Creeix l'interès per estudiar filosofia.
Els cinc títols universitaris relacionats amb aquesta matèria
han tancat la matrícula amb més alumnes que l'any passat
i algunes facultats han incrementat el nombre de places
per atendre tota la demanda que tenen.
No parlem de xifres extraordinàries,
però sí d'una pujada d'un 18% en el global de matrícules.
Josep Montserrat, degà de la Facultat de Filosofia
de la Universitat de Barcelona,
ho vincula a la presència creixent de la filosofia
als mitjans de comunicació,
malgrat la seva pèrdua de pes als currículums escolars.
El que sí que hi ha és una certa presència mediàtica de la filosofia
relacionat amb la reivindicació de la permanència dels estudis de filosofia
a l'ensenyament secundari obligatori
de la història de la filosofia i de la filosofia,
que això ha provocat moltes reaccions
i no només de la gent de filosofia,
sinó de la gent que és conscient del que significa
un ensenyament de qualitat.
Com a resultat de l'increment de demanda,
aquest any per entrar a la carrera,
la Universitat de Barcelona ha fet falta uns 6,2,
un punt i dues dècimes més que el 2015.
Esports, Marta García.
Kei Nishikori acaba de guanyar per 6-2 i 6-3 el partit davant Estan Islas
va a brinca del Màsters de Tenis que es juga en Londres.
També avui ha de jugar el número 1 mundial Andy Murray
contra Marine Sillich,
mentre que en la competició de dobles
debutaran Marc López fent parella amb Felician López.
s'enfrontaran a Henry Continent i John Pierce.
Marc Roca assegura que la seva prioritat
sempre ha sigut renovar amb l'Espanyol
i afegiix que li agradaria poder tindre el carisma
que va aconseguir Raúl Tamudo entre els aficionats blanquiblaus.
Ha firmat fins al 2022,
avui s'ha fet l'acte de presentació d'Ixa Renovació
i el conseller delegat del Club Blanquiblau, Ramon Robert,
ha explicat que segueixen parlant amb Víctor Sánchez
per ampliar el seu contracte.
D'altra banda, esta setmana se faran noves reunions
amb els membres de la grada d'animació
perquè se puga reobrir aviat.
De tot això, Ramon Robert en parlarà avui al Club de la Mitjanit.
El 18 de desembre, a tres quarts de nou,
és quan se jugarà el primer derbi de la temporada
i el Barça espanyol correspon a la setzena jornada de Lliga de Primera Divisió.
El Barça torna als entrenaments ara a les 6,
tot i que sense bona part dels internacionals,
qui sí que hi serà és Ivan Rakitic,
alliberat de l'amistós que havia de jugar demà amb Croàcia
contra Irlanda del Nord.
I en segona divisió, el Giron ha ampliat una temporada més,
i el contracte de Sebas Coris ara fins l'any 2019.
Fins aquí, les notícies.
Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport,
però ningun com el del Juguem a casa.
El millor equip d'esports de la ràdio és a Ràdio d'Esvern.
Ara amb més força, ara amb més esports,
ara amb més Juguem a casa.
Dilluns i divendres de dos quarts de vuit a vuit de l'espre,
no et perdis tota l'actualitat de l'esport local.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agraden les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més,
ho trobareu al programa L'Audició
que s'emet tots els dilluns de vuit a nou del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Cada dilluns de nou a deu del vespre
teniu una cita amb Rambo Vineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia,
amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa a la carta
a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Connecta't al català.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística
i apren català o millora'l.
Des del nivell inicial fins al nivell D.
A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya.
Saber català té molts avantatges,
tant en el món professional com en les relacions socials.
Informa't en el web cpnl.cat.
A Sant Just, servei local de català.
Ens trobareu a les escoles,
carrer Montserrat, número 2.
Ara escoltes ràdio d'Esvern.
Sintonitzes ràdio d'Esvern.
La ràdio de Sant Just.
Durant el 8.1.
Ràdio d'Esvern.
98.1.
Ràdio d'Esvern.
98.1.
En directe...
Des de Can Ginestar.
Comença la penya del morro,
número 1946.
Què tal?
Bona tarda, família.
Benvinguts al programa.
Avui parlarem del premi de recerca
que ha guanyat una entitat Sant Justenca,
el Premi Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.
A més a més, també el senyor Benito
avui ens parlarà entre la diferència
o més aviat la distància que hi ha
entre il·lusió i realitat.
I a les botigues pel record
amb el Manel Ripoll
i avui com a convidada especial
l'il·lustre Sant Justeny Joaquim Carbonell.
Parlarem de Cala Patrocínia
i la Granja Carbonell.
A la segona hora, la tertúlia esportiva.
Com sempre, el control tècnic l'Àlex Ruiz.
Andrea, bona tarda.
Bona tarda.
Mar Romero, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Atenció perquè el tall del dia...
Tall, avui.
Avui és aquest.
Atenció al semàfor.
Baixen un pilot
que és el que dirigeix el car
i el copilot és el que empeny
i és el que li dona velocitat.
Tu és el carrer de Palau?
Ah, sí.
A TV3.
Oh, mi Deus!
A TV3.
En sèrio?
Escolta, escolta.
En un moment,
al mateix circuit corren nanos
de 8 anys
i persones ja una mica més grandetes
com jo,
que tinc 54 anys.
En successives funces alimentatòries
de les diferents categories
han baixat pels costeruts carrers de Sant Jus
de mitjans 120 cars de coixinets.
Coixinets.
Uns vehicles senzills
de fabricació artesanal
construïts amb dos eixos de fusta
i quatre coixinets.
La coixinets ha enganxat a la fusta
i llavors tu d'aquesta forma
els objectes
perquè no s'escapi de la fusta
perquè el que dona voltes del coixinet
és això.
Els meus dits ara són de coixinets.
Jo no vaig entendre res.
Els coixinets donen voltes.
Els seus dits, què?
La carroceria ja és una qüestió.
La carroceria costaruda.
Després de 40 anys
la cursa de cars
cada cop té més participants
i és una de les grans festes
de Sant Jus d'Esvern.
L'únic que...
Aquí han passat de genes i blers
de l'únic que han volgut muntar
al seu car i viure de l'experiència.
Ja està?
Ui, viure de l'experiència.
És una experiència molt xula,
molt divertida.
Sí.
Oh, internet.
Oh, quina pena.
Bueno, en fi,
doncs un aplaudiment per TV3
i per la cursa de cars
que hi vam sortir.
Calla, Jusia, ja està, Jusia,
calla, calla ja,
que ja t'hem sentit.
Quina il·lusió.
L'atenció al cel·lapro.
Perquè, a més a més,
ahir vam veure TV3
que a les diferents rondes informatives
el tenen a migdia,
el 324 va sortir.
Sí.
Ens va agradar molt,
va estar molt bé.
Que xulo.
Bueno, en fi,
aquest és el tall del dia.
Però vam venir ahir,
a la cursa.
Ahir, a TV3, TV3.
Mira, TV3, TV3.
Tornem pel Pellicer.
On està el Pellicer?
Ja.
Però sí que és veritat
que no va venir la Melero.
No?
Va venir aquesta noia
que diu Costa...
Perquè estàvem
amb lo del 0-12.
Bueno, en fi,
per cert que...
Si no ho fabricava
un card de coixinets,
trucau-los, eh?
Podria fer-ho?
Home, sí, i tant.
En fi, a TV3,
què més queda,
la CNN?
Bé, atenció perquè la dada del dia
avui és la següent.
Els problemes de comprensió...
És la dada del dia, eh?
Els problemes de comprensió
de la lletra dels metges
causen unes 7.000 morts cada any.
Què he dit?
Sí, perquè la gent no entén la lletra
i llavors es prenen una altra cosa
que no havia de ser...
Jo pensava que els farmacèutics
en tenien sempre,
la lletra dels metges.
No, no, no.
De fet, hi ha una assignatura
que és paral·lela...
Aquesta és una cosa molt bona.
Comprensió.
Comprensió, l'actora.
Bona tarda
i benvinguts al programa.
Va, va, comencem amb les notícies.
Ui, què tal?
Sí.
Ui.
Ui, les notícies de Sant Jús.
Atenció perquè estem molt contents
perquè la comissió de morts
i desapareguts de Sant Jús
ha guanyat el premi
Llorenç Preses i Puig de Recerca.
Home.
Molt bé, molt bé.
Molt bé.
Sí, sí, amigues.
És el premi amb el títol més curt de la història.
Sí.
És la comissió amb el nom més curt, també.
També, també, coincideix.
És una placa de fa quatre metres
la que ha rebut aquesta entitat.
Divendres es van atorgar els premis
de reconeixement cultural del Baix Llobregat
i la comissió va ser reconeguda
per la seva feina.
Per cert, que Sant Just serà la seu
d'aquests premis el 2018.
Però no avancem esdeveniments, Andrea Bueno.
Com va anar aquesta recollida del xec
valorat amb 100.000 euros?
Bueno, van...
No, van donar el xec?
No, diria que no.
És un premi.
Unes col·lusines?
No, un premi plan amb una mini-statueta d'aquestes, no?
Ah, una mini-statueta?
Bueno, sí.
Va, va, va, va.
Doncs...
Divendres es van atorgar els premis
de reconeixement cultural del Baix Llobregat
i la comissió Sant Justenca,
liderada pel Centre d'Estudis Sant Justencs,
va ser reconeguda per la seva feina
de més de vuit anys sobre els Sant Justencs
morts i desapareguts durant la Guerra Civil.
Maria Quintana, que és la presidenta de l'entitat,
ha agraït aquesta tasca a les persones
que han tirat endavant aquest projecte,
a l'Ajuntament i als Sant Justencs que hi han col·laborat.
Aquesta comissió està formada per nou persones
de l'entitat i de l'arxiu municipal
i ha fet un acurat treball d'investigació i recerca
sobre el cost humà de la Guerra Civil a Sant Just.
El cost?
El cost humà, sí, sí, morts i desapareguts, exacte.
I desapareguts, correcte.
Quintana...
Perquè fins ara, perdona que et talli,
no hi havia una llista, no?,
una relació de morts i desapareguts
del nostre municipi durant la Guerra Civil.
No tan acurada, exacte, sí.
I ara, doncs, aquesta comissió ha fet la feina.
Molt bé.
I, de fet, segueixen treballant.
Quintana va recollir el guardó
juntament amb el secretari de l'entitat, Vicenç Durant,
també donant suport a la candidatura
i eren Josefina Modulell,
Permira Badell i Jordi Amigó,
l'arxiu municipal,
a més del regidor Sergi Seguí i Lluís Monfort.
I l'alcalde, Josep Perpinyà,
també va ser-hi present
en qualitat de president del Consell Comarcal.
Ah, no perquè els truquen abans,
perquè a vegades nosaltres vam trucar abans
per saber si guanyaven,
no ens ho van voler dir,
però moltes vegades truquen els guanyadors
perquè vagin al concurs
i estiguin a concurs els premis.
Potser ho sabien,
però no ens van voler dir res.
No ho sé, no ho sé.
En fi, doncs, des d'aquí,
un aplaudiment i la nostra enhorabona
a la Comissió de Morts i Desapareguts de Sant Just
que ha guanyat el Premi Llorenç Preses
i Puig de Recerca
als Premis de Reconeixement Cultural
del Baix Llobreguet, sí, senyor.
I això que dèiem ara,
que el que deies,
que durant l'acta de divendres
també és bo oficial
que Sant Just t'acollirà
la propera edició dels Premis
de Reconeixement Cultural l'any 2018.
Home, qui ho presenta, això?
Doncs no ho sé,
potser està buscant el presentador.
Anem a trucar, anem a trucar,
anem a trucar...
No, no cal, no cal.
Va, canviar de qüestió,
perquè hem de parlar d'una altra cosa.
Avui tindrà lloc el sorteig
d'adjudicació de 54 pisos
de promoció pública
de venda al barri de Maslluí.
Per què aquesta cançó?
Perdó, és que la posen sempre
que parlem de pisos.
Perquè és concurs,
que no s'ha dit que això
és de saber-hi ganar.
Esclar.
Avui, a les 7 de la tarda,
a la sala municipal de l'Ateneu,
hi haurà un acte públic
davant de notaris.
54 pisos de promoció pública
de venda
al fantàstic barri
de Maslluí.
Tothom nerviós, aquesta, eh?
Sí, home.
És molt important, això.
En fi, Andrea,
bueno, explica'ns
com anirà aquest sorteig
d'adjudicació.
Doncs serà davant de notaris,
un sorteig públic
que començarà a les 7
i s'hi van presentar
un total de 204 sol·licituds.
Són 54 habitatges
promoguts per Promunsa
que esperen...
Hi ha números, eh?
Ojo, que la gent que hi vagi
avui, que és molta...
Ho fan amb una rodeta
d'aquelles de bingo
que regalaven al cinc.
I surt al cap de la UEFA
traient les col·lades.
Sí.
Doncs són 54 habitatges
promoguts per Promunsa
que es faran
al carrer Violeta Parra 810.
Inicialment s'hi havien de fer
36 pisos,
però l'empresa municipal
va decidir ampliar
la promoció
fins als 54 definitius.
És una decisió
que es va prendre
a la darrera
Junta General de Promunsa.
Els pisos tindran
entre 55 i 90 metres quadrats
i entre dues i quatre habitacions.
El preu màxim de venda
oscilarà entre els 130.000
i els 200.000 euros.
en funció de la superfície
útil de cada habitatge
amb viva inclòs.
Els preus també inclouen
plaça d'aparcament
i traster.
Així doncs,
el sorteig serà,
com dèiem,
avui a les 7
a la sala municipal
de la Tameu.
Molt trucava
al calvo de Sant Just
encarregat-te.
Això que és un notari, no?
Clar, clar,
home,
l'on de notari, sí, sí.
Truca'm al notari.
No sabem si es portarà perruca
o és calvo,
no sabem.
Bueno,
aquest senyor
ho hem de posar
al calvo de Sant Just.
Mira,
avui no és un mal dia
per trucar,
però és que
quan ho hem de parlar
molt de cars de coixinets,
no tenim prou temps,
però abans de passar els cars,
deixeu-me dir
que aquesta setmana
és una setmana clau
pel pressupost
del 2017
a Sant Just.
Sí,
sí,
amigues,
aquesta setmana
tindran llocs
diferents reunions
a l'Ajuntament
per dematre
sobre les partides
de l'any que ve
al poble.
Pressupostos,
economia,
diners,
partides,
bé,
una història
molt important,
solemne
i bonica.
També,
clar,
sí,
sí.
Doncs l'única partida
que s'ha tancat
de moment
és la de serveis socials,
que és una de les partides,
una de les prioritats
de l'equip de govern
per 2017.
Quants diners
estan destinats a...
Doncs encara no se sap,
el que sabem
és que el pressupost creixerà,
però aquesta partida
està tancada ja.
Però està tancada
i reservada,
perquè no és pública encara.
