reflectirà una pujada del 6,5%, ja que l'increment que s'ha aprovat avui només afecta una part de la factura de l'aigua. Ho ha explicat a la xarxa de comunicació local la vicepresidenta de l'àrea Assumptes Carp. Incorpora també el que és l'increment que va fer la TELA i es proposa un increment mig del 8,5%. Ara, si tu m'estàs parlant del rebut que tu tindràs a casa, diríem, vindria a ser, si estàs a la tarifa mitjana, un 6,5%.
L'impacte al rebut que els ciutadans reben a casa serà d'uns dos euros cada dos mesos.
El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, descarta destituir el director general de la policia, Manel Prat. Espadaler ha reitadat el seu suport al director dels Mossos. El director compta amb tot el meu suport i amb el suport del govern. I si algun dia s'hagués de plantejar que no és el cas, doncs la substitució del director li ben asseguro que no es faria ni a roda de les pressions mediàtiques o de tot ordre o les pressions parlamentàries que hi vulguessin, sinó actuant en consciència.
A més, el conseller assegura que no pot afirmar que els Mossos paguessin el cap de Benítez, l'empresari del Gaixample, mort després de la detenció. Espadaler denuncia que la policia espanyola transcriu malament una trucada de la víctima a la Guàrdia Urbana, en què afirmava que ja estava sagnant abans que arribessin els Mossos.
Una dona de 28 anys ha resultat ferida avui en caure amb el seu vehicle per un barranc de 20 metres al terme municipal de Lles de Cerdanya Segons, als bombers de la Generalitat. L'accident s'ha produït al voltant de dos quarts d'11 al matí quan la dona veïna de la població circulava per una pista forestal i ha caigut pel barranc. La dona ha estat traslladada en helicòpter a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Moment per a la previsió del temps. Servei Meteorològic de Catalunya, Pere Cladera. Molt bona tarda.
Molt bona tarda, jornada esplèndida, pràcticament d'estiu, ple més de novembre, i a destacar que avui les temperatures màximes han pujat, i Déu-n'hi-do en alguns sectors, les més elevades, arribant a valors de 29 graus, en el cas, per exemple, de Torre d'Embarra o, per exemple, de Balleran. La situació vindrà marcada aquestes properes hores per un cel força serenat i continuarà així al llarg d'aquest proper dijous, en domini de l'ambient de soleat, en tot cas amb l'arribada d'alguns núvols alts i mitjans, sobretot durant la tarda, i les temperatures que tendiran a baixar.
Déu-n'hi-do, però la majoria s'acabaran movent d'entre els 20 i els 25 graus, no arribant a valors tan elevats com els d'avui. I d'augment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro!
Què tal? Com esteu? Bona tarda, Sant Justi, gent de l'estranger. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domena. Des d'ara és fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda. Benvinguts al programa. Saludem a l'equip habitual. Al capdavant de l'actualitat, en Justenca Carra, passarem d'aquí uns moments. L'actualitat, no ella, Carme, a veure... Hola. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
A més a més, també avui al programa tindrem l'Anna Rovira i el Pau Marcos per explicar-nos qüestions d'Esplugues i Sant Feliu de Llobregat. Aquest diumenge a les 6 de la tarda hi ha la quarta trobada, per exemple, a la sala Robert Briller, Esplugues, on es reuniran gent entre 70 i 90 anys que es van reunir ja fa anys i que tornen a fer ara la quarta trobada. No sé si m'explico. A més a més, també avui, atenció, perquè després de setmanes d'intentar-ho tindrem a Sergi Pont.
Cristina, bona tarda. Bona tarda. Sergi Pont. Nova York. Nova York. Ja sabeu que va marxar fa un mes, aproximadament, i que estan pendents d'aquestes connexions que intentarem fer cada setmana. Avui farem la primera des de la ciutat dels Gratacels.
A Nova York, ens explicarà com li va la vida i tot plegat. I també avui al programa parlarem d'altres qüestions, com per exemple la connexió amb el casal de joves que fem cada setmana de Sant Jus, l'espai d'educació canina. Avui parlarem dels gossos que tenen problemes de boca. No sé si teniu gos o gossa, us ha passat alguna vegada. Es veu que hi ha molts problemes de boca als gossos.
I acabarem parlant amb la gent de teatre sense sostre de l'obra que fan a la sala porta 4 de Gràcia, del que mengen les bèsties, tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Per cert, ja sabeu que podeu connectar-vos a través de radiodesvern.com, veure'ns a través de la webcam que tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio, o escoltar-nos a través de la ràdio normal i corrent al 98.1 FM. Estigueu fent el que estigueu fent a aquesta hora de la tarda. El cotxe també podeu escoltar. Ja teniu presintonitzat al 98.1 FM el vostre cotxe, jo sí, la tinc al número 6, després de Radio Teletaxi.
En fi, repassem els trending topics del dia d'avui. El més comentat a Twitter, un dels temes, Ràdio Televisió Valenciana, no es tanca i també Canal 9. Hem sigut un dels hashtags més utilitzats perquè poques hores després de conèixer ahir l'anul·litat de l'expedient de regulació d'ocupació de Ràdio Televisió Valenciana, la Generalitat de València anunciava el tancament de la cadena. Una decisió innegociable i que es farà de pressa segons Fabra. Això, lògicament, ha portat molt de rebombari a tot arreu.
Sí, comencem. En el comunicat, a més, el Consell assegura que el deute acumulat de més de 1.000 milions d'euros ja la feien sostenible i després de conèixer la sentència que els obliga a redmetre els acomiadats, doncs la situació és inviable, perquè diuen que només la despesa en personal seria d'uns 72 milions d'euros que s'haurien de sumar a les despeses de manteniment i funcionament, cosa que la Generalitat, evidentment, no pot assumir i que ja va avisar, com vam dir ahir, el vaixar president valencià José Fiscat.
Evidentment, això és una valoració, perquè ve que té un aeroport, per exemple a Castelló, i s'han estat embutxacants tots els polítics, bé, tots no, però el que ha sortit a la premsa i hem vist diners a la butxaca, o sigui, unes coses sí i altres no. En fi, un tema que em posa molt nerviós a mi.
De totes maneres, com a conseqüència de la decisió, els partits de l'oposició s'han demanat la dimensió del president autonòmic, Alberto Fabra, perquè consideren que el tancament de la cadena és fruit d'una mala gestió i per la incompetència pública dels populars valencians. No només els partits han mostrat aquesta oposició, també els treballadors del mitjà han encorajat consignes com el president Apicasen, avui en una altra concentració davant del Palau de la Generalitat, poc abans de la compareixença del president valencià.
A la roda de premsa d'aquest matí, entre altres coses, Fabra ha assegurat que la sentència no els permet cap altra solució, ja que els 40 milions d'euros que costaria redmetre als treballadors de Canal 9 els necessita per a l'educació, la sanitat i les polítiques socials per tal de garantir l'estat de benestar per als 5 milions de ciutadans. Demagògia? No! A on?
D'aquesta manera, Fabra ha deixat clar que el tancament és innegociable i que es farà tant de pressa com el procés legal ho permeti. Sent així, Canal 9 serà la primera televisió autonòmica de l'Estat que tancaria les seves portes després de 24 anys d'emissions, però potser no és l'única, i és que el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, ha insistit reiteradament que si la justícia anul·la l'ero que afecta el 70% de la plantilla de Tele Madrid, la cadena pública no es podrà mantenir.
Bé, llegim alguns dels tuits que hi ha hagut respecte a aquest tema, com per exemple José T. Cendra, que diu en 30 minuts han sortit a defensar Canal 9 esportistes, gent de les falles, agricultors, científics, stop desnonaments, queda tota la tarda encara i amb el hashtag Ràdio Televisió Valenciana no estan cap.
Un altre dels que ha fet trending topic aquest hashtag és Belén, que diu, m'apunto, vaig a la plaça de la Mare de Déu a donar la meva opinió amb el mateix hashtag. I, ja per acabar, JTF, que diu, és el meu ordinador o l'assenyalant directe via internet de Ràdio Televisió Valenciana no es tanca, no emet. No la puc veure. En fi, gràcies, Cristina. De res. A la segona hora repassarem més trending topic. Passem ara a l'actualitat, Sant Justenca, amb la Carme Verdey.
Carme, comencem parlant d'una notícia que ens té pendents. De fet, veig que acabes de venir de la redacció de la ràdio per saber si les farmàcies de Sant Just finalment afrontaran la jornada de vaga general del sector de demà dijous, farmacèutic, i tancaran o no? Què faran? Doncs encara no ho saben. No ho sabem.
Però, en tot cas, el que ens han comentat és que estan pendents, estan parlant amb diferents responsables de les farmàcies d'aquí Sant Just, amb el Col·legi de Farmacèutics i tot plegat, i, en principi, d'aquí una hora, més o menys, ja sabrem, ja podrem dir si tanquen o no tanquen, perquè és una qüestió que també decideix a nivell de municipis, a dir que sí...
Al principi no tancaran només una, sinó que si sumen, si sumaran totes les farmàcies, evidentment, de tota manera quedarien obertes les farmàcies de guàrdia. Recordem que el motiu d'aquest tancament és protestar pels impagaments de la Generalitat, que els deu 416 milions d'euros als farmacèutics de Catalunya, corresponents als mesos de novembre i desembre de l'any passat i al maig i setembre d'aquest 2013. Segons el conveni amb CatSalut, les farmàcies ahir haurien d'haver cobert l'import dels medicaments dispensats al setembre
i els del pla de proveïdors per pagar el deute pendent de novembre i desembre de l'any passat i del maig d'aquest any. Però, com que no ha estat així, el Consell de Col·legi de Farmacètics de Catalunya i la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya han decidit que les farmàcies tanquin demà. Sant, just com dèiem, s'acabarà de decidir què es fa en les properes hores.
Estarem pendents i no tingueu que m'anar a dubtar. Tenim una última hora, avui. Sí, sí. Home, escolta. Un tema obert. Si ho sabem, en qualsevol moment, ja tenim la sintonia d'última hora a punt. Entro, no? Que és la de Carrossel. Efectivament, la Carrossel Deportivo. Última hora, sense just.
Passen coses al nostre municipi. Aquesta seria una mica l'última hora. Ara, què passa? Això és indiferent ja, des d'aquesta àrea de les farmàcies. Però la notícia és que passen coses d'última hora als serveis informatius de Ràdio d'Esverda. Bé, continuem parlant de més qüestions enjustenques perquè... Jo ja m'intrigo. Sí, amics. La playa de los augadors. La playa de los augadors. És la novel·la de Domingo Villar
que és la protagonista avui del nou club de lectura de novel·la negra. Ah, és un club de lectura! Pensava que passava alguna cosa intrigant al municipi. Doncs sí, s'emmarca en la tercera edició del novembre literari i el conduirà Paco Camarassa, un clàssic i molt popular, per cert, dins el sector de l'indústria de la llibreria, perquè és el propietari de la llibreria negra i criminal, una de les més famoses d'aquest gènere a Barcelona, i vindrà avui a Sant Just, Carme.
Sí, de fet, és un habitual. Hi ha dels clubs de lectura de novel·la negra que organitza periòdicament la Biblioteca Joan Maranit i aquest vespre... A més a més, sí, perdona aquest talli, però se l'ha vist passejant avui pel poble amb una gabardina, amb unes ulleres fosques, un barret i amagat entre els matolls de Can Ginestà.
Doncs aquest vespre vindrà a la biblioteca per conduir aquest assassí sobre la playa de los Saugados, una història d'intriga a través de la qual dos inspectors miraran de resoldre un presumpte assassinat. Què ha passat? Si vols podem sentir-lo aquest matí, però en tot cas... Ah, però ha dit alguna cosa, home, és que a mi això, la novel·la negra... Sí, ha dit una mica de què va aquesta història. De què va el llibre i de què va tot plegat, la playa de los Saugados, que no sigui la platja, perdona, de Sant Just, que Sant Just té platja, ja ho sabeu. Que no sigui aquesta. Clar, pel dia blau de la festa major.
Això ho puc explicar perquè passa el primer capítol. Resulta que un pescador no se suicidaria d'aquesta forma. És a dir, n'hi ha pescadors que se suiciden anatant-se a un nus i llançant-se a l'aigua i ho feien, tornant al mar, que és el que n'estimen, però n'hi ha formes i formes de fer un nus mariner. I aquest nus d'aquest suicida no ho ha fet un mariner. Aleshores, a partir d'ahí, n'hi ha la investigació d'una parella fantàstica, que és l'inspector Leo Caldas i l'inspector Esteves,
Leo Caldes i Esteves. És el punt de partida d'aquesta novel·la que avui es presentarà al nou club de lectura de novel·la negra. Es comentarà, de fet, és a dir, qui vagi l'ha d'haver llegit ja. Serà a les 7 de la tarda a la Biblioteca Joan Marrerí. La playa de los augados.
En fi, un quart de... Quanta imaginació que tenen, no?, molts autors per pensar com poden matar a les persones. Una feina apassionant, eh?, aquesta. En fi, un quart de sis de la tarda, parlem ara de prehistòria i coses antigues que passen a Sant Just d'Esvern. Música
Sí, amics, un clàssic. Parlem d'arqueologia. Indiana Jones. Parlem tot l'any, eh, parlem d'arqueologia. No, d'arqueologia no de mineria, perdó. No, aquesta música, guardem-la, perquè cada vegada que parlem de les conferències que fan a les CEAS, l'haurem de posar, perquè l'arqueòleg Manuel Edo parlarà de la mineria prehistòrica i antiga divendres a la sala Piquet de l'Ateneu de Sant Just. És la nova conferència de les CEAS en el marc del seu cicle La Mineria a Catalunya. Passat, present i també futur.
