Metropolitans de Barcelona alerta que els serveis mínims poden ser insuficients per absorbir la demanda normal en hora punta d'un divendres laborable i recomana preveure més temps pels desplaçaments. De cara a la campanya de Nadal, els venedors del mercat central de Tarragona preveuen augmentar entre un 7 i un 8% les vendes respecte a l'any anterior.
Ja estan rebent els primers encàrrecs pels menús nadalencs, tot i que el gruix de vendes es produeix sempre pocs dies abans de Nadal. Tarragona, Júlia Giribets, bona tarda. Bona tarda. Els venedors del mercat adaptaran els menús a totes les butxaques i assessoraran els clients perquè puguin comprar productes a preus assequibles sense que hi falti res a taula. N'ha parlat en declaracions a la xarxa el president de l'Associació de Venedors del Mercat Central, Albert Ribot.
Amb unes previsions amb intenció de superar la venda de l'any passat, posarem un format diferent, potser una miqueta molt més hostès, els àpats es poden fer de moltes maneres i el que hem de fer és aprofitar-nos de la nostra professionalitat.
amb comunicació amb el nostre client i aconsellar-lo de la millor manera perquè amb menys diners puguin omplir una taula com cal i com mana. Per cert, en principi, aquest és l'últim Nadal que els venedors del mercat es troben a la carpa provisional on porten ja anys venent a causa de les obres del mercat real. Tot i així, amb l'endarreriment que han patit les obres al llarg d'aquest temps, creuen que potser els tocarà asseguir a la carpa algun Nadal més.
Esports en xarxa Bona tarda, us parla Joan Barberà. En Butterpolo, el centre de natació Mataró i el club natació Sabadell debuten aquesta tarda a la Lliga de Campions en categoria femenina. Les ballesanes s'enfronten a l'Olimpiacos grec a dos quarts de set. Escoltem la jugadora de l'equip ballesar, Ani Aspar. Jo crec que si fem un bon paper podem aconseguir la primera posició i això seria perfecte per tenir un creuament encara més fàcil.
I, com t'ho has dit, el fet de classificar-se per la següent fase és una cosa que tenim en ment des d'allà fa temps i ara l'important és que damunt. I a les 6 el centre de natació Mataró s'enfronta a l'Eger hongarès. Amb bàsquet el Palau Blauran ho manetja avui a Juan Carlos Navarro. Demà es compliran 15 anys del seu debut amb el primer equip. Seran el partit d'Eurolliga entre els Blauranes i el Leto Borrita. Notícies en xarxa.
Ràdio Tosfer Durant 8.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts a la penya del morro. Com cada tarda, des d'ara i fins a les set, us saluda Jordi Domènech. Què tal? Com esteu? Bé? Bé, avui el públic que ha vingut de Carme Verboi...
Ah, de... No ho he pensat. Com que no? Però si el sents aquí... A l'enys de mar, no t'hi he preguntat. A veure, un moment. A l'enys de mar. Para un moment, para un moment. Que tu estàs inventant? No. Com que no? Però és que sempre dubto entre l'enys de mar i l'enys de munt. Però...
Però què vol dir això, no? Llavors m'han dit ràpid. No pots dubtar, Carme. Sempre confon que els dos municipis. I a més, si no els has preguntat, com saps d'on venen? Per el pin que porten. Quin pin porten? És l'icona del poble. Com es diu? L'escut. L'escut, cut, cut, cut. Bé, en fi, doncs avui... On dius que ve la gent, avui dius? Arany de mar. Arany de mar. Doncs vinga, moltes gràcies. Mira com t'aplaudeixen.
Per venir la gent de Nenys de Mar, la comarca del Maresme, si voleu venir de públic, podeu fer-ho també vosaltres, només cal que ens envieu un mail a lapenya del morro arroba gmail.com o al món arroba versió... no, racó.
És cert, Carme, avui al programa parlarem d'actualitat Sant Justenca, del Dia contra la Violència Masclista, que es celebra avui a Sant Just, malgrat que sigui diumenge, em sembla, oficialment. També rebrem la Júlia Atmella per parlar de les llegendes urbanes i mítiques, estranyes de Catalunya. Avui, les dones d'aigua, amb la Roser Arcs d'Educació Canina i a la segona hora, també amb l'Arnau Cònsul per parlar de llibres.
Per cert, deixa'm comentar... Què passa, Carme? Què dius? Què vols? Res, res. Res? No. Segur? Segur. Avui... Em pensava que tenies una entrevista vinculada justament amb l'acta del Lí de les Dones, avui. Eh... No... Amb la Clara Peina. No... Al final no? Ah, potser... Sí, no ho hem... És que no ho hem acabat de parlar. No ho hem acabat de parlar. És d'aquelles coses de producció que hi ha a mitges. Ja farem una trucada... Està obert. Sí, està obert. Carme... Sí, sí, sí. Està obert, està obert.
estimant-te com t'estimo. Per cert, avui ens ha arribat la Vall d'Avers, com cada mes a la ràdio, l'única...
Com cada mes, l'única revista mensual que hi ha a Sant Jus d'Esvern i atenció perquè parla del Calvern i entre altres coses diu que una vintena d'entitats de les festes de tardor va rivalitzar de la manera més divertida i sana amanit amb l'humor del presentador Jordi Domènech de Ràdio d'Esvern.
Molt bé. També parla dels cars, no parlen de tu allà. Ah, doncs no ho sabem, no ho he buscat. És que me l'han passat aquesta nota. Jo no abro les revistes, com fa gent, a veure on surt. La Vall d'Avers, la gràcia, és que, clar, coneixes a tothom. No ho hem llegit, diu. És un reportatge de la Clara Aguilar, justament. Diu, passió per l'adrenalina, la 36a edició de la cursa de cars de coixinets, estrena modalitat mixta. Home, la veritat és que no...
No m'ho he pogut llegir. A la segona hora llegirem alguns articles, també el del Lucas Font com cada més, perquè la Vall d'Avers, a més, col·laborarà amb la Penya del Morro a partir de la pròxima publicació i ens vindrà un representant de Sant Just. Dit això, passem a l'actualitat Sant Justenca amb la Carme Berdoi. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde.
A més a més, ja sabeu que podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través de Twitter, La Penya del Morro, a través del Facebook o el mail, lapenyadelmorro.gmail.com. Si voleu explicar-nos qualsevol cosa, ja sigui dels temes que tractem o no, podeu fer-ho a través d'aquests mitjans... Com es diu això? Aquestes eines de comunicació. Quan m'enrotllo tant...
Em recordo a Josep Cuní, jo mateix, eh? No està malament, no? Tinc un problema mental important. No, no, no. O sigui, no és que jo pensi, mira, soc com el Cuní. No, o sigui... Déu-te'n quart. Sí, però aquelles frases que fa com molt de... El debat d'ahir de 8TV... No la vaig veure. Jo tampoc. Però és que per veure el Cuní i parlar tota l'estona no cal ella, no? Però... I no es pot recuperar, a més, clar. És curiós, això. Home, perquè 8TV no és com res de la carta. És curiós, el tema. No ho tenen?
L'únic que pots fer, se'm sembla que també es va emetre per RAC1, doncs suposo que el podries recuperar a través... Però clar, és diferent, perquè no veus la cara que fan... Clar, no veus la suma de la llibreta d'Alicia Sánchez Camacho, per exemple. Bé, doncs sí, Mirin, bona nit. Avui comencem l'actualitat Sant Justenca, però parlant d'un altre tema, i és que avui celebra l'acte central del Dia contra la Violència Masclista a Sant Just d'Esvern.
De fet, serà amb lectures de textos i del manifest i també amb un recital musical i de ball al rentapeus. Aquesta setmana, a més a més, s'ha estrenat un itinerari simbòlic per fer visible aquesta xacra social. La jornada es commemora, però, el dia 25 de novembre i em sembla que els actes tindran lloc a partir de les 7 del vespre, avui mateix al rentapeus, a la plaça de l'Ajuntament, Jacint Verdaguer,
a Sant Just d'Esbert. Carme Berdoi té més informació. Doncs mira, el lema d'aquest acte és avançant contra la violència masclista. Els alumnes de l'institut faran una lectura de textos amb acompanyament musical. També hi haurà una actuació de l'escola de dansa Renata Ramos i París amb una cançó de la compositora Sant Justenca Clara Peia que es diu El Butxí i que parla sobre la violència contra una dona. I també es llegirà aquest manifest contra la violència masclista
A banda, això que comentaves, des de fa uns dies que podem veure que hi ha alguns carrers de Sant Just amb unes patjades de color lila, que potser algú les ha vist i no sap què són, fan referència justament a fer visible...
aquesta xacra de la violència masclista i per recordar aquesta jornada internacional i sensibilitzar, per tant, també el municipi. En cas aquí, Sant Jus, recordem també que, de tot plegat, a Sant Jus es fan altres iniciatives per recordar aquest fet durant altres moments de l'any, com ara tallers de coeducació
a l'Institut, amb els actes també de rebuig institucional que es fan cada últim dijous de més al migdia a les portes de l'Ajuntament on es fan 5 minuts de silenci per no oblidar tot aquest tema. I a més a més recordem que des de les administracions públiques també tenen un pla que ja fa molts anys que funciona, que entra en funcionament a partir que una dona fa una trucada als diferents números de telèfon que hi ha
sigui el 112 o emergències, es posa tot un dispositiu en marxa per procurar que aquesta persona estigui el millor possible en contacte amb diferents entitats i òrgans de servei, com pot ser els Mossos, la policia, també els serveis socials, en fi, cada any malauradament passa el mateix.
Però no sé si cada vegada menys, perquè... Mira, aquí Sant Just, aquest cop... Com tenim les dades? S'han atès aquest any 28 dones al circuit d'atenció a les víctimes. D'aquests casos, 12 són nous, però és que he mirat abans les dades justament de fa un any, després miraré les anteriors, i eren 23 dones l'any passat. Per tant, ha empitjorat. Ha empitjorat. O, clar, depèn de com, perquè és que aquest matís és com... O sigui, crec que és difícil fer-ho amb la dada, perquè potser vol dir que hi ha més gent...
que ha decidit recórrer aquest circuit. Vull dir que no vol dir que hi hagi més dones maltractades, sinó que s'han atès més víctimes. Per tant, crec que és complicat ser una relació d'aquesta manera, només amb la dada. Bé, per ser, just a la fusta, als matins, al programa de ràdio, demà hi ha una tertúlia especial. Exacte, cap a dos quarts de dotze del matí, amb una dona que ha estat víctima de violència masclista, també hi haurà una de les psicòlogues que tenen les víctimes aquí a Sant Just,
una treballadora social i també representant un membre del Consell de la Dona de Sant Just.
Parlem ara d'economia Sant Justenca perquè la multinacional nord-americana Nexio Solutions instal·la a Sant Just la seva seu central europea. Crearà 23 llocs de feina i servirà de base d'operacions per 19 països. De fet, aquesta és una empresa distribuïdora de plàstics que factura més de 4.000 milions de dòlars l'any i la seu central a Catalunya està aquí a Sant Just, Carme. Sí, l'empresa ha ampliat la seva presència a Catalunya amb la posada en marxa d'un nou centre de serveis pel mercat europeu
i es fa aquí a Sant Just, on l'empresa ja té una seixantena de treballadors, ara hi ha aquests 23 nous llocs de feina nous, i ara actuarà com aquesta base d'operacions. Concentrarà les funcions de Direcció General, Central de Compres, Finances i Recursos Humans. Nexco Solutions té la seu central a Houston, als Estats Units, i té presència a Catalunya des de l'any 96. I la multinacional treballa per sectors com el de l'automoció, l'industrial...
i El Mèdic. A tota Europa té 2.200 empleats i també opera a Amèrica i Àsia.
Avui com a representant de la formació política dels partits dels socialistes de Catalunya a les eleccions generals del Parlament aquest diumenge ha passat l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, que a més a més també ocupa el número 51 a les llistes del partit a Barcelona. Considera que és l'hora d'un canvi de model d'estat que avanci cap al federalisme.
