Sí, sí.
Sí, o sigui, ha estat una iniciativa molt maca, perquè vull dir, és allò d'anar entrevistant per ser rigorós, amb moltíssims educadors, amb moltíssimes branques diferents, després també agafar professionals que, per exemple, que investiguen, o que escriuen, o que són filòsofs. El ministre d'Educació, el senyor Bert, tu creus que l'ha vist? Perquè si no, jo crec que li convendria bastant, eh?
Estic segura que no l'ha vist, perquè només ja amb el nom de l'educació prohibida ja li deu agafar un repel·lustre. Si no l'he prohibida jo, no la vull mirar. Em pensava que era un documental amb aquest títol, que era un documental sobre la figura del ministre, no? Cairebé, no? No, veig que no. Però no, és un film de Germán Doin que...
que intenta fer una crítica a l'escola hegemònica occidental quan intenta incrementar les diferències entre les escoles públiques i privades amb algun tipus d'estratègia política. Fa la crítica perquè a Finlàndia, que és un dels països que té un millor nivell d'educació del món, resulta que...
els professors, doncs, se'ls exigeix molt perquè ensenyin molt bé els nens, però vull dir, els pares estan molt tranquils perquè saben que la diferència entre una pública i una privada és com mínima, perquè els professors tenen molt, molt alt nivell i estan molt motivats a les dues i ho fan molt bé. Llavors, doncs, es recullen pensaments com de l'Eric Fromm, que hem dit, del Michel Foucault, del Jean Piaget,
de la Maria Montessori, també del Gido Krishnamurti, del Levi Goski, a veure, del Howard Garner, el de les intel·ligències múltiples... De fet, aquest documental, Núria, que ens comentes, no sé si es pot veure, s'estrenarà al cinema o la farà en algun lloc? Doncs m'agrada que m'ho preguntis, eh? Aquest documental, més que veure...
O sigui, en el cinema s'ha de buscar el link per internet, per exemple. Ah, val. Jo, per exemple, ara estava aquí mirant... Que és pirata, és pirata o no? No, no, aquí va, aquí va. Perquè he trobat la notícia en una pàgina web rigorosa, us ho puc enviar a vosaltres? Ah, sí, home. Perquè, com a mínim, els oients de Ràdios Ver, si volen, doncs,
puguin accedir al documental. Ah, molt bé. Perció completa, oficial. I no és pirata, eh? No, no, no, ja buscarem. La educació prohibida, un bon documental. No, no, us faré arribar, us faig arribar el link, us faig un reenviament i ho tindreu. Sí, ja ho pagarem al Facebook algun dia aquest, eh, Cristina? Val, exacte, però vull dir que sàpiguen, o si no voleu penjar-ho, posar el link, de dir, si busqueu en aquest link el trobareu, però que no és pirata. Val, val, val. Una altra bona notícia.
Sí, exacte. Un petit. Sí, sí, pot ser l'únic vídeo de YouTube, perdó, no, l'únic vídeo d'internet que veurem que no sigui pirata, però no. No, que també hi ha YouTube, també hi ha YouTube. Exacte. En fi, que passés, a YouTube, estem parlant d'aquest tema, no sé si ho sabíeu, Cristina i Núria, però hi ha un munt de pel·lícules...
que es poden veure de forma gratuïta. O sigui, moltes són dels anys 80, 90... El problema és que estan per capítols. Estan per capítols. Separades, però bueno, vas enllaçant i es poden veure. Però n'hi ha moltes que no, eh? Fixeu-vos, si poseu, per exemple, pel·lícules completes, poseu al YouTube, us sortiran un llistat de pel·lícules que duraran el que hi ha, una hora i mitja, una hora i 40, el que durà la pel·lícula, i totalment gratuïta. Vull dir que està bé, vaig descobrir-ho fa poc i vaig pensar, mira, no està mal, no està mal. No, i és una bona notícia, perquè a veure, no és pirata,
Et permet recuperar alguns títols que es van perdre quan es va passar del vídeo al DVD. Hi ha milers de títols que es van perdre. T'ho reconeixen fins i tot les mateixes cases que joguen DVDs i que tenen un fons documental. Diu, es van perdre milers de títols. Diu, perquè va ser impossible fer el canvi total. Diu, perquè aquest canvi va anar molt de pressa. Així com el d'ara de DVD, Blu-ray...
com que han enganxat la crisi, va més a poc a poc, però ells ho reconeixen, i llavors es poden recuperar títols, que si no d'una altra manera, com no tingui ja un aparell de vídeo jo emmarcat a casa teva, dius, ja no la puc veure, no? O l'hauré de passar... Escolta, i pel·lícules antigues, i no tan antigues, perquè, mira, acabem de fer la prova ara mateix, hem posat al YouTube pel·lícules completes, en aquest cas en espanyol, i, per exemple, trobem Hancock, la del Will Smith, sí, després Resident Evil 4...
El desafió, la pel·lícula completa, una edicció, Heidi, Mongol, Mejor Impossible també està, eh? Hi ha de tot. Sí, sí, hi ha Blaujo, Derribado, en fi, hi ha un munt de pel·lícules que estan... Clar, hi ha moltes d'elles que posa versió en latina.
Que potser a mi no m'ha d'especialment perquè m'allunya una mica de la pel·lícula. Sí, bueno, una opinió, eh? Però vaja, que n'hi ha moltíssimes de pel·lícules que es poden veure al YouTube. En fi, tot això arrel d'aquest documental, la educació en prohibida, que potser que la Núria ens passa el link, si no, podeu buscar al Google aquest títol i aquest documental que val la pena. Si et sembla, Núria, canviem de notícia. Molt bé.
I parlem ara d'una dieta saludable, acompanyada d'activitat física moderada i un control del pes poden prevenir entre un 15 i un 30% dels tumors com el de colon i el de pròstata. Això és el que ha dit un estudi dels investigadors de l'Institut d'Oncologia.
