Ara escolta's, ràdio d'espectre. Sintonitzes, ràdio d'espectre. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'espectre. 48.1. Ràdio d'espectre. 48.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món, a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt amorro, la penya del morro.
Hola, què tal? Bona tarda. Com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes a Ràdio Desvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Hola. Des d'ara i fins a les 7, això és... La Penya del Morro!
Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena Buena
per escoltar, em sembla que és entre les dues i les quatre, no hi ha programació pròpia de Ràdio Desvern i connectem amb Com Ràdio. I fan un programa que es diu Sí o Sí, on el fa un noi que no sé com es diu ara... Albert Rico i Manu Guix. I el Manu Guix, correcte. Doncs jo sortint de casa, quan sortia avui de casa, em trobo, i aquest programa em sembla que acaba a les quatre, no? Eren les quatre i cinc i em trobo Manu Guix amb bicicleta
Just davant meu, quan jo anava a agafar la moto. És allò que has estat de la com? No. A prop de la com. Bueno, estava a prop, dient que estava a prop de la com, i clar, jo li dic, perdona, dic, tu ets el Manu? I el tio, sí, saps?
Jo, ostres, dic, mira Manu, jo treballo a ràdio d'Esvern i als mitjans a vegades connectem amb la com... Tot això és veritat, no? No, no, que tot això és veritat, home, tot això és veritat. Diu, els mitjans, estava per allà amb bici i no sé què, i estava com esperant una porta per entrar a un lloc, no? Piquen la porta i tal. I diu, jo li explico, no? És que mira, jo estic a les tardes a la ràdio de Sant Just i tal, i als mitjans connectem amb la com i escoltem a vegades el vostre programa. I el tio, ah, sí, dic, sí, sí, sí. Diu, hòstia, quina il·lusió, no sé què, gràcies.
Escolta, perquè ja marxava i jo també tenia pressa per venir fins aquí, no? Però té una entrevista a la penya del morro. A més, som veïns, ja li enviaré algun tuit dient-li, escolta, si necessites sal o alguna cosa, sí, fes-m'ho saber que... I a més em diu, som superveïns, saps? Així com és el Manu Guix, amb estil de... Parla així? Som superveïns, saps? Sí, parla així. Diu, bueno, me'n vaig, que vaig a gravar. Dic, vale, vale, venga, adeu Manu.
Ha hagut de córrer molt, no? Ha fet programa? Clar, jo li he preguntat, què fas a aquesta hora? Diu que avui no has fet programa. Diu que sí, però acaba de sortir d'allà. Va baixar... va una mica ràpid, potser. Tindria pressa. Sí, molta pressa per gravar. En fi, avui el programa de la Penya del Morro. Gràcies. No té més, és una anècdota.
En fi, avui al programa, com us comentava, a més a més també tindrem el cinema amb el Jordi Roca, estrenes de cinema avui 20... no, 23 no, avui som 16. 16 de març, ja no sé ni quin dia. Com que trobem el Noguix, n'has col·locat.
Sets de mar del 2012. A més a més, avui parlarem amb el Pau Marcos, que no sé si ho sabies, però hi va haver a Saragossa durant aquests dies, em sembla que ha acabat avui, una convenció de bloggers o twitters, o una cosa de noves tecnologies. I el Pau Marcos, que és col·laborador del programa, hi va assistir. I ens va dir, per què no fem una connexió? Jo dic, per què? Perquè sí. I la farem. I ens explica.
què és el que està passant a Saragossa, que ahir el que va passar, encara no ho sé, és un misteri, va ser Trending Topic a Espanya. Que això no es garantia res, però com a mínim allà està. I a la segona hora, com sempre, l'antiagenda de l'Heli Cap de Vila, que no hem de fer durant el cap de setmana, i també comentarem la Riera amb el senyor Benito i les coses importants de la vida. Tot això a la segona hora de la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa.
La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Anem cap a les notícies de Sant Just.
Vinga Andrea, per on comencem avui? Doncs comencem parlant d'habitatge. 74 joves han presentat la sol·licitud per optar a un dels nous habitatges públics de lloguer per joves a la carretera reial número 1, l'edifici dels Balcons de Colors. Aquest és el nom tècnic oficial, no? Sí. L'edifici dels Balcons de Colors. Són uns pisos que actualment estan buits i que el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya vol adjudicar a través d'aquesta promoció que ha tingut molt bona acollida.
74 persones per no pisos està bastant bé. S'ha acabat ja no? S'ha acabat avui. Fan 40 metres quadrats i el preu de lloguer mensual és de 220 euros. Són pisos que s'adjudiquen a persones entre 18 i 35 anys que estiguin empadronades a Sant Just i que no siguin propietàries de cap altre habitatge.
