En marxa la tercera jornada del trofeu Comte de Godó de tenis. El català Tomi Robredó s'ha classificat per als vuitens de final en Súperac, Grigar, Dimitrov per 7-5 i 6-1. També ha passat ronda Marcel Granullers, que s'ha desfet de Blazcapsic per 6-3 i 6-1. En canvi Albert Montañés ha caigut davant Martín Clisan. La sorpresa de la jornada.
ha estat l'eliminació de l'alacantí David Ferrer a mans de Dimitri Tursunov. El mallorquí Rafa Nadal està de voltant davant l'argentí Verloc. De moment, el de Manacor s'ha endut el primer set per 6 a 4. Amb Ater Polo, d'altra banda, avui es juguen 6 partits amb participació catalana corresponent als quarts de final del play-off
de la Divisió d'Honor Masculina. A dos quarts de nou del vespre, l'Ètic Barceloneta-Mataró i Barcelona-Caenoe. A tres de nou, Sabadell-Navarra i Terrassa-Mediterrani. L'eliminatòria és disputar el millor de tres enfrontaments i Barceloneta, Caenoe, Sabadell i Terrassa es classificaran per a les semifinals si aconsegueixen avui el triomf. En cas que algun equip forci el desempat,
El tercer partit dels quarts de final es disputarà dissabte. I amb futbol, l'entrenador del Barça, Tito Vilanova, apareixerà a la sala de premsa divendres 26, aquest divendres, a dos quarts de 4 de la tardà, motiu de la prèvia de l'alètic de Bilbao-Barça, després de mesos sense compareixer davant els mitjans a causa del tractament rebut contra el tumor que patia, segons que ha informat el Futbol Club Barcelona.
Notícies en xarxa. Ara escolta, es plàdio despert. Sintonitzes, plàdio despert. La ràdio de Sant Just, 48.1. Plàdio despert, 48.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esperm, el 98.1 de la FM, i a tot el món a través de ràdiodesperm.com,
Comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes a Ràdio Desvernos. Per la llucia, el Lluís de Jordi Domènech. Des de l'1.7 del vespre, això és la Penya del Morro. Bona tarda, benvinguts al programa. Saludem, com sempre, l'equip habitual, el capdavant de la qualitat Sant Justenca, Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. A més, també, avui el programa parla, com sempre, de la qualitat de Sant Just. També parlarem de la qualitat de Sant Feliu i Esplugues, el mític espai de carretera reial.
Sí, amb el Pau Marcos. No, no, Pau Marcos no, que avui no ve amb el Martí Ramírez, l'Aranxa Sánchez i l'Anna Rovira, sí. I a la segona hora del programa amb l'Oriol Quiménez parlant de noves tecnologies, també de videojocs i més coses avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa. La Penya del Morro, un programa amb més morro que Penya, però avui de més penya que morro.
Saludem també el Twitter i el Facebook la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Hola, que no tens el micròfon encès? Bona tarda Cristina. Bona tarda Jordi. Ah, bona tarda. Avui ha sigut Trending Topic, Ortega Cano, perquè l'exturidro ha sigut condemnat a dos anys, sis mesos i un dia de presó per l'accident mortal i el judici que avui finalment ja s'ha sabut la resolució. La gent a Twitter també com a boja comentant, no?
Exacte, Jordi. Un altre és l'humanoide que diu...
i acabem amb un comentari de Mauricio Colmenero, que tampoc és l'oficial, dient Ortega Cano, un matador de toros i de persones. Bé, també avui ha sigut un tòpic ciutadania, perquè el Consell de l'Estat ha demanat al ministre d'Educació, el ministre de Burr, que mantingui l'assignatura de la ciutadania que no sé si la volen treure o no la volen treure, no va a llei. Què diu la gent a Twitter sobre el tema?
A comentaris com el de jo estudia en la pública, destaca, Hubo que explicar a UER por qué es importante educación para la ciudadanía. El Consejo de Estado no se ha dado la razón. Altres comentaris, és un reclam, és el de Luis Miguel Arzabe, que diu, el problema no es que haya una asignatura d'educación para la ciudadanía, el problema real es que solo hay una. I acabem-s'hi de casa amb una pregunta que fa el Jorge Fuentes, que diu, incorporar adecuat educació a las recomendaciones del Consejo de Estado antes de aprobar el proyecto de ley?
Bé, doncs aquestes són algunes de reflexions que es fan a REL sobre el cas de l'assignatura d'educació per la ciutadania a Twitter. 5 i 10 de la tarda passem a l'actualitat Sant Justenca. I avui, l'actualitat Sant Justenca passa per, fins ara, les golfes de Can Gynestà. A partir d'avui, aquesta sala, que està situada a la part del detot de la Casa de Cultura de Can Gynestà, es dirà Sala Isidor Cònsul.
I és que justament avui a les 7 del vespre hi haurà aquest homenatge a l'editor, escriptor i veí de Sant Just posant-li el seu nom a una de les sales on més actes es fan de tot el poble. De fet, el primer serà avui ja amb la presentació del darrer llibre de Carme Riera, Temps d'Inocència, a la nova sala Isidore Consult. Carme Verduy, explica'ns més informació.
Doncs serà a partir de les 7 de la tarda, primer es farà aquest acte d'homenatge que han organitzat els fills d'Isidore Consul, Arnau Consul i Roger Consul, que a més a més han mostrat agraïts pel gest de l'Ajuntament de decidir fer aquest homenatge i posar el nom del seu pare en un espai vinculat al món de la cultura. És aquest homenatge de reconeixement al crític literari d'Editor Ibaida Santjust que va morir
Fa prop de 4 anys, es farà a les 7, i quan s'acabi, quarts d'avui, ja es farà el primer acte que comptarà amb la presència de l'escriptora Carme Riera, que presentarà i signarà el seu últim llibre, Temps d'innocència. Molt bé, alguna cosa més sobre aquest tema? És a les 7, eh? A les 7, sí, sí. A l'espai Isidor Cònsul, no?, que ho hem de dir a partir d'ara. Canviem de tema.
Ep, quina alegria, no? Sí, perquè professors i alumnes de quatre països europeus visiten Sant Just aquests dies en el marc del projecte Comenius. Es tracta d'un projecte d'intercanvi de centres de secundària d'arreu d'Europa, del qual hi participa també l'Institut de Sant Just, i de fet no és la primera vegada que es fa, oi, Carme? No, en concret, aquest cop són els països de Noruega, Alemanya, Dinamarca i Turquia, l'edició d'aquest any de Comenius es titula The Soul of We Are. Perdona, perdona, perdona. L'ànima de qui som.
i treballar els diferents costums i tradicions que conformen la nostra personalitat com a poble. Els alumnes i professors... Perdona, i quins són aquests costums que treballen? Que donen la personalitat com a poble de Sant Just? No, com a poble català. Ah, com a poble català. Sí, llavors el que fan és una completa immersió també en la cultura, llengua i tradicions catalanes perquè van arribar dilluns i des d'aleshores s'allotgen directament amb famílies
D'aquí se'n just. Ahir, per exemple, també el programa especial de l'institut, van participar un parell d'alumnes i un parell de professors. Si vols, els podem sentir, de fet. Sí, m'hauria escoltat, els professors de fora o d'aquí? Doncs no, sentirem... Podem sentir la Céline de Noruega, l'Oliver de Dinamarca i la Pina i el Tobías de Turquia i Alemanya. Quina és la teva primera impressió entre els catalans?
Quina ha sigut la seva primera impressió de Catalunya i si era molt més diferent del que s'esperaven?
I hi ha resposts que diu que són molt hospitalaris i tot i que s'ho està passant molt bé. De la manya érem sempre. De la manya, de la manya. De fet el Regió d'Educació fa... O la Dinamarca, ara no dubto. De fet el Regió d'Educació també parla en anglès. Lluís Montfort el vam poder escoltar fa un temps també al programa especial de l'institut. How often do you speak English?
Parla bé. Molt bé.
Em vaig gastar un any a l'Inglaterra, en dues seasons diferents. En 1996 vaig tenir l'oportunitat d'estudiar a la Universitat de Sheffield.
i a més també es va animar a dir algunes fareboles en català, vull dir que tot plegat, molt bé. I dilluns vam fer una gincama al poble, vam fer una ruta per indrets destacats de Sant Just com Can Gennestar, el Walden o el Molí Fariner. Que per cert, no sé si participaran al Joc de la Banana. No, em sembla que no. I aquest migdia, l'Ajuntament també els ha fet una recepció a Can Gennestar. I a més a més, evidentment, a banda d'estar per Sant Just, també fan visites culturals
per Barcelona, van a l'institut d'aquí Sant Just, i tot plegat s'acabarà amb un sopar de comiat.
Quan serà aquest sopar? No ho dic perquè serà com un sopar d'erasmus, no? No, són més jovenets. En fi, un quart de sis de la tarda, continuem i parlem ja de l'última notícia a l'actualitat s'enjustenca que ens ocupa el dia d'avui, perquè tenim el recompte de com ha anat la diada de Sant Jordi, com a mínim aquí a Sant Just.
De fet, a la llibreria ressenya i a llibreria mítica del nostre municipi, igual que a la resta de Catalunya, el més venut ha sigut... Victus, d'Albert Sánchez Pinyol. Carme, sí, no? Sí, sí.
Ah, ja està? Jo no tinc més titularia. Perdona, perdona. La numera recordem que explica la guerra de subsecció espanyola. Perdona un moment, si vols em puc inventar coses. No, per vegades hi ha més frases. Tipus, Mario Bakrizo estava al centre de Barcelona, ajuntament amb Jorge Javier Vázquez o María Teresa Campos, per exemple. No. Bueno, si vols explicar-ho, però queda lluny de Sant Just. No vull, no vull. Recordem que es va publicar la tardor passada en castellà, a principis d'abril s'ha publicat en català,
i aquest va ser el llibre més venut també aquí al municipi, com deies, com a Reu de Catalunya. A banda d'aquesta novel·la històrica de Sánchez Pinyol, a la llibreria de recenya també s'han venut molts exemplars, també coincidint amb els més demandats de Reu de Catalunya, com ara... S'ha acabat el bròquil. Exacte. Aquest és un altre dels més destacats. És el que van pensar els culers ahir nit. Sí, sí. Doncs aquest és un altre dels més venuts, i bé. The broquil is open. Exacte. Fixi-s'hi bé. Fixi-s'hi bé.
La Champions ha acabat, fixin-s'hi bé. Diego Marcos, que aquest any els autors mediàtics, que no serien la figura de Jaume Barberà o Pilar Rahola, sinó el que abans feies un llibre de Polònia per dir-ne una cosa, que s'han venut molt menys, cosa que considera que és positiva perquè la gent s'ha animat a comprar un altre tipus de llibres, encara que siguin escrits per famosos. Com el de Mario Bacarizo, no? No ens l'ha comentat ell, justament.
I també recorda que la llibreria ressenya continua a celebrar el Sant Jordi avui. Ah, sí? Sí. Perquè... Bé, hi ha aquest descont del 10% i es perdó de la setmana. Ah, molt bé. Molt bé, molt bé, molt bé. Per cert, hi haurà més actes de Sant Jordi a Sant Just?
Sí, però ja en parlaré. Ja, sobretot, bàsicament, ja que era la inauguració de les escoles divendres i el desè aniversari de la biblioteca dissabte. Deixa'm dir-te per això, també, perquè també és un dia que es parla de xifres, que des de fa alguns anys Jordis, amb la crisi, la idea dels llibreters ja no és tant batre rècords, sinó igualar els de l'any anterior, i això és el que ha passat aquest any a recenya, fins i tot amb uns resultats una mica millors que el 2012.
Molt bé, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a través de la pàgina web ràdio.esber.com de tot el que passa a Sant Just o, si no, a partir de les 7, als Sant Just Notícies d'Edició Vespre. Carme, moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda.
5 i 17, en aquests moments ja estan entrant a l'estudi número 1 de la ràdio Martí Ramírez. Martí, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Martí Ramírez. També Anna Robira. Anna, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. I Arantxa Sánchez. Arantxa. Hola. Hola. Bona tarda. Bona tarda. Que veniu? Avui falta algú, no? Falta un membre. No, que va. Sí, falta...
Pau Marcos, què ha passat? Com és que no estem nosaltres? És per una bona causa, eh. Ah, sí? Sí. S'ha anat al Sàhara. Algo semblant. Ah, però podem saber-ho o no? Sí, i tant. Què? No, està treballant. Ah, està treballant. Això no és una bona causa. Per ell. Perdona, per molta gent és com anar al Sàhara, eh. Home, de veure'l en treballi. Efectivament. Vinga va, comencem l'espai de carretera reial. Jimi Hendrix a la guitarra.
