Ràdio T'Esper, durante 8.1. Ràdio T'Esper, durante 8.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de l'AFM, i a tot el món, a través de radiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Hola, hola, hola, hola, hola, hola, què tal? Bona tarda, amics i amigues. Hem vingut al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us saluda Jordi Domènech. Ai, gràcies. Moltes gràcies. Des d'ahir fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda i benvinguts, amics i amigues.
Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Jul d'aquí uns moments, com cada tarda, amb l'inigualable, única, camisa guai, Carme Verdey!
Carme, bona tarda. Bona tarda. Com és que em fas la pilota avui? Cada dia te l'has fet. Perquè arribo d'hora. Exacte, quan arribes d'hora fas la pilota i quan arribes tard, doncs també. En fi, avui parlarem d'Elvis Presley amb el Pau Marcos i el Martí Ramírez de la secció mítica Grups de Música. Es diu així, és molt original el nom. El vam dir, quina podem fer? És una secció que va de grups a història de la música. Doncs Grups de Música.
En fi, a la segona hora, notícies curioses amb la Lilian Rodas. Connectarem amb el casal de Joves de Sant Just perquè ens expliquin quines són les activitats de cara als propers dies en aquest equipament del nostre municipi. Tindrem la tertúlia esportiva, l'última, atenció avui, última tertúlia esportiva de la temporada.
Clar, perquè s'ha acabat la temporada. Només parlem de futbol i del Barça, no? Clar, només parlem de futbol i del Barça. I per començar, per parlar de rumors, capitxatges... Eurocopa. Que si opinions... a ningú li interessa les nostres opinions d'aquest tot això. Eurocopa tampoc. Eurocopa. Ah, és veritat, ja l'Eurocopa. Bé, doncs potser fem una... Potser quema tertúlia esportiva i comencem la tertúlia de l'Eurocopa, eh, la setmana que ve. No ho sabem.
Amb el Pau, el Bernal, el Rafa Cano i el Sergi Pons. I mireu, l'altre dia... és un aplaudiment pel seu mare de penya del morro. Que mai us fem un aplaudiment.
A veure, dada número 1. Abans de començar el programa fa molta calor, Carme. No sé com ho tens tu, però és insuportable. O sigui, no és calor, és xafogor. No, tampoc és això. Sí, sí, sí. És xafogor aquest xafa. Jo crec que tampoc tant. Jo fa dos dies, me dia dos centímetres més. Això per començar. I després, també, avui intentarem parlar amb una persona que confirma i diu que escolta la penya del morro.
Un ahuyent de la penya amb el morro que em vaig trobar el diumenge a l'acte solidari de la Marató per la pobresa que hi havia organitzat els castellers d'esplugues on van fer una pinya solidària i em van demanar que si podia presentar l'acte i vaig dir home, i tant, em faltaria més i em vaig trobar una persona que em va dir escolta, diu, es diu Susana, la penya del morro quan surto de la feina a les 5 de la tarda. Dic home, perdona, que això és inèdit.
Dic, et vull fer una entrevista, i em va dir jo, sí, no sé què parlarem. Dic, tu tranquil·la. Per tant, d'aquí una estona o a la segona hora, o en algun moment del programa, avui, truquarem a la Sorzana, com a oient de la Penya del Morro, perquè ens expliqui si es troba bé, per començar, o què li passa a la seva vida. Sí, sí, sí. Bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro!
Carme, repassem notícies de Sant Just. Per on vols començar? Vull començar parlant d'educació. Què passa ara? Doncs que les... Bona tarda. Ui, ha passat. Doncs que mous coses mentre parles. Què vols que passi? És que a sobre dius que ha passat com si no haguessis tocat res. Mira que portes temps fent ràdio, eh, Carme? No saps que no es pot anar fent això. Això no ho he fet. Els micròfons no es toquen. Vinga, va. Parlem d'educació. Bona tarda. Bona tarda.
Les amples de les escoles públiques de Sant Just han convocat una reunió aquest vespre per planificar noves accions contra les retallades en ensenyament. Una reunió que és oberta a tothom, especialment als agents de la comunitat educativa. Recordem que el dia 22 de maig es va organitzar una cassolada abans d'aquesta acció, però les amples ja s'havien reunit des d'aquestes associacions, considerant que la informació
és cap d'alt i per això han repetit fulletons per fer conèixer els pares i mares de la situació. De totes maneres creuen que ha arribat el moment de passar a l'acció, ja que les retallades en ensenyament afecten a tota la societat. La disminució de les subvencions, també afectat a les ampes, que cada cop tenen més problemes per oferir els seus serveis a preus assequibles.
I de fet, les ampes alerten que l'activitat docent també s'està veient afectada de forma alarmant. Per parlar una mica de tot plegat, avui s'ha convocat una reunió a l'escola Montserrat a les 9 del vespre. Doncs ja ho sabeu, si us interessa el tema i voleu estar amb les ampes contra les retalles d'educació, avui a les 9 del vespre, com ens diu la Carme, a l'escola Montserrat es parlarà de tot plegat.
Per cert, que també tenim alguns tuits que s'han generat durant aquests últims dies en aquesta xarxa social. Què passa, Carme? Res. Passo. Perquè aquesta xarxa dels tuits no sé si m'agrada. Per què no? Perquè m'agrada més la de què va passar fa un any i no l'ha fet mai. Sempre fem els tuits. Va, doncs avui farem què va passar fa un any. Va, vinga.
Aquest programa és un programa adaptable. La gent diu el que voleu, que ho intentarem, d'acord? Molt bé. Carme. Parlem dels mosquits tigres. No! M'he mosquit en general. Ja hi són, eh? No sé si t'han picat, a tu. Doncs no, de moment no. Doncs pots... A tu no t'han picat perquè portes una camisa que no permet... A mi sí que m'han picat. Ah, sí? Sí. Des de divendres aquí a la ràdio m'han picat divendres. Ah, sí?
Anar a fer comentaris, però no ho vull fer-los. El Consell Comarcal ha començat la campanya de control de mosquits al Baix Llobregat. I recordem que un dels que recentren més les mirades és el mosquit tigre, que no és més agressiu que el mosquit tradicional.
El problema és que la seva principal amenaça és que l'origen, on neixen és en àmbit urbà, és a dir, a les cases. Per això és important evitar a les cases, potser no dintre casa, però sí en aquells recipients amb aigua que pot haver-hi a l'exterior, en un pati, un jardí, etc. Recipients amb aigua. S'ha de vigilar. Un pati exterior, etc. Des del Consell Comarcal fan una crida a la ciutadania perquè col·labori
i evitin aquestes acumulacions d'aigua en recipients, petites cisternes, plats o cendrers ubicats a l'exterior i que es col·loquin de cap per avall perquè no es puguin tornar a inundar. M'estàs dient que hem de posar els platets aquests que hi ha sota el test que molta gent utilitza per aprofitar l'aigua i tornar-la a posar cap per avall? És que si no es crien mosquits tigres.
Llavors, què hem de fer? Fora, fora aquests testos, fora. Aquests testos, fora. O sigui, els testos... A l'època d'estiu, a l'època d'estiu. No, no, no, no. Els testos no, el platet. Tot, tot, tot. Escolta, no hem de ser... Com es diu això? Rates, no? Amb el tema. Per tant, aquest test que hi ha aquí, fora.
També alerten que els productes antimusquits han proliferat molt però que no tots tenen una base científica i que alguns són frau.
Això és un poble de timosquit. No valen. Fora. Fora, també. Fora. I que l'Ígil adverteix que es vagi en compte i que no es faci cas de tot el que es diu perquè de vegades també aquí s'aprofita una mica de la situació per treure'n algun partit. Una campanya de timosquits que durarà tot l'estiu és que s'allargarà fins a principis de tardor.
Fins al principi de tardor hi haurà el mosquit tigre, que ja està... Te'n recordes? Això sí que és Remember When, Remember When. Quan fèiem aquelles notícies fa ja com 4 o 5 anys, potser, el mosquit tigre... Arriba al Baix Llobregat. Arriba al Baix Llobregat. Atenció. Doncs aquí està. Doncs ja està, ja el tenim aquí. És un veí més de Sant Just. El senyor tigre. Mosquit tigre.
La penya del morro, sempre el servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania, també. Un quart de sis de la tarda, continuem amb més notícies de Sant Just. Carme, amb quina acabem aquesta ronda informativa? Doncs acabem parlant d'aquest tema del nom nou pel centre formatiu ubicat a l'antiga Escola Montserrat. És veritat. On anirem parlant, eh?
Bé, la veritat és que... o sigui, el tema està en què situem-nos una mica. Hi ha un equipament, o hi havia un equipament, que és l'antiga escola Montserrat. És on hi havia l'escola Montserrat, no? Efectivament, que és un edifici anex, un espai anex a l'ateneu de Sant Just d'Esberg, al centre de Sant Just, i tot això, com diu aquell, tot això va a terra,
I a partir d'aquí creurem... Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en marxa. Ja està en
el Consell Municipal de les Dones i l'Arxiu Històric Municipal. Ah, molt bé. Els noms que han sorgit, els recordem una mica, són Tres Apàmias i Bertran, Escriptora... Val, un moment. Tres Apàmias, perdó, i la gent què ha de fer? Votar un d'aquests noms? Sí, està a través del web senglis.cat, hi ha un apartat on posa vota, també es posaran butlletes, no sé si ja hi són, però amb diferents equipaments municipals,
A més noms, Carme Pera Diverdú, que és mestra i veïna. Perdó, que es pot votar les vegades que vulguis. No, això. Només, o sigui, hi ha constància, eh, o sigui, per garantir la votació justa, si voteu per internet només se te'n treu un vot per cada adreça d'IP, que és aquell codi que té cada ordinador. Per tant... Per tant, aquí a la ràdio ja no es pot votar, per exemple. No es pot votar. Jo vaig intentar votar l'altre dia i algú havia votat. Però, Carme, ja, ja, ja. Vale, vale, ho entenc. Ho heu de fer des de casa meva. Sí, sí, ho heu de fer a casa teva. O vaig a un ordinador públic. O agafeu una IP dinàmica o estàtica.
Més noms. Marga Mirei Colea, filòloga i veïna. La Campana. Filòloga i veïna. Símbol de l'escot del municipi. La Campana, perdó, que no és l'autoescola, que molta gent diu, home, posar-li el nom d'autoescola a un equipament públic no ens ha agradat. És l'escot del municipi.
I les escoles, que és l'ús històric de l'edifici. Llavors aquests dies anem parlant amb... Escolta, està molt difícil. Amb els col·lectius. La tria està molt i molt difícil. Jo crec que ja tinc un preferit, però no ho vull dir. No ho vull condicionar. Què dius? Tu no condiciones ningú. Eh?
