En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Hola, Sant Just! Bona tarda! Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Parla i us saluda Jordi Domènec. Des d'ara i fins a les 7 del Vestre, això és La Penya del Morro. Bona tarda! I benvingut al programa. Oh, quines ganes tenia de fer programa avui. Oh! I l'escofes cada tarda, Jordi. Sí, però ja us trobava a faltar. Des d'ahir, que no faig programa, saps?
Bé, avui, divendres 13 de juny... Avui és divendres 13? Ai, quina por. Divendres 13 de juny del 2014. Tindrem els següents continguts d'aquí uns moments. El Dani Martínez amb els Gunis de Sant Lluís. Un aplaudiment per ell. Sí, que ja sabeu que fa tercer d'ESO. Està en el seu món i ens agrada que no expliqui les seves coses. Avui, de què ens parlarà? Ah, no ho sé, d'aquí uns moments. Mira, ja el tenim aquí. L'estic veient. Dani, passa, passa.
També tindrem l'Heli Capdevila, l'espai de l'antiagenda, que no hem de fer demà dissabte i diumenge, en general a la vida. Ja ho sabrem també. Ens visitarà el senyor Benito. I a la segona hora, el Jordi Roca amb el cinema i la música de la Júlia Atmetlla. Tot això avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa. Vinga, anem amb els bunis de Sant Jus. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
La vella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverb. Doncs, efectivament, aquí estem, al 98.9 FM. Ja sabeu també que ens podeu veure a través de la webcam de radiodesverb.com i el podcast de la mateixa web. I com cada divendres tenim amb nosaltres a un dels gunis de Sant Jus, fa tercer d'ESO a l'Institut, i és el Dani Martínez. Dani, bona tarda. Bona tarda, Jordi, i bon divendres, eh? Bon divendres, bon divendres. Aquest que no et veu divendres, has fet coses interessants, Dani?
Sí, sí, sí, mira, l'últim dia d'institut, del curs, més o menys, perquè ja comencem els crèdits de síntesis i ara ja és més piano-piano tot. Sí, tranquil·lament, molt bé. Relax. Dani, avui veig que no ven sol, eh? No, no, no. Una bella coneguda del programa. Que el veus tu també, el meu amic invisible? Ah, no, era broma. No, no. Avui, doncs, a part del meu amic invisible, que el porto sempre, porto la... Tu estàs bé per això, no?
Sí, jo estic bé. A casa teva et diuen que estàs bé i tal. Sí, sí, sí, que sóc molt especial per ells. I no els hi falta raó, no els hi falta raó. Doncs avui porto la Palmira Badell, responsable cap de colla dels geganters de Sant Just d'Esvern. Bona tarda. Bona tarda a tothom. Hombre, Palmira, quina lluz que t'estiguis en aquest programa.
Vull rectificar. Segur que he dit alguna cosa malament. Vull rectificar. Un responsable no. No, no, no. No ho he estat mai i no ho faré ara. Però llavors quin paper ocupes tu? Cap de colla. A veure...
Val rotllo ja començar l'entrevista, eh? No, home, no. Cap de colla és un títol honorífic, important, eh? Però, de fet, jo em refio totalment de la resta de la gent que treballa i es preocupa que les coses surtin bé i surten perquè en saben molt.
Molt bé. Escolta, ben dit, ben dit. Vols que tornem a començar i dic cap de colla o no fa falta? No cal, no cal, no cal. Penso que ha quedat ben clar que és responsable de res. Quanta gent sou a la colla gegantera ara mateix, per cert? Mira, ara... Mira, no porto res exacte perquè, confesso, el Dani m'ha passat les preguntes.
Què dius ara? Jo sempre, eh? Com que deveu entrevistar polítics, que ells volen saber les preguntes, i li ha dit, no porto res exacte. Mira, el Dani sí que és veritat que, com a deferència,
a tota la gent que convida aquí a la secció dels gunis. Sóc l'únic, crec. Sí, ets l'únic, ets l'únic que passa les preguntes, però en general a mi també hi ha hagut gent que a vegades truques, escolta, què em preguntareu? I dius, bueno, però ja ho veuràs. A mi m'és igual, perquè si me'l convé no contesto. Clar, exacte. Em preguntes, quan es va fundar la colla dels geganters de Sant Just? Ah, tu mateix et preguntes. Quan? Tu mateix et preguntes, no? No, home, és perquè ho tinc aquí. Està bé, està bé. Imprimit
Sí, sí, sí. Pregunta'm, Dani, pregunta'm. Pregunto, pregunto. A veure que pregunti. Ah, mira, aquesta és interessant. Quan es va fundar la colla de gegantés de Sant Just? No ho sé. Sí que ho sé, però ara no me'n recordo. Et puc dir el per què es va fundar?
Ah, doncs vinga. Perquè un dia de Sant Just al carrer, per festes de tardor, hi va haver la necessitat o la idea de treure els gegants i no hi havia gent per treure'ls. I llavors uns quants homes joves, forts, guapos, entre ells el meu marit i el meu germà, i els meus amics, van treure els gegants i van trobar el bustet i van dir, doncs per què no formem una colla? Ja va estar.
Però jo crec que això ara farà números rodons, no?, perquè l'any passat no vau fer el pregó de festa major justament perquè... 15 anys, 15 anys, no? Ah, per això. Em penso que feien 25 anys els gegants nous. Ah, els gegants nous. Doncs nosaltres 30 i pico ja. Ah, gentil i... Perquè, esclar, teníem uns gegants, els que diem gegants vells, molt macos, perquè ho són,
però són de sèrie i n'hi ha molts d'iguals que ja deixen de ser iguals perquè la gent els repinta els festeix diferent i els dic a vegades perquè cau de morros quan els arreglen la fesomia ja no és la mateixa però nosaltres volíem uns gegants que diguessin aquests són els gegants de Sant Just
Manera, va arribar al centenari, o al mil·lenari, o centenari, em sembla. Centenari, centenari. De mossèn Cinto, o Verdaguer. Sí. I l'Antonat Malaret ens va donar la idea de fer els personatges del Canigó. Ah, clar. El gentil i la flota negra. Sí, senyor. I a més, com que també hi ha l'escola Canigó, aquí a Sant Jus, per exemple, no? Sí, per exemple. Tot quadre, que no t'ho saps a veure, però era per agafar-ho una mica amb pinces.
El mes passat vam anar a les escoles a portar, que hi anem cada any, a portar els gegants perquè els nens es passin una estona bé, i els expliquem la història d'aquests personatges. L'expliquem, que és una llegenda que va fer un escriptor, que no m'ho s'encinto...
I, esclar, a ells els va agradar molt el fet que sigui del Canigó, que és el nom que porta. Clar, quan veuen el Canigó. De fet, m'imagino que també és una elabora aquesta important, socialment parlant, la de portar els gegants a les escoles. Perquè, esclar, com dius tu, també és important que aquestes tradicions no es perdin. I aquest any els hi hem explicat que el dia 14, és a dir, demà, hi ha la trobada.
I a més a més, aquest any hem proclamat un concurs i les escoles s'hi han implicat també i els dos premis, els dos dibuixos guanyadors, perquè el concurs era de dibuixos, de dibuix de gegants, els dos premis guanyadors han estat els cartells anunciadors.
De fet, això t'ha de preguntar, de què tracta el concurs aquest que he fet? De figures de gegants. De figures de gegants. Jo vaig intentar un dia i no va funcionar gaire. Dibuixar figures de gegants. Sí, doncs si heu vist els cartells de la trobada, són els dos premis de... N'hi ha un d'una nena de 5 anys, eh?
Això és el que et volia preguntar. I els finalistes estan exposats al cim de Can Genestat. No us ho perdeu. No, jo ja l'he vist 50 vegades, en sèrio, t'ho juro. Varies vegades ja ho he vist, eh? Pregunta, pregunta. Aquests dibuixos, ara que et volia comentar, aquests dibuixos jo he vist, doncs, diversos, que estan, aviam, no millors, perquè són molt macos, no?
Però que tenien les línies més ben fetes o coses que es destacava més, no? Per què heu triat aquests dibuixos? Això, què vols dir ara? Que rebates el veredicte del jurat? Exacte. Doncs perquè tenim les nostres raons. Molt bé, a l'estil Risto Mejide. Això mateix. Toma ja.
Bé, doncs, com funciona una colla de geganters? Explica'ns. A veure, una colla de geganters se'n fa càrrec de les figures dels gegants que, en el cas nostre, els gegants són del poble, perquè tot el que és de l'Ajuntament és del poble.
I anem a fer les visites per les trobades allà on ens conviden. Llavors, el compromís és que tornen la visita i així el dia que venen només els has de fer o un esmorzar, o un dinar, o un sopar. Com un toque, no? Depèn l'hora. Torna visita, se'n diu.
Així vas coneixent pobles, vas coneixent colles, vas coneixent gent i és un ambient molt agradable. No, no, perdó, però jo volia preguntar que a quants llocs de Catalunya he portat els gegants de Sant Just?
Ui, de Catalunya i de fora de Catalunya. Això, quin és el lloc més llunyà on heu portat els gegants? París. París. Què dius ara? I com els heu portat? Amb la furgoneta cap allà? I vam anar també a Cabeza la Vaca,
és que aquí sapigueu que aquí a Sant Just hi ha moltes persones que són de cabeza a la vaca i van tenir molta il·lusió de portar els gegants perquè allà no en tenen no n'hi ha i va ser una festassa la gent va al·lucinar i vam ballar a la plaça de Toros
A la Passa de Toros? Sí. Hi ha imatges d'això? Sí. Quan va ser això? Fa uns anys, no? Què faràs? Home, sí. No, fa més. Fa 9 o 10 anys. Un 16 de juliol. Ah.
Una calor. Però no van deixar anar els toros, no? No. Home, les vaques, no? Si es cabeza la vaca... No, no. Els toros els van deixar anar després a la plaça, eh? Pel carrer, no. D'acord, d'acord. A veure, la gent ens va acollir molt bé.
salvo excepciones, però vaja, no n'hem de fer cas d'això, perquè aquí també hi ha excepcions. Entre la nostra, aquí també. Escolta... La gent d'aquí que va venir amb nosaltres...
va tenir una il·lusió de portar-nos-hi, perquè era un costum que ells també han trobat aquí, i nosaltres ens ho vam passar molt bé, orgullosos. Per ells també era una mica com, esclar, els seus orígens, amb la terra d'acollida que han tingut aquests últims anys. Per cert, parlem una mica de la trobada gegantera que es fa demà aquí a Sant Just,
A les 10 no, eh? A quina hora? A les 6 hi ha la plantada, a les 6 de la tarda. A les 6 de la tarda, eh? No vingueu al matí. A les 6 de la tarda hi ha la plantada i a les 7 surt la cercavila. On és això? A la plaça Verdaguer. A la plaça Verdaguer i a la trobada quines colles vindran?
Venen les colles veïnes, de Sant Feliu, Sant Joan i Esplugues. Després venen els del Masnou, els de Balsareny, venen dos de... Tàrrega. Jo ho vaig dir, eh? De Tàrrega, els de Borges Blanques, i d'aquí a Barcelona venen els de la Barceloneta i els de Gràcia.