Sí, el PSC dona suport a una possible consulta per preguntar a Catalunya sobre el procés d'independència. Creu que cal un model diferent d'Espanya que ha d'anar cap a aquesta opció del federalisme. Per això aposten pel dret a decidir els catalans per triar aquest model d'estat que volen. Perpinyà confia que la pregunta que es fa en un possible referèndum es faci pensant en els 7 milions de catalans i no en interessos partidistes.
I recordem aquesta consulta, sobretot entre aquesta campanya electoral, però que també les mesures econòmiques per sort de la crisi són un dels eixos fonamentals. En aquest sentit, Josep Perpinyà, que és alcalde de Sant Justi número 51 del partit a les llistes del PSC per Barcelona, considera que aquestes mesures venen marcades pel que passa a Europa i al món, tot i això diu que els dictats per complir amb el dèficit ofeguen més que no pas ajuden. D'altra banda, també creu que cal tirar endavant polítiques que passin per fer
un pla de xoc per ajudar les petites i mitjanes empreses catalanes i també els autònoms, i que cal potenciar exportacions lligades a empreses grans i petites i estimular el consum. Pel que fa a possibles pactes polítics, després del 25N, Josep Perpinyà assegura que el que és segur és que no negociaran amb cap partit que retalli serveis i drets socials i, com a conseqüència, això perjudiqui el manteniment de l'estat del benestar.
Perillós, aquest loop, eh? Sí, és un looping.
Al senyor Benito a vegades li agrada molt dir-ho, i com que és gratis, també, doncs mira, ho repeteixo. Repassem alguns tuits que han aparegut a les diferents xarxes, no?, a les xarxes socials Twitter, parlant de... no, a les diferents xarxes socials, no, només una, la de Twitter, parlant de Sant Jús d'Esvern, ja sabeu que la penya del morro, que per cert, a punt d'arribar als 450 followers, que ens fa molta il·lusió,
anem retuitejant i parlant d'algunes coses de coixinets que avui ha dit corredors ja vindreu a recollir el vostre trofeu aquest any repartirem més copes que mai serà aquest dissabte a les 6 al Casal de Joves de Sant Just d'Esbert per què més copes que mai? no ho sé
Potser podem trucar al Just Fossal per la segona hora, que no l'hem trucat mai, que ens digui coses. Després també, per exemple, hem retuitejat a l'Espai A, que s'encarreguen de programar diferents obres de teatre amateur per tot Catalunya. Aquest diumenge una de les seves companyies arriba a Sant Just d'Esvern presentant la flor d'Alberí i ens ofereixen l'oportunitat d'aconseguir entrades de forma gratuïta. Hem retuitejat què és el que heu de fer, si voleu, al Twitter de la penya del morro.
I atenció perquè a mi m'ha sorprès, Carme, aquest tuit que llegirem a continuació. Concretament, no sé si tu t'hi has fixat, el que passa que és curiós, perquè el Triangle, que és una mena de confidencial català, són aquests rotatius digitals on expliquen coses de forma com si tot fos confidencials, saps? Són coses que potser ja sabem, no? Així li fa més emoció el tema. És un tipus de periodisme que ha aparegut a internet en els últims anys. Doncs diu...
El Triangle. Què li ha dit la consellera Irene Rigau, que és la consellera d'Educació, a l'alcalde de Sant Just d'Esvern? Amb el hashtag confidencial.
Clar, i llavors, home, jo, tot encuriosit, he clicat la notícia i he llegit, diu, què li ha dit la consellera Irene Rigau a l'alcalde de Sant Just d'Esvern? Que és Josep Perpinyà, podem posar-ho, ja que hi són, però vaja. Diu, que no es preocupi en fer escoles bressol públiques, que ja ho farà la iniciativa privada. Però això ja... Això fa molt de temps, perquè, de fet, crec que fa fins i tot... Vull dir, això l'alcalde, i fins i tot crec que el regió d'Educació ho han comentat més d'una vegada,
sembla que fa bastant de temps, que no és ni d'aquest maig, crec que fa més temps. Fa més temps, eh? Però això és confidencial, com si fos d'avui, no? És estrany. Sí, perquè a més continua i diu, a cavall dels termes municipals de Sant Just, d'Esvern i Sant Feliu, de Llobregat, hi ha una zona que es diu Mas Lluí, i que Sant Feliu ja va desenvolupar urbanísticament fa uns anys, però que Sant Just ho ha començat a fer fa uns dos anys.
Com a resultat d'aquest procés, aquest consistori va programar la construcció d'una escola bressol a Llames Lluí,
i quan va presentar el projecte urbanístic al Departament d'Ensenyament, diu que la consellera li va dir a l'alcalde Josep Perpinyà que no has molestès en fer escoles bressol perquè ja se n'ocuparia la iniciativa privada i que des del Departament ja donarem beques per qui no pugui pagar-ho. I acaba dient, la informació aquesta del digital molt confidencial i molt secret, és a dir, és el triangle, que la privatització de l'ensenyament a Catalunya és més ideològica que de necessitat pressupostaria. En fi, és que m'ha sorprès, per què ho passa ara això?
Per què hi ha eleccions? Potser ho han sabut ara ells. Ah, ho han sabut ara, potser ells. Saps què vull dir? Potser... M'ha escoltat una entrevista on ho ha dit l'alcalde i han dit... És broma. Però avui l'alcalde ha parlat d'això, no? No, no, no. No, potser algú ha comentat, escolta, crec que ha passat això. I han dit, doncs mira, fem-ho públic. Busquem-ho, no? I tal. Quan aquí a Ràdio Esverges va dir, fan el seu temps.
Bé, i acabem amb un tuit de la Clara Aguilar, col·laboradora del programa, i també del Canji Qui Pugui, que precisament parla del programa aquest vespre, que fan a Ràdio Desver, juntament amb l'Adrià, l'Imanol i la Clàudia. Diu, no us perdeu aquesta nit el debat amb l'Oriol Viladot, la Bruna Català, la Júlia Barberà i la Maria Lirió. El Canji Qui Pugui han agafat a uns enjustents joves de l'institut perquè debatin sobre les eleccions.
I això es podrà escoltar avui a Ràdio d'Esverna a partir de les 9. Sí, precisament, també em serveix per comentar que ells tenen allò moments per emmarcar i ens els deixen unes hores abans que s'emeti per escoltar les pífies de la gent i professionals que treballa en aquesta emissora.
Carme, em sembla que sois tu per aquí, eh? Ah, sí? Que sí, ara t'escoltaràs. I després la Júlia, amb ella, amb les Dones d'Aigua, una llegenda que fa molta por. Fins ara, Carme. Adéu, bona tarda. Moments per emmarcar. Salutem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Què tal? Molt bé. En mig de la setmana. Perdó. ¿Te has estriado? Parece que sí. En mig de la setmana. Sí, és el que té els diners. Que es lo que tiene. Es lo que tiene los diners.
Però aquesta setmana se m'està fent molt llarga, encara no he acabat. Encara queda bastant, més de la meitat. A vegades se'm fan curtes, a vegades se'm fan llarges, i aquesta setmana és una de les llarges. Doncs... Sí, segur que sí. I aquest vespre es farà un taller per aprendre receptes d'aprofitament de restes d'aliments. Menorlegia, bebo de tot allà.
I una altra activitat per la setmana que ve és la que organitza el celler de Can Mata, dimarts, un tast de vins acompanyat d'un recital de literatura alemanya. Sí, un moment per parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, Carme, molt bé, com ahir, més o menys. Home, avui fa un dia més gris.
No, jo et dic parlant de mi, que poc ha variat la meva vida d'un dia per l'altre. Molt bé, doncs també és bon senyal, no? Sí, que ens anem mantenint, sí, sí, sí, anem mantenint en tots els sentits. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, durante
Ràdio Tesfem 98.1 Ràdio Tesfem 98.1 Ràdio Tesfem 98.1 5 i 24, continuem en directe a la Penya del Morro i tot seguit parlem de Misteris de Catalunya amb la Júlia Mella
Julia Amélia, bona tarda. Hola, bona tarda. No, que no aplaudeixi ningú. Perdona, Julia, però aquest és un espai de misteri. I què vols, aplaudiments, tu? Clar. Vols aplaudiments? Sí, home, no. Va, aplaudi-lo una mica, va. Allà està, vinga.
La Júlia cada setmana ens porta una llegenda misteriosa de Catalunya. Avui, Júlia, ens portes al voltant del Montseny, un municipi de la comarca del Vallès Oriental, on en aquest poble es troba situat el parc natural, no ho diríeu mai, del Montseny.
Què s'hi pot trobar? Comencem per aquí, per la gent que no conegui, el Montseny, Júlia? Doncs el parc natural del Montseny és un parc natural de la Diputació de Barcelona i es pot visitar, o sigui, pots anar-hi, i té un programa que es diu Viu al Parc,
que es fa entre els mesos de juliol i novembre i ofereix una sèrie d'activitats plàstiques, escèniques, musicals, literàries, folclòriques i de difusió del patrimoni natural i cultural que es porten a terme durant aquests mesos de juliol i novembre tant a l'interior dels parcs com a municipis que tenen el seu terme municipal dins dels límits d'espai protegit del parc natural del Montseny. Molt enigmàtic, eh? Per exemple, aquestes activitats plàstiques, què fan? Fan gerros de fang al mig del Montseny
Exacte. O aquestes activitats escèniques. Potser fan obres a teatre plenes de por. No? Misteris. El que passa, Júlia, jo poso... Tu no tens gaire tota por, eh? Veig? De... I com vols que sigui? Ara, ara. Llegendes de Catalunya amb Júlia Mella. Hauríem de conservar aquest to durant tota la secció. Acabarem amb el de coll. Sí, per això. Per això portes un got d'aigua.
Bé, precisament, parlem d'aigua. Fixa't, eh? Parlem de les dones d'aigua. Julia, què són les dones d'aigua?
Doncs són com unes fades, no? Que els agrada emmirallar-se amb el reflex dels estanys a les nits de lluna plena. Hòstia! Com aquella de l'APM. Has vist l'any del Barcelona, l'APM? No, no. Fa... Hòstia! A veure, a veure.
Bueno, doncs, són uns éssers nocturns i el entusiasme, doncs, que la llum de les estrelles els acaroni el rostre i faci lluir els seus cabells daurats o pels rossos, que és romàntic, no? Ojo, això t'acaba a dir, són unes bruixes... Fades. Ah, són fades. T'ho he dit. Sí, sí, sí, però perdona, a veure, és que de vegades tu et poses molt equis-miquis, però entre bruixa i fada ja em diràs tu quina diferència hi ha. Home. O què? Són més guapes, no? Són més guapes les fades, no? Per tant, les fades són sensuals, són eròtiques...
i màgiques, no? Exacte. Home, et mires amb cara estranya? Sí, no? Sí, sí. No, escolta, que així no ho som, m'ho dius. Jo no he vist mai cap fada. Jo tampoc. Ah, val, d'acord, d'acord. I què més expliquen sobre aquestes fades del Montseny, que es fan dir dones d'aigua? Doncs expliquen que els seus ulls ver-maragda o blau brillen quan a les nits de... O sigui, quan a les nits que la lluna està... Ostres, és que ho dic, que molt raro...
Quan hi ha llena plena, vaja. Quan hi ha llena plena surten les dones d'aigua. Hi havia una sèrie TV3 que es deia Dones d'aigua, però fa molts anys. Protagonitzada per la Carmelies. I no sé si té alguna relació. Potser sí, no? No ho sé. Ho podríem mirar un dia. Potser sí, potser sí. Jo ho miraré. En fi, i alguna cosa més així que vulguis que sapiguem abans d'explicar-nos la llegenda de les dones de l'aigua? Sí, que aquestes dones d'aigua surten a la nit de Sant Joan...
Quan tots els perits de la natura es desvetllen, aquestes zones d'aigua poden ser contemplades pels ulls humans sense perill que siguin encantats.