Perquè aquesta és la prioritat.
I com és la prioritat,
a partir del que es pacti
a serveis socials,
doncs,
la resta ventrà després.
I com que quedi,
ho repartirem.
El primer és el primer.
I quan sabrem
els números exactes?
Doncs aquestes setmanes
s'estan reunint,
aquestes setmanes
els regidors i regidores
de govern
fan les seves peticions
i demandes
per al pressupost,
reivindicant les seves
necessitats i prioritats
i des de l'equip de govern
a les debats
sobre què es destinaran
els diners de l'any que ve,
però sí que hi ha
tres hores prioritàries.
Aquesta que dèiem,
serveis socials,
ocupació i via pública.
De cara a l'any que ve,
Josep Perpinyà,
l'alcalde,
ha recordat
que el pressupost creixerà
i és que ara hi ha
més activitat econòmica
al municipi
i més ingressos patrimonials.
Molt bé.
L'alcalde també ha dit
que espera que el pressupost
es pugui tancar
i presentar
abans que s'acabi l'any,
com és habitual,
però que sempre existeix
la possibilitat
que es tanqui
a principis de l'any que ve.
Ui,
que diu això
és que la cosa va per allà.
Bueno,
suposo que ho estan treballant
en una profunditat.
Com sigui de moment,
és previst que el pressupost
de 2017
es presenti
i s'aprovi
de forma inicial
al ple del mes de desembre.
Molt bé,
doncs, Andrea,
moltes gràcies.
Anem ara cap als cars
de coxinets.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hem de parlar
dels cars guanyadors,
de la valoració
que se n'ha fet
i de com ha anat
aquesta quarantena edició,
una edició que era especial
perquè eren 40 anys
i perquè van haver-hi
algunes baixades...
Costarudes.
Ja ho parlaria
de baixades costarudes.
I espectaculars
i boniques, no?
Van baixar els pastorets,
per exemple,
la baixada nocturna,
que semblava...
Per cert,
el tema pastorets...
Què passa?
Atenció, atenció.
Molt bé,
molt bé el tema
de 5 anys,
però...
Però és que van baixar caminant.
A veure,
bueno,
com vols que baixin.
Vam difusió.
S'ha molt de gent,
vull dir,
les oberetes...
Bueno,
la baixada nocturna
he vist fotografies
i semblava
les fonts de Montjuïc
a les 9 de la matinada
amb 4 d'agost.
Ho dic perquè
no sé si heu anat alguna vegada,
que hi ha tot de lases,
polseres,
gent tirant-les amunt,
els...
Paquis, no?
Paquis van a...
A veure,
no ho sé,
gent del Pakistan
van a les,
correcte,
però una mica
era com les fonts de Montjuïc,
però va estar bé, eh?
Sí,
jo el vídeo que he vist
és molt xulo.
Molt bé.
No sé com anem de temps,
però saps,
parlant d'aquests paquis,
això que tira...
Deixem els cars avui,
crem algú,
vinga.
És molt interessant,
això que tira,
no sé si heu vist mai,
que és una cosa
que et llencen
amb una goma
i que després va ser a poc a poc.
I es fan els xulos.
Això és molt perillós, eh?
A mi m'ha caigut
algun cop al cap, eh?
A les Rambles.
No, no,
però jo el que anava a dir
és que es fan els xulos
perquè és com que
la tiren a dalt
i llavors no miren
i fan veure que l'agafen,
saps?
Sense mirar.
La recollien del terra.
Ah, però després
ja els dic a la terra
i són...
Tema molt interessant
i a explorar,
però els cars de coixinets
han complert 50 anys
amb un gran èxit de...
Perdó, 40.
Vinga, adeu.
Aquest cap de setmana
s'ha celebrat
la mítica Cursa Sant Justenca
que en guany
ha estat més especial
per aquest aniversari destacat.
Els guanyadors
en la categoria de la vins
van ser Didac García
i Isaac Caballero.
En infantil cadet
van ser Francesc Goula
i Jordi Beascochea.
Home, Beascochea
de família guanyadors, eh?
Doncs espera't, espera't.
En fèmines,
Neus Baldric
i Júlia Viladot.
Home, perdona,
un aplaudiment especial
a la...
a Vil...
Com l'heu, això?
Viladric Valdot,
que és el car
que portaven en comú
que durant molts anys
van estar picades
entre elles
i aquesta va ser
Sant Unit.
Sant Unit.
Viladric.
Viladric.
Viladric Valdot.
És el car comú
de les dues.
Enhorabona des d'aquí.
Molt bé.
Un aplaudiment.
Un aplaudiment.
Sí, senyor.
Continuó?
Sí.
Clar, sí, sí, perfecte.
Un altre aplaudiment.
I en categoria mixta
els guanyadors
van ser
Marta i David Tomàs.
Perdona,
que sempre
guanyen aquells també.
L'any passat
no van guanyar, eh?
Ah, no?
No, no,
ho he mirat.
Està amb tu i jo, sí.
Però tu ja no guanyes,
això segur.
No,
vam quedar primers
per la cua, però...
Senen Ardebol, potser,
que el guanyes l'any passat?
Voleu parlar de la vostra participació als cars?
No, no,
o sigui, jo estripo ara aquí el paper.
No, que a mi em fan veja.
No, no, no, no.
Segur que parlem de la vostra participació als cars,
que és un tema que en aquesta ràdio sempre s'ha amagat.
Fem sobre taula, va.
I ara?
Què més tens?
Va, no posis jo.
Ah, comis de por.
Es de por és que se li pot dir res,
no se li pot dir res.
Va, doncs pel que fa als veterans,
Alejandro Viescas i Alex Portas van obtenir la primera posició
i en Juniors...
Alex Portas i Alejandro...
Què és que és tot?
Animes.
Mar, veus, coxa i Álvaro Parrilla.
Veus una altra, veus, coxa, ja?
Veus, veus, veus, veus, veus, veus.
Sí, sí, sí, ja.
Ja van dos.
Més comentada del dia.
Ja van dos, veus, coxa.
Senyors, per últim, els vencedors van ser Marques Pín
i Albert Pereira.
I per acabar, en Masters,
revalida en la primera posició,
Adrià Sandoval i Jan Busquets.
Home, molt bé.
Sí, sí, sí.
Un aplaudiment per ells,
pels Jan Busquets, que va tornar a guanyar i que...
Per tercer any consecutiu, mínim.
Allò que ens explicava el programa,
l'altre dia que es va saltar una boda que tenia a Mallorca
per fer la cursa, va fer bé, doncs, va fer bé.
Home, sí, sí, va guanyar la cursa.
Va donar el cibull a la cursa.
Molt bé.
Com parlàveu, un dels elements destacats d'enguany
és aquesta baixa nocturna,
on cada cardo hi ha unes llums de colors,
per ser unes llums, molt interessants,
que il·luminaven el camí.
I al sopar, amb una truita gegant,
Jonas Basor, responsora de comunicació de Cars,
ho ha explicat aquest matí també.
El costa de la costa.
Què passa amb el tall, ara?
Com si fos l'informatiu.
No!
Atenció, perquè la truita que van fer,
que la van girar, el que va ser al sopar...
Però com girar, aquest truita?
Això és impossible.
Com s'ho van fer?
I éreu?
Tu no hi eràs?
No, jo no podia haver-hi tenut una altra truita.
A casa.
Un dels moments més tensos
es va produir ahir al matí al box
és quan, malauradament,
un pare i un fill van tenir un petit accident
que va fer patir l'estat del salut del jove.
Què va passar?
De fet, el pare...
Però, perdona, perdona,
on va ser aquest incident?
A la zona de boxe.
I quin dia?
Dissempte o diumenge?
Diumenge.
Diumenge.
El pare campanyia el cart.
Sembla ser que el cart va quedar trebat
amb, no sé com es diu en català,
un vedent.
No sé com es diu.
No ho sé.
Una vedena.
Doncs amb això.
I el pare va caure a sobre del fill
i va estar a punt de...
Bueno, a punt.
O semblava que li podria haver causat alguna lesió...
La fusta del cart?
Correcte.
Es va enganxar.
Llavors, el pare va caure sobre el fill,
al qual estava assemptat,
doblegant-li completament les sanitàries que van dins i tal.
Sempre hi ha alguna cosa, eh?
Sempre hi ha alguna cosa.
Vés-me dir que es va aturar la cursa durant una hora
perquè se'ls va endur el nen a l'hospital més pròxim.
Per sort, ahir a la tarda ja teníem informació
que aquest jove està en perfecte sort.
Doncs ens alegrem que al final no hagi sigut res
i que sigui només un ensurt.
A veure, els cascats tenen aquesta part també més o menys perillosa.
Sempre hi ha alguna cosa, eh?
algun trencament, alguna rascada, alguna ferida.
De fet, Jonas, vosaltres he explicat aquest matí
que l'únic moment en què l'ambulància es va haver de mobilitzar
va ser en aquest moment.
O sigui, que no va haver-hi cap incident destacat
durant la cursa, si topades i coses d'aquestes,
però res creu.
O sigui, que el més destacat va ser això.
Va ser la zona de boxes.
Molt bé, Marromero, alguna cosa més així per destacar?
Podem fer un programa especial vosaltres,
des del Juguem a Casa, en directe per Ràdio d'Esvern,
que es va poder escoltar ahir.
Com va anar el programa?
Bé, bé, bé.
La gent, els senyors es queixaven, els senyors grans?
És que clar, no estàs dient qui baixa?
Els senyors grans es queixaven.
No, em dius el nom del meu fill per la ràdio.
Això ens va passar més d'una vegada.
De què parlava?
Les llumanetes dels paquis o què?
Bueno, va ser un programa especial.
Fé un programa especial de carn.
De les llumanetes dels paquis.
D'això i de la truita,
de com li van donar la volta a la truita.
Res més.
O sigui, que a la gent no li va agradar
com ho feia el Juguem a Casa.
És la notícia.
Bé, habitualment, ja no és notícia això.
Per cert, que de cara als anys vinents
caldrà veure qui s'encarrega
de tot plegat de l'organització
perquè molta gent de la directiva
deixa el càrrec.
Com ara Jonas Bassó, per exemple.
Jonas Bassó ja no continuarà.
Serà l'últim.
I també molts dels que estan allà,
membres...
Just for Salva, continua o no continuarà?
No ho sé.
No pot deixar-ho, que és la seva vida.
I si t'apuntes tu, Jordi?
Què?
I si t'apuntes tu?
No em va bé.
No?
Aquí ja no pots.
Tens coses aquell cap de setmana.
És que jo no puc,
que de setmana sempre hi ha algú.
Sí, sí, sí, és una cosa.
Per cert, que també des de ràdio
no es va tirar cap car, tampoc.
No?
Què passa aquí?
Vam fet jo.
Ja, és veritat.
Jo ja ho he dit,
ja ho hem dit,
els de jocant a casa
que l'any que venys volen tirar.
Ah, bueno.
No ens ha anat a temps d'aconseguir car.
Fem el car entre tots.
El fas tu?
No, no, entre tots, entre tots.
Fem-ho entre tots.
Jo el pinto.
En fi, Andrea, bueno,
Marc Romero, moltes gràcies que vagi bé.
Sí, perquè si tant el fa tirar malament.
Ja sabeu que teniu més informació
ara mateix a radiodesbert.com
de les vostres coses que feu allà a Junteix
quan acabeu aquest espai a la redacció.
I nosaltres som una pausa per la publicitat.
I tornem d'aquí uns moments
amb el senyor Benito
que avui ens vol parlar
de la distància entre la il·lusió i la realitat.
Per què no hem parlat de la lluna?
Per què no hem parlat de la lluna avui?
Superlluna.
Què passa?
No hem parlat de la superlluna.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
Tots sabem que hi ha grans equips
en el món de l'esport,
però ningun com el del Juguem a casa.
El millor equip d'esports de la ràdio
és a Ràdio d'Esvern.
Ara, amb més força.
Ara, amb més esports.
Ara, amb més Juguem a casa.
Dilluns i divendres
de dos quarts de vuit a vuit de l'espre.
No et perdis tota l'actualitat
de l'esport local.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voler conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes
i teniu curiositat,
tot això i més
ho trobareu al programa l'audició
que s'emet tots els dilluns
de vuit a nou del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre
teniu una cita amb Ramon Bineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia
amb la millor música dels anys 20 o 50.
O si ho preferiu,
podeu descarregar el programa a la carta
a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor
i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Connecta't al català.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística
i apren català o millora'l.
Des del nivell inicial fins al nivell D.
A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei
arreu de Catalunya.
Saber català té molts avantatges,
tant en el món professional
com en les relacions socials.
Informa't en el web cpnl.cat.
A Sant Jus, servei local de català.
Ens trobareu a les escoles
Carrer Montserrat, número 2.
Ràdio Tosfet
98.1
Estic esperant que es dinguin
en punt dos quarts de sis de la tarda
per dir ara.
Bona tarda.
Són dos quarts de sis de la tarda.
Continuem en directe a l'Apanyol Morro
de Ràdio Desvern
i ara és temps, ara és hora de la reflexió.
La ràdio, com deia aquell,
la ràdio filosòfica i la ràdio tranquil·la.
I és per això que avui tenim una trucada,
tenim una persona al telèfon
que vol contactar amb nosaltres.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Amb qui parlem, sisplau?
Sí?
Doncs en aquest moment no ho sabria dir.
Ah, és una persona...
No, perquè avui justament...
No fa gilensa.
Com?
Com?
Què diu?
Que no fa gilensa, senyor Domènec.
Aquí ha trucat.
A veure, senyor Marito, a vostè l'he trucat jo.
L'he trucat jo, perquè he pensat que estaria bé parlar una mica de les accions.
Quina fantasia m'estàs trucant aquí?
Quina cosa il·lusòria?
No, perquè vostè avui volia parlar entre la distància, entre la il·lusió i la realitat.
És a dir...
Això m'ha dit, això m'ha dit.
Per exemple, podria ser que la il·lusió sigui arribar a l'hora per fer secció a la ràdio
i la realitat sigui que no arriba a l'hora, no?
Bé, això ho vull sentir davant, això, eh?
Sí, ja, ja.
No sé qui m'ho ha dit, però...
Sí, ho dic perquè una cosa és la il·lusió, una altra cosa és el món imaginari col·lectiu en el qual vivim
i l'altra és la realitat.
Bé, això ho ha de dir en vostè.
Bé, no ho sé, pregunto, eh?
Perquè vostè és el tema que volia tocar avui.
Per què vol parlar d'aquest tema?
Bé, ara d'aquí un moment ja en parlarem.
Sí.
Ara estic caminant cap a la migdora.
Però parlem-ne ara. On està ara?
Sí.
Però on està?
Mira, ja que m'ha agafat en el carrer.
Sí.
Farem una experiència pedofònica.
Un experiment?
Vostè que li agrada sempre experimentar i tal.
Sí, sempre s'ha de provar tota la vida.
