Ràdio T'Esfer, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de l'FM i a tot el món a través de radiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Des d'ahir fins a les 7, això és la Penya del Morro. Gràcies, gràcies, de veritat. A més, també heu vingut avui a l'estudi des de la bonica població de Bellputx, a Lleida. Gràcies per venir.
Bé, avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme, Verdo i Carme. Bona tarda. Bona tarda. Bon dia. És que des que portes ulleres noves. Que portes ulleres de sol noves.
Són molt boniques, eh? Són molt pros. Són molt modernes i ja pots anar a l'Helio Gábal aquesta nit a divertir-te. A ulleres de sol. Sí senyores. Es porta molt això, no? No ho sé, ho portarà gent així. Que vas al Cruïll de Barcelona, que portes aquestes ulleres? Mira, avui n'hem parlat, eh? El matí, amb l'Adrià Calvo. M'ha dit que va veure el tema de la penya del morro. I per què ens va apuntar? Perquè va arribar tard i ha sigut el sortet. Ai, quina llàstima.
En fi, avui al programa també parlarem amb l'Edu, que ja té els trending topics del dia preparats. Edu, bona tarda. Bona tarda. Com t'estima la gent d'avui? De on era? De Bellputx. Perdoneu la gent... Ui, que no m'he recordat on era la gent de Bellputx. No, a veure un moment. Perdó, perdó. Què passa? No em puc oblidar.
Per exemple, un tema, Edu, per començar... Avui parlarem de San Fermines, entre altres coses. San Fermines!
Que és el que la Colla Pamplonesa, una barresa de Catalunya, ha convidat Artur Mas a fer el xupinàs de Barcelona. Ah, sí? Sí, i per allà l'Artur Mas, president, no, no hi ha anat ja. Aquest matí, avui a l'Auna. Ah, però no a Pamplona. No a Pamplona, no, a Barcelona, la comunitat barresa de Catalunya. Simbòlicament. Sí, han fet un xupinà, que es diu en català, no? Està bé, és en ferminat. Sí, has anat alguna vegada? Sí, una vegada. I què tal? Molt bé. Molta bogeria, no? Molta bogeria, no? Edu, no hi vagis, valet? És molt jove encara.
Bé, avui al programa més a més parlarem amb un altre noi que no és tan jove com tu, però és jove, que és el Jordi Roca, que ens fa el cinema com cada divendres, perquè a més amb aquesta cara, Carme. Perquè no és tan jove, no? Home, sí. Després li preguntarem quina edat té el Jordi Roca, que ens explicarà quines són les pel·lícules que avui s'estrenen. Per cert, recomanació personal, em sembla que és avui que s'estrenen La Delicadeza. Sí. La vaig anar a veure la setmana passada en una AP.
Fes el xulo amb aquesta veu. I la veritat és que m'agrada molt. Us la recomano a tots. A la segona hora parlarem del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antiagenda de l'El Cap de Vila. Repassarem festes majors de 7, 8 i juliol. Com de la temporada amb l'El Cap de Vila. A més a més parlarem de la Riera. Tindrem el senyor Benito a les coses importants de la vida. Quin programa que ens espera de tarda a divendres. Gràcies per acompanyar-nos. Benvinguts a la Penya del Morro.
La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o era més penya que morro. Doncs ara mateix no ho sé, per cert, el Twitter de la Penya del Morro està calent calent, eh? Ah, sí? Sí, d'aquí una estona repassarem... Ah, sí, sí. Ho has vist? Sí, sí. Què has vist? He vist com molts retuits i gent que feia preguntes, no? Epà! Residors interactuant... Epà! Bé, doncs d'aquí una estona... repassarem què ha passat. És com una mica punta pelota això, no? Eh...
Crec que parles molt de Bundo Pelota com a referent. Com a referent d'aquest programa. Bueno, és que ells ho fan això en breves momentos. Tot i que van començar els d'Aquino y Tomate.
Aquí hay tomate, perdó. Aquí no hay tomate, no. Aquí había mucho tomate. Però vaja, és l'estil aquest de ganxo, de, com es diu, de cebo, que enganxen a l'audiència l'am. Am o sense. D'aquí uns moments a la penya del barró. La polèmica a Twitter. Saps que fas molta bola i després dius, per treure tanta història, va.
Carme, per on comencem les notícies de Sant Just d'avui? Doncs comencem parlant d'un tema que preguntaves fa uns dies, finalment l'hem resolt. Ja era hora? Sí. Com a mínim, aquest és l'heu resolt.
La nota mitjana de l'Institut de Sant Just. En recordes que no ho sabies? Sí, que ens interessa, sí. Doncs és un 6,48, és a dir una mica per sobre del 637 de tot Catalunya. Estem una mica en la mitjana, una mica, una miiiqueta per sobre. Sí, un 70%, també allò que ho preguntava, crec que algú va al Facebook o al Twitter, no? Ja deien, ah, tots han aprovat però quan s'hi han arribat, no? Ah, tots han aprovat però quan s'hi han arribat. Doncs ara ho sabem. Un 70% dels alumnes de segon de Batxillerat, que són els que s'han presentat a les proves,
del 30% restant, la meitat es presentaran a la selectivitat de setembre i l'altra meitat repetirà curs. La principal novetat de l'institut de cara al curs vinent és la reducció de les classes de tarda a tercer i quart, i anem parlant d'aquesta jornada intensiva, una mesura que pot suposar un lleugi estalvi energètic al centre, tot i que les retallades més fortes han arribat per un altre cantó. L'institut de Sant Just mantindrà el número de grups però perdrà dues places docents.
per l'aument d'hores lectives dels mestres. Per tant, dos professors menys l'any que ve, eh? Sí. Qui són aquests professors? No sé els noms. No sabem els noms? Potser hi havia gent que no tenia una plaça segura, sinó que eren gent que tenien mitja jornada o coses així. Que no era interina, no, que es diu? Exacte. Segons el director, la mesura més preocupant és la que preveu contractar mestres de substitució només a partir de 15 dies d'absència.
Del professor titular, deia que és preocupant a alumnes de l'Aix Llarat, per exemple, que han de fer un temari concret per a examinar-se, perquè que estiguin 15 dies, potser, sense rebre classe normal, és una mica contraproduent, perquè després sàpiguen
que puguin assumir totes les matèries. I a més també hi haurà augment de ràtio d'alumnes per aula. Què vol dir ràtio? El nombre d'alumnes que hi ha en un aula. Per exemple, ràtio d'Esvern? No, que de moment només s'aplicaria primer d'ESO i primer de Batxillerat. Confien que no afecti del tot, però el primer d'ESO, llavors la ràtio seria fins a 35.
I a primer de Batxillerat podria ser que s'arribés, en el cas que s'hi arribi, de moment és la que encara no n'hi ha, però si hi ha algú més que s'hi apunti, s'hi arribarà als 40 alumnes per classe. 40 alumnes per classe? A primer de Batxillerat. Ai, no sé com ho veus tu, però és molta gent, no? Sí, massa, massa. Jo veig desmejorat. Quanta gent sou al vostre col·leu? A la meva classe són 18 o menys. 18? Més o menys. Podem dir a quina escola vas o no? Sí, a Sant Piter School. I sou allà 18 per classe. Sí, però a l'altra classe hi ha 14.
Oh! Que guai, no? Tots sumats són 32. És menys de la ràtio de primedé, que és 35. És que les escoles americanes ja se sap. És britànica. És britànica, perdona. Així s'entren molt més en l'alumne.
Clar, podem respondre a preguntes. En fi, doncs ja ho sabeu. Estàs posant nerviós. No, no, és que estic llegint els tuits. Continua arribant tuits de penya del morro. Sobre aquest tema que hem dit fa un moment. Que a veure, que estem donant molt de bombo, però ara descobrirem. Just ara mateix acaba d'arribar un altre tuit del protagonista. En fi, Carme, repassem més notícies? Sí, mira, fem bastant d'agenda, eh, una mica. Ah, sí? Sí, sí.
Per cert, deixem comentar abans de passar a l'agenda que últimament cada dos o tres notícies del Facebook de ràdio d'Esvern es comenten. Sí. Cosa que està molt bé. I això que no es pengen totes al Facebook. Si ho saps, ara al Facebook només pengem dues notícies al dia. Si al Twitter sí que hi ha molta activitat i es pengen totes, però al Facebook com que és una altra història, en pengem un parell així. Per les retallades? No, no. Ho dic perquè si algú ho està escoltant
i sempre mira el Facebook que sàpiga que hi ha més notícies a la web de la ràdio. Per exemple, l'altre dia es va penjar la fotografia d'un... No riguis. Fa dies d'això. Va ser aquesta setmana. Per això avui divendres fem una mica de repàs de com ha anat el Facebook de notícies a Ràdio Desvern. Un escapament d'aigua al carrer Carles Mercader va provocar una petita inundació al carrer Indústria i es va penjar la fotografia i molta gent la va comentar. Per exemple, la marca Puiggros va dir que és això.
La Núria deia Marga és aigua, perquè va a tot el carrer amb una petita inundació. La Marga Puiggros deia que no ho veia. La Marga Puiggros deia que tenia un servei de policia senyús que més d'un el voldria.
I la Lluís Cardona diu sí, per posar-hi moltes a la bomba també. I l'altre diu, ha, ha, ha, diu, però que contents que estan els Sant Justencs d'aquest servei. En fi, per exemple, més notícies d'aquests dies, i és que l'Institut de Sant Just, com deies tu, ha superat la selectivitat sense cap alumne suspès, i el Ferran Arricivita deia, ara cal saber quants no han arribat ni a la selectivitat. Ja ho sabem. I el Ferran diu, nunca son suficientes para generar empleo Jose.
perquè el Jose havia posat... Muy bien chicos, pero por favor no hagáis AD que ya son muchos. Sí, la gent està bé, perquè comenta com una mica el que li donen la gana. Dimecres 11 de juliol, diu, sorteja la judicació del nou habitatge de lloguer per joves de Sant Just. El Jose de Sant Just diu, vamos. I el Marc diu, què s'ha de fer per entrar al sorteig.
Potser anem tard, no? Anem tard, Marc. I després, ja per acabar, perquè tampoc augmenta tant la gent, però sobre aquesta notícia, que és interessant, que comentava que els Mossos d'Esquadra detenien Infraganti, un lladre que havia robat en dos domicilis de Sant Just i Esplugues, el José Gin deia 16 vegades detenido el personaje, mano dura, duríssima, con los delincuentes. No existe la reinserción sin castigo y nuestras leyes no castigan.
La Marta Selma deia, serà el que va entrar a casa nostra fa un any? M'agradaria veure'l per dir-li quatre coses. En fi, la llibertat fantàstica que dona el Facebook on tothom pot dir la seva i el que li doni la gana. Bé, passem ara sí a l'agenda dels propers dies. La dividim en dos parts, és a dir, el moment de fer segona notícia parlem d'avui i el moment de fer tercera notícia parlem de setmana.
Les notícies de la manera de Carme Bertaia. Ho dic per ubicar-te. Ah, gràcies. Parlem d'avui, doncs, coses que es fan avui. Mira, comencem per la primera, per ordre cronològic, és a dir, què està passant a aquesta hora, si podries fer una connexió. Està passant, doncs.
Què està passant o no estàs veient? A veure, què està passant ara? Festa jove. Ah, és veritat. Festa jove. Truquem al casal o no? Clar. Comencem ara a les 5. Què fem? Des d'ara i fins les 9. És una festa que organitza l'institut. Bueno, jo vaig a l'institut amb el casal de joves. Hi ha activitats esportives, jocs, sortejos, DJ Pomar, refrescs, sucs... DJ Pomar, que és l'Èrica que va col·laborar al programa.
Doncs és veritat, no me'n recordava ja. Estem trucant al casal de Jóves a Sant Just. I què més hi haurà, alguna cosa més? Doncs estic apuntada a això, només servei de bar amb refresc i sucre 50 cèntims. I això, activitats esportives, jocs, sortejos, una mica el que acabo de dir, doncs ho he tornat a dir.
Comença a les 5 de la tarda la festa, s'acaba a les 9 i és per menors d'edat. Recordem-ho, que és a partir de 10 anys, em sembla. És a dir, s'amplia una mica l'edat mínima. Sí. I fins als... No recordo l'edat. 17. Mira, hem trucat al casal de joves, ara mateix en directe, no ho sabien. Hola, bona tarda. Oh! Home! Com faig? Ens han penjat. És un faig. No, que t'ho juro que he parlat amb ell. Ens han penjat?
Però si jo em pensava que tenia un bon rotllo amb el Casal de Joves. Que sempre connectem el Sergi Arrada. Li dic Sergi un moment no pengis, ja sé que és un atracament en directe però espera. No ens tornem-lo a atracar. El tornem a trucar? Edu què fem? Tornem-lo, tornem-lo a trucar. Ah tu va a la marxa Edu, clar com que no et toqui truques. Bé, doncs passem a la següent informació. En una altra línia. Sí, en una altra línia editorial i jo torno a trucar al Casal. Però potser estan molt enfeinats eh. Potser van penjat.