Mira, això ja per començar. I d'aquí uns moments amb el David Avila parlarem de televisió. Però, abans de tot això, repassem trending topics del dia d'avui. El més comentat a Twitter, per exemple, avui, Cristina, també ha sigut la Unió Europea. Per què? Perquè Espanya continua sent un dels països de la Unió Europea que més consumeix cocaïna i cannabis. Això és el que ha sortit avui? Una investigació feta...
Pels científics i tal, no? I investigadors i tot això. Comencem amb els comentaris. El Raúl V diu... La majoria dels comentaris, Jordi, han estat per la mateixa línia fent les bromes d'aquest estil. Seguim amb l'Alicia Barbero que diu...
I acabem amb Asadorde, que diu... Ja, en alguna cosa, no? A més a més, també avui ha sigut trending topic... Espera, perquè ho tenia per aquí... Sí, Rubén Castro, atenció, perquè el davanter del Betis... ...es troba retingut a la jefatura superior de la policia de Sevilla... ...per prestar declaració, i és que ha estat acusat per la seva exparella... ...després d'una suposada baralla aquesta matinada...
on la víctima assegura que va rebre diversos cops de puny i també bufetades. Atenció, pregunta, això, Rubén Castro, ja va tenir un incident similar fa unes setmanes, o m'ho sembla a mi? No ho sé ara si va ser Rubén Castro, però sí que va ser trending tòpic que un jugador i algun famós més així conegut va patir algun succès similar amb la seva parella. No sé si s'està posant de moda o... Això potser ho sabrà el David Tàvil, que el tenim al telèfon. David, bona tarda.
Bona tarda. Què tal? Molt bé, molt bé. Escolta, estem comentant aquí coses al Treny Tòpic. Tu veus si Rubén Castro és el mateix jugador que ja fa unes setmanes també per presumpta violència de gènere va estar a la policia retingut o no?
Ai, ara pateixo. No sabia ni qui eres... No, no, fora, fora, ja està. David, David, no, no, silenci. David, David, David, David, David. David, fins ara, ara parlem, ara parlem, vinga. Parlem ara de... Ja, vaja, esperem un moment a la nevera. Acabem ja així, amb el que diu la gent a Twitter sobre aquest tema, Cristina. Comentaris, humor perico. A veure si va resultar que la novia de Rubén Castro és culer i esteu aquí criticant-ho per criticar. Un altre és el comentari, en aquest cas més educat, de la Mònica Fernández, que diu...
Bé, un quart de set de la tarda. Ara sí, David Ávila, bona tarda. Bona tarda, David. Bona tarda, David.
Sí, que el David no calla ni sota l'aigua, eh? L'he hagut de tallar de forma drástica i forçosa. Un moment, m'has tallat. Jo estava aquí parlant tota l'estona i ningú em sentia. No, ningú em sentia. T'hem baixat de forma obligada el volum del teu canal de la taula de so. Per cert, va, parlem de... Les 8, no? Què?
Avui ens fem fins les 8. No, no pot ser, no, fins les 8 no, que aquí una estona hem de connectar amb el casal de joves de Sant Jus i després hem de parlar de vampirs amb la Cristina Vargas. O Cristin Stewart. Sí, Cristin Stewart Vargas. Però és veritat, els rumors de la Cristina, que és una vampiressa, no? Que sí, que jo te'n porta... Mira com riu, mira com riu. Mira, mira, mira, és diabòlic. Mira, mira, mira com riu, mira com riu.
Em fa por, em fa por. A mi també, eh? Jo aquí la tinc cada tarda, eh? Escolta, mira, mira com riu. Mira, mira, mira, mira. En fi, d'aquí una estona en parlarem. Sí, no, perquè clar, està aquí posada. El metem a focar la webcam perquè la gent la vegi. Bueno, escolta, això serà d'aquí una estona. David, però abans va... Quin temps fa per aquí Sant Just avui, o no? Eh...
Que converses d'ascensor? No, perquè avui us ensenyaré, tinc uns núvols, aquí a la cinquena planta de la Universitat de Vic, que quan acabi la secció em caurà tota l'aigua a sobre. Que és boira baixa, potser, no?
Ni idea, ni idea. Home, avui ha plogut en molts punts de Catalunya i nosaltres ens hem salvat pels pèls, eh?, perquè ha passat cap a la costa i ja se'n va cap al mar, segons els últims mapes que he pogut veure, però, vaja, de moment a Sant Jus no ha plogut i no sé si plourà, no té pinta. En fi, David, va, parlem de televisió. Comencem parlant de la sèrie Gran Nord, perquè de TV3, eh?, tot i tocar temes de l'actualitat com els indignats, no acaba de funcionar gaire.
Escoltem el tràiler del capítol d'ahir que s'anomenava Goodbye, Dani. Sí. Que se'n anava algú? El Dani se'n anava? No entenc res, eh? Perquè és Pallarès o què?
Tampoc és tan poc, eh? De la setmana passada, ja havíem perdut un punt de la setmana passada, vull dir que... És un drama, això, no? Clar, és que jo d'audiència no hi entenc, però perdre un punt d'una setmana passada... I tant, perdona, imagina't, imagina't, tu que tens un 5 en un aclamen i treus un 4, això ja... Per tant, suspès, gran nor, eh?
De moment seria també un 4, perquè sobretot si tens un Cracòvia que fa xifres astronòmiques i després fan un 12, se m'ha dit que a la gent no li interessa gens. Això és com a Telecinco quan feien l'hora de José Mota, ahir a la noche de José Mota, i feien el debat de Gran Hermano.
van haver de fer un debat express
Pics, 10-20%. Començava la notícia de mopa i baixava fins al 10%. Tornava el debat i tornava de pujar. És que les audiències no enganyen. O sí, perquè continua encara amb Sofres en l'empresa que fa com 20 o 30 anys que han d'apareixer les audiències controlant amb pocs televisors de l'estat espanyol. Em sembla que a Catalunya són 300 o 400 famílies dels 7 milions potencials d'espectadors...
