aquesta mesura. En qualsevol cas, queden apartats del servei, queden apartats de la feina. Al llarg d'avui, quan tinguem tota la informació més detallada, la coneixem ara a través de mitjans de comunicació. En qualsevol cas, tindrem més detalls de precisió, però els apartem de les seves funcions. Aquesta és la mesura cautelar que els en donarem més detalls. Creiem que ho havíem de fer. Els 8 Mossos hauran de declarar el proper 13 de novembre.
La planta paperera Alier, Societat Anònima, al municipi del Rosselló, al Sagrià, ha començat a negociar un expedient de regulació temporal de caràcter retroactiu. La planta té 140 treballadors. Amb un FM, Laura Alcalde, bona tarda.
Bona tarda. La nova direcció que fa tres mesos que hi és ha posat en marxa un projecte de reordenació del negoci donada a la reducció del 25% de les subvencions que rebia per la planta de cogeneració que alimenta aquesta fàbrica, el que ha suposat una caiguda dels ingressos de 6 milions d'euros. Josep Maria Bonilla, secretari del Comitè d'Empresa de Comissions de la planta.
La fàbrica de paper té previst tancar en 15 dies la seva filial, suministros cel·lulòsicos, amb una vintena de treballadors, i les històriques oficines centrals de Barcelona amb 13 treballadors.
Previsió del temps, Servei Meteorològic de Catalunya, Pere Cladera. Bona tarda. Molt bona tarda. Una situació meteorològica que ve marcada pel pas d'un sistema frontal que deixa núvols abundants a bona part del territori, fins i tot alguns roixets dispersos, molt poc importants i amb tendència ràpidament que al llarg d'aquesta tarda vagin desapareixent. Fins i tot s'aniran obrint clarianes.
Ha destacat també el vent, que és notícia a molts punts del territori. De fet, destaquen, per exemple, Viladrau amb 65 km per hora de ràfaga màxima, 58 a Font-Rubí o a cotes elevades, per exemple, a punts elevats del Montseny. S'han arribat a superar els 100 km per hora. La tendència és que el vent també sigui protagonista de cara a demà dimarts, amb cops forts a molts punts del territori, sobretot a cotes elevades.
on de nou es podran arribar a superar els 90 quilòmetres per alhora. Les temperatures de cara de mà amb clara tendència a pujar. I d'un moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, son las 5 y 5.
El ple municipal del mes d'octubre va deixar palès amb l'estat que existeix en algunes zones de Sant Just per l'actualització del valor cadastral. Dijous, la sala era plena de veïns que protestaven contra aquesta mesura. Tot plegat es va debatre arran de la moció que presentava el grup municipal de Convergència i Unió per demanar la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral. A més a més, des de principis de mes, Siu ha recollit 1.665 signatures contra l'augment del 10% del cadastre. La moció de Siu
demanava la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral perquè la data límit per fer-ho és el dia 15 d'aquest mes de novembre. A favor del document van votar a CIU, Partit Popular i Via Democràtica i en contra els partits que formen part de l'equip de govern, PSC Iniciativa i Junts per Sant Jus. Les tres forces de govern alegaven que l'Ajuntament ha decidit acollir-se a l'actualització perquè és una mesura
El ple de les tres forces polítiques van insistir en que fer aquesta actualització és més responsable que no fer res i també reiteraven que l'Ajuntament pot decidir deixar de fer-la quan vulgui, un punt que es posava en dubte des del grup municipal de Siu. L'alcalde de Sant Just també va recordar que altres ajuntaments catalans convergents s'han sumat a l'actualització dels valors cadastrals, com és el cas del de Barcelona i el de Martorell,
I també va respondre a les acusacions d'alguns regidors que seguraven que l'Ajuntament no va voler fer una nova ponència del cadastre el 2006. Va dir que el 2007 es va voler fer una nova ponència, però que sortiria molt cara per la butxaca dels enjustencs, i per això van decidir no tirar-la endavant. Tot el que va ser endavant molt intens, que es va allargar durant més de tres hores.
Les ordenances i taxes pel 2014 a Sant Jus incrementen una mitjana d'un 3,5%. L'impost de béns i mobles ho farà un 2,5% i el ple municipal d'octubre ho va aprovar també dijous passat, només amb el vot favorable, però, de l'equip de govern. Per tant, PSC Iniciativa i Junts per Sant Jus. Convergència i Unió, Partit Popular i Via Democràtica.
van votar-hi en contra. D'altra banda, l'any que ve redueix el tipus impositiu fins a prop d'un 0,66%. D'aquesta manera, l'Ajuntament pretén reduir l'impacte que tindran les modificacions dels tributs locals per part de l'Estat. Una de les més destacades és precisament l'actualització
dels valors cadastrals que presenta la llei de pressupostos generals de l'Estat pel 2014. Aquest punt es va presentar al ple de dijous i es va aprovar amb els vots de l'equip de govern. La sessió també va tirar endavant el pla econòmic financer que en un any ha de permetre complir amb els objectius d'estabilitat pressupostària.
I acabem aquest bullet explicant-vos que encara hi ha temps fins aquesta mitjanit per apuntar-vos a la 37a cursa de cars de coixinets. Les inscripcions es tancaven dijous passat, però des de l'organització han decidit allargar el període uns quants dies més. Per tant, avui a les 12 de la nit es tancarà el procés per participar-hi. Demà serà l'últim dia per fer el pagament de la inscripció. De moment hi ha 113 cars apuntats.
i s'espera que la xifra arribi al 120. Seria, en aquest cas, un lleu de 100 en relació amb l'any anterior, quan hi van participar fins a 130 cars. Els cars de coixinets comptaran aquest any amb una novetat, que és l'estrena del nou servei de transport de cars. El transport serà de boxes d'arribada a boxes de sortida i tindrà una freqüència d'uns 20 o 30 minuts. Els corredors que vulguin carregar el seu car ho hauran de fer en el remol que autoritza i després pujar a peu.
fins a la sortida per descarregar-lo. Una altra novetat en l'edició d'enguany és que hi ha una carpa amb un taller amb eines per reparar els cars que es facin malbé. La 37a edició serà cap de setmana dels 16 i 17 de novembre. Els carrers Freixes i Creu del Padre trobareu més informació al web carsdecoixinets.org.
I de moment això és tot, més informació a la cell dels Sant Just Notícies edició vespre i també al butlletí de la 6. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid? Pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informativcomarcal.com Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdios Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del despre, això és la penya del morro. Hola! Avui edició del 4 de novembre del 2013. Avui dilluns, Cristina Bárquez, bona tarda. Bona tarda.
Quin dia més bonic que fa dilluns, eh? Estàs fixat? Sí, sí. En fi, avui al programa passaran per aquí Roger Cónsul, en la seva secció de teatre, que de fet ja el tenim a l'estudi. Roger, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Roger. No m'agusten els lunes. A mi tampoc, però mira, aquí hem d'estar. A la penya del morro, sí senyor. Efectivament, eh? Dilluns, aquí estem, al peu del Genoa.
No m'apretis perquè després em rodaran caps. A més a més, també avui al programa parlarem amb el Manel a l'Espai Conga, d'Història de Sant Lluís, i a la segona hora. Atenció perquè avui tindrem el nou vingut, el Guillem Cabeza, també tindrem l'Àngel Cornejo per parlar de videojocs i l'Oriol Jiménez a les noves tecnologies. Bona tarda i benvinguts a La Pena del Morro, versió dilluns.
I atenció, perquè és moment i temps de parlar de teatre. Teatro, lo tuyo es puro.
Dilluns. Dilluns. Per què parleu de teatre els dilluns? Els dilluns és el dia, històricament, que tenen festa els actors i la professió del món del teatre, perquè ells treballen, i dimarts també. Per tant, si algú us diu, avui és dilluns, podem anar al teatre, no li toques. No, perquè és mala persona, o com a mínim no sap...
que els dilluns estan que anar als teatres. Jo diria que és més mala persona que no ho sap. El Roger, que sap tot i no és mala persona, està aquí per explicar-nos les coses que passen cada setmana en el món del teatre. Parlarem del temporada alta i dels espectacles que tenim programats ara. Ja que comencem és el primer dilluns, dilluns de Penya del Morro de novembre. Anem-ho dient, anem-ho dient, que quedi clar que avui és dilluns.
I a més a més també parlarem d'Acoran, d'Antoni Gomila, en direcció de Rafael Durán, un monòleg que té molt bona pinta, no? Molt bona pinta. I a vegades m'heu dit aquí, ai, portes perlotes, perlotes, perlotes. Quan, per exemple, van portar allò del moment chans i que la gent va quedar molt contenta quan van parlar d'altres obres...
Doncs Acorà, el crèdit, per exemple. Acorà. Acorà és aquesta obra que encara es pot veure fins diumenge, fins diumenge, dia 10, eh? A la seca, l'Espai Brossa, una sala que s'hi ha d'anar, no només per l'Espai, sinó per la programació que fan, perquè ja era bona l'Espai Brossa, però és que ara, amb les dues sales que tenen i una mica del salt qualitatiu que han fet amb aquesta sala una mica més gran, s'hi ha d'anar, perquè fan coses molt, molt, molt bones.
I, senzillament, què és Acorà? Doncs és una obra estrenada l'any passat, l'octubre del 2012, que es va estrenar al Festival de Manacó. Recordem que l'Antoni Gomila és un manacori. Ah, sí? Un manacori. Sí, però és molt curiós perquè, normalment, els actors de Ses Illes saben utilitzar el dialecte propi, que és el de les Balears, i també el dialecte central, del català central, cosa que està molt bé perquè, si no, no trobaríem feina, moltes vegades. Exactament. Es posen les piles o jo em diràs tu.
Exactament, i també aconseguir tècnics, per exemple, o actors mallorquins o que venen de les Balears, també és molt més car, perquè sempre se'ls ha de pagar el viatge. Clar, clar, clar. Total, una abraçada, una abraçada de la gent de Mallorca. Saps què, però Jordi, exacte, una abraçada. L'Antoni Gomila normalment el coneixíem com a actor, però és que amb aquest acorà, l'Antoni Gomila...
s'ha estrenat com a dramaturg. D'acord? Això ja ho ha dit el Jordi, que és una direcció del Rafel Durant, i fixeu-vos que el Joan Anton Banach, el crític dels crítics de La Vanguardia, exacte. Mireu què va dir. Monòleg extraordinari. Ep! És difícil que l'en Joan Anton Banach digui monòleg... Una hora espectacular de les que no s'obliden. Oh! Escolta, s'ha de veure això, eh? Un aplaudiment. S'ha de veure a fora amb el Gomila.
I el que no sabeu, vaja, què vol dir acorar? Acorar, anclar? Ah, no, però seria ancorada, ancora, i en canvi és acorar, o sigui, és arribar al cor. Ah, oi, que poètic, oi, que bonic, no? Una cosa que m'arriba al cor. Doncs té dos sentits, perquè la paraula realment sabeu on s'utilitza? A Mallorca? S'utilitza a les matances del porc.
Perquè vol dir donar-li l'estocada definitiva que arriba al cor, per tant, que el deixen mort. Quin mal rotllo, no? I és que l'obra, i és molt interessant això, a partir d'una matança del porc, que recordareu o sabrem... Exacte. És un cochino jabalí.
És que no sé fer-ho, però el Fernández, que feia soroll amb la boca, feia la matança del porc així. Sí, molt escarosa plegat, també. Doncs bé, l'Antonico Milà, a partir d'una matança del porc, on ell sol fa tota l'escena de tots els diferents personatges, el matador, el nen petit, que encara ho estava veient per primera vegada, la padrina que no diu res, que és fantàstica, els diàlegs, els diàlegs que hi ha amb una matança del porc, però aprofita la matança del porc
per parlar-los de l'illa, de la matança de l'illa. I qui ha matat l'illa? Els alemanys. O el PP. Els polítics. O el PP i els alemanys. O la construcció que hi ha hagut degut al PP i als partits d'esquerres també. Tots sabem que a Mallorca s'ha reconstruït i construït i s'han deixat perdre molts espais verges, espais bonics, bonics, bonics,
per la qüestió del turisme, no? La gràcia, però, és que, un, ho fa des d'aquesta deconstrucció, aquesta... No em surt la paraula. Jordi, ajudem, sisplau. Metàfora, metàfora. No, aquesta metàfora no, però aquesta destrucció, destrucció de l'illa... Ah, val, val, val.
