant és evident que cada any va canviant el que passa és que també una de les coses que té el mercat de música viva és que cada any es va adequant a el que demana el sector intentem cada any aportar coses noves de cara a donar-li el caire que els professionals del sector ens demanen que en definitiva és els que els hem d'escoltar no?
I segurament aquests darrers anys, amb les novetats que s'han anat incorporant, han fet d'un mercat de música viva de Vic molt professional i, en definitiva, un dels objectius que des de l'organització i més concretament des de l'Ajuntament de Vic es pretenia que fos realment un mercat on la gent vingués aquí i pogués fer el que realment necessita fer. A banda, evidentment, de donar-li una qualitat important en tots els concerts que es fan al llarg d'aquests dies.
Desguen al mar i a la muntanya, completament al marge de l'activitat industrial, sota una col canta el poeta. Des d'un àrea de saber la meva terra,
Ara sí, escoltem Quimi Portet, el concert inaugural anirà càrrec de tres grans de la música catalana del moment Jaume Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver. Com hem d'imaginar aquest trio escènic? Doncs vam fer una presentació, una petita roda de premsa, i va ser el primer feedback que vam rebre d'ells, perquè es va programar aquest concert, és una proposta d'un antic director artístic, Ramon Montaner,
Aquest any, per celebrar els 25 anys, hem demanat a tots els antics directors artístics que cadascun ens proposés un concert que els representés, de l'època que ell havia estat en el mercat. Aquesta és la proposta d'en Ramon Montaner. I era un encàrrec que molta gent tenia ganes de veure, aquests tres artistes junts,
No s'havia dut mai a terme, és la primera vegada que es fa, i en principi l'única, i no sabíem exactament quin resultat hi hauria. Ells tres estaven molt contents i tenien més sensació no tant d'estar realitzant un encàrrec i un concert on havien d'ajuntar els repertoris de tots tres, sinó que tenien molt la sensació que s'havia creat un conjunt nou. O sigui, que tenien la cosa quan feien els assajos, la sensació dels assajos de, mira, jo he composat aquesta cançó, què us sembla si la desenvolupem? Això és el que ens comentaven ells.
També ens van dir que les cançons que s'han triat de cada un d'ells, les que són de l'Oliver... És a dir, sentirem una mica d'Oliver, una mica de Portet i una mica de Sisa, però interpretat pels tres, eh? Correcte, així és. I també ens comentaven que les cançons de l'Oliver són les que han triat en Portet i en Sisa i exactament igual amb tots tres.
És a dir, que els altres han triat aquelles cançons que més els agrada del seu company artista, perquè imagino que així té més gràcia interpretar-les, no? Ah, exacte. Home, i és una mica el que la gent del carrer es fa la pregunta, no? Ostres, aquests tres, què tenen en comú? O sigui, què esperem, no?
El cert és que el Teatre Atlántida en principi estarà ple de gom a gom per veure aquest primer concert. Per tant, demostra una mica l'interès que ha despertat veure aquests tres cracs del món de la música tots junts actuant avui a Vic. Anna, explica'ns com rep la ciutat de Vic aquest festival. Hi participen els vigatans o bàsicament hem d'imaginar el festival plens de forasters?
Home, jo penso que, evidentment, a tots els bigatants, vulguis o no, hi participem, perquè bé, estem aquí, tenim l'oportunitat, precisament a casa, que arribin grans artistes, com dèiem ara, per exemple, tenir Quimi Portet, que el veiem molts cops aquí, però no el veiem amb la gran companyia que arriba aquest vespre al concert inaugural. Llavors, també és una oportunitat de descobrir nous grups, perquè venen d'arreu del món,
I bé, jo crec que és una gran oportunitat per moure's pel carrer i per descobrir noves bandes. També hi ha moltes actuacions al carrer, no dintre del programa oficial, que també val molt la pena de mirar-les i veure realment que en un temps enllà segurament es veuen a sobre dels propis escenaris. És la idea. La plaça Major és el punt central d'aquests concerts gratuïts?
Exacte, la plaça major també a la carpa vermella i a la carpa... Bé, els espais que són gratuïts i que el criteri de programació està més pensat de cares a propostes més populars o que ja venen formant part de gires que estan fent aquests estius i que, ben segur, arrosseguen gent, són l'escenari del sucre i la plaça major. Els altres 5 escenaris que hi ha...
són els de la part que li diem a Emma Bellat, que són les propostes que estan presentant Dís Nou, que és un artista que engega la seva carrera,
i que tenen intencions o pretensions de treballar en vistes al curs que comencem ara o de cares de l'any següent. Aquestes són les que podríem dir que hi ha una mica més de risc artístic en la programació, perquè de vegades els programes a cegues tenen en compte certes propostes, certs currículums dels artistes que hi ha, i sobretot el que els demanem en aquestes propostes és que ens expliquin les seves expectatives de futur i quin pla d'empresa tenen per desenvolupar les seves carreres.
doncs en funció d'això i dels convidats internacionals que tenim com a programadors, doncs programem aquests concerts, que són els que tenen lloc a l'Atlàntida, a les dues sales que hi ha a l'Atlàntida, al teatre i a l'Auditori, i les dues carpes que s'instal·len a davant i a la Jascava. Aquests són els cinc escenaris que formen més part de la programació M.B.Làpica, responen més aquest criteri de coses que es presenten per treballar en un futur, que normalment són de pagament, excepte els d'avui, que són els que formen part del 25è aniversari,
i que cadascun d'ells respon al criteri dels antics directors artístics, que són gratuïts. Records des de... Records des de... Records des de records des de la lluna.
Els encarregats d'obrir demà els concerts a la plaça Major seran els que estem escoltant les Oques Grasses. Josep Montero, cantant del grup, què tal? Hola, bona tarda, molt bé. Molt bé, com es prepara aquest concert? Un mercat de música viva de Vic, és un escenari ben especial. Què oferirem en especial? No, que et dic que el fet d'actuar en aquest mercat de música viva de Vic no és un escenari ni un públic qualsevol.
Sí, és un escenari molt maco. I ja l'han estat preparant els que es dediquen a preparar-lo i ara després ja nosaltres demanem que ho darem. Però vosaltres sou considerats uns dels grups revelació. No sé si esteu massa d'acord o no per aquesta etiqueta. Bé, no, no, a mi m'agrada. M'agrada que això de la situació queda bastant bé. Home, és maco que t'ho diguin. No és com que et diguin que ho fas molt malament. És agradable.
És la primera vegada que vas al mercat o no? El què? Si és la primera vegada que vas al mercat de Música Viva. No, he anat des que tenia 14. Per què? Per què no t'has volgut perdre mai aquesta cita? Per què? Et demanava per què no t'has volgut perdre mai aquesta cita? Doncs bueno, perquè amb els amics ens agradava sortir i conèixer noies, anàvem allà a la plaça i coneixíem noies i escoltàvem els grups que hi havia.
i, bueno, en general hi ha hagut grups molt bons, grups que he escoltat des de molt petits, però generalment hi anaven més a lligar a aquella edat al principi. Doncs segur que aquest és l'any on coneixereu més dones que mai. Josep Montero, cantant doques gràcies, gràcies i molta sort, que vagi molt bé. Moltes gràcies.
L'última qüestió que us volia demanar, fins a quin punt el mercat pot seguir creixent o no? Bé, jo diria que sempre pot créixer, el que passa que jo no ho sé ara ja si realment la ciutat,
estar preparada per poder créixer més. Jo, en aquest sentit, jo penso que l'Oriol ho té més clar. Aviam, nosaltres, més que pensar en créixer, ens agrada més treballar en termes de buscar la màxima eficàcia, en el sentit que si hi ha un manager o un grup que està presentant proposta, que sí que cobra unes despeses per poder fer el concert i tal, però està fent un esforç
o està creient en el seu projecte, doncs dotar el mercat per ell i per la indústria en general de les eines més eficaces perquè pugui conèixer o el seu projecte el conegui el màxim número de programadors o compradors possibles.
a nivell de créixer en termes d'assistència de gent, molt més no podem fer créixer, entre d'altres coses, perquè a Vic no ens hi ha cap més de gent. Em sembla que fem un sold out amb les places hoteleres del mercat, i fem servir hotels del voltant de tota la comarca d'Osona, perquè créixer...