Doncs avui el Centre d'Estudis Injustenc celebra els seus 25 anys d'història amb un sopar a l'hotel NH Porta Barcelona. Un acte que comptarà amb la presència de l'alcalde, José Perpinyà, del regidor de cultura Sergi Seguí i del rector de la parròquia, mossèn Joaquín Rius. També hi ha estat convidat el conseller de cultura i soci del Centre d'Estudis, Ferran Mascarell. A la celebració s'homenatge també la figura dels cinc socis fundadors que encara formen part de l'entitat, que són Julio Choa,
Daniel Cardona, Núria Rajadell, Francesc Riera i Joaquim Carbonell. I es farà un reconeixement també a Pep Quintana, que és l'únic ex-president que es viu. Això és el que es farà doncs aquest vespre. Un sopar, doncs, però ja no s'hi pot assistir perquè estan tancades les inscripcions. Unes 65 persones van dir que hi participarien. Bé, no sé si tenim el Sergi del Casal de Joc basant directe al programa, però clar, és que...
Sergi, bona tarda. Molt bona tarda. Ara sí, ara sí, Sergi Iarrador, que és el de joves Sergis. És que em pensava que ens havíeu penjat. No, m'has penjat tu. No, jo, bueno, ha sigut un error, ha sigut un error. És que estàvem comentant la notícia de la festa jove i dient doncs truquem a veure com els va. Doncs estem obrint ara i m'agafa fent super mal moment. Vale, o sigui que encara no sabem quanta gent hi participa. No m'acaben d'obrir. Però no era a les cinc, són i vint ja. No, o sigui a les cinc ens juntàvem i obríem a dos quarts.
Ah, d'acord. És que estan nerviosos l'Erik Pomar? L'Erik Pomar ara mateix està punxant música. Que podem escoltar el que punxa? És que estic a l'altra banda. Doncs acosta el telèfon. Què? Acosta el telèfon. És que estic a l'altra banda, és que estic fent una altra cosa ara. Vale, ui, ui, ui. Sergi, no t'enfadis, vale? No, no m'enfado, no m'enfado. Què estàs fent? Què? Què estàs fent? Doncs buscar un canvi pel bar.
Vale, vale, o sigui que estàs enfeinat, eh? Sí, una mica. Sí que no ens pots atendre gaire. No gaire. Però estàs aquí aguantant el peu del canyor? Sí. Molt bé. Sergi, tot bé o no? Què? Com va la família? La família bé, gràcies. Sergi, gràcies, una abraçada. Adéu. Adéu, adéu.
La gent té paciència, eh? Sí, sí. Gràcies, gràcies. Avui no gaire, eh, per això. Home, sí, pobra, li he tallat jo, perquè si no li volia preguntar sobre la seva tieta. Bueno, en fi, Carme, passem a una altra agenda? No, no, no.
Encara divendres, eh. Encara divendres. Perquè és divendres i una mica dissabte perquè aquest cap de setmana són les 24 hores de futbol sala. És veritat? Que comencen avui a les 9 del vespre. I acaben demà a les 9 del vespre. Exacte. Perquè això no serien 24 hores. No, no, no, però s'atura la nit aquest any. Com? No hi ha allò de la nit. Perdona, però llavors no són 24 hores? Això és el mateix que va dir el Carles. Són 28!
Què està passant? Som 24 hores amb una pausa a la nit. Home, clar! Jo faig un programa de 30 hores a la setmana. Si vols escoltem el que diu... El que diu el president, però és el que va dir. Truquem al president? No, no, no, no, no. Tenim un ratlleveu seu, si vols. Si t'interessa. No, no.
Bueno, no ho sé. Justificant això? Sí. Ah, doncs sí. Llavors sí que m'interessa. El primer. Anem a... Què ho tens? El blog Tals del President, no? Tals avui. Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de... Tals de
A veure, si us plau, mantingueu l'espera. Com es diu el president de futbol a Sant Just? Pepe Sánchez. I anirà igual que l'any passat. Un moment, un moment, silenci. El juguem a casa és això, eh? Això el juguem a casa? El programa el juguem a casa, no? I anirà igual que l'any passat. Un moment, un moment, un moment. Ja sabem que anirà igual que l'any passat, però mantingueu un moment l'espera, per aquí no pot entrar. O sigui, li he de donar jo el pas. I anirà igual que l'any passat. No, un moment. Jo li he de donar pas, com es deia el senyor.
Pepe Sánchez. Pepe Sánchez, tiene la palabra. I anirà igual que l'any passat. 16 equips, en dos grups, igual que l'any passat. La nit l'han tret, creiem que és el millor. I farem divendres, començarem a les 9, fins a les 12. El dissabte a les 8 del dematí, fins que s'acabi.
Tot el que és dissabte ho farem a les vuit del matí, fins que duri la festa i s'acabi. Ets dolent? No, sí, clar. Si es posa en català i no deus estar acostumat a parlar en català, no cal riure. Perdona, jo no me'n ric, només que hi ha una imitació... Qui és aquest, això? L'has fet tu, aquest, això? Edu, ha sigut tu, o no? No, no, no. Ha sigut la Carme? Sí, ho testifiques.
Jo un moment, perdona, jo no me'n ric eh. El que passa que clar, si després imiten la gent a l'Artur Mas a Polònia, jo no he dit enrius, no? Però és una imitació, tens el mateix aquí. No t'has rigut de l'alcalde, imitant-lo. La calda fa molt...
En fi, també dic una cosa, hi ha gent que és més fàcil d'imitar l'altre i hi ha gent que també és més bona imitadora que jo. Doncs la vostra és aquesta, comença avui a les 9 del vespre, s'acaba demà a les 9 de la nit i es para per dormir aquest any. A la bona aigua. Molt bé. Doncs hem fet una part de l'agenda. Anem a demà ja? Anem a cap de setmana. Cap de setmana ja? Cap de setmana ja.
Per cert, que hi ha gent que ens està veient a través de ràdiodesberg.com i m'agradaria que us identifiquéssiu. Ha sigut edat. Què? No, la gent li dius que ens identifiquem. Que la gent escrigui el xat i que ens posi des d'on ens està escoltant, o veient a través de la webcam de ràdiodesberg. Carme, estem fent un estudi. Molt bé. Carme, tu diràs. Doncs el serial de Can Mat ofereix degustacions gratuïtes cada dissabte de juliol.
Són sessions continuades que es poden fer a partir de dos quarts d'11 i fins a les dues de migdia. La primera va començar la setmana passada i aquest dissabte demà s'acostarà a un biblanc del Penedès. Estàs a l'interior del celler i normalment hi ha gent que ja he participat altres vegades i per tant ja ho coneix, però també tothom qui vulgui, si no hi has anat mai, també pots anar-hi i participar-hi per primer cop. I en aquesta línia altres degustacions que es faran
El dia 14, és d'ahir dissabte, aquest no de la setmana entrana, es farà una degustació de cervesa artesana. Oh, que bo! A més, es farà en tast i en parlarem també la setmana que ve, perquè serà cervesa elaborada per Sant Justencs. Ah, sí? Sí, sí, sí.
I... Què vol dir? Si tindràs 100 justenques. No, que està fet des d'aquí, està bé. Molt bé. I això, degustacions de vi, el sellej de Can Mata cada dissabte al matí. Queda tu i ets. Molt bé. I acabem ja amb l'últim punt d'agenda, per cap de setmana. Molt bé. Que és que el Complex Esportiu Municipal, la Bona Aigua, i el Club de Can Meli s'han aderit a l'acte Mullet per l'Astlerosi Múltiple. És la 18a edició d'aquesta activitat solidària, que es celebra de forma simultània,
A més de 600 piscines de Catalunya. La Bona Aigua ja fa molts anys que hi participa, però que amb Mèlix s'hi suma per primer cop. I l'activitat serà diumenge de 10 a dues de migdia, que el dia a l'entrada serà lliure perquè tothom pugui participar-hi. A més, hi ha un rècord...
La intenció de fer un rècord d'aquests que potser et fa gràcia, o potser no, que és que a les 12 del migdia, en principi, es vol aconseguir estirir el major nombre de gent possible a tot Catalunya a l'aigua en aquell moment. Saps? Com un salt, tothom tirant-se a l'apicina en el mateix moment, com un acte simbòlic. Molt bé, molt xulo.
Bé, doncs fins aquí les notícies de Sant Just. Carme, no marxis encara, perquè vull parlar sobre el Twitter de la Penya del Morro. Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veus, som originals de meta.
Bé, atenció, perquè tot s'ha originat una estona, quan el senyor... bueno, el noi, no ho sé, l'usuari de Twitter, MitRajus, ha escrit que... estaria... estaria bé, que... un moment, torna a posar-ho. Què està passant?
No, que estic buscant el tuit exacte, perquè no em voldria equivocar, però vaja, vindria a dir que li agradaria que Sant Just d'Esvern, Esplugues de Llobregat, Cornellà i no sé si algun altre municipi fossin el mateix municipi i s'unifiquessin. Si perds un municipi està super gran.
Com, per tant, de l'ONU sigui un poble. Nosaltres n'hem preguntat. Escolta, que t'agradaria que s'onifiqués? Diu, no és que m'agradés. Diu, en un contínu urbà em sembla il·lògic tenir tants municipis. Lluís Monfort ha respost dient que no té cap mena de sentit aquest tuit o aquesta idea. I després, a partir d'aquí, per exemple, Arnau Contías ha posat, mare meva, que Déu ens agafi confessats.
I el senyor Mitrachus ha posat par... i Arnau Contías ha respost. Hòstia, diu perquè els esplugues. Cornellà, Sant Joan d'Espí i companyia són uns perles. I després el senyor Mitrachus ha respost. No entenc l'argument. I l'Arnau Contías ha respost. Perquè són pobles que s'assemblen com un ou a una castanya. Ni demògraf, ni demogràficament, ni d'ordenament territorial. I amb el hashtag tweet serio.
A més diu que l'harnacuntia és un altre tema, és mancomunar serveis per reduir despeses, però ajuntar no és la solució a tots els problemes. I el Midrachos diu que és la solució menys traumàtica.
Jo els fotria a tots a dins de Barcelona, hi ha un. T'ho juro, això està passant. Està tenint aquesta conversa al Facebook fa una estona. I tu no dius res? Jo no, mai. La penya del morro. No, el comandant major no ve als divendres, potser més tard. I això, a més, mencionant la penya del morro. Just for Salvat també s'ha animat al Twitter i diu, ha-ha-ha, diuen nosaltres, cargolins.
Diu que la diversitat municipal no es pot confondre amb la distribució territorial. L'Arnau Contillas diu que correcte, ja ho ha posat, ens quedem en districte. Diu que com a mínim hi haurà bicing i metro-parador. O sigui que la cosa està anant cap aquí. I el Pep Creu també ha dit la seva en el tema. Diu que jo crec que ja sou una mica cargolins, no? Alguns. En fi, i continua perquè fa 3 minuts encara hi ha debat sobre el tema.
Sí, el Mirajos diu que Citat Vella, Nou Barris o Sarrià no s'assemblen en res i bé que són el mateix municipi, eh, a les franqueses. Molt bé. O després diu, del Vallès hi ha Corró de Vall i Vella Vista, que són barris de Vilvitge, Poblets com Llerona o Marata i ja estem junts.
Divisió territorial, eh? Divisió territorial. En fi, Carme, moltes gràcies, ja sabeu que a partir... veieu, tampoc no tenia tant misteri. Bueno, està bé. Però està bé, perquè hi ha molta gent que comenta coses. I Edu, vulguis o no, al Twitter, tu que ets un expert, i ara ens repassaràs els trendings, tòpics del dia, veus que hi ha moviment. Avui, per cert, s'està anant Twitter en català. És veritat, és veritat. Ja tens tu tu en català, Edu? Sí, l'he canviat. Molt bé. Segur, eh? Segur, segur. Molt bé, molt bé.
Fes el que vulguis. En fi, ja sabeu que les notícies de Sant Just a partir de les 7 i ara mateix sota la informació també del nostre municipi. Què passa amb el tècnic? A ràdiodesvern.com. Carme, gràcies.
Bé, ja tenim l'Edu. Repassem els trending topics d'avui, els temes més parlats en aquesta xarxa social. Comencem pels trending topics mundials. Hem trobat dos interessants. El primer, un answered hip-hop questions. És a dir, preguntes que no s'han respost sobre el hip-hop. Perdona, sí, digues, digues. La gent va ficant aquí preguntes del hip-hop. Tenim tweets estacats com per exemple
Ever get the answers to his 21 questions. Una cançó que va fer de 21 a 31 questions. Or, did Michael Jackson ever accept Andre 3000's apology? I ja està. Ja està, no? No té més misteri. Passem al següent hashtag o trending topic del dia.
Estoy loco por el tenis, me encanta su juego tan emocionante. I és que Federer i Djokovic també han sigut rendint tòpics avui. Sí, a la primera semifinal de Wimbledon, que s'ha jugat aquest matí, ha guanyat Roger Federer per 6-3, 3-6, 6-4, 6-3. Jugarà a la final aquest diumenge, pot guanyar el seu... crec que avui té Wimbledon. En tot cas, el més important és que si guanya Federer serà nou...
El millor jugador mundial. Número 1 de l'ATP. Superana Rafa Nadal. Superana Novak Djokovic, en aquest cas. Rafa Nadal passarà de ser segona a tercer el dilluns. Jo no en dono ni una, ja ho veus. Però m'esforço. I si Federer perd la final, Djokovic seguirà com número 1. Continuarà com número 1 i Federer pujarà a la segona plaça.