Molt interessant la mineria a Catalunya, Carme. Sí, Manuel Edo tractarà el desenvolupament de la mineria a Catalunya des dels seus orígens fins al descobriment de la mineria subterrània. Sí, senyora. Que això és el període que va des que es va començar a captar matèria primera no vegetal ni animal fins al neolític. Segons l'arqueòleg, el neolític, el Baix Llobregat, va tenir molta importància. Ah, sí? Sí. I com a referències tenim les mines de Can Tinturer i de Gabà i també la zona del massís del Garraf, una de les zones de Catalunya que més han aportat pel que fa
Els minerals. A veure, escoltem-lo parlant de les mines del garraf, perquè sempre que passo per allà, jo també penso, què hi ha aquí a sota? Tenim el 85% de les pedres i minerals que es fan servir durant la prehistòria i durant tota la història antiga, són presents en el garraf i, per tant, la seva explotació sempre ha anat lligada a la vida quotidiana dels homes que el poblaven, no?
Que, per cert, les restes ímars que hi ha aquí a la penya del Moro, que no siguin pedres agafades... Però hi ha mines aquí, a Sant Just. Ah, hi ha mines a Sant Just també? Sí, a tot arreu, a tot arreu hi ha mines. Per cert, ara que parlo això de la penya del Moro, no sé si us heu fixat, però aquesta tarda ja hi uneja la senyera a la penya del Moro.
Avui es veu molt bé. La van robar dilluns al matí, potser la setmana passada, no, ja? O sigui, ja fa, després de 10 dies, l'han restablert, l'Assemblea Nacional Catalana, la seva secció de Sant Just. Carme, hem parlat amb algú o no? I aquesta tarda... No, ahir em van confirmar que... Van confirmar que oferien i ja està.
Si vols fer l'entrevista, no cal. No cal, perquè ja la... Sí, i que trucarà a Montse Molinero i que dirà allò de... Que l'hem col·locat. Que l'hem col·locat, hem pujat a dalt, tot està bé, ara hem posat ja unes brases cremants al màstil perquè fer-ho més difícil. Sempre posen una cosa més, no sé si us ho he fixat, però la senyora que ja l'hem robat 3 o 4 vegades, sempre hi ha alguna cosa més. Ara saber quin gadget han posat en compte dels lladres a la nova senyora que uneix allà a la Pena del Marús.
En fi, Carme, moltes gràcies. Divendres a les 8, ho hem dit, a la sala Piquet, aquesta conferència de les mines. Ah, les mines, és veritat. Està amb les mines. Carme, les mines, mines, mines. Moltes gràcies, Carme. De res. Que vagi bé. Bona tarda. Si hi ha una última hora, tens la prioritat del programa, eh? O sigui, pots tallar fins i tot a Sergi Pont, que el tindrem en connexió a Nova York, perquè, escolta, les farmàcies de Sant Jus, si fan vaga o no, això ens interessa.
Micròfons oberts, no? Micròfons oberts. Carme, tens micròfons oberts. Què vol dir micròfon obert? Micròfon, que el tens a la redacció i que pots trucar com vulguis. Inalàmbric. Inalàmbric, inalàmbric. Que vagi bé. Gràcies, Carme. Bona tarda. 5 i 18. Carme, avisa la gent de Carretera Reial. Sí, que ja poden entrar perquè és l'hora de parlar del que passa al voltant i als suburbis de Sant Jus d'Esvern.
Carretera Reial. Un espai reservat per gent que vol saber més coses de l'extraradi de Sotjust. En Pau Marcos. Pau, bona tarda.
Pau, bona tarda. Bona tarda. I amb Anna Rovira, que ho sap tot de Sant Feliu. Fins i tot al carrer més net, que últimament s'ho entreguen pocs. Anna Rovira, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A més a més, també, a part de repassar els tuits d'Esplugues i de Sant Feliu, avui parlarem amb el Josep Lluís Álvarez, que és un dels responsables de l'acte anomenat Quarta Trobada.
que és una trobada de gent d'Esplugues dirigida a persones entre 70 i 90 anys que des del 95 es van reunir de forma periòdica i ho faran aquest diumenge a les 6 a la sala Robert Villas. Però abans de tot això passem a saber què ha dit la gent de Sant Feliu a Twitter aquesta setmana.
Doncs comencem ara la secció. Què dice Sant Feliu? Sí, què dice? Hola, què dice, no? Sant Feliu. De fet, aquesta setmana ha estat força tranquil·la, no? Ho podríem dir, o no? Doncs sí. Per què enganyar-nos? Per què enganyar? Per la ràdio? No han twittejat coses del pont o de la castanyada o de Halloween, la gent de Sant Feliu? No, que a Sant Feliu no hi havia molt Halloween. Anna, hi havia Halloween a Sant Feliu i castanyada? No gaire. No gaire. Bueno, tot això... I ni una festa que s'amunta, no va haver-hi ningú. Ah, sí? Quina festa, pobres...
I es diu que no hi havia ningú Jo no vaig anar-hi Vaig anar i hi havien tancat Home, com a cap de secció de festes Que no va ningú de Sant Feliu Hauries d'haver anat Jo volia anar, però m'ho vaig arribar i estava tancat Vaig anar tard, tu En fi, passem a... Què en farem? Tenim un trending topic que més que possiblement S'ha donat a diverses poblacions de Catalunya Aquests últims dies, no? Sí, segur quin és, quin pot ser? El temps? Jo he dit les castanyes i Halloween, però veig que no No ho sé, no ho sé
Les sirenes del risc químic, home. Les sirenes del risc químic. Què ha passat? Mira, aquí tenim una sirena. Un aplaudiment per la sirena del risc químic.
Va ser el meu despertador aquell dia. Ah, sí? A quina hora la vam posar? A les 11. A les 11 al matí. Ah, molt bé. Bon dia, Catalunya. Desperta Catalunya. Desperta Catalunya. Desperta Sant Feliu. En Mónica t'arribes allà, no? També els megàfons de tot plegat. Que aquí Sant Just no arriba perquè no tenim cores centrals nuclears a la vora, no? No. Bàsicament. Bàsicament. En fi, detreu aquesta música perquè és que això és... Sí, és una cosa... Insuportable. Ara entens per què em vaig despertar, no? Clar, clar.
Bé, Emergències de Catalunya va avisar a través de la xarxa social de la següent manera, que si no tens Twitter, ja em dius, t'assabentes, igualment, perquè són soroll, això, increïble. Deia, piuleu si sentiu les sirenes de risc químic amb l'etiqueta, prova sirenes, indicant-nos on sou. Sí, home, i què més, no? O sigui, que els hem de fer la feina nosaltres, o què? Doncs la Mònica deia, s'ha sentit a Sant Feliu, a la zona de Masllui. Ah, molt bé.
A Falguera també, eh? A Falguera també, eh? Per tant, el llibre de zona química, eh? Totes aquestes històries. Però clar, de fet, no tothom s'opres amb tanta calma. No tothom s'opres amb tanta calma, com acostuma a passar, o aparentant no prendre-se amb tanta calma. I sabem que a Twitter hi ha molt exaltat.
Sí, depèn de com llegit el tuit. També, tuit eren calent és molt dolent, eh? No ho hauríem de fer servir mai. O allò de dir... Estàs segur que vols enviar-ho, això? Estàs segur. De fet, em sembla que Gmail... Bufi aquí abans d'enviar. Tenia una mena d'aplicació que entre les 4 i les 6 de la matinada...
Pregunta si vols enviar el correu. Pregunta si realment volies enviar el correu o no. En sèrio? Perquè Julio Jiménez, de l'Espai de Noves Tecnologies, ens va explicar que era una política de l'empresa perquè l'usuari, clar, entre 4 i 6 de la matinada, potser el mail aquell no el vol enviar per el seu estat. Però ja no s'envien mails, serien whatsapps, no?
Bueno, clar, però jo parlo de Gmail. No, no, està bé, està bé. Si algú voleu activar-ho, busqueu, eh?, allà del Gmail, que hi ha tantes coses a dalt. Sí, busqueu. Sí, tasks, committee manager, bueno, sí. I passeu una tarda. I passeu una bona tarda buscant-ho. En fi, no sé què et sorpresar amb tanta calma. Nil Moliner, què deia sobre l'alarma?
Deia, sona l'alarma antiaèria, la sirena antiaèria o detecte químic a Sant Feliu. Correcte. Ha, ha, ha, ha, ha. Què vol dir? Que no té bo? Doncs perdona, jo m'acollono amb això i penso... A més, no tothom sap que és una prova. Jo vaig pensar que era de veritat i tot. Sabia que era de mentida, eh? Imagina't. Va sonar molt. Dic, ui.
És que tu ets molt especial, també. Sabent fins i tot que era de mentida, et vas pensar que és veritat, és que ho viu molt ella, les coses. És que ho vas sonar tres vegades i molt llarg. Tinc, hòstia, potser és en sèrio, eh? A veure si no és una prova, no? Mama, agafa les maletes i marxem. Jo sola a casa, marxem. Clar, clar, clar. Hi havia gent al centre de Sant Feliu, a la zona de la Rambla, amb les maletes ja. Sí. Corre, nena, corre. Anar a buscar el tram per venir cap aquí. Sí, sí, el WhatsApp, el mòbil, guardeu-ho tot. La gent ja creant grups per WhatsApp, ja...
posant histèrica a la gent i què més deia? l'usuari a Piu Piu per exemple? l'usuari o usuari a Piu Piu deia suena l'alarma d'accidente químico en San Feliu nadie nos ha avisado, mi edito sí que estàs avisats a la web de l'Ajuntament ho posava a la web de l'Ajuntament però si no entres a la web no, però diria que en el t'envien un tríptic a casa del que es fa durant el mes i diria que ho posava
Doncs el problema és que la gent no mira els tríctics. El problema és de la gent, sempre. Per acabar amb el tema, la Cristina Sanz preguntava. La Cristina Sanz deia, la pluja que cau a Sant Feliu després que soni l'alarma química és pluja acida? Home...
Esperem que no. Esperem que no. De pluja normal i corrent o, com deia la meva àvia, els antelets que fan pipixen. Molt bonic. No sé que els antelets tinguin norea àcida, que això també seria una altra qüestió.
En fi, passem a l'apartat de les queixes, deixa aquesta música perquè ja hem entrat de ple, que compten amb un dels sospitosos habituals del programa, com deia en Jaume Manyosas. Deia, esperen el tren que no arriba a Sant Feliu, com sempre, renfe amb retard.
Un clàssic, un aplaudiment per la Renfe, que setmana rere setmana... Que jo vull avisar que el treballatge de la Renfe... Perdona, perdona, un moment, un moment, un moment, un moment... Un dia que informo... Anna, no, no, no, Anna, un moment, que tu vols avisar d'una cosa i... No, no, ja ho he avisat un cop, eh? Un moment, un moment, fem-ho bé, eh? Posa la música d'avisar coses. Anna Rovira, avisa la població.
A la població no, a Renfe. I potser l'Ajuntament, no sé qui ho porta això. A la població que treballa a Renfe. Que fa com mig any o més que al rellós de la Renfe a Sant Feliu hi ha dos i els dos sempre marquen les 12. En punt. No van. Però ja fa molt que no van. Potser és que... Jo crec que això ho fan perquè no mirin si va en retras o no el tren.
S'han passat a tot, ja? Tu tens una teoria, que estan parats, no?, els rellotges. Jo tinc una altra. Home, doncs sí. No, perdona, jo tinc una altra. Que nosaltres estem tots morts. Ah. I els rellotges... Però a Catalunya hi funcionen. Bueno, perquè la gent està més viu. És el zonet del temps, no? Sant Feliu és el que té. Sant Feliu aquí està, eh? Hi ha algú de Sant Feliu que ens escolta? No, no. Mira, fem una prova. Si hi ha algú de Sant Feliu que ens estigui escoltant ara mateix i no va a la gent de Mas Lluï, que vulgui ser injust, eh? Tot i que seguim de Sant Feliu.
que ens truquin per dir, sí, estic a Sant Feliu i estic viu 93372 93372 3661 si hi ha algú que ens escolta des de Sant Feliu, truqueu-nos si no ens truca ningú, veniu a la meva teoria que esteu tots morts
Si no, poden parlar pel xat. No, perquè pel xat pot parlar qualsevol persona. Jo vull que et truquin i diguin... Bé, jo vull. A veure, és una prova científica que estem fent. Sí, sí, totalment científica. Si no, vol dir que la gent està feliu, no aquí esteix. Perquè va en consonància amb el rellotge de l'estació de tren de Renfe. En fi, passem a més tuits o continuem parlant de la Renfe?
Doncs sí, perquè també s'hi afegia el Nil, que deia, després de mitja hora he aconseguit encarrilar-me a Sant Feliu. Ara ja estic emocionat i vull que passin més coses. Renfe fa pudor. Mira, fixa't, no és l'única cosa de Sant Feliu que fa pudor. Jo hem comentat més una vegada que hi ha molts carrers que fan una doloreta especial. Si no, corregeix-me, Anna Rovira.
No, no, tens raó, tens raó. Jo no ho dic jo, això, eh? No, no, no. Ho dic la gent a Twitter, que també setmana, setmana... A mi, que me detenguen. Si soc jo... Presumptament, eh? No mateix el mensajero, és la gent de Twitter. En fi, i per acabar, una informació de servei que ens apropa el Joan Díez. Deia, a Sant Feliu tenim un nou repte, la transformació de la plaça Rafael Alberti. Aquí, un espai per enviar propostes. I l'espai és a consensus.cat barra Sant Feliu.
i hi ha un apartat que és remodelació plaça Rafael Alberti i diria que també volen remodelar la plaça Catalunya ah sí? és que és una rotonda de fet ara bé, o sigui que Sant Feliu està una mica amb obres com també aquí a Sant Lluc no, no, crec que el que volen és que la gent enviï propostes però no sé si ho faran la proposta de la plaça Rafael Alberti és aquesta es poden enviar les propostes a través d'internet a través de comentaris o penjant-les a aquesta fàgina que és a consensus.cat barra Sant Feliu farà molt de cas, no?
No, no, crec que sí, que hi haurà un dia que es mostraran totes les propostes que s'han fet. En fi, fins aquí les qüestions de Sant Feliu de Llobregat. Un aplaudiment. Enhorabona, Sant Feliu, i gràcies per escriure Twitter, que nosaltres m'anem de gent cada setmana. Passem ara a Esplugues de Llobregat, perquè aquesta setmana el Twitter Esplugues ha servit bàsicament per queixar-se. O sigui que no parem. No parem, no parem. Què passa, Esplugues? Per què es queixa la gent?