Podríem créixer amb assistència als concerts. Sí que estaria bé, el que comentava al principi, que els bigatans mantinguessin aquest esperit de set de descobrir propostes noves.
i resquessis una mica la butxaca que els preus no són massa elevats, hem anat a descobrir propostes noves. Aquest any, en aquest sentit, hem posat a la venda un nou tipus d'abonament, hem posat abonament low cost, és un abonament que és per cada un dels dies, que et permet moure't i anar descobrint diferents propostes sempre i quan l'aforament no estigui ple dels concerts que passen a Atlàntida i tal. Però ens agrada més treballar fidelitzant els programadors que venen. Tenen marcada en vermell a les agendes...
que no creixem números absoluts, diguéssim. Una mica el que deia abans, no?, d'aquesta professionalització del mercat, que realment la gent que vinguin aquí, quan marxin, doncs se'n portin la cartera plena de contractes i de coses positives, en definitiva, és una mica el que ha de ser el mercat de música viva. Moltíssimes gràcies a tots dos avui per ser els estudis de Ràdio Vic que tingueu un molt bon mercat, les propostes ja són atractives des de fora, així que el temps de moment sembla que acompanyarà, per tant, tot està lligat, eh?
Molt bé. Així us ho esperem. Gràcies per tot, Anna. Fins ben aviat. Fins ben aviat. Adéu. Gràcies.
Estem arribant ja al punt de la 6, el que farem és desplaçar-nos fins a Sansadornir de Noia. Ernest Gili, bona tarda. Hola, bona tarda, Marina. Aquí a Sansadornir, el concurs de robòtica First Lego League no ha estat un concurs més. Doncs no, com es pensaven, no sé si ho pensaven, quan van començar el mes de febrer,
en què aquest equip de robòtica de l'escola del Carme de Sant Sadurní, el REC, com es deien ells, van guanyar el primer premi del concurs de la Firs Legolic de Reus i llavors va començar un camí molt i molt llarg. Tenim aquí amb nosaltres la Montse Vilella, la professora de tecnologia de l'escola del Carme i també el Joan Espinet, monitor de la Firs Legolic i a part pare d'una de les integrants de l'equip. Molt bona tarda als dos. Bona tarda. Després d'aquest triomf a Reus, expliqueu-nos què us va comportar
tot el camí que heu anat seguint una miqueta. Bé, bé, donava dret al poder... No és que doni que és dret. Ens van aconsellar que, donant que la nostra solució que vam presentar al projecte científic i que va guanyar tenia una aplicació pràctica molt evident, ens van aconsellar que anéssim a la First Global Innovation, que era la First Legal League Global Innovation, que és un concurs ja d'abast mundial amb tots els participants de First Legal League.
com que teníem quasi com una espècie de prototip, vam creure que participar en aquell concurs seria molt interessant, i així ho vam fer, i des del febrer que hi som, i fins ara, fins avui. Cal dir que aquesta Fers Legolic hi ha participat un total de 20.000 equips, de 70 països, i després de guanyar ho han desgranat una miqueta, i al final vau estar escollits entre els 478 equips més ben valorats.
Sí, això va ser una gran satisfacció per part de tots els membres de l'equip i per part de tota l'escola. Jo crec que també per part de tot se'ns adornir, perquè de fet ens van apujar molt quan vam fer unes... Estàvem que la gent ens votés per la ràdio i ens vam sentir molt... ens van donar molt de suport. I va ser una gran satisfacció veure com un treball fet de primer any, que era el primer any que participàvem, podíem ser...
podia estar tan ben valorat com ha sigut, perquè clar, tu comptes que hem sigut dels 10 millors projectes a nivell mundial, i això està molt aviat dit, però costa molt de fer. Precisament, vau fer aquest salt, no?, 20.000 equips, 478...
Però jo crec que on sí que ja guanyar de per si ja és innovador, però on ja sí que us podeu sentir més orgullosos és quedar entre els 10 equips que un jurat especialista d'aquest concurs us escull. Recordem, que no ho hem dit, ens hem passat per alt i calia explicar-ho, que el que vau presentar vosaltres era un caminador per a persones amb dificultat de mobilitat adaptat per a pujar i baixar escales o rampes.
Hem de deixar aquí perquè hem d'arribar al punt de les 6. Tenim moltes coses a explicar aquí a la tarda de donar l'enhorabona als dos convidats avui que ens han visitat aquí a la tarda i seguirem parlant més endavant. Perfecte. Van quedar classificats entre el top 10 i al final es van quedar a les portes. Enhorabona, enhorabona. Felicitats a Sant Sadurní. Gràcies, Ernest. Fins ara. Fins ara. Gràcies.
La xarxa de comunicació local. Avui us proposem anar al cinema. Seieu i gaudiu d'algunes de les estrenes d'aquesta setmana. Te amo, Carla Diego López, y que si te quieres casar conmigo en la finca de mi padre para acabar la gran familia española de mi padre y que todos volvamos a ser felices.
La gran família espanyola és un dels plats forts de la cartellera d'aquest cap de setmana. La comèdia dirigida per Daniel Sánchez Arevalo compta amb Verónica Echegui, Antonio de la Torre i Quim Gutiérrez en el seu repartiment. És una comèdia al voltant d'un casament ambientada en els dies del Mundial de Futbol de Sud-àfrica. Cinc germans s'han d'enfrontar al partit més important de la seva vida.
Assalto al poder és una pel·lícula d'acció americana dirigida per Roland Emmerich amb Channing Tatum, Jamie Foxx, Maggie Hillenhall i James Goode. Un policia del capitol és rebutjat en el que seria la seva feina ideal dins del servei secret protegint el president.
Per no decebre la seva filla petita, se l'endú a visitar la Casa Blanca en el moment que un grup de paramilitars assalta l'edifici. Altres estrenes de la setmana són After Party, un thriller de terror espanyol dirigit per Miguel Larraia, el film d'aventures Percy Jackson i el mar de los monstruos o els documentals Bajarí i Espíritu del 45.
Musicalia, amb Nando Caballero. Des de Cervera arriba en Blaumut, amb el seu particular homenatge a Salvador Espriu, amb Aibec Jurpardon. Quan al centre del món no ets ben bé tu, per més que en tinguis la il·lusió.
Si et desvallaven enmig de la nit, no vulguis preguntar-te per què vius i es treu-te arrossegant un gla d'un dit. Quan el centre del món queda tancat,
La xarxa de comunicació local. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem Pere Sant i Albert Sars. Satisfacció a Lleida per l'obertura als gols comercials de l'aeroport de la Seu d'Urgell. Arrenca el nou curs escolar a infantil i primari. Amb normalitat, demà començaran els estudis de secundària. Cap a les 9 del vespre se sabrà si la vaga d'autobusos de Barcelona és de bé o no indefinida. L'Assemblea Nacional Catalana diu a la xarxa que no descarta noves mobilitzacions després de l'èxit de la via catalana. Esports, el ciclista català Joaquim Rodríguez ha ratllat 5 segons respecte al líder de la General de la Vuelta a Espanya.
Vincenzo Nivali, el politó, continua a quart, ara a 2 minuts 24 segons de l'Italià.
Catalunya tindrà, doncs, un nou aeroport comercial, el de la Seu d'Urgell. Generalitat, Ministeri de Foment i Govern Andorrà han acordat impulsar l'ús comercial d'aquesta instal·lació. La Generalitat invertirà un milió d'euros per millorar la seguretat de la infraestructura i dotar-la de més mitjans. L'objectiu és que a l'estiu del 2014 l'aeroport de la Seu ja estigui operatiu. L'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, ha expressat en declaracions a Ràdio Seu la seva satisfacció.
