programa de les tardes. Us parla i us saluda Jordi Domènech des d'hora i fins les 7 del vespre. Això és La Penya del Morro. Gràcies. Gràcies per aquests aplaudiments espontanis i naturals. Avui, gent vinguda de Viella. Gràcies.
Gran recorregut que hem fet i us agraeixo que estigueu aquí. També tenim amb nosaltres, com cada tarda, a la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. Ui, ui, ui, ui, ui. Què passa? On has estat aquesta nit? No, no. No, no, què? Com que n'he estat? A casa meva? Carme.
Sí, sí. Estimant-te com t'estimes. Però sí, és culpa... No sé per què. Jo he posat el soroll d'alcohol i la cançó d'amor. Perquè tu l'any li dit, hola, bona tarda, i sonava rara la veu, però no jo. Bé, avui tenim una sorpresa per tu, Carme. Sí? Sí, perquè moltes vegades diem, ostres, qui és l'autor d'aquesta cançó, no? Pep Pradell. Doncs mira, avui tenim l'autor al telèfon. De menys.
Sí, el coneix, el tenim. Bona tarda. Sí, hola, bona tarda, soc Pep Pradell, l'autor de Carme. Bona tarda. Bona tarda, Carme. Té una veu diferent entre quan canta que quan parla. Sí, perquè jo són uns distorsionadors que posem a la discogràfica i la veritat és que jo t'he seguit sempre fa molts anys
Sí. Vaig cantar aquesta cançó. Quants anys tens? 24. Sí. Mira, sóc jo, eh? Estimant-te. Estimant-te com t'estimo. En pitjorant la veu, en aquests últims anys. Què? En pitjorant la veu. És que porto una mala vida. Fumo, em drogo. Vaig a cantar a vegades a les tardes. Sí, porto mala vida, porto mala vida, en fi.
Doncs res, només dir-te que no estàs tan emocionada com pensava. És un moment com històric aquest. Em recordo molt altres personatges que venen aquí al programa, llavors no m'ha sobtat tant. Només tenim un registre. No, no és veritat. Ah, no? És només telefònicament que només hi ha un registre, trobo. Hola, què tal, però tarda. Hola, sóc a... Tenia... Ai, perdó. No, és que...
Tinc una mica de disfunció. No, que és una disfunció, és una malaltia de la parla. Per això no puc fer ràdio, perquè llavors el que em passa és que la veu se'm posa greu. Depèn de com. Es que és com un pòlip. No està diagnosticat, eh? És una malaltia estranya d'aquestes que jo vaig parlant i la veu canvia i és una altra qüestió. Jo ho veig, eh? Quins canvis. Sí, sí, la meva dona està fatal. En fi, Carme. Me'n vaig, eh? Oh...
Ah, li fa pena? Una mica. Perquè m'ha esperat aquell moment amb molta emoció i trobo que no ha tingut l'èpica que mereixia. Però no pateixis, no pateixis, cap problema, ja ho farem, això, eh? Vinga, adéu, sí, que has de fer coses tu. Vinga, adéu, adéu, adéu. Oh!
Bé, avui al programa, a més a més, també rebrem l'Anna Lías, per telèfon, per això, del Cas Font Santa, la seva col·laboració mensual a aquest servei de prevenció de drogues de quatre municipis del Baix Llobregat, entre ells Sant Just d'Esberna. Avui parlarem d'aquestes primeres sortides i festes, Carme, això t'interessarà, que fan els joves. Tu recordes la primera vegada que vas sortir de nit?
O quina discoteca freqüentaves? Les Carpes Torremelina. En fi, ja en parlarem amb l'Anna Elias de com afrontar aquestes primeres visites o sortides, no? Socials i d'adolescents i tot això. Atenció, pares, perquè segurament us pot interessar aquest tema. Avui també amb el Pau Marcos i el Martí Ramírez parlarem d'un grup de música que m'han enviat abans pel WhatsApp, però ara no me'n recordo.
No, sí, jo ho tinc. Simple Plan. Vindran i ens parlaran de Simple Plan. Història, com van començar, cançons, èxits, una mica de tot. A la segona hora, notícies curioses amb la Lilian Rodes. Connectarem amb el casal de joves de Sant Lluís perquè ens expliquin quines són les activitats properes d'aquesta setmana en aquest equipament del nostre municipi. I acabarem el programa avui amb la tertúlia esportiva.
El Sergi Pont, Rafa Cano, Pau Albornà, eh? A tope, que per cert, atenció. Parlant de Tartulla Esportiva, estem molt contents perquè aquest di... com es diu? Aquest dissabte, a les 10, fa l'últim partit del futbol... S'ha acabat la música, eh? L'últim partit de futbol de la Lliga al FC Barcelona. Com ràdio, ja sabeu que a vegades ens conviden...
No, no. El Comradio. Claro. Es igual. Comradio.
Com Ràdio ens convida a vegades a retransmetre partits. Jo vaig anar l'any passat una vegada, aquest any una altra, Rafacano va anar a la retransmissió del Sergi Mas, perdó. Sergi Mas, de la Com. I aquest dissabte ens han convidat i anirà representant Ràdio d'Esvern Pau Albornau. Molt bé, però una cosa...
No, és com ràdio. No tenim la sintonia de com. No, aquest dissabte no es juga al Camp Nou. No, es juga a fora. I com es retransmet. Doncs ara vols que t'expliqui un secret de la ràdio? Sí. Doncs mira, secrets de la ràdio.
perquè busco una sintonia... Ui, no va, al Camp Nou. Jo vaig de cul, eh, avui. No hi ha la cabina del Camp Nou. No, però busco una sintonia... Tu vas anar a la cabina del Camp Nou. La nova secció que inaugurem, jo sé que vaig anar-hi, però perquè tenia carret de socis, si no, no et conviden. Ah, no? Clar, al final vaig pujar amb el Jordi Pons, una abraçada del Jordi Pons i ens està escoltant, que és qui retransmet i que ho fa molt bé, per cert, als partits de la Com. Mira, secrets de ràdio.
Hola, amics i amigues. Benvinguts un dia més a Secret de Ràdio amb Jordi Domènec. Carme, avui ens arriba una pregunta de Carme Verdoy, que viu a Barcelona, i pregunta com és possible si el partit es juga fora de casa, que retransmetin el partit?
Carme, és molt senzill i molt fàcil. Tenen televisions al control i a l'estudi de ràdio. Pensava que anaven enlloc. No hi va enlloc. Aquest any ha hagut molta polèmica. Però RACU ara ja hi va. RACU ja hi va perquè paga.
I com ràdio no paga? Jo crec que no, però no t'ho puc assegurar. Que, bueno, que ja em dius tu, que tots el cap i la fi ho veiem per la tele, eh? I s'estalvien un diners, no és el mateix. No és el mateix, no. En fi, va, comencem les notícies, que avui no sé què passa, que anem tard, eh? Anem tard, anem tard. Vinga, va, comencem les notícies de Sant Just. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
Carme Verdoi fa les notícies de Sant Just d'Espern. Carme Verdoi, notícies Sant Just. Carme, on pares o...? Ah, val, val. Doncs parlem de la setena volta dels Torons, que es fa aquest diumenge, i l'organitza l'agrupació ciclista Sant Just, com sempre.
L'excursió pertén a treure mans del ciclisme, perquè el nivell de l'excursió és mitjà alt, és a dir, que ni tu ni jo podríem participar en aquesta volta. Parla per tu, parla per tu, Carme. Mira quins bessons que teniu aquí. En total són 32,7 quilòmetres, una mica més que en les edicions anteriors, i el desnivell arriba fins als 1.150 metres, tot i que el recorregut segueix camins amples i no passa per trialeres ni corriols.
Perdona, no passa per trialeres ni corriols. Al català, passa-l. Encara que no sàpigues què vol dir trialera. Una cursa començarà, no és una cursa en un sentit de competició, sinó que és una volta, no? Començarà el camp de futbol municipal a les 9 del matí i les inscripcions es poden fer a través del web www.acsanjust.com o abans de la cursa fins a 5 minuts abans de l'inici, que és a les 9 del matí.
Carme Berdoi, passem-me la següent notícia. Parlem de l'atur, encara no n'havíem parlat aquí al programa, aquest mes, i volia destacar-te la dada, perquè sé que ho segueixes. Parlem de l'atur. Complicat, eh? Home, hi ha molta gent que no té feina, eh? No, no, i tant. No, a mi... No vull parlar. I què?
Doncs l'atur ha baixat en 10 persones al mes d'abril a Sant Just, ara n'hi ha 780 sense feina. Són dades que es van fer públiques divendres, la Ministeria de Treball, que també indiquen que encara són una desena més que ara fa un any. És el segon mes consecutiu de baixades al municipi, un descens que també ha estat general conjunt de Catalunya, en què hi ha hagut unes 2.500 persones que han trobat feina, tot i que també s'apuntava que tenia força a veure
amb els contractes de Setmana Santa, que és quan va coincidir aquest any a l'abril. Per tant, l'atur continua a l'alça, és a dir... És un descens general. Ah, ha disminuït? No, no, és un descens, sí, sí, per això dic que a Catalunya hi ha hagut una baixada de 2.500, però el que passa és que s'atribuïa un descens vinculat amb aquests contractes concrets de Setmana Santa. Lamentablement no es veu que es recuperi, això, no? No, de fet, al Baix Llobregat l'atur continua enfilant-se.
i aquest mes d'abril ha cascuten 150 persones. A Sant Just sí, que portem dos mesos consecutius de baixades, i tot i això hi ha encara 780 persones de Sant Just apuntades a les oficines de desocupació. La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania també.
Ahir es va estrenar Gran Nord a Televisió de Catalunya. Carme, no sé si vas veure-ho. No, però la vull veure. Jo tampoc la vaig veure. Tothom l'ha criticat. Aquí anava amb el Roger Coma, que ens l'estimem molt, el programa. Per la penya del morro, la situació més morro que es pugui fer des d'aquí, des dels Gaudí, soc el Roger Coma i espero que us vagi tot molt bé. No com val tu. No, és broma, ho retiro, ho retiro, perquè ahir d'aldiense no sabem com va anar, per això tampoc.
Podríem buscar-ho després. Bueno, en fi, una abraçada, ja que tenim el nostre amic Roger Coma allà, íntim del programa. Vull dir, ens veiem cada dia per fer un vermut aquí, a les moreres de Can Giestà. Carme, què fas? Que t'està veient tothom. Carme, què fas? Però, Carme... Perquè tinc calor, si l'estudi.
Tens caló a l'estudi, però no cal que et vagis traient la brusa. A veure, un moment. Això està a radiodesvern.com. Està gravat, això? No, no, ho dic de veritat, eh? Jordi, no m'he treit la samarreta. Home, no t'has... No m'he treit la samarreta. Jo ja no puc parlar. M'he estirat la màniga i ja està. T'has estirat la màniga. I he deixat l'espatlla al descobert. Oh! M'he treit la samarreta. Oh!
Carla, però què no vols que no pots fer això? Els homes, no, no, no, és que no podem. És la nostra naturalesa, per això mateix, aquests dies, totes les noies que comencen a ensenyar coses, amb aquests tirantets, aquests shorts. Ah! No, preu, considero amb la calma. El veig atabalat, alterat, no?, amb el tema primaveral, vull dir.
Molt. En fi, Carme, no, faig-ho de home a veure. Em poso l'aire acondicionat, eh? Està pujant la temperatura i de l'estudi, poc a poc. Carme, aquest folar que portes... Què? Te'l trauràs? Sí. Després. Per la gent que no ens pot veure a la webcam, què portes posat, Carme? Jordi, va. Tira, tira. Tira, tira, tira que teves. Vinga, per on continuem? Agenda. Ah, bé.
Vinga. Sí, molt. Regenda! Fem un parell de punts per avui i un per demà també, perquè cal inscripció. Aquest vespre, el Club de Lectura Negra... Perdona? El Club de Lectura Negra de la Biblioteca... Que ho impulsar, via democràtica?
del gènere negre. Convida Paco Camarassa, important personatge del món de la literatura negra, és el propietari de la llibreria Negra i Criminal i és el que organitza cada any la Barcelona Negra. Quan de negre, no? Interessant, sí. És un comentari de López de Plats Bruss. Quan de negre, no? Es comentarà el programa... Ai, el programa. El llibre, la novel·la, Tarde, Mal i Nunca, de...
Tarde, mal i nunca, novel·la, el negre, Sant Just. De Carlos Sanón. Carlos... Què? Sanón. Carme, què et passa? Que m'ha fet gràcia. Per què? Has fet tanta. Has fet tanta. Què t'ha fet gràcia, a veure? Què t'ha fet gràcia? M'ha fet gràcia com m'has fet jo, està. El què? Però el què, eh? Home, no m'ho dius mai. La imitació d'Ai la veu. Del López? No. Quina?
