La teña del morro, un programa amb més morro que pell.
D'aquí uns moments amb les Glòries Cabareteres després d'haver triomfat a la Sala Bequet de Barcelona.
Sí, sí, a la Sala Bequet de Barcelona van estar la setmana passada, abans que la tiressin a terra.
A més a més, també tindrem amb nosaltres avui, a la segona...
No, a segona, no, no, no, d'aquí una estona, amb la...
Amb qui? Amb qui estarem?
Estàs posant nerviós, amb qui estarem?
Ho tenia a punt d'aquí, però ara se m'ha marxat.
Però és la nostra terapeuta energètica particular que ens explicarà moltes coses.
Clàudia Copster.
Clàudia Copster, ara.
Clàudia Copster.
Què passa? Un moment, a veure, però...
Però estic en director.
Què passa?
Mira les Glòries.
Què passa?
Que queremos tu mail.
El meu mail?
Lapenyadelmorro.gmail.com
Vé a mullir.
Però neteja-ho això, eh?
Mare de Déu.
Ara m'ho he dit, sí, sí.
Què era? Era la Glòries, no?
Sí, era la capitana.
Però vols tancar que estem fent un programa?
Bé, a més a més, també d'aquí uns moments, a la segona hora tindrem la filosofia,
que ens heu vingut la secció de gossos amb l'Albert Capapé i les noves tecnologies amb l'Eric Pomar,
que avui també ens explicarà en primera persona l'incendi que hi ha hagut aquest matí a l'Institut de Sant Just d'Esvern.
I acabarem el programa, com cada dimecres, parlant amb el casal de joves, que ens explicarà el Sergi Rada
quines són les coses que es podran fer de cara els propers dies en aquest equipament públic de servei juvenil del nostre municipi.
Tot això avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa, va!
Bé, ja sabeu que a Twitter llancem cada dia una pregunta.
Dani, ahir quina pregunta fèiem a la Penya del Morro?
Ahir dèiem, el cau de Sant Just ja té local.
Et sembla bé l'emplaçament de la plaça Maragall?
I el 100% de les persones ha dit que sí, que li sembla molt bé l'emplaçament de la plaça Maragall.
A veure, deixa'm fer un matís, perquè de fet encara no és 100% segur.
O sigui, van dir que segurament anirien, no?
Però que no sabem, però vaja, que a la gent li sembla bé, no?
En cas que fos la Passa Maragall, el bar que hi havia, li sembla bé.
La gent vota, que sí.
Molt bé, atenció perquè els Mossos han detingut 3 joves per cometre 3 robatoris en domicilis de Sant Just d'Esverna.
Això és una notícia que ens assabentàvem ahir, i és que el fet van ocórrer el passat 3 de maig.
Dos dels joves es troben ja en llibertat amb càrrecs i l'altre està a l'espera que els sigui el jutge.
Mossos d'esquadra de la unitat d'investigació de la comissaria d'esplugues de Llobregat
van detenir dimarts 3 de maig 3 joves de 18 i 19 anys de nacionalitat espanyola i veïns d'esplugues
i també de Cornellà, com a presumptes autors de 3 robatoris silenciosos a l'interior de domicilis de Sant Just d'Esverna.
La investigació policial es va iniciar el 28 de febrer arran d'un robatori amb força a l'interior d'una casa unifamiliar.
Per això avui al Twitter, Dani, us preguntem.
Els Mossos detenen 3 joves per cometre robatoris a Sant Just.
Creus que hi ha poca seguretat a Sant Just?
Val.
Ja ha votat gent?
Ah, ja ha votat gent?
I de moment diuen un 67% que sí i un 33% que no hi ha seguretat a Sant Just.
Molt bé.
Ens podeu votar a través del Twitter de la penya del morro.
Vinga.
Correcte.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
5 i 17 de la tarda, com cada dos dimecres, és l'hora de les glòries que baretetes.
Glòries, bona tarda.
Hola, bona noche.
Però què crideu tant que esteu saturant tot el micrófono.
Ay, que tenemos aquí un nene jovencito que lo hemos puesto loco ya.
Ni yo me he puesto loca cuando lo he visto.
A veure, Dani Martínez, Gloria, Capitana i Patiño.
Hola, Dani, cariño.
Hola, guapa.
Hola, Dani.
¿Cuántos añitos tienes, cariño?
Yo, 16.
¡Uh!
¡A veure, tranquila!
¿Cómo puede haber gente con 16 años, por Dios?
Que puede ser hijo de ustedes, eh.
Mío, seguro.
A ver, alguna cosa.
Y yo también, eh.
A ver, Glòries.
Que vale, jovencita.
Tranquilas, por favor.
Cuideu mal.
Ya no lo espanteo de entrada, porque es el nou becari comunita del programa, ¿vale?
Ah, muy bien.
¿No vas a hacer fotos?
Ahora te hago fotos, sí.
Ah, muy bien.
Te voy a hacer tantas fotos que vamos a saturar el Twitter, el Facebook, todo.
Muy bien.
Espera que me arreglo los pelos, entonces.
Bueno, atención, porque hoy es un día históric.
Sí, ¿por qué?
Avui es el día que las Glòries van triunfar a la sala.
Bueno, hoy no.
A ver, venimos de empalme, eso es lo que voy a decir, sí, sí.
Y aparte tenemos otro acontecimiento importante que comunicar.
¿Qué dius, ara?
¿No te has dado cuenta que somos tres?
¡Ay, sí!
¡Ay, no me había dado cuenta!
¡Es verdad!
¡Pues está la Patiño!
¡Pues está la Patiño!
¿Qué pasa que es chiquitica?
¡Pues está la Patiño!
Dice chiquitita en vez de jovencita, pero en realidad es jovencita.
Bueno, jovencita, ¿cuándo te fuiste ahora?
Ahora ya han pasado los años, ¿eh, cariño?
O sea, que no he sigut una leyenda ni un mita que había una tercera gloria, ¿no?
Había una tercera gloria, sigue existiendo y está aquí con nosotras.
¡Qué fuerte!
Me he ido un ratito nada más, después ya hablaremos de ese tema.
¿Ah, sí? ¿Después?
No, bueno, a ver, cuando tú digas, Jordi, ¿eh?
Ah, no, yo aquí sí soy un mandador.
Ah, bueno.
Pero bueno, me hace mucha ilusión que estéis aquí las tres.
Es que estoy nervioso yo también, ¿eh?
Claro, normal.
Es que acuérdate, Jordi, que tú nos catapultaste al éxito y cuando éramos tres.
Y nosotras hemos venido aquí a la radio hace un montón.
Eso, eso, sí.
Sí, claro.
Aquí estuvimos, que el Jordi siempre nos ha atendido muy bien.
Sí, siempre, siempre.
¿Cómo es que has vuelto, Patiño?
¿Cómo que...?
Porque es una pregunta en profundidad.
Es una pregunta muy, muy...
Bueno, he vuelto por muchas cosas.
Primero, porque las extrañaba horrores.
A pesar...
Sí, sí, sí.
A pesar...
Mucho chamuso, ¿eh?
No, no, no.
A pesar de que las odio también.
Ah, vale, vale, vale.
Ahora se están diciendo las verdades.
Ahora sí.
Ahora me cuento.
Bueno, yo diría que vengo también a hacer una especie de venganza.
¿Venganza?
¿Qué dices ahora?
Sí.
¿Quién?
¿Qué dices?
Porque yo me enteré de muchas cosas.
¿Qué han pasado cosas estos cuatro años?
¿De qué te puedes haber enterado, Camila, Jordi?
Tú no te hagas el que no sabes nada porque creo que...
Yo ya desconfío hasta de este niño que está aquí, mira, que me parece que seguro que lo sabe también.
Si es la cosa más cuqui que ha parido madre, ¿eh?
¿Has visto?
Sí.
¡Ah!
Con esos oscitos azules, ¿eh?
Pero qué, pero...
Es la inocencia personificada, este niño, ¿eh?
Que no la taqueo ya como recurso fácil el primer día.
No, no, no, no.
Mira, nos tiene ahí apuntadas en la parrilla, Gloria.
Sí, mira.
Se ha hecho parrilla y todo, es la primera vez en la vida en este programa.
Es la peña del morro.
Tengo el teléfono y todo, de vosotros.
¡Oh!
¡Oh!
¡Oh!
¡Oh!
¡Oh!
¡Oh!
Me enviaron un WhatsApp.
Me enviaron un WhatsApp con las fotos y todo.
A ver si hoy nos llama alguien.
Ay, sí.
Claro, sí.
Seguro, seguro.
¿Sabes cambiar voces?
Voces.
Sí, para que no padezcas tú.
Y nos llamas.
Nos preguntas cosas.
Ahora te sales para afuera.
Ya se te lo hacen.
Ah, pues vale.
¿Tú lo hacen los amigos nuestros?
Ah, sí.
La cara es de Jordi en este momento.
¿Voleu que truqui a algú?
Hombre, que sí.
S'hauria d'anar el teléfono, llavors.
Sí, de la peña del morro.
Vale, vale, anau al teléfono.
Sí.
9-3-3-7-2-2-2-9-0-1.
9-3-3-7-2-2-2-9-0-1.
Ja WhatsApp, Jordi.
El WhatsApp...
Menos mal que està este niño aquí.
També digues el WhatsApp a la radio.
El WhatsApp teniu un problema.
És que s'ha de posar el mòbil sense el mòbil.
No està encert.
Pues res, res, res del WhatsApp.
No, truqueu, truqueu millor.
9-3-3-7-2-2-9-0-1 i connecteu directament amb les Glòries
i pregunteu el que vulgueu.
Perquè a més, avui tenim molta gent a la webcam.
Ah, sí?
Quants Justin viewers tenim?
Ocho.
Què dius?
Ocho.
Ocho.
Diu, siete de Argentina.
Però això són su família.
Deben ser mi fans.
Eso son mi fans, Jordi.
Una cosa.
Patiño, por aquí vamos abriendo temas y nos cerramos.
Sí, es verdad, es verdad.
¿Por qué dices?
Bueno, a ver.
¿Qué ha pasado?
Estás cuatro años.
He vuelto porque las glorias primero son eternas.
Las glorias no mueren.
¿Ah, no?
No, y además sin mí es que vos viste la misma.
Estas porquerías que hacen.
Oye.
Oye, perdón.
Oye, vine a poner orden.
Vine a que ensayen, a que puedan bailar, aunque sea algo.
Hay malas lenguas que dicen, dicen ser rumoreas.
A ver.
Que ellas ahora empiezan a triunfar y entonces vienes a...
Ay, algo hay ahí, algo hay ahí.
¿Has visto de mi Facebook?
Ahí ha visto el pilón.
Ella vio el evento en Facebook.
Ha visto lo que hemos ganado.
Y ha dicho, voy para allá.
Porque tú te llevas algo de comisión de estos cuatro años.
No.
No, ¿qué me voy a llevar?
Podría porque sale...
Podría, ¿eh?
Porque, claro, sales en todo el espectáculo.
O sea, me usaron todos estos cuatro años, me usaron.
Nos querías cobrar Royalty.
Nos querías cobrar Royalty, sí, la verdad.
Pero al final...
La hemos pagado en Humus y ya está.
En Humus en Mercadona.
Bueno, en fin.
Bueno.
Bienvenida, de vuelta.
Gracias, gracias.
He vuelto porque en realidad me lo han pedido ellas, Jordi.
Me lo pidieron ellas.
Claro, normal, normal.
Eso, bueno.
Bueno, aquí siempre te dan las puertas a la radio abiertas.
Muchas gracias.
Patina.
Gracias, gracias, Jordi.
Pero, un momento.
Capitana, no me merezco destacar a...
No, es que...
No, es que...
No, esto es mirando...
No, para nada.
Si yo te tengo una aprecio...
Te mira de costadito.
Te mira de costadito porque no...
Es que no es veu re.
No es veu re.
Es que no veo nada, básicamente.
Bueno, escolteu, que jo vull parlar de l'èxit, ara sí, per favor.
Eso sí.
Que vau triomfar l'altre dia a la sala B, aquest de Barcelona.
Uh!
A Barcelona.
Al carrer Alegre de dalt.
55 bis.
Es va posar alegre per un día.
Per un día, sí.
Atenció, perquè vau triomfar, la sala plena, vau fer l'espectacle, los fantasmes de las glórias.
La veritat és que va ser espectacular.
La gente por los suelos, tirada, viendo las glórias.
Perroflautes que van venir a última hora.
Sí.
Sí, va ser tot un èxit, el director de la sala, Toni Casares, que també...
Sí, Toni Cariño.
Toni Cariño nos vino a felicitar a Camerinos.
Nos vino a Camerinos a felicitar.
¿Qué os va a dir?
¿Qué os dijo?
Pues que muy bien, que era un buen final para la beca, que ahora ya solo podía ir a mejor.
Claro.
Lo típico.
Lo típico.
Home, de fet, va ser la primera vegada que actuavo en un escenario tan gros, jo crec.
Perquè cada vegada que marxàveu i tornaveu, ho fàieu com un passeillo de 20 metros.
Eso sí.
És que ¿sabes qué pasa?
Que habían quitado toda la bambalina y todo y nos lo dejaron así a pelo.
A pelo, el escenario.
Pero bueno, las glories actúan en cualquier lugar.
Pero lo llenábamos.
Claro.
El flaco nos puso unas cruces y se actúan aquí.
La verdad es que las cruces...
Se ven los vídeos y los cruces van por un lado y nosotras van por otro lado.
Yo has de dir que va a ser el millor espectacle que he visto, de las glorias.
Ah, pensaba que va a ser de la vida.
Gracias.
De la vida de las glorias.
De la vida de las glorias.
Y eso que yo no hice mucho, porque si no, imaginate.
Bueno, tú chacás la música, Cariño.
A ver, bueno.
Ella no tira toda la música.
Qué técnica, eh, te luces, por Dios.
Pues fino, fino, fino.
