En directe, amb atendis de Sant Just Desfern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio-desfern.com, comença un programa
amb molta penya i molt amorro, la Penya del Morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts un dia més al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Des d'ara i fins les 7, això és la Penya del Morro. Hola. Rebeu salutacions cordials de qui us parla i us saluda Jordi Domènech.
Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó i Carme. Bona tarda. Bona tarda. Com va tot? Bé. Molt bé. Fantàstic. A més, també avui al programa parlarem de cinema, perquè és divendres. Divendres 9 de març del 2012 es renova la Cartallera Cinematogràfica de Catalunya i ho comentarem tot això amb el Jordi Roca al programa. Aplaudiu.
A més a més també tindrem avui secció de videojocs amb l'Àngel Cornejo i a la segona hora tindrem l'antiagenda amb l'hèlicap de Vila. Parlarem de la Riera Carme, que no sé si has vist aquesta setmana algun capítol. Sí, sí, aquesta setmana algun capítol. Amb el senyor Benito que... Avui ara miraré un moment per documentar-me.
A més a més amb el senyor Benito, que ve cada divendres i és tot un expert a la Riera. No sabíem, hem descobert una fàcil nova del senyor Benito que també ens explicarà coses importants de la vida. Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya.
Ah, mira. Gràcies. Vinga va, comencem amb les notícies de Sant Just. Carme, quina és la primera que ens ocupa? Doncs mira, comencem parlant d'empreses, si et sembla, perquè l'Ajuntament de Sant Just continua fent trobades amb empresaris al municipi per facilitar les relacions amb ells i també entre elles, entre les empreses. Home, això és molt important, eh? Sí. Posem música d'esdeveniments importants a Sant Just.
perquè les empreses tenen els diners i sense els diners en el món en què vivim no ho podem viure. En els últims dies l'alcalde ha visitat algunes empreses al municipi per copsar la seva situació econòmica i també per conèixer
com desenvolupen la seva activitat, considera l'alcalde que els empresaris sant justens estan sent molt imaginatius davant de la crisi i que estan buscant vies de negoci noves per tirar endavant. Doncs un aplaudiment, no, pels empresaris sant justens, o què? Un dels problemes principals que es troben en els empresaris que tenen idees i les volen fer realitat és que les entitats financeres ara per ara no acompanyen i per això han de buscar altres vies per aconseguir finançament.
A més a més, segons la calda... TV3, per exemple? No, ells explicaven, per exemple, que la gent que concaten bé aquestes empreses el que fan és molt exportar a fora.
Doncs ens comentava un exemple d'una empresa que per exemple havia pogut demanar doncs un crèdit a Alemanya mateix llavors allà havia obert una història d'aquestes. No, jo deia això a TV3 perquè la gent pensava, però què diu ara aquest? No, perquè era una de les propostes que una mare va fer al ple de desembre sobre com gestionar la vagoneta. Va sortir una mare al ple de l'Ajuntament i va dir home podríem buscar algú que ens ho patricinés com per exemple a TV3. Per cert? No rigueu, no rigueu perquè ho he dit seriosament.
Segons l'alcalde, hi ha empresaris i empresàries que en aquest últim any han tingut més beneficis que l'anterior, per exemple. Aquesta setmana s'ha fet una trobada amb empresaris també a la sala de les golfes de Can Gynastà i l'objectiu era obrir vies de contacte entre l'administració i les empreses i com en deia també, entre les empreses. L'alcalde sap on portar els empresaris a les golfes de Can Gynastà.
Segons l'alcalde, ara hi ha més empreses de Sant Just que l'any passat també per la bona localització del municipi, i considera un signe molt positiu per l'economia local que l'edifici Sant Just Porta Llegonal, per exemple, estigui llogat al 70% ja per a empreses que desenvolupen la seva activitat. L'edifici Porta Llegonal, que està situat ja tocant al límit amb Sant Joan d'Espí i Esplugues, està a l'altra banda de l'autopista, que a vegades ens oblidem d'aquella zona, i allò també és terme municipal de Sant Just d'Esberna. Com Food Corner Cafè, per exemple.
I ara aquí, si paguessin publicitat, faríem una mica de falca, però com que no ho fan... En fi, Carme, continuem parlant de més notícies de Sant Just, t'ho diràs? Sí, parlem ara de Mas Llull, perquè el consistiria a guanyar d'una o contencions contra els propietaris dels Solars, que han d'obrir i urbanitzar els carrers de Mas Llull, i és un pas més per connectar el barri amb el centre de Sant Just. Ah, molt bé! Molt bé, no? Sí, sí, és la tercera... Per la gent que viu a Mas Llull, clar. És la tercera cautelar que guanya l'Ajuntament, els propietaris privats, i segons ha explicat l'alcalde,
Aquestes empreses són les encarregades d'urbanitzar aquests carrers, no valen fer-ho, però ara l'Ajuntament tirarà endavant l'obra i els propietaris dels Solars hauran de carregar igualment amb les despeses. Espera doncs que aquí poc s'aprovi el plec de condicions necessari perquè es comenci a fer aquesta obra.
Estava pensant com és que hi ha tantes coses de Sant just, perquè avui ha vingut l'alcalde el just a la fusta, no Carme? Sí. I tu el presentes al programa, li has fet una entrevista i com ha anat? Bé, molt bé. Sí, no? Sí, sí. Tu vas fer entrevista el dilluns també. Jo el vaig entrevistar dilluns? No, divendres ha passat. Divendres ha passat. Bueno, va ser pel telèfon. I va trucar a ell perquè de voler. I vam dir que si algú vol trucar que truqui. Mira. I ell va trucar. Molt bé.
Doncs acabem, com que no em dónes pas amb el de noi mateix, acabem canviant de tema, no? No, no, espera, espera. Cambiem de tema. Carme Verduy, amb quina notícia acabem aquest espai dels senyors notícies? Acabem amb punts d'agenda. I tant faig més d'un, perquè hi ha força coses i ha d'haver-hi pena comentar-ho. Tenim temps. La diputada d'Iniciativa per Catalunya vers al Parlament, Laura Massana, plantejarà aquesta tarda a Sant Just el paper d'Europa davant la crisi, una activitat que organitza en la secció local del partit.
Segons Massana, des d'iniciativa no es qüestiona el paper d'Europa, però es considera que es podrien fer moltes coses que no s'estan fent per evitar-ne les conseqüències. Per exemple, en lloc d'imposar retallades per reduir el dèficit, es podria mirar d'aconseguir l'equilibri dels pressupostos. Una altra opció és apujar els impostos a qui els pot pagar i trobar sortides per lluitar contra la basi fiscal. Són les propostes d'iniciativa que es plantejaran també aquesta tarda, on també es tractarà, per exemple,
la reforma laboral i altres qüestions d'economia actuals. Serà... També s'obrirà el debat amb les persones assistents. Ja es farà a les 7 a la sala d'actes del centre cívic Salvador Espriu. Atenció a pregunta... De què és aquesta sintonia que sona ara, de fons? D'una sèrie antiga. No. No és d'una sèrie? D'una pel·lícula? No, tampoc. D'un anunci? Pista número 1. És d'un partit polític.
Ah, sí? Sí. Una iniciativa? És una iniciativa per Catalunya Verts.
Amb aquesta guitarreta, amb aquesta clauta, les xicumbes... S'agrada quan faig partits perquè pots posar sintonies concretes, no? Exacte, efectivament. Llavors quan parlis, no sé, d'altres partits, les poseu i tot això. Ahir quan vam parlar d'esquerra no vas posar una sintonia. Perquè va ser molt ràpid, vas parlar molt ràpid. Quina posaries? L'esquerra publicana. La tens? No. Sí, clar, i tant. És aquesta, mira, és aquesta. No vaig parlar ràpid, eh.
No, tu no. Dic que ahir teníem poc temps per mirar sintonies. El tècnic de sort està distret. Fa mal a la llima a venir. Aquesta és l'esquerra publicana? Molt bé.
Queda així com amb pulosa, no? És quan tenien 14 diputats al Parlament, era d'aquelles èpoques que l'ERC anava fent coses. Bueno, en fi, Carme, amb quina notícia continuem? Estem fent aquests alguns d'agenda. Ahir ho vam comentar, només ho repassem molt ràpidament, que avui a les 8 del vespre es fa la conferència de les SES sobre l'aigua com a força industrial a Banyoles, dels Molins Trapés a les Fargues.
Li impartirà a l'histeriador Garau Palmada, al local de les SES, a l'Ateneu, a les 8. Ahir vam fer una connexió amb ell en directe, estava allà de banyoles i ens ho va atendre molt bé. Alguna cosa més? Més coses per avui? A dos quarts de set de la tarda al Casal de Joves hi haurà classes de defensa personal amb la Genda de Condos Sant Just, una masterclass de salsa amb Martín León i una mostra als tallers de teatre social i teles vinculat amb el tema del dia de la dona.
A les 9 del vespre es farà el tradicional sopar del dia de les dones a l'hotel City Park Sant Just organitzat pel Consell Municipal de les Dones. I, abans d'acabar, demà també hi ha una sortida del grup Nostra Donna de la parròquia.
que van al castell de Gallifa per conèixer també l'espiritualitat que es desenvolupa des d'allà, des del mossèn Dalmau, que s'allunya una mica del tema més conegut del cataloricisme i és una mica més reflexiu i vincular.
La espiritualitat amb la natura. Ah, és veritat, que és l'únic que hi ha a Europa segur, i al món, un dels pocs. Aquest castell de Gallifa? Sí, sí, sí. Això es farà el dissabte, però també estan tancades les inscripcions. I si cap d'aquestes propostes us convenç o ja estan tancades les inscripcions, perquè diumenge recordem que també cal sortir a la d'esquerra, però tampoc s'hi pot amuntar ningú ja, podeu anar al circ.
que és l'últim cap de setmana. És l'últim cap de setmana per veure el circ Àlex Zabata. Sí senyora. I diumenge es faran les últimes dues funcions, demà també se'n fan dues, avui se'n fa una d'aquí a un quart d'hora. Després d'estar instal·lat durant més d'una setmana al municipi, just al costat de l'Esclat, és un circ familiar que, atenció, des del 1880. Sí senyora. Ha estat molt a aquesta dada. Tu vas parlar amb l'Àngel ahir, amb un dels pallassos del circ. És com el torró aquell del 1880. Sí, sí.
I l'espectacle, recordem que és d'entre els núvols un viatge per diferents països. Sí, sí, sí. Que li vam preguntar, perquè és un circ tradicional, logicament, què li semblava el tema del circ d'Ursulell, tot plegat.
I va dir que estava molt bé, que era espectacular, però que els faltava, i també per gent que havia treballat i coneixent artistes propers que havien estat al Cirque du Soleil, que els faltava una mica la humanitat d'estar en família. Els artistes al Cirque du Soleil no se senten com a casa, perquè dormen a hotels, fan vida molt separades, tot com més d'empresa, més comercial.
En canvi, aquests circs tradicionals, que estem tan acostumats a veure per altra banda, a tot Catalunya i a tot arreu, clar, allò són famílies, que imagina, l'Àngel, que parlàvem amb ell ahir, des del 1880, el seu avi... Que ell és allà, no? Sí, sí, sí. Té 100 anys. No, ell no. El seu avi va començar amb tot plegat i ell va caminar així. Està sent 30 anys, el circ, això sí que m'ho he de dir. Molt bé. Doncs ja sabeu, el circ Àlex Tapata, que està a Sant Lluís d'Esveral. Un home que potser podria ser més cridaner, no?
Com? Àlex Zabata. O sigui, sense l'Àlex guanya. Zabata. Directament, no? Àlex, qui era el fundador del 80. Home, té nom de forn, així d'entrada. Molt sembroster, no? Sí, però vaja. En fi, passem a repassar què va passar tal dia com avui fa un any a Sant Just d'Esberna, la mítica secció Remember When. Vinga, ens va.