És una bona notícia que ajudarà que el nostre aeroport es pugui enlairar de forma definitiva, pugui haver-hi capacitat d'operació de vols comercials i, per tant, també d'activitat turística. Serà el cinquè aeroport comercial de Catalunya, darrere del del Prat, Girona, Reus i El Guaire. Cap a les 9 del vespre se sabrà si la vaga d'autobusos de Barcelona és de bé o no indefinida.
Després que l'assemblea celebrada aquesta tarda no hagi arribat a cap acord, el comitè de vaga s'ha reunit i d'aquí dues hores diran què han decidit. Sis sindicats de conductors d'autobusos reclamen més seguretat i la reincorporació d'un treballador acomiadat per l'empresa de transports metropolitans de Barcelona per haver agredit un passatger. La vaga parcial d'autobusos d'avui s'ha dut a terme entre les 11 del matí i les 4 de la tarda a Barcelona i l'àrea metropolitana.
El govern ha decretat uns serveis mínims del 20%. I l'Assemblea Nacional Catalana està a l'espera de quins seran els propers esdeveniments polítics després de l'èxit de la Via Catalana. Però no descarta realitzar noves convocatòries, actes o manifestacions. Segons l'entitat, ara és al torn dels polítics. Escoltem Ferran Civit, un dels coordinadors de la Via Catalana, en declaracions a la xarxa de comunicació local. Nosaltres, com a assemblea, per grans mobilitzacions d'augment estem latents, en espera de com vagin els esdeveniments polítics.
però el que sí que tenim ja com a assemblea, com que tenim tota l'estructura muntada i tenim tot el maquinari en funcionament, estem atents per si hi ha d'haver alguna gran mobilització, que això ja ho tenim en ment, ja s'està mig treballant-hi, però sobretot el que busquem ara és fer la gran campanya pel sí amb un referèndum. De la seva banda, el conseller de la presidència, Francesc Oms, reclama que el govern central avali la consulta per aclarir dubtes sobre majories a Catalunya.
El curs ha començat amb normalitat avui a les escoles de Catalunya. A la majoria de centres hi ha 25 o menys nens per classe i als de secundària 30 o menys. Hi ha 12 nous centres i 10 nous mòduls prefabricats. Irene Rigau és la consellera d'Ensenyament. El que és important és que més d'un milió d'alumnes han començat, que el professorat està anomenat, que el curs comença amb nous reptes, comença l'endemà d'una onada d'il·lusió pel país...
Més qüestions en cultura. Aquest vespre arrenca el Mercat de Música Viva de Vic. La fira fa 25 anys sent un punt de trobada de referència internacional. La inauguració n'era càrrec de l'espectacle a tres bandes, protagonitzat per Jaume Sissa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver. L'assessor artístic del festival Oriol Roca ha explicat que la seva voluntat és programar espectacles nous. El que busquem per estar al mercat és que siguin projectes que estan presentant o espectacle nou o disc nou i que tenen intenció de treballar-lo durant una temporada...
que comença, durant el curs escolar que comença, o sigui, en vistes a 2014. Per celebrar aquesta edició tan especial s'han programat més d'una cinquantena de concerts repartits en quatre dies. Coneguem ara la previsió del temps per a les properes hores. Servei Meteorològic de Catalunya, Pere Caldera, bona tarda.
Molt bona tarda, una situació meteorològica que de moment ve marcada per alguns internals de núvols que afecten a punts de les comarques de Barcelona, també les de Girona, i alguns que arriben també cap a les comarques del Pirineu. En principi, però, sense precipitacions, i a hores d'ara cal destacar també les temperatures, arribant a superar els 25 graus en molts punts.
en especial les més altes cap a punts del sud i de Ponent, on fins i tot puntualment arriben a valors de 27 o 28 graus. La situació al llarg d'aquest proper divendres vindrà marcada per l'estabilitat, tot i això encara amb restes de núvols a les comarques de Barcelona i de Girona, en especial durant la tarda, també en principi sense precipitacions, i a destacar la pujada de temperatures, ja que alguns valors a la vall de l'Ebre i a Ponent podrien arribar a fregar els 30 graus. I de moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Notícies en xarxa.
Les 6 i 5 minuts, bona tarda. Com esteu a punt de viatjar amb la imaginació? Nosaltres sí, eh? I us convidem a compartir aquest viatge amb nosaltres. Serem aquí des d'ara i fins a les 7 i ara mateix us avancem, que hem previst, per compartir aquesta tarda.
I atenció, perquè el primer que farem és estrenar la secció Paratges i Personatges. Volem conèixer els racons més bonics de cada municipi i volem que ens hi acompanyi algun personatge que els coneix bé. Avui voltarem per Arenys de Mar amb el Gerard Termes, que tot i haver nascut a petllejar, està fincat Arenys i sembla que s'hi sent molt bé. L'acompanyarà en aquesta passejada el nostre company de Ràdio Arenys, Josep Balló.
I el dijous serà el dia en què veurem com salsen els talons dels teatres catalans. Per tant, si us agrada el teatre, ja sabeu que teniu una cita aquí cada tarda a partir de dos quarts de set amb la tarda. Anem per feina? Va, comencem, som-hi.
Comencem l'hora amb novetats, estrenant una nova secció, un espai per conèixer el territori a través dels ulls de persones ben diverses i curioses. En aquest primer paratges i personatges, el nostre company de Ràdio Arenys, Josep Baio, ha sortit a passejar amb en Gerard Termes. És un jove que, després de dedicar moltíssimes hores a recórrer el país per escollir el millor dret per anar a viure, va decidir finalment triar aquesta ciutat. Arenys, on diu que s'hi ha integrat ràpidament? Gerard, bona tarda. Bona tarda.
D'on vens tu? Jo vaig néixer a Pallajà, al Baix Llobregat, i vaig estar vivint allà, a casa de meus pares, evidentment, fins que vaig anar a viure a Barcelona, doncs, deuria ser quan tenia 24-25 anys, més o menys, i allà vaig estar vivint 4 anys...
Allà vaig conèixer la meva parella, la Marta, i bé, vam anar a viure junts i al final vam decidir que volíem marxar de Barcelona i vam venir a parar Arenys. I com el descobrien Arenys? Va ser un procés bastant llarg, perquè nosaltres al principi teníem un projecte amb uns amics que era d'aquells temps en què encara no s'havia parlat de crisi ni res i tenir un habitatge era una cosa gairebé impossible en aquell moment.
I aleshores volíem provar fórmules noves. I teníem ganes de, per exemple, la primera idea que teníem amb aquesta colla d'amics era comprar un poble abandonat i rehabilitar-lo tot. Un poble sencer. Un poble sencer abandonat. Sí, la idea era que fóssim un grup d'unes 25 persones, 30 més o menys, i aleshores comprar un poble en ruïnes, diguéssim, que no tingués res, i allà muntar-nos el nostre xiringuito per entendre'ns.
I de la idea d'un poble de muntanya, perquè pobles abandonats a la costa no en tenim gaires, com vau venir a parar ells a mar? Bé, després de tota aquesta idea que al final no va acabar quallant, perquè també tots estàvem en moments vitals una mica diferents, alguns encara estudiaven i no tenien clar què farien, doncs al final aquest projecte va quedar així una mica aparcat.
I aleshores, bé, la Marta i ens vam plantejar igualment que volíem marxar de Barcelona i de l'àrea metropolitana en general, perquè consideràvem que es vivia millor a fora. I la primera idea que tens és això que fa tothom, no?, doncs muntanya, és la primera idea que tens. Però com que no teníem cap lligam amb...
En cap altre lloc vam decidir fer una exploració de Catalunya a veure on ens agradava més anar a viure. I vam agafar amb la moto els caps de setmana i ens anàvem a voltar per tot Catalunya. Un dia cap al nord, l'altre cap al sud i anar fent.