Fino catalino.
Enhorabona, eh.
Enhorabona a las tres.
Este niño está hablando.
¿Con quién habla?
No, estoy poniéndolo las fotos en Twitter.
Ah, vuestras fotos guapísimas.
Ah, muy bien.
Así me gusta, cariño.
Que controlar a la juventud, porque...
¿Es del vuestro agrado la fotografía que está penjando a Twitter al community?
A ver, bueno, primero pásanosla, eh.
Es que sí, tú colgad las fotos a ciegas, ¿no, eh, cariño?
No, a ver.
Uy, eso nunca.
Sí, están bien.
Lo que pasa es que la luz entra, pero bueno.
Sí, parece que haya fantasmas aquí.
Bueno, pero ya os pegan, ¿no, las fantasmas?
Oh, sí, sí.
Por el título.
No, la verdad es que sí.
Por la vida igual, eh.
Está atento, eh.
Ah, muy bien.
Es que las cazas...
Es que lo bien lo que envía es...
Aquí no es de cualsevol, eh.
No, no.
Aquí ve quien pot.
Claro, porque mira lo que tuitea, lo he puesto.
Comencem parlando con las glórias.
Hashtag, ¿quienes dones más guapas?
Hashtag, los fantasmas de las glórias.
Hashtag, Salavequet.
Hombre, esto es un buen tuitea, hombre.
Es un buen tuitea.
Claro que sí.
Y no has pasado por la universidad todavía.
No, no, no.
No me ha llegado.
Todo está aprendiendo aquí.
Claro.
En la escuela de la vida, de la radio.
Sí, sí.
¿Quién te va a quitar el sitio, Jordi?
Sí, ya, yo sé.
Jordi, con cuidado, eh.
Pero bueno, mejor tenerlo a prop, la gente que...
Bueno, escolté, ¿alguna cosa más sobre...?
Porque venimos de Empalme de la Beca.
Pues ya ahora vienen mierdas varias.
Sí.
Ah, hasta ahora no.
Hay mierdas varias.
Las cosas que hemos ido a ver, los teatros.
Ay, que una tabeura.
Hoy.
Madre mía, mejor no te lo cuento, cariño.
Cuéntalo, que ya le perdías al río.
Madre de Dios, porque ayer me se ocurrió de irme al Teatro Romea ahí.
Para ver a Margarita.
Vaya, para saludar a Margarita y decirle...
La fantasma de Margarita.
Claro.
Y dice, pásate, me dice Margarita, pásate a la función.
Digo, hombre, no, Margarita, que sí, que te pase.
Te invitó.
Me invitó a Margarita.
Y digo, bueno, pues me paso a ver la función.
Madre mía.
¿Qué?
No.
¿Pero qué fan ahora las Romea?
Eh, unos actores que los cuelgan de unos cables y vuelan.
¿Pero qué fan?
¿Otro fantasma más?
¿Son otro fantasma?
Sí, parecen fantasmas.
¿Pero el Cirque du Soleil o qué es eso?
Sí, bueno, no sé, era una bonita estampa irlandesa.
¿Pero qué fan?
¿Pero qué fan ahora?
Es que no...
Els Corts Purs.
Els Corts Purs, ¿de quién?
De un irlandés.
¿De un irlandés, era?
¿Y quién la interpreta?
¿Quién surta al escenario?
Pues actores.
No queremos decir.
Actores que hacían estoicamente lo que podían.
Nosotros no somos crítica de teatro.
Dirigida por uno que también nosotros la nombramos muchas veces, que siempre pone tierra, ¿sabes?
Que siempre pone tierra en los escenarios.
¿Sería el Brogi?
Sí.
Pues esta vez no ha puesto tierra, ha puesto sábanas.
Ah, llençols.
Sí.
Se ha innovado.
Ah, sí?
Y creo, creo que quería hacer que fuera nieve.
El mar.
Ah, la neu.
No, nieve.
Oye...
¿Y posa Tom Waits o no?
No.
No, que va, no.
Todo el rato una musiquilla irlandesa.
Tic, tic, tic, tic.
Hem pensado, hem pensado.
Luego el señor Uriol Puigseble igual te habla, que también fue ayer.
Sí, también.
Oye, que yo también he ido al teatro.
¿Tú también?
Yo fui a ver una obra cortita.
Uy, uy, uy.
Ay, qué cara de tonto ron.
Ah, que se ha vuelto tonto ron.
Ay, ay, ay.
Pero, es que eso no es teatro.
¿Cómo que no es teatro?
Es microteatro.
Es más pequeño todavía se cae.
Yo aún tengo que ir al microteatro.
Vamos a ir con la patiño.
Sí, sí.
Bueno, volve.
¿Y qué me miras?
¿Con cara de amenaza?
No, te miro con cara de cariño.
¿Es mi cara de cariño?
De compasión y de pena.
No, cariño.
Es que había un actor, había un actor.
Sí.
Que está muy bien.
Sí.
Está muy bajo él ahí.
A ver, capitán, es que a mí estas cosas no le dan.
O se dice o no se dice.
Pues vení a veure l'obra de microteatre que están fent.
Pues sí.
Allá.
¿Quién la está haciendo?
Pues la Jordina Serley y yo como actor, y l'Alberto Díaz la ha dirigido y Alberto Ramos la ha escrit.
Pues ya está.
Mira que te acabo de dar una publicidad gratis.
Tots els fills a la sala 4.
Ara seré una mica colorió.
Que l'altre dia vam de fer 5 passes cada dia, i l'altre dia dels 5 passes vam suspendre 4.
¡Oh, Dios!
¿Lo que te he dicho yo, eh?
Madre mía.
¿Qué estamos hablando de eso?
De suspender los passes en el microteatro.
Diu, per això no voy.
Perquè jo estic allà al camerino amb tota la gent del microteatre, a totes les sales, que hi ha 5 sales, 5 compañías,
y yo os veo un regido y os digo...
Tú lo haces, tú no.
Sí, sí, es como el dios del teatro.
¡Oh, Dios! El dios del microteatro, por dinero.
Sí, es como aquella, o dios, o musa, ¿no? ¿Cómo es ahí aquella, el teatro?
Que no me recuerdo.
Sí, yo tampoco.
Bueno, ya se lo quiero muy bien.
Pues es aquella, el rollo, si vienen con la máscara griega y tal, y digo, los de la sala 4, no actuáis.
Los de la sala 5, actuáis.
Oye, y entonces los que no actuáis...
Talía, perdona, es Talía.
Talía, Talía.
¿Os quedáis ahí todos en el camerino junticos llorando o cómo va?
No, yo me voy a mi sala.
Podríais jugar al 1 o alguna cosa de estas.
Mira, también, también, claro.
Bueno, en fin, noias, ¿teníos Radio Novela?
Sí, hemos preparado una cosita.
Te hemos dado curro, ¿eh?
Sí, vale.
Espérate atento.
Pero has de hacer argentino un momento y a mí no...
Yo he visto argentino el que pugui.
Bueno.
Bueno.
¡Madre mía!
Este tiene que hacer así.
¡Esta tampoco la hace...
Mira, mira, mira, qué bien que le sale.
A ver, a ver, a ver.
Este, así, acá.
Pero bueno.
Acá.
Acá lo tenés que hacer así.
Dice acá.
Muy bien, muy bien.
Lo haces tan bien como yo hablo catalán.
Bueno, ¿venga para la Radio Novela o no?
Venga, venga.
¿Quién capítulo es?
El 9, cariño.
¿Te lo puedes creer?
Que es la continuidad, ¿no?
Sí.
La historia de las glorias jamás contada.
Capítulo 9.
¿Tiene título el capítulo este, no?
No, es la continuación del anterior.
Así se titula.
Continuación del capítulo 8.
En el capítulo anterior, la Patiño, la tercera gloria argentina y deportada a su país cuatro años atrás por una denuncia perpetrada por nosotras mismas, nos avisó que volvía.
El estupor se apoderó de nosotras.
¿Qué pasaría ahora?
¿Tendríamos que volver a ensayar?
¿Nos torturaría con sus coreografías complicadas?
¿Nos obligaría a ir a Mercadona?
La Martínez y yo misma aceptamos nuestro destino y una vez más nos dejamos llevar por los acontecimientos.
Parecía cambiada.
Quizás deberíamos darle otra oportunidad, Martínez.
Sí, es cierto.
Puede que haya madurado en estos años y quizás nos consigue algún buen bolo.
¿Quién sabe?
Los días pasaron alegres durante aquella primavera incipiente.
Hasta que un día, la Patiño nos reunió.
Chicas, chicas, chicas.
Tengo algo para contarles.
Bueno, ayer salí con un chabón, un morocho recopado.
Bueno, este tipo me presentó otro tipo que trabajaba de tramoyista en el liceo, ¿sí?
Bueno, ya saben cómo soy yo, que cuando quiero conseguir algo lo consigo.
El caso es que me dio el teléfono del programador del liceo.
Bueno, lo llamé, lo invité a una cena zarpada.
¿Viste cómo cocino yo?
Le hice un colchón de arvejas con un hambrusquito fresquito.
Bueno, Patiño, ¿y qué? ¡Al grano!
Bueno, ahí va, ahí va, ahí va.
Bueno, hablamos toda la noche.
¿Vieron qué lomaso que tengo yo?
Y bueno, hablando y hablando y hablando, bueno, no se pudo resistir.
Y bueno, chicas, ¡tenemos un bolo en el liceo!
¿Cómo?
¡Oh, Dios!
¡No puede ser cierto!
Por fin me reconocerán como la mezzo-soprano que soy.
Bueno, más mezzo que soprano.
Bueno, pero escúchenme una cosa.
Vamos a tener que ensayar, ¿eh?
Se acabaron esos estrenos del orto que preparan ahora, ¿ok?
Vamos a hacer buenas coreografías, canto, interpretación dramática.
Bueno, chicas, prepárense porque se vienen las glorias con todo.
Estas perras se van a enterar de lo que es bueno.
De portarme a mí, a la Patiño, las voy a crujir vivas.
Venidnos y farem tots.
Vamos, vamos.
Unida tots, unida tots.
Un brazo, un brazo.
Paren, paren, para, para, para, para.
No, no, no, no, va, va, va, va.
Desde el principio, vamos, chicos, por favor.
¿Qué, quieren hacer el ridículo?
Ay, qué viejas que están, por favor.
¡No basta, Patiño!
No puedo más.
¿Es necesario hacer el desfagaz?
¡Ah, es humillante mientras que...
¡Ah, por favor!
¡Cállate, cállate y move el orto!
¡Vale, alcohólica!
¡Dios!
¡Puedo tomar un vaso de agua, Patiño!
¿Querés agua de vuelta?
¿Querés agua?
¡Toma, toma agua!
Todo sea por actuar en el liceo.
¡Dios!
Tres meses después, llegó el gran día.
La capitana y la Martínez estaban exhaustas,
pero las glorias iban a actuar en el liceo.
Che, che, che, escúchame.
Escuchen, escuchen, escuchen.
¿Recuerdan el Tano este que les hablé?
Bueno, el copado, bueno, nos llevan auto hasta el vuelo.
Así que dale, va, súbanse, va.
Vaya, vaya, con la gloria.
Yo pensé que serían como vos, Patiño,
pero si son dos viejas.
¡Y si son travestis!
¡No somos travestis!
¡Somos mujeres altas y lesbias!
Bueno, dale, dale, vamos, vamos.
Suban el auto, vamos.
¡Oh, Dios mío!
No, pero...
Disculpe, disculpe, señor Tano,
pero acabamos de pasarnos el liceo.
Era ahí atrás.
¿Por qué vamos en dirección al puerto?
¡Pare el coche, por favor!
¿Pero qué se proponen, Patiño?
¿Circola, Luis?
¿Pero qué significa esto?
¡Hola!
¿Cómo están ustedes?
¡Uy, quiere una flota!
¡Macha, macha!
¡Uy, perdone que la he mojado!
¡Ay, que me siento cholo!
¡Me siento muy cholo!
¡No, payasos, Dios mío!
Pensaron que me quedaría de brazos cruzados.
¡No!
Me denunciaron, guachas.
Yo lo sé todo.
Lo vi todo lo que dijeron de mí en los shows.
Son unas hijas de...
¡Mira!
La venganza es un plato que se sirve frío.
¡Súbanse a este escenario, perras!
Van a actuar con payasos.
Y no, eso no es todo.
Además, son argentinas.
¡Patiño, piedad!
¡Por favor, piedad!
¡Las glorias en un circo!
¡No!
¡No!
Y hasta aquí el capítulo 9 de La Historia Jamás Contada de las Glorias.
¡Madre mía!
Bueno, ya está, ¿eh?
¡Terror auténtico!
¡Oh, hola!
¿Te ha gustado, cariño?
¡Qué capítulo fantástico, ¿eh?
¡Qué capítulo fantástico, ¿eh?
¡Qué capítulo fantástico, ¿eh?
¡Qué capítulo fantástico, ¿eh?
¡No siguen, ¿no?
¡Claro, intento!
¡Critico!
Dani, ¿qué sentes, tú, de la radionovela del capítol d'avui?
A veure, explica'ns.
Home, pues he entès que aquí hi ha una mica de conflicte.
Sí.
Molt bé.
En visto, ¿eh?
És que és molt llenç.
No hi ha gaire homogeneïtat de grup.
Homogeneïtat.
És a dir, que no...
Buen rotllo, vamos.
Exacto, que no hay buen rotllo.
No hay buen rotllo.
No hay buen rotllo entre las tres.
¡Cardilla, ¿qué es?
¡Oye, se va aconchando!
Escolta, molt bé, avui, eh?
M'agrada molt.
Estim molt bé.
Molt bé, molt bé.
Gràcies, gràcies.
Me sale bien de ser mala, me encanta.
Has vuelto con fuerza, ¿eh?
Has vuelto con fuerza.
¿Viste?
Sí, sí, sí.
¿Y usted?
¿Y usted?