Bé, doncs avui, Júlia, explica'ns aquesta història, que concretament la situem a Gualba, que és un dels pobles que hi ha allà al Montseny, al costat de Viladrau i tot plegat, un lloc molt màgic i també molt misteriós. A més, ara a la tardor, amb aquestes boires baixes, és normal que es donin històries com la que ens explicarà la Júlia a continuació? Doncs la llegenda d'avui diu que el corc negre de Gualba...
en el que en temps remots arribava unes dones d'aigua que vivien tutelades per una dona de carn i ossos, és a dir, una espècie de mainadera. I allà hi ha una entrada de mina anomenada Roca Babilla i es diu que aquesta mina arriba fins a Mallorca i que les dones d'aigua encantades de cada país van i venen. I diu que de dia són merles, els ocells aquests petitons, i que de nit són dones d'aigua. I llavors...
quan algú les veu queda convertit en pedra que és el seu encantament i si algú les toca a més a més se l'emporten dins de l'aigua i queda encantat per la resta de la seva vida per tant si veiem una dona d'aigua al Montseny no l'hem de tocar ens hauríem d'apartar i no mirar-la és curiós
I llavors expliquen que l'amo de Camprat, un pagès, que al fer-se tard va anar a parar al parc del Gorn Negre i allà va veure una dona d'aigua que van tirar la seva llarga cavallera rosa a la llum de la lluna. I llavors ella em queda enamorat i li va declarar el seu amor.
I ella primer no el volia escoltar, però de tant que hi va insistir l'home, doncs ella s'hi va casar amb la condició que no mencionés mai la seva naturalesa aquàtica. Ah, clar, l'utípic. Sí, sempre... No vull que ningú sàpiga. Per què no? Això també, a vegades, les parelles es discuteixen per això al començament. No, és que no ho diguem a ningú. Per què no? Jo sempre n'he un que vol dir-ho. I l'altre diu que no. Sí, sí, és típic i màgic. Música
Doncs la qüestió és que es casen i vam tenir dos fills, un nen i una nena, que eren molt macos com la seva mare i amb la mirada humida que tenia la dona d'aigua. Però arriba un dia que ell ja, doncs amb la confiança, suposo i tal, li digué dona d'aigua. I ella, doncs, complint la seva promesa, diguéssim, tornar al gorro negre. Però tot i això, cada nit anava a veure els seus fills i els...
Els deia bona nit, no? I les llàgrimes que li queien es convertien en perles. Oh! I al matí següent el pastor les recollia sense imaginar que eren de la seva dona. Oh! Quina història més curiosa, més bonica, romàntica, misteriosa i màgica alhora. Tot això. Sí, avui és. Sí, amb les dones d'aigua que habiten el Montseny, aquestes fades màgiques que podem trobar encara en algunes nits de lluna plena. De Sant Joan, eh? Si ens hi fixem...
per als voltants de Gualba... Home, aquella zona és molt bonica, eh? Jo recordo haver estat alguna vegada allà i per la tardor, que a més a més tots els arbres agafen un color des del groc fins al vermell més intens, passen pels rojos i els granats verds... Escolta, és preciós, és preciós. Romàntic. Sí, és que jo soc molt romàntic. Gràcies. És jo. Sí...
En fi, Júlia, moltes gràcies. Una setmana més per haver-nos acostat avui als misteris que rodegen el Montsany. La setmana que ve, en algun altre punt de Catalunya, segur que trobaràs una altra llegenda misteriosa que ens faràs arribar al programa. Que vagi bé i, com diu el professor Sebastià d'Arbó, màgica i bona tarda. Igualment.
La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. Oh, oh, oh.
Fins demà!
Fins demà!
B-b-b-poker face, b-b-b-poker face B-b-b-poker face B-b-b-b-poker face B-b-b-b-poker face B-b-b-b-poker face B-b-b-b-poker face B-b-b-b-poker face B-b-b-poker face B-b-b-poker face B-b-b-poker face B-b-b-poker face B-b-b-poker face B-b-b-poker face B-b-poker face B-b-poker face B-b-poker face B-b-poker face B-b-poker face B-b-poker face B-b-poker face B-b-poker face B-b-poker face B-b-poker face B-b-poker face B-b-poker face B-b
Baby, when it's love it is not rough and it's fine Oh, oh, oh, oh, oh, oh I get him hot, show him what I've got Oh, oh, oh, oh, oh, oh I get him hot, show him what I've got
Fins demà!
Can't read my, can't read my No, we can read her my poker face She's gone like nobody Pa, pa, pa, poker face, pa, pa, poker face Pa, pa, pa, poker face, pa, pa, poker face I will tell you that I love you, kiss or hug you Cause I'm bluffing with my mother I'm not lying, I'm just done with my lovely guys
Fins demà!
Gràcies.
Ara escoltes pràdio d'Esbert, sintonitzes pràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, llorant de nit.
Ràdio Tesfem, 98.1. Ràdio Tesfem, 98.1. Ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, que no et siguis cagat, ho has fet mil cops. Guaita, no pateixis, vaig fer...
Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya.
El disc de la Marató. A la venda només el diumenge 2 de desembre. Artistes i cançons per la recerca científica per tractar i curar el càncer. El disc de la Marató. A la venda només el diumenge 2 de desembre amb els diaris La Vanguardia, El Periòdico de Catalunya, El Punt Avui, El Diari Ara, El Segre, Diari de Tarragona, Regió 7, Diari de Girona, Diari Esport, Mundo Deportivo i El Nou Esportivo. El disc de la Marató. La banda sonora de les emocions. Diu molt de tu.
El disc de la Marató, a la venda, només el diumenge 2 de desembre. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general...
i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promuntza.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Fins demà!
5 i 40 de la tarda, continuem a la penya del morro i com cada setmana parlem amb un dels nostres educadors canins, l'Albert o la Roser, qui serà avui? A veure, bona tarda! Bona tarda! Home, la Roser!
Roser, avui de què ens vols parlar? Què vols compartir amb tots nosaltres sobre el tema del món dels gossos? Mira, doncs avui penso que és un tema que a tu concretament com a mínim es resultarà interessant, perquè té a veure la ràdio també, que és la veu. Ah, ostres, la veu, la veu, molt bona aquesta, perquè depèn de com parlis a un gos, el gos no entén el llenguatge, lògicament, dels humans. Ah, exacte. Pensem per aquí, ja. Mira, m'has dit una de molt important. Però...
pensem que ens entén i és com si ens plantéssim al mig de Xina i ens parlés tothom, m'entén? Perdona, és que jo a vegades he vist gent que parla el seu gos com si l'entengués, eh? Sí, sí, jo tinc un amic que l'explica tot. Clar, es deu estalviar molts diners en psicòleg, però clar, el gos no l'entén per res. Llavors, jo penso que potser aquest punt és el primer i després, és veritat que encara que no entenguin
La veu és important per això a l'hora de comunicar-nos amb el nostre gos? És molt important. Em sembla que t'he posat una eina bastant valuosa. De fet, si ens ho parem a pensar una miqueta, podem trobar-li molta utilitat a com fem servir la veu de cara al gos. Clar, perquè, de fet, jo no sóc cap expert, però el timbre, la intensitat, el to, l'entonació... Tot això el gos sí que potser ho percep. Sí, en el timbre...
podríem dividir-ho en agut o greu, d'acord? De cara al gos. El gos sent els molt aguts i els greus, d'acord? La intensitat, doncs, està clar, o fort o fluix, no? O cridem o parlem fluixet. Perdona, i si tu a un gos li parles més greu o més agut, això ho interpreta d'alguna manera? És més agradable un to agut que un de greu. Ah, sí? Sí! Els gossos els hem de parlar així! Mira, de fet, l'ideal seria un timbre agut, una intensitat baixa...
I un to relaxat, podríem dir. Això seria l'ideal. Hola, que és guapo. Molt bé, Robert.
Ai, m'agrada molt això, eh? Sí, ja sabies, com em coneixes, eh? Ja sabies que tot això m'agradaria. Per tant, a un gos li hem de parlar així, com una mica, com si fos... Potser no l'haig de ser tant, si no, el gos et quedarà mirant a plan. És que em sento una mica idiota parlant així, però el gos... No, però ha d'atendir. Ha d'atendir sempre a anar cap aquí, no? Quan ens dirigim a un gos, i fixa't tu, una situació molt típica, no? Al matí.
Anem a treure'l al carrer. I, ostres, se'ns fa tard perquè hem d'anar a treballar i hem de fer coses, el que sigui, i com el crides? Bobby, vine, va, anem, anem! Seria així, més o menys. I algú s'entén. Exacte, sí, penseu que la seva capacitat auditiva és exagerada no sé quantes vegades més que nosaltres, però és exagerat, és molt més, s'entren molt més que nosaltres. Llavors, sobretot la intensitat,
que acostem a nosaltres... Bé, jo particularment sóc una persona que tendeixo a parlar en un to de veu ben alt. La intensitat de la meva veu és bastant forta sempre i és una cosa que he de treballar. Sobretot quan vaig a domicilis i tracto gossos que no conec o que acabo de conèixer, la treballo bastant perquè sí, perquè es nota, és molt diferent. Un to de veu que sigui més alt sempre tendirà a excitar i un to de veu més baix sempre tendirà
a relaxar una miqueta el gos, no? Sí, a més a més també això és aplicable a les persones. Sí, jo penso que sí, els nens, a tot, mira com són totes les professores de parvolitos. Sí, sí, sí, sí, ella, oh, bé, no sé què, nens i tal, no? És veritat, és veritat, no? I a part, és que, a veure, tampoc no cal ser gaire lúcid per veure que un gos o una persona, no?, si el crides...
O parles de forma violenta, encara que no t'entengui... Home, la primera reacció s'ha de fugir, no? Diu, con esto no quiero nada que ver. Sí, sí, però això passa tant a les persones com als gossos, no? Fixa't com són de bons que arriben a tolerar, no? Perquè jo et dic, amb les meves segur que no et vigilo tant, com quan conec un gos nou, i elles toleren perfectament la intensitat de la meva veu.
Tot i així, sí que és veritat que ja ho noto, que quan jo arribo més esbarada i parlo més alt i amb un to que té una emoció impresa més forta, ells s'alteren més, també.
que si jo estic més tranquil·la quan arribo a casa. I de la mateixa manera que nosaltres quan ens comuniquem amb el nostre gos ho hem de fer amb aquest to suau i tranquil i tal, els gossos també podem veure les seves emocions a través dels seus lladrucs o a través del seu to? No és exactament així.
Em sembla que hem parlat, no sé si hem parlat de les senyals de calma algun cop. Crec que sí, segur que les hem deixat anar tant. Les senyals de què? Les senyals de calma, ja en parlarem un altre dia. És la manera de dir com es comuniquen els gossos. No, no n'hem parlat d'això.
Doncs ja en parlarem, comunicació animal, queda pendent. Sí, queda pendent, clar, perquè potser no és el mateix. No, et deia això perquè... Suposo que no. No ho sé, ja li preguntaré al meu quan arribi a casa, a veure què diu. Sí, al teu gos, no, a veure què diu, però pregunta-li tranquil·lament i tal. Bé, avui estem parlant amb la Roseca, per cert, és educadora canina, ja sabeu que si voleu...
una mica més d'informació o rebre una visita particular, només cal que ens envieu un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com i nosaltres us posem en contacte amb ella o l'Albert, que són els nostres educadors canins particulars i que cada setmana passen visita a la penya del morro amb mi, una mica, eh? Jo sóc com el gosset i m'expliques coses.
Està interessat, també, que no vull que se'm quedi el tinter que es diu. Això que deies tu, ells fan servir molt més el que és la comunicació corporal, saps? Els gestos, el tancar els ulls, el girar la mirada, el posar-se de cantó... Tota aquesta dansa que fan quan es coneixen dos gossos, que s'oloren el cul, no?, i donen voltes i voltes i acaba marxant un per cada banda. És la seva manera de comunicar-se, això. Llavors, no necessàriament fan servir sons, val?
I nosaltres, que ho hem de fer perquè és la nostra manera més natural de comunicar-nos, el llenguatge oral, el que podem fer és fer-la servir en moments puntuals, aquesta eina. Aviam com us ho explico.