Repassarem Twitch de Sant Feliu, també d'esplugues i activitats que es poden fer en aquests dos municipis collindants del nostre poble, per no dir que estan a l'extraradi, a l'exterior, als suburbis de Sant Just. Comencem per Sant Feliu. Martí, el repàs de Twitch, que aquesta setmana el trending tòpic absolut, com a esplugues i també com a Catalunya i quasi al món,
Ha sigut Sant Jordi justament, no? Doncs sí. Els tòpics d'aquesta setmana estan molt vinculats amb la diada i els tuits que hem vist sobre Sant Feliu i sobre la diada són els que han fet els diferents associacions de la ciutat que ens convidaran a passar per les seves paradetes per comprar les roses. Ana, ara ens vau anar per Sant Feliu. Jo vaig estar venent. Vau estar venent? Ai, què? Com va anar la diada? Ah, molt bé. Vam explicar-vos una mica de Sant Feliu. Molt bé, molt bé. Vam vendre roses de Catalunya. Sí.
Del Barça. De Catalunya què vols dir? Que eren grogues i vermelles. Ah, val. O sigui, amb la senyera, no? Sí. La rosa, sí, era vermella i groga. Els petals, grogues i vermells, val. Les normals i del Barça. I del Barça també, eh? Sí. La rosa va a la Champions de vendre.
Rosa de la Champions, la cridava. Tu com que ets mig merengue... Jo les vaig preparar. Jo vaig anar a l'està, a la meva rosa perica que em va donar l'Espanyol. Perquè l'Espanyol al canvi de les periques li dona una rosa, no com a altres clubs. Avui fas cara de bruixa.
Això sempre. No, però avui més. Tu vas fer alguna cosa amb la rosa color? No. Vas fer com alguna mena d'encanteria? Et juro que no. No vaig fer res, no m'ha fet falta. I roses blanqui-blaves no ho vedeu vendre? No. Que a més se'n fa el diu. És que els de l'Espanyol, les roses que donen són vermelles. Podríem fer blanqui-blaves. Clar, de tota la vida, de tota la vida. Som tradicionals, tradicionals.
La capital de la rosa, Sant Feliu. Alguna cosa més sobre com veurà la jornada? Veu algun famós, algun escriptor a Sant Feliu? Va venir a signar? No. Vinga, continuem parlant els rapes. Per exemple, un tuit de Sant Jordi. Martí. Bé, doncs estequem el primer que el tuita Jaume Garantxa.
Ah mira. Ets tu aranxada, aranxada. Sí. Ah mira, tot queda a casa, no? Està bé, molt bé. Les millors roses de Sant Feliu de Llobregat són les de la colla d'Altrua de Falguera. Home, fent públic. Ja, ja, ja. Quantes vau vendre roses? Doncs jo vaig estar només al matí, vaig estar 3 hores. I vaig vendre... No et cancis.
Vaig vendre un munt. No me'n recordo. Un munt, un munt. 4 o 5, no? No, més, més. El que passa que no tot, però em va agradar els que venien roses i tu em diràs si compartiràs aquesta reflexió que feia el Manel. Doncs deia, madura contra els que no tenen autorització per Sant Jordi a Sant Feliu. Policia local on sou? Per alguna cosa paguem, no? Venadors il·legals.
Arantxa, t'estic veient la cara. Hi havia molts gitanos. Vosaltres éreu legals o legals? No, legals. Teníem la nostra paradeta. Però sí que és veritat que hi havia molta gent que estava al carrer sense taula. Però i què anaven, com els que venen cervesa pel carrer? No, anàvem amb una galleda, amb roses dins i amb una butaca, ja, a Sant Adats.
Un clàssic de Sant Jordi també. Com en tot. Són els mateixos jo crec que ben amb els globus després de la fila. A més d'aquest tipus de tuits també n'hem trobat d'altres per destacar, no Martí? Doncs el primer té a veure amb un projecte impulsat per tres emprenedors de Sant Feliu i ens ho aprova l'usuari Sant Feliu Online.
Deia Sant Jordi innovador a Sant Feliu amb l'APP que permet ser protagonista d'una nova forma de sentir la llegenda. Ah, una aplicació per mòbil que permet concretament què? Doncs pots fer recrear la llegenda de Sant Jordi al teu gust, és a dir, com a tu t'agradaria que fos.
Ah, com a tu t'agradaria, que allò per exemple de Sant Jordi mata el drac mata la princesa, o cosa insúria. Que sàdic. No, no ho sé, a veure, us di versiós per tot. I encara es pot trobar Sant Jordi, no? El nom de l'aplicació és Sant Jordi App i està disponible tant per iPhone com per Android. I això és el que hem dit que permet transcriure la llegenda al gust de cada usuari.
Bé, per acabar el tema de Sant Jordi també hem volgut destacar un tuit d'un dels usuaris habituals de la secció. Doncs el feia el Piu Piu, que va tornar a treure la seva pena una mica més així, sarcàstica, i deia el següent, estaré firmant punts de llibre a qualsevol barra de Sant Feliu. Està bé, està bé, ens ha agradat aquest, ens ha agradat.
Bé, canviem de tema. Aquesta setmana hi ha hagut també a Sant Feliu de Llobregat una altra notícia destacada a Twitter com ens aprovava en Jordi Medina relacionada amb política. Martí, què és el que ha passat? Doncs en Jordi Medina tutejava el següent, deia, la sala dels Austries plena a petar comença la recollida de signatures per la desio de Sant Feliu a l'associació de municipis per la independència. Llavors, sobre aquest tema també va tutejar l'Oriol Bossa, que és descarreta publicana de Sant Feliu,
i deia, a partir d'avui, Procés d'independència i Sant Feliu seran dos termes que conjugaran millor.
Bé, doncs també més tuits, per exemple, curiosos de la setmana. Començant pel de Narcís, que dilluns publicava el següent. Martí. Deia coses de Sant Feliu. Furgoneta encallada al pont de sota de les vies de l'Arença. Què ha passat? Soterra menja. Com, com, com? Soterra menja. Va entrar i no va sortir. Oh, una furgoneta. És que la gent no sap com m'ha deixat el seu cotxe. Hi ha un cartell que posa dos metres o no sé quant posa. Però com pot ser això?
No és la primera vegada que passa. El que no sé és com va sortir. O sigui, com va entrar-la allà, no ho sé. Bé, no ho sé. Em sembla que hi havia una fotografia, no? Que ajuntament al Narcís... Sí, que la va penjar també. Al Twitter i tal. Que de fet, si tu vas veure-ho anar, vol dir que jo vaig estar... No, no, jo vaig veure la foto aquesta, eh. Ah, a vegades la fotografia. Sí, sí, sí. No vas que passis per allà i... No, no. Però aquí està mitja furgoneta dintre i mitja fora. No, doncs es va ficar així, un o més o menys.
Jo un cop vaig veure una en directe. Va ser molt divertit. Perquè el home entra amb tota la seva bona voluntat.
I es topa que no pot tirar més, perquè és que no pot. I pot tirar enrere o no? No, es queden callats. Clar, és que... Ha de cridar la grua. I tu ja ries, no? No, no, però em va fer... O sigui, el susto em va fer perquè feia... va fer soroll. Però després veies l'home allà... El que passa és que allà dintre... Si entres en una furga, després no pots obrir la porta, perquè jo diria que no obre allà dintre. Per tant, que ens haig de tancar. Ara no tinc per la finestra.
Bé, molt interessant. És un nou esport, no? Si t'avorreixes, vas allà i a veure si hi ha alguna furgoneta que s'enganxa. I, com a mínim, tens una mica de diversió gratis.
Bé, repassem més tuits. Per exemple, el Manel també, no? El que feia un altre sobre la policia local. Deia, la policia local de Sant Feliu parant la camioneta que publicita la nova obertura del Mercadona i demanant-li els papers. Ha, ha. Bueno, a veure, torna a posar-se la música de Benihill. O sigui, a veure, el tema està en que hi ha una furgoneta que anuncia que s'obre un nou Mercadona, la policia para... Policia de Sant Feliu, sisplau, aturis.
I li demana els papers. Però potser per fer pols i deteixir no tenim papers especials o permisos. No ho sé, potser li demanaven això. El tapicero ha llegado a las ciudades. O el melanero. Per cert, que l'Helicap de Vila molt amablement ens ha explicat com podem passar per sota d'un túnel si els cotxes ens queden callats.
Ah, molt bé. Diu, desinflant una miqueta... Les rodes. Les rodes. Molt bona.
Sí senyor, molt bona. Amb una navalla, punxes i has d'inflar. Continuem amb més tuits de Sant Feliu, com per exemple el Sanfe Corrupta que aquí comenta. A Sant Feliu corre més la cocaïna que l'avió de l'Alain Félou.
La què? L'avió aquell de l'Helena en salut, que és aquell magnat francès que tenia un avió que el van enganxar ple de cocaïna, llavors tot de comparacions sobre el seu avió, la cocaïna... En fi, fins aquí els tuits de Sant Feliu de Llobregat. Gràcies, Martí!
Bé, com que avui el Pau no hi és, amb el vostre permís faré els tuits d'esplugues. M'ajudareu, no? Per això o no? Et deixem. No, no em deixeu, que m'ajudeu. Bé, esplugues Sant Jordi i les parades de la plaça de l'Ajuntament també han estat un dels temes més comentats, tot i que en aquest cas no hi ha hagut polèmica sobre parades il·legals. Són més legals allà. Tot molt legal. Que per cert, Mercedes Milà
Va estar al centre de Barcelona firmant llibres. Tenia un llibre, lo que me salía del bolo. No sé si era ella o Maria Teresa Campos, però Josep Maria Espinàs estava al costat d'una de les dues i va haver de marxar perquè estava molt incòmode amb tota la gent. Ai, pobra. Jo vaig trobar una situació...
Tenia una amiga que estava fent cua per ir al fons de falcones, i al costat que al Rubírez no hi havia ningú allà. Jo vaig anar allà i li vaig dir que em puc fer una foto. Sense lliure ni res. Calla que em va dir que sí. Ets una troller.
És com si li portes un CD pirata a un cantant perquè te'l signi. Tu veus algú que està demanant per signar llibres, que no té ningú, i tu vas i l'home il·lusionat.
Puc fer una foto? Puc fer una foto i llavors és com a l'edat allò que feia Antonio, com el sou d'ocu, una mica el mateix. No, però a mi vaig dir, però no tinc el llibre, eh, i em va dir no passa res. No, no, si tu no tens llibre no hi ha foto. No, no, i segur que hi ha gent que ho fa. I llavors és com va dir allò de fins quan ha d'audar la broma. Bé, no va, doncs les plugues com dèiem Sant Jordi també han sigut interessats. Volem destacar però un tuit de Laura Sánchez que deia oi vengo roses
El millor anava de rosa. Però hauria de dir on està, home! Clar, guapa, has de dir on estàs, que no tens el seu localitzador.
No sabem, potser el tuit anava amb allò que et marca on estaves. No crec, siguen aquells maps. No sabem, no sabem, no sabem. Buscar Laura Sánchez, ja està. Com és un nom tan poc habitual? Anava a dir que canviem de tema. Ens vam resoldre un tuit de l'usuari Alsinet, que també n'hem comentat molt a la secció, que deia això. Diu que Esplugas Televisió ha canviat del logo gairebé 13 anys després.
El motiu, de fet, suposem que... no sé si veieu els plugues televisiu, vosaltres? No, a mi no m'arribava el senyal. Jo no en sabia ni a Cristià. Clar, el motiu, suposem, és que el canal compleix 30 anys i que ha decidit modernitzar-se, ara només falta que també es modernitzi rebent bé la seva senyal. No em pot dir que no rem ningú.
Continuem amb un tuit de la Cristina que es queixava del següent. Hi ha una calle de los gatos? Però es diu així al carrer o és que hi ha molts gats? No, és que hi ha molts gats. On està aquest carrer concretament, Martí? Jo crec que està... Jo crec. És que és a parlar una persona que no és d'Esplugas.
No et desplugues tu? No, no. Ah, o sigui, perdona, estic comentant coses d'esplugues. Sí, som 3 de Sant Feliu. I som 3 de Sant Feliu, aquí som de Sant Jul. A veure una cosa. Eh... No, no, no. S'ha acabat. Fora. Fora, fora, fora.
On dius que està, Martí? Ara tornem. Tornem a enganxar amb cel·lo. On dius que està? No, hi ha molts carrers on hi ha molts gats, perquè a Esplugues n'hi ha molts. Però jo diria que és un carrer... Perdona, què vols dir amb això? Que a Esplugues hi ha molts... Sí, hi ha una invasió, jo crec, perquè és que... Esplugues, la ciutat dels gats. Sí, sí, sí, exagerat. Jo crec que és un carrer que està... Cat Town. Sí, a Esplugat.
És un carrer que està a darrere de l'Ajuntament on pots aparcar. Hi ha molts aparcaments. Pots aparcar cotxes com Mercedes i coses així. Exactament. No te'ls ratllen. I suposo que allà estan totes les maneres de gats, que és justament a darrere d'on viu el Pau.