Sí, sí.
Vale?
Que s'ha de provar tota la vida.
S'ha d'experimentar.
S'ha de provar tot.
Per tenir opinió.
Ara, durant una estona, sentirem el sudoll d'un carrer on no passa res.
A veure, silenci.
Va ser la música, Alex, sisplau.
A la de tres, eh?
Sí.
Un, dos, tres.
S'ha de, senyor.
Sí, sí.
No, no, bonic, eh?
És bonic, és bonic.
Això és un experiment sonor.
Sí, sí.
Jo crec que la radiofonia no s'ha fet mai.
Clar, i amb això...
Perquè, normalment, els de ràdio, les persones de radiofonia, inclòs els locutors, eh?
Sí, sí, sí.
L'únic que volen és omplir de soroll la transmissió.
La transmissió ja han d'omplir per la cosa.
La verborrea del locutor, diuen.
que sempre ha d'estar la verborrea del locutor.
La verborrea.
El pànic, el silenci a la ràdio, no?
Què li semblava?
Què li semblava d'aquest moment?
Home, jo...
Em passaven poques coses en aquest carrer, eh?
Sí.
Han passat dos noies.
Ah, però...
Dos noies que anaven parlant.
Jo no sé si l'ambicora ho ha captat, oi?
No, això no.
Però fluixetes no han passat, perquè no ho hem...
Fluixetes, fluixetes.
Elles anaven parlant amb el museu.
Sí.
Però, bueno, aquest és l'ambic que respira en un carrer on no passa res.
Ja, ja està.
Perquè, normalment, als carrers passen coses.
Home, a veure...
Però que no passava res.
Però ni una fulla poruga ha caigut, caduca, després d'un cop de vent.
No.
Ni res, eh?
No, no, no, res.
Ni un cotxe transidat, només aquestes dos noies.
Clar.
Que venien d'algun lloc i han anat fent...
El no-res.
És una mica com el...
El temps passa, no?
El tempo es fugi't.
El tempo es fugi't, una mica.
Una mica el tempo es fugi't, sí senyor, sí senyor.
Però se'm dona compte que ha sigut d'això un document...
No, no, document i històric que jo crec que ens hem de presentar...
els Premis Ondes de l'any que ve amb aquest treball d'investigació in situ.
Vostè, perquè no creu en mi.
Que no creu en mi, però si no, perquè això ho presentàvem...
I és que era la reprodució radiopòrica.
Perdoni, jo crec molt amb vostè.
De totes maneres, de totes maneres, això és a Sant Just, no?
Vostè està aquí al municipi.
Sí, sí, això era a Sant Just.
A on?
Al carrer, ara no em faci dir...
Era el que està sota de l'Ajuntament.
Al costat de l'Ajuntament?
Sí, sota, sota.
Ah, sota de l'Ajuntament.
Sota de les escales per pujar a l'Ajuntament.
Sí, bueno, allò és la plaça Can Preciós, eh?
Que hi ha com una mena de placeta, i allà no hi ha ningú, no?
Que curiós.
Ja ho dic, que Sant Just és un poble tranquil, un poble on no hi ha...
És un poble tranquil·lot.
Sí, vull dir, ara també estem aquí...
No és massa perquè llavors la gent se passarà a venir i passarà com a molts barris de Barcelona.
Eren tranquils i ara no són gràcia.
Com gràcia, no?
M'estrinc a Sant Just d'aquí uns anys serà la nova gràcia, o què?
Estem parlant de gràcia, estem parlant de la Barceloneta, estem parlant del Raval...
No, però aquí jo crec que es mantindrà, eh?
Perquè Sant Just ho hem dit moltes vegades, però clar, és un poble molt curiós,
perquè realment és una ciutat dormitori, és a dir, que gairebé la gent,
la majoria de gent ve aquí a dormir, ja, sa vida al poble, al centre, però vaja, tampoc no molt.
i després, clar, té una situació privilegiada, perquè està a cinc minuts de Barcelona i és realment un poble.
O sigui, a partir de les vuit, nou de la nit, ja no hi ha ningú.
Sí, segueixi, segueixi.
No, no, és que estava pensant que... que potser m'hauria de donar una mica de rèplica, no, senyor Benito?
O què? Però vaja...
Bueno, potser vagi i està pànic.
Ja, clar, és el pànic aquest que dèiem, no? El buit de la ràdio.
Bueno, home, senyor Benito, quina gràcia, bona tarda, benvingut al programa.
Bona tarda, bona tarda.
Sí, bona tarda.
Hola, ara estic a telèfon.
Molt bé, ara estic aquí a la ràdio.
Escolti, vols seure aquí, sisplau? Acaba de fer presència a l'estudi número 1 de la ràdio.
Pengi el telèfon, ja.
Puc penjar el telèfon?
Sisplau, pengi-el, pengi-el. No, si ja n'està parlant, ja l'he entret a la senyora del telèfon.
Hi ha una mica de delay, eh?
Sí, home, hi ha molt, perquè és en plan de, bueno, una mica de nasa i aquestes coses que passen, senyor Benito.
Sempre.
Bueno, escolti, encantat de veure-lo, de retrobar-lo. Com està?
Ostres, sí que crida.
Fa fred.
Sí que crida.
Fa fred, no? Eh?
Fa fred, dic.
No, fa un atemperat, diguéssim.
Una mica frescolina.
Hola, Alex, bona tarda.
Avui volíem parlar amb el senyor Benito de la distància entre la il·lusió i la realitat, no?
Per què vol agafar aquest tema, senyor Benito?
Bueno, vostè sempre em demana que faci una reflexió sobre el que ha succeït la setmana anterior.
Sí, senyor.
La setmana anterior.
Ah, va.
Què va passar?
Va passar que ens van donar...
Ens van donar una mica per allà, no?
Nos dieron con... bueno...
Sí.
Va pilotar.
La sete i la socho.
No, ho dic perquè, clar, molta gent deia això serà impossible, no?
Com el tema del Brexit, també deien, no, és que no passarà, i també tenien que a Le Pen no guanyarà, no?
I ja està, clar, i això és una il·lusió que ens creem tots, tothom ha creat aquesta il·lusió, que és a dir, bueno, passarà això...
Clar, i la il·lusió què és?
La il·lusió és una prefiguració del futur.
En un futur diràs, doncs, mira, passarà això.
I la realitat, què?
És molt altra, eh?
La realitat, d'allò que havies pensat, no?
La il·lusió, quines il·lusions tenim a la nostra vida de ben petit ells?
on tenim la il·lusió dels Reis Mags, del Pare Noel, del Pare Nadal, eh?
Perdó, la Pau al món.
La Pau al món.
Sempre jo demanava de petit.
La Pau al món.
Jo crec que si recopilíssim tots els dibuixos que han fet els nens en prou de la Pau al món, bueno...
Tindríem per omplir...
No sé, al McDonald's tindria envoltoris de cartrons in infinitud.
Hosti, que fort.
Però és guai demanar la Pau al món.
Jo me'n recordo quan ha pogut dir fer...
Jo és que s'ha de fer.
Demanar la Pau al món, no?
Clar, perquè...
Després m'he fet gran i he vist que és impossible.
Ja no la demano, ja.
És una etopia.
Per què és impossible?
Anem al fons de la qüestió.
És impossible perquè han fet un concepte abstracte, per favor, no és que no em surt.
Abstracte, ah.
Abstracte.
És a dir, figuratiu.
Clar, i els professores diuen, la Pau al món.
I els nens, quan tu ets petit, dius, la Pau al món?
Clar, defineix món, defineix pau, etcètera, etcètera.
Bueno, els nens tindrien que estar per una altra cosa.
Però, bueno, diguem que s'esmerxa aquest esforç de la Pau al món, que és il·lusori.
Vostè bé ho ha dit.
I per això, clar, llavors, a qui hem de fer cas?
Hem de fer cas sempre al nostre instint.
Perquè el nostre instint mai ens traeix.
No, és veritat, al contrari, a l'instint no ens traeix.
No és veritat això, perquè David Hume em sembla que deia que...
Qui?
David Hume.
Al Hume.
Ah, sí, home, sí.
Deia que...
M'ho pronuncia tan bé, com si fos doc.
Com s'ha de dir David Hume?
David Hume.
Hume, no.
Hume deia que...
Quan estudiàvem era Ume.
Que els sentits se'ns enganyen i que un home veu la lluna petita, eh?
I pensava, home, és més petita, no?
A mi cap aquí, entre els dos dits petits.
Perquè després és més gran.
És una mica més gran.
I parlant de lluna, avui és la més gran de...
Avui és la més gran de l'història del món mundial, no?
Tot ho fa... Tot ho porta així.
O sigui, arribarà un moment que la lluna ens avoglirà a nosaltres, com a quina pel·lícula.
No, ahir vaig estar escoltant un tema així, un programa divulgatiu.
Hi havia un astrofísic, com un astrònom,
que deia que la lluna s'està separant de la Terra...
Quina pena, no?
Quatre centímetres a l'any.
Quatre centímetres se'n va?
Quatre centímetres més enllà.
Home, però això em fa... Ara em faig com pena, aquesta dada.
Sí.
Perquè...
A mi també, eh?
Em va colpir el cor.
Va marxant, no?
Va colpir.
Una deu continuat.
Què farem sense lluna?
Una deu llunàtic, no?
Vostè s'imagina declarar-se amb una dona sense lluna?
No, no.
Això és impossible.
No?
No.
Jo sempre hi he esperat que hi hagués lluna plena.
Jo també.
Jo els dies que hi ha núvol...
Em creixi una miqueta de pèl, no?
No, passa.
Llavors jo m'hi declaro.
No, jo no vaig per aquí, però els dies que fan núvol m'han de declarar.
Una vegada vaig tenir una nòvia.
Sí.
Va ser que hi ha tres setmanes declarar-me.
Esperant la lluna, eh?
Esperant la lluna.
Esperant la lluna.
Home, jo també ho he fet, això.
És que queda...
Col·li...
Al final no em vaig declarar, eh?
No.
No, perquè vas ser-hi...
S'ho vas repensar.
Tens de pensar...
De veure el percal.
Això no cal.
És una bona mesura, eh?
No et declaris fins a la lluna plena.
No?
Tu vas mirant, a mi, amb el percal de com anirà aquella relació.
I la lluna té alguna cosa a veure amb tot el que ha passat últimament?
És a dir, li faria preguntar-hi a Sant Butch.
Sí, Sant Butch, per favor.
Té alguna cosa a veure que Donald Trump sigui president i la lluna d'avui?
No.
Va.
Va.
Està bé.
Això és una qüestió de realitat, eh?
No, clar.
Ens faria il·lusió dir...
Bueno, sí, perquè llavors, clar, ja ho deia, la lluna...
La fase de la lluna...
Però no és cert.
Vull dir, són dos fenòmens diferenciats, eh?
O sigui, una cosa és la lluna, que és un satèl·lit de la Terra, que gira a volt al nostre voltant,
inetern, des de fa molt temps, això ja no sabria dir-li.
I l'altre és un fenomen així espontànic, que ha sortit de...
Vagis vostè a saber què...
Però també està orbitant, eh?
Per sobre de nosaltres.
Ojo, que aquest home orbitarà sobre nosaltres.
Per tant, també...
Però s'allinçarà 4 centímetres més l'any?
No, aquest al revés, eh?
És un problema, no?
S'aproximarà 4 centímetres més cada any, i el tindrem aquí.
Sentirem el seu alè al clatell.
Només li dic això.
Bé, doncs...
Jo estic frisós, perquè si a l'hora de sentir l'alè al clatell
ens fa una mica de pessigollets amb aquell toper que gasta,
bueno, totes les coses van una mica millor.
Tot és més dolç.
A vostè li agrada el tram, en el fons?
A mi em posa, eh?
A mi em posa.
Vostè s'hi imagina el tram, allò, amb uns calçotets de cuir,
amb una habitació...
Amb un barret de cowboy, no?
Amb un barret de cowboy.
No, no, amb un barret de boy escalt.
També, amb un folà, així.
Amb un folà, ella...
Vam a la frontera.
Eh?
A patrullar la...
Ah, a patrullar la frontera, tu.
Sí, escolti, ja ho diuen que la lluna ens afecta més, no?
Diuen, però no és cert.
Vull dir que no és cert, eh?
No, científicament està comprat que no, però literàriament i sentimentalment jo crec que sí.
És més maco, és un relat més maco.
La lluna ens afecta.
La lluna ens posa allò, llunàtics, que diuen, eh?
Sí, senyor.
Doncs Benito, senyor Benito, ens quedem amb aquesta...
Veig ja que té ganes d'acomiadar-me.
No, no, sí.
M'ha fet venir expressament i ara què?
Ara em vol acomiadar.
Però vostè...
Jo no ho marco, això, senyor Benito.
No ho marca, vostè.
Marca el rellotge.
Sí, déu...
Bé, el senyor Benito ja està amagat amb el rellotge.
Aquest parla d'històries.
No, que avui farem botigues del record, fem.
Entre vostè i jo se les intentaré.
Bé, senyor Benito, moltes gràcies per venir.
A més, té gravació vostè ara, té gravació.
Jo l'hi he vist abans, allà, escrivint...
És il·lusori.
La història, recordi-ho, la història és il·lusòria.
Malgrat, malgrat es vulgui basar en fets reals.
Fem una pausa molt curta per la publicitat
i tornem d'aquí uns moments parlant de les botigues del record
amb Manel Ripoll i Joaquim Carbonell,
avui de la Cala Patrocínia i la Granja Carbonell.
Si t'hi manito, fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve, senyor Benita.
Fem una pausa per la publicitat i tornem.
Déu-me, ole.
Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport,
però ningun com el del Juguem a casa.
El millor equip d'esports de la ràdio és a Ràdio d'Esvern.
Ara, amb més força.
Ara, amb més esports.
Ara, amb més Juguem a casa.
Dilluns i divendres de dos quarts de vuit a vuit del vespre.
No et perdis tota l'actualitat de l'esport local.
Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern, 98.1
3 quarts en punt de 6 de la tarda.
Continuem en directe i, com cada dilluns, a aquesta hora hem de rebre el Manel Ripoll
per l'espai d'història de Sant Just i, concretament, les botigues pel record.
Manel, bona tarda.
Hola, bona tarda, Jordi.
Què tal? Com a la setmana?
Bé, avui hem de parlar, després d'haver donat un vol per la història de Cal Vilagut,
la botiga de Carmelos de Can Cardona, Cal Coletti, Cal Tovella,
amb diferents testimonis i convidats que hem tingut aquests últims dilluns.
Avui no parlem d'una botiga, sinó de dues botigues.
Sí, avui fem un complet.
Dos capítols, potser, no?
A veure si ens dona temps de poder parlar de les dues, però sí, sí, avui parlarem
per una banda de Cala Patrocínia i per l'altra banda de la Granja Carbonell.
Les dues botigues estaven situades, perquè la gent s'ubiqui, al carrer Bonavista.