Doncs la parla a partir de la matança del porc, no? I és, doncs, ostres, molt bèstia. Ho fa amb una ironia, és un humor sarcàstic. Tu l'has vist, monòleg? Oi, tant. Tu l'has vist, eh? I rius moltíssim, moltíssim, però a vegades d'aquell riure profund, d'aquella vegades riure negre. Home, escolta, ho estàs pintant molt bé. No, no, de debò, teniu una setmana per anar-lo a veure. Avui és dilluns? Sí? Tornem a dir que avui és dilluns? Sí, sí, dilluns, clar. No, no, dimecres, si et sembla. Dimecres, si et sembla. Vull dir lluny, home? És veritat.
Mira't l'hora, l'hora del dilluns, que fins dimecres de la setmana que ve. No, fins dimecres no, fins diumenge de la setmana que ve. No, fins diumenge aquest diumenge. Aquest diumenge? Diumenge dia 10, dia 10. No sabem quin món viu. Aquest diumenge, fins aquest diumenge dia 10, podeu anar a veure... Com és que saps tan poc o no? No, ja s'hi ha estat. Si va a Porta ja dos setmanes, diria. Dos setmanes. Jo hi vaig anar perquè al programa del Clapés, em sembla que era, van fer-li una entrevista al Toni Gomila...
El RAC1. Sí, el RAC1. I la ràdio d'Esvern. També m'agrada molt. La ràdio d'Esvern. I em va entrar-se molt l'entrevista que li feien a Antónico Mila i vaig dir que això s'ha d'anar a veure. Realment val molt la pena. Jo us ho recomano molt. És un monòleg. A vegades no hi estem anant gaire. Ai que és divertida, ai que no sé què. Algú em crida. Roger, que escoltes el Tònic Lapés a les tardes?
Però a partir... De 4 a 5. De 4 a 5. És que és el millor, de 4 a 5. A partir de les 5 vaig a Sant Juntes Ver. Que no mentiria jo que un col·laborador del programa, escolta... La trebo encara, perquè el teu té una qualitat...
Jo també l'escolto a vegades. Fes el programa? Jo sí que he escoltat també l'escolta. Només una cosa d'això d'acordar, si voleu, no hi ha gens de nostàlgia. Vull dir que pot ser, ai mira, parla de la destrucció de l'illa i no sé què. Tracta d'un monòleg humorístic on es riu molt però és un riure molt profund. I per tant no hi ha gens de nostàlgia, de gens de tristesa...
Ai, no sé què, l'amor pel país... No, o sigui, sí que hi és, però vestit d'una altra manera. I aquí acabo jo amb el Muammar Kora. Molt bé, doncs escolta, molt bé, Kora, eh? Mata'ns el porc, un clàssic. Bé.
Parlem ara del Temporada Alta, un festival que ens agrada molt, que es fa cada any, jo sabeu, a Girona, per aquesta temporada. Aquest trimestre. Aquest trimestre. Aquesta temporada alta. Per què dic Temporada Alta, el Temporada Alta? Perquè és superalt. Girona està en moments de Barcelona i és alt. A Aragona seria Temporada Baixa. Exacte. Atenció, perquè ens hem perdut algunes coses d'octubre, que ara les comentarem, i ara vénen les de novembre. Comencem pel mal rotllo. Què ens hem perdut? Què ens hem perdut? Per exemple, i això si es fos fotut perquè haguéssim pogut entrevistar el Jordi Galí, potser l'entrevistaríem...
que em sembla que va ser el passat dijous, o no, ho fa dos dijous, que van estrenar amb Malpelo l'esperança d'una llebre. Una llebre té esperança? Diuen que té esperança que no la cassin. I l'obra, la coreografia dels Malpelo, a companyia fincada Salrà,
amb la qual el Jordi Calí ha col·laborat més d'una vegada, però ara surt amb aquesta nova producció. Escolta, jo vaig anar a veure el Balneari, ja t'ho vaig dir, no? Ah, sí, sí, hi vas anar. És una de les coses que ens hem perdut. Oh, jo m'he perdut. T'has perdut tu. El Jordi Calí sortia al Balneari, no? No, em sembla que no, però no és malpelo. No, no és malpelo, no. Era la Ruta 40 i uns altres. Exacte. Però vaja, perdona, digues, digues.
Per exemple, que ens hem perdut i que no n'hem parlat tampoc aquí, doncs Le Bochi d'hi dintre va ser un gran clàssic d'Eduardo de Filippo feta per una companyia italiana on es veia encara anys i anys després de la seva mort, Eduardo de Filippo, doncs la grandesa d'aquest gran autor que no perd mai la contemporaneïtat.
També ens hem perdut el nou espectacle dels Joglars, no? Ah, exacte. Sense Albert Boadella. Sí, perquè ens sembla que aquest... Si van xocar, no? Ramon Fonser i Boadella. Com que el Boadella està de director de teatres a la Comunitat de Madrid i a l'Izón Bonçou, perquè el bufón de la corte, le paguen al bufón de la corte. Bufón, però le paguen. Doncs el col·loquio de los perros de Cervantes no van fer unes gaire bones crítiques. Atenció. Van ponxar, que és una miqueta de...
Hòstia, juglaregen una mica, sempre contra la religió, contra la política. Bona tarda, soc el Barbodena. Només volia comentar... Que parla així, ho ha de dir, ja? No en llege una mica, eh? I després el que s'ha de dir és que el Còquio d'Esperres em sap que el podrem veure al Teatre Lliure l'any que ve, el 2014. O no, perquè potser... O potser no. Les crítiques que he tingut diuen que no.
Aquestes coses ja estan signades. El Xavi Boada, que és un dels actors miris, sortien a aquesta obra? Sí, en sortien com 4 o 5. Ramon Fonsaré, m'imagino que també. I allò que diuen que el... Sí, exacte. No, perquè el Xavi Boada l'hem vist molt amb La Perla, amb l'Oriol Brogi, també. És veritat. Són actors d'acompanyes mítiques que se'ls passen entre ells. De què?
què va al col·loquio de los perros o de què anava. Doncs imagineu-vos que dos gossos Cervantes amb aquesta imaginació desbordant que... Ho ha quedat bé, això, eh? Cervantes amb aquella imaginació desbordant. No, no, perdó, com que eren gossos, clar, desbordaven. Ai, que bo. Escolta'm, doncs imagina que dos gossos els deixen ser humans...
Per 24 hores. I llavors repassen tota la vida humana dels reis, els polítics, els escriptors, la cultureta... En 24 hores. En 24 hores. També ens hem perdut l'esperança d'una lliure... Això ja l'hem dit. Boisek. Home, Boisek. Home, aquest d'aquí, Boisek del Josep Nach. Atenció, el Josep Nach porta com 25 anys fent diferents versions del Boisek. I aquesta d'aquí era com la quarta o la cinquena o la sisena, d'acord?
i es veu que jo no hi vaig pot anar perquè és d'aquelles típiques espectacles que venen un sol dia i que abans que es posin les entrades a la venda ja no n'hi ha. Per què? Perquè ha estat ple, ple, a tots aquests festivals passa el mateix i aprofito aquí per fer una crítica gran, crítica gran. Jo no faig mai crítiques, oi que no? No, no, no.
Tots amb aquests festivaleros, amb aquests... Amb la culturilla de festivaleros que... No, tot està donat, no? Ah, volia entrar per el Boixec, no? Ja no n'hi ha, però si ja volia entrar foten les entrades. Ja, però és que tot va per invites. Vale, d'acord. Josep Nash. O sigui, els festivals, eh? Això... Mucho culo, mucho culo. S'hauria de veure, també, el 50% de gent que hi ha que va gratis d'invitació cada dia. S'hauria de veure. Els festivals són... Farem una república d'investigació al Teatre de Televisió, eh?
No hi ha cap programa de teatre i humor a la tele? Podries fer-ho tu, Roger. Ah, també. El canal Parlament potser és un teatre i humor? Oh, la crítica mordaç de Roger Consola.
Consola. Consola. Avui estem molt de dilluns. Sembla que sigui dijous. Sembla també que ens hem perdut, però aquest que deia, si ens havíem perdut, primer amor. Si ens hem perdut, es va estrenar fa dos anys. Perdona la cosa, amb aquest monòleg, si no ho tinc mal entès, Pere Quiliove va guanyar el Premi Nacional de Teatre. O sigui que...
quan no té rieres i coses el treu de la cartera i el fa quan li demà la gana tu m'ho has dit molt bé és aquest espectacle en cartera que entre cosa i cosa i l'espectacle estava molt bé i després un altre que ens hem perdut segur que venen un any aquests o un any o l'altre els incansables però bé, comença novembre i llavors què podem veure? què arriba ara? doncs vinga va
Per exemple, els dies 7 i 8, o sigui, aquest proper cap de setmana, el senyor Sergi López, actor mim, que va fer allò, non solum, recitant Shakespeare, monòlegs de Shakespeare, Othello, recitant el rei Lear, recitant Romeu, per exemple. Que, per cert, Sergi López s'ha engraixat una mica.
Perdó, perdó, perdó, però últimament... No, no, no. Però ell ho sap, ell ho sap també. Doncs amb un títol bastant, bastant suggerent. Shakespeare a Benny Cassim. Diu, com va això? És un tio que se'n va al festival de Benny Cassim a escoltar música pop i comença a recitar molts a Shakespeare? Diu, doncs sí. I prepareu-vos per riure, per parlar molt d'alcohol, de sexe,
i amb molt d'humor. Prepareu-vos, dia 7 i dia 8 a Girona. Un monstre d'escena, eh? Un monstre d'escena. Un monstre no per la mida, no? No, no, no, no diguis. Un monstre d'escena perquè ell arriba a l'espai, saps? Exacte, exacte. Bé, parlem ara de Dugne, als baixos fons, Òscaràs Kornosovas. Una altra d'aquestes perles que quan vaig trucar em van dir, no, no, si està tot exaurit, perquè només va un dia, només va un dia. Dia 9.
El que passa és que l'Òscar Scornosovas és un director lituà que ha vingut amb molts Shakespeare's, amb Hamlet, amb el que n'ha fet dos, un va venir al festival Shakespeare. No és la tenint aquella, l'Anna Scornosovas. Així també, però aquest és un home. Ah, vale, vale. Es diu Òscaras, que en català de ser Òscar, no? Suposo. I ve amb els baixos fons de Gorky, d'acord?
i sempre és una interpretació molt radical, molt de l'Europa de l'Est, molt potent, les seves interpretacions i les seves lectures de les obres que fa. Per exemple, jo recordo el Hamlet que va fer, no l'he vist perquè s'estrena el dijou, el dia 9, no, és dissabte, avui és dilluns. Sí.
Escolta'm, per exemple, començaven el Shakespeare, aquest Hamlet, amb tots els actors recitant el seu, no sé, davant d'uns miralls, amb una entrada a la tragèdia molt, molt, molt bèstia. O sigui que agafa grans obres conegudes per tothom, no cal que expliqui la faula, no cal que expliqui primer acte, segon acte, tercer acte, quart acte, sinó que agafa el vuitè, després el primer, després el quart, després no sé què...
I aquí, doncs, amb... Ara no em vull equivocar, però Peter Brook, que va utilitzar algun dels... Bueno, a unes més famoses de William Shakespeare, amb un Hamlet, només amb una catifa de color vermell, de 50 cm2, molt petita, i tota l'obra, amb tots els personatges, també sense ni maquillatge, ni cap mena de vestuari...
davant de la catifa. El que passa és que Peter Brook sí que t'explicava la faula. El ser anglès, l'important també és la història. Aquest d'aquí, com que és del Lord, és lituà, s'emparra amb les seves parres i les seves lectures de les obres, i aquí recordem els baixos fons, que es va poder veure fa dos anys al Nacional, l'obra de Gorky que parla de la pobresa, dels baixos fons.
Passava, em sembla, al metro, al del nacional. És que el metro és molt baix. És molt baix. Un drama sobre la pobresa, amb una crítica sociopolítica, sense filtres ni contemplacions. Per cert, Kafka i la Nina Viatgera, d'Albena Teatre... Aquest és un infantil, i m'han dit que està molt bé. Home, Albena Teatre, productora valenciana... Sí, per tots els públics, normalment. Perquè a mi no és un Kafka, que és Kafka per nens...