Doncs hi ha força indignació... Alarma química també o no? No, perquè tampoc tenim gaires químiques, tot i que tenim la Bayer allà. Per tant, em comuniquen que no està trucant ningú, per tant, la gent no se'n fa liu... Forat negre. Forat negre se'n fa liu. Soc un tombi. Clar, clar, clar. Digues, digues. Doncs tornem a Esplugues, on estem vius, i sembla que hi ha força indignació als carrers i que la gent...
Doncs la plasma a la xarxa social. Ah, sí? T'ho tan calent. Sí, ningú ho ha fet mai, això. No, no, no. T'ho tan calent per desfugar-se. I què diuen? El Ferran Tràs, per exemple? Doncs mira, el Ferran Tràs diu, és patètic que hi hagi tanta congestió a la sortida d'esplugues. En fotre el cotxe al cul. Home! Això és veritat. Tenim un cul molt gros. O un cotxe molt petit. O un smart butxeter, no? Una cosa d'aquestes. En fi, tenim una altra queixa, que fa referència al transport públic.
Sí, però aquesta vegada Renfe se salva, bàsicament perquè no passa per Esplugues, no tenim estació de Renfe. Per això no saben si estan morts, no tenen rellotge de Renfe. Ara ho vull dir, estan en limbo, la gent d'Esplugues. Nosaltres tenim Trump, que és un altre nivell. Sant Fabio també n'hi ha. Només la punteta, Sant Fabio. Què veus més ràpid amb Trump, travessant tot l'espai per on esplugues? És un cotxe, perquè amb cotxe és un drama, i ho hem comentat més una vegada, amb tants semàfors que hi ha i que vas per entrecada dos per tres.
Depèn de si al Trump li ve de gust parar els semàfors o no. Això t'ho dic jo, perquè com que poden canviar-los... Ah, el Trump decideix, no? Sí. A veure una queixa d'això, un dia. Els conductors del Trump tenen un botó que poden canviar el semàfor segons els vingui de gust. Bueno, segons els vingui... Suposo que hi ha moments que no poden. Si estan passant cotxes per davant... Perdona, jo crec que fan una mica el que és en aquell moment. Diuen, mira, que he quedat, per exemple, amb la dona per sopar, no? Tinc pressa. Clar, llavors agafen tot verd...
Que diuen que vaig més tranquil. Al contrari, aquest parlador per sopar. Tot vermell. En fi, són qüestions que s'haurien de mirar. S'haurien d'investigar. I nosaltres proposem des d'aquí també que portin tots els cotxes que passen per Sarsplugues un mando alternatiu.
Seria divertida, això. Els hackers ja estan trigant a fer un mando alternatiu per la gent que va amb cotxe per esplugues. Sí. Jo hi veureu, això. Aniré a una cadira i em passaré a ell de mirar. Com els iaios. Clar, clar. Tornem a la queixa del Trump, que era del Jossu, que deia...
Bueno, ahora en Esplugues me quedan solo 17 minutos y aquí no me da cosa esperar. 17 minuts perquè passi el Trump, eh? Aquí no me da cosa esperar? Sí, perquè tenia un altre tuit que deia que depèn d'on està esperant el Trump que li fa cosa esperar-lo.
Per què? Perquè hi ha gent... Sospitosa? Fa pudor o alguna cosa. No ho sabem. No especificava el lloc. Són teories, aquestes, aleatòries de la pell del morro, que no trarem ara a saber on estava o no. Per cert, que també tenim més queixes, encara? Clar, no són queixes. Esteu en fall, eh? Sobre el gimnàs polisportiu de la ciutat. Doncs sí.
Tenim una queixa, això no ho havíem tingut mai, és una queixa sobre el poliesportiu que tenim als plugues, que ara és més gimnàs que poliesportiu perquè s'està passant a una altra banda.
I ens la porta el Jordi Jou, que deia gràcies a Duet Esports Esplugues per facilitar el fet de poder practicar la natació sana. Un 40 de clor no és saludable. Perdona, com sap que hi ha un 40 de clor? Deu haver anat amb els potets aquells. Deu ser químic de la Generalitat de Catalunya? Això és una història verídica de gent que ha anat a la piscina Esplugues amb un banyador blau i ha sortit amb un banyador blanc per culpa del clor que hi ha a la piscina. Això és perquè canvien d'estil.
Sí, deu ser això Què vol dir canviar d'estil? És igual, no ho sé, canvien de roba allà dintre Mira, tindranes de canviar una mica el meu banyador, em poso a la piscina Eh, és un altre color És això Home, però per assegurar-ho Jo ho he vist, això del banyador L'ha portat allà, que facin algunes proves S'haurien de fer l'arma de risc químic, es plogues Però li passa a tothom això, que es fica a la piscina? No, no, això ha passat Però jo sé que va molt sovint a la piscina Jo em sé un cas, no, un cas que va anar un dia i va passar això
Per tant, potser no és molt fiable, tampoc. I si fas pipi, surt allò... Vermell, l'ataca. Això és un rumor, una llegenda urbana. Que si fas pipi a les piscines, hi ha un compost químic que quan es barreja amb l'orea i les salts de l'orina, reacciona i és de color vermell. Això no s'ha demostrat mai. És un altre rumor, com que l'agenda Sant Feliu està viva perquè no ens està trucant ningú. Per tant, l'agenda Sant Feliu, que el vostre rellotge de la parada de tren sempre marqui a les 12, només significa una cosa.
No existeu. Bé, tenim més tuits. Doncs sí, una última queixa. Última queixa. Doncs sí, d'ubicació de l'Andrea Gómez, que deia, perdida pors plugues del Llobregat, buscando un centro de salud. Pràctiques externes o sodio. No estan grans plugues, eh? No tenim tants centres de salut.
És una noia que va fer unes pràctiques externes al CAP, m'imagino, i que no troba on és al CAP. Misteriosament ha estat abduït pels veïns de Sant Feliu. I una pregunta, això ho tuitejaven des del mòbil, no podia mirar el Google Maps i coses d'aquestes, no? Ai, que no s'hem utilitzat els mòbils.
Bé, en fi, la foetada d'anar a rovirar els tutaires d'Esplugues. Bueno, Esplugues, aquesta no ho era. I per acabar, i després de tanta queixa, ens fem ressò del que deia en Joan Lluís García el passat dilluns. Doncs sí, deia, acaba de caure un arbre a la calçada sobre un cotxe. Per culpa del vent, Esplugues de Llobregat. Cap ferit. Al col·legi alemany.
El col·legi alemany, aquella zona, perdona, és molt perillosa, bàsicament perquè hi ha aquells, no sé com es diu en català, però els badents aquells, allò, de cop i volta, si vas amb una mica de velocitat i fa vent, hi ha tampotres, directament contra les finestres... Contra el Pere Màrtir. Sí, bueno, anava a dir contra les finestres grogues, eh, també... Del col·legi alemany, també. Del col·legi alemany, també molt discretes. O acabes a casa de l'Iniesta, que està per allà. També, o del Piqué, no? I el feu una... Tot és possible, sí.
En fi, doncs fins aquí els tuits d'Esplugues de Lloregat. Gràcies, Pau. 5 i 34 de la tarda. Passem ara a l'entrevista de la carretera reial.
I és que avui, Anna, marxem cap a Esplugues perquè aquest diumenge a partir de les 6 de la tarda del Casal de Cultura Robert Brilla es fa un acte anomenat la Quarta Trobada, no? I tu preguntaràs què era això de la Quarta Trobada. Què era això de la Quarta Trobada? Doncs és una trobada per gent d'Esplugues que va dirigida especialment per persones que van acudir a la primera trobada. Ah, molt bé. Que s'ha fet el 1995 i que ara es calcula que tenen uns entre 70 i 90 anys aquesta gent.
I per saber molt millor sobre de què va tot això, tenim al telèfon a Josep Lluís Álvarez, que és un dels organitzadors. Bona tarda, Josep Lluís. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, benvingut al programa. Gràcies per atendre'ns. Ja ho teniu tot a punt per diumenge? Sí, bueno, està tot a punt el que hi ha una petita matització. A veure, què passa? Aviam, no és per les persones que van anar a la primera trobada. És per tothom, que siguin les plugues,
tant si hi ha nascut es plugues com si no, però que resideix es plugues de fa molts anys. Per cert, venen molta gent que ara viuen a Sant Just i venen amb la trobada aquesta. És a dir, el que es pretenia a la primera, a la segona i a la tercera, i es pretén a la quarta trobada, és que gent que als anys 50 i 60 eren la joventut es plugues, els que anaven als valls, els que anaven a l'entoldat,
els que anaven al cine a Tesses o a Ateneu de Sant Just, els que anaven per la joventut d'esplugues, reunir-nos altra vegada, ja que molts estaven fora d'esplugues. I ha canviat molt aquesta joventut d'avui dia ara? Tu com ho veus tot plegat?
No t'he entès bé. Sí, aquesta és una pregunta una mica rara. No, preguntava si la joventut ha canviat molt, fa moltes coses diferents del que feia als anys 50 o 60, aquelles plugues a Sant Jús, del que fan ara actualment. No, jo crec que la joventut és sempre joventut i cada una té les seves característiques i viu l'època que li pertoca viure en el seu moment. Clar, no pots comparar la joventut
dels anys 50, que sortien d'una postguerra i que no teníem res, però jo, particularment jo, i molts de la meva època, eren molt feliços amb el poc que teníem. Ara tenen altres coses, tenen altres inquietuds, però la joventut sempre és joventut. La joventut, per mi, la meva, és el millor que hi ha i ojalà fossin sempre joves i tornés la joventut una altra vegada. Quines coses feieu als anys 50 o 60 per aquí a la vora?
Quines coses fèieu quan sortíeu de marxa? Bé, el que jo et deia, aquí teníem quatre cines entre Esplugues i Sant Just, l'Ateneu, el Texas, Salabence i el Calquirsa. Sí, de fet, ara no queda cap cine, no? Esplugues, no sé si hi ha algun cinema, em sembla que no, a Sant Just tampoc, a la zona només queda el del Cine Baix, crec, a Sant Feliu. Vull dir que això és un canvi circumstancial, ja no hi ha cinemes entre Esplugues i Sant Just, per exemple.
No, avui en dia, el que no teníem a llavors no teníem cotxe, llavors anar a Barcelona era més difícil, sobretot per les noies d'aquella època, pensa que amb els anys 55, 50, 55, 60...
una noia que anava de Sant Just o desplugues a Barcelona, estava una mica mal vista, no? Què dius ara? Per què? I tant, i tant. Vull dir, aquesta noia va a Barcelona, ja, com un despreci. Què dius? A les 9 havien d'estar a casa. Ja. Jo tenia no... Bueno, festejava els anys... Sí.
60, fins als 66 que em vaig casar, i bueno, anàvem al cine i la meva nòvia i jo, la meva xicota i jo havíem de sortir del cine ràpidament perquè a les 9, 9 i 4 com a molt havien d'estar a casa. El món ha canviat molt, la cosa ha canviat molt. Però vull dir, també tenia la seva il·lusió i la seva gràcia. Llavors, bueno, tot va començar amb un grup d'amics i veïns, clar, desplugues, de dir, escolta, per què no ens tornem a trobar aquella gent...
uns en una mica més d'edat, un altre més joves, sortien per Esplugues i anaven a tot arreu en aquella època, a la biblioteca, fèiem teatre i així, fèiem... Bueno, que participàvem en tot el que hi havia al poble. I van dir que sí, i va ser un etxe total. Pensa que ara mateix ens han fet una entrevista a la televisió d'Esplugues, nosaltres estem tocant de la ràdio de Sant Just. Home, escolta, això és un no parar, que no vingui TV3.
Sí, bueno, no m'estranyaria. Pensa que ve gent de Girona, d'Olot, de... Però quanta gent... Mare meva, mare meva, quanta gent us reuniu? Doncs mira, ara de moment tenim, a part de les persones que no poden baixar clar, un que viu a Girona no ve a comprar el tiquet, però llavors truca i diu, escolta, soc tal persona...
Apunteu-me que vindré. Llavors, quan diuen això, segur que vindran, encara que nevi. I quantes persones? Doncs mira, som apressionadament 660 fixos ja, eh? Home, d'un i do, no? Sí, molt. Una bona colla, que si neixiu tot el... 660 comptant que pocs, o jo recomano que no vinguin, perquè s'avorriran, clar. Persones de 50 cap avall que no vinguin, perquè clar...
Aviam, el que vulgui venir té la porta oberta, per això matisava això que és per persones que l'any 95 tenien 60 o 65 o 70 anys. No és veritat. És per tothom d'Esplugues i Sant Just que conegui aixent, que arribi aquí al Casal Brillas...
I veixen, home, tu ets aquell, o tu ets aquella, o què tal, com et va? I que fa anys que no es veuen. Clar, explicava talletes, no?, de com era l'època. Sí, senyor. Farem dos poemes d'ella, també. Després es posarà música d'altra època, no?, d'aquella època nostra, dels anys 50-60. Què escoltaven en aquella època? Com? Què escoltaven, los cinco latinos? Bueno, mira, el Calduc, el José Guardiola, ja potser els...
els sides, els brincos, els do dinàmico i tota aquella gent, no? Home, música mítica, que per cert, ahir va començar un programa que és de Generación Rock, que no sé si l'heu vist o no sé si el va... El rock, jo penso que el rock va arribar més tard.
Aviam, els anys 65 potser ja sí, que ja teníem el rock i el tuís i tot això, però vull dir, lo nostro era... Sí, però em venia a referir que ahir va començar un programa a Tavio Espanyola on gent d'aquesta edat, precisament, entre 70 i 90 anys, participen i fan un cor, una coral, on canten cançons de rock i modernes, com ja van fer aquí, que és una versió del casal rock. Sabeu que l'any passat o fa dos anys també ho van fer i va tenir molt d'èxit. Sí, per això. La gent gran ha de sortir a fer coses...