¿Y usted, madre mía la que no se espera?
Y has hecho de argentino muy bien, ¿eh?
No, no.
¡Vaya, vaya!
Y de payaso sobre todo.
El pasazo, me gusta mucho el pasazo.
El pasazo.
¡Hala otra vez!
¡Hala otra vez!
Por favor.
¡Hola!
¡Me echéis to cholo!
¡Me echéis to cholo!
Es que no sé ferú, es que no sé ferú.
Y la argentina aburía de hacer,
Baixa, baixa.
Baixa, baixa.
Baixa, baixa.
¿Qué es eso?
¿Portugués?
Baixa, baixa, pero con X.
Bueno, aquí.
Está muy bien, está muy bien.
Noies, moltes gracias.
Ya está.
Ya no sé, chao.
Qué fuerte.
Cuando vengo yo, todo es más intenso,
entonces es normal.
Normalmente tiene una hora, ¿y oi?
¿Oi que veníamos con ganas?
No, pero es que ahora ve la Claudia Copster,
que es terapeuta energética.
Oh, muy bien.
Sí, que nos vendrá a hablar de la comunicación,
de la comunicación general, de todo.
Vale, porque no viene la Cupcake, ¿no?
No, perdona.
¿Pero tiene la Costa, el Cupcake?
Caroline Cupsteak.
Ah, Cupsteak.
Es que, claro, como hemos saltado una semana,
ahora ya se nos ha desquadrado los colaboradores.
¿Ahora qué hacemos?
¿Venimos la semana que viene o ya esperamos dos semanas?
No, veníu d'aquí dos semanas, ¿no?
D'aquí dos semanas.
¿I per qué, Jordi?
¿No els podríamos buscar un forat en algún...
No, déjalo, déjalo, cariño.
¡Qué majo este chico, pero no!
¡Qué cosica!
Tengo entradas para el circo, ¿eh?
Para vos, para que nos vengas a ver.
Claro que sí.
Para el circo, Raluy.
Para el circo, Raluy.
Las glorias actuando en un circo, esto va a ser muy...
Madre mía.
¿Pero qué?
¿Pero que actúa un circo?
No.
No.
¿Próxims bolos?
¿Próxims bolos de las glorias?
¿A sábado o no?
Bueno, tenemos uno en septiembre.
En septiembre tenemos uno.
Y ahora estamos...
Estamos macerando una cosa de tres.
Porque, no sé si lo sabe Jordi, pero cumplimos siete años.
Ah, qué dius, ahora.
Sí.
Hace el pasado lunes.
Claro.
Antes de ayer.
¿No está bien teniendo?
Ay, nena.
Siete años.
Siete años de gloria.
Qué jovencita.
Ni una cupcake, ni un pastelito.
No, es verdad.
No portas re, com sou, eh.
No.
Podríais portar alguna cosa, sonroño.
No, a ver, ¿aquesta no te agrada?
¿Esta canción?
Oye, Jordi, que yo te envío una canción por mail, eh.
Ah, sí, ¿para qué no la has pedido?
Es verdad.
Bueno, pues porque ya...
Eso lo hace siempre el chico.
Es la verdad.
Uy, este chico...
Por favor.
Toma, toma, toma.
Yo me encargo de tener a los colaboradores contentos.
¿Ves?
Y claro, lo tengo que poner a raya.
¿Cuánto llevas tú trabajando aquí?
Pues mira, llevo...
Media hora.
¿Has empezado, oye?
No, de colaborador en la radio ya llevo 4 o 5 años.
¿Qué dices?
¿Que tenías 11 años?
¿De qué hablabas?
12, sí, 12 añitos.
¿De los Playmobil?
¿De qué hablabas?
No, empecé con debates.
Vam comenzar en debates.
Sí, en debates.
Es verdad, con cara a caras y cosas en plan, sálvame.
Sí, estaba bien.
Muy con 11 añitos.
Qué precoz, ¿no?
No, 11 añitos quizás no, 13.
Ya tenía 12.
Ah, bueno.
Perdona, el Sergi Pont pregunta al xat de RadioDesbert.com, pregunta, diu, ara Radio
Desbert és en castellà? Diu, com han canviat les coses?
¡Oh, yey!
Mira, Sergi, que si vols fem el programa en català no tenim cap mena de problema.
Però és que saps què passa? Que ens queda millor el castellà.
És que no es pega mal, però además tú quién eres para opinar.
¡Hacemos en castellano porque nos da la gana!
¡Ahora va a ser esto una democracia!
¡Ay, Dios mío!
Bueno, bueno, que cada uno opinen lo que les dé la gana.
Ara els ullets podran opinar.
O sea, tanta tontería para decir esto.
En fi, Glòria, gràcies, eh.
A tu sempre, en català.
Gràcies, cariño.
Gràcies, Jordi.
Recupereu-vos molt i ens retrobem d'aquí dues setmanes.
La Patiño, la Capitana i la Glòria.
Farem tots la nit de tots la nit de tots.
No t'ha podido descargar la cancion, no?
No la rebut, no la rebut.
Tampas que és l'hivern com si és l'estiu.
L'espectacle neix, la nit somriu.
Diu que us alegreu i us divertiu tots.
Amb l'espectacle, la cançons.
Veniu i farem tots la nit de tots.
i us vull a tots celebrem la festa com a bons amics
que aquesta nit és per als amics
perquè per vosaltres ara i sempre són amics
les meves cançons.
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Adiós!
Fem una pausa per la publicitat
i d'aquí uns moments
amb la Clàudia Coster
parlem avui de la comunicació
de la nostra terapeuta energètica
fins ara mateix a la penya del morro.
Oi, oi, oi, oi!
Mira, mira, ja estic ja!
Ja has cansat jo!
Ràdio TASFEM
98.1
Ràdio TASFEM
60 i més
El magazín fet per gent gran
per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia,
divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat
tots els dimecres, a les 8 del vespre
i, en segona audició,
els dissabtes, a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més!
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Ràdio TASFEM
98.1
Ràdio TASFEM
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio TASFEM
3 quarts de 6 de la tarda, continuem en directe al programa
i, com hem comentat al moment,
ara tenim la nostra terapeuta energètica particular
que ve directament des de l'Espai Essència d'aquí de Sant Just
i és la Clàudia Coster.
Clàudia, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda. Benvinguda una setmana més.
Com diem, volem parlar de diferents qüestions
i avui vols tractar...
Hoy vols tractar el tema de la comunicació, ¿verdad?
Sí.
¿Por qué?
Perquè és una cosa molt important,
perquè vivim un poc en la comunicació
i la gent habla molt, però moltes vegades no comunica.
O sigui, hi ha una diferència entre parlar i comunicar.
Nos passa molt a menut.
Sí.
Hablamos, hablamos,
o inclús,
nos parece sentir que estem escoltant també, ¿no?
Y en el fondo, a lo mejor estamos pensando en nuestras cosas.
Cada uno está en su mundo.
Y cuesta un poco comunicarse de forma real,
mirándose a los ojos y diciendo las cosas como son, ¿no?
Sí, cuesta, porque no estamos más acostumbrados
de realmente expresar lo que sientes tú
y no que son ideas de otros.
Porque a veces lo escuchamos en la casa
o alguien nos ha dicho
y lo hacemos como si fuera nuestra opinión
cuando no lo es.
o por convencer o para que la persona crea
que somos algo que no lo somos, ¿no?
Para esconder miedos.
O sea, la comunicación no es fácil, no es fácil.
Y entonces hoy quieres hablar de la comunicación
casi desde el principio de todo.
Sí.
Que es del bebé con su madre, ¿no?
Sí, sí.
Bueno, allí han hecho muchos test
y experimentos para ver, ¿no?
Sobre todo querían ver un neurólogo alemán.
Bueno, como yo soy alemana,
pues estoy más en este tema de los alemanes, ¿no?
Que querían ver si el potencial es más bueno
o más malo cuando nace un bebé.
Y yo lo veo esto como muy interesante, ¿no?
De saber que nacemos con los dos potenciales,
pero cuál es el más fuerte.
Y entonces cogieron un grupo de bebés de seis meses
y los enseñaron tres frecuencias muy cortitos.
¿Por qué cortos?
Porque no pueden prestar mucho la atención
porque son bebés y no...
¿Pero era sonido?
No, eran frecuencias de ver algo.
O sea, era un muñeco...
Ah, imágenes.
Imágenes, sí.
Perdona, sí, imágenes.
Claro, claro.
Ya ves.
No, no, no.
Está bien porque no sabía si era una cosa...
Porque a veces a los bebés también se les pone audio, música...
Cierto.
...música clásica, va a ver cómo reaccionan, ¿no?
Sí, cierto.
O diferentes músicas.
En este caso eran imágenes.
Eran imágenes, o sea, eran muñecos como estos de un poco de títeres,
que eran un muñeco verde que subía una montaña con mucho esfuerzo,
así, no resoplando y tal.
Y la segunda frecuencia era un hombre amarillo
que ayudaba al verde de subir más fácil.
O sea, entre los dos lo hacían más fácil, ¿no?
Y la tercera frecuencia era un muñeco azul
que estaba arriba de la pendiente
y evitaba que el verde podía subir, ¿sabes?
Él lo apretaba para evitarlo, ¿no?
O sea, diferentes acciones que simulaban ayuda, rechazo, parar, ¿no?
Sí, como el... exactamente, ¿no?
El oprime y el otro que ayuda.
Entonces, como eran muñecos,
les dieron a estos niños todos estos muñecos para jugar al azar, ¿no?
A ver qué cogen para que les gustara más.
Y todos, sin excepción, eligieron uno en concreto.
¿Qué crees que eligen?
O sea, a ver cuá... había tres, ¿no?
¿Dices?
Habían tres.
Había ayudador, que era el amarillo que ayuda al verde,
y el azul que aprieta, que evita que pueda subir fácil
y el verde, bueno, que está ahí solo, ¿no?
Intentando subir.
Vale, o sea, hay uno que es positivo, otro que es negativo
y otro que es pasivo.
Bueno, el otro, el verde, es el que emprende un camino, ¿no?
Y lo que encuentra ahí puede ser una ayuda o algo que va en contra.
Mira, yo a lo mejor soy un poco hippie,
pero voy a decir el amarillo, el ayudador.
Sí, pero también tienen una explicación para esto,
porque en tu código biológico,
tú te juntas con alguien que garantiza tu sobrevivencia.
Tú no te juntas con alguien que lo pone en peligro.
Esto tiene su razón.
O sea, el bebé se arrima a quien le ayuda,
no a alguien que le puede como poner en peligro su sobrevivencia.
Y eso es una cosa natural, instintiva.
Sí, porque está codificado.
O sea, estamos, bueno, dentro de nuestros instintos, está así, ¿no?
Y entonces este grupo se coge otra vez después de un año,
o sea, medio año más, cuando los niños ya tienen un año,
y hacen justamente el mismo test,
o sea, las mismas tres frecuencias,
el verde, el amarillo, el azul.
Y un 20% de los bebés cogen el azul,
el que evita que pueda subir.
Y claro, la pregunta es, ¿qué pasó ahí?
Y es cuando también es una cosa que el niño está codificado de alguna manera
que se orienta a quien tiene éxito.
No razón, esto es muy importante de entender.
O sea, se orienta a quien tiene éxito.
Si en la familia la madre con un papel de víctima logra lo que quiere,
ahí se orienta el niño.
Si un padre golpea la mesa y dice, ¿por qué lo digo yo?
Ahí se orienta el niño.
Entonces, claro, hicieron estos test para demostrar egocentrismo y consumismo.
es una educación, no se nace así.
Para mí esto es muy importante entenderlo,
porque lo perdemos un poco de vista cuando los niños crecen.
Claro, de hecho, esto es muy importante y ser consciente de, como dices tú,
cómo conseguimos las cosas, ¿no?
Sí.
O cómo conseguimos que la gente nos haga caso.
Porque, por ejemplo, el tema del victimismo, que has hablado hace un momento,
es un tema que a lo mejor de forma inconsciente lo tenemos y mucha gente de forma inconsciente
incluso se aprovecha o intenta hacerse la víctima para que le hagan caso,
para que esto vaya, pueda conseguir lo que quiere.
Sí, esto pasa porque la autoestima es baja y además también esto se aprende en familia.
Tú no naces así como víctima, ¿no?
Sentiendo a ti víctima. Esto se aprende.
Claro, es que el siguiente paso es decir que esto es un modelo que tú sigues.
Claro, claro.
Y el que también lo hace por la fuerza, como has dicho hace un momento,
pues también lo aprende, ¿no?
O sea, en general eso de que los niños hacen lo que ven en casa es muy cierto, ¿no?
Sí.
Son el modelo.
Claro, pero esto a veces es muy duro cuando tengo gente en la consulta
que habla de los problemas de los hijos y digo, siempre tiene que ver contigo.
Esto cuesta mucho aceptarlo, ¿no?
Está mejor aceptado cuando la persona quiere realmente mejorar algo.
Pero mira, aquí también hay un caso de un niño de un año.
Sí, 12 meses, 13 meses tenía.
Y golpeaba a otro niño, ¿no?
O sea, él veía a este niño, iba allí, le quitaba las cosas y si no lo daba, pues lo golpeaba.
Entonces la madre me dice, pero yo no sé de dónde la he cogido porque en mi casa nadie es agresivo, ¿no?
Entonces, claro, para mí es muy difícil porque yo tengo que fijarme mucho lo que me están contando.
Entonces me dice, ¿no?
En mi casa ni mis padres no tenemos comportamientos en este sentido como agresivo.
Entonces empieza el trabajo de directivo, ¿no?
De preguntar, vamos a ver, pues cuéntame un poco el día, normalmente cómo te pasa, cuando viene tu marido a casa, qué pasa.
Entonces me comentó, cuando vuelve el marido a casa, pues le dice las cosas como lo que le pasó en el trabajo,
qué ha hecho ella y le está como bombardeando con cosas.