Doncs sí, i el que riurem molt és que Kafka no és aquell autor que, ai, ai, ai, perquè és un pesat. Kafka té una ironia impressionant i s'han atrevit, al BN Teatre, a fer un Kafka per nens. Però si l'enfoquen pels nens, potser va massa dirigit als nens, en aquest cas, i... Perdó, potser és un tots els públics, però ells ho venen com a infantil, però els nens com que no aniran sols a... Home, perdona, fer un Kafka infantil... És el que estàvem dient, és el que estàvem dient.
Però ojo, perquè el Kafka té molt... una ironia. En el fons és l'avi, no el pare, perquè el pare s'allà el sap molt bé aquest, no? Però l'avi del teatre de l'absurd. Perquè moltes de les seves obres són absurd, total, però molt integrat. Escolta, la Kamutban també està allà? Kamutban, el dia 15, exactament. Però és una enorme música.
Camut Van és ball, és coreografia amb percussió. Però recordem que és una companyia catalana sortida de la província de Barcelona i premiada internacionalment amb grans èxit a Broadway, amb grans èxit a Londres, amb grans èxit a París i arreu del món. I Camut Van el dia 15 a Girona. Igual que els 4 duets 4D 4D de Cidi Larbi Cheruawi. Cidi Larbi Cheruawi. És un ballerí d'origen del magrebí
espectacular, no sé si l'heu vist, vosaltres dos, però es contorsiona com ningú, i a més agafa com diferents duets d'altres peces seves, d'acord? I els hem xembrat allà, pum, pum, pum. Ah, molt bé, com un gratis kits. Un corta i pegada i gratis kits. Però qui no hagi vist mai el Cidi, l'Ardi i Txeruavi, Txeruavi o el meu avi van a Cuba, doncs jo li recomano moltíssim, el dia 16.
Per cert, no tenim gaire més temps, només hem de comentar que Àlex Rigola també torna a Catalunya, perquè està a Venècia tot l'any dirigint el festival d'allà. Jo m'imagino que està allà, eh? Exacte, i a finals de mes... Amb el policia de les Rates. Que ara s'ha estrenat al lliure. Si no us voleu esperar a veure'l allà dalt, a Girona, a la temporada alta, el podeu anar a veure al lliure. Escolta, que no vull ser marroliero ni res, però el Rigola és el que últimament no ha tingut gaire bones crítiques als espectacles que ha fet.
Hòstia. Hòstia. Doncs diuen que no. Efectivament, no? Efectivament. No, perquè va fer... No, sortut aquella del grec, em sembla, aquest passat estiu, que va demanar disculpes amb una carta pública. Sí, senyor. Sí, senyor.
un mitjà escrit on dient que l'espectacle no estava del tot acabat i el temporada alta de l'any passat va ser el temporada alta que van estrenar i la gent va dir però què és això i ell va demanar desculpes a tothom perquè és una cosa que havia d'anar al nacional després i després va anar a la sala petita però ja estava més rodat suposo va tenir una mica més temps està per rodar rigola rigola
Bueno, però aquí jo he de dir que es juga sobressegur, perquè amb el gran èxit que va tenir del 2666, del Roberto Bolaño, doncs sis anys després torna a agafar un conte, en aquest cas una novel·la, del Roberto Bolaño, que és el policia de les rates, i amb dos dels seus actors fetitxer, Joan Carreras, relació Joan Carreras-enjust, i Andreu Benito. Sí, Andreu Benito, relació amb el senyor Benito de La penya del morro. Exactament, per exemple. Escolta, no sé...
No tenim més temps, o sigui que moltes gràcies. Home, ho hem estat molta estona, eh? Molta, molta, molta. Per aquest dilluns. Roger, moltes gràcies, que vagis bé i que tinguis una bona tarda i una bona setmana. A vosaltres, guapos. Adéu. Som una posa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el Manel Ripoll a Història de Sant Lluís. Fins ara mateix a la Pena del Marró.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Ràdio Despert
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Ràdio Desveros
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del Morro.
i ara a la penya del morro és hora i temps de parlar de la història de Sant Just amb el Manel Ripoll
Manuel, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvingut un dilluns més al programa. La setmana passada vam començar a parlar de les primeres referències que hi havia escrites del topònim, del nom del nostre municipi, és a dir, Sant Just d'Esvern. Recordem que per primera vegada es va trobar en una mena de testament, oi? Era cap a l'any 986, 987...
Aproximadament on a Vallvidrera es va trobar aquesta nota d'un Sant Justenc, imaginem que deixava una casa, una mena de masia o algunes terres i pertinences a la seva família i per primera vegada Sant Justi, que sortia com a nom.
Avui volem parlar d'un altre document històric que ha servit als historiadors per posar el mapa Sant Just al llarg dels segles. És la carta de Dadil.
Exacte. La setmana passada parlàvem d'aquest testament, vam explicar que s'havia escrit entre el 986 i el 987, i el motiu d'aquest testament era perquè aquest senyor, en mus, moció, el nom aquest que teníem, havia estat fet captiu per la invasió musulmana dels serraïns que hi havia hagut,
D'Adil passa més o menys al mateix i per tant ho hem de situar més o menys a la mateixa època. Són dos documents més o menys coetanis en l'època però aquest té una peculiaritat com si més no curiosa ja que D'Adil que és nom de noia
va ser traslladada a Òscar pels seus captius i així com Moció va aconseguir ser alliberat i va ser en el transcurs que anava tornant de Còrdova cap a Barcelona en la seva estança a Saragossa, on es va ficar malalt i va haver de fer testament per deixar les seves possessions, Dadil el que li passava és que ningú la reclamava.
Llavors, com que ningú la reclamava, ella va decidir redactar una carta per descriure els béns que posseïa i a veure si envien aquesta carta als cristians de Barcelona, doncs algú se'n recordava que l'havien fet captiva i doncs pagaven el rescat que els captius que la tenien, els serraïns, doncs demanaven per ella. Per tornar, finalment?
Va tornar, finalment. Suposo que sí. Aquí no s'especifica en la carta, aquesta no s'especifica, però pel que s'explica aquí i perquè tot el que tenia es veu que era una persona bastant important. O sigui que suposo que al fer-ne memòria algú l'havia reclamat. I quines eren les seves possessions?
Aquí és en el que ve l'important i en el que veurem que apareix el tema aquest de Sant Just d'Esvern. La setmana passada vam tenir molta sort perquè sortia exactament Etat Domum Sant Justi, qui és Tim Verse, i aquí es veia clarament tant Sant Just com el tema del Verse. En aquest cas no és tan clar, perquè el que apareix és al principi de tot, que fica també en llatí, fica Dàdil,
Femina captiva, dismit set alodem apud verd. Estàs insultant algú, Manet? No, no, estem llegint amb aquest llatí català de l'època, no?, d'entorns del segle IX, segle X. I llavors aquí, doncs, apareix aquest vers al final.
que faria referència a tota la zona del Verge, seria la zona on avui en dia hi ha Sant Jus d'Esvern. Escolta, perdona aquest llibre, quin val rotllo d'època, no? Ho dic perquè el primer document de Sant Jus que vam descobrir la setmana passada va explicar la història de la persona que havia mort i que havia estat també captiva pels serraïns anys abans i va aconseguir escapar de l'Àndalus o de la zona. Sí, es treballa per donar si captiveri.
Efectivament, actualment és Andalusia, quan hi havia els serraïns i la invasió. I ara aquesta dona, que dius que en aquest cas també l'havien feta captiva, igual que Camus, que era el personatge aquell. En fi, no sé què tenia en compte de ser injust. No, era més que res, era la forma que van tenir d'actuar quan els serraïns van atacar Barcelona. La van atacar no per conquerir-la,
sinó per fer mal i destrosses i per emportar-se tants diners i persones com poguessin per demanar-ne rescat. Era la seva forma d'actuació en aquella època. I va caure que dues persones que tenien possessions a Sant Just van redactar els seus respectius documents i gràcies a això, doncs,
trobem per primera vegada... Sant Just ja en aquella època, al final del segle X, ja es caracteritzava perquè les persones que vivien, no totes, perquè a mi personalment m'agradaria, però tenien ja poder adquisit igual. Sí, tenien, com a mínim, els que ens han arribat els documents... Què diuen a la zona de Camp Mellic, el mus i la de Dil? Aquesta noia, aquesta senyora en concret, ella el que tenia, que ho ficava aquí, ella diu...
Que això és perquè ho traduïm així una mica, d'acord? Sí, perquè no ho entens, eh? Aquesta senyora que tenia possessions a la zona anomenada Bercio, ella hi tenia cases, hi tenia terres, vinyes...
Cultius i erms. I tot en plural. No l'he confirmat. Vivia, perdona, confirmat, vivia a Camp Meli que la plana ben xulets. Estava confirmadíssim. Era tota seva, no? Jo crec que sí, jo crec que sí. Va ser la primera pija de Sant Jus, la Dil. Aquí sí que fica que la zona de l'Albertia, tot això, ella ho tenia en una zona que era coneguda com la Torre de Furet.
que devia ser una torre important que hi havia en aquella zona, i que vivia allà. Si bé és això, aquest document és això, no apareix al Sancti Justi com la setmana passada, però sí que pels experts, quan apareix el toponim vers o el toponim versio, ja sobreentén que s'està parlant d'aquesta zona propera a Barcelona,
que hi havia aquest... Ara, jo no voldria aquí posar en dubte el que diuen els experts i els historiadors, però hi ha molts pobles que es diuen Bercio, per exemple, o Berzo. Per exemple, tocant a Galícia, perquè vaig estar allà aquell estiu, hi ha la comarca del Bercio, no, m'he equivocat, és del Bierzo. Ah, Bierzo. Sí, perdó, perdó, perdó. Perdó, perdó.
Home, però una referència havia de tenir cap aquí, no sé si tenim l'avall de vers, no? Clar, suposo que sí, però en castellà, vers o vern, que és el tipus d'arbre, com es diu? És bierzo? No ho sé, no ho sé. Perquè si és bierzo sí que tendríem una relació directa, si no, no. Bueno, ara ho busquem, ara ho mirem.
En fi, dèiem que aquesta dona, la d'Adil, que explicava en aquests documents la descripció de la localització dels béns que posseia situats a verd. De fet, en aquest cas, i traduint el que es diu en aquesta carta, d'Adil ens fa saber que és la dona de Guilarà i la mare de Mallanec. Aquests són els noms que es posaven a l'època. Sí, que la setmana passada hi ha també noms curiosos, no? Mus. Sí, exacte. I els noms que tenien la setmana passada hi havia...
El seu germà es deia Arús, uns esposos a qui feia arribar el testament que es deien Trasobalt i Ega, eren els noms així curiosos de l'època. Això allà que estàs comentant és interessant perquè ella, primer de tot, abans d'escriure el que ella té, o sigui, les posicions que té,
Com es presenta, no? Diu, jo soc d'Àdil, que m'han fet captiva els serraïns i que vivia a la zona del Verge, i ella diu això, perquè la gent sàpiga qui és, diu que és la muller d'Aguilarà i mare de Mallanenc.
I llavors comenta que el seu fill va morir en el setge aquest de Barcelona, el 985, que està enterrat al cementiri de Sant Miquel i que a ella se la van emportar en captiveri i que com que ningú se'n recorda d'anar-la a recollir i alliberar-la, doncs escriu aquesta carta als cristians de Barcelona perquè a veure si entre qui repi aquesta carta se'n recorden que està encara captiva a la zona d'Òscar.
Per tant, diguem que està com demanant una mica cosiri, no? Sí, com una carta de rescat. L'havien deixat una mica en la mà de Déu, aquesta pobra dona, que jo, home, li tinc una certa simpatia perquè era de ser just. Per cert, alguna cosa més sobre tot plegat? Perquè, clar, no sé si aquest document és una nota que es va trobar.
Aquest document, l'eucarist d'aquest document, així com el testament de Muss sí que es pot consultar si es demana l'original, en aquest cas l'original està perdut i el que es té és una còpia que es va fer posteriorment, és una còpia del segle XIII, que es troba guardada als libris antics.