La Mater B del futbol club Sant Just se situa primer a la classificació de segona regional. Això fa un any, ara no sabem com està la Mater B. Ho sabrem aquest dilluns. Es juguem a casa al programa d'esports, de ràdio, d'esvern, de 8 a 9. I la propera conferència de l'ACEA sobre els espais naturals tractava de la importància d'algunes espècies en aquests espais propis naturals. Ja està? Sí, només he vist les notícies. Home, més. No, és que només n'hi ha dos, n'hi ha dos. Carme, jo no puc inventar notícies.
Fa un any vosaltres o la gent d'informatius, no sé si estaves tu, la gent d'informatius potser anava amb altres coses aquest dia. En fi Carme, moltíssimes gràcies, ja sabeu que podeu saber més coses de Sant Just a radiodesvern.com i també tota l'actualitat als Sant Just Notícies edició vespre a partir de les 7 aquí a Ràdio Desvern. La teva.
Carme, alguna cosa més? Ja està, no? Doncs moltes gràcies, que vagi bé. Fins després. Bona tarda. Bona tarda. I d'aquí un moment el Jordi Roca, que està feliç com un amic a la redacció de Ràdio Desvern, cantant la cançó dels Applejack, de The Triangles. És que ja ha arribat la primavera, amics i amigues.
Gràcies per venir.
Jordi, que estaves cantant? Sí. Ah, molt bé. Veig que vens animat avui. Aquesta cançó m'ha agradat molt. Amb la samarreta taronja. Molt alegre ja. Amb el primaveral. Sí senyor. De quins moments repassem les pel·lícules de la setmana? T'aviso que aprofito que estàs de bon humor per dir-te que no hi haurà tràilers avui.
No passa res, no és cap problema que no puguem solucionar després de la publicitat. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic.
Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer per a joves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012.
trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promuntza.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promuntza, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? El restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit, per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep ensa el claveu 1 de Sant Just d'Esverns.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93-473-4058. Restaurant el niu. Per què ho m'ha ensenyament el que fa? Vostè m'ha dit que volia com a internacional. No, jo no li he dit això, no sóc menticones. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips, hill, muntanya.
Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi.
Bé, amb aquesta música de programa de tarda, hola amigues, com esteu? No ens enganyem. Tenim el Jordi Roca amb nosaltres per parlar-nos de cinema una setmana més i avui Jordi ens portes estrelles de la cartellera cinematogràfica d'avui mateix, cosa que també t'agraïm. Que podries dir, no, doncs mira, les porto la setmana passada, fa tres.
Jordi com estàs? Hola, bona tarda, molt bé. Comencem amb un drama avui? Sí, avui comencem amb un drama. Com ja has dit tu no podrem posar el tràiler, no passa re. Es titula De tu ventana a la mia. Avui parlarem tan lli, però trobo com de bon humor. Perquè aquesta setmana passa alguna cosa que se n'escapa, no ho sabem i no ho sabrem mai, ja ho sé. Però... No, no ha passat res en especial. Sempre s'acosta la primavera i això sempre...
És motiu d'alegria, no? Amb aquesta música, no? Sí, clar, no acompanya, però per això li he de donar una mica més d'alegria. Efectivament, De tu ventana a la mia. És el drama que ens arriba a una producció espanyola, em sembla. Sí, exactament. I de què va? De la directora Pablo Artiz, i té tres protagonistes, són com tres històries diferents, a través de tres personatges femenins, que són la Inés la Violeta i la Lluïsa, que, bé,
viuen en èpoques diferents però que tenen una mateixa forma de viure l'amor i aleshores veurem com cada una d'elles viu aquest amor masculí i què és el que passa. D'alguna manera és una pel·lícula una mica sensible, una mica dramàtica sobretot per tot aquest tema.
Les actrius que són en aquest cas la Maribel Verdú, la Leticia D'Olera i la Luisa Gavassa, a mi la Luisa Gavassa m'agrada molt. La Maribel Verdú que per cert la podeu veure en directe i en viu al Teatre Goya perquè està fent una obra de teatre allà, vaja. Però trobo aquesta música que és molt trista, no m'agrada. Encara que sigui un drama aviam, tampoc és un dramon allò. Aviam, és drama però sense ser un dramon, no?
La Luisa Gavassa no a la pel·lícula, en el seu personatge d'Ainés diu una frase que resumeix molt bé l'essència del film que diu... La pel·lícula també ens parla una mica de la soledat, de les persones i diu... Home, però sí que és trista eh. Home, aviam, és trista però fins a cert punt. Tampoc ho vulguis vendre com al gran drama. I diu una mica així que almenys tothom hauria de tenir l'oportunitat de viure un amor partadena que fos una vegada a la vida.
Que bonica aquesta frase. Clar, és que és molt maco. Jordi, tu has viscut ja un amor verdader? Com a mínim una a la vida o no? És igual, no cal que responguis. Veig amb molts dubtes. Això vol dir que està esperant encara.
Home, encara em queda molta vida per endavant. I bé, en l'apartat masculí, abans de que em tallis, ja sí, perquè ja et veig a venir. No? Sí, sí, sí, sí, perquè ja ens coneixem i ja sabia que no vas a dir vinga passa a la següent. Deixa'm dir que està el Fran Perea, no sabem exactament per què, però bueno, està la pel·lícula, el Pablo Rivera, l'Àlex Angulo i també el Roberto Alam. Així que, un drama, sense ser molt, molt, molt drama que convida anar-la a veure. Que Maribel Verdu fa molt bé. Aquesta música t'agrada més?
És que em recorda una CD de TV3 que ara no sé quina és i no m'agrada gaire. Va, passem-hi. Oh, amb aquesta música. Això segur que és perquè tenim un thriller.
Sí, en aquest cas és una pel·lícula de suspens, home. Un film suspens, suspens. Avui m'estic enfadant ja. Per què? No perquè no tinguis el test, sinó perquè les músiques aquestes que m'estàs posant... És de suspens, això és d'Alfred Kitschko, que és un clàssic això, North by North West, mítica. Però li has de posar algun, encara que sigui un suspens, li has de posar algun més marxós, més... Home, amb aquest dia que fa no pots posar aquesta música. Ja, ja, ja. Ja posarem una altra cosa aquí una estona.
Bueno, en aquest cas també és una producció espanyola de l'Antonio Chavarrías i la pel·lícula es titula Dictado. És una pel·lícula de suspens que la història, que us ho explicaré ara, promet bastant, diguéssim, la narració, però, sincerament falla una mica en la posada de l'escena. Diguéssim, allò que a mi m'agrada tant dir és una mica cutre, no? I això fa que la història decaigui bastant. De què va? Doncs en aquest cas, el protagonista, que és el Juan Diego Botos, posa... Juan Diego Botos. Juan Diego Botos, sí. Sí, sí. Juan Diego Botox, evidentment.
Cric, cric, cric. Home, és que no, les teves gràcies no fan gràcia. T'ho juro que no és cap gràcia, que ho havíem de dir així. En aquest cas es posa a la pell de Daniel, que és un home que viu amb parella, amb la Laura, i que decidirà acollir a Júlia, que és la filla del seu millor amic de la infantesa. Aleshores, mentre la Laura s'habituava bastant bé a aquesta nova incorporació a casa seva, i sobretot li intenta tornar a agafar aquestes ganes per viure,
El Daniel no li farà gaire gràcia perquè es començarà a sentir amenaçat per la nena. Sobretot, sí, sí, perquè li despertarà alguns sentiments del seu passat cap que tenia... o que tenia ja molt enterrat. O sigui, veurem una part una mica obscura, diguéssim, del personatge.
Bé, com que veig que no estàs gaire content amb les músiques que avui t'estem posant, a veure si aquesta t'agrada per la següent, que jo crec que sí. Jo crec que t'agrada per la següent pel·lícula.
Aviam, la cançó molt bé, molt rítmica. Ah, t'agrada la cançó? Sí, la cançó m'agrada. Ja ho sabia. Però no pega gens amb la pròxima pel·lícula. S'ha de combinar una mica. Allò pots posar la primera cosa que et passi pel cap. Jo crec que avui continues dormit. No sé si ahir vas veure l'altre preestrena o... Què dius? Que no, que no. M'agradaria saber quina hora te'n vas anar a dormir ahir. Que no, que no. Que nos vamos conociendo. Com es diu la pel·lícula? La pel·lícula es diu Esto es una guerra. Bueno, esto es la guerra.
És una comèdia romàntica d'acció. Sí, bueno home d'acció. Jo poso aquí. Com fos posat tu eh? Comèdia romàntica d'acció. Sí, però més aviat una comèdia romàntica d'aquelles que a tu tant t'agraden i que la protagonitza una de les teus actrius roses preferides. Saps de qui te'n estic parlant? No. No home. Charlize Theron? Ai no, l'altra. És que sempre m'han confós el nom eh, però jo la tinc a la punta de llengua. És la del Woody Allen que ha fet moltes pel·lícules amb ell. No, Scarlett Johansson mai faria una pel·lícula com aquesta. Ah sí, no era Scarlett Johansson? No.
Cap més? No et sona cap rosa més? Cameron Diaz? No. No ho sé, no ho sé. Reese Witherspoon. Home... No la coneixes de cap pel·lícula? No, però no sé... Molt malament. Bueno, en aquest cas, de què va la pel·lícula? Chris Payne i Tom Hardy són dos amics de la CIA, que bé que d'alguna manera són els millors en la seva feina i en un moment molt gràfic és quan estan els dos treballant es decideixen a ensenyar mutuament quina és la seva nova conquista amorosa.
La sorpresa arribarà quan aquesta conquista sigui la mateixa noia, que és la que interpreta Reed Witherspoon. A partir d'aquí començaran a barallar-se un amb l'altre per aconseguir l'amor de la rosa. Aleshores, és còmica, perquè totes les accions que portaran a terme són gracioses. El que passa que la pel·lícula està bé en quan en què l'argument és una mica diferent, perquè moltes vegades són dos noies les que competeixen per l'amor d'un home, i en aquest cas és al revés.
i sobretot la noia no té complexes en estar en cap dels dos homes, però no hi ha cap mena de feeling, que és a dir... Sí, els dos homes cap a la noia no hi ha cap mena d'atracció sexual ni... N'hi ha més entre els dos nois? Sí, exactament. I aleshores, sí, sí, ja ens queda una mica deslluïda la pel·lícula, sobretot quan l'argument central és aquest. Clar, clar, bàsicament. Aquesta també t'agrada, segur.
Bé, passem a una altra pel·li de la setmana. També s'estrena avui Intocable, que segons tu és l'aposta, sense cap mena de dubte, a la pel·lícula que hem d'anar a veure, no? Sí, aquesta, amb una altra que ja en parlem després, és l'aposta d'aquesta setmana. La recomanació és una producció francesa. Ja fa molts dies que venim parlant de pel·lícules que venen de França i després de The Artist és una de les grans produccions de l'any en aquest sentit del
del nostre país veí. Es tracta d'una comèdia dramàtica protagonitzada pel François Closet i l'Omar Sy. I de què va, doncs? El François es posa a la pell del Filipe, que és un aristòcrata ric, que acaba de tenir un accident de parapent i aquí és on ve el drama perquè es queda paraplègic. Aleshores, no li quedarà un altre remei que anar a buscar un assistent perquè l'ajudi a fer totes aquestes casques quotidianes, no?
I en aquest sentit contractarà l'Omar, que fa d'un noi pobre que acaba de sortir de la presó i que no té cap tipus d'educació refinada com el té. Llavors, el xoc entre els dos mons té moltes escenes que ens faran riure, però de veritat. Sense ser una comèdia facilona, i alhora també que té aquest toc de drama de la història del Filipe.
Veus? Música tranquil·la, relaxant, a aquesta hora de la tarda... Sí, per terra sí està, no? Està bé, està bé. Passem ara a la següent pel·li, que es diu John Carter, la pel·li aquesta? Exactament. I de què va? Doncs és una pel·lícula una mica rara, jo no l'entenc molt bé, com la majoria de pel·lícules de ciència ficció, en aquest cas és del director de la pel·lícula... Wally. Exactament, Wally. I de què va?