Bé, anem al tècnic tòpics d'Espanya. La primera etiqueta, cuenta la leyenda. Això són coses xorres, no? Perquè realment no són notícia. Són coses on la gent va ficant la seva opinió, coses on van explicant històries.
Cuenta la leyenda que un tal día como hoy, en 1957, John Lennon conoció a Paul McCartney. Ah, molt bé, molt bé. I també hi ha un altre tuit, amb el hashtag, cuenta la leyenda, no? Que diu, cuenta la leyenda que antes las baterías de los móviles duraban más de un día. Ah, és veritat, és veritat.
Tens algun mòbil així de smartphone tu Edu? Jo utilitzo BlackBerry. BlackBerry utilitzes, molt bé. Per cert, un altre trending topic, We Thinking Party, que és la festa de pensar? Sí, són pensaments filosòfics, la gent va dient coses que pensa. Ah, està bé no? Sí, tan simple com això, i diu, tenim tuits destacats com per exemple, enfocate no en evitar lo que temes si no en conseguir lo que quieres. Ah, és veritat, energia positiva no, sempre? Sí, o per exemple,
Tras muchas entrevistas de trabajo decidid no hacer ninguna más a menos que conocieran antes el currículum del entrevistador. Està bé, està bé. I acabem ja amb un trending topic d'avui, com no podia ser d'altra forma, set de Juliol Sant Fermín.
I és que de fet, vaja, avui ja ho sabem, no? Que és el dia de, per excel·lència, a Pamplona, vaja. Doncs sí, que acabem amb una notícia alegre, comença al Sant Fermín, d'avui fins al 14 de juliol, s'ha començat avui, s'ha inaugurat avui amb el, començat avui amb el xupinazo, a la una del migdia, que ha fet el regidor Iñaki Kavasés,
Durant aquesta setmana, Pamplona es converteix en una de les capitals mundials de la festa. Quants actes oficials ja? Perquè són 9 dies sense parar de festa. Doncs sí, hi ha més o menys 431 actes oficials, entre els quals hi ha 305 musicals, 77 activitats infantils i familiars, 33 espectacles taurins,
8 exhibicions d'esports rurals, etcètera. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. En fi, Edu, moltíssimes gràcies, ens tornem a escoltar dilluns amb els tràmits tòpics del dia, i res, que tinguis un bon cap de setmana. Igualment. Fins dilluns. Bé, avui anem molt tard, tardíssim, 5 i 35, i d'aquí uns moments el cinema amb el Jordi Roca.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Esprius.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver.
Hola amigos, aquí Luis Tosar y nada, mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la Peña del Morro. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Radio Desvern.
5 i 36 de la tarda. Continuem el programa i ho fem parlant de cinema amb el Jordi Roca. Quina música més misteriosa, no, que has portat avui? Sí. Com és això? Que t'agrada la música misteriosa? Sí, perquè... Ja comences a riure, si encara no he dit res. Bona tarda a tothom, primer. Bona tarda, Jordi Roca. Jordi! Jordi!
Per cert, abans us preguntàvem... Quants anys tens tu, Jordi? Ah, i abans ho preguntàveu? Sí. Després li preguntaré. Bueno, uns quants, eh? No, va, Jordi, quants tens? No, és que ja aquesta edat fa molta vergonya dir l'edat que tens. Home, 21, home! Tenim madur amb veus. 22 o 23, no? 23. 23! Per cert, saludem al xat la barba del Jordi, que diu... Bona tarda.
És una persona? Ah, deies la meva, què dius? No, no, no, no, no. I ara s'ha independitzat i per la palxa di tot. És que d'així, són nics estranys. Jo ja sabia que teníem una audiència friqui, però no sabia fins a aquest punt. Però no serà aquell teu amic que sempre es posa noms raros i que sempre és el mateix? El Sergi Pons? No, no, no, l'altre. Perquè Sergi Pons no és amic meu. Què? No, és un altre, és un altre. Ah, un altre? Sí. No, no, el Sergi Pons es posa sempre noms raros. En fi, parlem de... És broma, eh?
A vegades no es posen nom raros. Parlem de cinema i ho fem com sempre amb el Javier. Has vist tu, és que no estava abans ara com que estic fent, és perquè aquesta secció del Trending Tòpic és nova, no? Que jo no la coneixia. No, perquè és que ara la farem des de fins ara fins que acabem la temporada, que acabem el 20 de juliol, tu ho vaig dir? Sí, sí, sí. I estava llegint aquí, i tu has vist això de les fruites que es creuen? Les fruites transgèniques?
Bé, no sé si són transgèniques, però en pla, la fusió de la poma amb el tomàquet. Surt d'una frita nova que es diu tomapoma. Això és una broma, és una notícia del Mundo Today. No, no, que no, que no. O per exemple la prunera, que és un hibrid entre la pruna i la cirera. I la cirera. No, la pera només la podem fusionar amb la poma, ja ens es diu peroma.
Però això és veritat. Que t'ho juro. Mira, la càmera ho pot veure. Aquí ho tinc. En Quim totes les frites. Jo m'interessa bastant això. No es pot comptar. És molt xulo. No es pot comptar. Està molt bé. Suposo que un mercat especialitzat. Perquè jo aquestes frites no les he vist mai a la friteria de casa meva. Per cert, ara mateix s'acaba de donar al xat Toma Poma. És veritat, dius. Sóc jo, puc donar fe.
Digue-li que el nom en anglès de Tomapoma és Red Love. Ei! Diu que la prunera no ha pogut venir. Ah, bueno. Vols que vingui un altre dia. La prunera, que és la pruna més la cirera, hem dit, no? Sí. Però no hem dit on es pot comprar. Jo vull comprar una... Home, que no ho sé, he dit en una friteria especialitzada. Però que és japonès, això? Que no, que no, que no és japonès. Això és molt fàcil, això el que fan és... Això és natural, 100%, no?
Aviam, està una mica manipulat però no és transgèric. No, però aviam, no està tan manipulat com tu et penses. Simplement el que agafen és quan creixen al pòlen d'una fruita agafen una vella i fan que hi esparceixi pòlen d'una altra fruita. Així va començar el doctor Mengele. Mira, també diu el xat, diu, la melindria tampoc ha pogut venir. Diu, sabeu qui és la melindria? Clar, el meló i la síndria.
Tio, se abre el telón. Es que si una mica estem en aquest nivell, eh. Sí? Sí, sí, sí. Es veu una melònia inocindria. Com es diu la fruita? Com es diu? Melindria. Melindria. Ah, Melindria. Mira. Diu que està al lado de Ceuta.
Què? Ceuta i l'Índria. Aquest és dolentíssim. Molt dolent. Però això t'has inventat tu? El que? Aquest de Ceuta que és dolentíssim. Aquest no. L'he trobat a la wikipedia ara mateix. Si et sembla. Me l'ha passat el guionista que està al control escrivint-me els acudits. Doncs potser que l'acomiadis eh. Doncs vinga, acomiadet. Me'n vaig. No, no me'n vaig. No, no marxis. Home, de fet puc fer la secció de sol. Tampoc necessitem eh. Ah, la pots fer tu sol?
Jordi! Jordi! No, no, no, però no marxis, no marxis. No, no, si no... no, no, és que me'n vaig, me'n vaig, me'n vaig. No, no, no, Jordi, no, que el públic et vol. Mira'l, que se'n va. Jordi, torna. Home... Adéu, adéu. Adéu, adéu. Mira'l, mira'l, ara està sortint. No, s'està fent l'ofès, ara, per tenir protagonisme. No pot ser, això. Jordi, torna, torna, que et necessitem. Jordi, mira.
Mira que és mala persona, ara ve qui l'estudi. Que tal? Fes la secció tu sol. Vinga xaval, tens el micròfon i tens tota l'audiència de penjar el morro per tu sol. Que no, que no, Jordi ja saps que et necessites. Me'n vaig a fer un cafè a Can Gim. Si home, bueno posarem una cançó i llestos eh, fins a 6 aquí tirem milles. Clar mira'l, mira'l ella ara, que valent. Vinc a posar una cançó, posa una cançó. Home clar, jo si vols vinc a posar una cançó.
Posa una cançó. Home, no, amb això que fas no m'agrada, eh. Posa una cançó, posa una cançó. Tu ja saps que l'audiència t'estima molt. Jordi, t'he dit una cosa. Digues. Que tot era broma que he tornat. Ah.
Estic aquí. Però no tornis a marxar, que m'ha posat molt trist quan has marxat. Sí, sobretot. En fi, va, parlem de cinema o què? Sí, sí, sí. Vinga va, primera pel·lícula, Carmina o revienta. Sí, saps de qui és, no? No. Com que no? No. Però sí, ha sigut la guanya de la millor pel·lícula al festival de Màlaga. Ah, era dirigida per Pacoleol? Sí, escoltem el tràiler, vinga. Me llamo Carmina, tengo 58 años.
y el primer cigarro me lo fumé yo con siete años. Yo nada más que cigarrito, la discoteca, los muchachos, lo que piensan los juentos, con 15 años. Lo voy a pensar ahora. Lo voy a querer. Con un libro. Y yo nada más que me tomo una copa, ya estoy en el mostrador, pa-pa-pa-riu, porque el joven conmigo... me hierve la sangre. No riguis, eh. ¡De mi espera!
De fet, aquesta comèdia dramàtica, Jordi, podríem dir que és una comèdia, una pel·lícula molt familiar, no? Home, familiar, no, eh? Home, diu que ha apuntat la seva mare i la seva germana. Ah, vale, familiar en aquest aspecte, sí, en quant a interpretació, sí, és a dir, perquè els protagonistes són la mare de Paco León, la germana, i també hi apareix ell no gaire, perquè ell és el realitzador, és el seu debut,
darrere les cames. És una pel·lícula que ha estat bastant aplaudida i que, com tu dius, és una comèdia dramàtica. El que ens explica és... la història ens situa amb la Carmina, que és la protagonista, que alhora és el nom real de la mare de Paco León, que té 58 anys i el que intenta és recuperar 80 pernils que li han robat. Per què? Perquè es necessita els diners per tirar endavant tota la seva família i, mentrestant,
Mentre es espera, com passa aquest pla, reflexiona sobre la seva vida. De fet, la Maria León, no sé si és per aquesta pel·lícula que li van donar... No, no, la pot dormir de l'hi van donar. Ah, millor que dius revelació. Sí, sí, no, no, aquesta s'acaba d'estrenar ara, o sigui que això vol dir que serà pel Festival dels Goya de l'any que ve, si un cas si es fos seleccionada. Avui també es estrena una altra pel·lícula, en aquest cas també em sembla que era espanyola. Sí, sí, sí, és espanyola. Dirigida pel Santiago Lapeyra, El Secreto de los 24 Escalones. Una pel·lícula d'aventurars.
Era tierra de templarios y cátaros. Los declararon herejes y los persiguieron hasta su desaparición. Pensaba que tenías muy claro lo de Mark. Sí. Cuando te aclarís, me avisas. Así dejaré de hacerle invés. La historia de los templarios se cojona, ¿eh? Está escrito sobre Cera de Alejandría. Una especie de escritura invisible. Es un mapa. Tenías razón, lo tiene. Tenemos el mapa.
Seguiremos el plan previsto. Bé, per tant, ja ho veiem, una pel·lícula d'aventures que està protagonitzada per quatre adolescents. Sí, un d'ells és Maxi Iglesias, com a un dels actors coneguts que fa aquesta pel·lícula, però la crítica, la veritat és que ha estat bastant farotge l'hora d'avaluar aquesta pel·lícula, que dic que és una de les pitjors estrenes en els últims anys.
del cine espanyol i que, a més a més... Què dius? Sí, en els últims anys, no en aquest any, en els últims. I del cinema espanyol, que ja posa un nivell baix. I a més a més, i això és veritat, diuen que no entenen com la Peira, que fa poc va ser reconegut per la seva pel·lícula Esso, ara s'ha posat en un projecte com aquest. L'argument tampoc és que sigui gaire fascinant. Són quatre adolescents que es deixen anar de vacances junts a un poble i escriuen amb un home que està investigant
Un antic tresor dels templaris que es diu la medalla dels pescadors, que a mi un tresor que es digui la medalla dels pescadors ja no em dona gaire ganes de seguir buscant. A mi tampoc, a mi tampoc. És com una mica cutre. I a partir d'aquí aleshores hi ha uns lladres que voldran seguir la pista i trobar també aquesta medalla, simplement això. Bé, passem a la següent pel·lícula, The Amazing Spiderman. Ai, sí. Sí, eh, sí, sí.
Estan avui. No confondrem amb un altre superheroi. Espídero. Quiero suponer una temporada con tus tíos. Aquí estará seguro. ¿Y a dónde vais? Mamá y yo tenemos algo que hacer. Quiero ir con vosotros. Tenemos que irnos. ¿Cuántos han fet de Spider-Man ya? 34.000, no? Un momento. Pero moltíssims. Háblenos un poco de usted, señor Parker.
No hay mucho que contar. No, ya lo sabemos todo. Peter vive con sus tíos. Ay, si no me diga. Me había olvidado de esto. Era de tu padre. ¿Qué haces aquí? Nada. No le crees problemas, no toques nada.