I amb això vam fer una mica de mapa sociològic de Catalunya, si es pot dir. Ens vau fer una anàlisi, gairebé com una invasió, fer un estudi del poble. Totalment, va ser un examen, sí, sí. I vam aprovar. Sí, en bona nota, en bona nota. Sí, sí, perquè al principi no ens imaginàvem, eh, Costa, perquè la idea que tens de la Costa sempre és, doncs, bé, el que coneixem de Lloret cap amunt, no? Descomptant la Costa Brava, que ja és una cosa com molt impossible, no?
O sigui, molt de turisme i així. Però, mira, un dia vam venir aquí al Maresme i vam descobrir el Maresme. I vam veure que... O sigui, nosaltres ho hem pogut comprovar perquè ho hem fet, que és el millor lloc del món per viure. O sigui que... I bé, vam estar mirant, vam estar entre Canet i Arenys. Vam tenir una mica aquest dilema, vam estar... Nosaltres, quan arribàvem a un poble, el que fèiem era...
Ens plantàvem a un banc o a un bar a fer un cafè i a observar, simplement observar. I veure com es movia la gent i l'ambient que hi ha i com es respira i tot. No sé, és una cosa com molt... És una anàlisi molt... Hola, hola, hola. Sí, i poc fiable, no? Perquè vés a saber. Però mira, era l'única manera que podíem fer-ho, no? I ens va agradar molt, Arenys. Ens va agradar que... Ostres...
l'eix social que representa la Riera, i això, doncs, la veritat és que vam veure que tenia molta vida. Ens va agradar més en aquest sentit que Canet, per exemple, no?, que vam veure que era molt més fàcil trobar un nucli ple de gent i on hi passen coses que no passa Canet, que és una miqueta més dispers en aquest sentit.
Un cop aprovat l'examen, Arenys de Mar té dos nous habitants, la Marta i en Gerard. Exacte. I com passem de ser uns nouvinguts i uns desconeguts, fins i tot per mi?
a ser dos de les persones que més ens trobem a gairebé totes les activitats culturals del poble. O sigui, el vostre procés d'integració diríem que hauria de sortir en els llibres de sociologia. Bé, és que som una mica motivats nosaltres. És veritat, sempre ens agrada ficar-nos a les mogudes socials i això. Però val a dir, per exemple, nosaltres vam venir ara fa... Mira, el juny va fer quatre anys que estàvem aquí.
Clar, la primera festa de Sant Genon estàvem allà mirant la gent com s'ho passava bé, com despollets, evidentment, perquè no coneixíem ningú. Bé, és mentida, sí que coneixíem algú, en Ricard Ferran i en Fèlix Cocorull, que jo els coneixia perquè ens havíem trobat en bolos, actuant junts i això.
però part d'ells dos no coneixíem ningú més, i a més, just aquella festa major coincidia que ells tenien actuacions i coses, i tampoc ens vam veure. O sigui que, bé, comences allà de dir, bueno, m'hi fico i a veure què passa, no? I pensant, mira, potser ara encara bé que ets un dels nostres amics, o no, vés a saber, no? I així. Però en el moment en què realment ens vam començar a incorporar la vida social d'Arenys, va ser arran de la consulta, que es va fer a Arenys Damunt,
que jo, per exemple, hi vaig estar d'observador, m'hi vaig apuntar, i després, clar, ja es va començar a moure la consulta d'Arenys de Mar. I aquí és on vam començar a conèixer gent i... El tema és participar en activitats i entrar a entitats...
com a forma d'integrar-se en el poble? És que tampoc era massa l'objectiu, no és que ho fessin part, sinó que per mi és el meu modus vivendi, ja et dic abans, quan buscàvem on anar a viure, el que buscàvem és realment un poble viu, un poble on hi hagués activitats, on si poguéssim fer coses, on fos senzill fer-hi coses, perquè no a tot arreu és senzill, si fem el mapa de Catalunya socialment parlant,
Per exemple, es distingeix bastant bé el que és Catalunya Nova de Catalunya Vella, es nota molt el caràcter i també, evidentment, es nota molt la diferència de caràcter entre costa i interior.
I aleshores, doncs clar, nosaltres ens agradava més Catalunya Vella, però sabíem que era com més difícil integrar-se. Però clar, quan vam descobrir el Maresme i el caràcter de Costa, doncs tot això és molt més senzill. És fàcil fer coses i la gent és com que no et miren perquè hagis acabat d'arribar, sinó que pel que fas i ja està, i això és el que compta.
I aleshores, clar, com que és això, com que nosaltres ja buscàvem un lloc per satisfer aquesta necessitat nostra d'estar molt al carrer, de fer moltes coses en grup i així activitats populars, doncs bé, hem comprovat que vam triar bé, diguéssim, que vam tenir bon ull.
Sí, que podríem dir que una de les coses que us ha tret d'Arenys és el patrimoni cultural i la vida cultural que té, i com a poble, físicament, ja parlem d'urbanísticament, què és el que t'atrau? Quin és el teu racó favorit del poble? Racó preferit del poble... Home, per exemple, és molt bonica la vista que hi ha des del Pla dels Frares, perquè veus tot d'Arenys, no?
Racons, els carrers que m'agraden més són els més històrics, el carrer del Turó, Escarabà, tot aquell raconet d'allà és molt bonic perquè es veu que té molta història.
Però el que més m'agrada, de fet, és l'estructura del poble. El fet que realment hi hagi un eix tan important com la Riera i al voltant uns carrers tan tranquils com els que estem passant ara, encara que de tant en tant passi alguna moto. Estàs a dos minuts de tot el que passa al poble
en comparació amb uns carrers molt tranquils que hi ha al voltant. I aquest contrast m'agrada molt. De fet, nosaltres hem tingut la sort de poder viure amb aquest contrast, que vivim al carrer Nou i és cert, estàs a casa i no sents ni un ànima, és silenciós, és molt tranquil. I en canvi, en dos minuts et plantes a la riera i ho tens tot. I això és el que més m'agrada d'Arenys.
I ara explica'ns una mica què creus que heu aportat tu i la Marta al poble.
Bé, a portar. Vols dir on ens hem ficat, no?, una mica? Sí. Val, val. Bé, ens vam reunir uns quants que, això, que teníem ganes de fer alguna cosa, no?, alguna activitat i així. En Ricard Ferran, per exemple, és incansable amb aquestes coses i sempre va burxant i sempre va allò en plan, va, a veure si fem alguna cosa i tal, no sé què.
I d'aquí va acabar que un dia ens vam reunir uns quants per pensar alguna cosa per fer, per aportar al poble alguna activitat que anés relacionada amb alguna festa que ja es feia i simplement per fer-la una mica més bonica, per revestir-la una mica més, a veure què hi podíem aportar, pensar alguna cosa. I d'aquí va néixer, bueno, va néixer no, vam rescatar l'associació de l'APACAM,
i que era una associació que s'havia utilitzat feia uns anys i estava inactiva, i ens va semblar un bon paraigües per poder fer això que encara no sabíem que era. Això va ser, em sembla, el març, abril, més o menys, i llavors vam dir, a veure, què ve ara? Ara ve Sant Joan, massa just, llavors vam dir, home, una festa que és molt pròpia d'Arenys i molt particular és Sant Roc,
Sant Roc és una festa que és... Festes majors se'n fan a tot arreu, però una festa com Sant Roc és molt particular, no? I val la pena realment potenciar-la i fer-la encara més nostra.
I aleshores vam començar a pensar a veure què podíem aportar a la festa de Sant Roc. I també hi havia, clar, en aquest grup també hi havia ficat gent de massifs i així. I aleshores vam dir, bueno, a veure, què és el que podríem fer? I ens vam adonar que potser la mancança que hi havia és que potser no estava del tot explicat per què es feia això dels massifs. I d'aquí va sortir la festa.
que la vam començar a idear una miqueta què hauria de ser, al principi moltes idees, molta pluja d'idees, i al final va sortir el que ha quedat. I amb la idea sempre que fos una cosa molt popular, molt que la idea que vam tenir des del principi de la pesta és que la pesta seria allò que el poble pugui aportar.