Com el mateix nom diu de la pel·lícula, John Carter és una persona, un home, que acaba de sortir de la guerra civil americana i que va parar a Mart. I a partir d'aquí s'haurà d'enfrontar, o es veurà, immers en una guerra entre extraterrestres o sers estranys. Sí, és una mica rara la pel·lícula. L'argument és una mica...
complicadillo, però bueno, per a tots aquells amants de la ciència ficció, doncs està bé. A mi m'agrada molt la ciència ficció, cada vegada més les pel·lícules aquestes que passen a Mart o més enllà de la terra i tot plegat es troben molt interessants. Per què? No, home, perquè és el més enllà, no som res en el fons. Bé, ho som tot. En fi, tenim una altra pel·li que també es treu avui que es titula... No? Què passa? Per què rius? És que la cançó és de Jaqués o no? No.
És de Wall-E. És el mateix director. Aquí té visto, eh? Original score by Thomas Newman. És xula, eh? És que les bandes sonores també... Mira, home, estan molt bé. Estan molt bé. Estan molt bé, les bandes sonores de moltes pel·lícules. En fi, parlem d'una altra pel·lícula que també s'estrena avui i que es titula Los Idus de Marzo. Sí, exactament. Segurament molts de vosaltres ja heu sentit a parlar d'aquesta pel·lícula perquè porta molt temps i ara anem arrossegant però que finalment s'estrena
Avui aquí a Catalunya hi és la quarta pel·lícula de George Clooney i darrere les càmeres. No és l'altra aposta d'aquesta setmana. En aquest cas és un thriller polític en el que Ryan Gosling interpreta Stephen Mayers, que és un idealista i brillant comunicador.
que és el segon a les llistes presidencials del Clooney. Per què rius? No, perquè estic llegint el que ve després el guió i fa gràcia. Tu sempre em poses coses per qui digui jo, no? Està molt bé. Per cert, que hi participa Philip Seymour Hoffman, en aquesta pel·lícula. Un gran actor, també, no? Sí, exactament. Aleshores, bé, deixa'm acabar d'explicar la pel·lícula això. Ryan Gosling, que és el segon a la llista de les presidencials del George Clooney.
I veurem com quan es fan les eleccions a Ohio, les primàries en aquell estat, el cap de l'oponent li farà una oferta en el Gosling. I a tot això hi haurà també una noia, una jove bacària que tindrà molt a veure amb tota la tensió que rebrà l'Steven. Per tant, un thriller que jo crec que pot estar molt i molt bé.
Llegeixo, eh? Sí. Així que animeu-vos i acosteu-vos al cine. Prometo anar més sovint al cinema aquest cap de setmana, sobretot. I ara, després de repassar la cartellera, us expliquem les últimes notícies de l'univers cinematogràfic.
És que has d'anar més al cinema. Vaig anar a veure la del Ventura Pons i t'ho heu d'explicar. Això és una preestrena i perquè et van convidar, perquè si no no hi vas. Acáño. Que, per cert, ja se'm ha dit que aneu a veure, ja ho vam dir la setmana passada, però aneu a veure la Línea Roja, que és la pel·lícula del Robert De Niro, que està molt i molt bé. La Línea Roja o Luzes Rojas? Luzes Rojas. Luzes Rojas, eh. Molt bé. I tu per al cinema, eh, de la Penyao Morro, vale.
A veure, doncs sí, em té bona pinta, jo també la vull anar a veure. Et va enganyar tu o no? Te la va colar ben colada? No, no, aviam és una pel·lícula que... No expliquis res eh. No, no, si vaig explicar una cosa. Quina? Que des del minut 10 ja se sap exactament tot el que passarà. Home! Sí, no aviam, la pel·lícula no és de misteri ni pretén ser-ho. La gràcia és que és una d'aquelles pel·lícules que té una idea final molt brillant i que et fan reflexionar una vegada sortit del cine. Que no dic res més.
Vinga va, comencem amb les notícies de Hollywood, perquè Woody Allen estarà davant de les càmeres de nou. Exactament, després de rebre un Òscar gràcies a Midnight in Paris, ara Allen tornarà a posar-se davant les càmeres. Això sí, ho farà amb una cinta dirigida per John Turturro. Ah, o sigui que com a actor, esclar. Home, davant les càmeres. Clar, si és davant és com a actor. Que no estigui allà pel rodatge i un moment que es posa per davant i després torna endarrere.
El John Turturro aquest és el director de la pel·lícula Romance en cigarrets, que també ha escrit el guió. Com es titularà la pel·lícula? Doncs es titularà Fadink a Gigolo. I tractarà d'una comèdia de dos amics, el Turturro i l'Alen, que, adeguts als seus problemes financers, decidiran unir-se al món del Gigolo sota els pseudònims de Virgil i Bonk. Una pel·lícula on també hi participaran Sofia Vergara i Sharon Stone.
Atenció perquè tindrem tercera part de la pel·lícula de petó de la família inspirada en els llibres de Jules Verne, Viaje al Centro de la Tierra, tercera part ja. Doncs sí, Joaquim ens està cansat una mica d'aquestes parts i parts i parts de les pel·lícules. Sí, però últimament els de Hollywood tiren molt de segones, terceres, quartes i cinquenes parts de pel·lícules. Falta una mica de creativitat. En aquest cas, donat que Viaje al Centro de la Tierra, La Isla Misteriosa, ja porta recaptats prop de 300 milions de dòlars, o sigui, un pastizal,
Sí, home, realment és així. Doncs la seva productora, que és la New Line Cinema, ja ha tancat un acord amb el director Brad Payton perquè es faci una tercera part que s'estrenarà el 2014 i en 3D.
Atenció perquè arriba una d'aquestes reestrenes, com es diu això? Un remake de la mítica RoboCop dels anys 80 i l'actor que el protagonitzarà serà Joel Kinnaman. Exactament. Metro Golden Mayer ha fet una oferta a aquest actor, que és el protagonista de L'Invitado, per a que sigui el protagonista del remake de RoboCop. I sembla que finalment ha tancat l'acord i aquesta pel·lícula, aquest remake, el dirigirà José Padilla.
Bé, atenció, pels amants com jo, de Nicole Kidman. Nicole Kidman, la gran d'entre les grandes. I tant, atenció perquè anirà a la pel·lícula Before I go to sleep, on el seu personatge perdrà la memòria. Exactament, una pel·lícula que... Per què rius? No, no fa que rius. Bé, una pel·lícula que dirigirà el Rowan Joffe, que si no el coneixeu, que no ho teniu per què conèixer, és el guionista de la pel·lícula El americano.
En aquesta cinta, la Nicole Kinman perdrà la memòria i per intentar solucionar aquest problema comptarà amb l'ajudat d'un diari, del seu misteriós neuròleg i del seu marit del qui, per cert, no hi confia.
També dic que Kidman no només suma aquest projecte a la seva cartera, sinó que també farà substituir finalment a la Rachel Weiss en el film de Ray Wellman. I ara passem a una notícia una mica trista, molt trista de fet, perquè ha mort Ralph McQuarrie, que la gent dirà, però qui és aquest home? Doncs era el creador dels mons de Star Wars.
I de què es va encarregar, concretament, Ralph McQuarrie? Doncs va ser l'il·lustrador d'alguns dels personatges, com el Darth Vader d'Star Wars. Ah, se'l va inventar ell, no? Sí, a més va treballar també a pel·lícules com E.T. i Indiana Jones, i va guanyar un Oscar pels efectes de Cocón.
També en aquesta línia va morir l'actor... Per què rius? Perquè estic llegint el guió i em fas quedar fatal després, però bueno, ja ho veuràs. Ah no, bé, que també en aquesta línia va morir l'actor Quique Camoiras als 83 anys. La seva última obra va ser I Este Hijo de Quién es, i va participar en una cinquantena de pel·lícules.
Ara veureu, això ho escriu ell, perquè veieu que em fa quedar malament. En fi, i ara ja acabem les notícies amb els Oscars, que de fet és l'últim premi de temporada de Guardón Cinematogràfics, no, Jordi? Home, no, està clar que no. Ah, no? Per què no? Perquè tothom es pensa que els Oscars són els premis més importants i ni de bon tros. Jo m'ho pensava, no? No, home, clar que no. Els premis els més suculents, els millors de tots,
Són els reis i que són els, diguéssim, els contraòscars, que s'entregaran el proper 1 d'abril i que en parlarem la setmana que ve així que no podeu faltar-hi. Per què no? Si els nominats ja han sortit, Jordi. Bueno, però en parlarem la setmana que ve. Clar, home, és un ganxo perquè torni la setmana que ve. D'acord, ja ho heu entès, Jordi. Moltíssimes gràcies per venir. Un dia més.
Que vagi molt bé, disfruta el cap de setmana i ens tornem a veure i a escoltar divendres que ve a veure si ja tenim els tallers, que no et prometo res, eh? A partir d'ara ja t'ho dic, també, eh? Home, amb aquestes condicions no es pot, eh? Sí, ja far-me alguna cosa. Jordi, bona tarda, gràcies. Bona tarda.
La pella del morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. La versió de Star Wars amb Banjo.
D'aquesta manera, tan friqui, comencem l'espai amb l'Àngel Cornejo dels vídeos. Ja està. Ja està. Ja està. Ja està. Ja està. Ja està. Ja està. Ja està. Ja està. Ja està. Ja està. Ja està. Ja està. Ja està. Ja està.
Vas bé? De vegades va. En fi, avui parlarem de tres jocs, sobretot. Tres jocs. Tres videojocs que s'han estrenat, que arriben aquesta setmana. Per cert, ahir em preguntaven, què tal Mass Effect? Què tal aquest joc? Jo li vaig dir, mira, a mi no m'agrada el que vaig jugar. El dos, ja t'ho vaig comentar tu, que era un joc així com de rol, per l'espai on tu tens una missió.
que has d'anar a buscar peres al planeta XI i després has d'anar a buscar les taronges al planeta I2. I clar, a mi no em motiva gaire. T'agrada Star Wars però no t'agrada Mass Effect. No ho entenc, no ho entenc. A mi m'agrada Star Wars agafar les naus i controlar-les o tenir doncs un sable i lècer. Encara que a mi em passa al revés eh. Si m'agrada Mass Effect però no m'agrada Star Wars. De debò t'agrada Mass Effect tu eh? A mi m'agrada.
Tu dues les hores que t'has de tirar davant per acabar una emissió. I a més que no et guardo. A mi un joc em dura any i mig. No ho entenc perquè no té allò de guardar-lo automàtic. Si que en té. L'únic que si estàs al mig d'una emissió no ho té. La emissió no dura quatre hores.
El que passa és que tu ets molt dolent. En fi, parlem de Mass Effect, que és la tercera ja, no? És la tercera i última. Si, tercera i última, no en el món de Mass Effect. Una mica com Star Wars, existeix el món de Star Wars o el món de Mass Effect.
I després estaven seguint una història, que era del comandant xefa, que és on acaba la saga d'aquest home. Al final va el tio i... no ho diré, no? No ho diré perquè no ho sé. No cal que ho diguis. Però aquesta música m'agrada perquè és una mica el món de Mass Effect, perquè tot és com així, molt aterri.
Estàs en el planeta, en la nave no se que y tu veus el fons, les estrelles. Com a mínim, si els grafics no estan mal. Estan molt bé, estan molt bé. Estan molt bé les races, la història. Que t'ha semblat a tu aquesta tercera entrega? L'he vist, me l'he comprada, però és que em va agafar una mica fins al... Encara no m'he passat al dos.
El vaig començar l'altre dia, el dos. M'havies fet dos. Jo faig una mica agafat pel temps. Però que està molt bé. A més acaba de sortir la notícia que en els seus dos primers dies de ventes ja ha vengut tres milions i mig de còpies al tot el món. Els senyors de Bioware s'estan forrant com no s'ha forrat ningú fa temps. És un programa que ha triomfat bastant, no? Molt i tant.
Bé, no sé si vols afegir alguna cosa... Bueno, cal destacar que aquest cop és la primera vegada que el joc té multijugador. Ah, sí? Online, sí.