¿Listo para hacerte Dios? ¿Eres consciente de lo que eres realmente? Bé, Jordi, no sé què podrem trobar de nou en aquesta revisió del còmic Spider-Man, de veritat. Doncs, home, simplement ens canvien els actors, que de fet diu que l'actor masculí que és l'Andrew Garfield no està a l'altura,
de cap dels anteriors. Qui ho diu? Home, la crítica ho diu. Qui és la crítica? Això ja ho vam parlar al setembre i ho vam deixar acuïtat. Ja me'n recordo, he passat molts mesos. Ja farem un refreix d'aquí uns dies. I sí que, com a part positiva, ressalten la interpretació d'Emma Stone com a nòvia de Parker, en aquest sentit. L'únic que canvia, una mica, és l'enemic, que en aquest cas és el Legarto. És l'únic. Com que tampoc no ens ve aquí una més, ja passem a la següent pel·lícula, que jo la recomano molt.
Però et dic una cosa, és la delicadesa de l'Audri Toto. Sí, sí, que ja ho vas avançar la setmana passada, perquè estàs emocionadíssim amb aquesta pel·lícula. És que jo feia mesos, és que ara ja he estat donant molt de bombo, però jo feia, és que al cinema últimament, a veure, siguem sincers, no fan res, de bo. Home, perdona, n'hem fet unes quantes de molt bones. És que tu ho ets molt estricte. No, però és que realment al cinema, o sigui jo, perquè estem a 8 euros per anar al cinema, prefereixo gastar-me'ls bé. I aquesta pel·lícula a mi em va valdre la pena. La delicadesa. Ara, jo et dic una cosa, no vull que diguem res d'aquesta pel·lícula.
Què vols dir que no vols explicar? Perquè ja he vist aquí que l'argument poses una cosa que és super important i que ja... Com que una cosa super important? Destrosses les tripes d'argument i ja em nego, em nego, no vull dir-ho, no vull dir-ho, o sigui, és una història d'amor, val? Val, ja està. Però si, aviam, jo tot el que explico sempre passa al principi de la pel·lícula. M'és igual. M'és igual, ja sé que això passa per començament, però és que, per què destrosses les pel·lícules?
Jo no ho sabia. I ara et dol en l'ànima. No, perquè l'essència de la pel·lícula no és aquest argument, és el que transmet després. Si vols escoltem el trailer o el trailer també ho parla. El trailer ho explica tot, per això és un trailer. El trailer ho explica tot. No, posa'l, posa'l. Jo no vull rebentar... ¿No deberías pasar página? No digo que olvides a Françol, pero no puedes seguir encerrada. Vengo por el expediente 114.
He besado a alguien. ¿Qué? ¿Pero a quién? No lo sé. Ya hablaremos más tarde del 114. Más tarde, ¿vale? ¿Con Marcos? Sí. ¿Y quién es ese hombre? Es un colega. ¿Podrías aspirar a algo mucho mejor? Sobre todo tengo necesidad de que sean normales conmigo. Me voy a enamorar.
Si tampoc ha explicat tant del que passa a la pel·lícula Jordi. No, no l'ha explicat. Millor, millor. En fi... Bé, com t'ho deies. Ah, però ja l'has vista? Vas anar ahir a preestrena? No, jo t'ho heu d'explicar. Fa una setmana i mitja perquè l'institut francès feia una prèvia gratuïta. Ah, però tu ets francès. Però estava subtitulada. Què és quan vas anar amb la Clara Lago a aprendre un no sé què? A tu t'ho diré.
Home, però si ho vas dir en públic. És veritat. Ja ho sap tothom. Sí, bueno, milers de persones. No, no vaig anar amb ella. Vaig anar amb una altra persona. Bé, doncs en aquest cas, la protagonista com el que dius és la Audrey Tutor, que està una mica ja encasellada això de les comèdies romàntiques. És així. És veritat. O sigui, no em miris malament perquè és així. Però a mi m'agrada, perquè jo m'agrada molt Amélie i al cap d'uns anys... Però el que no pots fer és viure tota la vida d'un personatge. És a dir, Amélie és una pel·lícula fantàstica admirada per tothom. Però no pots viure d'aquell personatge, perquè després tampoc ha fet grans pel·lícules. Amélie Poullon li gusta ser jove.
Sacaré el pollo con las manos. El que cal destacar d'aquesta pel·lícula és la brillant interpretació del personatge masculí que és el François Damien. És veritat, tens tota la raó del món. Jo us la recomano. No és una gran pel·lícula que ningú es pensi que és una pel·lícula brillant i que s'assorda als canons de comèdia romàntica perquè es desil·lusionaran. Puc dir una cosa o no? Digues. T'agradarà molt.
A mi m'agraden aquest tipus de pel·lícules, però tu la pintes aquí com si fos la gran pel·lícula diferent i no, això no és veritat. Jo no sabia a què anava, però em va sorprendre. I això, vulguis o no, també és un fet afegit. Però si té un argument molt comú. No tant, eh? No tant. Però m'agraden les coses que els passen.
Perquè això és diferent. És veritat que A s'enamora de B. B després diu que no es crea A. A, B, igual a C. En fi, la fórmula bàsica de les pel·lícules romàntiques. Exactament. Però vaja, jo ho la recomano. Una vegada que vaig al cine, deixa'm dir-ho. Sí, sí, sí. Però era gratis, no? Per això hi vas anar. Sí. Amigo feliz. Home, que són 8 euros. Què era això? Esta es la historia de Calla y David. Molt bona, escolteu.
Una pareja estable, sin grandes problemas. Pero eso era antes de que llegaran los nuevos vecinos. ¡Hola! ¡Bienvenidos! Vaya, sí que eres guapa. ¿Y tú qué haces? ¿Vosotros cazáis? No. Cantamos en un parón.
Sempre he soñado con cantar en un coro. El juego de las parejas. ¿Conoces bien a tu pareja? Parece muy divertido. ¿Qué querías ser de mayor? ¿Dejarías a tu pareja si tuviera una aventura? ¿Qué fue lo primero que te atrajo de tu pareja?
Ni siquiera hacemos el amor hace más de un año. Porque me dijiste que tenías hongos, ¿verdad? Elisabet y tú sois tan... perfectos.
Bé, doncs aquesta pel·lícula, com dèiem, que es titula... Ostres, sortim per aquí... Sempre feliç. Sempre feliç. Una comèdia romàntica que ens arriba directament de Noruega. Va ser la guanyadora a... Poca broma. Si no, no, premi millor pel·lícula Festival Sundance. Sí, de l'edició de l'any passat. És una de les poques pel·lícules que ens arriben dels països escandinans i val la pena anar-la a veure. Aquí sí que no us explicaré absolutament res de l'argument.
Ah, i a l'altre sí que volies? No, perquè aquí sí que l'argument és atípic, per tant no vull destripar-lo. Clar, vosaltres aneu-la a veure i ja veureu com us surt, Andreu. O sigui, per tant aquesta sí que la recomanes molt. Jo aquesta sí, és la meva preferida d'aquesta setmana. Ah, sí? Sempre feliç. Sempre feliç. Com tu una mica. En fi, ja ho sabeu, si voleu anar al cinema ja ho podeu fer. I la feina del morro acaba el 20 de juliol, per què ho poses això, el guió? Home, per si no ho havies dit, perquè ets una mica despistat. T'hi dic, bueno, s'haurà d'informar la gent, no? Sí, sí. A lo millor fan manifestació, perquè no cabi o... Mira.
El Toma Pomba ens posa l'argument. Ens diu que aquí podem llegir l'argument. Ah, aviam, llegeixo, llegeixo. Tu dius que no vols... No, però si l'audiència mana, vol que el digui. Diu sempre feliz que por fin a España. Però espera, que s'ha abaixat la pantalla de l'ordinador. Escolta, què és això? Ai però, surt allà amb una màscara.
Ell amb una mascarella d'aquestes. És com les que fas tu a la nit? Sí, no, però jo em poso papinus també, no només això. Poses papinus? A on te'ls poses? Mira, una aquí i una altra aquí. Ah, d'acord, d'acord. Diu, sempre felicit, és que la gent és molt malpensada. Començant per tu.
Sí, jo no. Va, tira milles. Sempre he felicit que por fin Espanya és aquest 6 de juliol i ara ara es tracta d'una cinta noruega del 2010 que he sigut molt admirada a diferents festivals. Això jo ho he dit ja. Per això no fa molta cregut. Quin blog és aquest? LaVidaCine.net. Bé, ja ho hem dit això. Potser que des de fora no hi hagi massa atenció.
L'estic recomanant passant per això. Aquesta pel·lícula és una oferció de comèdia dramàtica que ens acabarà encandilant. Per sempre, el simpàtic està enllà dels seus personatges utilitza més l'humor negre d'una forma subtil i fins i tot quotidiana de forma que arriba a semblar fins i tot incòmode a vegades. Dic incòmode... Ah, està bé, perquè ho diu com... Ho escriu en un blog. Com si fos ell el qui ho escrivis. Diu dic incòmode perquè malgrat aquests punts d'humor desagradables, d'alguns dels protagonistes, no podem evitar riure una mica.
En fi, més de baix està l'argument, suposo. Si el Jordi no el vol dir, escolta, doncs no el diguem i ja està. Passem a les notícies de... doncs no hi ha criteri. Passem a les notícies de Hollywood. Ara, toma poma. Gràcies, eh? Toma poma, que és el nou producte que jo vull consumir aquest cap de setmana. Tomàquet més poma. El red... Red rough, es diu. Red rough.
Red love. Love, per què? Perquè si quan el talles té forma de cor. Ah, oh, que bonic. Vinga va, parlem ara del nou títol del director Sánchez Arevaló de la seva nova pel·lícula, no? Sí, sí, sí. La gran familia española. Sí, exactament, el director de Primos y también Gordos.
Sí, és que jo ho faré, és igual. De què rius? Els primos o els gordos? Un dels dos? De què rius? Són dos pel·lícules diferents i no m'havia adonat fins ara que, bé, poden... donar certs malentensos. Bé, doncs és un dels més respectats, tant per la crítica com pel públic, això ja ho sabeu, i començarà a rodar a partir d'aquest proper 20 d'agost la seva nova pel·lícula que es titularà La gran familia española. En ella ens narrarà el dia d'un casament que coincideix, també, valeu, és una mica en pla ando correalit, eh?
coincideix amb el dia que l'Espanya va guanyar el Mundial de Futbol a Sud-àfrica. Que per tant és el dia del petó de l'Iker i la Sara. No, a mi això no m'agrada. Si que t'agraden, ja ho sabem tots. No, si m'agradés ho diria, però a mi que ets exhibitionista no. Aleshores, el que passa és que... No, et dic com a parella, com a parella t'agraden a tu. No, tampoc. Bé, perquè veiem mires així. Són cinc germans amb noms bíblics que hauran d'enfrontar-se al partit més important
de les seves vides durant aquest dia. Es diuen Adam, Benjamin, Caleb, Daniel i Efrain. Efrain. Exactament. Bueno, en fi, mira, el Toma Poma diu que comencem malament. Per què? Si la pel·lícula comença aquí, diu que comencem malament. No ho sé. Després, atenció perquè Marvel està filmant o té un projecte, una pel·lícula secreta? Sí, sí, sí. És molt curiós aquesta notícia. Aviam, Disney i Marvel han presentat els projectes en els que col·laboraran en els pròxims anys. El primer d'ells
que arribarà als ciners nord-americans el 4 d'abril del 2014, si fixa't, parlem ja dos anys vista, és el Capità Amèrica, el primer venjador. Però és que després estan treballant en una altra pel·lícula, el títol del qual és secret, no han volgut ni revelar quina serà, tot i això per la xarxa ya círcula, que es podria tractar de The Guardians of the Galaxy.
Més pel·lícules. Òscar Jaén Hada guiarà a Marcia Gray per Costa Rica en una altra pel·lícula, no? Sí, avui comença el rodatge d'aquest nou film. Òscar Jaén Hada feia molt temps que no treballava. Sí, això que està molt bé. Quina ràbia! Estan a Costa Rica, no? Sí, sí, sí. No t'hauria d'anar allà a gravar una pel·lícula? No, jo com aquí a la Penya del Mor no estic enlloc. Ja, ja. Molt bé Jordi, molt bé. Un aplaudiment pel Jordi. Jordi! Ei, t'hi un aplaudiment! En fi, doncs jo sí que me n'aniria a Costa Rica tu.
Bueno, ara a partir del 20 em pots anar de vacances. Sí, és veritat. En fi, tu diràs. Bé, en aquest cas, el director és el Juan Feldman i ens explicarà la història d'una bibliotecaria que està patint una crisi de mitjana edat. És aleshores quan viatjarà fins a Costa Rica i contractarà Jaina de parquiri fàcil de guia turístic particular.
Atenció, perquè la setmana passada repassàvem quines eren les actrius més ben pagades del món, i ara passem als actors més ben pagats del món, entre els quals no hi ha Òscar Genada. No, no, jo aquí sí que estic sorprès amb els actors, amb aquesta llista, però bé, ho direm rapidíssimament. El primer és Tom Cruise, després el segon, Leonardo DiCaprio, Adam Sandler, deia, perdó, de Wayne Johnson, Ben Stiller, i l'irreverent Sacha Parenkoin, tancadaista.
Alguna cosa més? No, no, ja està. Ah, d'acord, doncs passava que no se, que seria més... No, no, ho hem volgut dir perquè ens estem quedant sense temps. Ah, ha mort Nora Efron per acabar. Ah, si. Que ha passat? Qui és? Que rius? Però per qui riu? O sigui... A veure, una cosa, no t'hi sé trista. Jordi, per què t'amagues a més? A veure si que ha mort la poesia. Home Jordi...