Que tenen aquesta, com es diu això? L'audímetre. L'audímetre, eh? Però ara l'empresa es diu Cantar Media, eh? Ah, Cantar Media, ja no... Clar, jo parlo ja de l'època de la Quica, Sofres, ara es diu Cantar Media, però continua igualment. És la mateixa empresa, però ha canviat de nom, i sí, sí, sí, continua d'aquesta forma arcaica i de dinosaures, demà diuen les audiencies. Sí, escolta, David, tu coneixes alguna persona que hagi tingut un audímetre o alguna cosa per l'estil?
Jo no, no. No, perquè és que, mira, això sembla com sorpresa, sorpresa, però... A veure, perquè em van dir que... Mira, que hem dit l'estudi... Una persona que ha tingut audímetre a casa seva, David.
I és d'aquí de la ràdio, que és la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Parlàvem d'audímetres i no estava preparat. No, no, no era un audímetre. Durant el màxim de temps que es podia tenir. 4 o 5 anys. I quina època... Ara el David és molt fan teu, eh? Era fins al...
Fins fa deu anys, o sigui, crec que va ser l'adolescència, no? 98-2003. 98-2003. Exacte, perquè era... Cròniques marcianes. Clar, però és que a casa meva la tele que es mirava era molt diferent de la de... De la d'Exit. El que passa que era una època en què TV3 tenia molta audiència. Perquè vosaltres miràveu molt. I vosaltres la miràvem molt, no sé si té a veure, però sí que és una època en què tenia la...
L'audiència. Recordo, per exemple, tenir un cosí que feia algun programa de tele i tot plegat que sempre allò ens demanava... No s'ho creia que existís. I llavors ens va venir, va mirar com funcionava...
o algú que ens deia, mira aquest programa d'òpera, que així potser sortirà, que tal. Clar, clar, és que de fet la gent que té audímetre a casa va molt buscada per les productores i les televisions en general, i que o sigui bé, és com una mena de secret. Clar, a casa meva coincidia que hi havia el meu avi, per tant suposo que hi havia el meu avi, dues persones, i jo i la meva germana, que era infantil, suposo que era l'essència i potser...
inclouia molts tipus de públic en una sala de casa. Jo he sentit moltes coses sobre aquest tema, per exemple, que cada vegada que es canviava de canal s'havia de decidir molt bé per què es canviava i per què es volia canviar, que no es podia fer zapping a lo tun-tun, per exemple. Us teníeu algunes directri... La directriu que teníem era que tu, quan engegaves la tele, tenies un altre comandament. Clar, quan nosaltres ho vam deixar, ja canviava i era allò que hi havia un xip i no sé què. Però clar, jo parlo de fent els 90, que tot plegat era una mica diferent.
Però tenies un altre comandament i cadascú, cada membre de la família tenia una lletra. Jo, per exemple, era la D, perquè anava per hora d'edat. I llavors tu quan anaves a mirar la tele havies de posar la teva lletra. Clar, també passa que aquell sistema, que no és el que hi ha ara, feia que si hi havia la meva mare mirant la tele en aquell moment i jo m'asseia el sofà 10 minuts...
Al principi sí, però aquests dos o tres anys suposo que per això volen renovar. Si no me'n recordava de posar la lletra, doncs no ho posava i ja està. Us pagava alguna cosa, sofres? No, hi havia punts. Hi havia punts. És a dir, hi ha hagut punts de la caixa. Tens la Carme aquí per preguntar-li el que sempre has volgut saber sobre els autòmetres i mai t'has atrevit a preguntar. No, més o menys els he estat fent les preguntes que jo li preguntaria. Però hi havia alguna empresa que es va posar en contacte amb vosaltres per dir, escolta...
Podríeu mirar això i... Massatges. No, perquè clar, tampoc la gent potser no sabia que ho teníem. Jo és això, un cosí meu que treballava en una productora, però no ens ho va demanar, sinó que estava molt encuriosit pel fenomen i després gent puntual que li feia gràcia. Però clar, tampoc jo no anava dient... Tampoc era conscient en aquell moment, encara no havia anat a la universitat.
i potser no era tan conscient del poder que tenia. I no saps qui té la família catalana, que té el teu dimetre ara, va fer un traspàs de poder... No, el que sí que ens van dir, cosa que no ens havíem cregut mai a casa meva, era que jo recordo el dia que van venir dues senyores a parlar amb els meus pares i a dir-li a veure si ens interessava i tot plegat. I ells els deien que tenien calculat que més o menys cada barri
tothom mirava el mateix. Llavors li deien, vosaltres sou representatius, ens deien que érem representatius d'una gent molt important i estàvem seguríssims que cap dels nostres veïns miraven directament el mateix que nosaltres, no? És més fort, eh? És fort. Bé, perquè vosaltres representàveu, què, al Baix Llobregat? No sé fins a quin punt. La zona de Sant Feliu, Sant Joan d'Espí, Sant Just, no sé, m'ho invento. Clar, era aquella zona, però no sé si hi havia altres famílies que també ho teníem, no sé.
Que fort. Bé, en fi... Com ens van posar en contacte amb tu? Clar, és que jo sé que... Jo recordo que van anar directe... O sigui, sé que de la trucada, no va ser una trucada telefònica, sinó directament a la porta de casa meva. Jo recordo arribar i que hi havia unes senyores per anar amb el meu pare. I en principi, doncs, clar, suposo que ells fan estudis de mercat i saben qui viu a cada lloc, perquè aquestes dades deuen ser públiques.
I ja està. Unes senyores... Recordo d'unes senyores. Com eren aquestes senyores? Eren grans. A mi em semblava molt grans, però jo tenia potser 12 anys, eh? En lloc de... No, però en lloc de a bon llama, no? També era la banda de cosmètics dels anys 70. Sofres, llama, tu porta. En fi, avui en dia, David, si algú... Ja és diferent, eh? Sí, si algú vol ser una de les famílies que tenen l'odímetre, ha de fer alguna cosa... Bueno, resar. Jo crec que...
Continua funcionant pel mateix sistema, que l'empresa que mesura les audiències, que intermedia, es posa en contacte a través teu i et diu que no rebreis cap compensació, que en canviaràs per punts, o sigui, bicicletes... Està bé, eh? Jo recordo que m'han sortit coses xules que vas agafar.