Home, requisits fàcils. En principi, fàcils. El que passa és que després de comprovar quants dels sol·licitants poden optar a un dels pisos, es farà un sorteig i encara no se sap quan es farà el sorteig, però vaja, segons ha explicat aquest matí el Joan Basseganyes, el regidor d'habitatge, serà qüestió de dies, que no portarà massa temps. Si encara no heu presentat la sol·licitud i voleu fer-ho, doncs esteu a temps al local de Promunça, a la carretera reial número 106.
Bé, de fet és un dels anuncios que sonen aquests dies a la ràdio, si l'escolteu d'aquí una estona a la publicitat ho fareu. Passem a més notícies de Sant Just, Andrea, per on continuem? Doncs parlen de fotografia. A partir de dilluns es podran presentar les imatges pel tercer concurs internacional de fotografia de Sant Just i la temàtica d'aquest any són les botigues i els mercats del món. Si cadascú podrà presentar fins a tres imatges i el primer premi és de 1.300 euros, que està molt bé, pel segon 700 euros, el tercer 300 i dos excéssits de 100 euros.
De totes les fotografies presentades se'n triaran una cinquantena que s'exposaran a les balconades del carrer Bonavista. Això es va fer ja l'any passat. I l'anterior. I l'anterior. Tercera edició. Sí. Doncs a banda del veredicte del jurat, també es farà el concurs popular, que sempre es fa, i tothom qui voti podrà triar la imatge que creuen que s'endurà el primer premi. Molt bé. D'acord? Molt bé. Ho podeu consultar ja a les bases al web www.senjust.org barra AF Senjust.
Jo tinc una idea. Segur que la vol aprofitar que ja la llenço. Home aprofita-la tu. Va, no tinc temps. Ni tinc càmera. Però és agafar i fer una fotografia d'unes cames o de dues persones que estan a un balcó. Saps? Però així com amb mitges o una cosa així una mica picant o alguna cosa amb una temàtica.
I llavors com que això va a un balcó de veritat, les persones que es posin allà de debò tindran les cames de la fotografia inventada. M'explico o no? Sí, però no serveix. No serveix això. No, perquè són les temàtiques dels mercats del món i les botigues. Doncs poses una sirena, una sirena del mar.
Doncs allà, com si estigués al balcó, i llavors qualsevol persona que pugi allà, s'anomenarà una sirena, perquè tindrà les cames de sirena, eh, oi o no? Però ho dius per la botiga o algo així? Ho dic perquè, no, ho dic perquè té a veure amb el mar, no dius amb els peixos, i amb els mercats, i amb tot això. Ah, va. Una dona peix, una dona... És original, és surrealista. Clar, imaginació, creativitat, el poder, Andrea.
En fi, tant d'aquesta idea que si algú la vol agafar, ara, sisplau, que digui que és de la penya del morro, eh? I acabem ja amb una última notícia del nostre voltant. Sí, és una activitat que es farà demà al vespre. La Taneu acollirà un concert de cant coral amb la Coral Canigó de Vic. Es tracta de l'espectacle 40 anys amb cançons dirigit per Xavier Solà, que forma part del cicle Espai A, que està organitzat amb la col·laboració de la xarxa d'ars, escèn i cas amateurs de Catalunya.
Serà un recital per difondre el cant coral, i en especial la música coral més desconeguda. Hi haurà música catalana tradicional i d'autor, i alhora una mostra de destacats compositors europeus. L'espectacle es farà a la sala del cinquantanari de l'Ateneu, i ens han informat que es preveu que comenci amb un retard de 15 minuts, és a dir que comenci a tres quarts de deu,
per no fer coincidir el recital amb el partit del Barça, que la Penya Blaugrana de Sant Just retransmetrà les ala piquet. Molt bé, molt bé, perquè a Barça a quina hora es juga demà, tot això? No ho sé ben bé, però, vaja, m'imagino que a les vuit ha de ser, perquè si volen no fer coincidir el final del partit amb el principi del recital. Doncs, si esteu interessats, les entrades costen 10 euros l'entrada general, però pels socis i sòcies de l'Ataneu el preu és de 8 euros, i es podran comprar a partir de les 9 a la guixeta de l'Ataneu.
Bé, home, poca broma amb el tema de quan juga el Barça i quan no, els caps de setmana, eh, perquè ara ja comencen tot el tema de bodes, comunions, cosa així, i clar, la gent està a la que salta, eh. El Barça ha arruïnat, no arruïnat, però fent una mica de cap, obres de teatre, saps? Això sí que és veritat. Clar, això sí, la gent s'ho mira, no? En fi, Andrea, no tenim més coses, no? No, de moment no. No, de moment no!