Antiquàtum, sí, Libris Antiquàtum a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona. En concret, és el número 4 i és el document 142 i el foli 48, si es vol consultar. Però és això, és que l'original es va, suposo, fer malbé amb el temps, però com que de tant en tant anàvem fent transcripcions dels documents... S'anaven copiant, clar, no hi havia la fotocopiadora d'aquella època, poca broma, vull que havien transcrivit, no?, també...
a mà, i si volien alguna còpia, perquè el paper ja feien molts i molts anys que estava desgastat, doncs això és una feinada, no? I lògicament, des dels estaments religiosos, és quan feien totes aquestes pràctiques. És una carta, com dius, l'original estava perduda, i això és una còpia, que com se sap que és una còpia? Posava còpia en algun moment o què?
Sí, perquè ells ho comentaven allà, es veu que el llibre aquest ja ha transcrit tot de documents anteriors a ell, i llavors és un llibre del segle XIII i que transcriu coses anteriors al segle XIII en qüestió, perquè ara estem parlant d'això.
segle X, segle XI. De fet, aquest és el segon document, Manel, que podem trobar a l'història, on posa coses sobre Sant Just. En aquest cas, apareixen els topònims verd i vercio, com dius tu, els estudiosos del tema entenen prou per entendre que aquests topònims fan referència al conjunt de cases, masies i també terrenys que hi havia a la zona on avui en dia hi ha Sant Just d'Esvern.
De fet, Manel, avui tenim una mica més de temps i no sé si ens vols parlar, ni que sigui una pinzellada, eh? Si veus la setmana que ve ho acabem d'ajustar. Però, per cert, hem trobat xibierzo? Com es diu, bern en castellà? No, estava buscant i ho he posat al DIEC, que és al diccionari de llengua catalana, i en principi no m'apareix. No apareix. Bé, potser no t'he tradut això en castellà. És un arbre que només hi ha a Catalunya.
Atenció perquè, com diem, ja hem repassat dos documents on sortia per primera vegada la història la paraula Sant Just d'Esbert. El primer el vam comentar la setmana passada, un testament d'amus, o moció, aquesta persona, que estava datat del 987. El segon l'hem tractat ara, el d'Adil, que és aquesta dona que estava presa i que ningú la reclamava i va decidir escriure una carta per descriure-la.
que estava en captiveri i estava presonera. I el tercer és un document també curiós que es troba en el cartolari de Sant Cugat del Vallès i que fa referència a un llegat, el llegat del prevera Joan, que és un prevera, Manel. És un mossèn.
i que ens situarà a l'entorn del 965, per tant, perdona, una mica més antic, no?, que tots aquests. Sí, sí, sí, de fet, quan es va descobrir aquest document, doncs, es va trobar amb la sorpresa aquesta, que fins ara estàvem parlant sempre d'aquest 987, 985, i ens permet tirar una vintena, trenta anys enrere, i aquest document, doncs, el que és interessant que tindrà, doncs, és també com una espècie de testament o llegat del que ens deixarà el...
que deixa el Prevera Joan. I que té a veure amb Sant Just, sí, perquè era Sant Just aquest Prevera. Això no ho tinc encara del tot entès, perquè no l'he acabat de mirar. Perdona, eh? No, no, el que sí que podríem comentar, perquè jo el desconeixia i l'he estat mirant també aquest document i l'he vist que era curtet també de parlar-ne i no el donaria per un programa sencer parlar-ne. De fet, jo desconeixia que existia,
Jo fins ara sempre havia parlat de tres documents, que era el testament de Mus, la carta de Dàvil i el llegat del primer Joan, però es veu que hi ha un altre que es troba al monestir de Sant Pere de les Pueles de Barcelona,
i que parla com una mica dels terrenys que tenia aquest monestir, i que és posterior, ens parlarà entorn del 992, i que també és un document en què en el seu moment apareix el topònim Vercium i apareix el río de Vercio, que seria com la riera de Sant Just i la localitat de...
del vers de Sant Just d'Esvern. Aquest document jo desconeixia que existia, veig que també és interessant i també parla sobre aquesta torre de Furet que n'hem parlat ara amb Dadil i que posteriorment continua existint i que en aquesta època, en l'entorn del 992, es veu que aquest monestir de Sant Pere de les Poles de Barcelona tenia unes rendes, tenia uns terrenys aquí a la zona de...
de Sant Just i ho tenia comptabilitzat i per tant en aquest document en concret es va poder veure que ho tenia tot allà redactat i és un altre d'aquests documents que ens permet veure l'evolució que anirà tenint Sant Just a partir d'aquest 965-987 i endavant.
Doncs, Manel, ens sembla bé la setmana que ve aprofundim aquesta qüestió una mica més, amb ja totes les dades a la mà i sobre aquest tercer document que tancarà, segurament, no?, aquest episodi. Sí, amb aquest document del llegat del prever Joan Lleixós. Els noms de Sant Just, la història i els diferents documents.
farem també, que serà curiós, és llistarem una miqueta entre el 965 i el 1500 els diferents noms que han anat apareixent de senyor d'Esvern i com han anat evolucionant el nom al llarg dels segles i farem una mica d'estudi etimològic. Hem de buscar noms per les coses de les seccions del programa o de coses? Potser podríem posar una secció? Un nom d'aquests antics? Alguna secció del programa, ja m'ho faré, ja m'ho miraré.
En fi, Manea, gràcies. Bona tarda. Bona tarda.
Nosaltres estem a punt de connectar amb la xarxa per escoltar les notícies de les 6 de la tarda, però abans, Cristina, deixa'm comentar-te un païet de coses, perquè saps que la setmana passada vam fer un sorteig del sopar, el Mirador de Sant Just.
Anna Garcia guanyadora dels clubes. Només acabar el sorteig. Van començar a aparèixer diferents comentaris al Facebook del programa on havíem dit que havia guanyat l'Anna Garcia. Fins a 26 persones van participar trucant al telèfon de la ràdio durant aquests 8 o 9 dies que va durar el sorteig. Com, per exemple, Jonas Bassó, que va posar tongo.
Recordar que no hi ha cap mena de tongo. És més, tenim un vídeo que sort que vam gravar, eh, Cristina? Sort que vam gravar en el seu moment. Per exemple, la Núria Valdric, que també participava al sorteig, va posar... Vaja, seguirem intentant, però aquest era molt interessant. Té tota la raó del món.
Després també la Lina Benet, que va participar, diu que una altra vegada serà. Enhorabona la guanyadora. Mira, aquest com a mínim, Jonas, apren una mica. La Lina té un mal perdre. Efectivament, no té un mal perdre, com tens tu. I després la Laia Guillemet, que ja ho hem comentat, va guanyar un sopar l'any passat, que vam fer el programa, també per dues persones, però a la Taneu de Sant Just, ha posat fort, fort.
Sí, que és una mica la valoració que fan diferents oients del programa sobre els sorteig que vam fer la setmana passada i que ja estem en disposició de comentar que estem treballant ja amb el proper sorteig del programa, perquè veig que això la gent té ganes de menjar. La gent, estem en època... Sí, és per l'altre de menjar i s'apunta a tothom.
És normal, és normal. Doncs ja treballarem amb altres sortejos i altres locals de restauració de Sant Just. En fi, Cristina, fem la pausa per si escoltem la xarxa i tornem després a la segona hora amb el Guillem Cabeza, l'Oriol Jiménez i l'Àngel Cornejo. Fins ara mateix a la Penya del Morro.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del morro.
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la penya del morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. Al centre de llenaria verds saludem a la penya del morro. Bon Nadal! La ràdio de Sant Just
Fins demà!
T-shirt. You say, what did you do with him today? And sniff me out like I was tanquerade. Cause you're my fella, my guy. Hand me your Stella and fly. By the time I'm out the door, you tear me down.
Like I knew I would I told you I was trouble You know that I'm no good Upstairs in bed with my ex-boy He's in a place but I can't get joy
Bona nit.
Fins demà!
Son les cistes.
Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem amb Albert Garcia i Pere Sants. El govern assegura que la taxa turística no ha tingut un efecte dissuasori. La recaptació en el primer any supera els 40 milions. Interior aparta cautelarment del servei els 8 Mossos imputats per l'amor d'un home al barri del Raval de Barcelona. Una desena de famílies participen al projecte Pares i fills, fills i pares, Altafulla.
En esports, d'aquí una hora reuneix la directiva del Nàstic per decidir si destitueix l'entrenador. Després de perdre ahir a Badalona, els Grana només han guanyat un dels últims set partits. La selecció catalana amateur jugarà dijous un amistós contra el Badalona. Per preparar la fase estatal de la Copa de Regions UEFA, que es disputarà a Cornellà el desembre.
El govern fa un balanç positiu del primer any d'aplicació de la taxa turística. El conseller d'Empresa i Economia, Felip Puig, ha explicat a la xarxa de comunicació local que està superant els 40 milions d'euros de recaptació a finals d'any. Tot i això és per augmentar la xifra l'any vinent amb la regulació dels apartaments turístics. Segons Puig, la taxa no ha tingut un efecte dissuasori.
Els restauradors no es deuen queixar. Potser algun hoteler petitet deu dir, home, jo vaig pagant als meus turistes o als meus visitants aquesta taxa, que en tot cas pot ser de mig euro per persona i nit, i en canvi a l'Aragó o al País Valencià, que són els territoris de proximitat, això no es paga. Sí, pot passar, però no crec que aquest sigui un factor dissuasori.
Interior apartat del servei cautelarment als vuit Mossos que van participar en la detenció de l'empresari mort hores després del seu arrest al Raval de Barcelona. La suspensió s'ha produït després que el jutge els ha imputat. Ramon Espadaler, conseller d'Interior. Hi ha aquesta mesura. En qualsevol cas, queden apartats del servei, queden apartats de la feina. Al llarg d'avui, quan tinguem tota la informació...
més detallada, la coneixem ara a través de mitjans de comunicació. En qualsevol cas, tindrem més detalls de precisió, però els apartem de les seves funcions. Aquesta és la mesura cautelar, que els en donarem més detalls. Creiem que ho havíem de fer. Els Mossos hauran de declarar el proper 13 de novembre. Una desena de famílies participen des d'avui al projecte Pares i fills, fills i pares, que ofereix l'Ajuntament d'Altafulla, el Tarragonès. Altafulla Ràdio, Carla Gómez.
La iniciativa ofereix la possibilitat de treballar en grup per tenir més eines davant dels riptes que plantegen els fills, compartint amb altres famílies dificultats i estratègies de solució. El projecte serà conduït per professionals de serveis socials i experts del Centre de Teràpia Relacional i Familiar de Tarragona. Eva Martínez, regidora d'Acció Social i Ciutadania. Han convocat a totes les famílies que de l'escola els fa seguiment i pensem que es poden beneficiar d'aquesta activitat en grup.
i avui comença la tasca amb les famílies i l'equip tècnic. La resta de sessions es desenvoluparan els dies 18 i 25 de novembre i el 2 i el 9 de desembre.
L'Ajuntament de Cornellà ha aprovat inicialment els seus pressupostos pel 2014 amb un augment del 8%. La partida més beneficiada serà Acció Social. El consistori congelarà les taxes i impostos, amb l'excepció de l'IBI, que pujarà un 2% de mitjana des de Ràdio Cornellà. La informació és de Beatriz Fonsaré.
El pressupost pel 2014 s'ha dividit en quatre eixos. L'augment de la partida destinada a serveis socials, que augmentarà concretament un 6,35%. Es manté la partida destinada a educació, el manteniment també de l'espai públic i la seguretat i protecció social. L'Ajuntament també destinarà 4 milions d'euros en la compra d'una masia i d'un local per, en el futur, instal·lar més equipament municipal. Tot amb el compromís de mantenir els actuals serveis municipals. Antonio Balmón, alcalde de Corneia.
Parlem de moltes banderes, però la bandera del dia a dia, de la gent que aixeca la persiana, no parlem. Sigui un comerciant o sigui una persona que surt al carrer a buscar-se la vida. I el pressupost municipal només intenta pal·liar, en part, això. Menys l'IBI, les taxes i impostos municipals es congelen i es mantenen les bonificacions i el fraccionament actual.
Del 8 al 10 de novembre, Fira Reus acull tot nuvis, la 21a edició de la fira dedicada al negoci de les cerimònies nupcials. Els organitzadors preveuen arribar als 5.000 visitants. Reus Digital, Joan Marc Salvat.