Déu-n'hi-do les colles que venen, no? En total, que sí, cada colla porta un parell de gegants. Sí, sí, sí. 20 gegants, més o menys, més els capgrossos, no? I també totes les gralles i acompanyen que vagin allà al voltant, no? Una festassa. No, no, no, ja ho veig ja. A veure, els gegants fem bultú, no sé com es deu dir en català. En català. En balum. Bult. Bult. Caliu. Un caliu. No, caliu no. És una altra cosa, sí, però... És una altra cosa, però també fan caliu, eh? En balum.
Aneu amb balums. Escolta, per cert, Dani m'ha dit un ocellet que tu presentaràs l'acte. Sí, correcte. Aquests ocellets ja han fet anar massa el bec. Qui ha sigut aquest ocellet? No sé, m'ho han explicat. O potser un ocellet, eh?
Una selleta, potser? No ho sabem, no ho sabem. Ja saps on et fiques tu? Mira, agafant el Dani de presentador. Aquest noi que no li agrada fer res. A mi no. Ho detesto. Jo vull presentar, jo vull presentar. I esclar, de fet, la titular sóc jo. Clar. Què dic la Dani? Això és el que diu ella. No, no.
Que et quedi clar que jo soc la titular. Mira, marca distància. Sí, sí, sí. S'ha de marcar distància. S'ha de marcar territori. S'ha de marcar territori. S'ha de marcar territori. El Dani, com diu aquell, dos la manga i t'agafa la minga. Però, a veure, perquè jo, esclar, arribo amb la cerca vila. I ell estarà allà. Cuidado. Cuidado el que fas, eh? A veure què dius, eh? A veure què dius, eh? Ja tenim un guió. No ens podem passar del guió, eh? No, no.
Dani, no comences a improvisar allò que fas tu. No cantis cap cançó. No cantaré, no cantaré. No cantis cap cançó, eh? Aquesta vegada, és que ella no ho sap, però jo canto molt. Aquesta vegada no cantaré, t'ho juro. No cantis perquè... Dani, no cantis res, eh? No cantis perquè això és el tema, eh? No cantis a la presentació de Malgegants. Saps què passa, Jordi? Què?
Aquesta vegada m'estan venant dones i a mi m'agrada més que em venin dones. Perquè em sento més a gust, home, perquè em donen més opcions, m'ajuden més. Mira, els d'altres dels cars, els dels cars, no? Tot eren homes i no em van ajudar res. Aquest va ser el gran fallo, que no et van dir què has de fer i tu vas començar a cantar i a fer tot allò. El fallo és que no hi ha dones. Aquest és el fallo. També. Ja ho sabeu per un altre dia. No, però els cars sí que hi ha dones per això. Però molt poques, eh? Hi ha poques. A la presentació...
No, no. Ja vindré jo, ja vindré jo. Ja ens ajudaràs, ja. Escolta, no ens n'anem demà ara, perquè estàvem parlant del tema aquest de la trobada de demà. Quants anys fa ja que feu aquesta trobada gegantera a Sant Just? Home, és la quinzena i la fem any per altre, cada dos anys. Per tant, no ens calcula.
Una 7 o 8. Bienual, no? No, no. Si és la quinzena i fa dos anys... Ah, és la quinzena, fa 30, perdona. O a mi és al revés. Pensava que feia 15 anys que ho feia. Molt bé. I costa molt preparar una trobada d'aquestes? Quin és el problema més important, per exemple? O l'obstacle que heu hagut de superar més gran aquesta vegada? Els calés. Els calés. És l'obstacle. I posar-se d'acord amb la policia per fer la cercavila.
Això és un drama, eh? Això és un drama de drango. El proper dia farem un debat amb el Rafa Villent, del Drac, que ell també tindrà moltes coses que dir, i un dia ho farem un debat. Clar, tot això, aquí no teniu foc, com a mínim, però vaja...
a veure, hem convidat els diablets innocents criatures perquè són els convidats d'honor perquè sempre que hi ha una entitat que comença l'hem convidada sempre que sigui una entitat que faci cercavila com ha estat el drac i com ha estat els dimonis i en aquest cas els diablets i ens fa molta il·lusió
I per tant també tindran el seu moment, el seu espai i faran una mica d'història. Poca cosa. Per què poca cosa? Perquè no poden fer foc. No li vulguis treure, eh, Jordi? Han d'anar acompanyats, no sé com està bé l'anormativa europea, sobretot el tema del foc i tot això, però em sembla que han d'anar acompanyats d'un adult cada vegada que estan en una de les masses, que és el que porten amb el tema de les... I qui creu que no ho estaran d'acompanyats? És que evidentment que sí.
A veure, que jo sigui irresponsable no vol dir que ho siguin els demés. Tu no ho ets, tu no ho ets, per mirar. Tu no ho ets, no ens enganyis. En fi, alguna cosa més que li vulguis preguntar, Dani, abans d'acabar? I tant, jo sempre. Doncs vinga, va. Doncs bé, a veure què diem, perquè clar, aquí ja molt de parlar, eh?
Com és l'animació del Cercavila? Explica'ns una mica. L'animació és el fet que passin els gegants, ballin, perquè hi ha una gent que toca la gralla i els tabals i fa ambient. I els capgrossos també animen molt. No m'has preguntat quants gegants tenim? Quants gegants tenim? Cinc. Cinc gegants? Ah, jo pensava que en teníem 26. Quatre gegants i una geganteta.
Ai, la Montserratina... Montserrat. Ai, doncs Montserrat. No me la bategis, ara. Ara la dic Montserratina, ja està. Batejada. I nom de padre, i tant, æntigament. En fi, cinc gegants teniu a la colla. Sí. Els gentils, flor de neu... Els gegants vells només surten per la festa major a fer acte de presència perquè, esclar... Estan bellets.
Són vellets i igual que molta gent de la colla que ja també ens costa de seguir, sort que hi ha gent més forta, jove, que tira endavant. Per cert, no sé si com a cap de colla et preocupa que no hi hagi un relleu generacional i que no entri gent jove, diguem-ho així, entre els 20, 30, 35, m'ho explico?
Mira, aquestes coses han de servir perquè la gent s'ho passi bé. Si hi ha una gent gran, la gent jove, és molt difícil que entri, la gent jove més aviat va amb colles de gent jove.
I a nosaltres, si ens va entrant gent més gran, doncs, és igual, la qüestió és que sigui una mica més jove que nosaltres. Més que res perquè el gentil pesa molt i tenim pocs homes que puguin portar-lo. Quants quilograms? Ara estic parlant molt seriosa. No, no, no, ja ho sé ja.
M'ho notes amb la cara, oi? Sí, sí, no et trobo amb la cara i sé que és un tema que, vaja, que ja fa anys que teniu a sorra la taula els geganters de Sant Just i que, clar, van passant el temps. Doncs no sé per què no véns. Jo, mira, jo et dic una cosa, jo estic als dimonis de Sant Just.
Jordi, fem una cosa. Ja he complert la meva part. Home, podem fer un d'això? T'hi apuntes tu i m'hi apunto jo? I així més gent, més caliu? Si li dius que t'apuntes tu, ell no s'apunta. Això també és veritat. De totes formes, jo la meva esquena me l'estimo molt. Podries portar la foa de neu, que l'he portada jo.
Fem una cosa. Jo m'aniré pensant si de cas ja us dis alguna cosa. Ja us llamarem, no? En fi, Palmira, moltes gràcies per haver vingut al programa. Penseu-hi, demà a les 6 plantada. A partir de la plantada ja a les 7 engeguem la Cercadila i festa grossa. I sopar.
A sopar. Anagria. Podeu venir a sopar. Aneu a buscar els tiquets a Can Carbonell, a la granjeta, i per 10 mòdics euros podeu venir a sopar. Doncs escolta, Palmira, allà aixarem. Moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. A vosaltres. I Dani Martínez. Moltes gràcies. I saludos al Joan.
i convidar-vos a aquest acte no hi falteu però si ho dic jo és més real vinga adeu
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena. Ràdio Taspers 98.1 Ràdio Taspers
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth Jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Nits d'electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del morro. Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Just per la penya del morro, per la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys.
Saludem a la penya del morro. Bon Nadal! I tot seguit a la penya del morro, l'espai del senyor Benito. El hombre y la tierra y el senyor Benito.
Llavors, ara apareix vostè, encara que estigui pel telèfon, com concorrent com els nyus, sap, de Feliç Rodríguez de la Fuente? Bueno, bueno, sí, sí, sí. Sí, perquè avui vostè el que farà és una mena de radiografia social, no? Ah, una radiografia social, sí, m'agrada molt que hagi posat aquesta sintonia. Per això. Perquè és una mica, sí, és una mica allò, diguéssim, divulgativa de les faunes que ens podíem trobar. Ja sap que avui és com... Avui és divendres. Sí, senyor. Sí, senyor.
I aprofitaré aquesta tarda de divendres assolellada i espero que segueixi sent assolellada. Depèn d'on estigui. Jo ara miro per la finestra i sí, és un divendres assolellat. Molt, molt, molt. Perquè m'estic encaminant cap a la platja, cap al centre de Barcelona... Aquesta hora va cap a la platja, vostè? Aquesta hora de la tarda? Bé, cap a la platja, no a la platja. Cap als entorns de la platja, cap al centre de Barcelona. Aquest dut.
dut per aquesta inquietud meva investigadora, i avui vull copsar a veure les faunes que hi ha a la ciutat. Sí, home, de fet, el tema de les tribus urbanes, perquè avui parlem de tribus urbanes, és un clàssic, no?, a la ciutat de Barcelona, van generar moltes ciutats, i aquí han anat derivant, clar, als 80 n'hi havia uns, després van sortir uns altres, i avui en dia, vostè que està investigant tot això, què és el que he pogut trobar, per exemple?
Jo d'entrada li he de dir que tot plegat està una mica contaminat, eh? Hi ha una invasió d'espècies que no són autòctones, d'espècies forànies, que acostuma a dir bastant per mar, eh?, amb cosa creuer, diuen turista, i és una espècie invasora, eh?, que ho dilueix tot una mica, llavors ho empastifa tot i és més difícil...
anar trobant, així com vostè diu, als anys 80, als anys 70, als anys 90, les tribus eren molt identificatives, perquè, mira, un amb la xupa de... Un punqui, no un heavy metal. Un heavy metal, un com les grenyes i camisa texana. Heavy metal, no? Sí, perquè podríem considerar, perdoni, eh, però podríem considerar, per exemple, que els turistes són una tribu urbana de Barcelona allà?
No, són una nosa urbana. Una nosa urbana, eh? Són una nosa urbana, a més que tribu. M'agraden de molts llocs. Tenen unes característiques definides. Clar, per això li anava a dir. Fa 20 o 30 anys potser no hi havia aquesta tribu urbana. I ara ja fa uns anys que ens hem acostumat a tenir-la com els hipsters, els ocupers, els punquis... Sí, sí, sí. Els tenim aquí i ja estan com integrats. El que passa és que són molt rotatius.