No, no, nosaltres no sortirem. Altres anys s'havia fet un... Cada any ha tingut un motiu, no? El primer any vam fer un homenatge als dos grans metges que havia hagut Esplugues, en una època en què Esplugues tenia 6 o 7.000 habitants, no? Que eren el doctor Riera i el doctor Poplana. Llavors van recollir el testimoni, l'homenatge, el petit homenatge que la van fer als seus fills, ja.
van fer homenatge al patinatge artístic que feien aquí a la pista de l'Avens, que havia sigut important, patinatge artístic i hockey sobre patins. Després, a l'altre any, a l'altra trobada, se li va fer un homenatge als jugadors de futbol que havien sigut de primera divisió. Em sembla que un era porter, com es diu, la RAF, que em sembla que hi viu a Sant Just,
L'altre, el Borràs, que havia fitxat pel Barça, pel Deportivo de Coruña, pel Santander, bueno, per diversos equips, que havien triomfat el primer equip del Barça. I, bueno, havia vingut el Rudi Ventura, el Lorenzo Santamaria... Bueno, no a actuar precisament, sinó a fer acta de presència, i el Leslie del Siris va estar aquí també. Aquest any no, aquest any... No s'espera ningú. Mercè Smilà, potser, o...?
No, la Mercedes Milà no ha estat mai, eh? La Mercedes Milà no ha estat mai, és espluguent però no ha estat mai, eh? No, no, no sé si alguna vegada... Li podria haver dit, eh? Mira, ara li podria haver dit el Mercedes Milà, perquè allò sempre ho diu que és d'esplugues. Sí, per això que ho demostri, no? És una mica el tema, perquè no sé si alguna vegada l'heu vist passejar per esplugues a la Mercedes Milà.
Sí, sí, i tant. I a la mare, mira, la mare la vam veure diumenge, diumenge era, sí, dissabte, dissabte a la nit, la vam veure la mare i una cunyada sortint de la escala de 60 Madalena, la mare de la Mercedes Milà, la Mercedes Milà i el Xarbal s'han vist per seixant per les pluges, ha fet el pregó de la festa major de les pluges, el Mateo,
El germà també ha fet un pregó i ha presentat coses aquí. No, aviam. No, perquè són gent popular, eh? Això mateix, gent popular dels pluges. Però no, això no és per gent popular. Això és per gent del poble. Del poble i que, sobretot, que li faci molta il·lusió. Molta il·lusió trobar-se amb un i que no reconeix... Mira, el diumenge passat, a les sardanes, venent els tiquets aquests que venem, li diem amb un, escolta, tu vindràs i tant i tant que vindré...
I tant, perquè jo estava molt en el motoclub Esplugues. Ah. I diu amb l'Ebelio i no sé què. I dic, escolta, i amb aquest que tens aquí davant, estava davant d'ell, eh? Sí. No el coneixes. I diu, no. Diu, ets l'Ebelio? Es van conèixer en aquell moment feia 20 anys que no es veien. Oh. Doncs això passarà molt a la retrobar-nos aquesta que farem. Home, serà molt emocionant. Sí, sí. El que li fa il·lusió...
Ha de sentir emoció. Si no, no cal que vingui. No cal que vingui perquè, bueno, un li fa emoció per una cosa, altres per altra, uns perquè fa anys que no el veu, altres... Pel que sigui, t'ha de fer emoció. I ja dic, tenim molta gent, molt èxit i molt bé. Tampoc, aviat, no podem dir que no a ningú, però dels 160, 170 que content que serem...
no podem passar gaire, perquè, clar, la sala aquesta del Casalbrillas té una capacitat sense cadires i tots drets com a màxim per 200 persones. És a dir, no podem abusar molt de la capacitat perquè no podem. Ser Lluís, una cosa, jo tinc una curiositat. Has dit que heu fet quatre trobades, ja, i la primera va ser... Amb aquesta, amb aquesta quatre. Hem fet tres i aquesta serà la quarta. Cada quant les feu, perquè són... No seguim un ritme fixa. Mira, tenim... Donem...
aviam que ho vaig a buscar, donem un folletó, com a record, on es posa la portada al retrobar-nos, i després dintre hi ha quatre fotos, quatre o cim fotos, de les trobades que vam fer anteriorment. Doncs cantarem una cançó lletra d'una...
Nostra, diguéssim. Quina cançó? Dels organitzadors, però la música antiga. Una música famosa, no antiga, sinó famosa que la coneix tothom. La primera trobada es va fer a l'any 95. La segona es va fer a l'any...
No, perdona, la primera l'any 99, la segona el 2005, no, i la primera l'any 95, és raó. El 95, 99 i 2005. Ara fa 8 anys que no es feia cap. Ja tocava, ja tocava. Doncs Josep Lluís Álvarez, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé. Per trucar-me i per tenir interès, aviam si algun dia feu un assençut també, eh?
Sí, el que passa és que nosaltres som una mica joves, potser si ho fem ens reunirem la gent de la nostra quinta, però ja ho proposarem, clar, a la gent una mica més avançada d'edat. Aquí també renourem els de la nostra quinta, els de la meva quinta, que era l'any 62, o sigui que...
La meva dona m'està dient que diguem que coneixem la Montselreia, que em sembla que hi ha alguna cosa que veu amb Ràdio Sant Just. Ja li farem una abraçada per vostra. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès i recordeu que aquest diumenge, si voleu, aquesta quarta trobada dirigida a persones entre 70 i 90 anys que sortien junts, als anys 50 i 60 per Esplugues i Sant Just. Moltes gràcies, Josep Lluís. Que vagi molt bé. Bona tarda. A vosaltres. Bona tarda. Bona tarda.
5.48, acomiadem aquí a la gent de la carretera Reial, Pau Marcos, Anna Rovira, moltíssimes gràcies per venir i fins la setmana que ve. O l'altra. O l'altra, o l'altra. Jo sí que vindré. Bé, continuem el programa, totes minuts ja arribem al punt de les 6 de la tarda. Atenció, perquè com hem comentat ja fa dies, ara estàvem pendents de la connexió amb Sergi Pont, que el tenim a Nova York.
Bé, és una connexió aquesta que la fem, el Sergi la tenim a Nova York. A veure si podem connectar amb ell i ens pot escoltar. Bé, per cert, parlem de Nova York, amb un clàssic, eh? Francinator de fons. Sergi, hola, bona tarda. Sergi. Jordi. Sí.
Jordi, em sents bé o no? Jo et sento bé, Sergi. El que passa és que... O hi ha massa soroll? Home, hi ha una mica de soroll. A veure, és que m'imagino que jo està al mig de la cinquena vinguda. Et sento. Espera un moment, que veus que ve a Central Park, que veiem si ja hi ha més calma. Vale, ves, ves a Central Park, ves. Sergi Pont des de Nova York. Bueno, ja estic a Central Park. Millor, no? Home, sí, bastant millor, la veritat. Molt bé, doncs, comencem. Ja ho veus, eh? El primer que et volia comentar és una mica els contrastos de Nova York i em sembla que ho acabem de comprovar...
Perfectament. O sigui, passant del caos a la calma en un moment. Però els contrastos de Nova York són de tot tipus. Suposo que ja ho sabràs, no? Bé, no ho fem mai, jo. 60% dels nova-yorkesos són de raça blanca, per exemple, 16% són llatins o hispans i 15% són negres, 7% d'asiàtics. Vull dir, aquí hi ha una barresa increïble. Això és el que...
Probablement el que més sobta a l'arribar, tot i que ja ho sabem, perquè és molt conegut que Nova York és una ciutat multiracial, és realment increïble arribar aquí a veure que no existeix el ciutadà de Nova York tipus, perquè la barreja és increïble, també quant a menjar. No sé si a tu t'ha agradat menjar exòtic, Jordi. Bé, normal, si pica molt no.
Si t'agrades de venir a Nova York, pots trobar-hi una hamburgueseria, al costat un tailandès, una pizzeria, un restaurant dominicà, un xinès... És que la barresa és increïble en tots els sentits. I també és cert això que diuen que a Nova York s'hi pot trobar pràcticament de tot. De fet...
Ara que et dic això de que es pot trobar de tot, hi ha un exemple bastant clar. L'altre dia, llegint el New York Times, un dels diaris més prestigiosos del món, que no saps que em vaig trobar. No, amb una informació. Un article que parlava de l'espanyol, tu. L'espanyol? Estaria content. New York Times és perico. New York Times és perico. Rafa, rafa. Per aquesta música, home, que si no no podem continuar.
Ara. Ara millor. El que deia, que el New York Times va publicar un article que es titulava l'equip invisible, el germà petit de Barcelona. Per tant, déu-n'hi-do, com les gasta el New York Times amb l'espanyol. I algunes de les frases més concloents que sortien en aquest article, faig un resum. Diu l'espanyol, un equip conegut com l'altre equip de la ciutat. Això ja ho deia el expresident dels Periquitos, el Daniel Sánchez Llibre.
Són com els Jets de Nova York o alguna cosa així, New York Giants. Són de futbol americà i són l'equip gran de la ciutat i els Jets vindrien a ser com l'Espanyol, feien aquesta comparació. També diuen que el Barça s'ha associat sempre amb la independència de Catalunya i que l'Espanyol s'associa més amb la unificació d'Espanya. No sé com ho veurà això al Rafa, no crec que li agradi gaire, però és la conclusió que traien també al New York Times, on també parlaven.
del tamudazo, d'any 2007, i dient que l'Espanyol, guanyant un partit contra el Barça, pràcticament salva la temporada. No van desencaminats, crec, no van desencaminats. Així que, Rafa, ja ho veus, que Nova York és territorio com anxe per l'Espanyol. Sí, ja li direm, el dilluns. Tot i que el futbol està augmentant molt la seva popularitat als Estats Units, de fet, Messi és el 6 esportista més popular entre els Yankees, aquí el que mana, està clar que és el futbol americà, un esport,
que personalment trobo sumament avorrit. Tu, Jordi, no sé què n'opines. Jo soc més de béisbol, la veritat. I el béisbol què, què et sembla? Acabo de dir això, acabo de dir que soc més de béisbol. Doncs mira, a mi m'agrada més el béisbol que el futbol americà. Llàstima que la setmana passada ja va acabar la temporada. Els Red Sox, que són els que van guanyar, són de Boston. Mitjons vermells. Literalment, Red Sox vol dir mitjons vermells. Sí, ho acabo de dir, sí, sí. Deu acollonir gaire aquest nom, els seus rivals. Però bé, van guanyar contra els San Luis Cardinals.
El seu nom vol dir Cardenals de Sant Lluís. Molt interessant. Potser colloneix una mica més els rivals. Això ja va a gustos. De Boston van fer un autèntic recital de bèisbol i es van imposar el sisè partit d'una sèrie de set. Per cert, que els jugadors es van conjurar deixant-se una barba d'estil Fidel Castro. Espero passeu bé que després de la victòria s'hagin afaitat, perquè Déu-n'hi-do.
I tancant el capítol esportiu, aquesta setmana es va celebrar la malató de Nova York, que va guanyar un atleta canià, per no perdre el costum. Però la nota negativa, que és el que us volia parlar, la va posar una senyora de 86 anys, Joy Johnson, que va morir el dia després de disputar la prova. Era la participant més vella i va acabar la prova, tot i caure el quilòmetre 32 i donar-se un forc al cap. Després de passar la línia de meta, va dirigir-se a l'hospital, però ja no s'hi va poder fer res. El cop al cap,
va ser letal, malauradament, per aquesta senyora de 86 anys. Curiós, eh? Un exemple de perseverança, potser inclús massa, i també un exemple per tu, Jordi, que em sembla que volies córrer una marató, no em vas dir? Sí, algun dia m'anaria a fer-ho. Doncs bé, ja ho saps, si vols córrer aquesta marató...
Ves a passar l'ITU, eh? Va, ho faré, ho faré, no al metge, per revisió. Doncs bé, deixo el capítol esportiu, si us sembla, i parlo ara breument de política, perquè ells fan celebrar les eleccions locals, en diversos punts de geografia nord-americana, entre ells Nova York i la candidat demòcrata Bill de Blasio es va imposar amb un 73% dels vots i prendrà el relleu ara de Michael Bloomberg, que era l'alcalde de Nova York dels últims 12 anys. Nova York
torna a tenir un alcalde demòcrata d'aquesta manera, després de 20 anys d'alcaldes republicans amb Giuliani i el propi Bloomberg. Però el que més m'ha sorprès de tot plegat, personalment, ara ja parlem d'avaluacions personals, ha estat les campanyes publicitàries prèvies a aquestes eleccions. Una publicitat, sobretot, que es basa
en atacar al contrari, sobretot per part del candidat republicà que era Joe Olota, atacat durament a De Blasio, que al final va guanyar per una diferència bastant important, i l'acusava una mica de ser tou amb la violència. Hi ha hagut alguns episodis de violència importants últimament a Nova York, com per exemple un grup de motoristes que van assassinar un conductor d'un cotxe després d'una
d'una discussió, i això s'ha utilitzat una mica per anar en contra de De Blasio, qui s'acusava de ser Massatou. També m'ha sorprès, a banda d'aquesta campanya publicitària tan agressiva, el paper que juga la família dels candidats a l'hora de fer la publicitat. Per exemple, un dels anuncis de De Blasio el protagonitzava la seva filla.
El que volen mostrar amb això és a quin tipus de família tenen i a quin públic es volen acostar. Per exemple, de Blasio viu amb una família... La seva família és birracial i amb això pretenia acostar-se una mica als electors afroamericans, als electors africans de resa negra, mostrant a través de la seva filla
Aquesta família biracial, com dèiem, que té. Per cert, l'alcalde no és l'únic que van escollir ahir els ciutadans de Nova York. També s'ha votat per referèndum si es permetia la construcció de set casinos estil Las Vegas, diuen aquí. I què? No sé si us sona de res, això. La diferència és que l'Euro Vegas a nosaltres ens el van deixar votar i aquí sí que han pogut votar. I al final què?
els votants van aprovar la construcció d'aquests megacomplexos del joc i del bici, i suposadament aquesta decisió ha de servir també per aportar diners als barris i a les escoles i a baixar les taxes. Per això et quedes allà. Ja veurem, a mi em sembla que com diuen, mismos perros, distintos collares. Sí, same dogs, different collars. Però bé, això ja es veurà amb el temps i ja potser més endavant
podré comentar com segueix aquesta situació. I tant. En fi, Jordi, que et deixo, eh? Sí, home, gràcies. Et deixo aquí amb la calma de centre al parc, vaig a donar un vol. Si no et cansis tu, Sergi. Un moment, un moment. Què passa, què passa? Abans de marxar volia dir una cosa. Què passa? Només volia saludar la meva mare i preguntar-li de quina mida em compra els calçotets, que sempre me'ls compra ella i ara em sembla que en necessitaré i tinc aquest petit problema. Si m'estàs escoltant... Roser...
que em digui alguna cosa quan pugui, perquè és urgent. D'acord, d'acord, Sergi. D'acord, Jordi? D'acord, us li direm. Gràcies. Molt bé, molt bé. No pateixi. A tu, a tu, que vagi bé. Adéu. Adéu, adéu. Sergi, des de Nova York. Cada setmana intentarem que ens expliqui com està vivint la vida el Sergi.