Perquè quedi clar. Sí. Què vols dir? En un passeig, per exemple. A veure, sí. Un passeig amb el gos, no? Anem a passejar amb el gos. I resulta que hi ha gent que, bum, vas parlant, tu vas parlant, o a casa vas parlant tot el dia amb el gos, no? Això que dèiem al meu amic, que li explica tot. Ai, deixa'm passar, que ara vaig al menjador, i ara no sé què, i ara no sé quantos. Arriba un moment que la veu perd importància. I és com sentir ploure, que es diu, pel gos.
És com que tot el dia està fent aquests sorolls, doncs no té importància que en fàgim. Perdona, o quan et parlen, com has dit tu, en xinès o en alemany, si no ho entens, ho vas fent i tal. Ells tenen la capacitat d'entendre una miqueta amb quina emoció, si estàs més enfadat, si estàs més trist, si estàs més content, si estàs...
Més neguitós. Clar, però tot això ho reben... Ells ho reben, això. Amb el to de veu, amb la teva explosió corporal. Igual tu no ets ni conscient, però ells ho reben. Amb el timbre, no? També, la intensitat de la veu i tot plegat. Exacte. I també la nostra explosió corporal, no? També, també. Llavors, el tema és que si nosaltres fem això, que els hi parlem tot el dia, si en un moment tu al carrer l'has de cridar perquè vingui, perquè o ve a passar un cotxe o perquè ja te n'has d'anar i està amb altres gossos, el que sigui, si tu has fet servir molt la veu,
En aquell moment la veu té la mateixa importància que sempre. Si tu no fas servir la veu gaire amb ells, el dia que la necessites i la fas servir, és un toc de tensió, no? El gos ràpidament diu, ostres, alguna cosa passa, vaig cap allà. Llavors, què vols dir? Que no hem de parlar mai amb el gos, a no ser que sigui... No és exactament així, però jo sempre, sobretot quan vaig a domicilis que hi ha nens, els hi proposo sempre un joc. Intentar que li expliquin les coses, que li diguin el que volen que faci el gos,
amb les menys paraules possibles si es pot dir sense parlar, molt millor si tu vols fer baixar el gos del sofà en lloc de dir-li o agafar-lo i baixar-lo intentar fer-lo baixar mostrant-lo només amb un cop de mà o alguna coseta així doncs perdona, el teu amic que li explica tot no la deu fer ni cas
Bueno, a alguna coseta li passa, sobretot quan marxen dels llocs divertits pel gos. Clar, clar. No, vull dir perquè, clar, pel gos, sense emploure, no? És el que dius tu. Jo en tinc una de cara, de fet. Tinc la que és més gran, que té uns anys ja, que aquesta, doncs, no en sabíem tant, o la informació que teníem era molt diferent, o la que tenim ara respecte al gos, i va pujar, doncs com va pujar, i ara...
Perdona, què vols dir? Què vols dir que va pujar, com va pujar? Doncs que s'ha fet gran amb un tipus d'educació que no és la que nosaltres hem après a donar ara a l'animal. Ah, perquè això canvia molt, el tipus d'educació? Home, jo abans el que arribava aquí, el tema de la dominància, el tema de la correcció, de l'inhibir comportaments...
Tot això crea una bomba de rellotgeria en el gos, perquè per molt que tu l'inhibeixis i el corregeixis, les ganes de fer el que sigui, el comportament que estàs intentant treballar, segueixen allà. Llavors la nostra proposta sempre ha d'anar una miqueta a trobar la manera que aquelles ganes desapareixin, en lloc de corregir o inhibir, donar alternatives al gos, perquè no et mossegui el sofà o perquè no lladri...
I com vas educar la teva gossa gran, que dius que és diferent a com eduques els gossos ara? No és que sigui diferent, és que jo parlava molt dels gossos, jo sortia a passejar i anava dient coses, no ho sé ara. I des que vaig començar a formar-me en tota aquesta línia, més empàtica amb el gos, per dir-ho així,
una de les coses que vam descobrir va ser aquesta, no?, i els passejos són molt silenciosos amb el gos, que, mira, d'alguna manera és una manera de fer meditació, també ho mateix, no? Per tant, primer, bueno, un dels consells que ens dones també és fer passejos silenciosos amb el gos. Sí, sí, intentar no xerrar gaire, no xerrar-li gaire amb el gos. I si el gos et parla, doncs... Si el gos et parla, contesta-li, perquè... Ah, contesta-li, val, val, no... Alguna cosa t'he a dir. O sigui, perquè potser si comença a abordar o el que sigui, dius, no, no, no, no parlem...
Que no estem enfadats tampoc, eh? Però sí que és veritat que ho noto, entre la gran i la petita, no? La petita, tu li fas un... la crides pel nom o li fas un xiulet i ràpidament ve a veure què passa, perquè no se la crida contínuament per tot. Clar, com es diu la petita? Ganja. Ganja? Ganja, sí. Perdona, ara ho veig, para.
Treu-me la música... No ho pot sentir fer cap comentari. No, no, no, perdona, però treu-me la música que està sonant ara, que fixa't com són a l'apartament musical de la Penya del Morro, que aquest tema és de la banda sonora de Tintín i és del Milú. Saps el Milú? Sí, està molt bé. Molt bé, moltes gràcies. No, no, no, no. Com us ho correu? Traieu-lo. Fora. Fora, perquè tinc molta curiositat...
Perquè la teva cosa petita... Mira, t'ho diré ràpid. Un dia te'l presento per telèfon. Li va posar el nom el David, que és la meva parella, d'acord? Ah. Sí, és ganja, és ganja.
Vale, vale, doncs ja ens ho diràs, ja ens ho dirà la teva parella, eh?, perquè l'he de posar... Un dia us el presento, que és educador i millor que jo i tot. No, bueno, no ho sé, però vaja, tu ets molt bona, Roser, tu ets molt bona. En fi, d'agú estem parlant sobre com parlar-li als gossos, alguna cosa més que pensis? Sí, mira, un moment que pot ser molt bo, també per fer servir la veu, és quan som al vete, per exemple...
Quan som? El veterinari, per relaxar-lo una miqueta. El vete, el vete, perdona. Ai, mira, això m'escapa. No, és que ho sento, jo no estic abasat al teu llengu. Ai, tot això, el veterinari.
Per fer-lo ser una miqueta més tranquil, sí que el podem acompanyar amb una veu suau i el que dèiem, no? Agut, baix i tranquil. I els veterinaris, en principi, també haurien d'aplicar-se el cuento. Ho dic perquè no sé si hi ha algun veterinari que diu, vinga, va, anem a... Què li passa a aquest cos? I la cosa allà... No? Bueno, hi ha de tot. Hi ha de més empàtics i de menys, com a tot arreu. Com a tot arreu, eh? Com a tot arreu.
Doncs avui, amb el tema de la veu, com parlar-li al nostre gos, interessant, perquè no és el mateix un timbre, com dèiem, fort, amb una intensitat fluixa, o un to de veu, no?, més alt. L'ideal és parlar-li, escolta, tranquil·lament i tal. El que passa que... Aconsegueixes més coses, eh? No ho sembla, eh? Però si tu, inclús quan... La gent que treballa obediència, per exemple, el tema del seu, l'anar al cantó i aquestes coses, i que competeix i tal...
Si tu li demanes el seu, suau, que pràcticament no el sents ni tu, respon molt més ràpid que si el seu és contundent, no? Que a vegades sembla que perquè estiguem entrenant o estiguem competint o estiguem fent alguna cosa així més seriosa, no? Hagi de ser un to militar. No, el gos jo crec que respon molt millor quan som més amables. I com podem fer que un gos segui? Atenció a la pregunta del milió. Ui, és molt fàcil. Ui, ojo, a veure. Bueno, d'entrada...
Em sap molt de greu per tots els oients que m'estiguin sentit, però ningú ha ensenyat a sentar-se el seu gos. Els gossos saben sentar-se abans que nosaltres ho diguem. Què dius ara? Ah, sí? Home, saben seure, clar, com tu. Tu, algú que no saps sentar-te en un sofà, t'han de dir com t'has de seure. A mi encara m'ho han de dir, eh? Però si m'ho diuen amb veu fluixa i tranquil, faig cas. Si volem treballar-ho, ensenyar-li tranquil·lament amb una boleta de pinso, un trosset de Frankfurt, un dels premis aquests que hem dit algun dia, de receptari,
Ens posem davant, li enxufem molt suau el nas, el voldrà agafar i l'anem guiant cap enrere, cap enrere, cap enrere, aixecarà el cap, aixecarà el cap i arribarà un moment que no podrà tirar el cap més enrere i s'assentarà. Aquí tocaria molt bé i donar el premi. Oh! Té mòbil, eh? Pots tornar a repetir?
Un procet de pinso, o de menjar, que li agrada dir el gos, petitó, no cal gaire gros, eh? Sí. El posem davant del seu nas.
Sí. Vale, ell intentarà agafar-lo. Sí, perdó, jo estic fent el treball de la webcam de radiodesvern.com. Ho has fet, no? Ho estic fent jo. Ostres, no t'estic veient, si no et corregiria. No, no passa res. Llavors, espera, aquí agafo, mira, agafo com un boli. És igual, agafa un boli greu. Agafo un boli. El posem al nas. Sí, el posem al nas. Comencem a aixecar, aixecar, aixecar, el gos el seguirem al nas, el seguirem al nas. Sí, sí. Anem tirant cap enrere del seu cap, arribarà un punt que al cap no podrà tirar més amunt. Ai, que no puc!
Seguirem, seguirem, seguirem i se sentarà en aquell moment molt precís, un molt bé o una paraula que ens hem servit per premiar-lo i li donem el pinso. Oh, que... Escolta, gran consell, eh? Doncs mira, ara que s'acosten a la dalt us podeu fer el xulo a les famílies que aneu a visitar si tenen gos... Que no n'abusin, eh, per això. No n'abuseu. Ah, que no n'abusem, no vol dir... No n'abuseu. Ja vaig allà, el nen petit. Vaig a escoltar l'altre dia a la ràdio. Per qui anaven?
Vaig escoltar l'altre dia! Mira, seu, mira. Algú d'allà acabarà al final amb torticolis. No, i torneu al mateix que dèiem de la deu, no? Quan més utilitzem, menys importància té. Llavors, el dia que li demanem un seu, com que tot... Si sempre ho fem així en plan fira per ensenyar-los als amics i a la família, el dia que li demanem, perquè fa falta, perquè s'ha de quedar quiet un moment...
no ho farà. O ho farà i marxarà. A veure, perquè, una cosa, és que s'ha disparat l'audiència de la webcam, ha començat a entrar gent ara a Ràdio Sper.com. Una cosa, jo no ho penso tornar a fer, eh? Ja t'ho dic ara, no? Perquè veig que ara... Que no ho he vist, que no ho he vist. Sí, han pujat unes quantes persones i la gent vol veure fer-me el ridícul, però no, ja ha passat això, haver-ho vist. Que torni d'aquí 15 dies. Que em faràs fer més coses.
Hola, podem provar. Sí, escolta, jo acabaré com un complexe de gos amb aquesta secció jo, eh? Ens faré una obediència a distància, Jordi. No, no, ja ho estic veient, escolta, educador que ni, però no de mi. No, no, no ho confonguis, eh? En fi, si voleu els serveis de la Roser, ja ho sabeu, eh? A través de lapenyadelmorro arroba gmail.com ens podeu enviar un mail i us posem en contacte amb ella i us farà la primera visita gratis. O no, no ho sabem, però bé. És que m'anava bé per fer la promo ara, Roser, saps? Però vaja...
alguna cosa més així que vulguis comentar sobre la comunicació que tenim nosaltres amb el... Bé, nosaltres, jo no tinc gos, la gent que té gos amb el gos. La gent que té gos. A veure, deixa'm repassar coses que tenia per aquí apuntades. Sí. Però penso que ho hem anat dient tot, eh? A veure, espera, que torno a llegir el guió. Diu, recordem que ells es comuniquen mitjançant sobretot l'expressió corporal, això ho hem comentat, i després acaba dient, apa, doncs bona nit i fins demà. Ah, doncs mira, bona nit i fins demà.