Els recursos que hi hagi, persones que hi vulguin participar, gent que pugui deixar tot tipus de recursos, sigui de tècnics o de vestuari i tot, no? I per això és una festa que crec que ha tingut molt d'èxit per això, perquè és un reflex del que pot aportar el poble. I crec que aquest punt és el punt fort de la festa, no?
I això, i aquí estem, doncs que aquest any em sembla que hi ha hagut 200 persones participant, que no és poc. O sigui, fent alguna activitat dins de la recreació de la pesta. Sí, fent una activitat dins la pesta, o sigui, fent un personatge, l'equip tècnic, cantant, de tot. Perquè de públic no hi cabia una agulla en els carrers. De públic és impossible, millor no saber quanta gent hi ha, que si no, la policia i tots aquests encara ens posaran més problemes, que els problemes de seguretat, mana meva, són increïbles.
I a més a més, de la pesta i de totes les activitats en les que esteu, tant tu com la Marta, vau convertir Arenys en la capital de la diatònica. Això, bé, això és que l'acordió, nosaltres ja farem que diem que és un instrument, com es diu, depredador, d'aquests, invasor, invasor, això. Perquè realment porta bastants anys, una vintena d'anys que està creixent molt i està arribant molt.
I aquí a Arenys hi havia una persona, dues, que tocaven l'acordió i allò a casa i anar fent, era l'Alfred Casas, que ell ja feia un parell d'anys que tenia l'acordió i anava fent pel seu compte. Perdonar. I un dia ens va veure pel carrer, em sembla que va ser justament amb això de la consulta que vam fer, que vam fer una petita comparsa i tocaven pel carrer, i ens va veure tocar l'acordió i va dir...
Ja sé qui m'ensenyarà a tocar l'acordió. I sí, sí, es va posar en contacte amb nosaltres i bé, el següent any ja vam començar a fer classes a l'Alfred, la Núria, la seva dona, i en Marcel Sala, que també tenia un acordió del seu avi allà i que el volia tocar i això. I a partir d'aquí, bé, ha estat començar a tocar per aquí, com que participem en coses i això, la gent ho veu i li agrada i s'hi apunta. I ara som una bona colla, realment. Sí, sí, som, em sembla, 15 o 16 que...
que estem aquí tocant, sí, sí. Doncs Gerard, escolta, m'ha encantat fer aquest passeig amb tu per Arenys, recordar molts moments que hem viscut junts a la festa, fent-se el que vires amb els acordeons, i esperem que s'obstregui del cap definitivament la idea d'anar a reconquistar un poble abandonat de la muntanya i que us quedeu molts anys aquí a Arenys de Mar. Sí, bé, molt bé, doncs moltes gràcies. Mira, hem acabat el lloc on vam decidir que veníem a viure a Arenys.
En aquest banc? En aquest banc, sí, sí. Estem aquí a la clavella, a la part on es separa amb dues alçades, i aquí és on ens vam asseure i vam dir, bueno, va, què fem? I vam dir, va, sí, ja, decidit, ens quedem arenig. Doncs que sigui una decisió que duri molt de temps. Molt bé.
La tarda. Els accents més diversos. Gràcies al Josep Balló, el company de Ràdio Arenys, per aquesta gran passejada que ens ha ofert pel seu municipi. S'ho ha passat molt malament, com heu pogut comprovar. Va, canviem de qüestió perquè, atenció, perquè els dijous estan plens de novedats aquí a la tarda. Què farem cada dijous? Doncs coneixerem peculiaritats de diferents municipis catalans i ho farem a través dels seus gentilicis. Sí, sí. I avui?
L'escollit és Terrassa. Gentilissis. Avui volem posar l'accent en la cocapital del Vallès Occidental, un important ús de comunicacions per carretera, autopista i ferrocarrils, seu d'un bisbat i de diverses escoles universitàries, un dels principals focus de la revolució industrial catalana i el primer lloc on es va jugar bàsquet en tot l'estat espanyol. Avui parlem de Terrassa. Terrassa.
Amb una població de més de 200.000 habitants, Terrassa comparteix cocapitalitat del Vallès Occidental amb Sabadell i els seus habitants són coneguts com a terrassencs i terrassenques. Aleshores, per què molts els coneixen com a agarencs? Tot es remunta a l'època dels romans, que van fundar la ciutat al costat de l'antic poblat ibèric de Gosa, vora del torrent de Vallparadís, i li van posar el nom d'Egara. Sí, sí, ho hem dit bé, i és que sembla que el mot romani que es pronunciava esgrúixol, tot i que popularment ara es parla d'Egara.
Segons l'historiador local Salvador Cardús, el nom de Terrassa s'origina a partir de la denominació Terracium Castellum, castell de terra. Aquest nom surt citat en un document del 844 de l'acord franca de Carles Alcalp, on se n'esmenta un altre de l'any 801, al·lusiu a la resistència davant les tropes musulmanes. A partir del segle X s'utilitza la forma terràquia que es catalanitza com a Terrassa i Terrassa.
Terrassa amb la raça, Sabadell amb la pell. Tot i que els terrassencs no tenen mal nom conegut, la seva enamistat amb l'altra capital ballesana és més que històrica, i és que per entendre aquesta rivalitat cal remuntar-se fins al segle XIV. La nit de Nadal de l'any 1350, l'abaternau Ramon de Viure de Sant Cugat va ser assassinat dins l'església del monestir. El papa, que llavors estava a Vinyó, va proclamar una sentència d'excomunió deixant escrit.
Que ve a dir que la gent de Terrassa i de Sabadell és en amiga de Déu i és que es culpava com a criminals a Berenguer de Saltells i la seva banda de malfactors, gent de les dues viles. El poble que no sabia llatí va afegir el rodolí.
Ara bé, hi ha una altra versió d'aquesta dita que explica Salvador Cardús, que diu que el refrany complet és Es veu que a l'edat mitjana hi havia una comunitat jueva relativament important que es dedicava al comerç. I d'aquí la brometa popular.
I l'enamistat entre Terrassa i Sabadell no acaba aquí. I és que en època dels nostres avis hi havia una cançó que deia més o menys això. Carrascal, Carrascal, que bonita serenata. Les motxatxes de Terrassa no saben fregar un plató, però les de Sabadell frieguen un o i rompen quatre.
Sigui com sigui, terrassencs, terrassenques, agerencs i agerenques poden lluir de ser uns bons minyons i de tenir una de les colles castelleres més consolidades de Catalunya, de tenir un gran patrimoni modernista, de ser la seu d'un important festival de jazz i, com no, de no tenir un, sinó dos gentilissis.
Fins demà!
La tarda vola també i en menys de cinc minuts arribarem ja al punt de dos quarts de set. Moment per recordar-vos, per insistir-vos que en seguiu a les xarxes socials. Gràcies a elles coneixereu totes les novetats d'aquest programa. Va, a Twitter ens trobareu al perfil la guió baix tarda. Sí, sí, la, un guió baix i la paraula tarda. A Facebook, més fàcil, la tarda en xarxa. I encara més, perquè tenim un blog on podeu recuperar tot allò que us heu perdut. Quin és el blog d'aquest programa? Laxarxa.com barra la tarda.
Va, que nosaltres fem una petita pausa i de seguida tornem. Atenció, per estrenar una nova secció, assequem els talons cada dijous, els talons dels escenaris, cada dijous dels teatres catalans. El pati de butaques arriba just al punt de dos quarts de set. I a més a més, recuperarem l'actuació que ens va oferir el grup Main, que per cert, l'anunciant exclusiva aquí a la tarda, que deixa els escenaris catalans per acabar aquesta hora. Va, de seguida tornem, no marxeu.
La xarxa de comunicació local. Quin dia som? Dijous 12 de setembre de 2013. Avui es commemora el Dia de les Nacions Unides per a la Cooperació Sud-Sud i fa 29 anys que ens va deixar Dolors Anglada i Serriera, narradora i dibuixant coneguda popularment com l'Ola Anglada.