Y cuando ella no quiere escuchar porque está con otras cosas, él le va detrás diciendo, bueno, le machaco con las palabras.
Y dice, a veces me pasa cuando me encuentro tan mal y no me deja en paz que brotó a llorar, ¿no?
Entonces le digo, pero no lo ves aquí el paralelismo porque es un ataque verbal y esto también es agresividad.
Un niño de un año no tiene una herramienta verbal porque todavía no habla tan bien.
Entonces a él lo vive, lo exterioriza a través de pegar, ¿no?
O sea que también fijándonos en el comportamiento de nuestros hijos, podemos ver cómo somos nosotros incluso.
Sí, sí. Fíjate, ella respetó algunas cosas, habló con su marido, lo hablaron y intentaron, o él intentó hacerlo diferente.
Ella también habló un poco más cómo se sentía porque tampoco lo hacía.
No dijo a él, pues déjame, no me ataques tanto, déjame primero respirar y vamos a hablar tranquilamente de las cosas.
Después de 15 días me dijo, en este tiempo que lo vigilaron, ni una vez ha pegado a este niño.
O sea, era como, wow, no me lo puedo creer.
Si supiéramos qué importancia tiene esto, nos tomamos mucho más tiempo para los hijos para dedicar más tiempo, ¿no?
Y a veces, ¿cómo lo vas a hacer? Si la madre tiene que trabajar, tiene la casa, es que nos queda muy poco tiempo para eso.
Casi nada, ¿no? Casi nada.
Bueno, hoy estamos hablando de la comunicación justamente con la Claudia Koster, que es terapeuta energética de la España Esencia.
Y también, aquí tienes un punto que pone, ¿qué me dicen los problemas de mis hijos?
Sí.
¿Esto qué significa?
Bueno, era un poco eso, sí, era un poco eso, ¿no? De este chico que acabamos de decir que realmente el niño siempre nos refleja algo que pasa en la familia.
El niño cuando tiene problemas, ¿no?
Y lo curioso era que los padres también querían llevar al niño a un psicólogo que lo ofrecieron ahí donde llevaban el niño, ¿no?
Y a veces pienso, es increíble, ¿no? Intentan curar a un niño cuando la causa viene de, bueno, de otro lado, ¿no?
Viene del niño, ¿no? El niño solamente lo vive lo que nos pasa en casa, ¿no?
Y realmente allí yo puedo ver mucho en mi casa.
Si observo a los niños cómo se comportan, cómo son, cómo llama la atención, y ahí también, ¿no?
Esto de hablando de la víctima, si el niño no tiene la atención de la madre, pero él rompe algo o hace algo que se hace daño y tiene la atención de la madre, puede tender de coger esto para llamar la atención, ¿no?
Claro, como un mecanismo, ¿no? Habitual.
Mira, te presento a Dani, que Dani es nuestro community manager.
Hola.
Hola, Dani.
Claudia.
Mira, que te quería hacer una pregunta.
Con todo esto de la comunicación, ¿los seres humanos somos los únicos que nos comunicamos?
¿O también lo hacen los animales?
Claro, claro, que además es muy importante, ¿no? Para salvar una manada, ellos se comunican, los pájaros se comunican, y también los animales, sobre todo los que tienen animales en casa como gatos y perros, ellos lo saben que se comunican, saben exactamente cuando les pasa algo.
O sea, tienen otra forma no verbal, pero, bueno, esta forma no verbal, como se dice, con gestos, con mímica.
Y ahí, otra vez estamos con otro tema de los hombres, tienen mucho menos mímica cuando hablan que las mujeres.
Las mujeres expresamos más cuando hablamos de las emociones, el hombre no.
El hombre quiere los hechos, pam, pam, pam, y no le vengas con muchas guernaldas de emociones, entonces se cansan rápido los hombres, ¿no?
Sí, y también, un poco ya dirigiéndonos a los seres humanos, ¿es esencial la comunicación para el ser humano?
Sí, sí, es esencial, porque tengo una necesidad de expresarme, porque la expresión une también, busco siempre la unidad.
La comunicación, como no solamente es a través de la palabra, también comunicamos con gestos, entonces todo esto es muy importante, ¿no?
Gente que no puede hablar, se puede comunicar también, ¿no?
A veces si hay una persona enfrente de ti que cruza las manos enfrente del pecho, abre las piernas, es como diciendo, hasta aquí no pases mi terreno, no quiero que te acerques.
O sea, ya está signalizando que no te acerques y todavía no ha hablado ni una palabra, ¿no?
Vale. Comunicación no verbal, hay mucha, ¿no?
Sí.
Y de hecho, bueno, estábamos hablando justamente de la comunicación con los hijos, que a lo mejor esta, o con la pareja, es la que nos cuesta más, porque es el aprendizaje más fuerte.
Sí, porque los hijos también te reflejan mucho tus cosas, entonces, claro, nos cuesta mucho más, no nos queremos ver reflejados, ¿no?
Y el niño también sabe meter el dedo en la llaga, donde te duele, porque te conoce, ¿no?
Esto de forma inconsciente, ¿no?
Sí, bueno, cuando son de corta edad, cuando luego crecen ya saben cómo herirte, entonces cambian, ¿no?
La adolescencia ya es otro tema, ¿no?
Sí, es otro tema, sí.
Pero bueno, hoy no tenemos más tiempo, pero es una pena porque también queríamos hablar de la comunicación en la pareja.
Sí.
Y querías poner el ejemplo de Maribel.
Ay, sí, sí. Era un caso muy interesante. Hace un año esta chica tuvo un cáncer y estaba en pleno tratamiento de la quimio y perdió todo el pelo.
Y ella tenía algunas dificultades con la pareja de comunicación.
Cambió algunas cosas de expresar más cómo ella se siente, según lo que se dice, ¿no?
No callarse cuando algo no le gusta.
O sea, ser más abierto en la pareja, decir más las cosas como siente.
Y funcionó mucho mejor la pareja.
Entonces me llamó diciendo, mira, todo ha ido mucho mejor, pero ahora esto es fatal porque estamos muy mal.
Digo, ¿qué ha pasado, no?
Y dice que habían acordado que nadie va a visitarles hasta que ella no tiene pelo, ¿no?
Y él estaba de acuerdo.
Y dice, un día me dice que ha invitado a un amigo y dice, ¿pero por qué lo has hecho?
Porque hemos acordado que hasta que yo no tengo pelo no quiero tener a nadie en casa.
Y no la entendía y discutían.
Y él dijo, mira, esto es mi casa como la tuya, invito a quien quiero.
Bueno, entonces esta pobre chica.
Claro, esto es una lucha, ¿no?
Sí.
Y claro, la chica estaba deshecha, muy mal.
Y digo, mira, aquí ha pasado algo anterior que desembocado en esto, ¿no?
Exactamente.
Dice, pero no me recuerdo, no, antes no pasó nada, no me recuerdo.
Digo, las cosas no pasan por así porque es por defecto cuando hacemos algo que disgusta mucho al otro,
se tiene que manifestar de alguna manera.
Quizás no con la misma persona, esto lo sabemos todo.
Tragamos, tragamos y explotamos en una situación a veces menos apropiada, ¿no?
Correcto.
Entonces ella pensaba y pensaba y dice, mira, ahora que lo pienso, hace 15 días, pues fui a una agencia de viajes
y para hacer un viaje ahí, hice una semana con una amiga.
Digo, ¿cómo?
Después de todo el tiempo que él estaba a tu lado, que estabas vomitando, que te encontrabas muy mal
y ahora que estás un poco mejor, muy mal, y ahora que estás un poco mejor y haces 10 días con tu amiga.
Claro.
Dice, si me lo planteas así, tienes razón.
Claro.
Digo, habla con él a ver qué te dice.
Y me llamó y me dijo, bueno, era justamente esto.
Pero como él tampoco lo pudo manifestar.
No se daba cuenta.
Exacto.
Entonces estas cosas pasan, pero sabiéndolo me hago más consciente
y también veo cuando uno no expresa realmente lo que quiere decir,
le puedo echar un cable para que la comunicación funcione mejor.
Bueno, pues, Clàudia, muchas gracias por haber venido una semana más al programa.
Esperem que et vagi molt bé i ens retroblem ja dimecres que ve,
amb la qual serà, em sembla, l'última sessió ja, una llàstima i una pena que estarà amb nosaltres.
Que tinguis una bona setmana.
Que tinguis molt que vagi bé.
Fem una pausa per escoltar-vos a Catalunya Ràdio i tornem tot sèrit.
Fins ara.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
Dues abatats ara a aquesta hora.
Un, el president de la Generalitat Valenciana, Ximó Puig,
ha apostat per construir un estat federal on Catalunya s'hi senti còmode, Marcial Cossé.
El socialista Ximó Puig, en aquesta nova Espanya,
creu que la Generalitat i el poble de Catalunya podrien prendre les seves decisions.
Per Puig cal trobar un espai comú, sigui federal o confederal,
que reconegui les singularitats territorials
i que uneixi els llaços entre Catalunya i el País Valencià.
Volem compartir l'Espanya possible, l'Espanya real,
la de la sensibilitat mediterrània.
Una Espanya que integri nou coneixement, experiència i talent.
I és en aquesta Espanya, en aquesta altra Espanya,
on la comunitat valenciana, el País dels Valencians,
li agradaria trobar-se amb Catalunya.
Puig ha qualificat d'inemvisible que el govern d'Espanya no faci res.
Aquesta tarda, el president valencià es reuneix en aquests moments
amb el president català, Carles Puigdemont.
Aquesta reunió, una de les destacades.
Una altra també, Otegi a Catalunya.
Otegi que assegura que el procés català alimenta el procés basc.
Aquesta és una de les idees que el líder de l'esquerra, Berzale,
ha traslladat tant als grups parlamentaris amb els que s'ha reunit el Parlament
com a la mateixa presidenta de la cambra, Carme Forcadell.
Parlament, Victòria Vilaplana.
Bona tarda, Otegi està convençut que el procés català és irreversible.
Després de les reunions que ha mantingut amb diferents actors parlamentaris,
ha assegurat que la situació política que viu Catalunya
li produeix, textualment, sant enveja.
Más que hablar de coordinación, lo que sí creo que hemos trasladado
es la idea de que cada proceso alimenta a los otros procesos,
cada proceso forma parte del proceso de los demás,
y lo que hemos querido manifestar, al menos desde nuestra parte,
y creo que ha sido una reflexión compartida,
es que los independentistas vascos sentimos el proceso catalán
como un proceso propio.
Otegi, que es dirigirà ara cap a un altre acte organitzat
a la Fabra i Cots de Barcelona, ha destacat que si les bases del seu partit
li demanen, optarà a ser l'endacari.
Victòria Vilaplana, Catalunya Ràdio Parlament.
Notícies breus, Montse Quadreny.
El govern espanyol prohibirà les banderes estalades
a la final de la Copa del Rei de Futbol que juga diumenge a Madrid,
temperant-se en la llei de l'esport.
La delegació del govern ha anunciat que instal·larà
un doble filtre de seguretat per escorcollar els aficionats.
El conseller de Justícia, Carles Mundó,
que ha passat per l'oracle de Catalunya Ràdio,
considera vergonyós que el govern espanyol
prohibeixi l'entrada d'estelades a la final de la Copa del Rei.
Em sembla un episodi vergonyós.
És una vergonya que el govern espanyol
quarti la llibertat d'expressió dels ciutadans
que vulguin expressar-se amb un símbol democràtic
com és l'estelada,
emparant-se exactament no sé amb què,
però això no té cap justificació.
El fet que no es puguin exhibir estelades
en un camp de futbol, jo crec que és una limitació
de la llibertat d'expressió
que no és acceptable en un estat democràtic.
El Parlament ha rebutjat amb els vots
de Junts pel Sí i el Partit Popular
la ILP d'Educació que havien firmat 95.000 ciutadans.
La CUP, el Partit Socialista i Catalunya
sí que es pot i han votat a favor
i Ciutadans s'ha abstingut.
Parlament, Montse Poblet.
Bona tarda.
La votació del Parlament ha acabat amb un procés
que va començar a fa tres anys
i que es va concretar en vuit mesos
de recollida de signatures
en favor de la gratuïtat de l'ensenyament
des de l'Escola Bressol a la Universitat,
entre d'altres aspectes.
Just abans de la votació del Parlament,
Rosa Canyadell, en nom dels promotors de la ILP,
expressava la seva indignació
per les dues esmenes a la totalitat
presentades per Junts pel Sí i el Partit Popular.
Ens quedem sorpresos i bastant indignats
que justament el grup parlamentari
que parla de processos participatius
i de la Constitució elaborada conjuntament
i totes aquestes històries
resulta que ara vulguin aportar el debat.
Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Parlament.
El vicepresident econòmic Oriol Junqueras
i el ministre d'Economia en Funcions,
Lluís de Guíndols,
s'han reunit aquesta tarda a Barcelona.
Catalunya vol passar pel finançament
que vens ara a més llarg termini,
però encara continua pendent
l'autorització del Consell de Ministres.
Per això Junqueras ha demanat al ministre
que s'agilitin els tràmits.
També han tractat de la qualificació creditícia
del deute català
que està a nivell de bo escombraria.
La preocupació dels agents afiliats
al sindicat de Mossos d'Esquadra
víctima d'una taxa cibernètica
aquesta matinada
ho ha explicat a Catalunya Ràdio
el portaveu del sindicat, Toni Castajón.
L'Ajuntament de Tarragona
permetrà la instal·lació de centres de culte
en zones industrials i comercials.
Tarragona, Ricard Boigas.
Bona tarda, el regidor de Territori,
Josep Maria Milà,
diu que és una mesura necessària.
Fa uns anys
ningú podia plantejar-se
que en una zona comercial
o zona industrial
i poder ser aquest ús,
presentament,
ha de donar facilitats
perquè hi hagi discriminació
entre les diferents confessions.