Que no me'n recordo, però una aspiradora, per exemple, diria que va ser conseqüència. Que xulo, que xulo. En aquell moment estava bé. Per cert, que també vull fer una crida als oients de la penya del morro. Si algun oient té audímetre a casa seva, que es posi en contacte, que nosaltres farem d'enllaç i podem sortir tots beneficiats.
Sí, perquè nosaltres contactaríem amb la productora, amb les productores, per exemple. David, tu també faries intermediari, no?, amb Yes Music, per exemple. Clar, tu, home, perdó, David, tu et presentes avui en dia a una productora i dius que coneixes gent, que tens un llistat de 10 persones que tenen audímetre a casa i, bueno, et fan la ola quan entres a la productora. Sí o no?
I tant, i tant. Vam ben buscats la gent que ve els audímetres, perquè es juguen molts i molts diners. També podries fer valoracions i posar muy bueno, bueno, regular, malo. Però no era obligatori. Ferran Monega, el teu dímetre a casa? No ho sabem. Crec que no, crec que no. No en vaig, eh? Se'n vas ja, eh? Que se'n va, que se'n va. Que se'n vagi molt bé. L'han trucat d'una empresa per fer una enquesta. Gràcies, Carme. Adéu, adéu.
Bé, David, continuem ràpidament perquè si no no tindrem temps de tot el que hem de fer el programa avui. Atenció perquè... Què? Quant de temps tenim? Menys del que et penses. Atenció a... Fem una cosa, fem una cosa. Anem pel següent tràiler que és una sèrie que et farà el dijous feta per Agustí Villaronga. Carta a Eva? Carta a Eva. Doncs vinga, va, escoltem el tràiler. On es farà? Què penses fer? Intentaré negociar con Argentina para que me vendan trigo. ¿Por qué no enviamos a su mujer? Tienes que venir conmigo.
Yo voy a meter la pata cada dos por tres. Habría que pensar dónde la vamos a alojar. Aquí con nosotros, en el pardo. Que detengan a todos los sospechosos. No nos va a temblar el pulso para firmar sentencias de muerte. No se incline usted ante nadie, y menos ante la mujer de Franco. La mujer de Franco, quina por. Carmen Polo, sí, amb aquel moño. Si voleu, us explico una anècdota de Carmen Polo y el que feia per la jolleria de Sevilla, també, que...
Us explico ara, que ja també tenim una mica... Tenim molt de temps. Sí, explica, explica. Explica, explica, explica. Ella anava a les julleries de Sevilla i deia ja enviat esta factura al Pardo que ja us la pagarem. I feia uns grans dispensis. I cap julleria s'atrevia a enviar aquesta factura. Oh! Ho va fer i aquell any li va caure...
Tal dosi d'impostos que van haver de tancar. Oh, molt bé, eh? Una altra història bonica, eh?, de la dictadura franquista. Escolta, parlem d'aquesta miniserie, Carta a Eva, d'Agustí Villaronga, que s'estren aquesta setmana. Agustí Villaronga, director de Pa Negre? Sí, sí, sí, sí. Vull dir que és un reclam per veure aquesta sèrie. A més, hi podrem veure la Nora Navas, la Carmen Maura...
Vull dir que pinta, pinta molt bé. Tracta sobre l'Evita Perón, quan va venir aquí a Espanya i tot el que va succeir durant aquell temps i quan es va hospedar a casa del Franco, que no va ser durant uns dies massa agradable, ni per uns ni pels altres. Per cert, que parlant d'Evita Perón, de la pel·lícula Evita, que va fer Madonna i Antonio Banderas, és que això t'agrada a tu perquè l'altre dia entrevistant l'Adrià Collado...
que és un dels actors de Quinoa i Quien Viva, que fa el personatge del Fernando Navarro, que és la parella del Mauri, la parella gay de la sèrie. Ell ens va explicar que va estar al rodatge a Londres amb la Madonna i David, aquestes coses que t'agraden a tu, David. Tinc un cotilló de la Madonna, també. Ah, sí? I quin? Sí, i quan fa un parell d'anys, ja en fa com 15 o 20.
va venir a Telecinco a que li fessin una entrevista. Va prohibir que a tot l'edifici de Telecinco, durant una setmana abans i una setmana després, la gent fumés. No m'ho puc creure. I també per exigir... Perdona, un moment, molt semblant al que ens va explicar l'Adrià la setmana passada, quan va venir i va dir que al seu guardaespatlles li va dir que ha prohibit fumar davant de la Madonna. Ah, ostres, doncs.
I també una altra de les coses és que l'entrevista li havia de fer la Paula Bázquez i no va voler perquè era més guapa que ella. Oh! I llavors al final què? Es va quedar sense fer entrevista? Li va fer alguna altra persona. Jorge Javier Bázquez, no? No, en aquests moments encara no hi era. No, clar, perquè, clar, més guapa que ella era segur. Bé, doncs... Hem de fer una crida. Abans d'acabar hem de fer una crida. Una crida? Aquí? Una crida, sisplau. A veure, crida, crida la gent, a veure.
busquem una Sant Justenca. Ah, espera, això és important. Això és important perquè ja fa unes setmanes que ho hem parlat off the record i avui... I està anunciat a Twitter. Està anunciat a Twitter, correcte. Atenció, perquè el David Avila està buscant una Sant Justenca... Clar.
La penya del morro i, ja dic, ràdio d'Esbert, fem-ho gros, això. Els mitjans locals del Baix Llibregat estem buscant una Sant Justenca que es farà molt famosa d'aquí ben poc. David... Aquest divendres. Aquest divendres es farà molt famosa. Aquest divendres ja començarà a fer... I nosaltres, cada setmana, ja t'ho dic ara...
Cada setmana en parlarem de com va i com està funcionant. Perdona, l'hem de trobar, aquesta noia. Primer, per què es farà famosa, David? Perquè Irma Ramos es farà famosa perquè participarà a la nova edició del número uno, Express. Oh!