Doncs moltes gràcies, que vagi bé. Ja sabeu que a partir de les 7 teniu més notícies al Sant Just Notícies, edició vespre, i ara mateix tota la informació que vulgueu a radiodesvern.com. Andrea, gràcies, adeu.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esfer. Sí senyor, aquí estem. D'aquí una estona repassarem les estrenes cinematogràfiques de la setmana, de 8 divendres, amb el Jordi Roca. Abans però una pausa per la publicitat. Fins ara mateix. Ràdio d'Esfer, 98.1. Ràdio d'Esfer, 98.1.
Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Ácbar de les Aigües, coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Ácbar, i el diumenge, matinal de jocs, l'aigua que mengem. Museu Ácbar de les Aigües, al centre de Cornellà, a 5 minuts del metro, ferrocarrils i trambaix. Més informació, museudelesaigües.com. Aigües de Barcelona, compromís amb les persones.
a Sant Just d'Es Bern apostem per l'habitatge públic. Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer parejoves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de promunça a la carretera reial número 106 als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012
trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promuntza.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promuntza, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just des Bern.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant Al Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit, per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant Al Niu, al carrer Josep ençà el claveu 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon.
En era petitet, que festejava i presumia. Es perdenya blanca el peu,
i mocador a la falsia. Adeu clavell morenet, adeu estrella del dia. Adeu clavell morenet, adeu estrella del dia. I ara que ja en sóc grandec,
que m'he tirat amb la vida. M'he dat a matar i robar, ofici de cada dia.
Vaig robar-li els topers, també la mostra que en duia.
Aneu a estrella del dia. Aneu a estrella del dia. Aneu a estrella del dia.
I quan n'he tingut prou diners he robat també una nina l'he robada amb falsedat dient-li que que m'hi casaria
Què fa? Què fa?
Doncs la justícia m'agafa i em preso fos que em duia. Que la justícia m'agafa i em farà, ai mareta que em farà pagar ma vida. Adeu clavell morenet, adeu estrella del dia.
Adéu clavell morenet, adeu astrella del dia. Adéu clavell morenet.
La feina del morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Ester.
Jordi Recassé, al cinema, a ràdio d'Espanya, a la Peña del Morro.
Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda. I t'agrada si em torni aquesta grava que t'han fet, o no? Sí, m'agrada molt. La graves pels propers dies o no? La podria gravar, no? Del copion. Que són els arxius que queden gravats. Ja ho saps? Sí. Creus que és això de l'ordinador i de la ràdio? No, però sé que és el copion. Ah, sí? Com ho saps? Perquè ja sé coses. Saps coses, eh? Oh, ell és el Jordi Roca, que fa el cinema, un aplaudiment!
No té més. En fi, Jordi, parlem de... No, no tu eh, dic. L'entrada. Tu tens molts. Va, parlem de cinema. Avui què ens portes? Per on comencem? Doncs avui comencem per una pel·lícula de terror, de les que a mi m'agraden, que es titula Devil Inside i és una producció nord-americana. Quina por, no? Sí. Però fa molta por, por, por? Fa molta por, aviam, a mi és de les que em fan por, eh. Oh, és de terror psicològic d'aquest o...? No, no, no, és terror directe pur i dur. Oh, a veure el Tyler, què diu?
No, no, això no és el... ui, ui, ui, que avui... després no teniu problemes. Però vaja, de dues maneres, et volia preguntar abans d'escoltar el tràiler, de què va la pel·lícula, Jordi? De què va? Estàs fent temps, aviam. Diguéssim que no és un remake ni molt menys, però sí que és una altra història d'exorcismes, no?
En aquest cas la protagonista intentarà descobrir per què la seva mare va matar tres persones. Està ingressada en un centre psicològic i ella vol saber si veritablement és perquè està posseïda per un dimoni o simplement perquè realment és un assassina i prou. Quina mare, no? Mira el trailer que diu.
Cuando tenía como 8 años mi madre mató a 3 personas. Y cometió esos asesinatos durante un exorcismo. Y la trasladaron al hospital psiquiátrico centrino en Roma. Empiezas a preguntarte, ¿lo llevaré en los genes? María, soy tu hija. Va contra la voluntad de Dios, sabes. Oh, quina en surt! Si de verdad quieres ayudar a tu madre tienes que entender mejor el exorcismo.
¿Y qué me sugiere? Tienes que ver una de verdad. Hemos tenido que llevarla abajo. ¿Qué pasa? ¿Qué pasa ahora? Estan fent com un exorcisme. És de les que fa poema. Aquestes pel·lícules em fan por dels exorcismes.