A la ciutat dels Rascacels, en connexió amb la penya del morro. Home, moltes coses interessants ens han explicat. Ens ha agradat molt la penya del morro, cada vegada més internacional que mai. Per cert, ens hem de posar en contacte ja amb la mare del Sergi perquè li enviï la mida dels calçotets que utilitza. Perquè, clar, el pobret noi també és la primera vegada que surt de casa i ho vulguis o no, està una mica perdut. I imagina't en Nova York, eh? Right through the very heart of it
New York.
Camí cap a les 6 de la tarda, farem una pausa per escoltar, com sempre, les notícies de la xarxa i posar-nos el dia de què està passant aquí al nostre voltant. I després, a la segona hora, connectarem amb el Sergi Arrada, des del Casal de Joves de Sant Jus, ens explicarà quines són les activitats que hi ha en aquest equipament pels propers dies. A més a més, també parlarem amb la nostra educadora canina en particular, la Roser Ars, que ens explicarà els gossos i els problemes de boca que molts tenen. Jo ja sabeu que no tinc goss i no tinc gossa, i la veritat és que no tenia ni idea...
Els gossos tenien molts problemes en la boca, clar, m'imagino que és un lloc que utilitzen constantment i hi ha bactèries i un pou, allò, de microbis. Però vaja, no explicarà de tot plegat la Roser. I avui acabarem el programa parlant amb els quatre components de la companyia Teatre Sense Sostre que estan cada diumenge representant del que mengen les bèsties a la sala Porta 4 de Gràcia. D'aquí una estona a la Penya del Morro. Connectem ara amb la xarxa. Fins ara mateix.
Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem Pere Sanz i Albert Sass. La llei de governs locals supera el primer tràmit parlamentari i ara s'obrirà el debat en comissió. El conseller d'Interior reitera el seu suport al director general d'Esquadra. Tancament patronal de farmàcies demà al matí en protesta pels deutes de la Generalitat. Es reforcen els controls fronterers demà coincidint amb l'enterrament de la víctima mortal del tiroteig de divendres passat a Figueres. Esforç Rafa Nadal acabarà l'any com a número 1 del món. S'ho ha assegurat en guanyar per un doble Z6 davant el suís Bebrinca la Copa Master de Londres.
Albrep aquest vespre a Brussel·les el reconeixement com a ciutat europea de l'esport 2014. La reforma local de la Generalitat ja està en marxa. Convergència i Unió i Esquerra Republicana han confirmat la seva aliança
i han rebutjat les 5 esmenes a la totalitat presentades per la resta de grups. I ara comença el debat en comissió per poder aprovar la llei probablement a mitjans de l'any que ve. D'altra banda, la vicepresidenta, Joan Ortega, s'ha compromès a impulsar abans de finals d'any una nova llei de finançament local. I aquesta llei també importantíssima pel món local caldrà treballar-la d'una manera àgil, d'una manera pràctica
I en aquest sentit estem treballant ja per fer possible que abans de finalitzar l'any puguem disposar, aquesta seria la voluntat, d'un text articulat i consensuat amb les entitats municipalistes que participen ja en aquest moment activament. Justament l'oposició ha criticat que encara no hi ha una llei de finançament. A més, Socialistes, Iniciativa i la CUP lamenten l'avaluació dels serveis municipals amb criteris econòmics i populars i ciutadans critiquen que el govern busca enfrontar-se a l'executiu central.
El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, reitera el seu suport al director general de la policia, Manel Prat. A més, Espadaler denuncia que la policia espanyola transcriu malament una trucada de la víctima a la Guàrdia Urbana en què afirmava que ja estava sagnant abans que arribessin els Mossos. De la seva banda, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha demanat al conseller que faci els canvis que calgui a la comissaria de Ciutat Vella.
Sí que hi ha una cosa que des del primer dia jo l'he dit al conseller, les imatges que jo he vist no les vull veure a Barcelona. I això ho hem de tenir clar. Hi ha coses que no poden ser.
9 de cada 10 farmàcies tancaran demà al matí. És la protesta que fan per reclamar al govern el deute de més de 400 milions d'euros. El president del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya, Jordi Dadalmasses, reclama que el Consell de Ministres acordi la liquidació immediata dels deutes pendents inclosos en el pla ICO Proveïdors. Si això fos així, i el Consell de Ministres ho aprova,
les farmàcies catalanes rebrien una injecció de 312 milions d'euros. No és la totalitat del deute, però ens permetria seguir avançant i subministrant els medicaments. La Generalitat deu a les farmàcies més de 400 milions d'euros.
La Guàrdia Civil reforçarà els controls a la frontera coincidint amb l'enterrament a França de la víctima mortal del tiroteig de divendres passat al cementiri de Figueres. I la Junta Local de Seguretat de Figueres ha acordat mantenir el dispositiu de seguretat per evitar el darulls entre els clans gitanos enfrontats. Marta Felip és l'alcaldessa de Figueres. Poden actuar més, per tant, no bastant els dispositius. En tant, no ens tornem a reunir sense data, ni una setmana, ni dos. De moment, les mantenen aquí.
Felip ha avançat que demà es reforçaran els controls a les fronteres per detectar el pas de familiars de la víctima. El govern ha obert una negociació a tres bandes amb el Ministeri de Foment i la concessionària de la P2, Avertis, per trobar una solució a curt termini a l'alta sinistralitat de la carretera entre Lleida i Tarragona. Així ho assegurà l'alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, després de la reunió que ha mantingut aquest matí els alcaldes afectats del pas de la Nacional 240 entre Lleida i Montblanc i el conseller Santi Vila.
L'Ajuntament de Badalona i Banqui han arribat a un acord perquè l'entitat cedeixi part dels pisos que té 8 en lloguer social. Ràdio B, Raquel Moreno, molt bona tarda. Bona tarda. L'Ajuntament de Badalona i Banqui han formalitzat un acord a través del qual l'entitat bancària posa a disposició fins a 20 pisos de la seva cartera en lloguer social per a aquells badalonins amb pocs recursos. De fet, d'aquests, 11 ja han estat enlliurats els darrers mesos. De l'acord n'ha parlat l'alcalde de Badalona, Xavi García Albiol.
Nou habitatges més dels que ja han regat a l'Ajuntament de Badalona perquè persones que estan en situació de desnonament, persones grans que no tenen possibilitats econòmiques, puguin ser llogats perquè a preus socials, a lloguers socials, aquestes persones puguin viure amb aquest habitatge. La intenció del govern local i banc és mirar d'ampliar aquest acord per ajudar les famílies que no disposen d'habitatge i que puguin accedir-hi a un preu social que va des dels 150 als 200 euros.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Sant Just dedica el mes de novembre a la salut amb conferències i tallers adreçats a alumnes, professors i pares i mares. Aquestes jornades porten per nom més més per la salut i estan organitzades per l'Ajuntament, l'àrea bàsica de la salut, les escoles, les ampes i voluntaris i professionals de l'àmbit de la salut. Les xerrades i tallers
s'adapten a l'edat dels nens i nenes i, d'altra banda, aquest dijous també es fa en el marc de tu plegat una xerrada adreçada a les famílies sobre la prevenció de l'estrès. La invertirà el psiquiatre Jordi Blanc a les 8 del vespre a les escoles i dijous de la setmana que ve la psicopedagoga Neus Blanco parlarà als professors de la importància de la dimensió emocional en l'àmbit escolar a la 1 a la sala Ovidi del Casal de Joves.
La novel·la de Domingo Villar, La Plaga de los Saugados, és la protagonista avui del nou club de lectura de novel·la negra. Sant Jus s'emmarca en la tercera edició del novembre literari. El conduirà Paco Camarassa, lliberater de la llibreria negra i criminal de Barcelona. Camarassa ja és un habitual dels clubs de lectura de novel·la negra que organitza periòdicament la Biblioteca Jo Mararit i aquest vespre...
Vindrà l'equipament per conduir una nova sessió, la Plaia dels Saugados, que és una història d'intriga a través de la qual dos inspectors miraran de resoldre un presumpte assassinat. Serà a les 7 avui a la Biblioteca John Mararit. A més a més, aquesta setmana també dins d'aquest novembre literari es farà una xerrada amb la dietista Pilar Sant Pau, que presentarà el seu nou llibre, Menja bé una qüestió d'intel·ligència.
I acabem aquest bolletí amb un apunt d'agenda. L'arqueòleg Manuel Edo parlarà de la mineria prehistòrica i antiga aquest divendres a la sala Piquet de la Taneu. És la nova conferència de les CES. En el marc del seu cicle, la mineria a Catalunya, passat, present i futur. Manuel Edo tractarà el desenvolupament de la mineria a Catalunya.
des dels seus orígens fins al descobriment de la mineria subterrània, que és el període que va des del començament de captar matèria primera no vegetal ni animal fins al neolític. Segons l'arqueòleg, el neolític al Baix Llibregat va tenir molta importància i com a referència tenim a prop les mines de Cantinturer de Gabà i el massís del Garraf. La conferència serà a la Sala Piquet aquest divendres a les 8 del vespre.
I de moment això és tot, més informació a les 7 del Sant Just Notícies, edició vespre. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Què tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. D'aquí una estona passaran pel programa la gent de teatre sense sostre, que estan els diumenges a l'espai, a sala Porta 4, a Gràcia, amb l'obra del Camins en les Bèsties. A més a més, també parlarem amb la nostra educadora canina particular, la Roser Ars, sobre la boca dels gossos. I també tindrem el Sergi Arrada, del Casal de Joves de Sant Lluís. Abans, però, Cristina, ens posem el dia del que passa pel món, sobretot a Twitter, amb el trending topic de la segona hora.
Avui han sigut 30 tòpics, 6 PP i PSOE, perquè ha sortit ja l'enquesta sobreintenció de vot i el Partit Popular creix un punt i mig en intenció respecte al juliol, ampliant així el seu avantatge respecte a l'altre partit, el PSOE, que continua en caiguda lliure i baixant cap avall.
Els populars obtindrien avui el 34% dels vots si se celebreixin eleccions generals, segons el baròmetre d'octubre del Centre d'Investigacions Sociològiques. Un resultat que, tot i quedar lluny de la majoria absoluta aconseguida en els comissis de 2011, suposa un increment del 1,5% respecte als sondets del mes de juliol passat.
Què passa? Estàs bé? Vols una... No, no, ja està, Jordi. Ah, clar, no m'estranya. Així, és normal que la veu, la tinguis una mica... Clar, és que tant de via aquí al programa, al final passa a facturar, eh? A diferència dels populars, els socialistes amb un 26,8% de l'estimació de vot baixa 4 punts. D'aquesta manera, la distància entre el Partit Popular i el PSOE augmenta en 2,1%.
i s'ha situat en els 7,2 punts. Tot i això, pel que fa a la intenció directa del vot, els socialistes avantatgen els populars amb un 13% dels vots respecte a l'11,4% dels populars. De la mateixa manera que els socialistes, la tercera i la quarta força, Esquerra Unida i UPyD, baixen dos dècimes i un punt respectivament. Respecte als partits catalans, els sondets reflexen la continuïtat de la tendència a la baixa per part de convergència, mentre que Esquerra augmenta dos punts.
A mi m'agrada molt allò que fan de la valoració dels diferents ministres i polítics. També hi ha hagut, no?, aquesta vegada? Sí, sí, sí. Parlem ara, en aquest cas, d'aquesta valoració de ministres i polítics, perquè entre els més valorats destaca el ministre d'Agricultura, que és Miguel Arias Canyete, amb un 3,05, mentre que la pitjor nota... Perquè parla poc, jo crec que parla poc. Si parles més, potser... És una de les coses que es comentaven a Twitter, per això, mentre que la pitjor nota se l'emporta José Ignacio Vera amb un 1,46. Sorpresa!
En quant als líders polítics, Rosa Díez, d'UPID, és la millor valorada, tot i suspendre amb un 4,28. Bé, passem als tuits del que comenta la gent, Cristina, perquè Jorge Moreno diu, per mi el CIS té la mateixa credibilitat que el senyor Rajoy, és a dir, cap, crec que es tracta d'una acció per motivar el vot al Partit Popular. Un altre és Draghen Blut, que diu, l'únic que no em crec de les enquestes del CIS és que hagi intenció de vot. I la Emma Rodríguez acaba dient, interessant informe del CIS, si Bert fos estudiant amb la seva nota 1,46 no tindria beca i hauria de retornar-la la d'aquesta.
En fi, gràcies, Cristina, Siri 13. Abans de passar a parlar del casal de joves, que ja tenim el Sergi Arra del telèfon. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Et saludo així en fred, avui, sense sintonia ni res, perquè m'acaben de passar un xibetasso. De què? M'acaben de dir que això sé que t'agradarà a tu, que ja tenim el nou hit que substituirà Gangnam Style i la nova cançó que ho petarà molt, res, els properes dies i properes setmanes i tot plegat. A tu et sona una cançó que es diu The Fox, What Does The Fox Say?
No. És aquesta. No, no, a mi tampoc. Això és ara mateix, m'ho acaben de dir. Aquí a la reacció de la ràdio diu que això triomfarà molt.