Que és una cosa que no tenia ningú dels altres dos. Clar, clar, és veritat. Tu com no tenes online? Jo no tinc online. No. Així tot va. Així anem per la vida. En fi, per Xbox i per la Play 3. I per ordinador. I per ordinador també. Mass Effect 3. Fantàstic. Bé, passem al següent videojoc de la tarda. Sí, bueno, passem pel primer, perquè aquest era el segon. Aquest era el segon, eh. El que passa és que avui vaig molt faltar del matèria per fer la secció. Abans no tenia els trailers, ja no tinc els continguts del programa. Molt bé. Ah, sí senyor, prepara'ns a les coses.
No, així ja t'ho explicaré, ja t'ho explicaré. No, no, no. Pots sortir, em sé de cas, però deixa-me. Bueno. No hi ha problemes. Però una flora festiu, eh, és un dia. Però un dia se'n perdona, no? No ho sé. És que jo, com que només vinc cada dues setmanes, no sé si això és cosa de cada dia. No, no, t'asseguro que no passa cada dia. Vale, vale. Només és que els portàtils peten. Vale, vale. En fi, Àngel, explica... Bueno, anava al primer joc, que va sortir la setmana passada. Sí. Però que mereix una atenció, perquè és el nou SSX. Ah.
Saps quin joc és? No, no em sona gens, SSX, no em sona. SSX és el joc de Snowboard per excel·lència. Ah, sí home. Saps això, que és neu, que és blanca i... Després del Tony Hawk va arribar aquest, no? Una mica o no? Ostres...
Va arribar el Tony Hawk abans. El Tony Hawk és un rotllo monopatí. És amb rodes i aquest sense rodes. La neu i tal. El que passa que vas amb mandos, no? O és per Kinect? Si fos per Kinect algunes mataria. És per mandos com tota la vida. Com tota la vida, eh? És el problema. Coses que he d'estacar és que és el primer joc des nou de la saga SSX. És el primer joc que surt per consola de la nova generació.
que la generació ja està acabant, però és la primera que és un joc. I bé, és molt diferent al que s'ha vist antigament perquè els jugadors tenen com molts gadgets, no? És a dir, des de poder volar, no sé si m'entens, és un jugador de snow poder volar, agafes un helicòpter... Pot fer això? Sí, és molt flipat el joc. Imagina't un salt i al mig del salt fas un helicòpter, t'agafes a la barra, fots una pirueta i caus al terra. Home, és molt realista, no? És molt realista. Jo ho faig cada cap de setmana, pujo la neu...
Passa que jo ho faig amb esquís, perquè m'agrada més esquís. Clar, perquè escollat té la seva afició, no? Hi ha gent que ho fa sense res. Sense res. Va corrent i escollat, escollat i tot. En fi, abans de dir més tonteries, com es deia aquest joc? X? S, S, X. Ah, S, S, X. Si busques la cançó, segur que et sona, que es diu It's Tricky, que és del joc més famós que es va crear, l'SCX.
No ho sé eh. No en tens ni idea. És que és normal que en tens ni idea. Jo de jocs ho vaig molt perdut. Ja ho saps. Mira, et dic que a mi l'única referència que tinc així de jocs de Snow i tal és un joc que tenia jo quan era petit, de la Play 2.
que es deia Winter Olympic Games. Però això encara surt, eh? Encara surten, aquest. A l'últim va ser a la Vancouver. Oh, era molt xulo. Perquè podies fer Snow. Podies fer Bobsleigh, fins i tot. Podies saltar trampolí d'aquell. Està molt bé. Són com els jocs de les olimpiades. Exacte. Cada cop que surt una olimpiada, surt un joc. Cada cop que surten les olimpiades d'avent, surt un joc, també. Segurament també tindrem un joc, un videojoc de les olimpiades de Londres d'aquest 2012, no? Bueno, tens el del Marisònic, ja.
Ah, Marius, Marius... No l'has vist? És un 3.000 cops per la tele. No, no, no, no. És un Marisoni que hi ha a les olimpiades. Mira, Super Mario Bros en orquestra. I Super Mario a les olimpiades. És el tercer joc de les olimpiades que hi ha. Ah, que xulo, no? Va sortir el de Pequín. Que xulo, no? Va sortir el de l'Ameu i el de Bondres. Ostres, tu. Quina cosa. Jordi González d'això. Que xulo, no? Sí, sí, molt bé.
En fi, d'aquests jocs d'esports que sembla que no poden anar al seu mercat. Jo me l'he comprat. Tu, per exemple, te'l compres. Hi ha gent que és fan d'aquests videojocs que jo a vegades no acabo d'entendre gaire. No, tu no. Perquè jo... Si no t'agrada massa, he fet... No, perquè, home, doncs surto a fer-ho al carrer. Si vols esports, saps què vull dir o no? Jo, clar.
No, no tu, en general. La gent es pensa que fa això i fa esport a casa, i no, és veritat. A vegades, una pantalla que és difícil, sues, si no te la passes, sues. En fi, passem a l'últim joc de la setmana, que també no sé si he sortit aquests últims dies, però no me'n recordo. No te'n recordes? No, perquè no me'n recordo. No tinc el guió. Jo tampoc. M'estàs dient de debò que no tenim l'últim joc.
Però si tu no has preparat la secció, jo confio en tu. Jo la preparo a les 4 de la nit. Saps què passa? Mira, vols que t'ho expliqui què passa o no? Explica, explica. Clar, prepara les 4 de la nit i no te'n recordes de res. Doncs mira, tu envies l'arxiu en .odt. O a vegades envia un doc, depèn del dia. Però avui l'has enviat en .odt. Jodete una mica, eh. Jo un dia vaig jurar que aquí ja no hi havia ofis. Sí, jo ho sé. Llavors, el que passa que jo t'explico molt ràpidament, que avui el portàtil de la ràdio
I llavors, clar, tenim un tablet, que... Una iPad? No, és un Samsung... Un Asus, un Asus. Ah, vale. Ja t'ho explicaré després. I clar, s'ha de configurar els e-mails, si vols entrar, i tot el compte, i tot plegat, i no hem tingut prou temps l'equip de les quatre persones de producció del programa per preparar-ho tot, saps? Clar, clar. Perquè ens van enviar situacions una mica justes.
I llavors, no, no, no, total, que no hi ha, que no hi ha... Però bueno, parlem d'una cosa més interessant. No, dic si quin és l'últim joc, eh? Només ho feia per agafar temps. Un poc de reia no ho he fet. Ah, t'ha vingut ja, eh? Sí. Jo he d'explicar aquí la meva vida que no interessa a ningú i als odients encara menys. Oh, i tant. En fi, quin és l'últim joc? L'últim joc és Street Fighter contra Tekken. Oh! Contra Tekken, eh? Contra Tekken. Que és que es contraataca en alemany.
Quina hora és? Me'n vaig. No, aguanta una estona més, perquè hem de parlar d'aquest videojoc que té bona pinta, no? Té molt bona pinta, perquè és una mica...
És el que tots els fans han desitjat, els personatges Street Fighter contra el Tekken. El bo és que aquest joc l'ha creat Capcom, que és la companyia que fa Street Fighter. I per un altre joc s'està fent un altre joc, que és Tekken contra Street Fighter. Que és a dir, la companyia del Tekken està fent un joc amb els personatges Street Fighter. És una mica que se'n s'ha dit amb les llicències per poder deixar-se. Clar, o sigui que s'han cooperat de forma que els personatges d'una companyia passin també a l'altra, sense cap altre problema. Això mateix.
Tenint de moment només el Street Fighter, que serien els personatges de Tekken, però creats pels programadors de Street Fighter, i en un futur no se sap quant encara, perquè no té data de sortida, sortirà aquest del Tekken, que seran els personatges de Street Fighter creats pels programadors de Tekken. Molt bé.
Que encara se'n fan de videojocs aquests, com aquest, no? Així, com de lluita, amb dos, amb 2D o no? A veure, és... O sigui, el joc no és amb 2D, lògicament, però normalment aquest joc no tenen profunditat. Vull dir, en el cas de Street Fighter, els personatges van cap endavant i cap endarrere, no poden anar cap a... No es poden moure, horitzontalment. Llavors, realment es diu que són amb 2D, encara que tot el modelatge és amb 3D.
Per cert, vaig estar jugant també al de bola de drac. No sé si l'has vist, aquí en Deix. Ostres, no me'n recordo. Amigo. Però em va agradar molt. T'agrada perquè ets un friqui de bola de drac.
Està bé, pots escollir diversos personatges, és l'Street Fighter, i lluites, allòs tens combos per volar... Per pagar... Per fer cames... Està molt bé, està molt bé. Però quin era? No me'n recordo. Però tio, és un dels últims de fa dos anys. Ultimate Enkachi, Regin Blast 2, Regin Blast... N'hi ha tants? Boost Limit... Aquesta és una escuada que n'hi ha en Xbox. De bola de drac? Sí. No, saps què passa? Que jo em vaig quedar amb el rap del Porta de bola de drac. Sí. Te'n recordes tu, o no? Jo... és que coses d'aquestes no m'agraden.
Bé, raja.
Sí, sí, rima, rima. Em sembla que ha fet el Porta una del Messi, no sé si l'he escoltat. Què està viu, aquest home? Hi havia molt d'animat per això, contra aquest personatge, no? No ho sé. Era un personatge molt odiat, em sembla, no em vull equivocar, pels propis rapers. El tio fent quatre vídeos i quatre constants, l'internet es va forrar. Més gays. Jo ho entenc, no? Però per mi, en veritat, és un héro, el tio. A mi em mola. A mi també, és un crack.
1, 2, 3, fusió la carina contenida, gins de gan dentro de tapio, las bolas de Drac... Perquè ell va fer aquest rap i, clar, molt ràpidament va arribar a tothom, perquè parlava de bola de Drac en forma de rap, i això no els va agradar els que ja portaven anys al món del rap, eh? T'ho facin ells. Clar, i la lletra està molt bé. Sí, no? Sí, no? ...contra los terroristas que hay en la ciudad. Dragon Ball Rap, bow yag, con mi bola de Drac. Bienvenidos sean siempre a la sala del tiempo donde un día real...
Correcte. Montetes màgiques, però a Goku Han queda primer en un torneig d'Arts marcials. Només el primer cop, no? No me'n recordo.
Oh!
Bé, moment friki de la tarda on el llegir, eh? Amb el Porta i aquest rap de Bola de Drags. Sempre acabem parlant de números. De què? De Dragon Ball. Home, és que, perdona, està molt bé. I, a més, que ara la tornen a posar al 3XL a la nit. Sí, però el dissabte a la nit. No, no, no, cada dia, eh? Ah, cada dia. Fan doble capítol, de dos quarts de deu fins a dos quarts d'ons. Tres tragues. Tres tragues. Tres tragues.
I a més, ja fa un temps, però com que estaven aquí a l'ordinador de l'arxiu de la ràdio, amb les cançons, tenim diferents cançons. Com que en 3 minuts repassarem, ja hem acabat amb el tema de videojocs, i estarem en bola de drac, cançons de la sèrie de bola de drac de cada personatge. Per exemple, Pilaf té una cançó pròpia a la sèrie. És aquesta.
És una cançó pel Pilaf? Quan surt Pilaf surt aquesta cançó a Bola del Drac. Jo en recordava. Jo tampoc, perquè ho diu el CD. De fet aquesta cançó es diu Pilaf & Friends. Bé, en Friends que eren els dos al sempre. Sí, està molt bé. La Bola del Drac s'anima! Aquella que feia ells. Després també hi ha... home, mítica, eh? Aquesta segur que la coneixes. L'has de conèixer per força.
És del torneig? No, no. Mira, és de bola de drac, i sempre que apareixen uns personatges, surt aquesta cançó. Però aquí, dels començaments de tot. Estem parlant de la primera temporada sempre, eh? No sé, no me'n recordo. No, no, no. Perquè mai ningú podrà vèncer... L'exèrcit de la cinta vermella!