I és Sant Justenca, la Irma Ramos. Sí, és Sant Justenca. Sant Justenca va neixerent, no de les de... Vinga, aquí, aquí, grabar el programa. No, no, no, no. Doncs a veure, ja l'estem buscant. No sé si és amiga del Facebook a la Penya del Morro, o de ràdio d'Esvern, però l'hem de buscar i portar-la un dia aquí al programa, ja és de Sant Just. Si no, ajudeu-nos, estimats oients de Sant Just. Familiars, coneguts, companys, van a l'institut de Sant Just, no ho sabem.
Clar, estem buscant a Irma Ramos. Quina edat té? Clar, quina edat té, això és important. Crec que deu tenir entre uns 18, 20, 21, 22 anys. Si a algú li sona, que d'on hi veus a casa, aquesta nit a l'hora de sopar, a tot arreu, que ho pengi al seu Facebook, busquem a Irma Ramos, la nova... La nova estrella de la música. La nova estrella de la música. La nova estrella de la música, Irma Ramos. He de dir, no és peloteo.
Jo vaig estar a la gala que es va gravar el 16 de maig a Terrassa i ja que si el número 1 no ve a Sant Just, Sant Just anirà al número 1. Bravo, bravo, bravo. I és la que va rebre més bones crítiques.
De totes, no? No vull fer un spoiler. Però, bueno, dient el que està... O sigui, ja t'interpreto que va guanyar ja la primera gala. De totes formes, Irma Ramos, et busquem. Si no, familiars, coneguts, no? Que es posin contactar amb la penya del morro, es faria molta il·lusió, la veritat. Al Facebook, la penya del morro, o Twitter, la penya del morro, la penya del morro, arroba gmail.com. Ja podem dir, ja podem dir, em dones per mi, que durant aquestes cinc setmanes la recolzarem... Sí, home. Sí, home.
Sí, a mort, a mort! A mort amb l'Irma Ramos!
Que no la coneixem, però només pel fei de Sant Just, i si té una veu tan bona, home, que vinga a cantar un dia el programa, no? En directe. En fi, David, queda dit. Moltíssimes gràcies. Ja, per si queden de començar. Però què vols? Mira, el Sergi Pó em pregunta, què tal, gran hermano, David? O sigui, et té ubicat ja només amb gran hermano, perquè ho vegi. Dir-li que ahir vaig patir tant, i oh, quina plorera, va marcar la sona.
S'acaba, això, una altra de les notícies que tenim. S'acaben 15 dies, Gran Hermano, el futbol. El futbol et serà Gran Hermano perquè en Telecinco ha comprat la Copa Confederaciones.
I Gran Hermano els ha dit, escolteu, heu de marxar ràpid que ens volem centrar amb el futbol. Oh, bé, per tant, Gran Hermano s'acaba. Aquestes setmanes tindrem dilluns i dijous gales i els dimarts debats. Per cert, un altre programa que es grava aquí a Sant Just, Atrapa un Millón, va iniciar ahir la seva setmana solidària. Sí, durant aquests cinc dies el programa portarà els participants
que destinaran els seus diners a causes solidàries. Avui, per exemple... Deixa'm que tinc el guió... Avui, per exemple... Una plataforma ciutadana, diu. Que vol aconseguir diners, però jo era una família que vivia en un pis a Sevilla que se'ls va cremar. La llar. Bé, sí. Es va cremar aquell edifici i una de les famílies que aquí vivia...
en la qual van perdre la feina i tot plegat doncs els diners que aconseguessin aquesta tarda aniran per aquesta causa ho he volgut destacar perquè a més de ser Sant Just està molt bé que programes de televisió ocupin una mica per ajudar a causes nobles com aquesta David, ràpidament aquesta nit el Sense Ficció de TV3 Documentals posarà la mirada en els joves i què en pensen dels temps que estem vivint?
Doncs sí, en aquest documental es parlarà una mica d'aquesta generació en la qual està en stand-by. A veure què passarà, que no, que no troben feina, que estan ben preparats però que han de marxar. Un bon reflex de la situació actual i que crec que ens pot interessar a tots veure una mica què ens està passant al nostre voltant i que no estem sols, la gent jove, en aquests moments.
Per cert, recordar que la setmana que ve parlarem de la graella de TV3 a l'estiu, també de noves incorporacions de cara al setembre, que vam fer oficial, bé oficial, vam tenir la primícia, quan vam parlar amb el xai Franquesa, també fa unes setmanes, aquí a la Penya del Morro, del nou programa de monòlegs que s'estrena i que ja és oficial a partir del setembre-octubre, produït per Focus a TV3,
I que nosaltres vam regalar entrades per anar de públic al pilot. Correcte, correcte, correcte. I també parlarem de la sexta, que està tenint molt bones audiències, amb Jordi Évole, Alberto Chicote i el Gran Wyoming. L'Évole acaba aquesta setmana i diumenge a Pastor. Dimarts en parlarem al programa i farem una valoració.
Molt bé, doncs, David, moltíssimes gràcies, que tinguis una bona setmana i que disfrutis. Recordem, Irma Ramo. Irma Ramo, sí, sí, no. Acaba clar, acaba clar, eh? Irma Ramo, t'estem buscant. Per cert, que el Sergi, ja per acabar el comentari, diu, parlant de Gran Hermano i que arriba ara a la Copa de Confederacions de Telecinco, en lloc d'aquest programa, aquest reality, diu, per culpa del futbol, es peten la tele de qualitat, eh, David? Ara, ara, ara, ara. I, en fi, David, que vagi bé. El Sergi pot?
que és pantrionera i que sempre ho veus envoltat de noia, que busqui l'Illma Ramos. Que busqui l'Illma Ramos, sí. Home, potser la coneix, després li preguntarem. Gràcies, David, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
I tot seguit connectem amb el casal de joves de Sant Jus d'Esberna. Allà ens espera el Sergi Herrada Ruiz. Fins ara mateix a La Penya del Morro. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. Un home. Unes idees.
Un color, el blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Sergi, què tal? Com estem? Molt bé. Com va tot? Mira, aquí... He sobreviscut el Primavera Sound. Ja, ja, ja, que ara estàs de ressaca, primaverística. I de tot plegat, tu ets un modernet també, no?