Jo no penso continuar el programa, fins que aquí no recuperem la tranquil·litat. Ja us ho dic ara, estimat oients, ja retallades, a la penya del morro també. Carme... Jordi... Jordi... Acabem de perdre un oient a radiosberg.com, a la webcam. Va, ja està. Ja està. Ara no entres. Millor...
I ja està. No sé quina veu és, no cal sense saber quina veu és. Digue'm-la, que la faré més. És que no fa gràcia, per això ric. Home, perdona. La frase és, no fa gràcia, per això ric. Vull dir, que m'ha fet gràcia, m'ha fet gràcia. Quan has fet la veu de tard i malament, nunca. Però no té una gràcia infinita. I llavors he pensat que era absurd riure. I llavors tot m'ha fet més riure.
No s'entén gaire, em sembla. Bueno, fem una cosa. Un aplaudiment per Carme Verdoy, perquè s'ho mereix. A les 7, eh? A les 7. A les 7 del Sant Just Notícies. Avui es comenta que el Sant Just Notícies, Notícies Vespre, amb tu, Carme, serà una festa. Perquè cada notícia... No, és broma. No, no. I encara més coses.
Aquest vespre l'espai Manorama Municipal de Sant Just d'Esvern, d'ETB Llobregat, es farà de l'habitatge a Sant Just. Ah, molt bé. El programa que comença a les 10 de la nit. Amb qui? Representants de l'Ajuntament. El regidor d'Urbanisme, potser, no? D'habitatge, suposo que sí. D'habitatge, vull dir. Suposo que sí. Molt bé, molt bé, molt bé. I demà a les 6, perquè si no tindreu temps d'apuntar-vos anticipadament, si us interessa,
Es fan baby contes amb Sandra Rossi. Ai, baby contes. A la Biblioteca Gent Margarit i és una activitat que es fa per nens entre un i dos anys i que la inscripció prèvia. Per tant, doncs, si algú no ho ha fet encara i vol apuntar-s'hi, avui és l'últim dia. Doncs ja ho sabeu, eh? Aquestes són les últimes notes de l'agenda de Sant Lluís amb les quals acabem aquest espai de notícies Sant Justenques. Carme, gràcies i bona tarda. Bona tarda. Que vagi molt bé i ja sabeu que ara mateix a ràdioidesverm.com totes les informacions que vulgueu i a partir de les 7 al Sant Lluís Notícies Edició Vespre.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Jus d'Esvern. Vine, vine. Ai, por fa lloy que se m'ha fet una cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de l'Ostientum d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton.
Soc l'Àngel Llàcer i a la penya del morro, mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esbem i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro català.
Ràdio Despert 98.1
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Camí de dos quarts a sis de la tarda amb The Pepper Potts i el tema Time to Life, temps de viure.
I a aquesta hora de la tarda, com cada mes, a partir d'ara, rebem l'Anna Elías. Avui per telèfon, Anna, bona tarda. Hola, bona tarda a tots. Què tal, com estàs?
Molt bé. Molt de temps, no? Sí, sí, sí. Cada setmana ara està molt llarg. Sí, és veritat, és veritat, perquè ja vam comentar-ho amb el Lluís aquí quan va venir, que degut a les retallades públiques del cas Font Santa, lamentablement ja no podem tenir o no podeu oferir el servei
que tant ens agradava la ràdio, no?, que és venir cada setmana per parlar de drogues, d'emocions, una mica de tot, no?, clar, i llavors ara només ho podem fer una vegada al mes, però jo molt content que ni que sigui una vegada al mes, Anna, estiguis aquí amb nosaltres, i tant, i tant, i tant. I jo també, jo també, molt contenta. Molts ànims per això, eh?, pel tema, perquè sé que
pels treballadors del Casfon Santa han estat uns moments, i encara són moments complicats, un aplaudiment, una abraçada molt forta, des de la penya del morro.
Bé, dit això, avui volem parlar, perquè ja comença a fer bon temps, es nota, fa calor, estem ja com una mica, ja ho heu dit jo abans, eh?, sobreexcitats tots, com a mínim jo, i la primera, jo, o sigui, això em porta molt a la meva adolescència, no?, quan pensava que em podia menjar el món, quan pensava que jo era, bueno, lo más de lo más,
i començava a sortir. Normalment, clar, era la primavera. Després de l'estiu, les primeres sortides, què feia? Clar, mira, la setmana passada, no sé si vau, segurament, que algú va veure a la tele, no sé si vau veure la notícia aquesta del macrobotellón antes dels examens. No, no ho vaig veure. No ho vau veure. No em recordo ara si era, si no m'equivoco, a Màlaga, em sona, que era Màlaga,
que van habilitar una empresa privada, molt gestos, amb molt d'ull, van habilitar una zona tota de concept i em sembla que pagaves dos o tres euros. Sí.
i era concert pel dia, i la gent feia el botellón allà. Els veïns no estaven contentíssims, s'hi imagineu. Allà Andalusia, el botellón és una cultura. Aquí ja no es porta tant, va ser una moda durant un temps, però ara ja no es veu tant. En canvi, allà és una cultura. Molt típic, però era l'excusa, o sigui, l'excusa era fer un macrobotellón perquè ara comencen un temps, i estarem un temps sense...
Sense sortir, sense tal, ja fins, no? Fins després de... Potser fins al juny, no? Digue'm per explicar's, però això no s'hauria de fer abans i després dels exàmens? Sí, però és que hi ha l'excusa, però és que segurament que després... També la faran, no? Clar. Pensa que aquí a Catalunya i a Espanya en general, jo sempre ho començ, no?, quan parlem de l'alcohol, és quan tenim un patiment, i típica pel·lícula, no?,
M'ha deixat el nòvio, m'ha deixat la nòvia, no sé què. Què passa? Què fem? Veure? Tirar-nos pel balcó. És a dir, clar, no? És, oh, me'n vaig a oblidar, no? No tothom, no tothom, eh? No tothom, no tothom, però si ens adonem, i a més ens ho posem a la tele, a la tele, no? Sí, és veritat.
A ofegar les meves penes en alcohol. Però quan tenim una alegria, Jordi, què es fa tan bé? També el home que és. Celebrar-ho. Sí, home, clar. Celebrar-ho. Anem a obrir una ampolla de cava, tu. Hola. I tot és alegria, no? Vinga, xirinola, festa. I la meva pregunta és quins són els límits que pot suportar el cos humà a l'hora de beure? Depèn de l'edat. De què depèn? Això.
Això està clar. Aquest matí em va fer gràcia, perquè un noi, no sé si tenia 11 o 13 anys, en un institut em comentava. Diu, clar, però tu a mi no me digues que tu no te beves des de vez en cuando, que sea una cerveza. I clar, jo li he dit, però tampoc soc jo de beure, és veritat.
però dic, a veure, doncs sí, però clar... Sí, li hauries de dir 5 diàries. 5 diàries. Clar, però és que no és el mateix la cervesa que es pot beure una persona amb 29 anys que la que es beu una persona amb 13. Per què? Perquè només a nivell físic, i això ja ho hem dit, a nivell de metabolismo està clar que no es té la mateixa tolerància, ni el cos resisteix...
el mateix amb 13 anys que amb una persona de 20 o 18 mateix. Per què? Perquè està molt més desenvolupat. Però igualment, a viatge psicològic també aquesta part és molt important. Es suposa...
entre comillas, se suposa que una persona de 20 anys, per exemple, l'ús que farà serà més responsable, no? Se suposa que sí, en principi, eh? Tot i que jo conec gent de 30... Sempre, sempre, és veritat, sí. Dius, noi, a veure si espavilem, eh? Però vaja. Però, en principi, no és el mateix fer ús que es pot fer amb 13 anys, amb més descontrol...
i després a nivell físic, que no es té la mateixa tolerància, no?, o tolerància o resistència que una persona amb víctima. És que igualment seguim parlant, eh?, que l'alcohol, tot i que gent que diu que és un aliment, no és un aliment, és un tòxic, o sigui, diguéssim que no aporta potser res bo...
ni el de 20, però molt menys el de 13. Deixa'm preguntar-te, perquè segons l'edat, si les mesures d'unitat del qual, que és una mica el que podem veure. Mira si el metabolismo canvia de 13 a 20, que igualment entre l'home i la dona també. Això, les mesures van per unitat de beguda estàndard. Per exemple, una copeta de vit és una unitat. Una cervesa
seria una unitat. Però, per exemple, una copa de licor, no sé, una copa de whisky, serien dues unitats. I un cubat, el licor amb, jo què sé, un whisky amb Coca-Cola, un combinat, també serien dues unitats. Els homes, diàriament, com a màxim, o sigui, ja parlem d'un màxim, serien quatre unitats. O sigui, dues cubates.
Per això a quina edat? Sí, ja parlem de majors d'edat. Ah, majors d'edat, eh? De major d'edat. Que queden clar. Dos cubates i amb això ja estem... Això ja és el màxim, eh? És el màxim ja, dos cubates. Això és el màxim. Dos cubates és el màxim. El màxim és el de les unitats del que ja és del màxim al dia. Serien dos cubates o quatre cerveses o quatre copetes
de vi. Ja estem parlant del màxim, eh? O sigui, imagina't... Qui ho diu, això? Això, l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut. L'Organització Mundial de la Salut, vale, vale. Sí, sí, no ho dic jo, eh? No, no, home, ja sé que podria ser tu, però... No m'ho he dit per saber-ho. Que hi ha estudis, és a dir, que pensem que està valorat per les conseqüències. Vull dir que no ho diu la veïna del quart primer, això, eh? No, no, no.
Ho diu l'Organització Mundial de la Salut. Quatre cubates... No, quatre cubates... Ah, no, perdó, perdó. Dos cubates. Dos cubates és el màxim al dia. I a les dones seria la meitat, eh? Ara, et dic una cosa. També dos cubates cada dia, això no és perillós? Imagina't. Però perquè dos cubates al màxim cada quant? Clar, no, aquí pot ser un màxim al dia, no? Però després això...
el màxim a la setmana seria multiplicar-ho per 6, no falla. O sigui, la unitat de begudes estàndard diu pels homes el màxim seria 28 unitats a la setmana. A la setmana, o sigui, si tu entre 17 i diumenge et fots 14 cubates...
Home, jo crec que... Estàs complint el que diu l'OMS, no? Tenim un problema. És que estem parlant del màxim. Clar, és veritat, és veritat. Estem parlant d'un màxim. No, això no és que sigui bo. O sigui, estem parlant de que és... Home, clar, una persona que es veu cada dia... Què s'ha de veure? És que en el moment que t'has de veure, que tens necessitat,
i estem parlant que tens una dependència, tot i que sigui... No, jo faig broma perquè les estadístiques i els números és el que té, no? Però vaja, que ja t'entenc, ja t'entenc el que vols dir. Clar, jo, a veure, enteneu que potser el que parlàvem, no?, major d'edat, que potser es veu dos cubates, jo què sé, un cop cada quan, no sé, un cop al mes, no?,
amb seny, no? És a dir, tots hi sabem que... Amb seny i, perdona, hi ha diners, eh? Perquè un cubata... Escolta, l'altre ja vaig anar a un lloc que em van clavar com 7 euros per un cubata, eh? Per un cubata, sí. Ja sabem que per un dia... Però, bueno, ja estem parlant que estem parlant de quantitats que, segons l'OMS, que no són bones. O sigui que...
que això ho hem de tenir en compte, i més ara pel que parlàvem, Jordi, de l'estiu, no sé, ara, els bars, a les tardes, us heu adonat que els bars estan a tope? Sí senyor, home, de fet només cal fer una volta per Can Ginestar, que està l'Edu que no para, jo d'Edu, te vas a forrar, i el tio, no, que voy a forrarme ni nada, però bueno, el no para, Can Ginestar, està a tope, com dius tu, el mil·lenari també, i moltes terrasses de Sant Just, eh?
I perquè és una manera d'alcohol, no?, i ho hem parlat moltes vegades, desgraciadament és com una mica una manera de sociabilitzar-se, eh?, perquè vamos a hacer la cerveza, no? Jo, poca gent ha escoltat dir, vamos a hacer, no?, vamos a hacer el cop de la birra, pues vamos a hacer la Coca-Cola. Sí que hi ha gent que ho fa, vale?, però és com que no, o anem de festa i anem relacionats directament amb el cubata, no?,
I ara l'estiu, que sortim més, això també comporta que bevem més, perquè estem més desanimits en tot sentit i busquem també un efecte amb l'alcohol. Bé, doncs més que res tenim en compte això, que l'Organització Mundial de la Salut diu que dos cubates és el màxim que els homes poden prendre. I les dones?
També. Dos unitats de begudes. Dos unitats, o sigui, les dones un cubata. O sigui, un cubata o dues cerveses o dos rins. Però és que jo conec... Ui, jo tinc amigues que se'n riurien que en un cubata, o sigui, no els hi senten ni com un xupito. Sí, res. En fi, doncs ja ho sabeu, eh? Aquestes són una mica les mesures, les unitats d'alcohol. I sobretot, Jordi, sigui una cervesa, dues o el que sigui, el tema del cotxe important, eh?