Vull dir, venen i se'n van, venen i se'n van constantment. El que passa és que, com que d'aparències són bastant semblants... Sembla que no marxin mai. Et penses que és el mateix. Clar. No? Sí, sí, sí. No és el mateix, és un altre, va canviant. Clar, perquè els turistes potser és la tribu urbana, i no dic de broma, més nombrosa que actualment hi ha a Barcelona, no? Sí, sí, sí. Pel centre de la ciutat, escolti, és el Garrifors. No pots donar una passa que està ple de hipsters.
L'altre dia, passava pel Vespre, pel carrer de la Lluna, que és el Raval, s'imagina el Raval, eh? El Raval amb tot el seu acoloriment de...
de persones, de diversitat, de no sé què, de volta al mig d'un carrer, que concretament el carrer de la Lluna, hi havia un tumulto, o sigui, una cosa, un trofé, el que diríem, una cosa, un abigarrat de hipsters. De hipsters? Hipsters, hi havia com una concentració, no deixàvem passar pel carrer. Vostè com sabia que eren hipsters? Perquè anaven amb el bigotet, de camisa quadra, de cafapastes...
Això. Vostè ho està dient molt bé. Sí. Camisa quadro, barba. Sí, la barba, molt important. Barba, el bigote. Ara s'està portant la barba, una barba una mica llarga. Sí, frondosa, no? Com així de... Sí, frondosa, sí. Com una miqueta de filòso del...
noucentista, no?, una cosa que dius, home, ja ha tornat això, no? Sí, i de fet també porten com la roba així una mica com destripada, no?, com usada. Casual, eh?, un casual wear, però de marca. Com poden diferenciar un hipster d'un homeless?
Home, molt fàcilment, a la colònia. A part la colònia. El homeless viu lluny de l'aigua. El hífter es banya subit. Ho dic pel tema, per exemple, a vegades et posen la foto d'un hífter, que clar, allà no pots olorar, no? I al costat de la foto d'un homeless, i molta diferència no veus, no? Perquè portes la barba llarga, també roba com vintage, no utilitzada, així mig trencada. Clar, llavors entre hífter i homeless... La diferència és la mugre.
El mugre. O mugre, eh? La ronya, la ronya. Qui té més? El hipster? No, no. Qui té més? El hipster? No, el homeless. No, la ronya és el del homeless, que ja s'ho treballa. Això és una cosa de criança, eh? Ah, i després, important, eh? Molts, molts, molts amb bicicleta.
Però no qualsevol bicicleta, eh? No aquesta vulgaritat del... Del bicing. No, això és una vulgarada. No, perquè a més... Fica-se una bicicleta d'aquestes fixi, que es diu. Com? Fixi? Fixi. De les que es munten i desmunten una mica? No, de pinyó fixa. Ah, pinyó fixa. Sí, sí, sí. Que no tenen marxes ni... Tipus Amsterdam, amb l'estella davant i tal, o què? No, no, no, és com un tipus de carrera, és com una tipus de bicicleta de velòdrum, eh? I a més...
El pinyó és fix, o sigui que no pares de donar-li els pedals, saps? Si vostè va caminant i els pedals van continuar, o sigui, no pot ser res més que donar-li els pedals. I també porten, que m'he fixat, com una mena de bossa, així com, bueno, evidentment moderna i tal, d'estampats, coses així, no? És una mica el que porten.
Això és la tribu que, diguéssim, està imperat més, eh? La fauna que està imperat més, que s'apodera de totes les... No, perquè jo... No, no, que fa un moment, fa un moment jo li parlava dels turistes, que si era la més nombrosa, però, clar, què hi ha més, turistes o hipsters? Perquè, clar, això... Home, jo diria que hi ha més turistes. Hi ha més turistes, eh? Sí, sí, sí. El turista, per reglament, se'l descobreix...
Fixa per la pell vermellosa, vermellosa cremada, vull dir, irritada. Si són noies i és de cap al vespre, faldilla curta, i amb cara una mica de sortir a veure qui en fulla avui, i és una cosa d'aquestes, sí, molt de fiesta, no? A veure què passa.
I els turistes de mitjana edat són homes, un clàssic, mitjons amb sandàlies, que això ja no falla, que això ja no ens sorprèn a nosaltres. Ja és una cosa que dius, bueno, concret. Ja ho entenem i ja estem una mica amb el tema.
Clar, a més, és que els turistes són, jo no m'havia fixat en això fins que no he parlat amb vostè, són un gremi, anava a dir, una tribu urbana, potser ara mateix la més. El que passa que podríem dir que fins i tot és una tribu subvencionada per l'Ajuntament, no? Una mica sí.
A diferència de com altres tribus urbanes, com hem dit, els hipsters, els punquis, l'Ajuntament no fa res, aquí com que l'Ajuntament... El fa fora, el foragita... El foragita... Clar, si vostè ja es ocupa, el gama ocupa, llavors ja... Home, no, clar, això ja... En canvi, els turistes, és una tribu urbana que està subvencionada, l'Ajuntament està potenciant que cada vegada... O sigui, diem que l'Ajuntament es decanta per una tribu urbana, són els turistes, no?
Sí, sí, sí, i a més hi posa coses pel seu Gaudí, eh? I mai més hem dit perquè és Gaudí, el Gaudí. Clar, clar, clar, clar, clar, clar. Els hi fa la ruta Gaudí, eh? Ah, clar, s'agrada família, Paragué... Sí senyor, sí senyor. Perdona, els hi posa un transport per ells, fins i tot, no? Un transport per ells. Clar, perquè, per exemple, els ocupes no tenen un transport. No, que va, vostè s'imagina a l'Ajuntament que posés...
autobús pels ocupes. Clar, no, no. Té la ruta de les cases ocupades. Clar que no. Ara la parada que envies ja se la saltarien. Sí, sí, sí. Aquesta ja no la parien. No, aquesta, tot això va a terra, com deia. La carbonera, canvies, i alguna més, la rimaia, totes aquestes ja no. Aquí ja no pararia l'autobús.
No, no, no, la veritat és que té raó. No, no, són reflexions, no?, que està bé perquè amb el senyor Bonito cada setmana, doncs, vaja, li diguem una mica el tarro, eh?, és com l'hora de pensar. Ah, què m'ho dic? Amb vostè és com l'hora de pensar i ara... Sí, senyor. Perquè això abans passava, no?, al col·le o no? Hi havia el racó de pensar.
Sí, sí, sí. Això s'ha perdut, malauradament, perquè avui en dia ja no hi ha racons de pensar. Ergo, la gent ja no pensa. La gent ja no vol pensar, que li donin tot bé. La gent ja s'ha tornat com prínceps hereus, no? Sí, sí, senyor. Com aquest xicot que ara el faran rei. Ara el faran rei, sí. No s'ha tingut que currar, no? Bim, pam, ara serà rei. Ah, bueno, rei.
És una mica la vida fast food en la qual vivim. En fi, senyor Benito, no tenim més temps? Em sap greu? Què vol que ens exploti el cap? Tenim un temps limitat per pensar. Ara ja fins d'aquí una setmana no tornem, que són 10 minuts a la setmana, que és el temps que estem amb vostè. Jo com que m'està donant el sol al cap m'estic escalfant. No, doncs res, obri el congelador i posi el cap.
Vinga, que vagi bé. Gràcies, eh? Molt bé. Moltes gràcies.
Fem una pausa per la publicitat, descancem una mica en tota aquesta informació de primer ordre que ens ha donat el senyor Benito i d'aquests moments l'Heli Capdevila a l'antiagenda de la penya del morro. Fins ara mateix, vinga.
Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Desen mobles. Per la penya del morro o del moro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
I una setmana més ja tenim el telèfon a l'Helicap de Vila per saber què no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de la penya en el Morroeli. Bona tarda.
Molt bona tarda, Eli. Què tal? Molt bona tarda. Molt bé, molt bé. Molt contents de tenir-te una setmana més perquè ens expliquis què no hem de fer demà dissabte i diumenge. D'entrada comencem parlant de corpus, no? Perquè això és ja.
Això és ja, i a més a més jo et dic que la FES és una d'aquestes festes que duren setmana. Sí. Perquè, bueno, ja parlava de l'activitat de les catifes, de fer catifes amb flors. Ah, sí. Que és una cosa així com molt tradicional, que es fa en molts fobles de Catalunya, i que a més a més comencen aquest cap de setmana, però que allargant ben bé, fins Sant Joan.
Això només es fa Catalunya? No. Hi ha altres punts de l'estat, també, eh? Sí, sí, es fa molts llocs. I, a més a més, és una mena de celebració de la primavera, també, una mica, eh? I tota aquesta història, vull dir que... Sí, perquè es passen hores i hores, eh? La gent posant pètals... Sí, però...
Però escolta, ja tampa una mica amb això, eh? Perquè aquí, jo que m'he documentat molt sobre el tema, et diré que no totes les petites de corpus, força, només... Ah, què dius, Anna? Hi ha gent que posa suros, hi ha gent que posa teles, hi ha gent que posa tu, fulles de...
Arroz, per exemple. No totes les alfombres són de pètalos. Corpus al descubierto. No ho sembla tot. Ja ho veig, ja ho veig, ja. M'estranyava a mi quantes altres pètals. Hi ha aquí... Un segonet, un segonet. Sí, sí, sí, fes, fes, tranquil·lament, no pateixes res. Tenia aquí un problema logístico, eh? Sí, no passa res. Aquesta és l'autobús, no? Sí.
Un clàssic ja, eh? Feia temps que no ho feia, era això. Un clàssic i un autobús com un clàssic, eh? Era fer la secció a l'autobús. Està bé perquè tornem una mica als orígens. Te'n recordes quan la feies a l'autobús cada setmana? Era molt divertit. En fi, llavors, tema Corpus. Hi ha diferents llocs de Catalunya que val la pena destacar per anar-hi? Sí, de fet, jo això t'ho comentava, allò dels pètols, perquè Arbúcia és un dels llocs on més catifes hi ha, i a més a més...
Aquest any les fan, allò, molt nacionals, les catifes, eh? Hem tinguit la festa del punt aquest. Volem votar, eh? És el tema de la catifaire, eh? Que fan catifes indepes? Que ells fan catifes autèntiques, autèntiques, amb flors autèntiques, autèntiques. Però, perdona... I que, vamos, la resta de catifes de Catalunya no tenen color. Però què són, catifes indepes, o què?
Això es veu que sí, sí, sí. I que això ho han transmès... Perdona, perquè això és un negamoviment, eh? Hi ha una federació de catifaires de Catalunya. Ah, sí? I aleshores la federació de catifaires de Catalunya ha certificat que les catifes d'Arbúcia són de les millors catifes que es farien a Espanya. Sí, senyora, sí, senyora. Perquè jo coneixia, per exemple, les que feien a Sitges. Però, clar, aquestes ja es veu que han perdut una mica ja de pistonada. I aquestes són altres festes.
Sí que ja té suficient la seva història, no? Sí que té altres festes i potser ja... Potser no arriba. Per tant, tema corpus, això és important. Arbúcies i l'altra és... També recomanaves? Sí, en fan una aquí a la Garriga. Això, a la Garriga, que també és xulo. A la Garriga, a més a més, ells diuen que faran servir 250.000 clavells
T'han comprat agricultors del Maresme, veig allà tots els ribarracles del Maresme a produir clavell. Tenen feina, només amb aquesta gent de la Garriga ja han fet la temporada, no? I a més a més aquí a la Garriga, en faran 29 de Catifes, o sigui que no està mal.