Bé, continuem amb Esplugas ja. Acabem una queixa ara... Més queixes? Sobre un dels espais més emblemàtics del poble. El Sergi deia...
Tornem-hi! Jo un dia vull anar a la biblioteca d'esplugues. Experience Esplugues Biblioteca. A veure què... Sí, jo crec que sí, no? Què passa? Perquè anem llegint molts tuits... Samet Party. I tant, allò és una festa, o sigui que en dia xor... No té res comparat amb la biblioteca d'esplugues. Hem d'enviar algun dia allà, eh?
Martí, cap allà. Un corresponsal. Sí, però és una connexió i no n'hi ha d'estar a un lloc apartat on la puguem escoltar bé. Sí, perquè si no hi haurà molt de sorolls. La senyora que duerme, una dormint i l'altra jugant, i el tio li molesta. La que dorm no li molesta el joc del Simpsons. Sí que li molesta, però perquè té el so del joc en volum.
El millor està roncant la dona i li fa també soror i molesta. Potser sí, el que passa que jo et pregunto, no hi ha ningú que digui, escolteu, aquest mòbil no pot estar amb son. Què mòbil? El millor és en les ordinadors. És el vídeo Jocs Simpsons. O potser està amb els auriculars i té tan forta la veu. També pot ser. En fi, per acabar, destaquem un tuit de Les Bardes Plugues, que diu, Les Bardes Plugues, el programa Espai Terra de TV3, ahir, dia 22.
El passat dilluns es va inaugurar aquesta exposició que es titula
es tracta d'una innumeradora mostra de divulgació del disseny d'elements que conformen la nostra rutina i els nostres costums. Com per exemple, un telèfon. Exactament. Són objectes així tipus... No són així tipus... Una pinça. Una pinça. Un boli, un boli per exemple, no? Heu fet una exposició d'això o no? Sí, jo estava per allà quan l'inauguràvem però no estava expressament a la sala on l'inauguràvem. Per tant no sé el que feia. El que ha fet el comissari de l'exposició o el creador és agafar tots objectes que tenia per casa...
i portar-nos a l'exposició. A fer neteja a casa. La seva dona estarà encantada.
Hi ha moltes exposicions, que no diria que són el 100% d'objectes així, però hi ha molts objectes, per exemple, vaig anar a veure una que era les notes de Ferran Adrià. I llavors era com... al Palau Robert, eh, però no era les notes de Ferran Adrià. Ah, sí, la vaig veure jo. I llavors hi havia allò amb lletres així, saps allò, aquells dibuixos que fas tu quan parles per telèfon? Vaig fer una llibreteta. Allò, uns quants, i jo vaig pensar, home, això...
El que faré serà guardar-me els meus blogs de dibuixets quan parlo per telèfon per si algun dia fa una exposició per portar-la. Més coses, Martí, de Sant Feliu. Explico una mica que l'exposició proposa un recorregut per alguns dels estris que utilitzem de manera quotidiana i també analitza com han arribat a ser autèntics herois per a nosaltres. I també explica com han arribat a fer-se.
perquè a mi m'han explicat que la bossa de te en principi no era així, o sigui, la ficaven al te en una bossa per enviar-ho al lloc de destí i allà teòricament han d'entrar en la bossa, però no la treien. I així s'ha quedat. Que bo, que bo, que bo. Alguna cosa més sobre el tema? Bueno, dic que algun dels subjectes que hi ha són, per exemple, l'arxivaró d'anelles, els llapis, cremalleres...
i que la mostra està fins al 21 de maig.
El llibre de 46 poemes i dos contes de Joan Araspall en el marc de commemorar els seus 100 anys. I també acabem ja les activitats de Sant Feliu amb l'espectacle La granja més petita del món. Doncs aquest diumenge a les 12 es representarà al centre parruquial l'espectacle familiar de La granja més petita del món a càrrec de la companyia de teatre de Narroca.
El preu de les entrades és de 6 euros, de 5 i mig pels socis de la xarxa i de 5 pels socis del centre parruquial. Molt bé, passem ara a les activitats dels propers dies d'Esplugues del Llobregat.
I és que hi ha el 17è festival de música clàssica i tradicional. Concretament aquest divendres a l'església de Santa Magdalena es celebra aquest 17è festival de música clàssica i tradicional amb el nom de Nexus Piano Duo. Es tracta d'un piano a quatre mans amb Mireia Fornells i Joan Miquel Hernández. L'entrada val 5 euros i és gratuïta pels socis. No sé si us interessa, però si voleu hi podeu anar.
A més, també més activitats d'esplugues de cara als propers dies. La Fira d'Art al carrer, perquè aquest diumenge, d'ons al matí a les dues del migdia, hi haurà instal·lada una Fira d'Art al carrer a la zona de Vianants del carrer Angel Guimarà, que és allà al centre, davant del... Com es diu?
Robert, brilles? Potser? Sí. I també he de comentar que aquest mateix diumenge, de dos quarts d'onze del matí fins al migdia, celebrarà al Parc Pou d'en Fèlix la Festa de les Rodes.
Hi haurà circuits d'habilitats per anar amb bicicleta, patins i patinets, zona del Ludoteca, miniesport, tallers per als més petits i circuits de cars amb pedals. I també en destaca l'actuació infantil amb les acrobàcies de Caroli i l'exhibició de patinets artístics. També a més a més s'ha organitzat passejades urbanes amb bicicletes per a esplogar. Que bonic, eh? El dia de la bici. Per cert que no us ho vaig preguntar, Anna, com us va anar el bàsquet?
Bueeeeno. Jo, als dos minuts estava sangrant pel nas. Què dius ara? Per què? Jo vaig ser la màxima notadora del partit. Em van donar un cop al nas. A veure, no parleu totes alhora i escoltem-nos una mica. Anna. Què? Què va passar? Em van donar un cop al nas. Però per què? Hem d'anar cap a la partit fins que vaig sangrar-me al nas. Però feies comèdia? No, no, no, que comèdia és orçany. No, no feia com búsquets, ni jodi alba, era real.
Estàs bé ara? Ja fa dues setmanes. Jo vaig ser la màxima anotadora de l'equip. Vam perdre. Passem ara a l'agenda cultural de Barcelona.
Comencem per una obra de teatre que es pot veure al Versus. És una comèdia de fet titulada Els forats de casa fins al 28 d'abril i les entrades estan per 22 euros. Anna, què ens pots explicar d'aquesta obra? És una obra que tracta sobre quines coses ens fan sentir segurs a la vida i què és el que fem quan aquestes coses desapareixen de cop. I és això el que li passa al protagonista d'aquesta història. Un executiu molt segur de si mateix que ho té tot. Una dona, fills,
Un molt bon amic i fins i tot té una amant. Llavors arriba un moment en què això el que feia sentir-se tan segur li fuig i no sap on agafar-se i es veu perdut. Quan et canvia tot a la vida, tens la seguretat. De cop i volta. De cop i volta què es fa sentir segur?
Ai, me siento seguro. No sé, jo que sé. La feina, la feina. Clar, la feina el fas sentir segur, no? Perquè tens feina i... El contracte de la feina. Et dona estabilitat, és com quan aquestes coses passen, no? Et deixa la parella, per exemple, o clar, en fi, drames de la vida.
Doncs desfer de casa són com una metàfora dels problemes amagats que tenim a la nostra vida i que no solucionem. Fins que arriba el moment en què es deixen veure i desapareix, perquè llavors és quan desapareix tot el que ens envolta. Llavors no sabem què fer.
Clar. Ni com reaccionar, no? Clar, clar. Què fas quan perds la feina? Ah, xoc, xoc. Un drama, no? És un drama? Sí, sí, sí. Però tots els canvis sempre, en principi, han de ser bons, no? Però, clar, a vegades... Comptes similars, al principi. Sí, quan has perdut és pitjor. De fet, aquesta comèdia és una obra escrita per la Virgínia Sánchez, que vam entrevistar aquí al programa fa un temps, i que, de fet, és amiga de la Penya del Morro. Està dirigida per la Mònica Loquetti, no? Sí, i els actors que la interpreten també són Virgínia Sánchez, José Sánchez Orosa i Fermí Casado.
Molt bé, passem ara a una obra de teatre que es pot veure al llibre de Gràcia, es representa el drama L'Estranger. L'obra comença en Meo Saud, que acaba de matar indiscriminadament a un ciutadà arab després d'un incident en el qual estava indirectament implicat. Perdona, què és L'Estranger d'Albert Camus? Què? És l'obra d'Albert Camus, no? Sí. L'Estranger? Sí, sí. És que aquí a l'Institut de Sant Just
Primer de batxillerat ens la vam fer llegir. Miquel Colomer. Ah, sí? No l'heu llegit vosaltres? No. És com molt existencialista. Bueno, explica. Faré el comentari. No obstant això, no serà aquest succés el que li porta la guillotina, sinó la seva actitud passiva davant la vida i la seva incapacitat d'integrar-se a la societat i per tant assumir determinats valors i patrons de comportament. L'estranger és un drama temporal que no perd vigència amb els anys i que fa reflexionar els espectadors.
L'Estranger és la primera obra de Premi Nobel de Literatura Albert Camus que puja a l'escenari amb la versió del català escrita per Rodolf Cirera i dirigida per Carles Alfaro. Els protagonistes d'aquesta obra d'adaptació són Ferran Carvajal i Francesc Gorella. L'obra es pot veure fins al 12 de maig, és en català, té una durada d'una hora 30 minuts i el preu de les entrades és de 19 i 28 euros.
Bé, el que jo volia dir és que aquesta obra és un referent de l'existencialisme. És a dir que et van passant les coses i vas fent, i la vida va fent, i tot va fent, i poca cosa més. I ja està. Fins aquí el... Una mica passiu, no, l'home? Sí, comença dient, avui me'n vaig cap a Algèria perquè vaig enterrar la meva mare.
Sí, sí, però tot és com la vida és així, no hi ha res a fer. És molt l'Iniesta? No, és molt, no sé com es diu, existencialisme, que és que respiro, estic viu i vaig assimilant... És un morto amb vida. Vaig assimilant les coses, una mica sí, eh? Vaig assimilant les coses que em van passant a la vida però sense gaires sentiments, sense gaires escarafalls, sense gaires sensacions.
M'ha quedat una mica així. És la música aquesta de taurons, s'ha quedat molt bonic. Doncs queda de taurons. Passem ara a una exposició que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, concretament Arxiu Bolanyo, 1977-2003.
Aquesta mostra reta homenatge a l'escriptor xilè de llibres com Los Detectives Salvajes o 2666 i han aprofitat per fer-ho l'any 2013 perquè fa 10 anys que de la seva mort, que se moria el 2003.
L'exposició està dividida per tres temes. En el primer es veu els llocs on Roberto Bolano va crear la majoria de les seves obres i va viure la meitat de la seva vida, és a dir, Barcelona, Girona i Blanes. El segon tema explica la seva cronologia creativa i el tercer permet veure l'escriptor en la seva vida quotidiana, on treballava, els seus llocs més íntims, els seus treballs provisionals i alguns objectes inèbits.
I per fer l'exposició una mica més entretinguda, es proposa que la visita sigui com un joc de detectius. Per tant, la visita es converteix en un inspecte de policia, o en un detectiu, diré com vulguis, i hem d'anar trobant proves, tot amb molta ironia, de fet. I no sé si coneixeu la metàfora del kaleidoscopi.
La metàfora del calidoscopi, ni idea. Un calidoscopi és aquell aparell que li dones voltes i fa formes? Sí, però de fet la metàfora del calidoscopi la feia servir al Roberto Bolaño en les seves obres i diu que en una escena hi ha diferents personatges i llavors en aquests personatges apareixen en altres escenes en diferents escenes, no tots junts. És com si per exemple el protagonista d'un llibre apareixés
Així de rafiló en un altre llibre. Un espinó. Sí, com si tu estigués connectat. És com si té vides i haida. No, és com un univers on els personatges van apareixent i desapareixent. Sí, sí. O sigui, l'univers del senyor Bolanya, per exemple. Per cert, el que hi ha als submarins, com es diu?
Hòstia, no ho sé. Igual, no? Un kaleidoscòpi també? No. No, no, es diu diferent, s'assembla molt, però... Escotillas? Meca, no. No... No tinc idea. Periscòpi, periscòpi, no he vingut. Arriba el periscòpio. Arriba el telescòpio. I escotillas què és? La persona que és molt xafardera.
Bé, continuem amb l'exposició, que es pot veure al Centre de Cultura de Barcelona, fins al 30 de juny, eh? Archiu Bolanyo, 1977-2003. Què més dir-nos d'aquesta exposició? Bueno, dir que les entrades van des dels 4 fins als 6 euros, tot depenent si tens alguna oferta, o si tens carnet jove o veig jubilat o... Si no, 6 euros. Si no, 6 euros, eh? Molt bé. Doncs fins aquí, l'exposició i els actes culturals de Barcelona. Bueno, no tots, eh? Perquè passem ara a l'agenda de concerts.