José, moltes gràcies. Bona nit. A vosaltres, com sempre. Com diu Pere Navarro. Sí, Mirin. Bona nit. Fins demà. Que vagi bé. Adéu. Adéu. Adéu.
Bé, nosaltres tot seguit connectem amb la xarxa, antigament coneguda com Ràdio, per escoltar el butlletí de notícies generals, i a la segona hora parlarem d'alguns articles de la Vall d'Avers, que avui ens ha arribat a Ràdio d'Esvern, com per exemple l'article de Lucas Font, o què va passar fa, no sé, 25 anys, en fi, d'algunes coses, tot seguit, però, connectem amb la xarxa de Ràdio, no té més.
La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania també. La penya del morro
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. La Fiscalia Superior de Catalunya ha obert diligències d'investigació contra el diari El Mundo per un presumpte delicte de calúmnies en considerar que no hi ha cap prova que demostri les acusacions del rotatiu contra el president Artur Mas a qui relaciona
amb comptes corrents a Suïssa. El fiscal assegura que no existeix en la causa o en cap informe policial alguna dada que indiqui que l'actual president rebés diners de contractistes. Segons l'escrit, l'afirmació és radicalment falsa i afegeix que a la notícia li manca fonament, ja que els mateixos autors reconeixen que el suposat text policial és un esborrany.
Justament després de reunir-se durant més de dues hores a la ciutat de la justícia amb el jutge que porta el cas Palau, el comissari en cap de la unitat de delictes econòmics i financers de la policia, Manuel Vázquez, ha afirmat que no s'ha elaborat cap informe ni borrador sobre aquest cas com el que assenyala el diari El Mundo. Vázquez fins i tot ha afegit que no li consta la seva existència i que la investigació es va donar per finalitzada un cop es va entregar al jutge tota la informació el passat dia 24 de maig.
Per d'aquí uns minuts és previst que l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, doni el tret de sortida a l'enllumenat nadalenc des de la plaça d'Espanya. Enguany, la ciutat comptarà amb 77 quilòmetres de carrer il·luminats, 10 més.
que l'any passat, com a novetat, també es recupera l'històric abet al Portal de l'Àngel. Lluís Sánchez, Marc Lobato, bona tarda. Bona tarda. L'encesa de llums està prevista d'aquí un quart d'hora a l'eix comercial de la Creu Coberta, al barri d'Ostafrancs. Serà quan l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, premi el botó amb què es donarà el tret de sortida a la campanya de Nadal, una campanya que arrenca vuit dies abans que l'any passat
amb la intenció d'impulsar el comerç i amb una estesa de llums que supera la del 2011. En aquesta ocasió, la il·luminació nadalenca serà present en 390 carrers de la ciutat, que són 90 més que l'any passat, i cobrirà 77 quilòmetres, 16 més que en l'anterior campanya.
Els 2,3 milions d'euros que costa aquesta il·luminació la pagaran gairebé a parts iguals entre l'Ajuntament i els comerciants de Barcelona. No serà, però, l'única aposta luminica d'aquestes festes. Per exemple, el Portal de l'Àngel recupera aquest Nadal el monumental arbre de 12 metres i la Torre Agbar es convertirà aquests dies en un abet gràcies a un sofisticat joc de llums.
Catalunya acollirà l'any vinent un total de 415 fires a tot el territori. Més de 360 són d'àmbit local i comarcal i mostren un lleuger de 100 respecte a aquest any, del 2,7%. Malgrat la crisi econòmica, la majoria de les propostes s'han mantingut, tot i que en algun cas amb reduccions de dimensió durada i fins i tot se n'han impulsat de noves. En declaracions a la xarxa, el president de la Federació de Fires de Catalunya, Ramon Ferrando, ha dit que per tot plegat no es pot parlar de dades massa negatives.
Aquesta disminució del 2,7% en les fires previstes de celebrar el 2013, cap dada negativa l'hauríem de considerar positiva, però jo crec que estem aguantant bé i és en part perquè els expositors valoren que la fira és una eina eficaç també en aquests moments. Evidentment, les fires no ocupen tant d'espai, són més reduïdes, s'han redimensionat, els expositors ajusten serveis a l'hora de participar a la fira...
Segons Ferrando, ja sigui en un poble petit o a nivell de volum que programa Fira de Barcelona, el principal problema és atraure i mantenir els expositors. Les fires més nombroses són les multisectorials i una de cada cinc es dedica al sector de l'alimentació.
Previsió del temps, Sant Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Obertura de clarianes al llarg de les properes hores a tot Catalunya. Núvols que cada vegada estaran més trencats i demà hauran desaparegut pràcticament del tot. I és que demà esperem una jornada bàsicament assolellada amb alguns núvols cap al Pirineu i amb oires a primera hora del matí a les comarques de l'interior. Les temperatures de demà baixaran les mínimes, pujaran les màximes i més que ho faran de cara al cap de setmana, quan podrem assolir valors de fins a 20 graus. Al cap de setmana, assolellat amb alguns núvols al Pirineu i amb oires a primera hora del matí a les comarques de l'interior.
Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. La Unió de Federacions Esportives Catalanes, l'OFEC, i la Plataforma ProSeleccions han demandat al govern espanyol davant el Tribunal Europeu de Drets Humans pel que consideren una violació de drets fonamentals contra les federacions.
i les seleccions esportives catalanes. D'altra banda, amb bàsquet al Palau Blaugranà homenatjarà avui Juan Carlos Navarro. Demà fa 15 anys del seu debut amb el primer equip. Serà en el marc del partit d'eurolligat entre els Blaugranàs i el Lietubo Rites de Lituània, que comença a tres quarts de nou.
del vespre. Escoltem el tènic barcelonista Xavi Pascual. Hi ha coses que estan per sobre de tot això i celebrar tots junts que el Juan Carlos fa 15 anys que està amb nosaltres crec que és una cosa que està per sobre i dins d'un moderat ordre crec que és bo per tots plegats celebrar-ho junts. Amb Aterpoló al centre Natació Mataró i al Club Natació Sabadell debuten avui a la Lliga de Campions. A partir d'aquesta hora el Mataró s'enfronta l'Heguero Hongarès i el Sabadell a l'Olimpiacós Grec a dos quarts de set. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Aquest vespre se celebra l'acte central de la comemoració del dia contra la violència masclista. Serà a les 7 de la tarda, d'aquí a una hora, al Rentapeus. Al llarg de tota la setmana, Sant Just estan fent diferents actes per recordar el 25 de novembre
i que cal seguir lluitant contra la violència enves les dones. Al nostre municipi, aquest any s'han atès 28 dones al circuit d'atenció a les víctimes de violència de gènere. D'aquests casos, 12 són nous. L'acte central es farà al rentapeus i, sota el lema, avançant contra la violència masclistes. Llegiran textos amb acompanyament musical, també hi haurà una actuació de l'escola de dansa Renata Ramos i París, amb una cançó de la compositora Sant Justenca Clara Peia, que es titula El Butxí i que parla sobre la violència contra una dona. Tot plegat començarà
A les 7 de la tarda, d'altra banda, aquesta demana també s'han estrenat un itinerari a través de petjades de color lila enganxades a terra que acaben al rentapeu. Surten des del mercat municipal, Parador i Can Ginestar i són per recordar aquesta jornada internacional i per sensibilitzar la població.
Més coses, aquest cap de setmana s'organitza una nova sortida guiada per anar a buscar bolets. Ja fa tres anys que es realitza aquesta activitat i aquest any es farà aquest dissabte. A les 9 del matí es sortirà des de l'aparcament de Can Ginestà amb vehicles particulars cap a Collserola. A la serra, membres de l'Associació de Recerca i Estudi de Sant Feliu explicaran coses sobre els diversos tipus de bolets que es troben a la vall de Sant Just i a d'altres paratges del Parc Natural. Després es farà una exposició amb els exemplars obtinguts i es classificaran entre comestibles...
i verinosos per donar a conèixer els diferents tipus d'espècies que podem trobar. L'activitat l'organitza l'Ajuntament de Sant Just i l'Ares de Sant Feliu i amb els bolets que es collin es muntarà aquesta mostra que es potrà veure fins al dia 3 de desembre. I acabem amb aquest butllet explicant-vos que el cap de setmana de l'1 i el 2 de desembre es farà la segona edició del Mercat de Nadal de Sant Just. L'impulsa en la Unió de Botigues i Comerciants del Municipi i l'Ajuntament
per segon any consecutiu amb vista de l'èxit que va tenir la primera edició. El mercat de Nadal tindrà lloc el proper cap de setmana, per tant, el de la setmana entrant, 1 i 2 de desembre, i l'objectiu és dinamitzar el teixit comercial de Sant Just i oferir als comerciants un espai fora del seu lloc habitual de feina per promocionar els seus productes i serveis. A banda de les parades dels comerciants locals, també hi haurà activitats per a tots els públics.
I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55,6%.
i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930
She wrote scissors She delivered All my will Right under my door You're sincerely Lost completely She ain't a princess But she's an artist
No, I won't change another thing I cracked the bell I tried
A scissor ever stole my heart. I was on standby. Catching the red eye. I missed my flight. She didn't buy. I'll forgive you.
No, I won't change another thing I cracked the bell I tried to ring A scissor that stole my heart
Bona nit.
6 i 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro, a Radio d'Esvern 98.1 FM, ja sabeu que també ens podeu seguir a través de la webcam de radiodesvern.com.
D'aquí una estona, en aquesta segona hora, ens visitarà l'Arnau Cònsul, el nostre literari particular, a la seva secció de llibres, però abans ens ocupem d'aquest tema que ja hem comentat fa una estona, perquè aquest vespre se celebra l'acte central de la commemoració del Dia contra la Violència Masclista.
De fet, serà d'aquí 45 minuts a la plaça del Rentapeus, a la plaça de l'Ajuntament d'aquí de Jacint Bardaguer, vaja. Al llarg d'aquesta setmana, a Sant Just estan fent diversos actes per recordar el 25 de novembre i que cal seguir lluitant contra la violència envers
Les dones. Al nostre municipi aquest any s'han atès 28 dones al circuit d'atenció a les víctimes de violència de gènere i d'aquests casos 12 són nous. L'acte central del dia contra la violència masclista es fa avui sota el lema Avançant contra la violència masclista.
Els alumnes de l'Institut de Sant Just faran una lectura a partir de les 7 del vespre de textos amb acompanyament musical i també hi haurà una actuació de l'escola de dansa Renata Ramos i París i amb una cançó de la compositora santjustenca Clara Peia que es diu El Butxí i que parla sobre la violència contra una dona. I la cançó fa així.
No li enxiquis la mà, no li enxiquis.
No li deixis la mà, no li deixis. Ella no és una mala bèstia fàrida. Ella és una dona i més pel que la deixis lliure.
Que la deixis viure, que la deixis viure, que la deixis. Doncs tenim la seva compositora, la Clara Pella, del telèfon. Clara, bona tarda. Bona tarda, què tal? Bona tarda, benvinguda al programa. Bé, explica'ns una mica com va néixer aquesta cançó i tot el que l'ha envoltat.
No, aquesta cançó forma part del meu segon disc, que es diu Més Declaracions i que posa música a poemes del poeta Madeu Vergés. La lletra no és meva, és del poeta Madeu Vergés. I vaig agafar la lletra i la vaig musicar. El disc Declaracions, quan el vas treure al mercat?
Declaracions el 2009. Més declaracions el 2011 i el 9 el 2012. No sé si... Quan t'ho vam comentar que avui a Sant Just s'utilitzaria la teva cançó... Oh, i tant. En què consistirà i tot plegat? Què és el que passarà? Avui? Sí. Res, que la Renata Ramos ha fet una coreografia de la cançó. Tu hi assistiràs?
No, jo no puc, jo tinc bolo avui. Ah, de fet em sembla que estàs de camí al bolo, no? Sí, estava de camí al bolo. On és el bolo, Clara? No, avui toco a l'hotel, en un hotel, en una festa. Ah. No, però demà presento el meu tercer disc. Quan? Demà. Demà presentes el teu tercer... Però escolta una cosa, és que... Demà presentes el teu tercer disc, perdona, és que no teníem aquesta informació, i com es dirà, com es diu? Es diu tot aquest silenci, el disc. Mhm.
i el presentem de malnut de gas a les 9 i mitja del vespre. Home, molt bé, no? Enhorabona. Gràcies. I veiem que aquí tens acompanyaments de piano, no sé si també hi havia algun instrument amb cordes, de fet, el butxí, que és aquest tema que estàvem escoltant, fa clara referència a aquest poema que deies del Vergés. Com va venir la idea de musicar tots aquests textos?