Si no condueixin, anaries ningú. Ja, però és igual, no cal dir-ho, no? Doncs això, que anem parlant amb les diferents entitats que han proposat aquests noms i avui hem parlat amb l'Arxiu Històric Municipal, amb l'Arxivé. Ah, i l'Arxivé. Que ha explicat que com que sempre hi ha hagut activitat pedagògica a l'edifici des dels anys 20, doncs d'aquí neix la proposta de les escoles. Un nom que fa referència a totes les escoles que s'hi han instal·lat des dels anys 20, també amb les escoles nacionals, però les escoles que van venir després
També del franquisme, etc, etc. Guanyarà a les escoles, ja veuràs. Perquè a la gent li va la canya. Tenim el Jordi Amigo que ha parlat de coses. Home, ja que ahir no, com que era festa, no vam fer la secció Història de Sant Just, així aquesta setmana ja cobrim una mica la quota de l'Arxiu Municipal a la Penya del Morro. Ha parlat d'algunes... Una vegada, dues vegades? Una vegada. A veure. Jordi Amigo, d'Arxiu Municipal de Sant Just.
Posa'm la museu aquella de The Office, perquè ja ho hem dit alguna vegada, que s'assembla al personatge de Dwight Schrute, Jordi Amigo. Aquesta escola tant podia ser l'escola de l'Ateneu, que es va inaugurar el 4 de febrer de l'any 24, o bé a tocar de l'escola de l'Ateneu, a l'any següent, el 30 del 8 de l'any 25, s'hi van inaugurar les escoles nacionals. Llavors, ha sigut un espai
que sempre hi ha hagut activitat escolar, tant pel que fa a l'escola de l'Ateneu inicialment, com que el que van ser les escoles nacionals. I quan la gent anava allà, deia, va, vaig a les escoles, vaig a l'escola. Doncs mira, jo... És la meva proposta aquesta. Jo voto per les escoles.
Més que res, per descartar també dels altres, eh? Bueno, per cada dia en parlarem. A cada dia en parlarem una. M'interessa més aquest, saps? De moment queda... Cada dia o cada dos dies, vull dir. Tampoc no cal pura pressió, ara. I anem parlant. Sí, sí. No, no, demà vull saber la campana. No, la campana la sabrem dilluns. Qui serà l'encarregat de dir-nos per què la campana? El centre d'Estudis en Justengues, que és qui l'ha proposat. Maria Quintana. Sí. Clar, com que rima amb campana...
En fi, la campana. Carme, passem a la secció catalana de tu, que feies que no ho fem. Tal dia com avui a Sant Just d'Esvern fa uns anys. Atenció, perquè el 29 de maig del 2008, és a dir fa 4 anys a Sant Just d'Esvern,
Què passa? Per què fas tu? Perquè fa molt de temps. Doncs sí senyora, dos usuaris del centre occupational Esprocet de Sant Just van guanyar un premi de la cinquena edició del concurs de pintura No Urgenis.
I aquesta no era de fa del 29 de maig, del 2008, però era del 28 de maig. L'Agrupació Ciclista Sant Just preparava per diumenge la tercera volta als Torons. Justament aquestes setmanes passades, o fa dos quarts de setmana, vam fer la setena.
Es tractava d'una marxada de 33 quilòmetres per circuit urbà, ja ho sabem. Després, que atenció, fa 4 anys, aquell migdia s'havia celebrat el sorteig públic per desempatar en les adjudicacions de les places de l'escola Bressol municipal Marreix. També, també. Ja tenim les llistes publicades. Ja tenim les llistes publicades, eh. Ja està a llibertat. Cada 4 anys. I que no t'agrada el tema? Tot és cíclic. No t'ho explico. Tot torna, perquè veieu que tot torna. I que fa 4 anys passava el mateix que ara.
I també que el divendres celebrava el lliurement dels premis de recerca jove Antoni Malaret. Aquests guardons es convoquen de manera anual i en aquesta ocasió es premiaven quatre dels treballs de recerca d'alumnes de segon de batxillerat de l'Institut de Sant Just.
I atenció, mira, aquesta notícia és una notícia, amb la qual ja acabem aquest espai de notícies de Sant Just fa 4 anys, del 28 de maig del 2008. I atenció, perquè la notícia deia això. Els preus dels aliments i altres aliments de primera necessitat continuen pujant a tot l'Estat fa 4 anys.
perquè veieu que canvia molt les coses d'un any per l'altre. La crisi econòmica afecta a molts sectors de la societat i a les butxaques de clients i comerciants. Per animar la gent a comprar, la Unió de Botigues i Comerciants de Sant Just organitzava diumenge la Festa del Client.
Doncs Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació. Espera, que tenim tuits. Repassem tuits o no? Repassem tuits de Sant Just d'aquests últims dies.
Ja sabeu que ens podeu seguir a través de la penya del morro, eh, al Twitter, on tuitegem, retuitegem, comentem tots els tuits que contenen sent just o desvern, o que vagi parlant del nostre municipi. Per exemple, Love Jadel número 1 diu... Ah, Love Jade...
Ah, és que ens sembla que això és un dels concursants del programa número 1 que fan a la tele. Per tant, entre les 12 i les dues del matí, ja ha passat això, tots els fans, els cantants del número 1 programa de tele que es grava al polígon de Sant Just Desvern, doncs poden anar si volen.
Per cert, que la Gina Pol, regidora de comunicació, entre altres, també ha utilitzat el Twitter per posar coses. Entre elles una fotografia, diu Festa de la Primavera del Barri Sud de Sant Just. Els petits s'han guanyat la medalla ballant. Hi havia una fotografia d'uns nens que ballaven. Per cert, el Twitter de Pobles Catalunya, que és una entitat, digue-li com vulguis,
És un tuit que parla dels pobles de Catalunya. Aquesta setmana s'ha fixat en Sant Just d'Esbern i ha penjat fotografies de Sant Just. Si voleu també podeu veure retutejar tot això al Twitter de la Penya del Morro.
I ja per acabar comentar que el Xavi Lampard i la Hela Nassar al Twitter han tingut una conversa, diu Tocando el piano amb el hashtag Yiruma Yamaha i situat a Sant Just d'Esbern una fotografia amb l'aplicació Instagram i efectivament es veuen unes mans com toquen el piano, no té més. L'hem retuitejat i hem posat, doncs sí que lo toca, sí.
Carme, ara sí, ara sí, moltes gràcies, que t'iniciïn la bona tarda, que disfrutis de tot. A les 7, els Enjust notícies, edició vespre, i ara mateix tota la info de l'Enjusta, ràdiodesvern.com. Carme, que vagi bé, bona tarda, bona tarda.
Fem una pausa per la publicitat, tornem tot seguit a la Penya del Morro. Avui de quins moments parlarem d'Elvis Presley i els últims anys de la seva vida amb el Pau Marcos i el Martí Ramírez. Fins ara, a la Penya del Morro. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic.
Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics, 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de la adjudicació al web www.promunça.cat. Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Just a la Fusta.
És un home que va començar a fer teatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic. I això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bueno, la postura de la plataforma és ben coneguda, que es normalitza a la vall. Dit així, m'ha sonat malament. D'ara dos quarts d'onja, la revetlla. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres entre les deu i la una, just a la fusta, vivim Sant Just en directe.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
Petit Indi. Petit programa de música independent. Cada dimarts de 9 a 10 del vespre a Radio Desvern.
Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes. Veo la Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Radio 2B. Muchachada, Núi. Núi!
I got a brand new bag.
He's too hip now, but I can dig the new freestyles. He ain't no drag, he's got a brand new bag. Well, baba, you're doing the trick. Baba, you're doing the trick. You're doing the twist. Just like this, you're doing the fight.
No, no.
James Brown amb el tema Papas got a brand... Com és? Torna a obrir. No m'entero. Papas got a brand new back.
Bé, tenim amb nosaltres ja tot un expert en la matèria i la vida de James Brown. Pau Marcos, bona tarda. Bona tarda. Espera, com és que l'escoltem tan malament? Ah, per aquí dins del tren ja. Pau Marcos, bona tarda. Bona tarda. Ara sí, ara, ara sí.
Bé, el Pau ja sabeu que, juntament amb el Martí, cada setmana ens expliquen la història, o més o menys la vida, d'un grup de música, de la història del rock. Aquesta vegada, però, ja fa un parell de dies que estem parlant d'Elvis Presley, el rei del rock, no? Sí. Diuen, diuen. Diuen, diuen. Diuen. Jo crec que... Home, sí, ja el vam començar, eh?, pràcticament. Sí.
Bé, el Martí arribarà quan arribi, no? Està aparcant o està venint o no ho sé. Jo he marxat de la uni ràpid perquè he dit que si no arribo amb el dinar al coll. I el Martí no ha marxat tan ràpid. Escolta, Pau, si teniu problemes amb aquest horari podem canviar-lo, eh? No, no, jo vaig bé, però així puc descansar una mica també. Puc deixar que em baixi el dinar i després agafo la bici i vinc cap aquí. És que ves ben suat, eh? Home, tu has sortit?
Ja no és primavera, eh, en el port inglès. És verano, eh, en el port inglès. És verano, ja és desparter, és veritat. Fa molta calor. Fa calor fa dia de platja. Quant la penya del morro des de la platja? Ara! Ara, ara, ara, d'escolto. Per què no anem a la platja a fer la penya del morro? Anem a la platja, anem a la platja.
Doncs estaria bé. Home, estaria bé. S'han posat una mica els micros de sorra. Com tota la platja. Qui no s'ha menjat un bocata de sorra? Exacte. No ens posem tiquismiquis ara, si et troba una mica de sorra. Però que jo em pregunto, a quina platja hauríem d'anar a fer la penya del morro a la platja? Per veure. La més propera... Sant Just no té platja.
Per si algú no ho sabia. Però què dius? Titular, eh? Titular. Perdeu un moment, Pau. No m'ho crec, això. En algun lloc hi ha d'haver platja, perquè un poble amb tradició de... Bueno, amb una tradició de l'acte de les habaneres, eh? Sí. Que fan cada any per festa major. Les típiques habaneres de platja, si em just. És un poble mariner, per excel·lència, no? Sí. Això és el que va passar, és el calentamiento global. Ah, sí? Però abans, abans la platja arribava aquí, que pràcticament a l'Ajuntament estava la platja. Sí.
Se'n va anar retirant el mar i va aparèixer el Prat i van fer un aeroport i van dir que ja està. Ah, quina pena. Llàstima, no? Això són de les aveneres de l'any passat per festa major, que tenim un micròfon a ràdio d'esvern. Hòstia, això s'entén bé.
Bueno, en fi, per tant, amb aquests paràmetres, és a dir, a Beneres, any rere any, i aquest any també n'hi haurà, esperem, eh? Home, suposo que sí. Home, si no, jo me'n vaig. Si no, fora, eh? No anem a les festes. Doncs, any rere any, hi ha platja, un poble marina com Sant Just, la pregunta és, quina és la platja més propera a Sant Just d'Esvern?