El tema del cotxe, sí. Que no agafem, que no agafem el cotxe. Sí, però la gent ja cada vegada està més conscienciada, eh? No sé si per les campanyes o per les multes que et claven i pel tema que et pots arribar fins i tot a ser una infracció, punts, presons, etcètera. Presons, sí, sí. Sí, sí, sí. Però vaja, això... Jo me'n recordo, me'n recordo... Si posa'm la música allà de Remember When, perquè... A tapar-lo dels 90, finals dels 80 o 90...
La ruta del bacalau que feien allò els joves de València i a Madrid, i no només allà, agafo com a referent, però aquí a Catalunya també, tothom bevia i agafava el cotxe sense cap mena de problema. És una cosa que avui sembla increïble, no? Impossible. I una altra cosa també, que sempre relacionem no agafar el cotxe i veure...
Ojo, ojo, també qui es col·loca d'una altra manera, eh? Clar, és veritat, també, drogues, marihuana... No, no, no bec, però em foto, no?, una raia de coca. No, no, no, tampoc, tampoc, eh? Si bebes, no conduzques, i si té drogues... No, no té drogues. Si té drogues, no conduzques, por favor. No conduzques. En fi, doncs, Anna, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Ens tornem a escoltar el primer dimarts, no?, de juny.
Ho deixem així. I que vagi molt bé el Casfon Santa. Una abraçada, Anna, gràcies. Moltes gràcies. Adéu, bona tarda. I a continuació, a la penya del morro, Pau Marcos i Martí Ramírez.
Amb l'espai, el grup musical de la història. O història d'un grup musical. Més ben dit. Avui, Simple Plan. D'aquí uns moments després de la publicitat. I quan dic la publicitat vull dir la publicitat perquè només hi ha un anunci. Ràdio Taspers 98.1 Ràdio Taspers 98.1
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.com. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Hola, bona nit, sóc el Roger de Manel i saludo a tota la gent de la Penya del Morro.
Salut. Ells són Miquel Àngel Andete, de Senyor Cor Brutal de València, i una salutació i molt de rock and roll per a la penya del morro.
Bon dia, bones tardes, bon vespre i bona nit. Som en Joan Miquel i bé, això és una salutació per la penya del morro de Ràdio d'Esverda. Hola, sóc el Valen Nieto i una salutació ben gran a la penya del morro de Ràdio d'Esverda. Ei, ei, penya, què tal? Un saludo de part d'en Joan Colomo per la penya del morro. Yeah!
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. És màgic, és meravellós, que ens menteixi.
Moltes gràcies a aquestes salutacions de grups catalans musicals. 5 i 41 de la tarda, continuem a la penya del morro en directe i com cada dimarts rebem ara el Pau Marcos i el Martí Ramírez. Molt bona tarda, nois, què tal? Com esteu? Hola, bona tarda. Bona tarda, bona tarda.
Avui veig que teniu com una mena de ratx de sol, no? Sí, això és com ja l'any passat, aquí es nota quan arriba la primavera, la penya del morro, jo ja no veig el Jordi. No, no, jo tampoc. Hi ha una època de l'any, que això ho hem comentat moltes vegades, perquè és un disseny d'estudis molt... Està pensat, s'ho ha pensat. Està pensat per aprofitar la llum de solar. No hi ha plaques solar, però per aprofitar-la al màxim i llavors reflexa... Deu ser de calatrava, no? Que només cobra 94 milions...
Si no hi ha compenatressió, ja tenim excusa. Exacte, perquè no ens veiem. Per què veure'ns? Jo sí que els veig a vosaltres. I tampoc ens sentim, perquè els auriculars... Els meus sí que van, eh? Estem fent ràdio o sembla això... Canal Català. Canal Català de Barcelona. És broma, és broma. A veure, avui parlem de Simple Plant. Qui és Simple Plant? Bé, doncs, és un grup
marcada dins de l'estil pop-punk, nascuda a Montréal, a Canadà, el 1999. Els components que formen el grup són Pierre Bouvier, ara farem una mica de classe de francès, eh? Sí, Pierre. Pierre. Pierre. Pierre Bouvier. Bouvier. Bouvier. Bouvier. És veu principal. David Des...
David Degosier. Sí, què anava a dir? No cal dir els noms. Si vols dir el nom i no el cognom. Molt bon nom. Millor, millor. Bueno, doncs David, que s'encarrega del baix i les veus. A la guitarra què hi havia? A la guitarra estava...
Sebastián, que no Sebastián, eh? Ah, molt bé, molt bé. Sebastián... Com el de la sirenita, no? Exacte. Guitarra rítmica i veu, i Jeff Stinko, que és guitarra, i Chuck Kumó, que seria la bateria. Llavors, es pot observar que molts dels components tenen algun nom i algun cognom francès. Sí? Sí. No ho havíem percatat, no? No. I que, per tant, es podria dir que la banda té un toc franco-canadenca. Ojo, eh?
Llavors, al llarg de la seva trajectòria musical, al Simple Plan han llançat quatre àlbums d'estudi, que es titulen No Pads, No Helmets, Just Balls, el 2002, Still Not Getting Any, el 2004, Simple Plan, el 2008, i Get Your Head On, el 2011. I ara, a continuació, repassarem la carrera musical de la banda i les particularitats de cada un d'aquests àlbums.
Ens hem de remuntar l'any 1996 per descobrir els orígens de Simple Plan. Doncs sí, perquè amb la formació de la banda Punk Reset, on hi tocaven alguns dels membres del grup actual de Simple Plan, com direm només el nom, hem dit, Chuck o Pierre,
doncs es va dissoldre aquesta banda Reset van realitzar alguna gira abans per Canadà però van tenir un èxit relatiu o sigui que aspiraven a més suposem volien més èxit i això va fer que es dissolgués Reset alguns van dedicar-se als estudis van dir això de la música ja no és el meu ho hem intentat no ha funcionat van tornar als estudis
Altres no, altres van tornar, però mira, van conèixer gent nova, per exemple, Comó, Comó es diu, Martí? Sí, Comó. Coméau, també li pots dir. Coméau, sí. Coméau, sí, molt francès. El que vindria a ser el Pierre, es diu Pierre de nom, va bé? Sí. Va tornar als estudis, però a la secundària, a l'institut, va conèixer Jeff Stinco i a Sebastián Lefebre, amb els quals va muntar un nou grup,
que portaria el nom, aquest sí, de Simple Plant, i més tard ja es van reunir amb la resta de membres fins a ser el cinc que ha comentat abans el Martí, i aquí és quan comença oficialment la vida de Simple Plant amb aquest grup d'institut, els seus inicis van començar enregistrant demos, i mira, l'any 2001 ja participaven en diversos festivals, concerts per Canadà, semblava que amb més èxit que abans, no?
Per tant, és un grup d'aquesta dècada. La seva consolidació va arribar a finals del 2001, quan van signar un contracte amb l'Ava Records.
per gravar el seu primer àlbum l'any 2002, No Pats, No Helmets, oi, Martí? Exactament. Molt bé, Jordià. Sí, ho estic llegint, eh? No ho has llegit tot, eh? No Pats, No Helmets... Ah, Just Balls! Just Balls! Fatal, fatal, perdó, perdó. Mira que és tan negreta. Martí, quan va ser publicat, això? Doncs va ser publicat el mes de març d'aquest mateix any, el 2002,
I una de les particularitats d'aquest primer treball de Simple Plan és que en ell van participar Joel Madden, del grup Good Charlotte, i Marc Hoppus, de Bling 182. Aquests grups són semblants al so, també són punt pop d'aquest universitari, aquestes coses. Exactament. T'ajuda entre ells. Sí, típic de pel·lis americanes. Aquestes coses que són American Pie són aquesta gent. Garatge i tot això. Exactament. En plan garatge. Exacte.
En plan garatge, aquest seria el titular. Sí, sí. Sempre en plan, en plan garatge. Ara, ara, ara, ara, estem aquí en sortint. Demà. Doncs seguim i direm que l'èxit del grup va ser instantàni i els hi va arribar amb força, com ho demostra que en menys d'un any
La banda va visitar 5 continents i van tocar en 300 xous aproximadament. 5 continents, però no n'hi havia més, eh? Si no, haurien anat a l'Antàrtida. A mi em sonava. A mi em sonava en simple plan, però tampoc no és que els hagi seguit gaire. Vosaltres sí? Bueno, la seva època... Sí, per cançons tipus Welcome to my life, aquestes coses, sí que van tenir... Quan érem joves i també tocavem als garatges, aquestes coses, a les nostres cases, aquí, urbanitzacions... Ah, aquí a Camp Mèdic, no? Sí, i tal, i tal.
A les mansions de Puigcerola. Entra padel i padel. Molt bé, molt bé. Doncs cançons com I'm Just a Kid, Perfect o The Worst Day Ever. De fet, ara estem escoltant, perdona, talli Perfect, eh? Com a dada, com a dada. Per controlitzar.
Doncs que aquestes cançons que he anomenat van contribuir a que els reconeixements comencessin a venir de forma seguida i de forma ràpida. Es van fer conèixer a fora de Canadà, van aconseguir uns quants milions de fanàtics, van també aconseguir els primers llocs en les llistes de música alternativa i van aconseguir el disc d'or a Canadà i al Japó que també van tenir força tirada.
Do you ever feel like breaking down? Do you ever feel out of place? Like somehow you just don't belong and no one understands you. L'any 2004 Simple Plan llença el seu segon àlbum d'estudi titulat Still Not Getting Any, amb el qual ja es va donar a conèixer tot el món amb aquest senzill que estem escoltant Welcome to my life. Pau, que a tu precisament és el que t'agrada més. Sí, m'encanta.
Que si dius que no et tallo la mà, eh? Ja. Doncs Welcome to my life, que ja em dic que m'encanta, em desperto cada dia amb aquesta cançó. Ja et nota, eh? La veu, com ho dius, la passió que desperta. M'encanta, m'encanta. Molt, molt. Boníssima. Molt. Doncs Welcome to my life, Shut Up, Antitled o Crazy, van ser alguns dels temes d'aquests Tittle Not Getting Any.
I dins de la banda van estudiar possibles noms per titular aquest segon disc, perquè estil not que tinc geni vol dir seguint sense tenir res, si ho tradueixo bé.
Si m'aproveu la traducció o avui només parlem francès. Perdona, still not getting any, sí. Seguim sense tenir res. Continuo sense tenir res. Doncs per titular aquest segon treball volien alguna cosa original però finalment no els va sortir res i van dir, doncs seguim sense tenir res. Per titular, de títol, molt original sempre. Molt bé. Molt bé. Sí, molt. Molt! Espera el pròxim disc, si és original.
Doncs, seguim. Una de les raons per les quants van escollir aquest títol és que des del mateix grup que no estaven reient bones crítiques i tampoc estaven reient suficient respecte per la seva feina. O sigui, es sentien una mica menyspreats, potser, per la crítica. Ai, que ploren. Ai, que ploren. Ara ploren. Amb només un disc no podien pretendre ser uns clàssics. Però, bueno, no els hi direm res des d'aquí. A ser el que vulgui. Bagatos. També. Solo que bag, eh? Sí. Ho dirien alguns. Exacte.
Doncs aquest segon disc mostra un canvi en l'estil de Simple Plan, s'aprecia una música més progressiva i més dura, sobretot perquè van comptar amb la producció de Bob Rock, que és el mateix que ha treballat en grups com Metallica o Aerosmith, salvant les distàncies, eh? La música de Metallica i Aerosmith amb aquesta gent.
L'any 2004, Simple Plan, van iniciar la fundació, a més com a dada, per a joves amb problemes de drogadicció, suïcidi o pobresa, que la cançó Crazy es fa al·lusió a aquestes situacions. O sigui, tenen el seu cor. Això és el punt benèfic, també, no? Molt bé, no? Simple Plan. Ah, sí, està bé. Que destinin una miqueta... Sempre queden bé.
Després es fotran ells unes farres importants entre concert i concert, però no els direm res. No, no, no. Són bona gent. No serem nosaltres qui diem el que ha de fer la gent. Tothom és lliure de fer el que vulgui. Consell de la penya del morro. Ei. El seu tercer àlbum d'estudi titulat Simple Plan, que aquí ja us van matar amb un accés d'originalitat màxima. Sí, aquí ja veiem que cada cop van a més els títols dels àlbums. El van començar a gravar a principis del 2006 i va sortir al mercat a finals d'aquell any.
Sí, i a més, com a dada, també dic que el procés de gravació es va dur a terme en diferents estudis de diferents ciutats americanes i canadenques. Es va començar a Miami, després a Los Angeles, a Montreal, i finalment es va acabar editant a Nova York.