Bola de dra! Aquest és el que té. I després ja, bueno, n'hi havia més. Com per exemple, aquest quan feien amb el... quan iniciaven un viatge amb el Núvol Quinton, per exemple.
Aquesta sí. Aquesta és típica. Aquesta és mítica. En Son Goku i els seus amics. En fi, Àngel, ha de marxar, no? No, que t'he portat dos jocs. Encara que tu no retornis els meus, te n'he portat dos. Espero que t'agradi. Àngel, jo t'he demanat desculpes, aprofito aquests moments per fer-ho públicament, perquè l'Àngel...
Bueno, li he de comparar el de jocs de l'icebox. Ja, però cobrarem lloguer, ja està, no passa res. Com? Et cobrarem lloguer. Home, jo crec que sí, eh, Àngel. Si no veus lloguer, la sabana que ve te'ls portes ja. Tu encara estàs allà treballant? Sí. Doncs que potser algun dia m'apropo, que m'estic quedant un moment i... Sí, no, ja m'ho portaràs. No, però que sí, que sí. Àngel, moltíssima... quin jocs m'has portat? Darksiders. Me conec. Bayoneta.
Ah, és una que va... És una tia de cuero, que et queden pilotes... Vaig a jugar a la demo i que va per les parets, no? Mola, mola. Va molar? Sí, va molar. Buena, buena. Eres buena, tia. Ho sé, ho sé. I... I el Darksiders.
que és un joc on portes el gimete de la muerte... emmolarà, emmolarà, jo crec que emmolarà. Guai, guai. Doncs Àngel, moltíssimes gràcies. Si voleu més coses de videojocs, teniu-la a la pàgina web, modo7web.com. Demanar-me jocs, no, eh? Bueno, o sí, cobre'ls, del lloguer. Sí, clar. modo7web.com, no? modo7.es. Ah, modo7.es, directament, modo7.es. Àngel, gràcies. Com Radio. Notícies.
Bona tarda, són les 6. Us parlem, Marta, de Patrició i el Versa. Ja està en fase de control l'incendi que crema des d'ahir al municipi de Calvinyà a l'Urgell. D'aquesta manera només queda un foc en actiu, el de Gerri de la Sal, al Pallars-Josà, que ja ha cremat més de 400 hectàrees. Tot i això, els bombers també continuen treballant en els altres incendis per evitar que es reactivin. Lleida Marta Sarri, bona tarda.
Bona tarda. L'incendi de Calvinyà ha entrat en fase de control poc abans de les 5 de la tarda i ha cremat, segons les últimes informacions dels bombers, més de 100 hectàrees.
El de Pont de Suert està en la mateixa situació des de quarts d'una del migdia, i en aquest cas ha cremat 250 hectàrees. El més petit, a Coll de Nadal, està controlat i afecta entre 7 i 10 hectàrees. Aquesta evolució fa que només quedi actiu l'incendi de Llarri de la Sal, que ha cremat 400 hectàrees i també evoluciona favorablement, tot i que es coneix quan entrarà en fase de control. Per altra banda, el Pont de Suert es mira amb preocupació l'incendi que crema l'arribador sarabonesa, que avança amb força i cada cop és més a prop.
Mentre tant, a les comarques gironines, l'incendi que s'ha declarat aquesta tarda al Baix Empordà avança en pes per la forta tramuntana i ja ha cremat unes 15 hectàrees del massís de l'Ardenya. També s'han desallotjat algunes masies de la zona de manera preventiva. Girona, Sònia Tuber, bona tarda.
A més, aquesta tramuntana també ha provocat que saltessin alguns focus secundaris de l'incendi. De moment, segons les primeres estimacions, han cremat 15 hectàrees al massís de l'Ardenya. Es desconeix encara la causa inicial de les flames d'aquest incendi, que s'ha iniciat per un camí forestal al sud-oest del poble de Suïs.
continuen les reaccions de la vaga general convocada avui pels sindicats pel 29 de març. La patronal catalana, foment del treball, creu que serà perjudicial per l'economia catalana. Javier Ibars és el director de relacions laborals de la patronal.
pot comportar un perjudici tant per les empreses, per les arques de la seguretat social, com fins i tot en perjudicis en termes d'imatge exterior del nostre país i futures inversions. Aquest escenari de vagues i conflictivitat laboral, a més, en aquest moment actual de crisi econòmica, doncs és molt perjudicial.
Foment també reclama fer una nova llei que reguli el dret de bagatge que consideren que la normativa actual és preconstitucional. Des d'Iniciativa per Catalunya hem fet una crida perquè els ciutadans protestin contra la reforma laboral i també les retallades del govern català i central. Barcelona, Unitat Mòbil de Combradiu, Xavi Navarro i Sandra Valent, bona tarda. Bona tarda, el portaveu d'Iniciativa al Congrés Joan Cusco Biela ha demanat a tots aquells ciutadans i moviments que estan en contra de les retallades que s'assumin a la baga general del proper 29 de març
i ha acusat el president Artur Mas d'actuar com un piquet contra Vaga. Hem constatat la rapidesa amb la que el senyor Mas ha sortit a actuar com a piquet contra Vaga. Ho ha fet d'una manera sutil, però molt evident. Quan el senyor Mas diu que la Vaga no va enlloc, nosaltres li hem de contestar que el que no va enlloc són les polítiques del PP i Convergència Unió de retallades fiscals dràstiques
Pel que fa al Codi de bones pràctiques, per les entitats financeres aprovat pel Consell de Ministres, Coscubiela ha afirmat que més que un reial decret sembla una real provocació perquè limita fins a l'extrem els beneficiaris d'aquesta mesura afectats pels desnonaments. Com Radio Barcelona. Com Radio Esports.
Bona tarda. Us parla David Amador, l'entrenador del Real Madrid Jose Mourinho ha valorat les declaracions del Barça sobre els hàrbitres. El portuguès ha parlat en la roda de premsa prèvia al partit de demà al Camp del Betis.
gente que es mucho más inteligente que yo, que vende una imagen y consigue tener una imagen completamente diferente de la mía, pero son iguales que yo. En aquest sentit Mourinho ha dit en referència al Barça que aquells que no parlaven dels col·legiats al final en parlen.
L'enfrontament entre el Betis i el Real Madrid, corresponent a la jornada 27 de lliga, es disputarà, com dèiem, demà dissabte a les 10 de la nit. El Barça juga diumenge a les 6 al camp del ràssing de Santander. El conjunt Cantabric ja té nou entrenador Alvaro Cervera, fins ara tècnic del Recreativo de Huelva. Cervera signa pel ràssing fins a final de temporada. Tot seguit.
les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Avui és l'últim dia per inscriure els nens i nenes d'entre 3 i 10 anys al Casal de Primavera, que es farà del 2 al 5 d'abril durant les vacances de Semana Santa. S'ha de fer fins a les 7 de la tarda a l'Escola Barcelona Municipal Marex, que és el lloc on es farà aquest casal.
Els preus varien en funció de l'horari i de si inclou el servei de menjador, però oscilen entre els 49 i els 99 euros. El gestionarà Serveis d'Esplai de la Fundació Catalana de l'Esplai i com a metodologia de treball utilitzen el Centre d'Interès, que és un fil conductor a partir del qual s'estructuren les activitats. En aquesta ocasió, el Centre d'Interès seran els planetes, els estels i l'univers, i a partir d'aquí hi ha organitzats diversos tallers i jocs i també un berenar. Podeu demanar més informació trucant al telèfon 934-74-7465.
La diputada d'Iniciativa per Catalunya vers el Parlament, Laura Massana, plantejarà aquesta tarda a Sant Just el paper d'Europa davant la crisi, una activitat que organitza la secció local del partit. Segons Massana, des d'Iniciativa no es qüestiona el paper d'Europa en aquesta crisi, però es considera que podria fer moltes coses que no fa per evitar-ne les conseqüències. Per exemple, en lloc d'imposar retallades per reduir el dèficit, es podria mirar d'aconseguir l'equilibri dels pressupostos. Una altra opció que apunten és apujar els impostos a qui els pot pagar i trobar sortides per lluitar contra l'abasió fiscal.
A banda de plantejar el paper d'Europa davant la crisi, també s'obrirà el debat amb les persones assistents i tot plegat serà a partir de les 7 de la tarda a la sala d'actes al centre cívic Salva d'Espriu. I acabem aquest bitllet explicant-vos també una altra activitat d'agenda per avui, la propera conferència de Deces, que és l'aigua com a força industrial a Banyoles dels Molins Trapers a les Fargues, la invertida de l'historiador Garau Palmada,
i serà, a partir de les vuit, el local de les Sees, a l'Ateneu, segons Garau Palmada, la comarca d'Alpa de l'Estany, que s'identifica amb l'estany de Banyoles, sempre s'ha caracteritzat per ser una zona que utilitza l'aigua com a força de la seva indústria, sobretot de la indústria tèxtil. De tot plegat se'n parlarà a partir de les vuit, i també diumenge es farà a la Sequi de Manresa, al Valles, una sortida per il·lustrar una mica el que es tracta en aquesta xerrada d'avui. Se sortirà a les set del matí des d'Alpar del Parador,
I si voleu anar, o d'enviar un correu electrònic a l'adreça ses.senjust, arroba gmail.com. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 al Senyors Notícies d'Edició Vespre.
Aquest dia vol passar. Com un autobús buit. Que ningú voldrà agafar. Que ningú voldrà agafar. I serà molt avorrit. Jo voldria que fos ahir.
i posar-nos a jugar. Que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és un autobús que no porta ningú. Però si tu estàs al meu costat i em vols dir
Com pot ser que estiguis trist tenint-me aquí? Tots els dies a autobús que agafem s'aniran un plin de llum i de gent.
Però si encara no estàs llest per marxar o vols seguir el teu camí jo estaré en un banc a la para de següent.
Ara escoltes pràvio d'espectre. Sintonitzes pràvio d'espectre.
Ràdio T'Esfer, 98.1
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant Al Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant Al Niu, al carrer Josep Ençalclavé, 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 934-73-4058, restaurant Alniu. A Sant Just d'Es Bern apostem per l'habitatge públic. Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer parejoves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes.
Pots presentar les sol·licituds a les oficines de Promuntza, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012. Trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promuntza.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promuntza, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern.
Què tal? Bona tarda. Benvinguts a la penya del morro.
En fi, un quart de set de la tarda, continuem el programa, i com ja sabeu, els divendres sempre fem la riera, per una part. Després també ens ve el senyor Benito amb les coses importants de la vida, que avui ens parlarà de les biblioteques, però comencem a la segona hora, vull dir... Total, escolta, no ens compliquem, que tenim la Helicopt de Vila. Helicopt de Vila, bona tarda.
Molt bé, i tu? Doncs sí, també molt bé. Ah, veia que me n'alegro. Sí, sí, sí, mira, estem aquí fent el programa, és que el senyor Benito no sé què em volia dir, però bueno, és igual, és que m'atabala, la gent m'atabala, m'atabala Eli i jo, saps què passa? Que jo tinc una edat i tinc un servei limitat i ja no puc donar més, m'explico. Però això no és problema de l'edat.
Això ja sempre m'ha passat. El cervell limitat, sí. Sempre m'ha passat. Jo m'ho dic que ho fa, no, és que l'edat... No, no, és que ja fa 20 anys o 30. És que ja és així, no? Ja és així, eh. Ai, és que ara... Ai, no puc, perquè... No puc jugar a futbol. Tampoc no jugo mai a tu a futbol, eh, cuida-ho. En fi, Eli, avui parlem d'un parell de coses a l'antiagenda, coses que no hem de fer aquest cap de setmana. I comencem parlant de la Fira de l'Embotit d'Olox. Sí, sí. Oh, quina bona pinta que fa això, eh.
A la costa d'allà no podrà aparcar, per favor no aneu. La Fira de l'Embotit Dolot, que diuen que a Manresa, a partir d'allà hi haurà lloc per aparcar. A partir d'allà ja pots anar caminant. Sí, agafa la C17 després. En Fiel i la Fira de l'Embotit Dolot té bona punta. Una setantena d'expositors, espai dedicat a embotits, no només embotits, formatges, cerveses d'elaboració pròpia, cuidadors...