Tu no sé, però a mi em fa por. Aquesta cançó a mi em fa por. No m'agrada gaire, però... Quina? La de l'exorcista? Sí. És una de les poques països que a mi m'aconsegueix, no sé. Sembla que és del tubular bells, no? No em voldria equivocar. És Michael Niemann? No. No ho sé. No ho tinc clar. De fet, va haver-hi un, no sé si tu potser l'has vist, però la Samantha Villar va fer una vegada una col·licació. Ai, ai. Quina en surt.
Jordi, de debò, m'he espantat, eh. Tu t'has espantat, eh. Si m'espantes ho diria, avui m'espanto molt sovint, però en aquest cas no. Que no tirin gaire efectes de so la gent que està al control, perquè estem parlant de coses de por i... Home... Vull dir, per favor... Ai! Prou, prou...
No fa por. Aquest ha sigut molt fluix, el de la gent de control que pari ja o que es busqui de millors. Com et deia, no sé si t'acordes que la Samantha Villar de fet va fer... Fa por aquest o no? No, no gaire.
Va fer un dels seus reportatges a Sudamèrica on investigava tot el tema dels exorcismes i realment em feia molta por. I per què ho miraves tu? Perquè ja et va això eh? No, perquè és allò que et fa por però t'agrada i vols veure què passarà. Per tant, bueno, tots aquells que els agradin les pel·lícules de terror que aprofitin per anar aquest cap de setmana a veure Devil Inside. Devil Inside, et cagaràs per la pata a baixor.
Bé, en fi, passem a la següent pel·lícula de la setmana, que també tenim el tràiler, i es diu La Montaña Rusa, no? És una pel·lícula espanyola. Sí, del director de l'Otra Hora de la Cama. ¿Me estás metiendo mano? Estamos en un sitio público. Qué bien mentiendo contigo. Como si fuéramos... ¿Una montaña rusa? ¿Se puede saber dónde estás? Perdón. Punto área extrema. Me faltaría más. Se ha vuelto más apasionada. No te lo puedes ni imaginar.
¿Te lo imaginas? Él toca el violín y tú le tocas el violón. ¿Pero qué violón? Es sobre la infidelidad femenina. Los hombres somos los últimos en enterarnos. ¿Sabéis a dónde vamos a ir los tres? El violón existe. Es un instrumento muy bonito. Es una mezcla entre zambomba y flauta.
Bé, a veure, què tens de dir? No, no he de dir res en contra, el que passa que és la mateixa fórmula d'estil d'interpretació, a més els mateixos directors, no? De diàlegs també, de guió, que l'altre lado de la cama... Però home, de fet és el mateix director, el Emilio Martínez Lázaro, si també l'ha escrit ell, com molt bé dius, és una comèdia així romàntica, amb certs tocs sexuals, i els protagonistes són...
l'Ernesto Alterio, la Verónica Sánchez i l'Alberto Sanjuan. L'argument bàsic simplement és que són tres amics de la infantesa que es retrobaran al futur i que els dos competiran per l'amor d'aquesta noia. Curiosament, la setmana passada parlàvem que s'estrenava una pel·lícula nord-americana
que es deia, esto es la guerra de la Reese Witches, que passava exactament el mateix. Dos homes que s'enamoraven i lluitaven per l'amor d'una dona. Home, mira, a mi em fan riure. O sigui, és una fórmula que segurament sí està... Tu ens has dit tenir que... o sigui, és una fórmula... No, és veritat. És veritat i és broma a l'hora.
que aquesta fórmula, jo no penso que estigui esgotada, em fa gràcia, em fa risa, però clar, és l'o de sempre, de l'o de la cama, i tot això, amb aquestes interpretacions així... perquè el que havia de fer és que en els mateixos personatges passi bé. Sí, home, falta una mica de creativitat jo crec, però si és aú que venim dient últimament aquí en aquest espai, però tot i així, com t'heu vist, sí que crec que la fórmula no està totalment esgotada i que hi ha moments que òbviament rius i et distreus. Sí, doncs amb la proposta això, eh, per esvergir-se. Exactament, que això va molt bé.
Molt bé. Passem a la següent pel·lícula. Sí, la Sabuena és un drama. Mi padre decía que yo tenía un ton para ver el mundo, que yo era diferente. Jugábamos a un juego que me encantaba, a las expediciones de reconocimiento. Me dijo que consiguiera algo de cada una de las décadas del siglo XX. Ya tengo algo de cada década. ¿Ya? Que echas de menos de él. Echa de menos su voz. Su voz diciéndome que me quiere. Y yo.
Cuando murió, encontré esta llave en el vestidor de mi padre. ¿Cómo puede encontrar lo que abre? ¿Por qué la guardaba mi padre? Ya te he dicho que yo no sé nada de tu padre. ¿Qué encontrarás lo que abre esa llave? Sería un milagro. Él quería que yo encontrara algo que abre.