Dime, dime qué vas a hacer de ti sin mí Dime, dime qué vas a hacer de ti sin mí Dime, dime qué vas a hacer de ti sin mí
¿Por qué cree que lo harás? No buscaré la frase que te haga quedar. No atraparé tu hombro, no te girarás. Desaparecerás a través de mis pestañas si te vas. ¿Por qué cree que lo harás? Volverá la tristeza con la misma energía que llegó desde el este, tu luz a mi vida aquella mañana, tranquila, si te vas.
A mi m'agrada molt, eh?, de la Fella de Flors Azules amb la veu de l'Helena Miquel, que per cert també és amiga del programa, la vam tenir aquí fa un temps. Concretament toquen aquest dijous a l'antica artèria Paral·lel actualment anomenat Barks de la Fella de Flors Azules presentant el seu últim disc, The Teaching Me. Fa una banda formada per Òscar Danielo, Helena Miquel i Bark Barraxina que es preveu deixar les seves respectives bandes
Es van unir al 2004 a Barcelona. Tenen quatre àlbums al mercat i en el concert presenten les temes del seu darrer àlbum, The Teasing Me, i sonaran temes com La Juani, Crema Solar, Mar, El Poder del Mar o l'Indio, entre d'altres. Les enredestran per 18 euros. Una pregunta, Arantxa. Sempre en la subsecció de concerts dius, sonaran temes i tal.
Això és segur que sonaran o tu? No. Ah, no, no, no és segur. Sempre m'ho penso. Ha trucat al grup. Ha trucat al grup, ha dit la llista de cançons i ho ha posat. Tu inventes tu? Home, però si estrenaran album sonaran els temes de l'album. Acostumo a posar els temes dels albums i els seus èxits.
Però al meu no toquen, després que ens truquin aquí dient, escolta que no han tocat aquesta. Jo m'havia dit, no, m'ho invento. Home, perdona, t'agraeixo que sigui sincera, però potser la pròxima vegada en lloc de dir sonaran creadors d'èxit de... Ai no, però sempre desitjo posar el mateix, són 6 bandes.
Es fa repetitiu. Jo crec que sonaran aquests temes perquè són del seu darrer àlbum. Han de sonar sí o sí? Atenció perquè també tenen un altre tema de la Fe las Fuerzas Azules d'aquest nou disc que té títol de llibre d'Albert Espinosa que diu Nadie va a pararnos mientras no dejemos de cumplir años. Maria has d'escoltar-lo.
Tuve un sueño hermoso la otra noche. Una ola perfecta me traía a un ángel. Su pedo era de oro y sus manos eran tiernas, como el que acetenía. Tuve un sueño sobre un ángel que del mar llegara a los bosques y los llenara de animales y de flores multicolores. El mismo ángel se acercó a un lago y los perros fijaron al cielo para saludarlo. Empezaron a dar saltos y de la breza se levantaron.
M'ho sembla a mi o és més electrònica a l'anterior? A més que no m'agraden gens. És veritat que fa més electrònica ara. De fet són dos CDs, 11 cançons en cada CD. Aquí sembla que estigui parlant normal sobre la música. És com una poesia amb una base electrònica.
Ara, ara. A veure, ara, ara. No, no, no. No sentiu el que diu? No. Ja hi juguen amb això, no? Bueno, va, passem al següent concert. No, vull dir que ja s'havien escoltat una estona. Passem al següent concert, perquè la nit del 26, és a dir, aquest divendres, russos blancos actuen a la sala Slow, que es troba al carrer París número
186, que em sembla que és la primera vegada que parlem d'aquesta sala, no, Arantxa? Sí. Que t'han donat invitacions o una promoció o alguna cosa? No, no, és que de vist m'han fet gràcia. Procedents de Madrid, aquesta banda és de indie rock, està formada per set membres que tenen tres treballs de mercat. A la veu de Manuel Rodríguez sonaran temes com... Perdona, sonaran, ho he dit tu, no... Ai, Jordi! Vale, vale. Baile letal, bonito cortejo o gareña o se me enamora. Entre d'altres, les entrades estan per 8 euros. A veure, com sonen?
Guardamos las formas en la sala de espera. Hola, ¿qué haces? Yo me imagino ya una secuencia en un bar, con esta música de fons, aquí, tomando el aire.
Té pinta, jo no el conec, eh, però té pinta que el concert sigui d'aquells cantants i músics com que els hi fa com mandra, saps? Anant a tocar la cançó i que això no ho convido. Que ho fan sense ganes. Què? Que ho fan sense ganes. Que ho fan sense ganes. No ho sé. No, però... És una tipus de música. És com que no va amb mi, saps? La música india ja ho té, això, no? És com... Estic aquí cantant i tocant però... És com un... Molo però no ho sé. O sigui... Sé que molo, ho sé, però no vull... No vull aparentar-ho, sí. Extravitzar-ho, no? Exacte. Sí, sí.
Bé, canviem totalment ara de registre, perquè la nit d'aquest dissabte 27 d'abril, per cert, Santa Montserrat, arriba directament des de Finlàndia el grup L'Ordi a la sala Rasmatàs. Aquest era aquell grup que anaven tots disfressats com de monstres, no? Doncs sí, són els guanyadors de l'orivisión de l'any 2006. Aquesta banda es va formar a Finlàndia el 1992,
totes ritmes heavys i vestimenta de monstres i dimonis. Tenen deu discos al mercat on troben singles com Devil is a loser, My heaven is your hell, It knows in hell, Who is your daddy?
Clar, és que són molt heavy metaleros aquests. Devil is a loser, el dimoni és un perdedor, el meu cel és el teu infern o... Neu a l'infern. Neu a l'infern, eh? Neu a l'infern. O qui és el teu papi? Aquesta última sembla un gat. És que totes portaven gel o... saps? Tot això. I l'única que no portava res era Who is your daddy? Aquesta sembla més de reggaeton, el nom que té. Who is your daddy? Aquest tema és Devil is a loser.
Home, s'ha de dir que a Finlàndia tenen una cultura de heavy metal molt extensa i estan molt malalts d'això. Jo vaig tenir l'oportunitat d'estar a Helsinki uns dies i hi ha molta gent, la tribu urbana que més sobre surt és la heavy metalera.
Bé, continuem repassant concerts de cara als propers dies, perquè aquest dissabte de la nit toquen a la sala Apollo Dorian. Són una banda d'electropop procedent de Barcelona. Són d'aquí? Sí, que porten en actiu des del 2002. Tenen quatre treballs i actualment estan en gira amb el seu últim treball, La velocidad del vació.
és considerada una de les bandes indies espanyoles amb més projecció d'actualitat, i les entrades estan per 16 euros. Una mica com els de russos blancos, no?, que hem escoltat fa un moment. Beto està morla, està per aquí això. Sí, es porta a l'indie. Es porta a l'indie, eh?
que ya no crecen la gente que tomas pastillas rosas y te has vuelto ni lista y sueñas con no soñar entraría en tu luz con una canción sencilla tres notas y una bandera tan blanca como el corazón que late en tu cuerpo de niña
Bé, acabem ja el repàs de la gent de la Concerts parlant de Gogira o Cogira, com se deia això? Perquè estaran aquest dilluns dia 29 en directe a la sala Rasmatàs de Barcelona. Procedents de França on es van formar el 1996 per dos germans... Perdó, llavors, el Cogira. Per dos germans amb sons metal. A veure. Les lletres dels seus quatre àmbits d'estudi i una en directe tracten sobre el medi ambient i l'ecologia. Les entrades estan per 20 euros.
Mèdia ambient i ecologia heavy metal. Atenció, perquè... Som... Sabrem la Terra!
Jo crec que si ho volen saber a la terra així seran tots sordos. Ja, ja. Sabar a la terra per nosaltres no. Ecologistes! Aquest crit que ha sigut com de... Tu ets una mica indi també, sense gana i tal, eh? Molt bé. Sí, jo soc molt indi. Ja ho veig, ja ho veig.
Molt bé nois, doncs moltíssimes gràcies per haver vingut una setmana més al programa. Records del Pau Marcos que avui no ha pogut venir. Ha fet campana. Sí, ha fet campana, però la setmana que ve sí que el tindrem aquí. No, no, no, la setmana que ve de fet no tindrem ni a ells ni a nosaltres. Ah, sí? No ho sabia. Un demà. Un demà. No ho sabia. Que treballarà tothom menys Joaquim Maria Pujol.
Escolteu, que vagi molt bé i bona tarda, fins dimecres que ve. Adéu!
Smooth Jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Veus de la parròquia
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà amb tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'evangeli, notícies i activitats d'església, compromís del laicat en l'església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més. Cada dimecres a les vuit del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran. 60 i més. Consells, emanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar als uients de 60 i més.
Recordeu els dimecres a les vuit del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. l'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crèniu encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també.
Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Ràdio T'Esper, 98.1 Ràdio T'Esper, 98.1
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda. Us parlem, Manel Carbajali, amb un company. La presidenta de la Plataforma Defectats per la Hipoteca, Ada Colau, ha denunciat davant al Parlament Europeu que els desnonaments a l'estat espanyol suposen una violació sistemàtica dels drets humans. Colau ha avisat els eurodiputats que la Unió Europea té una oportunitat de demostrar la seva utilitat.
Se está criminalizando en España a los ciudadanos que están luchando por estos derechos humanos, como que el gobierno no ha dado respuesta a ese problema, está habiendo una gravísima criminalización, se está llamando a quienes hacen acciones pacíficas de defensa de los derechos de los afectados, se nos llama terroristas, se nos llama nazis desde el gobierno, se nos ponen multas de miles y miles de euros.
De la seva banda, des del Parlament, el conseller de territori Santi Vila ha parlat del nou impost sobre pisos buits que preparen afegint que s'aplicaran els habitatges de bancs i promotors que facin més de dos anys que estan buits. Vila ha insistit que l'objectiu no és recaptatori sinó incentivar el lloguer.
El Consell d'Estat rebutja que la reforma educativa pugui obligar les comunitats autònomes a pagar l'escola privada als pares que volen escolaritzar els seus fills en castellà i, per tant, que la Generalitat hagi de pagar un centre privat als alumnes que demanin l'escolarització en aquesta llengua. Per l'Òrgan és un aspecte que no s'hauria de recollir a la llei, ja que afecta l'àmbit de decisió de les comunitats autònomes. El dictamen del Consell d'Estat no és vinculant, però el ministre d'Educació, José Ignacio Berta, ha d'estudiar-lo abans d'aprovar la llei.
Els alcaldes de Torre d'en Barra, Creixell i Roda de Barà han instat al govern central a desencallar el desdoblament de la carretera nacional 340 i a impulsar la gratuïtat de l'AP7 mentre no s'enllesteixi el projecte, sumant-se així a la petició que ja han fet al Consell d'Alcaldes del Baix Penedès. Els valles d'aquests tres municipis han denunciat que els col·lapses que registra aquesta via, sobretot els caps de setmana, minven la seva competitivitat turística i industrial. Daniel Massegué és l'alcalde de Torre d'en Barra.
Això ens crea reusos comparatius. Si tenim un polígon per desenvolupar, digut les dificultats, també ens fa més difícil el fet que la gent vulgui vindre. I a part d'això, nosaltres, Torredenbarra, que vivim molt de la segona residència, que és el nostre punt més important, fa que cada vegada hi ha gent que diu que per anar a Torredenbarra hi ha altres indrets que puc anar-hi molt més ràpid,
Els alcaldes també reivindiquen compensacions per l'entremat d'infraestructures com ara les línies de ferrocarril, la N340, l'AP7, el gasoducte o la canonada d'aigua d'interconnexió de xarxes que segons ells trinxa el territori.
L'Hospital Universitari Vall d'Abron ha remodelat la unitat de fibrosi quística i ha instal·lat plaques de coure per evitar el contagi d'infeccions entre malalts. És la primera unitat del país que incorpora aquest material en finalitats preventives. La fibrosi quística afecta als malalts produint secrecions espesses de mucositat que s'enganxen als pulmons i provoquen infeccions.
Fins a 50 metres quadrats de plaques de coure rebesteixen la unitat de fibrosi quística de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron. S'han instal·lat en parets, portes i manetes, ja que aquest material elimina els microorganismes en un 99%. Això és degut, segons Sílvia Gàmer, pediatra neumòloga de la unitat, a que el principal perill és el contagi entre pacients. Una de las maneras que el paciente se infecta es a través de contactos con otros pacientes.
Cuando vienen a la unidad, que los controles son cada mes o cada dos meses, son controles muy estrictos, tienen que tratar de evitarse el contacto con los pacientes. Esto se hace de varias maneras, a veces es complicado, nos fijamos en las bacterias que tiene cada uno, entonces no los hacemos coincidir. D'aquesta manera, els pacients no cal que estiguin segregats, tot i que han de seguir mantenint precaucions, comportar mascareta i desinfectar-se sovint les mans.
Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. En marxa la tercera jornada del trofeu Compte de Godó de tenis. El català Tomi Robredo s'ha classificat per als vuitens de final en superar Grigor Dimitrov per 7-5 i 6-1. També ha passat ronda Marcel Granollers, que s'ha desfet de Blast Campsic.
per 6-3 i 6-1. En canvi, Albert Montañés ha caigut davant Martin Cleeson per 3-6 i 4-6. La sorpresa de la jornada ha estat l'eliminació de l'alacantí David Ferrer, primer cap de sèrie, a mans de Dimitri Tursunov per 7-5, 6-3 i 1-6. El mallorquí Rafa Nadal ja ha debutat en victòria davant l'argentí Verloc en dos sets per 6-4 i 6-2. Més tard, a quarts de 7, Albert Ramos jugarà davant Jersey Genóvich. En Butterpole avui es disputen 6 partits
amb participació catalana corresponent als quarts de final del play-off de la Divisió d'Honor Masculina. A dos quarts de nou, el lètim barceloní de Mataró i Barcelona-Canoe. A tres quarts de nou, Sabadell-Navarra i Terrassa-Mediterrani. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. D'aquí una hora a la sala de les golfes de Can Genestades batejarà amb el nom d'Isidore Consul. D'aquesta manera s'enjustomanatjarà l'editor i escriptor veí del nostre municipi durant molts anys en un acte que com dèiem començarà d'aquí una hora a les 7. El seu fillernor Consul va assegurar la setmana passada que des d'ahir de moment la seva família s'ha mostrat molt agraïda per aquest gest de l'Ajuntament.
Tot plegat arriba l'endemà de la Diada de Sant Jordi, aquest homenatge de reconeixement al crític, literari, editor i veí del municipi. L'homenatge començarà a les 7 i a quarts de 8 es farà el primer acte en aquesta sala amb el nou nom. L'escriptora Carme Riera presentarà i signarà el seu últim llibre, Temps d'innocència, i la presentació també comptarà amb la col·laboració de Pilar Baltran, editora d'Edicions 62.
Victus d'Albert Sánchez Pinyol també va ser llibre més venut a la llibreria ressenya de Sant Just en la diada de Sant Jordi. S'han complet, per tant, els pronòstics que aquesta seria la novel·la més venuda tant a Catalunya com al nostre municipi. Victus ha explicat la guerra de la successió espanyola i del setge de Barcelona al 1714 i es va publicar la tardor passada en castellà. A principis d'abril s'ha publicat en català. La llibreria ressenya continua celebrant Sant Jordi avui, ja que ahir a la tarda de l'estaliment estava una mica saturat de clients i, per tant, continua aplicant-se
El 10% de descompte als llibres. El proietari de recenya assegura que des de fa alguns Sant Jordis, en la crisi, la idea dels llibreters ja no és tant batre rècords, sinó igual als resultats de l'any anterior, això és el que ha passat precisament a recenya, fins i tot amb uns resultats una mica més positius que els del 2012. I acabem aquest bulletí amb un apunt de transport, perquè d'autobús 157 tornarà a arribar a Collblanc a partir de demà dijous. Els ajuntaments de Sant Justiàs Plugues
van fer arribar aquesta queixa de veïns i entitats del poble perquè l'autobús allargués el seu recorregut per enllaçar directament a la parada del metro i TMB ha acceptat i ha decidit fer marxa enrere. Recordem que des de fa mig any el 157 acabava el trajecte a la parada de Trambà Gernest Lluc, un canvi que va ser conseqüència de la remodelació de la xarxa de busos de TMB. Ara el 157 tornarà a allargar-se per la travessera de les Corts en una parada situada entre els carrers del Pintor de Piró i Aurora Bertran a prop de l'estació de Coll Blanc. L'autobús 157
també allarga el seu recorregut fins al mateix punt. I demanen això més informació a les 7, al Sant Just Notícies d'edició vespre.
Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia? Compartirà amb tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'evangeli, notícies i activitats d'església, compromís del laicat en l'església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més. Cada dimecres a les vuit del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més. Consells, emanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar als uients de 60 i més.
Recordeu els dimecres a les vuit del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. La audició per a la gent gran. 60 i més. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiu.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. l'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crèniu encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també.
Fa un mes em van diagnosticar a esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1.
6 i 11, bona tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
Durant aquesta segona hora parlarem de noves tecnologies amb Oriol Ximénez. Oriol, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A més a més també, que per cert, hi ha una nova aplicació que hem descobert fa una estona, l'aplicació Sant Jordi. Sant Jordi App, que et deia on estaven els escriptors, els teus preferits, i a més a més també podies versionar la història de Sant Jordi. Bueno, sí, vegui una estona.
parlarem... no sé si la coneixies, tu Oriol, aquesta aplicació? No, no la coneixia. Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja
De Twitter, per exemple, avui, Feijó, president de la Junta de Galícia, ha sigut trending topic, perquè Beires, un altre diputat, se li ha encarat en ple bicicle pel cas d'Orado. Resulta que Beires s'ha aixecat i ha encarat Alberto Núñez Feijó, i de fet s'ha pogut saber què li ha dit. Diu, és usted indigno de ser presidente de la Junta. La rei Junta de Twitter tampoc no s'ha fet esperar, com per exemple Agustí Martínez.
Comenta, ja està vint de tanta cortesia parlamentària, velles li canta a les 40 a Facebook. Jordi, apunta una cosa, que recordem que el cas d'Alberto Núñez Facebook va tenir una polèmica per unes fotografies que van sortir publicades a la premsa amb un suposat contrabandista. No, era un contrabandista, no? L'ho suposat era l'amistat. Exacte, era amic, no?
Podem dessacar altres comentaris, en aquest cas en contra del comportament de Veiras, com és el cas del Rubén, que diu, Patético, fracasado y frustrado como siempre lo fue. Sólo sabe recurrir al insulto y la violencia. La democracia nunca fue con él. Molt bé, alguna cosa més? Podem acabar amb un, que té tant per Veiras com per Faijó, que és l'Alberto Garzón, que diu, Veiras se encara confejó por el caso Dorado, la dignidad de un luchador del pueblo y la indignidad de un amigo de contrabandistas.
Avui també ha sigut trending tòpic. Atenció, perquè així ja enganxem la secció de l'Oriol. Samsung Galaxy S4 review. Perquè ja hi ha data pel nou mòbil de Samsung. L'esmòfon arribarà justament aquest dissabte de la mà telefònica a tot l'estat espanyol. 27 d'abril. La gent, com ha reaccionat de Twitter sobre aquest fet?
Comentar-hi sobretot sobre el preu. És el cas de la Sara Alarcón, que diu, he lido bien, o el nuevo Samsung Galaxy S4, son 700 euros, con lo bien que van los móviles de siempre. Ja, ja, ja. Bluzen, què diu? Diu, no gastamos dinero en bolsas de plástico en el supermercado, pero sí nos compramos el Samsung Galaxy S4. Crisys, ¿dónde? I la Pola Navarro? Diu, que alguien me regale el Samsung Galaxy S4. Sí, sí, sí. L'Oriol, l'Oriol, què et vols?
Oriol, tu ja el tens, no? Jo tinc 4 Galaxy S. Molt bona, però no és més convaluda, no? Hi ha alguna manera d'ajuntar mòbils? No. En cel·lo. En cel·lo, i ja està, no? Que apretes molt, que deixes el sol, és una recepta antiga de la meva iaia. Escolta, si et sembla podríem començar per aquí, encara que no està el guió? On està el guió, això? El què?
Què sabem de l'S4, que arribarà ja ara, que és la joia de la corona de Samsung, que recordem que l'S3, la versió anterior i que ja quedarà obsoleta, ja a partir del dissabte, com li agrada dir a l'Oriol, doncs és el mòbil més venut del món. Oriol, què he dit de l'S4?
Bé, l'S4 és una evolució, podríem dir, una mica conservadora. És una evolució, està molt bé. A mi una de les coses que més m'agraden, com a detalls, és que la pantalla és més grossa i el mòbil és més petit. Són aquestes coses que no tenen però, no? Vull dir, val, perfecte. El mòbil és més petit, és més lleuger, és més prim, però la pantalla és una mica més gran. Han apurat els marges i és maco. I el disseny és bastant... Tu el veuries i és gairebé com l'S3.
però amb això, no? De tamaig? De tamaig, sí, sí. I de disseny. És com igual, però una mica més apurat la pantalla, una mica més reduït, encara que no es noti, però la pantalla sí que és clarament més gran. I per això, quan ens cobren més?
No cabran més, l'S3 valia això quan va sortir, i l'S1 i l'S2... Home, imagino. Vull dir, el preu és el que és, i l'iPhone igual, i són mòbils... Jo crec que en els pròxims anys, tot això en un mercat que està creixent ara, però jo crec que ens hem de preparar per d'aquí tres anys a veure mòbils de 1.200 euros. Ara pensem... Escolteu, a veure, un ordinador portàtil ja costa això.
Home, però és més gran, té més coses... Bueno, és més gran, sí, però no t'han de valorar pel tamaig. Perdona, el tamaig importa. Ara té més coses, però d'aquí uns anys un mòbil t'ho arribarà si poses la teva eina de feina i és al teu ordinador. Sí, però la diferència és que amb un portàtil tens el teclat més ampli, tens les coses que pots escriure millor, fer les tasques molt millor que una cosa en un mòbil. Però tu l'ordinador pots portar-lo a l'oficina o a casa, el connectes a un teclat, tu el connectes a una pantalla i continues treballant.
Pot ser la CPU, això és un concepte que hi ha alguns fabricants que han tontajat amb el concepte.
i pot ser un dels possibles conceptes als que arribem en el futur, que el mòbil sigui el teu ordinador, arribis al cotxe, el connectis al cotxe, a casa el connectis a la pantalla, el connectis a la tele, sigui el teu CPU, sigui la teva consola de jocs també. No et passis eh. Perdona, perdona, hi ha mòbils que tenen la pantalla més gran que la PCP. No, no, que la PCP. No et passis. No, no, no, per això, és veritat. I que la meva tele també.
Tens el moble de la tele, arribes, connectes el mòbil i agafes els dos mandos que tens allà, que es connecten al mòbil inel·làmbricament. Vull dir, que el mòbil anirà agafant cada vegada més protagonisme, o no, ja ho veurem, però és una opció que de moment s'està complint. I a veure, també mirem-ho des d'una altra banda. Ara mateix, tenir el Ferrari dels mòbils són 700 euros. És algo que és caríssim.
però està a la vista del gruix de la gent. Hi ha un mercat que s'haurà d'atendre, que és el mercat de luxe, que ara està atès de manera ridícula als mòbils.
però potser hi ha gent que voldria gastar 1.200 euros per un mòbil al doble de potent que el Galaxy S4, encara que no ho faci servir. Saps què et vull dir? Ho trobo una tonteria. Bueno, però és veritat. No, però té raó, clar, perquè hi ha el mercat, clar, és una tonteria, però hi ha gent que disfruta... Home, però a veure, gastar-te 1.200 euros per un mòbil que no faràs servir és una tonteria. Però això passa, és un mercat que està... Jo que em dedico a això és molt fàcil. Hi ha gent que tu li dius
¿Esta es la mejor? Sí. Vale, pues quiero esta. ¿Por qué? Es igual. ¿Por qué es la mejor? No coneix ni les característiques ni les aplicacions. No coneix res de res i li és imparent. Es la mejor. Es lo más. Es la més potent. Sí, però a veure, de totes maneres, no el millor ha de ser el més car, tampoc.
No, no, clar que no, i molts cops no has de mirar això, has de mirar el que utilitzaràs, però hi ha gent que no és així. Vosaltres no heu vist aquells programes de callejeros en Ibiza i tot allò, Viviendo de Lujo... Però això és diferent, això és diferent. Clar, un mòbil de 6.000 euros, però no passa res. Existeixen, però només els hi posen diamants. Els posen diamants i ja està, no? El Nokia de 27.10, no? La serpiente... Però curiosament això és que són molt dolents, com a smartphone i com a mòbil,
i li posen diamants i hi ha mòbils. Si vols gastar 5.000 o 24.000 euros en un mòbil te'ls pots gastar. Però és una joia en realitat, no és un mòbil. Tots els russos, tota la gent de Catar. Aquí hi ha un mercat, l'hem d'explotar. Per cert, jo volia preguntar-te sobre l'S4, que arriba aquest dissabte. Comparo les evolucions
entre l'S1 al salt que va fer l'S2, l'S2 a l'S3 i ara l'S3 a l'S4. Quin va ser el gran canvi de l'S1 a l'S2, per exemple? Va haver-hi més canvi que de l'S2 a l'S3? Jo crec que potser el canvi que menys em va convèncer és de l'S1 a l'S2. Però a partir d'allà, no ho sé, és que és difícil, han fet salt sempre.