Què passa, Pau? Jo em pregunto, per què fan això d'anar a diferents ciutats? Sonen diferents, les cançons, si les graves a Nova York o a Montreal? No, ai, Pau, ja està, perquè no... És que... És l'ambient, no? Que poc saps de la vida. Ah... O sigui, el fet d'anar a diferents ciutats... Què van gravar? El concert en directe en diferents ciutats? No, no. No, en algú, en algú. En diferents estudis. Perquè van dir, mira, és que veniu dues setmanes a gravar, però és que només ho tinc dues setmanes, eh? Per vosaltres, diu, bueno...
I casualment només tenen a Miami, Los Angeles, ciutats així que no hi ha coses per fer. No podrien anar a Tarragona, per exemple, a gravar-ho. Però una pel·lícula també passa, això. No tot ho fan al mateix lloc. Una pel·lícula té més lògica. Localització en Mordor. Localització en... En Nova Zelanda. En Nova Zelanda. Fan diferents coses. Som movent pel país. I un CD, doncs també. Així té diferents sons, les cançons. Sí, molt. Perquè un té una hora més...
Clar. O més al nord, més fred, a Canadà, aquestes coses. Diu, busquem un xo més càlid. Cony, anem al sud. Anem a Miami. Clar, és això. Veus? Veus el que s'acaba d'escobrir, eh? Ja ho hem trobat. Ja ho hem trobat. Ja ho hem trobat.
Per fer aquest tema que no ho hem dit, eh, és When I'm Gone, és a dir, quan jo hi vaig. Ah, no, quan he marxat. Gone és passat, no? Participi. Gone, gone, gone. Gone, gone, gone. Ah, exactament. Dóna'm-hi el ritme, perquè així no em moriré. Sí, sí, seguim. Bueno, doncs, When I'm Gone, que és el que està sonant, és el primer senzill d'aquest tercer àlbum d'estudi titulat Simple Plan.
i amb el qual van aconseguir la seva posició més alta en el Regne Unit, situant-se en el número 26. Bueno, comparat amb el que hem parlat... Clar, no és... Però Parets ja està molt bé, home. Home, sí. Bueno, no, que després es queixen i diuen que no els tenen en compte. Ai, pobres. Pobrets. En fi, alguna cosa més a destacar? Sí. Simple Plan va començar un macro-tour amb una marató de concerts arreu del món des de desembre de 2007 fins a desembre de 2008. És a dir, els va durar un any.
I van tocar en diverses ciutats i països com, ara farem una mica de geografia, Londres, Estats Units, Japó, Quebec, Alemanya, Mèxic, Austràlia, Polònia, Tel Aviv, Dubai o Moscú. Entre molts altres. Amb aquest ordre, perquè tela, eh, fer aquest ordre. De Londres, Estats Units, i després tornar al Japó, saps?
Més que res perquè diu Alemanya, Mèxic i Polònia. T'han dit, calla, anem d'Alemanya a Polònia, però passa per Mèxic abans. I per Austrània. En fi, 5 minuts per arribar al punt de les 6 de la tarda. Avui estem repassant el mític, o no tan mític, m'estic adonant, grup Simple Plant, amb el Pau i el Martí, com cada setmana, que ens repassen un grup de música. Aquest tema que sona de fons, jet lag.
Que va ser el primer senzill del seu quart i darrer àlbum de la banda titulat Get Your Heart on. Va ser llançat el juny del 2011. A mi em podrien donar Radio Flashback, no? Sí. Per la feina que fan. Home, no ens mentim, posen una cançó...
diuen, ha sigut tal i ara sonarà qual, posen una altra, però en posen dues, i llavors parlen de la que ha sonat i de la que vindrà. Sí, però jo a mi m'agrada més a M80 Ràdio, eh? No sé si escolteu M80 Ràdio o no. Corria l'any 1980, quan Michael Jackson se situava en les listes de... Fem una contextualització de... Sí, sí, està molt bé. Està molt bé. En fi, amb el París, amb què continuem? Doncs amb jet lag, com deies, que continuem amb jet lag, que ara ens hem acostumat,
que és el primer single de Get Your Heart Done, cançó que a més va formar part d'un anunci grec l'estiu passat. Ah, sí? Aquest treball, sí, no sé de què, del Colacal o alguna cosa així. Aquesta cançó, Jetlag? Sí.
No et sona això? Hola, bebo Colacao. Sí, o de Multisport o algo así. De Pasqual Deportes. El nen rapalent del Colacao. No, home, no. Algún día yo también seré. Algún día yo también seré como ellos, pero de momento no puedo. No me he dejado en sitio en el mar. Sí, però va, espavila, home, una cleca que et donaria jo a tu. Bueno, en fi, jo no sé tu. En fi, tornem, no li donarem res al nen. No, no, no.
Doncs aquest disc van col·laborar amb la cantant Natasha Bedinfeld, o alguna cosa així. Bedinfeld. Bedinfeld. Bedinfeld. Lach Kogelfeld. Aquesta. I a més, entre els darrers mesos del 2011 al 2012, la van de realitzar dos grans gires de presentació d'aquest nou àlbum.
Per començar l'any van protagonitzar un tour asiàtic, perquè ja hem vist que van tenir disc d'or al Japó amb el seu primer CD, que no està mal. No sé per què els hi agrada tant als japonesos, però ja els hi preguntarem quan en veiem un. Sí. Sí. Doncs... Ho fas tu, si a casa. Vaig, guai. Van anar per Japó, Indonèsia, Hong Kong, Malàisia, Xina o Singapur. Aquesta gira va anar seguida d'un tour canadenc el 2012 per les principals ciutats del seu país natal. Van dir, és com més topa, quan ve per aquí per Espanya.
I la pròxima gira de la banda serà per tot el continent europeu, on visitaran quasi tots els països, inclòsos Finlànda i Suècia, on mai han tocat, que no està mal. La sang de burxata que tenen els suecos i els finlandesos... Bueno, no saps tu, no saps tu. Els has vist en concert, els suecos i els finlandesos? No sé.
L'activitat del grup segueix aquest 2012 i és que ja hem presentat el que esperen que sigui una de les cançons que més sonin aquest estiu, Summer Paradise.
Aquesta és la cançó de l'estiu? No, una de les que ells esperen que ho peti. Amb qui col·laboren amb Soundfall. I aquesta cançó és un estil més melòdic i ja està disponible a iTunes i a YouTube i serà una de les cançons que segur... I a Spotify també. Spotify també. Spotify. Doncs és que no l'he trobat. Ho sento.
Doncs, sí. Doncs tan bé. Està bé. Es convidem escoltar-la, Summer Paradise, eh? Sí. La podeu escoltar per on vulgueu, que segur que aquesta cançó sonarà... No, és que estic rient d'una cosa que he llegit al xat. Ah, perdoneu, perdoneu. No passa res. Perquè, diu, un oient qualsevol pregunta, diu, quan comença la tartulla esportiva? Més tard. Més tard. Que estem insinuant, que no li agrada. Ja marxem, tranquil. A veure, Sergi Pont, la tartulla esportiva comença a la del 6 i 35, d'acord?
arribes 35 minuts d'hora. Sí, exacte, ja pots anar a comprar-te un croissant i fer una volta i tornar. Idiota. Perdona. Sempre respectant els oients, eh? Sempre, molt, molt. Us estimem molt, eh? Però hi ha audients que... Sou l'ànima del programa. Sí, hi ha audients que no tant. Home, quina falta de respecte, de veritat, eh? Amb el Martí i el Pau aquí preguntant coses d'altres accions que no venen ni a cuento. Bueno, acabem, acabem o què? Sí, seguim, seguim. Que ens queda un minut, no? Vale.
Doncs segur que aquesta cançó, Summer Paradise, sonarà el proper mes de juny a València, Bilbao i La Corunya, on presentaran les cançons del seu darrer disc. Diu que sí que li agrada, eh? Ah, ara riquifica, eh? Diu, però és que no feu propaganda de tertúlia. No, no la fem.
D'aquí 35 minuts i mig la tertúlia esportiva, eh? No, no la facis, no la facis. Ah, vale, doncs no la facis. És el que vols. Ell vol que fem propaganda, d'aquí 35 minuts hi ha tertúlia a sobre. I no volem fer propaganda que d'aquí 35 minuts hi ha tertúlia esportiva amb el Sergi Pona, el Rafa Cano. No la fem. I no direm que té una cançó preparada, el Sergi, avui, també amb la guitarra, com cada setmana. Bé, doncs ens acomiadem de simple plan, no? I la setmana que ve...
Bona tarda, són les sis, us parlem al Versàs i Marta Patricio. Nova pica baralla al Senat entre el PSOE i el govern central, en aquest cas motivada per la situació de bànquia. Els socialistes han retret al govern central que retalli 10.000 milions en sanitat i educació i en canvi es vulgui donar diners públics a bànquia.
La resposta de Mariano Rajoy ha estat contundent. Senat Albert López, bona tarda. Bona tarda, sí. Els socialistes no entenen que fa unes setmanes el govern retallés 10.000 milions en sanitat i educació i ara posin aquesta mateixa quantitat de diners a disposició de bànquia per sanejar-se. El president de l'executiu, Retreu al PSOE, que per ara han estat ells qui han deixat diners públics a les entitats financeres. Mariano Iglesias, portaveu socialista al Senat, i Mariano Rajoy. Es posible, es posible.
Es posible que encontremos 10.000 millones de euros para un banco y no los tengamos para la salud y la educación de los ciudadanos. Y no sé qué dicen algunos de dinero público, porque hasta ahora el único dinero público que se ha dado ha sido el del gobierno del Partido Socialista Obrero. Rajoy afegeix que el govern del PP ha obligat a les entitats financeres a provisir 50.000 milions d'euros. Com ràdio sonat.
La Borsa Espanyola ha tancat sessió amb pèrdues d'un 0,8% i ha mantingut pels pèls els 7.000 punts. Entre els valors que més han retrocedit, avui també hi ha Bànquia, que s'ha desplomat prop d'un 5% després que ahir Rodrigo Rato anunciés que dimitia com a president de l'entitat. De la seva banda, la prima de risc ha seguit pujant i s'ha situat als 430 punts. Mentrestant, més de 150 persones es troben concentrades en aquests moments davant l'edifici de la Borsa de Barcelona per protestar contra el que consideren
a abusos dels bancs. Barcelona, Montcarvajal, bona tarda. Bona tarda. Estan convocades per comissions obreres, l'UGP i la plataforma Estafa Banca. Aseguren que la Comissió Nacional del Mercat de Valors, que està al mateix edifici que la Borsa, és en part culpable de la crisi que vivim. Ho ha dit a Com Ràdio el responsable del sector de comissions, Carles Domingo.
Entenem que són aquests organismes els responsables per la falta de supervisió i la falta d'una normativa adequada en el moment en què s'ha produït la crisi, d'estrenar la bomba immobiliària i de gestionar d'una altra manera tota l'economia especulativa que s'ha de donar a terme en el nostre país. També hi ha persones afectades per les participacions preferents, duen pancartes, on es llegeix banquets, lladres, torneu-nos els diners. Davant la borsa hi ha quatre furgonetes dels Mossos d'Esquadra i més en un 4 a més, com Ràdio Barcelona.
La xarxa d'orientació jurídica de la Diputació de Barcelona s'amplia des d'avui amb un nou punt d'atenció ubicat a Badalona. Es tracta d'un servei que presta atenció en algunes de les problemàtiques derivades de la crisi. Badalona, Carles Carvajal, bona tarda. Bona tarda. El nou punt del servei d'orientació jurídica de la Diputació de Barcelona que des de Badalona tindrà persones usuàries de serveis socials de Badalona i Santa Coloma sobre problemàtiques derivades d'empagaments de lloguers, hipoteques o d'altres problemes en context de la crisi econòmica.
N'ha parlat el diputat d'Igualtat, Ciutadania i Benestar Social de la Diputació de Barcelona, Josep Bolívar. Un servei que ha demostrat ser útil i ha demostrat ser eficaç perquè redueix les listes d'espera, ofereix una atenció de qualitat, una atenció especialitzada.
i permet, sobretot, aquesta acció que volem i que volem prioritzar absolutament de prevenció. La Diputació de Barcelona, a través de l'àrea d'atenció a les persones, augmenta en 19 punts el cerit d'orientació jurídica, arribant a un total de 33 punts que donen cobertura a 255 municipis, com Ràdio Badalona. Coneguem ara la situació dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Transmet Marta Espinosa. Bona tarda.
Hola, molt bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquests moments podem parlar de normalitat a tot el transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana. No es registran incidències, segons ens indicen els diferents operadors. Així doncs, situació tranquil·la a aquesta hora, a metro, autobusos, tramvies, també als ferrocarrils de la Generalitat i a les línies de tren de Rodalies de Catalunya. Al marge d'aquesta informació, res més a afegir des del Transmet. Molt bona tarda. Com Ràdio Esports.
Bona tarda, us parla David Amador. El capità del Barça, Carles Puyol, es perdrà la final de la Copa del Rei del 25 de maig contra l'Atlètic de Bilbao. El de la Poble, que té problemes al cartíleg del genoll dret, serà sotmes a una artroscòpia dissabte vinent 12 de maig.