Re, bueno, doncs un dia vaig començar, bueno, tot va ser perquè per un encàrrec vaig fer una cançó d'un text aquell i llavors després vaig començar a fer-ne perquè m'agrada molt i vaig fer un disc i va anar molt bé el primer i vaig dir, va, doncs farem una biologia.
I el tercer diferent, sí. De fet, podeu aprofitar per parlar una mica d'aquesta commemoració del dia contra la violència masclista, que de fet oficialment és aquest diumenge, però avui, com comentàvem, se celebra aquest acte a les 7 aquí a Sant Just d'Esvern, una xacra que encara afecta la nostra societat. Sembla ser que en els últims anys han aparegut públicament més casos, perquè era una cosa que estava silenciada
fa 10, fa 15 anys, però vaja, això continua succeint, no? És un drama. No sé si has tingut l'oportunitat de conèixer alguna dona que hagi patit aquests abusos per parts... No, però la veritat és que és un tema que em toca de prop perquè una molt amiga meva treballa directament amb les dones maltractades i, bueno, sempre m'explica, doncs, una mica cada cas i una mica la ment de...
del maltractador, la ment de la maltractada, una mica els perfils, els patrons... Bé, és molt fotut, realment és una... Això hauria de... Què t'explica? Com és el patró, per exemple, d'un maltractador? Bé, no, el maltractament psicològic, a part del físic, la inseguretat del maltractador, la gelosia, totes aquestes coses que...
i casos concrets.
diversa gent. Sí, de fet, a vegades també el que es comenta és que una dona, no?, quan està en aquesta situació, és possible que sobretot al començament no se n'adoni, no?, que està... Oh, no ho admet, no ho admet, no està en una situació difícil i que a vegades veu coses que per elles són normals però que lògicament no ho són, no?, com per exemple, doncs, que l'home estigui per sobre o li cridi o faci un
l'avexi, no?, contínuament, i això, clar, és molt fotut, també, no?, per part de la víctima, no oblidem que és la dona. Sí, sí, totalment, totalment. I també és això de poder sortir d'aquí, no?, de quina manera surts, saps?, de quina manera pots sortir d'aquest cercle quan ja hi has entrat i quan tens por, saps?, quan no saps ni si n'ets conscient...
quan creus que pot canviar i no veus que això no canviarà, coses d'aquestes. De fet, no sé si ja sabem que aquesta cançó l'has musicat, l'heu musicat per dir-ho d'alguna forma, doncs vau rebre algun tipus de comentaris o vau parlar sobre aquesta cançó, algú que l'hagi escoltat o hagi dit mira, doncs potser sí, a mi m'ha passat el mateix, no? Perquè també la lletra és forta. Sí, sí, ja...
hi ha gent que m'ha parlat que no la pot escoltar o coses d'aquestes, perquè casos que li toquen massa de prop. Sí, sí, i de fet ha guanyat un premi, aquesta cançó, bueno, ha guanyat, ha arribat a... està sobre l'any passat els concursos, el concurs que fan de poesia aquí, el Terra i Cultura, em sembla que es diu, doncs està, bueno, està al llibre de l'any passat, o sigui que és guai, perquè just aquesta, el disc que triessin aquesta també és guai, saps?
Home, mira, estic xafardejant una mica la teva discografia a l'Spotify, que si busqueu Clara Pella trobareu com a mínim tres àlbums, aquests que comentàvem, no? Tot aquest silenci, declaracions i més declaracions. Déu-n'hi-do, no? I tu ets Sant Justenca, Clara? Sí. Bé, soc Sant Justenca. He viscut a Sant Just. No vaig néixer a Sant Just, però des de ben petita fins als...
Fins als 20 anys jo vaig viure a Sant Just. I com vas començar en tot el món de la música? Des de petita la meva mare em va apuntar a classes de piano i vaig fer la carrera de piano clàssic a les Mucs i després vaig fer la de piano jazz. Em falta l'últim any, que de moment ho tinc així parat, però vull dir que també he estudiat jazz i modern i...
I com veus el... bé, demà treus disc, l'estrenes a la sala Luz de Gas, com hem comentat, a les 9 del vespre, per tant, tothom qui vulgui que hi vagi, com veus el panorama musical català ara mateix? Bé, per una banda veig que la inversió en cultura és cada cop més baixa, per tant, cada cop és més...
menys probable la possibilitat de tenir manager, de tenir bolus ben pagats, de poder viure de la música, no tant de la música, sinó d'un propi projecte. I també, per altra banda, veig que ha anat evolucionant molt, des del rock català fins ara, els grups que hi ha i que estan triomfant, que és un altre estil, un altre tema. Jo no faig ni rock ni l'estil que ara es porta,
No te sé dir, jo crec que és... Jazz melòric, pop jazz, una mica... Molt acústic, cobert a la improvisació, però les melodies són prou... No sé, no m'agrada tampoc haver de classificar la meva música, saps? Si algú vol saber com són, vull dir, que l'escolti a veure què en penses, saps per què? Home, té un punt també com de musical, no?
Ah, sí? No, no, pregunto. Com a mínim, la cançó aquesta del Butxí que hem escoltat, que també fa unes frases com curioses, no acabades, que potser venen d'aquesta real jazzística que comentaves. Sí, no ho sé. Penso que... Ara no sé dir... Sí, també pot ser que tingui una mica d'influència musical. Té influència en moltes coses que he escoltat i realment les meves influències són tan diverses que realment no soc capaç de...
de centrar-me en un estil, no? He escoltat molt jazz, he escoltat molt pop, he escoltat molt rock, música d'aquí, música de fora. Per exemple, a mi m'agrada moltíssim la Bixay Cohen. Em sembla que encara no es pot veure la meva música, però... No ho sé, vull dir, hi ha mil influències, mil influències. Quina creus que és la cançó més popular que tens a l'Spotify?
La cançó més popular em sembla que és la norma que confirma l'excepció. Sí, senyoreta, que és aquesta que escoltem de fons. T'estimo i t'andava a poder estudiar-te
Així potser no seria possible o impossible, ara comença altre cop sabent que sense tu, que camin crida l'aventura d'un cos que desconec, perquè el meu qual el desig és els teus uns.
a la plaça dels teus pressos i a la flor. Clara, jo et proposo una cosa, perquè com que avui ha sigut una mica així mig improvisat, hem trucat, estaves amb cotxe, has parat, cosa que també t'agraïm, per què no vens algun dia, i a més si demà presentes l'àlbum, home, quina millor ocasió, que aquestes properes setmanes per venir un dia aquí a la penya del morro, al programa de la ràdio, i parlar-ne una mica cara a cara, i si vols tocar, per nosaltres encantats, què et sembla? Em sembla molt bona idea. Sí, nosaltres també.
Digues, digues, digues. No, que res, que em sembla molt bona idea i que jo ara estic dues setmanes fora, però que ja... Bueno, ja parlarem, ja parlarem. Sí, passarem amb els 4 o 5 productors que tenim al programa i ja acabarem de fixar una data de cada desembre o quan ens vagi... Perfecte. Molt bé, fantàstic. Em sembla molt bé. Clara, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé el concert de demà a Luz de Gas. Com es diu l'àlbum que presentes? Tot aquest silenci.
Tot aquest silenci, que de fet és aquest tema, la norma que confirma l'excepció d'aquest àlbum i que demà en directe, juntament amb altres cançons com T'enyoro, Sense tu o així de clar,
es tocaran en directe a la sala Luz de Gas de Barcelona, presentant aquest últim àlbum de la Clara Peia, que durant molts anys ha viscut a Sant Just d'Esvern i que avui representa una coreografia del Butxí dins d'aquests actes de commemoració del dia contra la violència masclista, a partir d'aquí 30 minuts a la plaça Jacint Verdaguer, al rentapeus de Sant Just d'Esvern. Clara, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i parlem aviat. Bona tarda, gràcies. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc.
54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930.
El disc de la Marató. A la venda només el diumenge 2 de desembre. Artistes i cançons per la recerca científica per tractar i curar el cançó. El disc de la Marató. A la venda només el diumenge 2 de desembre amb els diaris La Vanguardia, El Periòdico de Catalunya, El Punt Avui, El Diari Ara, El Segre, Diari de Tarragona, Regió 7, Diari de Girona, Diari Esport, Mundo Deportivo i El Nou Esportiu. El disc de la Marató. La banda sonora de les emocions. Diu molt de tu.
El disc de la Marató, a la venda, només el diumenge 2 de desembre. I did my best to notice
When the call came down the line I was broad but I was kind Sometimes I get nervous When I see an open door Close your eyes Clear your heart Cut the cord Are we human Or are we dancers
My sign is vital, my hands are cold And I'm on my knees looking for the answer Are we human or are we denser ?
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Are we human or are we dancer? Are we human or are we dancer?
Fins demà!
Ràdio Tosbem, 98.1. Ràdio Tosbem, 98.1.
6 i 32 de la tarda, continuem en directe. Home, moltes gràcies, moltes gràcies per escoltar-nos, per aquests aplaudiments de la gent que ens ha vingut a veure avui des de Arenys de Mar, que estan aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. Bona tarda, benvinguts al programa. Gràcies.
Bé, doncs, com us comentava, vaig a llegir alguns missatges que ens arriben a través del xat de radiodesverb.com. The Shining, hombre, The Shining, diu, bona tarda. Bona tarda, The Shining. Ja sabeu que podeu escriure el que vulgueu a través del xat que tenim a la webcam de radiodesverb.com.
on es veu un servidor, però quan hi ha col·laboradors els enfoquem a ells. D'aquí una estona amb l'Arnau Cònsol parlant de llibres, però abans de tot això, a veure què diu Designing, diu... Ostres, l'hem perdut, eh? L'hem perdut? Diu, Jordi, segueixes sent guapo, però t'han sortit més entrades...
Cales del Madrid Arena. No, ets molt graciós, ets molt graciós de Shining, molt.
A veure una cosa, de Shining. Clar, tu com que tens una mata de cabell enorme, tots aquells rínxols que enlluernen a tothom amb la llum que reflexa del sol. A veure una cosa, no són entrades això que tinc, és el cabell que el tinc mal posat, i clar, com que es veu a través de la webcam, però mira, me'l poso una mica més, i... magia putàgia, jo no tinc entrades. A veure, Shining, d'acord? Vinga.
En fi, ja sabeu que la revista La Vall d'Avers és l'única població mensual que actualment tenim al nostre municipi i cada mes comentem algunes de les coses que surten a la revista. Avui comentarem algun moment de l'espai de bat a bat de la pàgina 6 de La Vall d'Avers d'enguany.
I és que a la pàgina 6 el tema és el referèndum, sota el títol referèndum més clar que l'aigua.
Catalunya té dret a realitzar un referèndum sobre la independència? Aquesta és la pregunta estrella des que l'11 de setembre va sortir al carrer un milió i mig de catalans i els sanjustencs tenen la resposta. I de fet, bé, la gent que ho està veient a través de la webcam, mira, ensenyaré les diferents fotografies de sanjustencs i les seves respostes. També s'uneix a aquesta taula de redacció de la Vall d'Avers, podríem dir, del senyor Arnau Consul. Arnau, bona tarda.
Bona tarda. Mira, no sé si m'has escoltat, però estem repassant una mica el que dona de si la Vall d'Avers quan surt. I avui ens ha arribat aquest número que, per cert, tu hi vas col·laborar una temporada, o no? Sí, sí, sí, cap de redacció, o no. El cap de redacció? No, de fet, a la redacció no hi ha cap i, per tant, jo estava per llit. Però queda bé, els col·laboradors.
cap de redacció a la Vall d'Avers. Qui ho comprovarà? Doncs no. Teresa Reverter, potser. Home, espero que no em fes aquesta putada, eh? Que és l'editora en cap, no?, de la Vall d'Avers. I l'ànima des de fa molts anys. Doncs mira, la Vall d'Avers pregunta a diferents injustencs, amb diferents fotografies, per exemple, el Manel Izquierdo, si s'ha de fer el referèndum. I el Manel diu, home, s'ha de fer collons, la meva família és andalusa, però jo he nascut aquí, soc català i estic molt d'acord en viar Pastafang Madrid amb totes les de la llei.