Ricard Boigas,
Catalunya Ràdio, Tarragona.
I la Seu Vella de Lleida
és el monument favorit dels catalans.
Aquest concurs organitzat
per descobrir sàpients
amb la col·laboració
de la tribu de Catalunya Ràdio.
Lleida, Roser Parera.
Bona tarda.
Doncs sí,
els finalistes eren
la Seu Vella i Sant Climent de Taull,
tots dos de les terres de Lleida
i finalment la Seu.
Ha estat l'avançadora
amb 60.017 vots.
L'església de Sant Climent de Taull
ha obtingut 58.813.
Escoltem a Nabel Bernadó,
que és la secretària
de l'Associació d'Amics de la Seu Vella,
que estava molt satisfeta.
No podia ser d'una altra manera.
Lleida és Lleida
i la Seu Vella
és el seu monument.
És un reconeixement més.
Porta molts anys lluitant
perquè la Seu Vella
se la reconegui
no a Lleida,
que ja se la reconeix,
sinó fora de Lleida,
que fa molta falta.
El resultat oficial
s'ha donat a conèixer
aquesta tarda
en el programa
La tribu de Catalunya Ràdio
que comanda
Xavi Rossinyol.
Roser Pereira,
Catalunya Ràdio Lleida.
Esports, Julio Moner.
Bona tarda,
tres quarts de nou
es juga a Basilea Suïssa
a la final de l'Europa League
entre el Sevilla i el Liverpool.
La ciutat està presa
pels aficionats
majoritàriament anglesos.
Gerard Piqué
no creu que la disputa
avui d'aquesta final
passi i factura
el Sevilla
en forma de cansament
de cara a la final
de Copa de diumenge.
A Can Barça,
el turcar de Turan
ha tornat als entrenaments
i l'equip ha fet un dinar
de germanor tot seguit.
Neymar continuarà
al Barça fins al juny
de l'any 21.
El club ha confirmat,
a més,
que la setmana vinent
finalment no es jugarà
a la mig dos
que estava prevista a Qatar
per una qüestió
de dates
dels campionats
dels campionats
d'aquell estat.
El ciclista italià
Diego Ulissi
s'ha fet amb l'onzena
etapa del giro
en final a Solo.
Luxemburguès Bob Jungels
continua com a líder
de la prova.
I el lleidatà
Saúl Cravioto
ha guanyat la seva
semifinal de K1
200 metres
i accedeix directament
a la final de demà
al preolímpic de Duisburg.
Hi haurà dues places
per a Rio en joc.
A més,
Cravioto
fent parella
amb Christian Toro
ha passat a la final
de K2 200 metres
als preolímpic
també de Duisburg.
Tornarem a les 7
com cada dia
al Catalunya Véspera.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda.
Avui arrenquen
les preinscripcions
per cicles formatius
professionals
de grau mitjà.
Fins el 25 de maig
hi ha temps
per presentar
les sol·licituds.
Preimpressió digital
i impressió gràfica
són alguns dels cicles
que es poden cursar
al municipi.
A Sant Just es pot realitzar
entre d'altres
el cicle de
Postimpressió
i Acabats Gràfics
o el d'Impressió Gràfica.
El termini
per presentar
les sol·licituds
finalitza el 25 de maig
tot i que es pot presentar
documentació
fins al dia 27.
La llista
amb la puntuació provisional
es donarà a conèixer
el 6 de juny
i del 7 al 9
s'obrirà el termini
per presentar reclamacions.
Les llistes
definitives
d'alumnes admesos
es publicaran
el 4 de juliol
i finalment
el període de matriculació
serà del 5 al 12 de juliol.
Pel que fa a la preinscripció
dels cicles formatius
de grau superior
el termini
de presentació
de sol·licituds
serà del 26 de maig
a l'1 de juny.
La documentació
es podrà presentar
fins al 3 de juny
i la publicació
de la llista
de sol·licituds
amb puntuació provisional
es donarà a conèixer
el dia 10.
Del 13 al 15 de juny
es podran presentar
les reclamacions
i la llista definitiva
d'alumnes admesos
sortirà
el 4 de juliol.
El període
de matriculació
pel grau superior
serà també
del 5 al 12 de juliol.
Avui té lloc
la segona sessió
del curs de coneixements
enjustencs
sobre la vintena
miscel·lània
del Centre d'Estudis
enjustencs.
Es tracta
del capítol
gener de 1939
de Just d'Esvern
a Sant Justo d'Esvern.
El curs de coneixements
enjustencs
ofereix avui
la segona sessió
sobre els capítols
de la Guerra Civil
de la vintena miscel·lània.
Després de l'inici
del curs
dimecres passat
amb Roger Contia
sobre l'economia
de Sant Just
durant la Guerra Civil,
avui es tractarà
el capítol
gener del 1939
d'Ajust d'Esvern
a Sant Justo d'Esvern.
Serà a partir
de les 7 del vespre
a la sala Isidore
Consul i Giribet
de Can Genestà
amb els autors
dels articles
Francesc Riera
i Jordi Amigó.
Com viatjar econòmicament?
El Casal de Joves
amb col·laboració
del Servei
de Mobilitat Internacional
organitza una xerrada
per viatjar econòmicament.
Es donaran els recursos
per aprofitar
descomptes
i promocions
per preparar
el viatge.
La xerrada informativa
anirà a càrrec
de la responsable
del Servei
de Mobilitat
Internacional
Aroa Carmona
i pretén donar
les eines
a les persones
assistents
per aprofitar
tots els recursos
a l'abast
per preparar
un viatge
de manera econòmica.
Descomptes,
promocions
i carnets
són algunes
de les opcions
que possibiliten
reduir el preu
d'un viatge
per Europa
o per altres continents.
També s'explicaran
els programes
per anar a fer
d'opera als Estats Units
amb bitllets de avió
pagats,
és a dir,
per ser acollit
temporalment
per una família
a canvi
d'una feina auxiliar,
també per anar
tres mesos a Irlanda,
viatjar a Noruega
amb totes les despeses
pagades
o fins i tot
visitar el continent africà
per només
el preu dels bitllets
d'avió.
Totes aquestes opcions
possibles
es donaran a conèixer
aquesta tarda
a les 7
a la sala Ovidi
del Casal de Joves.
I finalment,
l'agrupament
Escolta Martin Luther King
disposa d'un nou local.
Es tracta d'un espai
al Centre Cívic
Joan Maragall.
Per acollir-los,
la consistori
ha decidit
eliminar el bar
de l'equipament.
L'Ajuntament
i el CAU
van arribar finalment
a un acord
i han trobat
un espai
per l'entitat.
Recordem que l'Ateneu
de Sant Jús
era una de les opcions
per acollir
l'agrupament
les obres
per l'acollida
de l'entitat.
Finalment,
es va descartar
aquesta opció
i ara,
després de diverses
negociacions,
s'ha arribat a l'acord
d'ubicar
el CAU
al Centre Cívic
Joan Maragall
i, d'aquesta manera,
poder disposar
d'un espai propi,
tot i que no serà
fins al proper curs
quan es pugui ocupar.
Fins aquí
la informació local.
Tornarem a més notícies
d'aquí una hora.
98.1
Ràdio Tosbem
98.1
Cara B,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes
ni dates de caducitat.
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortim.
Conduint.
Vius Connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats
per l'ús de mòbils,
GPS
i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Veus de la parròquia.
Aprofundiment de l'espiritualitat.
Una mirada a l'Evangeli.
Notícies i activitats d'Església.
Audició i comentari
de música i cants religiosos.
Els dimecres
a dos quarts de vuit del vespre
i els dissabtes
han diferit
a dos quarts d'onze del matí.
Ràdio Tosfem
98.1
Ràdio Tosfem
7 i 13 de la tarda.
Benvinguts a la segona hora
de la Penya del Morro.
D'aquí uns moments
parlarem amb el Sergi Arrada
des del casal de joves de Sant Just
que avui tenen moguda
perquè a les 7
comença la xerrada
de l'Aroa Carmona
sobre viatge econòmicament
del servei de mobilitat
de Sant Just.
També tindrem
l'Éric Guamara
a les tecnologies
que avui ens parlarà
de WhatsApp
sobretot
i d'aquí uns moments
també amb l'Albert Capapé
i de filosofia
d'Ocville Beach
d'Educació Canina.
Per cert, Dani,
les xarxes.
Resposa alguna cosa
a la pregunta
que estem fent?
No, de moment
ens hem quedat
com dèiem
uns 60...
Què preguntàvem
avui, Dani?
Avui preguntàvem
que els Mossos
han detingut 3 joves
per cometre robatoris
aquí a Sant Just.
Sí, correcte.
Creus que hi ha
poques comunitats
a Sant Just?
Un 67%
respon que sí,
que hi ha poca seguretat.
Que t'estàs ofegant?
No, no, ja està.
Allà, allà, allà, allà.
Que he menjat
una mica de poma,
però ja està, ja està.
No, no, mengis poma
entre la pausa
del collatí.
Sí, sí, em va molt bé.
No veus quina pell
tinc més fina?
La gent diu
que hi ha seguretat
o que no a Sant Just?
Un 67%
diu que sí
que hi ha seguretat
i un altre 33%
diu que no,
que no hi ha seguretat
aquí a Sant Just.
Mira, el Sergi Pant
diu Sant Just
Ciutat sin lei.
diu sí,
diu sí que hi ha seguretat.
Ell diu que sí,
però a ver,
si no viu aquí,
si no viu aquí,
què sap?
Viu a New York.
No, no.
No viu a New York?
Viu a Canadà.
A Canadà, ui, quasi.
Que hem de parlar de gossos?
Diu,
jo sempre porto
l'espai antiviolador.
Però tu per què ets
molt guapo, Sergi?
No per altra cosa.
No perquè siguin segur.
Escolta, va,
que hem de parlar de gossos.
Ja tenim l'Albert
cap a paper i el telèfon.
Albert, què tal?
Bona tarda.
Bona tarda, Jordi i companyia.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Una setmana més
a l'espai de filosofia
Dogville Beach.
Ja sabeu que si voleu
t'enviar les vostres preocupacions
sobre el món
de l'educació canina
i dels gossos
i tot això
ja ho podeu fer
a través de
lapenya del morro
arroba gmail.com
lapenya del morro
arroba gmail.com
i nosaltres
doncs li passarem
a l'Albert.
Per cert que avui
proposes parlar
de l'origen
de molts problemes
de conducta
en els nostres
companys peluts
que són
estirar
de la corretja
bordar
mossegar
i rossegar
coses de casa
empesar-se
a qualsevol cosa
que es trobin al carrer
vaja
el que al principi
podríem considerar
com a comportament habitual
no?
dels gossos?
Sí
habitual
i molestos
entre cometes
no?
Són aquesta mena
de comportaments
que ens fan
prendre certes mesures
que deterioren
la nostra relació
també.
I avui
per què vols parlar
d'això?
Perquè clar
dius que hi és un llarg
etcètera
no?
Que molts problemes
tenen
el seu origen
en les primeres etapes
del gos
quan en un escadell
o en la joventut
en l'adolescència
no?