Al Cor de Sant Just, eh?
Sí, sí, on avui hi hauria l'oficina de la Caixa, al costat.
Sí.
I enfront del mercat municipal, perquè la gent s'ubiqui una mica.
I per parlar-vos de tot això, tenim el Joaquim Carbonell.
Joaquim, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Gràcies per venir al programa, molt contents.
Avui, perquè, o a l'espai aquest de les botigues pel record,
en la passejada del centre d'estudis,
com és que vas escollir aquestes dues i no unes altres?
Per algun motiu especial?
Bé, vaig escollir l'antiga Granja Carbonell i Cala Patrocínia,
perquè les duques estan ubicades al mateix edifici del carrer Bonavista, 85,
davant mateix del mercat, com ha dit el Manel.
Resulta que jo vaig néixer allà.
Fa especial il·lusió, no?, poder parlar d'aquest.
Vaig néixer a Can Carbonell, no?, a l'antiga Granja Carbonell.
Per tant, em venia de gust perquè conec bé la història de la meva família
i també conec la història de la botiga que hi havia al costat,
que, com he dit, està dintre del mateix edifici de Can Carbonell,
de l'antiga Granja.
Hauríem de començar per una de les dues, no?
Potser podríem parlar de Can Carbonell.
La que prefereix.
No sé si alguna de les dues que em guardi més bon record o no.
Totes dues tinguen molt bon record
i una continua dient-se l'antiga Granja Carbonell,
que és la Granja,
i que la Patrocínia, a través dels anys, ha canviat de nom.
I ara és el bon regost.
Que, de fet, aquestes, diria que, juntament amb la que parlarem
la setmana que ve de Can Fosalba,
són les úniques que segueixen,
o el negoci segueix en vigor o que segueix funcionant avui en dia.
Clar, perquè la Granja Carbonell, ja coneguda per tots,
quants anys fa que està aquí a Sant Just?
Bé, la Granja Carbonell no és res més
que la continuació de la masia de Can Carbonell.
Sí, senyor.
El meu avi feia de pagès a la masia de Can Carbonell.
i a partir de 1901 va comprar,
una mica abans va comprar un terreny davant del mercat,
que encara no existia, el malgrat,
i va fer un edifici que va ser l'edifici actual de la Granja Carbonell.
Llavors, primer tenia el negoci de la llet,
perquè l'antiga Granja Carbonell era una botiga
que venien llet i làctics,
avui en dia s'ha diversificat molt,
però primer tenia les vaques situades a Can Carbonell,
a la masia de Can Carbonell de la muntanya,
amb una petita quadra que creia que havien 6 o 7 vaques.
Però després, com que va veure que el negoci funcionava bé,
amb els anys va comprar,
al costat de la casa va comprar un altre solar,
que tot això era propietat de Can Cardona,
va comprar un altre solar i va fer una gran quadra
per 17 o 18 vaques,
dos cavalls,
el toro corresponent
per mantenir les vaques ben tranquil·les,
i llavors va vendre molta més llet.
I aquesta zona,
perquè això a mi em va sobtar bastant
quan ho vas explicar,
on estaven les vaques és l'oficina d'avui de la Caixa,
més o menys,
perquè la gent es faci una idea d'on estava situat això.
Exacte.
Això és curiós.
A on avui en dia hi ha la planta baixa,
l'oficina de la Caixa del carrer Bonavissa,
de davant del mercat,
conjuntament,
tota la façana d'aquest edifici
que dóna el carrer Bonavissa i el passatge Serral,
allà hi havia la quadra.
Aquesta quadra, ja et dic,
era molt gran,
feia forma d'ela,
un pati,
a on hi havia dintre estabulades les vaques,
els cavalls de la feda Pagès i el toro.
I a més a més,
s'hi guardaven els carros
que eren els que feien el transport de Can Carbonell al poble.
a la masia del poble.
Una altra de les coses curieses que vaig,
quan vaig estar preparant l'entrevista avui i també quan vaig fer l'explicació,
era que guardaves certs materials,
com per exemple el segell comercial, no?
Això et va arribar a tu d'alguna manera especial?
o simplement perquè el traginant per casa o el tenies ben localitzat o de quina època era?
Perquè això sempre em fa gràcia quan es troben aquestes coses així.
Sí, era un segell que funcionava per allà a casa,
que jo l'havia vist de petit,
i llavors, doncs mira,
un dia, com que la meva germana també és nascuda allà,
que encara hi viu,
ella doncs el tenia per allà a casa i un dia me'l va donar.
Era un segell que deia granja i productes agrícoles de Joaquim Carbonell,
bona vista 65, Sant Justo d'Esvern.
O 65 és perquè la numeració d'aquella època era diferent de l'edat.
Sí, avui en dia.
I també és curioso, si més no interessant,
sobretot perquè en altres botigues no ho han explicat,
però suposo que devia passar més o menys el mateix en totes elles,
el que vas comentar que li va passar a la botiga
durant l'època de la Guerra Civil, no?
Això que la van com col·lectivitzar o la van...
Sí, sí, sí, durant la Guerra Civil que van col·lectivitzar...
Pràcticament tot.
Sí, sí, però ningú ho havia explicat i tu ho vas explicar
i ho vaig trobar interessant aquest fet de...
Per donar-ho...
Sí, van col·lectivitzar-ho
i en aquella època el meu avi, ara bastant gran
i no estava massa bé de salut,
el que portava al negoci era el meu pare, que era jove allò,
però doncs era relativament jove.
I el meu pare, no sé per quins motius, no va anar a la guerra.
No en havien parlat massa d'això.
No va anar a la guerra i és el que portava el negoci,
però ho van col·lectivitzar i ell cobrava un sou com a treballador
de tota l'explotació agropecuària,
o sigui, de pagès i dels animals.
I ho van col·lectivitzar,
però després de la guerra va tornar tota a propietat de la família d'Arbonell.
I, de fet, a la granja Carbonell,
tu has comentat que, sobretot al principi,
s'hi podia trobar llet,
només llet o alguns productes làctics derivats de la llet?
O en principi només venia llet?
Des que...
El que tu recordes, clar, sí, sí, clar, clar.
Des que tinc memòria, només venia amb llet.
I els diumenges, especialment, a l'estiu venia amb nata.
Nata muntada.
Però només llet i nata.
El diumenge.
I per què només un dia a la setmana?
Perquè era l'esmorzar una mica selecte del diumenge.
Per tant, especial, no?
No dolça, eh?
Era nata no dolça,
que llavors tu a casa te l'havies d'ençucarar amb la...
Per donar-li una mica de dolça.
Era més dificultós, m'imagino, crear i fer la nata, o...?
No, bueno, aquesta nata no estava feta pel meu pare,
pel negoci nostre,
sinó que era feta per una altra becaria
que ara no recordo d'on te venia, no?
Però a l'estiu tenia molt d'èxit
i sobretot a la primavera per menjar natas amb maduixes.
No maduixots, maduixes,
perquè els maduixots no es coneixien a aquella època.
I era un esmorzar especial del diumenge, no?
Menjar nata.
Estem parlant avui amb en Joaquim Carbonell, eh?
Justament de Can Carbonell
i ara hem començat parlant d'aquesta...
Antiga Garanja Carbonell.
Bueno, Antiga Garanja Carbonell, no?
És el nom que li...
Ara es diu així, però clar...
Clar, perquè va canviar, no?
Sí, perquè et dic, el meu avi amb el segell
posava granja i productes agrícoles.
Després, més tard, quan jo me'n recordo,
el meu pare va dir, li hem de posar un nom
perquè no en tenia el...
A la façana, no en tenia.
Sí, sí, sí.
I va dir, mira, li posarem Antiga Garanja Carbonell.
Amb el temps va canviar d'Antiga Garanja Carbonell
portant el nom de Granjas la Catalana,
que era una, diguéssim, una...
Una cadena, no?
Una cadena de...
Perquè n'hi havia, de Granjas la Catalana n'hi havia moltes.
Sí, n'hi havia moltes, però és que totes havien d'estar associades
a la fàbrica de Granjas, l'empresa de Granjas la Catalana.
I llavors ens va estar molt de temps dient-se a Granjas la Catalana
perquè només venia amb llet de les Granjas la Catalana
que es va associar amb la Ram,
que també era una altra marca de llet.
La Ram, que ja no existeix la Ram, no?
Que em sembla que no.
Sí, sí, sí.
Si no, en tinc mal entesa.
Em sembla que no.
Un símbol d'un sol, potser.
Era un sol, que era groc i blau.
Sí, sí, sí.
Llavors, posteriorment, quan Granjas la Catalana ja va deixar d'existir,
el que llavors ens ho portava el meu pare i la meva germana
portaven el negoci,
van continuar mantenint el títol de Granjas la Catalana
perquè era en castanyà, no?
Sí.
I fins que un dia la meva germana va dir
però s'ha acabat, si ja no venem llet de Granjas la Catalana
perquè això no existeix.
No té sentit, no?
Tornem a recuperar el nom.
I des de llavors ens torna a dir-se l'antiga Granja de Carbonet.
Des d'aquí d'any va ser això, més o menys?
El canvi de nom.
Sí, el canvi de nom.
Perquè l'antiga Granja de Carbonet ja és més o menys...
Jo aquí sé que hi havia l'any 77 que es va fer una reforma gran.
Ah, sí.
I aquesta és l'última reforma que s'havia fet
o posteriorment se n'han fet més...
Aquesta va ser la que va fer la forta, que es va...
Com un canvi, va canviar-lo de...
Es va posar un taulell, el que avui en dia en diem una barra,
taulell, perquè abans el taulell era una taula de màrbara
amb potes de ferro.
I a sobre d'aquesta taula de màrbara amb potes de ferro
hi havia les mesures per vendre la llet primer.
Ah, i tots els productes també, no?
I després, en lloc de les mesures per vendre la llet,
es va vendre els tetabrics, o la primer, les ampolles de llet de Granja de la Catalana,
i posteriorment els primers tetabrics, que eren unes piràmides de tres cares,
de quatre cares, a base, i tres cares, eren unes piràmides,
que a dintre hi havia un litre de llet.
Bueno, es venia això.
Llavors, clar, ja no haver de fer vosaltres les mesures,
llavors es va aprofitar per fer aquest canvi,
i van modificar alguna cosa més de dintre,
o seria una mica com ho veuríem avui en dia,
o després s'han anat fent reformes?
S'han anat fent petites reformes, sí.
Sí, perquè, de fet, l'antiga granja Carbonell, de lleteria,
s'ha transformat en un bar, un restaurant.
Sí, exacte, sí.
Una granjeta, no?
Una granjeta.
Bueno, la granjeta, la gent diu, va fer-hi tot la granjeta, que és curiós, eh?
Se li va dir molt de temps, la granjeta.
Sí, sí, clar, estem parlant més o menys del 77, aquesta reforma,
perquè va ser quan també van desaparèixer les vaques?
No, les vaques van desaparèixer una mica més aviat.
Les vaques van desaparèixer al final dels anys 50.
A final dels anys 50, per tant, molt abans.
Sí, sí, sí, molt abans, molt abans.
I quin motiu va ser el de la desaparició de les vaques?
Bueno, hi havia dos motius principals.
Un, que la feina de vaquer és molt esclava,
perquè les vaques s'han de menyer dues vegades al dia,
al matí i a la tarda, i després vendre-la al llet, evidentment.
Llavors s'han de netejar, donar menjar, donar de beure, és molt esclava.
Sí, això ho explicaves tu, l'horari que tenia el teu pare,
feia unes jornades maratonianes, que tenia algú que l'ajudava,
però vacances i diumenge això no existia, no es treballava sempre.
Només feia festa el diumenge a la tarda.
Només el diumenge a la tarda.
Escolta, és una cosa que n'estem trobant bastant sovint,
perquè també la setmana passada, clar, quan parlàvem de Caltovella,
els pares, els avis treballaven més de sol a sol,
i després no teníem mai vacances, potser una estona diumenge a la tarda.
Sí, això és el que ens comentava.
Era l'únic dia dels 7 dies de setmana, diumenge a la tarda.
I quan havien de tancar per haver d'anar a dormir,
perquè, clar, havien de descansar unes hores i havien d'anar a dormir.
Això, mentre tenia les vaques, quan van desaparèixer les vaques,
llavors el diumenge vam deixar de vendre llet,
perquè veníem llet el diumenge, clar, perquè si munys,
aquella llet la vas vendre.
Clar, la vas vendre, sí, sí, clar.
No hi havien frigorifics ni càmeres frigorifiques.
No, no, perquè si les feien malbé, lògicament.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Clar, hi ha molts records.
I l'olor, tu te'n recordes de l'olor que feia?
Bueno, un dels altres motius de treure les vaques
també era que empodagaven el veïnat.
tota la zona de centre.
El veïnat, cosa que a Barcelona ja van començar a recomanar
les restriccions amb el tema dels vaqueries.
Sí, les restriccions amb les vaqueries
que les anessin suprimint i venint llet embotellada.
Clar, perquè m'imagino que allà...
Quantes vaques hi havia, més o menys?
Òbviament 14 o 15.
Home, déu-n'hi-do, una quinzena de vaques
i també, clar, amb la farum, amb l'olor de vaca, de fens, també, m'imagino, no?
De corral pròpia i d'estable.
O sigui, que això també una mica afectava a tots els veïns del carrer Bonavista.
Els veïns d'aquella zona del carrer Bonavista, de tots no,
perquè el carrer Bonavista és molt llarg i, evidentment, la farum no arribava a la carretera
ni arribava aquí al campanar.
Però, bueno, el veïnat d'allà al voltant del mercat i de casa nostra,
doncs sí, sí, evidentment se sentia el... se sentia.
I tu hi havies treballat allà o havies ajudat el pare alguna vegada
o feies coses per allà o no? Estaves bastant...
Bueno, d'anar el meu pare m'havia fet ajudar-lo una miqueta
al manteniment de les vaques, però jo no he munyit mai.
No he munyit mai, no, Renó?
No he munyit mai una vaca.
El que sí que feia era anar a repartir llet.
Això sí?
Això sí.
Perquè quan teníem les vaques distribuíem la llet a la botiga
i, a més a més, repartíem per les cases.
I que portaves un cistell típic?
Amb els gerros de la llet, que eren gerros d'alumini,
les famoses lleteres,
i l'alumini em portava 4 o 5 en una mà i 4 o 5 en una altra.
I llavors, abans d'anar a escola, que anava a l'escola Núria,
feia un recorregut pel...
A les 7 del matí, no vas llevar-te?
Aproximatament.
A l'escola obria quarts de 9 o 9.
Sí, sí.
Feia un recorregut pel barri centre repartint llet.
Hosti, que bo.
Que bo.
És que realment, això ara el matí...
És impensable.
Això ho vaig deixar quan vaig deixar de repartir llet,
quan els meus pares no van fer l'escola a Barcelona.
Llavors ja no tenia temps de fer tantes coses.