Per exemple, la Sílvia, el Guillem, la Montse i la Teresa diuen, s'ha de buscar la manera de fer-ho possible, o el Jordi, que està en la fotografia tallant no sé què, deu estar al mercat, no sé per quin motiu no es podria fer, perquè tenen por, no per una altra cosa, això que la Constitució no ho permet. Per exemple, el Pau i el David, que estan a Can Ginestar, a una d'aquestes taules que hi ha el cafè aquí amb les morets i tot plegat, i diuen, sí, i si no ens deixen ens haurem d'emparar a Europa, tenim tota la llet a votar,
O, per exemple, l'Andres Lasson i la Magda, també de la parada del mercat, que diuen, és clar, que ens l'han de deixar fer. O el Nil Nebot i l'Anna del Bosque, que diuen hi ha moltes coses que s'haurien de votar per referèndum i tampoc ens deixen, com la independència o també, si volem, la monarquia. I ja per acabar, l'Àlex Carrillo, que comenta que el referèndum és un dret constitucional i el poble per si mateix pot decidir el que vulgui, com si volen ser francesos, andorrans, espanyols,
o catalans. En fi, doncs aquest és un dels primers temes que tracta la Vall d'Avers a la pàgina número 6 d'enguany i també m'agradaria fer menció especial a la pàgina 11 perquè Lucas Font des de fa ja uns mesos fa un article especial sobre indrets de Sant Just. Ja vam llegir un sobre el cafè de Can Ginestar...
un altre sobre l'estanc que hi ha al carrer Bona Vista i enguany es centra en la cita obligada que és Sant Just al carrer. I ens aturem en l'últim paràgraf que diu així. Comença a sonar música, els gegants del poble inicien els seus valls, la gent s'atura per contemplar curiosa aquest espectacle tradicional. L'Enric, l'espíquer d'aquest any de Ràdio d'Esvern, recorda als visitants que hi haurà rossada després de l'event. La veritat és que a un gel i comença a entrar la gana
Hi ha encara més des que ja no hi ha concurs de llançament de pinyols d'oliva, tot i que també és veritat que els últims anys ja començaven a estar una mica passadetes. A veure... Lucas... Lucas Font!
Què vol dir que es troba a faltar el penyal d'oliva, jo ho entenc, perquè era un acte típic que Ràdio d'Esvern organitzava el Sant Jus al carrer, però que els últims anys estaven passadetes. Lleig, Lleig, Lucas, Lleig. Lleig, Lleig, Lucas, com vulguis pots venir a la penya del morro i parlarem.
de les olives que estaven passadetes. Et diré més, em sembla que encara hi ha un pot que utilitzàvem aquí, a la discoteca i a la sala 2 de Ràdio d'Esvern. Aquestes olives que serviu a tots els col·laboradors són prou bones. Són de fa 4 o 5 anys i, escolta, aguanten molt bé, perquè malgrat que tenen un color així com més pàl·lid...
Ah, no, però això és el tipus d'oliva, eh? Vull diria que són més pàlid, que són més moranetes. Tenia en compte que eren negres i ara són trenaverdoses, però és el color. Però això és com el vi, saps? És la solera, com amb els anys... Però, escolta, un primer cop el tastes a les olives i després ja veus que...
És veritat, hi ha una hora, hora i mitja de sabor, que hi queda un sabor dolent a la boca, però després disfrutes la resta del dia. Imagina't dir, hòstia, se m'han anat... En fi, Lucas, ja en parlarem un altre dia. 6 i 39 de la tarda, parlem ara de llibres.
Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Què tal, com estàs? Bé, bé, bé. Què ens portes avui? Jo d'entrada, sé clar, no ho he pogut evitar de relacionar, no? Però feia aquesta enquesta que comentaves de la Vall d'Avers. Sí, sí. I home, doncs crec que és interessant dir que The Guardian, el diari anglès, està seguint l'estela de la Vall d'Avers.
Què dius, ara? És un diari important, però que s'inspira en tot allò que veu que és important. És britànic, The Guardian? És britànic, és un dels diaris importants i seriosos, dels de les sancionalistes, allò de la premsa groga. I és interessant que hi aneu, de debò, theguardian.co.uk, diguéssim. Per què? Perquè hi ha una sèrie d'enquestes que un intrepid reporter anglès es dedica a fer...
per Catalunya i n'hi ha un molt interessant per Madrid preguntant què això de Catalunya i si referèndum no referèndum i la veritat és que és sorprenent són petits vídeos durant 4 o 5 minuts n'hi ha un que està fet a Terrassa un altre pels carrers de Barcelona i només responen gent que no un altre només gent que sí i n'hi ha un a més és una sèrie que es diu Tales of Catalunya o sigui històries o contes de Catalunya i n'hi ha un que és fet a Madrid
I és molt interessant, perquè allò que diries, tots deuen anar en contra, doncs no. Hi ha molta gent que ho comprèn, i hi ha gent que diu, home, escolta, que votin, evidentment, i si surt que sí, escolta, no els podem retenir. A Madrid, això. A Madrid. I és curiós perquè... No, no, no, no. Et troba gent que sí, evidentment, que diu, no, no, això la Constitució no ho permet. Doncs no, sobretot gent gran, però la gent jove...
I, bueno, et trobes amb sorpreses, tot i que després, a vegades, quan no justifiquen, perquè els fan diferents preguntes, i algun els diu, bueno, i per què creus que els catalans senten això? I algun, que primer ha dit que sí, que els facin un referèndum, la justificació que dones de dir, bueno, perquè els han educat malament. Han educat malament, eh?
Sí, sí. Tenen una desviació, tenen una obsessió i... A vegades quan jo vaig a dormir, abans saps aquells minuts previs allà que estàs com... Jo a vegades penso... Estic mal educat. Estic mal educat. Jo penso, tinc com una disfunció al cervell que... Però jo soc conscient.
Com a mínim, és la primera part. No, evidentment, no tothom n'és conscient. Però tot cas interessant, aquests vídeos, perquè trobes això, sorprenentment, evident, a Madrid, Madrid capital, allò amb algun bar aquest ben típic, amb alguna plaça ben reconeixible, troba gent que diu, sí, sí, escolta, evidentment, no els podem retenir, hi ha algú que diu això, si ells no volen, i després també et trobes amb alguna justificació que dius, carai, però si tu eres dels que deies que sí, no?
Proveu-ho, proveu, theguardian.co.uk i bé, ja provareu de seguida tota una secció interessantíssima, molt llarga, amb un munt d'articles sobre el fet diferent del català. T'has fixat què sona de fons o no? Una versió, una versió maca, eh? Sí. És el guitarrista de Queen...
Ara t'ho no va dir, això és, eh? Rèiem mell, eh? Rèiem mell, segur que és rèiem mell. En fi, va, parlem de llibres com cada setmana, amb l'Arnau Cónsul, ja sabeu que ell és de l'Institut Ramon Llull, a més a més també col·laborador habitual de la revista Sapiens, i, hombre, com diu el Monegal, hombre, també és de l'Ateneu de Sant Just, de l'Escola d'Escriptura d'aquí. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverns.
Bé, avui estem polítics, Arnau, perquè ens recomanes la novel·la Modesta Espanya de l'Enric Juliana.
Sí, és un llibre d'assaig, passa que realment es pot llegir com una novel·la, no perquè passi res en ficció, sinó perquè per mi Enric Juliana, periodista a La Vanguardia, cap de la delegació de Madrid de La Vanguardia, és important, un home que toca poder. A mi m'ha dit gent vinculada a partits polítics i jo no, el Juliana mana molt.
Doncs home, evidentment té un pes important. Jo soc cada vegada més fan de les seves columnes. Aquests dies de campanya n'hi ha cada dia. Són unes columnes diferents. Té un estil molt fresc en què barreja una percepció molt personal dels fets, evidentment, amb tot un coneixement d'història d'Espanya i d'història de Catalunya en la qual et barreja fets actuals de dir, bueno, això al segle XIX era més o menys igual i se'n deia així o així. Aquí recordo aires de cànovas i sagasta.
O aquests d'Alemanya, doncs, bueno, tots tenen noms, no? Per exemple, el Partit Popular és el partit alfa de les classes mitges. Té tot un vocabulari que, bueno, jo cada vegada llegia, m'agradaves allò que agafes al diari i busques i quan no hi és t'emprenyes, i vaig dir, escolta, sé que aquest home ha tret d'uns quants llibres, per què no ho proves? L'últim que ha tret és aquest, Modesta Espanya, subtítol Paisaje después de l'austeridad. I, bé, el...
i és a la biblioteca de Sant Just però no hi aneu ara perquè el tinc jo aquí el carter aquest de novetat no sé si veieu però veieu que és un mapa d'Espanya en tot cas us ho explico la portada és un mapa d'Espanya al sec de XVII perdona, senyor Pere Navarro miri, sí, miri, bona nit, no es veu ah, és que jo he vist que últimament això vull dir, si no, la Sánchez Camacho fent sumes sí, també fent sumes, junts sumem d'acord, d'acord, junts sumem malament per això en tot cas, el que insinua aquesta portada
és que, bé, és molt eloquent, no?, és una Espanya del mapa del segle XVII, quan la idea d'una Espanya unida, doncs, evidentment, no. Hi havia una Espanya, però hi havia tres regnes. L'Espanya foral, que en diuen, per tant, Navarra, l'Espanya incorporada o assimilada, i hi posa així el mapa, perquè la pinten amb un altre color, i és tota la corona d'Aragó, i l'Espanya uniforme o puramente constitucional, així es diu.
I és, evidentment, tota la resta. Galícia, les Castelles, Extremadura i Andalusia. No és que el llibre expliqui això del segle XVII, sinó que el que fa és, evidentment, és molt actual, explica la situació, com veu ell Espanya ara, any 2012. I va recuperant alguns fils, alguns fets polítics que tots recordarem, perquè són de l'any 2011, 2010, 2009, i, evidentment, promet explicar...
Primer, cap on creu que ell pot evolucionar tot això, si fos lògic, i cap on ell li agradaria que anés. Ah, doncs es mulla prou, no? Es mulla bastant. Aleshores, el títol ho diu molt. El títol és això, Modesta Espanya. El que cal ara és una Espanya que...
avanci cap a la modèstia. I, ojo, modèstia no vol dir humilitat, modèstia no vol dir abaixar el cap, però sí, no sé, aquest casticisme que ha vestit durant molt temps... Aquesta superioritat, no?, aquesta prepotència... Exacte, aquell de veu no només, diguéssim, en aquestes classes madrilenyes de voler fer-ho tot, sinó també en les classes catalanes, i també a València, també a Balears, també al País Basc, cadascú per la seva manera, no?
Crec que és un llibre molt interessant per tenir una visió del que és l'Espanya actual d'un periodista que fa 25 anys que es mou pel món, per no dir més, que va ser corresponsal a Itàlia, que ara ho és Espanya, a Madrid.
i que explica Madrid als catalans i que, per tant, té una visió molt completa del que és aquest país complicat, complex, que no s'acaba d'encaixar i que probablement no encaixi. No dic com veu ell tot aquest conflicte, però, insisteixo, val moltíssim la pena, tant per l'estil com per l'anàlisi que fa. L'Enric Juliana amb Modesta Espanya.
La sintonia de Harry Potter per parlar de les primeres novetats nadalenques. Home, jo crec que Rowling no es pot treure Harry Potter de sobre, no?
L'èxit no, tot i que de fet la novel·la és nova. Però no és de Harry Potter. No es pot treure una mica tants èxits. L'han situat fins i tot la més rica, em sembla, del Regne Unit, una barbaritat, amb les vendes...