No, jo soc un festivaler. Ah, vale, que t'ho faré. Que l'altre dia llegia un tuit que em agrada molt que deia, diu, per ser modern, ja no vaig a la Primavera Sound perquè és mainstream ja a la Primavera Sound. Clar, aquest any hem fet rècord, eh, 170.000. 170.000 persones que s'està comercialitzant i banalitzant, ja no és el que és a la Primavera Sound. Bueno. Ah, bueno. En fi, per cert, que t'hem trucat fa una estona i estàveu comunicant al casal de joves de Sant Just.
Alguna notícia d'última hora que hem de saber o no? Bé, és que la gent està trucant molt per els tallers del casal d'estiu i el d'Hort Urbà i estan aquí trucant tota l'estona. Bé, si voleu apuntar-vos, ja sabeu, el telèfon del casal de joves per aquests tallers que hi ha a l'estiu i que ara podem repassar amb una pinzellada. Si voleu, el telèfon del casal és 933710252. Per aquí pregunta el Sergi Pont si ets un... Bé, no pregunta, però jo he canviat una mica la pregunta. Pregunta si ets hipster.
Hipster, no. No. I després pregunta, que és l'autèntica, què és un hipster? Són aquests que estan aquí com a l'última sempre, no? Ara tinc bigoti, però no soc un hipster. Diu que ell és hàmster, com a dada. Una mica. Toc una... Pokémon també, una mica. Bueno, escolta, entre Pokémon i hàmsters, la penya del morro sembla un curral. Sergi, va, parlem del casal de joves. Què comentem aquesta setmana?
Doncs aquest dissabte tenim aquí un dinar que organitza Esquerra Republicana, que ve per un segon. Perdona, la plana major... Oriol Junqueras. Sí, la plana major del partit. Una pancarta. Sí, sí, la plana major d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, Joan Tardà, Anna Simó. Estarà en el casal de joves de Sant Just perquè em sembla que fan l'acte cobarcat o alguna cosa per l'estil.
Doncs fan un dinar aquí, que s'omplirà això de gent, crec que es poden inscriure no sé on, aquí no, també ens estan trucant tota l'estona preguntant per comprar el tiquet i tal, aquí no és. Us truca gent de tota la comarca sobre el dinar dels dissabtes? Bueno, la gent vol venir, vol saber què s'ha de fer. Clar, i què els dieu que no, no?
I que visca Catalunya i penja el telèfon, eh? Exacte. I visca Manel, no? Visca Manel, visca Catalunya lliure i penja el telèfon. Clar, com que són tots d'esquerra, són així, van amb barretina. Molt bé, doncs això serà aquest dissabte. Alguna cosa més els propers dies al casal de joves, Sergi? Doncs així, actes nocturns, que és el que a tu t'agrada. Sí.
Sí, a més que el dinar te l'he passat ràpid, també, perquè com que és de dia. El sopar, que feu sopar el dissabte o què? No, però jo segur que hi ha resopor després. No, no, no, no hi ha cap acte nocturn aquesta setmana. Ah, d'acord. Perquè tenim tot el muntatge aquest d'Esquerra. De fet, el divendres ja vindran aquí a muntar tot, perquè es preveu, no sé si 300 persones o no sé quantes.
Però què es farà, això? A la sala Utopia? A la sala Utopia i suposo que també agafaran una mica de l'exterior. Clar. I, clar... És que els d'Esquerra se coneix que són molt ambiciosos. Bueno, jo crec que vindrà molta gent, eh? Sí, home, sí, si vine a la plana major d'un partit polític, a més... Tu vindràs o què? No, no puc. No vinc mai. No vinc mai. Actes polítics, poc em trobaràs, a mi. Un acte polític, poc em trobaràs. Que hi anireu vosaltres.
Doncs algú de nosaltres estarà segur. Clar, estarà per aquí, no? Clar. Bueno, en fi, això serà aquest dissabte. I de qüestions nocturnes, que deies alguna cosa o no? Doncs aquest cada setmana, res. Ah. Per això et dic que és l'únic que t'interessa, però podem parlar, jo què sé, dels tallers, dels cursos... Sí, home, doncs pren-nos una mica el dia, per aquesta gent que no sàpiga que hi ha els tallers d'estiu al Casal de Joves, fem una pinzellada ràpida d'alguns, per exemple...
Que no hagin tingut gaire resposta de la gent, a veure si algú s'anima i ens estigui escoltant. El que sempre costa una mica d'omplir, ja el vam ofertar fa temps i tal, és el de reparació de bicicletes. Així que podem aprofitar ara per fer una mica de publicitat. Són quatre dies, és un taller que es fa dintre de les entitats d'estiu que farem aquí al final de juny i durant tot el juliol.
i t'ensenyen a solucionar qualsevol problema que puguis tenir amb la teva bicicleta. I res, quatre matins, de dilluns a dijous, i el divendres farem un circuit perquè la gent pugui venir amb les seves bicicletes, amb els seus skates, amb els seus patins...
i podrem fer tot un circuit per l'exterior de Casal i per la salutopia. Doncs això serà a final de juny, no? Sí, la tercera setmana de juliol. Home, i tant final de juny, si és juliol, imagina't. Molt bé, més tallers així que vulguis comentar, Sergi? Bé, el que comencem la setmana vinent, que ja vam parlar de l'Hort Urbà, que s'està començant a omplir ja i les places són poquetes,
que la gent que es vulgui apuntar que aprofiti i ho faci ja. Perquè, de fet, no sé si molta gent ho sap, que ara us podeu apuntar als cursos del Casal per la web. Ah, molt bé, molt bé. Casaldejoves.com Per cert, ja per acabar, comentar que aquí al xat ens escriuen per què no parlem de la vida personal del Sergi Arrada? Adéu.
Diu, a l'audiència ens agradaria saber d'on és els seus gustos i aficions. El cinema. El cinema. I la música. No sé, diu coses d'aquestes. Diu, és que per nosaltres és que és un home que només parla del casal i volem saber més coses d'ell.