Després d'una caiguda en els casaments, el 2012 va experimentar un repunt del 3,4% en la celebració de matrimonis. La tendència es prona un sector que s'aplegarà a Reus per la fira tot nuvis i que tancarà un any rècord pel que fa a fires a la capital del Baix Camp. Alicia Alegret és la regidora de promoció econòmica. Tenint en compte el context econòmic que ens envolta, són dades que ens satisfan, però cal seguir treballant perquè Fira Reus es consolidi com un espai idoni i de capacitat d'atracció per fires, per congressos i per actes.
Tot novis ocuparà tot l'espai final disponible a Reus i comptarà amb un centenar d'expositors. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Buenas tardes, son la CGCIN.
Les ordenances i taxes pel 2014 a Sant Jus incrementen una mitjana d'un 3,5%. L'impost de béns immobles ho farà un 2,5%. És el que el ple municipal d'octubre va aprovar dijous, només amb el vot favorable a prop de l'equip de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Jus. Convergència i Unió, Partit Popular i Via Democràtica van votar-hi en contra. D'altra banda, l'any que ve a redueix el tipus impositiu fins a prop d'un 0,66%. D'aquesta manera, l'Ajuntament
pretén reduir l'impacte que tindran les modificacions dels tributs locals per part de l'Estat. Una de les més destacades és precisament l'actualització dels valors cadastrals que presenta la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat pel 2014, un punt que es va presentar al ple de dijous i que s'aprova amb els vots de l'equip de govern. La sessió va ser de tirar endavant també el Pla Econòmic Financer, que en un any ha de permetre complir amb els objectius d'estabilitat pressupostària.
Hi ha temps fins aquesta mitjanit per apuntar-vos encara a la setena cursa de cars de coixinets. Les inscripcions es tancaven la setmana passada, però des de l'organització han allargat el període en quants dies. Per tant, avui a les 12 de la nit es tanca aquest procés per participar-hi i demà serà l'últim dia per fer el pagament de la inscripció. De moment hi ha 113 cars apuntats i s'espera que la xifra arribi al 120. És un lleu descens en relació amb l'any anterior, quan hi van participar 130 cars. Els cars de coixinets...
Comptaran aquest any amb una novetat, que és l'estrena del nou servei de transport de cars. El transport serà de boxes d'arribada a boxes de sortida. Tindrà una freqüència d'uns 20 o 30 minuts. Els corredors que vulguin carregar el seu car ho hauran de fer en el remol d'autoritzat i després pujar a peu fins a la sortida per descarregar-lo. Una altra novetat en l'edició d'aquest any és que hi haurà una carpa amb un taller amb veines per reparar els cars que es facin malbé. La cursa serà el tercer cap de setmana de novembre.
Fins demà!
I acabem aquest bullet explicant-vos que els Pastorets de Sant Just busquen participants per la representació d'aquest Nadal. Per segon any consecutiu, els Pastorets, l'Ateneu i la Cal organitzen aquesta peça. L'obra que es portarà a l'escenari de l'Ateneu és Esteu, els Contra Pastorets de Sant Just, una peça adaptada al segle XXI, obra de Peve Alvanell, Premi Nacional de Literatura. Els Contra Pastorets de Sant Just van tenir molt d'èxit en les dues funcions que es van fer a l'Ateneu i que van exaurir les entrades. Des dels Pastorets busquen participants per poder repetir aquest èxit de l'any passat. Els assajos es fan
Els dimarts i dimecres a la vespre, de 6 a 8 a l'Ateneu. El desembre, les dues funcions seran el dia 20 de desembre, a les 8 del vespre, i el 22 a les 12 de la migdia. I de moment això és tot, més informació a les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre.
Bona nit.
Què tal? Bona tarda, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro d'avui, dilluns 4 de novembre del 2013. Cristina, tenim algun comentari al Facebook o al Twitter? No, però era dilluns avui? Sí, sí, no comencem, no comencem amb el Roger. Per cert, teníem nosaltres l'Àngel Cornejo aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. Àngel, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, de quina estona, eh? Parlem de videojocs. Sí, m'havia riat molt aviat, eh?
Sí, no, no, però no pateixis, perquè... És que han canviat l'hora que ja no sé on estic. Ja, ja, ja, fa dues setmanes d'això, eh? Ja, però encara no m'ha adaptat. Bé, a més s'anem situant, abans de tot això, però perquè també tindrem a l'Oriol Jiménez per parlar de noves tècnoles dies, o no, perquè havia quedat amb ell ara i no s'ha presentat, o sigui que espero que vingui en un moment. Passem a la secció del Guillem, que ve a la del Nouvinguts. Guillem, bona tarda.
Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Cristina. Bona tarda, bona tarda. Tinc un dubte per l'Àngel, que no el coneixo personalment. Ja comença ja a tirar els trastos o què? És un home, és un home, eh? Estic guapo. No, Àngel.
Tinc vida social, tinc nòvia, crec que està bastant bona. La seva intenció i la seva pregunta és si tens amigues. La teva nòvia té amigues per ell. Ah, jo tinc moltes amigues. Moltes i molt guapes.
Tu no tens de la moto ja d'entrada, Guillem, encara no hem començat en la secció. La setmana passada vam parlar amb la Clàudia Barberà, no sé si et sona, Guillem. És la col·laboradora amb la qual la Cristina et vol liar des de fa temps, però no coincidiu, perquè un ve el dilluns i l'altre ve el dijous. Però és maca? És maca, sí. La Clàudia és molt maca.
No, anava a dir que... Va venir l'altre dia al programa i... Després de dues setmanes Jordi, que no venia i el Guillem li anava enviant missatges d'amor. És veritat. I de quedar a l'Apolo i no sé què li deia i coses d'aquestes. Un perfil... Home, clar, clar, jo m'apunto al que dius, Guillem. Més que res perquè t'entendem de buscar una nòvia, no?, ja, una cosa sèria i que sentis una mica el cap. No és possible això que cada dilluns estiguis anant a l'Apolo i no sé què. Bueno, pues anem a l'Apolo tots...
No? No, home, no, home, no. Bé, la qüestió és que... La Clàudia. La Clàudia... El dijous de setmana passada, doncs, va venir. Va venir. No, Jordi? Sí, efectivament. I? Guillem va dir... Et va llançar aquest missatge per tu. Aviam. Si vols, ara mateix et agradem el missatge que tu li envies al Guillem i que ell escoltarà aquest dilluns o el proper, no ho sé, perquè això va de lluny en dilluns, quan vingui al programa.
Guillem, ja que no sé molt bé com ets i només conec la teva veu, posa't un clavell vermell o aquestes coses típiques que es fan a les cites a cegues i jo et reconec, jo et vinc a buscar. Quan vaig a l'Apolo, no? Home. Guillem, ho he escoltat? Ho he escoltat tot. Com se t'ha agradat el cos, no? Vull dir que tu li vas llançar el missatge a l'Apolo un dilluns a la nit i ella et diu que portis un clavell de color vermell
el proper dilluns, que és avui. Hauràs d'anar a comprar-lo aquesta tarda per aquesta nit. Ara, ara. Preparat. La veu promet, eh? A mi la veu m'ha agradat. Sí, Guillem, com... Jo havia escoltat la seva veu i se va dir que promet, promet molt, eh? Com te l'imagines? Me l'imagino rosa. Mira, més o menys... Amb un cos escultural. Home, perdó, és molt maca, eh? És molt maca la Clàudia.
Sí, clar, perquè tu escoltes qualsevol veu i també te l'imagines així, que estic pervertit, això ho sabem tots. Però vaja, ja ens explicareu com va aquesta nit a l'Apolo, d'acord? Li preguntarem el dijous a la Claudia. El d'altre t'explico. Val, d'acord. En fi, passem a qüestions que interessen a la gent de veritat, no als teus afers amorosos, perquè ja sabeu que el Guillem, tot i és de Sabadell, comenta les coses que passen a Sant Just, perquè és així de raro. Que guai.
Comencem parlant del poeta Sant Justin, Joan Margarit, que la setmana passada vam entrevistar al programa i que ha guanyat el Premi de Poesia del Montlletí 2013. Quina... La valoració que estic fent, aquí he fet ja, Jordi, ho sento pel senyor Joan Margarit, no el conec personalment, però en aquest programa...
i concretament en aquesta sessió s'ha de dir la veritat. Per tant, aquest cartament va estar totalment amanyat. Però què dius? Jo vaig, de fet, presentar un poema, 100%, com diu el títol de poemes llatins, era llató el meu poema, i vaig quedar l'últim. Escolta, no et comparis tu amb Joan Margarit, Premi Nacional de Poesia l'any 2008 pel Ministeri de Cultura, i amb tants i tants premis que ha guanyat la Biblioteca d'aquí de Sant Just. Es diu Joan Margarit pel nostre poeta, vull dir que ara què vols, has perdut...
Una total vergonya que aquest premi estigui derivat en poemes com el guanyador aquest any. Poemes poc llatins i sense cap nena de plou. Si vol, Jordi, procedeixo a llegir el meu poema. Sí, a veure... És el poema que realment hauria d'haver guanyat. El poema que realment hauria d'haver guanyat, el Premi de Poesia Llatí 2013, que es dona a Mèxic. Tu tens el que hauria de guanyar realment, no? És un compendi, Jordi, de les millors estrofes de poemes llatins...
mesclades així al tuntum, a la bala. Sí.
però té una metàfora que ja anirem comentant, com feia la professora de català a batxillerat, estrofa per estrofa. Vols que et posi música de dijanqui, de fons, perquè ja veig per on anirà la cosa? No, no, aviam. No, va. Són vàries estropes de polètes lletins que ho han petat, amb molt més flow que aquest versí. A veure, aviam, comencem, comencem, tu diràs. Aviam, comença la primera estrofa, i l'anem comentant així el que significa, valent? Valent.
Aquesta nit és nit de sexe. Què? Perdona? Sabia que aniríem aquí. Aquesta nit és nit de sexe, anem a complir les teves fantasies. Sí.
Aquesta nit és nit de sexe, aquesta nit seràs meva. D'acord. Perdona, perdona. Potser li recorda el passat. A mi em sembla molt romàntic això. És una cosa clara. Aquí és una alegoria al sexe, no? En aquest vers. Exacte. Angel. Jo què? Angel, tu com ho veus? Jo no ho dic res. Ja.
Aquí el que vol mostrar l'autor és una declaració d'intencions, una declaració d'intencions, empra la famosa tècnica poètica al cop sobre la taula, o també una altra cosa que li vulguis ficar sobre la taula, intenta impactar, no deixa ningú indiferent, és un canel ser escoltat, escolteu això o no, pareu atenció a aquest poema que promet, no us el perdeu pas. Vull dir que no hi ha pas a que escoltem la següent estropa,
Tens ganes, no, Jordi, de fer com continua el poema? Sí, ara, no crec que variï molt l'originalitat, ni la temàtica del vers lliure, eh?, que ens estàs portant. S'hauria de dir a un autori molt conegut també llatí, que es diu Juan Magán, que diu, a ella li donen igual, ella no segueix motes.
Llavors estem parlant de la noia que a quins mosques no no hi ha més preocupada per altres coses que pel sexe i les modes. Ja, però escolta, això què és? És un poema tranquil, a l'estil lliure. Són versos de cançons de reggaeton? No, no, no, espera't que ara millora. No només de reggaeton, aquí. A la noia deu tenir una depressió, no? Està una noia compulsida, malaltes a la veu, perquè no anirà a venir el sexe, anirà a les modes, vull dir, quina noia és, d'acord? A quina noia estem tractant. Doncs, continuem.
Tu vull ballar tota la nit, balla, balla, balla, ballant va. Aquí l'autor torna a emprar una metàfora musical del preciós i s'utilitza el fragment també de les dues cantoctores assistencialistes, Sònia i Xelena, les coneixereu, són molt famoses, en el pensament contemporani sobretot. La vida, Jordi, es demostra que és un ball, hem de ballar tota l'estona, tota la nit,
Atenció a la tornada, també, que continua, que és, dona més gasolina, dona més gasolina, que ja és una alegoria, això, el motor que mou el món, l'amor, doncs no, el sexe. Ja, ja, ja. I recordem que el poema, bueno, comença, això, no? És una mitjana de sexe, per tant, és això.