Tanta gente entra y sale de nuestras vidas. Que no se puede tener miedo. Tenemos que enfrentarnos a nuestros temores.
Sí, però a mi, no sé, a mi aquestes pel·lícules m'agraden molt. Potser la gent es coneix una mica enllonyes, diguéssim, perquè és molt dramàtica. També té un toc de suspens, perquè l'argument va sobre aquest nen que perd el seu pare, bueno, i la mare, òbviament, i que, quan busca entre les pertinences del seu pare, troba una clau. I a partir d'aquesta clau, ell intentarà descobrir el perquè, o què és el que obria aquesta clau, i sobretot,
perquè el pare estava el dia de l'atemptat de les Torres Bessones a les Torres, perquè va morir allà. Jo tinc un amic que diu que jugar sempre amb els sentiments de les pel·lícules, dels nens i de la gent gran, és manipular l'espectador. Però en aquest cas, aviam, a mi no m'agrada quan fan patir els nens, però aviam, home, aviam, pateix perquè el seu pare... No, no, no, no patir, però vull dir que quan fan això, l'assaig, vull dir, patir amb els nens, amb la gent gran, com allò de...
El pare de la nòvia i tot allò. És un recurs. A mi no em sembla malament. Explica una història com una altra. Manipular públic i els sentiments de la gent. Perquè d'entrada ja t'obre el cor veure una nena que ha perdut un nen i un pare.
viuen històries i tenen dret a que s'expliquin igual que les persones més grans. Home, sí. Doncs ja està. És més fàcil, no? Si un productor rep un guió d'un home que ha perdut el seu pare o d'una nena que ha perdut el seu pare, té més morbo. Aquest és la punta del drama de la pel·lícula, però realment la gràcia de la pel·lícula és saber que s'amaga darrere tota aquesta clau i tota la gincama que fa el nen i tot el viatge que fa per Nova York per descobrir-ho.
Més que altra menció, no és una pel·lícula que vagi a buscar la llàgrima dels atemptats. Aprofita aquest fet per ubicar la pel·lícula, però no és això el tema central. En fi, el trailer m'agrada. És molt maco. M'ha agradat el trailer. La protagonista és la Sandra Bullock, que ja saps que a mi m'encanta. I el protagonista és el Tom Hanks. Sandra Bullock i Tom Hanks. Sandra Bullock i Tom Hanks. Una parella una mica estranya. Sí, la veritat és que sí. És com rara, no? Però bueno, s'ha d'innovar. Passem al següent.
Palícula, tenemos que hablar de Kevin. ¿Qué es Kevin? No lo sabemos. Que te acostumbres a algo no significa que te guste. Tú estás acostumbrada a mí. Te levantas y ves la tele.
Te metes en el coche y escuchas la radio. ¿Has de por? No, no, no. Bueno, té un punt de gore, eh. Ah, gore. Guaclas, no vas a oir nada sobre eso en las noticias de las seis. Kevin y yo estamos jugando a secuestros de Navidad. ¿Sabe dónde va a pasar la vida eterna? Y de directo al infierno. Porque en realidad no está ocurriendo nada.
A veure, és un trailer que no et donava gaires pistes. Aquesta és la gràcia que m'agrada a mi. Aviam, en aquest cas no sé molt bé com definir la pel·lícula al gènere, perquè quasi tothom sempre quan no sap que és una cosa diu que és un drama. I és veritat que és un gran drama, és a dir, és molt dramàtica però sí que té certs tocs de misteri, de thriller, també de por una mica. I del que va a la pel·lícula és precisament d'això, del fill de la protagonista, que és la Tilda Swinton,
que té un fill amb el John Ridley i aleshores aquest nen quan té 15 anys fa una cosa que no sabem què és, comet un acte totalment imperdonable i irracional. I a partir d'aquí veurem com el fill, bueno, ataca o acosa una mica la mare.
Doncs hem de descobrir que és que no puc explicar més. Perdona, el fill acosa la mare? Però en quin sentit? No sexualment, ni molt menys. No, sexualment no. Jo tampoc sabia com... No, perquè l'acusa de moltes coses i la principal d'elles és de no vulgueu no estimar el seu fill.
Bé, doncs aquesta era la quarta pel·lícula estrena de la setmana. Anem a la cinquena. Avui portem un ritme així, pim-pam. Anem a la cinquena, que la cinquena es diu Contraband i que també treu... Trailer. I el tràiler que treu és a Queret. No pienso traer droga. Si vienes con las manos vacías, irán a por Kate.