Nascuda a Barcelona l'any 1893, l'Ola Anglada va morir a Tiana al Maresme, que la va anomenar filla adoptiva. L'Ola Anglada va col·laborar en diverses revistes infantils i molts la recorden amb carinyo per ser l'autora del Més petit de tots, un personatge que va ser símbol d'identitat nacional de tota una època. L'any 1975 va rebre la medalla al mèrit cultural de la Diputació de Barcelona i el 1981 la creu de Sant Jordi.
Actualment, escoles de Badalona, Vilafranca del Penedès o Lloret de Mar porten el seu nom. 12 de setembre, un dia com avui de l'any 1907, es va fundar a Sevilla la Societat Sevilla Ballonpier, que més tard passarà a anomenar-se Real Betis Ballonpier.
El 12 de setembre de 1952, als Estats Units, John Kennedy es caça amb Jacqueline Boubier. També als Estats Units, però l'any 1959 s'emet per primera vegada la sèrie western Bonanza. I avui fa 15 anys que a Irlanda l'exèrcit britànic va abandonar Belfast per retornar a les casernes després de gairebé 3 dècades de patrulles.
Pep Toni Ferrer és l'agitador musical mallorquí per excel·lència. Líder d'Oliva Trencada ara ens presenta el seu nou disc, molt més roquer que l'anterior, on trobem aquest homenatge a alguns enrousis anomenat Benvinguts a Selva. Benvinguts a Selva, qui tan amb el llibre, benvinguts a Selva.
No hi ha molta llogació, només darrere escàrrec. Però tu n'hi ha lloc, és la merda de totes, i no hi ha estat pura és el local.
La xarxa de comunicació local. La tarda. Un programa 100% local. La tarda.
Avui és dijous 12 de setembre, dient que ha començat ja aquest nou curs escolar i nosaltres el que volem fer és estrenar secció, pati de butaques. Per què? Doncs perquè dilluns als teatres públics de Catalunya.
El que faran és donar la benvinguda a la nova temporada teatral amb un tast a totes les propostes que durant la tardor ocuparan els escenaris de casa nostra. Un any més, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya, els teatres públics i l'Associació d'Actors i Directors Professionals organitzen la festa que porta per nom Catalunya Aixeca el Taló. I ho fan amb un objectiu molt clar, el de promocionar i donar visibilitat a tot allò que afecta aquest sector cultural.
Aquest any la gala tindrà una nova seu, és el Teatre Coliseum de Barcelona, i avui a la tarda el que volem fer és conèixer totes les novetats, avançar-nos a tots els secrets d'aquest dia. Per això hem mirat els estudis de la xarxa de comunicació local a Barcelona. El Toni Albadalejo és el vicepresident de DETCA. Toni, bona tarda, com estàs? Molt bona tarda.
Estàs bé o nerviós perquè, clar, avui ja és dijous i dilluns i aquesta gala no sé si està tot a punt ja? Jo crec que en el món del teatre posar-se nerviós no val la pena perquè res està a punt i fins l'últim minut no podem dir s'aixeca el teló. Clar. Escolta'm una cosa, aquest any voleu un estil de gala que recordi els cabarets europeus, sí?
Bé, bàsicament és perquè la gala de Xecaltaló ha estat itinerant, és molt eclèctica, i l'hem fet als teatres del TNC, o l'hem fet al Victòria, o pel carrer de la Rambla de Catalunya, o en diferents llocs, a l'Institut del Teatre, per exemple, l'any passat.
I aquest any hem pensat que el canvi d'estètica del Teatre Coliseum, perquè l'espectacle que acolliran es diu The Hall, i The Hall converteix el pati de butaques en un espai de cabaret, i per això ens ha fet gràcia d'ensenyar-ho, ensenyar-ho i traslladar la gala en aquest ambient.
Serà un cabaret que comptarà amb un ambient amè, divertit, distès. Imagino que per això heu pensat en l'actor Jordi Riós, perquè us faci de presentador de tota aquesta festa. Home, el que pretenem, com tu ben bé has dit abans, és donar visibilitat a tants i tants espectacles de tots els teatres. Teatres petits, alternatius, teatres familiars...
de teatres més grans, comercials, dels teatres públics, i tot això ho hem de fer d'una manera amena, i el Jordi Rios s'hi ha prestat, tot i que ja veureu en el desenvolupament de la gala que tenim unes petites diferències amb el que és un actor de televisió i un actor de teatre, i el Jordi per fi vol ser un bon actor de teatre.
Veurem les actuacions, per exemple, del tricicle, fins i tot de Sonrises i làgrimes, aquest musical que ja va passar pel Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès i que aquest any arriba als teatres de Barcelona, i la família irreal, també.
La Família Real i un moment chance i un midley de petits grans musicals que serà una manavella i tants i tants espectacles que no els podem acollir tots perquè la gala és de 50 minuts. Perquè pensem que lo breve bueno y dos veces bueno, o com es diu. Es tracta de donar lo bo i millor i lo més visible. Hi ha molts espectacles que ens agradaria presentar-los però per la seva temàtica, la seva...
el seu discurs més teatral o més... que no es presta a entendre'l en dos o tres minuts, i per això triem sempre espectacles que tinguin coneixement fàcil, a vegades musicals, perquè són més entenedors, i tot això ha dubat amb un guió i ha dubat amb una presentació del Jordi Rius.
Una gala que serà retransmesa per Televisió de Catalunya, que, com ara ens explicava el Toni Elbadalejo, tindrà una durada de 50 minuts. I ara que parlaves de musicals, anem a descobrir alguns dels temes que sonaran dilluns al Teatre Coliseum. La cosa està fatal, el present és demencial, i el futur que ens anuncien fa cagar.
Però és molt fàcil si ho rumies, que a la vida som dos dies. Si ho veus tot negre, posa't a xiular. I si la vida és molt trista, fes-la brillant.
Una versió optimista i alegre, no, Toni? Amb això imagino que voleu animar tant els directors, els actors, tota la gent del sector, però sobretot el públic.
Sí, aquest número que has posat no correspon a un espectacle, correspon a una part de la gala, és una versió, adaptació, que l'ha fet el Joan Vives, que crec que està amb nosaltres, i ell et podrà parlar a l'esperit de fer aquesta cançó, perquè la gala és reivindicativa molt i divertida.
Joan Vives, director musical d'aquesta gala de dilluns, Catalunya Aixeca el Taló. Molt bona tarda, com estàs? Hola Marina, què tal, com anem? Una gala reivindicativa, deia el Toni ara, eh? Sí, sí, sí, naturalment. Cal reivindicar tot el que ens està passant i reivindicar sobretot el no perdre el bon humor i pensar això, que la vida són dos dies i que escolta, tots els problemes ens apretaran, però el que hem de fer és tirar endavant. Quines adaptacions musicals, veurem més.
Bé, no sé el que estic autoritzat a explicar fins aquí, diguéssim. Toni, diga-li el que està autoritzat a explicar i què no, a veure. Joan, hem de vendre el peix, tot el peix. Tot el peix. Doncs bé, comencem amb una versió del Comedy Tonight, el famós èxit de Golfos de Roma, del Stephen Sondheim, que ens dona una miqueta la benvinguda a el que veurem aquesta nit. De tots els espectacles, una miqueta del que hi haurà, no?
Després tindrem una actuació estel·lar del grup Mali Vanilli, que són la gran revelació d'aquest estiu, van triomfar a la red amb Espanya, Carinyo, lo nostre no funciona, i aquí ens fan una adaptació. Diria un Montoro, Carinyo, el teatre no funciona. Efectivament, efectivament.