No sé si per sobre de la reina, fins i tot, o just per sota, però allò de dir... Llavors, no deixa de fer llibres, però vaja, l'acompanya, dic una mica, tots aquests precedents de Harry Potter, tot i que aquesta primera novetat nadalenca, que avui en parlarem d'algunes, té a veure amb la màgia, amb un món fantàstic, o ha canviat totalment de registre? Pel que jo sé, ha canviat de registre, eh? Vull dir, és una novel·la negra... Ah...
És una novel·la on hi ha algú que ha desaparegut i a partir d'aquí no han dit massa gran cosa més de la trama. Més enllà d'això, que evidentment d'alguna manera és llàstima, o no, però així com a J.K. Rowling no li caldria, perquè amb l'èxit que ha tingut qualsevol cosa que la tregui, a no ser que comenci a ser molt dolent, tindrà d'entrada molt èxit. Què fa Campanya de Nadal? Ara estem assistint aquests dies i assistirem a més...
amb més novetats d'aquestes, allò que en diuen els llibres Vuelve a caça por Navidad, no? Com era la marca de Turroque? Sí, de la viuda, em sembla que era, eh? Doncs són els llibres de la viuda, una miqueta, eh? Que és allò de dir, truquen per Nadal. Grans èxits que diuen, ep... Els traiem ara per Nadal. Els traiem ara perquè la gent, entre que és... Estem en crisi. No tenen Sant Jordi allà, a Anglaterra? No, clar. El dia del llibre no se celebra com aquí. Clar.
Nadal també aquí és una segona data on els... Diguéssim que els llibreters, els editors, tenen tres grans dates en el nostre país. Sant Jordi, Nadal i el setembre. Setembre, que és una cosa que sobretot funcionava molt a França i Alemanya, com ho vam dir després, en dieuen la rentre, i a sobte presenten grans novetats al setembre, la gent torna a les vacances i va, què he de llegir, no? I del 23 d'abril al setembre hi ha com una... Una mena de... Bueno, si passat el 23 d'abril... Un desert, que la gent va llegint els llibres...
que els han quedat una mica. I inclús a vegades és quan surten els no famosos, no? Perquè, de fet, ets un escriptor novell i no surtis per Nadal. Perquè, clar, trobaràs que la competència és J.K. Rowling, Paulo Coelho i a casa nostra Martí Gironell. Ah, doncs perdona, és una bona recomanació, aquesta, eh? Si escrius un llibre i no ets famós... No, no, no, mai. Treu-lo entre el maig i setembre. Sí, el maig és quan surtin alguna cosa, no? Treu-lo el maig juny. Exacte. I inclús segons com...
potser l'octubre-novembre, l'octubre abans que el novembre comencin els grans èxits. Que va ser per Nadal, ja estem parlant d'aquests cicles de venda de llibres i èpoques de l'any i tal, es venen molt els planeta, lògicament. Lògicament, clar. Perquè s'han donat, no en fan ni un mes, no? De fet, Lorenzo Silva, el guanyador, no només està en promoció per...
pel llibre amb el qual va guanyar el planeta, sinó que, a més a més, acaba d'anunciar, aprofitant tot el boom, perquè no era algú gaire conegut, que treu un editorial. Bé, parlem de... Tens alguna dada més del nou llibre de J.K. Rowling? És un crim i a partir d'aquí és per literatura adulta. Això sí que ho han avisat. Per cert, he llegit que Coelho també treurà un nou llibre? Exactament.
Es diu Les masmorres d'Akram, o El prisionero d'Akram, una cosa així. Té nom de llibre de Harry Potter, també. Exactament, entre Harry Potter i allò, Código da Vinci, no? És molt curiós, perquè pel que sembla, pel que he entès, és una mena d'entrevista que es fa a ell mateix amb preguntes
que d'alguna manera ha anat rebent entre els milions de correus i feisbucs i tuits que li envia la gent que el té com a gurú. Sí, és com una mena de divinitat que a través de les seves històries i dels seus relats també dona moltes pistes i molts consells de coses que passen a la vida. Una mica d'autoajuda, segons comptes, i evidentment en forma de novel·la.
No confondre amb el Galeano, però... No, no, no. Hi ha diferències notables? Hi ha moltes diferències. Jo crec que el Galeano és un bon analista del present. I a més és molt més humanista, perquè el Coelho... El Coelho és una mica happy flower. És més espiritual. Doncs espiritual, diguem-ne. El curiós d'aquesta entrevista, pel que he entès, és que
A veure, ell, el protagonista no es diu Coello, però es diu El Copto, que una mica sona, El Copto, i la situa al segle X o XI, al temps de les Croades, a Jerusalem.
una Jerusalem on comencen a arribar els àrabs, i la gent de dintre de Jerusalem, que és gent de tot arreu, no d'Amèrica, però clar... No, no, com avui dia, que també hi ha en aquella franja, hi ha un conflicte de religions i de cultures, i vaja, malauradament aquests dies, en la primera plana internacional estem veient...
Afortunadament, la treva... La treva des d'ahir i a veure quan dura. Aquestes treves se les salten una miqueta, no? Sí, i a part que aquesta treva, bueno, ens posem a parlar de política internacional, però ha vingut després de no sé quants milers de coets i missils que s'han anat llançant tant a la franja de Gaza, a Tel Aviv, com al govern d'Israel. Sí, allò sense... Durant molt temps sense que sortís massa a la premsa, no? Sí, sí, sí. Després hi ha anat sortint tot, no? I al costat ja a Síria, eh?
Sí, sí, no, no, és que, en fi... És un lloc curiós, sí. No deu haver-hi gaire diferència, senzillament, amb les maquinàries militars d'avui en dia, però el que passava al segle X o segle XI allà al Pròxim Orient. Just, i el que volia dir és que ell aprofita...
que no només aquest conflicte, sinó que la gent que està dintre Jerusalem comença a veure que el món se'ls acaba, perquè, clar, ve l'enemic. Dintre Jerusalem hi ha africans, hi ha europeus, hi ha europeus de tot arreu, perquè hi ha gent que ha anat de peregrinació. Jerusalem és com, no sé, com Londres avui. Hi ha de tot menys londinencs, no? Doncs una cosa similar, i llavors ell va responent, les respostes, el copte, va responent als dubtes de tota aquesta gent que viu dintre Jerusalem,
i els hi dona com consells de vida, perquè la seva tesi és que els consells de vida que es poden donar avui són els mateixos que fa mil anys a Jerusalem o que fa 5.000 al temps de l'antic Egipte. Home, la veritat és que aquesta és una reflexió que jo personalment també comparteixo, perquè a mi, mira, que parlàvem d'educació, em van ensenyar que quan escrivien als grecs les tragèdies en el seu moment o fa 400 anys Shakespeare,
Aquestes grans clàssics de la literatura perviuen en el temps perquè parlen de temes universals que ens afecten a tots els éssers humans, l'amor, la guerra, l'odi, la relació entre nosaltres... Justament. Passa que els grecs i xèspir ho feien, inventant-se tota una trama complexa, no t'estan dient ara parlem d'això, sinó que tu has d'anar inventant...
I el senyor Coelho el que fa és dir, bueno, he d'escriure una novel·la, perquè cada any que es venen escriurà una, què faig, què faig, què faig. Bueno, aprofito tots aquests correus de la gent que em té com un gurú, ho transformo en personatges que viuen a Jerusalem al segle X, un personatge que es diu El Copto, que està allí, i els hi va responent. És una mica com... I la trama. Perquè és una mica...
És com dir, la simplificació en la qual la societat amb aquesta voràgina d'anar de pressa a etiquetar tot i voler posar-hi... Justament. Doncs això és així, això és això, i amb 140 caràcters definir les coses, potser, clar, s'adapta als corrents que corren avui en dia. En fi, sabem el títol del llibre de Coello? Quin serà?
És el prisioner d'Àcram, o el presoner d'Àcram. Molt bé. I ja per acabar, una altra novetat que ja ha sortit, em sembla, a les llibreries i que arribarà i que serà segurament un dels llibres més venuts aquest Nadal. Un altre llibre de la viuda, eh? Un altre, sí. A territori nostre, però... M'interessa saber què en penses, perquè Martí Gironell, experiodista de TV3. Correcte, presentador del... El trànsit.
i d'algun comarques o d'alguna cosa així també, no? Sí, sí, sí, ens sembla que Als Matins també participava i col·laborava, oi, en fi, un periodista de TV3, a l'estil Espartac Paran, per entendre'ns, doncs també acaba de treure, o treu un nou llibre. L'últim abat. L'últim abat. Es diu així. Que ha estat un any, que aquest és el marketing, no?, és l'anunci que fa l'editorial, un any, això és el que diuen, tancat en un monestir.
llum ben negre. Perdona, m'estàs dient que això que diuen que ha estat tancat un any no és veritat? A veure, quan diem tancat vol dir que ha estat fent vida monàstica? Jo és el que entenc quan ell parla a les entrevistes i quan el presenten. Ara, si juguen amb el llenguatge i amb nosaltres, això ja no hi arribo. Home, cal que la gent sàpigui, però potser la gent no ho té clar, que
Qualsevol dels nostres oients pot anar a Montserrat o a Sant Manet de Bages, que crec que és el cas del Martí Gironell, i demanar d'estar en una cel·la. Sí, això ho pot fer tothom. Pagant. L'Albert Om se'n va anar a una nit al convidat quan va estar amb la Teresa Forcades. Això ho pot fer tothom. L'Albert Om va allí i intentava investigar com vivia la Teresa Forcades. Sí, és veritat. Però un pot anar allí amb diferents versions. Per exemple...
llogues una sala per dir, no sé, vull provar una sala, vull dir una sala, una habitació, i intentes fer vida monàstica i realment vagis o no amb hàbit, doncs vius i fas el ritme de tots els monjos i, bueno, potser estàs provant per voler entrar-hi. Hi ha un altre tipus de cel·la que és... Això a Europa es porta molt i normalment és amb subvencions, amb beques, amb subsidis que et donen a escriptors que si la guanyes et diuen de dir, mira, pots estar...
en un lloc on ningú et destorbarà perquè no tindràs telèfon, portes el teu ordinador, tu escrius, a canvi fas unes quantes conferències i tot plegat. En el cas del Marcí Gilonell... És un encàrrec que he sentit dir jo, de la pròpia editorial, que li diu, mira, per què no escrius una novel·la situada en el segle tal qual... Això m'ho crec. Això ho he sentit jo, eh? I en aquest monestir l'ambient és aquí, i així doncs una mica si has d'escriure sobre el monestir respires una mica en l'ambient que hi ha.
No, no, jo em crec que... De fet, jo suposo que la cosa devia anar més aviat que Martí Gironell, mentre treballava l'arqueòleg, l'anterior llibre d'un monjo de Montserrat, que era una mena d'Indiana Jones, doncs va descobrir la figura d'un altre monjo, en aquest cas de Sant Benet, que eren també benedictins i, per tant, tenien una sèrie de...
de coses en comú amb Montserrat, i va dir, home, aquest abat és interessant, perquè és l'últim abat d'aquest monestir de Sant Benet, que ara l'han recuperat i fan tot de conferències, està molt de moda, però durant una època... Hi ha un vi que es diu Sant Benet. Que no hi hagi aquí... Que no hi hagi aquí, eh?
No, segur que no, perquè nosaltres som uns malpensats. En fi, Arnau, moltíssimes gràcies. La setmana que ve més, no tenim més temps. Si vols, ampliem una mica més el tema de Martí Gironell i ens tornem a retrobar. Que vagi bé. Bona tarda. Bé, nosaltres ens acomiadem aquí. Tornem demà, a partir de les 5 de la tarda, ara amb l'informatiu Vespre, amb la Carme Berdoi. Que vagi bé. Adéu-siau.
Som la cançó que mai s'acaba. Som el combat contra l'orri. Som la paraula silenciada. Som la revolta en un sol gris. Som l'espurna que encen la flama. Som la lluita que hem compartit. Som la pedra en la barricada. Som el poble per construir.
I quan l'any tens de a buscar? Som tot un món per estimar.
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dijous 22 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.