No te acerques a mi familia o te mataré. Vas a llamar a tu maridito y decirle que no tiene nada al agua. ¿Te has enterado? Voy a ir allí. Voy a ir a por ti.
A mi m'ha quedat igual eh. M'ha quedat absolutament igual. Aquesta pel·lícula no m'agradarà, no sé per què. Per què eh? Hi ha pel·lícules que només escoltant, perquè... Però això és un precedent. Molt gran, sí, sí. Però hi ha pel·lícules que només escoltant el trailer ja penses, no sé si m'agradarà, a veure si em convences. Aviam, no és la gran pel·lícula, la veritat, les coses com són. És un thriller que per cert, tornant al tema de la falta de creativitat, s'assembla molt, moltíssim l'argument a la pel·lícula que van fer fa poc la Nicole Kidman i el Nicola Sketch. Losotros.
No, Nicolás Cage. No és l'ós o l'altre. Bé, i simplement de què va? Doncs és una família perfecta, que l'home en el seu passat era delinqüent, però ara ja ho ha deixat, s'ha reformat, i de cop i volta el germà de la seva dona es farà tràficant de drogues, es posaran problemes, i per pagar la deuta, el marit, el que farà és tornar a fer de contrabandista. A partir d'aquí, les coses no sortiran com ell volia, i posarà en perill la vida de la seva dona i el seu fill.
Bueno, una pel·lícula no està mal eh. Home, no és un desastre absolut, és un thriller d'aquells, bueno, marxor. A tu t'agrada la marxa? És d'aquests així... Àgils home, si tu en la majoria de pel·lícula està dorms.
En fi, així que ja ho sabeu, animeu-vos i acosteu-vos al cinema. Prometo anar a dormir d'hora als dijous a la nit per poder fer el programa en condicions. Ja ho sabeu, estimats ullents. Aquest cap de setmana... Aquest cap de setmana què? Està mal construït, aquesta frase, Jordi. Què vol dir que està mal construït? Diu, prometo anar a dormir d'hora als dijous a la nit per poder fer el programa en condicions, aquest cap de setmana. No, és que no ho llegeixes bé. Ah, no? No, clar. Ah, així que animeu-vos i acosteu-vos al cine, com a. Llavors, aquí hi ha com una introducció, aquest cap de setmana. Ah, molt bé.
I ara, després de repassar la cartellera, us expliquem les últimes notícies de l'univers cinematogràfic. Comencem parlant d'Alexander Payne, que rebutja a Brian Karsten. Jo no sé ni qui és Alexander Payne ni Brian Karsten. Per això ho diem, perquè la gent es vagi familiaritzant amb aquests noms. Doncs diu que Alexander Payne rebutja a Brian Karsten com a estrella de Nebraska.
Exactament, aviam si et dic que és el director de Los Descendientes no li posaràs cara però ja tens més idea, ja estàs més situat. Home, Los Descendientes, protagonista de Los Descendientes. Home, aviam si era una de les grans preferides dels Òscars, vale que no es va emportar res. No és una pel·lícula de tercera que no la coneix ningú. No ho sé, no me'n recordo, ho sento Jordi.
Molt malament eh. L'examen s'acosta i directe al suspens. Jo no se com ho veus. Quan em faràs l'examen sorpresa? Home, és sorpresa. Però el trimestre s'està acabant. Ai ai ai, que nervis. Home, és la setmana santa no? Home, això segur. Bé, doncs com et deia aquest home, l'Alexander Payne és el director de Los Descendientes i ja està treballant en la seva propera pel·lícula que es titularà Nebraska. De què va la pel·lícula? Doncs narrarà la història d'un home madur
que ha viatjat des de Montana fins a Nebraska amb el seu fill, el que no veu gaire. La seva intenció és reclamar un premi que assegura haver guanyat d'aquí al nom de la pel·lícula, no?, de Nebraska. Per cert, que aquest director també havia rebutjat en altres ocasions a George Clooney i a Tom Cruise per protagonitzar altres pel·lícules que havia dirigit com Election o Entre Copas. Molt ben quadrat, eh? Molt ben quadrat, al final, amb la cançó. Molt bé.
Vinga, va, passem amb una altra notícia de Hollywood, perquè Michael Fassbender patirà un accident d'avió a The Mountain Between Us, una mica com a Lost. Sí, és que jo crec que després de Lost s'han fet milions de sèries i pel·lícules en què tot comença quan un avió s'està vell. Però bueno, tampoc Lost era la pionera en aquest argument. Exacte, això t'anava a dir. Mira, viven.