del mateix gos
Sí
si te'n recordes
nosaltres la setmana passada
vam estar parlant
de quatre característiques
principals
que eren
els gossos
i d'aquestes
quatre característiques
només ens diferenciava
de les persones
de les persones
ens diferenciava una
que era l'última
que era el fet
que ells són
animals
carronyaires
i nosaltres
som animals
recolectors
això
em porta a pensar
i a parlar
una mica
avui
d'això
perquè quina és
la primera necessitat
que hauríem de cobrir
en els animals
en aquest cas
amb els gossos
haurien de ser
les bàsiques
si parem a pensar
o si visualitzem
ara per exemple
un cadell
de persona
un nen
un bebè
qualsevol
de qualsevol part del món
el primer que faran
els primers comportaments
no entre cometes
que comencen a demostrar
bona Jordi
t'estic veient per la càmera
hola Albert
hei
valent
ja està
doncs
si ens parem a pensar
les persones
hem de agafar coses
els primers comportaments
són
de moure els braços
de moure les cames
d'agafar
intentar portar-nos
a la cara
a la boca
provar tota aquesta mena
de coses
i
amb tota la bona voluntat
del món
les persones
què farem
propiciar
que aquell individu
aquell nen petit
tingui un entorn
apropiat
que sigui un entorn
que no sigui perillós
que no hi hagi endolls
que no hi hagi vidres
que no hi hagi coses
conchegudes
la seguretat
sempre
els més petits de la casa
que no hi hagi
cap mena de problema
al seu abast
com dius tu
amb la finalitat
d'això
de cobrir
aquestes necessitats
que té el nen
o la nena
que és d'agafar
i provar
textures
coses
normal
clar
normal
normal
perquè nosaltres som
com dèiem
som animals
recolectors
de manera natural
l'ésser humà
al ser també
l'animal
biped
ara tenim
una necessitat
diferent
en aquest sentit
i nosaltres
com a futurs
animals
recolectors
que serem
quan som petits
tendim a explorar
amb les mans
moltes coses
que de fet
això vas comentar
la setmana passada
que és una de les característiques
que ens diferencien
dels gossos
perquè ells
són carronyaires
vas comentar
exacte
exacte
i què
podem pensar
que com a animal
carronyaire
en aquestes primeres etapes
com bé dèiem
que és un mamífer
és un animal social
com nosaltres
és un animal caçador
llavors
aquestes tres coses
que tenim en comú
ens fan
que bona part
del creixement personal
i individual
siguin de manera
siguin paral·lels
similars
en algun punt
llavors aquestes etapes
en què el gos
necessita
desenvolupar
i cobrir
les seves necessitats
bàsiques
que són aquestes necessitats
que tindrà
com a futur animal
carronyaire
i futur animal
depredador
nosaltres
hem de
com a bons companys
hem de proporcionar
un entorn
segur
perquè aquell animal
pugui provar
diferents textures
provar diferents materials
que a vegades
ho hem parlat aquí
en seccions
exclusivament
parlàvem d'això
de com solucionar
aquests temes
de la boca
però el que em vinc
a referir
és
que nosaltres
el que solim
com a espècie
el que solim fer
és separar
els cabells
ben aviat
de la seva família
de la seva mare
i dels seus germanets
i començar a criar-lo
com si fos
una espècie
de primat
estrany
intentant
explicar-li les coses
com ho faria un primat
no tendim
a posar-nos gaire
en el seu lloc
això és un problema
perquè som espècies
diferents
com diem
amb característiques
diferents
clar
amb característiques
que a més demanen
exigències
diferents
perquè aquell animal
pugui completar-se
igual que nosaltres
durant la nostra
etapa de joventut
per exemple
hem de fer certes
activitats
activitats
i certes coses
inclús
parlen a dia d'avui
encara psicòlegs
que estan dient
que necessitem fer
durant una època
de la nostra vida
activitats
no supervisades
pels nostres pares
és a dir
quan som adolescents
o tenim una edat
necessitem
buscar-nos
les nostres aventures
entre cometes
sense que estiguin
les nostres pares allà
hem d'entendre
que això
als gossos
també es dona
d'una altra manera
d'una manera similar
però no ben bé igual
però també es dona
en aquestes situacions
aquesta similitud
el gos necessita
com deia
com és un carronyaire
necessita
tastar diferents textures
per crear
un fitxer propi
si no
si no cobrim
aquestes necessitats
que era el que
anàvem a parlar
d'aquesta secció
al final
això es tradueix
en problemes
de comportament
quan un gos és adult
tu dius que
el desconeixement
i també
la precipitada
intervenció humana
en el procés
de desenvolupament
de l'animal
poden causar
futurs problemes
de convivència
per exemple
això que diem
d'enmossegar
enrossegar coses
de casa
segurament
molta gent
el primer
de forma d'incentiva
el que fa és
treure-li el que està
arrossegant
treure-li
el que està
mossegant
en aquell moment
i això
tenint en compte
que l'animal
que el gos
és un animal
que ronyaire
potser estem
intercedint
de forma directa
amb el que el gos
li surt de forma natural
de manera que
estarem creant
segurament
o potencialment
tenim la possibilitat
de crear un animal
molt més territorial
o molt més egoista
entre cometes
del que hauria de ser
llavors
sorgirien
en aquest cas
si nosaltres
estem a casa
per exemple
i aquesta situació
que ve dius
veient que el nostre cadell
el nostre gosset
ens ha agafat
unes sabatilles
o una cosa
que teníem nosaltres
a pressa
i les està
arrossegant
nosaltres
primer
li traiem allò
i segurament
després
li tirem
una bronca
o el castiguem
una miqueta
perquè està fent
alguna cosa
que no ens agrada
i en cap moment
estem parant atenció
a l'exigència
d'aquell animal
que no la fa
perquè sigui capritxós
i li agradin
les sabatilles
sinó que el seu cos
li està demanant
o per naturalesa
que arrossegui coses
que arrossegui coses
que tingui
al seu abast
perquè d'aquí
unes setmanes
o uns mesos
allò ja no
li serà permès
per tant
consell
a partir d'aquí
si veiem
que el gos
de petit
quan és un cadell
està fent coses
deixar-lo fer
en aquest sentit
deixar-lo fer
no
seria intercanviar
aquest punt
potser seria més evident
o més adient
intercanviar
si és algo perilloso
que estigui arrossegant
només seria el cas
en què podíem intervenir
si fos una cosa de vidre
si fos una cosa elèctrica
si fos una cosa perillosa
hauríem d'intervenir
si és una cosa
per exemple
si m'ha agafat
la sabatilla
que dèiem
o el comandament
a distància
hauré d'assumir
jo hauria d'assumir
les conseqüències
perquè el meu error
no ha estat
no supervisar el gos
sinó no tenir
un entorn propici
pel gos
perquè aquell gos
hauria de fer vida
tranquil·la
fent una vida segura
és el que dèiem
quan tenim un bebè
quan tenim un bebè
ens posem
inclús
les cantonades
posem plàstic
amb els gossos
no ho fem
i tenint en compte
que són una espècie
completament diferent
que hauríem d'explicar-li
moltes més coses
que un nen
que el nen
al final
la nena
ho acabarà assumint
molt més fàcil
ara ho deia
fa un moment
ho parlàvem
amb la Gaudià Coster
que els nens i les nens
el que fan
és imitar
el comportament
dels adults
dels pares
en canvi
fan de mirall
en canvi
un gos
per molt que vulgui
no pot
perquè és una altra espècie
nosaltres fem coses
que ells no poden fer
té una morfologia
té unes valoracions
i uns criteris
propis d'espècie
que no li faran
entendre mai
potser el que nosaltres
volem fer entendre
però l'habitual
és que
potser tenim un gos
que ara té 4 anys
que està intentant
arrastrar-nos
cada cop que surt
el passejar
i és perquè potser
li hem posat
li hem intentat
ensenyar
passejar amb corretge
quan no ho hauríem
d'haver fet
quan el gos era jove
i necessitava córrer
quan tenia 6-8 mesos
aproximadament
nosaltres
ens vam posar al cap
que havíem de tenir
un passeig tranquil
amb aquell animal
i l'animal
precisament
el que necessitava
era córrer
córrer
i sense corretge
exacte
en fi
doncs Albert
no sé si vols afegir
alguna cosa més
però crec que clar
el missatge
i la reflexió
aquesta en general
sobre els problemes
que poden tenir
els gossos
i que moltes vegades
són origen
en aquestes etapes
com dèiem
de joventut
de quan un és cadell
d'adolescència
i sobretot
afegir-hi com a final
que tingui l'ada
que tingui el gos
si té una problemàtica
així
té solució
no és una cosa
en què el gos
o la gossa
s'hagi de morir
hi ha maneres
de solucionar
aquest tipus
de problemàtiques
l'únic que
hauríem de tenir
en compte
i parlar
amb algun educador
o algun educador
de la zona
perquè ens sigui més
molt bé
doncs Albert
moltíssimes gràcies
ja sabeu que
podeu utilitzar
també el mail
del programa
si teniu qualsevol consulta
sobre el món
que n'hi
i el vostre gos o gossa
lapenyadelmorro
arroba gmail.com
lapenyadelmorro
arroba gmail.com
Albert
que vagi bé
adeu-siau
bona tarda
molt bé
bona tarda
t'he saludat
per la webcàmera
adeu-siau
molt bé
jo també
però no em veu
no em veu
que vagi bé
adeu-siau
adeu-siau
segueix la penya
del morro
a Twitter i Facebook
a Twitter
lapenyadelmorro
a Facebook
lapenyadelmorro
com veu
sou originals
de Mets
5 minuts
arribem al punt
de 2 quarts
7 de la tarda
continuant en directe
lapenyadelmorro
i ara tenim
l'Eric Portmar
estic fatal jo avui
mare de Déu
és que
han vingut
les carabateres
aquestes
les glòries
calla
calla
les glòries
que són tan simpàtiques
ens han
d'aquí
d'estar talat
Eric Portmar
bona tarda
bona tarda
ara
atenció
perquè Eric
ara parlarem
justament
del WhatsApp
per ordinador
que ja ha sortit
de forma oficial
i ja tal i qual
però abans
hauríem de parlar
de l'incendi
que aquest matí
hi ha hagut
a l'Institut de Sant Jut
de fet nosaltres
hem retuitejat
un parell de vídeos
diferents
que els podeu trobar
tant al Facebook
com al Twitter
del programa
de la penya del morro
Eric tu estava a l'Institut
aquest matí
estava a l'Institut
com has viscut
què ha passat
bueno aviam
no
crec que s'ha fet
una imatge
massa gran
de lo que en brindicat
ha sigut
anem per parts
Eric tu on estaves
quan hi ha hagut
aquest incendi
jo estava a la pista
les escales
que baixen a la pista
per tant
te deixo que era
l'hora del pati
l'hora del pati
exacte
eren les 11.40
una cosa així
ha sigut
un quart d'hora
abans d'acabar el pati
d'acord
llavors això
hi ha hagut un moment
bueno
estàvem amb els amics
en ella
arrepenjats a la balla
que era la barra
per baixar que hi ha
hi ha hagut
primer de tot
hem olorat
una mica de fum
i va bueno
algú estarà cremant
algú
bueno perdona
però no a l'Institut
no li has donat importància
no perquè per allà
hi ha un cremadero
per allà a vegades
se sent un lot cremat
no era la primera vegada
cremadero
és la
l'omenclatura oficial
cremadero
d'aquests de cotxes
que cremen cotxes
el Sergi Pont
coneixeu Sergi Pont
diu
això què és
diu ara
les notícies del Casso
o què
no
el Casso
con Eric Pomar
això ha passat avui
no ens estem inventant res
llavors
què més ha passat
doncs això
ja s'ha sentit res
una furtó
3 o 4 segons
d'olor de fum
i després s'ha apagat
bueno
ja no hem sentit res
no hem escutat res més
fins després
al cap de 5 minuts
llavors sí que ha començat a sortir
molt molt fum
com si estiguéssim fent una barbacoa enorme
una barbacoa
una barbacoa
no es descarta que fos algú realment
que estigués allà
doncs amb uns pinxos
o unes botisfarres
sí clar
és el que hem de veure
uns calçots
o alguna cosa
clar
ja no és temporada
no hi havia ningú
i això
i llavors després
això venia darrere del poc
darrere del gimnàs
darrere del gimnàs
darrere del gimnàs
i allà hi ha tota la valla
que toca amb el carrer
de baix de la bona aigua
correcte
que hi ha un descampat
hi ha un solar
i allà hi ha aquestes plantes
darreres
que s'enganxen a les valles
i a part hi ha el bruc aquest
saps?
el bruc?
el bruc
la cinta aquesta de palets
que és per tapar una mica
això es diu bruc?
no es diu bruc
ah no ho sé
no ho sé
és que no ho sé
no sé què és
però m'imagino
això que és que servien les valles
per tapar una mica
d'intilitat
ah val val
que és de color verd
no no és verd
és marró
és marró
marró
val d'acord
que és com una mena de
una malla
una malla
però de fibra
no eren de branques
eren de branques
de branques seques
val
i això és
això ens sent molt ràpid
això
clar llavors la pregunta és
això
que aquí ens donem
l'origen
d'això
quin és?
l'origen d'això
perquè és curiós
m'han explicat dos vegades
primer m'han explicat
hi ha dos versions?
hi ha dos versions
anem a la primera
la segona amb quadraments
a veure la primera
la primera
és que hi havia uns
allà
que estaven
amb el cigarro
o allò que sé
que fent
estaven fumant
estaven fumant
a dintre l'institut
o a fora
a dintre l'institut
i no sé com
l'han apagat o alguna cosa
i a mi m'han dit
que això em sembla
una nàmica estona
que l'ha apagat
i l'ha apagat
i l'ha apagat
això amb la sabata
i se li ha pres
la sabata
exacte
això ho hem escoltat
alguns
la segona versió
perdona
i que això ha agafat
i s'ha rastregat
sobre això
per apagar-ho
sobre això del bru
i ha sigut pitjor
que ha sigut
quan ha pres
la segona
perdona
en el cas que fos així
això és un problema
a la persona
que li ha passat això
que no sé si se sap qui és
sembla ser que sí
però no dinem noms
evidentment
no cal dir noms
però sembla ser que sí
l'institut
és com una família
tothom es coneix allà
l'institut dubto que ho sàpiga
però a mi m'han arribat
l'institut
ho dic perquè
és que estem parlant
d'una cosa que
a veure
que pot semblar
el govern
anava a dir
una entremaliadura
però clar
estem parlant
d'un incendi
estem parlant
d'una cosa
que realment
han sigut perillós
perquè després
han vingut la policia local
han vingut els bombers
han vingut els bombers
que els he trucat
els has trucat tu
bueno
ja quan ha començat
a sortir fum
ens hem acostat
perquè jo em imagino
que t'ho amb el mòbil
gravant
tothom
i llavors després
quan hem vist això
i darrere del gimnàs
hem vist
una flama
doncs ara aquí
la gent grava
la gent grava
anirà allò
i ho ha agafat
i he trucat el cindor
però tu pensa
que els bombers
han dit
que era d'origen
desconegut
completament
i no és cert
perquè estem dient
que hi ha hagut
aquest argument
que ha volgut
apagar la colilla
i llavors
la borilla
i llavors
què ha passat
que com que
ara a la primavera
hi ha aquell borrissol blanc
això és allò
això és el que pren
un moment
un moment
estem a la
això és la primera opció
que a mi no em quadra molt
la segona
que és la que ha vist
la meva germana
la primera
és la d'una cigarreta
mal apagada
correcte
la segona
és que ara
a l'institut
hi ha aquests arbres
que deixen anar
aquests com
no sé
com aquestes fulles
pollancres
pollancres
pollancres
això que vola
que flota
i sembla que
sembli
perdona
no està ben dit en català
però
és que s'esparceix
i no està ben dit
en català
però és
que s'escampa
la llavor
de forma
pel vent
és com una mena
de cireres
molt grosses
tenen aquestes formes
o no
i que es fan
com plomes
com si fossin
plomes
són com
unes boles
d'aquestes
de pim pom
no són aquestes
això és del plataner
això és del plataner
que floten
que queden en suspensió
en l'aire
això sí que pren
bastant
a mi el que m'han explicat
que això ho han vist
és que
han encès
primer un noi
han encès una
i l'apagada
i després
l'altre
que és qui ho ha fet
n'han encès una
més gran
i ja no les ha pogut apagar
i això tu és que et quadra més
que no pas algú
que estigui fumant un cigarro
i l'hagin intentat apagar
jo com que tinc fons
que m'han dit
que és la primera
la primera opció
a mi és la que m'han dit
jo com que no hi era
no puc dir
si ha sigut A
o si ha sigut B
aquí tothom parla
i ja se sap
o sigui
on diu una cosa
per exemple
Sergi Pont
que Sergi Pont
li va anar-li bé
perquè ja està al xat
avui tota la tarda
ja està bé que vingui
diu
l'incendi
diu ha estat provocat
per un borrissol de malic
podria ser això
podria ser
en cas que fos així
això seria increïble
borrissol de malic
potser
allò que tens
el malic que et mires
el Homer Simpson
que estava per allà
et fas així
llavors t'ho treus una mica
i allò que et queda
ho intentes encendre
amb l'encenador
és possible
i el tirar-ho
que allò és molt
incendiari
no ho sabem
però total
tu però creus
que és més
d'aquestes llavors
jo crec que això
pot ser més
bé
que tampoc ho sabrem
o potser és a unió
de les dues opcions
no ho sabrem mai
això creieu
no ho sé
no crec
no crec que l'incidut
comenci
perquè ha sigut
però això
llavors
quan ha començat
a sortir tot el fum
les flames
sí
què ha passat aquí
hi havia una professora
allà baix
aquella professora
l'únic que feia era
apartar els nens
però clar
tampoc hem vist
que ningú estigués
trucant a ningun lloc
ja
moments de pànic
pregunto
ho dic perquè
Joan Xirivell
ha comentat a la notícia
de Ràdio d'Esvern
moments de pànic total
ha dit
i la Júlia Moreno
després ha dit
ostres
clar
és que
és això
són moments que
el pla
suposo que s'ha fet
no?