Potser no n'hi havia per tant, eh? Una mica... Jo és que no l'havia escoltat. Això ha de triomfar molt? Perdona, que perdona. Sí, això ha de triomfar molt? Espera't, vaig a parlar un moment, eh? Sergi, perdona el moment, que jo crec que ens han pres una mica el pèl a tots. Vaig a parlar amb la persona que m'ha dit que això triomfarà molt, que no és altra que el Carlos Hernández, que està aquí a la redacció. Sergi, em permets un moment o no? Sí.
No vull cuitejar-me les accions. No, no, no, no vull cuitejar-te. El que passa que... Podeu entrar a un altre trucada, no tinc cap concurs avui. És veritat, porta dues setmanes el Sergi que està aguantant aquí. El tipus, no? Sí, sí, sí. Bé, deixem parlar. Carles Hernández, bona tarda. Molt bona tarda. Bé, bona tarda. A veure, escolta això.
Això és el que substituirà el Gangnam Style, serà el proper èxit de Totplegat? Perquè, escolta, ja estàvem parlant amb el Sergi Rada, que el tenim al telèfon, i està d'acord amb mi, eh? Que això, no. Bueno, la música està bé, la lletra és espectacular. La lletra, què diu? El gos fa guau, el gat fa miau, el sallet fa piu-piu, i el mouse fa cuic! És espectacular, eh? Llavors, els gossos de
Sergi, Sergi, què dius tu? És com la Rosa León, no? La què? La Rosa León. Sí, sí, sí, és clavat, però fet en Noruega i amb calés. No? Sí, sí, sí, diu que sí, que és clavat, però fet en Noruega i amb pasta. Escolta, bueno, escolta, deixem-ho aquí. Carles, gràcies. Escolta, el primer dia que el vas sentir també era, bueno, deixem-ho aquí, deixem-ho aquí. No, no, no. I ara, quan vi volta, veus pel carrer el Jordi que...
Bueno, si això triomfa... Què? Et pago un sopar... Bueno, no et pago un sopar. Si això triomfa, et donaré un... Un menú de bolets al mirador de Sant Jul. Ah, un mirador... Sí, d'acord, d'acord, va, fet. El mirador té 40 euros, no? Gràcies, Carles. Escolta'm, només una dada, va. Què, què, què? Una dada. Què?
197.558.552 reproduccions al YouTube. Oh! Són moltes. Potser és el mateix autor de la cançó, que es diu Ilvis. Sí, te'l dic tot tu. Bé, en fi. Gràcies, Carla. Gràcies.
En fi, Sergi, tu què et sembla? Que n'hi apartant o no? Eh, no. No, vale, jo també estic de veure amb tu. Menys mal, pensava que sóc l'únic. Ell és el cap musical de ràdio d'Esvern, eh? Així va la ràdio. Per cert, Sergi, perdona un moment. Abans de començar la teva secció, però és que tenim una... No, no, no! Espera, espera, que tenim una notícia d'última hora a Sant Just. Carme Berdoi, dels serveis informatius, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què dius, Sergi?
Podem acomiadar ja. No, no, un moment, que tenim una... Escolta... Un gat s'ha pujat a un arbre. No, no. Vaig molt ràpid, vaig molt ràpid. Que no, Sergi, que estàvem pendents de saber si les farmàcies de Sant Lluís demà faran vaga o no sumant-se a la vaga del sector farmacèutic i fa una estona hem dit que la Carme dels serveis informatius podria entrar en qualsevol moment del programa i tenia el micròfon obert per dir-ho. T'ha trucat? És que avui has pringat molt i l'altre dia també, però és mala sort, no res més. Res.
Sí, Carme, què? Podrà anar a comprar-se coses, demà a la farmàcia o no? Podrà anar a la farmàcia de guàrdia, perquè finalment les farmàcies de Sant Jus s'assumen a aquesta vaga. S'assumen a la vaga, eh? Que tanquen, per tant, demà al matí. La gent aplaudeix.
excepte la farmàcia que li toca fer guàrdia, que és la farmàcia Solans al carrer de la Creu. Al carrer de la Creu, per tant, demà podran anar la gent, les altres farmàcies tanquen totes les a Sant Just. Al matí, exacte, perquè és com és la vaga que s'organitza per part dels farmacèutics de Catalunya. Molt bé, tindré aquesta última hora. Gràcies, Carme. Adéu, adéu, adéu. Sergi, ja està. Una secció perduda. Ara vaig, ara vaig. Va, posem-li la secció del Sergi, ja, i escolta, no hi traiem de sobre perquè...
Un home. Una esfera. Una paciència. Un color, el de l'espera, el blau, que és el de la paciència. Sergi Arrada Ruiz. Hola.
Bona tarda, Sergi, ara sí. Home, per fi, on estaves tot aquest temps? Ho estàvem buscant. Esperant, perquè vosaltres penseu que jo no faig res el dimecres a la tarda. Ja, sí, perquè estàs amb nosaltres, perquè no som macos. Podria haver aprofitat a jugar el videojoc que estava jugant l'altre... Fa dues setmanes, i hagués aprofitat el temps. Jo ens dinamitza el casal. Clar, bueno, escolta... De les zones. Però ens dinamitza a nosaltres, i la gent que no pot venir al casal està a casa, i jo fas doble feina. La gent del casal i la gent que està a casa. Sí, sí.
Esclar, per això, és que tothom vol, saben que aquest és el moment de màxima audiència del programa, Sergi, i llavors la gent diu, hosti, aprofitem... El major target comercial de ràdio... Perdona, perdona, han fet, fa poc, fa poc han fet unes enquestes de ràdio i del programa del Morro, el CIS, que ha sortit avui la intenció de l'Oient, i un dels espais més escoltats és aquest del Casal de Joves amb el Sergi Rada. O sigui que, Sergi...
No et queixis, no et queixis. Clar, i tots els publicistes trucant que volen aquí. I diem, no, no podem, perquè el Sergi no vol, que vol només l'espai per ell, i no vol cobrar ni un duro, que ho fa gratis. Clar, ja que ho faig gratis, respecteu. Exacte, exacte. Bueno, va, Sergi, tenim un minut, eh? Un minut, sí. No, és broma, és broma. No, és broma, Sergi. És per tocar la pena. Va, explica'ns què hi ha previst al casal de joves pels propers dies. Avui estem fent, ja ningú pot venir
però no ho diem. No, no, avui és tot molt lògic. Ara mateix aquí al casal de joves. Última hora? El què, perdona? Última hora? Sí. Perdona, aquesta sintonia avui la ratllarem. Última hora des del casal, Sergi, informa'ns, què està passant? Estem fent una càpsula formativa de retoc i edició d'imatges amb eines online, per tant gratuïtes,
perquè Photoshop val una pasta, legalment, i estem fent una càpsula formativa perquè els joves coneguin eines online per retocar imatges i cartells i coses d'aquestes. Jo tinc Fatboot, l'aplicació mòbil, que t'engreixa la cara.
A mi no em cal. Ah, val. I quan em fa sants... No em cal, no? Carapant, no? Carapant, sí. I, a part, els joves podran aprofitar aquesta formació per participar al concurs que ja ha començat de cartells entre els estudiants pel dia de la sida. Ah, un clàssic ja, eh?, del casal, aquest concurs on tota la gent que vulgui fer un cartell pot participar. Fins a quan té i com ho pot fer?
Doncs, bueno, està enfocat a estudiants menors d'edat de Sant Just, per tant, estudiants d'entre 12 i 18 anys, de l'IA Sant Just, del Madre Sacramento, etcètera, és fins al... crec que és el 15 o el 20 de novembre, ara m'agafes, que és el 15 o el 20, però fins a mitjans de novembre... Home, has tingut temps, perdona, per buscar-ho i mirar-ho, eh?, mentre no estàs al telèfon. No sabia en quin moment em donaria el tas, perquè tot això és com...
Però què no has rebut el guió? Sí. Ah, val, doncs ja està. Entre les 6 i les 7... Clar, tu estàs allà pendent. No, és broma, però... Vaja, entre el 15 o el 20 de novembre, més o menys. Sí, a mitjans de novembre, que s'acaba el concurs, per estudiants, menors d'edat, perquè volim fer un cartell per l'acte del dia de la CIDA que fem aquí, que és el 2 de desembre. El ritme és el dia 1, aquí ho celebrem el 2. I...
I bueno, el premi són 100 euros en material a la Bacus. Ah, molt bé. Per això és també per estudiants. Clar. Que et dona per comprar mig llibre de matemàtiques. Sí, tal com estan les coses avui en dia, sí. Però vaja, millor això que res. I bueno, que la participació esperem que sigui bastant nombrosa. I la gent vota a través del Facebook o no? Aquest cop no. Ah, aquest cop no. Per què? Per què?
No, perquè... Per canviar una mica. ...fem vot popular i d'altres, doncs, aprofitem i... És que el vot popular, perdona... ...que és una cosa més seriosa... Clar.
El vot popular, que per cert, moltes vegades hi ha hagut concursos de cartells i la gent vota, m'agrada si es decideix ja quin és l'àlbum del Facebook del casal, està una mica sobrevalorat també a vegades. Perquè, clar, també és la gent que són amics del Facebook, que van allà, escolta, posa m'agrada, o ells mateixos. Es van arribar noves amistats de Sud-amèrica. Clar. Per votar.
Ah, perdona, és que a Sud-amèrica el casal de joves té molt de tirada. Tu riu-te, però el bloc que tenim, que anunciem unes ofertes de feina i tal, després d'Espanya, el segon territori que més visita el bloc és els Estats Units, i després Rússia. Doncs mira, els Estats Units ho entenc, però Rússia? Ah, moltes russes són Rússia. Ja, no acabo de pillar-ho, però és normal també, segur que molta gent catalana mira webs d'Alemanyes...
La mania també està part allà del rànquing. Està part allà del rànquing. És que casaldesjoves.com, escolta, és un domini que ja us agradaria molts casals de joves tenir-los. En fi, Sergi, alguna cosa més de cara als propers dies al casal? Sí, divendres, cineclubutopia, pel·lícula de Stoker. Sí, home, un clàssic. De què va? Bueno, una família, mor el pare en estranyes circumstàncies. Vaja.
De cop torna el germà que portava a mig desaparegut la vida sencera. Casualitat? No crec. Casualitat? No crec. Segurament no. I s'instal·la a la casa amb la vídua i la filla. Bueno, quin mal rotllo. I té una relació una mica especial amb les dues.
Ja. Com es diu la pel·lícula? Stoker. Stoker, eh? Com l'escriptor de Dràcula, eh? Sí, Bram Stoker. Bram Stoker. Stoker, destocada. Molt bé, doncs escolta, Sergi... Nicole Kidman, Mia Basikowska, eh? Sí. Aquest divendres, Cine Club Utopia, el casal, com sempre, eh? Tots quarts dos.
una activitat recomanada per la penya del morro, això ho hauríem de posar això... No crec, no crec, no crec, però escolta... No hi vas Jordi, no pot ser. Un moment, no comenceu ja a atacar-me a mi de si vaig o no vaig als actes de Sant Just, perquè ja estic fins als nasos que deia, no vens als actes de Sant Just, escolta... No és com cobra. Què? No és veritat això, perquè hauria d'haver-hi un any, eh? I a les barraques que no
Perdona, et parlo de l'any 2004, va haver-hi un acte a Sant Jus.
El 2004 hi ha un acte Sant Just que em van proposar i no vaig cobrar. El 2004 va fer un acte només. L'únic acte. L'únic acte era, perquè jo què sé... Era un acte per una ONG. Ah, mira, és que... Clar, jo vaig apretar, eh? Vaig intentar apretar a veure si podien soltar una mica. Sí, actes i actes, Jordi. Llavors, a partir d'ara, jo amb ONGs no treballo, perquè clar, no pot ser. M'estan cridant ja. Què et diuen? Què et diuen?
Però per què? Qui és? És la Montse? No. Qui és? Els chavals. Els chavals. I què volen? No poden estar sense tu, jugar. Però a tu? Em necessiten. Per quin motiu? A veure si s'ha encarregat la Play. Em necessiten. Potser s'ha encarregat la Play. Home, això és important. Bueno, però escolta, Sergi, deixem que dinamigis a qui vulguis, que tinguis una bona setmana i recordeu que aquest divendres no us perdeu.
però passarem encara millor perquè ell explica els finals i parla clar, clar, clar, bueno, escolta, Sergi que vagi molt bé, disfruta molt i ja ho disfruta, gràcies guapo ai senyor
6 i 26 de la tarda, continuem a la penya del morro de Ràdio d'Esbert. Moltes gràcies per escoltar-nos i també per mirar-nos a través de la webcam de radiodesbert.com. Per cert, Cristina, que d'aquí una estona tindrem a la gent de Teatre Sense Sostre, companyia de teatre que fan l'obra del que mengen les bèsties.
Ara, ara ho sabrem, a la sala porta 4. De fet, nosaltres fem una pausa de re i d'aquí uns moments parlem d'educació canina. Avui, sobre què mengen les bèsties, perquè parlem de la boca dels gossos. Mira quina casualitat, eh? Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Jus i envio una salutació a tots els oients de Sant Jus i també a la penya del morro.
Disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
La nostra sintonia preferida del programa per parlar de gossos i d'educació canina són gossos que canten. Tenim a la Roser Arcs el telèfon. Roser, bona tarda.
Hola, bona tarda. Bé, com cada setmana parlem d'històries dels nostres gossos i les nostres gosses. Ja sabeu que també podeu enviar qualsevol dubte que tingueu perquè la nostra educadora Canina, la Roser o l'Albert, depèn de la setmana, us resolguin els vostres dubtes a lapenyadelmorro.gmail.com. Per mail nosaltres els farem arribar la proposta.
hem dit que parlàvem dels problemes de boca. Els gossos, normalment, tenen problemes de boca? És a dir, tots els gossos, alguna vegada o altra de la seva vida, tindran un problema en aquesta part del seu cos? No, un problema no. És ansió natural, se li diu, i si es fan bé les coses quan toca, no. De fet, té molt a veure's d'on ha tant el clau amb el fil conductor del tema d'avui.
que és el tancament de la primera etapa del desllatament dels dos o tres mesos del cadell. Si aquesta etapa no es tanca bé, quan són adults desenvolupen aquest tipus de problemes. I com s'ha de tanca bé aquesta etapa? Doncs permetent que el gos explori amb la boca. No sé si recordeu quan hem parlat algun cop de les etapes del cadell i aquestes coses, el moment del desllatament
Bueno, a nivell natural és com molt lògic que en el moment que ells van sortint les dents i van fent mare a la mare, a les metes, doncs la mare es mou, se'ls treu una miqueta, els fa més incòmode i així es produeix el desllatament. Però no s'acaba aquí perquè ells en tot això tenen una ansietat, una necessitat i un dolor a les genives i el que fan és jugar entre ells i no sé si heu vist mai que d'ells petitons, petitons, el que fan bàsicament és mastegar-se entre ells quan juguen.