Exactament. En aquest cas, Michael Fassbender, que sé que no sabràs qui és, però també és l'actor masculí de moda, vull dir és l'actor revelació d'aquesta temporada, sé que no ho saps, òbviament. Escolta, com és que jo m'estic quedant tan malament, tan enrere d'això? Perquè jo m'he quedat a la generació Nicola Skates, Nicole Kidman... No, perquè desconnectes. Quan arriba la secció encara estàs fent la vacaina, despertes a la següent... No, no és veritat, no. I aleshores, home, aviam...
Michael Fassbender, hem parlat aquí d'ell fins a la societat, o sigui, n'hem parlat molt. Sí, sí, sí. Sí, bueno, no passa res. Camdí, és que no saps qui és el Gerardo Naranjo, molt bé. No sé qui és. Perfecte, és un acte màxim que ara es posarà darrere les càmeres i que... La setmana que ve vindràs i diràs Gerardo Naranjo, i jo conteneré, no sé qui és. Vale, però vale, perquè Gerardo Naranjo...
No és molt conegut, però Michael Fassbender està en dominat també en aquesta dissol sòscara. Ara què ha fet el Michael Fassbender? Ara no me'n recordo. Ha fet el títol, però n'ha fet moltes. La setmana passada no sé quina va estrenar, però ell era el protagonista. Ja buscaré Google Imágenes. Busca-la, aviams. No li poses la cara, però el nom Fassbender t'ha de sonar. Ara ja em sonarà sempre això, Fassbender. Aviams si és veritat, per quan arribi l'examen.
Bé, en aquest cas la cinta narrarà la història del doctor Ben Payne i l'escriptora Ashleigh Knox. Dos estranys que... No es coneguin, que no es coneguin. Ja, amb aquests, clar que no. Són inventats, o sigui, és del que anirà a la pel·lícula. Dos estranys que sobreviuen a un accent de bio als boscos de Colorado.
5 i 42 de la tarda, repassant notícies de Hollywood amb el Jordi Roca. Atenció, perquè hi ha avall de dates pel Fil 24, que no sé si té a veure amb la sèrie. Sí, exactament. Molt bé, aquí s'està tàgil, molt bé, Jordi. Epa, mini punta pel Jordi. Gràcies. Molt bé, molt bé, gràcies. Sí, la veritat és que hi ha estat marejant la part d'un monto, la productora de 24, que si ara la rodem, que si ara no, que s'estrenarà l'any que ve. Bé, en principi, l'última notícia que teníem és que s'havia de començar a rodar
Precisament aquesta primavera coincidint en que l'actor de 24 hores, que és el Keeter Sutherland, tenia vacances del rodatge d'aquesta nova sèrie que ha presentat ara mateix, bueno, aquesta setmana crec que a Madrid, que es diu Touch, sí, exactament. Però finalment la productora ha decidit que no sigui així, així que de moment queden a l'aire i espereu que potser rodi el 2013, o sigui que la pel·lícula potser no s'estrena fins al 2014. El Marc Mandreig,
És que a mi aquesta excepció, sincerament, em sona a xino tot el que parlem. El Mac Mandrake salta dels còmics a la gran pantalona. Jo el Mac Mandrake tampoc sé qui és i la gran magia de gent tampoc sap qui és. Jo conec el Mac Lari. Ja ho sé. Però... El màgic Andreu. Home, a més el Mac Lari és del meu barri. Què dius? Home, és d'un poble. És d'Horta. És d'Horta. Què dius? No ha sigut mai d'Horta. On ets tu? Jo soc de Sant Andreu. De Sant Andreu? Clar, del cor de la ciutat. Del cor de la ciutat. Home... Escolta...
I tu vas sortir amb el Peris o no? No, jo no, perquè jo em vaig enfadar molt quan va marxar a Sants i vaig deixar de veure-ho. Doncs perdona, et dic una cosa. A Sants era una caca i van haver de tornar. Se'n va anar al millor barri de Barcelona que Sants.
L'únic barri que accepto que pugui passar per sobre del nostre i ni així és Gràcia. Tots els altres no tenen res a fer. Només et donaré dos noms i així ho entendràs tot. Màgic Andreu i Núria Feliu. Són de Sants. I Jordi Domènech.
A Sant Andreu tenim el Jordi Rellón, el Pep Moner, el Padre Apeles, el Jordi Roca, el Marc Lari... El Padre Apeles! En fi, atenció, perquè com dèiem, el Mac Mandrake salta dels còmics a la gran pantalla. Aviam, el que et deia, segurament molta gent no el coneixerà, però també tenim un públic que li agrada molt als còmics especialitzat i que entén d'aquestes coses i l'hem d'atendre.
Tu sempre manipules la gent. Jo no manipulo massa. Perquè tenim aquesta gent i aquesta audiència. Home, perquè després no diguin que no us hi donem veu. Tranquil que no direm res. Bé, simplement que aquesta sèrie de còmics del Mac Mandrade es portarà a la gran pantalla de la mà de la productora Warner Bros.