el pla d'emergència
un moment
ara t'ho explico
ara t'ho explico
què ha passat?
això d'aquests moments de pànic
hi ha hagut un moment
que sí que
el Fox ha escampat superràpid
la valla
ha cremat 3 metres
en un minu
en 2 segons
ha sigut
última hora
amb Eric Pumat
com una ràfaga
exacte
en un moment
que feia una flama molt gran
i justament a sobre
hi havia un arbre enorme
en dies
llavors aquí s'ha patit una mica
sort
que fa dues setmanes
van desbrussar
tota aquella part
de l'institut
que no arriba a estar desbrussat
i allò estava gairebé sec
o sigui que hauria sigut pitjor encara
està bastant pitjor
bé de fet
estem fent broma
perquè afortunadament
no ha passat res
no hem de malamentar
no ha mort ningú ni res
i realment
això tampoc ha sigut un incendi
i allò quasi
bueno però podria
podria haver sigut
la part darrere del gimnàs
deu estar negra
està negra tot allò
quan s'han trigat
els bombers a venir?
ben bé
primer ha arribat
la policia local
clar perquè ho tenim més a prop
poden anar caminant
xinutxano
no van caminant
ja t'ho dic jo
després han vingut els Mossos
i després hem vist que passaven
quan ja ens han tret
tots a fora de l'institut
aquí al carrer
o sigui perdona
us han desallotjat de l'institut?
ens han tret del pati
perquè clar
normalment el
el que és l'evacuació
per si hi hagués un incendi a dintre
vol dir que tothom a la pista
clar
si a la pista no podem entrar
no
no podeu anar a la pista
perquè és on hi havia
estava al costat del gimnàs
on hi havia l'incendi
clar això és el que tu deies
si això hagués passat
a hores abans
que no estiguéssim al pati
el que hauríem fet
és confinament
ens quedem a dins
ens quedem a dintre
però clar
no podíem tornar a entrar
no
llavors hem agafat
estàveu una mica en terra
de ningú
estàvem al carrer
heu hagut de marxar al carrer
correcte
i allà al carrer
i després
clar
en l'edifici
que està més tocant al carrer
que és el de
bueno
on està en primer d'ESO
segon d'ESO
perquè si han pogut entrar
a fer classe normal
una pena
haver hagut d'anar al carrer
i no fer classe
jo justament
tenia examen de filosofia
oh
quina pena
quina llàstima
quina pena
clar
dos preguntes que tinc jo
la primera
quant de rato heu estat
a fora
i la
entre que ha passat tot
i hem tornat a entrar
una hora
una hora
i la segona pregunta
perdona
estona eh
en català estona
no rato
estona
perdó
l'estona
bueno una hora
i la segona pregunta
tu creus que servirà d'excusa
per remodelar
el gimnàs
no home
aquesta cremada
d'una vegada
no
tampoc
no ha causat
això és el que ha passat avui
a l'institut de Sant Lluís
per tintar-lo no estaria ben bé
on s'han cremat uns quants matolls
de moment els bombers han dit
que ha sigut d'origen desconegut
però com hem comentat
aquí és possible que hi hagi hagut
un factor humà
fins que no s'ha confirmat res
no ho sabem
no ho sabem
segur
segur
segur factor humà
sí sí segur
perquè això no és allò que hi ha un vidre
i passa el sol
no segur
no
aquí clar
estem parlant de
que si us sorprèn
no és la primera vegada que passa
no no no
no és la primera vegada que passa
no ha passat
també va passar
però va passar una cosa
va estar més petita
que el van poder apagar
amb aigua
amb aigua mateix
però clar
això és
és veritat
aquí m'imagino que
no recordo
sí
i a veure
ara bromes a part
aquí s'hauria una investigació
judicial
m'imagino que
doncs això
estem parlant
d'un presumpte delicte
s'ha escrit un crim
aquí total
no
no és un crim no
aquest és un period d'incendi
s'ha escrit un incendi
de totes maneres
un incendi
perquè si és
que és per la primera part
que estan fumant
si estàs fumant
cigarreta
que no es pot
en el centre
no es pot
està prohibidíssim
clar
està prohibidíssim
per tant aquí
veurem a veure quines mesures
pren el centre
per l'institut
però si realment ha sigut així
han enviat un correu
la mia
els 20 minuts
mitja hora
que hem entrat
han enviat un correu
a casa
dient això
que s'havia produït
un petit incendi
que tothom estava bé
que tothom estàvem bé
que les classes s'han parat
aquella hora
i han tornat
a l'altra hora
i estan dit
ni per què
ni què ha passat
home la foto
la foto que ens ha repriolat
el nostre amic
Eric Pomar
al Twitter
la veritat és que
casualment
el tenim aquí
aquella ha sigut
el moment
aquesta impressiona molt
perquè veus aquí
això és el que dèiem
del moment de pànic
entre cometes
a veure si ara
la podem posar en pantalla
un moment
espera
la posem en pantalla
així
doncs era
una imatge
doncs
caòtica
no?
perquè clar
dius
madre mia
i tu també
els mòbils
que a l'institut
no es pot portar mòbil
en principi
l'any passat
a la consell escolar
abans de marxar
ara podeu portar
el mòbil
al pati?
clar
això és una victòria
no?
per vosaltres
l'any passat
al consell escolar
quan encara hi era jo
ho vam estar decidint
i al final
ho vam aconseguir
molt bé
però bueno
Dani
no el visquis del passat
no però estic content
estic orgullós
d'aquest això
bueno escolteu
que res
són les 6.38 de la tarda
aquest tema
en principi
el donem per tancat
sisplau
Eric
i aquesta és a l'institut
digue'ns com continua la cosa
si alguna novetat
l'última hora
més que res
per saber
com anirà la qüestió
i si hi haurà represàlies
per aquesta persona
que en principi
doncs ja sigui
una setmaneta a casa
s'emportarà
no és que a veure
aquí hauríem de discutir
un party gran
la diners
la...
la...
la...
la...
la...
la diner pòster
ja
bueno en fi
veurem a veure què és el que
el que passa
però clar
hi havia gent que deia
home que l'expulsin
directament
per exemple
no?
però aquest noi
diuen que ja ha sigut
expulsat d'un altre centre
amb el qual
No sabem si ha sigut aquest, però si ha sigut aquest...
No, un moment, no podem començar a llançar sospites.
No ho van enlloc.
Però hem d'especular.
No, no, no.
No, no, aquest no és el programa.
Si vols especular...
Jo soc la Rahola.
Si vols especular, vine'l just a la costa amb la Carme al matí.
Ah, sí? A quina hora?
Al matí?
Ja quedo.
Carme, hola, guapa.
Bueno, escolta, anem a les tecnologies perquè hem de parlar, com deia Amèric, avui del whatsapp per web, no?
Sí, bueno, a finals de setmana passada Whatsapp va treure...
Bueno, ja recordeu que a finals d'any, inclús abans, Whatsapp va treure això de que podies parlar des de l'ordinador,
però a través del navegador de Google, jo què sé, del Chrome o del Firefox o tot això així.
I no acabava de convèncer la gent perquè, clar, t'havies de connectar i...
Bueno, vamos, què hem fet ara?
Aquella aplicació que tu accedies a través d'internet, fer-la en una aplicació que tu et descarregues del teu ordinador.
Però, vamos, la dinàmica és la mateixa.
Seguís passant això de...
El que seria ideal és que tu entres amb usuari i contrassenya i t'oblides del teu telèfon,
que el pots tenir a l'altra punta de la casa.
Amb això no.
Això vol dir que el telèfon l'has d'anir obert, bueno, relativament a prop,
i anar-lo obrint de tant com de...
Cada una estona, clar, perquè si no el whatsapp automàticament es desconecta.
Amb aquesta aplicació has d'estar en internet?
Has d'estar en internet.
Has d'estar connectat.
Has d'estar connectat a la mateixa xarxa.
La mateixa wifi.
Els dos, el mòbil i l'ordinador.
Correcte.
Sí, sí.
Molt bé.
I alguna altra cosa més?
Sí, avui comença el Google i jo, que és la setmana que es pot dir a conferències de Google,
que és on van tots els desenvolupadors, això.
Que, normalment, avui, que és el dia més fort, que és quan comença,
es presenten les coses noves.
Veurem... Mira, en 20 minuts comença la conferència gran.
Es veurà, suposo, que l'Android TN, la nova versió, la definitiva, ja...
Google TV o no?
Google TV no ho... No, no s'ha dit res.
Però sí que es veurà Android, realitat augmentada.
Ah, Android de realitat augmentada.
Correcte, sí.
Bueno, s'està dient que potser podria ser un nou sistema operatiu adaptat,
que seria per realitat augmentada.
Potser també ja estan especulant que podríem veure unes Google Glass noves.
però, bàsicament, el que està segur que veurem és Android TN, la versió nova,
i l'Android, en realitat augmentada.
Bé, per cert, mira, el Sergi Pont diu, a Ràdio Esverna es parla castellà,
però es parla castellà perquè abans hi havia les Glòries,
i després també hi havia la Clàudia Coster, que és alemanya i que no entén el català, pobra.
Segur que no entén el català, pobra.
I es difonen rumors infundats, també.
Es fan judicis paral·lels.
Diu, però què és això?
Diu, estic indignat.
Diu, sembleu la Nòria.
La Nòria, a més, perdó, un referent caducadíssim, la Nòria.
La Nòria, sí, no sortia aquella la...
Diu, si digués, sembleu la Sandra Fernanda.
Diu, sàlva meu o alguna cosa, però, clar, la Nòria està caducat.
Bé, en fi, Eric, alguna cosa més?
Perquè, si no, ho deixem aquí, que hem de connectar amb el casal de joves de Sant Just
després de la pausa per la publicitat.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
Una bona setmana, eh?
La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern.
La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern.
98.1
La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern.
98.1
Cara Bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esperm.
Quina latria, no?
Quins minuts arribem al punt de la set de la tarda
i hem de connectar amb el casal de joves com cada dimecres
i allà ens espera l'Alejandro Fernández.
Alejandro, què tal? Bona tarda.
Bona tarda, com estem?
Bona tarda, mira aquí.
Estem en un ritme ja de final de programa.
Vinga, dame, todo, dame, todo.
Us veig maquineros aquí.
Avui sí, maquineros.
Avui ens han passat moltes coses al programa.
El programa m'ho vidit jo.
Bueno, escolta, atenció perquè hem de parlar, com dèiem,
del casal de joves, Alejandro,
que ara sabem que d'aquí un quart d'hora comença la xerrada de l'Aroa
que ha generat expectativa entre els joves de Sant Just,
perquè molta gent a l'hora de viatjar econòmicament li interessa
i l'Aroa avui fa aquesta xerrada.
Ja hi ha algú al casal o no?
No, encara no.
Perquè ja saps com va el teu poble, eh?
Que s'esperen al minut.
El meu poble de tots, eh?
El poble de tots.
Bueno, al seu últim moment vindrà algú.
Espero que vagi bé,
perquè l'Aroa, pobra, patia per si no venia ningú
i sabia suspendre.
Però bueno, no.
Esperem que no.
En principi creiem que vindrà, eh?
Sí, jo també ho crec.
Bueno, en fi, què...
Mira, el Sergi Pont diu
que aquella època en què Ràdio d'Esvern era un mitjà rigorós
i de referència arreu.
Doncs res, no queda res.
No queda res, ja.
No queda res, és altra cosa, això ja.
Bueno, Alejandro, més coses,
perquè de cara als propers dies,
què feu al casal de joves?
Doncs, mira, per aquest divendres
farem el segon circuit de drons.
Hombre, que això ho portes molt tu, no?
O no?
Bueno, entre l'Esteven i jo.
Ah, bueno, però això és una cosa nova, novíssima, no?
De fet, crec que és un dels pocs llocs a Catalunya, potser,
que es poden fer circuit de drons oberts així a la ciutadania.
Sí, sí, perquè, bueno, això,
vam veure que era com la joguina boom, no?
Sí.
D'aquest Nadal i...
Bueno, d'aquest any, en general.
Sí.
Que nosaltres, també, amb els campionats i tal,
hem anat sortejant i donant com a premi.
Bueno, vam estar calculant
i potser heu donat una quinzena o una vintena de drons
durant tot el any passat, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I ja veiem molts nanos que venen per aquí
a l'esplanada de la gespa
i que de tant en tant volen i tal.
I, clar, molt a volar a fora,
però la normativa, bueno, és com molt...