A més, fons de la selecció espanyola han dit a Com Ràdio que pràcticament el descarten també per a l'Eurocopa d'aquest estiu, ja que Puyol haurà d'estar sis setmanes de baixa. D'altra banda, l'expresident del Barça, Joan Laporta, ha reiterat que potser torni a ser candidat a la presidència del club el 2016. I el nadador nord-americà Michael Phelps ha anunciat que es retirarà després dels Jocs Olímpics de Londres. Phelps, guanyador de vuit medalles d'hora a Pequín, ho ha dit a la CBS i ha atribuït la decisió pel cansament acumulat.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Fins el 18 de maig es poden fer les preinscripcions per l'escola Bressol Municipal Marrex, els centres per nens i nenes entre 0 i 3 anys, un dels sectors de l'ensenyament públic que està rebent més retallades. El que fa a les escoles Bressol recordem que aquest any la conselleria s'ha compromès a pagar fins a 1.200 euros, tot i que encara no està garantit el total d'aquesta xifra i de cara a l'any que ve el govern català plantejar fa poques setmanes
aportar 1.000 euros per nen, que és un 40% menys. La dada encara no és segura, com dèiem, però el regidor d'Educació, Lluís Monfort, assegura que l'augment per les famílies serà mínim. A més a més, la Generalitat Enguany no ha convocat tampoc les subvencions per famílies amb pocs ingressos per l'escola Bressol. A Sant Just són prop d'una vintena i l'Ajuntament està assumint de moment aquesta ajuda. El període per inscripció va començar ahir dilluns i hi ha temps fins al 18 de maig per presentar les sol·licituds. La matriculació definitiva serà el mes de juny.
L'Ajuntament es té en la mà al gremi de la indústria i la comunicació gràfica per impulsar un viver d'empreses. El president d'aquest gremi, Bernat Gómez, va anunciar ahir la intenció de tirar endavant aquest projecte. L'alcalde de Sant Just, Jureper Pinyà, ha garantit el suport que calgui per dur-ho a terme. Tots dos van dir-ho durant la celebració dels 25 anys de l'escola de formació professional Antoni Algaró. El president del gremi de la indústria i la comunicació gràfica va assegurar també que aquest viver d'empreses seria un petit pas
per reduir l'elevada taxa d'atur juvenil. El president del Gremi també és a posar a disposició de la Generalitat per afrontar la reestructuració del sector gràfic quan calgui. I acabem aquest butllet explicant-vos que l'agrupació ciclista Sant Jost organitza diumenge la setena volta dels Turons. L'excursió pretén atraure a mans del ciclisme, ja que el nivell de l'excursió és mitjà alt. En total són 32,7 quilòmetres
Una mica més que en les edicions anteriors. El desnivell acumulat arriba fins als 1.150 metres, tot i que el recorregut segueix camins amples, no passa per trialeres ni corriols. La cursa començarà a la Camp Municipal de Futbol a les 9 del matí. Les inscripcions es poden fer de manera anticipada a través del web www.acsanjus.com o abans de la cursa, fins a 5 minuts abans de l'inici.
I això és tot de moment. Més informació a partir de les set als Enjos Notícies, edició vespre. Coming back
Fins demà!
The whiskey melted into the glass. By the time the boy gets at the woman, he inquired, Hey, where's your husband? She blew, I guess he's not your kind. I know why, I know I should make a stop. But you know that, you know there's a force making me walk.
I know I, I know I should make a stop. But you know that, you know there's a force my king.
Què tal? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. 6 i 10 de la tarda. Us convidem a estar amb nosaltres des d'ara i fins les 7. Gràcies. Moltes gràcies. La gent de Viella que ens ha vingut a visitar avui el programa. Doncs com us comentava, des d'ara i fins les 7 del vespre tenim unes quantes coses aquí a la penya del morro. Les repassem en un sumari breu o què? Vinga, va.
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert. I és que d'aquí una estona, d'aquí uns moments, ja el tenim al telèfon... No, encara no, no pot ser tan ràpid, eh? Diu, la ràdio és immediata, sí, però no tant. Avui parlarem d'aquí uns moments amb el Sergi Arrada, del casal de joves de Sant Just, d'Esbert. Sí senyor, anem a aplaudir un parell.
perquè ens comentarà quines són les activitats d'aquest equipament del nostre municipi. A més a més, també ens visitaran el Sergi Pont, el Pau Alburnar, el Rafa Canó, la tertúlia esportiva de la penya del Morro.
Parlarem de Guardiola, del seu adeu, de Tito, una mica de tot Tito, tot, tot Tito i també del derbi que hi va haver al Camp Nou amb el Barça i una mica la festa final de Guardiola i tot plegat. Això serà d'aquí uns moments a la penya del Morro.
Hola, sóc la Ruth Jiménez, presentadora de televisió. Aquest estiu m'heu pogut veure fent la substitució de les Mañanas de 4. I una salutació per la penya del morro. Suposo que teniu molt morro, no? Doncs sí, una mica.
Com cada setmana, connectem amb el casal de Joves de Sant Just. M'he equivocat, eh, abans, perquè tindrem el Sergi Arrada, però ja em va avisar. És veritat, ens va dir que durant aquest mes de maig ell fa les seves coses, no sé què fa, però em va dir, no, faig les meves coses, no puc venir, no puc estar a la secció del casal de Joves, però tenim l'Alejandro, que també em fa molta il·lusió. Alejandro, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com estàs, nene? Molt bé, esperant que em truquessis. Sí, encara dius allò quan truquen al casal. Casal d'en Joves, bona tarda.
No, no ho dius, no, ho veig. No, no, ara mateix, no, perquè ja li has tret la gràcia, eh. No, però és que era una pregunta, si ho fas o no, quan la gent et truca, encara ho fas? A vegades, quan estic una miqueta així amb... En catxondeo. De catxondeo. De rissas.
Va, perquè al casal de joves vas no parar de riure, no? Últimament, la gent s'ho passa bé, eh? Poca broma, la festa aquella que vau tenir ara fa uns dies, que no sé si hi eres tu, organitzada per l'Eric Pomar, col·laborador del programa, i també per... Sí, la festa jove, no? La festa jove, eh? Organitzada per nens de primer d'ESO, bé, nens, nois i noies de primer d'ESO, i així la primera... Va anar bé allò, eh? Tu hi eres o no? Sí, sí, sí. De fet, ara acabo de penjar un vídeo d'un ball que vam fer. Què dius, ara? Sí, sí, sí. Amb quina cançó?
El Mambo No. 5. Del Lou Vega? Sí, sí. Però això és mític, això. Ja, ja, ja. Mambo No. 5, d'allò... Sí, sí, ho estava ballant i m'estava partint. Home, és molt divertit. Mira, mira, mira, si el tenim aquí. Ladies and gentlemen, it's Mambo No. 5. Mare de Déu. Casal de joves, festa jove. Molt bé.
Però això de quin any estem parlant? Com a mínim del 2000, no? No sé, jo tenia cabell, o sigui... Hòstia, nene, estem parlant, efectivament, del paleolític superior. Quins temps, eh, quins temps. Això em porta a l'època de David Cibera, no?, a l'estiu i una mica...
Tu ballaves això o què? Jo no ballava. Ah, ho escoltava. Jo, sí. Jo ho escoltava molt, molt. Tenia el Wallman, saps el Wallman? Sí, oi. Amb un caset i llavors tenia això i després tenia... Ostres, quina ràbia, perquè...
No, però vaig fer un CD, que vam posar aquí un programa d'estiu que vam fer a la ràdio, que em van dir... Va, Jordi, quan la ràdio obria a l'agost, i em vaig fer un CD d'èxitos del verano, deuria de ser del 2001 o del 2000, no? I hi havia la bomba. La bomba, tu no va dir. Mayonesa. Te'n recordes, tu? El tiburó.
Oh, sí, sí, després hi havia una... Ah, sí, aquesta, mira, no te la diré, perquè a veure si... Va, aquesta quan l'escoltis ara et diràs... Hòstia, i tant, i tant. I els oients també. A veure qui és la primera persona que sap dir-me com es diu aquest tema. Te'n recordes, tu? Com, com, com dius? Papi Chulo. Sí, senyor! Papi Chulo.
Perdona, poca broma, però això sonava... Sí, sí, l'horna es deia. I això sonava a tot arreu, eh? Papi, papi, papi xulo. Papi, papi, papi, ven amb mi. Papi, papi, papi xulo. Papi, papi, papi, ven amb mi. Jo he viscut una època on ballar això era guai. O sigui que, imagina't. Aquesta cançó i el que s'escolta ara tampoc ha canviat tant, eh?
Ja, potser tampoc no era tan guai, no? Escoltar-ho, és veritat. Això era l'inici del reggaeton, no? Sí, no? Després d'això ja va arribar la gasolina l'any següent. Sí, segur, segur. Quin nivell. Ostres, avui estem petant, eh? Ja ho veieu, el casal de joves és la música que posen, eh? Si aneu algun dia... Com que no? No, no, no. No, no, no. Directament ja et diré mil nos. Quina música poseu aquí? Tu també és electrònica, ja et conec.
Jo soc una miqueta de tot, eh, per això. Quina música vols per fer a la secció? M'agrada el heavy, m'agrada el hip-hop, m'agrada una miqueta la rumba, m'agrada tot. Amb una mica en Manutxau, m'agustes tu, eh, també? Sí, també m'agrada. Bueno, molt bé. Doncs va, sí, treure l'orna, perquè si no m'espotaran el timpan. Anem a repassar les coses del casal de joves d'aquesta setmana. Quines activitats hi ha previstes...
Doncs mira, ja saps que aquest cap de setmanes fa la Festa de la Pau i tal. És veritat, és veritat, vas a veure la invitació pel Facebook. Això mateix. Doncs aquí el divendres, bé, el divendres tenim un sarau bastant guapo, perquè durant el matí l'Institut Lié Sant Just vindrà aquí...
Ah, bueno, l'IS enllús... Sí. Però és que em truquen pel mòbil... Ah, truquen? Espera, espera. Perdó. Què sona? Què tens de sintonia al mòbil? The Ant-Word. No te'n recordes què t'he dit moltes vegades? Posa'm The Ant-Word i no em poses. Sí. Ah, The Ant... És que no me'n recordo. M'has de trejar, perquè no... No ho sé mai. Després et dono un... Et passo un link o algo. Ant-Word. Vale. The Ant-Word. The Ant-Word. The Ant-Word. Word de paraula. A-N-T-Word. Sí.
O... Sí? R-D, em sembla, sí. Word de paraula. Bien... Bien word. Bueno, no... Sí, no ho trobo, eh? És igual, ja ho busquem. Ja ho buscaràs. Brent Wood. No, no, no. El tema és... Sí, perdona. El tema és que el divendres tenim un sarau pel matí, que les escoles de primària vindran aquí a fer el... a fer l'English Day.
Ah, d'English Day at the youth home, no? Casal de joves seria com, youth home? Young home. Young home. No sé si home, sí. Casal, perquè no sé la traducció, no sé si ja existeix una paraula en anglès que ha sigut casal. Youth hostel home.
Sí, el sitio de los jóvenes. The young people, young people's side, m'agrada. Sí, senyor, sí, senyor, young people's side. Aquest dissabte, l'English Day, que totes les coles van, i què fan? Doncs fan aquí com una, és com una gincana.
que tenen tot el que s'ha ocupat i a cada sala fan una prova. Però tot el que... Bueno, interactuen entre la gent del Canigó, Lies Sant Lluís, etc. Però si han de venir tot a l'escola són com uns 500 o 800, eh? Bueno...
Bueno. No? Sí, bueno, no sé quan seran, però sí que m'omplen el casal a saco. Sí, per això, per això t'ho dic. A tutti pleni. Sí, sí, sí. Fan aquí una gincana amb proves i tot és amb anglès. El tema és practicar l'anglès, per això és l'English Day. Molt bé, i els profes també parlen anglès, i tu també parles anglès o no? Of course. Yeah. If you want, we can do the Radio Day now.
Bienvenidos a La Peña del Morro. No, no, sí, ¿cómo decía eso? La Peña del Morro. Bienvenidos a La Peña del Morro. Bienvenidos a La Peña del Morro. Bienvenidos a La Peña del Morro. Con nosotros en el show de la radio. Tenemos a la gente de la ciudad joven. Alejandro, buenas tardes.
Bueno, pues si te entra el smile a mí me sale el flow.
En fi, doncs a l'English deia que serà aquest dissabte... Divendres al matí. Ah, divendres al matí, al Casal de Joves. Llavors, per la tarda tenim, és que clar, com ens liem tant, amb motiu de la celebració de la Festa de la Pau, aquí el divendres a la tarda tindrem una petita obra de teatre dels actors i actrius del taller de teatre social. Ah, molt bé. I saps de què anirà l'obra o alguna cosa? Home, jo...