Té salts molt importants. Samsung no és una empresa que tingui la sensació que tecnològicament es deixi res per després. Posa el que hi ha en el moment i posa el millor. Com a usuari et diria que no ho notaràs perquè l'S3 ja està en un estat molt alt o no ho notaràs immediatament.
Però sí que totes les components de l'S4 s'han potenciat i són molt millors, són molt bons. Però, per exemple, quants nuclis tindrà? 4? Sí. L'S3 també? Però els nuclis no són importants. Ah, no? No.
Quan passes de dos, perden bastant d'importància, i quan arribes a quatre ja estàs. Més, el software avui ja no aprofita. I llavors, en què canvia? La gran diferència. Els núcleis són més potents que això, i l'arquitectura és nova, que això també es nota. No cal més núcleis per anar més ràpid. Un cotxe elèctric té quatre motors, un per roda. Posar-li cinc motors i que un estigui sota el seient no fa res. Però que el motor sigui més ràpid i amb més potència sí que fa.
Si és elèctric només són mitja hora de massatge. La pantalla és molt millor, estem arribant a uns punts impressionants. La pantalla és 1080 pixels, o sigui, full HD. El que veiem a les 3 de 50 i tot fotut en aquell tamaig. És més dur, la càmera és més bona... És dels mòbils que es pot mullar.
No, aquest no. Per tant no tenen tot el millor. Exacte, hi ha rumors que trauran una versió, li diuen, rogueritzada, no sé com és, que es podria mullar. Com que s'estan posant de moda... Però jo ara mateix... No és una tonteria, també. Sí, però molt grossa. Diré una cosa, una d'aquestes sentències, que a més al Jordi li agraven. Ah, mira. Tens música de sentència. Sí, sí, sí. Perdoneu una cosa, però jo no trobo una tonteria això que el mòbil es pugui mullar. És molt útil, perquè a veure, si tu te'n vas a la platja,
Sense voler tornar de l'aigua, mires el mòbil, se't cauen quatre gotes i en aquests mòbils que són tan delicats se't mulla i se't pot arribar a trencar. Això ja depèn de la persona, però a mi no se m'acut, si estic mullat agafa el mòbil. A mi no se m'acut anar a la platja amb el mòbil. Si vas borratxo en una discoteca, estàs al lavabo i se't cau el mòbil, t'estius, us passa molt?
Els tios ens passen molt. Però què dius? Però què dius? Que els tios ens passen molt això. Per aquí m'avorratxo jo i a mi això no em passa. No, ja et diré més. A mi no només em passa de psicoteca, em passa de tot arreu. Bueno, Oriol, digues. No, que l'S4 és potser el mòbil més potent del mercat, però jo ara crec que ja estem arribant a uns punts que no només... O sigui que Samsung s'està oblidant d'algunes coses i per mi no és el millor mòbil del mercat. I el millor mòbil del mercat com a usuari?
A l'Xperia Z. Sonic. Sonic. M'havia fet il·lucions i pensava que era Apple. Sí, exacte, exacte. Hauria l'Apple. O sigui, l'Xperia Z... Sonic està mirant un altre punt de vista. Hi ha un moment en què més nuclis, tampoc cal, a l'usuari no li fa falta i el mòbil va igual de ràpid. L'Xperia Z està molt més equilibrat. Es pot mullar, pot caure, té una pantalla molt bona, la bateria també dura més. Està molt ben construïta, és molt prima.
Et dono una sensació que està més cuidat. M'estàs dient que a l'S4 ja està obsolet. A l'S4 no ha sortit i ja està obsolet. Depèn del que busquis, sempre depèn del que busquis. Però jo crec que ara Sony està mirant més el detall, un bon producte, i al Galaxy S4 li han fotut molta potència.
I depèn del que vulguis. Potser jo si hagués de comprar un no ho sé. No ho saps, no ho saps. Però són diferents. Però jo recomanaria, com dius, no m'importen els diners, doncs a l'experiència.
Abans era un 630. Si és més econòmic que el Galaxy S4. Si tu estàs pensant, però bueno, és que està en el nivell de iPhone 5, el Galaxy S4, doncs en aquella gama alta està Sony també amb aquest model i és molt recomanable, va molt bé. Bé, passem ara a una altra notícia, deixem l'S4, parlem de Durex.
En noves tecnologies, què bizarro tot plegat, per on sortirà la qüestió? Doncs atenció, perquè... Un condom Android? Per fi! Va per aquí la cosa, perquè... Et pots descarregar una aplicació i no et quedes embarassat. Atenció, Dúrex anuncia roba interior per tenir relacions a distància a partir del telèfon mòbil. Això és verídic, eh? No, no, no. Que sí que sí, calçotets, calces...
Oriol, sisplau, tu em portes un de fet ara, no? Ara mateix, tinc un de reunió ara. A veure, què és això? Avui és un experiment, aquestes empreses modernes, i Durex ha de ser modern, tenen uns departaments d'investigació, fins i tot en aquest tema.
I ha entrat un vídeo, no és només un prodotip, no és d'aquells vídeos que veus la gent plena de cables, sembla que el producte estaria acabat i estaríem pensant si és viable o no, ja ho veurem, però ha entrat un vídeo presentant-lo, no?
I són uns sostens, uns calçotets i unes calces, com te'ls pots imaginar, que es connecten amb el mòbil de la teva parella. En el vídeo es veu una parella que... Perdona, pot decidir no contestar? Tu estàs trucant de calçotet de calça.
O està comunicant. Comunicant seria més xungo. Si surt la bústia de veu, fatal. Un massatge. Perdonem. Us feu la idea de l'escena. Jo no me la faig. Què fa el calçotet?
Però és més avançat que això. Tu tens un Skype per poder, llavors engegues el mòbil i en el mòbil tens una representació de l'altra prenda de pasta. Llavors tu pots tocar per diferents punts i la prenda hauria d'imitar els teus moviments.
És com tenir relacions sexuals virtuals o una cosa així? No, perquè toques. Però toques una pantalla, no toques... És que té un joystick. No ho sabem. S'acceleròmetre, s'ha d'agafar el mòbil... Un dia hem de parlar d'aplicacions que es poden trobar en mòbil amb el sexe.
Hi ha moltíssimes. Master Liquor, que si algú vol descobriu. Master Liquor és per ells i sobretot per elles. Master Liquor, busqueu vosaltres. Està per iPhone o no?
Només per Android. No ho sé. No, no, l'iPhone la va tombar. Es va arribar a programar i no la van acceptar. Ah, no la van acceptar a l'iPhone. Com és l'iPhone, eh? Steve Jobs ho va dir. Si vols porno, compra't un Android. Coma d'un Android, no? I efectivament, l'Android és més venut que l'iPad.
La Cristina està buscant Masterlicker gratis. Escolteu, hi ha un vídeo que es pot veure tot això que estem parlant d'Urex Underwear de Vibrate, si algú t'interessa en buscar-ho a internet. Per cert que avui volies parlar dels teclats Android també, no?
Sí, perquè no hem parlat mai, a vegades parlem d'aplicacions i crec que el teclat és el teclat virtual, no? Que quan obriu un missatge... Sí, que moltes vegades la gent que tenim aquests mòbils intel·ligents amb Android, al començament de tots, sempre ens diu, bueno, quin teclat vols, no? I hi ha dos o tres tipus de teclats, que sigui el que ve de marca pel mòbil, que sigui el de Google... Sobretot això amb Samsung. Samsung porta un teclat, moltes vegades, i de fet moltes marques posen el seu teclat. Aleshores,
Començarem amb una notícia curiosa. Android és l'únic sistema on pots canviar el teclat.
Pots escollir segons el que t'agradi, no? Però, per exemple, el teclat, quines són les grans diferències que hi ha entre els teclats que hi ha disponibles al mercat? Clar, pots fer qualsevol cosa al segon afantall. O sigui, tu pensa que un teclat, per exemple, a vegades pot ser l'idioma, que tu, el teu teclat, vulguis que et prediquin el teu idioma. Hi ha un que es diu HackerSkateboard, per exemple, que té control
Si tu ets un administrador de sistema i et connectes a un servidor o a un ordinador remotament, vols un teclat complet per controlar l'ordinador. I llavors tens un teclat gegant allà, que les tecles són minúscules. Un altre teclat molt curiós...
Hi ha un altre, per exemple, que tu apretes H i llavors les tecles es redimensionen i són més grans, les tecles que més provables són escriure després i més petites les que menys improvables són, segons un diccionari. Aquest no, jo l'he provat i no funciona bé, però vull dir, perquè et facis la idea exacte dels canvis.
El teclat intuitiu, que això no és un teclat però és una versió que molts teclats tenen, és un pal, a mi no m'agrada. El que? El predictiu. El predictiu, perdó. El predictiu és un pal si no està ben fet. Això està ben fet, no? Però si està ben fet, sí, és molt molt bo. Jo he estat des que hi ha existències sense fer-ho servir i aquest últim any ha sortit ja un molt bo que llavors l'he començat a fer servir. Com es diu? SwiftKey. Però ara ho comentarem. Ho comentarem, em vull comentar una mica de tot.
Per exemple, la notícia curiosa, l'S4, que ja l'estan provant la gent, té teclat predictiu, fet per Samsung, i si vas molt ràpid no s'encalla. És el que et dic, el predictiu va ser bo, hi ha molts càlculs que s'han de fer darrere i l'S4 no té un bo. Llavors, si tens un S4 i tens aquest problema, has de canviar el teclat, que no hi ha problema.
Avui ha sortit un teclat, que es diu Swipe, que ha sortit al market, després d'un parell d'anys de proves. El Swipe, que de fet venia amb molts àmbits superinstal·lats, pots lliscar el dit.
En lloc de teclejar és còmode. El mateix inventor que va inventar, el teclat T9, que és el teclat que en un Nokia antic tu apretaves les tecles només un cop, no sé si us en recordeu ja d'això. En lloc de fer clic-clic-clic, en lloc d'apretar 5 i 5, i buscar la tecla, tu apretaves només un cop en cada tecla i ahir segons el diccionari ja sabia quina paraula escrivia. Sí, sí, sí. Va ser com un dels primers teclats predictius raros que van sortint. Exacte. Doncs el mateix inventor va treure Swipe fa uns anys, que tu el que fas és, si vols escriure la paraula, hola,
llisques, o sigui comences a apretar la tecla H i en lloc d'això d'apretar vas cap a la O, vas cap a la L i vas cap a la A. Jo és que és que passa que vaig confessar que vaig força ràpid, eh? Sí, sí, a l'hora d'escriure... Creus que vas ràpid? Ets un vicià. Però si no pots servir un predictiu no vas ràpid. No, no, no, perquè és que he intentat sempre enganxar-me al món dels tactes predictius, però no m'he enganxat mai. Jo amb l'iPhone me'n va bé. L'iPhone és, bueno, perquè no es pot cap altra cosa, ho entenc.
El què? No has provat una altra cosa? És el següent... No ho sé, com t'acostumes? Jo no puc... Sí, a iPhone va haver-hi... Jo molt de temps vaig estar amb el teclat d'Android, que és a la seca, sense diccionari ni sense res.
i quan t'acostumes i apuntes bé, va bé. Però ara, amb el SwiftKey, escric amb la germinada, amb accents, escric millor que... Clar, jo amb l'iPhone ja et dic, i al principi sí que és veritat, però l'iPhone va prenent de tu, saps? Era un moment que sap el que vas escriure... No té res a veure, t'ho dic en sèrio. Ja no és per trolejar, perquè jo no estic dient el d'Android, estic dient que hi ha gent molt bona que ha fet teclats. Amb l'iPhone no pots, tu com a programador, fer un teclat. I s'han trigat 4 o 5 anys, però ara tenen allà uns teclats, també que el mòbil ha de ser potent, si ho instal·les en un mòbil poc potent,
perquè hi ha molta lògica, però són una passada, aprenen de tu d'una manera impressionable. Jo ho provaria. Diré dos teclats. Un és el Swipe. Aquest, la novetat és que ha sortit avui al market i està de rebaixa de llançament. Són 79 cèntims, que és molt poc per un teclat d'aquestes característiques. Per tant, tu recomanes, eh, el Swipe? Jo recomanaria provar-lo i fins i tot comprar-lo per 79 cèntims, perquè encara que avui potser no et vagi bé o no sigui el millor,
Darrere té una empresa molt molt gran, que estic segur que en uns mesos, si avui no funciona bé, que no ho sé, perquè no he tingut encara temps de provar-lo molt, jo l'he provat i no funciona malament, però no és tan bo com l'altre, però té una empresa molt gran que també fa reconeixement de veu i és l'única empresa que s'està currant de vol reconeixement de veu en català. Llavors jo recomanaria 79 cèntims, el tens ja, encara que no el facis servir fins d'aquí sis mesos,
però saps que aquesta empresa acabarà sent puntera i potser d'aquí uns mesos tens reconeixement en català per un software que després valdrà 4 euros. I després el SwiftKey, que de fet ja val 4 euros més o menys. Aquest ja val 4 euros, el pots provar un mes gratis. I és potser una de les coses més cares que la gent hagi comprat si el decideix comprar, però és molt bo. I 4 euros també relativitzant-ho, no? Vull dir, quants cafès són...