Jo no l'ho he vist mai, però es comenta, no?, que sí que passa molt. Està al carrer, està al carrer. Doncs sí, és així, els cadells petitons, petitons, juguen mastegant-se les orelles, o mastegant-se el cos, o la cua, juguen així entre ells. Llavors, d'aquesta manera, cobreixen el dolor de les genives i cobreixen el que després, en un futur, tindran en aquesta zona...
doncs una bona arma, no? En realitat no, no ho és, però pot arribar a ser-ho. Llavors han d'aprendre a controlar-la i és una etapa on te fan això també. A través del joc, doncs,
aprenen a controlar la seva mandíbula, la seva força. De fet, abans, quan presentàvem que avui parlaríem d'això al programa, hem comentat que, precisament, la boca és un lloc on és un niu de, vaja, no diré microbis, però de referents de l'exterior, no? Perquè, clar, ensumen, llepen i utilitzen molt tota la part també de l'olfacte, la llengua... Sí, clar, penseu que és el més semblant a les nostres mans i els nostres ulls junts.
Ells tenen molt bona vista també, però la boca, tota la parell nasal també, ja ho hem parlat més cops, ho fan servir molt i han de conèixer-ho bé. I en aquesta etapa és quan ho treballen, quan la natura ha predisposat que ells aprenguin a fer-ho servir. Si aquesta etapa no es té perquè no està amb els germans o perquè està amb els germans però hi ha hagut molta mà humana i no s'ha deixat passar aquesta etapa, doncs acaben desenvolupant els problemes dels que parlarem avui.
que bàsicament són tres els relacionats amb aquesta etapa. De fet són, per exemple, que els gossos mengen brossa pel carrer? Exacte, gossos. El típic gos, jo n'he sentit a parlar de bastants, però el típic gos que va agafant tot el que troba pel carrer, papers, plàstics, pedres, tot el que troba, ho agafa. I què menja? Això és bo? No, això, home, no és bo si s'ho acaba menjant. Això, si passa quan ha de passar, que és durant aquesta etapa també, que és una etapa descoberta de l'entorn,
Perquè igual que masteguen els germans, doncs el que fan també és provar, llapar, mossegar, el que deies ara, no? Totes les cosetes que troben per ser com un petit diccionari del seu entorn, per conèixer el seu entorn bé. Llavors, si això no ho fan bé, o no els hem deixat, o si traiem tot el que agafen amb la boca, el que acaba passant és que el gos té una dèria per tot el que troba. Una, perquè li hem donat una importància extrema, perquè tot allò que agafa l'hi traiem.
I dues, doncs, perquè té una necessitat d'explorar i de crear aquest diccionari, no?, aquest llistat de dolors, sabors i textures. I en aquest cas, si té aquest problema que van sumant i agafant tot i intentant menjar-se'l, com es pot corregir? Mira, hi ha una recepta mestra, allò que es diu. Llavors, acaben de fer 15 dies de pujar-li materials que siguin naturals, orgànics, fusta, pinya...
coses que no passa res i mastega i se'n passa i l'interessant és que això no és una joguina perquè no volem jugar amb això el que volem és que descobreixi volem cobrir la carència que ha tingut en aquesta etapa és interessant que li pugem coses però que ell no ens ho vegi li deixem per casa i ell les descobreixi els primers dies si realment hi ha un problema aquí tenim un gos adult que té molta encetat de boca el que farà és fulminar el que li portem us es trossarà a trossets superpetitons
I a poc a poc, a poc a poc, ja anirem veient que no tant. Quan ho recollim hem de fer el mateix. Sense que allovegi, pum, pum, ho recollim i fora. I li anem portant coses noves durant 15 dies. I quan fem els 15 dies, aproximadament, s'ha de fer el mateix, però amb materials que no siguin orgànics ja. Plàstics, metalls inclús, des d'ampolles de vidre, plàstic d'aigua o de cola.
Podem agafar també un telèfon mòbil o un mando de televisió que tinguem d'ells, que no els fem servir un rellotge, el que se'ns acudeixi. Tots materials que no siguin orgànics. Pensem que ja ha fet una feina el gos els primers dies i que no es menjarà això, perquè ja el que no li podia fer mal ja s'ho ha menjat o ja ho ha provat i ja ha dit que no és l'objectiu d'allò. La natura sàvia ells també en aquest sentit i no ha...
no s'acaben menjant el que no poden si es fa ben fet. També poden originar problemes tipus que juguen amb la boca de manera massa bèstia, no?, per exemple? Sí, també, potser en coneixeu algun d'aquests que arribes i només que et salten i et volen agafar les mans amb la boca, que no ho fan per mossegar, és una manera de saludar, ells han après a saludar així, o per la mateixa ansietat que tenen de boca, per la carència de l'etapa,
doncs tenen necessitat de jugar amb la boca, que també hi ha molts gossos. Sí, el que passa és que moltes vegades no sé si estan jugant o estan mossegats i poden fer mal i això a mi em fa por. Per això és un dels conflictes o un dels problemes que ens trobem habitualment també quan anem a un domicili. Llavors, bueno, es tracta... Una miqueta recauria en el mateix, eh? La recepta mestra que he donat és per solventar tota l'etapa i ja, diguem que abarca els tres camps. Aquests dos hi ha el que parlarem després.
Però, bueno, una altra cosa que podem fer més específica per aquest problema és en estones, que el gos estigui tranquil, que el tinguem al cantó, i jo què sé, estem veient la televisió i el tenim tombat als peus, no? Sí, recordo que avui estem parlant amb la Roser Arts, que és la nostra educadora canina particular, que cada setmana ens explica coses sobre el món dels gossos, sobre els problemes de boca, en general, que poden tenir, és a dir, que mosseguen coses que no haurien, no? He trobat un nom.
un nom més tècnic. Ansiat atural, li podem dir. Ansiat atural, sí. Fas bé de rectificar-me, perquè, clar, problemes de boca, queda una mica així de ficció d'anar per casa. No està per casa. Ansiat atural, m'agrada més. Si és més tècnic, està bé, no? Tot el que té a veure amb aquesta part del cos. I llavors comentaves que, vaja, amb aquells gossos que també...
Sí, és relativament fàcil. També el que passa és que s'ha de tenir paciència i bona comunicació amb el gos, bon vincle. Clar, com poder solucionar-ho, no, això? Això, una manera molt fàcil d'això, en estones de tranquil·litat que puguem compartir amb ell, ja siguin siestes, ja sigui això, veure la televisió i que es tombi al cantó o al terra, baixar la mà i acostar-li la boca una mica.
I això d'alguna manera també és un test per saber si realment hi ha una carència d'aquesta etapa o és una altra cosa el problema. Clar, perquè si mosseguen en aquell moment potser hi ha un altre problema diferent. No, no, no, al revés, el gos que te parti la boca és que no té aquesta ansieta atural. Normalment el gos que li ha quedat aquesta ansieta atural de la tapa el que fa és agafar-te i ja no. Exacte, començar a mastegar la mà que és el que faria amb un termaseu a l'edat que li corresponia. Llavors per això...
El primer que he dit és en estones de tranquil·litat, perquè és un gos i si ho fem en un moment en què està excitat, pot passar que amb l'excitació se'm vagi apret una mica més del que, no per fer-nos mal, per jugar simplement, o per un descontrol o un desconeixement de la fe mandíbula.
I sempre que una estona de tranquil·litat se l'apropa la mà i mossega, si no ho fa de manera agressiva és només per aquest motiu, no? No pot ser per una altra. Vull dir, potser ho fa d'una manera més agressiva. Quan un gos et busca de mà, i estem parlant... Bé, jo no m'he trobat amb cap, dels que he proposat això. Amb cap és cap, zero. El que fem, busquem el moment de tranquil·litat, perquè el gos...
Nosaltres estarem tranquils, també, i això repercutirà en la tensió de la musculatura, estarà també més suau, més sova.
i farà que el gos no tingui tanta necessitat d'apretar. I si voleu, això, el que tingui gos pot ser la prova. Si en el moment que està mastegant nosaltres tensem la mà, molt probablement ell també tensarà una mica més la força. Però serà un altre reflex, no serà per mossegar-nos tampoc. Per cert, ràpidament, perquè sí, no en tenim més temps que aquells moments, sí, tenim els de teatre sense sostre, aquells gossos que arrosseguen mobles, objectes, roba de casa, que no paren, no?
Aquests, podríem dedicar-los a una secció a part. Però, mira, per la gent que li hagin mostrat cosetes a casa, la recepta nostra dels 30 dies, 15 d'orgànic i 15 d'inorgàtic, és fantàstica i a nivellar... Perdona, perdona, quina és aquesta recepta? La que hem acabat de donar fa un moment. Ah, val, val, d'acord. No, és que, a veure un moment, perdona. És que estava...
Estava llegint i preparant la sintonia de després, de la secció, que és que jo no puc, que ja ho he dit moltes vegades, els coloradors queixen molt de que a vegades no escolto.
Sí, gràcies. Bueno, escolta, jo no puc estar per aquest. Jo estic aquí, ponent la música, posant el control i tot plegat. O sigui que demano disculpes, però vaja, ja no pateixis, ho escoltaré el podcast, val? T'ho explico jo. No, m'agrada d'escoltar-me. M'agrada d'escoltar-me el podcast de radiodesver.com, després recupero la secció i me la poso per anar a dormir allà, tranquil. Bueno, en fi, Roser...
sentint. Ah, molt bé, Albert, gràcies, bona tarda. Som molt simpàtics tots. Per cert, no, dèiem això, que podríem dedicar-li ja una secció especial als gossos que arrosseguen coses per casa. Sí, que arrosseguen les cadires, les taules, que es mengen al sofà, aquests tipus dels mantos de la tele, els mitjons, podríem, si voleu, el proper dia parlant d'això.
Doncs ens l'apuntem i ho farem. En fi, una abraçada a l'Albert i a tu també, a tu un petó. Gràcies, que vagi bé. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de meta. La Penya del Morro
De les cendres neix la flor, paves tendres, pomes d'or. Continuem a la penya del morro de Ràdio d'Esvern. Avui parlem de teatre i per això hem convidat a la companyia Teatre Sense Sostre que cada diumenge a dos quarts de nou de la tarda representen l'obra del que mengen les bèsties a la sala Porta 4 de Gràcia. Marta Figuls, Carol Gluck, també Oriol Morales i Alix Plana, bona tarda. Ah,
Hola, benvinguts al programa, gràcies per ser aquí. Us tracten bé a la sala Porta 4, a Gràcia, o què? Molt. Sí? Sí, sempre... Vull dir, ens van obrir les portes, gairebé sense tenir el text fet. Les quatre portes els van obrir. Les quatre portes de Porta 4. Quan veiem que a l'obra anava bé, cap problema amb prorrogar-nos i...
i sempre amb molt bon tracte amb la Carmen. És una mort. De fet, heu prorrogat, vol dir que la cosa us està anant bé.
Sí, vam estar gairebé omplint tots els diumenges d'octubre, per no dir omplint realment, i llavors la Carmen ens va proposar de continuar amb els diumenges de novembre, canviant l'horari de 6 a 8 i mitja, i clar, vam dir que sí, com estan les coses, només faltaria que haguéssim dit que no. Bé, de fet, és una sala més aviat petita, al costat de la plaça de la Virreina, a Gràcia, però pel tipus d'obra que heu muntat, ja us va bé, no?, aquest espai acollidor?
Sí, és un espectacle, ja ho buscàvem des del principi, algú amb molta proximitat i crec que és un espai bastant adequat per l'espectacle que fem nosaltres. De fet, l'heu escrit, l'heu dirigit més o menys vosaltres també, Oriol i Aleix.
D'on heu partit? Perquè l'obra tracta de dues germanes que van a visitar la seva mare que està morint a la seva casa del camp, no? I de fet, de cop i volta, els planteja l'oportunitat de trencar amb la seva vida i amb la seva rutina i començar de nou. Això us ha passat a vosaltres personalment, que heu volgut trencar i per això heu escrit aquesta obra, o d'un neix tot plegat? La part en si de la mare és autobiogràfica de la Carolina...
I la part de trencar és una necessitat que crec que tenim molta gent de la nostra generació i molta gent està parlant d'anar al camp, de fugir de la ciutat, d'estafar-se de les feines. I, bueno, ho hem ajuntat i ho hem recollit a l'obra. Sí, jo fa dos anys, ja, quasi, vaig anar amb el meu germà al funeral de ma mare i, clar, a l'anar ja...
a Estats Units l'Aleix va venir amb mi i jo crec que des de fora tu veies gairebé com una pel·lícula perquè passaven coses que surrealistes vull dir que en un en un ambient tan tens la gent de cop reia i es creava com coses molt normals diguem-ne d'una quotidianitat que el moment no donava per això però i realment era
Jo tenia ganes de parlar d'això. Per tant, està basat en aquests fets reals que t'han passat a tu, Carol. Sí, sí, sí.
En part, hi ha una part que no, però... I llavors era això que deia l'Aleix, la necessitat d'explicar una mica què ens passa a la nostra generació, que tenim ganes de canviar el que estem vivint, tenim feines que no ens agraden perquè el que volem fer no podem, i ens queixem molt d'això i a l'hora de la veritat poder no acabem de fer el pas, de fer el canvi. Bé, de fet, quan ens teniu, si no és indiscreció, per saber en quina generació ens movem,
Entre 27 i 23. De fet, hi ha molta gent que marxa fora, jo també m'incloque una mica vosaltres, i de fet, també estem veient que molta gent surt a provar sort, per exemple, a l'estranger, no? Per tant, també és una excusa de parlar de tot això.
Sí, però més aviat, nosaltres quan plantejàvem l'espectacle, ja que era el primer que fèiem, volíem fer alguna cosa així més nostra, volíem parlar d'alguna cosa que fos proper, teníem l'experiència de la Carol i volíem sumar-ho a això que comentàvem de... Som una generació que...
amb l'excusa, entre cometes, de la crisi, ens ha anat molt bé, per dir, si jo marxaré, jo faré, jo m'aniré a viure al camp, i ho deixaré tot, i m'aniré a les meves gallines, o m'aniré a por ahí, però clar, som la generació de la crisi, i això ens ha anat gairebé perfecte per tenir una excusa perfecta, i no és cap excusa, al contrari, encara hauria de ser una motivació més.
i de fet com heu assajat aquesta obra? si l'heu escrit vosaltres no sé si també durant els assajos podíeu anar canviant el text totalment el text ha nascut el text tancat s'ha tancat a l'últim assaig perquè des del principi hem començat a treballar amb improvisacions per tant el primer dia sense tenir cap text escrit ja teníem les actrius llavors vam anar treballant improvisacions i el text ha anat sortint dels assajos
Clar, ha sigut un procés que ha durat gairebé un any i mig, perquè vam començar... El desembre? El desembre de l'any passat, i vam començar això, fent improvisacions, doncs vinga, de què volem parlar? D'això, pum, provem. I llavors ells anaven escrivint en funció d'aquestes improvisacions que fèiem. Quan les tenien escrites, les provàvem, i després de provar-les, continuaven canviant coses.
Sí, els rols director, autor, actor hi són per la feina, però en aquest sentit han estat molt difusos perquè és una cosa dels quatre, no és un text que l'aigui que hem tingut una idea, l'haguem escrit i l'haguem portat a sala d'assaig, sinó que és una idea dels quatre.
que llavors cadascú ha tingut el seu rol, però el procés creatiu realment ha sigut els quatre. Assajàvem, escrivíem allà mateix, ens ho produíem a casa, arreglàvem, noies, mireu això, què tal, què ho sembla, hòstia, tal. L'altre dia en aquesta imp, però va sortir això perquè no ho posem, vull dir que realment ha sigut un procés molt conjunt. Les situacions de les escenes molts cops han sortit de la seva imaginació en el moment de l'assaig. Sí, crec que els quatre teníem un punt en comú, volíem parlar de coses en comú, però no sabíem ben bé com...
quina història era, o la història que llegava a tot, i a partir de les improvisacions, de la meva experiència, de les coses que volíem parlar, han sortit, han anat sortit. Per cert, he estat fullejant el dossier, que molt amablement m'heu enviat, i he llegit que és un espectacle de petit format realista en clau de comèdia amarga.
Qui ho va escriure, jo? Està el dossier, està el dossier. Queda molt bé, és una frase molt xula. Com respon el públic a l'obra? No sé si la vostra intenció és fer riure, no és fer riure. Com a intenció de base no crec que hi sigui com en plan volem. Però sí que...
la part de realista fa que sigui una jo crec que de fet està ben trobat una comèdia amarga perquè hi ha moments de tensió que crec que només es poden resoldre com s'acaben resolent amb un toc d'humor d'alleujament sí, de fet està prou ben comèdia comèdia no és ens referim a que al públic en certs moments se li escapa mig somriure i no són moments per riure
I aquí és el que ens comenten, que tenia ganes de riure en l'escena de... i que s'està parlant de la mort de la mare. I em venien ganes de riure. És que és així. Hi ha moments que sembla que la nostra societat no es pugui riure, com per exemple el comentàvem, els funerals, que està políticament incontent.
Correcte, doncs, riure o alguna cosa. Com a públic, això també ho noteu, que la gent està com tensa, que no sap què fer. Els diríeu que s'hi volen riquir o no? Al final de l'obra riuen més, però al principi es nota que se senten més incòmodes. Sí.
Però, per exemple, la meva mare em deia, hi ha una senyora Marta, diu que jo us veig allà, i em venen unes ganes de riure, però no puc perquè no toca. I jo, mama, sí que toca, és aquesta la idea, no? Hi ha algun riure també solitari del públic? Sí, de l'Alberto Díaz. De l'Alberto Díaz, gran amic. De ser amic, sí, suposo.
De fet, és una cosa que no buscàvem a priori, ens hem trobat i és una cosa que agraïm. El públic respon d'una manera. I també demostra la naturalitat d'aquesta impossibilitat de riure en moments que teòricament no pots riure. És la primera obra que feu, teatre sense sostre. Una companyia que es va crear ara, com hem dit fa un any i escaig. D'on és la idea de formar una companyia de teatre amb la que està caient el panorama? Sí, ànimos. Precisament per això, no?
Nosaltres ens coneixem de fa molts anys, vam estudiar junts, la Marta, la Carol i jo al col·legi, la Lista B, ens coneixem de fa molt de temps i la idea venia precisament d'això, d'un moment en què les coses són tan difícils, fem algú nostre a partir de nosaltres que puguem fer realment, en tots els sentits, en sentit material, econòmic, en sentit de text, en sentit de format de l'espectacle.
i neix d'això, de converses i d'haver treballat junts, tenim molta confiança, hem treballat molt de temps junts i sabem treballar, i neix d'això. I com veieu el panorama teatral actual? Malament. Està complicat si vols fer-hi diners, però si vols fer una cosa sense diners i sent conscient que no en guanyaràs un duro, ningú et prohibeix fer-ho. Depèn del teatre que vulguis fer. Jo penso que hi ha un model que s'està esgotant,
progressivament, jo penso que és el model dels grans teatres de Barcelona i de fet gairebé tots els teatres de Barcelona que hi ha en aquest moment el model d'entrades a preus desorbitats que fan que se sepulti el teatre mateix i el model sobretot de l'art enfocat cap al negoci
anava a dir que de fet són preus no diré si falsos o si algú els arriba a pagar però amb els descomptes que hi ha amb tantes webs d'ofertes de descomptes vosaltres també tireu de descomptes o no? si no es pot anar al teatre i el descompte per 25 euros pots anar al teatre un cop al mes 15 euros jo trobo també
Clar, si que ets el preu amb el descompte... Clar, és que és difícil anar al teatre així. Quant val la vostra brava? La nostra val 10 euros si reserves. Ah, reserves arroba porta 4. I 9 a 3. I 9 a 3. I si vas a taquilla et costa 10 euros. Carnet jove, carnet de biblioteca... Aquí també les manes.
Us va bé de públic, us preguntava això, que si he prorrogat la cosa funciona, però també com a companyia que sou i que ho feu tot vosaltres, no? M'imagino que no sé si heu lluitat molt o esteu lluitat molt per portar públic o la gent i què és el que feu?
La nostra promoció bàsica ha sigut Facebook, Twitter i va sallar a Whatsapps a tots els nostres amics i familiars. Llavors cartells en llocs més o menys d'escoles, teatres, al barri, flyers...
Però sí, bàsicament... Ho heu de fer vosaltres, això? Sí, tot. El que passa és que, per exemple, Porta 4 no és un teatre que tingui un públic fidel per la sala. Per tant, o portem nosaltres a la gent o no vindrà ni Déu. Clar, Porta 4 fa nota de premsa, s'envia a les revistes... Clar, sí, vull dir, ells ajuden. Però estem allà mateix. Som una companyia sense recursos en una sala que tampoc té massa recursos. Llavors, els recursos per la publicitat són molt limitats.
De fet, esteu una vegada a la setmana, no sé si veieu una més recorregut, perquè fins quan esteu a Porta 4? Fins a finals de novembre. Fins a finals de novembre, i si tot va bé, potser us prorroguen i tot? Un altre més, no ho sé, perquè la Carmen ja tenia la programació molt tancada, menys aquest horari dels diumenges, que per sort ens el va poder passar. La nostra idea és enviar al nostre dossier invitacions als programadors amb els que creiem que la seva sala encaixa amb la nostra,
i a veure si algun dia algun pot i pot venir. Ha vingut algú? Ho dic perquè jo a vegades també he tingut experiències amb programadors i... Doncs si t'hem de dir la veritat, Jordi, no ha vingut ningú. No, però jo no programo. Jo programo entrevistes. I aquí estem.
No, no ha vingut ningú, però sí que és veritat que Teatre de l'Aurora s'han interessat i la noia Vanoff també, això sí que és veritat. Molt bé. Doncs escolteu, no sé si voleu afegir alguna cosa més, recordar que els diumenges a dos quarts de nou del que mengen les bèsties, que per cert, un títol intrigant, no? Sí, hauràs de venir a veure l'obra per... No, jo vindré, jo vindré, però el títol aquest us heu barallat molt? Sí, que ens hem barallat, sí. Perquè clar, qui el deu decidir entre tots, no, m'imagino? Sí.
Però la idea va ser... Aleix, explica-ho, va. Sí, no sabia que hi hagués tanta controvèrsia. T'acabes de sabant ara, va dir. Tu t'acabes de descobrir ara mateix. T'acabes de sabant ara, va dir. T'acabes de descobrir ara mateix. T'acabes de sabant ara, va dir. T'acabes de sabant ara, va dir. T'acabes de sabant ara, va dir. T'acabes de sabant ara, va dir. T'acabes de sabant ara, va dir. T'acabes de sabant ara, va dir. T'acabes de sabant ara, va dir. T'acabes de sabant ara, va dir. T'acabes de sabant ara, va dir. T'acabes de sabant ara, va dir. T'acabes de sabant ara, va dir. T'
Si he de ser sincer, no ho recordo. No ho recordes, eh? Sí, no, mira, jo sí que ho recordo. Un dia havíem de decidir el nom de l'obra i vam començar a enviar possibles noms pel grup de WhatsApp i... La veritat eren tonteries, però... Primer es va dir el que mengen les bèsties o què mengen les bèsties. Exacte. I vam pensar que així quedava més elegant. Bueno, sembla que sigui d'un assaig, no? Un assaig, sí. I té relació amb algun moment de l'obra? Sí, sí. Té relació amb un conte que s'explica. Amb el fons de l'obra, també. Amb un conte que s'explica.
Que si vens ho sabràs, llavors ho podràs explicar a la teva audiència. Molt bé, molt bé. Doncs Marta, moltíssimes gràcies per venir i també a tots, a Caro, a l'Oriol i a l'Eix, que tingueu un bon dia i que es vagin molt bé els diumenges a dos quarts de nou a la sala Porta 4 a Gràcia. Bona tarda. Gràcies a tu. Adéu.
De les cendres neix la flor, faves tendres, la la la la la la la la la la la la. John Colombo, John Colombo, un clàssic, una boda per John Colombo, que ens agrada molt i que més en menys és una de les cançons que sonen a l'obra.
Vinga, va, recte final del programa. Cristina, ja acabem. Si la penya del morro tingués molta, molta, molta, però una audiència bàrbara, espectacular, que dius... Però on aneu amb d'una audiència? Avui què seria trending topic a Twitter? Sergi Pont. Sergi Pont seria trending topic a Twitter, eh? Per què? Per la patició urgent de calçotets que ha fet en aquesta primera connexió des de Nueva York. Home, un aplaudiment pel Sergi.
I també perquè ens ha explicat moltes, moltes, moltes coses. T'ha agradat la connexió? Sí, sí, sí, molt interessant. A veure si la podem fer cada setmana, en rigorós, directe, com ha pogut comprovar Estima Tuyens, ens explicarà les coses que passen a Nova York. Farà més peticions per això? Jo espero que sí, jo espero que sí, és el trending, el hit, el hit del dia, efectivament. Bé, ho hem de deixar aquí, acabem el programa, per tant posem ja la música de comiat.
I agraïm tota la gent que faig possible. La Fanya del Murre d'avui.
La Carme Berdoi, a les notícies de Sant Lluís. També l'Anna Rovira i el Pau Marcos, a l'espai de carretera reial. El Sergi Pont, justament, des de Nova York. El Sergi Arrada, des del casal de joves. La Rosé, des de casa seva, que ens ha explicat les coses de l'educació canina. I també a tota la gent de teatre sense sostre. El Lluís, l'Oriol, i també a la Marta i la Carol. En fi, Cristina, moltes gràcies també a tu. A vosaltres. Per la teva participació, més que especial, al Twitter i al Facebook del programa. Fins demà.
Ens retrobem a demà a les 5 i us deixem ara amb l'informatiu vespre. Un programa cap per set, donem per domà. Que vagi bé. Adéu-siau. Bona tarda.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Hey, chicos, hay sorpresas de colores en las cimas de los montes. Millones de setas perdidas en los bosques con mi nombre escrito en ellas gritando de la fe.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Pescar más de un pez, hacer un bizcocho, abrir la ventana, iluminar tus ojos, hacer el amor después de la siesta, pasar la tarde en casa de Elena,
Tumbarme en el monte, una cerveza fresca, nadar en el mar, comer una paella, andar por la playa cuando el sol viene de cara, descubrir una canción y poder sirvarla, perder la vergüenza, perder la cabeza.
Encontrar una sonrisa y sonreír con ella, salir de compras, comprar una botella, beberla en pareja, jugar en la trastienda, viajar en tren, una colonia dulce, salir de cena y compartir el bustre, comer piñones, hacer macarrones...
Hablar del tiempo en las reuniones. Mirar diez capítulos seguidos de una serie. Jugar a hacer palabras. Construirlas más largas. Mirar el calendario. Subir al escenario. Sobrevolar tu barrio. Escondida en un armario. Solo subo cuestas. Solo subo cuestas.
Bona tarda, són les set del vespre, que ara comencem una nova edició del Sant Just Notícies, edició vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Les farmàcies en just faran vaga demà al matí. Una convocatòria del sector que es farà tot Catalunya. El motiu del tancament de les farmàcies catalanes és protestar pels impagaments de la Generalitat. Demà al matí només obrirà la farmàcia Solans, que és la que estarà de guàrdia. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim per altres informacions destacades en titulars.