No té més misteri, no? En fi, la veritat és que no hauria pensat mai que aquí a la penya del morru haguéssim acabat un dia analitzant els versos de les cançons del reggaeton. A més, et direm una cosa també. Tu confons moltes coses del món llatí i de la poesia en general, sobretot. Ja t'ho dic ara, evidentment.
Millor que no et digui la trucada d'emergència i el venau que venia ara, però... No, no cal, no cal, no vull saber, no vull saber. Escolta, va, passem a una altra notícia de Sant Just que hem sabut en els últims dies, com per exemple que els veïns del barri de Maslluí, ojo veïns si ens escolteu,
No tenen accés a la línia telefònica ni a l'ADSL, la nova promoció de veïns de Masllui. Segons Telefònica Movistar, que ho hem comentat l'altre dia al programa, no donaran ADSL, perquè les línies són les que són en aquest barri, fins que els veïns o algun veïn no es doni de baixa. Com? Fins que un veïn no es doni de baixa, no li donen a un altre. Està complet el cupo, no? Efectivament. Un aplaudiment per Telefònica...
Guillem, si ho mereixen, tu com ho veus, quina lectura fas o tot plegat? Jo no faig una lectura, jo el que faig és, bueno, estic, sóc com el corresponsal o el responsable, perquè hi ha hagut moltes queixes de veïns, que em diuen, clar, no em puc conectar, vull dir, com no em puc dir ara aquestes hores... Sí, perdona, perdona, m'està dient que els veïns de Maslluí et truquen a tu, també amb missatges, com a defensor del poble, no?
Diguem-ne que no poden pelar la fruita. Vull dir, ja no mengen fruita. Que ja no mengen fruita? Ja no mengen fruita perquè ja no la poden pelar. És que continua la línia dels poemes aquests. Ja, però és que jo abans el Guillem el perd. A veure, Àngel, tu que ets la primera vegada que l'escoltes, tu entens alguna cosa? Jo estic pensant una altra cosa. Estic envoltat de... Estava pensant una solució pels veïns.
Ah, vale, vale. Però hi ha una solució, és fàcil. Quina? O sigui, que agafin un vaí per... que obrin el wifi. Home, no. No, que no obrin. Pagant entre tots. Clar, pagant entre tots i ja està. I que li fotin la telefònica. Què és això de que no haig de donar línia? Home, però jo no sé si això és molt legal, eh?
Com que no és legal? Jo no puc compartir el meu wifi amb tu? Sí, això sí, home, però... Bueno, per una persona, i si se sapient que l'estan pagant entre no sé quants veïns, a més, igualment, els aniria molt lent. Bueno, a veure, si estaran tot el dia baixant porno, pues clar que els hi va lent. Però per veure el correu electrònic, què més dona? Però a veure, fem una cosa.
Fem una cosa, fem una crida des de la penya del morro als veïns de Masllui. Si hi ha algun veí que tingui wifi i vulgui donar-lo de forma pública als seus veïns de Masllui, que ens truqui a la penya del morro i que ens doni...
el seu número de wifi i la contrassenya aquella que és llarga, saps, de 14 o 15 xifres, que la donarem nosaltres al programa 3 o 4 vegades, si cal. Em sembla bé, tu, Guillem, això o no? Em sembla molt bé. Podem fer un sorteig? Un sorteig d'un wifi? Sortegem wifi. Per això no truquen ningú de maslluir els sorteig del sopar per les persones. Per què? Perquè ells no valen sopars, valen wifi. Valen wifi, exacte, efectivament.
Bé, continuem repassant més notícies, Guillem. Ara ens apropem també a la literatura de Sant Just, perquè justament la setmana passada, el primer acte de novembre literari, era la presentació del llibre Lletres Justes, un recull de relats d'alumnes de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern. Exacte, doncs el llibre me l'he despullat tant. Anava a llegir, però és massa. Jo fa molt que me llegeixo llibres. Sí.
Clar, el llibre està escrit només amb vocals i consonants que no s'acostumen a utilitzar tant. Per exemple, hi ha moltes negis, hi ha jetes, hi ha nenes, hi ha set trencades. Vocals que normalment no s'utilitzen. I això per què? Doncs perquè el llibre es diu lletres justes. Per tant, les vocals que normalment s'utilitzen passen cap endavant, no? Les he trencades, la vocal. Para un moment, para un moment, para un moment.
No entenc res. No sé si és el telèfon que fa mal la connexió o que avui no estàs aquí i no et puc veure la cara del que fas, Guillem, però no estic entenent això de les lletres justes. Hi ha unes lletres que són justes i unes altres que són injustes de l'alfabet. Exactament. És un llibre que reparteix justícia.
Llavors, què passa? Normalment en un llibre hi ha vocals i hi ha consonants que es repeteixen més. Tu no t'has fixat mai en... Ah, val, val. Perdona, perdona, perdona, però és que... Perdona, és normal? O sigui, l'A, per exemple, està en moltes més paraules que no pas la Z, en català, per exemple. No, hi ha paraules, però si tu busques un sinònim, que no hi hagi un A, hi hagi un A... M'entens o no? Ah, vols dir que... canviar paraules perquè totes les lletres tinguin la mateixa participació en un mateix llibre?
Sí, és una participació democràtica. Això qui ho ha fet? Totes participen. Això ho hem fet a les Letres Justes, és un llibre. No, però a veure, a veure, això és el que t'agradaria que tu fessin les Letres Justes, o el que has entès tu de la notícia, però això és un llibre normal i corrent... Si tu ho dius a mi, en relacionació més a tu. Què?
Si tu ho dius, mira. Ja, ja, ja. Acabem ja amb una última notícia, Guillem, perquè la Vagoneta acull una conferència per familiars la setmana passada de persones amb trastorns mentals sobre plans de pensions. Això és veritat. A veure quina tonteria diràs ara, Guillem. No, no és una tonteria. Jo vaig estar allà a les classes...
I, sobretot, ens sabem... Bé, jo vaig estar a les famílies amb persones amb, bueno, diguem-ne, familiars amb bipolaritat. Sí, sí. Llavors, clar, ens sabem que quan et diguin vols un pla de defensió al banc, que tu una persona popular potser diu no, però s'ha de quedar al centre de la cadira perquè, m'entens, no vol dir el títol de fer...
Jo vull venir al barri de la Laga perquè digui després que sí. Escolta, Guillem, Guillem, Guillem, no, deixeu-m'ho aquí, eh? Jo no em faig responsable de les denúncies que puguin venir, eh?, de l'associació de gent amb trastorns mentals. Guillem, te les passaré directament a tu, si no et sap greu, d'acord?
Molt bé. Que ens digui el codi del wifi. El teu, el seu. Si li passem totes les denúncies. Guillem, gràcies. Bona tarda. Que vagi bé.
Escolta, Àngel, què t'ha semblat el Guillem? És un col·laborador que tu no coneixies. Que guai. Sí, mola. Els veus així animats. Els col·laboradors de la penya del morro sou... Ja, i abans era que jo era més guapo i que no hi havia més com jo. No, no, no, Guillem, també. Escolta, Guillem!
Ha penjat, pensava que ens continuï al telèfon. No, li hem de preguntar què opineu de tu. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb l'Oriol, que el tindrem al telèfon avui, i l'Àngel parlant de videojocs i de noves tecnologies. Fins ara mateix a la penya del morro.
A l'escoltes ràdio d'Esbem, sintonitzes ràdio d'Esbem, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbem, 98.1. Ràdio d'Esbem, 98.1.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat L'Albert Quilles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contradirecció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del morro.
disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
I ara mateix a la penya del morro és moment de parlar de les noves tecnologies i també de videojocs amb l'Àngel Cornejo i l'Oriol Jiménez. Bona tarda, nois. Hola. Hola, bona tarda. Oriol, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Bé, Oriol, comencem per tu, perquè les noves tecnologies... Què passa? Jo vull dir que estic molt indignat. Per què? En tu vindrà un dilluns, vinga abans, vinga abans, i l'Oriol no ve. Bé, és que l'Oriol ha tingut un problema que ara ens explicarà. Oriol, un dia que has de venir dilluns, tants mòbils que sempre tens tu, tantes alarmes, tantes sticks, recordatori, hi ha alarm i coses d'aquestes, i aplicacions, i no t'has recordat de venir al programa avui? Què passa?
Estic un camp de setmana molt molt boig, que gairebé m'estava aixecant ara. Ja, ja. Heu passat un pont molt locutós, no? Sí, una party hard. Sí, una hard party everywhere. Exacte, exacte. Va anar bé el Halloween vostre o no? Ja queda lluny el Halloween, eh, per això. Jo no me'n recordo. Sí, sí. Bueno, Oriol, va veure el Dudel, per cert, del Halloween? Sí.
Jo l'última cosa que recordo a Halloween és haver trucat a Telebotella, ja no recordo res. A Telebotella. No sé què més va passant. Ja, ja, ja. En fi, va. Parlem de Facebook, que comença a provar una tecnologia per rastrejar els moviments del ratolí i vendre't millor les seves coses. També Dell, que confirma que els seus equips no fan olor a pixat de gat. Ojo, que això és buitat. És important.
Sí, i també ingrés, el joc de Google de realitat augmentada, que ja és obert de tothom. Però abans de tot això, parlem de Nexus 5 i de l'Android 4.4. Sí, correcte. El dijous passat es va presentar allà, després de tants rumors, el Nexus 5 i la nova versió d'Android. I bé, ja s'havia filtrat tota la informació, o sigui, cap sorpresa.
Ara ha sortit Espanya també, entre els primers països disponibles per comprar i totalment recomanat. Vull dir, és qualitat, preu, és impatible, és molt potent. I que novetats també d'Android 4.4, que també són importants, seria la nova versió d'Android, Google permet ara instal·lar-ho en dispositius que tinguin menys recursos.
Es rumoreja que també seria perquè Google estaria preparant un rellotge, com ja vam parlar de la setmana passada, i també per mòbils de mercats emergent, on ara també hi ha tendència a pensar que hi ha iPhone i Android, s'han repartit el pastís del món occidental, per dir-ho d'alguna manera, i ara s'intentarà que tota la resta del món també comenci a tenir smartphones, i aleshores Google no podrà perdre-se aquesta festa, per dir-ho així.
i prepara el seu Android perquè també es pugui posar en mòbils molt barats. De fet, per tu, Nexus 5, o el Nexus en general, és el millor mòbil del mercat sempre o no? Home, en general està molt equilibrat. Ara el Nexus 5, ara mateix, és igual de potent que els més potents, és més potent que un Galaxy S4, per visitar un exemple, però segurament quan surti l'X5 a febrer serà més potent.
però com a mòbil de no equivocar-te, o sigui, un mòbil equilibrat, per freu és imbatible, Google has garantit les actualitzacions, l'ha fluït... Vull dir, per no equivocar-te, un Nexus no molt bon acte, no t'equivoques.
Per cert, ara parlàvem del 4.4 Android, no sé com tenim el tema dels dispositius enfront de l'IOS i tot plegat, perquè no sé si continua sent el sistema operatiu que tenen més usuaris a nivell mundial. Sí, sí, em sembla que Android té...
un 80% a nivell mundial o alguna cosa així. L'Àngel fa cara que no està mal. Està bé, és normal. Hi ha, per exemple, Espanya és un 90% Android, parlem de smartphones o alguna cosa així, però als Estats Units o Anglaterra es mouen més entre 50 i 50, 40 i 60, estan més equilibrats. Què vols dir, que als Estats Units hi ha més iOS? No, però estan més en meitat. Estan allà, ja. Estan més repartits.
També l'usuari és bastant diferent al d'iPhone i al d'Android. Tu també pensa que tu si vols un usuari d'iOS només té això, només pot comprar un iPhone. Un usuari d'Android té la Samsung, té molts més barats, vull dir... Sí, exacte, és just comparar, no? Aleshores...
Em sembla que abans d'ahir o així sortien les dades també mundials de venda. Em sembla que Samsung té un 30% del share mundial i Apple té un 15% o alguna cosa així. Vull dir que encara així, l'únic fabricant d'Android, que és aquest Samsung, té un share molt, molt gran. I Google?