Exacte. Però jo sé què diria el SwiftKey, sense excusa. Hi ha una versió que la pots provar un mes, la proves i ja és una passada. El SwiftKey, fins i tot pots tenir diversos idiomes activats. Jo tinc anglès, català i castellà. És molt bo. És molt bo. Tu vas escrivint, detecten quin idioma estàs escrivint i jo vaig a saco. Ho pilla tot.
i apren. També és molt curiós, no?, per exemple. Però tot això, perdona, és que he perdut, eh? Predictiu o passant el dit? El SwiftKey pots fer les dues coses, la que prefereixis. Mira, per exemple, més el SwiftKey, com apren, si tu apretes l'espai, això és una curiositat, és una broma, diguem, però si tu apretes l'espai, et posa la següent paraula que creu que posaràs. Ah, però a cara no sap de què parlaràs. Llavors tu digue'm una paraula amb la que vols que comenci. Per exemple, bona. Bona. Llavors jo ara apreto espai i em diu bona nit, és probable, i...
Matinada de diumenge. Efectivament, és el que anava a dir. Oh, com són! Bona nit i matinada de diumenge.
Els mòbils en estan llegint al futur. Hem de tenir por ja, Oriol, de tot això o no? Bueno, no. Deixa't portar. Exacte, això t'anava a dir. Però, más a banda, pots tenir una conversa entre dues persones que tinguin aquest teclat sense cap mena de... Jo ho he fet. És molt divertit, no? És divertit, com a mínim. El Swipe també té això i el Swipe de fet fins i tot es descarga en diccionaris i frases fetes i paraules de la gent del teu voltant, també.
de tota aquesta intel·ligència que és molt xulo. Per cert, que el primer smartphone per a invidents, que ve de tema, es desenvolupa a l'Índia.
Sí, és un col·lectiu una mica oblidat, sobretot en les tecnologies també. I les pantalles tàctils que han revolucionat una mica el nostre món, per a ells és un problema. De fet, iPhone no té cap suport, em sembla que d'invidents, i Android té un modo que pots activar
i et torna a boig que tu vas passant el dit per sobre de les coses i et va llegint el que hi ha a sota. Però els programadors tampoc programen amb aquest suport i aleshores al final... No s'ho veig per res. Bueno, no t'inviden a tenir unes aplicacions i fàcilment es pot perdre. És difícil el mateix ser sec i voler entrar en el món dels smartphones.
Hi ha empreses que s'hi dediquen amb Android a adaptar, però bueno, és complicat. Aleshores, la Índia vol fer una pantalla que canviï el seu relleu. O sigui, la pantalla, en lloc de veure's per imatge, el que faries és crear aquest relleu i les lletes serien en brail.
Fins i tot un potencial més, que et porten la carta del restaurant, tu pots passar el mòbil per sobre i la càmera estarà detectant les lletres i a la pantalla s'anirà posant el braille. És molt bèstia. És molt boníssim. És una d'aquelles coses que pot canviar la vida de tota aquesta gent. I tant, i tant. A tot arreu, en el braille, que és el 99%, i en els llocs...
Mapes també, en el vídeo es veu el concepte aquest dels mapes, els mapes també guanyen relleu, i clar, tu imagina't un mapa, algú tan senzill per nosaltres com un mapa. Jo és que això ho vaig a veure, una pantalla que canvia de forma i genera relleu, que és una mica com amb molts consultoris, no? Els despatxos, no sé si ho veies, que poses la mà...
i es fa el relleu de la mà amb tot com de... Has imaginat correu electrònic, o sigui, bueno, els hi obre jo crec un món. Està molt bé, està molt bé. I acabem amb una altra notícia, diu que Aena...
que és qui gestiona els aeroports de l'estat espanyol, anuncia wifi gratis durant 15 minuts als aeroports. Això què hem de fer, hem de riure? No, home, jo crec que és bo. Sí, home, no, no, és bo, el que passa que... Hi ha un negoci molt ímput... Un aeroport com el de Barcelona, el de Madrid-Barajas, hi ha milers de persones en cada moment. No sé si es podrà donar servei de wifi a tot arreu. Per exemple, al Camp Nou vaig escoltar que ara mateix
No es pot posar wifi perquè costava una pasta enorme intentar donar wifi a 100.000 persones a l'hora. Amb l'aeroport... Amb l'aeroport com està la cosa? Jo crec que és més fàcil, jo ho he vist funcionar en altres països. 15 minuts, així no es satura gaire i no tothom està enxufat a la wifi constantment, jo crec que es pot fer.
I és una bona notícia perquè a l'aeroport hi ha molta gent que està fora del seu país i no té el 3G i s'està movent, jo crec que és bo. A partir de quan ja? No ho sabem. Això potser l'any que ve o potser ve de saber quant. Això ha de ser ràpid. Ens estarem atents. Per cert, que parlàvem d'aplicacions sobre sexe.
I Cristina, tu t'has posat en marxa, eh? Has buscat aplicacions de... Porta mitja hora aquí buscant. Sí, així tu... Jo estava aquí mirant, he vist pits i coses. Vinga, Cristina, aplicacions de mòbil, tant per iPhone com per Android o només per Android i iPhone. No, només per iPhone. Només per iPhone, eh? Sí, perquè són les més habituals i clar, l'Andreu no ha acostumat a tenir tantes coses i... Quina pena. El món d'iPhone, mira, si estàs dins estàs i si no no hi és. Doncs és una llàstima perquè... No hi ha més. No, hem perdut la...
la major part de l'audiència perquè la major part de l'audiència té Android. Com ho sabem això Jordi? Aquí som dos amb iPhone i dos amb Android. De totes maneres suposo que n'hi haurà algunes similars per Android. Per Android poden ser més exagerades. Són més calents, més picants. Estem en un horari per a tots els públics, tampoc és necessari. Ara ha pujat en la temperatura. A que sí que voleu. També un poc audiència a la webcam.
Comencem amb una que es diu Passion.
I es veu que es tracta d'una aplicació que puntua les nostres relacions sexuals. I com ho fa? L'únic que s'ha de fer és deixar l'iPhone en aquest cas connectat en un lloc proper on vagis a mantenir les relacions sexuals. És a dir, ho pots deixar al llit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit. A la tauleta de nit.
Un cop hagis acabat les relacions sexuals i hagis culminat amb èxit, en principis pel que diu aquí has de culminar amb èxit, a la pantalla del mòbil apareix una puntuació que té en compte la durada, la intensitat de l'orcasme,
i el nivell de l'activitat. És com el Risto Mejide desapareix a casa teva i fa una valoració de com ha anat la situació. Més o menys. I després ho pots publicar al Facebook això? Home, suposo que sí, que et dona l'opció. Com la gent que corre, que diu, he hecho estos kilòmetres, pues mira, he hecho tantos orgasmos. De totes maneres, no us pregunteu com el mòbil pot valorar tot això? Home, sí, pel micròfon, per exemple. Vale Jordi, evident, evident. A través del micròfon es veu que es grava la...
el nivell i el to i el volum dels crits de la noia o l'home. I a partir d'aquí puntua d'una manera o una altra. La clau és cridar molt. Abans de començar l'acte sexual, veieu que la vostra parella posa un mòbil com de forma dissimulada al costat i apreta un botó. Crideu molt aquest dia. Si tens una parella que crida poc, sempre sortiràs malament. Exacte, això no pot ser. Que cadascú porta la seva manera.
A veure, una altra aplicació. Sex drive. Com? Sex drive. No sé si és legal, aquesta ja atrada, però sexe conduït, no?
No. Consisteix en uns tons que estimulen les zones cerebrals i que segons els seus creadors d'aquesta aplicació no, redueixen el nivell d'estrès, curen l'insomni i el maldecap. De totes maneres es veu que sembla que si comences a escoltar aquests tipus de tons durant uns 10 o 15 minuts aconsegueixes desatar el teu desig sexual. Sex drive. Vols dir que...
que allà... diferents tons i tu dius hauria de posar això... Seria una cosa així. De totes maneres imagina't una persona que tingui això i que a les 8 del matí en moure a punta del metro de Barcelona vagi escoltant això, doncs no sé com pot acabar la història dins del metro. Pobre ara que estigui al costat. Hi ha molta gent que ho té d'alarma i molta gent que no i és com si ho tingués d'alarma. El pitjor és que això és gratis o s'ha de pagar?
No, en principi no fica res. Suposo que hi haurà alguna bàsica que sigui gratuïta de les que et pots descarregar. De totes maneres, si vols ampliar, no? Per exemple, en aquesta de Passion, si vols ampliar la puntuació o saber més coses sobre com ho fas, doncs hauries de pagar. Són un gràfic i tal. Si te l'envien a casa. Tenim alguna altra aplicació del sexe?
Sí, hi ha una que es veu que consisteix en un GPS que permet localitzar per tota la ciutat els llocs on pots arribar a trobar preservatius gratis. Tant centres de salut... Aquest és molt interessant. Sí, aquest està bé, més que res per prevenir riscos. Com es diu? Ai Condom. Ai Condom es diu, no? Segur que és una cosa així, però el nom no el ficava, no el sabem, de totes maneres, segur que si a l'iPhone o a qualsevol cercador de les aplicacions
Es fica una cosa així relacionada amb condons o preservatius segur que apareix. Molt bé Cristina, algun altre abans d'acabar ja? Sí, podem acabar amb una que es diu Grint.
que es veu que és un localitzador també, però en aquest cas és per mantenir relacions sexuals, però dins d'un públic homosexual. Aquesta aplicació és molt famosa. Es va fer molt famosa i jo vaig llegir que volíem fer-la també per heterosexuals. Dins de la comunitat gay és molt famosa per sexe esporàdic amb desconeguts,
Sí, el ping-pong de tota la vida. I funciona. I no és aquell error, és que mira, aquí és una aplicació que funciona molt... No, no, no, aquí a Barcelona funciona molt. Ho va dir un amic, no? Sí. Ho vas provar? Què? Ho vas provar? M'ho ha dit un amic.
Gràcies Cristina, passem ara a l'espai de videojocs amb l'Àngel Cornejo. Àngel, avui parlarem de la Xbox i com demanar una pitja a través d'aquesta consola o també del baix consum de videojocs que aquesta setmana han sortit les dades del 2012. Hi ha una altra notícia baix, però s'ha enganxat i no es veu el títol. Està molt bé aquesta, la màquina del Pacman.
Ah, la màquina del Pacman, bueno, doncs ens ho expliques tot això. Sí, està molt bé. Comencem per demanar una pizza des de la Xbox. Bueno, això és una tonteria, perquè l'Oriol en dirà, però és que amb l'Android també es pot demanar pizza. No, jo estava pensant en el reconeixement d'adó de Xbox. Xbox, pizza. I llavors el tiritin. No, no. Xbox.
No, però amb el mòbil és el típic, suposo que la Xbox haurà tret alguna cosa, perquè tu amb el mòbil entres a internet, entres a la pàgina de la pixaria que vols, fiques les característiques, tornes a la pixa i prou. No és que s'obri la safata d'entrada de la Xbox i et surti la pizza ja feta. No, clar que no.
La gràcia és que fos amb el quinet, tu pots anar agafant amb les mans la pizza, els ingredients, fer tot, tu enviant a casa, és de Pizza Hut a l'aplicació. Pizza què? Pizza Hut. És que a la meva època hi havia un anunci que era així. No coneixeu vosaltres? Són molt joves. Oh, ara em sembla molt bé. Aquí em sembla que Pizza Hut ja no existeix, no?
Domino's Pizza. Domino's té una aplicació per iPad molt bona. Tu vas muntant la teva pizza com vols. És com si fos un joc. Fins i tot podries fer una cara a la pizza amb peperoni. I tant de fer la cara. Clar, ells posen els ingredients... Tenen un artista allà a la cuina. Si ells els arriba fins i tot l'ordre dels ingredients que tu els has posat, que no és molt complicat, i ells ho van veient en una pantalla com un vídeo.
i va tenir molt d'èxit. Si jo vull ficar una cara somrient, a mi m'arriba a casa la pizza amb la cara somrient. Tu agafes una foto teva, la poses allà i t'arriba amb la teva cara. Imprimeixen la foto i me l'envien, no? A la caixa. I això de preparar una pizza de l'icebox, com funciona? És el mateix que estan dient des de la web, però es pot fer amb les mans, té la gràcia.