Jordi, que estem vivint una notícia trista, que ha mort una cineasta amb 71 anys. Si estic plorant. De l'eusèmia. No, si estic plorant. Estàs plorant de riure. Per què t'afecta la notícia? Però què és això? Però què és això? Què diu aquell de la PMA? Que és la directa de... Quan Harry va trobar Sally. O tienes un email. Però per què rius? Escolta, mira, tens la sort que et salven les notícies de les 6. Però, Jordi, em sembla molt malament això. No, no, a mi també. M'ha tardat. Sí, sí.
Com Radio, notícies.
Bona tarda, són les 6. Us parlem, Laia Casasús i Marta Patrició. Una dona mort en un accident de trànsit a Puigcerdà a la carretera N260, un camió petit i una furgoneta han xocat frontalment poc abans de les 4 de la tarda al quilòmetre 178. L'ocupant de la furgoneta ha mort a l'acte. Hi ha 7 patrulles dels Mossos d'Esquadra i també dues dotacions dels bombers, a més d'una unitat de serveis mèdics a la zona dels Fets.
Jornada negra a la borsa espanyola, l'Ibex 35, el principal selectiu espanyol ha caigut un 3,1% i amb les pèrdues acumulades els darrers dies la borsa ha tancat la quarta pitjor setmana de l'any pel que fa a la prima de risc ha recuperat els nivells d'abans de la cimera europea. Avui s'ha disparat fins als 562 punts bàsics i l'interès del bo espanyol a 10 anys respecte a l'alemany és del 6,9%.
I referint-se precisament als nivells de la prima de risc espanyola, la vicepresidenta del govern central, Soraya Sanzé Santa María, ha dit que cal analitzar-los amb calma i serenitat. Creu que en este asunto hay que siempre mantener un horizonte de estabilidad. En los últimos días y las últimas semanas hemos visto momentos en que subían las bolsas o bajaba la prima con una cierta entidad y luego a la inversa volvía subir la prima y bajar las bolsas con lo que
Yo creo que hay que tratar de mantener esa serenidad tanto cuando estamos en la parte ascendente como en la parte descendente de la curva y saber lo que tenemos todos que hacer. La vicepresidenta ho ha dit després de la reunió del Consell de Ministres i ha insistit que el govern continuarà fent reformes per garantir la consolidació fiscal.
Un mínim de 25.000 hectàrees de Conreu han resultat afectades per la tempesta de Ben i Pedra que va caure ahir a 5 comarques de Lleida, entre les quals hi ha el Sagrià i el Pla d'Urgell. Una dotzena d'ajuntaments de moment ja han confirmat que demanaran ajuda al govern central perquè se'ls declari zona catastròfica. Dos joves excursionistes catalans han mort a Suïssa mentre feien el cim a Aiguera, als Alps, després de dos dies sense notícies dels joves.
Els cossos van ser localitzats finalment ahir a la tarda pels serveis de rescat suïssos. Els dos joves tenien experiència a la muntanya. Un d'ells era del club excursionista de Prats de Lluçanès, a Osona.
i l'altre del Club Excursionista de Vilallonga del Camp al Tarragones. I aquesta hora comença una nova edició del Festival Cruïlla Barcelona, que se celebrarà avui i demà al recinte del fòrum amb l'objectiu de superar els 25.000 assistents de l'any passat. El grup de rock i guia Ander Stoggers és el cap de cartell. Jordi Herrereuola n'és el director.
Cruïlla Barcelona és un festival peculiar, en quan no el defineix un estil musical concret, sinó la qualitat musical vingui d'on vingui. Trobem grups de rock, de pop, de hip-hop, de ska, de reggae, absolutament de tot. Aquest és el que defineix el festival, la qualitat musical de les seves propostes.
Amb aquesta cinquena edició el Festival Cruïlla Barcelona vol convertir-se en la tercera proposta musical en importància de la capital catalana, juntament amb el Primavera Sound i el Sonar. Coneguem ara com funciona el transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el centre d'informació. Transmet Marta Espinosa, bona tarda.
Bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquests moments normalitat i calma al transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana. No es registren incidències, segons ens indiquen els diferents operadors. Per tant, tranquil·litat a metro, autobusos, tramvies, també els trens de rodalies a Catalunya i ferrocarrils de la Generalitat. De moment, res més a afegir des del Transmet. Bona tarda.
Bona tarda, us parla Gerard Costafreda. El Barça ha fet oficial que el dia 11 d'agost jugarà un partit amistós contra el Dinamo de Bucarest. És el cinquè i últim partit de pretemporada que anuncia el Club Lagorana. Avui s'ha fet el sorteig de la primera fase de grups de l'Eurolliga de bàsquet. El Barça-Riga s'enfrontarà contra el Cesc Anemoscou.
el Ietubo Ritas, el Partisan, el Besiktas i el Bamber alemany. A Wimbledon, Roger Federer s'ha desfet de nou a Djokovic i és el primer finalista del torneig. Federer jugarà contra el guanyador de l'altre partit de semifinals entre Murray i Zunga, que s'està jugant en aquests moments. El primer set se l'ha endut Murray i ara mateix s'està jugant el segon.
El pilot de castellà del Vallès Dani Pedros ha estat el més ràpid als primers entrenaments de MotoGP del Gran Premi d'Alemanya per davant de Keiji Stoner i Jorge Lorenzo. A Moto2 el català Paul Espargaró ha estat el primer, mentre que Marc Márquez ha caigut i a Moto3 Maverick Vinales ha estat el més ràpid. I en futbol tot apunta que l'Espanyol B pot haver efectuat la compra de la plaça del grup tercer a segona divisió B per 190.000 euros. L'ascens del filial blanc i blau significaria també l'ascens del Palamós a la tercera divisió.
Bona tarda, són les 6 i 5.
La nota mitjana de l'Institut de la Selectivitat ha estat de 6,48, lleuginament per sobre del 6,37 de tot Catalunya. Un 70% dels alumnes de segon de batxillerat s'han presentat a les proves de selectivitat i tots ells les han superat. Del 30% restant, la meitat es presentaran a la selectivitat de setembre i l'altra meitat repetiran curs. La principal novetat de l'Institut de cara al curs vinent és la reducció de les classes de la tarda, tercer i quart de so.
Una mesura que pot suposar un lleuger estalvi energètic al centre, tot i que les retallades més fortes han arribat per una altra banda. L'Institut de Sant Just mantindrà el número de grups però perdrà dues places docents per l'augment d'hores lectives dels mestres. L'augment de la retallada d'alumnes per aula només s'aplicarà primer d'ESO i primer de batxillerat, però confien que no afectarà els grups de l'Institut.
El Centre d'Estudis Sant Justenc celebra aquest vespre els seus 25 anys d'història amb un sopar a l'hotel NH Porta a Barcelona. L'acte comptarà amb la presència de l'alcalde Josep Arpinyal, el regidor de Cultura, Sergi Seguí, i del rector de la parròquia, mossèn Joaquim Rius. També està convidat al conseller de Cultura i soci del Centre d'Estudis, Ferran Mascarell. A la celebració també s'umanatjarà la figura dels cinc socis fundadors que encara formen part de l'entitat. Són Julio Atxo, Daniel Cardona, Núria Rajadell, Francesc Riera i Joaquim Carbonell. També es farà un reconeixement a Pep Quintana, l'únic ex-president que es viu.
I acabem aquest bulletí amb un apunt per diumenge. El complex esportiu de la Bona Aigua i el club de Camp Mèlix s'han aderit a l'acte embullat per les Clareus i Múltiples, la 18a edició d'aquesta activitat solidària que se celebra de forma simultània a més de 600 piscines de Catalunya. La Bona Aigua ja fa anys que hi participa però Camp Mèlix s'hi suma per primer cop. L'activitat serà diumenge de 10 a dues de la migdia i aquell dia l'entrada serà lliure perquè tothom pugui participar en aquesta activitat de caire solidari.
I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 del Sentiers Notícies d'Edició Vespre.
Com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets. Com si el temps es pogués dividir com si res. És com dir que el temps és un rellotge. Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixut. Ritme que no és vida ni present ni futur. Hi ha un soroll que viu entre nosaltres.
Aquelles d'aceres que porten un país sense les presses. El ritme que ens inclusem és el ritme que està viurat per tu.
Hem de trobar temps per estar, molt més temps junts, sense comptar les hores passades, perduts i entrebassades.
Has de controlar que els teus maleïts instins maternals estan destrossant la teva parella. Almenys fes-ho per ella. La gent que ens ajuda és qui ens dona la mesura del temps.
El nostre ment lloc sense cobertura. Tems fa que vam oblidar el camí que porta aquest paradís on els nens són nens i els grans han de reneixer.
que ens imposa més el ritme que ens fa viure perduts. Mots sense esperances, hem de trobar temps per estar, molt més temps junts, sense comptar les hores passades, perduts entre abraçades.
El camí que porta aquell paradís on els nens són nens. Ràdio T'Esfer, 98.1 Ràdio T'Esfer, 98.1
La pell del morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. Gràcies, gràcies de debò a tota la gent que ens heu vingut a veure més avui en directe al programa des de Bellputx, Lleida. Gràcies.
6 i 12 de la tarda, benvinguts a la segona hora del programa. Parlarem amb el senyor Benito d'aquí una estona, amb les coses importants de la vida. També parlarem de la Riera amb la Carme, a veure com ha anat aquesta setmana, ja últimes setmanes, m'imagino, del col·labrot de Televisió de Catalunya dels migdies. El xat Toma Poma encara continua dient de la seva, es diu, per exemple, Jordi, s'ha acabat el temps de la cigarreta, torna a entrar cap a l'estudi. No, a veure un moment, jo no he anat a fumar cap cigarreta ara. Estava preparant la propera secció, que és la de l'Heli Cap de Vila.
Elicas de Vila, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, com va tot? Hola, que estaràs a l'autobús avui? No. Que estaràs al metro? Avui no, no. Oh, on estàs? Al tren baix? Quin misteri. Ai, sí, suelta, això és un... Estic al davant mateix ara, ara de la Sagrada Família. Oh, ha estat a la Sagrada Família? Sí. Ahora lo entiendo todo. No, sí.
Perquè la Eli és una gran estudiosa de Gaudí. Molt. Sí. Per cert... Perdona. No, no, no. Quina risa malèfica. No, però és veritat que Eli les darà a família els propers mesos. De fet, ja està passant, eh? Que estem experimentant el canvi més gros de l'estructura exterior de la seva família, no? Això estic venint a veure, a veure què passa. Aquí hi ha els abuelos que han vingut amb mi. I la amistat.
Sí, està molt bé, està molt bé. Ja ens ho estàvem comentant això, que d'ahir a avui ha fet un canvi això. Sí, perquè els últims deu anys els canvis i les obres eren interiors, que era la nau central, que va venir el papa de Roma, que por la puerta Soma l'any passat i tal, o fa dos anys. I en canvi, els canvis que ara venen, els propers cinc anys, la serà familiar per fora, canviarà el que no ha canviat durant els últims vint anys.
I posen allò, un gran cirimbolo, allà al mig, un cirimbel, no? Com es diu això? Un... No, un cirimbel, no. Un cimborrio. Un cimborrio, un cimborrio. En català, un cimborric. Bori. Un cimborri, un cirimbel cimborric, el posen allà al mig de la Sara Família, i que, escolta, no sé si de 150 metres d'altura, eh? Bueno... Que Gaudí va dir... Això és més que l'Atalaia o menys?
No ho sé, però és menys que la muntanya de Montjuïc, perquè Gaudí va dir que no volia fer cap paura que superés el que havia creat Nostro Senyor. Veu-li que bé. Sí, això no ho han sentit els de la torre aquesta que han fet a Londres, no sé si ho heu vist, que han inaugurat... No, és la més gran d'Europa. Sí senyora, han inaugurat els Emirats Árabes una torre en forma de piràmide, però com estirada, allà al mig de Londres per...
per les olimpiades. Veus que per les olimpiades es fan unes obres arquitectòniques, escolta. Sí, escolta, hi ha unes coses que ara en el context que estem, econòmic, és el millor que es pot fer. Gastar amb obres fenòniques, mai més ben dit.
En fi, Elisenda, estava obrint la pàgina d'elisendacapdevila.wordpress.com, on l'Eli escriu tot el que fa cada setmana a la penya del morro.
Faig això de l'antiagenda... Com es diu això que fas tu? No es va obrint, eh? Veig que... ElisendaCatavila.wordpress.com Exacte, amb l'antiagenda. I tenim alguns problemes. Ara s'obre. Doncs ara no em dóna la gana, saps? Bé, aquesta setmana ja no farem mai més festes majors, eh, Eli?
No, no. Ja ho vas documentar la setmana passada, vas dir que no. Per què no volies les festes majors? No home, jo us vaig donar el model, eh, pregó, missa, trabocaires i festes populars, hibridacions i bueno, ja era això, les festes majors. I algun concurs xorra. A veure, si n'hi ha algun que és allò que sobrepassa els límits de la humanitat, farem. Farem, i ens ho mirarem, no? Ja ens ho mirarem, no?
de transportar vidons, de gasolina, d'aquestes coses que fan. Sí, està bé, està bé. Però si no hi ha cap bestiesa d'aquestes, en principi... No. No ho sé, descobriu vosaltres. Atenció perquè... Sí, sí, feu-ho vosaltres. Atenció perquè hi ha el 7 de juliol, que és demà, una festa dels anys 60. Ai, sí. Això m'ha agradat molt. Sí, no?