Sí, sí. I tenen una novetat fantàstica.
L'espassejament d'un porc, cuidao. L'espassejament d'un porc? Jo primer em pensava que era una pràctica d'aquelles que el deuen partir, una cosa ben xunga d'això. Doncs no, deu ser una cosa més aviat que té a veure preparar l'elaborat per fer les posteriors embotits i botifar-les. Sí, sí, sí. Bueno, però escolta, és que té bona pinta. És que estem en plena època de matança del porc, eh? Sí, sí.
Ah, sí? No, no, clar, és que... Oh, sí? Oh, sí, sí, sí. Hi havia un espai fa uns anys a la ràdio que es deia... Oh, sí! I que parlava del cap de setmana de les agendes i tot això... I la veus? Sí, sí, sí. Estava molt bé, molt bonic aquest programa. Doncs no sé, jo per exemple estava pensant el bull, no? Sí. El bull és l'embotit que més em ve del gust ara. No sé si algú... El bisbe, el bisbe. Què és el bisbe? És com el bull però negre. Ah, home...
He trobat una falta de respecte important. Qui li va posar aquest nom? Algú català. Algú català, no? Algú català. És curiós, eh? Els noms dels embotits. I també hi ha de moltes coses. Tòfona, per exemple, no? Qui ho va posar? Ara en parlarem. Ara en parlarem. Perquè no voldria abandonar la FIAT embotit. Pensa comentar un bonic concurs que fan. És el segon concurs d'embotits que es volen
Sí, és a dir això cada caga han preparat el seu embotit amb un secret propi i el donaran a tots els embotits i triaran el millor de tots ells. Què dius ara? Cuidats, sí, sí, sí. Poca broma. Estava pensant que tot això és molt interessant i jo crec que el que hauríem de fer a ell és avui trucar al lot.
Trucar, sí, trucar a algun lloc, que ens expliquin una mica com va tot plegat i com que... saps que no ens falla mai les... Saps què hi ha? Saps què hi ha que vull que preguntis? Que això no he pogut esbrinar. A veure. Pensa que jo al lot vaig enviar un estupendomel quan vaig decidir que parlava d'això a l'antiagenda. Ah, sí? I no m'han contestat. No m'han contestat. Però qui, qui, qui? El patronat. No m'ha contestat. I vols que truquem al patronat? No, no. Tu truca a la biblioteca que és on et contestaran. Sí, això. Però que hi ha una cosa que diu el ball del porc i el xai. Ah.
Jo vull saber exactament què és això del mall, del porc i el xai. D'entrada sona fatal, jo et dubto. Però està bé. És una integració de dos animals mostrats. I de cultures diferents i de religions. El porc és la catòlica i el xai potser és la musulmana. Em penso que he vist alguna foto del tema, entre el bloc que la veureu, que hi ha el porc amb un xai a coll ballant.
Un xai a l'esquena del porc. Ara veurem que és el Timono i Pumba en versió catalana. Truquem a la biblioteca.
A veure, estem trucant, tenim el telèfon, 972-26-11, i dos números més, el 4 i el 8. Estic trucant, a veure... La veritat que ha publicat Olot, esperen dir telèfon. Si fos el telèfon de l'alcalde Olot, ja potser no ho diríem. Ara un moment, eh?
Hola. Bona tarda. Bona tarda. És la Biblioteca Dolot? Sí. Amb qui tenim el gust de parlar? Amb l'Anna. Anna, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Es truquem en directe des de la Penya del Morro de Ràdio Desvern, un programa d'una ràdio local que no escolta ningú. Què tal? Molt bé, però és que m'estàs enganxant amb el tablí ple de gent i... Què dius ara? De debò? Sí. Ostres, és que te n'anàvem a trucar per parlar sobre la matança de la Fira d'Embotit, Dolot i tot això.
No és un bon moment ara, eh? No és un bon moment. Ostres... És que estem a tope de fe. Ho sento molt, però... T'estan mirant malament. Sí. Doncs escolta... Que vingui tothom i que toloquegin de comprar. Fantàstic. Anna, fantàstic. Gràcies. Bona tarda. Adéu, adéu, adéu.
Elis! Jo, com a resumo, està molt bé que vingui tothom... Un aplaudiment per l'Anna, això, senyora! És que, perdona, que no es pot dir més en menys. O sigui, la veritat és que, Anna, tu has currat... Home, és que estava també... Ja ho he entès, també. Home, pare, treballa, treballa. No era moment de tocar els nassos. Truquem d'aquí un minut... No, no és veritat.
Parlem de l'autòfon i truquem després. Sí, exacte, deixem-ho córrer. Home, m'hagués fet agrada, m'hagués fet gràcia, perquè a Olotso són molt especials. Hi ha molt bona gent, és una gent molt xula. El que passa que ara ja no ha baixat una mica l'índex de criminalitat, però últimament estava molt alt, sí. Te'n recordes, tu, del hashtag?
Olot City. Sí, sí. Jo de fet em vaig fer del Twitter, la primera vegada que vaig entrar al Twitter... posa'm una música que has d'explicar. De batalles. Sí, històries, perquè... Batalletes. La primera vegada que vaig entrar al Twitter, ara ja, doncs que deu fer, hi va haver un parell d'anys o una cosa així, o va ser l'any passat? Va ser l'any passat. No, no em va dir, no fa tant. Va ser la tardor del 2010, que va passar allò dels crims d'Olot, que va entrar un loco
amb el seu rifle, la seva escopeta, a un bar, i va matar un parell de persones, entre elles, el jefe de la seva obra, doncs jo vaig entrar al Twitter, no sé, a veure què hi havia al Twitter, hi havia el hashtag Olot City, i en aquest hashtag hi havia tuits com, Quentin Tarantino ja sap on ha rodat la seva pel·lícula, Olot City, després també hi havia, això és que els volcans demanen sang, saps?,
I em va enganxar el Twitter.
coses d'aquestes, i vaig pensar, hòstia, com es passa en el tema, però vaig dir, hòstia, que hi ha llibertat de dir el que un li dóna la gana, no? I això és el Twitter. I una poca impunitat. Exacte, avui no hi ha ningú que ho controli, no? Tu dius això a TV3, per exemple, no? I bueno, ja se't tira una sobra, reestrucades els programes, home, no està ben veritat. En canvi, el Twitter diu el que dóna la gana i no passa res. I això, mira, em va enganxar. I fins aquí, l'anècdota de merda.
En fi, Elis, que també tenim una altra activitat d'antiagenda. Aquest cap de setmana parlem de la fira de la tòfona a Solsona. Cuidado. Sí, sí, però que broma, eh? Atento. Eso es solsonés. Ah, molt bé. Solsona. Sí. Directament, capital. Sí, sí, sí, sí. Sí, no? Sí, sí, sí, sí. Allà cap a sobre... Sí, a la Cerdona, a la Cerdona, per allà i tot. Venen patates? Venen tòfons?
Però amb tòfona. Que fa cosa. Llavors el tema de la tòfona és un tema ben curiós. Moltíssimes varietats, és com molt gustosa i tal. Jo no l'he gustat gairebé mai. No he escutat la E. No tòfona i jo no ens hem conegut. És que fa de mal menjar un aliment que es digui tòfona. Sí. O sigui a mi em porta... És a dir que és un aliment buscat això de la tòfona.
Escolta'm, sí, sí, és una cosa que es veu que... Sí, sí, que és com molt... Sí, veritat, això de l'atòfona, eh? No ho sé. No ho sé, eh? Però bueno, ja et dic que com no me l'han presentat...
Ah, doncs no et puc dir res. Home, tenim el telèfon aquí de... Solsona és Lleida ja eh, cuideu. Que jo em pensava que era la província de Barcelona i no, és Lleida. Tenim el telèfon de la biblioteca de Solsona. A veure si tenen menys feina. A veure si tenen menys feina i ens podem fer com una mena d'estadística entre les biblioteques de Catalunya, quines són les que treballen més a la tarda. De moment està molt apret de taulot, la gent apreta. Sí, sí, sí, l'enforç, l'enforç, l'enforç. Anem a trucar a la biblioteca de Solsona. Va, anem a trucar.
Serà per trucada, saps? A veure, 9-7-3-4-8-0-0 i dos números més. Ara us pensava que us el diria, eh? Doncs ara no. Ho! Estem trucant a l'hagotaca de Solsona. De moment hi ha línia, a veure. Dos tons ja, portem?
No serà fàcil. Potser tancen, eh, també. No sé. No tenen per què està oberta. La resulta que es diu Catalunya el divendres a la tarda. Hem tingut molta sort fins ara. Però... no contesten, eh. Vaja, no tenim molta feina, també. No està posant llibres per a les pastilleries. Sí. Sí. Vaig a deixar per allà per sobre les taules. Què? Deixem-ho? Sí, deixem-ho. Deixem-ho, perquè... No, no. Oh... Oh...
Segon intent, fallit. Avui no és la nostra tarda. Eli, jo ho deixaria aquí ja, perquè si no podem acabar la presó. Només un apunt, un apunt molt ràpid, que m'ha agradat molt l'activitat. Només la tinc a Twitter, és a dir que no sé ben bé de què va. Tinc una web, no hi l'he investigat, però a Sant Jaume dels Nomenys es fa la calçotada diabòlica. Perdona? Calçotada diabòlica.
I on és això? Sant Jaume dels Domenys. Sant Jaume dels Domenys. Al Baix Penedès. Què anava a dir? Truquem a la biblioteca. Calçotada diabòlica. Calçotada diabòlica. No, biblioteca Sant Jaume dels Domenys.
Potser no tenen biblioteca, també tot s'ha de... No ho sé, perquè això també és més petit, potser no. Home, i ja... Però web sí que en tenen, és en JaumeLosNomenys.com. Ah, sí? Vull dir que, escolta'm, sí, sí, sí. A més és un punt com, eh, vull dir que no s'estan històries. Sí, sí, sí. A veure... Això de la cosa ebòlica a mi m'ha motivat, m'ha frapat, m'ha frapat, que això...
Heu investigat, però ho hauríeu d'investigar. Si tu no ho aconsegueixes, jo això ho esbrinaré. Esbrina-ho i ens ho expliquem la setmana que ve. I la setmana que vos explico. Perquè no tenim forma tampoc d'esbrinar el telèfon. Elis! Moltíssimes gràcies! Que vagi bé! Que vagi bé! Explica'ns aquesta calçotada diabòlica.
Sí, on es deuen posar els calçots. Ai, ai, ai! Bona tarda! Adéu! 6 i 26, fem una pausa per escoltar una cançó, i d'aquí uns moments, a la Penya del Morro, parlem de la Riera, amb la Carme Verdoi i el senyor Benito. Fins ara, mateix. Un dia sonyant en un sueño, sonyem,
Estaba soñando contigo. Soña con hacerte el amor y soñé que no estaba dormío. Soño que sueño, pie con pie, caló con caló. Cuerpo con cuerpo, ya que coló de tu pelo y tu piel a la vez. Aún despierto recuerdo. Ojalá no te hubiera conocido nunca.
Aquell dia que sueño soñando soñé, que estaba soñando contigo. Bárcelo de estrellas mías,
Precioso, precioso, si en aquel mar que no nos pudimos bañar, por ser tan caprichoso, ojalá no te hubiera conocido nunca.
Oh, oh, oh, oh, oh
Siempre que quiera contigo. Siempre que quiera contigo. Siempre que tú quieras. Ojalá no te hubieras conocido nunca.
Dues quarts de set de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro i tot seguit del programa. Com que és divendres parlem de la Riera.
Banda sonora, per cert, de Joan Valent, de la Riera. És la mateixa que va fer al Serrallonga, dirigida també per l'Esteve Rovira, i tot quadra. De la família, diguéssim. De la família, no ho sé. Potser es diu Esteve Rovira Valent, no ho sabem. I la cosa nostra. Sí, no ho sabem. En fi, Carme Verdoi, bona tarda de nou. Bona tarda. Per què riuen? Volia treure un aplaudiment.