Molt bé, doncs mira, també és una bona idea. No se us acudeixi trepitjar les flors i els pètals i desmuntar les catifes, perquè s'enfaden molt, lògicament. Quan això, escolta, em va anar la gent del bar allà amb uns bastons i vinga. Sí, sí. Cuidau, eh? Cuidau amb les catifes, eh? Segurata veïnal. El que passa que, clar, tot això després és com les falles, no? Que després desapareix perquè passa la processó per sobre i s'ho emporta tot. És efímero, és efímero. O no. Passa la processó en aquests casos o no?
No, no, no, jo em penso que no. No ho sé, eh? No ho sé com va el tema del desmuntatge. No sé si hi ha alguna... Algú que farà això de passar per sobre o no, o d'altres que directament ho desmuntaran i ja està, no ho sé. Suposo que cada poble deu tenir la seva tradició a l'hora de desmuntar-ho, això. Per cert, ara que parles de corpus, per corpus, a Catalunya, què no ens podem perdre, Eli? Lo que em balla. La patum! Ah! Lo que em balla tampoc, eh? Lo que em balla tampoc, eh? Però la patum menys...
No, perquè és que ara m'hem recordat, m'hem recordat que hi ha Patum, tu, aquest diumenge, no? No, aquest diumenge no, és dimecres que ve. Dimecres que ve comencen ja totes les festivitats i actes i dijous ja Patum complerta i d'aquí un parell de caps de setmana. És que som molt fans aquí de la Patum al programa, eh? Per anar-nos preparant ja amb la Guita. Em penso que més a més, no sé si he sentit avui la ràdio que deien que aquest any era un servei de guarderia.
Què dius ara? Per tota la gent que vagi amb les criatures, que pugui deixar les criatures a la guarda, mentre tu vas a disfrutar de l'apatum. I en lloc de llet, què li posen al biberó? Barreja, que és una mescla d'anís i mosquatell. Tu vas fort, eh? No, perdona, que la barreja? La barreja és la mescla d'anís i mosquatell que posen a l'apatum, que és típic ja de comprar. Bueno, et venen una ampolleta de 33 centilitres per 10 euros, però bueno, no passa res, fa un negoci també.
Sí, tot entra, però vaja, l'aguita major, l'aguita petita, l'àguila imperial, l'aguita reial, en fi, tot això, el patum a tope. Bueno, anem preparant ja. Va, més coses de cara als propers dies ja, aquest cap de setmana, perquè en posta tenim la guerra del francès.
Sí, sí, fan una d'aquelles recreacions que tant m'agraden i que jo em pensava que això només ho feien als Estats Units, saps? Allò, los confederados i allò del sur. El ejército del norte contra el ejército del sur, senyor. Sí, sí, jo em pensava que era una cosa molt yanqui, però es veu que aquí també cada cop me n'estic adonant que hi ha més i més recreacions. A Tarragona, no t'has de veure, perquè és una altra època, però feien-ho dels romans. Ara aquests fan lo de la guerra del francès. El Bruc, també la setmana passada vam llegir que també feien una cosa semblant. Sí, sí.
Estem locos amb això de les recreacions històriques, eh? Jo crec que té a veure perquè van contra els Borbons, també, una mica. Clar, clar, també una mica per aquí, no? Que potser aquest any hi ha hagut un florecer d'aquesta història. Jo crec que sí, jo crec que ha arribat. Diu, va, anem a significar com ens carregàvem els monarques i tal. El que passa és que la guerra del francès va arribar fins a Emposta i allà ho recreen, no?
Sí, sí, sí, a més a més faran de tot. Pensa que hi haurà artilleria amb canons, bueno, van a lo loco, van a lo loco, a lo loco, a lo loco. I fins i tot, ja no només et dic recreacions així, amb persones, però fins i tot han fet una recreació pels més petits en Playmobil. Què dius ara?
I faran, sí, sí, una recreació estupenda d'una batalla entre l'exèrcit francès i l'espanyol en playmobil a la biblioteca d'allà d'en Posta. La Guerra del Francesc a començament del segle XIX, no? 1800... 1800, 1808, 14... Napoleo i tals.
No, ho dic perquè totes aquestes recreacions jo crec que tenen molt a veure també amb el fet aquest del 1714, amb els miquelets, no?, perquè el parc de Ciutadella, recordo que ara per la Mercè, per exemple, van muntar tot un camp de miquelets que també disparaven amb els seus fusells de l'època, amb la pòlvora, en fi, una mica aquí estem malalts ja de la nostra història, no?
Totalment, totalment, i a més a més jo et dic, jo crec que aquest any segurament agafaran tota aquesta gent que segurament també estan federats, eh? Tota aquesta gent que va fent recreacions històriques de batalles i faran que reuneixin tots el tinc clar, eh? Vamos, això ho espero. Com petin seques, hi ha gent que ja està preparada ja amb el seu fusell de recreació històrica, eh? Per si ja passa alguna cosa. Molt bé, Eli, alguna cosa més així per destacar i acabar, ja?
Doncs bueno, ja per acabar, si voleu, puc parlar d'alguna cosa de menjar i beure, eh? A part de la fira aquesta, macrofira que hi ha a Barcelona, que tu saps més que jo, eh? El tast, el tast a la Rambla. Per una de cireres, per jornades astronòmiques de cireres. Ah, molt bé. Estamos on fire amb el tema de la cirera, ja ho sabeu.
i aleshores aquesta setmana la cirera toca a Calde. A Calde, sí que cada setmana, a través d'aquesta secció, estem veient que a tot Catalunya hi ha coses de cireres. Aquesta setmana Calde de Malavella o de Montbuí, què has dit?
A Caldes de Montbuí. A Caldes de Montbuí, Caldes de Montbuí. Molt bé, molt bé. El tema del tast a les Rambles, t'ho comentaves, no? Que és el que hi ha allà, hem posat allà davant de la Rambla Santa Mònica, fins a Colom, però això és pels guiris, eh?
4 euros per tapa, eh?, a disfrutar de tots els restaurantes guais que posen allà una tapa estupenda, eh? No sé si coincideix amb algun d'aquests dies de cruceros, de cruceros punta... Pot ser, ojalà, ojalà, perquè... No, però clar, 4 euros per tapa i els guiris com a locos allà, no?
Como locos, como locos, vamos. Fan negoci, fan negoci amb el tema. Jo em penso que coincideix amb algun desembarco d'aquests, també. De Normandia, d'aquests, sí. Sí, sí, sí. No, està bé perquè ja, això del tast de la Rambla, que com dius tu és degustació de tapes i d'alguns vins i tal, clar, això està fet ja pel turisme, o sigui, desembarquen ja a Normandia, que és el port de Barcelona, llavors arriba ja com a...
tipus de guerra, això, no? Sí, sí. Que venen el barco más grande del mundo, allò que fan, està en Barcelona, ara! I llavors abaixen allà tots els creuaristes. Vinga! Vinga, tapes! Un poc el walking dead, també. Sí, sí, sí. Ondanades de turistes i creuaristes començant ja per la Rambla i, bueno, ja arrasant amb tot el que troben, una mica. En fi, Eli, moltes gràcies per... Moltes de res! Això del tas de la Rambla està fent diumenge, em sembla.
Eli, no, perquè no ho hem dit i jo què diem, diem la informació i després vindrà el CAC i ens diran no sou bons pericistes Eli, moltes gràcies, que vagi bé i que tinguis un bon cap de setmana i una bona setmana Bona tarda Igualment, bona setmana Adéu, adéu
Segueix La penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La penya del morro. A Facebook, La penya del morro. Com veus, som originals de mena.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
I never knew, I never knew that everything was falling through, that everyone I knew was waiting on a cue to turn and run when all I needed was the truth. That's how it's gotta be.
8 seconds left in overtime It's on your mind It's on your mind Let's rearrange I wish you were a stranger I could disengage Just say that we agree and we'll never change Soften a bit until we
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Catalunya Informació.
Cop d'ull, primer de tota aquesta hora l'estat del trànsit equip viadi endavant. Doncs 9 quilòmetres de cues encara pràcticament contínues a la Ronda Litoral, des de Zona Franca fins a Sant Adrià en sentit Trinitat. De Barceloneta a Sant Adrià també n'hi ha, però en sentit contrari, en sentit Llobregat. A la Ronda dalt, cues de Valldaura, Valòdrum i 5 quilòmetres de cues des de Collxarola fins a Pedrales en sentit Trinitat. Cues també a la P7 i la B30 a Barberà en sentit sud i a la B30 a Cerdanyola en sentit nord.
Densitat encara a la C-17 de Varets en sentit sud i pas alternatiu a la C-65 a quart. El Chironès amb 4 quilòmetres de cos per sentit. D'altra banda, ha quedat normalitzat el trànsit a la B-23 es plugues per accedir a la B-20.
El govern espanyol privatitza el 49% d'ENA però manté el control de la gestió. A més a més permetrà que una empresa privada competeixi amb Renf en la línia d'alta velocitat Madrid-València. El conseller de Territori i Sostenibilitat creu que la privatització parcial d'ENA només permetrà alleugerir l'endeutament de lents públic. Per Sant i Vila la decisió no millorarà la competitivitat entre els aeroports.
Núria Parlón serà la candidata a liderar el PSC. L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet ha aprofitat un dinar amb líders territorials del partit per anunciar internament aquesta decisió. L'anunci es podria fer al Consell Nacional de diumenge.
El govern espanyol diu que estudiaran amb detall l'informe aprovat pel poder judicial que demana la despenalització de l'avortament en cas de malformació del fetus. L'informe que ha tirat endavant és el de la conservadora del Consell i s'ha aprovat amb molta divisió. 10 vots a favor, 8 en contra i 3 abstencions. El govern d'Ucraïna ordena preparar-se per un eventual tall del subministrament de gas rus. Kiev té fins dilluns per fer un pagament de més de 1.600 milions d'euros a Moscou.
Els Mossos denuncien els quatre opositors a la mat que es van enfilar ahir en una torre de fallines. Els gironers els imputen els delictes de coaccions i desordres públics. I ja s'ha acabat la reforma dels museus Cau Ferrat, Maricel i Can Rocamor a Sitges. També hi ha portes obertes, però per visitar-los amb les obres col·locades caldrà esperar fins la tardor.
En joc des de fa un parell de minuts el segon partit del Mundial de Futbol al Brasil. Mèxic 0, Camerún 0, primers instants del partit. A les 9, debut a Espanya a Salvador de Bahia contra Holanda. I a la mitjanit, del mateix grup d'Espanya, Xila-Austràlia.
El camp de Conallal Prat, on juga l'espanyol, es dirà Powerade Stadium a partir de la temporada que ve, segons l'acord que està plert del club amb aquesta marca dedicada a la tecnologia. El contracte és, en principi, per set anys i suposarà al club un ingrés total d'una mica més de 35 milions d'euros.