A veure, comencem l'antiagenda d'avui amb una festa dels anys 60 a Sant Feliu de Pallarols. A partir de les vuit del vespre a la plaça Ca les Hermanes. Què et sembla? Home, em sembla una bona idea, em sembla una bona idea. És el sisè any de la fan, eh? Vull dir que Déu n'hi don, eh? Porten una solera.
Tenen una mica de música tota castanya, hi ha un senyor que es diu Joan Casas, que resulta que té un megaclub de fans de tot el que són, de tot el tema dels cops negres i dels grups aquells... Què és el de Cocodrilo Club? I el tio es manteia unes guateques espectaculars, vamos. Perdona, què és aquell de Cocodrilo Club?
Sí, diria que sí. Ah, és aquest. Ah, mira tu. Sí, sí, sí, allò... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co... Co...
Bé, doncs els xírexs que estaran a Sant Feliu de Pallarols. Sí, almenys el Demi, que es va tentant. Els altres ja diria que no, no. Ell va i diu que és los xírexs, ell sol, no? Ja, és uno i ha comptat per tots. Sí, està molt bé. Atenció perquè l'entrada del 20 euros... No està mal, eh? No, no està mal. Però escolta, que es podrà gaudir de sopar a preus populars. O sigui, hi ha un altre peu pel sopar, eh?
Sí, perquè anava a dir, penseu que no és rotllo i ja estic viva, això. Sí, sí, sí. Home, esclar. El meu Cirex, amic meu, això s'ha de fer valdre. Amb les actuacions del DJ Joan Soler i del conjunt els corbs negres.
M'agrada l'eslògan que posa el Joan, que diu que veritablement no us la podeu perdre. Que ja parla una mica amb l'idioma català dels anys 60, no? Veritablement. Veritablement. Jo crec que amb aquest marketing, veritablement, és que no ens la podem perdre. És així, és una veritat absoluta. Elis, tu saps on és per casualitat, aquesta bonica població? Allà a la Garrotxa.
Ja ho sabeu, si voleu anar. Passem a un altre assumpte. Aquest cap de setmana... Home, això sí que ens agrada. Això ens agrada molt, aquest cap de setmana. Barcelona... Ara, tira, tira, tira. Sí, senyora. Concentració de Harley Davidson. Perquè hi ha la Barcelona Harley Days aquest cap de setmana a la capital catalana.
Nelly, què ens pots dir d'aquest esdeveniment? Què és la bomba? Jo estic al·lucinada amb les grans activitats que porta aquest esdeveniment. Perquè si hi ha d'entrar-la, és espectacular. Al veure 13 mil tios amb les harleys amunt i avall, que això és molt espectacular, les activitats que porten amb ells ja són tremendes.
Escolta, no ens ho podem perdre això, no? Això sí que veritablement... Jo la veritat és que no ho perdria. Si esteu a Barcelona és que no tindreu una altra. És que em veureu pertot arreu. Són de 13.000 motos aquí. 13.000 Harley Davidson?
Per Barcelona, una borrada. 3.000 més que l'any passat. Sí, sí, sí. Diu que és l'esdeveniment urbà més important que organitza la marca americana a Europa. Hi haurà l'existència d'un milió de persones, més de 10.000 motos, Carli, i activitats per a tots els públics, des de concerts, despidades de moda, fins a proves de motos. Enguany la trobada incorpora un programa de tallers i xerrades i un espai específic pels més petits. I, atenció, perquè a això a ell t'agradarà. Això m'agrada molt. Sí, sí. Espera't, aquí va bé. I l'últim paragraf també és bo. Sí, no?
perquè arriba la quarta edició del Elvis Day
Diu que es farà durant tot el diumenge amb actuacions a l'aire lliure. Home, jo vull anar amb actuacions a l'aire lliure. Ves sumant coses friques entre els dius de les Harley. Oh, amb actuacions a l'aire lliure de 8 bandes imitadores del rei del rock. Jo vull anar a aquest diumenge, on es destaca el britànic Ben Portmouth, considerat el millor Elvis del món.
Que guapo, no? Espejuelas, sopets... És que se junta lo mejor de cada casa, tatuatges... Sí, senyora, aquest diumenge... Una barreja brutal. Sí, sí, aquest diumenge, a les 11 del matí, a la Gran Via i al Passeig Colom, hi ha la desfilada de banderes on totes les Carleys porten una bandera, no? Bàsicament no té més misteri, eh? No són ells, està bé. Sí, sí, sí. I després... Oh, i perdona, també... Espera, espera, que l'últim... Boníssim, no s'acaba.
No, no, no. Escolta, esclar, com que són així, són els... com es diu? Ah. Què? Són raperos. Són raperos. Atenció. Ajunta-t'ho tot. Ajunta-t'ho tot. Vés-hi amb l'Elvis, per una banda. Les de Veniment també inclourà la segona festa Country, la concentració de Country més gran d'Espanya, i oferirà fins a 30 concerts.
Que bo, eh? Que bo. Això és una pastassa, amic meu. Escolta, jo... Així? Però és per anar amb la cava de fotos i no parar. És mil milions de fotos. És la tarjeta SD a petar, el mòbil... Instagram a top, eh? I cremarem Instagram. Instagram. Instagram, en fi. Si voleu mirar informació, no us perdeu la pàgina web de l'Eli, que el seu blog apunta...
amb més profunditat, això que estem comentant, a elisendacapdavila.wordpress.com, que a l'Eli s'ocorre molt, i la secció que fem aquí, la penja a internet, Eli, molt bé això, eh. Bravo, bravo. Bé, doncs aquestes són les dues propostes per aquest cap de setmana. Jo em quedo amb la, perdona, els xírics ja em perdonaran, però jo em quedo... Jo els xírics els he posat aquí de teloneros, ja. De teloneros, home, però escolta...
i els cíclics per mi han passat a la categoria de cíclics. I no ho diu aquí on és el de l'Elvis Presley, on és això? Allà per la Colom, potser? Sí, diria que sí, eh, però no ho sé, segur, eh. També hi ha algú pensat allà a l'Arc de Triomf. Oh, a tot Barcelona, a tot Barcelona. A la vinguda Maria Piscina també. Que guapo, que guapo. Bueno, en fi, doncs, què?
No, no, que dic que és tremendo. Jo la del Elvis em sembla espectacular. Jo vull anar-hi, perquè a més jo de petit m'agrada molt l'Elvis Presley i sempre m'ha agradat. Ja tens aquí el millor imitador del planeta, l'Elvis Presley. Sí, exacte, exacte. El Toma Poma diu si és el Levi's Day. No, Levi's no. Elvis, de veritat, eh. La gent vol treure puntilla a tot. T'has fixat o no?
No, la gent és que és el que passa. La gente, que eres agar, putilla, emocionada, a todo. En fi, Eli, que vagi bé, i veig que al teu blog no només poses coses de penya al morro, no? Últimament te'n poses altres coses. Bueno, el meu blog és que la meva vida no només és de penya al morro. Ara m'has agradat. Ara també, però que... Coneguem a Eli Capdevila?
Què fas a la teva vida, Eli, a part d'estar a la penya del morro, 20 minuts a la setmana? Mirar obres. La Sagrada Família, no? Mirar com creix la Sagrada Família. És veritat. Com està? En aquests 20 minuts què? Han posat alguna torre més a la Sagrada Família o què? No, vaig fer una miqueta parat eh. Però ara t'aniré una foto perquè la gent de la penya del morro vegi que està bastant embolicada. Què vols dir? Les torres, que són les torres, estan embolicades.
Escolta, que no ho facin allò com sorpresa o pressa, i que vingui el Ratzinger d'aquí uns anys i faci... La Serà Família! I llavors treguin, saps, com... Com quan fan una de les claques, no? Exacte, però clar, una cosa és fer-ho amb un bonet, un regalet petit i un detall, i l'altra és amb la Serà Família sencera.
A la Copperfield, saps? Bueno, però ja saps que el Vaticano i això ja estarà acostumat, no? Sí, vindrà el David Copperfield també i farà. I ara l'hauré de desaparèixer. Ja s'aparèixerà. Si parla de la foto ja n'has quedat tu, retuitejem, perquè ho vegin els nostres followers. Ara mateix ho fas? O de tots els guiris que s'estan fotent a la difícil?
El que tu vulguis, Ali, el que tu creguis que pot interessar més els ullents de la penya del morro. Ara ho he dit jo de coreana, fer una foto que us pot interessar molt. Que és de Corea del sud o del nord? Diria que és del sud. Sí, perquè al nord no el deixen sortir, no? Sí, sí. Sí que el deixen sortir, per això, no? Ara l'hi preguntaré. Com està la política d'immigració d'aquest país? No ho sabem. Ja l'hi preguntaré, ja l'hi pregunto. Ah, pregunta-l'hi i també ens ho poses al Twitter.
Eli, moltes gràcies. Una abraçada. Que vagi bé. Molt forta. Molt forta. Aquells finals que no s'acaben mai. Eli, que vagi molt bé.
Vinga, adeu, que vagi molt bé. Una abraçada molt forta. No, allò és una abraçada, jo dic, molt forta. I tu... Ah, va, anem-hi, anem-hi. Anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi, anem-hi,
Mira què diu el chat, diu que qualsevol imbècil pot dir coses. Home, no, no, no, no, no, no, no m'agrada això, no m'agrada que la gent es tiri... com és això? Pedres a la taulada. Pedres a la taulada. És l'Hebisday, que és la millor broma que s'ha fet avui al chat, Eli. Home, un aplaudiment. Un aplaudiment. Eli, una abraçada.
Vinga, que vagi bé. Has de dir molt forta, eh? Estic molt forta. Ui, ui, ui. És que estic despistada, tinc les obres i... Eli, una abraçada. Molt forta. Ara, ara. Ara ho estic sent. Eli, gràcies per... Estic fatal. Estic tenen vacances, ja. Ja, és veritat, ho estic veient. No puc allarguir més aquesta agonia, ja. És veritat, és veritat. És que vull llargar... Quan acabem, ja? El 20 de juny. Que acabem, ja. Que acabem, ja. Vinga, Eli, fora, ja. Adéu, adéu, adéu, adéu.
6 i 28 de la tarda, continuem a la penya del morro. No sé si ho sabíeu, però ahir al programa vam repartir dos abonaments valorats en 87 euros pel Cruïlla Barcelona, que es fa avui i demà al fòrum de la Ciutat Comtal.
Everybody always looks on the bright side.
Bé, i la veritat és que els guanyadors ja els hi vam comentar. Van ser l'Edgar i l'Arnau Ballús. Ells dos van guanyar i els hi hem demanat el seu telèfon. I llavors, n'hi ha un, que és l'Arnau, que ens ha donat el telèfon. I llavors, no sé si ara mateix estem en disposició... No, em diuen que no, em diuen que no, que soc jo mateix, que no puc, perquè estic parlant, de trucar-los. Per tant, ho farem d'aquí uns moments perquè ens expliquin una mica... Home, primer, que ens donin les gràcies.
que hem sortejat i després no, però que ens expliquin una mica què esperen d'aquest Cruïlla Barcelona que comença avui i que acabarà demà. En fi, d'aquí uns moments parlem amb algun d'aquest tema. També tenim la Riera, tenim el senyor Benito que està pendent i tothom qui vulgui, doncs, trucar o comentar-ho al xat de la Penya del Morro. No té més misteri.
Ah, mira, de Pepperpots, que toquen demà, precisament. Aquest tema, Time to Life, dos quarts de set de la tarda. When I closed that door and I went to the street. But I felt something inside me was growing. I'm feeling free. You hurt me so much, baby.
I want to run along the streets, feeling the things I never felt. I'm gonna live my own day, thank you for living my life. I want to follow just my heart.
Yeah, yeah, yeah Now I have to think I don't belong to you
I'm gonna run away from you and feel the wind blow through my head. I'm gonna live my own way, thank you. I want to be completely free.
You hurt me so much, baby I was upset behind you My heart is broken and I am alone Let my life, I want to run along the street
6 i 33 de la tarda, d'aquí uns moments parlem de la Riera, però Carme... Carme Verduy, bona tarda. Bona tarda. Mira. Molt bé que ets sola, no? T'agrada? Sí. Acabo de parlar amb un dels guanyadors d'ahir del Festival Cruïlla.
Sí. I atenció, perquè li va, perquè no entres en directe i expliques, si no és que fa molta vergonya, què faràs i tal. Diu, no. Diu, però si dius que jo avui no podré anar a part. Home... Molt malament. Molt malament. No malament, no. Molt malament. Molt malament. Doncs que és gratis. Sí, exacte, passa de tot. Doncs 87 euros. I em diu, jo no hi puc anar. Diu, però, pot anar-hi la meva cosina? No. I li dic, ja vaig jo.