També ells ens expliquen una miqueta tots els espectacles que hi haurà, amb una adaptació molt divertida que s'ha fet de la cançó del Mariscal dels Pirates. I després, musicalment, encara tenim bé. Tenim aquest videoclip, que en diem, on actuen més de 250 actors, que és aquest, el Fes la brillant, el Always Look on the Bright Side, el que acabem de sentir, que he de dir que el que acabeu de sentir és la maqueta que es va fer.
no està cantada per tota la gent que la cantarà. És un muntatge impressionant, un muntatge audiovisual del Joan Rietbeck, i han anat passant totes les companyies que s'han prestat durant dos dies de rodatge i ha quedat un videoclip espectacular. Farem una cosa, Joan, descobrim un altre dels temes que avui a la tarda podem avançar en exclusiva i que sonaran dilluns al Teatre Coliseum. Molt bé. Això és l'Espanya, carinyo.
Tants assajos mal pagats i reunions dels sindicats, tants projectes sense pasta, tantes classes de clovàcia. I d'idees creatives per sales alternatives, tot per acabar el regina fent el capità gallina. Tants errors i patacades, càstings amb llistes tancades, tantes obres que se'ns passen i d'estrenes que fracassen. Tantes fires que no xuten, ni comèdies sense gluten. Però això no s'acaba aquí, que el pitjor està per venir. Ai, mon d'oro, què dic?
Home, aquest pot arribar a ser un hate, no?, del sector cultural? El que passa és cert, però s'hauria de dir que el teatre funciona malgrat el Montoro. No és que el Montoro s'empenyem que no funcioni, però nosaltres ho fem funcionar sempre.
Per tant, Joan, pel que hem pogut escoltar fins ara, totes les cançons inciten a que ens prenguem les coses amb humor, amb filosofia, tot i la que està caient, eh? I tant, i pensar que en el teatre és on invertiran millor el seu rèdit sentimental.
Joan Vives, director musical d'aquesta gal a Catalunya, aixeca el taló dilluns. El Teatre Coliseum són molts els que podreu escoltar alguns dels temes que avui hem avançat aquí a la tarda. Joan, gràcies i que vagi molt bé. Moltes gràcies, espero a tots durant la temporada.
Toni. Hola.
Quines seran les novetats més importants d'aquesta temporada, d'aquesta nova cartellera? Home, no vull ser el tòpic, però aquest any... Musicals? Musicals tenim sonrises i làgrimes. Podem dir que la família real, que torna de nou pel seu èxit,
és quasi quasi un musical, ens canten moltes cançons. Però una de les coses més maques és que hi ha 8 musicals de petit format, Germans de Sang, Boig per tu, Pegados, no recordo el nom, Mary Mia Little, tots aquests petits grans musicals sorprendran moltíssim.
Toni Albadalejo, vicepresident de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya. Fa uns anys aquesta gala portava el nom de Barcelona Aixeca el Taló. Des de fa dos anys i amb la clara voluntat d'ampliar l'estrena al conjunt d'equipaments del país es va canviar el nom. S'ha passat a dir Catalunya Aixeca el Taló. De quina manera hi participen el conjunt de teatres municipals que tenim repartits pel país en aquesta gala? Ells tenen una presència quasi que viuen amb nosaltres. Tot aquest
estrenes, tota aquesta programació. El que passa és que és molt difícil fer-los venir, ja ens agradaria, i tant. Heu de pensar que els teatres municipals de tot Catalunya es nodreixen dels nostres espectacles. Vull dir que, d'alguna manera, la nostra temporada és la seva temporada. Clar, queda clar que, i aquí en aquest programa ho sabem molt bé, que la cultura no només passa per Barcelona, que hi ha grans teatres municipals, per exemple, a Granollers, a Viladacans, a Vic o a Sant Cugat, que tenen...
Doncs programacions, com ara deies, es veuen en part també de tota la cultura que es fa a Barcelona. De quina manera, per tant, podem descobrir aquestes programacions que tenen lloc fora de Barcelona? Home, avui estem en el món de l'internet i poden consultar les webs de cadascun d'aquestes ciutats, d'aquests teatres municipals. Jo crec que si hi entreu quedareu sorpresos de l'activitat magnífica que tenen aquests teatres.
Una cosa que sí que afecta tots els teatres és que un any més la temporada estarà marcada per aquest IVA que seguirà, sembla, si res no canvia el 21%. De quina manera els diferents teatres, els diferents equipaments poden lluitar contra aquest IVA? L'han d'assumir ells? L'han de deixar que el paguin els espectadors? Les entrades han de ser més cares? O tot el contrari?
A veure, això cadascú fa el que bonament creu que ha de repercutir aquest IVA. Alguns hem baixat preus perquè amb la pujada de l'IVA es quedi el mateix, altres ho han repercutit directament perquè no podem subsistir. Heu de pensar que del 8 que teníem a l'IVA al 21 hi ha 13 punts de diferència que van directament obtenir
estar a les nostres arques econòmiques a la butxaca del Montoro això és un gran jo he calculat que poden ser a la vora de més d'un milió d'euros que estem patint dolorosament la temporada passada i aquesta tornarà a passar i tot i així la temporada passada l'any passat en aquest cas el 2012 el tancavem amb 2,9 milions d'espectadors que és una xifra que demostra una tendència a l'alça
La tendència a l'alça sí, però ja el govern espanyol i la crisi ja s'han ocupat molt que aquest any no podem felicitar-nos de seguir pujant. Portem 12 anys d'evolució al cista, magnífica, i aquest any els resultats els donarem amb roda de premsa el dilluns i crec que no som tan optimistes.
No baixen, eh? Per tant, no arribarem ni a la xifra dels 2,8 milions d'espectadors que arribàvem l'any 2011 i que suposava tot un rècord. Els teatres han tingut una magnífica ocupació. L'economia s'ha mantingut. El que passa és que l'any passat no ens han visitat tants musicals com d'altres anys. Degut a que muntar i produir un musical és tomatge risc, és molt, molt arriscat i és per això
que no n'hem tingut tants, i això és una de les directes repercussions en la quantitat d'espectadors. Per tant, baixa el nombre d'espectacles i, com a conseqüència, baixa el nombre d'espectadors. Exactíssim. Ara, les xifres ens hem d'esperar dilluns, imagino, eh, Toni? Sí, sí, perquè estem fent comptes i ho portem a l'última persona de l'últim minut, tindreu les dades el dilluns.
Toni, abans d'acabar, i vam saber que l'actual director artístic del Liceu, Joan Matabosc, ha estat nomenat director artístic del Teatre Real de Madrid, això posa en risc d'alguna manera o pot afectar la temporada a aquest Teatre de Barcelona, al Teatre Liceu?
Bé, no tinc tanta informació com per fer comentaris. El que va ser és que programa en tantíssima anticipació, 3, 4, 5 anys, i jo crec que aquesta temporada està superprogramada. Jo conec tot el que faran i és d'altíssim nivell, com no, en Matabosc, com sempre, i no hem de patir gens ni mica, estic segur.
Toni Albadalejo, vicepresident de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya. Moltíssimes gràcies avui per visitar-nos aquí a la tarda, per avançar-nos al que es podrà viure durant aquesta gala de dilluns a partir de dos quarts de deu al Teatre Coliseum de Barcelona. Catalunya aixecarà el taló. Gràcies per tot, Toni, molta sort. El públic espectador podrà veure la gala per TV3 a partir de les 11 del vespre.
És a dir, que a partir de les 11 han diferit, per tant, la gala serà retransmesa per Televisió de Catalunya. Ho diem bé, eh? Molt bé. Toni, gràcies i sort. Una abraçada. Un programa amb accent local.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fa una estona coneixíem els segrets d'aquesta nova edició del 25è Mercat de Música Viva de Vic. Comença avui i s'allagarà fins al 15 de setembre, un quart de segle ja, eh? I la cançó, que de ben segur sonarà, és la que estem escoltant, són la Troba Confuca, després de dos discos d'estudi i un en directe. Presenten ara un nou disc, Santa Alegria. Diuen que és Rúmbia Ballasana de Cap a Peus. L'actuació a La Carpa Negra...