Primera jornada d'entrenaments lliures del Gran Premi de Motociclisme, que diumenge es corre al circuit de Catalunya. A MotoGP el més ràpid ha estat Bradley Smith, seguit de l'Alemanya Sefan Bradal i de Marc Márquez. A la combinada de Moto2 el millor ha estat Tito Rabat i a Moto3. Primer el finlandès Niklas Ajo, amb Isaac Vinyales Tercer.
Pel que fa al temps, tarda de roixets i tempestes localment fortes a la meitat nord i també en alguns punts de les comarques de Lleida i de Tarragona. Esporàdicament pot arribar alguna precipitació a la costa. Demà farà sol al matí, però a la tarda tornaran a créixer tempestes. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà, veu amb bons ulls obrir el debat sobre l'ús de la Casa Costa. Perpinyà dona la raó al portaveu de Convergència i Unió, Llorenç Rey, que ha proposat debatre i reflexionar sobre si cal enderrocar-la o no per construir la plaça Antoni Mararet al barri central.
L'alcalde, però, amplia el debat als usos que se li podria donar la casa en cas que es mantingués. Rei demanava fa uns dies que es plantegessin alternatives al futur de la casa i escalava un projecte que ha presentat l'Ajuntament contempla la seva conservació. L'alcalde, doncs, comparteix aquesta reflexió, assegura que rehabilitar la casa costa és una actuació molt costosa i que Sant Jordi ja té metres quadrats d'equipaments suficients.
La rehabilitació de la Casa Costa costaria uns 200.000 euros i ara mateix l'Ajuntament té altres prioritats. Per tot plegat, l'alcalde aposta per obrir un debat on espera implicar partits polítics, entitats i veïns i veïnes.
Sant Jus Solidari organitza avui una nit de swing solidari. Es tracta d'una vetllada de música i ball per recollir diners per finançar el projecte Becas. Aquest projecte fa 10 anys i consisteix en finançar els estudis de joves que fan secundària a Camuapa. La iniciativa del projecte la va tenir un grup de joves brigadistes que van viure un estiu a Camuapa. Allà van observar que molts nois i noies amb bones capacitats no podien continuar els seus estudis per mancar de recursos.
La nit de Swing Solidari pretén col·laborar amb el finançament del projecte per facilitar el material que els nois i noies necessiten per assistir a classe. Aquesta nit s'explicarà el projecte amb profunditat i també es farà una sessió de swing. Serà de 9 a 12 de la nit al claustre de les escoles. L'entrada és voluntària a partir de 3 euros i es convidarà a una copa de cava a tothom.
I acabem recordant que demà dissabte se celebra la quinzena trobada gegantera a Sant Just. Una desena de colles d'altres municipis seran les convidades a la festa, que inclourà una rua pels carrers del poble i un sopar popular als jardins de Can Ginestar. Una desena de colles vingudes de municipis veïns formaran part de la festa, que arrencarà amb la plantada dels gegants a la plaça Verdaguer a les 6 de la tarda.
i clourà amb un sopar popular als jardins de Can Ginestà i amb una festa fins les dues de la matinada. En cas de pluja, les activitats es traslladarien a la pista exterior de la Bona Aigua. El preu per assistir al sopar és de 10 euros i els tiquets es poden comprar ja a Can Carbonell. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies edició vespre. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jus tal web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bona tarda.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, 98 punts.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Ràdio 8.1 Ràdio 8.1
Què tal? Hola, bona tarda. Sóc el Jordi Domènec, de la Penya del Morro. Benvinguts a la segona hora del programa.
Així és, 10 hores fins les 7 del vespre passarà per aquí la Júlia Atmeya amb les seves novetats músiques de la setmana i avui parlarem d'un disc que a ella li agrada molt, que és la banda sonora de Polseres Vermelles. Polseres Amunt, que encara no l'he oblidat. I, vaja, amb el Jordi Roca parlarem de cinema a la penya del morro. Tot això ja, però com dic ja és ja, ja.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny nobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. I ara anem cap al món del cinema amb el Jordi Roca. ...
Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé, com estàs? Bé, molt acalorat, eh, però bé. És un divendres acalorat, eh? Home, és que sembla que l'estiu ja ha arribat per quedar-te, això que és el mes divendres, doncs home, no fa gaire gràcia. No, no, no, com t'estanant el divendres?
Home, doncs bastant bé, ja et dic, passant molta calor, molta humitat, molt sol, però més enllà d'això, bastant bé, bastant bé. Bé, escolta, va, comencem a repassar, si et sembla, les estrenes de cinema del dia d'avui. El primer tràiler que escoltarem és de la primera pel·lícula que comentarem. És un thriller dirigit per Hossein Amini, una producció conjunta entre Estats Units, Gran Bretanya i França, que ens situa a l'any 1962. Aquest és el tràiler.
¿Mató a una persona? ¿Por qué mentiste por él? No lo hice por él. ¿Se puede saber qué coño pasa? Cree que la han reconocido. Oye, ¿por qué no la dejas separar? No vuelvas a hablarme jamás de ese mono. ¿O qué? ¿Hasta dónde sabías? Chester.
Oh, criminals. Bé, la pel·lícula es diu Les dos cares de Nero. I qui la protagonitza, Jordi? Doncs els protagonistes, diguéssim en aquest cas, són una parella, el Viggo Mortensen, que interpreta Esther McFarlane, i la Kristen Dance, que feia temps també que no la vèiem, que interpreta la seva jove esposa, que a la pel·lícula es diu Colette. Ells són una parella dinamada nord-americana que viatgen fins a Atenas, en un viatge de paè, de vacances, malgrat que
El marit el diguem-ho sempre intentant fer negocis.
Allà coneixen el tercer protagonista de la pel·lícula, que és un guia nord-americà, però que viu a Atenes i que es guanya la vida fent de guia, i també estafant, doncs, a les dones riques, que dius, ah, doncs, molt bé, no? Perdona, paral·lelament, té la relació amb la noia jove, però està a les dones riques, però que se les emporta al llit i coses així, o no? No, no, no, no, no, o sigui, que l'estima, vull dir, que els hi roba els diners, o sigui, l'estaduess. Ah, sí, sí, és l'estaduess. I ella ho sap o no, la parella i la dona jove?
Clar, el que passa és que ell es veurà seduït per aquesta dona, però també per la intel·ligència de l'home, perquè se'ns va que aquest home té negocis estrany, i aleshores hi voldrà participar, i a partir d'aquí és quan realment ell no sabrà on s'ha ficat, i també sorgirà aquesta història d'amor.
entre el guià i la dona. Volem com acaba tot aquest triangle. Està situada el 1962, cosa que tampoc no han tingut molta dificultat a l'hora de recrear com era Atenes aquella època, perquè Atenes ja fa segles que està bastant destruïda, no? Vull dir, tu vas al Partenon i tot són runes.
Sí, home, però clar, és que són les runes grigues, és el que va veure tothom a Atenes. En aquesta ocasió, quan ha decorat, tampoc s'han gastat molts diners. Home, vestuari potser sí, eh? Vestuari sí, però decorat, graves tu ara Atenes i fa 100 anys, és una mica el mateix. Bé, doncs les dues cares d'anero, eh? Aquesta pel·lícula que també s'estrena avui. Un vídeo interessant, eh? Tant que vulguin allò adrenalina, doncs que la vagin a veure.
Passem a la següent pel·lícula, que també s'estrena avui. És una producció nord-americana dirigida per Nick Casavets. Aquest tema em sona. És una comèdia amb Cameron Diaz, Leslie Mann, Kate Appen i Nicolás Coster-Waldó. Escoltem el trailer i després ja... Hem de vomitar? Bé, encara no ho sabem. No, no, majorment no.
He encontrado esto. Está robando a sus socios. Vamos a buscar el dinero y le arruinamos. Una buena mezcla de abogada, esposa y tetas es perfecta para actuar de forma tan sucia y guarra como él. Yo creía que le estabas dando hormonas. Y se las doy, más que un transexual preoperado. Voy a necesitar sujetador. Creo que estás pasando la pitopausia. ¿Pitopausia? Y se te está quedando... No me jorobes. Ah, el amante número tres. Como descubramos más amantes tendré que llevar la terapia.
Bé, no, jo els deia sense falta ningú, eh? Si ja havíem d'anar a vomitar, perquè és la típica comèdia nord-americana de Hollywood, la qual ja ens té acostumats ja per anéssim a vegada, o no?
Sí, però home, de totes maneres, ja només del Tyler podem treure una gran veritat universal, que ha dit una de les realitats, que és, home, no pots anar-te'n amb el llit amb el marit i a sobre amb el germà de la mateixa persona. Sí, això és il·legal, no? Això és immoral, diguem-ho així. Això és immoral. Bueno, il·legal no hi ha res, jo diria que t'han dit. Clar, però bueno... Però això és immoral. És immoral. Aquesta és la gran... Aquesta té un poco, no? Clar, clar, clar. Veia Jeter, no? És una mica també de la penya del morro aquesta tia, eh?
Sí, potser sí, podria ser candidata a col·laboradora. Sí, sí, sí, que vol dir que tot això... Nosaltres ho fem, no?, tot això. Ova, ens posem exemple del presentador, per tant. Sí, sí, jo ho faig molt, això, d'anar amb les dones i germanes d'amics meus, tots, tots. Escolta, de què va la pel·lícula? Perquè clar, no només serà això, no?, hi ha més coses. L'argument no té molt més que l'esposa i dos amants d'un mateix home, que és un seductor, i després encara en descobrirà més que s'uneixen,
diguéssim, per tornar-li o per venjar-se d'aquestes infidelitats múltiples. Per cert, que el personatge masculí, en aquest cas, és un dels personatges principals de Juego de Tronos, que segueixen una vegada més traient rendibilitat a la seva famosa televisió, que és el Jamie Lannister, que és el que fa de galant en aquesta pel·lícula. És guapo, eh? Sí, sí, sí. Home, no sé, com que és una sèrie que els personatges apareixen tan poc durant els capítols 6 que apareixen, doncs els dona temps.
Que t'apareix. I a més tens raó, perquè com que sempre van bruts allà a Juego de Tronos, a la mínima que ja es fa ser un personatge normal d'una pel·lícula convencional, ja dius, hòstia, que estic més guapo, no? Què és el que li va passar a aquella protagonista de 10.000 quilòmetres? A la baixa que va ser ara ha fitxat per una sèrie que farà la sexta. Ah, sí, eh?
Sí, sí, sí. Jo no sé exactament què vol dir quant al seu futur a Joder de Tronos, però bé, ha fitxat per una sèrie i serà protagonista d'una sèrie que farà ara. Una sèrie espanyola, eh? Sí, sí. Bé, que per cert, la meva mare va anar, ja saps que la meva mare no té un respecte, en el cinema, va anar a veure la pel·lícula 10.000 quilòmetres. I què va dir? Va dir que, llàstima la noia aquesta, eh? Sí? Sí, va dir això, que el David Verdaguer està que surt, però que la noia no ganya. Mira, que a mi em sona justament el contrari, però la tua mare no se li pot treure mai la raó. No, no, home, ja ho sé.