No, no, no. Dic, home, no ho sé, dic proveu. No crec que es pugui. Com va això? És personalment transferible? Jo no entenc ningú. Jo li dic, home, vés a la guixeta i digues que t'has posat malalt. Bueno, no tu, sinó que la teva cosina va gent nom teva, que ha de tocar a la ràdio i que no pot anar. Bueno, en fi, doncs això. I que l'Arnau Ballús. Ballús, que ets un Ballús. Que tenia molta vergonya i que no ha volgut parlar tan poc amb nosaltres. Per això tenia vergonya. Perquè anava avui. Clar. Però li dic, el dilluns faràs una crònica. Perquè dius, no, jo aniré demà, jo.
I dic, tu lluny fas una crònica. I què t'ha dit? Dic, no ho sé, no ho sé, no ho sé. No, no. Com jo, va. No ho sé, no ho sé què faré, no ho sé, no ho sé. Ai, que em fa molta vergonya, em fa vergonya. És la vida, noi. Correcte. En fi, si t'he tancat quatre d'hora... Potser ha sigut massa dura. Qui? Jo. Carme, tu mai ets prou dura. Per tu com ets, eh?
En fi, passem... Un moment, que aquí diu el senyor... El senyor Heimito ens està dient coses al xat de RàdioDespert.com Diu, Benito, Benito... Diu, la Loi de la Família... Diu, en uns instants, el de Hill of the Leaps. Sí, sí, a veure, un moment. Què n'ha de dir? Tinc una mala notícia. I és que el senyor Benito... No ha aparegut.
A mi em fa greu. On està el senyor Benito? Perquè em volia acomiadar d'ell a més. Que ja no vens més tu? El divendres no. Per això estàs tan contenta? No. Anem a trucar al senyor Benito, perquè... A mi aquí i tot, sí. Què? Em quedo aquí, vols dir. Sí. Estem trucant a mateix al senyor Benito, que és el 607, 642, 15 i un número més. El 6. Doncs tothom em pot trucar llavors. Que és veritat.
Diu que no. Diu que em va avistar la informa que actualment no existe ninguna línea con esta enumeración. En fi, doncs vaig a posar un altre. A veure si existeix. Ah, no, que s'ha trucat el senyor Benito. Diu, el senyor Benito m'he dit que no. Diu, doncs me'n vaig a casa. No, un moment, no marxis. No marxeu, perquè l'estem intentant trucar. Això no estava previst. Ell no sap que...
Ell no sap que el truquem. És que nosaltres no sabíem que no venia. Clar, és que nosaltres no sabíem que no venia. No, és que jo sé que ho sabia. És que m'ho va dir l'altre dia. Ara. Carme, tu has fet la liera per això? Sí, avui sí. Doncs què, parlem de la liera? Sí.
Carme, com està l'assumpte allà a Riera? Estan estaliant, eh. Ah, sí? Perquè el senyor ve dintre no contesta, eh. Mercè Riera i Claudi Guitart s'estan fent molt dolents. Perdona. Exageradament. Però massa dolents?
Bueno, sí, s'estan tornant encara més. Per què? Ja perden tot el sentit humà que voldrien tenir allà. No, humà no. Però és que estan convertits en persones cada cop més cíniques, no? El Claudi Guitares, el Pere Arquilloe? Sí. Doncs una abraçada ben forta de Pere Arquilloe. Saludar Radius Ver i tota la colla del mur. M'encanta que en diuen Radius Ver. I que no pari... Anar fent bullivolla. Una abraçada ben forta.
El que no és ràdio, ràdios verd. Ràdios verd. Ràdios verd. Ràdios verd. I després diu la colla del morro. I no som una colla. De moment, som la penya del morro, eh? I amb una manera com comença a dir, doncs, no sé què, saps? Que tu estàs parlant i dius, què és el Pere Arquilloé, no? Doncs una abraçada ben forta de Pere Arquilloé. Saludar ràdios verd i tota la colla del morro. I endavant amb les atxes i que no pari la cosa, i anar fent bullir l'olla. Una abraçada ben forta. Gràcies, Pere.
Premi nacional de teatre 2011, Pere Quillué. Escolta, no enriquis eh. Doncs una abraçada ben forta de Pere Quillué, saludar Radius Ver i tota la colla del Murro. I endavant amb les aixes i que no pari. Carme, no, que està parant el Pere Quillué. Però ja, m'he sentit mil vegades jo. Carme mil no, només l'he sentit tres.
Doncs una abraçada ben forta de Pere Iquilloé, saludar Radius Ver i tota la colla del morro. I endavant amb les atxes i que no pari la cosa, i anar fent bullilolla. Una abraçada ben forta. Vull dir una cosa, que endavant amb les atxes no existeix, és endavant les atxes. O sigui, tot ell, Radius Ver, la colla del morro i endavant amb les atxes. I anar fent bullilolla. Això sí, això sí que està bé. Això a mi m'agrada, és el millor de tot. Que és una mica el que fa ell.
Diu que no ha dit ni una paraula bé, completament d'acord. Diu el senyor Jaimito des del xat. En fi, Carme, va, parlem de la Riera. És que estàs explicant. Sí, que el Claudi Kitarki és el Perquil Llué, no? Sí. Doncs una versada i forta del Perquil Llué. Saludar Rajos Ver, i tota la colla del Murro. I endavant amb les anxes, i que no em vagi la cosa, i anar a fer bullir l'olla. Estàs molt amb aquest recurs, no? Amb el senyor del futbol sala també ho has fet. Sí. Però era el recurs fàcil. Ah, sí? Doncs mai el fas. Ja, perquè...
A mi m'agrada aquest acurs. T'agrada a tu? Vols que ho faci més? Sí. Va, doncs el farem més però en moments que no sàpigues, ok? Carme, com va la riera avui? Doncs, una abraçada ben forta de Pere Arik i Llué, sol de radios verd, i tota la colla del mur. I endavant amb les atxes i que no pari la cosa i anar fent bullir l'olla. Una abraçada ben forta. Diu, diu, burillotes o bullir l'olla?
No, diu bullilolla. Bullilolla. A les illes bastant bé. Diu burillotes? No. A veure, sí que diu burillotes, potser. A veure, burillotes. I endavant amb les atxes i que no pari la cosa, i anar fent bullilolla. No, no, no, no, què dius? No, Sergi Dimisión. No. En fi, Carme, hem de parlar de la Riera. Busquem alguna seqüència així que t'interessi o...? Sí, el que passa que no recordo l'última. No, no recordo l'última.
És que hi ha alguns temes una mica rotllos avui. Llavors, hi ha alguns que estan bé, com aquest tema que et dic del tema... Mercè Riera i el Lluey i tota la història, la dona està quedant ja... Perdona, perdona, què has dit? Mercè Riera i...? Prou ja, prou ja, prou! Mira, Mercè Riera s'ha quedat sense el seu marit. Però ja fa temps, eh? No, el senyor, el dos marit. Ah, va, va. Saps qui és, no?, el que t'agrada. El que no està al clor. Joan Croses. El que no va morir amb clor. Exacte.
Aquest home diu, ja en tinc prou, se'n va tal qual, s'ha quedat sense els seus dos fills principals, Sergi i Lluís, no, Ernest, perquè han sabut tota la veritat respecte a la piscina, i després el Lluís és l'únic que li fa costat perquè no sap la veritat, i després el Claudi que està allà. Llavors ella està ja desesperada, i l'únic que li queda és atacar la Lídia, que diu que és qui ho ha destapat tot. O sigui, no en té la culpa, però sí que ho ha destapat.
I li diu al Claudi que vol enfonsar-la, tal qual. Tu tal, espera, espera. Ah perdona, perdona. Bueno, què vols posar? No, no digues, digues, digues, sisplau. Perquè hi ha hagut una cosa important. Què ha passat? Hi ha hagut aquesta conversa, tal qual, llavors el balló, no sé si ho saps, que se li ha mort el nòvio. L'actor Joan Mundal? Sí, bueno, l'actor no ha mort. Se li ha mort el personatge. No ho sabia. Se ha mort el nòvio.
La setmana passada no vas venir divendres, no ho vam voler fer. A més, com així de sobte. De cop un dia se'n va anar de discussió i quan no ha tornat ja ha tingut un accident. L'actor ha hagut de marxar o alguna cosa?
No ho sé. Vols que ho investiguem? Investigueu. Total, que està molt trist el Balló. Oh, quina ràbia. Està molt trist i llavors diu mira no vull més el casino, vull vendre les accions, li va a la Lídia i li diu me les vull vendre però no estic de respirat, fes-me un preu que estigui bé i diu sí, sí, sí. Total, es veu que li fa un preu que està bé, no sabem quin perquè mai diuen els números, la Riera.
Se'n va veure l'Arqu... És veritat, se'n va veure l'Arqu... No ho sé. Perquè estem en una crisi i no es pot dir. Se'n va veure el Claudi Guitart i li diu... Diu que la Lídia m'ha ofert comprar-me unes accions. Diu però què dius, tal, no sé què, s'enfada, com és que no m'ho has dit, no sé què. Diu bueno, diu, si m'ofereixes més que ella te les venc, si no, no. Va, això és molt maneu. I li diu, quan t'ha ofert, diu una fortuna. I li escriu en un paper, per tant no sabem quina fortuna és. I li diu, oh, que fort, és moltíssim, tal. Total, que és moltíssim, però el Pere Arquilló vol fotre la Lídia. Pere Arquilló has dit?
La història és que el Pere Quillué li diu a la Laura Conejero
Es vol vendre la fonda per poder pagar les accions a un preu més alt que la Lídia, les accions de Balló. I com que la seva mare vol fotre a la Lídia li serà igual que vengui la fonda i li és igual al seu germà. I qui li vendran llavors al final? La fonda? No ho sé, qui vulgui. Qui vulgui? Que s'acaba la riera llavors, no? Perquè si venen la fonda...
Que, per cert, per qui pregunta en el xat diu, i si diem Manel Lucas què passa? Hola, soc el Manel Lucas i vull saludar la penya del morro de ràdio d'Esgars. Crec que en aquesta època que vivim, tenir morro és més important que mai. Tenir morbo, eh? No, morbo no. Sempre sembla que digui morbo, aquest senyor. No, diu morro. A veure, ara no ens fiquem amb la gent que ens saluda, perquè... Està bé tenir morbo. Solt l'analitzaran i envio molts petons. Però prou ja, prou ja. Molta sort.
per allò que feu, la penya del morro, que trobo que és un nom fantàstic, i aquestes coses només ens les podem inventar els catalans. Sí, això m'agrada molt. Perdona una cosa, el ser català, el nom de la penya del morro, només ens ho podem inventar nosaltres. És a dir, un suec, per exemple, seria difícil, penso, per ell, inventar-se la penya del morro. Com nosaltres no podem inventar-nos, s'agravin que se'n va de marra. Això és més arabe que suec.
Carme, t'has d'intentar dir d'idiomes, ja t'ho dic així d'entrada. A què t'agradarà tu? Sóc Manuel Forcano i estic molt content que hi hagi un programa que es digui La Penya del Morro. Per què? Que parli de poesia i que es dediqui a la poesia. A mi? Per tant, una salutació ben forta, una abraçada. El Martí Piedras? No sé què diu, ara de la gent aquí n'ha vist. Carme, hem de parlar de poesia, perquè La Penya del Morro és un programa de poesia. És molt forta, aquesta falca. No, no, anem a canviar. Que ell va dir el Martí? No, no, no. Topant de cap, en una i altra soca,
Avençant d'Esme pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota cega. Sóc Manuel Forcano i estic molt content que hi hagi un programa que es digui La Penya del Morro, que parli de poesia i que es dediqui a la poesia... Home, hem llegit poesies aquí, no te'n recordes? D'una escriptora sengostenca? Podríem fer-ho un altre cop. D'un cop de rock llençat amb massa traça, el bailete leu buido a un ojo, i en l'altre se li ha posat un tel, la vaca és cega.
Ve a beurar-se a la font com en Solía. Jo no el sé, eh. Més no amb el... Jo us ho he dit fins a la memòria, eh. Més no amb el posat ferm d'altres vegades, ni amb ses companyes, no. Ve tot a sola. Jo no m'estranya el color meu. Topa de morro... Topa de... Topa de morro! Sóc Manuel Forcano i estic molt content que hi hagi un programa... Per això ho diu! ...que tingui la penya del morro, que parli de poesia i que es dediqui a la poesia, i per tant, una salutació ben forta, una abraçada, i que llegeixin poemes. Que llegeixin poemes. Exacte.
Topa de morro en l'esmolada pica i recul afrontada, però torna i abaixa el cap a l'aigua i veu que el morro... Saps aquests programes de ràdio que fan poemes? M'agraden molt. No, gaire, sí. Que es tornen cops al micròfon. Veu poc, sense gaire set. Després aixeca el cel enorme. Amb banyada testa amb un gran gesto tràgic. Saps? Són problemes perquè els rapsodes abans no controlen gaire, no? Perpalleja damunt les mortes nines. I se'n torna... Saps? Si en com una pausa es posa el micròfon...
I s'entorna orfa de llum sota el sol que crema vacil·lant pels... Què fas, Carme? Sal ambient. Ah, però jo ho puc fer-ho perquè sóc el Rapsoda que estic llegint. També, sóc l'altra. Ah, doncs quin poema llegiràs tu? Jo no en sé cap. No vaig tenir color meu. En fi, aquesta poesia us he enganyat, no la sabíeu a memòria, l'he tret de la Wikipedia. Home Jordi, m'ho havia cregut jo. Ja, jo també, per un moment. Perquè m'he cregut en el personatge del Rapsoda,
Que m'ho he cregut. És de Joan Maragall de l'any 1895. Això ho estem fent perquè ens veiem obligats, perquè Manuel Forcano es pensa que és un problema de poesia i no vulgui, Déu nostre senyor, que en aquests moments ens estigui escoltant Manuel Forcano. Després diu, has de ser català per tenir morbo? Pregunta en el xat. Carme, aquesta és una pregunta per tu. Home, en general jo crec que sí. És veritat, els catalans tenen morbo. Sí, no? Sí, no crec que vagi girat.