I senyor Benito, bona tarda. Bona tarda senyor Benito. Bona tarda a tothom. Amb vostè sé que volia tirar un riure. Per què? Per canviar. En fi, heu vist aquesta setmana de Riera? Perquè jo ho veig molt desinformat. Molt poquets. Jo també, jo vaig molt malament de Riera, no sé què ha passat, com està el tema del casino, si ja és l'Europa i que es l'han posat allà.
Jo no domino cap tema. Hi ha hagut un rifirrafi d'advocats. Què ha passat? Hi ha hagut aquí un contenciós d'advocats. Com una mena de voltors. Advocats voltors. Voltant per allà al casino. Volien fer-se amb la conta del casino. I han jugat amb totes les estratègies. Però qui són aquests advocats? El teu amic. El Joan Montal?
No, no, l'Albert. L'Albert. Sergi Mateu. I l'altre que és el... I el Joan Croses. I el Joan Croses que és el Toni. És l'altre amic teu. És que aquests dos... Són nostres amics. Home, podem fer que vulgui, perquè amb les veus que tenen només cal que s'ajuntin amb vostè senyor Benito. Clar. I no és res si anar allà a fer una oferta advocacia. L'actor Sergi Mateu me'l vaig trobar dimarts al migdia als carrers de Barcelona. Molt bé. I què feia?
Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.
No el mirarem? No. Ah, al final no. És que és una escena que no té cap gràcia. S'ha d'explicar. S'ha de mirar, vol dir. Bueno, és que és el que té la Riera, no? Que si ho mires et pots entendre entre ni, però si t'expliquen l'argument dius... Per què mires aquesta sèrie? Clar, és veritat. Però llavors què ha passat? 5 cèntims, 5 cèntims, home. Bàsicament que com que l'Albert no té diners ha hagut de recórrer al seu fill. Això mateix.
I el seu fill li ha dit, et deixaré diners però sàpigues d'on venen aquests diners. Home, ja he dit que els volia igualment. Clar, això doncs amb una escena de tal qual, clar té gràcia però menys que la que hauria de tenir. No, estava mirant que hi ha el nou sistema de tres a la carta per Android i que no sé si a través del mòbil podem veure el capítol. Clar que sí.
El que passa que clar, ja us ho dic ara, que això potser ràpid no serà. D'entrada no surt. D'entrada ja diu, els programes més vistos. Ah no?
Ui, és que jo sóc del... el senyor Benito faria millor que jo fins i tot això eh. Fins i tot eh. A veure, la Riera, diu la Riera abans de... Us esperàveu? La Riera capítol... avui és el 9 de març? Sí. Ah, doncs mira, potser encara ho podem veure eh. A veure. A veure. Vam assajar no? Va al final eh, per això. Sí, clar. No, sí, a sobre. És que fem un experiment sociològic, perdoneu, este imatge d'olients, que és veure el capítol de la Riera. Prèviament ahir va haver-hi també una de les escenes de més al masoquisme que pot haver-hi en una sèrie.
Saps que com es diu el xicot aquest, la seva dona li va fer banyes amb el Claudi. L'Ernest. L'Ernest, la seva dona l'enganya amb el Claudi. No, però ara ja no. Sí, home, el va enganyar un cop. I ell encara no està content i vol fer una sessió de teràpia i se'n va cap a la noia que es diu Sònia. Cap a la Sònia i li diu escolta m'explica'm fil parlant de com va ser el rotllo.
I va dir home... A més se'ns ha parat. I li va explicar? Sí, una cosa és portar banyes, l'altra és adornar-les ja. Posar-les com una arbre de Nadal. Jordi. No es tracta de cap tema de salut. Sergi Mateu i el seu fill. Són aquests? Sí, és això. És difícil.
Tu volies parlar amb mi no? Si no m'ho expliques no... Ho estem fent amb el diners. Una vegada vas venir a casa i em vas oferir uns diners, te'n recordes? Te'n recordes? La Jordina t'ha comentat que va passar amb dificultats econòmiques. Posa la musiqueta d'aquella. Sembla que va ser més o menys així. El locutor multimèdia. Doncs ara resulta que els necessitaria aquests diners. Perdona?
Ja m'ha sentit. És que no m'ho puc creure. Tu que em vas dir que em fotés els diners pel cul. Així no t'ho va dir. Ja no em va dir això Joan. Ja no em va dir això però... Ja, si li diu. Em va quedar molt clar. Si. Jo ho sento. I ara vols diners? No sé. Els necessito dir molt.
És per saber que et fa tanta gràcia. Que em sembla molt fort. És increïble. Que em vas tractar com a mínim de delinqüent i de desgraciat. Amb aquell orgull teu i amb aquella supèrbia, d'amistat perfecte, ara vens aquí a demanar-me diners. És increïble. Mira Joana, les coses, com ho he fet, s'han complicat molt.
Si no aconsegueixo 50.000 euros el més aviat possible. Va. L'hauré d'entrar. I qui m'importa? El meu pare. Que tant se me'n fot el puto bufet. Per dir com se'n regales. Val bé, doncs si no ho vols fer per mi no ho facis. Però com a mínim pensa en ta mare. Si clar. Que està tan enfonsat com jo. Les cures típiques eh. Pensa en la mama. La grimeta. Pensa en la mama. No és el meu problema. Toma ja. Si tu no has sabut portar el teu bufet no és culpa meva.
Ho haurem fet millor. T'has passat tota la puta vida... que l'inútil de la família era jo. Va! I mira! I mira! Que ara resultarà que tu encara ho ets més. Si no vols deixar els diners, no me'ls deixis. Aquí la supernana tindrà feina. Ho entens? El seu pare, eh? Adéu! Espera't, espera't un segon. Què vols? Continuar insultant-me? No té braia tot el dia, no té braia, por favor. Correcte. Vull fer una pregunta.
Tu saps on surten aquests diners, oi? Silenci, no em caiguis a lletar, per favor. Esclar, ho sé. No et dius així, encara els vols? Silenci, per favor, per favor, que passi de dramàtica. I què diu? Que sí o que no? No sabem. Home Jordi. I jo et diré alguna cosa.
Atenció, ell ja és final d'ell. Com si fregués a Déu. I així ha acabat.
D'aquí uns dies veurem Albert Plaquer cantant allò. En fi, la primera vegada que posem la sena de Riera per mòbil. Molt bé. Anem assolint fites. Aquí, en tal de que només és una persona controlant tot, ja no tot resols. La Carme vol dir. Sí, exacte. Home, la Carme, perdona. Tu abans has dit que estàs aprofitada.
Explica el que volia explicar. Explica el programa sobre la Carme.
Ara no. I de mi, no et diràs. I de mi, digues algú de mi. Un xicot molt agradable. Com que veig que s'enretareja el pagament, he de fer una mica la pilota. Està molt bé això d'atràs a la carta Android. Per iPhone ja fa anys que ho tenen.
perquè la mòliga t'arriba de Tony Iphone, però la gent que la tenia amb Android no. Que es poden veure als programes, eh? Molt bé. Cubala, Moreno i Manxon, la Marató de TV3, Spider, Armacent, d'Enxaneta, estic a l'Aleana, eh? I també hi ha històrics, com per exemple, Savis, efectes sonors, efectes exteriors, també, Boca Moi... Davos? Davos hi és?
Home, doncs no ho sé. Potser sí, eh. No, dans i perjudicis és la primera. I el Filiprim, és el Filiprim? A veure, la Filiprim, no crec que sigui el Filiprim, eh. Deuen ser fútbol inter... Estació d'enllaç. Estació d'enllaç. Ah, sí? Posem l'estació d'enllaç o què? Ja estem parlant de sèries o no? Va. Quin, quin voleu? L'últim capítol és el 32. Vale. Que es va emetre el 13 de setembre del 1995. Que fort. Jo ho mirava, eh. Es deia la rentreia. L'estació d'enllaç està plena de situacions difícils. És cert que la majoria dels nostres amics han fet unes vacances per descansar.
De les múltiples aventures que han viscut, però torna de les vacances i s'acaba la serie. No, n'hi va haver més després. Deu ser l'últim que està aquí penjat. Que te'n recordes tu? De la sintonia com feies? No me'n recordo eh.
Amb aquest saxo aquí, que dius... Ara vindrà una... Jo em pensava que era allò. Amb aquestes sintonia, em pensava que vindria Emmanuel Saig, però no. Era fosca, eh? Era fosca, eh? Era turbulent. Em feien molt el vespre, eh? Ramon Madaula. Les primeres hores vaig aconseguir que em deixessin mirar i anar a dormir més tard. I tu també, no? Ni tu? Sí, sí. Un cop havia acabat els deures... Marta Angelet.
Carles Salas. Home, hi havia actors bons. Sí. Josep Maria Pou. Fermi Casado. De fet, algun cop el veig pel carrer, aquest noi. Ah, sí? Ho recordes? Sí. Gràcies. I quan el trobo amb gent, encara diem el d'Estació d'en Llas. L'Alla Marut. Deu ser trist que 15 anys més tard continuïn recordant-te per una sèrie. Estació d'en Llas, capítol 322. El tren com que se'n va, que marxa, llavors ja arriben els que lluita, està el 7 aquest, eh?
A veure qui se'n va. Una sèrie escrita per Jaume Cabré amb piti espanyol. Home mira, ja m'acabaré. Que fos fumada mentre escrivia, no vol dir. Tornem a començar. Amb Sílvia Vilarrassa. Se sent estrany no? Se sent per una orella. Mercè Arànega, Francesc Medaula, Josep Maria Pou. També, molt bons actors. A veure, és Josep Maria Pou eh. Mira que ets.
I a tu què? Com et va anar per la gent? Che, macanudo, pibe. Bueno, ja tenim prou, no? Ja hem vist el límit.
En fi, no, no... Ja m'acabaré. La Carme, és veritat, l'has veu del Pamano, eh? I... Van sortir d'aquí, eh? Jo confesso que vaig ser guionista de l'estació enllà, no? Una mica seria el tema. En fi, Carme, moltíssimes gràcies per les teves aportacions al programa. La setmana que ve, repassarem una altra sèrie mítica a TV3. Molt bé. Sí, m'agrada molt aquest espai, eh? De fet, podem ser a la riera i podem... Podem fer-ho a la sèrie. Perquè també hi havia... Què més hi havia? Humble 100%, eh? Alena, quina canya?
Quina amac no? Suposo que estaves jo a Catalunya. Però que estes més vella que estes ganes. Aquesta no em deixaven veure-la. Sí, no, hi posaré-me jo. Me la comentava en el pati. Tres dimostròlegs. Sí. El joc de viure. Bueno, escolta. Que així com juvenil, sortia la dona del Guardiola. La granja que va ser la primera. La dona del Guardiola era actriu? Sí, es deia Cristina. I el personatge del joc de viure també es deia Cristina. No ho sabia jo això. Ah, i sé moltes coses. Carme, estàs desaprofitat eh.
No, me'n vaig. Carme, que vagi bé i tinguis una bona tarda. Igualment. I una bona setmana, també. Igualment. Bona tarda.
Bé, doncs amb aquest jingle, que es diu, una cortineta de Popeye. Però aquí no sortia. Aquest no és la versió de Popeye.
En fi, com us comentava, acabem el divendres amb el senyor Benito i les coses importants, segons ell, de la vida. Avui parlem de les biblioteques. Avui parlem de les biblioteques. Sí, un espai de calma, de tranquil·litat. Poc freqüentat. Potser hauríem de canviar. Un lloc d'aventura, diguéssim.
Però hi ha molta gent que no sap el que són. Doncs a les biblioteques hi ha wifi gratis i es lloguen pel·lis gratis, també. Això és l'única... Són les dues coses que ja, només pel fet aquest, ja val la pena que parlem d'elles avui. I CDs. I CDs, CDs també. Música, wifi... Home, el que hauríem de fer potser és ambientar-nos una mica amb l'ambient de biblioteca, no? Sí. A més hem portat uns quants llibres que els hem deixat aquí sobre la taula. Sí. Sí, de plató o vidi...
