Ràdio t'esperc, 908.1. Ràdio t'esperc, 908.1. Ràdio t'esperc, 908.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Gràcies, moltes gràcies. Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Us saludem des de la ràdio d'Esvern, al 98.1 de l'AFM, efectivament. Qui us parla i us saluda, Jordi Domènech. Gràcies a tot el públic que avui ens visita des de Cerdanyola. Sí, senyors.
Una mica el Sant Just de l'altra banda de Collserola. Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó i Carme, bona tarda. Bona tarda. A més a més també rebrem el Jordi Roca que continua amb nosaltres aquesta temporada a la Penya del Morro parlant de cinema. I atenció perquè iniciarem un espai avui que és més o menys nou perquè la setmana passada no estava regulat del tot però aquesta temporada sí. I és que cada divendres tindrem l'Eric Pomar, el Dani Martínez i el Joan Chirivella
La fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just d'Esvern i amb ells farem els branars de la penya del morró. Cada divendres, cada divendres. I a la segona hora, amb el senyor Benitu, parlarem de les coses importants de la vida? No, perquè aquest any la secció canvia de... Ja em fa por, eh? Canvia de títol. Sí, sí, sí. I la secció es dirà Crisis What Crisis.
Sí, a mi també. A priori sona bé, però després amb el senyor Benito mai se sap. O sigui que escoltarem a veure quina és la seva proposta avui sobre la crisi. I acabarem, com sempre, parlem de la Riera també i acabarem el programa parlant del que no hem de fer aquest cap de setmana amb la mítica antiagenda de l'Heli Capdevila. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem amb les notícies de Senyor's.
Carme, t'ho diràs... Ah, ho tinc jo, és veritat. Atenció, perquè l'alcalde de... Esclar, és que com que això és nou d'aquest any... No, pareu-ho, pareu-ho, pareu-ho, pareu-ho. Em vas dir, no vull fer Carme, t'ho diràs. Sí, vull explicar. I t'ho porto, t'ho preparo amb amor i mira. Amb amor? Sí, no. M'has preparat amb amor? Una mica. Ah, Carme, veig que... Això és nou, no? Sí.
Veig que hi ha coses que sí que canvien d'una temporada a l'altra. Què t'ha passat? Has tingut un estiu espiritual, Carme? No, ho dic perquè no entenc a què ve aquest canvi. No, vull dir... No em tractaves així. I ara em tractes... És veritat. Amb amor. No, a tu no. Els titulars... Ah, a mi no, els titulars. Ah, val, val, d'acord, d'acord. No, no, no, treu, treu. És igual, és igual.
Va, avui o ahir va venir l'alcalde. Avui, avui. Avui ha vingut l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà. Ha parlat de moltes qüestions del poble i entre elles sobre el moment històric que està vivint Catalunya en els últims dies perquè considera que l'única alternativa al federalisme és l'estat propi. Sí, l'alcalde creu que Catalunya es troba en una cruïlla i aquesta és l'única opció que queda. Opina que la manifestació sobiranista de dimarts va sobrepassar
la voluntat dels partits polítics i que ara els dirigents han d'assumir la seva responsabilitat. Segons l'alcalde de Sant Just, després del més que possible fracàs del pacte fiscal, el govern de la Generalitat convocarà eleccions anticipades. Perpinyà creu que Convergència s'hi presentarà amb un programa clarament sobiranista. L'alcalde de Sant Just va assistir a la manifestació, tot i que no de forma oficial, sinó per viure un moment que considera històric. Considera Perpinyà que la centralitat del país...
s'ha posicionat i que el tractament que s'està fent d'aquest tema a Espanya incentiva aquest sentiment. De totes maneres, l'alcalde insisteix que el principal problema que cal afrontar és el de la crisi econòmica i que la qüestió independentista no ha de ser una cortina de fum. Per tant, l'alcalde diu que hi va anar a la manifestació de la diada.
Oficialment no, és a dir, no hi va anar darrere de cap pancarta oficial, és a dir, no va anar darrere de cap partit polític i això, sinó que hi va anar, però que va passar, que va estar una estona a la plaça Universitat, que va estar voltant per allà per veure com es vivia. L'alcalde és del PSC, no? És del Partit Socialista de Catalunya, Sant Just.
Home, no, no, un moment. No, ja no vull dir res, eh? Que no vull dir res, només. Vull dir una dada per aportar. En fi, passem a una altra informació. Sant Just tenca. I és que l'Ajuntament de Sant Just ja treballa per redactar uns pressupostos semblants als de l'any passat. O aquest any 2012, més ben dit. Exacte, són els pressupostos del 2013. Encara és d'hora, per assegurar-ho.
però l'alcalde creu que podran treballar per mantenir el pressupost semblant a aquest 2012. S'intentarà mantenir el pressupost ordinari, però les noves inversions, això sí, seran inferiors. Malgrat els esforços per mantenir les partides, el pressupost del consistori del 2011 ja estava al nivell del 2004 en una mostra de retrocés dels últims anys. Senjust, d'altra banda, augmenta el nombre d'empreses els dos darrers anys, tot i que moltes són també deslocalitzacions
d'altres zones. Per Pinyà, a més, creu que no s'han oblidat les famílies que a més estan patint, però creu que l'economia podria començar a recuperar-se properament. Bé, i acabem ja amb una última notícia relacionada amb Sant Jus, i és que hi ha una nova coral a Sant Jus d'Esbert, una nova coral de gospel? Sí, sí, sí. De moment són una dezena de persones i assajan cada dijous de 3 quarts de 8 a 3 quarts de 10 a l'Escola Montserrat
És un grup de persones que ja havia cantat el cor Gospel Link Singers, també de Sant Just, i que ara engeguen un projecte diferent. Es basen en el projecte de Moisés Sala, que el mes d'abril va oferir un taller de gospel obert a tothom, aquí a Sant Just, i també la seva idea és seguir el seu estil tant pels assajos com a l'hora de fer concerts amb una intenció solidària. La coral l'assaja cada dijous i prepara ja un concert per presentar-se a Sant Just a l'octubre per festes de tardor i un altre en petit format al barri de Maslluí.
Aquí, escoltem, en un dels assajos de l'Escola Montserrat. No és l'Escola Montserrat. Ah, no? És allà, però no és l'escola. No, no, és els assajos a l'Escola Montserrat. Ah, no, el coral de Sant Just, un aplaudiment. Però, escolta una cosa, a Sant Just no hi havia una coral, ja? Sí, Gospel Link Singers. I aquesta com es diu? Just Gospel.
Que també és pot pronunciar jazz. Ai, molt bona. No ho diuen ells, eh? No ho he inventat jo. Però hi ha alguns que pertanyen a la coral primera, com si diguéssim, i s'han sentit... I han marxat, i han cret aquesta coral. O sigui, hi ha dos corals a Sant Just, com hi ha dos equips de futbol. Sí.
Però què està passant? Però què passa, em sento? Això és pluralitat, no? Home, acabarem tots dividits. Al final jo faré una ràdio per la meva banda. Doncs mira, no és mala idea. No ho descartes. No ho descarto. Ràdio Jordi Domena. No, no. Puc fer emissions des de la penya del Moro.
Estaria bé. Puc anar a l'antena de... Pots emetre per internet i prou. De forma pirata, exacte. Puc anar a l'antena del Canigó, per exemple, i tallar-la perquè no s'emeti la ràdio o l'emissora pública. Es poden fer moltes coses, eh? Bueno, en fi... Per cert, hi ha comentaris. El primer comentari de la temporada. Home, això que m'agrada. Això m'agrada molt, m'agrada molt.
Música nova, no? Home, molt nova no és, eh? No l'havien posat mai, aquí. Aquí què vols dir? Aquí, en el teu programa. Primer no és el meu programa, és el programa de les tardes, de la ràdio, i després... No, de tots tampoc, no t'equivoquis. I després, que això ho he posat algunes vegades, eh? Ah, sí? Sí, sí, a part que no escoltes mai el programa.
Doncs mira... Deu ser això. Sí, diu que... Perquè tenim un xat, tenim un xat on la gent pot escriure el que li doni la gana a radiodesvern.com, que avui, atenció, amics i amigues, podem dir que la webcam sí que funciona. Sí. Sí, avui funciona la webcam. Un aplaudiment perquè vam patir ahir, primer dia de curs, i avui de moment aguanta.
Ja us podem veure com feu el programa i en aquests moments veureu la Carme com porta aquesta... Aquesta què? Aquesta blusa... És una samarreta. Bonica i sinuosa. Del color de Ràdio d'Esvern. Sí, però està molt bé. Et queda molt bé, Carme. Gràcies. Bé, està buscant la sintonia? No la trobo. Total, que si voleu escriure qualsevol cosa al xat de radiodesvern.com podeu fer-ho.
Com, per exemple, el primer que ho fa aquesta temporada, que sota el pseudònim, perquè ho podeu escriure sota el pseudònim, que us doni la gana, lladragot de senyores. I què ha escrit? Diu, ui, ui, ui, ui, la penya del moro. M'encanta tot el que s'hi fa.
Això és un comentari normal. Es pot investigar. Es pot investigar i per què ho diu això. Mira la música com canvia perquè és moment del cinema. I arriba el Sergi Roca. Ai, no es diu Sergi Roca. No passa res, Carme. El dia que sàpies el nom dels col·laboradors de la ràdio... Arriba el ritme de la música. Fixa-t'hi. Sí que està fent el webcam.
Ara, obre la porta, mira els nens que estan a l'entrada. És que va tot lligat. Es rasca el nas i entra. Està molt bé. En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació a partir d'ara mateix a ràdio d'esvern.com. Diu, la policia m'enganxarà per culpa de l'IP de l'ordinador. Dona pistes. Ah, perdona, un moment, un moment. Para un moment, les màquines. Estic entenent que la persona que està escrivint
El xat de radiodesvern.com és un dels autors dels robatoris de la senyera... És el que diu el seu nom, no? Aquest estiu hi ha hagut a la penya del Marú. Home, doncs, perdona, això ho hauríem d'investigar. Jo t'ho he dit, jo no m'ha fet cas. Cagar de pastoret.
A mi el que més ens sorprèn és que escrigui en català. Això, per començar. Però vaja, tot pot ser bé, ho investigarem. En fi, Carme, moltes gràcies, com deia. Ja sabeu que a partir d'ara mateix a ràdio d'Esvern.com totes les notícies de Sant Just i a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre. Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. I d'aquí uns moments amb el Jordi Roca repassem totes les novetats del cinema d'avui, que n'hi ha unes quantes. Fins ara mateix a l'Apenyem el Morro.
Fins demà!
Sense tu la vida és com menjar sense sal. Insípida i austera com un conya funeral. És com si l'existència s'hagués tornat un pur tràmit. Quan miro el calendari vull que els dies passin ràpid. I si ja ho sé, que no s'acaba pas el món. Qui més qui menys això ho ha sentit tothom. Autocompassió com a remei per la derrota. Dic que estic de puta mare somrient com un idiota. I fer-me fort el mascle dominant. El que s'espolsa la pena i continua treballant.
Aquell tòpic suat, la tragèdia dels pallassos, riu per fora i per dins plora, ocultant els seus fracassos. No fos cas que em veiessis trencat, suplicant-te de genolls una altra oportunitat. No hi ha res més patètic que oblidar la dignitat. Així que no t'esperis sentir que no puc viure sense tu. Sóc un tintint sense virus. No tinc ningú que em salvi al cul i a forces.
que em saldi el cul i a força d'anar-me aixecant aquest res de viure sense tu.
Hola, sóc el Jaume Figueres, saludo a la Pena del Morro, i faig una petició. Que no tuitegeu tant, perquè arriba un moment en què no puc donar l'abast als tuits que foseu. Hola, jo sóc l'Àlex Borina, i jo no tinc problemes de tuit com a Figueres, perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni telèfon mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podeu tuitejar tant com vulgueu, cap problema. Hola, sóc el Jaume Figueres, saludo a la Pena del Morro, i faig una petició. Que sí, que sí, que sí, Jaume, que t'hem escoltat jo, no cal que tornis a repetir-te. Jaume Figueres, un aplaudiment per ells, l'Àlex Borina, també.
És l'amica que li passa també al Jordi Roca, que no pot viure sense el Jaume Figueres i l'Àlex Gurina. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda.
Un moment, un moment, un moment. Un aplaudiment per Jordi Roca, no? Ah, home, per favor. Primer dia de la temporada que ve. Què tal, Jordi? Com és que has tornat a la penya? No ho sé, perquè jo era un d'aquells personatges que estava a punt de caure de la llista, allò que ningú sabia ben bé si tornaria o no. I no sé, mira, al final aquí estic. Molt bé, doncs nosaltres contents de tenir-te. Ja sabeu que el Jordi cada setmana repassa les estrenes
de les pel·lícules que es fan a la nostra cartellera. I avui, Jordi, veig que estàs molt encuriosit pel que passa a l'exterior de la ràdio, no? Sí, és que estava molt interessant. Ja, però tampoc... Són l'Èric, el Joan i el Dani... Ja, però ells no poden entrar. No, no, no. Per què no? No, perquè vols que entrin? Sí. Vols que entrin ara? Sí, sí, sí. No estava preparat. Obre la porta i digue'ls-hi tu mateix que entrin. Sí, va, va. A veure, va.