Aquesta nit, al punt de tres quarts d'una. Sí, sí, a l'Acabarpa Negra. I atenció, perquè hi ha forament limitat, de 200 persones.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
A ballar amb la Tarantela. A ballar, a ballar. El Marrameu Torra Castanyes. A ballar, a ballar. A ballar amb la Castanyera. A ballar, a ballar. A ballar amb el Carval Treubanya. A ballar, a ballar. A ballar amb la Cúmria Embera. A ballar, a ballar. A ballar amb l'alcaldessa. A ballar, a ballar.
Si tu no balles, doncs toco el dos.
10 minuts i recte final ja del programa d'aquesta tarda de dijous 12 de setembre. El que volem fer ara és fer un cop d'ull a la xarxa viària catalana per saber si hi ha incidents i com se circulen aquests moments per les diferents carreteres. Maria, com ho tenim? Doncs comencem a trobar les primeres retencions i conflictes a la xarxa viària catalana. En primer lloc hem de parlar que la B10 i la B20 presenten a hores d'ara complicacions a Barcelona en sentit nord per accedir al nus de la Trinitat.
També a la B30 presenta complicacions a Barberà del Vallès en sentit sud per enllaçar amb la C58. I a la C32 trobem diversos quilòmetres de retencions en el seu pas per Esplugues de Llobregat per entrar a la ciutat comptal. Així que tranquil·litat, sobretot, si heu d'accedir a Barcelona, que és on es presenten ara mateix.
la majoria de conflictes. Molta paciència si heu d'accedir en els propers minuts a la capital catalana. Això pel que fa a l'estat de les carreteres, pel que fa al transport públic, normalitat absoluta? Sí, doncs molta tranquil·litat, tant pel que fa al servei de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya com al transport metropolità de Barcelona com al servei de Rodalies que funcionen amb total normalitat al servei. Va, doncs que segueixi aquesta tònica al transport metropolità, al transport públic de tot Catalunya. Gràcies, Maria. Bona tarda.
La foto d'una cançó amb Bernat Sánchez de Main. Doncs la cançó Aelita, de fet, parla d'una pel·lícula, una pel·lícula que és de cinema rus dels anys 20, és muda, una de les primeres pel·lis de ciencia ficció i parla d'una història d'amor entre la reina de Mart, una marciana, i un enginyer suec que l'observa des de l'observatori.
Nesta ràdio creuen l'espai i un enginyer les escolta suspirant. És un missatge de mort
comença amb el matall i un locutor que recita una cançó en un idioma estrany. Un tros de mi s'ha convertit
en un senyal sideral. Ningú l'ha escoltat de l'univers per explorar.
Pocs minuts ja per arribar al punt de les setes dijous. Encarem ja ara sí la recta final de la setmana. Per això volem una mica de ritme, així que avui el que fem és acabar recordant l'actuació musical que la formació barcelonina. Els membres Sanko Atencs Main ens van oferir aquest dimarts dins la secció d'acústics una actuació que va venir acompanyada d'una primícia que no ens va fer massa feliços i sobretot els fans d'aquesta poliètrica formació, eh?
I és que el Bernat i el RET ens van anunciar que un cop acabada la gira del seu darrer treball, la fi del món, el grup s'acabarà disolent. Sigui com sigui, encara tenim manys per uns quants mesos. Així que els escoltem.
Un tros de mi s'ha convertit en un senyal sideral. Ningú l'ha escoltat de l'univers per explorar.
Un telescopi ens està apuntant amb tres ulls vermells d'una noia que plou.
Molts mil·lenis fent una cançó perquè un enginyer se l'escolti amb emoció i no ens sentim tan sols. Un tros
De mi s'ha convertit en un senyal sideral. Ningú l'ha escoltat.
tot l'univers per explorar. No els hem posat gens melancòlics, eh? Tot i que la cançó hi portava una mica, perquè encara tenim mesos per gaudir d'aquesta formació mig-sencuatenca, mig-barcelonina. Són els main i amb ells. Avui posem punt final a aquest programa d'aquest 12 de setembre, el dia després de la ressaca de la diada d'aquesta via catalana que va fer història. Nosaltres us esperem, com sempre, divendres. I atenció, eh? Perquè demà no és un divendres qualsevol, sinó que venim també
Carregats de novetats, us esperem com sempre aquí a la vostra ràdio local per compartir una nova tarda. La xarxa de comunicació local.
D'aventura personal me'n tinc. Sóc un home sense biografia. La xarxa amb l'any espriu. La por de morir. La fresa del dia per Xavier Bru de Sala, comissari general de l'any espriu.
sabia llegir i conversar aquests difícils guanys d'una adulta cultura.
Xavier Brudasala parla de Salvador Espriu. Sense Salvador Espriu el català no seria el mateix. Hi ha una frase justament de Harold Bloom que diu que una de les característiques dels grans escriptors és que deixen la llengua diferent de com l'han trobat. I això ja et dic, és Espriu i Pla. Jo recordo una anècdota que jo era molt jovenet i els meus pares van anar a veure la primera història d'Ester. Irem a veure aquesta obra que és d'un escriptor. Clar, perquè als diaris no se'n parlava dels escriptors catalans.
Però corria la veu, no anem a veure aquesta obra i tal. L'endemà al matí li pregunto a la meva mare, diu, què et va agradar? Diu, fill meu, no entès res. Diu, però quina llengua que tenim? Jo trobo que és una frase que està molt bé, de dir, escolti, encara que no ho entengui, quin nivell d'expressió pot tenir el meu idioma? La xarxa de comunicació local amb l'any espriu.
Correcte, amb Bruguet Jardí i Gemma Genó. En Cadalà hem de fer la distinció entre per i per a. Utilitzarem sempre per davant d'infinitiu. Per exemple, han contractat nous treballadors per poder augmentar la producció. Per poder augmentar la producció. Un altre exemple, encén el forn per escalfar-lo abans de fer el pastís per escalfar-lo.
Davant de substantiu farem sempre la distinció entre per i parar. Aquest pastís és per a la Maria, correcte, i no per a la Maria, incorrecte. Un altre exemple. S'ha classificat per a la final, correcte, i no per a la final, incorrecte. Aquest oli és per al cotxe i no per a la cuina, correcte, i no pel cotxe i per a la cuina, incorrecte. Però aquest oli és per a Maní, correcte, perquè davant d'infinitiu posem sempre per...
La xarxa de comunicació local. Bona tarda, són les 7. Catalunya tindrà l'estiu vinent un nou aeroport comercial, el de la Seu d'Urgell.
serà el cinquè després del de Barcelona, de Lleida, de Girona i de Reus. Tot plegat després d'un acord entre la Generalitat, el Ministeri de Foment i el Govern d'Andorra. El Consell de Territori, Santi Vila, assegura que serà un revulsiu per a la zona. Jo crec que això serà un gran actiu, un gran revulsiu, també pels parts naturals que hi ha en aquella zona, però només per això. En definitiva, per tota l'activitat econòmica i social que s'hi dona, tant a la Cerdanya, com en els municipis que hi ha, com també a Andorra.
Durant aquest any la Generalitat hi invertirà un milió d'euros per acondicionar les instal·lacions perquè d'aquí 12 mesos ja pugui rebre passatgers. Avui, però, l'actualitat també passa per l'inici del curs escolar. Diré els meus amics, sí, molt bé, perquè fem moltes coses, activitats i tot. Ara, el cinquè.
Un curs que ha començat amb total normalitat, Pere Sant. Avui ha començat les classes els estudiants d'infantil i primària i demà ho faran els de secundària i batxillerat. En total, un milió i mig d'estudiants. Aquest curs, a la majoria de centres de primària, hi haurà 25 o menys nens per classe i els de secundària, 30 o menys. Política el dia després de la via catalana, el govern català insta a l'espanyol a tolerar la consulta per a l'any vinent. El conseller de la presidència, Francesc Oms, considera que el pacte nacional ha de fixar la data i la pregunta per consens
abans de finals d'any. Precisament, en declaracions a la xarxa de comunicació local, el secretari general adjunt d'Esquerra Republicana, Lluís Salvador, ha dit també que la prioritat després de l'èxit de la via catalana és convocar el referèndum el 2014.