Home, Google no ven mòbils, bueno, el Nexus... Però el Nexus no fabrica ell. No. Qui fabrica? El Nexus, en aquest cas, l'ha encarregat a LG, aquest últim Nexus. Per exemple, el tablet l'ha encarregat a ASUS. Sí, els tablets són de ASUS. I el tablet gran l'ha encarregat a Samsung. Vull dir que Google encarrega el Nexus segons qui ho estigui fent millor, segons l'interessió a nivell comercial. I després el benefici no se l'endú Google, tampoc, dels Nexus. Vull dir, se l'endú fabricant, o sigui que...
Nexus és simplement una marca que posa Google amb uns mínims de qualitat i s'encarrega Google de mantenir el dispositiu. Home, però alguna cosa s'emportaran, no? Home, s'emporta el que tu descarregues, el que tu pagues.
Google s'endú que està posicionant Android en el mercat de manera molt, molt agressiva. El que passa és que Google aquí juga, perdó, una mica la puta Ramoneta, amb les diferents companyies de fabricadores de telèfons mòbils, perquè és ara, ara, tu no, ara sí, ara torno amb tu, no? A més això és un joc perillós, perquè a més també Google, recordem que fa un parell anys va comprar Motorola, i de moment Google no ha donat cap nexus a Motorola per no donar...
un tracte preferent, perquè, clar, Google no pot anar a males amb Samsung. Para no cagar, mala. Home, tu penses que, clar, entre Google i Samsung, Samsung ven un 60% dels mòbils d'Android, i tant, alguna cosa així. Estic dient molts números, segur que si els quadres tots no surten. No, no passa res, Oriol, ningú està apuntant. Però, més o menys, els tamans sí que són una mica aquests. El tamany sí que em porta, eh? Per cert...
Parlem del tema, sí que importa. Parlem de Facebook, perquè comença a provar una tecnologia per rastrejar els moviments del ratolí i vendre't millor la publicitat. És a dir, depèn d'on passi el ratolí, per la pantalla de l'ordinador, si estem més en una zona o una altra, això, Facebook ho detecta. La pregunta és, com poden detectar el moviment que faci el ratolí cadascú a casa seva per sobre de Facebook? Dic jo. Això és el que no hauria passat.
Això és el que els navegadors com Chrome o Firefox, ara espero que, havent sortit d'aquesta notícia, ens es posin una mica més durs. Però és complicat, perquè tu penses que hi ha jocs on el ratolí has de buscar la seva posició. I tampoc pots demanar a l'usuari permisos, o sigui, la web no pot demanar a l'usuari permisos per fer servir totes les característiques. Com sigui Facebook ha aprofitat que els navegadors moderns tenen aquesta capacitat de seguir el ratolí, diguem.
I llavors ells mira on estàs mirant, de la pàgina, per saber on han de col·locar la publicitat perquè sigui més efectiva. Si passes per la publicitat i al final no clica, suposo que això és una manera de fracàs. Bé, és una d'aquestes coses que són aquestes notícies en què vas sentint que vas perdent intimitat. Però això serveix per alguna cosa? Perquè jo crec que tothom, quan veu la publicitat, tot li apareix, clica però a la X, directament. És que jo no me la mig. No, no, no. Bé, això és una cosa que pensem a Espanya, però...
Google és la segona o la tercera empresa tecnològica més gran del món, és la segona marca més valiosa del món, vull dir que estem parlant de Google, no és només... Només viu de la publicitat, només. Vull dir, aquí a Espanya tenim aquesta sensació que aquí com pirateja o no fem res, però hi ha llocs on la gent compra moltes coses i la publicitat ben feta dona molts, molts, molts diners. Déu-n'hi-do.
Sí, sí. I parlant de tamans, també m'hem recordat ara d'una pinça de Facebook. Sí, sí, sí. Em sembla que ara ja té més de 800 milions d'usuaris actius en mòbil. Em sembla que els seus usuaris actius totals en les xarxes socials són més de 1.000 milions, poca broma, vull dir...
més d'una de cada sis persones del món de Facebook. Escolta, on guarden tota aquesta informació? Això és una cosa... Tenen uns arxius, amb paper, amb el currículum de cadascun. Clar, això no és tan teraballs i teraballs d'informació, no?
Sí, sí, sí, igualment. En fi, no sé l'Snowden ni Julian Assanys, perquè desclassifiquen, com es diu això, arxius i informació confidencial del Pentagon i de l'FBI, com podrien anar directament a la informació de Facebook i sortirien autèntiques intimitats de les persones. En fi, Dell confirma que els seus equips no fan olor a pixar de gat.
Per què confirmin? Vol dir que hi ha un rumor, ha arribat els diferents usuaris d'Adel. Però què confirmen? Què vol dir? Que han fet una prova per comprovar-ho? No, perquè com diu el Jordi, hi havia queixes. La gent obria l'ordinador nou que havia demanat i feia olor. Però això és una broma, no té més. Jo puc imaginar que el magatzon que tenia en aquell moment hi havia algun gat
O rates, no? No, ell diu que ha trobat el problema. Aquesta és la notícia, no? Ha marat el gat. Sí, però no, diuen que és un problema del procés de manufactura que ja s'ha arreglat. Per tant, confirmen, dient això, que l'olor feia l'ordinador.
La pregunta que em faig és jo. La gent per què obre l'ordinador quan trenques aquella etiqueta que diu no abrir l'ordinador per dintre? Perquè huele mal. I això està podrido, hombre. I hi haurà dins, no? I vas a mirar. La gent obre, olora i diu aquí s'ha pisat un gat. Fora conyas, fora conyas.
Les Playstation 3, les gruixudes, les que són de segona mà, que tenen amagatzems, tendes que estan obertes, que no estan a la caixa, que les deixen allà, aquelles consoles es prenen de cucaratxes. Per què? Perquè estan calentes dintre. Aquella màquina sempre està calenta. Calla, calla, calla. I es fiquen dins. A veure, no és normal, però jo he vist que he de desinfectar tendes per culpa d'una Play, com jo he vingut d'una altra tenda, o d'un client, amb gent molt guarra.
i penes de bitxos. Amb escarbats a dins i cucs i merdes. Sí, sí, i pokémons i tot. Oh! Pokémons vius, no? Sí, clar. En fi, les coses que un descobreix, eh? Un esguarraves. En fi, que Dell confirma, per tant, que no és pissat de gat i que són altres substàncies químiques, no? Eh, i què és substàncies químiques? És una bola que s'ha inventat, Dell. Segur que tenien un gat allà, el magatzem, que es pissava, i el gat ja l'han matat. Ara, ara, ara. Se l'estan maniant. No hi ha un camp de saló en algú tal ara.
a la fàbrica de veu. Saps com es pixava? Per la discatera, que ningú utilitza i que allò ja et dona d'exícts directe a tot l'interior del hardware. Sí o no, Oriol? Sí, correcte. Veus? La meva, el que et dic jo. Llavors, si no fan olor a pixar, de què fan olor, diu...
No han dit la que, però diuen que era un problema de la manufactura, i ells han dit que no hi ha un problema biològic. Volem dir que no hi havia enganxa en el procés, però bueno. Ah, ja. Mai ho sabrem. Volem d'esperar a la pel·lícula. Ara ho has dit. En fi, ara acabem ja parlant de Google, abans de passar als videojocs, perquè, de fet, és una mena de videojoc, això, eh? Perquè és el joc de Google, que es diu Ingress, que no sé si haveria escoltat mai, Angel, jo tampoc.
Sí, l'havíem comentat, Jordi. Quan parles a Oriol no l'escolto. Jo sí que quan parles tu tampoc. Atenció perquè és un joc de Google de realitat augmentada i que ja és obert a tothom. La pregunta és... Ah, no, no, això no té res a saber amb les Google Glasses, no?
No, però podries jugar des de les Google Classes i faria igual. És que per un moment em pensava que era un joc dels Google Classes que era obert de tothom. Dic, quina gràcia té? Si ningú té les Google Classes. Aquest joc, Ingres, on es pot jugar? Al mòbil, a l'iPad? La gràcia és que descarregues el mòbil. Sí. Hi ha dues accions. No sé si... Em sembla que són els il·luminats i els propers amb la resistència. Llavors, és un joc de raó d'augmentar. De manera que Google... O sigui, tu has de protegir com uns portals, no?
i has de fer els teus. La Sagrada Família de la Saona és un portal. O sigui, edificis emblemàtics de la ciutat, o per exemple, en Ginestat, jo me'n recordo que vaig enviar, no sé si l'han fet portal, però jo a Google li vaig enviar la petició de que en Ginestat ho fos. Aleshores, tu podries anar a Ginestat i seria un portal. Aleshores, si tu, Jordi, ets de la resistència, has de fer servir una sèrie d'energies que trobes
per al carrer, a la més. Per això es diu la regla augmentada, no? Perquè jugues en el món real. Oriol, Oriol, Oriol, Oriol, Oriol, Oriol, Oriol. Això és una mica friki, Oriol. Siguem sincers, o no? No, home, però què et passa? No t'enfadis, no t'enfadis. És una mica friki el fet de...
Ja ho penso. Oiga, senyor, aquí està el portal. Àngel, Àngel, sisplau. El que jo pregunto és, Oriol, has trobat tu algun portal a Sant Just o no? Ho dic perquè si tu l'has trobat, aquí ens riem molt, que és una cosa friqui. Però tu, Àngel, i jo, com a mi, seré el primer a anar i comprovar si hi ha un portal o no. Mira, abans trobo una bola de drac, un portal. Perdona, això no és veritat. Oriol, hi ha algun portal aquí a Sant Just? Sí que hi ha. Em sembla que la xamanella és un segon.
La setmana és un portal, no? Perquè ens baixarem a l'ingrés i anirem allà... Proveu. La gràcia és que tu vas caminant pel món i vas trobant energia, que després t'has servit per capturar portals o no. Llavors, els portals els has d'enllaçar i, bueno, és com... Què? S'està pixant, eh? Perdona, perdona, és que... És un joc, vull dir... És que em sembla molt surrealista. Però gràficament què tal?
Gràficament res, és com un mapa, és com si fos... Gràficament és immillorable, perquè és la vida real. La vida real, és la pròpia realitat, no? Però és que jo per un moment, el que passa, Oriol, que jo m'he imaginat tota gent buscant tot de coses així... I vas tirant en plan en caputxa. Clar, clar, és que això no és bo.
La resistència va amb mocadors blaus. Té molt més sentit estar davant d'una tele, no? Això és veritat. Al mínim aquí et toca l'aire i surts una mica al carrer. Doncs mira, jo me'l baixaré tu. Ja comentarem. Ingres es diu amb dues esses. Sí, sí. La qüestió, ja com a curiositat-nos, que Google, quin interès té? Doncs que, òbviament, tu estàs caminant pel carrer
Aleshores, Google captura tota aquesta informació i així millora les rutes a peu. Vull dir, Google fa el Google Maps que li va molt bé per al cotxe. Però quan tu li dius a Google, porta'm d'aquí a aquí caminant, Google et diu, bueno, doncs, m'imaginaria que ets un cotxe que és més lent, però bàsicament no sap si pots creuar un parc, si hi ha caminets,
Tu aquesta informació que estàs jugant a aquests jocs li estàs enviant a Google enrere. Oriol, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies. Una setmana més. I la setmana que ve ja ens retrobem el dimarts en l'hora habitual de la secció de noves tecnologies. I a mi m'agradaria, si me'n recordo, d'aprovar això de l'ingrés, perquè les coses friquis a mi m'agraden. Sí, ja, tens coses friquis. Oriol, gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Adéu.
Bé, anem acabant el programa d'avui. Àngel, la secció, com sempre, l'últim, l'oboi millor del programa. Sí, avui me n'he menjat quasi tota, eh? Avui t'has menjat la segona hora. És el començament de tot. Tiqui-taca, tiqui-taca. Sí, senyor. Va, parlem de videojocs. Però abans, el Saló del Manga de Barcelona, que ha sigut aquest cap de setmana. Com va anar? No ho sé, jo no he anat. Ah, no has anat? Val.
M'has vist cara de friki, acas? No, no, ni a cas ni a cos. Per cert, que hi havia un especial de l'Xbox One, no? I em sembla... Sí, estava l'Xbox One per... La Play també? No, la Play no. Ah, només la Xbox One, eh? No, estava l'Xbox per un cantó i després estava Nintendo per l'altre. L'Xbox igual que fa un parell de setmanes a la Final Cup, tenia la nova consola amb els nous jocs.