Aquest és un altre clàssic, eh?
Que molts pares també, i botigues de fa molts anys,
ho feien, treballaven tant,
perquè els seus fills poguessin estudiar...
i enviar-los a l'escola.
Mira, com que em sembla molt interessant
tot el que ens estàs explicant, Joaquim,
i malgratament avui no tenim més temps,
perquè, clar, venia a explicar-nos dues botigues.
Sí, bé, sí, perquè també tenia la patrocínia que estava al costat.
Amb la patrocínia, nosaltres et convidem un altre dia.
Sí, quan haguem acabat amb tots els dos que tenim,
et tornem a avisar, si vols.
Clar, i parlem de la patrocínia,
per poder parlar bé de la patrocínia, sí.
Per compensar, no?
Perquè realment, home, em sembla molt interessant.
Ja per acabar, tu, a la granja Carboner,
et fas descompte, tu?
Ostres, ara que ho dius, ara no me'n recordo,
però jo diria que no.
Home, escoltes, te n'hauríem de fer, no?
A vegades fem llet, algun crescent,
quan vèiem a prendre alguna cosa?
A vegades m'ho faig jo, al descompte.
Ah, molt bé.
Joaquim, moltes gràcies per haver vingut
i haver-nos acompanyat.
T'esperem perquè ens expliquis que la patrocínia
un altre dia.
Esperem un dia, sí.
I que vagi molt bé, bona tarda.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
A tu, que vagi bé.
I nosaltres, Manel, que ho hem de deixar bé,
perquè hem de conecar amb Catalunya Ràdio,
i escoltar el bolletí de les 6 de la tarda
i tornarem a la segona hora
amb una tertulia esportiva que avui...
Justejarà, no?
No, avui hi ha molts temes, hi ha molts temes.
Sí, molts, molts, molts.
Fem una pausa per escoltar el bolletí de les 6
i tornem d'aquí uns moments a la penya del morro.
Fins ara.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 6.
Bona tarda.
Us informa Kilian Sabrià.
La dona de 81 anys que mor d'aquesta matinada a Reus,
al Baix Camp, en un incendi,
feia dos mesos que tenia tallada l'electricitat
i s'il·luminava amb espelmes.
Els Mossos d'Esquadra creuen que ha estat precisament
una espelma l'origen del foc.
Tarragona, Manel Sastre.
Bona tarda.
Segons han confirmat fons de la investigació,
la dona vivia sola al número 18 del carrer Santana.
Feia dos mesos que li havien tallat el subministrament elèctric
per impagament i s'il·luminava amb espelmes.
Hauria estat una d'aquestes espelmes
la que per proximitat amb el matalàs
hauria provocat el foc i el fum que s'ha generat,
que li hauria provocat també la mort per asfixia.
L'Ajuntament de Reus ha confirmat
que la dona formava part del programa d'ajuda
a la pobresa energètica
i se li pagava el subministrament d'aigua,
però no tenia constància
del tall de subministrament elèctric.
Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona.
Notícies breus, Montse Quadrenc.
França demana que la Unió Europea
reforci les seves polítiques de defensa,
coincidint amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.
Els ministres d'Aferts Estrangers dels 28
es reuneixen avui a Brussel·les.
Albert Elfa.
Bona tarda.
Els ministres d'Exteriors dels 28
estan reunits hores d'ara amb els de defensa
per analitzar el futur d'Europa de la defensa
en l'era Donald Trump.
Davant les seves amenaces de sortir de l'OTAN
i no contribuir a la seguretat militar europea,
els ministres liderats per francesos i alemanys
aposten per enfortir la seva autonomia
en temes com la seguretat i la defensa,
tal com recomana el ministre francès de Defensa,
Janitz Ledriang.
Jo aposto per l'Europa de la defensa operativa
i no per l'Europa de les declaracions,
amb una sèrie d'objectius que li permetin a Europa
fer un pas endavant cap a l'autonomia estratègica
per poder decidir per si mateixa.
Albert Elfa, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
Endesa ja ha instal·lat a Catalunya
més de 3 milions de comptadors intel·ligents.
Això suposa gairebé el 75% dels dispositius
gestionats per la companyia
amb una potència contractada igual o inferior a 15 quilowatts.
D'aquesta manera, la companyia s'ha avançat els requisits de la llei
perquè abans d'acabar el 2016,
més del 70% dels comptadors antics
ja s'hauran substituït pels nous.
La patronal de les petites i mitjanes empreses de Catalunya
assegura que les elèctriques tenen prou marge
per abaixar el preu de l'electricitat.
Segons l'Observatori de la PIMEC,
les 5 empreses que dominen el mercat elèctric
i que s'agrupen en l'Associació Espanyola
de la Indústria Elèctrica, UNESA,
van obtenir el 2015 uns beneficis
d'uns 2.800 milions d'euros,
un 13% més respecte a l'any anterior.
Un atac informàtic deixa al descobert
més de 300 milions de comptes
del web de cites
Friant Finder Network.
Segons informa Like It Souls,
especialitzats en incidents de pirateria,
l'acció que va passar el mes passat
podria ser la violació de dades a internet
més important que hi ha hagut fins ara.
L'atac també va afectar els comptes
d'altres webs del mateix tipus,
62 milions de perfils a camps.com
i 7 milions més a penhouse.com.
No és, però, el primer cop
que uns pirates accedeixen
als comptes de Friant Finder Network.
L'any passat ja van deixar el descobert
les preferències sexuals
de 4 milions d'usuaris
que buscaven relacions
més enllà de la seva parella.
El web no confirma l'atac,
però admet problemes de vulnerabilitat.
Amb la sortida de la Lluna
dos minuts abans de les 6,
a partir d'ara es pot veure a Catalunya
el fenomen astronòmic extraordinari
de la superlluna.
Aquesta nit la Lluna es veurà
un 15% més gran
i un 30% més brillant
que les Llunes plenes
a què estem acostumats.
Aquesta és la recomanació
del divulgador científic Joan Català.
La que surti la Lluna,
i a més és el moment per veure-la,
perquè la Lluna, quan serà xula,
serà quan surti per l'horitzó.
En aquest cas, la coincidència
serà molt fina
entre el moment màxim aproximament
i el moment de la fase de Lluna plena.
La coreògrafa i ballarina Sol Picó
ha obtingut el Premi Nacional de Dança
en la modalitat de creació
que atorga el Ministeri de Cultura, Pep.
El jurat ha distingit
pel seu talent creatiu
la forta personalitat artística
unit a l'audàcia
de les seves propostes escèniques.
Així ho ha valorat l'artista
en declaracions fa uns instants
a Catalunya Ràdio.
Bueno,
ho valore molt positivament
la veritat
perquè,
bueno,
doncs mira,
dona molta espenta
i subidon
i ganes de tirar endavant.
Uf,
tot lo que tengo que hacer
y con lo que está costando,
no sé,
porque ahí no me ha girat el día.
Sí, sí, sí.
Picó,
que ha passat una temporada complicada
per culpa de les lesions,
espera que amb aquest premi
les administracions
tingui molta més sensibilitat
a l'hora de promoció a la dansa.
Esports, Marta García.
Nova jornada
en el Màsters de Nils de Londres
on, de si,
honorà Marc López
i Feliciano López
debutaran en la competició
de dobles
contra Henry Continent
i John Pears.
Després,
el nou número mundial
Andy Murray
s'enfrontarà
a Marin Filić.
El japonès
Kei Nishikori
s'ha imposat en 2-7,
6-2 i 6-3
a Estanis
les Babrinca.
El migcampista
Marroca
reconeix
que la seva prioritat
sempre ha sigut
renovar amb l'Espanyol.
El de Vilafranca
també ha reconegut
que li agradaria
poder tindre
el carisma
que va aconseguir
el tamudó
entre els aficionats
blanc i blaus.
Hoy s'ha fet l'acte
on ha firmat
la renovació
fins l'any 2022.
En ixe acte,
el conseller delegat
del club,
Ramon Robert,
ha reconegut
que segueix emparent
amb Víctor Sánchez
per ampliar-li el contracte.
A més,
esta setmana
se faran
noves reunions
amb els membres
de la grada d'animació
perquè se puga reobrir aviat.
De tot això,
Ramon Robert
en parlarà avui
al club de la mitjanit.
A esta hora
comença l'entrenament
del Barça
que torna a l'activitat
però encara
en bona part
dels jugadors internacionals
amb les seues seleccions
qui ja s'incorpora.
això sí és requetitx
a qui han alliberat
de l'amistós
que juga de Macroàcia
contra Irlanda del Nord.
I en segona divisió
el Giron ha ampliat
una temporada més
el contracte
de Sebas Coris
que ara s'acabarà
l'any 2019.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bona tarda
són les 6 i 6 minuts
us parla Andrea Bueno.
La comissió de morts
i desapareguts
a Sant Just
ha guanyat el premi
Llorenç Preses
i Puig de Recerca.
Divendres es van atorgar
els Premis
de Reconeixement Cultural
del Basllo Bregat
i la comissió Sant Justenca
liderada pel Centre d'Estudis
va ser reconeguda
per la seva feina
de més de 8 anys
sobre els Sant Justencs
morts i desapareguts
durant la Guerra Civil.
Per cert
que durant l'acta
de divendres
es va fer oficial
que Sant Just
acollirà
la propera edició
dels Premis
l'any 2018.
Més coses
que resumar
de Serrano
Ferran Tost
Joan Bassaganyes
i Gina Pol
seran els regidors
de proximitat
avui a Sant Just
atendran els Sant Justencs
i Sant Justenques
a les escoles
i al Centre Cívic
Joan Maragall
de 7 a 8 del vespre.
Serrano i Tost
atendran els Sant Justencs
al Centre Cívic
i Bassaganyes i Pol
a l'equipament
de les escoles.
Recordem que aquesta iniciativa
es va posar en marxa
el passat 10 d'octubre
a Sant Just
i té com a objectiu
que els regidors
i regidores de govern
atenguin personalment
els suggeriments
i propostes
de la ciutadania
en els diferents barris
sense haver de demanar
cap tipus de cita prèvia.
I acabem recordant-vos
que aquesta setmana
segueixen els actes
del novembre literari.
Demà, a dos quarts de dotze,
es farà un club
de lectura fàcil en català
basat en la lectura del llibre
Qui és el culpable?
De Jaume Fuster.
Cal fer inscripció prèvia
per participar-hi.
D'altra banda,
dimecres,
el periodista Víctor Ramela
passarà per Sant Just
per presentar el seu darrer llibre
La filla del capità groc,
una novel·la guanyadora
del Premi Ramon Llull 2016,
dimecres a les set de la tarda
a la sala Isidore Cònsul
de Can Ginestar.
I dijous es farà
una nova sessió
del taller de relats breus
del Centre Cívic
i Mireia Vidal Comte
presentarà dissabte
el seu darrer poamari,
Ús,
a la sala Piquet de l'Ateneu.
El cap de setmana
acabarà amb dues representacions
de teatre a l'Ateneu
amb l'estrena
de La Ratera
d'Agata Cristia Carrag
d'Ajust Teatre.
I això és tot de moment.
La informació local
tornaran menys d'una hora
més ampliada
al Sant Just Notícies
edició vespre a les set.
Mentrestant us recordem
que podeu seguir
l'actualitat local
al web de la ràdio
radiodesverm.com
i a les xarxes socials
al Twitter i al Facebook.
Que vagi bé.
Bona tardar.
Tots sabem que hi ha
grans equips
en el món de l'esport,
però ningun
com el del
Juguem a casa.
El millor equip d'esports
de la ràdio
és
a Ràdio d'Esvern.
Ara,
amb més força.
Ara,
amb més esports.
Ara,
amb més Juguem a casa.
dilluns i divendres
de dos quarts de vuit
a vuit del vespre,
no et perdis
tota l'actualitat
de l'esport local.
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha
uns quants milers
d'enregistrades?
Voleu conèixer
quan i a on
van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada
les sardanes
i teniu curiositat
tot això i més
ho trobareu
al programa
a l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de vuit a nou
del vespre
o en les seves
repeticions.
Us hi esperem!
Cada dilluns
de nou a deu
del vespre
teniu una cita
amb Remobineu,
si us plau.
Una mirada
al passat
sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys 20 o 50.
O si ho preferiu,
podeu descarregar
el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern.
Lo antic
es millor
i més divertit.
rebobineu,
si us plau.
Connecta't al català.
Vine al Consorci
per a la normalització
lingüística
i apren català
o millora'l.
Des del nivell inicial
fins al nivell D.
A classe
o des de casa.
Tens més de 140 punts
de servei
arreu de Catalunya.
Saber català
té molts avantatges,
tant en el món professional
com en les relacions socials.
Informa't en el web
cpnl.cat
A Sant Jús
servei local de català.
Ens trobareu a les escoles
carrer Montserrat
número 2.
Primer van ser les zones.
98.1 FM
Després, internet
ràdio d'Esvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610 777 015
Ràdio d'Esvern
Cada dia
més a prop teu.
Des del cap de Sant Jús
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació de salut
i fer tràmits electorals
i fer tràmits electrònics
de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jús
Avinguda Indústria
Sense Númeres
Avinguda Indúscopa
i Badam завис drummer
Avinguda Indústria
Avinguda Indústria
Avinguda Indústria
Són sort Kopi
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
meva ara!
Fins demà!
Fins demà!
Enslardan fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A veure si ens toca alguna cosa, no?
Anem a trucar a la Taneu de Sant Jús.
Vol trucar a vostè, senyor Benílton?
No, no, no.
Pot sentir-li a Spotify, a mi?
Què?
Per aquests cascos?
No, per aquests trucades només sentirà el que s'està matent en directe.
Però escolti, vostè no ha fet mai ràdio, no?
És el primer dia que ve?
Sí.
A la tertúlia, sí.
Estem trucant a la Taneu de Sant Jús
a veure com està la cosa.
Més que res per saber si hi ha molta gent.
No ha arribat gent i la gent està nerviosa
pel concurs d'habitatges públics de l'Ana.
Clar, ara mateix.
Estem trucant a la secretaria,
que allà sempre hi ha una noia que es diu Anna, molt simpática.
En aquest moment no us puc atendre.
Ui.
Si voleu deixar un mensatge.
Té la veu presa, no, l'Anna?
No, a veure una cosa.
S'ha catarrat.
D'acord.
Entesos.
Penja, penja, penja, penja, perquè és que...
Sí, jo li vull deixar un missatge.
No, no, ja és tard.
Però un moment, quina veu una mica d'ultratomba, no?
Sí, no?
Torna a trucar, que m'agrada molt aquest missatge.
Estem un rotllo increïble.
Què diu, ni ateneu de Sant Jús, ni...
No, re, re, re.
Ha trucat.
En aquest moment no el puc atendre.
A més ell, com si fos ell, el senyor ateneu.
Ha estat la vau, em sembla.
Clar, hi ha moltes entitats a ateneu, eh?