Ara el Jordi Roca ha obert la porta i entra Eric Pomar. Bravo! I també entra el Dani.
I el Joan... Però un moment, un moment. És el primer dia del programa i... Jordi Roca, a veure un moment. Jordi Roca, Jordi Roca, a veure un moment. Què passa? Home, però per què els fas entrar, pobres? Perquè avui que estigui aquí, ja saps que a mi m'agrada estar acompanyat. Sí, ja, ja, però... Bueno, doncs escolta, deixeu-me que us presenti Eric Pomar. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Eric Pomar. Molt bé.
També el Dani Martínez. Hola, bona tarda. Bona tarda. I el Joan Chirivella. Joan, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Joan. Benvingut al programa. En fi, Jordi... Veus que ve quanta gent. Ja, però escolta, per què els volies fer entrar a la secció de cinema? No, perquè en podem parlar tots junts. Ah, podem parlar una mica tots junts del tema. Però que ens expliquin què faran, no?
Però un moment, un moment, Jordi. Què passa? Això serà d'aquí una estona, cap a les 5 i 40, que és que cada divendres vindran a fer els granars de la penyada del Morro. Del Morro, perdó. Del Morro. Sí, sí, sí. És que tantes vegades dir Morro, Morro, que al final ja m'ha quedat. Bueno, en fi, doncs res, que us volia conèixer, m'imagino, i... Clar, ja saps que a mi sempre m'agrada conèixer tots els col·laboradors. Ja, ja, ja. Bueno, en fi, escolta, va, comencem per les estrenes de la setmana, perquè el Jordi fa el cinema, val? Molt bé. Molt bé, va.
Com jo, a la meva secció també us parlo. Veus que bé? Sí, el Dani també parla del cinema. Sí, sí, sí. Això s'ha d'aquí una estona. Però més d'estrenos, no, Dani? Sí, més d'estrenos de coses, però bé, més o menys. Sí, sí. Molt bé, molt bé. Això s'ha d'aquí uns moments. Jordi, comencem per la càmera obscura? Sí. Vinga, va. De què va aquesta pel·lícula i tot plegat?
Aviam, és una pel·lícula, no sé si molt apta per un públic no gaire juvenil, és a dir, és una pel·lícula una mica adulta. Sí. Es tracta... Tu sabràs, jo no et penso salvar. Tu mateix t'has posat en un jardí que... No, no, aviam. És una història una mica dramàtica, és una pel·lícula espanyola en què la protagonista és una nena de 13 anys que es diu Ana i és cega. Aleshores els seus pares estan com una mica obsessionats amb que aquesta nena superi
i pugui recuperar la vista. Però ella està més preocupada per altres coses. Pensa que està a la porta de l'adolescència i ella, aleshores, es comença a fer certes preguntes. Aleshores, decidirà marxar un temps de vacances a la seva casa del poble. Tu tens casa al poble o no? No. No tens casa al poble? Jo tinc enginestar, que quan em ve de gust... Ah, bueno, doncs no està malament, no? No, no pas.
Bé, doncs el problema és que aquesta nena se n'anirà a la casa del poble, en un poble costaner, on coneixerà el seu tiet Antonio, que no l'havia conegut mai, que és fotògraf. I llavors li ensenyarà a fer fotos. Ui... Clar, què passarà? Que la nena ho trobarà com una cosa innocent i començarà a fer fotos a coses que potser no les hauria de fer. Bé, escolta'm el trailer. ¿Ya has visto mi foto? ¿La foto? Sí, la he ampliado. Queda interesante, Anne. ¿Tú dirías que yo puedo gustarle a alguien? Pero, Anne, claro que sí.
¿Estás loca o qué? Es que me tengo que ir. ¿Tú dirías que está buena? Antonio. Rojo Venecia. A ti quinta da permiso para estar aquí.
No quiero que firméis esto. Ara no, Anne, no ho hablamos. Venga. No quiero operarme. Es la última oportunidad. Es que es un capricho de... Una mica drama, no? O què? Sí, és una mica, no, bastant. És un dramón, però un drama que va molt més enllà del que podríem dir es veu a simple vista, que és aquest problema que té, o aquesta discapacitat que té l'Anne, sinó tot el que amaga el seu entorn familiar i que ell anirà descobrint a poc a poc amb la fotografia. Bé, passem a la següent estrena de la setmana, Le Prénom, una pel·lícula francesa.
Ens agrada molt Amélie, però és una mica ja molt típic, eh? Hauries d'anar renovant, Jordi. Això és de la temporada passada. Porta'm tu cançons noves i músiques. Vos que et porti cançons, també? Múriques franceses. Ah, bé, ja les portaré. Com que és una película francesa, posem Amélie. És que ens hem quedat aquí una mica nosaltres...
Coneixeu Amélie, Eric i companyia? Sí, sí, sí. Dani, tu l'has vista? Sí, una mica... Però què diu? És una mica rara, però bueno, sí, molt curiosa. És rara, té rara. Perquè és una pel·lícula francesa i tenen, no sé com es diu, una característica que són...
Això, que fan coses així més curioses. Fan coses curioses, sí senyor, sí senyor, molt bé. Estic totalment d'acord. És veritat. Aquest Teleprenom també fan coses curioses, que s'estrena avui? Home, és una mica curiosa també. Últimament tenim una mica d'invasió de pel·lícules franceses aquí a Catalunya, perquè des de l'Intocable, que sembla que l'únic que sàpiguen fer ara són pel·lícules franceses. En aquest cas és una comèdia romàntica, normal, en què una parella, que són pelissos,
Se'n van un dia qualsevol a sopar a casa del germà de la nòvia i la seva parella. Tot va bé fins que, de cop i volta, el noi, que és el protagonista, decideix dir i explicar als demés quin és el nom que li posaran en el seu fill. A partir d'aquí...
s'obrirà un caos i una porta molt estranya que haureu de descobrir i anar a veure-la. Jordi, tu alguna vegada has vist el programa de BTV, La Cartellera, que fan els divendres de la nit? Sí. Perquè ahir vam entrevistar la Marta Armangou, que és la seva directora, i d'aquesta setmana ens va recomanar justament aquesta pel·lícula, El nombre le pren nom. És que és una pel·lícula bastant interessant. A mi aquesta setmana, a mi la veritat és que m'agraden bastant quasi totes les pel·lícules que s'estrenen.
Però aquesta pot estar molt bé. També sempre depèn dels gustos de cada persona. Tu pots recomanar una pel·lícula i després no encaixa bé els gustos de la persona que tens davant o que t'escolta. Escoltem el tràiler. La vida a veces es dura. Hay días agotadores con un sinfín de reuniones. Montones de horas en transporte público. Uno necesita ver a la familia. Compras un puto esteso. Que burro eres. Ese de la barba es Pierre, mi cuñado. Mi madre, Françoise...
No es que acimes en aceite. Luego echa las émolas. Sí, sí, sí. ¿Y mi hermana Nobu? Pues eso, mi hermana. ¿Qué haces? Intento distraerme. Si quieres distraerte, pon la mesa. ¿Ese pingüino con el trombón? ¡Cucú! Es Claude, el mejor amigo de la familia. Y esa preciosidad es Ana, mi mujer. Es la única mujer que conozco que ha empezado a fumar en el embarazo. Eso es malo para el niño. Pues díselo a ella ahora. ¡Puede salir muy pequeño! Pues era jinete. Ah, mi hijo. Mira, tiene los ojos de su padre. Bueno...
¿Habéis pensado ya algún nombre? Tenemos uno casi seguro. Venga, ¿cuál? ¿Qué nombre? Lo bueno de estar en familia es que te puedes decir de todo. Bé, doncs aquesta és la pel·lícula... Sí. Molt recomanable. Sí, bastant recomanable. És entretinguda, no és una genialitat, però és una pel·lícula que a si més no està bé i que sobretot amaga aquest misteri de saber què és el que passa amb el nom del fill. Ai, mira. Què passa ara? Ah...
Que parlem d'Era ser una fe. Veig que l'estiu nota canviar l'humor, eh? Ja, però te la dono? Home, no gaire. És la sintonia, la sintonia. Ja, ja ho sé, és una vez. Bueno, en fi, parlem d'aquesta pel·lícula que també arriba directament des de França, oi? Sí, en aquest cas és més que una pel·lícula, és un documental que ens parla una mica de la fe cristiana i de com aquesta està dividida en diferents parts del territori.
Intenta investigar una mica com és el cristianisme a l'Amazones, al Tíbet i a la Xina. Intenta veure una mica quines són les diferències... Però que és un documental? Sí, és un documental de dos nois francesos de 23 i 25 anys que es dediquen a anar per aquests tres indrets tan diferents del món per veure què és el que té en comú la cristianitat en aquests tres indrets. A veure, el Reiler...
Conducir por las carreteras del mundo no es siempre fácil. La suciedad, el cansancio, el calor. Nos duele la cabeza, te hace calor, solo hay camiones. Bueno, ahora estoy un poco enfadado porque esta mañana me han vuelto a robar lo que llevaba en la mochila. Con el Amazonas no se juega. En aquel momento no tenía más que un deseo, regresar a casa.
Sorprende que estas tumbas sin vida se hayan convertido en un símbolo de unidad. Jesús nos dejó dos señales para reconocerlo como lo hicieron sus discípulos. Unidad y amor. Éramos diferentes en todo, no compartíamos nada aparte de la oración, incluso sin hablar su idioma. Durante la oración nos sentíamos tan cercanos. Quieren una gran devoción por la Virgen María.
Tienen una gran devoción por la Virgen María. Sí, aviam, és una mica això. L'exploració de la fe a diferents parts del món en quant a la cristianat pot estar bé. És una aposta bastant diferent per a un públic bastant més limitat però que no per això ha de ser menys interessant.
Un documental que segurament agradaria al públic de Veus de la parròquia, un programa que es fa a Ràdio d'Esvern els dimecres a dos quarts de vuit. Perdona, Jordi, no miris així perquè és miçat. No, perquè li pot interessar molta més gent i ho estàs limitant molt. No, no, no, jo només dic que només li agradi al públic d'aquest programa, només dic que segurament els agradarà aquest públic, a part d'altra gent que això de la fe...
Sempre és molt interessant, perquè ara mateix estem en un moment que la gent està una mica perduda, en general. Tu creus? Jo crec que no. Jo crec que sí. La gent està com una mica perduda. No hi ha en general que creure la fe a sobre això de la independència. La gent creu en això. Vull dir, està... s'agafa... s'agafa el que hi ha. Doncs jo crec que ets l'únic que penses així, perquè jo crec que tothom ara mateix té més fe que mai. Ja, diu... Què vol dir públic limitat? No, a veure, no me l'interpreteu. És que la gent al xat està a la que salta. És que...
Jo volia dir que... Són els de sempre o també s'han renovat aquesta temporada? No, no, no, és el de sempre. Ah, és el de sempre. És el de sempre, és el de sempre, és el de sempre.
Jo soc públic limitat si escolto la penya del morro. Jo crec que sí, eh? Sí, limitat perquè ara... No, no és limitat, no? No? El públic de penya del morro és limitat? No. Bueno, sí, perquè no és il·limitat. És a dir, no hi ha un públic infinit. Tu m'entens, no, Joan? Sí, sí. No t'entén ningú. No, perdona, el Joan... M'entens on vull arribar.
Sí. Vale, vale, ja està. Bueno, en fi, Jordi, passem al següent trailer. Sí, passem a una d'aquestes proves que a tu t'agraden tant. Pecados? Sí. Home, tu eres un pecador, no? Sí, de la pradera. A veure, escoltem el trailer Pecados. Jo no me olvido de nada. Lourdes! Lourdes!
Que és un drama, ja, per la música. Es veu que això... Una comèdia no és. No, no. Ai, ai, que ha passat. Ai, que ha nascut un nen. Ah, si al final serà una pel·lícula... Una pel·lícula com? Bonica.
Home, bonica, no ho sé. És un drama i, a més a més, argentí. Vull dir que és drama... Una potència, una pel·lícula, un film una mica lent, però que està protagonitzat per Cristina Brondo, que és una actriu que a mi m'encanta. Va, Cristina Brondo. Sí, m'agrada moltíssim. A més, és guapíssima. Aleshores, ve... Hola, sóc Cristina Brondo. El què? Que la coneixes? No, però què? Perquè com així, no. No, la Cristina Brondo no té com... No. Hola, sóc Cristina Brondo. Però si no sops qui és. Sí. Ah, sí? Què ha fet? Quina és l'última sèrie que ha fet?
Com què? Com, per exemple, set de dobles a TV3. Jo diria que no. Doncs no em vas mirar. Que sí, que sí que he fet set de dobles. Sí, he fet set de dobles. Sí, sí, sí. I ja està. En fi, la pel·lícula de què va? Doncs ens explica la història de Beppo i Lourdes, que són un nen, un noi i una noia, de 16 anys, que veuen en un poble de les muntanyes argentines i que...
S'estimen, però s'estimen en secret. És a dir, es desitgen, es volen, s'agraden, però no s'ho volen dir. La peculiaritat és que són les dues minques persones joves que hi ha en aquest poble. És a dir, tota la resta són gent gran. El que ells dos no saben és que en el poble tots els que els envolten els amaguen un secret molt perillós. Però quin secret?
Bé, no el diguis, no el diguis, perquè després jo em queixo que destric per les pel·lícules i els finals, o sigui que no cal. En fi, una pel·lícula misteriosa, per tant, aquesta de... Pecados. Bé, i acabem... No acabem, no, vull dir, continuem amb un altre tràiler de la... Escolta, és que vas a fer les mirades, que... Acabem amb el tràiler de Total Recall, que és el de... Desafia Total. Sí. Ah, la nova versió que hem fet. Sí. ¿Estás contenta con tu cambio de vida?
Ya sé que esto no es lo que imaginábamos cuando éramos más jóvenes, pero ¿quién consigue todo lo que desea en la vida? ¿Qué sabes sobre Rickon? Aléjate cuanto puedas de ellos. No juegues con tu mente, tío. Parece que andas buscando algo. ¿Es esto? Querrás tener tres manos. Busco Rickon. Diviértase. Cuéntenos su fantasía. La implantaremos en su memoria. ¿Qué ha pasado? Oh...
Bé, el remake de Desafío Total amb l'Arnold Schwarzenegger final dels 80, em sembla, no? Un programa mítica. Sí, aquesta ara la protagonitzada Jessica Biel i el Douglas Quaid, aviam. És la pel·lícula menys recomanable de la setmana. Des d'aquí aquesta temporada volem fer una crida en contra dels remakes perquè estem farts dels... Home, Jordi, sí, dels remakes i de...
Home, parla per tu, perquè hi ha gent que li agrada el remake, hi ha gent que... No, el que no podem... Les penícules s'han d'adaptar. Aviam, el que no podem fer sempre és viure dels guions del passat. O sigui, hem d'inventar coses noves. Però no ens podem quedar sempre amb el tipus de cinema com el que el viento se llevó, per exemple. Clar, però per això no... Clar, per aquesta raó hem de ser més creatius que mai...
inventar coses noves, i més ara, que la gent ha de tenir un sobrealicient per anar a veure pel·lícules al cine, que està molt cara a la vida. Per cert, us estic mirant a través de la webcam de Radiosberg.com, i com que està el Dani al teu costat, Jordi, sembla que sigui el teu pare. Sí, el Dani o jo? No, home, no, tu sembles el seu pare. No sou família, no, en principi? No, al millor sí, però no. Què dius? Diu que no.
El meu pare treballa en un cinema, però que no tenim res que veure. Fixa't, fixa't, veus? Aquí... No, puc ser el seu Jarma Gran. En fi, passem a la següent pel·lícula que també s'estrenen. Sí, aquesta és la gran pel·lícula de setmana, eh? Diguin el que diguin a BTV. Oh, Fasca, una botella en el mar de Gaza. ¿Tienes miedo? ¿Y de quién es la culpa? ¿Te lo has preguntado alguna vez? Oye, ¿has tenido noticias de tu botella? Oye, ¿has tenido noticias de tu botella?
¿Quién eres tú y quién soy yo? Es lo que importa. Así que eres francesa. A lo mejor no eres tan mala. A lo mejor. Estamos en guerra, tal. ¿No lo entiendes? No te das cuenta del peligro. Te comunicas con alguien que no sabes ni quién eres. La verdad, dime, ¿para qué sirve aprender francés? Ya se verá. ¡Y viva Carla Bruni! Te he dicho que tenemos que hablar. ¿No me has oído? Vamos arriba. ¿Por qué te cogieron? ¿Qué has estado haciendo? Una película de Thierry Viniste.
No recibo correos tuyos desde hace una semana. Estoy preocupada. Dime solo si estás bien. Las cosas están difíciles en Gaza ahora mismo. No te lo puedo contar todo. Pero si quieres saber cosas de mí, me llamo Naim Malfadyuki. Y ahora tengo una amiga en Jerusalén. Una botella en el mar de Gaza. Basada en la novela de Baleguí Senatí.
Que maca, no, aquesta pel·lícula. Home, sembla bonica, no? És molt maca. I a més, tu, com que ets així sensible i tal, segur que ja t'ha enamorat. I per això l'has triat com a millor de la seva mare. Home, està clar. La triu jo és el meu toc personal a la secció. Bueno, de què va? A veure. Aviam, aquesta pel·lícula protagonitza una noia que es diu Tal, que és una jove francesa que viu a Jerusalem. Ah. Viu també els... Bueno, ja no els primers anys, però sí que...
que està en plena adolescència, viu el seu primer amor, la seva primera cigarreta, el seu primer piercing... Sí, el que passa és que un dia, tornant a casa de l'escola, hi ha un atemptat, on mor bastanta gent. A partir d'aquí, ella es comença a fer diverses preguntes que els hi farà a un palestí imaginari. Aleshores, escriurà una carta amb tots els seus dubtes, totes les seves incerteses, i aquesta carta la posarà dintre d'una botella i la tirarà al mar, en el mar de Gaza.
I serà un home que la trobarà, un home de Gaza, que un palestí li anirà contestant. I a partir d'aquí es desenvoluparà una història molt bonica.
Aquesta és la Carla Bruni, ho sabies, no, Jordi? Sí, sí, sí. Ho has fet pel trailer, no? Hola, Carla Bruni. Hola, Carla Bruni. Estàs de tot, eh? Molt bé. Has tornat en forma. Dani, tu la coneixes, aquesta cançó? Ni flowers. I què et sembla? Sí, és maca. A mi m'agrada el francès, jo...
A mi m'agrada molt el francès, parlar francès i tal. Est-ce que nous parlions en francès un petit peu, Manu? Oui, oui, oui, j'ai parlé le francès. Oui, ah, oui? Je m'appelle Daniel. O tu habites, Daniel? J'habite a Saint-Just-des-Bernes. Ah, oui, mira, aquí al xat també diuen, a mi també m'agrada el francès. Bueno, a veure una cosa, no, no, no, no.
No penso continuar per aquí. Molt bé. Dani, tens un nivell moral, eh, de francès? Merci beaucoup. Vinga, va, repassem algunes notícies, perdó, de Hollywood. Comencem parlant de Patrick Wilson i Alex Baldwin, que estan al thriller Cod Stealing. Què vol dir que estan? Doncs que apareixen al thriller, no? Què vol dir que apareixen? Que no estan a la pel·lícula, no? Jordi...
Has de parlar amb propietat, protagonitzen. Ah, protagonitzen, protagonitzen. Molt bé, doncs és l'adaptació dels... Perdona, si vols que parli amb propietat, m'ho escrius, protagonitzen. Però que no saps improvisar? No, jo no. Doncs aquesta és l'adaptació al cinema de la primera entrega d'una trilogia literària de Charlie Houston. En el film, Ham Thompson és un alcohòlic que no travessa el seu millor moment. La seva vida, però, es complicarà quan el seu veí li deixi al seu gat, que jo no sé per què ho accepta, sincerament,
per a que el cuidi i a la Gàbia s'hi trobi una clau, que serà l'objecte de desig de molts i, òbviament, li portarà molts problemes. Bé, mira, aquesta a mi m'agrada. A mi no. Doncs mira, no ho sé, trobo que està bé, perquè és una pel·li... Són uns cancinos. Bé, no ho sé, a veure què opinen el Dani i el Joan. Disney diu que ja prepara la cinquena entrega de Pirates del Caribe. Què opineu vosaltres per aquest tema?
Tu primer. No sé. Mira, jo he vist, si no totes, gairebé totes, i està molt bé. Però...
Com ha dit el Jordi? Sí. Com ha dit el Jordi, sí que són una mica cansinus, eh? No tenen res més que fer que tornar a fer una altra de Pirates del Caribe. Home, amb tres ja n'hi ha prou. Potser sí, potser sí. En fi, hi sabem alguna cosa ja d'aquesta nova entrega? Sí, el que sabem és que es començarà a rodar a Hawaii aquest mes de novembre i que segurament, oh sorpresa, Orlando Bloom tornarà a aquesta superproducció. Els que sí que no hi seran seran la Keira Nickley i l'Elisabeth Swan.
Parella de luxe a August Osage County. Home, i si jo dic parella de luxe, qui poden ser? Iwan McGreebor i Julia Roberts. Però sense llegir-ho, home. Ah, llavors, no ho sé. Home, Julia Roberts ja saps que sempre serà la princesa d'Amèrica i és digna de mirar i s'ha d'anar a veure totes les pel·lícules que ella faci. Aleshores, el director de la mítica sèrie nord-americana... Això ho dius tu. Home, clar que ho dic jo. Ah, val, val. Doncs això, que el director de la mítica sèrie nord-americana d'Urgències, que va protagonitzar George Clooney, salta a la gran pantalla amb un drama familiar. En aquest cas,
El protagonitzen Ewan McGregor i Julia Roberts, que es posaran a la pell d'un matrimoni separat. A més a més, en aquesta pel·lícula també hi participaran Meryl Streep, que també m'agrada molt, Juliette Lewis, Chris Cooper i Sam Shepard. Jennifer Lawrence torna a la feina. Doncs mira com tu, Jordi. Sí, sí, sí. Perquè saps qui és la Jennifer Lawrence o no? Sí, una com jo.
Però què fa? Doncs ha fet los juegos de l'ambre, per exemple. Ah, molt bé. Ha set els deures, aquest estiu, eh? Sí, sí. Estic orgullosa de tu, Jordi. Sí, sí, molt bé. Notable, notable. No us passeu, no us passeu. No us passeu i no en feu la pilota. Jordi! No, no, un moment, un moment. Jordi! Que està escrit, que està escrit aquí el guió. O sigui, que no cal que... Val, ja està. Bé, el que passa és que això, que la popular actiu ja es posa una altra vegada a la pell de la segona part de los juegos de l'ambre. Molt bé.
que ja per tots aquells fanàtics de la pel·lícula, perquè és la nova trilogia del moment, ja es va començar a rodar el passat i lluny i s'espera que a principis de l'any vinent s'estreni. Nicolas Cage acapara tots els projectes. Ostres, sí. Ja ho hem comentat moltes vegades, que el Nicolas Cage té un deute important i que, per tant, accepta tots els projectes que se'ls hi presenta. Doncs ara per ara està immers en quatre projectes. El primer és una pel·lícula que es diu Joe, un altre que es diu Tocareff, Marvel City i, a més a més, ha acceptat un últim en el que es posarà de pell
d'Stanley, que és un home de l'esposa del qual ha estat assassinada. Per cert, Nicolas Cage diuen que fa tantes pel·lícules i accepta tot perquè deu molts diners a Hisenda. Però si t'ho acabo de dir. És que estàveu-vos en sintonia. Això em passa a vegades, eh? Estàveu-vos en sintonia per parlar de la següent notícia, que és que ja tenim finalistes, ja, de Hollywood. Sí, ja, ja. O sigui, ja els Oscars, ja. Ja és que estem aquí i comencem la temporada amb els Oscars.
Sí, estem al setembre. És igual, però les coses avui en dia van molt avançades. Els Òscars de Hollywood! Bé, efectivament el temps passa i la cerimònia dels Òscars ja s'acosta. Sí. A veure, és per això que l'Acadèmia del Cinema ja ha escollit i en un sèctil seran les tres finalistes com a pel·lícula espanyola que es presenta a millor pel·lícula de parlar no anglesa. En aquest cas, les finalistes són Blancaneus, de Pablo Berger,
l'artista i la model de Fernando Troeba i grup 7 d'Alberto Rodríguez. Fins al proper 27 de setembre no en sabrem quina serà la finalista. Bé, i acabem amb una notícia. Deixa aquesta música perquè, com que continuem parlant de premis, en aquest cas de Dustin Hoffman, que rep el premi d'un hòstia. Sí, és el cinquè, perquè on complirà 60 anys els premis d'un hòstia ja en porten entregats cinc d'honorífics. Un és el Dustin Hoffman...
L'altre, l'Oliver Stone, l'Iwan McGregor, el Tommy Lee Jones i el John Travolta. No sé per què, no hi ha cap actiu premiada, però bé, ho deixem aquí. Molt bé, doncs sí, deixem-ho aquí, si de cas. Jordi Roca, moltes gràcies per una temporada més per haver vingut a la Penya del Morro a explicar-nos les novetats de cinema. I tot seguit parlarem amb l'Eric, el Dani i el Joan als berenars de la Penya del Morro. Fins ara, aquí, al 9.1 FM. Sí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Yeah, this is great. Yeah, I might mess around and get my college degree. I bet my old man will be so proud of me. But sorry, pops, you'll just have to wait. Oh, yes, I said it. I said it. I said it because I can.
Fins demà!
Fins demà!
13 minuts, arribem al punt de les 6 de la tarda, continuem a la Penya del Morro, a Ràdio d'Esvern. I la temporada passada ja vam començar una mica a encaminar cap on podrien anar les coses, sobretot al final, perquè vam començar una mica amb els berenars de la Penya del Morro i aquesta temporada ja es consoliden del tot.
I és que ja tenim l'Eric Pomar, que el coneixeu de la secció que feia de l'Agenda Juvenil l'any passat. Eric, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. També tenim el Dani. Dani, bona tarda. Hola, bona tarda. Dani Martínez, que algunes vegades venia amb l'Eric. I també el Joan Txerivella, que va venir també a alguns programes la temporada passada. Bona tarda, Joan. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda a tots. A veure'ns.
A veure, exactament, Eric, per cert, com va anar l'estiu? Perfecte. Molt bé. Heu tingut un bon estiu, els tres? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Què tal això? Molt curt, però bueno, molt bé. Què tal això de fer segon d'ESO? Bé, bé. Vam començar ahir el primer dia de classe. No, dimecres. No, demà. Bueno, dimecres. Un diu dimecres, l'altre diu demà. No, perquè ahir vam començar les classes. Dimecres només vam anar una hora i mitja.
Perquè ens diguessin quatre cosetes i ja està. I es van començar les classes lectives. Per cert, per aquí al xat em diuen que ahir, Eric, va estar al concert del Joan de Usada Sant Feliu. Sí. Ah. Qui t'ho ha dit? Doncs és que l'apenya del Morrota ni m'espies per tot arreu. Ala. I què, et va agradar o no? Molt bé. És espectacular. Molt bé. En fi, va, comencem. Vinga. Aviam. Doncs us explico primer una miqueta de què va, d'acord? Exactament, doncs, abans de tot, el Joan us explica una mica. Doncs ara...
Exactament, es tracta que estigueu a l'última de les noves tecnologies amb l'Èric. Molt bé, o sigui, l'Èric parlarà de noves tecnologies. Sí. Això és a dir, posa'ns algú de fons, que si no... Perdona, tenim una música aquí. Això sembla un concurs, això sembla el bocamoll. El que voleu, ara ja a la sintonia. Ara, aquí, aquí. Home. Ara, ara. Doncs ja la teníeu. Bueno, va, a veure, què més? I l'Èric de què parlarà? De les noves tecnologies. De les noves tecnologies. El Dani de què parlarà?
Del tema de pel·lícules i estrenos. Sí, i tu, Joan, de què parlaràs? De receptes o algú per l'estil. De receptes de cuina? Sí. Ah, molt bé, molt bé. Joan, tu el tema de cuina és el que interessa. Exactament, Joan. Però ara voldria afegir una cosa que no tenim, que a aquesta secció li hem posat un nom que es diu Actualitat al dia. Epà!
L'actualitat, el dia? Sí. I per on comencem? Doncs aviam, començaré jo després el Daniel i després el Joan amb la recepta. Vinga, va. Doncs no sé si ho sabeu, però abans d'ahir, dia 12 de setembre, Apple va fer una convocatòria perquè tenia algú que dir-nos. Ah, sí? Sí, i és que es van estrenar moltes coses noves. Per exemple, l'esperat iPhone 5. És veritat? És veritat, és veritat.
I què sabem d'aquest iPhone? Espera, espera, que abans... O també es va estrenar a l'iPod Touch de cinquena generació, a l'iPod Nano 9 i, per últim, uns auriculars que es van fer especialment perquè s'adaptin perfectament a la teva oïda. Molt bé. Et sembla que comencem per l'iPhone 5? Oh, i tant. Em sembla perfecte. A veure, quina escalèptica es té? Doncs, aviam, de grussor té 0,50... 0,76 centímetres i pesa 112 grans,
I de volum té una capacitat de 54,79 centímetres cúbics. I una pantalla de superretina de 4 polsades. I també han creat una cim especial que és un 44% més petita que la microcim anterior de l'iPhone 4 i 4S. Aquella que la tenies de fer especial perquè si no no entrava. Sí, sí, sí.
També han canviat el connector per al que es carregava les clavijes. Ah, sí? Un altre conyesso. Bueno, perdó. Parla bé, parla bé. Sí, sí, sí. Que estaven tots els aparatos fets perquè entressin bé tots els mòbils i tots els iPhones, però ara ja no, perquè ara és menys de la meitat que es diu Lighting, que és de 30 clavijes.
i segueix portant la mateixa càmera de 8 megapíxels, això no m'han tocat, i porta el nou xip A6, que és el doble de ràpid que el xip que portava el 4S, l'A5. Això semblen els Audis, Audi A5, Audi A6...
I és a dir, que va un 44% més ràpid que el 4S i un 88% més ràpid que el 4 normal. Per tant, clar, se suposa que han fet un salt, eh? Oh, i tant. Després tenim l'iPad Touch, no? Sí, l'iPad Touch, que té la mateixa pantalla que el 5, de 4 polsades, i també té la pantalla superretina, com la del 5, que ja n'ha incorporat una nova càmera iSight, no sé si es pronuncia així. Sí, sí.
de 5 megapíxels que permet gravar vídeos en una definició de 1080, és a dir, en alta definició. I també hi han ficat un flash i el fan de diversos colors i el preu serà des de 204 euros
El de 8 gigas i l'iPod de quarta generació era de 186 euros. Molt bé. Després també, ja per acabar, es va presentar el nou iPod Nano, eh? Sí, que l'han reformat completament. No és com el que jo porto ara al Canell...
Perdona, perdona, és que clar, tu què perds? Un iPod nano en forma de rellotge? Sí. Aquest no és el mini? Sí, és el iPod nano, abans que era aquell quadrat. Eric, tu sí que moles. A mi em sembla que aquest és el mini, eh? No, aquest és el iPod nano, aquest és l'evolució, diguéssim, d'aquell que anava amb una rodeta. Tu sí que moles, Eric. La germola, mola la germola.
Doncs l'han reformat completament, com el que era abans, que és el que porto jo, que era completament quadrat. Doncs ara és rectangular, amb una pantalla de 2,5 pulgades. Aquest no porta retina. Amb el botó de home, com un hipotach. És com un hipotach normal, en petit. I pel que fa el sistema operatiu, sol incorporar un bluetooth per connectar-lo al cotxe i això, i una reproducció de podcast. I fa 53 mil·límetres de grussor.
I el preu actual és de 169 euros. Vinga, va, que si no ens quedarà temps pel Dani i pel Joan. Una última aplicació que recomanis aquesta setmana, Eric? Doncs sí, ja us dic que sempre recomanaré una aplicació tant per iPhone com per Android. Dir-vos que si voleu proposar una, l'envieu al Facebook de la penya del morro o al mail actualitat el dia guió aplicació sense accent.
arroba pomersj.com Ui, ui, ui, quin mail més llarg, eh? Sí. Sí, sí, sí. Deixant el vostre nom, el nom de l'aplicació i una veu d'escripció. L'aplicació ha de ser gratuïta, disponible tant per iPhone com per Android. I l'aplicació escollida d'aquesta setmana és un joc gratuït Logos Quiz. Logos Quiz? Sí, que es tracta d'un joc d'endevinar logos de tota mena de coses, tant de marques de cotxes fins a begudes alcohòliques. I està disponible tant per Android, per iPhone...
I per iPads i per tablets. Molt bé, doncs ja queda dit. Bé, parlem de cinema ara i cada setmana serà el Dani, l'ha encarregat de fer-ho. Hola, Dani, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. Avui, per estrenar la secció, de què parlaràs, a veure? Bueno, bueno, doncs avui parlaré...
de l'estrena de les aventures de Tadeu Jones. Home, Tadeu Jones, una pel·lícula espanyola. I a veure, Dani, explica'ns, de què va aquesta pel·lícula una mica tot plegat? Tu l'has vista? Sí, jo l'he vista, jo l'he vista. Molt bé. A veure, explicarem ara una simnosi molt curteta. El Tadeu és un treballador de construcció
que per error és confós per un conegut arqueòleg. Sí. I enviat a Perú per enfrontar-se a uns lladres de valuosos tresors. I viuen aventures per la ciutat de Paititi. Al final no us l'explico perquè si no... No, no, sisplau, no l'expliquis perquè jo, clar, si algú no l'ha vist i té ganes de veure la què. Si voleu més informació, escoltem aquest tràiler. A veure. Águila 101.
¡Hemos encontrado! ¡Es la pirámide! ¡No era una leyenda! ¡Existe de verdad! Y desde niño Tabeo soñaba con ser un gran arqueólogo. ¡Los arqueólogos acaban de llegar a la excavación! ¡Eh, Tabeo! ¿Has encontrado algún tesoro? ¡Aún no! ¡Bah! Nunca encuentras nada. Aunque nunca tuvo mucha suerte. Cuando crezca serás el rey de los cazatesoros. Hasta que un día llegó la oportunidad que le convertiría en leyenda.
antes de que se la pegue. Bueno, más o menos. Tú solo eres un obrero, no un arqueólogo. Aquí está mi futuro, lo que siento.
¿Eres otro de tus descubrimientos? El descubrimiento. Solo es una redmita. Ya sabes cómo funciona. Un pasito pa'lante, un pasito pa'lrás. Es de Albert Einstein, ¿no? No, es de Ricky Martin, pero viene el pelo. Este verano, Paramount Pictures. Esta es la llave de la ciudad de oro de Pai. Te invita a vivir una increíble aventura. Me voy a Machu Picchu. Ve, doncs aquest era... Es un fragment, eh? Sí. Del trailer. ¿Qué opinas tú de Todeo Jones? ¿Te va a agradar, Dani, o qué?
Sí, sí, és una pel·lícula molt, molt, molt, molt divertida, amb les veus de José Mota. Sí? És molt divertida. Perdona, tu vas reconèixer el José Mota o no? Sí, sí, és clar, sí, sí, era aquell. És el que fa de peruar, que porta la jaqueta amb tots la monumentària i tal. La pel·lícula, pels nens petits que ens estan sentint i tal, és molt divertida.
És molt entretinguda. Fins i tot els meus pares també van anar, que són ben grans, i els hi van cantar. O sigui que és tant per petits que per grans. Molt bé. Bé, doncs aquest era el trailer. Alguna cosa més sobre Tadeo Jones? No, de Tadeo Jones ja hem acabat.
Bé, bé, bé, ara us recordo que la segona temporada de Polseres Vermelles ja s'han marxat.
Arribarà, suposo, entre els dies 10 i 17 de gener a TV3, una sèrie d'Albert Espinosa. Us faig una breu introducció del que passarà a la segona temporada. A veure, de què passarà? El que jo llegiré passarà. Va, explica-m'ho, va. Els polseres hauran deixat enrere la infància i, a més de conviure amb les malalties, s'endinsaran en l'adolescència.
En la primera part es donava la perspectiva infantil de la malaltia on els protagonistes la vivien com una cosa exterior com la qual lluitaven. I ara ja són adolescents i passen un munt de històries i tal.
Molt bé. Doncs com que hem de connectar amb el bolletí de la 6, us sembla que deixem les receptes del Joan per després del bolletí, Joan? Sí. No heu de fer res, vosaltres? No. Jo heu d'acabar... Què faig? Això que em queda per acabar ho faig després?
Sí, sí, sí, ho fem tot després, perquè encara queden algunes coses després del bolletí. Connectem ara amb la xarxa i tornem a la segona hora amb més brana i amb més actualitat al dia amb el Dani, l'Èric i el Joan. Adéu.
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. El portavó del govern, Francesc Oms, ha anunciat que l'ajornament de la reunió de la comissió bilateral que s'havia de celebrar la setmana vinent entre la Generalitat i el govern central es deu a que no hi ha contingut i ha tret importància a la data. A la reunió hi havia d'haver un contingut i mentre aquest contingut
No es pugui abordar en plenitud. Té sentit que la Generalitat centri els esforços o centri l'atenció, no tant en una data, sinó en un contingut que hauria de tenir aquesta reunió. I si no hi és, és evident que no té sentit celebrar-se. OMS també ha denunciat que la comunitat internacional es faci més ressò de les demandes de Catalunya que no pas la comunitat espanyola. I això ha dit és perillós.
La reforma del Codi Penal, anunciada avui pel govern, contemplarà per primera vegada la presó permanent revisable. S'aplicarà no només als homicidis, terroristes, homicidis i genocidis, sinó que s'amplia a altres casos. Els anunciava el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardo.
En los supuestos de aquellos asesinatos en que las víctimas sean menores de 16 años o especialmente vulnerables, en aquellos casos en que el asesinato sea subsiguiente a un delito de agresión sexual a la víctima, en aquellos casos asesinato múltiple y en aquellos casos asesinatos cometidos por miembros de una organización criminal, se introduce en el Código Penal Español la prisión permanente revisable.
La presó permanent tindrà una durada indefinida i variable que anirà des dels 25 anys mínims fins als 35, mentre que la custòdia de seguretat serà una mesura privativa de llibertat d'una durada màxima de 10 anys per casos excepcionals, una vegada complerta la pena de presó i després que el tribunal valori si es manté la perillositat del condemnat.
Uns desconeguts han entrat a robar la seu de Càritas de Llagostera i s'han emportat els aliments que l'entitat tenia per ajudar famílies sense recursos. Entre altres aliments, s'han emportat més de 100 litres de llet i 50 quilos de pernil dolç. Girona, Sònia Tubert, bona tarda. Bona tarda. El robatori es va produir la matinada de diumenge dilluns.
Els lladres van entrar trencant el forrellat d'una finestra i es van emportar gairebé tots els aliments que hi havia amagatzemats per ajudar les 400 persones que Càritas de Llagostera atén cada mes. La presidenta de l'entitat, Nati Roura, ha explicat que s'han hagut de mobilitzar ràpidament per adquirir part dels aliments sostrets, que avui mateix han de repartir entre els usuaris. Jo aquesta setmana he tingut de sortir vessant a comprar perquè, escolti'm, si em van agafar cent i tipus de litres de llet, doncs aquestes em feien falta, em feien molt més perquè...
L'Ajuntament de Llagostera està estudiant amb la policia si cal instal·lar dispositius de seguretat a la seu de Càritas.
A l'Audiència de Barcelona ha començat avui el judici contra el doctor Carlos Morín i diversos col·laboradors per la pràctica de més d'un centenar d'avortaments suposadament irregulars. Comptaran més d'un centenar de testimonis, entre ells moltes de les dones que van avortar a les clíniques ginemedics o altres de Barcelona amb fetus de fins a 30 setmanes de gestació.
Morint, la seva dona i altres col·laboradors s'enfronten a penes d'entre un i tres anys per cada avortament, cosa que suposaria més de 300 anys de presó pel principal implicat. El director del Servei Català de Trànsit ha anunciat que les morts per accident de trànsit a les carreteres catalanes han baixat un 27% durant els mesos de juliol i agost en relació amb el mateix període de l'any anterior. En concret, han mort durant aquests mesos 35 persones, 13 menys que l'estiu passat.
Trànsit també ha posat l'èmfasi en que els accidents mortals han augmentat d'un 12% a les autopistes. Els Mossos d'Esquadra continuen investigant les circumstàncies de la mort d'un home que van trobar mort 13 ahir a la nit en un carrer de Lloret de Mar a la Selva. Aquest és el segon tiroteig que es produeix en aquest municipi en poc temps.
Bona tarda, us parla David Amador. L'exjugador del Barça i del Real Madrid, Alfonso Pérez Muñoz, ha reiterat les seves crítiques a Pep Guardiola per donar suport a la independència de Catalunya. Ho ha fet en declaracions a la xarxa. Jo nunca he dudado de la profesionalidad de Guardiola como jugador, jamás. Lo que pasa es que me parece un contrasentido el hecho de que, por un lado, voy a estar pidiendo la independencia de Catalunya y luego puedo decir la cantidad de las elecciones nacionales con todo lo que supone.
el hecho de poder vestir la camisa de la selección. Entonces, yo entiendo que a nadie se le pone una pistola en el pecho para poder ir a un sitio...
D'altra banda, el Real Madrid, el tècnic Jose Mourinho, ha dit que li és igual si Cristiano Ronaldo està trist mentre jugui com ho fa. En aquest sentit, Mourinho ha alluat la tasca del davanter. I s'ha fet el sorteig de la tercera ronda de la Copa del Rei de Futbol amb aquests dos duels amb presència catalana Pratllà-Guster i Sabadell-Còrdoba. L'eliminatòria es disputarà partit únic el 17 d'octubre. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 6 i 5. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, considera que Catalunya es troba en una cruïlla i que l'única alternativa al federalisme és l'estat propi. Perpinyà opina...
que la manifestació sobiranista de dimarts va sobrepassar la voluntat dels partits polítics i que ara els dirigents han d'assumir la seva responsabilitat. Segons l'alcalde de Sant Just, després del més que possible fracàs del pacte fiscal, el govern de la Generalitat convocarà eleccions anticipades. Per Vinyà creu que Convergència s'hi presentarà amb un programa clarament sobiranista. L'alcalde de Sant Just va assistir a la manifestació, tot i que no de forma oficial, sinó per viure un moment que considera històric.
Més coses, l'Ajuntament de Sant Just treballa per redactar els pressupostos del 2013. Tot i que el pressupost ordinari s'intentarà mantenir, les noves inversions seran inferiors, malgrat els esforços per mantenir les partides. El pressupost del consistori del 2011 ja estava al nivell del 2004 en una mostra del retrocés dels últims anys. Sant Just, d'altra banda, augmenta el nombre d'empreses els darrers dos anys, tot i que moltes són deslocalitzacions d'altres zones. Per Pinyà creu que no som d'oblidar les famílies que més estan patint, però creu que l'economia
podria començar a recuperar-se properament. Sant Jus podria seguir i mantenir els serveis actuals. De tota manera, Perpinyà insisteix que cal esperar el novembre quan s'aprovaran els pressupostos. I acabem aquest bolletí amb un apunt cultural, perquè Sant Jus compta amb una nova coral d'agost. De moment són una desena de persones i assagen cada dijous de tres quarts de vuit a tres quarts de deu
a l'escola Montserrat. És un grup de persones que ja havia cantat el gospelling singers, també de Sant Just, que ara engeguen un projecte diferent. Es basen en el projecte de Moisés Sala, que el mes d'abril va oferir un taller de gospell obert a tothom a Sant Just. La corella s'ha ja cada 10 jous i ja prepara un concert per presentar-se a Sant Just a l'octubre per festes de tardor i un altre en petit format al barri de Maslluí.
I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 als Sánchez Notícies, edició vespre.
La meva ànima volia enlairar-se, però el meu cos no la deixa sortir. És com si jo volgués allunyar-me de mi.
Però quan l'àngel o la musa m'inspiren, sóc l'alè d'un exèrcit divin. Sóc cuspirets d'edocarícia, cuspirets d'edocarícia, per fi.
Què tal com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. A punt d'arribar a les 6 i 10 de la tarda.
Per cert, durant aquesta segona hora, encara tenim aquí l'Elika, el Joan i el Dani. Bona tarda de nou, nois. Bona tarda. Bona tarda, un altre cop. Parlarem d'algunes qüestions que ens han quedat, com la recepta de cuina amb el Joan. I en aquesta segona hora de la penya del morro, també parlarem amb el senyor Benito a l'espai Crisis, What Crisis? I també tindrem l'antiagenda de l'Elika de Vila, que és el que no hem de fer aquest cap de setmana d'aquí una estona.
Dani, ens havien quedat alguna cosa, no? Sí. A veure, aquest tema que escoltem és el Call Me Baby de Carly Rae Jameson. Sí, sí. Què és això? Bueno, doncs, com diu el Jordi, avui us porto també una cançó que arrasa a YouTube, que es tracta de Call Me Baby. Sí. El dimecres ho vam mirar i eren 247.650.556
6 visualitzacions. És molt difícil de dir-ho, però ho he dit. M'estàs dient que hi va haver 250 milions... O sigui, aquest vídeo a YouTube té 250 milions de visites al món? Sí. Però si al món hi ha 6.000 milions de persones... Clar, però potser també és molta gent que no para de veure'l una i una altra vegada, no? Va clicant a sobre... No, perquè això s'adapta als ordinadors. Ja, ja, ja. En fi, aquest tema, que... En català, què vol dir...?
En català, potser en truqui. Bé, i tu també ens parles alguna vegada de televisió, eh, Dani? Sí, sí, sí. I aquesta vegada què ens parles? Avui porto un programa que també resa TV3, que es diu La partida de TV3. Molt bé. Que obre les seves portes... Sí. Que obre les seves portes
a la següent temporada amb aquesta frase. Noves portes amb molt ritme. La partida torna el dia 15 de setembre i incorpora noves proves que tenen la música com a principal ingredient. És a dir, que demà dissabte tots a veure la partida TV3. Per més informació a www.tv3.cat barra partida
o al Twitter de la partida. Molt bé, doncs ja queda bé. Bé, i ara toca al Joan parlar-nos una mica, i ho fem parlant de cuina, perquè avui, Joan, tu cada setmana ens portes una recepta, no? Sí. Molt bé. Això ja té bona pinta d'entrada, Joan. Avui us porto una de les meves receptes i molt econòmica. Ah, sí? Sí, sí. A veure...
El meu superpastís de xocolata. Home, un pastís de xocolata, sí senyor. Però l'has portat el pastís? No. No, avui no. No, només la recepta, eh? Els ingredients d'aquest fantàstic pastís són 6 robells d'ou, 6 clares, 150 grams de sucre, 200 grams de xocolata negra de cobertura, no de la normal, eh? Que si no, no queda bo. 500 grams de mantega, farina...
i per guarnir nata muntada i cacau en pols. A veure, haig de dir que la gent que ens estigui escoltant i no hagi pogut apuntar que no pateixi, perquè tenim el podcast de la penya del morro, on pots recuperar tota aquesta informació anant a radiodesvern.com. A veure, com preparem aquest pastís? Doncs mira, la preparació és molt fàcil, però cal seguir-lo pas a pas. Per començar, barregeu els robells amb l'ou, amb el sucre i amb el sucre en un bol. Mentrestant, foneu la cobertura de xocolata al bany Maria.
Quan el xocolata s'hagi desfet, afegiu-li la mantega i remeneu-ho. Tot seguit, muntou les clares a punt de neu que haureu tingut a la nevera perquè es muntin bé. Això té molt bona pinta, eh? La veritat és que mantega, xocolata... Se'n fa la boca aigua. És light, eh? És light. Oh, que ben. Quantes calories, Joan? Poques, és light. I a continuació, barregeu la xocolata, els robells i el sucre...
i les claves muntades. Remeneu-ho i poseu-lo en un motllo per al forn. Molt bé. Deixeu-ho cobre al forn a 180 graus durant 30 minuts. Després deixeu-ho refredar el pastís, desmolleu-lo i emplateu-lo. I ja per acabar, decoreu amb nata muntada i en què cau el pols. Això és al vostre gust, eh? Molt bé.
La setmana que ve més receptes, no, Joan? Sí. Molt bé. Ah, i una altra cosa, que si voleu rebre la recepta per mail, ens teniu que enviar un mail actualitat al dia, guió recepta, arrabapomaritsaj.com.
Us donem el vostre nom i el cognom i us enviarem la recepta de la setmana. Molt bé, doncs ja queda dit. Jo també, perdó, jo volia dir una altra coseta molt curta que no m'has deixat. Sí. Si voleu recomanar una pel·lícula o sèrie preferida, envieu un mail a actualitataldia barra guió peli arroba pomarsj.com amb el nom de la pel·li, resum i opinió personal.
Bé, doncs, nois, moltíssimes gràcies per haver vingut. De res, home, de res. Que us vagi molt bé i ja ho tenim tot això. Sí que la setmana que ve més, Eric Pomar, el Dani Martínez i el Joan Xirivella amb aquesta actualitat del dia a la penya del Morro. Gràcies, que vagi bé, bona tarda. Igualment, adeu, bona tarda.
Un quart de set de la tarda, d'aquí uns moments parlem amb el senyor Benito, que ha tornat en forma, em sembla, de les vacances i d'aquesta parada estiuenca, amb una nova secció. Crisis, wet, wet crisis. Ara escoltes, pràdio despert. Sintonitzes, pràdio despert.
Ràdio Tesbend 98.1 Ràdio Tesbend 98.1
May you not stand still, for the night is coming. Every night, every woman, every child, every boy and every girl, you're welcome to the best. I hear only what I want to hear.
Fins demà!
There's something missing when I need your food. Oh, hey there, you tell me you're a holy man. But although I'm just a beginner, oh, I don't see you as a winner. I said, Sister Robinson, you're all washed up.
Fins demà!
Fins demà!
Sí, 18 de la tarda, continuem a la Penya del Morro i ho fèiem escoltant aquest tema a Showbox Opera de Supertramp. Corria l'any 1983, eh? Quasi bé. 78. Home, senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, què tal? Senyor Benito.
Bé, com l'hi ha anat? Sí, posis allà, que no el veig, no el veig d'allà. Ah, no en veus? Es pot posar el mic, per favor, com les persones normals? Vull, vull, espere un buen, eh? Bueno, no sé, ara... Bueno, ara que això és un senyor Benito, s'aixeca, hem d'esperar que vagi allà, es pentina el bigoti... Ara, ara, senyor Benito. En fi, aquesta temporada ja no parlarem de les coses importants de la vida, eh?
Un moment. Com, com? Va, aquest micro. Sí, sí, sí. Sí, em sent? Digui, digui, és que jo no em sento gaire. No, home, perquè... Escolta, que el programa el primer dia el vam començar ahir, eh? Avui ja el tenim escura ja per anar així de tard. Bueno, jo sí, jo, sí, el primer dia. Ah, vostè sí, no? De fet de les vacances, que em vaig estar aquí, eh, totes les vacances, al locatori. Ah, sí? Sí, perquè vostè se'm va anar, em va deixar tancat. Ah, és veritat. I vaig estar tota la setmana aquí, tota l'estiu. Com que no té WhatsApp, no pots comunicar-se amb nosaltres per dir-nos que estava aquí tancat, no? Se'm va...
Se'm va acabar la bateria del mòbil. Ja, ja, ja. Bueno, la meva mare ha patit una mica, eh? Ah, sí? Sí. Com està ara, pobra dona? Bé, bé, bé. Senyor Vito, anem al gra, perquè... Home és un gran. Sí, com va dir... Un dermatòleg. Aquell... Com va dir un dermatòleg. Aquesta serà... Treu la música, treu la música. Vale.
Aquest serà el nivell d'aquesta temporada? Anem al gra, com va dir un dermatòleg? Aquest serà el nivell de temporada? Jo crec que el superarem. Com? Jo crec que el superarem. Home, no és difícil. No és difícil. Això és per anar fent boca. Ah, sí, per anar fent boca, doncs anem bé. Aquest any, senyor Benito, vostè ha titulat la secció Crises, Wet Crises. Wet Crises, yes. Què és?
Home, com que, aviam, el tema de la crisi està en boca de tot, no? I és una... Abans que es gasti la paraula i que diguin, hòstia, clar, la crisi passi a ser una cosa que denomini tot, no? Com aquelles paraules una mica comodint, que diríem, no? Com allò, això, i la crisi, no? Passa amb la crisi. Jo, per exemple, jo dic molt en fi. En fi? Com a crossa, com a paraula. Una crossa. Com a paraula, en fi.
En fi, senyor Benito, què? En fi, doncs, miri, crisi, tu. I dic, abans que la crisi s'acabi malmetent aquesta paraula, doncs fem una mica... Parlem de la crisi. Parlem de la crisi. Què és la crisi? Què és la crisi? Llavors, jo faig aquesta proposta de secció, si a vostè no li agrada... Ah, doncs no descarti que sembla que bé faig una altra, eh? Sí, bueno.
Independència. Una altra? Independència. Ah, és que això és la conclusió de la crisi, eh? És la conclusió? Jo demano formalment la independència. Ah, sí? Del programa, vostè? De tot. De tot, eh? En general, ja, eh? Els meus pares estan una mica esgarrifats. Nen, on vas? No, vull independitzar, aquestes coses. Jo hi havia una nèdota molt bona, eh? Als anys 80, que es donava el cas d'un familiar meu, que va anar a la diada. Sí? Sí, posa la música de Remember When, per mi, eh? Remember When
Vostè ja té edat de tenir record? No, jo era petit. Jo era petit, jo era petit. I llavors estàvem allà a la diada, tot a casa, en pla família, i llavors surten els meus cosins, que eren grans aleshores, clar, a vegades també, sempre ho seran, no? Sempre més grans. Escolti, anem a demanar, la meva àvia estava allà, pobreta, no?
Diu, ¿dónde vais? Diu, no, anem a demanar la independència. L'11 de setembre, potser del mig dels 90, eh? Diu, ah, vale, vale, que vagi bé, no sé què. Perquè és la diada, manifestació i tal. Llavors, quan tornen, quan van tornar a la tarda, nit i tal, la meva àvia, què, què? Us l'han donada. Us l'han donada. És cert.
Les àvies són les àvies. Si sabés el que costen aquestes coses. Són entranyables. En fi, bueno, total, tenim música per la secció nova o no? Sí, mira, jo li recomano, posi aquesta que li dic al final, que es diu A lo loco se vive mejor. Ah, A lo loco se vive mejor. La sap, aquesta peça? És una mica dels meus temps, eh? Bé, abans que jo, eh? Però és aquella de A lo loco del Milagro de Petinto o no?
Sí, me tocan el milagre del Pepinto. Però és una peça antiga, és d'aquestes de barbena, que són les que a mi m'agraden, eh? Home, tenim diferents versions. Aquesta és la sintonia de la secció, eh?
totes hores. És la frase... Bé, per cert que, com a novetat d'aquesta temporada, han fet un canvi de cromus. L'Heli Capdevila, que feia l'antiagenda, passa al final de la segona hora i vostè comença a... Sí, perquè m'ho va demanar, per favor, per favor, i jo dic, vinga, va. Jo que sóc una moneda de canvi. Evidentment, evidentment. Vostè té menys valor que l'euro. I això canpixa, eh? Sí, sí, sí. Rellisca, això sí que és una crisi, eh? Ara estic en crisi. Va, va, calles, calles.
En fi, a veure, parlarem una mica de tot, no? O possiblement de les solucions per pal·liar la crisi. Ojo, secció de servei. Ah, això mateix, eh? Sí. Aquí hi haurà diverses coses, eh? Jo ja vi faig aquí un petit apunt, una esmena del que... De què anirà? De què parlarem? Resposta. Vagi a saber. Vagi a saber. Això, bueno, això, el que...
Depèn de la setmana. Lo que se terfi. Ara estem en una altra crisi, una altra. Doncs parlarem de les possibles solucions que tenim per pal·liar una crisi. Què podem fer per pal·liar una crisi? Ara pensi que ens estem centrant només en una crisi que és l'econòmica, que no és tal.
Ah, no és econòmica? No. Perdona, però sí que... Durant els últims mesos estem pendents de la prima de risc, estem pendent de la borsa, estem pendent del deute. Però ja som una miqueta adults i això és ciència-ficció. Vostè he vist la prima de risc, per alguna banda? L'hi diuen. És un concepte econòmic. És com els gambosinos. O com els omnis. Ja, ja.
Perdoni, aquí sí que amb els ovnis hem topat. Els ovnis sí que existeixen. Sí, sí, sí. Vostè els ha vist?
Home, jo he vist coses. Vostè he vist coses? He vist coses que... Senyor Domènec, més-hi la beguda de mala calitat. Que no, que no, que no, que jo... No puc dir-ho, no puc dir-ho, però... Ara, perquè tothom ja parla d'independentisme sense complexes. Sense complexes. Però el dia que arribi la llibertat absoluta serà quan puguem parlar d'ovnis sense complexes. Ara. Jo espero aquell dia, eh? Sí, per això jo també. Bé, perquè jo vaig veure una a la manifestació del dimarts...
Va anar-hi? Va ser-hi? Sí, sí. Va ser-hi. On era, vostè? Home, perquè era un dia històric i havia de retransmetre i captar el... I on era? Per allà al mig. Per allà al mig. Escolta, una cosa. Vaig veure un que posava... Omnis, welcome. Que cadascú reivindicava una mica el... Catalunya està a l'univers. Catalunya està a l'univers. Exacte. Perquè vulgui agafar això. Va venir un i diu... Perdoneu, a quina hora és la manifestació de Salvem les balenes? Dic, mira, tira i ja t'ho explicarem.
Aquesta era exclusiva per la independència. Exacte. No per res més, eh? Hi havia molta gent que no sabia on anava i un cap allà diuen... Jo em vaig confondre, eh? Me'n vaig anar cap enllà, cap enllà, cap al Clot, que hi ha el carrer Independència. Que això és una cosa que s'ha d'estudiar per què al Franco se li va colar aquell carrer.
Però independència de què? Ah, per això? No es referia a Catalunya, es referia a la independència dels països del regne d'Espanya, segurament, no? De fet, es referia a la independència de la guerra del francès, la que va començar el 2 de maig. A Espanya també es va independitzar dels francesos.
Ara. Tothom aquí, tothom s'hi ha d'independitza, menys els que s'han d'independitza. Oh, oh, oh. Ok, vinga. Doncs què farem? Escolti, la veig molt compatiu, eh? Hombre, és que hem vingut amb energies, piles noves, coses per fer... Això m'agrada. Ara tothom és independent, m'agrada molt. Vinga, va, independència aquí. Au, vinga.
Escolti, no hem parlat de res i d'aquí 5 minuts hem d'acabar la secció. Per què? Home, perquè ve l'Eli després i la Riera, també hem de parlar de Riera. Ara hem de parlar, però clar, ja deia jo que em faltava alguna cosa. O sigui, jo, aviam, concretem. Senyor Domé, abans que jo li largui el rotllo de què faré, diguem a quines hores ho faré. A veure, vostè va entre les 6 i 10, que avui ha arribat tard. Avui ha arribat tard, o sigui, primer dia ja falta. Perquè vostè no m'ha avisat d'aquests canvis perquè jo tenia...
Ja n'hi ha prou. De 6 i 10 a 25 o dos quarts. A dos quarts. Si hem de col·locar la Riera, la Riera quan la col·loquem aquí. Anem al tema, sisplau, perquè encara no sé de què anirà la secció. Parlarem de la crisi, què són les crisis, com les superem i farem.
Una minissecció dintre de la secció. Les grans crisis de la humanitat. Vostè ja sap que jo tinc sempre una dèria per la història. És veritat. I com es van resoldre? La humanitat no és...
Aquesta no és la primera crisi de la humanitat. Correcte. N'hi han hagut moltes. Una o dues com a mínim. Des que l'home és home, des que el primer micus va independitzar dels altres micus i va dir ara seré home i ha tornat pel sac. Qui va ser la primera independència? Ah, i llavors cada setmana parlarem d'una crisi concreta. D'una crisi. Ah, m'agrada. Seguint el tema del nostre ínclid Eulmer de Seca. Vostè se'n recorda del nostre gran universitari. Encara cueix, eh?
Hombre, aquest d'estiu ens hem cartejat, jo des d'aquí al locatori, m'he anat cartejant amb el Nelmer de Seca, i vaig haver d'enviar totes les cartes el dia que em van obrir al locatori, però bueno. Le van arribar totes de cop? Totes de cop. I ara em va contestant i serà el que farem al llarg del...
al llarg del programa. La gent avui dia no es carteja. S'ha fixat? Només els que juguen al pòquer es carteja. És veritat. La resta ja no. Molt ben vist, molt ben trobat. Aplaudeixin, per favor. Posin una mica d'afectes aquí, que estem més sols. Això que és una secció napalo seco. La secció és crisis. Abans em posava factillos, feia ja, ja, ja, pim, clang, el got de guixi...
Aquest efecte és el que li agrada, és el que posaré més sovint. Perquè com que tinc les natges a flor de pie, quan tinc les natges en set... Pagueu-me, pagueu-me. Tornim a fotre el llat. No! Tornim a fotre el llat. No! Tornim a fotre el llat. Vol, per favor, anar al tema. Que m'agrada. I cada setmana... Vostè és terrible, eh?
Cada setmana parlarà d'una crisi diferent, llavors. Esclar, podem parlar de crisis individuals, crisis col·lectives... I després podíem fer... Jo ho obro, eh?, de cara a l'oient. La pregunta de l'oient.
L'oient, perquè només n'hi ha un que ens escolta, que ens escolta avui, ho parlarem fluixet perquè no despertar-lo. Tu que ens escoltes avui? Tu que ens escoltes. Si tens un programa de nit aquest, no? S'ha tornat un programa intimista. Això mateix. M'agrada el gent que ha pres la secció. Tu que ens escoltes, oient? Oient nostre. El senyor Benitud té un missatge per tu.
Doncs aquest oient, si vol fer una pregunta, que se vira... Carai, no em surten les paraules. Que serà resposta a la propera edició. Ell pot dir... M'agradaria saber com es resol la crisi del acné. L'acné són aquests granets que surten... No, no, sí. Anem al gran, anem al gran. Va dir el dermatòleg. Sí, sí, sí. Va dir aquell dermatòleg que tenim amb nòmina. A veure una cosa, ha hagut alguna pregunta pel senyor Benito, només cal que ens la faci arribar...
El 93-372-3661. O si no, per... A mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com. Per hashtag, també? Sí, per hashtag, senyor Benito. Senyor Benito, per hashtag. Per Paloma Missetgera. Per Paloma Missetgera, també. També arribarà aquí. El so és...
Això és per arribar a ser injust. Per fax? Per fax, eh, burofax. 93473 2068, que hi ha fax de veritat a la ràdio. I amb una deferència pels africans amb tantam, si volen. Ah, molt bé. Sempre pensant en les minories. En fi, amb camell, també. I si ve el camell, que porti una altra cosa, també. Ja sap què li vull dir.
No, no, no sé què vol dir. S'està fent un jardí que jo no per ajudar-lo. Què vol dir? Que potser li costa, diu, no? Li costa, li costa. Ja, ja, ja.
Per cert, ja que estem amb el tema, què és una crisi? Hi ha alguna definició? Bé, una crisi és un estat que ja no s'aguanta més. Quan un diu, n'hi ha prou. Quan diu un estat, refereix a l'espanyol... També. Podria ser...
Una situació, digues. Una situació que pot desdevenir estat. Però quan una cosa... Mira, ja n'hi ha prou d'aquest color, tu. Això ja passa de tac o d'oli, anem a posar... Vamos a poner cartas en el assunto. Clar, per tant, pel que vostè em diu, pot passar-li a una persona, a una parella, a una empresa, a una secció de ràdio... A una secció de ràdio. Vagi en compte, senyor Domènech, que la independència està aquí a la cantonada. Bueno, però escolti, per què més, clar, que no tens de veure una cosa amb l'altra...
Que faci bondat, eh? Que mestra? No, escolti, posi efectillos sonoros, que m'agraden. El del llàtig, t'arribi a posar el del llàtig. Es diu fuet en català. No està preparat per la independència, vostè. Total, que... Clar, anem a parlar. Una crisis què és?
És una situació que un dels que està involucrat allà o tots, o no sé què, diuen, bueno, això ja n'hi ha prou, tu. O juguem tots o estrivem la baralla. Ja hem entrat en una crisi. Això ja li direm crisi. A partir d'ara, quan hi ha aquesta situació, dius, mira, estic fins al nas de la gorra, ai, de la sogra, estic fins als nassos de la meva dona que m'enganya, estic, bueno, el que sigui, estic fart del meu jefe que em sodomitza, etcètera, etcètera. Perquè, mentre tu aguantes, no hi ha crisi. Ah,
El que passa és que els experts diuen que a la crisi, normalment, quan un surt, en surt reforçat, és positiu també, digue-li, a la parella o a l'empresa, o una crisi de relació. Això normalment també... Vostè corrobora com a expert en la matèria? Normalment hi ha algú que surt reforçat, a l'altre no.
Per exemple, una crisi pot ser un encostipat, una grip. Posem per cas. Vostè passa una grip, és una crisi. Vostè s'ha reforçat. El microbi de la crisi no. Sempre hi ha un que perd i un que guanya. Allò que ens diuen no, és que la parella s'ha reforçada. No. Després de crisi? Mai. Posem el cas hipotètic d'una parella...
pendits, diguéssim, diuen, bueno, fins aquí hem arribat, eh? Correcte. Està aquí llegant-nos les aigües. Sí. Pim-pam. Llavors, un se'n va i l'altre es queda, com deia el Capri. Exacte. No, no, l'amor se'n va i ella es queda. I ella es queda. Exacte, efectivament. O que queda el nostre gran Capri. Diu, que queda després de l'amor. Ella, no? Ella, ella. Llavors, aquí què passa? Doncs, bueno, ens repartim una mica els béns comuns. Normalment, el pis el queda ella i la hipoteca ell.
Més o menys. Per exemple, no podem dir aquest ha guanyat i aquest ha perdut. Ningú guanya, eh? Escolta, senyor Benito... I també podíem dir, quan es tanca una porta, se n'obre en Déu, etcètera. Un clavo s'ha caut, troc clavo... Escolta, és que ho hem de deixar aquí, eh? Ho deixem aquí? Sí, perquè... És que hem de parlar de la Riera, perquè... Ah, parlem de la Riera. Amb la Carme Verdoy, que ja està entrant a l'estudi número 1 de la ràdio.
Carme, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Has vist el capítol avui? Un tros. Un tros, eh, senyor Benito? Has fet els deures? Jo els he fet tota la setmana, excepte avui que ja li dic que tenia un compromís. És veritat. Perquè tenia que llestir uns temes al Consolat d'Espanya. Doncs jo preferiria veure l'última escena d'avui. Perquè és una d'aquestes que potser dona joc per comentar. Han presentat un personatge nou, preu coneguda. És la pintura? Sí. Ah, la Pepa. Teatre, transformar, observar, plasmar...
I això... Està fent classe, eh? Però l'art també té molts vessants, eh? Podríeu... Una mica la Carme Malaret de la Riera. La Carme Malaret fa uns tallers d'arts plàstiques aquí a Sant Just. A veure què diu? Perquè, un moment, para un moment, para un moment. Va bé, vull. Hi ha la classe, hi ha l'aula, amb tots els alumnes que estan allà amb el seu cavallet. Amb el cavallet. I no em refereixo a l'animal, sinó em refereixo a l'estri que s'utilitza per aguantar els quadres, eh? I ell està, doncs, explicant una mica coses... Perdó. A veure què hi ha. Amb la Riera...
Qui hi ha? Amb la Riera també s'aprenen... Amb plàstiques. Manualitats. Fan el taller de cuina i ara fan el taller de cuina. Ara tocaria la part que vosaltres us presenteu i em dieu per què us heu apuntat a aquest curs. Per això és molt avorrit, us saltarem perquè us poseu nerviosos i mentiu. Jo suposo que si sou aquí és perquè us agrada pintar, però necessiteu més eines, perquè us agrada, doncs,
Crear, transformar, observar, plasmar... I això, com sabeu, és fer art. Però l'art també té molts vessants. Per cert, dilluns, entrevistem-me a una de les guionistes de la Riera, la Marta Butxaca. Toma, molt bé. Bé, doncs, dels que sou aquí... S'enrotlla molt aquesta dona. Ho he escrit a la Marta Butxaca, potser, això. Jo crec, permeteu un moment, que si el Picasso s'hagués trobat aquesta dona...
Ara no gaudiríem ni del Guernica ni de la mare que els va prevenir. Això és molt llarg, eh? Vull que tingueu clar que us quedeu a treballar, perquè us donaré canya i no faré concessions. Soc molt exigent. El que es queda, es queda a treballar i a fer el que calgui. A tornar a començar, a repetir, en fi, a patir. Vés entre el públic, Mercè Riera.
Queda desencaixada, fixa't-hi. No se la veu viva. No estàs d'acord amb el que dic? Doncs no, la veritat és que no. Com et dius? No sé. Drama de la classe de pintura. No, perquè... Ah, no? Què passa? No, no... No em sembla la manera correcta de començar el curs. Expliquis, senyoreta. No sé si el primer dia...
ens dius que ens fan els patir, la veritat és que em passen les ganes de continuar. A mi em sembla que... Si tu al teu marit li hagués dit el primer dia que el mataria és a la piscina, potser tampoc ens hagués casat el tu. Si estem disposats a patir, anem a cuidar el jardí. Què diu? Toba, ja. Ens vol canviar de taller, que és el pitjor que li pots dir un tallerista. M'agrada més el de hip-hop. Per què t'has apuntat a aquest curs? Ara, ara, ara. No, no m'he apuntat. Ah? Me l'ha regalat el meu net. Toba. Doncs gaire motivada no deus estar. Vens obligada, pel que sembla. Mmm.
Més o menys. Bàsicament. Doncs, Mercè, has de saber que si decideixes quedar-te et tractaré com a tots els altres. Tant més qui t'hi hagi apuntat. Si et quedes, ets alumna meva. I els meus alumnes han de treballar amb rigor. Soc molt exigent. Jo també.
Doncs a veure si ens donen canya. Oh! Ja veia com una complicitat. Mira-les com es miren. Això vol dir que hi ha... Vol dir que hi haurà el gil. I tant, i tant. Homosexual, aquí. Hi haurà una cosa.
Aquí hi ha un camió aparcat a la porta del taller. Bueno, ja li dic jo que... Aquí hi haurà lio? Sí, home. Sí, realment, si la professora hagués estat un home, haurien dit que acabarien liats. Segurament. Per tant, perquè no dir-ho ara, no? Jo crec que sí, eh? Jo trobo a faltar el lesbianisme a la sèrie.
Perquè hi ha molt de... Hi ha molt de gai, però... És veritat, és veritat. Tenir saga de poder que no hi havia cap lesbiana. No, al cor sí que hi havia. Al cor hi havia tot. Van fent 2.000 capítols. Hi havia transsexuals, també. Hi havia també espècies inventaris, encara no sortint. Hi havia nomnis. Hi havia nomnis i tot. En fi, doncs, clar, amb la Mercè Riera, com està? Home, ja. No, però estava sent trista, eh? Sí. Però, bueno, a poc a poc...
És que ja tenen, clar, mitjan edat... Jo el que he vist és l'arrencada. Ah, mitjan edat, més amunt, eh? Sí, aquesta ja... No, només mitjan edat, estàs jubilada, no? És com el senyor Manito, ja, eh? No, no, no, faig broma, faig broma. Jo crec que sí, perquè a més això passa molt, també. Que hi ha moltes dones, o hi ha homes, eh?, que se n'adonen de la seva autèntica sexualitat a partir del 60. A partir del 70, ja. A partir del 70. T'imagines que fessin aquesta drama?
És que la faran... No, no, no, és que tu no t'ho creus, no que la facis. Li preguntarem a la Marta Butxaca el dilluns, que la tindrem aquí, guionista de la Riera. Per cert, estàs molt de Riera perquè... Bé, Tom, eh? No tallo perquè sí. Dilluns vas en revista dimecres de la Mercè Comas. Ahir, sí. Ahir, perdó. Sí. Doncs és la nova... Què dius? Nova comentarista de la tertulia de la Riera dels divendres. Fixet-ho, ja hi estava aquí a la penya del morro, tu.
És que... Són pocs i ben avinguts. En fi, sí. Això què vol dir? Que la Mercè Comas no té preferència per si és una ràdio local o una televisió pública d'àmbit nacional? Lleva cada setmana, eh? Cada setmana.
L'autopista. L'autopista, correcte. En fi, doncs, Carme, moltes gràcies. Si vols quedar... Jo faig un apunt, eh? L'arrencada de la Riera aquesta temporada ha sigut molt, molt fluixa. Sí, tothom s'ha queixat d'això. Sota de límits, eh? Jo crec que ja farà... Fa vint de ser l'última temporada, eh? Si continuo així. Digue-li als guionistes...
Pregunta-vos una cosa, que a mi m'ha arribat. Una cosa, una cosa. Un moment, un moment, un moment. Per ordre. Et desordenem, eh? Sí, però ja m'agrada, perquè allò sembla massa rigorós vostès. Sembla anglès. Sí, exacte. Sembla alimany. Un moment, un moment, un moment.
Ell crida més i els altres continuen parlant. Però m'agrada perquè penso, hòstia, ara tirem una cosa interessant. I sempre vas escoltar i no ho diu. Un moment, un moment. Un moment, un moment. És com si... Sisplau. Un moment. Posarem el Facebook...
Si hi ha hagut alguna pregunta per la guionista Marta Butxaca de Riera, que la faci. Molt bé. Ja està. Tampoc no valia la pena tallar tant per això, no? Això és tot el que tenia que dir. Com el Basté, com el Basté. Carme Basté, a veure, què has de dir tu sobre la Riera? No, dic a veure si li pots preguntar una cosa que m'ha semblat sentir d'algun lloc. A veure si és veritat que, com que hi ha crisi,
Crisi with Crisi. En general, és veritat, l'ha lligat. I llavors els obliguen a fer menys escenes i escenes més llargues, i per això hi ha trossos més avorrits. Ah. Pregunta-li això sense dir-li que hi ha trossos més avorrits. No, no, no, és que penso tallar. Això, aquest tall, i passar-li al dill. Home, és que de fet hi ha hagut una merma amb la nòmina d'actors, eh? Què em diu ara? Estan fugint tots per l'acord de falsa. Això no ho sabia. Home, s'ha encarregat de la Marina... Bueno, la noia aquella, però té recanvi...
No? Quina? Però l'actriu no marxa, no? Sí, no? Ah, no ho sé. I a més, jo també sé més coses. Sí? Sí que sabem coses. Sí. No ens ho diem mai, fora d'antena. No, perquè això poden ser els oients o no, però, per exemple, Carlos Latre no continua al Cracòvia. No? No? Fa un.
Que de fet ahir ja va sortir el Junqueras, el Polònia, fent-lo al Cesc Casanovas. Això per una banda. I després, per l'altra banda, a mi m'han arribat, veus, que això no ho sé segur, però m'han dit que l'equip tècnic, o part de l'equip tècnic, tant del Polònia com del Cracòvia, un 30% de la plantilla no ha renovat el seu contracte. Per tant, l'han fet fora. Mare meva.
Si ens veiem un 33% menys... No, no, no. En principi, això no ha de posar a la qualitat del problema. Un terç de la pantalla es veu. En fi, fins aquí la secció de Televisió Internacional de TV3 i les repallades. Carme, moltes gràcies. Sort que aquí a Ràdio 2B ens han apujat el sou. Sí. L'han doblat a tots. Doblat, no? A mi sí. Ah, sí, vostè sí. L'any passat cobrava res i aquest any ho veig de res. Hem de parlar amb l'Heli Capdevila, que si no se'ns fa anar molt tard. Carme, gràcies. Bona tarda.
Fins demà!
Tres quarts de set de la tarda, recte final de la Penya del Morro, i cada divendres ho farem amb l'Eli Capdevila. Molt bona tarda, Eli. Molt bona tarda. Bravo, bravo.
Bé, també continuem nosaltres el senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. Bé, en principi l'Eli hauré... Bona tarda, Eli. Bona tarda, senyor Benito. Espero que tingui una excusa contundent, una raó de pes, per haver-me desplaçat a la meva hora. Ui, ui, ui, ja comencem, ja comencem. És millor hora, és millor hora, eh? L'última hora, l'última de les divendres, pensi que sempre és la secció que acaba tallada. Ah, ara. Bé, ja té.
M'agrada, m'agrada... M'agrada polèmica entre col·laboradors. Bé, bé, això comença bé, comença bé la temporada. Sí, sí, sí, està bé. Ara, com que avui en dia tothom es vol independitzar, tothom... Jo faig independent, ara. Jo faré el meu programa independent. Jo ho he dit això abans, que faré una ràdio pròpia, jo. Sí, sí, sí. En fi, anem a la qüestió. Eli, com cada setmana ens parlaràs del que no hem de fer...
El cap de setmana, és a dir, demà, dissabte i diumenge. Avui, per on comencem? Doncs començarem pel tema de la festa de la FAL. La festa de la FAL? Sí. Aquest la FAL, comencem per aquí.
La sal, la sal. Ah, la sal, la sal. Havien dit la fals. La sal, oli i sal, la sal. Com que hi ha municipis que ja són... Bon cop de sal. La part que li falta el martell per fer la part comunista. Què diu? Ah, ja. La fals i el martell. No sigui martell. Això passarà a l'escala. A l'Empordà, eh? Sí, molt bé.
La festa de la sal, eh? La festa de la sal. Allà l'utilitzen molt també pel tema de l'anxova i tot plegat, no? Clar, perquè allà és molt tradicional i de fet el que s'aderen és tot això. I totes les activitats que fan són relacionades amb el mar, amb el tema de la pesca...
amb com s'agafen les anxoves, s'obren les sales, les xarxes, com es fan de llançar i totes aquestes coses que ens agraden tant a la gent de ciutat. Sí, això ens agrada molt veure perquè molta gent es pensa que les anxoves pengen dels arbres i venen d'allà. Però que ja venen directament amb el pot. A la llauna. O a la llauna, com el senyor Benito. Quant pot arribar a costar una anxova d'escala? Mil euros, no? Pot arribar... A veure, el preu mínim jo diria que va a partir d'aquí. Però a partir d'aquí...
després pot arribar a costar el que tu estiguis disposat a pagar. Clar, clar, clar. I també hi haurà, per exemple, mostra d'oficis mariners? Sí, sí, sí. És que m'agrada molt. He posat aquí una llista d'estupendos d'oficis mariners, que és el desmarell del peix. No ho he dit bé, això. Desmallarell del peix. Això no ho sé, jo no ho sé. Ho heu de buscar al Google perquè jo vaig perduda amb això. Ja ho buscarem, eh? Desmallarel del peix. Desmallarel al peix.
Sí, després, estendre, eslegal, terminal... Sí, per detall, però és que no sona bé, ja, eh? No, no, que no. A mi si algú m'hi diu, Jordi, et vaig a desmallar. Dic, no, a mi no hem de... És treure el peix del trasmall. Ah, ara no. I el trasmall és la petita xarxa que es llença al mar, eh? És com cistallet? No, això és xarxa, eh? Això sí, és com una xarxa, eh? No va amb cistallet, això. No, no, no, allò és la NASA.
Ah, amic bé. No la dels coets, eh? És que ja és aquesta la que conec. Veig que estem entrant en un territori que això mereix ja una secció pròpia. És un dels grans oficis, cantar el meu avi. Bona tarda. Benvinguts a Pesca en xarxa. El programa mariner de Ràdio d'Esvern.
M'acompanya el senyor Benito. Senyor Benito. Bones pesques. Bones pesques. Amb els pantalons remengats. Ens trobem aquí a la cala. No, no se remenguin, no se remenguin els pantalons. No, que a mi no m'ha quedat rotllat, eh? Aviso els pantalons que porto avui, que se meu les natges, sense aquells de cuir-ho. Dorni a treure el llat, que m'agrada. No tots els mariners són homosexuals, vostè sap un fos de programa. Ah, sí?
Clar, no té res a veure, això. Els hi vi sempre tant... En fi, continuem parlant d'aquesta... D'aquesta... Què vols dir això? D'aquesta festa de la... De la festa de la sal. De la festa de la sal, eh, que ja ha cliquet de setmana. A més, a tot aquest tema dels oficis mariners, trobarem cançons seleccionals de taverna. Ah, home! Això a mi m'agrada molt, això. Home, el tema de taverna... La paraula taverna és una paraula que hi ha... A la tarau. I tant, i tant, i tant. A la tarau, a la tarau. A la tarau, a la tarau, a la tarau. A la tarau, a la tarau, a la tarau, a la tarau.
Doncs té molt bona pinta, eh, tot això, cançons de taverna, com per exemple aquesta, que és la de les rondes del vi, amb el Jaume Arnella. Mira, mira, mira. El primer brindis va, per companys i companyes, el segon anirà, amb els quals hi encresc, companyes, i el tercer... Vaig que se la sap, no? La salut dels pobres, no és mala intenció, ja s'ha portat els sobres a l'aire.
Molt bé, doncs... Això la cantàvem el tristament desaparegut Sesco Boix. Doncs, sí, sí, és veritat. I a més, vull afegir un apunt. Jo vaig estar a Tortosa fa un parell o tres d'anys, a la festa del Renaixement, i el Quico, el Celio, el Noi, el Mut, el Sec, el Sort, de Ferreria... Són masses, eh, ja? No, no, tot aquest, perquè era un extended mix. Van venir els cosins. Sí, van venir els cosins, i llavors també van fer una cosa semblant, eh? Feen un espectacle...
amb una carpa, llavors tot eren taules així de fusta llargues, està l'estil medieval, hi havia dues o tres gerres de vi de fang per taula, tot de pa, i acabes allà amb una copa... Jo si vol, mire, parlant d'anècdotes, jo tinc un amic que el van enviar a Alemanya a aprendre alemany, l'alemany, l'idioma, el que mateix parla la Merkel. I quan va tornar li van dir, bueno, què has après? L'únic que havia après eren totes les cançons de taverna, d'alemany, res, res.
S'havia après totes les cançons de tavern. És una manera d'aprendre l'idioma, també. És una manera d'aprendre, de saber com està el terra, perquè quan vam acabar amb l'espectacle ningú s'aguantava dret, i a l'edicat, el públic allà... En fi, alguna cosa més a destacar, la festa de la sal, Eli? Sí, destacar-vos que davant mateix al vespre, a la nit, hi haurà l'entrada de les barques...
amb les veles il·luminades, que això és molt maco, al port, i llavors hi ha un grup de danses també marineres estupendes i bonitos. Això és un aparè de referents catalans.
Hola, no soc John Llisboig, oi? Parla així, el Boig jo té com un punt, eh? Hola, eh? I amb els anys més, eh? Sí, o Espanya, eh? O Catalunya, i vas... Sí, eh? Ok, no me l'imaginava tan gran, eh? En fi, doncs això era l'escala, eh? Escolta, jo he tornat molt malament, eh? Sí, tu? He tornat fatal de les vacances. Bé...
Potser he agafat una insolació. Tanta platja. No és unes vacances, ja. Sí, sí, abans de començar. Jo abans de començar he estat vacances, però vaja, aquí estem durant suport. Parlem ara precisament d'una altra festivitat, que és de la Festa de la Salt. Passem a la Festa de la Cega. I no és una festa de videojocs, eh? No. És concretament... I tampoc la Festa de la Invidente.
No, ni la festa de l'Invident, no. És una festa que es fa a l'Ampolla, amb energia, eh? És la tragensa Festa de la Cega, que es fa aquest diumenge, 16 de setembre, a les 11 del matí. Ep! Ep! Ep! A veure, Eli... Això fa molt bé, com et deies, eh? Perquè per aquí, per aquí, per aquí... La Festa de la Cega es fa tant aquí a l'Ampolla com a d'Altebra. Ah? Sí, els dos llocs. Vull dir que ja esteu més o menys per allà, ja us hi podeu acostar.
Molt bé. Llavors, aquesta gent és molt llesta perquè cap allà als vols de l'abril-maig fan la festa de la plantada de l'arròs. Ah, és veritat, que la vam comentar. Llavors, conviden tota la gent de ciutat a que vagin allà a plantar. I després t'obliguen a anar a assegar-lo, eh?
Molt bé, molt bé. No, això està molt bé perquè... Aquesta és una sortida a la crisi. Sí senyor, sí senyor, perquè ara tothom va anar assegar, batre a pota, ara picar en cadub i envasar el gra, eh? Molt bé. No, no, no, està molt bé, està molt bé. A mi m'agrada picar en cadub, eh? Això és una de les coses que...
Perdona, això ha de ser... té la seva, gràcies. Doncs jo crec que sí. Què fas aquesta nit? No puc, que he quedat per picar en Cadub. En Cadub qui és? Fa rodolir, eh? No puc, que tinc que picar en Cadub. Exacte. En Cadub, que és un home que després... No és un home, foten martillaços. En Cadub és una persona que ja s'ha acabat. Clar, picar en Cadub.
No, no, no. No, no, no. En fi, alguna cosa interessant? Sí, aleshores aquí, a banda d'això, aprofiten per fer les jornades astronòmiques, o sigui, hi ha que venen els de ciutat a fer tot això de pas que paguin aquí el dinar i totes les coses que faran són coses innovadores com el gelat d'arròs, que si no l'heu provat, doncs podeu anar-lo a provar aquí. El gelat d'arròs que t'agafen les cacarrines, no? Bueno, ho sé, perquè, clar,
I el gelat ja per ell mateix també, no? No és... Jo conec gent que aquest estiu, quan volia anar... Vull menjar un gelat, eh? No, no, això és un altre... Que per cert, he vist que aquí hi ha... Un cop trillat l'arròs es neteja el gra de la palla? Home, sí. I això es diu despallar.
No, no, no, no, no, no, no. No anem per aquí. Fora el cap de setmana, escolta'm, cada cú l'aprofita com vol. És veritat, no és un mal lloc. Clar, l'ampolla, no? Ah, me'n tinc. Sí, sí, sí. Enforca, se muntega el gra i mitjançant el ventat amb pales de fusta, separen les restes de palla més petita i la pols del gra, no?
Sí, i llavors després a Montsadas tornen a passar el gra per mesurar-lo, per veure quin és allò, anar-lo separant i poder-lo empaquetar. Molt bé. Bé, sí, sí, totes aquestes activitats que es poden fer a l'ampolla durant aquest cap de setmana. Alguna cosa més així que vulguis destacar? Res, és que a l'octubre al final hi ha el cinquè concurs de Camp de Jota, improvisada, la Jota, que jo sé que més a més... I a més a més estan el Quico, el Cèlio, tota la família... Home! La malla de platista, tot, la malla del meu...
Com feia aquella cançó de... De roquetes vinc... No, com era? De roquetes... No us la coneixeu? De roquetes baixos. De roquetes vinc, de roquetes baixos. Agutes de cap, agutes de cap, agutes de ganchos. Agutes de ganchos. Ole, veieu? Jo pensava que era la foto aquella o els perros, eh?
És que l'estava buscant i ara no... Aquella que diu a la JJ que bailan los perros, levantan el rabo i se les ve en los... Sí. Ah, voilà.
Aquest és In Life, no? Sí, senyor. Crec que és el Palau de la Música. Els van deixar de cantar al Palau de la Música, i esperis... Quan Catalunya sigui independent, ells faran l'himne, o sigui, que esperis. No jodes. Sí, sí, sí. Vull dir, m'ho estic repensant, ara.
I si un cucur repens la independència? No, no, és que... Sí, molta gent diu, ah, si Catalunya algun dia és independent, què passarà amb el Barça? On jugarà? Jo et dic una cosa, si algun dia passa això, el problema menor que tindrem és on jugarà el Barça. El Camp Nou, no? És independent, algun dia, sí? El Camp de l'Hospi, si t'hi sembla. Però el Camp Nou, clar, home, contra el Vic. Sí, senyor.
En fi, Eli Capdevila, moltes gràcies a una temporada més per haver estat amb nosaltres, perquè comptem amb tu, eh? Cada divendres acabarem, com veieu, doncs clar, perquè ja arribem al cap de setmana. La gent està contenta, té bon humor, i ho farem amb l'Eli als llocs on no hem d'anar perquè ho sapigueu. Tot el que és l'ampolla del Tebre, no hi aneu, i tampoc...
Que estarà a peta, bàsicament, i a l'escala també, que fan la festa de salt, que són les dues propostes que avui ens ha fet. Eli, podries anar per les festes majors i fer cròniques, també? Podria, podria, podria, però potser va ser al cine millor, eh? Ja, és veritat, tens raó. Doncs Eli, moltes gràcies, un petó, que vagi bé. Un petó, adeu-adeu. Adéu. Què em poses ara, la xuxa? Vostè se'm recorda de la xuxa, Benito?
Sí, però vostè no era petit. Jo ja no era petit, eh? No era petit. Quan la veia? La xuxa. És la xuxa. Ja, ja, ja. Vostè ja amb 40 anys veia la xuxa. Vostè... Digui, digui, digui. Llences, llences. No, no, no, vull acabar el programa tranquil·lament. Llences.
Què anava a dir? I amb la consciència neta. Anava a dir que gràcies per haver vingut, senyor Benito. Ha estat un plaer tenir-ne aquí. Per acollir-me. Que vagi bé i agrair també tota la gent que ha fet possible el programa. La Carme a les notícies, el Jordi Roc al cinema.
El Dani, l'Edu i el Joan, eh? No, l'Edu no, l'Èric, perdó, que fan els brans de la penya del morro i també l'Eli Capdevila, que l'hem tingut a l'antiagenda. La deixem ara amb l'informatiu vespre dels Sanger's Notícies i la Carme Verdoia al capdavant. I sí, deixa la xuxa, per empalmar, que està molt bé, això, per empalmar amb els serveis informatius. Au, fins dilluns. Oh, oh, oh, hilari, hilari, eh? Oh, oh, oh, hilari, hilari, hilari.
Bona tarda.