Tenim 3 opcions. La primera és... Posa'm música d'opcions. No hi ha música d'opcions? No, és aquesta. La primera opció és el Prat de Llobregat. La segona opció és Castel de Fels. I la tercera opció és Sant Antoni de Calonja. Són les 3 opcions que hi ha. Són les mateixes platges que té Madrid.
Més o menys, sí. Madrid les té totes. És veritat. Si voleu participar en aquest concurs que ens hem d'inventar, truqueu. Sí, guanyareu un estri d'estiu, perquè és un concurs d'estiu. És el concurs de l'estiu. Quina és la platja més propera a Sant Just d'Esberg? 933723661. 933723661. Si ens agrada la resposta,
La donarem per vàlida, un, i dos, potser fem el programa des d'allà algun dia de juny o de juliol. Va, vinga. Prometem més que Rajoy, eh, aquí? Després farem el mateix? No, no, no, hem dit que potser.
A nosaltres piquem condicional, eh? No, exacte. Ja veurem. No és segur, no és segur. Vosaltres fem més com conversències, eh? En fi, ja està dit això, el concurs ja està llançat, el missatge també i... Teniu de temps per contestar d'aquí fins al juliol, eh? Fins al juliol? Fins que pleguem, no? La gent s'ha de donar límits. S'ha de donar un ultimàtum, que si no no contesten, no? Teniu dos minuts. Dos minuts.
Per cert, que el Martín que no ha arribat, comencem la secció sense ell o què? Home, doncs anem tirant. Anem tirant? Home, no sé, tampoc tinc mòbil per dir-li on és. No, no, anem tirant, anem tirant.
De fet, ens havíem quedat repassant la vida d'Elvis Presley l'any 1968, no, Pau, més o menys? Doncs sí, més o menys ens vam quedar pel 68, que no havia decaigut el seu èxit, i va començar l'any amb 100 para, Elvis, va tenir una filla, però això no va contribuir a pujar-li l'estat d'ànim, i és que dels darrers vuit senzills que havia llançat, dels darrers vuit, només dos havien aconseguit entrar al top 40 de les llistes d'èxits.
que amb el que havia sigut al Top 40 per ell no és res. Clar, clar, els vam comentar que estava una mica... menutric, no? No acabava de tenir l'èxit que havia vingut tenint en els últims anys. Però va intentar rellançar la seva carrera i clar, en aquell temps, que era l'OMAS, sortia a la tele dels Estats Units.
i li van preparar unes quantes aparicions a la televisió americana amb un especial de Nadal inclòs que va ser el que va tornar a rellançar la seva carrera el desembre del 68.
Va retornar Elvis al primer àplan, al panorama musical, perquè aquest especial va tenir un 42% d'audiència. Déu-n'hi-do, no? Home, Déu-n'hi-do. Amb els Estats Units no està malament. Que és el mateix que fan aquí, a vegades, amb Rafael, no? A través espanyola, especial. Sí, lo mateix, lo mateix. Per cert, que tenim l'OVIDI al xat de radyoasbert.com. OVIDI.
Des de Suècia està lo millor, eh? Hòstia, des de Suècia? També fa aquesta calor a Suècia? Segurament no. Segurament no. Segurament no. Però vaja, ens ha fet un gag molt, molt bo, que és boníssim. Però és tan bo que no sé si dir-lo.
Bueno, tu mateix. Com que acaba d'arribar el Martí ara a l'estudi número de la ràdio, si el vaig a saludar, m'espera que s'ho prenen per simbònia. Martí, bona tarda. Bona tarda. Ara Martí, ara Martí.
Avui estem parlant perquè, Martí, perquè ja sé que arribar així, perquè si tu i si tot plegat, només arribar et diré un gag i un acudit que ens has explicat. Tens calor, no? Tens calor, Martí? Una mica, una mica. És que està fatal a fora, no? Sí, sí, fa molta calor. Es va a l'aire aquí, per això, a l'Estúdio 1? Bueno, més o menys. Més o menys, no? Està millor que a fora, això sí. Això sí. Però difícil, eh? Sí.
Atenció, el programa d'avui que parlem d'Elvis Presley, que va dançar en el tercer programa que parlem d'ell, l'ovido titula...
No tens uns tambors de... Ho pilleu o no? Sí, però ho pillem, però preferem no agafar-ho, ho deixem passar. Bueno, fem una cosa. Seguim t'hi esforçant. Per un moment, un aplaudiment per l'Ovidi. Pensa que aquest acudit és de Suècia i arriba des d'allà amb jet lag. Està a Suècia el senyor. El senyor Ovidi està a Suècia. Diu que avui fan núvols però aquests dillars estàvem a 23 graus.
23 graus celsius. A Suècia 23 graus van en pilotes. Sí, sí. Segur? I a menys 5 sota 0 també, perquè és allò que venen les hueques. Parlem d'Elvis Presley. Ens estàvem parlant, Martí, per situar-te una mica. Era l'any 1968 i que l'Elvis ja no triomfava tant com abans. Era una vegada que es anava de capa caiguda. Mai més ben dit. I va fer però un 42% d'audiència a la ENBC.
Doncs sí, i va tornar semblant al principi, sobretot gràcies a la cançó, també, If I Can Dream, i la banda sonora del programa, d'aquest programa especial de Nadal, que va arribar al top ten de les llistes i va tornar... La il·lusió de Presley tornava a ser l'abans. I If I Can Dream vol dir, és a dir, si puc somiar, no? Sí. Oh, temazo!
Que bonic, eh? De fet, la banda sonora del programa... va arribar al top 10 de les llistes i va tornar la il·lusió, que l'havia perdut una mica, a Elvis Presley.
De fet, Martí, aquesta nova energia el va fer gravar un dels seus àlbums més aclamats, que va ser publicat al juny de 1969, i com a dada curiosa, cal destacar que va ser el primer àlbum d'estudi que no sorgia d'una pel·lícula de Presley des de feia vuit anys, que com havia estat molt arrelat al cinema, la majoria d'àlbums que treia tenien relació amb les bandes sonores de les pel·lícules,
I aquest és un dels primers en què no té cap relació. I quins temes hi havia? Destaquen temes com Indiegato, Suspicions Minds o Kentucky Rain.
Aquest tema, no cal dir-ho, eh, Suspicious Minds. De fet, aquests que has comentat es van convertir en grans èxits i van contribuir al retorn als escenaris de l'Elvis Presley. I, a més, aquest retorn també va vindre acompanyat de que va tenir una mena d'aproximació a Las Vegas per segona vegada, després que al 1956 li fallés aquest intent d'apropar-se a aquella ciutat. No va triomfar, a Las Vegas. Tant per altres històries, en aquests moments.
De fet, va firmar el primer contracte en un hotel, no? Sí, un hotel que es deia L'Internacional, i aquí és on va sorgir el primer respiratori... Recompilatori. Recompilatori. Molt bé, molt bé. També li podem dir respiratori.
Raspiatori, cooperatori. Aquí perquè veieu que no està guionitzat. Qui ho escriu això? Aquesta part és meva. Esteve, eh? Però aquí el corrector del Word fa molt, eh? És com el del mòbil, que vols escriure i et demanes paraules. Si jo t'expliques el que escric pel mòbil... Copenhagen, coses així, absurdes. Què dius? Per favor, centra't una miqueta, no?
En fi, i el tema és suspicious minds, que va ser molt important de fet. Sí, i es va convertir en una... va assolir les primeres posicions en les llistes d'èxits musicals d'aquells moments.
Canviem de dècada, arriba l'any 1970, ja estem parlant de l'última dècada, perquè Elvis ja no va arribar als anys 80. L'última dècada com es presentava, Pau? Doncs es va iniciar el 1970, es va iniciar amb la primera posició a les llistes, pel senzill The Wonder of You. Impressionant de tu. I la gravació d'un documental sobre Elvis, que es deia, el documental era Elvis, dos punts, per si algú el vol buscar.
Dats Deu Eitis, basat en les seves actuacions a Las Vegas. Tampoc era un gran documental. De fet, en aquest documental, com tots, explotava al màxim la faceta musical de Luis Presley, i també van treure un disc, no?, pel documental. Doncs sí, amb el mateix nom, Dats Deu Eitis, va acompanyar el documental, i va ser en aquell moment que Elvis va començar a aparèixer vestit amb aquella petita capa que portava.
Sí senyor. De color blanc, no? Amb tot de pedres com... Sí, allò que anava com a complementar la seva imatge. Al principi el toper, després la roba brillant, després la capa... Fins arribar a Hawaii, no? Aquell mític, també, amb les ulleres típiques de Elvis Presley. Oh, que gran!
El que passa que un cop ha acabat el contracte, després del documental i tot plegat, Elvis va tornar a sortir de tur pel país. Doncs sí, se li va acabar el contracte a Las Vegas i se'n va anar a la ciutat, se'n va anar a donar voltes per a Estats Units i es va entrevistar amb el president Nixon, a qui va expressar la seva repulsió cap a les drogues i cap a la cultura hippie. O sigui, Elvis era antidrogues i anti-hippie totalment. I va dir al president.
Aquest tema és el que hem comandat fa un moment.
i en aquesta època la seva música tenia un estil més proper al pop, deixant de banda el country l'R&B que l'havia acompanyat i a més àlbums com Elvis country o Elvis sing the wonderful world of Christmas tots dos del 1971 i amb cançons com Merry Christmas baby o There Goes My Everything mostren aquest canvi que va tenir
cap al pop, per ja agradar, perquè clar, també havien passat la gent, si passava la cultura hippie, havia canviat una mica l'estil. Aquest és el tema, eh? Merry Christmas, baby. Bon Natal, nena. Amb molt el rellot que porta, eh, Elvis? Hòstia, m'he fixat que... Què passa? Els indicis de la cançó d'Elvis potser només és d'ell o comencen amb l'altitud de la cançó, si és molt curiós.
Si es diu Merry Christmas Baby, la cançó comença igual. I si es diu Suspices Minds? Pues també. Suspices Minds, és veritat, és veritat. Bueno, investiguem això per la setmana que ve i fem una estadística, no? A veure quantes cançons comencen igual. Sí, quedem després a la biblioteca i ho fem tot junts, eh? L'any 1972 va seguir l'èxit del cantant omplint el Madison Square Garden de Nova York durant quatre nits i publicant un respiratori... Un altre respiratori. Jo no entenc què ha passat aquí. Molt bé, molt bé, molt bé.
Jo crec que és el word. No m'entenc. Recopilatori, quan tu escrius el word, tu canvia directament per respiratori. Mira, el word que això està malament. Que prou, eh? Ai, em... tinc un... recordo malament. Diu que et passes, m'ho fego. Recordo malament. Bueno, a veure...