I Nintendo, a part dels Pokémon, que Pokémon és per dir una mica la cumbre friki, i segur que tenia els nous jocs de Pokémon, tenia un joc nou de la Wii U, que és el Bayonetta 2, que és un joc que serà... Ah, perdona, el Bayonetta 1, molt sexy. Això mateix, és un joc que ja s'ha...
Sí, és una noia... La protagonista? Ja explico. És una noia que va vestida amb un traje de cuero. Com la Catwoman aquesta? Imagina't un rotllo Catwoman, però l'estil que té de la cara no és la tia bona de Catwoman, sinó una tia amb ulleres, molt friqui, molt rara. La qüestió és que el traje és el seu cabell. Quan ella fa un atac molt especial, molt gran, utilitza el seu cabell. Llavors es queden pilotes.
No es veu res. Era d'esperar. No es veu res. Cristina, tu que sempre et queixaves que no hi havia protagonistes femenines en els videojocs, aquí tens una. Sí, home, però sempre va encarar en aquest sentit. No fotis, Jordi. A part d'aquest toque picante que té el joc, és un joc d'anar passant pantalles i anar matant, com a joc és dels millors que s'han fet. Vull dir, està molt ben fet, el tema d'atacar, dels temps... La gent que juga el joc s'hi fixa. La dona és la protagonista, en aquest cas. Sí.
Sí, potser és un dels primers jocs, Jordi, o hi ha més que tenen dones protagonistes, però en quin sentit la treien en aquest joc? És a dir, hi ha un altre joc, no sé si és el Grand Theft Auto, que també surten dones en el joc, no són com a protagonista, però són dones d'aquestes del carrer, que fumen i parlen de tu. Prostitutes, prostitutes. A veure, surt de totes, hi ha dones normals i prostitutes. Doncs ja està, però normalment les dones surten en aquest sentit, i a més, no sé si vas ser tu o l'Oriol,
que va comentar que en alguna d'aquestes fires en què hi van programadors o qui sigui, sempre hi ha nosteses que estan allà i són dones. A ver, a ver, a ver, a ver. A Pirijocs també, i a la Fórmula 1 també. A tot arreu, a tot arreu. Home, però ja és hora que també comencin a haver-hi homes que... Però la culpa de qui és? De la societat, no? Bona part. Que no hi vagin, per què hi van aquelles dones? Home, però si paguen també podrien anar homes. Bueno...
Per què no hi van els homes? Perquè no els hi paguen. Home, però si els hi pagueixin, aniria, no? I que sí. I potser hi hauria molt més reclam per part de les dones per anar a aquest tipus de feres. Però també és puro màrqueting. Si paguen a les dones per anar a la Fórmula 1 i el 90% dels visitants de la Fórmula 1 són homes, no portaran homes. Sí, sí, està clar, però bueno, seria qüestió d'obrir una mira una mica al seu camp, no? Segur que les fires d'aspiradores són homes.
Àngel, no ho estàs arreglant. No hi ha fires d'aspiradores. Si no hi ha fires d'aspiradores, segur que no hi ha ni homes ni dones. Tarjeta groga, perquè com diu la Cristina, té raó, no hi ha fires d'aspiradores. Ho buscaré, ho buscaré. A segona vinent ens porten una fire d'aspiradores. I anirem tots.
Mira, ara parlant fa un moment del Grand Theft Auto V, doncs atenció perquè ha superat ja les 29 milions de còpies a tot el món. De fet, ja ha venut més que el GTA IV en tota la seva vida comercial en el temps que porta només... Ha estat 6 setmanes a la venda i en 6 setmanes ha aconseguit vendre més quantitat de jocs que Grand Theft Auto IV des que va sortir fins al dia d'avui. I això els motiva per fer una sisena?
Clar, que ja ho has dit tant. Jo ja sabia que vas en sortir al 4. Per tant, que es vendrà encara més que el 5è? Com, com? Que les 600 es vendrà encara més que aquest?
Ah, això no s'hi sap. Home, és que si van a anar amb aquestes previsions, no m'estranyen. Normalment és curiós, hi ha els jocs d'èxit, inclús el Call of Duty, que és un joc d'èxit i que surt gran de falta encara es pot entendre perquè surt cada 4-5 anys, però Call of Duty surt cada any, cada novembre. Un diferent cada any? Sí. I la gent se'l compra? Sí, sí, i aconsegueix vendre més, normalment una mica més que el de l'any anterior.
Com pot ser això? Això és impossible. Però són jocs de continuïtat o...? No, no, però són jocs... Per exemple, el tema de Call of Duty són jocs multijugador, que hi ha gent que només compra aquest joc en tot l'any. I durant tot l'any juga aquest, perquè té una història que potser és molt curta, però has vist un multijugador per jugar online que és addictiu. Però això és veritat i això és fàcil de saber-ho. Tu compres el Call of Duty cada any, nosaltres ens comprem el Call of Duty cada any, nosaltres anem creixent i ens el seguim comprant perquè ens agrada aquest joc. La gent jove que ve darrere,
que abans no jugava perquè era massa petita i ara ja té l'edat per jugar. Clar, s'assuma. S'assuma. Vull dir, si és un joc que tu t'enganxa i t'agrada i el copes cada any va sumant. Però això dels videojocs ha de tenir alguna cosa, com has dit, adictiva. Jo crec que és una mica com el gimnàs, que comences a anar-hi i cada cop t'enganxes més i necessites com anar-hi. És el mateix, necessites cada cop que t'enganxes a algun joc que t'agradi o... Necessites jugar? Sí, no, depèn. Vull dir...
Pensa que un joc... No ho entenc, que cada any treguin el Call of Duty aquest i la gent el continuï comprant cada any. Si ja tens un, per què has de comprar un altre l'any? Aquí hi ha molts factors. Un d'ells és, per exemple, el joc online. Imagina que nosaltres juguem online, el Jordi i jo ens comprem el Call of Duty i tu jugues amb nosaltres. I potser el que surt aquest any a tu no t'agrada.
No t'agrada, però, clar, has de seguir jugant amb nosaltres on l'any, llavors t'has de vendre l'antic i comprar-te el nou. No, i a part, jo, per exemple... Home, el FIFA, per mi el pitjor cas és el FIFA. Els jocs de futbol, els jocs de futbol surten un cada any i l'únic que estan fent és canviar les equipacions. Però llavors estaríem una mica com el que parlàvem amb l'Oriol, no? Apple...
amb els seus mòbils, amb els iPads, amb tot plegat, no? Exactament. No caduquen perquè tu pots continuar jugant en aquest cas en els videojocs, no? Però si vols continuar jugant en aquest cas amb els teus amics o qualsevol cosa, necessites el nou. És una mica estret la onda. Vull dir, això passa també amb la roba, no? Per tu no pots posar-te unes sabates de l'any passat, sí que te'l pots posar, però hi ha gent que és com, oh, això ja no està de moda. Espera, a mi això em va
passar amb masses inscrit? Amb les sabates? No, amb masses inscrit vaig comprar-me 3 o 4 versions del joc perquè és que m'agrada molt i llavors no podia evitar comprar-me la següent i les tinc totes, eh? La 1, la 2, la... Com un friki, com un bon friki. Per cert, què passa? Parlem de Batman.
Perquè Arkham Origins ha venut la meitat que Arkham City en la seva primera setmana al Regne Unit. Sí, això és com el revés del GTA, no? Tots els que no s'han comprat el Batman s'han comprat el GTA. Sí. Aquí re. Aquí re. Bé, l'important d'aquesta notícia, que no m'he posat aquí, era... A part que ha vengut una miqueta menys, però bé, això ve Nadal, potser ara el Nadal remuntarà i a més, és... Clar, lògicament això és la ràdio, no puc portar un vídeo, però hi ha un vídeo per internet molt bo dels Estats Units on un tio vestit de Batman...
Va comprar el joc a la tenda. I està molt guai, busqueu-lo per internet, no busqueu Batman Origins GameStop o així. A YouTube, no? A YouTube. I és un tio que va a la tenda, però vestit molt currat de Batman, o sigui, no en plan friki guarro. A Batman. Parlant així, i va la gent que està a la tenda i li va preguntant Per què no compres el Batman? Per què no compres el nou joc de Batman? I llavors arriba un moment que se'n va el depenent i diu, tens el joc a la venda ja? I el tio no sé què li diu, l'agafa i comença... No sé què. Llavors el tio es gira per agafar els Batman
I quan es torna a girar, es troba un muntó de gent vestida de Batman cridant, saps? I hi ha un molt curiós, un tio de Batman vestida, o sigui, Batman Fombi Està molt guai, no sé, jo us recomano que... Però són aquests prancs, no? Aquestes bromes multitudinàries, rotllo improv everywhere, alguna cosa per l'estil, on tota gent queda a un joc A un lloc, perdó A tu, Àngel, no t'ha passat mai, no això? No, sempre que... No, he vist molts friquis, però això no
Bé, i acabem ja amb una nota dels millors videojocs d'aquest 2013, segons Golden Joystick. GTA V és el joc de l'any. Sí, els Golden Joysticks són uns premis que es donen al Regne Unit i, bueno, estava claríssim quin era el joc de l'any, que era Grand Theft Auto, encara que The Last of Us, el joc que va sortir a principi d'any, que vam parlar que la protagonista semblava en Ellen Page i coses així, ha sigut el joc que més premis ha portat, no? En el cas del joc original, la millor narrativa...
i no sé si algú més que no ho trobo per aquí, no, em sembla que només han sigut dos, però bueno, és que tampoc hi ha mageres premis. De fet, m'agraden molt algunes categories, com per exemple el joc més desitjat, el millor moment en un joc, que són curioses. Sí, aquestes són les últimes, també. O per exemple la innovació de l'any, que també són algunes categories diferents.
a les de millor joc original independent la quarta de la segona part de fet també millor joc de multijocador narrativa en fi com dius tu i a més li donen un premi a tota una vida el Ken Levine aquest és el creador de Bioshock que és el guionista el que ha fet tot el món el que ha creat tot això i li han atribut un premi per tota la seva vida
Doncs, Àngel, moltíssimes gràcies per haver vingut una setmana més al programa. I un dilluns, eh? I un dilluns, que això té molt de mèrit. Això ja... ja t'ho... ja t'ho farem... ja farem un favor, ja farem alguna cosa. Cristina, acabem el programa. Si la peguem al morro tingués molta, molta, molta audiència. Avui què seria Trending Tòpic?
Avui, vers. Sí, perquè la història de Sant Just amb el Manel Ripoll ja hem estat parlant justament d'això, de vers, el significat. Ho hem estat buscant, Jordi, no ho hem trobat. No ho hem trobat, eh? En castellà, eh? No hi ha manera, ni vers, ni versió, ni res de res. Com es diu l'arbre bern, no? D'aquí ve el nom de Sant Just, des bern, o bern, també es diu aquest arbre, en castellà. No ho sabem, ho continuarem investigant. En fi, Cristina, moltes gràcies també. Acabem el programa, agraïm tota la gent que ha fet possible. La penya del morro d'avui...
El Roger Cónsul a l'espai de teatre, també hem tingut el Manel a l'espai de la història de Sant Jus i a la segona hora l'Àngel Cornejo. Àngel, moltes gràcies. Fins la setmana que vau a disposar, no? A disposar. Sí, a veure. Vinga, a veure amb els videojocs. També el Guillem.
que ve ser comentant les notícies de Sant Just i també a l'Oriol Jiménez amb les noves tecnologies. Tornem demà. Que vagi bé, Cristina. Bona tarda. I ho veiem ara amb l'informatiu Vespre i la Carme Verdeu al capdavant. Un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi bé. Adéu-siau.
Ràdio de Sant Just. Ràdio de Sant Just. Ràdio de Sant Just.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit. Bona nit.
You know, people, I believe that this tune can be equated with the great classical music around the world. Well, now you go to Germany, you've got your Bach, your Beethoven, your Brahms. Here in America, you've got your Fred McDowell, your Irving Berlin, your Glenn Miller, and your Booker T in the MTs.
Yeah, people.
Fins demà!
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició Vespra.