Sí, ja ho sé, ja. I això serà una obra de teatre que tothom podrà anar a veure, m'imagino, de forma gratuïta i que podríem dir que és el primer acte de la Festa de la Pau. Sí, en principi crec que sí. Crec que sí, perquè sí. A les 7 de la tarda...
No crec que hi hagi alguna cosa abans, no? Com es diu l'obra, no? Home, si és dissabte, en principi, en la Festa de la Pau Grossa... Per això et dic, si vindres a les 7 de la tarda, no crec que ningú vagi davant. I de què va l'obra de teatre? Mira, té com a títol Blancaneus, un conte diferent. Ah? I és una adaptació que han fet ells mateixos, han agafat el mític conte aquest...
i l'han adaptat amb un puntet de crítica social, amb un puntet d'actualitat, i, bueno, no ho pot dir més.
Fas com els bons, eh, tu? Dius, no pude decir más i... Exacte, com feia això? La Mayra Gómezquem, no? Ho feia això? L'1, 2, 3. En fi, i el dissabte, dia gros, al Casal de Joves, perquè... Alto, alto, alto. És que passa? Divendras. Cineclub Utopia, cineclub Utopia, no? Cineclub Utopia, home, es que si no hi ha gent... Perdó, perdó, perdó.
Cine Club Utopia, eh? Com que no és el Sergi, m'ho he saltat, saps? Com que no ens escolta, saps que es foti? No, és broma. Aquest divendres, Cine Club Utopia, la pel·lícula... Ah, ostres, m'han dit que està molt bé aquesta pel·li, no? Ostres, tu, va, això ja és un punt perquè anem, no?
A mi m'ha sobtat molt, perquè clar, sempre que em fiquem una pel·lícula, jo m'informo una miqueta, no? El Sergi no, perquè ja ho té memoritzat tot el disc dur, però jo m'ho miro. I m'ha sobtat molt perquè a la Bernilane, al Festival de Berlín, va guanyar els tres premis
O sigui, millor pel·lícula, millor direcció, em sembla, i millor actriu, o... Sí, una cosa que mai s'havia fet. Estem parlant d'una obra mestra, eh? Sí, sí, una pel·lícula iraní, em sembla que... Em sembla que val 3 o 4 euros, no? L'entrada del... 3 euros. L'entrada del Cineclub Utopia, amb una pantalla gran, allà a la sala grossa, la de baix...
del Casal de Joves. O, quina classe, nen. Per practicar l'anglès. Sí, exacte, perquè després, com que el mateix dia hi haurà l'English Day, alguns nens i els pares es quedaran a veure la pel·li. Ara sí, passem al dissabte, no? Sí. Jo dissabte... Sí. És que la tenia preparada fa estona, saps? Per això volia posar-la. Perquè jo dissabte, en principi, no tinc res.
Ah, no tens res, tu? Perquè està la festa de la Pau, la plaça de la Pau, nosaltres som el... Aquí està la dirella. Ui, ui, què diu? Vinga, va, vinga. Què diu la Montse? Ah, que t'estic entretenint? Està aquí amb el látigo.
Què passa? Que està fent massa estona a la secció de ràdio, diu. Sí, sí, sí. Ara ja m'està dient... Tens feina, tens feina. Però què has de fer? Passa-me-la, passa-me-la. Per la ràdio d'Esvern, el que sigui. Alejandro... Espera, passa amb la Montse. Passa-me-la, passa-me-la. Hola. Hola, home. Què tal? Sí, què tal? Montse Martín, no? Digue'm, sí, sí, la mateixa. Directora del Casal de Joves.
Aquí ens posem drets, eh? Quan hi ha una autoritat a la ràdio i al programa sempre posem la música d'autoritats. Ahir d'allà. Ahir va venir Artur Mas, vam posar la mateixa música, eh? O sigui, que estàs al mateix nivell per nosaltres. Oh, això m'ha arribat, eh? Montse, què passa? Que estem allargant massa la secció o què? Home, és que ja valen entretenir-me els treballadors. Ja, però és que què he de fer? És broma, eh? Ja saps que és broma. Què heu de fer, l'Alejandro? Què heu de fer? Què estàs fent, tu, ara, al casal? Home, tenim el casal.
s'ha de la mateixa, amb gent per aquí voltant, amb nanos a la porta, bueno. I l'Alejandro que és com el perro, el poli malo, no? El poli malo, sí. És clar, com que tot el poli bueno, no pots anar a fer-los fora, ja t'entenc. Vull dir que no s'estén aquí. Que clar, por favor, a veure. Por favor. Niños, salid de aquí, que esto no es para vosotros.
Molt bé, doncs, escolta, Montse, ja no te l'entretenim més, ja estàvem acabant, estem parlant que aquest dissabte hi ha la festa de la Pau, però que, clar, no es fa el que és el de joves, es fa a la plaça de la Pau. Es fa fora, sí. En cas de pluja es traslladarien les activitats aquí. Ah, rebota i esplota. No, diuen que farà bon temps. Vale, vale, d'acord, doncs ja està, no te'l prenem més. Acomiada'm d'ell, si de cas. Molt bé, ara li dic. Bueno, Montse, gràcies, eh? Gràcies a tu. Au, que vagi bé. Adéu, adéu, adéu.
Oh, s'ha hagut de posar la directora del Casal de Joves per dir que prou de secció, eh? Que fort.
Bueno, són les coses que passen a Penya del Morro. 5 minuts i arrem al punt de 2.47 de la tarda. D'aquí uns moments, la tertúlia esportiva del programa amb el Rafa Cano, el Sergi Pont, el Pau Alburnar, on parlarem una mica del que ha passat al Barça, sobretot de la sortida de Guardiola, que ens depara al futur, com hem vist la nostra opinió de tot plegat. I això serà d'aquí uns moments a la Penya del Morro.
Fins ara mateix. Gràcies. Thank you very much.
Anem repartint mocadors i clínexs. De la meva dreta a la meva esquerra, Pavel Bornà, aquí tens un clínex. Bona tarda. Bona tarda, no tinc cap clínex. Sergi, aquí tens un mocador de la iaia. Bona tarda, Sergi, també. Bona tarda. Bona tarda.
Rafa Cano, tu et poses un mocador perquè tens moc... No, jo estava pensant ara mateix quina cançó li posarien al Pochettino. Un tango, no? Volver... No, volver, no? Sí, volver... Marchar... Bona tarda, eh? Bona tarda, Rafa Cano.
Tu no vols mocador, no? No. Tu vols mocador però per treure-li a l'àrbida. Exacte. En fi, per què posem llusllac? Home, és evident, no? L'altre dia, i avui us ho dic ara, potser és l'última tertúlia esportiva de l'any? No ho sabem. Perquè... Les retallades van que volen, tio. Què? Retallades, sí. Sí, sí, per les retallades. No, perquè, clar, després s'acaba la lliga i ja està... Bueno, la Copa del Rei, no? Farem una especial. Clar.
Ja ho veurem, però ja ho sabeu que Pep Guardiola va dir adeu l'altre dia, es va acomiadar davant de les 90.000 persones, 90.000 culers que van anar a l'estadi a veure jugar el Barça contra l'Espanyol, que va guanyar...
acaba guanyant 4-0, i al final del partit, doncs molt l'emotiu, no?, hi havia coses espontànies, hi havia coses més o menys preparades, però jo, vaja, si em deixeu obrir una mica tot el tema, que vaig estar, vaig tenir la sort, no?, de veure aquest moment històric, jo aniré pel barcelonisme, perquè és la primera vegada que jo...
clar, jo tampoc no tinc l'insignador i brillants, però és la primera vegada que veia com un entrenador marxava per la Porta Gran. I, de fet, penso que si això havia de passar, havia de ser en Pep Guardiola. Aquest club moltes vegades s'ha pecat que al final de les carreres de entrenadors, jugadors, en alguna ocasió, que potser es mereixien marxar millor, han marxat per la Porta del darrere. I la veritat és que Pep Guardiola, des del començament fins al final...
ha marcat una etapa, ens n'adonarem. A mesura que avanci el temps de com també hem canviat nosaltres, o els culers, no, és veritat, Sergi, només així, no, referint-nos al Barça i tot plegat, i la veritat és que, bueno, molt orgullosos, no, aquest orgull culer, que abans de Guardiola potser el teníem al 20%, i ara el tenim al 85%. Sí, potser sí que exageren, però tant se val. Qui ho diu això? Qui ho diu?
El Pep, el Pep ens deixa. Però bé, el que perd més és ell, ja ho ha dit. I a mi m'agrada molt aquesta reflexió perquè és com venir a dir que el Barça segueix sent gran encara que sigui sense Pep. És el que ha de ser, no? És el que ha de ser. Ara parlem de tot plegat. Abans, però, el Pau Albornà, que, com sempre, ens porta el seu apunt. I així pren. I així pren.
Més que un club, és una frase molt maca, però que a vegades està buida de significat en un món sovint massa banal i comercial com el futbol. Encara que vulguem pensar el contrari, no sempre hem estat tan lluny del Madrid de Mourinho. Només cal anar a les èpoques de Gaspar o Núñez per veure que tots hem pecat alguna vegada. Però vet aquí que l'eslògon del barcelonisme ha adquirit més vigència que mai durant els darrers quatre anys. Sí, el Barça Pep Guardiola serà recordat pels 13 o 14 títols guanyats i per aquell joc sublim a l'alçada d'equips com el Dream Team de Johan Cruyff,
el Milan de Rigosaki o la taronja mecànica de Renos Michels. Ara bé, m'atreviria a dir que pels culers hi ha una cosa encara més important que les lligues, copes i Champions guanyades. Pep Guardiola i el seu Barça actual han aconseguit canviar la mentalitat del barcelonisme. Han convertit els tribuneros que tenien sempre el mocador preparat en socis que cantaven l'himne just després de ser eliminats pel Chelsea. Un fet mai vist al Camp Nou i que ha estat acompanyat per altres fitos com una aposta de fetment per la Masia i els jugadors formats a casa nostra.
Aquest equip ha estat el centre del món, aferrant-se als valors i a una manera de concebre el futbol que l'han convertit en el millor de tots. L'ideòleg de tot això ha estat Pep Guardiola, val a dir que amb la confiança inicial de la Junta de Joan Laporta. El de Sant Padó s'ha buidat i per coherència ha decidit plegar, però ens deixa a les mans del seu millor de Xebla, en Tito Vilanova. Sense títols no es canvia mentalitats, però en Pep ha aconseguit les dues coses.
Bé, doncs, totalment d'acord, eh?, amb aquest apunt del Pau al Burnà, perquè, efectivament, eh?, ens ha canviat a tots, vull dir, sembla mentida que hem perdut la Lliga, com s'ha perdut, no?, en les últimes jornades, i també la Champions, de la manera que es va perdre, no?, em sembla que ha guanyat més, o sigui, jo crec que el culé està més content i més orgullós que el madridista, és una cosa molt curiós, no?, és una contradicció, no?, perquè jo sé que porto forts anys al camp,
I el que he vist aquest any, no sé si Jordi i Sòci, que també aneu sovint, jo no ho he vist mai. I pel que m'expliquen els meus pares, els avis i tota la gent que sap d'aquest club, no havia passat mai. Per mi el gran exemple és el dia del Madrid, el dia del Chelsea, que perdent els dos títols, la reacció de la gent cantant l'himne, això mai. El cul soci del Barça sempre havia sigut superexigent,
a la mínima traient el mocador, criticant aquest que el venguin... La figura del tribunero està com en extinció. Encara n'hi ha, el Sergi és un dels deixebles, però encara n'hi ha bastant. Jo crec que una altra reacció hauria sigut inconcebible. Aquest equip es merecia com a mínim que després d'una ensopegada...
el públic segueix estant al seu costat. Després d'una temporada, no diria dolenta, però no s'han guanyat tants títols. Guardiola ja va preparar una mica el terreny. Abans, dient, passi el que passi, jo tinc la sensació que ja hem guanyat. Home, és que ho han aconseguit tot, tot. I això serà...
Irrepetible gairebé, saps? Quin club farà tot el que ha fet el Barça en 4 anys? L'Espanyol segur que no. Segur, això seguríssim. Bé, parlem una mica del partit, perquè d'aquí una estona tenim la cançó també del Sergi, que tens la guitarra afinada, no, Sergi? Sí, encara no he posat a l'escenari, però una mica de respecte, d'algones a primeres. Una part molt important, deixa'm dir, jo només afegir això del Pep, és que també...
també s'ha de dir que la transició que hi ha hagut cap al nou model de Tito Vilanova i tot això també ha sigut exemplar, també s'ha de dir. Una de les poques coses bones que ha fet. Ara parlarem de Tito. Ah, vale, vols parlar d'això? Primer del partit. Sí, m'hauria de parlar del partit una mica, perquè home, ja que tenim, ja que va ser un derbi, no?, molt descafeinat, tampoc ho descobrirem ara, però Rafa, tu com vas viure com a perico aquest derbi? A veure, jo ja ho vaig comentar la setmana passada el que passaria amb aquest derbi. Una mica pitonisso, pitonisso Rafa, no de Rafa?