Amb el títol del disc, Elvis, I recorded at Madison Square Garden. Sí, molt bé. I, exactament, bona pronunciació, bon ritme. Ja escolto l'Evis de Fons i ja em poso fets. Faig la veu aquesta... Merry Christmas, baby.
doncs poc després va publicar un altre dels seus senzills amb més èxit que es titula Burning Love. Home, i tant, Burning Love. Sí? La posaràs? Sí, home. Vale. Venga, fem com a justos, eh? Venga, lo nuestro. No us sona, Burning Love? A veure, espera. Ara quan comenci a cantar en Burning Love. No. Sí, mira aquí.
De fet, Burning Love seria l'últim èxit a entrar en els primers deu llocs a les llistes d'èxits dels Estats Units. Sí, i a més, l'últim àlbum que ocuparia les primeres posicions seria un altre que es titula Aloha from Hawaii, que és el que havies comentat abans, no?, de sortir amb les ulleres i això. Sí, mitic concert. I que va ser gravat durant un concert benèfic que Elisofari a les Illes i que va ser el primer a transmetre'ls via satèl·lit.
i aquests darrers èxits que estem comentant van anar acompanyats del divorci del cantant i de diverses polèmiques cap a la seva dona. Sí, perquè qui es pensi que Elvis era fidel a la seva dona va enganyat per la vida. Això d'anar de concert en concert, doncs... És la capa, la capa, esclar. La capa de Superman, mira. Mira, aquesta és... el tema blue...
Aquest tema va ser enregistrat en directe del disc Aloha from Hawaii. Aquesta sí que a mi aquesta cançó és una més.
Aquests que ha comentat el Martí van ser els seus darrers treballs destacats perquè a partir del 1973 la seva salut es va anar deteriorant de forma progressiva. La seva dependència dels medicaments que ara era cada vegada pitjor perquè va tenir diversos problemes de salut i clar, ell està molt en contra de les drogues.
però no estava en contra dels medicaments. I em sembla que venia a ser el mateix, després ho comentarem. Tants medicaments m'esclaten, no? Sí. I suposo que antidepressius, un munt de medicaments que al final els van passar factura. Sí, a més es va acabar convertint en addicta a tota aquesta medicació que es prenia, però en tots els anys següents van ser els de més activitats sobre els escenaris, perquè va fer un gran nombre de concerts i actuacions
amb diversos interessos del país. Va petant, va petant. Això és el que vam llegir que va fer masses concerts entre la medicació i que no parava es veu que s'ofegava i tot. Hi havia concerts que no arribaven ni a cantar la primera cançó. To fly Amid my train Is whining low
Quina veu, quina mita, quina persona... Elvis Presley. De totes formes va seguir publicant treballs, no, Martí? Ai, Martí, perdona, Pau. O qui m'expliqui. Qualsevol. O tu, Josep. Vinga, entra. No, doncs sí, va seguir publicant treballs, però no tenia l'èxit que havia tingut fins llavors, no ho va petar tant.
Albums com Elvis Has Recorded Live On Stage In Memphis Promised Land. És un títol d'un CD. Elvis The Spoon Has Recorded Live On Stage In Memphis Promised Land. Promised Land. Promised Land. And for the morning I saw the shoes. Més o menys era aquest el títol. Era un desplegable el disc. Gràcies. A vosaltres.
Ja t'has fet fer un efecte sonor d'aquests. No, no, jo no m'he fet fer. La gent ve aquí i es posa... Fa ràbia, no? Vols un? Sí, sí, m'agradaria. Si et portes bé, ara en cavall també tindràs un.
Per cert, que falten 6 minuts per acabar la secció. Durant aquest temps, si ens voleu explicar quina és la vostra cançó d'Elvis Presley preferida, podeu fer-ho al xat de ràdio d'Esberm.com, per exemple, i us la posem. O podeu contestar la pregunta que hem fet abans. Sí, quina és la platja que està més a prop de Sant Just. Aquesta és la pregunta que ho feia. Martí, no estaves aquí? Quan ho hem fet això? Home, sí. Gran pregunta. Ho saps per això? Ho hem preparat. Jo crec que...
La Barceloneta eh. La Barceloneta eh. Està bruta la Barceloneta. M'han preguntat quina és la més bruta. La més bruta està clar quina és. M'han preguntat quina és la que està més a prop, Martí. Home, a les filipines no hem parlat eh. Quines filipines? Hi ha una que es diu les filipines que està... Està aquí a Catalunya eh? Sí. A on? Allà al costat d'on estava el càmping de Vall d'Alegre.
Ah, sí? Allà, però allò és Castellafels o...? No, és al Parat. El passen els avions per sobre. És molt agradable. Ah, molt bé, molt bonic. No, està bé, hi ha un Chiringuito que està bé. Molt bé, molt bonic, molt bonic.
Bé, doncs tots aquests... Ens hem quedat a mitja de repassar els àlbums. From Elvis Presley, Boulevard, Memphis, Tennessee, l'any 1976 o Modi Blue, l'any 1977 són els seus últims disc que eren recopilatòries, no?, gravacions en directe de concerts... No et pensis, ell gravava cançons però la seva presència no era la més destacada, o sigui, potser cantava poc o tocava poc o el que fos. Deien que estava Elvis però no es reconeix.
Bé, ja anem acabant la vida d'Elvis Presley perquè malauradament va ser el 16 d'agost de 1977. Moment dramàtic, pausa dramàtica en ràdio.
Què va passar en aquella malaïda data, o no, maldita data, no?, de la història de la música el 17 d'agost del 77? Doncs aquesta data el seu manager el va trobar inconscient a casa seva a causa de la medicació que es prenia, com havia comentat el Pau.
Tot i els intents de reanimació, el bis finalment va morir la matinada del dia 18 d'agost de 1977, deixant darrere el seu un llegat musical extensíssim i emportant-se a la tomba el que considerem tots que és el rei del rock.
Bé, com sempre, la participació al programa és un èxit total. N'hi ha ningú que ens hagi escrit res sobre... Gràcies. No passa res, eh? No. Us animem a seguir participant. Sí, sí, sí, com... Sí, o què passa? Escolta, que és que us faci el que vulgui, no? No, va, som lliures, jo. Clar, clar... Per això només els animem, no us obliguem a participar.
Correcte. Com que no ha participat ningú i jo tiro les músiques, escolliré jo l'últim tema. I a més vindràs a ballar amb la fregona. No tens per què alguna fregona per dançar? No n'hi ha cap. No n'hi ha res.
Amb el micro, home, com si estiguessis a la dutxa. Per un comentari que vaig fer un dia dient que jo escoltava Elvis Presley... És igual, això et perseguirà tota la vida. Ballant amb un pal d'escombra a la cuina de casa meva, aquest tema, com per exemple, It's now or never. Doncs mireu, acabem amb una cançó que a mi em porta molt bons records, una pel·lícula que jo veia de petit.
Que es deia Viva Las Vegas. L'heu vist alguna vegada? No, però la cançó jo sé quina és. Doncs escoltem aquest tema perquè m'ho agrada molt. I s'ha acabat! I la pròxima vegada que no hi hagi participació, igual. Viva el límit!
Pau, Martí, moltes gràcies, que vagi bé, fins la setmana que ve, bona tarda.
Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus? Som originals de men. Bright light said it gonna set my soul, gonna set my soul on fire. Got a whole lot of money that's ready to burn, so get those stakes up higher.
There's a thousand pretty women waiting out there. They're all living, the devil may care. And I'm just a devil with love and spare soul. Viva Las Vegas! Viva Las Vegas! How I wish that there were more than 24 hours in the day.
Now even if there were forty more I wouldn't sleep a minute away Oh, there's blackjack and folder and the roulette wheel A fortune won and lost on every deal All you need is a stone heart and a new steel Viva Las Vegas! Viva Las Vegas!
Viva Las Vegas, with your neon flashing and your one-armed band that's crashing. All those homes down the drain. Viva Las Vegas, turning day into night time, turning night into day time. If you see it once, you'll never be the same again.
I'm gonna keep on the run, I'm gonna have me some fun, if it cost me my very last dime. If I wind up broke, well, I'll always remember that I had a swinging time. I'm gonna give it everything I've got to. Lady luck, please let the dice stay hot. Let me show the seven with every shot sign. Leave it or stay.
Bona tarda, són les 6. Us parlem al Versas i Marta Patrició. La borsa espanyola ha tancat sessió un dia més amb pèrdues. Avui, l'IBAX 35 ha caigut un 2,34% i ha marcat un nou mínim amb 6.250 punts. L'indicador espanyol s'ha vist arrossegat pel retrocés de la majoria de grans valors.
Destaca Repsol, que s'ha cedit un 7%, i Bankinter i el Bank Sabadell, que ho han fet un 4%, un dia més, però ha liderat les pèrdues. Bankia, que s'ha ensorrat més d'un 16%, tot plegat.
amb una prima de risc que es manté en zona de màxims, i en aquests moments està situada al 508 punts bàsics. La vicepresidenta del govern català, Joana Ortega, reuneix amb el ministre d'Isenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, per parlar dels ajustos en l'àmbit municipal. La Generalitat ja ha anunciat que suposarà una eventual fusió entre municipis, tal com ha proposat el govern central. Madrid, Albert López, bona tarda.
Bona tarda. Sí, fa uns minuts que ha començat aquesta primera trobada entre el ministre de Dissenda i Administracions Públiques i la vicepresidenta catalana. Sobre la taula, el finançament i, sobretot, la distribució territorial, amb una possible fusió de petits municipis. Una mesura que la Generalitat no es cansa de dir que no la veu amb bons ulls. També la creació de les vagaries és una de les qüestions que es tracten en aquesta trobada. Un cop finalitzin la reunió, Joan Ortega n'explicarà els detalls... davant els mitjans de comunicació, com Radio Madrid.
El líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, reclama un pla de xoc que acabi amb el barraquisme a la ciutat. Ho ha dit després que aquest cap de setmana s'incendiessin tres barraques al districte de Sant Martí de Barcelona. Ajuntament, Pere Sants, bona tarda. Bona tarda, segons el líder popular, la inecció municipal ha provocat un efecte crida al barraquisme a la ciutat que no justifica només per la crisi econòmica. Cal posar fred i fi al barraquisme a Barcelona.
un barrequisme que va més enllà de l'estació d'actuació econòmica i que, a la nostra ciutat, ha arrelat també per l'efecte crida derivat de la permissivitat municipal, de la manca de consum municipal envers aquest fenomen. En reclamem un pla d'aixó. Alberto Fernández ha reclamat més actuació de la Guàrdia Urbana dels serveis socials i que s'executi el pla urbanístic. A més, el vertí que era proposta de construir barracons provisionals que ha plantejat la cíndica i els veïns acabaria generant més efecte crida, com ràdio Ajuntament de Barcelona.