L'actor mexicà, Diego Luna, es tornarà a posar darrere les càmeres. Exactament. Després de l'èxit del seu primer film com a director Abel, Diego Luna ja té un nou projecte com a realitzador que es titularà Chávez, una cinta que ens explicarà la vida de César Chávez, un nord-americà d'origen hispà que lluita pels drets dels treballadors al camp.
Xaves, sí. Que no sigui el polític, no? Que no, no és el polític. Doncs té la mateixa línia política, aquí, no? Bueno, però és que hi ha molta gent que es diu Xaves. Avui estàs molt combatiu, eh? Molt, molt, una cosa. Woody Allen, un tot terreny. Sí, sí, sí.
Que m'agraden els titulars. Clar, és que ja parlàvem la setmana... Home, ja més amb l'edat que té aquest home i tot el que ha fet, que ja es podia retirar. Dues pel·lícules l'any o una cosa així, poca broma. Bueno, ara en parlarem d'una d'elles. Ja parlàvem la setmana passada que, junta amb el director Torturros, passaria a davant de les càmeres a fer d'actor. I avui hem sabut que...
ja sap on farà la seva propera pel·lícula l'any que ve i serà a Dinamarca. De moment ni sabem l'argument ni sabem el títol, però sí sabem que serà a Dinamarca. Vull dir, Allen, que totes les últimes pel·lícules les fa a Europa, no? Exactament. Midnight in Paris, la de Barcelona, com es deia... Vicky i Cristina a Barcelona i ara aquesta a Copenhague. En fi, el públic europeu sempre va a això i ha sabut que tira més pel Vodi Allen.
Bueno, però més que ja a Estats Units es fan moltes pel·lícules, vull dir. Bé, parlem de l'actriu del moment. Clar, és l'altre actriu del moment. Saps qui és el Viola Davis o no? Viola Davis, no. Tampoc. Home, és que no sé qui és. És que no sé qui són. Michael Fassbender i Viola Davis són els homes que sonen ara tot arreu. Deuen ser de Crepúscul, no?
La Violet Davis també va estar nominada millor actriu aquest any als Oscars per la pel·lícula Criades i Senyores, una pel·lícula que és molt bona. És una dona que és una mica grasa? Sí. Ho veus com saps qui és? És grasa. No passa res. El nom no l'associava a la cara i al cos. A poc a poc aniràs associant aquest nom perquè és l'actriu que veig amb Jessica Chastain com sempre.
Clar, sí, sí, sí. Aviam, la Violet Davis què li passa? Doncs que no para de sumar projectes a la seva agenda i després de fer un paper no protagonista a la pel·lícula Creadas y Señores, ara ja ha fitxat per si per fer un paper protagonista al pròxim biopic de Bárbara Jordan. Qui és Bárbara Jordan? Doncs un activista polític que va lluitar contra el racisme de la societat nord-americana.
I per cert... Què passa? Que ja tenim data pels Òscars de l'any que ve. Ah, sí? Sí, ja sabrem quan es fa. Quin dia? Quan es celebrarà el 24 de febrer del 2013. 24 de febrer? Sí, es celebrarà la 85a edició dels Òscars i el 15 de janeu, número molt rodós, sabrem qui són els finalistes o els candidats finals.
La pell amb el morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio desvern.
Jordi Roca, tens un cognom molt dur. Bé, bona tarda. Bon cop de setmana. No t'ho havien dit mai, això? El què? Que ets d'una persona de cognom dur. No, no m'ho havien dit mai. Jordi Roca. Molt bé. Au, Jordi. Adéu.
La penya del morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també.
Camí cap a les 6 de la tarda. Ens visiten ara a God help the girl, amb el tema. Fantàstic.
I love my room, I'm getting used to sleeping. Some nights I really like to lie awake. I hear the midnight birds, the message in their eyes.
In a way a boy could never touch their promise Never meant so much to me You have been warned I'm born to be contrary Backward at school I rode from right to left Teacher never cared for me Preacher set a prayer for me
She needs all the help she can get I sit for hours just waiting for his phone call I'll leave the chocolate in the fridge
I'll play his messages Analyze his intonation Please stop me there I'm even boring myself I think of him when I'm doing the dishes I think of him while looking in the sink This ain't no play on words
For a week I built it up and then I turned it down. You all did what I'm born to be contrary. Backward at school I rode from right to left. Teacher never cared for me. Preacher said a prayer for me. God help the girl, she needs all the help she can get.
Bé, tinc una bona i una mala notícia. La mala notícia és que avui el senyor Benito no vindrà a la ràdio.