Em conviden a sopar a qualsevol lloc i jo parlo de la meva vida. Ah, doncs alguna cosa, si algun dia us sentiu sols i voleu companyia, Sergi Arrada està a la vostra disposició. Només que us poseu... Moltes coses. Clar, us poseu el contacte. I no només coses del casal, aquesta és la gràcia. Tu pots omplir un sopar parlant del casal de joves tota l'estona, si vols.
Tota l'estona, porto aquí ja deu anys. Imagina't, des dels inicis del casal, quasi bé, heu posat la primera pedra i totes les coses que han anat passant pel casal i l'activitat, pots fer dos sopars. En fi, si voleu companyia, us poseu en contacte amb la penya del morro al mail, lapenyadelmorro. No tenim pressa perquè també són places limitades. Sí, sí, sí. Però els sopars que els paguin ells, no? Si de cas...
Com sempre. Sempre, eh? Tu només poses la companyia. Jo poso la conversació. Molt bé. Diu, jo estic aquí, com l'Alessandro, no?
L'Alejandro, sí. No és Alessandro, és Alejandro. Alejandro, Alejandro. Pregunten si es poden inscriure per la web. Al sopar amb l'Alejandro? No, al sopar amb tu. Amb mi? Encara no hem fet l'evento, eh? Ja ho farem al Facebook, ja ho farem difusió, ja ho farem a la Ràdio d'Esvern i tots els canals. Pots fer un sorteig aquí a la Penyalmorro? Sí. El guanyador em convida.
Com hem arribat fins a aquest punt? No sé com ara... El programa se m'ha escapat de les mans una mica. Sí, sí. Bueno, escolta, Sergi, que vagi bé, que tinguis una bona tarda. I si no, bueno, pues sopa sol, eh? Com cada nit. Vinga. Bueno, no ho sé. No ho sé si sopa sol. De tant en tant. Ah, de tant en tant, ojo, eh? Claro. Amb qui sopa, si no? Mira, amb qui em convidi.
Amb quin convidi. Bueno, pues ya ho saps, Sergi Pont, ja ho saps. En fi, gràcies, Sergi, que vagi bé, bona tarda. Adéu.
Ai, les històries del Casal de Joves de Sant Jura amb el Sergi Arrada al capdavant. 6 i 46 de la tarda, ja ha arribat el moment. Jo intentava... Allargar-ho. Allargar tot, la secció del d'avui. Ja t'he vist, ja t'he vist. Anava allargant també la secció del Casal de Joves, amb aquestes coses surrealistes que hem dit ara, però, amics, amigues, ha arribat, efectivament, la secció de misteri de Cristina Vargas.
Bé, més aviat hauríem de dir Cristina Stewart Vargas. Perquè sempre que li demanem una secció així aleatòria, ens porta a una secció de vampirs. Cristina, t'estem enfocant a través de la webcam. La gent a casa seva pot confirmar que ets una mica vampira, tu, no?
Sí, no em veu? Sí, o no. Home, blanca de pell. Perdona, a la webcam no sé si la gent et veu o veu senzillament uns auriculars que estan flotant. Mira, és tan fàcil, no Jordi, és tan fàcil com quan estic amb una altra persona aquí a l'estudi, no sé per què moltes vegades jo ho he mirat a la web i soc blanca però totalment i la resta de gent té color. No, no, no, és que, perdona. T'ho dic de debò, eh? No ho entenc, eh? Jo sé que ho entenc. Ets vampira.
Bé, però escolta que no passa res, que l'altre dia sortia un príncipe para Corina, un dels candidats de la noia del programa aquest de 4, deia que era un vampir i dormia durant el dia i por la noche hacía maravilles. En fi, Cristina, avui què ens portes? Vampirs i històries verdaderes. Sí, no podia ser d'una altra manera, no? De familiars. No, ara és broma.
Sí, llunyans, però familiars. Familiars, llunyans, el que havia de fer, no? Sí, exacte, Jordi. No volia explicar-me o no em demanen, però familiars, coneguts teus, no? Jo veig que hi ha aquí una cosa misteriosa entre això de saber si soc vampira o no, i per això avui he pensat, mira, Jordi, com m'ho portes dient molt de temps, avui t'explicaré alguns casos familiars, de debò, que han existit al llarg de la història, que a més a més estan documentats, no?
I són persones de la meva família que realment sí que van ser considerats com a monstres. Per sort, avui en dia està molt acceptat i fins i tot estàs aquí a la ràdio i no passa res. Comencem amb algun cas de veritat. Per exemple, és el cas d'un familiar llunyà de la Cristina, que és Peter Plogoyovic.
Que amb aquest nom, ja es veu, és un vampir. Qui era Peter Plojovic? Doncs era el cosí germà del tiet del meu avi, val? Era pagès, vivia en aquella època a Sèrbia, evidentment, perquè després amb això de moure'ns i tat, doncs hem acabat aquí, però en aquell moment vivíem a Sèrbia. Sí, sí.
I va ser acusat de vampirisme. Va ser el primer home del seu poble a morir d'una malaltia molt estranya. Però la qüestió no ve aquí, i és que posteriorment van haver un seguit de morts misterioses que van ser atribuïdes al seu instint de paradador. Li van fer autòpsia a aquest home? Sí. I què van descobrir? Doncs va revelar alguns signes de vampirisme.
I fins i tot, Jordi, hi havia molts testimonis en el moment de l'autopsia que realment van confirmar aquests signes de vampirisme. Es veu que van detectar que no tenien ni el més mínim olor característic de les persones un cop moren. A més a més, el cos es trobava en perfecte estat de conservació, és a dir, no es va deteriorar ni res de res. El cabell i la barba fins i tot li havien crescut en aquells dies. Un cop mort? Però això ja passa, no? O m'ho estic inventant?
Home, un olor sí que desprèn, una persona, el cos es comença a deteriorar, sí que és possible que la barba i el cabell comencin a créixer una mica, però en aquest cas la diferència és que li va créixer una mesura exagerada.