Bueno, a veure, tornem a trucar, si no ja ho deixaríem.
Això és la tertòria esportiva?
No, avui hem dit que seria especial.
Ah, vale.
Clar, a veure.
Però jo m'he preparat.
Què s'ha preparat vostè?
Algo d'esports.
Home, a veure, el sorteig és una mica com el sorteig de la UEFA de Champions, eh?
d'aquests pisos, vull dir que és una mica semblant.
El senyor Benito amb una camisa, o sigui, molt culer, no?
UEFA, sí.
Ara, vull escoltar el missatge.
En aquest moment no us puc atendre.
Si voleu deixar un mensatge, apareu l'assenyal.
Estem segurs que truqueu un toc, eh?
Sí.
No, no, no.
Al principi no deixarem cap mensatge.
Puc deixar el missatge?
Sí, a veure, el telèfon és el de la Teneu, a veure, és el 371-31-15, no?
En principi, vull dir que és aquest.
Bueno, en fi, eh...
Sí.
A la Teneu no està.
31-15.
Bueno, és igual.
El senyor Teneu no està.
No, no, i ara el senyor Teneu.
Truquem a la pitjoria de la Teneu.
Això és perquè està.
Això és perquè està amb la veïna.
Escolta, senyor Benito, no, vostè l'hem portat avui a la Tertulia Esportiva com a convidat especial.
Ah.
Especial.
Especial.
Sí, vostè ha vist...
Especial.
De l'espai.
Ha vist alguna vegada algun partit en directe, vostè, de futbol?
Sí.
Algun Barça, algun espanyol?
Sí.
Algun Barça espanyol?
No, Barça espanyol no.
Vaig veure...
Miri, vaig assistir al Barça elèctric de Bilbao, on el Barça es va proclamar campió de Lliga,
perquè el Madrid va perdre desastrosament.
Però de quin any parla?
No ho sé, devia ser el buitant d'ahir, no sé quan.
Estava al Cruyff, estava al Cruyff.
El Cruyff com a entrenador, no?
Com a entrenador, com a entrenador, com a entrenador.
Però va ser un fenomen molt digne d'insistir.
Ah, sí?
De les poques coses.
Però era molt divertit perquè comunicativament, eh?, era una experiència, perquè veies que el que es jugava en el terreny de joc no tenia res a veure amb el que passava a l'Esgrada.
No, no, no, no, no l'entenc.
No l'entenc?
Què vol dir?
No, què vol dir?
Què vol dir?
No tenia res a veure amb el que passava.
No, perquè...
Això també passa ara.
No, no.
A veure, jo li explico la situació.
Sí.
Últim partit de Lliga.
Sí.
El Barça anava segon, eh?, i el Madrid jugava a Tenerife, em sembla.
Mm-hm.
Val?
Sí, crec que recordar.
El Barça jugava amb l'Elec de Bilbao, no?
I anaven jugant, anaven fent la segona.
L'Elec de Bilbao no jugava res.
I a la primera part ja guanyava el Real Madrid.
I tot el Barça...
Però, perdè, perdè, perdè.
Batalletes del món del futbol.
No, m'agrada la segona.
Això és un fenomen espectacular, perquè llavors, la primera part, doncs, ja guanyava el Madrid,
tota la colorada, allò, de crèpita.
Però què van ser aquelles lligues famoses?
Sí, aquelles lligues, aquelles lligues.
Ah, però això ja ho...
És el 90, eh?
Però això no va ser 80, Pico, eh?
Això va ser començament el 90, eh?
91, 92...
Sí, sí, però jo vaig dir en directe, aquell partit.
De les poques vegades he anat i vaig veure allò.
Però a Bilbao va ser?
No, no.
Ah, va ser al Camp Nou.
Jugaven a Barcelona, al Camp Nou.
El que es deia, habitualment, la lliga del transistor, no?
Perquè tothom estava pendent què era el que passava a Tenerife.
Llavors, la primera part, això que guanyava el Madrid, tothom estava allò de crèpita,
els colorons aquells, no, això que no guanyem a cabra, i venir a jugar amb el puro sant, el puro re.
Va notar...
I la segona part, i després ja, ostres, que han marcat un gol els del Tenerife, que no sé què...
Llavors, clar, totes les grades van començar a bellugar, no?
I els jugadors, doncs, no entenien res, no?
I anàvem mirant i no sabien què passava, perquè, clar, un jugador feia un passe i tota la grada...
I no s'hauria marcat gol, i el tio deia, el colloni...
Com el Camp de l'Espanyol, no?
I no hauria dit un passe.
Això ho passa al Camp de l'Espanyol.
Va anar un mal dia, potser, per ser a l'estrena.
No, no.
Un dia perquè va guanyant.
Però, vull dir, el públic estava pensant en una altra cosa, no?
Estava pensant en una altra cosa.
si vol que li digui, jo vaig anar
al partit que va inaugurar
la TV3 l'11 de setembre
de 1983.
Ah, sí? Que va jugar Barcelona
o Sassuna. Ah, una altra
per la història. Vostè sempre ha anat a moltes coses...
I li diré una cosa. Significant.
Li diré una cosa. Què?
Veus com li explico jo?
Jo m'he canviat
els vestuaris del Barça
al costat dels del primera divisió.
Perquè jo era jugador del Barça.
Això no sapreu ningú, això.
Què s'hi juga?
Jo he defensat els colors del Barça.
Escolti, jo també he de petxanga
amb uns amics... No, no, no.
Els colors del Barça, a la secció
de hockey sobre herba. Ah, sí?
Home, és benito. Això sí que no ho sabíem.
Això sí que em mereix un capítol de part.
Hem hagut de fer tota aquesta
per la fernàlia per arribar al món
de l'os. Ja era hora.
Hockey sobre herba, eh?
Tenia secció de hierba al Barça, sí?
Té, hi ha.
És que a vostè sempre li agrada...
però a vostè sempre li agrada més l'herba, eh?
Sempre.
En qualsevol format, eh?
Sí.
No pixe la hierba, no?
No pixe la hierba, pam, allà està.
De totes maneres, no, senyor Benito.
On toca?
Però quantes temporades va estar,
vostè, a l'elit de l'hoquei herba del Barça?
No, del Barça vaig estar 3 anys.
3 temporades.
Això és l'elit, eh?
Vaig començar allà.
Però era el primer...
Però estava el primer aquí?
Però estava allò, a l'elevi?
Vaig estar a l'Infantils, no?
Ah, està a l'Infantils, a l'Infantils.
Ah, ho entès.
Bé, a veure, ara...
No, i ens canviàvem.
Hem xafat una mica ara el Globus, eh?
No, no.
No, no.
No, no.
No, no.
Sí, perquè jo pensava que...
Ens canviàvem al Camp Nou o a la part dels vestuaris.
Perquè jugàvem al Camp de Gespa?
No, al Camp de Gespa.
No, al Camp de Gespa, no?
Al Camp de Gespa, no?
No, allà era l'escorça.
Allà sortíem i no ens deixàvem.
Sempre hi ha un guarda que no ens deixà sortir a trepitjar el camp.
Sí, sí, per poc, perquè ara s'ha de ser pràcticament la nova història.
Abans d'haver-hi el mini-estadi, hi havia...
Entraves i hi havia una pista d'atletisme, un poliesportiu, un camp de rugbi,
tres camps de futbol i a la quinta, hòstia, dalt de tot,
que ja tocava el Real Club de Polo, hi havia el camp de hockey sobre herba.
O sigui que havíem d'anar des del estadi...
I la bolera?
I la bolera no hi era?
No, la bolera no hi era.
No, no res.
Aquestes noies que hi ha...
Aquestes noies, bon noies.
No, tampoc hi eren, no?
Bueno, en fi, estem parlant de fa...
De fa molts anys.
Estem parlant de fa molts anys.
Ser marito, gràcies per venir.
Ja em fa fora.
Si vostè m'ha dit 10 minuts, m'ha dit vostè.
Home, jo, ara que estava aquí amb mi salsa...
Jo ara ja li explico tot el...
Amb més coses, eh?
No, un moment, esperit.
Aguanta un moment la història.
No, no, una cosa curiosa.
No, fem una cosa.
Una vegada curiosa.
Dóngui'm el titular.
No faci manera.
Dóngui'm el titular.
Dóngui'm el titular i això ho anem d'aquí uns moments.
Digui el titular del que va explicar.
És que és molt complex.
No és complex.
A mi em va marcar un gol un president del Barcelona.
Va, molt bé.
Ja està.
Ara d'aquí uns moments ho sabrem i ens explica la història.
Però ara hem de canviar de qüestió perquè avui...
Tornem a trucar?
Què?
Tornem a trucar.
No, home, vols tornar a trucar a l'Ateneu?
Sí, no.
Tornem a trucar a l'Ateneu?
Ja sé, ja sé, ja sé.
Va, va, truca, truca, truca.
M'ha agradat, l'Ateneu.
Tornem a trucar a l'Ateneu per saber...
El que passa és que potser jo crec que tenim el telèfon mal apuntant.
No sé, no sé, perquè...
Perquè el senyor Ateneu...
Sí, home, és molt curiós.
No, jo crec que deu ser un altre...
Salvan una mica les distàncies, eh?
No, mira...
Sembla el contestador automàtic del...
Fem una cosa, Alex, busca aquí a internet, sisplau, Google, telèfon de l'Ateneu de Sant Just.
Mentrestant, jo vull recordar una història, i és que...
Ara parlem de l'Espanyol i d'això.
Sí, no...
Però és que justament avui, o ja fa no sé quant, hem sabut que ja tenim data del derbi.
Serà el 18 de desembre.
Sí, el 18 de desembre.
Diumenge 18 de desembre, a les 8.45, al Camp Nou, Barça-Espanyol.
Barça-Espanyol.
Barça-Espanyol.
Rafa, com veus?
A veure, jo ho veig.
Ho veig bé, ho veig bé.
Sí, no està mal, no?
Diumenge a la tarda, millor que a les...
El Barça-Espanyol està així, una miqueta, que no sap si va bé o no va bé, o va anar bé, i l'Espanyol anem de pujada.
Anem de pujada.
Anem de pujada.
Per cert, parlant d'avui, avui és un dia com per repassar històries, no?
Una mica així, en general.
Alex, te n'han de posar la música de Remember Weiss, sisplau?
Perquè tu, avui ens vols explicar la història de com va anar el Camp de Sarrià.
Vostès se'n recorden el Camp de Sarrià?
Sí, i tant.
Bueno, passa de l'Escorça...
Ai, de l'Escorça, perdona.
Del Carrer Indústria de Sarrià, per una discussió que va haver-hi una barberia molt important a Barcelona.
Com? Una discussió?
Una discussió amb una barberia, o no?
Més que discussió, va ser...
Una bronca.
Una bronca.
Mira, i anem.
Un matí de primavera, el senyor Hans Gamper estava en un dels salons d'una coneguda barberia de la ciutat condal.
Sí, però Hans Gamper?
Hans Gamper.
Té alguna cosa a veure amb el president del Barça, Joan Gamper i fundador?
Sí, senyor.
Qui era?
Ell.
Ell.
Ah, era ell.
Ah, Hans és Joan, no?
Hans.
Joan Gamper.
Hans Gamper.
No sabia, jo pensava que era un fill o alguna cosa.
Joan li vau posar a vosaltres, però t'hi ha Hans.
Hans Gamper.
Gamper.
Ja és home.
És així dirà.
Vale, vale.
L'estrès és aquesta, eh?
Josep Lluís és aquí a la Xina Popular, saps?
Vale, vale.
Llavors, bueno, estava cicalant-se, no?, parlant de futbol.
Sí, a la barberia.
Amb el barber.
Amb el barber.
Però de quin any estem parlant, això?
Això del 1930...
Començament del 1920, eh?
Pico, és que no recordo exactament, no sé, no sé exactament, quina època va ser la que van passar de la carrera indústria a Sarrià, no me'n recordo.
Però bueno, és igual, anem al...
En un moment de la conversa, va derivar l'espanyol, no?, de la conversa.
I el suís va dir, somrient, dice, menudo problema tiene l'espanyol.
Van a echarle de los terrenos de la calle indústria.
No lograran levantar cabeza.
Les quedan setmanes d'existència.
Que estallau va dir, no?
Clar, perquè no parlava català.
Perquè no parlava català.
Total, que a l'espanyol hi quedaven setmanes al camp.
No sabria...
No sabria...
Posar accent a suís, però bueno, igual.
No, no, i llavors...
Amb el sillón contiguo,
amb una cara...
Amb cara enjabonada,
estava Don Genaro, de la Riba.
Don Genaro, de la Riba?
Sí, un senyor no tingue el gust.
Un industrial barcelonès.
Sí.
Que al escoltar aquestes provocadores paraules,
es va aixecar i li va dir al suís...
Perdoni, perdoni, això és com si Joan Gamper digués
que no tindran un caure a morts, no?
Sí, exacte.
D'aquí tres setmanes l'espanyol no tindrà un caure a morts.
Sí, sí, sí.
Dice, está usted muy equivocado, señor Gamper.
Mientras yo viva, el español también lo hará.
Y si no tiene campo, yo le compraré uno.
Oh!
Ojo al dato.
I aquest home va construir, va fer l'estadi de Sarrià?
Ah, sí.
El ciutat industrial va comprar els terrenys que unien la ciutat de Barcelona
amb la vila de Sarrià.
Per orgull.
I va pagar 170.000 pessetes...
De l'època.
De pessetes, perquè és que això d'antigues pessetes són pessetes.
No són antigues ni modernes, són pessetes.
Aquest és d'aquest tipus.
Aquest és d'aquest tipus.
No, eren els mateixos, les pessetes de l'any 90 que les de la segona república.
Ah, mira, aquí surt la data de la fetxa exacta de l'inauguració.
Transsecció.
I de les antigues...
Inaugurant el camp en l'any 1923 amb una capacitat de 12.000 persones.
Déu-n'hi-do, eh?
En la compra també van participar els dos germans del ciutat,
Don Victoriano i Don Santiago.
Toma Castellón.
M'agrada això.
I aquí va acabar.
O sigui, que podem donar les gràcies a Joan Camper i a una barbaria de la ciutat de Barcelona,
una important barbaria que no la menciona, no?
No la menciona.
Quina és?
No ho sé, no ho sé.
Una gran barbaria d'aquella zona.
Ja s'han perdut les gràcies.
Marc Romero, bona tarda.
Sempre lligats amb el Barça.
Bona tarda.
Heu dit...
Perdoneu, eh?
Perdoneu que talli.
Heu dit 12.000 persones al primer estadi?
Sí, sí.
A Sarrià.
O sigui, estem a disposició de dir que ni des dels seus orígens l'Espanyol va omplir el seu estadi?
Potser així, 12.000 persones?
És possible.
Potser se li va anar una mica a la mà aquest home, no?
Sí, no, no.
12.000 persones.
Ja s'ha acabat la tranquil·litat.