És que, bueno, no està clar, eh?
Com sempre, la gent sempre va molt més avançada
al que realment passa.
Sí, sí.
I munteu un circuit a dins de la sala utopia.
Sí, tota la sala utopia serà un circuit amb debilitat, val?
O sigui, pengem aros i posem pneumàtics al terra, també,
perquè es passi pel mig del pneumàtic.
Bueno, es fa un circuit d'habilitat.
Qui tingui traça ho farà tot sencer.
També hi ha la possibilitat de només fer 3 o 4 proves.
Però si ho fas tot sencer sí que farem la volta més ràpida,
que es cronometra i, bueno, i anem ficant records aquí, no?
De fet, si algú no té dron, vosaltres el podeu deixar.
El que passa que, clar, si algú no té dron,
vol dir que no té habilitat i té més números de carregar-se'l.
Això ho teniu contemplat?
Això!
Això!
No, aviam, nosaltres, jo tinc un dron aquí que sí que el puc deixar.
Vale, és que si m'has de deixar a mi, que jo no he fet servir mai un dron,
o l'Helena García Melero, que no sé si ho saps, però...
Ostres, si l'Helena García Melero la valia, eh?
Es carrega cada vegada quan deixen un dron, el tira per fora de TV3...
Va ser uníssim.
No, clar, el tema és estar 5-10 minuts explicant una...
És molt fàcil, realment.
O sigui, si heu portat un cotxe teledigit, el concepte és el mateix, però volant.
Però volant, clar, és clar.
O sigui, has de guardar una miqueta les distàncies amb el sostre i les parets,
però en realitat és fàcil, li agafes el...
És que tu perquè tens una ment privilegiada, però clar, jo no sé,
tinc la sensació que em costaria i el trencaria a la primera.
No, Jordi, no.
Bueno, sí que hi ha hagut una persona que s'ha carregat un...
Ara, ara, què va passar?
Volem saber la veritat.
Tu has anat allà a bolxar, eh, Jordi?
A veure, què va passar?
No, vam comprar nosaltres pel casal 1 dels que donàvem de premis al principi de tot
per provar-ho, per veure si era un bon premi o no, no?
Llavors l'Estevan i jo el vam provar, vam volar, tal...
Guai, no?
Li vam deixar el Sergio Herrada.
Però, ah, ostres!
El Sergio Herrada.
Per no tenir ni carnet de bici.
No tenir clafes a la barba, imagina't-hi.
I...
I res, o sigui, bueno, va durar 3 segons.
Oh!
El vaig treballar contra la paret i sí, ja està.
Ja l'hi comentaré quan el vegi o parli amb ell, perquè, clar, això és que no pot ser...
Clar, també estem parlant d'un nanodron, eh, que és com, jo què sé, com una galeta maria, eh?
No, no, no, no l'he intentat justificar.
No sap pilotar.
Però sí, sí, se ho va carregar.
Clar, tant de Star Wars, tant de friki, i no sap pilotar un X-Wing dron, no?
Bé, en fi, doncs, escolta, queda dit.
Aquest divendres a quina hora feu el circuit de drons?
De 5 i mitja a 8, aprox.
Molt bé, molt bé, perfecte.
Vale.
Bé, més coses.
El cap de setmana teniu prevista alguna activitat al Casal de Joves de Sant Just?
Dissabte a partir de les 6 tenim el Dinemotopia amb la pel·lícula Truman.
Hombre, Truman, és la del gos, no?
Sí, senyor, i el Ricardo Darín.
Que va guanyar el Goya, a més a més, la pel·lícula aquesta.
Sí, senyor.
Molt bé, i, per tant, entrada gratuïta...
Entrada gratuïta, projecció en versió original, subtitulada, bueno, subtitulada, no, perquè és en castellà.
Sí.
I res, a partir de les 6, que ja ho he dit, però, bueno, quan comenci la projecció es tancarà la sala i no es podrà ni entrar...
Ni sortir.
Ni sortir.
Bueno, sortir, sí, és una llengència, sí, no?
A la lavabo, sí, però ja està.
Però, si no, com en un cinema, com en un cinema.
Bé, doncs està bé, eh?
Perquè, clar, nosaltres patíem pel Cineclub Utopia aquella entitat, te'n recordes, tu, aquella entitat mítica que vas aparèixer, però s'ha reconvertit, no?, ara, en...
Bueno, sí, ho hem absorbit des del Casal.
Clar, està molt bé, està molt bé.
Clar, perquè està bé tenir una programació de cinema de qualitat.
És el cinema una mica desenjuç, el Casal de Joves, eh?
Sí, bé, i pretenc que sigui això.
Sí que és cert que continuïm tan impúblic, eh?
Que això sí que és d'agrair.
Sí.
Perquè hem canviat horaris i tal, i bueno...
Bueno, us ve gent a veure, no?
Això és important.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs això serà, com diem, aquest dissabte a les 6 de la tarda, has dit, o quina hora has dit?
6 de la tarda.
Molt bé, perfecte.
I el diumenge, tanqueu o...
I el diumenge, jo crec que tanquem.
Sí, no?
O què?
Sí.
Perquè ja me deixeu descansar una mica.
Ah, tinc una cosa a comentar-li al Dani.
Ah, digues.
Te'n recordes d'un amic meu cuiner que es diu Sergi Marqués?
Ombles Sergi Marqués, i tant, que sí.
Vale.
De cara a l'estiu, m'ha comentat que...
Bueno, s'ofereix per fer un monogràfic de cuina.
Molt bé, no?
Que guai.
Amb una única condició.
Amb quina?
Que vol un...
Que una persona sigui el seu ajudant de cuina.
Un pinxer.
Vol un pinxer.
Un pinxer.
El Sergi vol un pinxer, home.
Sí.
Ai, ai, ai, ai.
I amb què vens amb tot això?
Què vols dir amb tot això?
Què, què, què?
Home, tu qui creus que m'ha dit que vol de pinxer?
Hòstia, vols dir?
Què dius?
La Miracle Serra.
La Miracle Serra.
Aquí, aquí, a veure, aquí.
Va, no empecemos.
El senyor Dani Martínez.
Què dius?
Sí, la Mar m'ha dit així, eh?
Tot un honor, eh?
Sí.
I tant.
Si no el Dani, jo no vinc.
Oh.
Serà un pinxer de luxe.
Bueno, Dani, què dius tu?
Home, jo dic que sí.
Sí, quiero.
Sí, quiero.
Bravo, bravo.
Sí, quiero.
Sí, sí.
Que bonic, que bonic.
Bueno, pues ara us caseu, eh?
Home, clar, aquesta tarda, com que vindré per aquí del casal,
si vols xerrem una mica.
I en parlem, en parlem.
Mira, ja s'apunta ja, molt bé.
Sí.
Escolta, Dani, però porta't bé tu, eh?
Jo em portaré bé.
No trenquis res, eh?
Jo portaré la meva xacatilla de l'escola.
Home, clar, que ja que estic estudiant cuina...
Tens una xacatilla que posa Dani Martínez, o no?
Sí, i que posa Institut Martidot, com Miguel Rito,
que sembla cara de bo, saps?
Clar, clar, clar.
Bueno, en fi.
Bueno, escolta, quan tinguis un estrellet mitjelló,
ja ens convidaràs a tots, eh?
I tant.
I tant.
La propagata que t'estem fent tots,
t'estem pagant tots, eh?
Ja ho sé, moltes gràcies.
Ja us portaré aquí una esferificació d'algú.
Vale, perfecte.
Això queda gravat, eh, Dani?
Sí, exacte, exacte.
Va, va.
Estem donant tots una empenta,
que us fem per llaurar-nos el nostre futur culinari i de menjar.
Vale, Dani?
O sigui, que tu ens has d'alimentar quan siguem grans
i estiguem a la residència.
Bueno, i tampoc...
A l'estiu potser fem alguna cosa, no, Jordi, o què?
Què vols dir?
Home, que a l'estiu ja saps que toca alguna cosa.
Tu, per tot el que sigui menjar,
aquí sempre tindrem les portes obertes.
Molt bé, molt bé.
Com tothom.
Bueno, no, perquè ho fem per ell, això per ell sempre.
Sí, sempre.
Bueno, en fi, doncs, Alejandro,
moltes gràcies, o si vols dir alguna cosa més,
ja aquests minuts que tens de protagonisme
a la Ràdio Líder de Sant Just.
Re, que moltes gràcies, els estimo.
Sí, molt bé.
Parlem la setmana vinent.
Perfecte, vinga, doncs a descansar.
Ha arribat algú ara, o què, parlador?
Sí.
Eh, encara no.
Veig una moto, però, clar,
sí, estan allà amb el mòbil i no sé si...
Perdó, l'Arola la tens aquí al teu costat o no?
Sí, la tinc aquí.
Home, passa-me-la, per favor.
Està parlant per telèfon, ara.
Ah, deu estar parlant amb el regidor de joventut.
Segurament.
Que tenen aquí un...
Amb el conseller de joventut,
o que no existeix, però...
Ara o alcaldessa, eh?
Poca broma.
Ara o alcaldessa, sí.
O sigui, tinc a veure el documental de la col·la,
o alcaldessa, que no...
Va dur un trailer l'altre dia, em va molar,
però no l'he vist.
Bé, en fi.
L'heu de passar al Cine Club Potopí algun dia.
Vale.
Alejandro, que vagi bé.
Cuida't, un petó guapo.
Vinga, un abraçada.
Ai, bé, doncs mira, ja està aquí.
Dia passa, any empeny,
i ara acaba,
programa finalitza.
En fi, Dani, ja està.
Tot el que comença acaba,
tot el que puja a baixa,
tot el que va cap a la dreta,
després se'n va a l'esquerra.
Esquerra.
Bé, sí, és una cosa que...
Tot el que s'allunya del micròfon.
Després s'apropa.
És la llei de la vida.
Sí, sí.
Hem de deixar-ho aquí.
Però és que és d'hora, eh, encara.
Que vols dir que és d'hora.
Home, que encara queden molts minuts.
No, però escolta,
si ara hem d'acabar el programa.
Hi ha la publicitat.
Després hi ha ve l'informatiu,
ara amb els...
És que ha sigut divertit el programa d'avui, eh?
Què t'ha agradat a tu?
A mi m'ha agradat molt,
perquè les cabareteres,
oi, simpatiquíssimes,
és més maca.
T'agrada molt les glòries.
M'ha agradat molt les glòries.
Per cert,
Avui en sàvem una pregunta al Twitter, Dani.
Avui en sàvem una pregunta al Twitter.
La pregunta era sobre uns actes vandàlics
que doncs hi ha hagut aquí a Sant Just.
Perquè els Mossos han detingut a tres joves
per cometre robatoris a Sant Just.
Creus que hi ha poca seguretat a Sant Just?
Aquesta és la pregunta que formulem avui.
I què respost la gent de moment?
La gent em sembla que...
Un moment, que estic actualitzant
per si hi ha dades noves.
Un moment, baixem.
Actualitza.
Però sembla ser que...
Per què diu la gent?
Què no és la resposta, Dani?
Aviam, un moment.
Que s'està actualitzant.
Ah, ja està actualitzat.
Has de tenir un Windows millor
perquè és que si no, clar...
No, aquest em va molt bé.
No, el linkat va molt bé.
Ah, el linkat té.
Sí, el linkat.
Llavors, un 67% diuen que sí,
que hi ha seguretat a Sant Just,
que se senten molt segurs
i que no tanquen la porta amb clau,
amb la qual cosa no passa res.
Correcte.
I 90%, ai, perdó.
No pot ser, eh?
Un 33% diuen que no,
que no hi ha seguretat
i que tenen 4 o 2 a casa
per si a algú se li ocorreix entrar.
Clar, què vol dir?
Que han votat 3 persones, no?
Correcte.
3 persones.
Bé, doncs fins aquí
la penya del morro d'avui.
Gràcies a tot que ha fet possible el programa
amb les Glòries Cabareteres,
la Capitana, la Martínez i la Patiño.
També avui amb la Clàudia Costa,
que ens ha explicat
com canalitzar millor
la nostra comunicació
a través de la terapia energètica.
I l'Alberca Papel
a la filosofia
d'Ovil Beach,
educació canina.
L'Eric Pomar
amb les tecnologies
i avui ha explicat-nos
sobretot aquest incendi
que hi ha hagut,
petit incendi, eh?
Sense ferits
i que no ha anat més
a l'Institut de Sant Just.
I ara, al final,
amb l'Alejandro
des del Casal de Joves
ha explicat-nos
quines coses
faran els propers dies.
I, com sempre,
al Twitter i al Facebook
del programa
el Dani Martínez.
Dani, gràcies.
Ja, de res.
Fins demà, guapos.
Bona tarda.
I nosaltres tornem demà
a partir de les 5 de la tarda
i ho farem
amb l'agenda
Dona i Empresa
que ens vindran a explicar
com viatjar pel món.
També tindrem
el nostre crític
de teatre particular,
Oriol Puigtauler,
la Clara Nervion
de la revista Time Out
i el senyor Benito.
Tot això demà
a la penya del Morru.
Adéu-se,
acudeu-vos
i sigueu feliços.
Que vagi bé.
Bona tarda.
Ràdio Tosfet
98.1
Ràdio Tosfet
98.1
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Primer,
van ser les ones.
98.1
FM
Després,
internet.
Ràdio Tosfet
.com
Li vas seguir
Facebook,
Twitter,
Youtube,
Instagram
i ara obrim
un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio Tosfet
Cada dia
més a prop.
Déu.
Ràdio Tosfet
98.1
Despertant-te,
corrent,
esmorzant,
comprant,
passejant,
quedant,
treballant,
celebrant,
sortint,
conduint,
conduint,
vius connectat,
conduint,
desconnecta,
evita les distraccions,
milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS
i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Ràdio Tosfet
Ràdio Tosfet
98.1
Ràdio Tosfet
98.1
Tots seguit,
les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies,
edició vespre.