I vaig encertar dos, vaig encertar el que li passaria a l'Atlètic de Bilbao, perquè jugava també amb el Madrid, exacte, i també que té el de la Copa del Rei i l'Europa League a sobre, i molts partits per un equip que només està fet de gent d'allà del País Basc, que no té figures estelars com passa pel Barça o el Madrid.
I a l'Espanyol, que està en tres apunts. Estava clar. Però jo ja sabia que al camp del Barça no podien guanyar primer. L'Espanyol ha guanyat alguna vegada? Jo crec que seria una falta de respecte perquè hi havia un comiat bastant important. Però què dius? Tu imagina't. Jo, com a perico i catalanista, jo crec que...
Vols dir que els àrbits parla clar? No, que parlo clar. Mira, jo vaig veure un partit de pachanga.
de patxanga i per les dues parts, eh? Totalment. O sigui, jo no vaig veure un partit de tu a tu, que algú es jugués alguna cosa. No, el Barça va jugar a tu a tu, perquè va marcar quatre gols. De costellada, sí. El Barça va marcar quatre gols a tu a tu. Bueno, sí, perquè a la veritat també va... Va xutar la falta del Messi. No, o anava amb comissió una miqueta...
Perquè a veure... Al Baena li van fer un penal impressionant i després... Al Barça es dedica a pagar comissions per partits que li li van fer. Els penals segurament no eren. Deixa'm-hi d'una cosa. Fins que no deixo de plorar no serà mai una mica. No, però jo no estic plorant. No estic plorant. Simplement... No, no, jo no estic plorant. Ni molt menys. Jo estic dient el que ve realment.
Jo l'altre dia vaig estar... Bueno, ahir, diumenge, vaig estar en un aniversari d'una filla d'un col·lega meu, que és cul, eh? Que és cul, eh? Bueno, perdona. Com va anar? El diumenge, abans d'ahir. Com va anar? No, jo no volia discutir amb ell. Lo has validado, ja. Lo mateix que el Pau, que tampoc vull discutir amb ell, perquè jo sé el que veig. O sigui, la transmissió del partit va ser a Mesa per Canal Plus i...
o si pel Canal Plus, exacte, i me'n recordo perfectament que el penal de Veena no el van repetir en cap moment. I després va passar el penal de la possible mà, que jo no crec que sigui, que li va donar a l'esquena, a l'espatlla, millor dit, eh?
del braç esquerre. Estem parlant d'això, Rafa. Ja sabem que els penals són moments inductoros. I 4.000 vegades, repetició tras repetició. És culpa del Barça, això? És culpa del Barça? No, no, no. No és culpa del Barça. El Barça ha pagat algú perquè... Jo, una mica en broma i una mica en sèrio, sí que perjudica una mica més els equips petits quan juguen amb equips grans, sí, que tenen més pressupost i tenen més poder, i sobretot el camp, el seu camp, és molt diferent
i amb un hàbitat que és una mica... Però això ha ficat amb els àrmits, però el Barça no fa res per fer això. Mira, deu penals en contra en tota la temporada, quants han pitat el Barça? El Barça, perdona, però anem per l'estil. Si podem buscar la informació aquesta, però jo crec que anem més o menys per l'estil. No, però jo et dic una cosa, en els últims dos partits al Barça li han donat quatre penals. Com diu Guardiola, ara ja és tard.
Ara ja no cal. El que volia dir això. Jo vull dir que vosaltres, l'espanyol, Rafa, segurament teniu raó amb moltíssimes de les coses que dieu, però teniu una mentalitat d'equip petit. Deixa'm acabar, sisplau, un moment. Llavors, dir que potser és veritat, però excusar-vos en que el club no vol anar a Europa, perquè no tenen diners per pagar-ho, els àrbitres, no sé què...
Teniu una bona plantilla, teniu bons jugadors, teniu una bona cantera. Aprofiteu això i deixeu de... No, però per molta cantera que tinguis, si no tens un... no sé, un estil de lloc o... Però els problemes estan a casa, no a fora. Bueno, no sé si estan a casa o a fora, no ho sé. Jo sé que el club no té... Bueno, ja ho vaig comentar també la senyora passada, que l'economista aquest, el Josep Maria Gai...
Va dir que té una deuta bastant important, que són 188 milions d'euros, i que els guanys que té no arriben per pagar la deuta, i tenen que vendre jugadors. Em sembla que en 4 anys han venut jugadors per 50 milions d'euros, només, que ja li ha sortit bé la jugada, també.
Però bueno, l'Osvaldo, per exemple, va ser una bona jugada. En fi... No, no, deixem-ho aquí, deixem-ho aquí, perquè ja sabem que vosaltres estaríeu discutint. No, no, però agrair, agrair... Jo, si fos del Barça, jo, principalment, la votadora del Messi, una bona part dels quatre gols que va marcar contra l'Espanyol. O sigui...
Si fos culer diria, hòstia, gràcies Espanyol per fer-nos gaudir una altra vegada... Rafa, surrealista, tio. Adéu-n'hi-do. Abraceu-vos i feu-vos un petó. Està parlant. No estic discutint amb ell. Guardiola es va acomiadar de l'afició l'altre dia, Messi va fer quatre gols...
Estem a les portes d'una final de copa i hem d'estar aquí discutint si un penal era penal, el 4-0, jo què sé. No, no, no, a veure, no perquè soc perico. La tertúlia dura mitja hora i no m'agrada. Perdona, jo perquè soc perico i tinc que defendre el meu equip. O sigui, vosaltres esteu en un estat de glòria, cosa que els pericos no estem.
Sí, és la contraposició. Però, bueno, hi ha molta gent que pensa que... Perdona, Rafa, deixa parlar un moment. Cada tracens, quan tenies possibilitat d'anar a la Champions... Però hi ha molta gent que pensa que és perquè no voleu. Bueno, segur. No, no, no. Ho has dit, això? Els pericos volen. Però ets perico. Volen. Sí, a la cazuela. Perquè tenen ales, principalment. Rafa, l'Espanyol no va a Europa per culpa dels àrbitres?
Sí o no? No, mira, jo tant no ho sé. Jo sé que dintre del club hi ha una història que no va bé que anar a Europa, i ja està, i punt. Ja ho investigaré, més profundament, perquè tinc contactes per poder investigar. Sí, aquí hi ha molta gent, perquè jo això ho vaig deixar anar l'altre dia a un sopar. Dic, no, és que jo tinc un amic, digués el Rafacano, vaig citar, eh, que ho sàpigues, dic que és pericú, i ell diu que l'espanyol no està preparat per anar a la UEFA perquè s'han de pagar.
Quines cores s'han de pagar? Si teniu el millor estadi del món, no s'han de pagar reformes? Les fitxes dels jugadors? S'ha de pagar un estadi que ha costat el doble. L'estadi l'estadi l'estan pagant. Però quins gastos hi ha per anar a la UEFA? Suposo que... No s'ha de remudar res. No, però per anar a l'Europa League o anar a la Champions...
Tens que tenir un equip amb una mica de solvència per fer alguna cosa correctament. La pregunta és això dels gastos. El fill és que et dona... I això són un ingress. O Champions no serveixen ja per pagar les despeses? A veure, tu per què creus que s'ha anat el Lluís García? Tu per què creus que s'ha anat el Lluís García? Perquè hem vingut tants jugadors que són importants pel club. El Xica, el Betis... Bé, tots aquests jugadors...
s'haguessin quedat el Didac Vila al Milan s'haguessin quedat al club segur però no s'han quedat i després se'l cedeixen també a l'Espanyol perquè és un club que li falta això generar diners
El que és impressionant, però, que podreu explicar als vostres filles, és que us va marcar gols 50 a Messi. Que per mi aquest és l'altre tema de la nit, a part del tema de la Guardiola. Jo me'n recordo fa uns anys que pensàvem, 30 gols, el Romario, prometo 30 gols. Era una xifra estratosfèrica. A més a més, el que em sorprèn de Messi és que, no sé si recordeu Eto'l, aquella temporada que havia d'aconseguir el Pichichi, tenia l'abast,
i com que l'equip es va centrar només en un partit contra el Villarreal, en que marqués ell, va aconseguir justament el contrari, que els jugadors del Villarreal es van centrar en Marquetó i aquí va acabar. I es va acabar enduent el peixit xifor l'ant del Villarreal. És que el temps ens tira a sobre i tenim una cançó per fer.
És veritat, Pau, no em miris així. No, estàvem parlant de Messi, ara. Ara que havíem acabat de parlar dels àrbitres... Sí, ara parlarem de Messi. I parlarem una mica de la transició, també, Guardiola-Tito, que ens queda el tinter. Però abans, Sergi, tu què tens? Doncs tinc una cançó de comiat... Del Pep Guardiola? Pel Pep. I de pas també donarà benvinguda...
el nou tècnic del Futbol Club Barcelona. Que parles com el Pep Guardiola, ja, eh? Tito Vilanova. T'han posat. Doncs tu mateix, deixa el micròfon aquí dalt, no cal que el baixis. Fem com l'altre dia, que tenia un micròfon a dalt i l'altre baix? Sí, sí, fem com l'altre dia, eh? És molt exquisit. Des que fa vídeos al YouTube, saps? El Sergi, mira, ara puja a l'escenari. Té un manager que ens fa dir ara... A veure, Sergi, prova la guitarra, prova-la. A veure, prova-la. Vale. Eh...
Doncs escolta, Sergi, quan vulguis. Hem de ser coros o alguna cosa? Millor que no. Tu, millor que no. Endavant, Sergi, quan vulguis. Aquest comiat és tan bonic que jo somiava haver-lo vist plegues deixant el millor barça amb mi. Diuen els teus decebles
que tu ets molt més que un tècnic. Potser sí que exageren. Pep, ets gran. És així, Pep, m'has fet feliç. No t'ho podrem agrair prou. Marxes, però garantim...
Serem fidels al teu estil. Assassins! Diuen que el Barça és tan petit que quan em ve marxa d'aquí ara vindrà l'entrenador veí. Diuen que en Vilanova
millorarà el Careda, segur que sí, exageren, tant se val. Tito, si et volem aquí, a la banqueta del Camp Nou, guanya i fes-nos gaudir
I tanca els ulls si veus un dit. Força, Tito. Ah, ah, ah, ah. Sergi, et superes cada dia més. Com a periodista, no ho sé, però escolta, com a cover de cançons, et pots guanyar la vida. Com a periodista, Flusset, per ell l'altre dia, em veu tan indirecta al propietari dels dos roures...
i no et ser capaç de treure l'informatiu. És veritat, no, perquè una invitació... No, no que regis concepte, Sergi. Però, vaja, perquè el Sergi ja sabeu que estan els informatius de Ràdio d'Esvern, no? Sí, sí, sí, el seguim cada migdia, fa molt bé. La pregunta és, algun dia, Sergi, faràs l'informatiu Tocant el que l'Ele també, o què?
No. Ni l'últim dia tampoc. Potser ja ser explorar els formats del barril. Avui és injust. Mentre el Carles Hernández fa el temps, jo podria fer-li una musiqueta de fons. Perquè la sintonia és la mateixa que l'agenda.
Llavors, potser, si faig... Escolta, no cal treure els drets bruts, ara, tècnics de la ràdio. No, no. No, és un dret brut. És un dret net, molt bé. Bueno, en fi... De les cançons més maques, eh? Sí. Pau, saps què passa? Ja sé que estàvem parlant de Messi abans, i he tallat molt bruscament. No passa res. Però... No, no, sí que passa. Però és que, clar, teníem poc temps. Però vaja... Com que la cançó ha sigut rapideta... Exacte. Torn, torn. T'haurà de parlar de Messi. No, aquest traspàs que deies, eh, Pau, de poders...
que s'ha fet de forma exemplar, molt bé, sense que hi hagi cap mena de possibilitat de soroll a l'ambient i a l'entorn, fins que no es digués el nou entrenador, haguessin circulat ja a tots els rotatius, molts entrenadors, molts noms, moltes cartes, i la veritat és que el fet que ho diguessin el mateix dia, jo no renovo i serà Tito, això és clar, és un xapó per la manera com s'ha fet, no? Sí, sí, jo crec que
Fins ara a mi la Junta de Sant Rossell no m'agrada gaire, s'ha de dir que això ho han fet bé. També és veritat que crec que ha sortit també perquè ha sigut bastant tutelat per Guardiola i tal com s'havia de fer. I pel Zubi, no? Sí, exacte. I jo voldria remarcar el paper de Zubi, que ha sigut un home bastant a l'ombra, que no ha volgut mai fer massa cosa, però ha demostrat que té coses a dir i crec que farà un pas endavant.
I com plorava, eh? L'agrada. Són molt amics amb el Pep, perquè ells van estar junts al Green Team. Es veu que quan va arribar Rossell i va arribar Zurizarreta, Guardiola no les tenia totes, però diuen, tot és el que diuen per la tele, rumors... A veure, a veure què diuen. Però jo he sentit de dir que...