I de Androsa Quindana, tenim aquests tres llibres. Variat, eh? Com un tasc variat. La tradició, la qualitat, etc. Què són les biblioteques? En definitiva la biblioteca, com el seu nom indica, és un biblio, que vol dir llibre, un llibre grec. Que dona menjar. No vol dir menjar, sinó que és un terme que vol dir que allà s'emmagatzemen aquestes coses, els llibres. Biblioteca.
no com a altra podria pensar que la biblioteca el que tenen són bíblias. Això no, perquè seria sempre el mateix volum i seria una mica avorridot. Tot i que la bíblia ja sabem que té unes històries bastant bones, bastant interessant. La biblioteca el que fa és recull tots els llibres que pot, en aquest sentit, el recull
els ordena, els posa per temes i ordre alfabètic, a vegades l'ordre alfabètic és bàsicament en funció de l'autor, perquè tu tinguis una certa facilitat en trobar-los. I jo me'n recordo que la biblioteca antiga de... tornaré de Catalunya encara, que estava allà en el...
a Sant Descreus, anaves, demanaves el llibre i te'l portaven a la taula. Si no havies de fer l'esforç ni de buscar-lo. Era com una mena de bar, no? Sí, bar de llibre. Bar de llibre. Sí, bar de llibre. Bar de llibre i llavors demanaves, en aquest cas, n'hi havia cambrer lògicament, sinó que era la glotecària, el glotecari, que te'l portava amb una safata. Un videll, un videll. Estava en un carret. Un carret que portava el llibre. Aquí tenia el llibre. Són els magats, algun expert
I és el magatzem del saber. És el magatzem del saber, evidentment, perquè tot el saber sabem que des que valgui la redundància, des que s'escriu i es publica, tot el saber està contingut en els llibres. Corregar una biblioteca el que fa és recollir tots aquests llibres que en els llibres està contingut tot el saber. I en aquest moment tothom va a una biblioteca i diu, mira, això és tot el que sabem.
Evidentment està sent. No he entès res però està bé. Jo tampoc. Però m'ha agradat. Està bé. Vinc recollint tot el saber. Perquè els llibres són aquesta cosa. Llavors, què passa? Doncs totes les cultures i tradicions del món han fet això. Ho han escrit, han deixat constàncies sobre un paper, sobre un llibre que diguien un codice o una altra mena de suport i els han magatzemat.
Llavors, què vol dir això? Això és molt fàcil per la mena d'invasors o per aquella gent que vol carregar-se una cultura. Recordi que un dels últims va ser aquell home, un tal que es deia Sam Hitler, potser? Adolfo. Adolfo, eh? Doncs aquell va dir, diu, calla.
Això els cremarem tot el que el vestigi d'aquesta cultura. Home, la crema de llibres dels llibres jueus, eh, per broma. Sí, sí, totes les llibres jueus. A més, escriuen amb uns caràcters que no hi ha qui els entengui. Això fora. I, per almenys, que serveixin per avaliar les frases. Evidentment, quan es vol erradicar una cultura així pel mode... o salvatge... Expeditivament. Expeditivament, com passa moltes vegades, es crema, no? Es crema. El que passa és que amb la biblioteca d'Alexandria...
Sí, també es va cremar. Te'n va ser fortuït, allò, no va ser voluntari. Bueno, hi ha investigacions, tinc un parell d'amics que hi estan investigant. El Mer... El Mer de Seca. Sí, home, el conec. El coneixem, el coneixem. El Dr. Mer. Està investigant perquè, clar, a la biblioteca de l'Axandria va haver-hi un pollastre allà. Ah, sí? Una mica, sí, va haver-hi un assumpte tèrbol. És a dir, un assumpte, si ens com diguéssim, de competència entre cultures. Hi havia la cultura aquesta de l'Axandria i, clar, l'Axandria, tots sabem que està a Egipte.
L'Egipte era el gran productor de papir. El papir era el que es feia servir pels rotllos. Em sembla que va ser Potlomé que va dir doncs ara us fotreu grecs dels collons. Home, parli bé. Perdó. Li va dir que aquests grecs estan tirant massa de veta, ja m'estan carregant els nassos, m'estan carregant els naulers i els va prohibir l'exportació de papir.
No els va vendre més petits. Era molt dolent perquè es fotin i amb dos pedres. Què van fer ells? No sé. Van inventar el pergamino.
La ciutat de Pèrgam, que era l'altre centre de cultura, que competia amb Alexandria. D'aquell temps, eh? Com un Barça-Madrid de les biblioteques. Sí, sí, sí, no, no, no. Hi havia una competència, no? Hi havia una competència. Llavors, els de Pèrgam què van dir? Doncs mira, agafarem la pell del xai, l'estirarem, estirarem, estirarem, fins que quedi molt primeta, molt llisa, i escriurem sobre això.
I així va néixer el paper. I així va néixer, diguéssim, sí. El paper. El sistema de fòli, que ja coneixem nosaltres. Clar, que era un sistema gros, no? Era la pell del... Era la pell. Ja l'havien cuartejat, ja no havien fet com uns fulls, ja més pràctics. Llavors aquells fulls ja els van...
Ja els van relligar. I això ja va donar el pas al que coneixem llibre. El llibre de fulls que vas passant. Perquè els altres eren amb un patin enrotllat. No sé si es veu el moviment de les meves mans. Sí, sí que es veu. Era un rotllo. El que passa que jo li pregunto, la prehistòria?
Bé, a la prehistòria... Hi havia biblioteques? Sí, home, i tant, i tant. Això no ho hem de perdre de vista perquè nosaltres considerem la cultura a partir d'aquell registre escrit. Hi ha llibres, etcètera, i tot això. Però abans... Home, diuen que la història comença quan l'home... Escriu, quan deixa constància. Clar, comença a escriure, no? Sí, quan hi ha constància escrita allò... No quadra això amb aquesta teoria, perquè si a la prehistòria ningú escrivia.
Comença la història quan hi ha constància escrita del que passa.
Hi havia la prehistòria i entremig hi ha la protohistòria. Que sabem que hi havia com civilització però que no hi havia document escrit. Però el que pintaven les coves, això era biblioteca o què? Sí, es podia considerar biblioteca. Vull dir, la merda seca i va per aquí, va per aquí. No es poden portar els llibres? No es podia portar, s'havia d'anar a consultar allà.
Doncs cada cova era un llibre, no? No el podies agafar amb préstec. Era dibuixos i tal, però bueno, llavors... Ja estava allà. Podia estar-hi. Era al revés, no? O sigui, en lloc d'agafar amb préstec, la cova t'agafava tu. T'agafava amb préstec? Amb préstec a tu. Ah, això va ser... Llavors anaves allà i miraves les coses, i dius, molt bé, molt bé. Quines tonteries! Quines tonteries anirem a dir, eh? Doncs bueno, com que no hi havia llibres, o sigui, la gent que feia per retenir el saber,
No es podia arrencar la paret i a casa. Més d'un brutus, fill meu, també ho va fer. Com va regir. Llavors, hi havia una mena de personatges a la societat que es deien els memonistes. Memonistes? Memonistes de memòria. Que aquests s'aprenien coses de memòria. Llavors hi havia una mena de nemoteques. Era com una mena de corral. Que era com els actors.
Diguéssim sí, però sabent-se el text. No com els actors que coneixem que no saben el text. No saben el text mai ni el mateix dia rodat. Hi ha actors que acaben de rodar la seqüència i continuen sense saber el text. I diuen que hem dit.
Doncs ja en aquesta mena de mnemoteques, que era com un corral eh, gran, llavors aquí estaven aquests personatges que sabien les coses de memòria, els tenien agrupats per matèries, i vostè anava allà a la mnemoteca i deia, mira m'agradaria saber de no sé què. De què vols saber? De geografia?
llavors cridant el de geografia. Tu, noi, vine aquí. I quan se va? Los montes de esta zona se dividen en tal. Esclar. Espanya limita al norte com a un aspirinero i al sud... La prehistòria no hi ha Espanya, tampoc.
No. Això va venir després. Això va venir una mica. Però bueno, hi havia algú que ja s'ho sabia. Ja ho intuïes. Hi havia algú que ja començava en castellà. Ja havia començat. Sí, eh? A pensar matèria. Exacte. No, mira, és que... No, és que nosaltres ho farem en català. No, no, no. No passa nada. Però a partir d'ara, no? I el millor serà en castellà, no? Serà en castellà. L'aprenden en castellà. Que volies dir... No, mira, és que m'agradaria una cosa, un relat, una miqueta així, ens èpic, i no sé què, no sé quan. Doncs, pam pam, la il·liada. I hi havia un. Aquest sí que te'l podies donar en préstec.
L'Elia. El noi. El noi que sabia l'Elia. I depèn de com també t'acabava amb el llibre en final feliç. Ah. I allò hi havia com un... Hi havia apartat nois i noies eh. Clar. Perquè també hi havia noies que s'ho sabien això. També s'ho sabien. S'ho sabien. Les noies demanant prest. De fet les noies... Donaven més de si. Prou, prou ja, prou ja. Per cert, què és això dels diners de l'escriptura? Això de les taules fusteques?
No entenc ni vostè mateix la lletra que escriu. Al principi es tracta d'emmagatzemar tot el que s'escriu, però al principi com s'escrivia? Doncs amb taules, amb tablilles, d'argilla... El que ara és un tablet, no? El que ara és un tablet. Anem cap enrere nosaltres. Estem amb els tablets que ja utilitzaven...
Ara, sense la tecnologia, però les tablilles que diu vostè, les tauletes... Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet. Era un tablet.
Aquesta opció no va donar massa de si. Vina i t'emportes una làpida gratis. Això mateix. Llavors ja anem arribant, perquè veig que està mirant els rellots, ja vol dir que ja estem acabant. Sí, no, això no ho fem mai, vol dir que se li acaba el contingut. La primera vegada que ho fem... La primera vegada que se m'acaba, jo veig que... Vostè està preocupat per mi, que jo estic molt bé. Pensa que encara estem als inicis de l'escriptura. Sí, sí.
Fins que arribem ja fem un salt ràpid.
un homenatge a aquesta biblioteca del Borges. I arribem a l'actualitat. L'actualitat què passa? No ho sé. Què passa? El llibre ja, com si diguéssim, s'està extingint. Ah. Hi ha la gent, mira, e-books. E-books. Clar, e-books. I ara, en comptes de biblioteques, hi ha i-bucoteques.
I fixis com el terme de la paraula ibucoteca torna una mica als inicis del llibre que era la abocació. El llibre aboca. I què hem de fer llavors? Doncs anar a les ibucoteques. Abocar. Abocar coses.
I de les ebocoteques, ara, la joventut, vostè, jo sé que és un gran practicant d'això, què fa? Es comunica a través de Twitter, de SMS, cada cop menys. No, no, no. WhatsApps. WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp.
WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp. WhatsApp.
No, senyor. Ah, no? No. Hi ha el gran germà que els està amagat de mans tots. Qui? Una mena d'ens. Què em diu ara? Tot això està amagat de mans amb un ordinador central. I saben tots els que es diuen vostès en cada moment. Li estan fent un seguiment filparranda a vostès, senyor Domènec, i a tots els altres que fan servir el Twitter. Des d'aquí convoco a cobrir-nos els ulls davant de l'imperi del mal que va al comte.
Cuidadito con lo que decimos en el Twitter. Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay, Ay,
Senyor Benito, ho hem de deixar aquí. Ho deixem aquí? M'estava engrescat, ja. No, sí, ja el coneixia. Ho hem de deixar aquí. Fins la setmana que ve. Gràcies. Molt bé, moltes gràcies, senyor Benito. Gràcies a tothom. Una sola cosa i ja ho sap. En fi, sí. Comptarà que m'ho recorda. Ara que et recordo, què?
A re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re re
Jo, jo ja m'hi estimant.
Twist and shout. Oh, twist and shout.
Volem drogar tant en tant i ens droguem tant que al final ja no se'ns va estrany.