I com a dada curiosa...
Ara comença la bona tarda.
Com a dada curiosa, davant de l'Espanyol...
Sí.
Davant del camp...
Volteu a viure, no, això, senyor Benito?
Sí, de Sarrià.
De Sarrià.
Hi havia un altre camp davant que es deia el camp del Berguedà.
Què?
Això ja ningú sap.
Vostè sempre porta la dada desconeguda.
Sí, la dada desconeguda, o sigui, davant del camp del...
Vostè hi era el dia de la transacció?
Aquesta que ha comentat ell, no.
No, el 23, era el 23, o sigui que...
No, perquè si no s'hagués emportat un pico.
Coneixent-lo, hauria fet aquí de...
Vostè era el Berguedà.
Vostè era el Berguedà.
Podria haver sigut el Berguedà, eh?
Podria ser, podria haver, sí.
Perdó, m'imagino la història.
En Joan Gamper allà, i d'aquesta volta,
a canvi de plano, es gira, no?
I el Berguedà és vostè.
Vinga, fent-li la...
Home, aquí tot, podria ser, podria ser.
Bueno, escolti, tenim un parell de coses pendents.
Tenim la trucada a l'Ataneu.
Tens de trucar.
Que ara hem trucat el telèfon autèntic i bo.
I després tenim el titular que haixat anar,
com si qui no vol la cosa, que és que vostè...
Era el Berguedà.
Que a un president del Barça li va tirar un penal.
No, no, no.
Qui va fer un gol?
Va fer un gol.
Ah, va fer un gol.
Tichongada.
Però no va ser de penal ni res.
No, no, no.
Però estem parlant de què hi era.
A veure, anem a trucar a l'Ataneu de Sant Lluís,
dos quarts de set de la tarda,
perquè paral·lelament tenim aquests pisos d'adjudicació,
54 pisos, què?
Parlarem d'esports?
Sí, sí.
Vull dir, perquè si no, ja feina.
Què es pensa, que és això?
Calleu, calleu, que vull parlar amb la noia.
L'Anna.
La noia és com la noia.
Ataneu, digui?
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Qui és l'Anna?
Sí, soc jo.
Ah, hola, Anna, què tal?
Bona tarda, sóc el Jordi Domènec, de Ràdio d'Esvern.
Hola, què tal?
Hola, mira, estem en directe.
Molt bé.
Què tal?
Què m'ha patit?
Bé, aquí no fem.
No fem, eh?
Bé, escolta, no, no et vull molestar,
però el que passa és que estem fent programa
i hem vist ara que d'aquí, res, 30 minuts,
comença el sorteig de pisos de promoció de Mas Lluí.
Sí.
I volíem trucar per saber una mica com hi havia l'ambient,
hi havia gent,
perquè hem vist que hi ha més de 204 sol·licituds,
una mica tot això,
i, bueno, com hi ha gent o què?
que has notat diferència?
El mateix, ja estic traient el cap per la finestra.
Ah, val, està bé.
Ja estic a dalt.
No en llences, eh?
No en llences, compte, eh?
Està en just a tot a meu,
si es veu en just al carrer.
Que plou.
Sí.
Ja en vient, ja en vient.
Fa fred o no?
No, no, no, no fa fred.
A veure, un moment,
no te meneu a l'Anna, per favor.
A veure,
que l'Anna és molt simpàtica i molt maca,
però no abusem d'ella.
Déu-ne, Déu-ne, Déu-ne.
Quanta gent calcules que hi ha ara mateix
davant de l'Ateneu de Sant Just?
Davant de l'Ateneu...
15 o 20 persones.
Ah, amai.
I s'ha vols la policia municipal?
No.
3.
No, no hi són, no.
A veure, deixa'm...
Estan arribant des de lluny, eh?
D'aquí unes tornes,
si m'ho pregunteu, segur que...
Sí, segur, perquè, home,
a veure, en principi,
el sorteig és a les 7 de la tarda.
Es fa a la sala gran o a la sala de dalt?
A la sala gran.
A la sala gran, perquè, és que ja per aforament
i per llei, ara ja no es pot...
No, més organitza l'Ajuntament, ojo.
Ah, més...
Què vol dir, ojo?
Que això va fort, no?
No, que no, que no organitzem la Taneu.
Val.
I llavors, tu optes a algun dels pisos?
Eh, no.
Val, val, val.
No, ho dic perquè, en total,
s'han presentat 204 sol·licituds
per 54 habitatges promoguts per Promunça,
que es faran al carrer Violeta Parra, 810.
Tema sorteig.
Has vist ja les boles?
Que rotllo...
Fredes, calentes...
Sí, alguna cosa per l'estil?
Jo no ho he vist.
Ho he estat muntat a l'Ajuntament
i a la sala gran.
Va, va.
Em diuen per què que trucaven al Carles.
Que és el Jaume Campreciós?
Sí, tinc el Jaume.
Passa mal, passa mal,
perquè és que ja per la veu, ja per la veu.
Passa mal, passa mal.
Passa mal, perquè...
Està prou un seu escada, eh?
Que t'ho veu, eh?
Sí, gràcies, Anna, eh?
Gràcies, merci.
Bueno, en fi, és que la gent...
Està ocupat, el Jaume.
Que està ocupat.
Jo no sé que està ocupat.
Que mentider.
No estàs mai ocupat.
Per si aquest home no està mai ocupat.
Jaume, que pressiós.
Bueno, en fi, no, Anna,
jo et volia preguntar,
hi ha algun home a Calp
que es assembli al Calp
de les boles de la Champions,
com fan els sortejos de la UEFA?
Ah, sí, no ho sé, no.
No, val, val.
Ho dic perquè havia sentit un rumor
que venia ell a fer el sorteig.
Ah, no ho sé.
No ho sabem, val.
No ho sé, no ho sé.
Anna, gràcies per la teva generositat immensa.
Estigues atenta,
perquè en qualsevol moment...
No vull, eh?
Qualsevol altre dia et trucarem, val?
Ai, home.
Sí, home, sí.
Ja m'ha morit tant el telèfon.
Home, és que nosaltres et seguim
per la xarxa social,
que ens agrada molt
que el teu perfil a Facebook
és Anna, ateneu-se'n just.
Això és meravellós.
I després...
Ho he d'arreglar encara, eh?
No, no, no ho arreglis,
que ens agrada molt.
És que el Facebook no em deixava posar ateneu.
És com si jo em posés Jordi Ràdio Esvern.
M'agrada molt.
I després...
Això és debució.
Després l'altre
és que has fet un like
a la pàgina de Ràdio Esvern
en les últimes hores.
I també que no en teniu gaires, no?
Oh!
Bueno, sí.
Quants...
A veure, ara...
Aquí s'acaba la trucada.
Aquí el meu cor de xarxa social
s'ha ferit.
Quants likes teniu a l'ateneu de Sant Jus?
Anna, teneu?
Va, ja està, eh?
Tinc feina.
No, no, no, no, no.
Quants likes teniu?
De quanta gent segueix la pàgina de Teneu de Sant Just?
No, gaires, no gaires.
Jo us faig like per veure si m'ajudeu.
Ja, ja.
Amb la meva difusió.
Doncs pensa les coses, eh?
Bens de dir-les.
Anna, gràcies, eh?
Que vagi bé.
Un petó.
Anna, reu, un petó.
Adéu, cuida.
És que és maca, l'Anna, eh?
És molt maca.
Sí, sí, però...
Tasca.
Tasca.
Sí, maca, maca, maca.
Bueno, escolta, que teníem aquí el senyor...
Senyor Benito, no em miri amb aquesta cara, eh?
Per què em mira així, ara?
No ho sé.
Bé, bé, bé, deixe-me.
Què, què, escolti?
T'ha durgut fins i tot a vostè, això, l'Anna, eh?
Perquè l'ha fet mal.
El què?
No, sí, és maquíssima, l'Anna.
Sí, quasi m'he enamorat.
És molt maca, és molt maca.
Bueno, escolti, acaba remata la història o no?
Quina remata?
Quina remata?
La història que li va marcar un gol.
Ah, sí, de veritat.
Sí, sí, sí.
De quin any, quin any és?
Això devia ser els anys...
70 i Cerrell, eh?
70 i Cerrell.
Remembers buen, eh?
O sigui, que...
Remembers...
Però molt més buen, eh?
Remembers molt més buen.
Tornem a la història.
72, o sigui, 44...
Com va anar això?
Això va anar perquè el club on jo jugava a hockey sobre herba en aquells moments,
que era el club de futbol júnior, que encara hi és, eh?
Quan vostè feia infantil.
No, ja no era infantil, jo ja era...
Ja estava...
Estava juvenils.
Juvenils, eh?
Juvenils, eh?
En blanc i negre era l'herba.
Sí, era en blanc i negre.
En si, l'uniforme del...
No, és que no hi havia herba, eh?
Ah, no hi havia herba.
No es confongui.
Ah, sí.
Es deia hockey sobre herba, però jugàvem sobre la terra més dura que va parir mare, això.
Saps?
És ara que jugàvem sobre herba.
I llavors jugàvem sobre la terra.
I allà en el júnior feien un dia una conferència d'organització, el dia del soci, el dia del club, i no sé què.
Llavors es convidava un altre equip a fer un partidet.
I van convidar el Barça.
Llavors es feia el Barça i els veterans o gent d'allò de...
Sí, Barça contra Barça.
No, Barça contra Júnior.
Ah, val.
No ho estàs entenent, eh, Jordi?
No, Barça contra Júnior.
Júnior.
El Júnior feia la diada del seu...
La seva diada, no?
El dia social, no sé què, i convidava un altre equip perquè vingués a jugar un partidet.
Seria un equip que de Júnior.
Neymar.
És que hi ha un equip que es diu Júnior.
Vostès fan tertúlia esportiva o fan tertúlia de poques soltes?
Jo em pensava que era una categoria d'hoquei.
En Divini.
En Divini.
Pensava que era una categoria d'hoquei.
O sigui, hi ha l'Aladí, l'Enfantil i el Júnior.
El Júnior, no.
El Júnior és un club.
Va, és un club.
Que es deia club de futbol Júnior i el Júnior de Sant Cugat.
Que té la categoria Júnior també, no?
Júnior.
Bueno, seria molt extens explicar-li per què es diu Júnior, però això ja ho deixarem per...
Total, que vostè feia amb el Júnior i el Barça era el convidat.
I el Barça era el convidat.
Llavors, dintre de...
Llavors, com a jugador del Júnior, hi havia el que era president del Barça, que era el Vicenç Montal.
Ah, Vicenç Montal.
Vicenç Montal.
El dels porcs.
Ah, no.
No tenia una granja de porcs, Vicenç Montal?
El Montal era del tèxtil, home.
Sí, era del tèxtil.
Quina categoria jugava vostè, Júnior?
No, Júnior no.
Júnior era el nom del club.
Com si us haig de posar aquí tot...
Component del Duodinàmico també.
I llavors vostè va jugar, no?
Jo estava allà com d'espectador.
Llavors, els que van venir del Barcelona, els hi faltava un porter.
Jo era el porter.
Jo sempre he jugat de porter.
Llavors van dir, bueno, tu, nano, vine i posa't de porter aquí amb nosaltres, amb el Barça.
I vaig dir, bueno, doncs ens posarem.
I tot eren ganàvis, eh?
I tot eren veteranos i tot això.
I el Montal jugava amb el Júnior perquè havia sigut soci del Júnior.
I va jugar, i vam fer un partidet, i no sé què.
I amb una jugada va sortir el senyor Montal, eh?
i va fer gol.
Però vostè es va deixar marcar?
No.
Ah, no.
No, li vaig fer tornar a patades i jo...
No, no, no, no.
A veure, calli, perquè no he dit coses, no he dit coses que no són.
O sigui, no es va deixar marcar.
No, no, no, no.
I va marcar el gol de forma a la cap.
Sí, de forma a la cap.
Aquesta és una mica la conclusió.
Era fora de joc.
Era una mica fora de joc.
I les interaccions que portaven en aquella època com eren?
Perquè, clar, ara...
De canya de bambú.
De canya de bambú.
De canya de bambú.
Sí, sí.
És que a mi interessava això.
No, no, no.
Però què anaven com uns samurais al segle XVI?
Però què diu canya de bambú?
Però si estem parlant de l'any 70, tampoc.
Estem parlant de fa 400 anys.
He dit l'any 70, però no s'ha dit.
Jo me'n recordo d'això, de les guardes.
Del 1370.
Eren de fusta, de fusta.
No, les guardes eren...
Eren unes canyes de bambú, eren?
Ah, exacte, sí.
La que era la part de la cama,
tenia així l'acolxat i tot això,
però la part de la cama de l'espinilla...
Què fa?
Era més divertit abans, no?
Sí, eren com unes canyes de bambú protegides.
Clar, no era canya així pelada, home.
Ara només falta que diga aquella frase tan mítica que...
Abans sí que era ok el que jugàvem.
No, no era ok, però...
Ah, no?
Protegits no anàvem, eh?
Els forters anàvem...
Portàvem les guardes...
Però, home, i aquí...
No, res.
Un colador, ni casilla...
Ni careta, ni res.
Ni pitrera, ni res.
A peix o descoberta.
I no li va tocar mai...
Em va notar l'impacte alguna vegada?
Perquè havien d'agafar velocitat, aquestes pilotes.
Bastanta.
I mala llet.
I les pilotes eren recauixutades com ara, o era...?
No, la pilota de hockey sobre herba és...
Amb la fusta o una passació.
No, és...
És un cuir.
O sigui, és d'ahir, és una ànima de fusta.
Tot de fil ben entrenat, ben entrenat, ben entrenat, ben entrenat.
I després dos casquets de cuir.
Eren similars a les de...
I a l'hoquei que hi ha les màquines a la sala recreativa?
Sí, les de críquets.
Sobre aire, allò que fan...
Xic, xic, xic, xic.
Era així, si no...
Com?
Cric, cric, cric.
Pots repetir el soroll?
Com seran fora, senyor Nenac?
No, no m'ho apeteu, però...
Senyor Nomenac, vostè, més enllà del saló deportiu,
ha anat a fer alguna mena d'això?
No, no, no.
Té tret del futbolín, aquestes màquines que diu vostè,
cric, cric, cric, cric.
Bueno, amb aquestes màquines que surt aire per sobre,
allò és el més proper a l'hoquei que conec jo.
Va, escolt, ser-me, i tu, gràcies per la seva experiència.
Sí, que sí.
És que, home, si tu saps...
Bueno, és que tinc una...
Fa deu minuts que estic de marxar.
Han de tenir deu minuts, sí.
Sí, vols rematar-ho d'alguna forma?
No.
Aquest espai de la història...
Li he fet això, li he fet...
No, encara.
Bueno, la llum de fa dins...
No, encara, avui no.
Ahir tampoc.
Això.
Li recordo el camp del Bargadà.
Vostès que estan aficionats a la història...