L'important és que és el primer cop que es pot demanar algo exterior des d'una consola. Aquesta és com dir la gran notícia. O sigui que ni la Play 3 ni cap. La pena de tot això és que només es pot fer a Xbox en els Estats Units. Viuen bé allà. Podríem fer un joc que tu portes la moto de la pizza, per exemple. Ja n'existia en joc. Però llavors fer-ho alhora. Tu mateix et portes... La pizza a casa. Va seguint el GPS o alguna cosa.
No t'agrada aquesta idea? No. Però escolta, tu em mandes, passem a una altra notícia. Una notícia, doncs una mala notícia pel sector i pel món dels videojocs, perquè ha baixat el consum de videojocs durant el 2012. I el que baixarà aquest any. Concretament, un 16% respecta l'any anterior. Tot això ha degut a la crisi, la gent ja no compra tants videojocs com abans. No, no compra re. Re de re. Re de re. Si ja estem dient un 16% aquest any, no vull saber, l'any passat no vull saber aquest any, perquè la cosa va fatal, fatal.
L'important és que un 14% en parlem de Jocs, que és el que ha baixat. Un 20% són les consoles i un 9% són els perifèrics, els mandos, cables, etc. En tema consoles, la que més ha perdut ha sigut Wii, que ha crescut un 18%, passant per la Play 3, que un 15% i la Xbox un 14%. L'única que heu aconseguit pujar ha sigut la 3DS, que Nintendo i les portàtils sempre s'han portat bé i sempre han vengut més que ningú.
Potser va ser perquè el 2011 no hi havia 3DS. No, el 2011 sí que hi havia 3DS, el 2012 és quan va sortir Vita, per això Vita no surt aquí. Ni Vita ni Wii U, perquè van ser consoles noves del 2012. Per cert que tu estàs en aquesta indústria, has notat com ha baixat? Ha baixat moltíssim. No hi ha gent a centres de videojocs? No.
Són a la biblioteca tots. Semblen una biblioteca. És una realitat. La biblioteca d'esplugues es fa de tot menys llegir.
Però hi ha sexe o no? Segur que sí. És com que en dia això era una bloteca. No donis idees Jordi. Perdona que això és veritat. Tots els tuits que anem rebent desplugues cada setmana n'hi ha un com a mínim que parla del poc silenci que hi ha. Avui ja ho hem parlat abans.
però estaven jugant a la Game Boy. El Joy del Simpson estaven jugant. No sé si amb què, amb la música alta.
I dius que ha baixat molt, no? Ha baixat, ni les novetats encara. Es venen quatre gats, es venen jocs i la majoria de gent s'intenta repinyar, vendre tot el que té per poder comprar-se un joc. És així, ens és trist, però és la veritat. Però perquè han pujat de preu o...? Han pujat, esclar que han pujat, si puja a l'IVA, pujant els jocs... Sí, no, però em refereixo, és a dir, poden baixar, tot i que puja el preu de l'IVA, que s'han fet a molts llocs, doncs intenten baixar el preu,
i fer la producció més barata per intentar baixar el preu. La majoria de jocs han pujat uns dos euros. Però no és per això. Pensa que els jocs valen 70 euros. Som el país d'Europa que més que es van amb els videojocs, som el país d'Europa... Però depèn del tipus de videojoc també. Però el que més es ven val 70 euros. Un joc de la Play val 70 euros.
Però perquè volen els jocs que s'anuncien i que tothom vol i que tothom vol jugar, però n'hi ha d'altres, no? També que són més barats. Jo veia el joc que ha sortit ara. Quant triga un joc en baixada de preu? Depèn. Antigament baixava... tardaven anys. Ara, per exemple, God of War, que va ser un joc que vam parlar fa un mes i mig, avui ha baixat a 40 euros.
Doncs no val la pena esperar-se una mica que baixi i després jugar. M'entens tu no ho saps. Però a veure si t'esperes ni que sigui un mes o dos jo crec que sí que poden arribar. No passa sempre tu no ho saps. En un any ha baixat? Segur? Segur. Per exemple Call of Duty Modern Warfare 3 val 70 euros encara. Clar és que depèn del joc i depèn de la companyia. Però això és com els mòbils també no? Al començament valen 700 euros com el Galaxy 4. Segur clar perquè apareixen de nous. Bé parlem ara de Pacman. Bueno. No?
Jo diria drogues. Ojo l'acompanyament musical. Atenció, perquè s'ha trobat una màquina de Pacman plena de marihuana. Sí, però plena, plena. Ha sigut curiosa, ha sigut una notícia que he vist aquest matí. Més o menys és la llum i dic que aquesta notícia la necessito. I bueno, segons informa la NCB, una cadena americana, a Carolina del Sur han detingut una persona, un tal Luis Tyler, per tindre més de 55 lliures de marihuana. No sé quant és l'equivalent cada lliura de marihuana,
Però es veu que l'oficial de policia allà... Perdona, és la mateixa notícia on ha aparegut un porro d'un metre i mig, que l'han confiscat? En sèrio? No és broma, eh? Jo he vist la imatge, avui o fa unes hores, ara no sé quan, d'un policia, que els americans són així, que confiscava un porro, però d'un metre i mig... I com ho pots anar a la buseta aquesta de proves? No, el tio anava així, com si fos un pernil, t'ho juro.
M'haig d'ensenyar una cosa increïble, una festa nord-americana. L'oficial ha dit que de tanta maria que hi havia dintre la màquina, era impossible que la màquina funcionés. El Pacman estava espitat, anava al triple ràpid. Veia fantasmes, veia molts fantasmes. Això ha sigut a Calarena del Sud, no? Sí, això sembla.
Alguna cosa més sobre el tema? No, perquè no hem pogut provar la marihuana. Per cert que tu, Àngel, et fas molt el xulo, però no sé si passaràs el test que t'ha preparat la Cristina sobre videojocs.
A casa també podeu jugar eh, però no cal que es truqueu. Això no, no ho heu dit eh, jo no vinc. És que aquí està la qüestió, que no ho sàpigues, que xaves tant de l'Oriol, que totes les preguntes eren per l'Oriol, que tu no en sabies cap, que no sé... Doncs ara tens un concretament per tu de videojocs. Jo quiixo molt, parlo mal, molt, però no... Doncs mira, ara has d'aprovar doncs la teva eficàcia. Pro xerrameca, pro xerrameca. Anem a la primera. Atenció, Cristina dispara. És molt fàcil eh, per això, la primera pregunta. Mario Pros té bigoti?
A Starcraft és de Blizzard? Existeix Good of War 4? No. Transformice és un joc de gats?
No? Correcte. Aquesta dubtat ha sigut xorra, eh? És com els concursos, que jo no ho sé, però me llevo al cotxe. Counter-Strike és un joc violent? Sí.
Correcte. La princesa Pitch té un vestit cel·lesta o de color blau? No. Molt bé. De moment va bé la cosa. De moment està encertant 6 de 6. Veurem el total de 20 preguntes a veure perquè es van complicant. Kirvi aplasta o succiona els seus enemics? Sí. Quina de les dues? Succiona. Aviam si és I. No, aplasta o succiona. Quina de les dues? Qui és més gran d'edat? Mario o Luigi? Mario.
Com es diu la princesa amb el vestit groc de Mario Bros? Daisy. Com es diu la Rosalia Nigenat en Starcraft?
A quin joc de futbol té nom d'animal aquàtic?
Com? Ja t'heu dit que es complicaven. És una pregunta trampa, no? Joc de futbol? Sí, és un joc de futbol amb nom d'animal aquàtic. El pro. Hi ha dos jocs de futbol. És el pro, és el pro. Evolution Soccer. Evolution Soccer és un nom d'animal... No, perquè és pes, no? P-E-S, les sigles.
Mucadurada a l'estadi. Mucadurada a l'estadi. A veure, què més? Digues un joc de Sega que parla sobre un porc senglar blau.
És molt fàcil. És un porc espí, no? No, el dolent sí que és un porc. El dolent és el Dr. Eggman. Dr. Robotic. Un porc espí. Un porc sanglà. Un porc sanglà més o menys.
Són porcs, és igual. A més, la clau era el color blau. No era el mateix. Quina diferència hi ha entre un porc espí i un porc senglau? Un és ja gran, l'altre és papís. Un porc espí té espines, aquí a la col·laborativa. Ah, d'acord. Ara em sembla quina animalera. I un porc senglau són els que trobem per Barcelona també. Hi ha un joc que va sortir per iPhone i Android, que és de Sega, que porta els tres porcs que van corrents, i és un de color blau, un de color vermell i un de color groc, i has d'anar saltant. Fixa't com sap.
Ahir m'he liat. Només et preguntaven per un blau. El meu error de port senglar porc espí, has de saber-ho. Com que fa ràbia perquè sap tant, fora. Digues el nom del germà del fontaner de gorra vermella. Luigi. Com es diu el personatge principal de RE4?
Líon. Correcte, però no sé si hauria d'estar fora de temps. Líon, Líon, Líon. Estava pensant en Star Wars, saps? Ja, ja, ja. Escolta, molt bé. Àngel, ho deixem aquí. Tenim 5 preguntes més encara, que ara deixem parlar per la setmana que ve. Aprovada, aprovada. Que són les més difícils. Home, fem ara, anem a fer el raconta. Excel·lent!
Em pugeu el sou? Jo li posaria notable a alt perquè he fallat dos. Com ha comparat amb l'Oriol han salgat moltes més. Ho deixem aquí gràcies a tothom.
No, que t'anava a comentar que si volies, com que tenim dades ja de la venda d'arròs i tot això, fem en un moment un comentari ràpid i demà si de cas podríem comentar el dels llibres. O ho deixem tot demà? Sí, ho deixem tot per demà perquè tenim la secció de llibres amb l'Arnau Cònsol i ja ho farem tot plegat. El millor del programa per tu avui ha sigut?
el moment de conèixer l'aplicació aquesta de les calces, els calçotets i tot plegat. Pensava que era la Passion. La Passion, no l'altre. Que t'ensenyen el pes. Sí, que de fet es pot... Durex... Com era allò? Durex underwater, no? No, underwear.
En fi, moltíssimes gràcies a tothom que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdolla, la qualitat sant justenca, el Martí Ramírez, l'Aranxa Sánchez i l'Anna Rubila, el calaix de cultura, Oriol, moltes gràcies, fins la setmana que ve, Àngel, a la sessió de videojocs, que vagi molt bé, bona tarda, i Cristina, en retornem demà a les 5. Fins demà. Gràcies, que vagi bé. Us ha parlat Jordi Domènech, tornem demà, a partir de les 5 de la tarda. Us deixem ara amb l'informatiu vespre i els senyors notícies. Bona tarda.
La feina del morro, cada tarda a les 5 a 7 a ràdio.
You can run on for a long time. Run on for a long time. Run on for a long time. Sooner or later gotta cut you down. Sooner or later gotta cut you down.
Go tell that long-tongued liar Go and tell that midnight rider Tell the rambler, the gambler, the backbiter Tell him that God's gonna cut him down Tell him that God's gonna cut him down Well, my goodness, crazes, let me tell you the news My head's been wet with the midnight dew
I've been down on bended knee Talking to the man from Galilee He spoke to me with a voice so sweet I thought I heard the shuffle of angels sweet He called my name and my heart stood still When he said, John, go do my will Go tell that long-tongued liar
Oh, and tell that midnight rider Tell the rambler, the gambler, the backbiter Tell him that God's gonna cut him down Tell him that God's gonna cut him down You can run on for a long time Run on for a long time Run on for a long time Sooner or later, gonna cut you down Sooner or later, gonna cut you down
When you may throw your rock, hide your hand Working in the dark against your fellow man But as sure as God made black and white What's done in the dark will be brought to the light You can run on for a long time Run on for a long time Run on for a long time Sooner or later gotta cut you down Sooner or later gotta cut you down
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dimecres 24 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Des d'aquesta tarda a la Sala de les Golfes de Canxanestà es dirà Sala Isidor Consul. Avui s'ho homenatge a l'editor, escriptor i vellet de Sant Just posant-li el seu nom a una de les sales on més actes es fan de tot el municipi. De fet, el primer serà avui amb la presentació de l'últim llibre de Carme Riera, Temps d'Inocència. Tot plegat comença a aquesta hora. Amb aquesta notícia obrim l'edició avui i resumim ara altres informacions destacades en titulars.
Professors i alumnes de quatre països europeus visiten Sant Just aquests dies a la mar del projecte Comenius. Es tracta d'un projecte d'intercanvi de centres de secundària d'arreu d'Europa, al qual hi participa l'Institut de Sant Just. A partir de demà, l'autobús 157 tornarà a arribar a Coll Blanc, i els ajuntaments de Sant Just i Espluga es van reclamar la petició de veïns i entitats del poble perquè l'autobús allargués el seu recorregut per enllaçar amb la parada de metro de la línia 5.
I parlarem de la diada de Sant Jordi, de com va anar en relació a la venda de llibres a la llibreria ressenya, igual que a la resta de Catalunya. El més venut va ser Victus, d'Albert Sánchez Pinyol.