Però perquè també diuen que els catalans... no, és els barcelonins. Què diuen? Que són els homes que menys entren de... Què dius? Que els homes que menys entren? Sí. Això deia Llucia Ramis. Els homes de Barcelona són els que menys entren. A les noies. Què vols dir? A l'hora de lligar. Què vols dir? Que som tímids? No, que sou altius.
Jo prefereixo no arriscar. I això us pesa? No, depèn de quan. Però entren més les noies a vegades que els nois. Carme, puc enfocar-te en la webcam un moment? Sí, per què ho dius? Perquè trobo que et dona molt bé el sol ara mateix.
És veritat, és veritat. Ja fa estona que em toca el sol. M'ha agradat fins que no he parlat d'això. Vaig de fer un zoom. Tota la gent que vulgui veure la Carme ara mateix, doncs que miri la webcam de ràdio... No m'ha segur respondre en realitat. Qui? Tu. Ah, perquè era una pregunta per mi. No, però podies dir, no, és veritat, jo crec que entren més els homes i tal. No, no és veritat, jo crec que entren més els homes i tal.
Jo crec que les noies sou més orgulloses que els homes, d'això ja per començar l'entrada, però que a mi no és una secció de guerra de sexes, si tenim el Mercè Riera. Es veu dur per nosaltres. Bueno, silenci. Em vaig voler avui amb el contingut del programa, jo. No ho vam saber fer millor. No, és més endavant, no? Aquesta és un rotllo. Així com et sents, Mercè? No, és un rotllo aquesta. Però si era el Sergi Mateu. És un rotllo... És molt avorrit. Home, el Sergi Mateu, estàs fent que és avorrit.
Aquest és Perequillo eh? Això ja ho he explicat eh. Doncs un abraçada ben forta de Perequillo eh. No us en el cap per reunions, Judit. Tinc un problema important entre mans. En Joan Anton es vol prendre la seva part del casino. Vol afegir el Manel Lluques. Silenci Manel, ara no. Ara no Manel. Ei. No ho sabia. No puc permetre que la part d'en Joan Anton se la quedi la Lídia. Sóc l'Analisa Gans. Si ho fa es convertirà literalment en la mestressa de tot. És que la gent et vol protagonisme eh sempre.
M'he passat tot el dia fent números. Per veure si puc superar la seua oferta. I creus que podràs? No. Et vendràs l'empresa de seguretat? No. No, i ara no. Hola que tal? Sóc el Lluís i he vingut a l'escenari. Si no, ni aconseguiria els diners necessaris. Necessito una fortuna. Hola, sóc el Jota Bayona i... Calla. No podem beure riure així.
No sé de on la treuràs la fortuna. Ara ho diu eh. No vull ser còmplice dels teus negocis bruts. Silenci. No penso fer res d'il·legal. Hola, sóc el Jaume Balagueró. T'asseguro, aconseguiré els diners d'una manera neta. Encara que hagi de fer una cosa que no m'hauria passat mai pel cap. Però si l'heig de fer l'oferir. Hola, sóc el Jaume Figueres. Calla. Jaume, calla. He de tocar el meu patrimoni. Hauré de vendre'm alguns immobles. Tot i així aconseguiré un capital modesta.
Que fort no? Quin llenguatge no? Si. N'hi ha un immoble però. Que si. Per què diuen immoble? Que els val tots aquests diners. De propietats. Hola amics, aquí Luis Tosas. Aquest immoble em permetrà aconseguir... Immoble. El mascarell. Els diners necessaris per superar l'oferta de la Lídia. Hola, soc el Manel Lucas. Ja has parlat. Ja. L'edifici de Can Riera. Doncs una verçada important de Pere Iquilloé. Pots veure la fonda? Mira. Ara, ara, ara. Tinc un edifici als terrenys durant els diners que necessito per superar la seva oferta.
Però que t'has tornat boig. La mare no te'l vas cedir perquè em fessis negoci. No ho pots fer. Que fort. La mare vol fotre la Lídia tant com jo. I ho entendrà. Diu vendrà mobles, diu. I els teus germans, ells hi tenen el negoci. Si ho diu ara el senyor Jemito. La mare no és simbòlic però el nou propietari segur que no el respectarà.
És increïble, aprofites qualsevol oportunitat que tens per enfonsar l'Ernest. Doncs, una abraçada ben forta de Pérez Quillué. Saludar, reialitat. Ernest Aguicerca, d'amor. Prou, prou ja, prou ja. Has tallat l'escena. Home, perquè és que ja hem d'anar marxant, no? No, no. Però és el final. La cara de margat que fot l'Ernest és culpa meva. Doncs comença per no vendre l'edifici del restaurant de la teva família. Ho he de fer. Tinc un problema molt gros que es diu Lídia.
i l'he de solucionar. I si per fer-ho he de vendre l'edifici... Ho faré. Me'l vendré i punt. Oh, m'he equivocat.
Ara sí, ara sí. Ara sí, ara sí, no? Espera, ara ja pots dir el que vulguis. Bé, doncs aquí ho deixem... no, deixem l'espai de la Riera, eh, perquè... Queden 9 minuts, eh, però... Què faràs? Què faré? Moltes coses. Mira, a l'entrada hi ha tota la buquipèdia per llegir.
Portada de Wikipèdia. Per exemple, avui, eh? Benvinguts a la Wikipèdia, l'encyclopèdia del contingut lliure que tothom pot millorar. L'article del dia avui és el nucli celular. Ah, mira, realment em volia parlar l'altre dia. Sí.
El núcleis celular és un organol embolicat en una membrana present en totes les cèl·lules eucariotes, que són de Brasil. Conté gran part del material genètic de la cèl·lula organitzat en forma... Carme, estigues atenta perquè això es preguntaré. En forma de moltes coses. Curiositats. Sabíeu que les 5 constants més importants en matemàtiques es reuneixen en una sola identitat?
Descoberta per Leonard Euler en el segle XVIII? No, que llarg, no, la qualitat. Després, Afemèrides. Això m'agrada, això m'agrada, que no hi és, ja. Ah, clar, vegeu-me'n a fer nosaltres. Però no hi és, l'estiu. 6 de juliol, del 985, Barcelona, al Mansor, culmina la campanya contra el Comtat de Barcelona d'abastant la ciutat. Tal dia com avui, fa mil i pigurades. Milions d'anys.
I del 985 passem al 1885, és a dir que hi ha hagut un any... No passa res. No passa res el 6 de juliol, una data ferèstiga per la humanitat, on deia que Luis Pasteur va aprovar la seva vacuna contra la ràbia amb èxit. Molt bé. I l'èxit? Va bé. El pacient és Josef Meister, un al·lot que... Atenció, la Wikipedia és mallorquina. Tu ets mallorquina a Wikipedia. Jo he fet algun mallorquí.
Explica què és el bossó de Kicks, preguntant aquí. Això ho explicarà a dilluns l'Oriol Regat. Doncs ja t'ho dic jo, que és la partícula de Déu, que és la partícula que fa més anys que estan buscant els científics i que ja han trobat. Per dir tonteries, almenys ens inventem d'alguna cosa interessant. Perdona, no és cap tonteria. El 1923, Lenin és nomenat president de Rússia, un sis de juliol. I el 1997, aquesta t'agradarà, Carme, i Sergi, la sonda Pathfinder va aterrar a Mart.
Per primer... A mi no m'agradarà. Bueno, però encantant. Imatge del mes. Una imatge molt bonica. Us la recomano. Altres projectes. Més d'un milió d'articles. Alemany. Més de 500.000 articles, que estarà allà. I això és una mica la Wikipèdia. I la imatge del mes? Carme, mira-la a la wikipèdia.com. És la senzillesa del monument que contrasta amb el desolat paisatge que l'envolta. L'autor és l'Isidre Blanc i és una imatge seleccionada. Bueno, jo me'n vaig.
I què? I què diu? I què diu el senyor correcte? I què? Bueno, en fi, eh... No ho deix. No, no, si jo me'n vaig també. Jo me'n vaig també. Jo me'n vaig també, que haig de fer coses aquest cap de setmana. Ah, sí? Per cert, avui a Pellejar toquen de penguins.
No sonen així. Què? No sonen així. Podríem acabar amb una cançó de penguins, no? Es tenen Spotify? Sí. Ah, molt bé, doncs no ho posarem. És una informació per donar a la gent, perquè no ho podem posar a favor de Spotify. Però és una informació que... Si paguem una quota. Què dius? Clar. Quina posem? Ah, Earth Angel, m'agrada molt una mica aquesta. Podem anar amb aquesta o què? No sé. La paraula de buscar una mica més llarga. Mira, sol solet. Això és de la part que tenen dels nens.
Tenen una vessant que fan un disc per nens. Així que en saps, no? De penguins? No, perquè són de Sant Feliu. Tenen una vessant que són per nens. Un disc per nens. Sí, a veure, escoltem-los. Diu que la Carme... Diu que has descobert un artista molt interessant aquest matí, tu? Un artista? Un artista molt interessant aquest matí.
Musicalment? Suposo. No sé quin artista. El Jaume, que ha marxat. Ah, potser, avui li hem posat la cançó. Ah, home, ja era hora, he trigat, eh. I li he posat el Sergi, eh. Home, clar, bé fet. Jo no li he posat. Quan li he posat, la cançó? Ah, després del bulletí de les 12.
Molt bé. Sí, em sona molt bé. Suposo que és aquest artista. A veure, per la gent que no ho sàpiga, perquè estan parlant les seves coses... El Jaume és un bacari que ha estat a la ràdio durant els últims mesos i que avui ha marxat i que és, ara ja ho podem dir obertament, no? No, fins ara hi havia un tabú. Fins ara hi havia un tabú. Ara ja podem dir que ha passat per la ràdio d'Esverda els últims mesos un dels guitarristes de teràpia de xoc. Oh!
Fals Corts diu. Fals Corts? A veure si hi estaves. Diu que no, diu que el Jaume ja era conegut. Un artista? Un que has descobert a la primera hora. Qui és? M'he equivocat. M'he equivocat, no el conec. Buscava un noi que es diu Adam Green i he posat en Drio Berth, perquè he tingut un creuament. I he posat una cançó com molt experimental per començar el dia. I quan he sortit tothom se m'ha tirat al damunt.
Andrew Burt... perdona, no m'he descuidat. He posat una cosa així, les deu. Home, és que està molt bé. Andrew Burt està molt bé. Silenci. No, era més estranya, la que hem posat. Chicago. És un cantant de Chicago. Toca el bibli i també escriu les seves propres lletres. Va començar amb un petit grup de swing. No, si està molt bé, eh. No, no, no, és que t'ho dic jo perquè tot em fot i avui hem descobert... No, me'n foto. No, no, aquí se'm fot el Sergi. I avui hem descobert aquest home. És... Va tocar el Primavera fa un parell d'anys. Sí. Diu que fa coses gitanes.
perquè tocàvem molt el violí al principi. Ah, i també elements de rock... Aquest he posat. Sí, és que aquest és un dels temes més coneguts que té i amb més èxit és Spotify. Avui, als ullents de Ràdio Desvern, hem après qui és Andrew Bern, perquè tant al matí com a la tarda sonarà... Mira, comencem així, el dia i l'acabem així també. Tot el cíclic. Molt. Ah, no, aquesta no l'he posat, eh. Aquesta està molt bé. En fi, gràcies estimats ullents per haver-nos... Bona tarda. No, no, Carmeu, no te'n vagis.
perquè tens les notícies de Sant Just d'aquí dos minuts. Es pot fer des d'aquí en fas de tècnic. Ai, oi que t'agradaria? Sí. Doncs no ho farem. Jo ho sé. Carme, que vagi bé. Adéu. Adéu.
Sergi, que tinguis un bon cap de setmana, també. Gràcies per anar comentant les coses, així ens sentim menys sols. Agrair al Jordi Roca, a l'Edo, a l'Helicup de Vila, i al senyor Benito, que malgrat no hagi pogut venir avui, doncs... El tenim present els divendres al programa, i qui us ha parlat, Jordi Domènech. Tornem dilluns a partir de les 5, ja només faltaran dues setmanes per acabar la penya del morro. Que va així bé, bona tarda.
Doncs una abraçada ben forta de Pere Ariquilloé, a saludar Radius Ver i tota la colla del morro. I endavant amb les atxes i que no pari la cosa, i anar fent bullir l'olla. Una abraçada ben forta. Let's get out of here, past the atmosphere,
Squint your eyes and no one dies or goes to jail. Past the silver bridge, oh, the silver bridge. Where nothing but a onesie and a veil. Boom, boom, boom, boom. Deep in my bones. Boom, boom, boom, boom. Cassi on my bones. Oh, no.
On and on we are the home of the sociopaths On and on we are the home of the sociopaths When the calcium items are deep in your chest So the calcium items are deep in your chest Deep in our minds Oh, no
Oh, no. Oh, no.