La pluja i la pedra han fet acte de presència aquesta tarda al centre del Vergadà. La policia local i els bombers han fet diverses sortides degut a una gran tempesta que encara dura a hores d'ara. Radiu Verga, Fermí Riu, bona tarda. Bona tarda. 45 litres per metre quadrat de pluja en dues hores acompanyada de pedra, algunes de les quals d'un centímetre i mig a diàmetre. És el que ha deixat la tempesta que encara continua al Vergadà centre i que ha provocat a Verga
l'aixecament de diverses tapes del clavegaram, canaleres i antics taulats foradats i la inundació de la rotonda del polígon industrial de la Vall d'An. Clar, també està mobilitzat els efectius de policia local i bombers que han tornat a situar les tapes a lloc i han senyalitzat els indrets inundats perquè no hi quedin vehicles encallats.
És el segon dia que Berga i la part central de la comarca pateixen aquestes tempestes, tot i que la d'avui ha estat la més violenta. Ràdio Berga, para com ràdio? Sapiguem ara si hi ha alguna incidència als transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Com sempre, connectem amb el centre d'informació Transmet Marta Espinosa. Bona tarda.
Bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquests moments podem parlar de normalitat a tota la xarxa de transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana, ja que no hi ha incidències, segons ens indiquen els diferents operadors. Situació tranquil·la, per tant, aquesta hora a metro, autobusos, canvies, també els ferrocarrils de la Generalitat i les línies de tren de rodalies a Catalunya. De moment, res més a afegir des del Transmet. Molt bona tarda. Com Radio Esports.
Bona tarda, us parla David Amador. Al davanter del Barça, Isaac Cuenca, serà operat demà passat dijous d'una lesió al menisc extern del genoll dret. A Cuenca li faran una artroscòpia. D'altra banda, l'excapità de la selecció argentina, Roberto Fabián Ayala, ha elogiat des de Com Radio el seu compatriot, Leo Messi, a qui ha comparat amb al davanter del Reial Madrid, Cristiano Ronaldo, segons Ayala, però Messi pensa en el col·lectiu. No creo que a esto Leo le interese mucho. Él está más allá de...
de una disputa entre él. Yo creo que él piensa más en el beneficio de su club. Se fijará lo último en lo personal.
El ciclista català Joaquim Rodríguez repa aquesta tarda d'aquí a poca estona l'homenatge de la seva localitat natal Parets del Vallès després d'haver acabat segon el giro d'Itàlia. El Purito, que ha renunciat a la Dauphiné per poder descansar, és ara líder del rànquing de Lucy Proutour. En marxa el Gran Slam del Roland Garros a París. El mallorquí Rafa Nadal ha derrotat l'italià Simon Boleli. En canvi, el català Albert Ramos ha perdut davant el francès Benoît Pea.
Bona tarda, són les 6 i 5.
Les Ampas de les escoles públiques de Sant Just han convocat una reunió aquest vespre per planificar noves accions contra les retallades en ensenyament. La reunió és oberta a tothom, especialment els agents de la comunitat educativa des de les Ampas consideren que la informació és cap d'al i per això han repartit folletons per fer coneixers als pares i mares de la situació. De totes maneres creuen que ha arribat el moment de passar l'acció, ja que les retallades en ensenyament afecten tota la societat. La disminució de les subvencions també afecta les Ampas,
que cada vegada tenen més dificultats per oferir els seus serveis a preus assequibles. La reunió es farà avui a l'escola Montseny a les 9 del vespre. És oberta a tota la comunitat educativa, així com a tothom que pugui estar interessat. Més coses. Les entitats ja han proposat els noms pel nou centre formatiu, ubicat a l'antiga escola de Montserrat. Les opcions les han plantejat els col·lectius
que desenvoluparan activitats en aquest espai, a més del Consell Municipal de les Dones, l'Areixiu Històric Municipal. Les candidatures havien de ser en femení i ja fossin noms propis o comuns, un criteri que respon al Pla Municipal de Gènere que vol promoure l'assignació de noms de dones rellevants a carrers, places i edificis públics de Sant Just. Els noms que han sorgit són Tres Apàmies i Bertran Escriptora, Carme Pérez i Verdú, Mestra i Veïna, Marga Miró i Col·lea, Filàloga i Veïna, La Campana, símbol de l'escut del municipi i les escoles us històric de l'edifici.
Ara, la ciutadania pot votar quin nom prefereix a través del web municipal www.senjus.cat o bé omplint les butlletes que s'ubicaran en diferents equipaments de Sant Just. Per cert, que per garantir una votació justa, si voteu per internet només s'admetrà un vot per cada d'herça d'IP. I acabem aquest butllet explicant-vos que dijous se celebra el ple municipal corresponent al mes de maig. L'hora del dia compta amb 11 punts, a més del torn de precs i preguntes.
el pla és de vetra d'aprovació del Pla Local de Seguretat Viària per Sant Just i l'aprovació provisional del Pla de Millora Urbana de Can Modolell. També s'hi han presentat tres mocions, la primera proposa de l'adhesió a la petició impulsada per la plataforma Aigües Vira per evitar una externalització del servei de l'empresa pública Aigüester Llobregat, l'equip de govern proposa una moció de suport a l'iniciativa legislativa popular per la regulació de l'allegació en pagament, els desnonaments i el lloguer social i, finalment, també l'equip de govern presenta
una tercera moció per instar al govern de la Generalitat a garantir el manteniment de les llars d'infants municipals. La sessió començarà, com sempre, a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 del Sant Josep Notícies, edició vespre, i al web de la ràdio3w.radiodesert.com.
No, no quiero ir al colegio porque hay gente y no es para mí. No, no quiero levantarme porque no me quiero morir.
Mare, perquè soc covarda i la meva intenció és la de ue. No hi ha amor, quiero crecer y ser la de ue.
Mama, mi responsabilidad Mama, no me quiero levantar Déjame
No quiero serme viejo y que no haya más atrás. No quiero ser valiente y poderme equivocar.
M'ha amagat ja, m'ha amagat ja.
Què tal? Bona tarda, benvinguts a la segona part de la penya del morro. Clar, comencem a les 5, de 5 a 6 fem una hora, i ara de 6 a 7 fem una altra. Per això diu la segona part o la segona hora de la penya del morro. Déjame... Déjame tú. Hem començat amb aquest tema de Klaus and Kinski, titulat Mamá no quiero ir al colegio.
La Penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desvern.
Bé, doncs ja estem en situació a la segona hora. Fa molta calor, fa una calor insuportable, però, vaja, no sé, quins consells donar. Potser el Casal de Joves, amb els quals connectarem d'aquí uns moments, ens donaran alguna pista o alguna solució. Però, vaja, també en aquesta segona hora, contactarem amb el Rafa Cano i el Sergi Pons, que vindran aquí al programa a la tertúlia esportiva, com cada setmana a la Penya del Morro. Avui, última tertúlia esportiva de la temporada.
Abans, però, com us comento, connectem amb el Casal de Joves de Sant Just d'Esberna. Allà hi tenim... Un home. Unes idees. Unes clapes a la barba. Un color al glau.
Sergi Arrada Ruiz. Bona tarda. Bona tarda Sergi. Quei de nuevo viejo. Això t'anava a dir jo, perquè clar, el dimarts últimament estaves ocupat parlant de fer enxerrades, conferències, per tot el Baix Llobregat. Estava fent un curs. Estava fent un curs. Estaves fent un curs? Estava, estava. De què era el curs?
de dinamització cultural 2.0, nivell 2. Eeeh, hòstia, com mola, no, tio? Claro. I què vol dir això? Doncs, com fer servir la xarxa social, les eines virtuals... Posa'm el taclat i el mouse. Eeeeh, sí. Doncs ja està. La xarxa social, les eines virtuals i tal, per promocionar actes, per donar...
les entitats, bueno, cap a on ens dirigim... Ah, doncs escolta, és molt interessant això, no? Com proporcionar un esdeveniment i no ser pesat, no? Això potser era el número 1. Bueno, és que això ja era una mica el nivell 1. Ara ja anem a parlar d'altres coses, com conèixer noves feines, les noves xarxes socials, on és per estar...
El Twitter, el Facebook... Google, com es diu aquella? Google com es diu? Ara on sortirà? Google Plus? Allà no hi ha ningú. Allà no hi ha ningú, és veritat, completament d'acord. Jo em vaig borrar de Google Plus i em van fer bronca, però jo vaig pensar que si no l'utilitzo mai.
Per tant, Google+, fora. Després, per exemple, Facebook, què tal? Bueno, Facebook, bé, no, perquè els joves estan aquí. Però ja no funciona com funcionava, no? I el tema dels eventos i tal. Són pesats, no? Sí, la gent no s'hi fa cas. Són més una pàgina bafant i anunciant coses. És veritat. Vale, doncs fora també. Després, Twitter, què passa amb el Twitter?
Twitter, bé, eh, però tampoc arribes a tothom, no? L'usuari de Twitter és molt diferent al de Facebook, no? Vale, doncs fora, vinga. Twitter, fora. A veure, 20. Què passa amb el 20? 20 en principi no es podria fer, perquè 20 és per menys abat. I nosaltres no podríem obrir un. Vale, fora. Fora. Bueno, doncs ja només... Què ens queda? YouTube? YouTube què? YouTube a penjar vídeos està molt bé. Està molt bé, no? Bueno, doncs ja està. Què ens quedarà YouTube? Què ens quedarà YouTube?
És el que s'apasa en aquest curset, no, Sergi? Sí. No, però ara de debò, on hem de penjar les coses? Perquè la gent se'ns posi cas. Has de fer coses de tot, però ara el que ho petarà és la realitat augmentada. Perdona? La realitat augmentada? Però què d'això? Bueno, ara el futur, el present, és internet mòbil. Sí.
I tothom està... la gent ja no es connecta a internet amb el seu portàtil... No, no, és veritat, és veritat.
Perdona, m'he anomenat un WhatsApp. Digues, digues. Clar que sí. Si tens una web, l'has d'arreglar perquè es pugui veure de tots els telèfons mòbils. A les aplicacions, que per cert Ràdio d'Es Bern té aplicació. No sé si l'has vista, però te la recomano. L'Oriol Jiménez. Quin Eric? Què vols dir? El nen, l'Eric... L'Eric Pomar? Vols fer una aplicació? Sí, la ràdio em va dir.
Bueno, l'han fet els tècnics especialistes d'en Antena, no l'Èric. El tema és que hi ha una aplicació de ràdio d'Esbern que la gent qui vulgui la pot descarregar tant al market d'Android com a l'Apple Store de forma gratuïta. El Casal de Joves també tindrà una aplicació.