Està al costat del camp de Sarrià.
El camp del Bargadà.
Estava en front.
I havia de marxar a les 6 i 10.
A l'altra banda de la carretera de Sarrià estava.
I què passa ara?
Qui és la carretera de Sarrià?
On estan al carrer les tres carabeles, una cosa així.
Les tres carabeles, això és un bar de senyoretes.
De l'avinguda Sarrià.
L'avinguda Sarrià.
Quan passava l'avinguda Sarrià...
Llavors, allà hi havia un camp que es deia el camp del Bargadà.
I feien...
El camp del Bargadà.
El camp del Bargadà.
I feien futbol des de les 8 del matí fins a les 3 o les 4 de la tarda.
Quint dimarts?
Continuament.
Si vostè anava a veure el futbol.
A mi m'hi duien, m'hi duien.
Per què té per veure això amb Berga i la comarca del Bargadà?
No, perquè no, el Bargadà.
El club es deia Bargadà.
Ah, però el club de Bargadà no entenc què feia Barcelona.
Jo tampoc, però tenia el camp allà.
Jo m'he quedat amb dubte sobre el tema dels júniors.
Però bueno, d'on ve el nom de júniors?
I quins colors tenia?
Miri, quins colors té.
Encara d'existeixo de mentida.
Mira, jo li diré que ho ha dit abans.
Sí, senyor.
És que no l'escolteu perquè ho ha dit abans.
Ho he dit abans.
Blanc i negre és?
No?
El negre sí.
No me'n recordo.
No, però quin negre.
Escolteu.
Blanc i negre.
Blau i negre.
Blau i negre.
Quina mala combinació.
Blau i negre.
No, és molt elegant.
Però què em diu ara?
Blau i negre no combina això.
Però tota la vida, eh?
I tant.
Què diu ara?
Però on ha anat vostè a classe d'estètica?
Senyor Bonito, no en té ni idea.
No en té ni idea.
Vostè no en té ni idea.
I el nom d'on ve?
Avui el Domènec va de blau i de negre.
De pantalons negres.
El nom ve perquè el van fundar uns germans que es deien, uns germans que deien Serraíma.
Vam fer l'estadi?
L'estadi Montjuic.
Un dels germans és el de l'estadi.
Bueno, si en la tonteria estem repassant tota la història dels estadis de Barcelona, eh?
Un dels germans és el de l'estadi que es diu Joan Serraíma.
Llavors eren vuit germans, set germans varons i una noia.
I van fundar aquest club per fer diversos esports i no sé què.
Llavors es van dir els júniors, perquè eren els fills de Serraíma.
Clar, vale.
I aquest qui ve la...
I Marc Júnior.
I tenien els primers instal·lacions esportives, les van tenir on ara està l'illa de Barcelona.
L'illa.
I era gespa o era terra?
Escolti.
Sempre terra.
La gespa...
Com era?
Com era jugar sobre terra?
Com era?
Com era jugar sobre terra?
Bueno, doncs era com jugar sobre terra.
Arribaven amb els genois.
Genois pelats, tots s'enganyant.
Jo, parlant d'història, jo he jugat amb l'Almeda.
Sí, però els camps de futbol de terra.
Camps de futbol antics, de terra.
Era un camp on millor no anava perquè podia sortir a Pallissat.
Juguàvem amb un vessal de fang sempre, perquè era un forat.
Jo era porter també, de futbol.
I jugàvem amb un forat...
Pots creure que jo també era porter?
...de fangada.
O sigui, hi ha reuniós de porters, aquí.
Bueno, aquí també, aquí, en Manel.
Està molt desprestigiada, la posició de porter, pel que veig avui en dia.
No, no, jo he jugat de porter molts, molts anys.
Vostè ja sé que va fer de porter de discoteca, però...
No conta, no?
No conta.
Va fer de porter de discoteca, senyor Domènech?
No.
Ah, bueno, no, no.
I a més, hauria de ser del bord, que la mama no pot entrar, tu.
No.
Vete la cola, ja, xaval.
Senyor Marito, s'equivoca, jo no m'hi faria porter de discoteca.
També l'entrada, xaval.
No estic prou fort.
Bueno, en fi, senyor Marito, moltes gràcies per haver-hi el programa,
perquè hem fet un repàs de tots els estadis,
començant per l'estadi de Sarrià, passant pel del Bargadà, el Salvatge.
El Bargadà, eh?
Sí, sí, sí.
El Júnior, una mica de tots.
El Júnior.
Que vagi bé, quan tornem a passar els estadis, el tornem a convidar.
Sí, sí, sí, vale, vale.
Sí, que vagi bé, bona tarda, eh?
Bona tarda a tothom, gràcies.
Adéu, adéu, adéu, adéu.
De res a vostè.
Vinga.
Au, fem més coses...
No, home, vull dir que...
El programa, perquè hem d'anar acabant ja la tertúlia.
Rafa, tenies...
Bueno, tertúlia, a veure, el programa especial avui de seleccions.
Tenies alguna cosa més, no, tu, Rafa?
Bueno, tenia una notícia que ens agrava molt als pericurs,
que és a Marroca.
Marroca?
Marroca.
L'hem, bueno, fins al 2022 fitxat.
Qui és Marroca?
A veure, una cosa, això és d'espanyol, no?
Marroca és un noi que va arribar a les categories inferiors
i que, bueno, ja...
Una sensació.
Sí, una sensació.
Ja amb el bé, ja era el cap...
Bueno, era el que portava, el que portava tot l'equip, diguem-ho així.
O sigui, el que despuntava, el que despuntava de tot l'equip.
Per tant, Quique Sánchez Flores el va fer pujar al primer equip
perquè es va fixar en ell i apunta moltes maneres.
I hi ha molts equips, entre ells equips anglesos molt importants.
Quina posició juga?
Ara mateix està de lateral, si no van...
No, al mig del canvi.
El que diré que és mig centrat.
Mig centrat, mig centrat, perdó.
Sí, sí, sí, sí.
Però no jugà amb el...
Em sembla que no jugà exactament amb el seu...
Amb el seu lloc original.
Sí, però bueno, igual.
Ha sigut la sensació, no? Una mica, ara?
Sí, sí, és la sensació.
Ell i a l'on són els que porten una mica d'aire...
Aire jove, aire jove l'equip i jo crec que...
Per molts anys.
Si continua amb aquesta projecció, et donarà a parlar.
Bé, doncs Marroca, escolta't tu.
Marroca, enhorabona i...
Felicitat.
Si no, s'ha enxampat algú.
Ah, i el Diop, el Papa Diop, està a la venda per 5 milions d'euros.
Clar, és que tenint a Marroca perquè molts Papa Diop comparteixen posició.
Exacte, exacte.
Molt bé, gràcies Rafa.
Ja està, de res.
Després de l'Espanyol, anem cap al bàsquet, va.
Sí, perquè de Barça, a veure, és que no hi ha notícies.
No, tenim no.
I ara, si hi ha hagut segona divisió i segona B, que també podem parlar dels equips catalans...
He vist que hi ha notícies tipus Messi, a l'entorn de Messi, que vol marxar...
Sí, la tristesa de Messi, no?
Sí, la tristesa de Messi, no?
Sí, la tristesa de Messi, no?
Sí, la tristesa de Messi, no?
Bé, en fi, això no són notícies...
Bé, i que vol marxar...
I que vol marxar...
I que vol marxar...
I que vol marxar del Barça, dic.
Cancel ho posava aquí, que estan buscant un lateral dret per suplir a l'Eix Vidal i es emparant d'aquest portuguès del València, però...
Bé, en fi, no hi ha notícies de Can Barça, per tant...
No n'hi ha?
No n'hi ha.
Punto.
Anem a parlar ara de bàsquet, no?
Anem a parlar ara de bàsquet, perquè hi ha hagut jornal a la Lliga, no, Manel?
Com ha, d'això, a veure.
I va haver el que l'Oriol definiria com a derbi català.
Andorra?
Sí, Morabanc-Andorra-Manresa.
Va guanyar el Morabanc 93-91 al camp del Manresa, o sigui, al Manresa no hi ha manera que aixequi el cap.
De fet, el Manresa té molts números i punts per baixar...
I va estar a punt de...
Bueno, no va ficar l'últim triple a la boxina.
Sí, per guanyar.
Trenem massa, perquè a més estava llegint que és el primer partit que l'Andorra guanya a domicili,
o sigui, que ni així s'aconsegueix sumar al Manresa.
Després també va jugar el Divina Joventut, que jugava al camp de les estudiantes.
Com? Divina Joventut?
Diu Divina, sí, el patrocinador és Divina.
Hòstia, però trobo que no ho sabia, això.
Són unes assegurances.
Perdona, trobo que és com molt filosòfic i molt bonic, no, el nom?
Divina Joventut.
Divina, 24 hores.
Sí, sí.
No, no.
És com Divina Joventut, ja no tornarà, no, la joventut.
La Divina ja depèn del que paguis.
Per cert, el de l'espònsor del Barça estava amb hores de saber què espònsor era.
Ah, sí? Si era Qatar o què?
No, Qatar Airways seguís com a...
Però un alternatiu, no?
Lligat, però amb la samarreta, la banda de la samarreta, canviant d'espònsor,
i per el que ha escoltat avui el TN...
Ho deien aquesta tarda.
Aquesta tarda es...
Bueno...
Es decidien.
Es decidien.
O...
Bueno, ho deien.
Entre el que hem comentat, m'ha vist l'Estudiantes Divina Joventut,
va guanyar l'Estudiantes 83-71, que tampoc va ser bon partit pel Joventut,
i l'altre equip català que era el Barça, el Barça-Lassa sí que va guanyar 99-83 al camp de l'U-Camp Múrcia,
i segueix empatat amb les mateixes victòries i derrotes que el Madrid,
però pel bàsquet de Barça ja està en segona posició de moment.
Molt bé.
Marell, algun altre equip així que vulguis comentar?
No, d'aquí tenim els equips catalans de segona B de futbol, si vols,
i digui com estan les classificacions de segona B.
Molt bé.
Doncs sí, repassem o no, perquè jo crec que ja ho tenim aquí.
Això sempre ho fa l'Oriol, però...
Clar, vinga.
Anem.
Dels equips catalans, recordem que hi ha el Girona, el Reus i el Nàstic, d'acord?
D'aquests tres, l'únic equip que va guanyar el partit va ser el Girona.
El Girona va guanyar 0-1 al U-Camp Múrcia,
i segueix en zones de play-off descens,
a dos punts de poder estar en zona de descens directa.
I els altres dos equips catalans van perdre.
El Reus va perdre contra el Corcon,
cosa que li ha provocat sortir d'aquestes zones de play-off,
actualment és vuité.
I el Nàstic, que no aixeca el cap, és també escuer de la classificació,
va perdre el seu partit...
Ah, no, va guanyar, perdó, 1-0, m'he confusió.
Va guanyar 1-0 el Getafe, però tot i així no aconsegueix aixecar cap.
Vaja.
Està últim amb 13 punts, però com diu l'Oriol,
amb 3 puntets surt de la zona de descens.
Hi ha algun altre equip català...
A segona divisió no.
Segona, que tinguem per aquí?
No, ja n'hi ha de...
No, ja n'hi ha de...
No, ja n'hi ha de tercera, ja, no?
Segona B.
Ah, segona B.
Segona B, no el repassarem tots,
però sí que direm les classificacions
dels que estan més ben classificats i més mal classificats.
Tenim en zona de descens,
per jugar la fase de descens a segona divisió,
el Barça B, que és segona, amb 28 punts,
i el Badalona, que és quart, amb 24,
i a zona de descens,
actualment hi tenim a l'Espanyol B amb 14 punts,
els mateixos punts que tenen Lleida i Hospitalet.
De les quatre posicions de descens,
tres, de moment, les ocupen equips catalans.
Manel, alguna cosa més sobre el futbol català?
Ja tenim, del futbol català,
les categories inferiors,
perquè si no, Rafa, tenim una última hora
sobre el patrocinador.
Sabem, sabem ja el patrocinador
que estarà a la samarreta del Barça fins al 2000.
És increïble que aquesta notícia
la dongui Rafa Cano, eh?
2021 serà Amazon.com.
Hòstia, Amazon.
I a la samarreta vindrà tal qual
com l'estic ensenyant al Jordi,
amb el logo habitual d'Amazon,
amb la redeta aquesta que puja cap amunt,
la flotxeta...
No està mal, Amazon, no?
Sí, sí.
Porta les coses a casa.
Vindrà Messi a posar-te els paquets,
ara que demanis a l'Amazon.
Sí, exacte, sí.
No, vaya paquet.
Jo crec que Messi es convertirà en un paquet.
Molt bé, Rafa, veig que...
Segur...
No, i el 18 de desembre segurament que serà un paquet.
Sí.
Sí, l'embolicarem a l'espai.
No, en fi, nois, ho hem deixat aquí,
perquè no tenim més temps ja.
Hem d'anar acabant el programa.
Rafa Cano, gràcies, que vagi bé.
Apleixo.
I Marri Poi, bona tarda.
I nosaltres.
I nosaltres que acomiadem el programa.
Gràcies per fer-nos companyia durant tota la tarda.
Tornem demà a partir de les 5.
Amb l'Andrea Bueno, el senyor Benito,
també avui el Joaquim Carbonell
i també l'Anna, de la Taneu de Sant Just.
Molt maco.
Sí, el control, com sempre, l'Àlex Ruiz,
qui us ha parlat Jordi Domènech.
Tornem demà a partir de les 5 de la tarda.
Ara uns minuts de públic
i després us deixem amb l'informatiu vespre amb l'Andrea Bueno.
Fins demà, que vagi bé.
Adéu-siau.
Fins demà, que vagi bé.
Ara escoltes l'Àdio d'Esperm.
Sintonitzes l'Àdio d'Esperm.
La ràdio de Sant Just.
98.1
Ràdio d'Esperm.
98.1
Ràdio d'Esperm.
98.1
Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport,
però ningun com el del Juguem a casa.
El millor equip d'esports de la ràdio és a Ràdio d'Esperm.
Ara, amb més força.
Ara, amb més esports.
Ara, amb més Juguem a casa.
Dilluns i divendres de dos quarts de vuit a vuit de l'espre,
no et perdis tota l'actualitat de l'esport local.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més ho trobareu al programa a l'audició
que s'emet tots els dilluns de vuit a nou del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Cada dilluns de nou a deu del vespre
teniu una cita amb Rambo Bineu, sisplau.
Una mirada al passat sense nostàlgia,
amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor i més divertit.
Rebobineu, sisplau.
Connecta't al català.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística
i apren català o millora'l.
Des del nivell inicial fins al nivell D.
A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya.
Saber català té molts avantatges,
tant en el món professional com en les relacions socials.
Informa't en el web cpnl.cat.
A Sant Jus, servei local de català.
Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Aproteu.
Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus, Avinguda Indústria, sense número.
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Les detalles d'accidents du해주います.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit