logo

La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011. Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Transcribed podcasts: 1054
Time transcribed: 85d 4h 32m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El conseller ha afegit que actualment a Catalunya hi ha sis carreteres que estan sotmeses a aquest sistema de pagament, entre les quals s'hi troba l'eix diagonal o la C17 entre Centelles i Ripoll.
Durant el 2013, la Generalitat haurà de pagar un total de 107 milions d'euros a les empreses concessionàries per aquest concepte. A partir de l'1 de gener, l'Autoritat Metropolitana del Transport incrementa la T10, que és la targeta més utilitzada, a 35 cèntims, i la deixa a 9 euros en 80. Per contra, el bitllet senzill mantindrà el preu actual de 2 euros. La T5030, també d'una zona, és el títol que més pujarà i s'incrementarà a 1 euro en 50 fins arribar als 39 en 20.
La té més arribarà als 52 amb 75 i la té jove als 105 euros amb un increment de més de 3 euros.
Bona tarda, us parla en David Amador. El Barça ha confirmat que Tito Vilanova ha estat operat aquest matí segons la planificació prevista d'un tumor a una glàndula salival. La paròtida, el tècnic està ingressat entre 3 i 4 dies i després seguirà un tractament de quimio i radioteràpia durant 6 setmanes. El capital del Barça, Carles Pujol, ha explicat en roa a premsa que l'operació ha anat molt bé. I avui el vestidor més animat per aquesta situació
Charla que vam tenir amb ell i després perquè les notícies són bones. L'operació... El primer missatge que hem rebut és que ha anat tot molt bé i per això, doncs, molt contents. D'altra banda, el Barça s'enfrontarà el Milan als vuit anys de final de la Lliga de Campions. El partit d'anada jugarà Terres Italianes el 20 de febrer i la tornada al Camp Nou el 12 de març.
I avui a les 10 de la nit l'Espanyol rep el Deportivo de la Coruña en partit de Lliga. Els catalans són penúltims i els gallecs cuers empatat a punts, però Javier Aguirre, el tècnic mexicà de l'Espanyol, té tots els jugadors disponibles en l'execció del porter Christian Álvarez. Notícies en xarxa
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert.
en directe amb atendis de Sant Just d'Esvern al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro la penya del morro
Gràcies, gràcies, gràcies. Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts a la penya del morro. Què passa? Som agraïts de mena i comencem el programa agraint la gent que ens estigui escoltant a través de la webcam de RadioDesvert.com i veient també, o a través del 98.1 FM, a través de la ràdio convencional, perquè això és Radio Desvert. Benvinguts al programa de les tardes, la penya del morro. Vinga.
Avui al programa començarem parlant de l'actualitat sanjustenca que passa pel ple de desembre que preveu aprovar els pressupostos i les ordenances per l'any que ve. Això serà aquesta tarda i ens ampliarà més informació d'aquí uns moments. Carme Berdoi, bona tarda Carme. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda per la Carme, que avui t'has fet alguna cosa a cabell, no? Alguna cosa. Què t'has fet? El programa avui és un dia històric per la penya del morro, ja us ho dic ara, perquè ens visitaran en directe després d'un any de col·laborar cada dijous els nostres educadors canins, la Roser Arcs i l'Albert...
Cap a pell, que vindran en directe. D'aquí una estona. Fort. Directament des de Vilanova i la Geltrú. Què passa? Portaran algun animal o no? Ai, no ho sé...
Jo espero que no, perquè a mi em fa molta por, de totes formes. Avui farem un especial amb ells aquí i parlarem una mica del món dels gossos i de tot plegat. Si voleu qualsevol pregunta o dir-los qualsevol cosa, només cal que ens envieu un mail a lapenyadelmorro.gmail.com I a la segona hora del programa, Carme, tu has escoltat un nou programa a la ràdio que va començar fa un parell de setmanes i que es diu Tot un món de moda?
Algun dia he escoltat. Doncs el condueix i el presenta la Mireia Redondo. I per donar-li una mica la benvinguda, encara que sigui mai tota temporada, a la ràdio, fa el programa cada dijous o dos quarts de vuit, l'hem convidat que ens expliqui algunes coses. Molt bé. Com per exemple... Mira, un món de moda, no? Sí. Aquesta és ella. Doncs, per exemple, tu saps que... Com es diu una...
A Mireia Redondo. Tu rets com es diu un estampat de llàgrimes encorvades? No. És un paisli, per exemple. Tu rets que és un cool hunter? Sí. Què és? Un caçador de tendències. Doncs ella, no sabem si ho és, però ens explicarà coses d'aquestes, i el seu diccionari Outfit.
per exemple, i tot plegat, són coses de moda. Bé, a segona hora. Molt bé. I també entrevistarem el Roger Cònsul, que està acabant els preparatius dels Pastorets, que s'estrenen demà, després de molts anys a Sant Just d'Esvern, i amb el seu germà, l'Arnau Cònsul, també acabarem el programa, que també col·laboren els Pastorets, i que parlarem de llibres com cada dijous. Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa...
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 per Ràdio d'Esvern. Bé, comencem, com us comentàvem, parlant de l'actualitat sanjustenca, i és que avui hi ha l'últim ple de l'any 2012, és últim dijous de més, i per tant... No. No és últim dijous de més? No. Hi ha unit alguns cops, això. T'agrada molt dir, és últim dijous de més.
I què és? No, no, és l'últim dijous, com que suposo que potser hi ha gent que la s'anava a buscar bé, no sé. És veritat, és veritat, és veritat, és veritat, és veritat. Bueno, t'he rectificat. És veritat, vull dir que és l'últim dijous abans que acabi el món, que demà acabi el món. Això sí que m'acceptes, Carme? Sí, a quina hora? Diuen que serà cap a les dotze i dotze.
Del migdia? Sí, sí, sí. Quina hora més tonta, no? Mira... Ve l'hivern, a les 12 i 12, amb el migdia. Doncs que no sigui... Aquesta hora exacta. Ara se li diu hivern, però potser és la fi del món.
En fi, doncs avui, al ple de desembre, preveu aprovar els pressupostos i les ordenances per l'any que ve. Carme, parlem de política municipal. Són dos temes destacats de l'ordre del dia de la sessió que tindrà lloc avui en l'últim ple municipal de l'any i penúltim dijous. També es parlarà de teleassistències a la gent gran i de la llei d'educació del ministre Bert. Que, per cert, has vist la fotografia que hi ha a la pàgina principal de radiodesbern.com?
T'has fixat o no? M'agrada molt. Normalment, la gent que no ho sàpiga, sempre hi ha una notícia del dia destacada als informatius de Ràdio d'Esvern. Si vas a la pàgina web radiodesvern.com, allà pots trobar diferents notícies destacades. I la del dia té una fotografia. Tu l'has vista? Sí. T'agrada?
És curiós. Sí, a mi m'ha agradat molt la fotografia que il·lustra aquesta notícia. En fi, Carme, va, explica'ns coses del ple de Sant Just d'aquest vespre. Recordem que el debat, sobretot dels pressupostos, que aquest any es preveu que sigui de 21.150.000 euros, no sé si hi haurà hagut algun canvi, perquè quan vam parlar la setmana passada deia que potser calia afegir alguna cosa, per tant, avui també s'explicarà tot això, i també això es farà l'aprovació provisional i la definitiva del tema ordenances que es va aprovar ja
de manera provisional, a l'octubre, i que pujaran en equivalència a l'augment de l'IPC, que es preveu que serà d'un 3,5%. Què passa, Carme? Que m'ho feu, i llavors que et demano... Ah, que puja la música! Ja està. Ja està.
I un parell d'emocions destacades, una és aquesta que comentaves per demanar el compromís de l'Estat amb el servei local de teleassistència de l'Ajuntament. Amb motiu de les retallades, el govern espanyol ha decidit reduir les aportacions econòmiques als consistoris pel que fa a teleassistències. Per tant, les administracions municipals se n'hauran de fer càrrec. I a Sant Just, 300 persones utilitzen aquest servei.
I també es posarà sobre la taula el rebuig a l'avantprojecte de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa, coneguda com a llei verd. La llei verd!
Bé, bé, minivert. La presentaran l'equip de govern i Convergència i Unió. Nos quieren daño en el ayuntamiento de San Jus, minivert. Bueno, ¿qué te quiere? Te quiero más, minivert. Serà al tot plegat, començarà a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'ajuntament. Me invito, me invito para papá verd. Compleu estan interessantes, segurament. Sí, lástima de esta ley que quieren...
Bé, clar, és que jo faig el tonto i després em diuen el que em diuen. Què et diuen? No res, res. Potser no està la imitació ben serrada que has fet.
Gràcies per dir-ho. Però altres estan molt bé. No cal que em pugis l'ànim perquè encara em queda una via. Per cert, Carme, haig de confessar que avui estem de sort perquè repartim entrades per anar a veure un espectacle a les Arenes de Barcelona.
I és que regalem dues... Atenció, eh, gent que tingui canalla. Regalem dues entrades dobles per l'obra Peter Pan per aquest dissabte, o sigui, demà passat, a les 5. Per les dues primeres trucades que ens arribin ara mateix al 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. L'obra és Peter Pan, el musical de Barcelona.
Per tant, si voleu, dues entrades per anar de forma gratuïta a les Arenes, que és aquest nou centre comercial que han posat a la plaça d'Espanya ja fa uns mesos. Ja fa molts mesos, no? Un any i mig com a mínim. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-1.
6-1. Les dues primeres persones que ens truquin ara a la ràdio, sense res, ni cap pregunta ni res, tindran directament les dues entrades per anar. Home, si teniu canalla, teniu fills o un nebot, perquè això sempre queda bé ara. Mira, un regal anticipat del Pare Noel, clar. Bé, continuem repassant l'actualitat Sant Justenca, que és molt tard ja. Els treballadors de l'Hospital Sant Joan d'Espí Moisés Brogi...
Protesta en contra les retallades en sanitat. Una part del personal sanitari porta tancat ja des de dijous en aquest centre, és a dir, des de fa una setmana. Demà a la tarda faran una cadena humana a l'exterior de l'hospital per mostrar les seves reivindicacions. Carme, com està la situació ara mateix? De fet, són sobretot infermers i infermeres que van començar aquesta tancada, que encara avui s'allarga i que plega cada nit al voltant d'una quarantena de persones.
És una de les protestes que també s'estan fent a d'altres hospitals catalans, com l'Hospital de Sant Pau, el Parc Taulí i l'Hospital Clínic. Amb aquestes protestes, els professionals de la sanitat volen denunciar que des del 2010 s'estan vulnerant els seus drets laborals amb retallades, acomiadaments i altres mesures semblants i tot plegat també repercuteix, segons ens han explicat, a l'assistència a hospitals i pacients.
En l'inici del tancament els treballadors van emetre un manifest conjunt, van començar a ser tancades dijous passat i, en principi, demà ja s'acaba aquesta tancada, però demà a la tarda el personal sanitari convoca una cadena humana amb espelmes a l'exterior de l'Hospital de Moïseix Brogi perquè vingui tothom qui hi vagi, tothom qui vulgui, no només metges i infermers, serà cap a dos quarts de set de la tarda. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio dels Ves.
Com diria David Fernández, una salutació als treballadors en lluita i bona nit, Palestina. Bé, acabem amb una última informació de l'actualitat Sant Justenca, perquè l'aula exterior universitària per la gent gran... Era així o no?
D'extensió. Ah, d'extensió. És que m'ho ha dit al començament ràpid. He posat ext i, clar, no he vist després que era exterior o extensió. I és, efectivament, extensió. Doncs l'aula d'extensió d'universitària per la gent gran acaba avui el trimestre. Què és això de l'aula universitària per la gent gran? Doncs és una iniciativa que ha organitzat diferents conferències cada setmana. De fet, la setmana passada hem parlat d'una de Medi Ambient que es feia a l'equipament de la plaça de la Pau, que també està organitzat per aquesta aula,
I en aquest cas avui es tanca el trimestre i serà bastant interessant. L'escriptor Rafael Nadal i periodista impartirà una conferència sobre el seu últim llibre, Quan érem feliços, de l'editori Maria Rosa Campreciós de la residència a la Mallola. I serà un acte festiu de celebració del Nadal. A més a més també serà solidari perquè hi haurà una guardiola amb tothom qui pugui fer avortacions per contribuir a lluitar contra el càncer.
I també hi haurà un concert de Nadal del Cor Amalgama i un receptel de poemes del poema de Nadal de Jure Maria de Sagarra a càrrec de la Sant Justenca Dolors Cardona. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. A més, coneguda de la ràdio, la Dolors Cardona. A les 6. A les 6, eh? Serà d'aquí una estona. Molt bé, Carme. Doncs moltíssimes gràcies per tota aquesta informació.
Ja sabeu que teniu més informació de la qualitat del Sant Justenca a radiodesvern.com i a partir de les set, al Sant Just Notícies, edició vespre. Carme, bona tarda. Bona tarda. Que vagi bé. Es va posar moments per enmarcar. Ai, és veritat, no me'n recordava. Sembla que ho recordo ja.
Sí, fas bé, fas bé de dir-ho perquè avui, com ja sabeu, és dijous i com cada setmana hi ha el programa Canji Qui Pugi amb la Clara Aguilar, l'Adrià Calvo, a més a més també l'Imanol López i la Clàudia Barberà. Doncs bé, atenció perquè cada setmana ens envien un recull d'algunes de les pífies i les posarem d'aquí uns moments. Carme, moltes gràcies, que vagi bé. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Ràdio Tespel, 98.1. Ràdio Tespel, 98.1.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de set i mitja a vuit. .
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern.
Hola, soy Joaquín Reyes, quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena, está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde.
¡Muchachada Nui! ¡Nui!
5 i 22 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, i com comentam, fa un moment que a dijous, al vespre, em sembla que és a partir de les 9, hi ha un programa que ha començat aquesta memporada amb molt, molt, molt d'èxit, un èxit increïble, que és el Canji Qui Pugui, i fa uns moments volíem parlar, volíem escoltar allò que fan dels moments per emmarcar, i just en aquests moments, quan diem, home, anem a parlar d'això, passa per aquí l'Imanol López, que és un dels col·laboradors habituals del Canji Qui Pugui. Manol, bona tarda.
Home, home, un plaer tenir-te aquí al programa. Gràcies. I Manol, benvingut. I la Júlia Atmella, que també la tenim. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Que d'aquí uns moments fem la secció aquella dels amics i les amigues de Júlia Atmella, eh? Parlem de les teves coses i tal. Però abans, Imanol, hi ha un cada dijous, per fer-vos una mica de promoció.
Perquè m'han dit que aneu una mica a faltat. Sí, no? Perquè vosaltres teniu tanta audiència. Sí, nosaltres opatem. Pensa que ara mateix, mira, hi ha quatre persones a la webcam. Estan mirant a mi, eh? Ah, val, val. Nosaltres no, és la Júlia. Jo no tinc res a veure. Posem els moments per emmarcar que són una mica les pífies de la ràdio aquesta setmana.
Tu l'has escoltat ja? Sí, l'he escoltat He tingut el plaer Fantàstic Escoltem com han anat Moments per emmarcar Tot i que queden 10 minuts I nosaltres tenim una trucada pendent Amb el regidor d'Educació D'aquí de Sant Just d'Esvern Sí, veus? Te voy a matar Lo sé
Però si pots buscar a senyor Lluís Montfort, tens el telèfon. Molt bé. I ara el trucarem ara en dos minutets per parlar amb ell sobre el tema de web. No sé si podem trucar a Bri. Diu que no. En un moment. Mentre l'Abrí truca al regidor de l'educació d'aquí de Sant Jus, Lluís Montfort. Aviso a tots els que ens esteu escoltant que no sé si acabarem escoltant a Lluís Montfort avui.
I tenim el Lluís a l'últim minut. Sí, dient per l'abri. Ole tu, que diuen. Se n'ha anat. Se n'ha anat. Un moment per fer tertúlia, com cada dijous, amb tots els tertulians habituals. Bon dia, bon dia. Molt guapa, molt guapa. Persones de la nostra edat, que els agrada la marxa també.
Tengo los huesos desencajados El febur tengo muy deslojado Tengo el cuerpo muy mal Pero una gran vida social
Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Canji qui pugui. Bé, doncs aquests són un parell de fragments. El primer, del Rentapeus, eh?, amb l'Edu Martínez, que buscaven una trucada que no els va acabar d'entrar mai, em sembla. Ah, vale. No sabia de qui era la veu. Sí, del Rentapeus, de l'Edu Martínez, una salutació. I després també, bueno, els de la Tatulia, molt simpàtica, eh? Jo m'he apuntat aquí la frase, el Rigi a mi me pirra
I després té un ritme molt sincopat, no ho sabia jo això. I va bé per moure els ossos. Sí, sí, sí, està molt bé. En fi, Immanuel, avui el programa del Can Jiqui Pugi, què fareu a partir de les 9? Bueno, és que avui al Can Jiqui Pugi ens preparem per la fi del món, diguéssim. Ah, és veritat, que ja s'acosta, que és demà, bàsicament, no? Sí, sí, vull dir, la tenim bastant a prop. Jo conto que a les 12 ja la cosa es comença a engegar. A les 12 de la nit ja? Sí, bueno, ja...
Bé, què hem de fer? Algun consell, Imanol, de cara a la fi del món, que és demà? Bé, nosaltres hem com preparat un búnquer on hi posarem objectes. O sigui que, bueno, si voleu intentar-lo buscar, a veure si podeu entrar-hi. Està per sent just? Sí. I després també aquella frase típica de... Perdó, eh? Diu, follem, follem, que el món s'acaba.
És aquesta nit, no? És aquesta nit. També ho pots fer pel matí, eh? Si encara no... Molt bé. Doncs sí, sí, sí, passeu-me la... Perquè és que m'acaben d'avisar... És que és com Ràdio Cincinnati, com aquella sèrie, saps? Ens acaben d'avisar que tenim una trucada per unes entrades que hem donat fa un moment.
Cosa que ens fa molt contents. Ara ens ho passaran. En fi, Manol, ja t'acomiadem perquè sabem que tens moltíssima feina. Estàs molt ocupat aquestes tardes, eh? Sí, sí, ja passa. Tinc una agenda molt ocupada. Què vas a fer ara? Sí, realment no vols saber. Sí, sí, sí. Doncs ara m'anava, però he d'endreçar a No Volant, imagina't. Bé, per una cosa, dimonis.
Ah, val, els Timonis de Capa Blanca, eh? Sí. Aquí de Sant Lluís, molt bé. Fa gràcia el nom. Com que el món s'acaba, tu ja vas amb els Timonis, per ser el primer a entrar. Com l'has buscat? Home, és que estava cantat, això. Vull dir, pensa que porto hores esperant-ho.
Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Adéu, adéu, adéu. Adéu. 5 i 27 de la tarda. Continuem en directe a La Panyada del Morro i com un... Mira, escolta-vos. És que bonic.
Com hem comentat fa moment, Julia, tu és que no hi eres perquè era el començament del programa, hem dit que teníem dues entrades per regalar, dues entrades dobles per l'òpera Peter Pan. Mira que bonic. S'ha separat la cançó. Bé, doncs tenim una trucada. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Amb Irene. Irene, què més? Díaz. Gràcies per escoltar-nos. Escolta, Irene, que tens ganes d'anar a veure Peter Pan el musical? No.
D'on ets tu, Irene? Jo soc de Cornellà, però treballo a Sant Just. Ah, on treballes? A l'autoscola a Sant Just. I que estàs treballant ara? Sí. I que us estàveu escoltant? Sí, us estàveu veient pel Facebook, ho he vist. Ah, pel Facebook ho has vist. Molt bé. La ràdio l'escoltes poc, però el Facebook sí que estàs allagregada com a amica, no? Una estoneta, sí. Molt bé. Perquè tu sabies dir-me algun programa de la ràdio, així, en general? De la vostra ràdio? Sí, ràdio d'Esvern.
Sí, senyora, que és el nostre. Irene, Irene. Doncs Irene, gràcies per escoltar-nos o haver-nos agregat al Facebook com a amics, que això et permetrà tenir dues entrades. No pengis, que ara t'agafarem això que es diu, les ràdios. Ara t'agafarem les dades i llavors ens posem en contacte amb tu i t'explicarem com poder aconseguir aquestes entrades. D'acord, moltes gràcies. Vinga, gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda.
Bona nit.
Bé, ja he agafat el telèfon de la... Sí, Júlia, que em mires així amb la cara. Escolta, que anem per feina, no? Tens raó, tens raó. Ah, no, era raó, era raó. Els amics de Júlia et mella.
Bé, avui, Júlia, ens portes una persona, que és l'Ikern Colom, no? I que avui parlarem a fons de la gimnàstica rítmica. Sí. I aquesta cara de no t'encaixa a alguna cosa? Bé, no ho sé, jo estic a l'expectativa. A veure què ens explica, Júlia. Sí, avui parlarem d'un esport diferent, d'aquells que la gent no sol veure per la televisió, a menys que no sigui un gran aficionat.
I és un d'aquells esports que, igual que l'altre dia amb la Cèlia, que el futbol era de nois, direm que la gimnàstica rítmica, molta gent automàticament, quan el dius, pensa en les noies, no? I parlarem de gimnàstica rítmica, però el nostre protagonista serà masculí.
És a dir, no és una noia, és un noi. Ah, és un noi que faci mòstica rítmica. Ah, doncs escolta, em semblava molt bé, no? La veus, està perfecta. Potser deu ser l'únic de la classe, segurament. Sí, era l'únic de la classe. Però ja està bé, no? No era l'únic de la classe que hi havia una noia que ho feia. No, no, vull dir, era l'únic noi que ho feia. No, no, però vull dir que això, escolta, està molt bé. Per tant, si l'altre dia parlàvem del futbol femení, avui parlem de la gimnàstica rítmica masculina.
Exactament. Que és una mica esports minoritaris pel sexe, que és una cosa molt curiosa també. Líkern Colom, que és amic teu i que quants anys té? 17. Molt bé. Ja està, bueno, diu que fa 5 anys que practica...
Que practica gimnàstica rítmica professionalment i ja ha aconseguit ser quatre vegades campió de Catalunya. Molt bé. I aquest any, doncs, ha quedat cinquè al campionat nacional d'Espanyol. No ha pogut venir avui Líquer, no? No, perquè tenia entrenaments ara. Clar, tenia entrenaments i si ve, potser no guanya la próxima copa a Catalunya. Exacte. I, escolta, per què li agrada tant la gimnàstica rítmica i per què aquest esport? Doncs ens diu que, des de fet, o sigui, des que el va veure per primera vegada, doncs, sempre ha estat un esport que li ha cridat molt l'atenció. Mhm.
I diu que es va enganxar gràcies a una companya de l'escola on feia primària i que sempre practicava, doncs, gimnàstica rítmica a les hores del pati, no? Sí, perquè a més hi ha diferents modalitats d'aquest esport, no? Perquè hi ha amb pilota, amb cintes, no? Sí, però crec que... O sigui, ell les fa totes. Les fa totes. O sigui, totes. Vinga. Sí, sí. I al cap de poc temps, doncs, ell li va dir que li ensenyés i això. I llavors els va demanar als seus pares que l'apuntessin a fer, doncs, gimnàstica rítmica i als seus pares li van dir que no.
Ah, que als sopars li van dir que no? Li van dir que no. I el pobre, doncs clar, va insistir, insistir, i al final van accedir als 11 anys, el van apuntar. El van apuntar finalment, eh? Exacte. Si no, no estaríem fent aquest espai. Escolta, i com va ser l'únic noi a l'equip de gimnàstica rítmica de Sant Feliu, l'Iker? Doncs diu que davant d'aquesta pregunta ens ha dit que era bastant divertit, no? Perquè a molta gent li sobta que el fet que aquests...
que sigui un noi estigui fent aquest tipus d'esport. Doncs per això, perquè normalment ha estat sempre per noies. I diu que al principi molta gent reia i es burlaven, però que a poc a poc es van fent respectar, guanyant títols i copes i coses.
i diu que des del seu punt de vista sobre el fet que es pensi que és un esport només per noies, l'Ikera afirma que tan sols són perjudicis, que actualment hi ha un campionat nacional només per nois i així doncs és com a poc a poc estan intentant treure els perjudicis que té la gent sobre aquesta qüestió en concret. Home, és normal també, no?, perquè si hi ha tantes noies i de com vol dir hi ha un noi, dius què passa aquí? Clar, és com un... Hola? No t'encaixa. Perdona, hola? És una frase que està molt de moda ara, no sé si t'hi has fixat, Júlia. Tu dius...
Tu dius això? Està de moda. Està de moda. Abans era això és la tralla. Abans quan fa... No has escoltat mai? Fa molta... Hi ha una expressió que era això és la tralla.
Són expressions així típiques del llenguatge, comú, i ara s'està posant de moda aquesta, quan algú no entén algú que fa... Hola? Perdona? Ostea. Sí, exacte, és una mica el que diu la gent. Escolta, i el seu equip com és? Com s'hi sent a l'equip, ell? Doncs, bueno, diu que és un equip que li encanta i que està molt content amb les seves companyes, ja que totes... Hola? Perdona? Clar que està content!
Està rodejat de noies. Hola, perdona, però no té res a veure. Ah, val, val. Vale, gràcies. Bé, i totes les recolzen, doncs, dins la seva carrera esportiva i estan molt contentes, doncs, de les seves proveses. I diu que ha passat grans moments amb les seves companyes, sobretot, doncs, quan hi havia competicions amb el conjunt. Saps què és el conjunt? El conjunt de noies, no?
Hola. Hola, perdona. Ho havia de fer. Ja, ja, ja. Estàs buscant frases per dir-ho, no? Sí. No, és el conjunt, doncs, hi ha competicions individuals per dir-ho d'alguna manera i les competicions en conjunt. I en conjunt és, doncs, tots. Hola, hola, perdona. Clar que és tot el conjunt. Perdona, clar que és tot. Perdona, aquí no encaixa la frase que acabes de dir. Hola, hola.
Era per posar la música. Cada vegada que hagi un hola, perdona, podríem posar aquest efecte. I cada vegada que diguin hola, bona tarda, també. Com? Has dit hola, no? Hola, bona tarda. No, però és diferent. Hola, hola, perdona, com que no bona tarda? Estan comentant això, que se sent molt bé amb l'equip, lògicament.
I diu que també ens fa saber que tot i que sempre ha tingut el recolzament de totes aquelles persones que necessitava, diu que tant mateix ell és molt individualista i que encara que si no hagués tingut el seu recolzament, doncs que amb el seu propi valor i força, doncs podria haver tirat endavant. Molt bé, una persona m'empenta, per tant. I quins aspectes li agraden de la gimnàstica rítmica?
Diu que li encanta competir i mostrar-li al públic i als jutges el seu treball i, sobretot, com disfruta quan ha de fer els seus exercicis i, independentment de la qualificació i final que li fiquin. És un esportista que no juga per guanyar. L'important és participar. És un bon competidor perquè, com diem, ha aconseguit quatre vegades ser campió de Catalunya en aquesta modalitat i cinquè al campionat nacional. I el que no li agrada de la gimnàstica rítmica, què és?
El que no li agrada diu que són aquelles llargues tardes preparant-se físicament en els entrenaments i els escalfaments que són eterns. I tot i que sap que gràcies a ells ha arribat aquest punt al món de la gimnàstica.
Molt bé. Doncs, Júlia, no sé si vols afegir alguna cosa més per acabar la secció. Sí. Hi ha una frase que m'ha cautivat, no? Sí. No riguis. No, no, que sí, home. Ai, jo. Bueno. Ai, jo. Ai, jo. Ara aquí hi ha música, ficaràs. No, no, ara hi ha música. Vale, vale. Pensava, dic, no sé. Quina és la frase, Júlia? Diu, personalment, penso que tots podem fer allò que ens proposem. Ah, doncs té tota la raó del món. Oi que sí? Sí, senyor, sí, senyor.
La capacitat d'aconseguir allò que volem. Segurament li agradaria la nostra secció que fem els dimarts amb la Núria Oriol, que fem una secció de coaching nosaltres, on comentem notícies positives. Això és positiu, en realitat. Perquè aquesta persona és com que no ha tingut fàcil, no? Perquè el seu noi hable ginàstica rítmica, que tots som noies, doncs...
És com... Clar, no, no... Oi que sí? Que ha tingut el seu repte i l'ha aconseguit. Molt bé, Júlia, et metlla, la setmana que ve fem... Fem festa. Fem festa. Fem festa jo. Perquè fem un programa especial d'alguns dels millors moments...
o no, de la penya del morro d'aquests últims mesos. Dijous i divendres que ve. Per tant, hi haurà un programa especial. Júlia, que vagi molt bé, moltes gràcies. I fins l'any que ve, ja? Sí, fins l'any que ve, si és que el món no s'acaba. Exacte, si no morim demà, fins l'any que ve. Si el món no s'acaba, li tornem a partir ja del 4 de gener amb tu. Júlia, que tinguis una bona sortida d'any i una bona entrada. Igualment. Vés en compte la nit de cap d'any, eh? Sí, sí, em quedaré a casa. Sí, sí, segur. Júlia, bona tarda, gràcies. Adéu.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvems.
5 i 38 de la tarda, d'aquí uns moments a la Penya del Morro parlarem amb els nostres educadors Canins, la Roser Arcs i l'Alberca Papey, que avui, després d'un any de col·laborar telefònicament cada dijous, vam dir, home, abans que s'acabi el món, que vinguin i es passin per la ràdio algun dia. Els tindrem d'aquí uns moments en directe a la Penya del Morro. Fins ara mateix, mentrestant, una pausa musical amb aquest tema que ens agrada moltíssim, We Are Young, The Fan.
Bona nit.
So let's set the world on fire.
No, I know that I'm not all that you got.
Califantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantantant
Fins demà!
So if by the time the bar closes and you feel like falling down, I'll carry you home tonight. 5.43 de la tarda, continuem en direct a la penya del Morro i tot seguit la nostra secció d'educació canina, avui amb l'Albert Capapell i la Roser Arcs. Who let the dogs out? Who let the dogs out?
Bé, hem de dir que per primera vegada l'estudi, i aquí a la ràdio, perquè sempre ho fem per telèfon. Bona tarda. Hola, bona tarda, Roser. Bona tarda, Albert. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Home, escolteu, ja estic molt content. Sí, sí, bravo. Bravo!
Estic molt content que hagueu vingut perquè els nostres oients ja ho saben i si no els explico ara mateix amb l'Albert i la Roser fem aquesta secció d'educació canina consells pels gossos i alguna vegada hem fet per gats també però ho fem per telèfon perquè ells estan a Vilanova i avui heu decidit venir la primera pregunta és obligada per què heu decidit venir justament avui és perquè el món s'acaba demà o què? Comences tu
Correcte, en part va per aquí. Si demà, com deien els maies, que se'ns acaba el món, no podem deixar que s'acabi el món sense conèixer el Jordi. Exacte, sense passar per la penya del mort. Correcte, i parlar directament. A més, just fa un any, que vam començar, si no m'equivoco, el 23 de desembre de l'any passat. Quina memòria! I celebrem la cita, no?, aquí un any. Per cert, que m'ha sorprès que no heu vingut.
Amb cap gosset, ni res. Jo pensava que si venen i ens fan una classe pràctica... Els hem deixat descansar, els nostres. De totes maneres, l'Albert venint m'ha fet una proposta que pot ser interessant. Ah, sí? Sí, hem dit que bé, que com que estem aquí a Sant Jús, si a algú de Sant Jús li ve de gust que fem una petita classe aquí baix quan acabem la ràdio... Què dius ara? Que a les 6 ens trobem aquí davant de la policia local... Ah?
I res, deu minutets, mitjoreta que tindrem, podem aprofitar-ho si a algú li interessa. Doncs em sembla molt i molt interessant, eh? Si algú vol, doncs ara d'aquí uns 15 o 20 minuts, no? Aixer de passejar algú, el gos, per exemple. Correcte, correcte. Diu, mira, doncs passaré per aquí la poli, perquè clar, estem aquí al centre, al costat de Can Ginesta, com ja saben els oients, i si voleu que us facin un parell de classes o de consells, no? Correcte. Alguna cosa, clar, vosaltres sou ensinistradors, experts, us guanyeu la vida...
En això, no? La paraula ensinistrador a mi no em fa gaire gràcia. No, però en dic per què.
jo em considero un sinistrador de la meva gossa i educador de gossos en general és veritat, tens raó els matisos són importants és molt important, em sap greu haver-la cagat per això jo ja no parlaré més avui i us pregunto que hi ha algunes activitats de destacar de cara als propers dies que ja que esteu aquí parlem-ne una mica de tot plegat, Roser doncs bé, demà ja fa una temporada llarga
que s'està donant un canvi dins del que és l'educació canina. Hi ha alguna cosa més matisat que el que ja sabíem, que és el canvi dels collars d'orca i de pinxos al premi, al Frankfurt, però estem matisant una miqueta més d'uns mesos cap aquí i demà hi ha una xerrada molt interessant que han muntat els grans de l'educació a Cotxeres de Sants
i on ens trobarem la majoria d'educadors que volem abordar aquest canvi, no? I què és el que fareu? Què s'hi farà allà? De fet, la xerrada es titula així tal qual, Propostes per canvi. Per fer una miqueta el repàs d'això precisament que comentava la Roser, de com ha anat canviant una miqueta l'educació en els últims 10 o 20 anys aquí a Europa,
i per mirada entre tots buscar alguna alternativa que ni sigui només donar collejas ni només donar premis. Seria trobar una alternativa més natural i més normal. Com per exemple, podem posar algun exemple de què pot anar la cosa? A l'última secció que vam fer, la setmana passada, que la vam fer amb mi, ja vam parlar una miqueta, el tenint en compte, per exemple, les etapes dels cadells,
Hi ha molts problemes quan el gos és adult que tenen molt, molt, molt a veure amb cosetes que no s'han fet bé o que s'han corregit massa o que s'ha estat massa a sobre. Hi ha una cosa que hem de tenir en compte. Quan arriba un bebè a casa, un nen, un nadó, no hi ha cap problema per entendre que fins que aquest nen no té 2, 3, 4, 5 anys, 10 anys, l'exigència ha de ser baixa, adequada a l'edat que té. En canvi, un gos...
en dos o tres mesos ja se li volen exigir una sèrie de coses que estem parlant com si fos un nen de tres anys i no donen bons resultats. A vegades la gent no tenim prou paciència amb els gossos? Sí, generalment sí. Tots, eh? Jo penso que inclouits nosaltres dos. Correcte.
Costa, costa. Clar, no tenim paciència ni entre nosaltres. Però costa també, jo et diria, una miqueta per la desinformació que hi ha de cara al gos, o de cara a l'animal en general, però amb el gos en aquest tema, perquè pensem això, que el gos, des que ve a casa, ja sap quines són les normes de casa, què és el que s'ha de fer i què és el que no, i el gos, realment, fins que no vas a una etapa i ja és un gos madur i adult, no li podem estar demanant i exigint certes coses a casa perquè realment no està per aprendre això.
O l'exigència de ser en el grau, en el grau de l'edat que té, que és el que sol passar, que ens passem, ens passem. Mireu, ja que esteu aquí, a mi m'agradaria preguntar-vos, perquè ara s'acosten uns dies que no sé si són, perquè clar, jo no tinc gos, ja ho sabeu, vull dir que sempre us dic el mateix, no sé si són complicats o no pels gossos. Dinars de Nadal, les festes a la nit, sopers, amunt i avall, arriben els Reis, el Pare Noel...
Clar, una mica... trencar una mica la rutina de l'any pel gos. Correcte, ho has dit molt bé. Home, és que porto un any a escoltar-me'ls. Quins són alguns consells que podem donar? Jo per començar sí que et diria, la pregunta que ens has fet quan hem començat que no hem portat cap gos, una miqueta aniria per aquí la resposta. El que hem de fer en aquest sentit és protegir una miqueta el gos i intentar que canviï menys la seva rutina diària. O sigui, sí que hem de rebre visitació en aquestes dates perquè ve gent, ve família que no veiem molt i tal...
però podem protegir el gos en el moment que, per exemple, si arribem, esperem que vinguin 15 persones a sopar aquest dia, deixem el gos a una habitació tranquil·lament, amb una joguina, que es pugui relaxar durant una estona abans que entrin les visites. Que no vagi ell a rebre les 15 o 20 persones que rebem, perquè segurament serà molta excitació per ell. És anar pujant, anar pujant, anar pujant... Per tant, mentre arriba la gent, millor tenir-lo tranquil i tancat en una habitació. Sí, en un racó que ell estigui a gust...
i de fet si podem estar això amb diverses persones a casa i algú es pot quedar amb ell una estona i que els 5 o 10 minuts que comença a arribar la gent estigui amb algú i que estigui entretingut i en el moment que ja està la cosa més tranquil·la i tothom té el suposto de la taula que surti el gos a saludar o sigui ara hi ha un moment pel gos però és que si li afegim l'excitació de la gent que arriba que fa 6 mesos que no veiem a la que ja té el gos i a la nostra allò és un caos a casa que realment nosaltres ho podem tolerar però el gos arribarà i dirà ostres
No, no, clar. Apareia una cosa que normalment no arriben els 15 de cop, que dius, mira, si arriben els 15 de cop, ja passem el moment i ja està, però no, és un compte a gotes de gent que va venint, inclús hi ha gent que no ve a dinar però ve després al cafè, doncs tenir un compte a tot això i donar-li el temps al gos perquè ho accepti. I algun regal?
perquè clar, potser el Pare Noel també el gos... Sí, a casa meva, cada any, cada any. Si s'ha portat bé el gos durant l'any, els reis potser també li deixen alguna cosa. Sí. Quins regals podem aconsellar a la gent si algú està perdut? N'hem parlat algun dia de cosetes joguines interactives, ja, si...
econòmicament anem bé, hi ha uns puzzles que són per fer-los pensar, però s'han de llegir les instruccions i són per fer amb ells, o sigui, no és per deixar-li el gos i que el gos els faci, és perquè estiguis tu amb ell. ¿Puzzles per gossos? Sí,
Ai, com va això? Perquè no és la primera vegada que ho sé. Solen ser unes taules o unes caixes on hi ha uns caixons per estirar o hi ha unes peces per aixecar i sota la peça o dins del calaix el que s'hi fiques és un premi. O bé un menjar o bé una joguina que li agradi molt. Una altra opció és un cong o una joguina tipus cong.
que són aquestes que n'hem parlat algun cop que se'ls pot deixar també en aquests moments del dinar, que fiques menjar dins i el gos s'entreté a treure'l i només el fet d'haver de pensar com treure'l d'allà dins ja el relaxa una mica. És una bona joguina també. I després també hi ha el tipus de joguines que podem fabricar nosaltres mateixos. Correcte.
Correcte, que també és molt, i tal com estan les coses ara en crisi i tal, és molt més assequible. Aprofitem coses que ja tinguim a casa, que no pensem donar-li una utilitat pràctica, que ja estan pràcticament per tirar-ho a la brossa. Com per exemple? Caixes de sabates, ampolles de plàstic, un cimfín pràcticament amb qualsevol cosa i imaginació. Aquesta t'agradarà, els rotllets del paper de vàter? Exacte.
Ah, sí, com podem fer una joguina pel nostre gos o gossa amb el cartró de paper de vàter? Jo el que faig, el de paper de vàter a mi ja em queda petitó, perquè les gosses que tinc són molt llestes i molt espavilades i ja em queda petitó. El paper de cuina? El de cuina, correcte, i llavors el que faig és aixafo bé la punta, fico menjar, aixafo, fico menjar, aixafo, llavors va quedant allà com un entramat de cartró que han d'anar obrint a poc a poc. Ah, i quin menjar poses?
Doncs mira... Pernil dolç? Sí, per exemple. Em sembla que hem parlat algun cop també dels aliments prohibits. Mentre no sigui ceba, no sigui all, no sigui res picant o molt greixos, el greix tampoc, els fruits secs tampoc no els hi van gaire bé. És que avui estem fent com una mena de max mix de totes les seccions. Ja que esteu aquí fem un resum també de l'any a la nostra manera.
que també vull aprofitar per comentar que ens queden pocs minuts per arribar a les 6, però que si algú ja ens estigui escoltant que vulgui trucar per preguntar qualsevol cosa, home, avui és el dia, eh? És el dia, sí, senyor. 9-3-3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. I a més a més, avui, de forma excepcional, no sé si és perquè heu vingut vosaltres o què, però tenim dues entrades per anar a veure Peter Pan, el musical,
al Centre Comercial de les Arenes de Barcelona, que estan allà a la plaça d'Espanya, al barri de Sants. Per tant, si algú vol preguntar qualsevol cosa sobre el tema de gossos, o que li passi amb el seu gos, o amb el que sigui, 93-372-3661. 93-372-3661.
Fins demà!
Bé, doncs també un dels altres temes que hem anat comentant aquí al programa durant totes les setmanes amb els nostres educadors canins particulars és el tema dels cadells, que sempre fa molta il·lusió quan tens un cadell entre les mans o per primera vegada, no?
Es regales un gos... És habitual en aquesta època, a més, que arribi el cadell i d'aquí 3 o 4 mesos estigui fora de casa. Per cert, la gent també n'està veient a través de la webcam de RadioEsbert.com i llavors ja hem posat alguns comentaris, com per exemple el Manel Roig, que diu...
Sou baiacracs, eh? Després, un que es fa dir peluts, que diu al xat Albert i Rous, sou uns cracs també, que potser és el mateix, eh? Que ha anat a posar, però està molt bé. Gràcies per escoltar-nos, Maneu. En fi, el tema dels cadells, que potser sí que estem en època, que arriben a moltes famílies o per regalar, no? Jo, mira, em sembla que va ser el primer programa, justament, que parlàvem d'adopcions, perquè també s'acostava a Nadal. És simplement...
abans d'entrar-lo a casa tenim molt clar si realment tenim temps per tenir-lo a casa, si tenim temps per passejar-lo i per dedicar-li almenys el primer any, any i mig, que és quan més dedicació necessita si hi és aquest temps, si no hi és
Més val que deixem el gos per una altra època i és preferible no tenir-ne tot i que jo sempre penso que és millor viure amb gos però és preferible per ells no tenir-lo si... També la consciència ja no tant de la raça de gos que agafarem sinó com la mida del gos que tindrem. Podem anar a veure un gos i quan és petit tots són molt macos i tots tenen més o menys la mateixa mida, el mateix pes...
Però si vivim d'una determinada manera i tenim un mastín, hem de tenir clar que d'aquí dos anys serà un mastín de 70 quilos. No serà sempre un cadellet de 300 grams. Això és important perquè hi ha molta gent que es pensa que tota la vida seran així. Sí. I no. De fet, és com menys duren. O sigui, la naturalesa els ha fet de tal manera que l'etapa de cadell els dura dos anys. Nosaltres fins a, com parlàvem abans, de 10-12 anys encara som nens.
un cadell, a partir de l'any i mig ja comença a ser adolescent ja comença a deixar idees de nen i tal, o sigui, tenim un any i mig que depèn de com ho mirem, sembla molt perquè, ostres, quanta feina en un any i mig, he de fer moltes coses
però realment un any i mig passa molt ràpid. És fer les coses bé un any i mig i tenir 15 anys d'un gos fantàstic, de poder-lo portar a tot arreu i de poder fer un munt d'activitats amb ell. Ara m'ha vingut un flash al cap d'aquestes coses que passen i és que hi ha certes exposicions que van per tot Europa amb gossos molt petits, molt petits, que són com cabells o mini o que no creixen. Això què és això? Això són una miqueta el que hem arribat a crear. Això t'ha creat... Sí, sí, sí.
Genèticament. Genèticament està buscat per alguna raó, que algú m'hauria d'explicar encara per què. De fet, el gos és un dels animals més fascinants en aquest sentit, perquè és una mateixa espècie que té tamanys i formes completament diferents. I tipus de pelatge, des d'un chihuahua que no arriba a un quilo fins a un gran danés que podem trobar de 50 a 70 quilos. I és la mateixa espècie, continuen sent gossos. De fet, fixa't fins a quin punt és forta la... com es diu això?
O sigui, la interacció de l'home sobre aquest tema que fa, no sé, 100 anys, 200 anys, hi havia quatre races, potser, que eren purament de treball. O sigui, hi havia el gos pastor, hi havia el gos ramader, hi havia...
Ah, sí? No hi havia tantes races fa anys? No, no, no. Això és molt curiós, no? Sí, mire, d'on hem parlat i és interessant també. Hem de pensar que, per exemple, hi ha races que estan derivades d'una altra race, que ja a la vegada són cruces, per dir-ho així, d'una altra race. O sigui, que ja estem buscant coses tan concretes i tan precises que a vegades se'ns escapa de les mans. Perquè quan busquem, per exemple, el bulldog francès, per dir-te un exemple...
que es va buscar una determinada morfologia per una feina molt concreta, però no van mirar, per exemple, la mena de nas que li quedava per respirar, el tipus de pell, moltes coses que venen associades a aquesta selecció. Llavors, per això, per exemple, el bulldog francès ronca quan respira, té un morro que realment no està fet... Molt propensos a al·lèrgies, a més, també. Correcte. Per tant, clar, aquí selecció natural poca. Molt poca, molt poca. De fet...
Dins de les mateixes races, no sé, una raça que a mi em va xocar molt el dia que me'n vaig assabentar, el Hatch Paper li deien, el Gran Basset, aquest de les orelles llargues, que és tot llarg. El Rastreator. Exacte, correcte. Aquest gos fa 50 anys tenia les cames llargues i era molt més curtet, la mateixa raça. I a poc a poc ha anat derivant, l'hem anat buscant, l'hem anat fent la selecció perquè sigui així.
Bé, curiós, eh? Curiós com també la intervenció de l'home a vegades negativa en aquests casos. I com a dada, ja per curiositat també vam fer un experiment per veure això de la selecció artificial en el gos i vam fer un experiment a Rússia amb guineus, però guineus salvatges. I vam començar a criar guineus per veure en quantes generacions podien domesticar-se
i vam trobar que amb 25 generacions la guineu tenia la cua com el gos, en forma així de... com un porquet, diguéssim, així recargolada, les orelles li queien cap a baix, el palatge començava a ser ataques com un gos. Sí, per tant, ja perdia tota la seva essència. Correcte. Tenia un comportament molt més de gos i no tenia comportament de guineu.
En fi, ho hem de deixar aquí perquè ja arriben les notícies de les 6. Moltíssimes gràcies a Albert Capapé i Roser Arcs per haver vingut al programa. Molt bon Nadal a tothom. Igualment, bona sortida d'any i ens tornem a escoltar per telèfon d'aquí una setmana. Sempre que els maias s'equivoquin. Sí, si no, mira, escolta tu, encantat de que haver-nos vist, eh? Igualment. Que vagi bé.
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. David Navarro i Ramon Company. El candidat a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, ha iniciat el debat d'investidura que se celebra avui i demà al Parlament amb l'afirmació que Catalunya ha iniciat una transició nacional cap al dret a decidir perquè Espanya...
hi ha una involució autonòmica. Mas ha reiterat que la consulta es farà buscant consensos i garantint un procés negociat. Parlament, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda, Artur Mas. Ha fet un discurs de poc més d'una hora en què ha obert les portes del govern als grups que estiguin compromesos amb els objectius de transformació de la realitat i amb el dret a decidir. Un oferiment que, segons ha dit, estarà amb Déu al llarg de tota la legislatura. Vaig oferir després de les eleccions un govern de més ampli espectre.
Un govern que vagi més enllà de Convergència i Unió. La duresa de la situació i la magnitud sense precedents dels reptes als que hem de fer front aconsellaven, crec jo, fer aquest oferiment. L'oferiment segueix en peu.
i seguirà en peu durant tota la legislatura. Mas ha anunciat la convocatòria d'una cimera amb els grups parlamentaris per acordar les línies mestres infranquejables que han de marcar el futur de l'estat del benestar. El portavou socialista Maurici Lucena ja ha reaccionat i ha tillat de feble el discurs de Mas. Així mateix, segons Lucena, s'ha iniciat un camí cap a la independència que el partit dels socialistes no permetrà que s'anomeni dret a decidir.
Des de Madrid, el govern central ha desmentit que estigui planejant intervenir Catalunya, tot i que recorda que no permetrà que se sobrepassi la legalitat. Alberto Ruiz Gallardon és el ministre de Justícia.
Sobre la possibilitat d'avançar la data de la consulta sobiranista, Esquerra Republicana ha deixat avui la porta oberta a fer-ho si el govern espanyol segueix ofegant Catalunya.
El govern espanyol ha reclamat el Servei d'Ocupació de Catalunya que convoqui cursos de formació en castellà en un escrit enviat al SOC. L'administració estatal alerta que si només es fan en català s'infringeix la llei. La secretària d'Ocupació de la Generalitat, Esther Sánchez, ha dit que es tracta d'una estratègia per evitar pagar els cursos. És el profund desconeixement que de nou manifesta Madrid respecte al que són les polítiques d'immersió lingüística. I per tant, en aquest sentit, nosaltres no podem més, com dic,
que desaprovar o lamentar aquesta decisió que espero que evidentment no pretengui ser una pantalla o una excusa per deixar de finançar la convocatòria de FOAP i per tant per deixar de finançar els programes de formació
Sánchez ha recordat que Madrid encara no ha transferit els 191 milions d'euros per pagar polítiques actives d'ocupació que corresponen a aquest 2012. Previsió del temps. Jordi Miralles, bona tarda.
Hola, bona tarda. El sol protagonista avui arreu de Catalunya amb unes temperatures que continuen sent agradables. I la previsió per demà, primer dia de l'hivern, que començarà a les 12 i 12 minuts, vindrà marcada per les temperatures una miqueta més baixes, però que pujaran i força de cara al cap de setmana. Per tant, demà, sol a tot Catalunya, amb alguns núvols alts més abundants al Pirineu, i temperatures un pèl més baixes, tot i que aquest descens es notarà més al matí, farà més fred, ens haurem d'abrigar una mica més amb alguna boira cap a l'interior.
de dia ambient agradable com el d'avui. Dissabte pugen les temperatures, amb sol i amb alguns núvols alts, algunes poblacions del sudí de la costa. Arribaran fins als 20 graus i diumenge pujaran més les temperatures i l'ambient serà força assolellat.
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça ha confirmat que Tito Vilanova ha estat operat aquest matí segons la planificació prevista d'un tumor a una glàndula salival, la paròtida. El tècnic estarà ingressat entre 3 i 4 dies i després seguirà un tractament de químio i radioteràpia durant 6 setmanes. D'altra banda, en el pla esportiu, el Barça s'enfrontarà al Milan als vuit anys de final de la Lliga de Campions. El partit d'anada es disputarà a Terres Italianes el 20 de febrer i la tornada al Camp Nou el 12 de març.
El milanista Bojan Kerkic tindrà l'opció de tornar al Camp Nou. Escoltem un altre jove català del Milan, Adrià Carmona. El mig campista valora a la xarxa l'enfrontament contra el Barça. El Barça és favorit, però amb el futbol mai se sap, no? L'Inter de Mourinho també no era el favorit i amb 20 minuts a San Siro, mira, el va poder eliminar el Barça, no?
I avui a les 10 de la nit l'Espanyol rep el Deportivo de la Coruña. En partit de Lliga els catalans són penúltims i els gallecs cuers. El tècnic mèxicà Javier Aguirre té tots els jugadors disponibles amb l'absència del porter Christian Álvarez. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. D'aquí una hora se celebra el ple municipal del mes de desembre que tractarà l'aprovació inicial del pressupost de l'Ajuntament de Sant Just per l'any que ve i també es farà l'aprovació definitiva dels impostos, ordenances i preus públics pel 2013. Recordem que el pressupost per l'any que ve a Sant Just és de 21.150.000 euros que són 110.000 euros més que el 2012. Aquests dos punts econòmics entraran l'ordre del dia del ple
Però també hi ha altres qüestions destacades, com ara que els 17 regidors i regidores tractaran l'aprovació de la supressió de la paga de Nadal, una mesura impulsada per reial decret. També està previst aprovar un suplement de crèdit per aplicar polítiques socials, els estalvis salarials derivats de la vaga del 14 de novembre. I es tractaran dues mocions, una que presenten els tres partits de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, per demanar el compromís de l'Estat amb el servei local de teleassistència dels ajuntaments,
També es posarà sobre la taula el van projecte de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa, la llei verd, promoguda des del govern espanyol, i el ple municipal del mes de desembre serà avui, d'aquí a una hora, com dèiem, a les 7 de la tarda, a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Els treballadors de l'Hospital Sant Joan d'Espí Moisés Brogi porten una setmana tancats al centre mèdic com a protesta per les retallades en sanitat del govern català. Dijos passat els infermers i infermeres van començar una tancada a l'hospital que encara avui s'allarga i que plega cada nit al voltant d'una quarantena de persones. És una de les protestes que també estan fent a d'altres hospitals catalans com ara l'Hospital de Sant Pau, el Parc Taulí i l'Hospital Clínic. A l'inici del tancament els treballadors van emetre un manifest conjunt presentat pel sindicat SATSE demanant que la Conselleria de Salut es replantegés
La política sanitàrica l'està aplicant perquè consideren que només serveix per degradar un sistema que era eficaç i eficient. A banda de la tancada, per demà a la tarda també preparen un acte simbòlic de protesta on conviden a sumar-se a la resta de la ciutadania. I acabem aquest butllet i parlant dels contrapastorets de Sant Jus que s'estrenen demà i es faran també diumenge.
S'han venut ja més de la meitat de les entrades. Des de la cara i la Taneu esperen encara vendre'n més els mateixos dies de la taquilla, abans de les funcions. L'estrena, com dèiem, serà demà. L'obra es titula Esteu, els contrapastorets de Sant Just, els ha escrit Pep Albanell i els dirigeix Roger Consol. Recordem que el preu de les entrades és de 6 euros pels adults i 5 pels nens de manera anticipada, i 8 pels adults i 6 pels socis de la Taneu i 5 pel públic infantil, si es compren el mateix dia de l'obra.
L'horari serà demà a les 8 del vespre i diumenge a les 6 de la tarda.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindreu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem!
Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua, on l'aigua viu. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un pessebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu!
Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el pessebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de Fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Ei, ei, ei, ei. Un taxi, no? No, tio. No vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagant, Quim. Ho has fet mil cops. No pateixis. Ho vaig fer. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho. Els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya.
Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Mutxachada, Nui! Nui! Bona tarda, són les 6 i 12. Comencem la segona hora de la penya del morro.
Gràcies, moltes gràcies per escoltar-nos. Des d'ara i fins a les set parlarem amb el Roger Cònsul d'aquí una estona que està acabant d'ultimar els pastorets de Sant Just d'Esvern que per primera vegada i després de molts anys es fan a l'Ateneu de Sant Just i ell és el director i està acabant de fer els preparatius perquè s'estrenen demà a les 8 del vespre i la segona funció serà aquest diumenge. Però abans de tot plegat, perquè a més a més també parlarem...
amb l'Arnau de Llibres, però serà el final del programa. Avui tenim una convidada que fa un parell o tres setmanes ha estrenat un nou programa de ràdio aquí, a Ràdio d'Esvern. Tot un món de moda.
Amb Mireia Redondo. Mireia Redondo, bona tarda. Hola, bona tarda. Ets tu aquesta, no? Sorti una tarda. Molt bé, cada dijous a dos quarts d'avui. De fet, avui també fas programa d'aquí una hora i quart aproximadament. Bé, t'has estrenat fa un parell de setmanes. De què va aquest tot un món de moda? Que tampoc cal ser gaire llet, no? Per descobrir-ho. No, va de neveres i frigor... No, és broma.
No, Bada, doncs com bé diu, tot un món de moda és com, doncs volem indagar dins de tot el que comporta aquest món de moda, que a vegades des de fora sembla molt, potser frívol, una mica difícil d'entendre, si no ets professional, si sembla que no hagis, si no has estudiat una carrera o alguna cosa relacionada amb el tema, sembla que no ho puguis entendre, no? I en principi volem...
Primer de tot, acostar-ho a la gent que li agrada, que potser vol també ficar-se una mica, i acostar, per exemple, des dels primers conceptes més bàsics. Per això tenim el Diccionari Outfit, des del Paisley, que abans ho estàvem comentant. Ara parlarem de tot plegat, perquè hi ha moltes coses que als éssers normals i de carrer se'ns escapa.
Però de totes formes, tu tens alguna relació amb la moda? Has treballat a alguna empresa? No, ni una. No, la meva, l'autodidacta, perquè no... No, no, no tinc cap tipus. Bé, la meva tieta té una botiga de roba, però vés de poble també, vull dir que tampoc no... Ni he estudiat cap tipus de... Aquí Sant Jus, la té o no? No, a Molins de Rei. A Molins de Rei. Bé, aquest programa Tot un món de moda, que a més a més també té pàgina web, que us convidem a veure-la, totunmondemoda.com.
que jo l'he estat xafardejant una mica, i la veritat és que està molt bé, està molt ben explicada, hi ha diferents seccions, es pot escoltar el programa, i aquí és on anava jo, perquè hi ha aquest diccionari outfit. Outfit? Què vol dir outfit, no? Comencem per aquí. Perquè clar, tu al programa, a més, també tens col·laboradors i col·laboradores que parlen de moda, expliques les coses, activitats d'agenda i tal...
Però a mi em sorprèn això del diccionari Outfit. El diccionari. Clar, és que ja estic en el món de la moda. Tu és molt anglès, no? Encara no he definit Outfit, no? Pot ser? Crec que em queda pendent. És la primera que hauria de fer. Has definit Peplum, Digi, Paisley i Cool Hunter. Digi. Home, això ara t'ho explico. Però, bueno, Outfit és una parla... Sí, és que totes són, gairebé són totes angleses, perquè...
o neixen a Itàlia, o neixen a París, o neixen a Londres, i per entendre's a nivell internacional han de crear una paraula en anglès.
la majoria de paraules són en anglès. Outfit vol dir, així, en general, vol dir vestimenta. Vestimenta, eh? Sí, conjunt de roba, per exemple, el teu outfit d'avui seria texar, no sé, jersei, no et veig i seguir les sabates, però, per exemple, no sé, un outfit, no sé, casual, per exemple. Casual, vaig casual avui, sí. Còmode, però elegant, una mica. Clar, tu, gràcies, tu d'aquelles persones que quan vas a escollir la roba que et posaràs quan et llibres... Ui, tinc un dilema. Estàs mitja hora, una hora? Sí.
Bueno, intento pensar el dia anterior, perquè jo... El dia anterior? El dia anterior. Què dius ara? Tu, al dia anterior, ja estàs pensant quina roba et posaràs. Sí, perquè a vegades, inclús fent això que has dit el DIY, bueno, el DIY es diu DIY, i vol dir do it yourself. Ah, do it yourself. Exacte. Ara t'ho explicaré, si vols. Sí, ja prendré moltes coses. I clar, molts cops fent coses d'aquestes...
em poso al llit a dormir i no sé, estic la típica mitja hora que estàs mirant el sostre, que no estàs pensant les coses al dia amb el que has de fer demà, i entre d'altres penso, mira, això que he fet avui, podria haver enganxat això, mira, podria combinar, doncs no ho sé, no ho sé, qualsevol, puc posar-me aquest coi de camisa amb això a sobre i puc posar-me una bufanda, a més de posar-me aquestes fotos ho provo amb bambes, a veure com queda. El teu armari deu ser, el de Pretty Woman, no? Bueno, no tan gran, però he acumulat molta roba durant molts anys. Quantes sabates tens?
Uns quants bastants de parells. Més de 30 parells? No, no, no, més de 30 no. Em faria mal inclús tenir més de 30 parells. No sé si hi ha molts programes de moda per ràdio. Per ràdio...
Personalment no em conec cap. Arracu crec que no, a mi em sona. Catalunya Ràdio tampoc no em sona. I altres ràdios... A nivell nacional tampoc no em sona cap. Potser estaríem parlant de l'únic programa de moda de ràdio del món. Igual alguns inclueixen una secció que parlen una mica, però jo crec que a mi mundial sóc l'única.
Bé, doncs escoltem com sona aquest programa, perquè tu mateixa vas definir la paraula pasley. Pasley. O pasli, no sé com s'ha de pronunciar. Sí, jo tampoc no ho sé gairebé. Doncs en aquesta secció del diccionari Outfit, que aprendrem coses molt cools, eh? Què em sembla? Pasley. Què és el pasley? Pasley.
Doncs és un tipus d'estampat en forma de llàgrima corbada, que històricament tot va començar a Escòcia, un municipi gran, de fet és el més gran d'Escòcia, que tenia el nom aquest de Paisley. Van començar a produir aquest tipus de teixit amb la llàgrima aquesta repetida com una senefa, com estampat, i d'aquí es va convertir en una...
ho van convertir en un tipus d'estampar típic d'allà i alhora va fer més fàcil l'exportació d'aquestes teles. Tot i haver nascut allà, l'increment de la demanda i la necessitat de baixar els costos de producció van fer que haguéssim de traslladar o diversificar les fàbriques. Ara no es produeix només a Escòcia, ara es produeix a l'Índia, per exemple, al Brasil, es comercialitza al Canadà, a Austràlia, però ara...
Avui en dia és una tela que la podem trobar a qualsevol lloc, però originalment va néixer Paisley a Escòcia, cap al 1930, al 1940. Bé, doncs aquesta és una explicació de Paisley, i cada setmana tu vas explicant coretes de la moda i paraules així com rares, no? Com dèiem, totes són angleses. Home, la primera, la Peplum, aquesta...
inclús tinc amics que ja s'ha quedat com en broma de dir el Peplum jo tinc una de samarreta Peplum i ja pot me la poso i ja és la broma de la nit però què és Peplum? és el nom com es defineix la samarreta si entres dins de la web hi ha diverses fotos és una samarreta que és entallada just una mica més a baix del pit i llavors s'obre com una flor
Llavors fa que marqui molt la silueta femenina. Ah, sí, ostres. Queda bé, queda molt bé. Queda molt bé, estimant les fotos molt maques. Però clar, et diuen Peplum i dius com? Jo pensava que era un tipus de flor. Sí, sí. Que potser ho és també, no ho sé, ho hauria de descobrir. No, no, no, és que hi ha moltes coses de la moda que efectivament desconeixem. Tu ets una fashion victim? No ho sé. Potser començo a ser-ho, però encara no m'hi considero. Jo crec que sí, i no et conec.
Ah, vale, doncs llavors... Llavors, si em diuen que no em coneix gaire... No, no, no ho sé, però ho dic perquè... Home, m'agrada molt. T'agrada molt la moda. Disfruto, cada dia miro centenars de blogs, descobreixo... Centenars de blogs? Sí, segurament centenars, sí, sí.
Estàs malalta i enganjada? Estic, sí. Per mi és un... Bueno, mira, com a qui li agrada, no ho sé, donar menjar... No, no, però això és important saber-ho perquè si algú escolta el programa diu, bueno, a veure qui ens està explicant què. Doncs mira, una persona que sap molt del tema. Per cert, que també hem seguit una mica per Twitter. També. Sí, vas estudiant coses i la majoria dels teus tuits són en anglès.
Per no dir gairebé tots. Sí, els de les fotografies, no?, sobretot. Molts, molts. La majoria. Sí, potser també Instagram i tal. És que, clar, és una manera d'arribar a més gent. Llavors, clar, tot i fer el programa en català, molts cops intento fer-ho en anglès perquè, bueno, per tenir més visites o perquè també hi hagi gent que pugui veure-ho. Les fotografies, per exemple, d'això del do it yourself, que són tècniques com per donar-li una segona vida a la teva roba, doncs, clar, amb les fotografies a vegades no cal llegir-se el text...
i potser hi ha gent que no és de parlar català, no ho sé, hi ha visites, per exemple, d'Austràlia o de Canadà, doncs, mira, en un futur m'agradaria fer la pàgina d'anglès, no l'estava pensant. Ara ja està, ja està, ja s'ha de quedar això al cap. Ara ja està, una altra cosa a fer. M'arribi a casa ja fent-la tota en anglès, clar que sí. Per cert, jo volia preguntar-te, ja que estem en aquests dies previs a Nadal, que ja tenim tots els diners familiars, els sopers, Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any,
Com hem d'anar vestits per anar bé, elegants, i no provocar el comentari de, hòstia, mira com va aquest. Mira com va aquest. Com va de què? De massa arreglat? O de que sembla un arbre a Nadal? No, perquè clar, hi ha gent que confon elegància amb no ben vestit a emportar tot el que tens armari sobre. No cal, no? Llavors, clar, això no caldria. Clar, hi ha gent que es posa de tot, que es posa collars aquí, braçalets, mocador... A vegades està amb la simplicitat.
Potser no cal portar, no sé, dos cullerets, anells, polseres, tot de complements, sinó que, no sé, a mi per exemple m'agrada vestir-me senzilla, no sé, potser peça pantaló o peça samarreta, tipus peplum, per exemple, de color negre, amb alguns brillantets o alguna cosa, i portar algun tipus de complement, tipus, no sé, per exemple, algun culleret així que sigui llarg que ressalti o que...
que li doni un toc a la samarreta, alguna pulsera. Tipus Tous, per exemple? Bé, jo no soc gaire de marques, la veritat. O fer-m'ho jo mateixa o trobar-ho per botigues de, no sé, d'Alborn, de Barcelona, botigues de... No de marca. O sigui, que no sigui el que porti tothom, tampoc, perquè...
Perquè ara, com està la passió? Jo t'ho dic, ja estic molt peix amb aquest tema. Com està la moda? Quina és la tendència? Què es porta ara? O què arribarà pels propers mesos? Perquè també hi ha molts regals aquests dies i també hi ha molta gent que... Doncs el típic jersei, no? La típica camisa o la típica peça de roba que sempre cau per aquestes festes i per Nadal. Per cada bé, un bon regal, en aquest sentit, ara què és el que es porta? Perquè he vist, per exemple, que es porten molt els jerseis amb taronges...
Blausels... Sí, amb tons pastels. Sí, sí, amb... Perdó, perdó, eh? No, no, jo t'ho vaig... Així el pròxim dia ja em comences a dir... Portes una samareta pastel, un top pastel molt maca. Llavors dirà, mira... És l'objectiu, eh? És anar-te'nsenyant. Tindràs molta feina, ja t'ho dic ara. De totes formes, què és el que queda bé? Clar, a veure, depèn de l'estil de la persona a la que li has de regalar, perquè, no ho sé, per exemple, ara es porta molt tota aquesta tendència americana de...
una mica cowboy, per dir-ho d'una manera, tipus botes amb xapes, amb punta una mica de punxa, botes baixes de... és a dir, fins al turmell, amb una mica de taló, però no gaire... Sí, exacte. Tipus faruer, sí, d'aquest estil, caçadores de cuir negres, sobretot amb moltes xapes i coses... això, tatxueles? Bueno, tatxes. Tatxueles, en català. Per exemple, aquí els ombros, els colzes, les mànies, coses que...
Que sigui com un contrast entre, per exemple, una cassola negra i les tatjuaves enganxades aquí a les... I això per noi i noia o només noi?
Jo domino més el que seria el sector femení. El sector masculí hi ha varietats, igual que hi ha de gama de colors. Però és que, a part, ens sembla bé tot el que ens regaleu. Clar, és que el problema és aquest. És el gran problema. Els homes, els nois, o sigui, ens sembla bé, ens agrada. Bueno, depèn de què, però ha de ser molt extrem, per dir, no ho porto. Si la nostra parella ens regala alguna cosa, és com, vale, gràcies, carinyo, m'ho posaré, no? Llavors, clar, sempre t'ho has de posar perquè ha de bé.
Clar, és complicat perquè, clar, com que no direu que no, o per lo menys no ens ho tireu pel cap, doncs, bueno, doncs ho posarà. En canvi, regalar una cosa a una noia ja costa més. Per què sou així de punyeteres? Ja, perquè, mira, cadascú té el seu estil, tot allà afilat prim i, no sé, de vegades les noies, doncs, també, com que ens movem amb les tendències, doncs, depèn de quina època, potser, no sé, jo fa molt de temps que no porto res de color rosa, però res. Clar. No ho sé, ara, ho dic ara, però igual d'aquí mig any et dic, oi, mira, ara que es portes el rosa i no paro de comprar una cosa de color rosa, no ho sé, saps?
Vull dir, clar, també va en funció de l'estació de l'any, del que ve, del que vindrà, del que tens a l'armari, perquè a vegades has de tirar molt de, ai, mira això, mira, li tallo això, li fico això per allà i faig un do it yourself. Clar, ara en parlem d'això, perquè és una mica com obrir la nevera, també, no? A veure què faig per sopar. Si tinc aquí quatre cosetes, a veure què en puc fer. I el do it yourself, de fet, per la gent que n'estic escoltant des de fa poc,
Estem parlant ara amb la Mireia Redondo, que fa aquest nou programa, tot un món de moda, de moda, lògicament, aquí a la ràdio, que és dijous a dos quarts de vuit del vespre, i fins a les vuit, mitjoreta, està, passa molt bé. Sí. I jo et volia preguntar, això del Do It Yourself, que les sigles són D, I, Y... Do I, Y...
Do... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai... Guai...
Bueno, patchwork seria un tipus de do-it-yourself. N'hi ha, per exemple, a la web n'hem penjat avui dos, estàvem emocionadíssims avui fent do-it-yourself, ens hem en mal entonat i n'hem fet tres o quatre, encara n'hi ha més per penjar. Molt bé. És com donar-li una segona vida a peces de roba o sabates o polseres o inclús barrejar polseres amb jersells o sabates amb teles que no sabem què fer, barrejar-ho i crear una peça que ja teníem però...
amb un estil propi, com si hi haguéssim, perquè l'hem dissenyat o redissenyat nosaltres. Per exemple, avui hem fet un d'unes segates de taló que la part... Quan dius nosaltres, a qui et refereixes? La meva germana és la principal col·laboradora en el programa. No ve aquí físicament a parlar, però l'altre dia va trucar i és la mà esquerra a l'hora de fer els DIYs. Sempre fica les mans, jo faig les fotos, ella ajuda a col·locar-ho...
La indústria tèxtil redondo, no? Sí, exacte. Que està acompanyant a tot plegat. A punt de crear una empresa. Molt bé, doncs si voleu saber una mica més de moda, ja sabeu, cada dijous, a dos quarts de vuit del vespre, tot un món de moda. Mireia, t'agraeixo molt que hagis vingut al programa. Merci, gràcies. Moltíssimes gràcies per venir, un aplaudiment per ella i res, d'aquí una hora comences, eh? Avui de què parlaràs al programa? Ah, sí.
Hi ha algunes sorpreses. Paré Diccionari Outfit i després algunes sorpreses. Ens pot dir la paraula sense... No, així encara té més en anglis. Això vol dir que no ho sap, que no s'ha preparat. Mireia, moltes gràcies, que vagi bé. Gràcies. Buena tarda.
Camí cap a dos quarts de set, no? Dos quarts de set del vespre i d'aquí uns moments connectem en directe amb la Taneu de Sant Just que estan fent els preparatius dels pastorets que demà s'estrenen a les vuit del vespre amb quasi bé, em sembla que un 80% de les entrades de la venda anticipada venudes. Fins ara mateix!
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Passar la frontera el maleter d'un Mercedes verd i atrocinat La primera nit en un caixer
La següent sota el pont de la ciutat. La tercera pensant el camí fet. I la quarta somiar en com desfèl. Mentre remugaven els bodells. Llamps i trons feien baixar el cel. La nit em para els cets.
I l'estempeste dels llarres, no hi ha pany si és prou l'afany. I d'aquesta manera, aprenc el calavera, saltar prets i obrir candaus. La cinquena nit també ploguer, l'adrenalina prou té el seu encant.
El sisè camí no se n'estigui i perder la por del debutant. La setena nit es va confiar i ens surtis raulit i pentejant davant la reixa humida d'aquell fort de pa.
Dos gendarmes i el blau llampagant. La nit em van al cest i les tempestes als lladres. No hi ha pany si és prou afany. I d'aquesta manera van agafar el calavera per saltar prets i obrir candau.
Entrar a comissaria en Manillat
Remugant dins d'un cotxe celular. La primera nit no va dormir res. I el després següent ja era el carrer. La nit empara els sexes. I les tempestes als lladres. No hi ha paix si és prou afany.
Dos quarts de set del vespre en directe a la penya del morro mentre escoltàvem el nostre Joni Caix particular que és Roger Mas. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu.
Bé, estem intentant localitzar, com hem comentat fa un moment, el director dels Pastorets, que s'estrena demà a Sant Just, uns Pastorets completament moderns i contemporaneitzats, que de fet es faran dues funcions, una demà i l'altra diumenge.
Però, escrits pel Pep Albanell amb el títol Els Contra Pastorets i dirigit pel Roger Cònsol, però no trobem el Roger, malgrat que havíem quedat amb ell per parlar-ne. Però vaja, de totes formes, fem un canvi de cromos i abans ens aprovem els llibres i d'aquí una estona ho tornem a intentar amb el Roger, que ens imaginem que deu estar liat fent els preparatius, lògicament, del dia abans de l'estrena.
d'aquests pastorets, d'aquests contrapastorets a l'Ateneu de Sant Jus. I és per això que tot seguit rebem el nostre analista literari particular, que és l'Arnau Consul. Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Arnau. Què tal? Com estàs? Home, doncs quin nervis. Ja, perquè és que, a més a més, em sembla que tu també... Jo no puc revelar el meu paper, però jo tinc algú a veure. Sí, és que... Algú a veure amb aquests contrapastorets. Això t'anava a dir? Doncs home...
Pots dir que hi ha 40 extres? I posa que això, aleshores, devem ser uns 12 actors, així. O sigui que tu fas paper, tu no ets extra, tu ets paper en frase. No, no, a veure, jo només puc dir que el meu paper és clau, sense el paper que jo faig l'obra cau.
Un moment, un moment. De fet, van estar trucant al Julio Manrique, perquè ell no podia... El mateix Julio Manrique diu que vagi l'Arnau, no? Això no ho sé, suposo que sí, però no és algú que tampoc no m'he preocupat de saber. Bé, doncs escolta, d'aquí una estona intentarem localitzar el Roger, perquè...
Ja l'hi recordaré, perquè clar, penseu que ara tenim Asset General. Ja, ja, ja. I res, a les 7, hem de començar puntualment l'Asset General. Tu, Jordi, que ets home de teatre, també saps que l'Asset General és l'Asset que mai va bé, però que s'ha de fer.
i és molt important. Escolta, mira, coses de la ràdio i del directe, pots esperar-te un moment, Arnau? Sí, home. Perquè em sembla que hem localitzat el teu germà, de fet, que és el Roger, i que dirigeix aquests contrapastorets, i el tenim al telèfon. Roger, bona tarda. Molt bona tarda, què tal? Molt bona tarda, Roger. Gràcies. Gràcies.
Bé, no et preocupis, perquè ens imaginem que deus estar acabant de fer aquests preparatius. Com hem comentat fa un moment, es faran dues funcions d'aquests contrapastorets, una demà i l'altra diumenge, i ja s'han venut una mitjana d'entrades de, no sé si 300, una barbaritat... Unes 300, que és l'última notícia. Sí, sí, home. Que ho fa directe a ràdio, al teu programa, tan estimat.
Moltes gràcies, Roger. Escolta'm, les entrades de diumenge gairebé estan exhaurides. Gairebé exhaurides de diumenge. Per tant, la gent que vulgui venir diumenge, que no s'esperi a comprar-les diumenge. Jo vindré demà. Amb un pam de nas. Jo vindré demà, Roger, jo vindré demà, i ara quan surti d'aquí, no vull dir el que faré, perquè si no la gent també ho farà i em queda gent centrada. Clar, clar, perquè la gent segueix. En fi, com dèiem, l'estrena serà demà a la Taneu, la funció es repartirà diumenge, l'obra es titula És teu, els contrapastarets... És teu? És teu?
els contrapastorets de Sant Just. Què vol dir aquest títol? És teu? Aquest és teu, és un leitmotiv, o sigui, una cosa que es repeteix durant l'obra, perquè tothom li pregunta al protagonista de l'obra, que en aquest cas es diu Josep, si una criatura que acaba de néixer és seva o no és seva. Això, si algú sap una mica, algun dels oients, una mica d'història bíblica, només una miqueta,
només una miqueta, molt miqueta, molt miqueta, sabrà que Jesús, el Jesús de fa 2.000 anys representa, doncs no va ser fill de Josep, perquè així no no seria tan famós.
com que ells tan famós perquè era fill de Déu, no?, teòricament. És veritat, de fet va ser... En Josep va ser el seu pedastre, diguéssim així, no? Sí. Podríem imaginar que a Sant Josep tothom li podia preguntar, és teu, també, no? Clar. I Sant Josep devia dir, bueno, sí, però no. Clar, com ho expliques a la gent amb aquella mentalitat tancada de l'època? Clar, que no era seu, no?, fa dos mil anys. I llavors, com que l'obra és del tot respectuosa, és molt pedagògica, és molt divertida...
O sigui, no em cansaré de dir-ho, són contrapastorets, però no antipastorets, d'acord? Són contrapastorets perquè juguen a la contrària. Amb uns pastorets normals el naixement és el final. Aquí és el primer que passa, el primer que passa és el naixement, d'acord? De fet, a partir del naixement passa tota l'acció. I llavors, per això són contrapastorets, per això són contrapastorets.
O no, antipastonet. No, no, ja ho entenem, ja. El Pep Albanell és l'escriptor, va guanyar un premi de l'SGAE l'any 2005, i a més assegura que l'obra té una clara intenció de crítica cap a les típiques actituds de la societat, com el racisme, amb elements moderns, i també, ens pots avançar alguna cosa, Roger? Home, per exemple, doncs que l'obra no passa a Betlem, ni a Nazaret, sinó que passa entre la penya del Moro, per exemple. Escolta, Poin, algun actor diu la penya del Moro?
No, no, llàstima que no. Es diu Molts enjust, es diu Esplugues, es sorcien els cargolins... No, ho dic perquè es podria fer un guinyo i fer veure que s'equivoca... Clar, fer veure que s'equivoca dir la panya del morro. Home, i això si l'any que ve, si l'any que ve, doncs, li poso una mica de diners al programa, si coproduïu l'obra... Els diners? Què hem de posar diners? No, si... Tot arreglat. Però jo t'anava a dir al revés, que si produïu vosaltres el programa...
Si els contrapastorets produeixen, ja farem alguna cosa. Doncs escolta, Roger, ara com està el tema? Perquè tenim el teu germà, que també el tenim al telèfon, que això ara serà molt bonic perquè ell, saps què passa? Que fa la secció de llibres d'aquests moments. Hola, què tal? Ui, espera. Ara hi ha hagut una falta d'embol. No, és que peta tot. És que no podeu parlar entre vosaltres. La persona que va idear la taula està molt bé perquè fa que no pugueu parlar entre vosaltres. Però bueno, si us heu de dir alguna cosa...
Doncs mira, ara m'acaben d'obrir les llums a la Taneu, fins ara estàvem a les fosques, que estàvem ultimant unes coses d'il·luminació, d'enfocaments de focus i tot. Ah, val. I ara ja començo a veure que hi ha diversos extras que han arribat, que estan vestits per començar, doncs, l'assat general. A quina hora teniu les...? Va venir l'autor, va agradar molt, i a veure, doncs avui saps que és allò que diuen que els assats generals estan fets perquè surtin malament les coses, no? Sí, home, evidentment, evidentment. Avui ha de sortir malament i no passarà res si surt malament. A quina hora comença l'assat general?
Teòricament a les 7. A les 7. 7 i 4, o així. Però anem una mica, com és el munt del teatre, anem una mica fora d'obres. Bé, però ja és això. Quant dura l'obra en total? En total, penso que hi ha uns 20 minuts de mitja part, i per tant jo crec que una hora i vint amb la mitja part comptada, eh? O sigui, una mitja hora la primera part i uns 25 minuts la segona. Ah, doncs escolta, Roger, molt bé, perquè a vegades hi ha pastorets que duren 4 hores i que es fa terme. Ah, exacte, exacte, no cal. No cal, no cal.
Està molt bé, està molt bé. Per cert que l'altre dia, no sé si has de comentar alguna cosa sobre el tema, però vam estar en parlant que esplugues de Llobregat ja fa molts anys que fan els pastorets. I tant, més de 30, eh? Sí, i que fan una cosa, no diré semblant, que tampoc és reoriginal, perquè s'ha fet ja en molts llocs, això d'adaptar els pastorets a l'actualitat del municipi tot plegat.
Us heu inspirat amb els pastorets d'esplugues? No, la modernitat dels pastorets nostres i la modernitat dels pastorets d'esplugues no tenen res a veure. Em sembla, perquè jo no he sigut mai espectador dels esplugues, però me'ls han explicat i l'èxit que tenen és brutal, que em sembla que fan 7 o 8 funcions. Una passada, sí, és una normalitat. Una passada i des d'aquí felicitats a la gent d'esplugues que està organitzant aquests pastorets fa tant de temps.
És que em sembla que agafen un text antínic, o sigui, el text de Folky Torres, d'acord, com a base, i a partir d'aquí l'actualitat ve i va, va i ve. O sigui, si un any surt el Capitán d'Amèrica, surt el Capitán d'Amèrica. I si un any surt l'Eix Rec, quan doncs surt l'Eix Rec.
I si un altre any el Dimoni és un Red Queen, doncs Red és un Red Queen. I no estic dient res científic, eh? Vull dir que... No, no, no, que aquest any, per exemple... Aquest any, per exemple, és possible que surti el rei Joan Carles, no? Matar l'elefant, per exemple. Exacte, exacte. Hi ha alguna cosa semblant aquí a Sant Just o no? És que a més que és el text que és diferent, és la textual que és diferent, d'acord? D'acord.
El que sí, per exemple, que agafem i fem garrotins, també, o com hi denem aquí, nyucris o nyicris o nyacris o nyacres. Sí, aquells versos cantats, no? Els versos que repassen l'actualitat de l'any, i sí que agafem una mica de coses de l'actualitat. Per exemple, els defensors del poble i ciutat, o els tractors del poble i ciutat,
doncs, si tindrà, et sentiran algunes coses i la pugna entre grocs i blaus, visc els grocs, per cert... No, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, va. Tu no sabres pel blau que et penjo. Perdona, perdona, no, no, no, no, no, no, no, no, no, és que sóc jo que et penjo a tu? Que ets groc?
No pot ser que un programa com La Penya del Morro sigui tan partidista. No partidista, és que la ràdio és blava i cangi també. La ràdio és blava! I cangi també! La ràdio és blava!
I canxi també! No, no, t'ho dic perquè, clar, ostres, jo ho sabia això, que fort, o sigui que ets groc, tu. Doncs escolta'm, no, l'any que ve, tornant al tema, surt amb una corranda d'aquestes que cantem a la mitja part, això dels blocs i els grocs, i a mi m'agradaria que l'any que ve, entre Festa Major i Pastorets, hi hagués relació amb això dels blocs i els grocs, o sigui que...
Qui guanyi té dret a fer alguna cosa als pastorets... Em sembla molt bé i molt bona idea, perquè s'han d'anar fent aquestes coses, penso, és la meva opinió, per fer poble, fer xarxa, també, i que no només quedi per la festa major, també, no? Vull dir que en altres punts de l'any també es pugui anar recordant això dels graus i els blaus, que està bé.
En fi, Roger, ja no et molestem més, perquè segur que esteu molt enfeinats amb tot el tema de les llums i tot plegat. Per cert, ens pots dir algun personatge il·lustre de Sant Just que hi participi, que conegui tothom o bastanta gent, o no? No sé qui hi ha, eh? Aviam, molts joves coneixen el senyor Guillem Pérez.
moltes no tan joves coneixeran un ex-xiveca com el Santi Solano. Sí. Carrao Blau fa l'escenografia. Molt bé. I a partir d'aquí un metge de Sant Joan de Déu, per tant, que haurà disparit molts Sant Justenques i Sant Justenques. Ah...
doncs es diu Joan Roca, fa de cròtal, però ho hagin conegut el Joan Roca, etcètera, etcètera, vull dir que de gent coneguda del poble n'hi ha. Home, perdona, i un fet que ho demostra és aquesta venda anticipada que dèiem que va molt bé d'entrades i que això també és un èxit perquè, clar, entre que hi ha 40 extras i que la gent també va veure, no?, els seus familiars i els amics i coneguts. I que també és la novetat i tot plegat i esperem, doncs, ara.
Volem néixer aquest any, volem començar una altra edició i l'any que ve seguir-la i fer-la gran i a partir de l'any que ve, doncs fer-la gran. Jo demà vinc. Jo demà vindré. Hi ha fotocall? Fotocall? Hi ha fotocall? Ara mateix, que és fotocall. No ets que és un fotocall? Va, tu ets de punt al teatre. No serà un protocall amb fotos. Ah, no, ja sé què és. Vols dir la catifa vermella? Sí, catifa vermella. Va, te la posarem especialment per tu. Però serà groga, sàpigueu. Ah, va. A veure, la catifa groga. No potser no ho vinc.
No, jo ho dic perquè jo només vaig als llocs i hi ha fotocalls, si no, no. Escolta, Roger, ens veiem demà. Moltes gràcies. Una abraçada molt fort. Que vagi bé.
Bé, tres quarts de set de la tarda, i ara em permetreu que demani mil disculpes a l'Arnau... Mira, l'Elie Capdevila diu, si no hi ha fotocall, no vagis. Clar, clar que no. Demano mil disculpes a l'Arnau Consul, que és el germà, que segur que per això em disculparà, que porta ja deu minuts esperant el telèfon. Arnau, estàs aquí encara? Hi soc, hi soc. Hi soc, però no et disculpis, home. No per tenir-me esperat.
Que esperància, que et disculpo per ser blau. Ostres, espera. Espera't un moment, espera't un moment. Pregunta com es diu el meu personatge. Com es diu el teu personatge? Groc. Oh!
Escolta, i com pots ser col·laborador de la penya del morro si la penya del morro és blava? Bueno, no, no, és que de fet estic per vendre'm a Ràdios Plugues, eh? Sí, em llestima que fa uns anys que la van tancar a Ràdio Estudios Plugues. La reobriré, eh? La reobriré de col·laborar. En fi, de fet era tota una tàctica perquè ens diguessis quin personatge feies que no ens volies dir, Arnau.
Ah, perquè en realitat tens l'ànima groga, tu. No, no, no, no t'enganyis. En fi, parlem una mica de llibres o què? Vinga, va. Parlem una mica de llibres, perquè a més tu deus anar cap a l'assaig, o sigui que tampoc no hi estarem gaire estona, Arnau, cap allà. Explica'ns una mica de cara a aquests dies què és el que es porta. Què és el que se lleva de llibros a la hora? Home, jo crec que convé repassar la nit de Santa Llúcia, com de nit dijous passats. És veritat? Divendres, perdó. Uh-huh.
i que, home, ens va deixar alguns noms interessants com a guanyadors. La gent va poder veure per TV3 com el Premi Sant Jordi, el més important de la setmana setmana, se l'enduia un il·lustre, ben conegut de tots, Mario Serra, amb una novel·la sobre el que podríem anomenar la Stephen Hawking català. Què dius ara? Sí, sí, perquè la novel·la no és una biografia, però hi surt un personatge bastant principal, que és un matemàtic,
que no coneix ni Cristo, o fins ara no el coneixia ningú, evidentment aviat començarà a ser famós, que és d'alguna universitat catalana o així, o no? No, no, no, un personatge absolutament autodidacte, però que va fer un seguit de teories que evidentment no et sé explicar, però que estan avalades per universitats americanes, que es va cartejar amb catedràtics de, bueno, no sé, amb els...
els matemàtics més importants del moment, amb algunes teories absolutament reveladores. És un senyor que va néixer, crec que per allà a Figueres, o per allà a Broc, i ja de naixement va tenir una paràlisi, doncs, imaginat, similar a la del Hawking. No podia valdres per si mateix. Per tant, com que era a principis del segle XX, la família el va tenir com per un invàlid i inútil, que és el que passava en aquells moments, fins que, quan tenia quatre anys, es van adonar
que el bon home llegia sol. Havia après a llegir sol i llegia perfectament i va començar a parlar llegint. I aleshores es van adonar que tenia una ment extraordinària i tota la seva germana, la seva mare i unes cosines es van volcar a cuidar aquest home que això va acabar resultant ser un natge de les matemàtiques i tot i que evidentment era...
no podia moure res més que el cap, per entendre'ns, no? I aquest és el protagonista de la novel·la guanyadora de, com comentàvem, del Premi Sant Jordi, que l'autor és Mario Serra. Exactament, que és Mario Serra. Que no el posa com a protagonista, perquè ell mateix deia, clar, tenia dubtes que després de quiet no l'encastellessin una mica. Fa llibres de gent invàlida. Aquest no era el motiu. De fet, el motiu era tota una història familiar al voltant d'aquest, d'un pare que desapareix, no se'n sap res més i tot plegat.
I les protagonistes són sobretot les cosines que tenen cura d'aquest personatge. És un personatge, Ferran Sunyer, conegut a nivell científic moltíssim a fora, com sempre passa normalment en aquest país, i que això, vull dir, té... A nivell internacional o dins del món científic, evidentment aquest petitet món científic, és un esdefejògic, a banda de la similitud desgraciada de la immobilitat i la invalidesa.
I l'obra, quin tipus de novel·la és? Que és una novel·la misteriosa? Sí, és una novel·la de saga familiar, o sigui, de costumista familiar i que explica una mica la Barcelona entre els anys 20 i els 40, no? O sigui, i com d'alguna manera aquest repàs de la república i el pas cap a la guerra i, evidentment, el franquisme, doncs es viu des d'un lloc apartat, com podria ser un mas...
entre Figueres i Cadaqués. Sembla que la família eren amics de Dalí. Dalí té un retrat d'aquest personatge. Tot això en la ficció, clar. No, no, en la ficció no. En la realitat Dalí va pintar aquest personatge. Hi ha un quadre que es conserva a no sé on dels Estats Units, en un museu de Parli, que és...
un retrat d'aquest Ferran Sonier. Bé, molt curiós tot plegat. Tota aquesta sara d'intriga dona per una novel·la que, en fi, ja veurem com és, perquè això és el que s'ha explicat, però, evidentment, ningú l'ha llegit encara, més enllà del jurat. Quan surt publicada? Normalment surten aquests llibres a finals de febrer i a principis de març. Ja, de cara a Sant Jordi, fer una bona campanya... De cara a Sant Jordi, de cara a tota la promoció. Bé, Arnau, doncs queda dit. Com es diu, per cert, el llibre?
Doncs ara menganxes amb fals, perquè no ho sé. Ah, bueno, no passa res, com que ets groc, és normal. Sí, són coses que passen. Sí, són coses que passen. En tot cas, és ben fàcil, eh? Ferran Sunyer, Marius Serra, novel·la, Premi Sant Jordi... Busques al Google, no?, i ja ho tindreu. Ah, el Google, que és com a l'abast, i tot amb...
Telèfons mòbils. Sí, home, sí, tant. Escolta, abans que marxis, perquè ja et deixem perquè vagis cap a l'assaig de final i general dels pastorets, perquè la gent, a vegades, clar, aquestes notícies passen desapercebudes, perquè potser la indústria cultural moltes vegades queda en segon pla, no?, per darrere dels esports i tot plegat. Però hi ha hagut una OPA hostil a l'editorial La Breu? A veure...
És una manera metafòrica de parlar, diguéssim, però... Curiosament, aquella mateixa... Sí, què ha passat? Explica'ns una mica... El Premi Carles Ríbal va guanyar un poeta que es diu Francesc Garriga, conegut potser per alguna gent que veia en aquell programa que deia Avísa'ns quan arribi el 2000. Sí, home. Doncs el senyor Gran, que sortia parlava de poesia, molt divertit. Que després el van canviar per Efecte 2000, em sembla, el programa aquest, no? És possible. No sortia el Vinyoli, també, allà? Exactament. El Vinyoli era un dels presentadors i aquest
Era un col·laborador que sortia tant en tant i tenia força gràcia, hi ha gent que se'n recorda. Era un poeta que havia publicat a Proa, però pel que sigui, Proa se'n va cansar i ell va seguir publicant a l'Abreu. Després de 3 o 4 poemaris a l'Abreu, l'últim fa un any, ara de sobte ha guanyat el Premi Carles Riba, el més important en Pusí Catalana, i que per tant el publicarà a Proa un altre cop.
En aquest cas diries, home, mira, torna a la casa mare, a més a més és un senyor molt gran, que està cascat de salut i quasi és com un premi, allò, a una carrera, no? Ja l'han avisat que el 2000 ha arribat, ja o no? Doncs no, no estic segur. Ell va anar allí amb el seu bastó i va agrair-ho, no? Sí, clar. I clar, fins aquí no passaria res si no fos que el premi Mercè Rodoreda sigui el de contes, el més important de la literatura catalana, en contes, que també és a donar a la nit de Santa Llúcia el va guanyar Tina Vallès,
una blogaire bastant coneguda, que ha tret 3 o 4 llibres, també a l'Abreu, i que es començava a fer un nom com a narradora jove, potent, i que, clar, també publicava a l'Abreu. I ara, de sobte, aquest llibre el publicarà també Proa. I bé, diguem que dins del món literari s'ha comentat molt que Proa, un editorial gran, hagi pres dos autors
dels que venen més, perquè Francesc Garriga, l'Abreu, en principi té 3 o 4 autors que venen molt i els altres va tirant com...
com poden, no? I clar, dos d'aquests autors ara de sobte se'n van a l'editorial gran. Arnau, això sempre passa, eh? El peix gros s'acostuma a menjar el peix petit. Aleshores, sembla que entre mig hi ha hagut una trucada entre editors, demanant disculpes, dient no és nou per hostil, no estava previst, això jurats, és una casualitat. Ja, ja. I ha fet córrer molt la rumorologia en el món literari català, que evidentment és un món literari petit, on tothom es coneix, i en fi...
Durant una setmana, deu ni do els articles, i els blogs, i els twitters, els tuits, vaja, que han anat sortint sobre el tema. Bé, doncs si us trobeu alguna persona que estigui dins el món de proa, li podeu dir, eh? Escolta, molt bonic el que heu fet, eh? Molt bonic. Sí, molt bé. Doncs Arnau... Sou breus, ara? Una cosa així es pot dir, no? Sí, ara també, també, també, per tocar la... Només un comentari que tothom sàpigui que avui, 20 de desembre, fa 200 anys,
que es va publicar les fàbules, contes i llegendes, o que es van començar a publicar, dels germans Grimm. Home, home, home. I clar, això vol dir la Ventafocs, la Blancaneu, la Caputxeta Vermella, les 7 Cabretes de Lleó, Axel i Gretel, tot, tot, tot. Avui fa 200 anys? Avui fa 200 anys que es van començar a publicar, el 20 de desembre de 1812. Que fort. Per treure diferents volums, el primer va sortir avui, fins i tot si en treu a la Viquipèdia,
hi ha un Doodle d'homenatge als germans 20. I em sembla que Google també avui ha tonejat allò que fa la seva portada tant en tant. Sí, un Doodle aquest. Sí, sí, sí. He dit Viquipèdia, però jo volia dir Google. Ah, que pots posar play, a veure? Ja son o no? L'has provat, tu? Jo l'he vist
Però no sé si hi havia sol. És el que tenia allò... Tu posa play. Ah, no, perquè tu vas... Ah, no, no, no. Van passant imatges. Sí, van passant imatges. Van passant imatges. En un altre hi ha la caputxeta. És com el conte en imatges, no? La caputxeta que li troba el llop i li diu que la seva àvia està malalta i després el llop li diu que vagi per aquí, va per allà. Ah, és una mica el conte de la caputxeta. Sí, sí, sí. Que tothom se sap.
Està molt bé, doncs... No cal que ara ens l'expliqui en blau, vull dir... Que pels nens... Avui la pàgina de Google està bé pels nens, avui, eh? Sí, això és cert. Sí. En fi, Arnau, va, no et molestem més, que vagi molt bé l'assaig. Et premo. Tu fas de groc, que no et passi res, eh? Perquè saps que... Jo no vull fer-me l'auguri. Sí, sí, sí, ho sé. Però tu saps que el teatre i el groc no estan gaire ben renyits, oi?
És un color madeit, efectivament. Saps per què? M'imagino, no? Molière... Diuen que Molière va morir vestit de groc a l'escenari i que per això porta malestrugança. Però, però, però, però, un moment, un moment, automàquines, perquè segons informacions que jo també he anat escoltant, diuen que no, que això és una llegenda i que en veritat va morir, no, de color verd.
Per tant, ja no sé què creurem, o sigui, no sé si va morir de groc o de verd. De fet, és curiós, jo vaig acceptar el paper, ningú li diu el nom en escena, només en el paper, un sap que es diu groc, es diu groc en homenatge als tres reis, que com que estan tunejats, per dir-ho així, amb aquesta actualització que es fa, doncs n'hi ha un que es diu Albí, l'altre groc, i un tercer que es diu Nagratxo.
Nagratxo, molt bé. Aleshores, no que facin ben bé de reis, però és en tot cas una actualització de la figura dels Reis Mags. Això ho sap Pablo Barranco, de Via Democràtica, ho sap això? Que surt un nagratxo o no? Doncs no ho sé si ho sap. De fet, el que no sé si sap és que la Mare de Déu és com la de Montserrat, no diré res més. Ah, ostres, ostres. Li pot agafar un patatús aquest home, eh? No sé si se l'ha convidat. Ja, ja, ja. Bé, ell apareix pels llocs, encara no se'l convida. Ah, potser apareix pels llocs, jo estic regalant roses.
Arnau, moltíssimes gràcies, que vagi bé. I molt bones festes. I res, exacte, molt bones festes. I ens tornem a retrobar d'aquí un parell de setmanes, eh? Que vagi bé, Arnau, gràcies. Adéu, bones festes. Bé, doncs, amics i amigues, nosaltres s'acabem el programa de la penya del morro, ara i aquí...
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desver. Agrair tota la gent que ha fet possible el programa, la Carme Berdoi a l'Esgualitat Sant Justenca, la Júlia Esmella, avui parlar-nos del seu amic que fa gimnàstica rítmica, o la Roser Ars i l'Albert Capapeca, avui han vingut al programa després d'un any de col·laborar a la secció d'Educació Canina per telèfon.
També agrair la Mireia Redondo, no us perdeu tot un món de moda, d'aquí a mitja hora comença el programa, que ens ha explicat de què va, que fa dues setmanes que ja ha començat, i que podreu trobar més informació a la pàgina web totunmondemoda.com.
i el Roger Consol, director dels Contrapastorets, i l'Arnau, el seu germà, que ja fa la secció de llibres com cada dilluns. En fi, us ha parlat Jordi Domènech. Gràcies. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Això si els maies ens ho permeten. Que vagi bé, us deixem ara amb la informació de Sant Just amb la Carme Berdoi a l'informatiu vespre. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
There's a man going round taking names and he decides who to free and who to blame. Everybody won't be treated all the same. There'll be a golden ladder reaching down when the man comes around. The hairs on your arm will stand up
At the terror and in each sun Will you partake of that last offered cup Or disappear into the potter's ground When the man comes around Hear the trumpets, hear the pipers One hundred million angels singing
Multitudes are marching to the big kettle drum Voices calling, voices crying Some are born and some are dying It's Alpha and Omega's kingdom come And the whirlwind is in the thorn tree The virgins are all trimming their wigs
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 20 de desembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Aquesta hora comença el ple del mes de desembre, que preveu aprovar els pressupostos i les ordenances per l'any que ve. Són dos temes destacats de l'ordre del dia de la sessió, que es farà avui a l'últim ple municipal de l'any. També es parlarà de teleassistència de la gent gran i de la llei d'educació del ministre verd. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.
Els treballadors de l'Hospital Sant Joan d'Espí i Moisés Brogi protesten contra les retallades en sanitat.