Venga, caçon de oça, pa, pa, pa. Avui en dia qui no té aplicació és perquè no vol, no? I què hi haurà en aquesta aplicació al Casal de Joves? Doncs t'avisarà cada cop que fem alguna cosa. Que guai! Fem inscripcions, fem un acte, qualsevol cosa. Rebràs allà una notificació amb un calendari i tal i veuràs el que es fa. Que la fas tu? No. Qui la fa? L'Èric. L'Èric Pomar? Sí. La fas l'Èric Pomar, l'aplicació? Sí.
Molt bé, molt bé, ja la veurem, ja la veurem. Quan es podrà trobar al mercat d'Android? No sabem. Bueno, és que estem perquè fem 15 anys aquest any al Casal de Joves. Sí, és veritat. Oh, moltes felicitats. És que si no ho diu rebenta. Moltes felicitats, Sergi. Moltes felicitats. Sí, sí, sí. Estem revolucionant una mica tot. Canviarem la web, canviarem la gent de jove, farem aplicacions noves, farem moltes coses noves. Que guai, que xulo, molt bé. Doncs això és només una avançadilla del que vindrà. Molt bé.
Va, parlem del que hi haurà al Casal de Joves aquests dies. Com està la cosa? Per cert, fa tanta calor aquí al Casal? Fa tanta calor. Sí, no? I com que estem espalviant, tenim l'aire condicionat apagat. Ja, i llavors què feu? N'heu despullats pels postos i per les dependències del Casal? Algunes persones, sí.
Tu què vas amb tanga no? O l'Alejandro també? I l'Esteban... bueno en fi. I la Montserrat Casals de Jóves. No, no dic re, no dic re jo.
No dic re, no dic re, perquè jo m'imagino coses, saps? A veure, va, parlem una mica del que hi haurà aquests dies i aquesta setmana al Casal. Tinc la polsereta ja del Primavera. Ah, no, això no vols. Tu ets un xulo, tu ets un xulo, eh? Tindrem una nova audició del Fells de música. Sí? Sí.
amb tots els joves que participen allà, començarà pel matí, amb els més petits, i a la tarda els grans i els professors també faran la seva exhibició. Per tant, aquest dissabte, sobretot a la tarda, recomanem a la gent que no tingui familiars que vagi a la tarda, perquè al matí normalment toquen els més petits i els trios i les coses així en grup,
i amb una mica més experiència, podríem dir-ho, és al vespre. Però que els nens toquen superbé, eh? Sí, home, cap una cosa no treu l'altra, ojo. Ah, vale. Respecte, eh? Però que al matí no hi ha grups de música. Que som el futur, eh? Sí, home, que no dic que no. Tu ja no ets el futur, eh? No estava dient això, perquè m'estàs ja liant i tergiversant.
I posant l'audiència en contra, Sergi, que ja veig per on vas. És que ha après de tu. Ja, però s'ha après molt bé. Has creat un monstre. Ah, sí, Little Monster, com diria Lady Gaga. Bueno, total, que això serà aquest dissabte, tant al matí com a la tarda.
Què més? A veure, Sergi, què més? Com que farem un muntatge excepcional, el divendres ja ho farem muntant i cada setmana farem això. Molt bé. Però bueno, ara podem parlar de l'expulsió d'hicografia, que encara no hem parlat. Ah, sí, sí, bueno, vam parlar una mica la setmana passada, una pinzalla ràpida, però és veritat que ens falta una mica d'info. Què tal?
Doncs molt bé. No sé si la gent sap el que és. Tu saps el que és? És una exposició on la gent envia les seves obres d'ara a través d'internet i les poseu al casal? Bé, més o menys. Bé, però és un set, no? És una exposició col·lectiva, que es pot veure online, que col·labora gent de tot el món.
com vuit o deu països diferents que col·laboren. A Barcelona hi ha diferents centres que també hi participen, i va haver-hi un temps per inscriure't i omplies una fitxa i podies pujar fotos i tal. Ara es poden inscriure més gent però sí que continuem pujant fotos noves. Ah, molt bé.
i... sí, sí, es pot veure al Macba, es pot veure al Casal de Joves, a Sant Just d'Esver, eh, al mateix nivell. Sí, no, lo mateix, lo mateix. Però bueno, es va crear des de... No, perdona, perdona, talli, però ja, el MoMA, el Macba i el Casal de Joves de Sant Just. Claro. Claro. Venga. Bueno, la idea va sortir del centre cívic del Guinardó, i de...
Vam anar a bloggers o... una situació, espera, ara t'ho dic. De veritat. S'està carregant. Sí. És que ho esteu buscant per internet, no? Barcelona photo-bloggers. Ah, vale. Barcelona photo-bloggers, vale, van anar amb el subprojecte del centre civic Guinardó. Els hi van obrir els braços. Sí. I... i... i sí, sí, el projecte va sortir d'aquí i després ens vam anar...
ajuntant més centres, més països, i bueno, hi ha milers de fotos. Que guai, no? I llavors, la història està en que això es pot veure al Casal de Joves i també online, o de les dues coses? La gent pot anar a la web de Ubicografies, una mica raro d'escriure, però si no, aquí tenim un videoprojector que per les tardes es va videoprojectant, van passant fotos diferents. Ah, va bé, ja ho entenc. Surt la foto, surt el nom de l'artista, el país i la ciutat on s'ha tret,
i van passant les fotos. De totes maneres m'imagino que a casaldejoves.com també deu haver algun link o alguna cosa. A la web no. Vam fer un evento, es denuncia i tal.
i a la web web no. Si la gent no vol tenir mà o què sigui, però la gràcia també és que vagi al casal de joves a veure-ho. Com que tot es fa online, la gràcia era després agafar aquesta exposició i tornar-la a apropar al terra. Buscar espais físics on projectar-la. Ja ho entenc, ja ho entenc molt bé. Doncs escolta, i les fotografies què tal? Doncs ja de tot.
De fet, hi ha un sistema, a l'organització, hi havia una sèrie de normes, de pautes, o sigui, no hi ha fotos en plan de col·legues, ni racistes, ni depèn de quines històries. I a part no es podien retocar gaire, perquè s'ha mitjançat l'Instagram, però no volien que hi fiquessin molts filtres ni moltes coses.
per llegir el més pur possible. Sí, sí, està bé. Que per cert, l'aplicació d'Instagram aquesta, que hi ha molta gent que diu, hòstia, quina foto més xula, que raro. És que molta gent utilitza tres o quatre filtres a l'hora. Clar, és que ara tothom pot fer unes fotos impressionants. Clar, això fa trampa, tu. Bueno... Bueno, era així, no?
Internet mòbil, el que estàvem parlant abans. Sí, és veritat, és veritat. Molt bé, doncs jo ho sabeu, si voleu anar, aquesta projecció estarà cada tarda, no, Sergi? Sí, per les tardes, sí. A veure, si algú ve al matí i la vol veure, també el connectem al videoprojector, de fet està muntat ja la pantalla i tot. Però per anar a estar aquí en una mica la vida del videoprojector, ho fem per les tardes. Perquè això, on està situat del casal, concretament? Al davant del despatx.
Ah, molt bé. El reconec que tenim allà, tenim una pantalla. Ho veieu vosaltres mateixos també, no? Sí. Molt bé, molt bé, Sergi. Doncs escolta, ens alegrem molt. Alguna cosa més de cara a aquesta setmana al Casal de Joves de Sant Just? Bueno, hem obert ja inscripcions als tallers d'estiu. És veritat, és veritat, és veritat. Tornar a posar inscriure, que ja és molt gran. No, perdona, jo vull fer curs de cuina. Doncs mira que jo pensava que faries el de creació teatral.
que encara aprendríeu alguna cosa. Sí, bueno, doncs sí, perquè sempre es pot aprendre tot. No, però jo el de cuina sí que m'interessa, eh? Ja t'ho dic ara. El d'una setmana.
Bueno, ja parlarem si et deixem o no. De quins dies a quines dates són els tallers del Casal? Comença la darrera setmana de juny i ocupa tota la primera quinzena de juliol. És veritat, que van parlar amb l'Alejandro fa una setmana passada. Hi ha tallers d'una setmana, tallers de dos...
Hi ha el formatratge, hi ha la creació teatral, hi ha la producció de bases de hip-hop, de bi-popping i comèrcia al dance, hi ha la graffiti, hi ha la cuina, hi ha la fotografia de viatges. Que xulo, que xulo. Doncs escolteu, si voleu tot això, ho teniu, això sí que està a la web del Casal.
casaldajeuves.com Allà podeu trobar tots aquests tallers dels tallers d'estiu del Casal de Joves que tenen molt èxit a Ingrid Anys, sí o no? Clar que sí, ho petem. Clar, molt bé Sergi. Doncs escolta, ho deixem aquí, gràcies per atendre'ns. Gràcies a tu. I res, que vaig dir, avui t'ha mirat malament la Montse mentre parlàvem o no? Directament ha marxat del despatx. Ha marxat del despatx, no? Au Sergi, gràcies, cuida guapo, una abraçada. Adéu, adéu.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. 6 i 26 de la tarda continuem a La Pella del Morro, de Ràdio Desvern, d'aquí uns moments amb la tertúlia esportiva. La mar està fresquíbilis, fresquíbilis, fresquíbilis, i de mucho gustíbilis, gustíbilis, natal. Si se sabe el truquíbilis, truquíbilis, truquíbilis, el truco tan sencillo.
Una tertúlia esportiva que serà l'última temporada i que segurament vindran sorpresos. Tot això d'aquí uns moments a la penya del morro abans però una mica de manel amb el tema captat jo benevolentiae que vindria a dir de tant en tant només de tant en tant i a vegades en aquesta vida tan dura ens en sortim.
Provem d'encaixar en escenes boniques, en ports de diumenge faracits, de gavines engrans sobre taules on els avis canten. Enmits vora el foc, abraçats a una manta, es tracta de ser els simpàtics del barri, els que ballen i ballen.
Fins que els músics parin i rompen rogants lluïn les millors gales en discos, en dones, en feines estables. I a vegades ens en sortim. I a vegades ens en sortim. I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.
Busquem quedar bé en el retaula magnífic dels que van pel món han posat monolític i afronten la vida mirant-la a la cara i un dia contents compren flors a sa mare intentem trampejar per ser persones dignes el pare modèlic que volen les filles el de la veu greu el de la mà forta
i després tancar els ulls i sentir el món en calma. Hi ha dos orcellets fent piu-piu dalt d'una arbre ben enllestit. Un gran epitàfic arranqui i somriures a tots els que passin. Hi ha vegades ens ensorotim. Hi ha vegades ens ensorotim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.
I a vegades ens en sortim. I a vegades ens en sortim. I a vegades una tonteria a la sota ens indica que ens en sortim. I a vegades se'ns baixa la beixa i a la sota amb la vela que la vela en sortim.
que no hagi tot ben evident, que per un moment ens en sortim. Ara escolta, Estàvio d'Espanya, sintonitza Estàvio d'Espanya.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver.