Bé, aquest és el primer cas de la història com un nomad catalogat com a vampir, Peter Plojovic, però no ha sigut l'únic, no? No, van haver altres casos, també de la meva família, però per parlar d'ells, la veritat és que no cal anar tan lluny. I és que en aquell moment ja ens vam traslladar fins a Catalunya i aquí també va haver una familiar meva. És, en aquest cas, el Comte Estruc, el terror de l'Empordà.
Això és verídic, eh? Aquí fem broma, Cristina, que jo em peta i tal. Però això és verídic perquè el comte es truc. A més, això va ser a l'Empordà. Està situat, segons escrits que testifiquen, durant el regnat d'Alfons VIII, que era el magnànim o no ho sabem si era el VIII, de l'any 1180.
No? Exacte, Jordi. Es veu que en aquella època un estranger, anomenat Gifred Estruc, va arribar a la comarca de l'Empordà, Girona,
i va començar a implantar la seva vida en aquell indret. En principi tenia una vida normal, com la de qualsevol altra persona, però en un moment de la seva vida va haver de condemnar unes dones de bruixeria. El que va succeir llavors és que aquestes suposades bruixes van llançar sobre ell una maledicció.
Quan el comte, conegut per tothom a la província, va morir, va començar a succeir coses estranyes. Van haver-hi diversos morts, atacs per la nit, i tot això la gent del poble ho va dir que era degut a la maledicció que les bruixes li havien llançat al damunt. Per tant, tot aquest rumor es va començar a estendre i fins i tot es va dir que una vegada el comte va morir, s'havia convertit en un no mort.
Hem d'investigar el primer vampir català, concretament del començament del segle XII, que era el comte Estruc.
Aquí em pregunto si realment aquests successos eren cosa d'aquest cop d'Estruc o només era la por i la superstició de la gent de l'època, perquè també per desconeixença, per ignorança, no? Podria ser. M'agrada aquesta pregunta, Jordi, perquè... Aquí està el guió, eh?
A banda d'això, perquè te la puc explicar, i és que fins i tot en aquella època la gent del poble, espantada davant dels successos i tot això, vam decidir contractar un especialista per tal que intentés brinar si era veritat o no. Amb el temps es va saber, no hi havia molta cosa d'aquest personatge, però es va poder demostrar que la seva existència estava plasmada
en una tomba de la dona d'un cavaller que es trobava a la col·legieta de Sant Feliu de Girona, on apareix el nom d'Arnali Estruccionis, que és un altre noble de l'època. Ara ve aquí la relació, no? Es veu que Arnali Estruccionis era el company que vivia en el mateix castell que ell en aquella època. I, per tant, no només el senyor Estruc, el comte Estruc, va ser acusat...
de vampirisme, sinó també aquest home. Bé, la veritat és que m'interessa molt el tema vampíric, sobretot aquí a Catalunya, a casa nostra. No sé si hi hauria alguna altra personalitat del món vampíric aquí, més a prop encara, a Barcelona, perquè jo recordo que cap al 1912 aquí no s'han de parlar de la mítica història d'Enriqueta Martí, la vampira del Raval, li deien, no?
Així és, Jordi. Es veu que era una dona, no?, que la gent, molta gent que encara la recorda, doncs explica que segrestava nens per assassinar-los i treure'ls-hi la sang. Els ossos i el greix, que amb aquests ingredients, no?, doncs ella elaborava un tipus de beguda que era considerada com una poció que posteriorment, una vegada la tenia feta, doncs la venia a l'alta bogesia catalana.
Es veu que Enriqueta va morir a la presó a mans de les seves companyes, tot i que va haver-hi... La van matar les companyes de la presó. Sí, tot i que van haver-hi moltes especulacions al respecte, perquè moltes persones van dir que ja estava morta abans que aquestes companyes de la presó intentessin atacar-la per matar-la, finalment. La vampiresa de Barcelona o la vampira del Raval.
En fi, Cristina, moltíssimes gràcies per aquestes històries. També família meva, per això. Sí, sí, tot família teva. Jo ja començava a sospitar i ara avui ja per fi ho hem confirmat.
I acabem el programa. Cristina Stewart Vargas. M'he quedat, no?, amb aquest nom? Sí, ja per la resta de la temporada. Què és el més interessant o el millor per tu de la penya del morro avui? Doncs parlem de noms, justament la Irma Ramos. Sí. Aquesta... És veritat, la busquem, eh? Una Sant Justenca que es diu Irma Ramos i que a partir d'aquest divendres ja serà molt famosa a tot l'estat. I tu una aguda i que farà també famosa Sant Just, per si no ho era, eh? Clar, clar, efectivament. Que segur que ho era, però... Sí, sí, estarem atents.
En fi, això serà aquest divendres. El programa La Vols, no em sembla que era? El número uno. Ah, el número uno. Gràcies, Cristina. Acabem el programa. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Núria Oriol a la sessió de coaching, la Carme Verdoi a l'actualitat Sant Justenca, el David Hàbil a la tele. També hem parlat amb l'organitzador de la primera cursa popular a Sant Just, que es farà aquest dissabte a partir...
de quarts de vuit del vespre, el José Luis Blanco, amb el Sergi Arrada del Casal de Joves i, com sempre, amb la col·laboració més que especial de la Cristina Barriens. Cristina, gràcies. Bon dimarts. Que vagi bé, bon dimarts. Tornem a escoltar demà dimecres i també agrair al Sergi Pont i al xat de ràdiodesverm.com que ha anat comentant les coses. Us ha parlat Jordi Domènec. Tornem demà a partir de les cinc. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, sou originals de menys.
I kissed you goodbye at the airport held you so close to me I said
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
I can't believe how naive a man can be. That's why I love you so. And that's why I can't be with you.
Fins demà!
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dimarts 28 de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Sant Just per la Independència alliurarà dijous a l'Ajuntament de Sant Just 800 signatures a favor de pertany a l'Associació de Municipis per la Independència.
Seran una concentració que es farà davant del consistori dijous al vespre després del ple municipal. Demanen a la gent que hi vagi amb estelades. Amb aquesta notícia obrim l'edici d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.