Guardiola finalment s'ha trobat còmode, especialment amb la figura d'Andoni Zubizarreta. Era un contrapès de Rosent que potser no s'hi trobava bé. Potser la directiva ha tingut algunes rencilles, ja no sé com es diu en català. Rencilles. I que, en canvi, amb Andoni Zubizarreta sí que ha tingut molt bona valoració. Els rumors aquests previs a l'Odapet van ser impressionants. Em van arribar a dir una puta barbaritat. Què dius? Em van arribar a dir que el títol ben nou li quedava 6 mesos de vida.
Bueno, escolta, Pau... Només per veure com és aquest entorn, que ha de canviar. Sí, home, sí. És per criticar, això. No penso ni... Per criticar, això. No li tinguem ni un minut de vida, això. Per cert, jo crec que el Zubi va ser purà per Guardiola, eh? O sigui, hi ha molta gent... No sé, també jo faig com tu, eh, Sergi, les deixo anar...
Sí, clar. El Zubi va ser votat per a Guardiola? No, no, el va, o sigui, van dir, bueno, va ser una descondició entre on li van dir, escolta, a tu qui t'agradaria ara que és amb el xiqui i tal? I el Guardiola va dir... El xiqui diu al contrari, eh? Sempre que molt...
Tareu fons diferents. Sempre que montes una empresa, tens que rodejar-te dels homes de confiança. Els millors. Els millors. Què penses? Només per veure aquesta setmana les declaracions de Laporta que diu que vol tornar. Diu que vol tornar Laporta. Un aplaudiment per l'aclaració fora del test, no? Tu saps la testa de la setmana. Ara jo... Parlo com a soci. Jo, si es torna a presentar, votaré. Ara no parlo com a informatius de Sant Just, eh? Parlo com a soci. Vale, vale. Jo també. Eh...
Jo no. No és que sigui molt aportit. És que, en comparació amb Sandro, m'agrada més Laporta. No sé per què. El que hauria sigut bon president i, a més, del taranà guardiolista era Lluís Bassat. I es va presentar dues ocasions. De fet, quan es va presentar la primera vegada Lluís Bassat amb Gaspar, amb Laporta, el seu director esportiu era Lluís Guardiola, eh?
L'entrenador era Juan Malillo. No, però això era quan es va presentar contra la porta, no? Sí, sí, exacte. No, però abans ja s'havia presentat amb Gaspar. No sé com ens el van deixar escapar. Quan va portar Guardiola era aquest moment. Guanyaríeu més d'imatge, no? Perquè és un bon publicista. Jo crec que és un president que, si més no, la imatge que donaria del club seria bona i no seria ni tan titafreda com el Rossell ni tan incendiari com la porta. Jo dic una...
Una pregunta. Per què Rossell no cau bé? Perquè tampoc no és que... O sigui, què ha fet aquest bon home, no? Perquè jo crec que... Ostres, no vull ser l'advocat del diable ni res, però... Home, jo tampoc veig... O sigui, que hagi fet tantes coses malament com perquè se'l martiritzi tant. Home, té raó amb això. És la seva actitud. És que no ho sé, perquè a vegades ho penso. Per exemple, va estar molt mal fet treure Coritz només arriba, per mi, eh?
Perquè crec que es va marrejar en moltes qüestions personals, tema de bàndols, amiguismes, que no són gens bons pel Barça. El fet que Guardiola va intentar trencar amb aquella foto cerebrada del metge, a Guardiola... Per mi allò potser ha sigut una de les coses més dolentes que ha fet. El tema de Cruyff va estar molt... I en segona posició, en aquest rànquing de coses malament del Sandro, va ser que es permeti portar als tribunals a un expresident del Barça, no?
No, es permeti, no. Va ser ell qui va promoure que es portés... Sí, però ell després va votar en blanc. Potser aquesta hipocresia, no? Aquesta doble moral, no? Aquesta falta de personalitat, que potser la Porta en tenia massa, ell en té menys... Sí, és que jo crec que... Perdona, perdona. No, digues, digues. És una miqueta per aquí, jo. Jo crec que Rossell realment mai ha estat un president. Primer, amb lideratge, això està claríssim, però segon, un president que proposi que...
que inventi noves maneres de gestionar el club, que obri portes, sinó que és un president que s'ha dedicat una mica, per una banda, a viure de l'herència de la porta i, per una altra, a carregar-se tot allò que li havien demanat. A més, vull dir, la gent el votava perquè no tingués el mateix caràcter que la porta i acabant no tenint caràcter. No és que s'hi tingut... I una altra cosa que crec és que estic segur, no dic que sigui l'única raó, però estic segur que
que el tema que Guàrdiaoli hagi hagut de fer de cap de premsa, de president, que s'hagi hagut de carregar de moltes responsabilitats que no li pertocaven i que no hagi sortit la Junta a ocupar-se de tot això, també ha fet que es buidés més ràpid. Això és el que va dir a la porta l'altre dia, eh? Diu jo, si hagués de president, hagués descarregat d'aquest peix... Ara és molt fàcil la porta posar-se medalles i dir jo l'hauria aconseguit que es quedés, és molt fàcil tot això. En fi, no sé si... Un altre que és Sandor Rossell...
que és que quan ja s'acaba el partit, normalment no obren totes les portes dels accessos. Hi ha alguna que es queda tancada, i això què és? Per dificultar que el sol s'hi surti. Sergi, això perquè és un detall... Ho dic perquè el meu avi es va caçar de so i jo us ho transmeto. Se diu el teu avi, aquí llavors té cabuda. El que deia Jordi, ara sí que es veurà el Rossell president, perquè fins ara potser el Barça, jo crec que el Barça era Guardiola, fins ara,
Si tu miraves el Barça i analitzaves qualsevol figura institucional i de tot tipus era Guardiola, i ara, com deies tu també, Sergi, de l'hereu de tot això...
Ara perdem una figura i ara haurà de sortir... Però jo crec que no és mediàtic, eh, el Rossell. Jo crec que és un president a l'ombra, saps? Que fa la seva feina... El que sí que és a l'ombra és el de l'Espanyol. Sí, a la Condal, no? Però jo preferiria ser un president que estigui a l'ombra i que... A veure, nosaltres anem a veure partits i a escoltar entrenadors de futbol i que parlim de futbol i coses d'aquesta. No a veure presidents. He dit que el Condal era un president a l'ombra i en realitat és un president de palla.
Nois, una cosa. Perdoneu que es torni a tallar, però és que hem d'anar acabant i m'agradaria obrir ja l'últim bloc amb el tema del Tito, nou entrenador del Barça. No sé què opineu. Notícia d'ahir, d'ahir dilluns a la tarda. Un dels preparadors físics del Barça deixa el club i el tècnic dels porters.
també s'ho pensa. Es tracta de Lorenzo Buenaventura, que segueix els passos de Guardiola i també d'Estiarte, que se'n va amb ell. Se'n van. Pleguen, perquè el Guardiola no se'n va enlloc, no se'n va amb la seva família. Tot se'n va amb la família del Pep. Sí, no cal. I diu que el Juan Carlos Unzué podria pensar-s'ho per certes discrepàncies amb el des. Aquestes són algunes informacions...
que en aquest cas van sortir... L'Unzue ja no hi és, ara. Van sortir al diari ara. No, però com a preparador de protés. Ha de tornar. Ah, sí, sí, sí. No, no, no tornar, no. El Juan Carlos L'Unzue podria pensar-s'ho... Però és el preparador de protés. No, no ho és. Va marxar ara, és Busquets. No, no, exacte. És Busquets, va marxar l'Unzue. En sé que es desitja d'una notícia de fa dos anys. El que diuen L'Unzue... No n'hi es guanya les eleccions, sí. El que diuen L'Unzue és que es perfila com a possible...
possible segon entrenador de Tito Vilanova. A veure què passa, perquè Tito, així ràpidament, no sé, amb una paraula, com el descriuríeu? No parlo de seva personalitat, eh? Bon paio. Bon paio, eh?
Però llavors no parlo de la seva personalitat. És que no parlo de la seva personalitat. Com us l'imagineu treballant, no? Per exemple, en Guardiola jo l'hem vist, no? Doncs així com amb molta... Apassionat, estricte, constant, no? Treballador. Tito també serà estricte? També tindrà aquest carisma? Serà detallista d'aquells entrenadors que s'ho mira tot fins a la...
en aquest sentit serà com Guardiola. Potser no tindrà el lideratge. Ara, també està bé, amb això que comentaves, que hi ha alguns que marxen, que es planteja marxar, que encara que sigui una línia continuista, Tito faci el seu propi projecte. Aquest és el gran problema. Perquè Tito no estarà cansat, també, de tot plegat. Ell es porta allò, amb el Guardiola, porta allò. Tampoc és tan desgast, a nivell de pressió mediàtica, que crec que és el que ha desgastat, també, és Guardiola. Jo crec que Guardiola també tenia... Era un gran futbolista, una persona que sabia molt de futbol, però crec que potser amb aquest tàndem
Potser el Guardiola era més el cor i el Tito era més el cap. Diuen que és una persona que sap moltíssim de futbol, que acaben els partits, els entrenaments del Barça i es queda hores i hores allà a Sant Joan d'Espècie de Desportiva mirant els partits de les categories inferiors. Es veu que és una persona que preparava tots els vídeos... Molt futbolero. Sí, exacte, molt. Analitzava el rival...
Tot això, en canvi, de la personalitat, deies que no diguéssim res, però que tampoc podem dir res, perquè encara tampoc el coneixem, no sabem com és... Com serà les rodes de premsa, Tito? Marcarà també ell la línia a seguir del barcelonisme? No serà tan fortament... Jo crec que serà... Serà més tipus Rossell. No, jo no crec que sigui així, eh? Jo crec que és un tio que sap parlar davant d'un micro i que sap parlar, i sap...
És un bon amic del Pep, i el Pep jo crec que això ho ha tingut en compte, de donar-li el traspàs al Tito Vilanova, perquè si no t'ho imaginas, tota moguda mediàtica que envolta centre no del Barça, i la pressió...
Tu li donaries a un amic teu tanta pressió? No. Si no sapiguessis que es desenvoluparia bé amb aquest rol. Jo crec que és una incògnita. És una incògnita encara perquè, insisteixo, no l'hem vist pràcticament per res. Jo vaig escoltar i la setmana passada ho vaig comentar a l'home aquest, no me'n recordo un minut. Ah, perdó.
L'home aquest, el que deia l'altre dia, no me'n recordo... Quin home? Bueno, és igual. Amb el dubte estem perdent el minut. És igual. Un entrenador que està de col·laborador a una FM i tal, que diu el de la pinta... Bueno, és igual, què deia?
Ah, home. Fai monja, com es diu? Ah, que no pinta res, amics. Doncs bueno, hem acabat aquí, Rafa. És igual. Ah, sí, home, sí. Això em va creixer. Em va creixer Rafa des d'aquí. Un moment, un moment, home. Doncs va comentar això, que ell l'havia vist en un vestuari, havia estat com a company d'ell o alguna cosa per l'estil, i comentava això, que és un tio que sap transmetre al jugador el que...
el camp i tot el rotllo, ¿vale? O sigui que jo crec que farà molt bé. Molt bé. Doncs, Rafa, no, no, escolta, home, està bé que tenia aquesta opinió d'un pericu, eh? Vull dir que ens interessa, ens interessa. Estaria bé que s'enfrontés més amb Mourinho. I el segon de l'Espanyol... Home, perdona, tenim un entrenador... El segon de l'Espanyol. Un moment, un moment. El Toni. És que vam deixar aquí, eh? Tenim un... I acabaré jo, perquè sóc el director del programa. Tenim un entrenador...
El nou de treball al Barça li ha fotut una cleca al Mourinho. És un bon començament. I una bona cleca, eh? I una bona cleca, eh? I tanca els ulls si veus un dit. És l'última frase de la cançó d'avui. El primer partit dels dos, acabem, deixa'm dir un moment, serà la Supercopa d'Espanya si el Barça guanya contra l'ètic de Bilbao, on els dos estan sancionats per aquell partit.
Cap dels dos no es podrà sobre la banqueta. És veritat, és veritat. En fi, Sergi, ja a badalles pleguem, no? Ves cap a casa, què passa? Què faràs? T'explotarà res. Em fan venir aquí a les 5 del matí perquè tallen un roure i s'ha d'estallar a les 5 del matí. Sergi, no minguin amb excuses. Expulsat. Vinga, fora del programa. Fem que ja acaba i no passa res. Pau, que vagi bé. Gràcies. Bé, adéu. Fins la setmana que ve. Adéu, Jaume. Adéu, Jaume, creixell.
Bé, ho deixem aquí. Tornem demà a partir de les 5. Gràcies a tothom que ha fet possible la penya del morro d'avui, que us ha parlat Jordi Domènech. Que vagi bé. Adéu-siau. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dimarts, 8 de maig. Tot seguit.
les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.