Bé, passem a la següent pel·lícula que avui també s'estrena. Es diu Solo los amantes sobreviven i està ambientada a Detroit i Tanger, on un músic underground profundament deprimit per la direcció que ha emprès els actes de la humanitat, de la humanitat, anem forts, es reuneix amb la seva dura i enigmàtica amant. A veure com, així, tots aquests conceptes, a veure com es uneixen en aquest trailer que escoltem.
¿Lo has oído desde Los Ángeles? Lo vamos a pasar también juntos. Debemos irnos ahora mismo. Aser es de la mejor calidad. Precisamente. Tipo cero. Negativo. Protéctil.
Sí, posem una mica de música així... Sí, com ara, no una mica oriental. Exacte, de l'Orient, per ambientar una mica aquest tema, que, vaja, jo m'he quedat una mica muerta, com diu aquell, perquè... Sí, de què és això, aquesta pel·lícula? Home, perquè és de vampirs, de... Ah, ah, val, val, d'acord, ara ho entenc tot, és una pel·lícula de vampirs. Sí, home, clar, també per anès, si una vegada torna a parlar de vampirs, home, no sé si... Si és molt adient, si haurà gaire publicat les sales de cinema, però bé, han apostat per aquest tipus de...
La pel·lícula, el que sí que és potser una mica novedor, i potser si m'equivoc és el tema de vampir al món àrab o a Orient, perquè normalment... Sí, normalment sempre estan o als Estats Units, o als boscos de Transilvània, Europa, tens raó. De totes formes, jo he vist alguna imatge d'aquesta pel·li i no està mal, no? És com donar-li una volta una mica més a tot això del tema vampir, més realista, no, també? Home.
Home, no sé si més realista perquè al final tot acaba envoltat o rodejat per exactament el mateix que és per la història de mort dels...
protagonistes principals, la qual trontrollarà per l'arribada de la germana d'ella, que ha passat molt originals guionistes, perquè la dona es diu If, Ebe, i la germana es diu Ava. Ah, molt bé. If i Ava, Ava i If, veniu cap aquí. Per confondre una mica, eh, l'aspectador, ja veurem. És que les germanes també sempre la lien una mica, no? Sí, de tot...
De dues maneres, l'estètica està bastant bé, eh, de la pel·lícula, i la interpretació, també, sobretot per part de la Mia, de Wazikowska, fa molt bé, la pel·lícula. Molt bé, doncs escolta, la pel·lícula vampírica de la setmana, ja l'hem comentada, passem ara a la següent, què et diu aquí, Tarzan? Sí, Tarzan. Avui s'estrena Tarzan? Avui s'estrena Tarzan, no vam presenciar fa poc.
La reestrena, diguéssim, de Godzilla, pues Tarzan també té res a formar. Bueno, però escoltar, que és un remake, escoltem el tràiler i ara en parlem. Tarzan, que fort. Hace 70 millones de años cayó en este planeta un objeto extraterrestre. ¿Dónde? En el México de Efe. Mida en este pequeño pedazo. Podría darle energía. ¿Para mí? A toda la costa éste durante un mes. Pensa en lo que haríamos con la montaña. Mientras yo esté aquí, tú, tu familia y este hermoso paraíso estarán en peligro.
Andale, güey, què nos cuenta Jordi Roca d'esta pel·lícula que s'estrena? Jo te l'he portat precisament en latino, perquè és una varietat que a tu t'agrada molt, que a la discuta se gaudeix. Sí, m'agrada molt quan estic mirant pel·lícules d'aquestes per internet i em surten versió llatina, i jo ja apago ja, directament. No, perquè no m'ho sento proper. Per cert, que jo conec a molts llatins que els sorprèn una cosa aquí a Espanya, també a Catalunya, que és el fet que
ens riguem que amb ells els Simpson li diguin Homero. Com? Homero? Ah, sí, és veritat. I en canvi nosaltres els diem Homer quan ells mai doblen res i nosaltres sí, i continuem dient Homer quan normal seria dir-li Omar o Homero, com sigui. Homero, Homero Simpson, tampoc no m'acaba d'agradar, però és que això és el que deia amb els costums, que és diferent canviar-lo. En fi, aquesta pel·lícula Tarzan, que no és de dibuixis, no és re, no?
Sí, sí, sí, que és a dibuixos. Per cert, em sap molt greu el que vaig dir, de veritat, ho lamento profundament, perquè és una producció alemanya, però està molt mal feta. Però a nivell visual, com a dibuixos, és freda, no sé, com un punt intermig entre les noves pel·lícules digitals, com podrien ser les de Pixar,
i les antigues de Disney, i aleshores no acaben de provocar ni fred ni calor. Com a novetat una miqueta, potser, de la pel·lícula, destaquem els orígens, que jo almenys no els recordo, que la pel·lícula original de Tarzan de Disney... Sí, bueno, que és un nen que es va perdre, que el van criar els monos i ximpanzers de l'Àfrica. Sí, el que passa és que jo no sabia, bé, potser és que no me'n recordo, perquè era petit dia quan la vaig veure, que, de fet...
va anar a parar a la selva perquè els seus pares van tenir un accident d'avió i va sobreviure. Sí, sí, sí. Ah, tu ho sabies? Ah, jo no ho sabia. Sí, jo ho sabia això. Ah, jo m'havia quedat amb la història d'amor de la gent i ja està. No, després coneix la gent, després la xita, eh? Clar, és que depèn també, perquè això ve dels còmics, però de fa molts anys, eh? Remuntem a la primera història de Tarsan, potser als anys 20 o als anys 30, eh? Del segle passat van fer pel·lícules i després fa poc ara van fer, bé, fa poc, potser 20 anys...
Aquella de Greystock, la leyenda de Tarzan, no sé si et sona, que també explicava com el porten a la societat i, bueno, és un darastre, eh? Home, de fet, tot això es basa en una obra, en una obra literària de l'autor Edgar Rice Burroughs. Un clàssic més, ara en 3D.
Però no gairebé n'ha aconseguit, em la creu, però és així. Bé, millor que l'haguessin fet en dos d'hi, no? I no s'haguessin gastat tant de pasta. Exactament. Passem a l'última estrena de la setmana. És una producció franc-belga, del director Martin Provost. Emmanuel... Què passa? Passa un huracà? Què passa? Sí, sí, sí. Tu i jo estic en llocs indeterminats. Sí, jo ho veig. És la pel·lícula que llegeixam, que eren gent que va saltant en tres parts del món, però sí, igual. Aquesta és a Florida, ara, no? Perquè aquí hi ha uns tornados, nens... Sí, podria ser, podria ser. Exactament, estic de marge que ja no sé ni on està.
Ja, ja, bueno, tranquil. Vols una pausa? No, no, no. Potser algun dia acabo terrant a la penya del morro. Sí, home, t'esperem. Encara queda, no? Temporada per endavant. Bueno, no tant ja, eh? Ara ja m'hi falten dues setmanes ja i acabem la temporada. Sí, ja finem. Bueno, a veure si un cop de veïna et porta cap aquí. Escolta, parlem ara d'aquesta pel·lícula Violet. Escoltem el tràiler i ara ens expliques de què va.
Habla de la sexualidad femenina como no lo ha hecho ninguna otra mujer. Con poesía, verdad y mucho más. Y algún día se lo agradecerán. Mi caso no es único. Tengo miedo a morir y estoy desconsolada por haber nacido. Me iré igual como llegué. Intacta, cargada de los defectos que me han torturado.
si je manquais d'amor, si je manquais d'amor. Bé, quina suavitat. La música francesa a mi sempre em té enamorat. De què va Violeta? A veure, és un biopic d'una escriptora que, per exemple, es diu Violeta Laduc, que era una filla bastarda nascuda a principis del segle passat i que va conèixer a Simone de Babois, la que la va potenciar durant els anys de la postguerra.
Perquè els nostres oients ens entenguin que la pel·lícula, a part de fer la vida d'aquesta escriptora, és, diguéssim, una versió com més recatada, com més antiga, més antepassada del que va poder ser la vida d'Adèle, que tratava, diguéssim, la homosexualitat entre dues dones, però del segle XXI, en aquest cas és el mateix, però del segle passat. És a dir, aquesta escriptora i la seva llibertat sexual...
com l'intenta expressar en una època on no estava tan normalitzada com pot ser ara i d'una manera molt més, diguéssim, recatada i no tan òbvia com era la vida d'Adel. Per tant, on està situada? Quan està situada, més ben dit? A principis de segle, exactament no sé a quin any. Però a principis de quin segle? Del segle XX?
Ah, del segle XIX, eh? Per tant, començaments de 1800, doncs com vivien l'amor dues dones. Clar, en un ambient rural, sent filla bastarda, sent dona, bé. Bé, molt difícil. Tot el que això comporta. Bé, doncs fins aquí les estrenes de cinema d'avui. Passem ara a les notícies del món del cinema.
Bé, comencem parlant d'Angelina Jolie, que aquesta dona, des que ha fet Malèfica, bueno, no para mai, però ara menys, que, atenció, sempre ens sorprèn amb les seves declaracions. Diu que vol deixar el cinema, ara? Sí, i ja seria hora. Tu ja saps que jo no facis gens fan d'Angelina Jolie, em sap molt greu, és una d'aquelles actrius que en cines que no ha fet res a la seva vida interpretativa...
més enllà de Tomb Raider, i ho sap tothom, Jordi. Bé, però té... A veure, tens raó que interpretativament no té gaire registres, pobre noia. El que passa que jo no he vist Malèfica, però he sentit molt bones crítiques, diuen que ella està molt bé. Però és que sembla que sigui com la gran actriu del moment, del món en general, de la història del cinema, i jo tampoc recordo cap paper especialment bo que hagi fet Angelina Jolie. No, no, no ha guanyat cap òscar per això, no?
Sí, sí, sí, en va guanyar un com a actriu secundària, però ara no me'n recordo quina va ser la pel·lícula, però en va guanyar un ja fa temps, eh?, com a actriu secundària. Com a actriu principal no n'ha guanyat cap, més que res, perquè tampoc ha fet cap pel·lícula brillant. No, no, ja, ja, la teva posició ha quedat clara. Per què diu que vol deixar el cinema, l'Angelina? Home, a veure, de fet ella diu que vol deixar el cinema, que està pensant en deixar el cinema de banda a les càmeres, és a dir, com a actriu, en cap cas com a realitzadora, perquè ja saps que ella ara s'ha embarcat en tot aquest món...
de ser directora, igual que també el Brad Pitt, i de fet ella diu que abans de marxar vol fer una última pel·lícula, però que aquesta pel·lícula sigui alguna cosa brillant, com el broche de oro. I aleshores l'Eric Roth, que és el director del Curioso Casa Benjamin Button, és a dir, que ja coneix bé el Brad Pitt, és amic de la parella, i també va fer el Forrest Gump, doncs deu fer-se de Cleopatra, perquè ara farà una nova versió de Cleopatra. Bé, però que la faci...
Sí, però el que passa és que ella, com que és així d'esplèndida, diu que no li fa gaire gràcia perquè ella voldria acabar la seva carrera sent dirigida per Langley.
o el David Fincher. Per tant, no sé exactament com acaba tot. Ah, està plena de romans, no és aquesta dona, no? Ah, ja ja t'ho dic jo. Sí, tens raó. A veure... Escolta, tu, Angelina, decidit ja. Bé, i acabem parlant de Sony i Sega, aquestes dues grans empreses multinacionals que s'han unit per produir una franquícia basada en un videojoc de Sega, que és Sonic.com.
Sí, exactament, a tots els fans de l'Ariçó Blau, que no sé si hi en quedaran molts. No, perdona, jo soc molt... Estàs dient vell, ja ho sé, però jo soc molt fan... No, vell no, t'estic dient d'una altra generació, i ara que estem amb tot això de la regeneració, doncs home, no ho sé, si toca.
M'estàs dient que soc de la casta, vale, vale. Bueno, no sé si ho vols dir en aquest terme. No, jo ho interpreto així, vale? Bé, tu, republicano, deixa'm dir-te que jo vaig tenir la Game Gear de petit i clar, jo el sònic... Explica-ho perquè els oients de la penya de mort no saben ni què.
Perdona, clar, com no van a saber què és la Game Gear? Abans hi havia o la Game Boy, o sigui, les primeres consoles portàtils, eh? El que és la PC, la Vita, no? I aquestes coses, avui en dia... Però era la Game Boy aquesta Pocket de colors, o no? No, per favor, allò era una cosa cutre. O sigui, jo et parlo de la Game Gear, que era una cosa, doncs, efectivament, amb colors portàtil. Clar que gastaves com, no sé, 25.000 piles...
i d'aquestes mitjanes, però, bueno, no treies la il·lusió que tu la podies portar enlloc i va ser la primera consola amb una pantalla re mini, eh, compatta amb els mòbils d'avui en dia, una pantalla molt petita, però era amb color, xaval, i jo puc dir que la vaig tenir. Jo, com ja he nascut en l'era de la pantalla amb color, ja no... Ja, ja, no sorpresa, no sorpresa. Aquestes coses. Ja, ja, ja. Bé, total, que Sonic farà una pel·li de Sonic. Sí, farà, sí, exactament, farà una pel·lícula d'aquest ariso, que serà el protagonista, en el que lluitarà contra els seus enemics habituals, i serà una pel·lícula
Meitat real, meitat digital. És a dir, que segurament l'edició serà digital, però la resta de personatges seran reals. I atenció...
perquè el que a mi més m'ha sorprès de la notícia és que les dues empreses volen fer una pel·lícula cada any. Ah, m'està molt bé. Perdona, però si això ja ho han fet, hi ha anuncis, no? No hi ha un arissó d'una companyia de seguros que surt per allà? Sí, sí, sí, sí. Però no és blau. No és blau, però bueno, és una mica el mateix. Home, tampoc va lluitar contra el mal, eh? No, no. Va lluitar contra els... Quan et quedes atrapat a la carretera i sense emergència. Per cert, tens un nen per aquí que plora o que crida, no?
Sí, tu ja saps que jo a tan bon punt estic a Florida com al costat d'una guarderia. Sí, sí, ja saps. Molt bé, escolta. Sí, no, no, això ja ho sabem, per això estàs a la penya del morro. Jordi, moltes gràcies i ens retrobem divendres que ve en el qual ja serà el teu penúltim capítol al programa.
Ostres, doncs, ja hi ha... No sé, haurem de fer alguna cosa, eh? Tu mateix, tu sabràs. Jo moure cel i terra per caure exactament sobre la penya del mar. A veure, t'esperem. Jordi, que vagi molt bé. Gràcies. Bona setmana. Bona setmana. Adéu.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals, també. Ui, sí, molt originals. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb la Júlia Atmetlla a l'espai de música, com cada divendres. Fins ara mateix, a La Penya del Morro. A les contes, la viuda es veu.
Sintonitzes l'àdio de fer, la ràdio de Sant Just, 98.1. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar de treplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Hangover, hangover, hangover, hangover, hangover, hangover, hangover, hangover, hangover, hangover, hangover. Bé, atenció a aquest tema musical que sona de fons. Júlia Emella, bona tarda. Hola, bona tarda. Hangover, hangover, hangover, hangover, hangover, hangover, hangover, hangover, hangover.
Perquè després d'alguns mesos, aquest és el nou tema de Psy, eh? Psy, o Psy, com s'hagi de dir, que es va fer ballar amb el mític Jack Gagnam Style, després va arribar Gentleman, i ara arriba aquesta peça que, a veure, sincerament, eh? Faure picar aigua per tot arreu, no? O...
En fi, de fet... Home, és diferent de les altres, no? Sí, és diferent. D'entrada no està ell sol, sinó que aquí l'escoltem. Amb el Snoop Dogg, no? Exacte, sí. Doncs, Jordi, tu pots dir que fa aigües, però aquesta cançó fa dos dies ja que va sortir a YouTube. Sí.
i ha aconseguit ja 26 milions de visites. Clar, perquè la gent té la curiositat de saber a veure què és el que fa el del Gangnam Style. Amb això, evidentment. Però, bueno, jo li veig futur, no, a la cançó? No ho sé, jo suposo que sí. Júlia, jo tampoc no és que sigui aquí Sandro Rey, però...
Vaja, no sé què dir-te, eh? Jo la cançó d'estiu... 26 milions de visites en dos dies. Són moltes, són moltes, però jo crec que també és més que res la curiositat de saber un dels vídeos més vistos de la història al YouTube, que és el de Gangnam Style, a veure què és el que ha fet ara mateix, no?
Tu creus que això pot ser? Home, no s'enganxa tant com la de Gangnam Style, però... A veure, la cançó de Gangnam Style era una altra història. Posa la cançó del... Mira, a veure això. Quins records. Això va ser una de les coses més friquis que fins al moment havíem vist quan ja fa un parell d'estius vam veure el vídeo d'aquest home. Ah!
Però és que fins i tot el ritme, eh? El ritme és per ballar. Això, Gangnam Style, és únic. Bé, no és la primera vegada que a un cantant d'èxit mundial li passa aquesta cosa, no? Que el seu gran èxit, en aquest cas Gangnam Style, no supera els èxits que més tard han anat traient, no? Els èxits posteriors. Exacte.
En fi, la nova cançó... A veure, és que tu em preguntes, què et quedes? Amb Hangover o amb Gangnam Style? Amb Gangnam Style. Opa, amb Gangnam Style.
Ara feia temps que no l'escoltàvem. Sí, jo també. Ara feia temps que no l'escoltàvem. Bé, continuem amb més notícies. Parlem ara de David Guetta. Exacte. Què li passa a aquest bon home? Que molta gent el critica, perquè... Estan ja cansats d'ell, crec. Estan cansats d'ell? Per què? Què ha passat?
Ah, no, no ho sé, jo, però això que comentàvem l'altre dia, no? Ah, sí, sí, està una mica allà, David Guetta... Bueno, aquest tipus de fast food, no? De música electrònica, de DJs que mouen més les mans i fan més espectacle... Més les mans a l'aire, no? Sí, que no m'espunxen, eh? Bé, en fi, David Guetta, amb aquesta versió que escoltem, per exemple, de fons del Shot Me Down de Nancy Sinatra, em sembla que és, no?
i que ell la va remasteritzar, mesclar, digitalitzar, la va fer seva. I atenció perquè David Guetta és notícia aquesta setmana perquè ha tret un nou single. Exacte, aquest s'anomena Blast Off i està fet al costat del cantant Cass James. I també cal dir que aquesta parella de cantants han anunciat la seva col·laboració durant aquest estiu a les discoteques de Pachai, d'Ushuaia i Ibiza.
O sigui, estarà a Petxà i a Ibiza. David Guetta, aquest és teu. David Guetta i Cas James, els dos. Subidons, subidons, subidons, subidons. Home, les cançons no són dolentes, eh? No, no, no. A mi, la veritat és que... Són molt, molt i molt ballables, eh? T'imagina't una, dues de la matinada, allà al mig de la discoteca de Ibiza. Oh!
Cubat a la mà, eh? Polsera vermella, no? Ai, polsera vermella. Bueno, també, doncs, en color, eh? Discoteca... Jo crec que no decepciona per les cançons. Decepciona pel fet que quan va punxant no el veus. Exacte, el postureo. El postureo de punxant, que... Bueno, fa...
Ja m'ho tinc, això li imprenya, perquè clar, els autèntics DJs... No, no, perquè a més a més pagues per veure... Clar, és que pagues 30, 40, 50 euros, com a mínim, 80, per veure un tio que està ballant allà i dius, bueno, tio, punxa una mica, no? Sí, fes alguna cosa amb la vida. Per això hi ha molts DJs que estan emprenyats, justament amb aquest tipus de DJs electrònics, tipo Martin Garrix, també, per exemple, que quan fa les seves versions i fa els seus shows, més que res, això, són shows, no té més misteri.
En fi, deixem el David Guetta. Torna a pujar. És que el millor d'aquesta cançó... És bona, és bona. Sí, el millor d'aquesta cançó són els pujadors, que es diu en català, no? Pujadors, pujadors, pujadors, pujadors! Vinga. Tornem-hi!
Bé, va, deixem el David Guetta una mica tranquil, sí. I ara parlem de Jennifer López, que diu que no cantarà al Mundial, Jennifer López? Exacte, no, ha dit que no. Per què no? Doncs, bueno, va... De fet, els motius exactes no se saben, ja que va ser els seus representants que van anunciar que ella no cantaria al Mundial de Brasil aquest tema que estem escoltant, que és el de We Are One,
Bé, un Mundial de Brasil que... Sí, sí, va començar i anava a dir, però ara parlarem d'algunes de les cançons del Mundial. Sí. Perquè, Júlia, Jennifer López, finalment, per què diu que no actuarà a Brasil? Diu que, bueno, sembla que les causes d'aquesta no actuació són la ruptura sentimental que ha patit fa un parell de setmanes i que està acabant el seu nou àlbum. No està gaire d'humor, aquesta noia. No, jo penso que...
Bé, aquest tema, We Are One, és una de les cançons que s'han fet pel Mundial, el que passa que no sé si és l'oficial o no, perquè això que t'escofa... Sí, però... És el que vol, no? Perquè, per exemple, la Shakira n'ha fet una altra que a mi personalment m'agraden més. Home, a mi m'agraden molt les dues, eh? Justament amb Carlinhos Brown, aquest La La La...
D'aquesta cançó és molt impressionant el videoclip, eh? No l'he vista. A mi m'ha impressionat moltíssim, em agrada molt. Home, a mi m'agrada més aquesta cançó per un mundial que no pas la de Jennifer Lopez. Primer perquè aquí s'acompanya de Carlinhos Brown, que es nota, perquè aquí hi ha com les percussions d'aquestes...
típiques batucades i tal, de Brasil. I després que a mi la Shakira, personalment, m'agrada més que Jennifer López, que a Jennifer López, no sé, li trobo com una mica sucilla. A mi m'agrada, el que passa és que potser la combinació pitbull i la cantant brasilenya i tot... Jennifer López no és brasilenya. No, no, no, és que és Jennifer López pitbull i una cantant brasilenya, que no és el nom. Sí, sí, sí, van els tres. Ui, no l'havia sentit en castellà. Ah, jo tampoc.
Que l'ha fet en català, també, com el veig per tu. Igual li tira en pedra, sí, eh?
Aquest tema sí que el veig més de l'estiu, perquè Sònic no passa el del Sai que et comandàvem fa un moment. Exacte, aquest sí. Bé, doncs aquestes són algunes de les notícies d'aquesta setmana i ja sabeu que la Júlia cada divendres per acabar el programa ens porta un disc, un grup de música i avui has optat per un recopilatori, no? Sí, avui he optat per una banda sonora.
És tot fort. Ens hem de posar una mica nyoños? Sí. Ai, sí. Posem-los una mica nyoños. Perquè avui ens portes la banda sonora oficial de la sèrie Polseres Vermelles. Polseres Amor! Bé, sense cap dubte, aquest és el tema central de teràpia de xoc, sense tu.
Exacte, de la primera temporada. Per què has portat avui el CD de Polseres Vermelles, quan és una sèrie que ja fa anys, no? Bueno, fa un any. Un any, un any. Un any ja va acabar la segona temporada. No sabem si hi haurà tercera. Va quedar molt oberta la cosa, eh? Jo crec que a curt i quasi bé diria que a menys termini, potser dos o tres anys, jo no sé si hi haurà Polseres Vermelles. Aquí vam tenir una de les seves realitzadores, que és la Patricia Font,
i ens explicar que la cosa estava una mica paradeta. I també que en cas que tornessin a fer una tercera temporada, volen fer-ho d'aquí uns anys, quan els nens hagin crescut encara una mica més. O sigui que està una mica tot a l'aire. A veure com queda la cosa. Sí, sí, sí. En fi, com és que avui has decidit portar la banda sonora de polseres? Doncs perquè portem ja molt de temps fent programa i perquè ja se m'estaven acabant els artistes i un que surtin tot. Molt bé, molt bé, molt bé.
Està bé, està bé. Home, de fet, perdona, justament, clar, no és un final, no és un final de temporada aquest de secció d'avui, però podria ser perfectament, no? Perquè justament en aquest àlbum i en aquest CD hi ha un munt de grups catalans i artistes de casa nostra. I la majoria d'ells els hem estat comentant durant aquests dies. Sí, per exemple, hi ha Sau, eh?
Sí. Amb el tema mític, boig per tu, que en algun moment va sonar a la primera temporada de Polseres. Sí, quan ballaven, no? No, no, aquella era la terapia de xoc, quan ballaven. Quan ballaven, quina cantaven? No, la sensatura de terapia de xoc. Ah, val.
Tu, Júlia, si et proposo un joc, no sé si sabries encertar, perquè tu ets molt fan de polsars vermells. Jo sí. La vas veure tota, i les repeticions i tot. I les repeticions. Si jo et poso cançons, tu sabries dir-me quins moments de la sèrie es van posar o no? Perquè, per exemple, aquest poig per tu, no ho saps. No, aquesta no. A veure, et poso una altra. A veure, aquesta...
Saps qui som per això o no? De camins, no? Sí senyora, de sopa de cabra. Ni idea, eh? No t'ho sé dir. És que clar, jo... Si no em piques... Si no em piques les imatges, si em piques la imatge et dic, mira, era el cap adultal, el segon 25 i... Ja, ja. O sigui, no recordes les cançons amb les imatges de la sèrie, no? Perquè, per exemple, aquest tema... També és mític. No et sona? Sí. Tu n'has parlat d'aquest grup, aquí al programa? No.
Que fa d'estiu, eh? Fa d'estiu. És a Miquel Abres, no? Ai, no, no, Blaumut, perdó, perdó. Són els Blaumut. Blaumut, Blaumut. Adéu. Bueno, bueno.
Havia d'escoltar dos segons més de cançó, eh? Sí, sí. Bé, per exemple, aquest tema també va sonar a la banda sonora de Polseres Vermelles. També hi ha Antonia Font, no? Sí, hi ha... Miquel Abres... Charango... Charango... Una mica de tot, no? De fet, també hi ha una cançó del disc de la Martó de TV3... Mm-hm.
I en total són 34 artistes aproximadament els que formen el conjunt de tots els dos discos de les dues temporales juntes. I destacen la teràpia de xoc la de Sense Tu i la de... com es diu aquest noi? Andreu Rifre? Andreu Rifre?
la del fil de llum, no?, que és la primera de la segona temporada, de què feien els anuncis. Sí, a la primera temporada tenim el Sense Tu, a la segona temporada hi ha el fil de llum d'Andreu Rifé, que no sé si podem escoltar, perquè, home, ja que estem amb el tema... Exacte. Posem el fil de llum. Oh! Mira, feta que hi ha, eh? Amb les primeres notes. Oh!
Júlia, que estàs enamorada, eh? Estàs aquí amb el... La primavera, ja. Sí, la primavera que ja s'acaba, ja s'acaba, eh? Ja arriba l'estiu. Quan sento que tot s'acaba, que no s'hi aixecar el cap. Parla de la primavera, eh?
Que no tinc forces per... Home, aquestes cançons, quan tu estàs passant un mal moment, no tu, per en general, quan passes un mal moment, no? Poses aquestes cançons i bueno... Ja t'afondes més, eh? Que el món continuaria igual si jo no fos aquí Llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant
la meva orella escoltant, la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant. Inspira, espera, aixeca't sense pressa, inspira.
Andreu Rifer, que de fet també era un dels personatges, sí senyora, era un dels personatges que sortia a la sèrie de Pulseres Vermelles. Molt bé, Júlia, no sé si vols afegir alguna cosa més a tot això, perquè avui estem a Pulseres a top, eh? I tant. Doncs afegir això, que aquesta banda sonora està inclosa en un disc, de fet em sembla que aquest del que estem parlant ara és només de la primera temporada i aquest va superar les 30.000 còpies menudes i va ser, doncs, número d'escàrregues a iTunes del país.
Avui acabarem el programa amb el fill del llum de l'Andreu Rifer, si et sembla bé. Bona cançó i tant. Agraïm tota la gent que ha fet possible amb aquesta ninyeria que portem a sobre avui a la penya del morro. Un aplaudiment per l'Andrea, bueno, dels bulletins i dels altres informatius.
També el Dani Martínez, dels Gunis de Sant Just. Un aplaudiment per ell. Avui ens ha parlat de coses molt interessants. També amb el senyor Benito, que avui ens ha parlat de les tribus urbanes. També un aplaudiment per ell. L'antiagenda de l'Eli Capdevila. Gràcies, Eli. Una setmana més.
I a la segona hora, amb el Jordi Roca, que ens ha explicat quines són les novetats de cinema d'avui, de la cartellera, i també amb tu, Júlia, com sempre és un plaer acabar els dinandres parlant de música amb tu.
que m'emociono que m'ha quedat aquest final està fent temps per quadrar-ho tot amb la llagrimeta acabem el programa i diem que moltes gràcies per haver-nos escoltat us ha parlat Jordi Domènec, Júlia t'esperem divendres que ve i que tingueu un bon cap de setmana a matar adeu-siau
Respira, espera, enxecte sense pressa. Inspira, resta, la vida al món t'espera. Respira, espera, enxecte sense pressa. La vella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert. La vida al món t'espera.
Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veu, sóc originals també.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Raise your hands and sing it with me. Sometimes the strongest and most wonderful things are those we cannot see.
Són les set, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre.
Josep Perpinyà veu amb bons ulls obrir el debat sobre l'ús de la Casa Costa. L'alcalde de Sant Jús dona la raó al portaveu de Siu, Llorenç Rey, que ha proposat debatre i reflexionar sobre si calen derrocar-la o no. Perpinyà però amplia el debat als usos que se li podria donar en cas que es mantingués. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jús Notícies edició vespre d'avui divendres 13 de juny. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
L'Ajuntament aprova la llicència d'obres i d'activitats del McDonald's que es construirà a la carretera Reial. La Junta de Govern va aprovar dimecres el contracte que possibilita que l'empresa pugui començar les seves obres per iniciar l'activitat. Sant Jus Solidari organitza avui una nit de swing solidari. Es tracta d'una vetllada de música i ball per recollir diners per finançar el projecte Becas. Aquest projecte fa 10 anys i consisteix en finançar els estudis de joves que fan secundària a Camoapa.
I demà se celebra la quinzena trobada gegantera a Sant Just. Una desena de colles d'altres municipis seran les convidades a la festa, que inclourà una rua pels carrers del poble i un sopar popular als jardins de Can Ginestà.
Bona tarda. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, veu amb bons ulls obrir el debat sobre l'ús de la Casa Costa. Perpinyà dona la raó al portaveu de Convergència i Unió, Llorenç Rey, que ha proposat debatre i reflexionar sobre si cal enderrocar-la o no per construir la plaça Antoni Malaret al barri centre. L'alcalde, però, amplia el debat als usos que se li podria donar a la casa en cas que es mantingués. Sant Just Notícies.
Llorenç Rey demanava fa uns dies al Just a la Fusta que es plantegessin alternatives del futur de la Casa Costa i és que ara van projecte que ha presentat l'Ajuntament contempla la seva conservació. Sentim Llorenç Rey com deia l'altre dia al Just a la Fusta. L'únic que demanava era una reflexió perquè s'ha presentat un projecte conservant la casa però no s'ha presentat una alternativa.
El que deia és presentar una alternativa de com queda amb la casa, com queda sense la casa, quins són els costos de mantindre la casa i quins són els costos d'enderrocar la casa, de què ens serveixen aquests 300 metres quadrats més d'equipaments en un poble que en aquests moments d'aquest tipus nens sobrats d'equipaments i què ens suposa no fer-ho.
L'alcalde, doncs, comparteix aquesta reflexió, assegura que rehabilitar la Casa Costa és una actuació molt costosa i que Sant Just ja té equipaments suficients. Perpinyau ha dit el Just de la Fusta. Comparteixo que el cos de rehabilitació d'aquesta casa, per veure que hi hagi una activitat pública o una activitat fins i tot privada que hagis de donar llicència, doncs la rehabilitació té un cos important. I és cert que en aquests moments l'Ajuntament no pot destinar, no crec que sigui una prioritat amb les necessitats que hi ha,
doncs destinarà una quantitat que sí que la tenim valorada, és significativa, a rehabilitar aquesta casa. Per l'altra banda, també comparteixo que no necessitem més metres quadrats d'equipaments perquè hi ha altres equipaments que no estan saturats.
Josep Perpinyà assegura que és una bona opció obrir el debat al voltant de què cal fer amb la casa de costa, si enderrocar-la o mantenir-la, i a més, si es manté, quins usos se li poden donar. Primer caldrà establir si serà una iniciativa privada o pública. Per l'alcalde, el millor seria una activitat privada perquè una inversió pública comportaria unes despeses molt elevades. Ho ha detallat Josep Perpinyà.
Pública vol dir una quantitat de diners molt important. Vol dir mobilitat, accessos, tenir una licència d'activitats allà costa. Penseu que allò és una casa on es vivia. Per tant, fem el que fem allà dins, l'escala no compleix, les instal·lacions elèctriques són molt antigues, s'ha de fer reparacions, hi ha humitats...