La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Ester.
6 i 32 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro. I de veritat és que, bueno, això avui... Mira, ja el cava està sonant a tot arreu. Perquè... bueno, és que jo encara tinc aquí una mica de menjar. Què feu? Què feu tots menjant? Què esteu menjant tots? Un pastís?
Hauríeu de veure la webcam de RàdioDesvern.com. És boníssima. Està boníssima. L'ha fet el Rafakat. Jo no puc parlar i menjar l'hora. Sergi, parla tu. Comencem aquí la tertúlia. Explica què ha passat.
Explica que el Rafa posa un pastís. Doncs sí, sí, estàvem aquí tots a la ràdio, preparant-nos l'escaleta del programa, com cada dia, de la secció de la tertúlia esportiva. Una hora abans. Buscant talls de veu... Tu vas parlant, que jo volia un altre pollo de cava. Fent entrevistes i tot això que fem sempre. I el Rafa, mentrestant, estava a casa preparant això que ens ha portat aquí, un pastís de... Boníssim, eh? Un aplaudiment pel Rafa, no? Rafa, molt bé. Gràcies.
Un plaer, un plaer. Ha sigut un plaer. Ara us toca a vosaltres. El fem ràdio o el mengem? Què fem? Mengem.
Si hi ha algun, me'n pren un moment. Això no és seriós eh. Està boníssim. Com l'has fet Rafa? Amb farina. Com has fet el pastís? Està molt bo eh. Et dono la recepta o què? Si el Rafa explica el del pastís ja no hi ha sexe de l'espanyol eh. No pot parlar més.
Bueno, agafem una miqueta d'arina, ous, farina, una miqueta d'ous, sucre, llavat, xocolata, ho barregem tot. Olino? Olino. Mantega. Tot això en tinc. Mantega, ho barregem tot i ho aboquem amb un motxu.
Eh, un motxu. Un motxu. Un motxu. Un motxu. Amb un motxu. Ah, que està prenent nota. Un moment, un moment. Que la Carme Verder ja està prenent nota. Està prenent mota. Mota, no? Amb un motxu. I abans escalfem una mica el forn al 250. Justament quan...
Posem el mojo al for. Baixem la temperatura a 220 i ho deixem mitja horeta. I després comença l'operació biquini. Després refredem i mengem.
I si no surt bé, sempre pots anar al Mare Nostrum o a qualsevol lloc de menjar per emportar i comprar el pastís. O a l'Area de Gissona. O a l'Area Sfamo 11. Què? Es patrocina o què? Què? Es patrocina tota aquesta marca que esteu dient. Però què passa ara? Què t'ha agafat aquí el rampell de la productora? No, home, és que si no se'ns patrocina no ens hem de dir mortes. Home, pastís seria trilla. Una cosa, una cosa. Les quantitats no les donaré perquè això és el secret de la Coca-Cola. Home, perdona-la, Rafa.
En secret, en secret, ja privadament ho diré, que això és una ràdio pública i ens escolta moltíssima gent. Molta gent ens està escoltant al mateix. I també hem portat una mica de cava, cosa que també t'agraïm. La gent dirà, quin sentit té que esteu aquí dient-nos el que esteu menjant?
Bueno, és una mica... Com a salvament. No, home, no. Què dius? Home, no, això no. Però no, eh? Això sí que no. És molt fàcil. A salvament em porten mentida. Perquè la gent suport sofàs a casa seva i se senti com a la ràdio. Diu, mira, l'ho he dit, que no estem mirant a través de la webcam de radiodesert.com i està a Suècia, pobra, no pot venir. Oh, Suècia! Què passa?
No res, que jo tinc una fascinació per Església. Ah, sí? Sí. Bueno, doncs... Diu que no cal que doni les quantitats perquè tothom sap que el tamaig no importa. Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Com es nota que es fa a Església?
A més diu, no cal que ho digui, és que és molt dolent. No té el sentit del gag ben posat, perquè abans ha dit un que era superboi i era molt dolent i aquest estava molt bé. En fi, no, és veritat, és veritat. Què passa? No rigueu. En fi, va, pots dir que era molt bo?
El gag? A què? Ja l'he dit? No, el d'abans. Estàvem parlant de l'Elvis Presley i ell es pensava que era molt bo perquè ha fet un gag volent dir Wawelvis. I amb aquest no, que el diguis, que és molt dolent. Però no, precisament aquest és molt bo, realment. Bueno, en fi, cascú interpreta la realitat com vol. Anna, què estàs fent?
Res, va bé una mica. T'he enganxat va bé, eh? Sí, sí. Aquí hem de simular tot, hem de fer veure que no estem bevent cava, o hem de fer d'alguna manera quan parli una altra o alguna cosa. Qualsevol cas, 8 minuts de tertúlia i encara no hem parlat ni de pilotes ni de res. És veritat. Una altra, una altra. Un moment, això què és? És tenis. Una ampolla de cava? Sí, tenis. No, no. És tenis.
Oh no! Aquesta era bona, aquesta era la... L'última tardulla esportiva, Caixondeos! No, no, no, no. Rafa, no l'has llegit? Sí, sí, sí, sí. Has llegit espanyol? Jo quan estic a Caixondeos sempre he llegit espanyol. Absurd, absurd. Com estan de Caixondeos. Perdona, l'Ovidi diu que ets tu el que no sap llegir ni dir-ho, perquè diu, ben dit, mola.
Jordi, Jordi, hasta el sueco.
A veure, un moment. Comissió de gags, valorem això. No, no, no. No, no, no. Calla, calla. Qui és la comissió de gags? No l'omologuem. No l'omologuem. Va, posem una mica d'hora tot plegat i comencem, com deumana, la tertúlia esportiva de la penya del morro.
Saludo, primer, Rafa Cano, perquè ens alimenta i ens cuida de la nostra salut. Rafa, bona tarda.
Calorosa. Després la persona que ha vingut més vegades a Tartulià aquest any, que és Sergi Pons. Bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per aquesta anomenació del Tartulià de l'any. No, jo no he dit això. Tartulià de l'any no soc jo, no? És aquell Tartulià que, com el Puyal diu, s'aixeca cada dia. Exacte. També saludo l'Arantxa Sánchez. Hola. Hola, Arantxa, què tal?
A tu no tinc frase per definir-te. Bueno. Va, indefinible, no? I després l'Anna Rovira que és culer. Anna, bona tarda. Anna Rovira culer. En fi, tenim alguns temes sobre la taula, i pastissos també avui, però t'has deixat de presentar una persona. Ah, però no té micròfon. Hugo, bona tarda.
Hola, bona tarda. Ui, bona tarda! És una mica el petit bacani que tenim a la tertúlia esportiva. Hugo, si vols dir qualsevol cosa, doncs ho sé, fes gestió. Aixeca la mà. Aixeca la mà com al col·le. Aixeca la mà com al col·le. D'acord, Hugo? Vale. Per on voleu començar? Perquè avui és l'última tertúlia de temporada, i fem l'última tertúlia perquè nosaltres...
No volem fer com aquests programes. Si no hi ha contingut, no cal parlar-ne. I a partir d'ara ja s'han acabat totes les competicions. Començar Eurocopa, una competició apassionant. Jocs Olímpics. Jocs Olímpics. Le Tour de France. Ah, és veritat, doncs podria continuar la tertúlia, no? Rafa, que no era l'últim. Que un és l'últim dia. Ara vinc.
Que no s'enganyi. Sí, surto un segon. Però què passa? Res res res. Un altre pastís. M'he deixat una cosa fora. Però que ara... Eh... Tranquils, ara vinc. No es preocupi per mi. No no no. Escolta, s'ha acabat el pastís. No t'acabis el pastís eh. Tornaré.
A més, el Sergi també ha portat la seva guitarra per cantar una cançó. Sergi, un munt de coses que farem, però comencem parlant per la final de la Copa del Rei al Barça, que ja ho sabeu, va guanyar 3-0-1 o 0-3, perquè era el visitant, Vicente Calderón, a la final de la Copa del Rei, i que la veritat, què dir, perquè va ser un partit que al minut 24 ja estava matant.
El pastís va vingut com un... Com el Guardiola quan fa la torrada de premsa. És que el Guardiola sempre es menja un pastís. Un pastís del Rafa. Jo em vaig avorrir molt en aquest partit. A part que sóc molt fan dels dos equips. I aquest cop anava més amb l'Atlètic que no amb el Barça.
Però, a veure, m'ha tornat a venir un nom. Què passa, Sergi? No, no, per favor. No, no, per un moment. No, no, no. No, para un moment. O sigui, no podem fer una tertúlia, i a més, que s'estan matant per la webcam de ràdioesbert.com, i Sergi, tu aquí, posant-te cava, no sé, brindant, dissimuleu. Una mica xatos, que vam venir a dissimuler.
Vixi català. Tu què deies? Ana, que anaves amb... És veritat, hi havia molta gent que... Per què hi havia tanta gent que anava amb el Bilbao i li sabia greu? L'Atlètic.
L'Atlètic de Bilbao, no? Perquè sempre passa amb el paraol. Dir-li Bilbao a l'Atlètic és... Un pecat. Dir-li Bilbao a l'Atlètic és de persona que no ha vist mai una pilota o que es pensa que és quadrada. A veure una cosa, tu, pilota quadrada, per què, no? Si es diu Bilbao, és l'Atlètic Club. I el Barça es diu Fútbol Club Barcelona i l'Irien Barça... L'Espanyol seria de Barcelona, no? És com si a l'Espanyol li diguessis Barcelona. Però què diu aquest? És l'Atlètic Club.
Però bé, i el Bilbao? El diuen que no és l'Atleti Club.
T'ha enterat o no? Jordi, l'Atlètic és l'Atlètic. I l'Atlètico? L'Atlètico? L'Atlètic i l'Atlètic. L'Atlètic i l'Atlètic. I l'Atlètic ja no té res a veure amb això, no? L'Atlètic és l'altre. La gent tenia el cor dividit, no? Hi havia molts culers que els sabia greu. Jo pensava, doncs a mi no, perquè jo vull que guanyi el Barça, soc culer. Jo també, esclar. I a mi no em sap greu que perdi el... Atenció que tu digui l'Aranxa, qui animava més?
A qui animava més jo? L'Anna no animava ni. No, mentida! Sabeu la febre allà, no sabeu els gols que jo... Anna tens febre? No sabeu res. Ah, pobrets! Vinga, que encara podeu remuntar jo! Anna tens febre? Vinga, vinga! Anna tens febre? Però mira... Però jo em poso el tarmó o no? Jo crec que a l'Atlètic el que li passa és que... És que l'esquinada es posa molt nerviós. La s'infla. La seva filosofia, doncs és... No ho sé, ens agrada gairebé a tota Espanya. Per no dir més a Catalunya, però...
És el segon equip de tots els futbolers.
Bueno, l'altre ja vaig llegir que el Barça hauria d'haver baixat, però va ser l'any que van ampliar els equips i va baixar. Que em vaig quedar de pedra, jo no ho sabia. Però això fa uns anys. Sí, fa uns anys. Però bueno, què és això? Jo crec que el tema està perquè la gent... El meu segon equip és l'Atleti. Tenim algo en comú ja.
Però el Barça que va guanyar, però amb una superitat increïble, no? Va ser aplastant. Vint i escaig minuts, va a saco, una apisonadora. Jo crec que l'Atlètic va sortir i ha complexat una miqueta la final. I més tenint en compte el que havia passat a Bucarest, en la primera final que va jugar contra l'Atlètic a Madrid, jo crec que sortien sobrepresionats. I a més a més, no sent els favorits, és a dir, que l'equip que no és el favorit, sortint més presionat, inclús.
Que el que és el favorit, això ja és... A mi em sap greu per l'Atlètico... No, l'Atlètic del Bao, no? Atlètic. Em sap greu pels finalistes que són al Barça a la final de la Copa del Rey, perquè vaig pensar que, ostres, fa dos anys van arribar a la final o tres, no? Per tres anys. I no van guanyar. També acaben de perdre la final contra l'Atlètico de Madrid.
A mi em sap greu, és una afició que està allà.
Sí, però un equip com l'Atleti que arribi on ha arribat, encara que no el guanyi, jo crec que és una... Ja és... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja... Ja...
A l'Espanyol... Jo signava, eh. Clar. Arribar a la final no europea, amb el plantei que té, tota la tantera és arribar a l'estranger. Bé, doncs aprofitaran que tenim el Kava, que està corrent per aquí, que dona gust aquesta tarda a l'estudi número 1.
De ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de... de ràdio de...
No, no, no, no. A veure un moment, no cal. Sergi, avui la cançó, quina és? Quina has versionat? Avui és una cançó de Macaco. Macaco. Porta presenta. No, que es diu Love is the only way. Love is the only way. Que fa cosetes així. És una així nova, no sé. Em sembla que parli al revés. Ja fa, amb el cava ja fa. L'altre dia la vaig sentir així a la marató. És aquesta? Veiem.
Perdona, és cançó d'anunci d'Estrella Dam, eh, una mica? Sí, total. Doncs mira, la gent a Menorca i tot plegat, bueno, en fi. Sergi, doncs, que per cert, la cançó d'Estrella Dam aquest any diuen que serà de Tomeu Penya. Ah, sí? T'ho juro?
Jo no sé si em van enganyar o què. Jo crec que sí. No ho sabem. Em poso els dos micròfons. Porta el que vulguis tu mateix. Endavant. Avui és en directe i no sé si això restarà qualitat a la cançó. Què vols dir amb això? En tot cas demano disculpes anticipadament a l'audiència. Et justifiques ja abans. Sergi Pón, que està pujant a l'escenari de la Penya del Morro.
Al final que he dit que hem de fer coros o no? No ho sabem, no? Bueno, Sergi, quan tu vulguis... Ja, Jordi? Sí, home, quan vulguis vingui d'algú endavant amb la cançó en directe. Pep, Pep, Pep, aquest és el camí. Pep, Pep, Pep, aquest és el camí. Aquest és el camí.
És un país on s'conloca, on es coton s'valora.
Tu ets el camí. El Barça agafa el trajecte que ens has marcat. Tigan de padrera orgull català, una actitud, un exemple, un taranà. Amb Osis i Pedros, tot ho hem guanyat. Totes gastant milions hem guanyat ben poquet. I aquí s'ha demostrat que aquest no és el secret. Ei, tu digue'm a quin costat vols estar. Pep, Pep, Pep, aquest és el camí.
que te salga a mi. És un país, uns culots, unes goutons valors. Eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh
Oh! Bravo! Bravo! Bravo!
Sergi! Sergi! Sergi! Sergi!
A mi em va semblar que teníem el Macaco. O com a mínim un ximpenzer. On vas Rafa? A donar el pastís. Només ets per la genda de la tertúlia. En aquest moment hi ha les Hernández que entra a agafar el pastís. En fi, Sergi, molt bé, t'has superat.
Sí, sí, sí. Es nota que era l'última perquè tot el que no t'has forçat aquesta temporada ho has fet avui. Sí, sí, sí. Tens tota la raó. Com ho fas, això, per fer aquest falset de Macaco? Perquè tu només tens una habilitat que és que imites molt bé i agafes l'essència de cada cançó que fas. Doncs no sé si és...
Manel, ho fas d'una manera... T'hi has fixat que només imito cantant? Però en canvi quan intento imitar parlant soc un delastre? Diu que la tremolo de la veu molt ben treballada. Tu dius l'Ovidi que també és un gran cantant. L'Ovidi Molló? No, l'Ovidi. Que està al xat. Que està al xat. Molt bé. Sí home, l'Ovidi canta molt bé. Un dia ens podries fer Ovidi a través de l'Skype. Podríem fer un duo. A través de l'Skype. Seria potser el primer duo a través d'Skype. Fem-ho! Vinga, vinga.
Esperem que ho tirem tot avui. Sí, però després ho hem de recollir. No, venen programes. Diu que la tremolor de la veu està molt ben treballada. Com ho fas, això? Ara que estàs menjant, no? Per això? Sí. Com ho fas? Macaco, perquè té una veu molt concret, no? La clau és, primer, t'has de menjar un pastís. I beure cava. No, no ho sé.
És d'aquelles coses que ho proves i mira, a lo millor provo a imitar un altre cantant i no surt el mateix. A veure, pots cantar sobre Macaco o no ara? Una mica de verdura. It's the only way, for the world you are someone.
L'Obiri diu que fem-ho, clar. És que no sé què estem fent ara mateix. No sé què fem que no ho fem, no? Ja ho farem bé. Doncs res, no sé si teniu alguna cosa més a dir a la tertúlia esportiva. No hem parat gaire esport avui. No, però és que no es pot parlar-hi. Acomiadem una tertúlia importantíssima a la ràdio local.
Un moment, un moment. O fem un pronòstic o comentem a la Tòlia. Ostres. Un pronòstic, va. Vinga va, guanya Polònia, no? Com? Què dius, que guanya Polònia? No juga a Polònia? Rafa, eh... Que li tregui, sisplau, la cabutina amb polla de cava al costat. Qui juga a l'Eurocopa? Qui juga a l'Eurocopa? Jo és que no segueixo. Tots els països europeus. Ah, val. O sigui, Catalunya no, no? No. I Andorra crec que tampoc. I Andorra tampoc. Mira.
Doncs, podeu que faci un anal·lís seriós? De què? Però amb la veu de macaco, sisplau, si no, no. Amb la veu de macaco. Vale, vale, vale, vale. A veure, si és molt seriós o no? Potser és massa seriós per a aquest programa. Ja ho faré demà, al just de la fusta. No, no, no, no, no! Oh, oh! Oh, que lleig!
Que és més seriós, no? Va, digues, digues, digues. No, jo crec que guanyaran a Anglaterra, me l'ajudo. Per què? Doncs perquè ningú donarà un duro per ells. Bueno, però si no, el motiu és suficient.
Per tot ningú dona un duro però no saps. A la penya del burro. A la penya del duro. No, a Espanya segur que no. I no gravis a sobre, després quan guanyi Espanya... No guanyarà aquest any. No, aquest any el guanya. No guanya? Jo crec que sí que guanyarà Espanya. Jo crec que Espanya no. Jo si guanya sisplau que no me'l quito res. Jo crec que tota la terra té números.
A la terra tenen números, inclús ara la que ha guanyat números és Itàlia. Mira que et dic. Si, ja m'ho estava pensant. No, Alemanya, Alemanya. Jo també penso a Alemanya o a Itàlia. Jo a Alemanya o Països Baixos. Alemanya és la típica aposta a assegurar. Perquè el futbol sona en 2 contra 11 i sempre que no a Alemanya. A part d'Itàlia, Anglaterra, Espanya, Itàlia, qui juga més? Suècia.
Jo crec que guanyarà alguna d'aquestes seleccions grans i que ara estan a hores baixes. I Grècia no juga?
La primera i última vegada que fem una secció o un programa de ràdio...
Sergi, no t'he'n respectat aquí, oi que no? No, perdona, Sergi. I tu? Demano disculpes. Lo siento. Aneu caminant, no a casa? Sí, millor, millor. No, jo vaig al cotxe. I porto un nen. No viguis massa alt. L'Ovidi diu que segurament guanyarà l'Horocop al Vaticà.
També és un estat propi. Una final grècia a Espanya tindria la seva gràcia. Seria molt bé. El punter de l'economia. Aquí l'Obiri sembla que és una tonteria, però jo m'apunto a paticar en un futbol club.
La seva tàctica és clara, surten a repartir hòsties.
Més en munt no podem acabar. L'Ovidi deu estar a Suècia descollonant-se de riure i pobra també. Diu que en comptes de la copa del rei fan la copa del papa.
Ah, prou ja. No, gràcies a tots per haver vingut. Rafa, merci pel pastís i pel cava. Un plaer. Sergi, gràcies per les cançons i per tot plegat. Gràcies a tu. I Anna i Arantxa també. Gràcies per la vostra disponibilitat, eh, perquè en principi no havíeu de venir, però mira, aquí hi esteu. És el que té viure per aquí a prop. Gràcies. I a l'Hugo. Hugo. Què? Xxt, sent-s'hi. Hugo, què t'ha semblat la tertúlia d'avui? Bé. I en general, algun comentari, alguna cosa que t'ha agradat més, què és?
El pastís. De la teoria d'avui el pastís és el que t'ha agradat més, no? Perquè ell ja no va demanant. Tu has passat bé com a mínim, Hugo? Sí. Molt bé, doncs gràcies per venir, Hugo. Gràcies. Vinga, adeu, adeu, adeu. Que vagi bé, gràcies. Adeu.
Nosaltres ho deixem aquí. Tornem demà a partir de les 5 i d'aquí uns moments, dos minuts concretament, la Carme Verdó i amb les notícies de Sant Just. Jo li deixo una mica d'acaba i ella que faci les notícies com vulgui. Que vagi bé, bona tarda.
And then in 30 seconds time she said, I wanna live like common people. I wanna do whatever common people do. I wanna sleep with common people. I wanna sleep with common people like you. What else could I do? I said, oh, I'll see what I can do.
I took you to a supermarket. I don't know why, but I had to start it somewhere. So it started there. I said, pretend you got no money. And she just laughed and said, are you so funny? I said, yeah. I can't see anyone else smiling. Are you sure? You wanna live like common people.
Començant.